guia ràpida del dret de vaga

Gui

es. G

ener

201

1

Guia ràpida del Dret de Vaga.

Formació i Orientació Laboral (FOL)

Santillana Formació Professional

Elaboració: Manolo Ortega

Guía ràpida del Dret de Vaga

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2011 Formació i Orientació Laboral (FOL)


2

1 - Què és la vaga? 2 – Tipus de vagues. 3 – Regulació actual. 4 – Titularitat i àmbit d'aplicació.

4.1 – Titularitat.

4.2 – Àmbit d'aplicació.

5 – Accions prèvies a la vaga.

5.1 – Declaració de la vaga 5.2 – El Comitè de Vaga. 5.3 - Els serveis essencials.

6 – Accions de desenvolupament de la vaga.

6.1 – Publicitat i piquets informatius 6.2 – Prohibició de substitució de treballadors vaguistes.” L’esquirolatge”

7 – Finalització de la vaga. 8 – Efectes de la vaga.




3

Guia ràpida del Dret de Vaga.

Aquest final de 2010 sembla un bon moment per dedicar un breu estudi al Dret de Vaga. L'oportunitat no ve donada per la presència d'un tràmit legal tendent a la seva regulació, però sí de l'existència d'un debat social originat per les múltiples vagues convocades i executades (controladors aeris, funcionaris públics, vaga general…) al llarg de tot l'any. El cicle conflictiu, l'origen del qual hem de buscar-ho en la situació de crisi i les reformes que la mateixa ha provocat, no ha acabat doncs tot sembla indicar que s'aproximen temps encara més convulsos davant l'aprovació de les normes de desenvolupament de la Reforma Laboral de 2010 i l'anunciada reforma de la jubilació.

Cíclicament – essencialment davant vagues de sectors que tenen una incidència important en el funcionament dels serveis públics- sorgeixen veus que reclamen una regulació d'aquest dret que, com es veurà, és anterior la Constitució de l'any 1978. Al llarg de les línies que segueixen no pretenem induir a un debat sobre l'oportunitat o no de normativa actual; sinó simplement construir una guia ràpida per comprendre el funcionament legal del Dret de Vaga.

1 - Què és la vaga?

No és necessari abundar massa en el concepte doncs resulta de tots conegut en què consisteix. No obstant això intentarem establir una sèrie d'elements identificadors de la mateixa. Podem dir que la vaga és el cessament voluntari, temporal i col·lectiu del treball per part dels treballadors. És freqüent que també es produeixi l'abandó del centre de treball. L'origen de la mateixa està en un conflicte col·lectiu i la seva finalitat és fer pressió per a la defensa dels seus interessos. Com a conseqüència de l'exposat la vaga provoca la suspensió dels contractes de treball d'aquells que han decidit unir-se a la mateixa.

El nostre Dret la considera com un dret, l'exercici del qual no pot provocar cap sanció, provocant –conseqüència de la suspensió del contracte- la pèrdua del cobrament de salari i el dret a reincorporar-se al mateix posat una vegada finalitzada la vaga.

Com a conseqüència del que s'ha dit podem establir que els elements bàsics del concepte de vaga són:




4




5

2 – Tipus de vagues.

Tradicionalment s'han realitzat múltiples classificacions dels tipus de vaga. A continuació incloem una que inclou els tipus més comuns reconeguts unes vegades en la llei, una altra en les sentències dels tribunals i unes altres per la doctrina.

La classificació anterior és merament il·lustrativa i sense pretensions d'exhaustivitat. Algunes dels tipus descrits poden resultar vagues il·legals i tenir conseqüències negatives per als treballadors.

3 – Regulació actual.

La regulació actual troba la seva base en l'article 28.2 de la Constitució de l'any 78: "es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La Llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat". La llei a la qual al·ludeix el precepte no ha estat objecte d'aprovació, encara que s'ha produït algun intent. Així l'any 1993 es va presentar el Projecte de Llei Orgànica de Vaga i Mesures de Conflicte Col·lectiu però que finalment no es va aprovar per dissolució anticipada de les Càmeres.




6

No obstant això es manté vigent el Reial decret - Llei 17/1977 de 4 de març, sobre relacions de treball, encara que la Sentència del Tribunal Constitucional de 8 d'abril de 1981 va anul·lar alguns preceptes de la norma i fixant-se en uns altres la interpretació constitucional. Amb posterioritat s'han produït altres sentències. Donada la ubicació del dret en la Constitució es tracta d'un dels fonamentals i respecte a ell podem dir:

- Que té eficàcia jurídica immediata i directa - Que es tracta d'un dret fonamental i en conseqüència el seu desenvolupament requereix llei orgànica. - D'acord amb el que estableix l'article 53.2 de CE , el dret de vaga gaudeix d'especial protecció ja que es que es podrà recaptar la seva tutela davant els Tribunals ordinaris pel seu procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si escau, a través del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.




7

4 – Titularitat i àmbit d'aplicació.

4.1 – Titularitat.

En el seu moment es plantejà si la titularitat del dret de vaga era individual o col·lectiva. En l'actualitat la controvèrsia ha estat resulta afirmant que es tracta d'un dret individual d'exercici col·lectiu.

Amb l'expressió es vol dir que el dret correspon a cada treballador, el qual decideix sumar-se o no a la vaga convocada. Així l'article 4 del Reial decret de l'any 1977 assenyala que es respectarà la llibertat de treball d'aquells treballadors que no vulguin sumar-se a la vaga.

La STCO de l'any 1981 va establir que el dret de vaga ha d'exercitar-se col·lectivament.

En concret el ja citat article 28.2 CE estableix el dret a la vaga de "els treballadors". Per tant el mateix s'atribueix singularment als treballadors i no a organismes col·lectius. També el Tribunal Constitucional en la Sentència d'abril de 1981 es manifesta en aquesta línia: el titular és el treballador, com a individu, encara que necessàriament sigui un dret que s'hagi d'utilitzar de forma col·lectiva.

4.2 – Àmbit de aplicació.

Ens referirem a continuació a l'àmbit subjectiu d'aplicació, és a dir, els treballadors en concret als quals se'ls reconeix el dret.

Tenen reconegut el dret a la vaga:

-Els treballadors per compte, incloent els treballadors estrangers. - També tindran dret els treballadors sotmesos a relacions laborals especials de l'article 2 del ET. - S'inclouran també els representants dels treballadors i aquells “alliberats” sindicals des de l'instant en què s'incorporin a la convocatòria.

- Els funcionaris públics de: -Administracions públiques. -Administració de Justícia: En concret oficials, auxiliars i agents judicials. En relació als Jutges i Magistrats queda obert el debat a causa de l'absència de regulació. -Personal civil en establiments militars, encara que s'aplica la normativa pròpia.

NO tenen reconegut el dret a la vaga:




8

- Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. - Les Forces Armades. - Els petits empresaris, autònoms. En relació a aquest col·lectiu convé recordar no obstant la promulgació de la LLEI 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, la qual en el seu Títol III regula els drets col·lectius d'aquest tipus de treballadors, aspecte que introdueix variacions en la concepció dels drets sindicals dels mateixos tal com es concebien fins al moment. En efecte la Llei atorga als treballadors autònoms el dret al sindicat o associació professional de la seva elecció i que tradicionalment ha suposat incloure dins d'aquest dret l'exercici de vaga. Al mateix temps hem de referir-nos als autònoms econòmicament dependents regulats en la mateixa norma. Podem concloure que explícitament no es reconeix el dret de vaga en cap dels dos col·lectius, però en un moment o un altre caldrà abordar la qüestió doncs l'article 19 estableix el dret a exercir l'activitat col·lectiva en defensa dels seus interessos professionals i aquesta expressió ens condueix inevitablement a com haurà de tractar-se una acció col·lectiva convocada per sindicats de treballadors autònoms que consisteixi en la interrupció de la seva activitat professional.

5 – Accions prèvies a la vaga.

5.1 – Declaració de la vaga.

Per poder dur a terme la vaga és necessari complir el procediment establert. El primer pas és la decisió de convocar la vaga, és a dir la declaració de la vaga que serà adoptada mitjançant acord exprés per:

- Pels sindicats amb implantació en l'àmbit laboral de la vaga. Aquesta possibilitat no estava reconeguda pel RDL, però va ser introduïda per la STCo. - Pels treballadors directament reunits en assemblea i per majoria simple. - Pels representants legals dels treballadors, comitè d'empresa o delegats de personal per decisió majoritària.

La comunicació de la declaració de vaga ha de ser per escrit i contenir:

- La finalitat que es pretén - Actuacions realitzades per evitar-la. - Data d'inici de la vaga. - Composició del comitè de vaga i que serà tractat en l'apartat següent.

La comunicació de la declaració de vaga ha de ser dirigida a diferents subjectes en funció de l'àmbit:

- Vaga d'empresa: òbviament a l'empresari. - Vagues de sector: a les associacions empresarials representatives en l'àmbit.




9

- Vaga general: als òrgans centrals del Ministeri o la Comunitat Autònoma, segons el cas.

Finalment s'exigeix un preavís mínim:

- El termini general és d'un mínim de cinc dies naturals a la data d'inici de la vaga. - No obstant això si afecta a empreses de serveis públics el termini serà de deu dies naturals i s'ha d'acompanyar de la publicitat necessària.

5.2 – El Comitè de Vaga.

Atès que la comunicació de declaració de vaga exigeix incloure la composició del comitè de vaga serà necessari constituir-ho amb l'anticipació suficient per poder incloure aquesta composició en el comunicat.

Les funcions que realitzarà són les següents:

- En ser considerat un instrument de negociació col·lectiva ha de participar en totes les actuacions sindicals de naturalesa administrativa o judicial tendents a la solució el conflicte. - Garantir la prestació de serveis de seguretat i manteniment durant la vaga. Són els anomenats serveis mínims. L'adopció d'aquests no correspon en exclusiva a l'empresari, sinó que en ella participa també el comitè de vaga.

Com a conseqüència de les funcions genèriques anteriors haurà de garantir: la seguretat de les persones i les coses, el manteniment dels locals, maquinària, instal·lacions i matèries primeres.

5.3 - Els serveis essencials.

El propi article 28.2 CE establir que:” La llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.”

Per tant el dret de vaga té la limitació que es garanteixi el manteniment dels serveis per a la societat que es considera prioritari. La jurisprudència ha establert que els serveis essencials han d'entendre's en relació al ben o interès que satisfan més que per l'activitat productiva desenvolupada.

Així han d'entendre's els drets fonamentals, llibertats públiques i els béns constitucionalment protegits.




10

La fixació de serveis mínims en els serveis essencials els fixa l'autoritat governativa o autonòmica. Es permet la negociació per a la seva adopció. L'acte de fixació de serveis mínims requereix motivació que no quedarà complerta amb una mera declaració genèrica i haurà de comunicar-se als representants dels treballadors.

Esquemàticament podem representar-ho:




11

6 – Accions de desenvolupament de la vaga.

6.1 – Publicitat i piquets informatius.

El RDL estableix que els treballadors en vaga podran efectuar publicitat de la mateixa, en forma pacífica i dur a terme una recollida de fons sense coacció alguna. Aquesta previsió sembla lògica tenint en compte, sobretot en determinats tipus de vaga, que la difusió és un element fonamental en l'èxit de la vaga i que inclourà l'explicació de les causes, les postures, etc.

Aquesta activitat informativa es duu a terme a través dels piquets informatius que han d'actuar sense coaccions i pacíficament.

El límit a la publicitat vindrà impost pel dret al treball d'aquells que no vulguin sumar-se a la vaga. I això succeirà també en el cas de la col·locació de qualsevol tipus d'obstacle que impedeixi l'accés al centre de treball.

Així no poden considerar accions de publicitat de la vaga:

- Realitzar amenaces als treballadors que no s'han sumat a la vaga perquè abandonin els seus llocs de treball. - Impedir l'entrada al centre dels directius o els treballadors designats per als serveis mínims. - “Segrestar” els materials de l'empresa.

En concret totes les accions que impedeixin o limitin l'exercici de dret de vaga estan castigades penalment, però també aquelles que consisteixin en coaccions per obligar a qui no ho desitja a iniciar una vaga.

6.2 – Prohibició de substitució de treballadors vaguistes. “L’esquirolatge”.

En el sentit contrari a l’ anteriorment tractat està la pràctica de ”l’esquirolatge”, entenent per tal a la contractació de treballadors per substituir als treballadors vaguistes.

Tal com ha assenyalat el Tribunal Suprem, l'empresari, una vegada declarada la vaga de forma legal està obligat a suportar les conseqüències de la mateixa i en conseqüència el RDL en el seu article 6.5 assenyala la prohibició de substituir als treballadors en vaga per uns altres que no estiguessin vinculats a l'empresa en el moment de declarar-se la mateixa. A primera vista, per tant podria semblar que sí que és possible la substitució dels vaguistes per treballadors vinculats a l'empresa mitjançant una reorganització temporal. No obstant això el Tribunal Constitucional ha establert que tampoc serà




12

possible substituir-los per treballadors d'altres centres de treball de la mateixa empresa. La prohibició té l'excepció en relació amb la falta de funcionament dels serveis de seguretat i manteniment.

7 – Finalització de la vaga.

La vaga pot finalitzar per diverses causes:

1 – Acord de les parts o fi de la convocatòria.

L'article 8 del RDL estableix que: “Des del moment del preavís i durant la vaga, el comitè de vaga i l'empresari, i si escau els representants designats pels diferents comitès de vaga i pels empresaris afectats, hauran de negociar per arribar a un acord... El pacte que posi fi a la vaga tindrà la mateixa eficàcia que l' acordat en conveni col·lectiu”.




13

L'acord aconseguit té valor de conveni col·lectiu. També pot finalitzar per terminació de termini contingut en la convocatòria de vaga.

2 – Per desistiment dels treballadors.

El RDL contempla la possibilitat que els treballadors convocants donin per finalitzada la vaga en qualsevol moment. Això podrà produir-se per acord del Comitè de Vaga, per assemblea dels treballadors o pels seus representants. És obvi que pot no existir acord però que s'incorporin al treball, amb la qual cosa ha de considerar-se igualment desistiment de la vaga.

3 – Arbitratge obligatori.

Es regula de manera extraordinària que el govern podrà acordar un arbitratge obligatori tenint en compte la durada o les conseqüències de la vaga, les posicions de les parts i el perjudici greu a l'economia nacional. Aquesta previsió ha estat declarada constitucional. Finalment les parts poden acudir a la mediació de la Inspecció de Treball que pot intervenir com a mediadora des que es comuniqui la vaga fins que es resolgui el conflicte. Algunes observacions que caldrà tenir presents:

- L’ incompliment d’allò acordat en arbitratge donarà lloc a la imposició de sancions. - Àdhuc amb acord de finalització els sindicats poden reclamar en conflicte col·lectiu els perjudicis causats, tret que expressament es pacti la renúncia a accions judicials.

- No s'exigeix, a diferència de la declaració de la vaga, cap requisit formal, doncs bastarà amb la compareixença en el lloc de treball; no obstant això és recomanable i raonable la comunicació de finalització de la vaga a l'empresari.




14




15

8 – Efectes de la vaga.

Vegem els efectes de la vaga mitjançant el quadre resum següent. En ell hem reflectit que efectes es produeixen sobre els contractes de treball, sobre el salari i la situació respecte a la Seguretat Social. Els efectes, com es pot observar, es produeixen de forma diferent sobre els treballadors que han exercitat el dret a la vaga i sobre els que han decidit acudir al treball. També es fa un breu esment als efectes que pot produir en altres empreses com a conseqüència de la falta de matèries primeres o altres situacions que puguin provocar que en elles no sigui possible treballar.

guia ràpida del dret de vaga

Documents

Transcript of guia ràpida del dret de vaga