Guia Rutes Parcs Naturals Barcelona

132
Rutes fotogràfiques Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Transcript of Guia Rutes Parcs Naturals Barcelona

Rutes fotogrquesXarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona

Es pot consultar una versi digital daquesta guia a :www.diba.cat/rutesfotografiquesEn aquest enlla tamb hi ha galeries dimatges i vdeos, fotografies panormiques, tracks dels itineraris, a ms daltres enllaos dinters.

PARC NATURAL DEL MONTSENY

1

Rutes fotogrfiquesXarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona

Diputaci de Barcelona Primera edici: gener 2011 Coordinaci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona rea dEspais Naturals Realitzaci editorial: Ormobook Serveis Editorials Cartografia: Institut Cartogrfic de Catalunya Oficina de Gesti Cartogrfica de la Diputaci de Barcelona Esfera GEOTEC, Estudi i Projectes Geogrfics Textos: Isaac Fernndez Ceclia Lorenzo Fotografies: Dani Codina Jordi Folch Ferran Aguilar (p.83) Xavi Prez (Arxiu XPN) (p.104) Agraments: Personal de les oficines i dels centres dinformaci del parcs Institut dEstudis Fotogrfics de Catalunya Impressi: Rotokayfo (Impresia Ibrica) Dipsit legal: B-47411-2010

PRESENTACI

3

Fa ms de trenta anys la Diputaci de Barcelona va iniciar una poltica de protecci i preservaci dun conjunt despais naturals. Actualment la Xarxa de Parcs Naturals engloba aquests espais i protegeix poc ms de 100.000 hectrees amb una gran riquesa natural, cultural i patrimonial. La diversitat dels espais de la Xarxa es manifesta en els paisatges nics, les espcies vegetals i animals, en el patrimoni arquitectnic i en les persones que els habiten i que segueixen activitats tradicionals amb molts segles dhistria. La Diputaci de Barcelona s conscient que, ms enll de protegir i preservar aquesta riquesa i diversitat, tamb s important la seva divulgaci social. Amb la pretensi doferir i donar a conixer aquesta riquesa a tota la ciutadania, la Diputaci treballa en poltiques dintegraci i difusi. El ferm comproms amb la societat queda plasmat en els esforos dipositats en la creaci de programes deducaci amb tallers i activitats ldiques i pedaggiques, museus i exposicions i centres dinformaci i documentaci, i tamb en la creaci dequipaments doci i en el disseny i la senyalitzaci de rutes que ajuden els milers de visitants que cada any tenen els parcs de la Xarxa a conixer, respectar i gaudir els seus paisatges. Aquesta guia que presentem enguany, Rutes fotogrfiques per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona, ofereix una sel.lecci de vint-i-dos itineraris, la majoria dels quals han estat pensats per a ser recorreguts a peu. Aquest factor permet al visitant plasmar amb lobjectiu de la cmera imatges de les espcies de flora i fauna, els elements de patrimoni arquitectnic, els equipaments i les activitats tradicionals, tots ells smbols dels valors naturals, culturals i paisatgstics que tenen els nostres parcs. Desitgem que siguin del vostre gust!

Antoni Fogu Moya President de la Diputaci de Barcelona

4

MAPA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS

Espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals

SUMARI

5

Com utilitzar aquesta guia

....................................6

Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera . . . . . . . . . . . 8 1. Del Centre dInformaci de Fogars de Montcls al tur de lHome . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. El sot de lInfern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 3. Lascensi des del coll de Bordoriol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac . . . . . . . . . . . . 22 4. La Torrota de Vacarisses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 5. La pedra seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 6. Del coll dEstenalles a Mura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Parc del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 7. El dolmen de Pedra Gentil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 8. Montnegre carener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Parc del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 9. El cam de les Costes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 10. Del poble a la fortalesa pel cam del safareig . . . . . . . . . . . . 52 Parc del Castell de Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 11. Per la riera de la Solana i el mirador de la Rovira . . . . . . . . 58 Parc dOlrdola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 12. Del castell dOlrdola al poble de Sant Miquel . . . . . . . . . . 64 Parc del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 13. Itinerari per la ribera del Foix a Penyafort . . . . . . . . . . . . . . . 70 Parc de la Serralada de Marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 14. De la font de lAlzina al Puig Castellar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 15. El torrent de l'Amig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Parc de la Serralada Litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 16. Ruta del Vedat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 17. La ruta de lesquirol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Espai Natural de les GuilleriesSavassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 18. La font de la Riera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 19. La ruta de les masies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Parc Agrari del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 20. L'agricultura al delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Parc Natural de la Serra de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 21. Sant Cugat - Can Coll - Cerdanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 22. El parc i el pant de Vallvidrera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Oficines dels parcs. Centres de documentaci. Vocabulari fotogrfic. Recomanacions generals

. . . . . . . . . . . 120

6

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

Com utilitzar aquesta guiaAquesta guia de Rutes fotogrfiques per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona presenta un total de 22 rutes pels 12 parcs i espais naturals que, conjuntament amb els municipis i altres institucions que els conformen, gestiona la Diputaci de Barcelona. Cadascun daquests itineraris ens acosta a racons, paisatges, elements del patrimoni cultural i espcies caracterstiques que, per la seva vlua natural, artstica o histrica, representen un valor per a lespai natural dins el qual es troben. Les notes segents van adreades a facilitar la consulta de la guia i treure el mxim profit dels passejos i itineraris proposats.Nom del parc o espai natural i la seva pgina web. Fitxa del parc, amb les dades bsiques i mapa de la Xarxa de Parcs Naturals, amb la situaci del parc. Presentaci del parc o espai natural. Web d'Itineraris de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona, on s possible visualitzar els traats dels itineraris, descarregar els tracks i obtenir informaci complementria. Mapa del parc o espai natural, amb les vies de comunicaci, entitats de poblaci i principals accidents geogrfics. Zona del parc per on transcorre la ruta proposada. Nmero de litinerari. Pictogrames amb els principals serveis.

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

7

Ttol i subttol de litinerari, amb el nmero dordre corresponent i resum dels seus principals valors culturals i paisatgstics. Fitxa tcnica amb tota la informaci imprescindible de litinerari. Text descriptiu dels trams, amb referncia a paisatges, elements del patrimoni cultural i espcies caracterstiques que es troben al llarg de la ruta. Mapa amb indicaci de litinerari i punts dinters. Localitzaci a la ruta de cadascun dels trams que es proposen. Els punts d'inters fotogrfic es distingeixen al mapa amb un pictograma especfic. El color corporatiu de cadascun dels parcs i espais naturals. Fotografies que representen els punts de parada de cada ruta i consells per a la seva realitzaci.

A cadascuna de les imatges s'indica la localitzaci des d'on s'ha capturat, amb coordenades de longitud i latitud.

Requadre amb consells fotogrfics generals i bsics.

8

PARC NATURAL DEL MONTSENY

PARC NATURAL DEL MONTSENY

9

Parc Natural del MontsenyReserva de la biosferawww.diba.cat/parcsn/montsenyIgualada

Berga

Vic Manresa Parc Natural del Montseny Granollers Matar Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr

Terrassa

El masss del Montseny saixeca entre les comarques de la Selva, dOsona i del Valls Oriental, i s un dels parcs ms visitats de Catalunya. La declaraci de Reserva de la Biosfera, el 1978, i de Parc Natural ha perms conservar la seva bellesa natural i paisatgstica. Un recorregut pel parc permetr al visitant conixer i gaudir dels frondosos boscos i una gran diversitat faunsitica. ITINERARIS 1, 2 i 3www.diba.cat/parcs/itineraris/montseny

Any de declaraci del parc natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1977 (sector barcelon); 1978 (sector giron) Nou Pla especial: 2008 Superfcie protegida: 31.063,90 ha

10

PARC NATURAL DEL MONTSENY

1Fitxa tcnicaGran part del recorregut es fa en cotxe. A la carretera cal estar atent als diferents indicadors que assenyalen els miradors. Comarca: Valls Oriental Distncia: 22 km en cotxe i 1,230 km a peu Durada: 2 h 30 min aproximadament (ruta en cotxe) i 55 min a peu Altitud mnima: 260 m Altitud mxima: 1.706 m Desnivell: 1.446 m Dificultat: baixa poca: tot l'any (tot i que cal tenir en compte que amb neu l'accs al tur de l'Home est regulat) 6 Punt dinici: Centre dInformaci de Fogars de Montcls Shi arriba des de Sant Celoni a travs de la BV-5114 que porta a Santa Fe de Montseny. El centre es troba a Fogars de Montcls, a tocar de la rotonda on hi ha el desviament cap a Santa Fe, Mosqueroles i la Costa de Montseny. 6 Centre dInformaci de Fogars de Montcls Ctra. BV-5114, km 4 Fogars de Montcls Tel. 938 475 290 De novembre a abril de 9.30 a 16.30 h i de maig a octubre de 10 a 17 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/montseny

Els miradors del Montseny

Del Centre dInformaci de Fogars de Montcls al tur de lHomeLes vistes sn un dels principals reclams per visitar el masss del Montseny. Aquesta ruta, que t una part que es pot fer en cotxe i un darrer tram a realitzar a peu, permet gaudir de les vistes de mitja dotzena de miradors. Des del Centre dInformaci de Fogars de Montcls, a la vora de Sant Celoni, la carretera senfila cap a Santa Fe de Montseny i continua fins el sostre del masss: el tur de lHome. Les diferents aturades als miradors existents pel cam ofereixen al visitant loportunitat de gaudir dexcellents vistes dels pobles i les muntanyes dels voltants i de ms enll.Pla dels Ginebrons

Coll Tur de lHome lAveteda Sesbasses 1706

5

Font del Frare

0

1000 m

Puig Sesolles 1689

Tur Gros 1651

Santa Fe de MontsenyLa GuardiolaPant de Santa Fe

4

Tur de Morou 1307

Plana Amagada

Cmping de Fontmartina

Montllobar 1466 Coll de Vent Plana del Pou Tur de Castellar Les Goitadores 1400

Figuerolesier

R

ade Sa

nta Fe

3Can Riera de Ciuret

Roques de Santa Helena

PARC NATURAL Can Rub DEL MONTSENY Can GensanaRiera de Siuret

Estany de Viada

2 Coll de Santa Helena Can PinyocaBV-5 114

Can Nofre Can Puig

Ridaura Can Barcel Can Dola Roca Guillera Can Pla Can Pereres el Fort Vell Can Grau Can Perepoc Can Benet Can Comes Rectoria de Can Font Fogars de Montcls Masia Mariona Can Prat Can Riera Can Mas an Can Guill del Serratnt rr e ToC depins am

Mirador de Can Pla

Mosqueroles el Regs (Fogars de Montcls)Castell de Montcls-51 BV 19

Santa Margaridaa Sant Celoni

t So

sC d e le

al s

CampinsSant Guillem Centre dInformaci

1 de Fogars de Montcls

PARC NATURAL DEL MONTSENY

11

1 Mirador de can Pla. Sant Celoni als peus Litinerari comena al Centre dInformaci de Fogars de Montcls. Es tracta dun equipament del Parc on es pot trobar tota mena dinformaci del parc i productes dartesania alimentria del Montseny. s un bon lloc per anar amb nens ja que compta amb un parc infantil a lexterior, taules on fer un pat i un bar on es poden degustar els productes que es venen a la botiga. Des del punt dinformaci cal prendre la carretera en direcci a Santa Fe de Montseny, deixar enrera el poble de Campins i continuar per la carretera plena de revolts fins al km 15 on es troba el mirador can Pla. Des daquest punt es pot veure a la dreta la masia de can Pla, restaurada per la Diputaci, les localitats de Campins, Sant Celoni, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, les muntanyes del Montnegre i el Corredor i el mar al fons. 2 Coll de Santa Helena. A les faldes del Montseny Abans darribar a Santa Fe de Montseny, al km 20, on hi ha lrea de lleure de la

1 Segons la regla dels teros que apliquen els experts en fotografia, quan dividim una imatge en nou quadrants, el punt fort de la mateixa sempre queda en el quadrant superior dret. En el cas daquesta imatge s larbre. A lhora de llegir una fotografia, el fet de trobar-nos un element (en aquest cas el cam) que condueix directament al punt fort de la composici, ajuda a que la imatge sigui ms esttica.

q

414435.85N 22723.45 E elev. 825 m

2 Per fotografiar vistes panormiques s sempre un bon recurs fer dues fotografies i ajuntarles desprs a lordinador amb lajuda dun programa dedici i retoc fotogrfic. Amb aquesta finalitat s bo utilitzar sempre el trpode i assegurar-se que en les dues imatges hi aparegui un punt com, que ser el que servir com a referent per juntar-les i convertir-les en una sola.

q

414519.49N 22751.95E elev. 1.219 m

12

PARC NATURAL DEL MONTSENY

3 Sovint es diu que no s gens recomanable fer fotos a contrallum. No obstant aix, en alguns casos, s que pot donar un bon resultat fotogrfic. A lhora de fotografiar un paisatge en qu els nvols noms deixen passar alguns rajos de sol, per exemple, el contrallum s vlid, ja que la llum no crema la fotografia al no ser massa intensa. A ms, els rajos de sol illuminen alguns racons del bosc, creant una atmosfera especial, interessant per a la composici.

Guardiola, es troba el desviament a lesquerra per enfilar cap al cim del tur de lHome. Seguint aquesta pista, a m esquerra, es troba el mirador del coll de Santa Helena. Es pot deixar el vehicle en un petit aparcament a tocar de la pista i disfrutar de les vistes de Sant Celoni, les muntanyes del Montnegre i el Corredor, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Llinars del Valls, el Tibidabo, la serralada Litoral o el mar. 3 Les Goitadores. El mirador verd Seguint per la mateixa pista, el mirador de les Goitadores es troba uns metres desprs del desviament cap al tur de lHome. Un plaf panormic permet identificar els diferents accidents geogrfics. Des daquest punt, a 1.171 metres daltitud es tenen vistes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, la Serralada Litoral, Sant Lloren del Munt i Montserrat, a ms de les ms properes ermites de Sant Elies i Santa Susanna, els boscos de faigs i les grans plantacions davet Douglas (una espcie darbre europeu que va introduir-se al Montseny fa ms de 70 anys). 4 Plana Amagada. A lombra del tur Cal recular fins trobar el desviament cap al tur de lHome. La pista senfila passant per llocs interessants, com la plana del Pou, o el coll de Montllobar. En 4 km aproximadament sarriba a la Plana Amagada (o Pla Amagat), on hi ha un gran espai daparcament, una caseta dinformaci del parc i el mirador. Des daquest punt es divisen els pobles de Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera o les muntanyes de la serralada Litoral, i el

q

414526.77N 22707.06 E elev. 1.159 m

4 Amb una mica de calitja s complicat fer fotos de paisatges. Una bona soluci s incloure en la composici algun objecte en primer terme (en aquest cas els arbres) per donar ms contrast i sensaci de profunditat a la fotografia.

q

414616.30N 22627.69 E elev. 1.539 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

13

mar. Amb l'objectiu de contribuir a la preservaci del cim del tur de lHome, sha de deixar el cotxe en aquest aparcament i realitzar a peu litinerari que porta al coll Pregon i desprs al tur de lHome. En total sn 55 minuts de pujada voltant el tur de Puig Sesolles. 5 Tur de lHome. Vistes infinites El corriol senyalitzat que puja de Plana Amagada al tur de lHome va fent ziga-zagues al voltant de Puig Sesolles fins arribar al coll Pregon a travs dun paisatge de prats subalpins, que a la primavera somple de flors silvestres. Es triga uns 40 minuts en arribar al coll Pregon, lavantsala del tur de lHome, una collada de prats on estan installades un parell dantenes i un parell de cases, que tenen un s militar. Per una pista que rodeja la muntanya, amb vistes a les Agudes, que queden molt a prop, sarriba al cim del tur de lHome en aproximadament un quart dhora. A dalt hi ha l'antic observatori, que va promoure Eduard Fontser el 1932, i un vrtex geodsic que indica el punt ms alt de tot el masss: 1.706 metres. Les vistes des daquest punt, sobretot els dies clars, sn magnfiques. Hi podem distingir la costa de Blanes, Palams, Girona, les muntanyes

5 Les vistes des del cim del Tur de l'Home sn impressionants, per hem de saber treure-li el mxim rendiment encara que ens trobem elements humans com en aquest cas una torre de comunicaci, que ens pot cridar ms l'atenci que el propi paisatge. El millor en aquesta situaci s deixar l'objecte en un punt lluny, separant-nos d'ell i utilitzar un gran angular com, en aquest cas, un 28mm. D'aquesta manera l'objecte distorsionant deixa de tenir tant de protagonisme i la fotografia atrau pel seu espectacular paisatge.

q

414635.53N 22604.93E elev. 1.706 m

del Pirineu, Sant Lloren del Munt i Montserrat. Hi ha qui assegura haver vist des daqu lilla de Mallorca.

El consell de lexpert...Un bon fotgraf ha de portar la cmera a sobre en tot moment. Al bosc tenim moltes possibilitats de creuar-nos amb algun insecte o animal fugisser que noms ens donar un segon per enquadrar i disparar. I si anem amb cotxe, al seient del copilot i posant una velocitat alta d'obturaci per no captar les vibracions, sempre tindrem ms possibilitats de "caar" alguna imatge interessant.

14

PARC NATURAL DEL MONTSENY

2Fitxa tcnicas un recorregut circular, que no t prdua, ja que est senyalitzat amb fites de color groc. s un itinerari exclusiu per fer a peu; no hi poden passar cotxes ni bicicletes. Comarca: Valls Oriental Distncia: 3,5 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 820 m Altitud mxima: 934 m Desnivell acumulat: 165 m Dificultat: baixa poca: tot lany6 Punt dinici: Plana del Coll Es troba en el km 10,2 de la carretera de Sant Celoni al tur de lHome. Des de Sant Celoni cal anar en direcci cap a Mosqueroles, la Costa del Montseny i continuar per la carretera del tur de lHome. Desprs de passar lentrada del cmping de Fontmartina, cal seguir endavant fins trobar un aparcament i la font de la Plana del Coll. Litinerari surt des de laltra banda de la carretera. 6

A lombra del tur de lHome

El sot de lInfernBen amagat, en un rac ombrvol als peus del tur de lHome es troba el sot de lInfern, un paratge especialment tranquil, regat per un rierol i envoltat de vegetaci. Shi arriba en noms una hora i mitja des de la plana del Coll, el punt de sortida, on hi ha una font i un rea desplai. Litinerari segueix camins de pendents suaus i permet contemplar i fotografiar alguns dels elements paisatgstics i patrimonials ms tpics del Montseny, com un gran alzinar, un conjunt de castanyers vells o una antiga barraca de carboners.

0

210 m

Lalzinar

3Can Planes de Fontmartina Castanyers vells

2 5I n fe rn

Fontmartina

Cmping Fontmartina

4La perxada

So td

Plana del Coll

e l

1940,2

Oficina del Parc Natural del Montseny. Masia Mariona Ctra. 5119, Km 2,5 Mosqueroles 08470 Fogars de Montcls Tel. 938 475 102 De dilluns a divendres de 9 a 16 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montseny

Pla de la Pomera

PARC NATURAL DEL MONTSENY

15

1 Per fotografiar amb xit el cim de la muntanya cal fixar-se molt b en lenquadrament, evitant elements que destorbin. En aquest cas ser de gran ajut utilitzar un teleobjectiu per acotar ms lenquadrament i distingir perfectament el que ens interessa que aparegui a la fotografia, com la caseta tan caracterstica de lobservatori metereolgic al capdamunt del tur de lHome.

q 4145'23.32"N

225'40.64" elev. 886 m

1 La plana del Coll. Panormica del tur de lHome La ruta t el seu punt de partida a la plana del Coll, al peu de la carretera que porta al tur de lHome des de Sant Celoni passant per Mosqueroles i la Costa de Montseny. Lindret es reconeix per laparcament que hi ha a m esquerra de la carretera, on es pot trobar una font daigua fresca, un espai de lleure en plena natura amb algunes taules de fusta i una petita caseta dinformaci de planta rodona i de parets de pedra. A laltra banda de laparcament es troba el punt de partida de litinerari que porta al sot de lInfern, senyalitzat amb marques grogues. El cam de seguida sendinsa en un esps alzinar, tot fent zigazagues i baixant per la muntanya fins arribar a lentrada del cmping de Fontmartina. Des daquest indret es pot fer una bona fotografia del tur de lHome, que amb 1.706 metres dalada s el punt ms elevat del masss del Montseny.

2 Els castanyers vells. Les formes i les textures de la naturalesa El sender continua a tocar de lentrada del cmping. Desprs de travessar un bosc dalzines sarriba a un indret

2 Per fotografiar els castanyers val la pena buscar punts de vista diferents als habituals. Els contrapicats (que saconsegueixen ajupint-se i agafant lelement de baix a dalt) sn especialment indicats per fer que aquests arbres de grans dimensions apareguin a la foto en la seva totalitat; el resultat s fora espectacular. Les formes i les textures dels troncs del castanyer tamb poden donar molt de joc.

q

4145'33.58"N 225'55.56" elev. 899 m

16

PARC NATURAL DEL MONTSENY

conegut com els castanyers vells. Es tracta duna petita clariana en el bosc presidida per tres antics exemplars de castanyer. Aquests arbres de grans dimensions tenen els troncs curts i gruixuts, amb la particularitat de que linterior, totalment buit, s utilitzat per diverses espcies d'ocells i mamfers per a establir els seus nius i caus. 3 Lalzinar. Un parads de llums i ombres Deixant enrere els castanyers, el cam seixampla tot travessant un alzinar fora esps on, si s's observador, es pot veure les forgades del pas de porcs senglars o ocells (com el gaig o la mallerenga), tot i que fotografiar-los s especialment difcil. Mentre savana pel sender, flanquejat en ocasions per restes de parets de pedra en els marges que separaven les antigues feixes de conreu, sescolta el so de laigua del torrent que rega el sot de lInfern i, de seguida, es creua per la part superior. Lambient dins el bosc es torna humit i ombrvol per els raigs de sol sescolen entre els arbres. 4 La perxada. Perspectives del bosc Continuant per la mateixa pista, el paisatge canvia duna manera radical, i les alzines van deixant pas als castanyers fins arribar a la perxada, que s una castanyeda explotada tal i com es feia antigament: tallant la fusta dels castanyers duna determinada manera per tal que creixin noves branques de la soca vella. En aquest espai, doncs, es poden veure piles de troncs daquests arbres al terra i tamb algunes alzines joves, que comencen a recuperar lespai que van perdre quan shi van plantar els castanyers. No sha doblidar que el castanyer

3 Per fer fotografies en qu lespai s ple de zones de llum i dombra, s recomanable mesurar la llum a les zones illuminades i compensar desprs les zones fosques. Si es fa a la inversa (mesurant a lombra) es corre el risc de que la fotografia surti cremada.

q

4145'35.12"N 226'08.29" elev. 899 m

4 Un bon recurs per a fotografiar les diferents composicions lineals que formen els troncs s utilitzar un teleobjectiu, que ajuda a comprimir els elements que fotografiem i faran lefecte destar ms junts.

q

4145'27.64"N 226'10.88" elev. 891 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

17

no s un arbre autcton del Montseny, sin que antigament es va portar de fora per aprofitar-ne la fusta i els fruits. Al final de la pista, a m esquerra, es pot veure una antiga cabana de carboners reconstruda. Recorda lpoca en qu els carboners es refugiaven en construccions com aquesta, per tal de controlar les piles de llenya que en una combusti lenta es convertien en carb. 5 El sot de lInfern. Aiga en moviment Just al davant de la cabana de carboners hi ha el corriol per on continua litinerari, tot baixant per la muntanya entre ms exemplars de castanyers i alzines, per tamb entre alguns roures, avets i pi roig. El so de laigua guia el caminant fins al sot de lInfern, passant per un antic forn de cal. Les falgueres i la molsa entapissen el sl i les roques a la vora del torrent. Les branques dels verns, els freixes i altres arbres de ribera, juntament amb els petits salts daigua del rierol, formen un conjunt ple dharmonia, un regal per als amants de la fotografia. Cal creuar el torrent per unes passarelles i seguir el cam. Desprs duns quants metres de pujada a travs del bosc dalzines, litinerari continua fins arribar de nou a lentrada del cmping de Fontmartina, des don cal prendre el cam de tornada fins a la plana del Coll.

5 Laigua s un element molt agrat en les composicions fotogrfiques. Fent servir una velocitat lenta saconsegueix un efecte en el que laigua apareix com un corrent seds donant a la imatge molta fora i originalitat. Per aconseguir aquest efecte pot anar b portar un petit trpode o recolzar la cmera en algun punt, com una pedra plana, per tal que laparell no es mogui gens ni mica. Aix, en la fotografia noms apareixer moguda laigua.

q

4145'30.42"N 226'05.83" elev. 855 m

El consell de lexpertLes millors hores per fer fotos sn les primeres i les darreres del dia, quan els raigs del sol sn ms horitzontals i per tant les ombres no sn tan dures. Lobjectiu macro en una cmera rflex (o lopci macro en una compacta) permet enfocar els petits detalls. Per fotografiar la flora va b portar un petit reflector per illuminar rebotant les zones d'ombra.

18

PARC NATURAL DEL MONTSENY

El cim del Matagalls

3Fitxa tcnicas un recorregut lineal i en tot moment les fites ajuden a seguir la direcci correcta. Comarca: Osona Distncia: 11,1 km (danada i tornada) Durada: 4 hores Altitud mnima: 1.089 m Altitud mxima: 1.697 m Desnivell acumulat: 608 m Dificultat: mitjana poca: especialment a la tardor. Fa una temperatura ideal per a lascensi i el color de les fagedes s un espectacle natural. Punt dinici: coll de Bordoriol Des de Sant Celoni sarriba per la carretera BV-5114 fins a Santa Fe de Montseny i seguint fins a Sant Maral. Cal passar el coll de Sant Maral i continuar en direcci a Viladrau. Des de Viladrau sarriba per la carretera BV-5114 en direcci a Santa Fe de Montseny.6

Lascensi des del coll de BordoriolAmb 1.697 metres, el Matagalls s la tercera muntanya ms alta del Montseny. Pujar-hi sha convertit en una de les excursions ms clssiques del parc natural i s una excellent excusa per fotografiar paisatges i vistes espectaculars. Shi pot arribar des de diferents llocs, tanmateix la ruta que hi puja des del coll de Bordoriol s una de les ms fcils i agrades. Durant el recorregut es travessen alzinars, rouredes, fagedes i prats culminals, fet que permet contemplar una extensa mostra de la vegetaci existent al masss. Lesfor de lascensi es veu recompensat per lesplndida panormica que es contempla des de dalt.Creu de Miquelet 1033

lAremany el Pujol de la Muntanyae Coll P regon

Puigdot

la Tremoleda 1160

a Viladrau

oi Castanyeda ll R e Co del Pujol T. d Ru

pi

tosa

g

Roca Llancers 1174 Coll de Joan

Corral de la Vila

Torr en td

Centre d'Informaci Can Casades Santa Fe de Montseny Ctra. de Sant Celoni a Viladrau, km 21 08470 Fogars de Montcls Tel. 938 475 113 Cada dia de 10 a 14 i de 15 a 16.30 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montseny6

Coll Roig an Gr m ga G Ba l a As l a t d e e l d de a n na re T Carr Ca en re

nt Fo de rrent To

2

e

en a

PARC NATURAL DEL MONTSENYColl Sabnia

BV511

Tronca del Pujol

Font de lAtlntida

Coll de Bordoriol Font dels 1 Pastors4

OratoriPla de la Beguda

o

Matagalls 1697

Font dels Mosquits

5

d Carena Mines de Tur Pla del Barral Sant Maral Sesportadores 1608

So

SL

-C

82

td

d orn el F

lae

l Ca

s dels Segalars l ar ega els S

Corral

Collet de lHome mort

Coll de Rocacorba

GR 5.2

4

3 Coll Pregonl Teix R. d e

Coma Fosca

el Rigrs

Pla dels Erols

Font de Coll Pregon

0

500 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

19

1 Un trpode ser de gran ajuda per fotografiar les vistes que saprecien des del coll de Bordoriol. Plantant la cmera, lenquadrament ser perfecte i a ms permetr treballar amb una sensibilitat molt baixa i un diafragma molt tancat, per tal denfocar absolutament tots els elements que apareixen en la composici.

q

414932.84N 22432.00E elev. 1089 m

1 Coll de Bordoriol. Punt estratgic De les diferents rutes que condueixen al cim del Matagalls, la que surt des del coll de Bordoriol s la ms senzilla i agradable. El coll de Bordoriol es troba a cavall de les comarques de la Selva i Osona. Es pot deixar el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera (BV-5114, de Santa Fe a Viladrau), a la vora dun punt dinformaci del parc, situat en una caseta de fusta. Abans demprendre la marxa s recomanable fer una parada, creuar la carretera i pujar unes escales fins al mirador. Des daqu es veuen, en primer terme, les Agudes i el Matagalls, aix com la plana de Vic i molts cims del Pirineu oriental, entre daltres elements geogrfics destacats.

2 Loratori. El coll de Joan A lesquerra de la caseta de fusta surt el sender senyalitzat SL-C 82 que porta al coll Pregon, punt des don sinicia lascensi final al Matagalls. Cal seguir aquest cam ample, flanquejat per alzinars i rouredes, i passar per la font dels Pastors, dedicada a lescriptor de Viladrau, Felip Graugs. Desprs de passar pel corral de la Vila sarriba a loratori, situat en el coll de Joan. Es tracta dun oratori de pedra dedicat a sant Francesc dAss, amb una placa que commemora laplec que van celebrar els pessebristes de Vic i Viladrau al Matagalls lany 1976. A partir daquest indret, els cotxes no poden avanar ms per la pista i, per tant, la ruta continua pel sender local fins

20

PARC NATURAL DEL MONTSENY

4 Des del collet de lHome Mort es tenen vistes magnfiques de les muntanyes dels voltants. Des dun indret com aquest, lxit fotogrfic est gaireb assegurat, sobretot si el dia acompanya. Una idea per donar ms espectacularitat a la imatge s tractar de captar lombra dels nvols reflectida a les muntanyes.

2 Les imatges que inclouen alhora elements illuminats i foscos es poden modificar desprs amb lajut de lordinador grcies als programes dedici fotogrfica. En aquest cas, es pot millorar la imatge de loratori aclarint el seu interior i aconseguint, daquesta manera, que es vegi perfectament el sant, abans ombrvol. Aix, siguala la llum interior amb lexterior.

q

413819.48N 22312.60 E elev. 1.637 m

q

414917.74N 22420.34 E elev. 1.138 m

arribar al coll Pregon. Abans, per, passa per zones dalzinars i moixeres amb boniques vistes a les Agudes. Durant la pujada saprecia com la vegetaci canvia gradualment, de manera que es deixen enrere els alzinars i comencen a aparixer els faigs. Les fites ressegueixen el cam, que travessa el coll Sabnia de baix i el coll Sabnia de dalt, a partir del qual sendinsa de ple en la fageda. El cam passa al costat duna antiga poua, que servia per emmagatzemar el gel durant lhivern per tal daprofitarlo durant la primavera i lestiu. 3 Coll Pregon. Crulla de camins Uns metres ms enll de la poua sarriba al coll Pregon, un indret on hi acostumen a descansar els excursionistes amb un gran prat situat enmig duna frondosa fageda. Al centre hi ha un pedr en commemoraci de Pau Casals amb un poema de Felip Graugs. El cim del Matagalls queda a 25 minuts de caminada a travs del GR 5-2.

3 Per aconseguir una fotografia original dun indret com el coll Pregon, un bon recurs s situar la cmera arran de terra. Aix aconseguirem enquadrar les herbes i flors en primer pla, el pedr al darrera i els arbres i el cel com a tel de fons.

q

414818.39N 22327.38E elev. 1.532 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

21

4 Collet de lHome Mort. El preludi del cim Des del collet Pregon sarriba en uns 15 minuts al collet de lHome Mort, gaireb al mateix cim del Matagalls. El cam que hi porta fa pujada i travessa fagedes, en el primer tram, i matollars de ginebr als nivells culminals. Des daquest indret les vistes sn espectaculars. Es pot contemplar perfectament el pla de la Calma, el Tagamanent, la plana de Vic i, en els dies clars, les muntanyes de Sant Lloren del Munt, els cingles del Bert o Montserrat. En aquest ambient tan divers com interessant, shi troben plantes boreoalpines que a Catalunya noms es troben tamb al Pirineu; a banda dendemises com el pensament del Montseny o lherba de Sant Segimon. 5 El Matagalls. Vistes dalada Cal caminar una mica ms per arribar al cim del Matagalls, a 1.697 metres dalada i on les vistes sn espectaculars. Es pot veure tot el Montseny, el poble de Viladrau, la serralada de Montserrat, el mar i els Pirineus, des de la muntanya del Canig a la serra del Cad. Un dels elements ms caracterstics del cim, que s el tercer en alada de tot el Montseny, s la creu, que amb el temps sha anat renovant. La primera est documentada del 1614 per la ms recordada s la creu del pare Claret, collocada el 1840. Al cim tamb es troben vries plaques commemoratives en homenatge al pare Claret, al poeta i mossn Jacint Verdaguer i al mossn Jaume Oliveras, qui va fer per primer cop la popular travessa Matagalls-Montserrat.

5 Un fotgraf ha de tenir pacincia per aconseguir la millor foto, especialment al cim del Matagalls, on els nvols hi sn prcticament sempre presents. En un escenari com aquest noms cal plantar el trpode, enquadrar i esperar el moment just que surti el sol per disparar rpidament abans que torni a desaparixer. Si tenim pacincia per esperar el moment oport, sempre podrem treure millors fotografies.

q

414831.70N 22257.58 E elev. 1.697 m

El consell de lexpert...Dins dun bosc, en aquest cas dins de la fageda, la falta de sol impedeix que els colors destaquin a la fotografia. Per dotar-la de ms contrast, la imatge es pot tractar desprs a lordinador. Amb lajut dun programa dedici fotogrfica podrem pujar el contrast i els colors, aconseguint aix un color ms viu i, en conseqncia, una imatge ms esttica i ms semblant a la realitat.

22

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

23

Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacwww.diba.cat/parcsn/stllorenc

Berga

Vic Manresa Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Granollers Igualada Matar Terrassa Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr

Les serralades de Sant Lloren del Munt i lObac sn dues elevacions muntanyoses unides pel coll dEstenalles. Els seus paisatges singulars salternen entre boscos de velles alzines i caracterstics cingles i monlits de conglomerat. El visitant pot experimentar amb la cmera per tal de captar els interessants jocs de llum i ombra que dibuixen aquestes peculiars formacions rocoses. ITINERARIS 4, 5 i 6www.diba.cat/parcs/itineraris/stllorenc

Any de declaraci del Parc Natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1972 (ampliat i modificat el 1982 i 1998) Superfcie protegida: 13.694 ha

24

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

Emmarcats en cingleres vermelles

4Fitxa tcnicaEs tracta dun recorregut circular, amb un desviament a la Torrota. Est perfectament senyalitzat amb fites de fusta que incorporen plaques amb les marques verdes i blanques del sender local SL-C 51. Cal fixar-se per no confondres amb els senyals dels mateixos colors del SL-C 60, conegut com a cam dels tubs de laigua. Comarca: Valls Occidental Distncia: 4 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 327 m Altitud mxima: 437 m Desnivell acumulat: 110 m Dificultat: baixa poca: tot lany6 Punt dinici: Plaa de Joan Bay, Vacarisses Laccs fins a aquesta poblaci es pot fer des de Terrassa, per la C-58 i la BV-1211, o b des de Manresa, per la C-55/ C-58 i la BV-1212. Aquestes dues carreteres locals conflueixen a Vacarisses. 6

La Torrota de VacarissesHereva dpoques histriques passades, la figura vertical de formes arrodonides de la Torrota sembla vigilar des de la seva privilegiada talaia la poblaci vallesana de Vacarisses. Arribar-shi s una passejada agradable que transcorre principalment per paratges de bosc mediterrani i que ofereix excellents panormiques, sobretot des que sateny la seva careneta. El perfil de Montserrat s una presncia constant en aquest itinerari que permet fotografiar paisatges diversos en totes direccions, sense oblidar alguns dels racons ms emblemtics de Vacarisses i les caracterstiques cingleres vermellenques que la resguarden.

Centre dInformaci del Coll dEstenalles Carretera de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ santllorenc

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

25

1 Lelevada ubicaci del castell de Vacarisses proporciona espectaculars panormiques de lentorn. En aquest tipus de fotografies s necessari compensar els contrallums per evitar contrastos massa exagerats. Un enquadrament en qu sapreci Montserrat al fons, la Torrota a mitja distncia i bona part de la vila de Vacarisses en primer terme, fa la resta.

q

416070.54N 19181.01 E elev. 397 m

1 Castell de Vacarisses. Panormica de Montserrat La primera part de litinerari transcorre pels carrers de Vacarisses, amb les cingleres roges al darrera i la muntanya de Montserrat al davant. Des de la plaa de Joan Bay, cal seguir les fites verdes i blanques fins a la plaa del Virrei Amat, antic senyor del castell de Vacarisses. La construcci actual data del segle XVIII, quan la famlia Amat va aprofitar una poca de bonana per enderrocar bona part del castell medieval (originari del segle X) i bastir-hi al damunt un casal fortificat. 2 Esglsia parroquial. Contrapicat urb El carrer del castell condueix fins a la plaa Major, on es troba la part posterior de lesglsia, que cal envoltar per lesquerra. Ledifici actual del temple parroquial de Vacarisses est consagrat a sant Pere i sant Feliu i va ser construt el segle XVIII, sobre les restes duna antiga esglsia romnica (s. XI).2 Les lnies rectes que es dibuixen en aquesta fotografia obliguen a filar prim amb la composici, per evitar, en la mesura del possible, la sensaci dels edificis que cauen. s til prendre com a referncia els requadres que es poden veure a linterior del visor de la majoria de cmeres per tal de fixar al mxim les horitzontals i les verticals.

q

416069.70N 19175.36 E elev. 387 m

26

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

3 Una perspectiva lleugerament contrapicada (de baix a dalt) permet fer-se una idea molt ms clara de la distribuci dels edificis de Vacarisses, amb el pou en primer terme i el castell al darrera i al damunt. Cal tenir en compte, aix s, que si es desitja enquadrar ambds elements, s necessari allunyar-sen una mica.

3 El pou. Sota la mirada del castell Litinerari continua voltant lesglsia per un carrer estret que desemboca al carrer del Lladern. Cal deixar a lesquerra el gran jard privat que hi ha i continuar caminant fins al carrer del Pou, que caldr prendre cap a lesquerra. De seguida apareix, a m dreta, lemblemtica figura rectangular dun pou construt pels vens el 1934 i que va contribuir molt al benestar de la poblaci, especialment en poques de sequera. La decoraci cermica data de 1987 i va ser obra de la ceramista Maria Dolors Colomer. En aquesta zona de Vacarisses, totes les cases presenten unes plaques de cermica on shi indica el nom de la casa. En arribar a una plaa amb una font, litinerari es desvia a la dreta pel carrer de can Cdol, que aviat es transforma en un sender que surt de la vila. 4 Torrota de Vacarisses. Referncies conegudes Des que se surt del poble, el cam que es trepitja s del color vermell de la pedra i la terra tpiques daquesta contrada. El sender es troba amb una pista ms ampla, que cal seguir a m dreta, vorejant sempre la base de les cingleres. La pujada s bastant pronunciada, fins que la ruta es desvia per un corriol que sendinsa en un bosc tpicament mediterrani, on predominen els pins i les alzines, aix com el bruc, el roman i la farigola, entre daltres espcies vegetals autctones. El sender ressegueix la carena al final de la qual subica la Torrota, oferint vistes magnfiques de Vacarisses a lesquerra i la gran masia de can Vives envoltada de boscos a la dreta. Litinerari arriba fins a la Torrota, on la panormica s enca-

q

416080.16N 19165.48 E elev. 384 m

El campanar octogonal va ser afegit durant el segle XIX i lany 1981, la construcci va rebre larrebossat blanc, conjuntament amb el rellotge automtic i dues campanes noves. La faana presenta una vistosa i moderna figura de ferro forjat que representa sant Pere, patr de la poblaci. Lelement ms destacable de linterior s el presbiteri amb forncules estucades i rematades amb una cpula on hi ha una talla del mateix sant, acompanyat per sant Feliu i sant Pau en sengles petxines laterals.

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

27

4 A lhora de fotografiar un edifici, arbre o qualsevol altre element allat del qual s difcil fer-sen una idea clara de les dimensions, pot ser una bona idea collocar un element conegut a prop per utilitzar-lo com a referncia. En aquesta fotografia, la figura humana contribueix a donar pistes sobre lalada de la Torrota, que adopta un posat altiu a causa de la perspectiva contrapicada.

5 Per aconseguir una imatge tan perfilada i ressaltada daquest popular angelet, el fotgraf ha de fer servir un objectiu macro i acostar-shi al mxim. Daquesta manera, aconsegueix desenfocar completament el fons i convertir-lo en una espcie de vel de tonalitats verdes difuses que no introdueix cap element de distracci en la contemplaci de lobjecte.

q

416100.43N 19078.28 E elev. 412 m

q

416061.79N 19154.57 E elev. 372 m

ra millor i es poden veure: duna banda, Montserrat, el Cul de la Portadora, el Puig Cendrs, el Puig Vents, la Serra de lHospici i el Cap del Ros; i de laltra, tota la serra de lObac. La construcci, del segle XI, formava part duna xarxa dedificacions escampades estratgicament per les carenes, amb una funci de guaita i sistemes de comunicaci mitjanant senyals ptics per advertir de la presncia dels enemics sarrans. La Torrota de Vacarisses est construda amb la caracterstica pedra vermella i disposa dobertures rematades amb volta de can de mig punt. 5 Rectoria Vella. Angelet a punt per volar Cal desfer el cam, primer pel sender i desprs per la pista. Desprs duns metres dun gir a la dreta, deixarem la pista per agafar un sender que ens portar fins a la carretera, que cal prendre a lesquerra per deixar-la novament a lalada del cementiri. Desprs dun ltim tram de

descens sarriba a la Rectoria Vella, un gran edifici que actualment s de propietat privada. Aqu es torna a trobar lasfalt dels carrers de Vacarisses i ben aviat, litinerari completa el cercle fins a la plaa Joan Bay i lAjuntament. El consell de lexpert...La regla dels teros s de gran ajuda a lhora de fotografiar paisatges. Els centres dinters de la imatge prenen ms fora si es troben situats als punts dintersecci daquestes lnies i cal evitar especialment que el cel depassi el ter superior.

28

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

Records de vinyes

5Fitxa tcnicaLitinerari t el punt de sortida a lesglsia de Rellinars, situada als afores del poble. Es tracta dun recorregut circular, senyalitzat amb fites metlliques marcades amb color violeta, que discorre pels lmits del Parc. Comarca: Valls Occidental Distncia: 4,2 km Durada: 3 h Altitud mnima: 299 m Altitud mxima: 421 m Desnivell acumulat: 180 m Dificultat: baixa poca: tot lany6

La pedra secaEl conreu de la vinya va tenir una importncia cabdal a les comarques de la Catalunya central durant el segle XVIII i, especialment, el XIX. Aquell passat vitcola ha quedat gaireb oblidat en molts indrets, com a les valls que envolten la vila de Rellinars. Els diversos testimonis que hi queden prenen la forma de barraques i marges, construccions bastides amb la tcnica ancestral de la pedra seca pels mateixos pagesos i margeners. Litinerari s una caminada agradable que ressegueix alguns dels torrents de la zona i transcorre per paratges humits i ombrvols que permet tamb fotografiar racons naturals emblemtics com fonts i balmes.

Punt dinici: Esglsia

de Sant Pere i Sant Ferm Lesglsia parroquial de Rellinars es troba situada als afores daquesta poblaci, a on shi arriba per la carretera B-122 des de Terrassa o des de Castellbell i el Vilar. Un cop arribats a Rellinars, cal seguir les indicacions de lesglsia, tot creuant el nucli urb.6

Centre dInformaci

del Coll dEstenalles Carretera de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ santllorenc

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

29

1 Un objectiu macro i una gran dosi de pacincia sn fonamentals per obtenir aquesta imatge perfectament enfocada i definida de linsecte. La proximitat a ell i el fet dutilitzar un bon objectiu macro aconsegueixen lefecte de fons verd desenfocat, on no es poden distingir els canyissos i els joncs, en una branca dels quals lespiadimonis aprofita per a recolzar-se.

q

413826.62N 15437.61 E elev. 314 m

2 Barraca den Pere Baqu. Perspectiva inesperada des de dins La pista s pedregosa i t una tendncia sempre ascendent, per de seguida sarriba a les fonts de lEsbarzer i dels Bullidors, on es pot reomplir la cantimplora i refrescar-se. Uns metres ms amunt, desprs de travessar el torrent un parell de vegades i en un gir pronunciat cap a la dreta, una fita senyalitza el sender costerut de lesquerra que condueix fins a la barraca den Pere Baqu. De planta rodona i pedra vermella, s la primera de les nombroses construccions daquest tipus que permet veure la ruta. De fet, des daquesta mateixa ubicaci es poden distingir dues barraques ms, uns metres ms enll.

1 Mas de les Ferreres. Caar lespiadimonis Litinerari comena a laparcament que hi ha al darrera de lesglsia parroquial de Sant Pere i Sant Ferm (s. XIX), seguint el cam asfaltat que davalla cap al torrent de la Font den Sala, que creua a travs dun pont de pedra. En aquest tram es pot veure, enlairat a m dreta, lesplndid mas del Gibert de Dalt i, ms avall, el mas de les Ferreres (a la dreta) i el Gibert de Baix (a lesquerra). Documentat des del segle XI, el recinte del mas de les Ferreres compta tamb amb la capella de sant Felip Neri (1622), en la qual es conserven 13 frescos de 1811 que representen escenes de la guerra del Francs. El cam continua baixant fins a trobar-se i creuar el torrent de lEsbarzer, on de seguida cal desviarse a la dreta per una pista de terra que remunta el seu marge esquerre.

2 Lefecte finestra que ofereix aquesta fotografia realitzada des linterior de la barraca saconsegueix prenent com a referncia la mesura de la llum exterior. Daquesta manera, el paisatge que hi ha davant de la construcci queda perfectament illuminat, mentre que linterior es mant fosc. Aquest enfosquiment es pot compensar amb les eines de retoc informtic per aconseguir una penombra versemblant.

q

413853.71N 15440.44 E elev. 344 m

30

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

3 Lenquadrament daquesta fotografia afavoreix la sensaci que dna la barraca den Ramon del Gibert de Baix de trobar-se literalment sepultada sota la vegetaci arbustiva daquest lindret. El fotgraf ha buscat situar-se parcialment per darrera duns matolls i tancar lhoritz posterior amb uns grans arbres per fer encara ms pronunciat aquest efecte ptic.

3 Barraca den Ramon del Gibert de Baix. Amagada rere la vegetaci El cam mant la seva tendncia ascendent, tot i que en la part intermitja de litinerari les rampes sn moderades. Una altra fita adverteix de la presncia de la barraca den Ramon del Gibert de Baix, accessible a travs dun curt corriol descendent que sobre espai a m dreta entre una densa vegetaci de pins i matolls de roman i farigola. Les aromes de les plantes mediterrnies perfumen laire en tota aquesta zona, un paisatge conformat per turons baixos i costeruts, que salternen amb torrents secs i encaixats entre grans cdols. 4 La font del Cntir. Paisatge en tres termes El cam va girant progressivament cap a lest, abandonant la tendncia nord que portava prenent la segent bifurcaci a la dreta, i mant lalada mentre supera els dos torrents tributaris del de lEsbarzer ms importants: el torrent de la Font del Bosc i el torrent de Casajoana. Una altra fita informa de la presncia de les misterioses runes del Casot, a 400 metres de distncia a laltra banda del torrent. Es tracta tamb duna construcci de pedra seca amb una estructura de cinc nivells de murs circulars que podrien haver estat les restes duna torre de guaita, tot i que fonts populars parlen dun convent on shi recloen reines vdues i monges. Uns 200 metres ms endavant, un sender que sobre a m esquerra condueix a la peculiar font del Cntir, situada sota una fresca balma. Un cntir incrustat al sostre recull les filtracions daigua per la roca de la balma i les dirigeix, gota a gota, a un

q

413900.45N 15449.60 E elev. 354 m

4 La grcia daquesta fotografia del masss de Montserrat s la successi dels tres termes que shi veuen. En primer terme, la vessant boscosa mant el color verd ms brillant. En segon terme, la vessant de lesquerra adopta una tonalitat ms fosca. Al fons, apareix Montserrat a contrallum. Lenquadrament i la composici sn els elements a tenir en compte en aquesta imatge, que pren les mesures lumniques de referncia en lelement ms prxim al fotgraf.

q

413905.79N 15518.43 E elev. 395 m

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

31

5 Per emfatitzar les lnies rectes de la planta rectangular daquesta barraca de pedra seca, s una bona idea prendre com a referncia els requadres que apareixen al visor de la cmera. Fent coincidir alguna de les lnies del visor amb alguna de les verticals de la barraca, sevita la sensaci que la construcci estigui torta.

q

413903.62N 15533.93 E elev. 424 m

recipient collocat a sota. s un indret perfecte per refrescar-se. Aquest tram de la ruta proporciona unes excellents vistes del perfil de Montserrat. 5 Barraca de Casajoana. Formes rectes Litinerari continua, un cop refet el cam des de la font del Cntir, resseguint el marge esquerre del torrent de Casajoana. Desprs de veure una altra barraca de planta circular a lesquerra del cam, aviat es troba a m dreta la barraca de Casajoana, lnica de planta rectangular de la ruta. A partir daqu, el cam agafa una forta tendncia ascendent, fent una llarga llaada per tornar a creuar el torrent de Casajoana i girar 180 per arribar fins a la carena i lentrada de la masia del mateix nom. El tram final transcorre per pista de terra, primer, i, desprs, sobre asfalt, torna al punt de partida, a lesglsia de Sant Pere i Sant Ferm.

El consell de lexpert...Fotografiar linterior fosc duna balma requereix la utilitzaci del trpode i una velocitat extremadament lenta. Primer de tot, cal situar el trpode en lemplaament escollit. Desprs, realitzar els ajustaments necessaris per tal que la cmera capti lenquadrament desitjat. Finalment, per evitar moviments indesitjats a lhora de prmer el disparador, s recomanable utilitzar-ne un dautomtic, que es pugui accionar a distncia.

32

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

6Fitxa tcnicaEl coll dEstenalles s el punt de partida daquest itinerari, senyalitzat per les fites especfiques de la ruta senderista Els 3 monts, identificades amb el logotip de la travessa i la numeraci de letapa: IP-4. Tot i ser llarg, gran part del recorregut fa baixada. Comarca: Bages Distncia: 8 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 453 m Altitud mxima: 920 m Desnivell acumulat: 120 m Dificultat: mitjana poca: tot lany Punt dinici: coll dEstenalles Situat al km 14,8 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles. En transport pblic shi arriba amb el Bus parc, que enllaa el coll dEstenalles amb les estacions de Renfe i dautobusos de Terrassa. 6 Centre dInformaci del Coll dEstenalles Ctra. de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ stllorenc Els tracks i el roadbook de la ruta es poden descarregar gratutament a: www.els3monts.cat6

Un tram dels 3 monts

Del coll dEstenalles a MuraLa travessa senderista Els 3 monts t un recorregut de 106 km dividit en sis etapes pensat per enllaar els parcs naturals del Montseny, Sant Lloren del Munt i lObac i Montserrat. Litinerari que es proposa s un senzill i agradable tram de la quarta etapa daquesta gran ruta que permet gaudir dexcellents paisatges amb les impressionants figures del Montcau, duna banda, i Montserrat, de laltra. Els boscos de velles alzines del parc de Sant Lloren del Munt i lObac, el vermell del conglomerat caracterstic de la zona i lemblemtica poblaci de Mura sn els elements ms destacats de la ruta.

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

33

1 El detall pel tot. Aquesta seria lexplicaci duna fotografia que atorga molta ms informaci del que sembla a primera vista. Cal parar atenci a les mesures del fotmetre, ja que les portes acostumen a ser fosques i de vegades conv corregir lobertura del diafragma per evitar que la fotografia quedi subexposada. En aquest cas, el fotgraf ha buscat una composici atractiva i lineal dels diversos elements de la porta.

2 Alzina Bonica. Mans fantasmagriques A partir de lermita, cap a ponent, el cam emprn un segment de carena amb lleugeres ondulacions, a mesura que se superen diversos collets. Un dells, el coll de Garganta, mostra una bona perspectiva del Montcau, abans que soculti darrere de la carena de Sant Jaume, en un tram de descens pronunciat des del qual es pot contemplar bona part del perfil de Montserrat. El cam continua fidel al GR 5

q

413958.72N 15919.30 E elev. 909 m

1 Ermita de Sant Jaume. Detall de la porta La fita de la travessa Els 3 monts del coll dEstenalles es troba situada a lalada del Centre dInformaci, per a laltra banda de la carretera. Cal pujar unes escales i, de seguida, tombar a m esquerra pel corriol parallel a la pista forestal, en linici dun llarg tram coincident amb el GR 5. Litinerari senfila pel vessant del tur i ofereix bones vistes del Montcau i de la Mata, el mas on es troben les oficines tcniques del parc. No obstant aix, les millors panormiques sobtenen al capdamunt del tur, on hi ha lermita de Sant Jaume. El petit temple de planta quadrada, teulada a dues aiges i campanar despadanya encara la porta cap a Montserrat i, al seu darrere, queden el Montcau i la Mola.

2 Fotografiar un arbre a lombra de les seves branques en un dia de sol brillant s sempre difcil. En aquesta imatge, el fotgraf ha pres la decisi de mesurar la llum de la vegetaci dels voltants de larbre, rebentant de llum els petits trossos de cel i deixant a les fosques les suggerents formes de les branques de lalzina, que sallarguen com a mans fantasmagriques a ulls del gran angular. La figura humana contextualitza les dimensions.

q

413953.03N 15815.57 E elev. 883 m

34

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

fins al coll de Boix, on el bosc que ens havia acompanyat fins aquest indret sobre en un important creuament de camins. Aqu sha de prendre un corriol emboscat que puja a m dreta direcci nord i que va a parar a una pista des de la qual passarem de seguida a un petit sender que la ressegueix en parallel per la seva esquerra. s aqu on es troba la magnfica Alzina Bonica, un arbre denormes dimensions i formes suggerents. Litinerari ja gaireb no variar la direcci nord actual fins arribar al final de la ruta a Mura, en un llarg i continuat descens de ms de cinc quilmetres de distncia i 450 metres de desnivell. 3 Font de lEra. Un raig daigua El descens sinicia per un corriol dins del bosc fins a desembocar en lanomenat pla de Serrallonga, on la vegetaci torna a mostrar els paisatges caracterstics de les valls del Montcau. La baixada s ondulada i el cam est flanquejat de mates de roman, estepa blanca i una mplia varietat daltres arbustos. Passat el pla dels Codolosos i la font del Cargol, on es troben algunes formacions rocoses peculiars, el cam agafa ms pendent alhora que torna a endinsar-se en un bosc de pins. Ja amb Mura a les envistes, el sender fa diverses llaades per salvar el pendent, girs pronunciats que es mantenen a la pista on desemboca i que cal seguir cap a la dreta. Aviat sarriba al curs de la riera de Nespres, que cal travessar per un gual. Immediatament desprs, a lesquerra hi ha el pont daccs a la font de lEra, un paratge ombrvol i humit, don brolla un raig daigua fresca.

4 Esglsia de Mura. Marr i verd Un cop refrescats a la font, cal tornar a creuar el pont i seguir la pista que envolta el poble i ressegueix la riera, a m esquerra. Daquesta manera, sarriba fins a lesglsia de Sant Mart, lestructura de la qual data de diferents perodes constructius des del segle XI fins al segle XVII. s el principal atractiu arquitectnic de la poblaci, amb la seva magnfica portalada romnica dinteressant timp.

3 Les fonts acostumen a ser indrets foscos i amagats. Per captar de la millor manera el raig daigua, cal aproximar la cmera al terra, ja sigui ajupint-se o b utilitzant un trpode ben abaixat. Aquest suport ajuda a fixar lenquadrament i, afegit a una velocitat lenta del disparador, a captar millor els elements daquest espai amb poca llum.

q

414155.36N 15842.59 E elev. 471 m

PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC

35

5 La riera de Nespres t una vegetaci de ribera i uns paisatges dignes de ser retratats, tot i que tanta vegetaci pot arribar a crear confusi en una fo to grafia de conjunt. Buscar un detall com els joncs, acostar-s'hi i fer servir una lent macro o un teleobjectiu permet allar-los de lentorn i centrar el missatge.

4 Des dels carrerons costeruts del poble de Mura, s possible aconseguir una imatge com aquesta, que reflecteix tant els elements arquitectnics com els naturals. Les caracterstiques formes lineals de les teulades i les dues torres de lesglsia, de diversos colors marronosos, contrasten amb les diferents tonalitats de verd de lentorn boscs del fons.

q

414159.94N 15830.48 E elev. 460 m

q

414156.84N 15833.55 E elev. 464 m

El consell de lexpert...Els paisatges poden oferir per ells mateixos imatges de gran bellesa sense necessitat de gaires complicacions. Per lull del fotgraf pot arribar a millorarlos, amb composicions ms acurades i equilibrades. En aquest cas, el crespinell illuminat per un raig de sol a la part inferior equilibra latenci posada per lobservador en la figura del Montcau a la part superior.

5 Riera de Nespres. Joncs i molt ms Litinerari continua parallel a la riera de Nespres, sempre per la seva banda dreta, resseguint el permetre del poble. Quan ja no es pot seguir endavant, cal entrar a Mura per un curt carrer ascendent i girar a lesquerra pel segent carrer dAlfons Sala, que condueix directament fins a les antigues escoles, on es troba situat actualment el Centre dInformaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Aquest s el punt final de la ruta.

36

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

37

Parc del Montnegre i el Corredorwww.diba.cat/parcsn/montnegre

El Parc del Montnegre i el Corredor es troba situat a la serralada Litoral Catalana i est conformat per dos massissos amb caracterstiques ben diferents, el del Corredor, amb accidents geogrfics suaus, i el masss del Montnegre, ms abrupte i humit. Les diferents espcies darbres com pins pinyers, roures i alzines i els elements patrimonials del parc com el dolmen de Pedra Gentil i lesglsia medieval de Santa Eullia de Tapioles sn els millors protagonistes per a les fotografies.

Any de constituci del parc: 1989 Any daprovaci del Pla especial: 1989 Superfcie protegida: 15.010 ha

ITINERARI 7 i 8

www.diba.cat/parcs/itineraris/montnegre

38

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Boscos mgics

7Fitxa tcnicaItinerari circular molt agradable, amb sortida i arribada a Vallgorguina. La ruta, que transcorre per pistes, camins i alguns trams de corriol, est marcat com a sender local SL-C 71 amb marques blanques i verdes sobre fites de fusta. Comarca: Valls Oriental Distncia: 5 km Durada: 2 h 15 min Altitud mnima: 200 m Altitud mxima: 337 m Desnivell acumulat: 212 m Dificultat: baixa poca: tot lany6 Punt dinici: Pla del Forn El senyal dinici de litinerari es troba al final del carrer Montseny, just desprs de creuar el pont sobre la riera de Vallgorguina. Per arribar a aquesta poblaci vallesana, cal prendre la carretera C-61, entre Sant Celoni (a on sarriba per lAP-7 o la C-35) i Arenys de Munt i Arenys de Mar (accessibles per la C-32 i la N-II). 6 Centre

El dolmen de Pedra GentilEls boscos del Parc del Montnegre i el Corredor presenten racons daspecte gaireb mgic. Sureres centenries, alzines i roures salternen amb pins en londulada orografia de la zona, mentre que a les vores de les rieres habita la vegetaci de ribera com els pltans o els lbers. Castanyers, avellaners i arboos tamb tenen la seva quota de presncia i completen un panorama de gran riquesa vegetal, un hbitat excellent per al senglar i altres petits mamfers. Lescenari s esquitxat dexemples de patrimoni com el dolmen de Pedra Gentil, lesglsia medieval de Santa Eullia de Tapioles i un parell de grans masies, can Pradell de la Serra i can Clarens.

d'Informaci del Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia, 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 Dissabtes, diumenges i festius de 10 h a 14 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montnegre

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

39

Sumana en una ascensi, en principi lleugera i desprs ms dreada. El cam es fa ms estret i puja fins el naixement de lestret corriol que condueix a la font den Nel, situada en un paratge ombrvol i humit sota una alta alzina, avellaners i algun castanyer. 2 Suro den Duran. Joc de textures Cal tornar al cam per seguir pujant amb decisi uns quants metres ms, fins que sarriba a un gir pronunciat a m dreta on la pujada es modera. Aviat sobtenen mplies vistes del Montseny al nord i del Montnegre a llevant. El cam mant lalada fins que arriba a un coll carener i inicia un breu descens.

1 La intensa presncia de castanyers en la primera part del recorregut ofereix la possibilitat dacostar-se molt a alguna de les branques ms baixes i aconseguir una imatge perfectament definida dels fruits encara verds i de les fulles ms prximes a lobjectiu. La lent macro afavoreix lefecte difuminador dels elements una mica ms allunyats i del fons.

q

413847.69N 23007.49 E elev. 224 m

1 Font den Nel. Cam dels castanyers Des del senyal dinici de litinerari, cal seguir el cam que puja allunyant-se de la riera de Vallgorguina i deixant de banda els senyals del GR 92, que ressegueixen la riera. El cam voreja el pla del Forn, ocupat per vivers darbres ornamentals com xiprers i avets, aix com plantacions de pltans i pollancres. El cam tomba a la dreta, resseguint una plataneda, fins a desembocar a la pista que corre parallela a la riera, a lalada duna depuradora. Aqu es retroben les marques del GR 92, que coincideixen amb les del SL-C 67 a lombra dels pltans. En el segent encreuament per, els dos senders es tornen a separar. La ruta del dolmen gira a lesquerra, parallela al sot de can

2 La llum s un element ms amb qu jugar en lenquadrament duna fotografia de natura. El fotgraf aprofita la incidncia obliqua de la llum en aquest moment de la tarda per dibuixar un degradat clar-fosc sobre el tronc duna surera, que nexpressa perfectament tota la textura. Alhora, el fons monocromtic verd contribueix a destacar encara ms lelement protagonista.

q

413852.45 N 229.26E elev. 301 m

40

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

3 Les diferncies de contrast en fotografies com aquesta del dolmen de Pedra Gentil, on hi ha parts enfosquides per lombra dels pins mentre daltres reben una llum directa molt forta del sol present, fan guanyar vivesa.

3 Dolmen de Pedra Gentil. Meglit contrastat Un cop a la pista, a m dreta saixeca el turonet al capdamunt del qual hi ha el dolmen de Pedra Gentil. Es tracta dun dolmen de cambra simple, amb una estampa singular. Aquest emblemtic meglit, aixecat fa uns quatre mil anys, gaudeix duna ubicaci privilegiada, amb una excellent panormica del Montseny. Tamb es pot veure el campanar de Santa Eullia de Tapioles, segent fita de la caminada, emergint entre el taps verd del bosc. 4 Can Pradell de la Serra. Paisatge en pla general La ruta segueix amunt per la ampla pista de polss saul que es dirigeix al santuari del Corredor. Si es vol, ens podem desviar momentniament de la ruta i agafar un cam que surt a m dreta i es dirigeix a les runes de lesglsia de

q

41396.60N 229'12.34E elev. 310 m

Just abans de desembocar en una pista ampla, hi ha el pla den Duran, presidit per limpressionant suro den Duran, una alzina surera de grans dimensions que conserva les cicatrius de les diverses campanyes dextracci.

4 Un edifici de grans dimensions i envoltat darbres com la masia de can Pradell de la Serra sn difcils de fotografiar des de la curta distncia. Per aix s ms efectiu buscar un punt de vista lluny que permeti fer-sen una idea molt ms precisa i de conjunt. Alhora, aquest allunyament permet enriquir la fotografia amb altres elements expressius com la muntanya del Montseny coberta pels nvols.

q

413878.90N 22942.8E elev. 326 m

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

41

Santa Eullia de Tapioles. Aquest edifici, documentat des del segle IX, va ser bastit originriament en estil romnic, per el seu aspecte actual respon a la reconstrucci total que sen va fer en poca barroca. Tamb criden latenci alguns detalls arquitectnics de reminiscncia rab. Per continuar endavant la ruta, cal desfer les passes fins a la pista ms ampla i continuar pujant. Aviat sarriba a lalada de can Pradell de la Serra, una elegant masia senyorial de faana esgrafiada del segle XIX, amb elements remarcables com la pallissa contigua (1842), la font i lera. Al cam, davant mateix de la casa, sala un pltan majestus. 5 Can Clarens. Bellesa descontextualitzada La pista ampla continua vorejant els camps de can Pradell de la Serra en lleugera pujada, una tendncia ascendent que cal mantenir tot desviant-se per un cam estret que sobre a m esquerra, mentre que la pista davalla cap al santuari del Corredor. El caminoi sendinsa per una zona on la vegetaci boscosa es fa ms i ms densa, i on s fcil identificar petjades de senglars. La pujada es converteix en un agradable flanqueig El consell de lexpert...Lluny de la idea preconcebuda que el flaix s un accessori noms til per a interiors, hi ha ocasions en la fotografia de natura on pot oferir un servei interessant. Una descrrega de llum pot ser molt indicada per tal deliminar ombres, com en la imatge contrapicada daquesta plataneda. Tamb pot ser un ajut a lhora de compensar contrallums, mantenint tant la llum natural com la lluminositat del subjecte fotografiat.

5 Un detall descontextualitzat com aquesta pila de llenya de la masia de can Clarens, pot oferir una imatge de gran bellesa. El secret es troba en saber mirar i definir els lmits idonis de lenquadrament. Tcnicament, la fotografia s ben senzilla i noms exigeix que lobjectiu de la cmera estigui a la mateixa alada que la llenya per aconseguir una perspectiva del tot frontal.

q

4138.37.64N 22951.73E elev. 311 m

planer a lombra del conegut com a bosc de la Puig i que t en les alzines sureres els arbres ms emblemtics. Lobaga es mant encara una estona, fins que es transforma en la solella de can Clarens, quan gaireb sarriba a aquesta masia agrcola del segle XVIII, que avui dia funciona com a centre deducaci ambiental i casa de colnies. La vegetaci es transforma i el cam comena a baixar cap a Vallgorguina, en un descens gil que corre parallel a un torrent. Ja als afores de la poblaci, cal seguir la riera a m esquerra fins a tornar-se a trobar al punt de sortida.

42

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

8Fitxa tcnicaItinerari circular senyalitzat amb fites de fusta com a sender local SL-C 103 (marques verdes i blanques). s una ruta llarga que concentra uns desnivells de pujada moderats en el primer tram. Comarca: Valls Oriental Distncia: 8 km Durada: 3 h 15 min Altitud mnima: 429 m Altitud mxima: 766 m Desnivell acumulat: 450 m Dificultat: mitjana poca: tot lany 6 Punt dinici: Sant Mart de Montnegre El senyal dinici de litinerari es troba a la crulla dels senders GR 5, GR 83 i GR 92, on la pista principal de Sant Celoni a Hortsaviny sencreua amb la pista daccs a Sant Mart de Montnegre. Per arribar-hi, cal seguir una llarga pista forestal perfectament transitable per a turismes que neix a la C-35, al nord de Sant Celoni, que ressegueix el GR 5. Per arribar fins a Sant Celoni, cal prendre lAP-7 (sortida Montseny). 6 Oficina del Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 [email protected] www.diba.cat/parcsn/ montnegre

Paratge negre

Montnegre carenerLa negror del sl pissarrs de la carena somital del Montnegre salia amb lombra dels grans arbres que lentapissen per donar com a resultat un paratge fosc i ple dhumitat, que justifica perfectament el nom daquesta serra que separa la plana del Valls del litoral del Maresme. Les fonts, els magnfics exemplars de les espcies darbres representades i el parell desglsies del recorregut sn els millors protagonistes per a les fotografies. Les panormiques sn esquives, donada lespessa vegetaci existent, per tamb s possible captar algunes vistes interessants amb el masss del Montseny en primer terme.

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

43

Basses. La vegetaci dominant s dalzines i roures durant el primer tram, tot i que desprs de superar el sot dels Ternals queda substituda repentinament per la castanyeda. 2 Coll de Basses. Dimensions humanitzades Unes monumentals alzines identifiquen sens dubte aquest coll, on sencreuen diversos camins i pistes. Cal seguir la mateixa direcci, tot pujant per la pista ampla de la dreta (GR 5). Els trams de pujada ms forta ja han quedat enrera i el cam s propici per gaudir de la caminada, sempre sota lombra de lobaga de roures i alzines, en un

1 Les teulades de les construccions de Sant Mart de Montnegre, cadascuna delles en una direcci diferent, conformen una composici fora linial i interessant. Lenquadrament bandeja volgudament altres elements arquitectnics que farien perdre harmonia al conjunt.

q

414022.30N 23405.18 E elev. 474 m

1 Sant Mart de Montnegre. Lnies de teulades Lhistric nucli de Montnegre est format per lesglsia de Sant Mart, la rectoria, ca lAuladell i lHostal, que avui dia acull un restaurant. El temple est documentat des del segle X, com a capella del castell de Montnegre. La construcci actual data dels segles XVII i XVIII i consta duna sola nau i dues capelles, amb un caracterstic i masss campanar de torre. El cam surt de lencreuament de pistes i puja decidit seguint les marques del GR 5, del GR 92 i del GR 83 fins el proper coll de Terra Negra, dit aix a causa de les pissarres que es troben en aquesta zona. En aquest punt se separen els tres senders de gran recorregut, i cal seguir el GR 5, que continua pujant per un cam ms ample en direcci sud; shaur de seguir la pista fins arribar al coll de

2 La introducci duna figura humana en una fotografia com aquesta dalzines majestuoses contribueix a contextualitzar les dimensions gegantines dels arbres, grcies a la referncia de mesures conegudes. Donat el contrast de llums que hi ha a la zona, el fotgraf tamb ha buscat ordenar aquesta diferncia lumnica, situant els elements ms illuminats al davant i deixant els que ho sn menys al darrera, en un efectiu degradat de clar cap a fosc.

q

413950.15N 23404.93E elev. 682 m

44

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

microclima particular de notable humitat. Al segent encreuament important cal abandonar les marques del GR, que marxen a la dreta cap al vaiv (nom que rep el coll que va de lobac al solei) de la Casanova i continuar pujant per la pista, que en aquest punt fa un gir a lesquerra. En aquest tram es poden veure els faigs den Preses, un petit bosc daquests arbres. 3 Tur Gros. Bosc de boires El cam condueix directe fins al tur Gros o de la Telefonista (766 m), un dels dos cims ms elevats de la serra del Montnegre. La torre de guaita utilitzada en la lluita contra els incendis identifica perfectament lindret. Seguint pel cam carener en suau descens, sarriba de seguida al vaiv de la Casavella, on cal desviar-se de la pista principal que baixa cap al solei, al sud i anar pel cam de lesquerra, que continua amb la

mateixa direcci oest. Litinerari avana per la part obaga de la serra, coberta ara principalment per lavellanosa, esquitxada de roures, castanyers i alzines. Cal mantenir-se en el cam principal, que va perdent alada poc a poc, fins un revolt a lesquerra don parteix un corriol que baixa decidit. 4 Santa Maria de Montnegre. Capella reconstruda El corriol, que en determinats punts arriba a convertir-se en un tnel sota les branques del avellaners, porta directament a una ampla pista on es troba la capella de Santa Maria de

3 Les boires sn quelcom difcil de fotografiar ja que acostumen a dificultar lenfocament i tamb poden distorsionar la mesura de la llum per part del fotmetre. Per aconseguir aquesta imatge de la caracterstica boira carenera del Montnegre, cal acostar-se fora als elements de primer terme i aconseguir aix un bon enfocament i unes mesures fiables del fotmetre.

4 La fora daquesta imatge de la capella de Santa Maria de Montnegre arriba principalment de les lnies que en formen la composici. Langle que fan el mur de pedra i el banc de fusta dibuixa un triangle que sobre i que contrasta amb la lnia vertical de la columna del temple i, sobretot, amb laltre angle de la imatge, que conforma la teulada del temple.

q

413939.95N 23429.46 E elev. 744 m

q

413938.77N 23534.56E elev. 623 m

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

45

Montnegre. El petit temple va ser construt al segle XIX, per va enrunarse al llarg del segle passat. Lany 2009 va experimentar una profunda restauraci que nha consolidat les restes i nha reconstrut el sostre i la faana principal. A laltra banda de la pista es conserven les restes de lantic roure monumental de Santa Maria, que tenia ms de 100 anys de vida quan va caure en un temporal de neu i vent el gener de 2010. El paratge es completa amb la font, accessible a travs duns graons de fusta que davallen uns metres en la foscor del bosc. A partir daqu, cal seguir la pista ampla a m esquerra en relaci al corriol pel qual shi ha arribat. Al marge esquerre del cam es deixa lencantadora font del Degotall, i ms endavant cal flanquejar la capalera del sot de Can Garrumbau. Els castanyers tornen a guanyar presncia gradualment, en una zona que havia explotat forestalment aquesta espcie. 5 Alzina Grossa. Paisatge de Montseny Aquesta pista desemboca en un encreuament on cal dirigir-se cap a Sant Mart de Montnegre, per la pista de ms a lesquerra. Seguint aquesta pista ampla que ve dHortsaviny en un llarg flanqueig de ms de dos quil-

metres, sarriba al punt final de la ruta. La primera part s en lleuger descens, tot superant el sot de les Cadiretes i els diversos sots que van a parar al sot Gran de can Presses. Aqu sala la monumental alzina Grossa, amb un tronc dun metre de dimetre i tres de permetre. Afectada igual que el roure de Santa Maria, van aplicar-li uns tensors per mirar dallargar-li la vida. La darrera part del flanqueig per la pista s en lleuger ascens i passa pel costat de la gran casa de can Presses abans de tornar a Sant Mart.

5 Lnica possibilitat de realitzar una fotografia de paisatge en tot el recorregut daquesta ruta es dna en alguns punts de lltim tram. Per enriquir la panormica, pot ser una bona idea incloure-hi alguns arbres ms prxims en primer terme, alguna carena propera en segon terme i la figura retallada del Montseny de fons.

q

41406.21N 23425.39 E elev. 450 m

El consell de lexpert...Un entorn fosc i ombrvol exigeix una cura mxima a lhora de decidir lobertura de diafragma que cal per fer la fotografia. Les afloracions de pissarra del coll de Terra Negra i les fulles humides dalzina que entapissen el sl necessiten una bona obertura. Per aix, cal intentar que el fons de la fotografia no inclogui elements gaire ms illuminats, per evitar zones cremades a la imatge.

46

PARC DEL GARRAF

PARC DEL GARRAF

47

Parc del Garrafwww.diba.cat/parcsn/garraf

Les 12.376 hectrees que conformen el Parc del Garraf, situat a la Serralada Litoral Catalana, sn duna gran bellesa paisatgstica. s un entorn natural tpicament mediterrani en el qual, amb una mica de sort, es poden veure i fotografiar en ple vol el falc i lliga perdiguera. Un dels itineraris, que uneix la Pleta amb el poble del Garraf, representa el Garraf del litoral, amb penya-segats, coves i avencs que han estat formats per lacci de laigua sobre la roca calcria. Laltre ruta transcorre pels voltants dOlivella, al Garraf de linterior, entre camps de vinyes i muntanyes arrodonides. El parc disposa dun espai dedicat especficament a la fotografia, lEspai Humberto Ribas, dins el Centre Experimental de les Arts, a Vallgrassa. ITINERARI 9 i 10www.diba.cat/parcs/itineraris/garraf

Any de constituci del parc: 1986 Any d'aprovaci del Pla especial: 1986 ampliat i modificat el 2002 Superfcie protegida: 12.376 ha

48

PARC DEL GARRAF

De la Pleta al poble de Garraf

9Fitxa tcnicas una ruta lineal, molt fcil i agradable. Conv organitzar la tornada en tren (a Garraf hi ha estaci) o b deixar un cotxe al poble. En dies calorosos cal portar aigua, ja que no hi ha cap font durant el recorregut. Comarca: Garraf Distncia: 3,5 km Durada: 1h 30 min Altitud mnima: 17 m Altitud mxima: 344 m Desnivell acumulat: 360 m (tot en descens) Dificultat: baixa poca: tot lany excepte lestiu; molts trams queden exposats a la calor intensa.6 Punt

El cam de les CostesLes vistes sobre el litoral, aix com la visita al pintoresc poble de Garraf, sn alguns dels atractius ms destacats daquesta agradable ruta a travs del masss. Gaireb tot litinerari coincideix amb el traat del GR 92. Un cam molt ben senyalitzat es dirigeix cap al mar, tot passant per zones on es poden veure diferents espcies tpiques del parc, com el margall, el llentiscle, el crritx o el rave de mar, una planta de flors rosades molt caracterstica de les zones properes als penya-segats de les costes del Garraf.

dinici: Centre dInformaci de la Pleta A la C-32 cal prendre la sortida 42 que porta a la carretera de les Costes (C-31). En la primera rotonda sha de girar en direcci a la urbanitzaci Ratpenat, travessar-la i seguir la carretera 3 km. del Parc del Garraf. La Pleta Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5 08070 Sitges Tel. 935 971 819 De dilluns a divendres de 9 a 15 h [email protected] www.diba.cat/parcsn/ garraf

6 Oficina

PARC DEL GARRAF

49

1 La Pleta. El cor del Garraf El Centre dInformaci de la Pleta s una gran masia de pedra que actualment acull lOficina del Parc del Garraf, un centre dinformaci amb una exposici permanent sobre lliga cuabarrada i un espai on es projecta un audiovisual sobre el parc. Originriament aquest edifici fou el pavell de caa de la famlia Gell, obra de larquitecte modernista Francesc Berenguer, collaborador de Gaud. En destaca una torre cnica que sembla una xemeneia, la funci de la qual era indicar, mitjanant una boia, laigua que hi havia a la cisterna. 2 Les pedreres. Paisatges modelats Des de la torre cnica cal seguir el cam fins arribar a una pista de sorra, on hi ha les fites que assenyalen el GR 92 i el recorregut fins al poble de Garraf. En aquest primer tram es poden

1 Per fotografiar edificis grans i incloure en la composici diferents elements, en aquest cas la torre cnica, cal utilitzar lobjectiu gran angular. Resulta recomanable observar el moviment del sol i evitar lombra a la imatge. En el cas de la Pleta el millor ser esperar a la tarda, quan el sol illumina la totalitat de la faana de ledifici.

q

411627.87N 15453.97 E elev. 345 m

2 Sempre s un bon recurs fotografiar persones integrades en el paisatge que les envolta. En aquest cas, la composici s agradable a la vista ja que est formada per les lnies diagonals que formen el cam, en primer pla, i les muntanyes, retallant el cel. Les lnies diagonals aporten dinamisme a la fotografia.

q

411604.74 N 15444.95E elev. 280 m

50

PARC DEL GARRAF

3 Un filtre polaritzador ser de gran ajuda a lhora de fotografiar el paisatge del poble de Garraf emmarcat entre les muntanyes i el mar. El filtre poleix els colors i, en aquest cas, defineix la lnia de lhoritz i destaca els colors del cel, el mar, el verd dels arbres i els nvols. En aquest punt fotogrfic caldr fixar-se b en la composici i aconseguir que quedi neta, sense elements que destorbin. s important evitar que hi apareguin cables de lelectricitat o lautopista, per exemple.

veure crritx, ginesta, aladern, espgol, pi blanc, margall i una gran varietat de vegetaci mediterrnia. Passats 300 metres sha de creuar la carretera i seguir per un cam ms estret, que segueix fins al poble de Garraf pel traat del GR 92. Desprs de passar per una zona dantigues feixes es continua el recorregut fins arribar a divisar el mar i tres pedreres. Aquests grans forats a la muntanya sn testimoni de lextracci de pedra calcria que des de fa un segle es realitza al Garraf. 3 Mirador del poble de Garraf. Un cam amb vistes Desprs de passar pel fondo de les Coves i creuar per dalt lautopista C-32 (o autopista de Pau Casals) el sender segueix sent ample i planer. En aquest punt est flanquejat per marges de pedra, testimoni del que foren els antics camins carreters daquest vessant del masss, que unien els pobles i les masies de linterior amb el litoral. Un dels principals atractius daquest tram de litinerari sn les vistes que es tenen del poble de Garraf, amb el seu caracterstic perfil presidit per lesglsia envoltada de petites cases blanques i la mar Mediterrnia com a tel de fons. El cam transcorre flanquejat per arbusts tpics de la zona, com el llentiscle o el margall, i algunes pinedes que ofereixen estones dombra al caminant. 4 Lavenc de la Flauta. Les profunditats del masss Continuant pel GR 92, ara de baixada, a m dreta trobem lavenc de la Flauta. Es tracta duna de les tantes

q

411531.46N 15431.62E elev. 138 m

4 Per fotografiar lavenc des de lexterior s recomanable incorporar una persona a la composici per ajudar a fer-nos una idea de les mides reals de la cavitat. Tamb mesurar la llum i fer una mitjana entre lexposici que cal per lexterior i la necessria per tal que es vegi amb nitidesa lentrada de la cavitat.

q

411530.00N 15443.97E elev. 122 m

PARC DEL GARRAF

51

Lavenc de la Flauta t 14 metres de profunditat. Cal anar amb molt de compte i no acostar-se gaire al forat. Per visitar-lo cal que es vagi preparat amb un bon equip despeleologia i acompanyat dun expert que conegui les coves i avencs de la zona. 5 Poble de Garraf. Essncies mediterrnies El cam va baixant fins a la carretera de les Costes, des don podem arribar a travs dun tram de la carretera fins al poble de Garraf. Ja al poble, s recomanable visitar el celler Gell, situat en un dels seus extrems, a tocar de la carretera de les Costes del Garraf. Es tracta duna curiosa obra de larquitecte Antoni Gaud, on ara hi ha un restaurant. Tamb s aconsellable arribar-se a la platja, situada als peus del nucli urb. Les petites casetes de bany, pintades de verd i blanc, sn la principal caracterstica daquesta platja. Les cases li atorguen una especial singularitat que augmenta amb la magnfica vista del masss del Garraf que es pot contemplar des daquest indret. A lestiu la platja t bandera blava i diversos serveis, com lloguer de gandules, para-sols i patins.

5 El mar, la sorra o les cases blanques fan que el fotmetre de la cmera mesuri la llum del que ens interessa fotografiar per tamb la que rebota des de les superfcies clares, brillants o de color blanc. En aquest cas, la llum que mesura la cmera no s la real, per la qual cosa cal obrir lobturador (o diafragma) ms del que ens indica la cmera. Amb neu o en el desert, per exemple, lerror de la cmera que hem de compensar a lhora de mesurar lexposici s encara ms gran.

q

411512.89N 15409.94E elev. 13 m

cavitats que hi ha al masss del Garraf, caracterstic per les seves roques crstiques on acostumen a formar-se coves i avencs. Els espelelegs tenen en el masss un parads de pous, galeries i sales plenes destalagmites, estalactites, columnes, banderes i colades. El consell de lexpert...

Per fer fotografies originals s recomanable buscar nous punts de vista de les coses. A vegades, cal moure la cmera i, fins i tot, moures un mateix per aconseguir composicions fora del com. La fotografia digital permet disparar i disparar per anar fent proves sense preocupar-se de gastar el carret. Una idea: estirar-se a terra i disparar quan alg passa a la vora caminant pel cam. El resultat pot ser molt interessant i divertit.

52

PARC DEL GARRAF

10Fitxa tcnicas un recorregut circular, amb algunes fites i amb indicacions que cal seguir amb atenci. Al ser una ruta fora llarga i amb poques zones dombra conv portar aigua i menjar, a ms de protegir-se del sol si es realitza a lestiu. Comarca: Garraf Distncia: 7,1 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 159 m Altitud mxima: 303 m Desnivell acumulat: 144 m Dificultat: baixa poca: tot lany, excepte a lestiu ja que hi ha molts trams sense ombra i alguns amb poca vegetaci. 6 Punt dinici: nucli antic dOlivella Per la C-32 sarriba a Sant Pere de Ribes, on sagafa la carretera BV-2111 en direcci a Olivella. Seguint la mateixa carretera, desprs de passar les primeres urbanitzacions, cal prendre el desviament al nucli antic dOlivella. 6 Centre dInformaci la Sala. Olivella Plaa Major, s/n 08818 Olivella Tel. 938 968 465 Caps de setmana i festius de 10 a 14 h. Agost, tancat per vacances [email protected] www.diba.cat/parcsn/garraf

El castell Vell dOlivella

Del poble a la fortalesa pel cam del safareigNo tan freqentat com altres camins del parc, litinerari que porta al castell vell dOlivella des del poble del mateix nom s una veritable descoberta pels amants de la muntanya i la fotografia. La ruta surt des del nucli antic dOlivella, molt pintoresc, i sendinsa en les muntanyes daquest vessant del masss del Garraf a travs de senders on abunden els pins i els margallons. Aquesta ruta, que ofereix bones vistes del poble dOlivella i els voltants, s especialment recomanable a la primavera per les flors que es poden veure, com la vidiella o els fruits de larbo. El safareig, les runes del castell o la cova de Muntaner sn alguns dels punts dinters fotogrfic de litinerari.

PARC DEL GARRAF

53

1 Per realitzar una bona foto de lesglsia dOlivella es pot utilitzar un objectiu gran angular, asseures a terra i buscar un punt de vista diferent a lhabitual, com per exemple, emmarcant el temple entre les fulles dels arbres que lenvolten.

2 El safareig. El miracle de laigua Desprs de travessar la carretera, cal creuar una vinya i continuar amunt, en la mateixa direcci. El cam fa fora pujada fins arribar a una zona