GUIA UNITAT 8

UNITAT 8: "LA FESTA DE SANT JORDI"

Pàgina 75- Presentació del context global de la unitat. Com de costum, abans de començar la Unitat 8, se pot fer un breu repàs amb preguntes sobre la unitat anterior 7 (Què han estudiat ? Quin tema han treballat amb el cartell ? Què és la rosa dels vents ? Quins refranys, quins rodolins, quin conte i quina cançó han après ? etc.). Després, mirant la portada de la unitat 8, se pot demanar als alumnes que diguin què passa o què pot passar en aquesta la unitat que ara comença i que en facin una breu descripció. Aquesta vegada, enlloc d’un dibuix és una foto de la rambla de les flors de Barcelona, amb dos nins i la mestra que reconeixeran. Se pot demanar als alumnes si saben què és una rambla, o si n’hi ha una en el seu poble.. Som al mes d’Abril, tal i com l’indica els dos refranys de peu de pàgina. Refranys que se poden comentar explicant què vol dir «aigües mil» (moltes pluges). També se pot demanar si coneixen un refrany francès del mes d’abril que faci referència al temps. En tot cas, un cop hagin entès els dos refranys, se pot proposar als alumnes que demanin als seus pares si coneixen o entenen aquests refranys. Pàgina 76- Tres situacions de comunicació. Els objectius comunicatius (o Actes de Parla) programats a la Unitat 8 són els següents: - Formular preguntes a propòsit de la festa de Sant Jordi - Diferenciar els llibres en funció de les edats - Explicar i descriure un llibre que es vol oferir - Saber explicar la festa de Sant Jordi a un amic. - Expressar les necessitats, els gustos i preferències - Escollir un llibre o una rosa per a un amic/amiga. - Descriure i conèixer les flors de la primavera. Les tres situacions posen en escena els nins i les nines de la classe amb la mestra que els acompanya a Barcelona. Es refereixen a uns temes que giren entorn de la festa de la Sant Jordi. La festa del llibre i de la rosa, que es comença a celebrar a Catalunya Nord. - Situació 1- Anem a Barcelona ? I millor «Fem un viatge a Barcelona ?»

La mestra demana als seus alumnes si els agradaria de fer una visita a Barcelona per la Sant Jordi. Ja se pot imaginar la resposta, els alumnes estan encantats i entusiasmats de fer un gran viatge amb l’autobus…L’Oriol diu que ja hi ha anat. Es pot demanar si algun alumne de la classe també hi ha anat amb els seus pares. Cal demanar si algun alumne reconeix el cartell de l’estàtua de Cristofor Colom, que la mestra ha penjat a la paret de la classe.

Després se pot demanar si algun nin o nina coneix aquesta festa ben catalana, quin dia se celebra, i què s’hi fa amb els llibres i les roses. S’haurà d’explicar el passat (o pretèrit indefinit) del verb anar «hi he anat», equivalent del francès «j’y suis allé».

- Situació 2- Preparem el viatge ?

En aquesta segona situació la mestra proposa de preparar el viatge . La Núria demana com s’han de vestir. Després, miren un mapa de Barcelona per aprendre a orientar-se sobre un plànol en una gran ciutat. És una ocasió per a portar a classe un plànol de Barcelona de veritat per tal que els alumnes busquin junts on són les rambles. L’Oriol diu que hauran de parlar en català, i en efecte, aquesta és, sens dubte, una motivació per aprendre la llengua en una situació d’immersió. Cal explicar el verb «afanyar-se» (amb el gest) perquè és bastant diferent del francès se dépêcher. - Situació 3- Que n’és de bonica la rambla ! En aquesta tercera situació la mestra té por que els alumnes se perdin perquè hi ha molta gent a les rambles. Els nins miren els llibres i també els CD de música. Caldrà treballar la construcció verbal «poder + infinitiu» fent transposicions a classe, com: «Podem sortir ? o puc sortir ?» - i de nou, la forma «afanya’t» (ràpid), així com també el superlatiu «moltíssim» (molt i molt, o «énormément» en francés). Quan totes les rèpliques de les tres situacions siguin ben explicades i compreses pels alumnes (fent preguntes de control) se podrà fer repetir, memoritzar i representar les tres situacions (una després de l’altra) per grups de dos o tres alumnes. Aquesta activitat pot prendre temps, donat que s'ha de practicar una mica de correcció fonètica individualitzada.

Per a controlar la comprensió oral i també escrita d'aquestes tres situacions de comunicació d’aquesta pàgina 76, s’ha de demanar als alumnes de passar a la: Pàgina 47 de la Llibreta de l'alumne. Els alumnes hauran d’escriure dins dels globus buits la rèplica que diu cada personatge. Es podrà controlar si els alumnes saben el què diu cadascú, i a qui ho diu, és a dir, si han entès i assimilat les rèpliques de tres situacions. Per reforçar la comprensió oral de les tres situacions cal no oblidar d’utilitzar el CD-àudio i de fer escoltar les rèpliques diverses vegades. Pàgina 77- Sons i lletres. Les 3 consonants nasals: / m / - / n / - / η / Aquest exercici presenta la introducció dels tres sons nasals catalans a l’oral, a partir de tres tires dibuixades que il·lustren algunes paraules de cada posició, inicial i intervocàlica. Primer, els alumnes han buscar la correspondència entre les paraules que contenen els sons i els dibuixos perquè ajuden a entendre el sentit. Aquestes paraules són enregistrades en el CD-àudio i els alumnes les escoltaran abans de repetir-les. Abans de fer repetir totes les paraules, el o la mestra haurà d’explicar les paraules que no són dibuixades a les tires il·lustrades, com per exemple, pel so /m/ de l’exercici A: una mare, una dama, una cama (une jambe), un embolic (une embrouille, en francès), un clam (o un crit), la

fam (la faim), «de gom a gom» (expressió per a dir completament ple). S’ha de fer la mateixa explicació per a les paraules que contenen el so /n / de l’exercici B, i del so /η / del C. Un cop repetides a l’oral totes les paraules que contenen els tres sons nasals, llegint el llibre (pàgina 77) tot escoltant el CD-àudio, se demanarà als alumnes de passar a la: Pàgina 48 de la Llibreta de l’alumne. Exercici nº 1:

En aquest exercici cal completar els buits (puntets) amb les tres paraules escrites a la dreta i entre parèntesis. S’han de posar al seu lloc perquè la frase tingui sentit, com a l’exemple. Perquè l’alumne pugui fer l’exercici, caldrà explicar certes paraules, com: «afamada» (algunes d’aquestes paraules són també dibuixades a les tires en blanc i negre, però d’altres no ho són, per exemple «domèstics» (encara que s’explica amb: animals domèstics), «masia» i «mas» són paraules sinònimes Un cop l’exercici sigui totalment escrit, se demanarà a l’alumne de subratllar les síl·labes de totes les paraules escrites amb la lletra M. Se poden consultar les correccions del Solucionari. Exercici nº 2: Com a l’exercici anterior, cal completar els buits (puntets) amb les tres paraules escrites a la dreta i entre parèntesis. S’han de posar en el seu lloc per tal que la frase tingui sentit, com a l’exemple. Perquè l’alumne pugui fer l’exercici, abans caldrà explicar algunes paraules, com per exemple: la partícula «can» (contracció de casa en…), «les onades» (les vagues, en francès) són dibuixades a la tira il·lustrada, el verb trencar «trencat» (v. casser, cassé en francès). Les altres paraules ja són conegudes pels alumnes. Un cop l’exercici sigui totalment escrit, se demanarà a l’alumne de subratllar les síl·labes de totes les paraules escrites amb la lletra N. Se poden consultar les respostes al Solucionari. Exercici nº 3: Com a l’exercici anterior, cal completar els buits (puntets) amb les tres paraules escrites a la dreta i entre parèntesis. S’han de posar en el seu lloc per tal que la frase tingui sentit, com a l’exemple. Perquè l’alumne pugui fer l’exercici, abans caldrà explicar algunes paraules, com per exemple: el verb «collir» (semblant al verb francès, cueillir), «un bony» (une bosse, en francès) també és dibuixat a la tira il·lustrada, i «nyigo-nyigo» (onomatopeia difíl de traduir en francès equivalent de grincements). El restant del vocabulari és conegut pels alumnes. Un cop l’exercici sigui totalment escrit, se demanarà a l’alumne de subratllar les síl·labes de totes les paraules escrites amb el dígraf NY. Se poden consultar les respostes al Solucionari. Pàgina 78- Un conte infantil d’una altra cultura (de Xina) «Els quatre dracs» (o dragons)

Sens dubte que els alumnes no coneixen aquest conte xinès, és doncs una bona ocasió perquè tractin primer de trobar en un mapa d’una enciclopèdia on és situada Xina (a l’Asia oriental entre Índia a l’oest, Mongòlia al nord, Corea i Japó a l’est). Després se pot començar una primera audició del conte escoltant el CD-àudio. A continuació, se pot fer unes preguntes de comprensió global sobre els 4 dracs del conte, sobre el que intenten fer per ajudar la gent, i les successives justificacions de l’Emperador Jade, i com finalment continuaran ajudant el poble. Els alumnes han d’observar la il·lustració de la pàgina 79 perquè podrà ajudar a entendre el sentit d’alguna situació del conte. Aquí, els pagesos expressen llur alegria perquè els dracs han aconseguit fer ploure. Els alumnes tornaran a escoltar una segona vegada el conte a l’oral amb el CD-àudio, mentre també tractaran de llegir, de subratllar les paraules desconegudes i de comprendre el text. Pàgina 79. Exercici 1: Llegir el conte.

Després d’haver llegit i subratllat totes les paraules del conte que no entenen (començant pel mateix títol: «Els quatre dracs» (Les quatre dragons, en francès), els alumnes buscaran junts el seu significat en el Lèxic català-francès de la WEB de «Benvinguts 2», o bé en un diccionari català-francès.

Pàgina 79. Exercici 2: Quina és la resposta correcta ?

Trobem de nou un «QCM». Es tracta d’un test de comprensió oral i escrita. Caldrà

comentar junts algunes paraules difícils d‘aquest mateix QCM per a trobar la resposta

que correspon al conte (a, b, c). Les respostes correctes se troben al Solucionari. Pàgina 80- «NETAZETA» : una WEB infantil amb jocs, però sense revista. Aquesta vegada tampoc no presentem una revista infantil, sinó una web (un site, en francès) realitzada a Barcelona. Les noies que fan NETAZETA es presenten així: «Som tres noies de Barcelona que ens hem proposat fer una web per a infants, per a introduïr-los en el món d'Internet. No hi dediquem les hores que voldríem i ens agradaria poder revisar-la. De moment, veiem que té molt èxit, cosa que ens agrada molt.La Marta Turon fa la part tècnica de la web, és l'autora dels contes i dle Calaix de Sastre. Després hi ha la Mercé Botey que és la il·lustradora i l'Eva Tuneu que és la guionista». Atenció: si l’adreça URL de la WEB ha canviat se pot retrobar suprimint el final i probant. Pàgina 81- Jocs de la diada de Sant Jordi. Joc nº 1- El joc de la diada Si no se consegueix el plug-in per a entrar als jocs de la diada d’Antaviana, proposem d’anar a la pàgina anterior 80, i entrar a la web < http://personal.iddeo.es/xgarcia/indexflash.htm >

on se troben 5 seccions amb moltes activitats, el Calaix de Sastre on hi ha de tot, informacions sobre publicacions, jocs per a totes les edats, així com també una rúbrica de correu electrònic.

Joc nº 2- Vols enviar un missatge ? Precisament, aquesta segona activitat proposa als alumnes d’enviar un E-mail per la festa de Sant Jordi a un amic o una amiga. Cal disposar, és clar, de la seva adreça electrònica. Activitat de creativitat a l’ocasió de la festa de Sant Jordi. Els alumnes prepararan per parelles un dibuix i una petita explicació escrita sobre el tema de la festa de Sant Jordi (veure pàgina 84 i documentació de les revistes infantils catalanes «Cavall Fort» i l’«Esquitx»). Després l’hauran de presentar als seus companys de classe. Pàgina 82- Refranys, rodolins, embarbussaments i dites populars Com sempre, aquesta pàgina és dedicada al treball fonètic i prosòdic (accentuació, ritme i intonació) mitjançant refranys, rodolins, embarbussaments i dites populars. Aquí els refranys i els rodolins tracten del temps i del mes d’abril per a adequar-se al tema de la unitat. És una ocasió per a treballar el vocabulari de la primavera i de la festa de Sant Jordi.. Caldrà explicar el verb «cercar» (chercher), i «una perdiu» (une perdrix), «la cadernera» (le chardonneret, en francès). A l’embarbussament, cal explicar l’expressió «tenir gana, son i set» (avoir faim, sommeil et soif), i «que no menjo, ni dormo ni bec» (que je ne mange, ni dors ni bois). De passada, se treballarà un poc aquests tres verbs al present i a l’imperfet d’indicatiu.

Pàgina 82- Dites populars de Sant Jordi Per una vegada no hi ha poema en aquesta unitat, però el mestre en pot trobar un sobre la primavera. Es proposa unes dites populars que se refereixen a la Sant Jordi i que són enregistrades en el CD-àudio. S’ha de comentar alguna dita com: «Per l’abril, llibres i roses mil», és a dir, per l’abril molts llibres i moltes roses. Pàgina 83. Una cançó tradicional catalana: «El ball de la civada» «El ball de la civada» és una cançó tradicional catalana molt coneguda. Comporta algunes contruccions difícils, com: «jo us el cantaré» (je vous le chanterai), «quan llaurava» (quand il labourait), «es dava un truc al pit» («dava» contraccció de «donava» il frappait sa poitrine), «i es girava així» (et il se retournait ainsi), etc. La il·lustració de la cançó amb el llaurador que se dóna cops al pit, permetrà de fer comprendre millor el seu sentit. Després d'haver-la escoltat una o dues vegades amb el CD-àudio, i quan sigui totalment compresa, els alumnes podran memoritzar-la i cantar-la junts. Pàgina 84- La llegenda de Sant Jordi. Aquest ha de ser el títol d’aquesta pàgina i no pas «Un carnaval de por… » (que és un error). Els alumnes han de llegir aquesta llegenda de Sant Jordi que tracta de dracs, cavallers, llibres i roses que són els símbols d’aquesta festa.

Proposem que els alumnes facin una activitat creativa de dibuix i de descripció a partir de la il·lustració de la revista «L’Esquitx» nº 7 de l’any 2002 publicat a Mallorca, i que se pot retrobar (és particularment interessant la portada el la qual un motorista es Sant Jordi i una excavadora és el drac !) . Per exemple, els alumnes poden imaginar un final del combat entre Sant Jordi i el Drac. Dibuix i descripció que els alumnes han de presentar i explicar als seus companys de classe. A més, per ajudar els seus alumnes el mestre pot donar explicacions complementàries a partir del text de la Revista L’Esquitx que afegim a continuació.

Pàgina 84- «Què sé jo de tot això ?» Proposa unes preguntes de control del contingut de la unitat que tenen per objectiu de fer el balanç de les adquisicions i progressos que els alumnes han fet. Hi ha sis preguntes, les tres finals es refereixen a la memorització dels refranys, rodolins i dites populars. Nogensmenys, cada ensenyant afegirà o modificarà les preguntes en funció d'allò que més haurà treballat durant aquest mes d’Abril. Trobareu a la WEB el Solucionari que dóna en vermell les respostes que reproduïm aquí sota.

1- Quin dia els alumnes aniran a Barcelona i per què ? - Aniran a Barcelona per la Sant Jordi el dia 23 d’abril. 2- Quin són els símbols de la festa de la Sant Jordi ? - Els símbols de la Sant Jordi són : el drac, el cavaller i la rosa. 3- Què fan els alumnes i la mestra per preparar el viatge ? - Els alumnes miren on són les rambles sobre un plànol de Barcelona. 4- Què hi ha a les Rambles de Barcelona ? - A les rambles hi ha molta gent i moltes parades de llibres. 5- Expliqueu què és i què fan a la web infantil de Neta Zeta ? - Neta Zeta és una web catalana amb jocs infantils. 6- Què passa al conte xinès de «Els quatre dracs» ?

- Els 4 dracs volen donar aigua als camperols malgrat l’emperador Jade.

Pàgina 49 de la Llibreta de l’alumne «Treballem la llengua». Exercici nº 1: Alguns verbs reflexius Aquest exercici proposa de treballar alguns vers reflexius amb els seus pronoms, com en els dos exemples en negreta que responen a dues preguntes. Les preguntes són a l’imperatiu amb els pronoms postposats i cal respondre utilitzant el present d’indicatiu amb els pronoms anteposats. Es parteix d’un vocabulari conegut per l’alumne. Exercici nº 2: Repàs dels pronoms possessius plurals. Aquest exercici proposa de fer un repàs dels pronoms possessius plurals, a partir dels adjectius equivalents que ja han estat treballats en unitat anterios. Hem intoduit la forma «les llurs» i «els llurs» perquè són utilitzades normalment a les variants rosselloneses, (encara que siguin considerades com formes arcaiques en el català estàndard). El vocabulari és conegut de l’alumne, llevat potser de l’ítem 5 «motxilles» (sac à dos, en francès).

Com sempre, tant l’exercici nº 1 com l’exercici nº 2 treballen aspectes gramaticals puntuals tot respectant les pautes de la comunicació, i fent referència a les situacions ja conegudes. Al Solucionari es troben les respostes corresponents. Pàgina 50 de la Llibreta de l’alumne. «Comuniquem amb jocs de rol». En aquesta unitat, els jocs de rol actualitzen els Actes de Parla programats i se centren en unes situacions ja conegudes i semblants a les de cada model. És a dir, pel joc de rol nº 1: «la Núria demana a l’Oriol o en Patrick quines cançons coneix», pel joc de rol nº 2 «la Gaëlle i la Núria

volen oferir un CD als nins», i pel joc de rol nº 3 «El Patrick i l’Inongo volen comprar una flor a les nines». Com sempre, al Solucionari hi ha les tres propostes de transposició de cada joc de rol d’aquesta pàgina 50. Primer, els alumnes han de fer un treball de comprensió de cada model de joc de rol. Després de repetir-lo i d’interpretar-lo, prepararan, per parelles, la transposició escrita, el mestre la corregirà, i després la representaran oralment davant dels seus companys de classe. Activitat de creació comunicativa per parelles. Cada nou joc de rol reprèn certs elements lexicals i construccions ja coneguts dels alumnes. Però com sempre se poden ampliar amb més vocabulari. Aquí es tracta de les revistes infantils i dels CD de música catalana (joc de rol nº 1), dels regals que se fan per la festa de Sant Jordi (joc de rol nº 2 i joc de rol nº 3). Quan els nous jocs de rol ja siguin preparats a l’escrit i corregits pel mestre, la representació oral per parelles de cada joc de rol davant dels companys de classe ja pot començar. Servirà per a ser valorat pels altres alumnes, i alhora donarà al mestre una indicació de l’assoliment dels objectius comunicatius previstos. Pàgina 51 de la Llibreta de l’alumne. «Comparem amb el francès».

Quan els dos exercicis d’aquesta pàgina siguin escrits a la Llibreta i corregits pel mestre o

mestra, els alumnes podran observar i comparar la negació o els pronoms OD en català i en francès, i deduir-ne tant les diferències com les similituds.

Exercici nº 1: Els verbs reflexius (pronominals, en francès) Cal primer completar les frases a l’escrit aquí amb la doble negació, a partir dels 4 exemples

dels models en negreta, i només després podran comparar amb la doble negació equivalent en francès. A més, treballaran amb els verbs en present o futur d’indicatiu segons cada pregunta.

Al Solucionari proposem una observació, però és recomanable que siguin els alumnes, ells

mateixos, qui arribin a fer aquestes observacions a la seva manera. Si les proposem al Solucionari és només per a donar una orientació d’allò que es pensa poder obtenir d’ells.

Observació: Els pronoms: ens = nous nous ; us = vous vous, van davant del verb reflexiu (verbe pronominal) com en francès, però només hi ha un pronom en català

perquè el verb verb ja indica la persona. Exercici nº 2: Els pronoms possessius plurals

Els alumnes respondran afirmativament a cada pregunta utilitzant els pronoms possessius plurals fent la substitució dels noms i respectant el gènere i el nombre, com en els 4 exemples. Serà un repàs del verb ser o ésser al present d’indicatiu. Els alumnes ja coneixen el vocabulari utilitzat. Proposem les respostes al Solucionari.

Observació: Els pronoms possessius catalans són molt semblants als del francès.

Observem que en francès l’accent circumflex sobre la [o] de: les nôtres, les vôtres prové d’una [s] que existia en francès antic, com en el català. Exercici nº 3. Proposta de rodolí sobre la diada

Per la diada de Sant Jordí Mira si tens roses al jardí. Es pot ajudar els alumnes donant algunes paraules que reutilitzaran per a construir el rodolí Pàgina 52 de la Llibreta de l’alumne «Jocs finals» Joc nº 1: «Quina gentada ! ». Les 10 parelles que tenen una cosa en comú són :

1) el pare amb el fill petit i la mare amb el cotxet, 2) el senyor i la senyora que van a treballar amb portadocuments, 3) els dos nins amb patins on line, 4) els dos excursionistes amb motxilles, 5) els dos nins amb skatbords, 6) els dos nins asseguts, 7) les dues persones que van a la platja, 8) els dos nins amb monopatins,

9) les dues persones grans que parlen, 10) els dos gossos dàlmates.

1- SOPA DE LLETRES : - Les 10 paraules relacionades amb la Festa de Sant Jordi són :

- Cavaller, drac, gentada, llibres, revistes, - flors, roses, Sant Jordi, parades, rambles.