Ha de Ploure Cap Amuntdocx

Treball seminari: Ha de ploure cap amunt.

INTRODUCCIÓ:Amb aquest llibre l’objectiu principal que m’he marcat és intentar veure i entendre des de una altra perspectiva l’educació.

Interioritzar altres mètodes eficaços per educar als meus futurs alumnes, en els quals es potenciïn els coneixements, les habilitats, els valors o les actituds que contribueixin al desenvolupament de les diverses capacitats de la formació de l’esser humà.

La meva forma de treballar aquest llibre que m’he proposat, és llegir de manera detinguda cadascun dels temes que es parlin, anant subratllant els aspectes que trobi més adequats i interessants per al meu desenvolupament del treball.

A més a més per reforçar la meva tasca aniré prenent notes i reflexions en un full que sempre tindré a mà.

Abans de començar el treball penso que seria convenients destacar la diferència entre capacitat i habilitat, ja que freqüentment la confonem. Per una banda capacitat, vol dir se capaç d’utilitzar un coneixement per entendre, per interpretar, per relacionar-te amb algun tipus de realitat. En canvi quan la relació coneixement realitat et permet modificar, transformar, està dins d’un marc d’una habilitat; habilitat és la teva capacitat aplicada per la modificació i per la transformació d’alguns tipus de realitat.

PRESENTACIÓ DEL AUTOR:1


Lluís Vallvé i Cordomí, nascut a Barcelona en 1957, mestre d'educació visual i plàstica, ha compaginat la docència i la formació. El seu treball de reflexió li ha valgut el reconeixement de diversos premis i guardons, entre els quals cal destacar el Premi Experiències del Museu de la Ciència 1982, el primer premi El CAC a l'escola de 2005 i el Premi MITJANS de l'any 1999 pel treball realitzat juntament amb BTV.

Els últims quatre anys ha impulsat les emissions escolars de Radi Arc Iris. El coneixement de les arts plàstiques i dels audiovisuals li ha permès emprendre treballs interdisciplinaris i col·laborar amb els seus alumnes en l'elaboració de cinc capítols per al programa Una mà de contes de Tv3.

Ha treballat en diversos equips d'investigació fent propostes com el document «Debat curricular: reflexions i propostes» del Departament d'Educació o l'activitat «So i color en el romànic» pel MNAC. No obstant això, la seva tasca no es limita a l'àmbit escolar, i, a part de coordinar la mostra Descobrint Gaudí a les escoles de Barcelona, és el programador dels cicles de música Jazz a la Palla i encarregat de les mostres Nous Pallers, trobades de pajessos i escultors que es realitzen en La Guàrdia Pilosa.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

2


Aquest llibre està estructurat amb diferents capítols que ens expliquen les reflexions d’un mestre de plàstica, d’en Lluís Vallvé. Pel que fa la seva forma és un assaig i l’estil és directe.

El autor aprofundeix en la importància que tenen tots els llenguatges per expressar-nos i comunicar-nos, però també per poder construir un coneixement, i alhora defensa una educació que estigui equilibrada i que desenvolupi totes les intel·ligències, és a dir una educació global.

Ell ens mostra com les paraules dels alumnes, els seus conflictes, les relacions que estableixen, la descoberta de l’entorn són oportunitats.

Al llarg dels capítols, descobrim com a poc a poc va definint una metodologia en la qual els infants esdevenen protagonistes i l’art és el motor principal.

4 BLOCS FONEMANTALS DE CAPACITATS:

3


L’autor afirma que hi ha quatre blocs fonamentals de capacitats, aquests són: la creació, la globalitat, la cooperació i la recerca.

En primer lloc la creació, referida a apostar per potenciar la resposta personal, la intuïció, la reflexió, per corroborar moltes respostes a un mateix fet, per trobar solucions noves a problemes nous o vells, per estimular la formulació d’hipòtesis...

Amb la creativitat s’esdevé un veritable valor de canvi.

En segon lloc la globalitat, referida a que s’haurà de treballar de la globalitat en tots els àmbits: interacció en totes les àrees del saber, entre totes les cultures.

Si treballem amb tots els llenguatges i els interrelacionem podrem descobrir de nous.

En tercer lloc la cooperació, referida al treball cooperatiu, que és aquell en què cal que cadascú aporti allò que no aporta l’altre.

S’ha d’estimular la incorporació al treballar i a la convivència el grups heterogenis.

En quart lloc i últim la recerca, referida a que es important dotar als alumnes de les eines suficients per poder seguir aprenent durant tota la vida, per aprendre a recollir informació i a integrar-la establint lligams i reconstruint contínuament el propi saber.

Jo respecte aquesta afirmació, opino que també crec que són necessaris aquests 4 blocs de capacitats, ja que aquestes si s’adquireixen l’educació serà sòlida, coherent i eficaç.

A més a més quan aquestes capacitats siguin capaces d’entrellaçar-se ajudaran a fer competents els joves i els infants i veuran que tot el que estudien i aprenen els servirà per un futur, i per tant no serà una educació sense sentit ni sense cap objectiu.

4


REFLEXIÓ 8 CAPÍTOLS DEL LLIBRE:El millor arbre de Nadal

En aquest capítol els coneixements que es fiquen en pràctica són el coneixement dels colors amb els quals els han de relacionar amb un sentiment determinat. Un altre coneixement és la percepció que

5


tenen de la realitat, la qual l’han de plasmar en un dibuix a partir de les línies, dels colors i de les textures.

“Si aquests sentiments tinguessin una forma concreta, quina forma tindrien? Si fossin de colors, de quins colors serien? Si fossin línies, quin tipus de línies serien? Si tinguessin una textura, quin tipus de textura tindrien?”

Vallvé, Lluís. (2009) Ha de ploure cap amunt. Pàg. 46

Pel que fa els valors que es treballen són el reflexionar i al posar-se al lloc de l’altre.

“ Els que enteneu a la Clara, penseu el que deveu haver sentit la Judit amb totes aquestes trifulgues, i els que enteneu a la Judit, penseu el que deu haver sentit la Clara, i tot seguit proveu de dibuixar aquests sentiments.”


Altres valors que es treballen són els de l’amistat els quals en aquest capítol són recordats per fer l’activitat de pintar dels moments positius que han viscut tots junts a l’escola.

“Van anar sortint coses de quan eren petits i d’altres de més recents, però tots fruit de moments entranyables d’amistat, d’ajuda..”

Vallvé, Lluís. (2009) Ha de ploure cap amunt. Pàg.47

Pel que fa les habilitats, es treballa l’habilitat de creació en la qual han de pensar com fer un arbre de Nadal que tingui volum.

“Però penseu que els arbres tenen volum! Haureu de pensar com construir-lo.”

Vallvé, Lluís. (2009) Ha de ploure cap amunt. Pàg.47

També aquesta habilitat de creació es reflecteix en el nen que diu que sembla un arbre de Nadal, per la disposició en la que estan ficats tots els treballs; és un noi creatiu ja que ha pensat més enllà del que té al davant.

6


Pel que fa les actituds que hi ha en aquest capítol, són actituds com per exemple de respecte als companys, d’escoltar les seves opinions, del companyerisme, d’ajudar-se entre ells.

També l’actitud d’estar satisfet amb el que has fet, en el qual es veu en la frase que diu el nen al professor:

“ És el millor arbre de Nadal! Oi, Lluís?”


Ha de ploure cap amunt

Els coneixements que adquireixen són els colors del cel, les gotes de pluja, els bassals que es crearan a partir de la pluja. Un altre coneixement que podem veure és el del nen que descobreix l’efecte que es produeix amb la direccionalitat del traç.

“- Ja veuràs.

Va agafar el retolador i va començar a fer ratlles simbolitzant la pluja. Les feia de baix cap a dalt.

- Ho veus? – em deia convençut.

I després en feia de dalt cap a baix.

- Ho veus, ara no plou! “


L’habilitat és la de dibuixar-se a ells mateixos baixant al taller sota la pluja.

També es treballa l’actitud d’escoltar i de interès en provar una experiència. També amb aquesta activitat es treballa el coneixement de crear noves textures a partir de guixar diferents formes i descobrir els resultats que dóna aquesta experiència.

També es treballa la relació que hi ha entre el llenguatge musical i el llenguatge plàstic ja que aquesta interrelació esdevé un treball molt creatiu.

El metge m’ha felicitat.

L’habilitat que apareix és la de dissenyar una campanya de salut per repartir en l’àmbit mèdic. També la de ser capaç de identificar el missatge dels anuncis.

7


Els coneixements que es desenvolupen són els relacionats amb la salut referida a la alimentació, a la cura del cos, a mantenir-se en forma i també en la prevenció mèdica.

Els valors que es treballen són els de reflexionar sobre la salut i a mateix temps sobre la publicitat, els mecanismes i les eines que es fan servir per divulgar o transmetre missatges.

L’actitud que apareix és la de tirar endavant la tasca i aconseguir l’objectiu marcat de transmetre un missatge. També apareix l’actitud de satisfacció en tenir la feina acabada.

El valor que es fomenta és el de la confiança en que el treball sortís bé.

No riguis !

Comença amb una sortida que fan a veure una exposició on els alumnes comenten les sensacions o sentiments que els produïa cada escultura que veien. L’habilitat que es treballa és la de relacionar alguna cosa que ja he s’ha vist anteriorment amb una cosa nova. El valor de respecte i escoltar els pensaments i opinions dels companys, ja que tots pensem de diferents maneres.

En aquest capítol el principal valor que es vol transmetre és el del temps; el temps a la observació, a la experimentació a la recerca, a la reflexió, a l’anàlisi.

8


Destaca sobretot el valor del temps en la experimentació ja que és la capacitat més important a desenvolupar a l’escola, i ens explica que amb el dibuix i la pintura és una bona forma per treballar-la.

Alhora de contrastar opinions es treballa la socialització i l’actitud d’escoltar al company i de posar-li interès al que diu.

Avaluar els processos, les descobertes implicant als propis alumnes els ajudarà a identificar les seves pròpies capacitats i a marcar-se nous reptes.

És important ensenyar als alumnes que tots els coneixements que van aprenent han de formar una globalitat.

També cal dedicar temps a la lectura, que s’expressin i parlin, però els hem d’ajudar i utilitzar estratègies adequades.

Sembla fàcil de fer:

En aquest capítol ens explica l’experiència de uns nens en aproximar-se a un artista, de tenir coneixements a partir de com treballa i de visitar el seu taller.

Aquesta experiència d’entrar en contacte amb artistes proporciona als alumnes l’ocasió de tenir l’actitud de preguntar sobre processos creatius, idees, materials o problemes i avantatges de l’ofici d’artista.

Ens diu que, escriure les paraules que ens suggereix i posar-les en comú ens ajuda a conèixer i a valorar l’impacte que ens produeix.

9


També que comentar amb els companys de classe i aprendre a acceptar diferents vivències és una bona forma per aprendre a raonar i conviure.

Parla del mateix, però ho explica diferent:

Aquest capítol ens explica l’experiència d’un dia que van anar a visitar el Museu d’Art Modern i el mestre els hi va demanar que expliquessin cadascun el que mostrava el quadre i perquè ho deien.

Una nena amb una intervenció que va fer va tenir l’habilitat d’adonar-se del punt de vista de l’artista en cada una de les obres que havia vist.

“ Jo he vist un quadre gran com aquest que parla del mateix però ho explica diferent.

Vaig preguntar-li on l’havia vist i em va dir que era un quadre molt conegut i que el va veure quan va anar a Madrid amb els pares. Quan li vaig preguntar a què es referia quan deia que parlava del mateix, em va respondre:

- De la guerra.

Li vaig preguntar què volia dir quan deia que ho explicava diferent.

-Aquest explica que estan guanyant i l’altre, el que senten els qui perden- va respondre després de pensar com explicar-ho.”


Opino que l’art permet que les respostes siguin creatives a maneres d’entendre el món. Amb l’art ens permet que els alumnes tinguin les bases dels coneixements socials i científics.

Gràcies a l’art també ajuda a fer entenedora la pròpia identitat, a comprendre la forma de viure i de pensar.

Va sortir a la tele!:

En aquest capítol ens parla de la visió que tenen els alumnes de la televisió, de la importància que li donen i aquesta és explicada a partir d’aquesta intervenció:

10


“ – Oi que no es poden fer un milió de bots amb un apilota de ping pong i una pala? – deia un d’ella acaloradament.

- Si que es pot- responia l’altre, que n’estava plenament convençut, i per ratificar la seva afirmació, va afegir -: Va sortir a la tele!


El que ens vol dir és que els coneixements que s’han d’ensenyar són formar la pròpia opinió, tenir la consideració de que la televisió no ho és tot sinó que simplement és una eina.

Els valors del llenguatge visual s’han d’aprofitar per fer-los entrar a l’escola, perquè ajudin a entendre el món i a tenir l’habilitat de trobar la forma expressiva personal de cadascú.

Perquè els nostres alumnes aprenguin aquest tipus de llenguatge és necessari que adquireixin la capacitat de ser creador de missatges multimèdia, aquí és present la capacitat de creació.

Això es pot fer?:

En aquest capítol és parla del valor de reciclar a partir de promocionar l’ús de les papereres adequades.

A partir de veure anuncis televisius es posa en practica la capacitat d’identificar l’engany que descobreixen en la publicitat. També es treballa l’actitud de valorar l’enginy de l’espot publicitari o per el contrari mostrar l’actitud d’identificació pel missatge que transmet.

Van comprovar que per tal de cridar l’atenció fan qualsevol cosa fins i tot enganyar.

“ – Veus una nau de joguina que vola esquivant mil coses i llavors surt una lletra, tan petita que quasi no es veu, que posa < ficció cinematogràfica>

- ens explicava l’Oriol.”


L’activitat consistia en fer un projecte per conscienciar la importància del reciclatge i tenir l’habilitat de defensar-lo en grup, aquí es fica en

11


pràctica l’habilitat de posar-se d’acord, d’escoltar, de valorar diferents formes de fer i de dividir-se la feina.

Com a conclusió puc veure que la publicitat insereix en la vida dels infants i configura la seva identitat, i aquest aspecte l’hem de treballar de forma que tinguin l’actitud de tenir opinió critica sobre el que veuen.

EXPERIÈNCIA PERSONAL:Fóra vergonyes:

Fa uns quants anys, a tercer de la ESO, tenia una mestre a matemàtiques que tothom deia que era molt dura, et feia sortir a la pissarra a fer els exercicis sense mirar, quan no et sortien les coses es ficava nerviosa i elevava el to de veu, però deixant el marge aquestes coses era una gran mestre.

Vaig tenir l’experiència de sortir a la pissarra davant de tots els meus companys per fer un exercici de matemàtiques, jo estava molt nerviosa ja que em costava molt aquesta assignatura i a més a més fer coses en davant d’un públic em feia molta vergonya. Com era d’esperar l’exercici que em va assignar que fes no em sortia i vaig fer un disbarat, les actituds dels meus companys van ser de respecte total, cosa que jo no m’esperava, pensava que es riurien de la

12


bestiesa que havia fet. Vaig pensar que aquesta actitud que van adoptar els meus companys respecte a mi va ser gràcies a la Carme, la mestre; ella inculcava aquests valors.

El fet de sortir a la pissarra tenia molts avantatges, ja que vaig aprendre a superar aquella vergonya del moment de sortir davant de tothom, de no ficar-me tant nerviosa i d’aprendre els errors que cometia. Gràcies a ella, amb el pas del temps he adquirit la habilitat de preguntar dubtes, i de sortir davant d’un gran auditori.

Sempre recordaré aquella mestre, com un referent alhora de desenvolupar la meva tasca com a professora.

CONCLUSIONS:Els objectius que m’havia marcat al principi de ser capaç de interioritzar alguns mètodes educatius que donen pas a la formació del infant fomentant habilitats, capacitats, actituds i valors, crec que els interioritzat.

A més a més aquest llibre m’ha servit per donar-me compte de que a partir del llenguatge plàstic es pot aprendre, és una assignatura igual de vàlida que les demés.

A més a més ens permet ser creatius i desenvolupar habilitats i així crear un món heterogeni entre tots, amb diferents visions de la realitat, amb diferents opinions.

En la meva opinió trobo que aquest llibre se l’haurien de llegir molts mestres, ja que pots aprendre molts aspectes relacionats amb l’educació de la persona i els valors que comporta cada activitat que es realitza.

13


BIBLIOGRAFIA: Vallvé, Lluís. (2009) Ha de ploure cap amunt. Barcelona:

Associació Rosa Sensat.

14

Ha de Ploure Cap Amuntdocx

Documents

Transcript of Ha de Ploure Cap Amuntdocx