Guia pràctica d’acollida lingüística · 04 La Guia pràctica d’acollida lingüística és...

Guia pràcticad’acollida lingüísticaGuia de recursos per a l’acollida en llengua catalanadestinada als agents educatius i socials

“(parlar el català) és una manera de mostrar-los que jo també sóc d’aquí; esticaquí, però sóc d’aquí també”Ousseynou Niang (primera llengua: wòlof)

“els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua, perquè en el fons és l’únicamanera de trobar espais on aprendre la llengua (...)”Carmen Pérez (primera llengua: castellà)

“(que no et parlin en català) t’impedeix portar una vida normal, perquè quan tu vasa comprar el pa, comprant-lo ja t’estan recordant que no ets d’aquí...”Aleksandra Lun (primera llengua: polonès)

“aprendre el català és una forma d’aproximar-se, no només a uns costums i aunes tradicions, sinó al cor de la gent”Robert Mettini (primera llengua: castellà)

“qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català”Mohammed Iqbal (primera llengua: urdú)

Font: Vídeo “Campanya acollida lingüística” (Plataforma per la Llengua) realitzat per TV Comtal.Barcelona, tardor del 2005.

Índex

02

Presentació 03

Introducció 04

1. L’acollida inicial 061.1. Els hàbits lingüístics dels agents educatius i socials 071.2. La necessitat d’aprendre el català 091.3. Els recursos públics d’orientació i suport a l’acollida lingüística 111.4. La primera acollida al centre escolar o de lleure 141.5. La integració lingüística en l’àmbit laboral 17

2. L’aprenentatge de la llengua catalana 192.1. La didàctica de la llengua catalana 202.2. El tractament de la diversitat cultural i lingüística 252.3. El foment de la participació i l’èxit escolar en l’alumnat nouvingut 282.4. L’aprenentatge lingüístic en el lleure 31

3. Les relacions socials 343.1. Les relacions amb els alumnes 353.2. Les relacions amb les famílies 37

4. Bones pràctiques 39Experiència 1: Compartim converses! 40Experiència 2: La ràdio com a estímul per a l’ús de la llengua catalana 42Experiència 3: "Shabab Al-Gad", programa de suport a la integració escolar. 44Experiència 4: Casal-escola Llengua d’estiu Xia Tian 46Experiència 5: Som amigues 48Experiència 6: Formació lingüística a l’empresa 50

Annex 51Manifest En català, trenquem murs i obrim fronteres! 52Bibliografia 54

03

Probablement molts catalanoparlants ignorin que a Catalunya s’està produint unfenomen espectacular. I diàriament. Això sí, de manera discreta. Milers i milers denens i nenes arribats de l’Amèrica Llatina, del Magrib, de l’Àfrica Negra, de Pakistani de no sé quants llocs llunyans més, estan aprenent a parlar i escriure en català.Repeteixo, milers i milers. Han arribat amb les seves famílies on parlen urdú,amazic, àrab o castellà, i cada dia aprenen una dotzena de paraules noves. Jo hevist els més grans estudiar en català filosofia, química o història d’Espanya.

He ajudat una noia paquistanesa a fer el resum d’uns contes de Pere Calders.Calders és ideal: està ple de paraules genuïnes com “colla” o “amoïnar-se”, id’expressions com “el pa que s’hi dona” o “el carro pel pedregar”. La noia me’npreguntava el sentit, jo li ho aclaria, mentre em permetia dir-li coses del tipus“xamfrà és important” o “damisel·la deixa-ho estar”. A vegades llegia intentantcomprendre cada paraula, perdia el fil de l’argument. “Però ara qui parla?” emdeia. Quan copsava la trama, somreia. Exactament igual que vostè o jo llegintCalders, amb la diferència que la noia va néixer a un vuit mil kilòmetres d’aquí.

M’ imagino quantes hores de feina de mestres i professors hi ha al darrera d’aquellacte de comprensió lectora. I valoro extraordinàriament la feina que estan fent ales aules d’acollida i a l’ensenyament reglat. Una bona part del futur del país estàa les seves mans. Fa 50 o 60 anys, quan la primera onada immigratòria, Catalunyaestava segrestada. L’acollida es va fer als carrers, a les oficines i fàbriques, a lesescales de veïns, però no les aules. M’atreviria a demanar als docents que nodefallissin, al Govern que no deixi de dotar aquesta feina de tota mena de mitjans.I a la societat, que reconegui la feina dels que treballen en l’acollida, amb tot elrespecte que es mereix, o sigui parlant sempre, arreu i amb tothom en català.

Antoni BassasPeriodista

Presentació

04

La Guia pràctica d’acollida lingüística és una einaadreçada a professors, educadors socials,voluntariat, tècnics de l’administració pública i,en general, a totes aquelles persones vinculadesamb l’acollida de la població nouvinguda. La guiavol oferir reflexions i alguns recursos pràctics perfomentar l’ús de la llengua catalana en la tascad’acompanyament i d’inclusió social de lespersones nouvingudes, especialment els infantsi joves en edat escolar, i les seves famílies.

Considerem que la gestió de la diversitat i laintegració de totes les persones ha de basar-se enel respecte cap a les diferències però alhora en elmarc d’un projecte comú per poder ser membresde la societat en igualtat d’oportunitats i llibertats.Aquestes oportunitats difícilment es podran assolirsi no hi ha una integració lingüística. En aquestsentit, l’alumnat nouvingut presenta nous reptesal nostre sistema educatiu, però també aporta unenriquiment social i cultural indubtable. Laintroducció d’alumnat de diverses procedències icultures en l’ensenyament brinda l’ocasió defomentar el coneixement i el respecte envers ladiversitat de llengües del nostre país; així mateix,la formació de ciutadans i ciutadanes de la novasocietat catalana ofereix l’oportunitat de consolidarla llengua catalana com a llengua de cohesió social.

En la societat complexa i cada cop més plural enla qual vivim, però, els objectius d’educar i formarles generacions més joves perquè es puguindesenvolupar socialment i lingüística desbordenla tasca que poden fer els centres escolars. Peraixò, es requereix la coordinació d’actuacions detots els organismes socials i educatius que

intervenen en la rebuda i la inclusió social de lapoblació nouvinguda: centres de lleure,equipaments esportius, serveis públics, etc.

La guia, doncs, ofereix un recull d’estratègies ipropostes amb una orientació lingüística,recomanades per professionals de diversosàmbits, amb l’objectiu de ser practicables per totesles persones que d’una manera o altra són elsprimers referents lingüístics d’aquesta població.Així mateix, hi ha diverses reflexions i recursosque la Plataforma per la Llengua hem anatelaborant fruit de l’activitat duta a terme a travésde la nostra campanya d’acollida lingüística.Especialment, a partir de les aportacions del’estudi L’alumnat nouvingut i el català: unaperspectiva transversal (Plataforma per la Llengua,2005); i, també, mercès a l’experiència acumuladaamb la consolidació d’una xarxa formada perdiverses entitats de la immigració per apropar elcatalà als nous catalans i catalanes i compartir elnostre desig de progrés social i cultural.

Per raons de legislació i sociolingüístiques, la guiaestà enfocada per utilitzar-se en l’àmbit territorialdel Principat de Catalunya (sota administració dela Generalitat de Catalunya). Tot i així, consideremque algunes de les reflexions i propostes que s’hifan també poden ser útils per a d’altres llocs delsterritoris de parla catalana. Així mateix, el fet quela incorporació d’alumnat nouvingut no esprodueixi d’una manera equilibrada per a tot elPrincipat fa que determinades propostes resultinmés adients en determinats contextos que end’altres, i per tant, haurem de pensar en la sevaconveniència segons cada situació concreta.

Introducció

Guia pràctica d’acollida lingüística

05

En els primers tres blocs, els continguts s’hanarticulat considerant els tres processos bàsicsde l’acollida lingüística: l’acollida inicial,l’aprenentatge de la llengua i les relacionssocials.

L’acollida inicial fa referència al conjunt deprocessos que es produeixen des de l’etapa depre-matrícula fins al moment de la incorporacióde l’alumne al centre escolar o de lleure; aixímateix, en aquesta primera fase s’inclou laincorporació dels joves nouvinguts en l’àmbitsociolaboral. Posteriorment, ens centrem enels processos de l’aprenentatge lingüístic queinclouen tant l’escolarització de l’alumnat i elreforç extraescolar, com l’aprenentatge de lallengua pel que fa als adults. Finalment, ensocupem del desenvolupament de les relacionssocials, concretament de les interaccions ambl’alumnat nouvingut d’una banda i, de l’altra,amb les seves famílies.

De cada tema s’exposen reflexions,estratègies i propostes que puguin ser útils al’hora d’orientar la tasca educativa i millorar elnostre paper com a models lingüístics. Aixímateix, es faciliten algunes eines de consulta,amb una descripció molt sintètica, i l’àmbit oels àmbits on és recomanable emprar-les:educació formal (primària, ESO i batxillerat),educació no formal (entitats de lleure,esportives, etc.), educació informal(associacions de veïns, associacions d’ajuda ala immigració...) i administració pública (serveismunicipals o comarcals d’immigració, debenestar social, ambulatoris, etc.).

Pel que fa al quart i últim bloc, es mostra unrecull de sis bones pràctiques: són projectesencapçalats per escoles, entitats, empreses ola mateixa administració pública a fid’aconseguir resultats positius en l’ús del catalàa curt o mitjà termini. Cada bona pràctica contéuna breu avaluació nostra, per tal de reforçarels aspectes que ens han semblat mésinteressants o bé per fer propostes noves quepuguin millorar en l’aspecte lingüístic els bonsresultats de l’experiència.

L’estructura de la guia

1. L’acollida inicial

07

1.1. Els hàbits lingüísticsdels agents educatius i socials

Si les persones que acollim la poblaciónouvinguda, ja sigui en ajuntaments, ambulatoris,escoles, esplais, equipaments esportius, etc.mantenim una alta fidelitat a l’ús del català jaestem fent una tasca molt important d’integraciód’aquesta població perquè:

a) Evitem l’exclusió social. Segur que en mésd’una ocasió ens hem topat amb la frase “elsnouvinguts no necessiten aprendre el catalàperquè el castellà tothom l’entén”. Però calassumir que integrar-se no és el fet de poder-se comunicar: integrar-se implica el fet deviure en un lloc en igualtat de condicions quela resta dels ciutadans. Per això, la incorporacióde l’alumnat i les famílies nouvingudes senseaccés al català en el territori on és la llenguapròpia representa una forma més d’exclusiósocial.

b) Oferim oportunitats per poder aprendre lallengua catalana. Els professionals quetreballem en centres educatius i socials enzones on l’ús social del català és baix, lluny defer esforços en va, estem cobrint els dèficitsde la llengua catalana que hi ha en aquestsmunicipis o barris on viu l’alumnat nouvingut iles seves famílies.

c) Podem millorar les condicions de la nostrallengua. Des de la nostra tasca podem fer queel català sigui la llengua vehicular i habitual enun futur immediat. De fet, la poblaciónouvinguda ha canviat el panorama lingüísticdel nostre país: d’una situació de bilingüismes’ha passat a una situació de plurilingüisme

(només a Catalunya es parlen més de 200llengües). Aquest és un context nou i moltfavorable perquè el català es converteixidefinitivament en un autèntic punt de trobadaen la nostra societat.

d) Vetllem pels mateixos drets i deures que laresta de ciutadans catalans. La legislació vigentcontempla l’ús del català com un dret delconjunt dels ciutadans, i en l’Estatutd’autonomia de Catalunya, a més, s’estableixel deure de conèixer-lo. Per tant, relacionar-nos en català amb la població nouvinguda ésuna de les millors eines de què disposem pergarantir-los la igualtat d’oportunitats.

Per ser fidels a la llengua catalana hemd’acostumar-nos a un nou hàbit: el de mantenirl’ús de la llengua en totes les situacions,independentment de la procedència del’interlocutor. Si no ens entenen, podemadoptar algunes pautes que facilitin lacomunicació, com ara:

- Parlar amb una velocitat inferior a la normal- Acompanyar el discurs amb gestos o imatges- Simplificar el vocabulari i les frases que utilitzem

No hem de canviar de llengua llevat que, com amínim, ens ho demanin. En el cas que ensdemanin canviar de llengua i que per lacircumstància concreta creguem que és el mésconvenient, cal que utilitzem aquella que siguimés propera a l’interlocutor, no a nosaltres (nosempre serà el castellà).

08

Taller de Sensibilització. Fundació Reeixida.Adreçat a persones que exerceixen de models lingüístics (monitorsesportius, educadors, voluntariat, tècnics d’immigració, etc.) i quevolen aprendre recursos i arguments eficaços per tal d’afavorir l’úsde la llengua catalana. Per a més informació:

Fundació Reeixida - Telèfon: 93 415 90 02a/e: [email protected] - www.reeixida.cat/sensibilitzacio

Eina 2.

Taller de sensibilització pera agents educatius i socials

Àmbit: educació formal,no formal i informal

i administració pública.

Objectius >

> Assumir el paper dels agents educatiusi socials en l’aspecte lingüístic.

> Prendre consciència del rol de la llenguacatalana com a eina d’integració.

> Saber afrontar una situació de mancançacomunicativa.

Què faig si...?. Plataforma per la LlenguaEs tracta d’una guia que exposa suggeriments per afrontar algunessituacions quotidianes relacionades amb l’ús de la llengua que avegades se’ns fan difícils d’encarar. Recomanem sobretot l’apartat“Converses i diàlegs amb persones que no parlen català”. Podeuaconseguir aquesta guia a:

Plataforma per la Llengua - Telèfon: 93 321 18 03a/e: [email protected]/doc/guiaquefaigsi.pdf

Eina 1.

Guia pràctica per saberafrontar situacions

lingüístiques quotidianes.Àmbit: educació formal,

no formal i informali administració pública.


09

1.2. La necessitatd’aprendre el català

Les persones nouvingudes potser desconeixenels efectes positius que comporta l’aprenentatgede la llengua catalana. Per això, cal que aquellsqui treballem en els diversos àmbits de l’acollidatinguem presents i transmetem argumentsseductors per a l’aprenentatge de la llengua (calevitar convertir aquesta oportunitat en una fontde tensions). A continuació exposem diversesraons que demostren que el català, al nostre país,els obre fronteres de tota mena:

a) És necessari per als pares i mares perquè ésla llengua que aprenen els seus fills a l’escola.

b) Permet relacionar-se amb el centre escolar iles activitats que aquest dugui a terme.

c) Proporciona confiança per poder desenvolupar-se pel municipi com ho fa tothom (al’ajuntament, al centre sanitari, al mercat, al’esplai, etc.).

d) Aporta empaties amb la gent d’aquí, que valorapositivament que els nouvinguts s’expressinen català.

e) En molts dels cursos que s’ofereixen, s'obtéun certificat de coneixement del català quepot ser útil a l’hora de trobar feina.

f) La llengua catalana, com a eina, és molt mésefectiva que altres llengües en altres territorisper a la integració en la societat. Així, perexemple, a un marroquí o un equatorià aMadrid possiblement li sigui més difícil d’ésserreconegut com a ciutadà més del país pel fetde parlar castellà, mentre que a casa nostra,si parla català, molt més fàcilment deixaràd’ésser estranger davant la percepció delsciutadans.

D’altra banda, podem facilitar-los informació o béajudar-los en l’accés als cursos de català quemillor s’adaptin a les seves necessitats.

Objectius >

> Transmetre l’oportunitat del català.> Encoratjar la població nouvinguda

a aprendre la llengua pròpia.> Facilitar l’accés a l’aprenentatge

del català.


A Catalunya hi ha oferta pública de cursos de català a través delConsorci per a la Normalització Lingüística, que ofereix molts cursosbàsics inicials amb una orientació per a l’acollida lingüística. També, sen’ofereixen des de les escoles de formació d’adults, les escoles oficialsd'idiomes, ajuntaments o consells comarcals, i també cursos organitzatsper centres privats i diverses associacions de la societat civil.

Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)C/ Mallorca, 272, 8è - 08037 BarcelonaTelèfon: 93 272 31 00 - www.cpnl.cat

Altres entitats que organitzen cursos (no inclosos els cursos delCPNL). Podeu consultar l’oferta al Web de la llengua catalana:www6.gencat.net/llengcat/aprencat/cursosad.htm

Eina 3.

Cursos de catalàper a adults (personesde més de 16/18 anys)Àmbit: educació formal,


La campanya Adopta el català portada a terme per l’organitzacióVeu Pròpia, formada per nous parlants a favor de la llengua, preténencoratjar els nouvinguts i les persones que coneixen el català peròque no l’utilitzen en adoptar-lo com a llengua habitual. L’entitatdifon aquestes idees mitjançant un programa d’actes a centres denormalització lingüística, instituts, associacions d’immigrants, etc.Per a més informació:

Veu Pròpia - Telèfon: 93 350 6089a/e: [email protected] - www.veupropia.org/adopta

Eina 2.

Campanya de sensibilitzacióper l’adopció del catalàcom a llengua comuna

i d’ús habitualÀmbit: educació formal,


Manifest elaborat per entitats de nous catalans, amb el suport dela Plataforma per la Llengua, on cadascuna aporta la seva lecturadel català amb relació a la seva condició de nous catalans. Totesles entitats coincideixen en reclamar el català com a vehicle comúde comunicació i evidenciar la vitalitat d’una llengua parlada ambmultitud d’accents. El document pot servir-nos per sensibilitzar ireivindicar la necessitat que els nouvinguts accedeixin al català.El manifest es pot veure en l’annex d’aquesta guia o també es potconsultar al web de la Plataforma per la Llengua:www.plataforma-llengua.cat/doc/manifestacollida.pdf

Eina 1.

Manifest “En catalàtrenquem murs

i obrim fronteres”Àmbit: educació formal,


10


11

1.3. Els recursos públics d’orientaciói suport a l’acollida lingüística

Molt sovint, erròniament, es creu que els recursosi instruments d’acollida lingüística i els altresequipaments lingüístics són un terreny exclusiudel professorat de llengua catalana o dels tutorsde les aules d’acollida. Però el cert és que elsprogrames i instruments que ha posat en marxala Generalitat (aules d’acollida, plans d’entorn,plans d’acolliment lingüístic, etc.), sobretot a travésdel Pla per a la llengua i la cohesió social, sónconcebuts perquè l’acollida lingüística sigui unobjectiu compartit per tots els agents involucratsen la integració de la població nouvinguda.

Per aquest motiu, quan alguns mestres mostrenpoca responsabilitat pel que fa a l’ús del catalàamb l’alumnat nouvingut convé parlar-hi demanera cordial, explicant que aquestcomportament:

a) Minva l‘eficàcia dels programes i instrumentspúblics que actuen per aconseguir l’ús normaldel català d’aquesta població.

b) Contradiu la tasca que fan altres companys icompanyes de feina compromesos amb laintegració lingüística de l’alumnat en llenguacatalana.

D’altra banda, podem comentar-los que a Internettrobarem molts recursos i instruments queactualment ofereixen les administracionspúbliques i altres institucions i organismes, quepoden facilitar l’atenció en català als adults il’ensenyament de la llengua als infants iadolescents:

- Informacions generals i dubtes lingüístics:oficines de garanties lingüístiques.

- Orientacions per la tasca educativa: serveiseducatius i pàgines de recursos delDepartament d’Educació.

- Comunicació amb les famílies: serveis detraducció, traductors de textos en línia, etc.

Objectius >

> Conèixer els instruments de suporti acollida lingüística.

> Eficàcia dels recursos públics.> Treball coordinat en la tasca d’atenció

de la població nouvinguda.


Els centres escolars i el professorat podem utilitzar els ServeisEducatius del Departament d'Educació com a servei d’orientacióen la nostra tasca educativa per fer que el català sigui l’eixvertebrador d’aquesta tasca. Es pot consultar més informació al’apartat Serveis Educatius del web: www.xtec.cat

En aquest mateix web, a la Mediateca dels CRP hi ha tot el llistatde documents disponibles en els Centres de Recursos Pedagògicsque es troben en tot l’àmbit territorial depenent del Departamentd’Educació. Hi ha materials i recursos per a la tasca desensibilització, ensenyament i promoció de la llengua catalana tanten l’alumnat nouvingut com autòcton.

Eina 2.

Serveis educatiusÀmbit: educació formal.

L’Oficina de Garanties Lingüístiques (Secretaria de Política Lingüísticade la Generalitat de Catalunya) és un punt de referència unificat pera totes les consultes i incidències relacionades amb l’ús de la llengua.Entre altres qüestions, podem consultar dubtes sobre:a) aprenentatge i certificats de catalàb) assessorament i consultes lingüístiquesc) legislació lingüística

Per a més informació:www6.gencat.net/llengcat/ogl/consultes.htm

Telèfons de l’Oficina de Garanties Lingüístiques:Barcelona: 935 671 074Girona: 972 225 417Lleida: 973 030 499Tarragona: 977 236 559Tortosa: 977 441 234

Eina 1.

Oficina de GarantiesLingüístiques

Àmbit: educació formal,no formal, informal

i administració pública.

12


13

Servei de traducció de la Generalitat. Els centres docents podensol·licitar fins a un màxim de tres entrevistes l’any per a cadaalumne. Per sol·licitar el Servei de traducció i interpretació delDepartament d’Educació, es pot fer a través de l’Espai LIC:

www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_com_traduccio.htm

També podem consultar-hi la relació d'entitats, associacions ipersones autoritzades pel Departament d'Educació on lescomissions d'escolarització i els centres es poden adreçar.

Serveis de traducció i interpretació oferts per ajuntaments iconsells comarcals per a la comunicació amb la poblaciónouvinguda.

Sanitat Respon (Generalitat de Catalunya) també ofereix un serveide traducció telefònica per a metges que, en la consulta, atenguinun estranger l'idioma del qual desconeixen, com ara l'àrab, anglès,alemany, fula, hebreu, grec, paquistanès, turc, rus, urdú o japonès,entre d'altres. Telèfon: 902 111 444 (24 h.)

Eina 4.

Serveis detraducció per a lacomunicació amb

les famíliesÀmbit: educació formal,


Espai LICwww.xtec.cat/licWeb de la Subdirecció de Llengua i Cohesió Social on es podenconsultar documents pràctics, materials didàctics i experiènciesper les diferents etapes del procés d’escolarització de l’alumnat.

Edu365www.edu365.catPortal educatiu que poden utilitzar els alumnes, pares i mares,professorat i centres educatius no universitaris de Catalunya. Ésrecomanable consultar la pàgina d’Acollida que s’hi arriba a travésdels apartats d’ESO o Primària, a l’àrea on hi diu “Enllaços”. Hitrobem materials que formen part de webs de diverses àrees i quepoden resultar útils per a l'aprenentatge de la llengua catalana entreels alumnes nouvinguts.

Eina 3.

Portals d’internet per al’acollida lingüística

de l’alumnat nouvingutÀmbit: educació formal

i no formal.


14

1.4. La primera acollidaal centre escolar o de lleure

En aquest primer contacte amb la família és moltimportant que la comunicació sigui el més fluïdapossible perquè, d’una banda, hem de transmetreel màxim d’informació sobre el funcionament delcentre; en el cas de les escoles i instituts, tambécal facilitar informació general sobre el nostresistema escolar. D’altra banda, l’entrevista ambla família s’ha d’aprofitar per conèixer bé lasituació de partida de l’alumne i per informar-nosdel seu nivell d’escolarització i les llengües queconeix. El coneixement de les dades bàsiques del’alumne també permetrà que no caiguem enerrors i estereotips (del tipus “tots els marroquinsparlen l’àrab o el tenen com a llengua materna”).

Així mateix, podem vetllar perquè el catalàesdevingui, a partir d’aquest primer contacte, lallengua vehicular amb la família i l’alumnat:

a) D’entrada convé sempre mantenir la llenguacatalana, i si la comprensió és difícil, caldriautilitzar imatges, gestos, parlar amb frasescurtes i simples, etc. (vegeu també el tema1.1).

b) En algunes ocasions, la prioritat de comunicar-nos amb fluïdesa el primer dia que ensentrevistem amb la família nouvinguda creauna situació difícil respecte a la nostra actitudde ser fidels al català; en aquests casos, lanostra resposta variarà en funció de lareceptivitat de l’interlocutor i de cada situacióconcreta.

c) En el cas últim que hàgim de canviar dellengua, farem servir, si és possible, la llengua

més propera a la persona nouvinguda (no pasa nostraltres). El castellà no és sempre,evidentment, el canal més proper; cal tenir-hoen compte. Davant d’aquesta necessitatd’emprar una altra llengua, també pot ser útilque en aquell moment l’alumna o l’alumne nohi sigui present, per evitar que pugui percebreel català com una llengua que no ésnecessària.

d) També podem utilitzar un servei de traducció(vegeu l’Eina 4 del tema 1.3). Cal demanar quela traducció es faci en català, perquè vegin lautilitat d’aquesta llengua.

e) Cal transmetre a la família la importància queels seus fills aprenguin el català i l’utilitzin.També, i encara que aquesta sigui una opcióque finalment decidiran ells, cal exposar a lafamília els efectes positius que els comportariaaprendre el català (vegeu el tema 1.2) iorientar-la sobre llocs on aprendre’l (vegeul’Eina 3 del tema 1.2), ja que contribuiria a noperpetuar aquesta situació de mancançacomunicativa.


Espai LIC. Alumnat nouvingut. Recursos per a les famílies.Comunicació a les famílies.www.xtec.cat/lic/nouvingut/families_com.htmEs pot consultar, en diverses llengües, informació bàsica sobre elsistema educatiu a Catalunya i algunes notes per facilitar els primerscontactes entre el centre i la família nouvinguda.

Eina 2.

Informació per recolliri per facilitar

Àmbit: educació formal.

Miquel Àngel Alegre exposa una proposta que té l’objectiu dobled’establir un vincle afectuós i de confiança, i que es produeixi unintercanvi d’informació més eficaç: es tractaria d’aprofitar elrecorregut pel centre educatiu formal o informal (casals, centrescívics, esplais...) explicant els diversos espais i equipaments a fi derecollir informació bàsica sobre l’entorn familiar i els seus hàbits.Per exemple, quan es visita la biblioteca es pregunta sobre elsespais i hàbits d’estudi en l’àmbit domèstic; quan es visita el pati,sobre les pràctiques d’oci o aficions de l’alumne; quan es visitenles aules de batxillerat, sobre les expectatives acadèmiques ilaborals, etc. En qualsevol cas, caldria preparar prèviament la visitai estipular una bateria de preguntes clau. Per a més informació:

ALEGRE, M.A.: Educació i immigració: l’acollida als centreseducatius, Editorial Mediterrània, Barcelona, 2005, pàgs.135-136.

Eina 1.

Proposta per la rebudade la família al centreÀmbit: educació formal

i no formal.

15

Objectius >

> Comunicació fluïda amb la família.> Transmetre la utilitat de la llengua d’aprenentatge

escolar i pròpia del país d’acollida.> Establir el català com a llengua d’interrelació entre

el centre educatiu i les famílies.


16


Avaluació inicial. Espai LIC.www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_aco.htmS’ofereix un protocol de proves de llengua i de matemàtiques endiverses llengües (àrab, francès, xinès...) per a l’alumnat d’entre 8i 16 anys que accedeix per primera vegada al sistema educatiucatalà.

Eina 3.

Model per avaluarel grau d’escolarització iconeixement curricular

lingüístic en els alumnesd’incorporació tardanaÀmbit: educació formal.

Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Generalitat deCatalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 2003.

Viure a Catalunya. Comencem a parlar, Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, Barcelona, 2003.

Ambdues publicacions es poden consultar a:Llengcat.www6.gencat.net/llengcat/immigra/guies.htmSi esteu interessats en rebre’ls en format paper contacteu amb laSecretaria de Política Lingüística: [email protected]

A l'abast. Comunicació bàsica en llengua catalana. Consorci peral Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Culturade les Illes Balears: Govern de les Illes Balears. Conselleriad’Educació i Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2001.

Consultables a: Web educatiu de les Illes Balears. Govern de lesIlles Balears, Conselleria d’Educació i Cultura.weib.caib.es/Recursos/abast/home.htm

Eina 4.

Materials per a lesfamílies per començar acomunicar-se en catalàÀmbit: educació formal,

no formal, informali administració pública.

17

1.5. La integració lingüísticaen l’àmbit laboral

El domini del català és una competència molt útilper la trajectòria professional de la poblaciónouvinguda, ja que:

a) Tant en els estudis superiors com en l’accésal mercat laboral molt sovint és l’eix decomunicació principal.

b) És un element central en el desenvolupamentde l’autonomia personal, molt valorada enqualsevol tipus de feina.

c) Ofereix perspectives de promoció social: lesfeines més qualificades tenen unspercentatges de coneixement de la llenguamés alts que les feines no qualificades.

d) Facilita les relacions socials a l’ambient laboral.

e) És un dret bàsic dels treballadors que facilital’accés a altres drets fonamentals com la salut,l’educació, etc.

f) A Catalunya, les empreses amb establimentsoberts al públic han de poder atendre per lleials consumidors i consumidores quans’expressin en llengua catalana (art. 32.1 de la

Llei 1/1998 de política lingüística). Cal, doncs,que els seus treballadors coneguin aquestallengua. Altrament, no podran exercir la sevafeina d’acord amb la llei i els mínims de qualitatestablerts. És, per tant, indispensable, enaquests casos, com a mínim la comprensió.

Convé explicar aquestes qüestions tant als jovesnouvinguts com a les seves famílies per tal de noamagar-los informació que els pot ser útil per a laseva inclusió al mercat laboral. Però també ésmolt important transmetre als mestres,educadors o al personal amb qui treballem i queatén al jovent nouvingut que si més enllà de laformació en llengua catalana no els faciliteml’oportunitat de practicar el català, es trobaran encondicions de desigualtat respecte als nois i noiescatalanoparlants o amb un bon domini del catalàen el moment de continuar els estudis superiorso bé d’incorporar-se al mercat laboral.

Objectius >

> Fer explícita l’oportunitat del català coma eina d’inclusió al mercat laboral.

> Facilitar el desenvolupament autònomde la població nouvinguda.

> Contribuir a la igualtat d’oportunitats enl’accés de la població nouvinguda als estudissuperiors o al mercat laboral.


Secretaria d’Immigració de CC.OO: La immigració: una novarealitat al centre de treball. Guia per a delegats i delegadessindicals, Barcelona, 2005.Guia per ajudar a conèixer els drets sindicals i laborals, i sensibilitzarals sindicalistes i delegats sindicals per a l’acollida de treballadorsimmigrats. La guia incorpora un apartat sobre l’aprenentatge de lallengua catalana. Consultable a:www.conc.es/cite/documentacio/memoria2005/guies/guia_immigracio_delegats.pdf

Eina 1.

Guia per l’acollida delstreballadors immigrats.Àmbit: educació formal,


18

Díptic: “El català t’obrirà moltes portes”. Direcció General dePolítica Lingüística. Generalitat de Catalunya.Informació sobre la llengua catalana, els avantatges d’aprendre elcatalà, els recursos per fer-ho, etc. Pot anar adreçat tant a les famíliesnouvingudes com als joves que es troben en el moment de transicióde l’escola al mercat de treball. En català, castellà i anglès.

Guia elaborada per la Confederació del Comerç de Catalunya: Obertsal català. Guia per instal·lar-se comercialment en català. En elcapítol “Codi de bones pràctiques sobre l'ús del català en el comerç,els serveis i el turisme de Catalunya” s’exposen diverses raons pera l’ús del català en el món laboral:

- “A Catalunya, hi ha l'obligació legal d'estar en disposició d'atendreels clients en català”.

- “Els clients valoraran aquesta atenció en la seva llengua, en lapròpia del país, i ho veuran com a factor positiu d'integració”.

- “Obrirà les portes als negocis amb nous clients”.

La guia es pot consultar en línia en català, castellà, anglès, xinès,àrab i urdú i es troba també en format PDF a:www.confecomercat.es

Eina 2.

Material de suport perfomentar l’ús del català

entre els treballadorsÀmbit: educació formal,



2. L’aprenentatgede la llengua catalana

20


2.1. La didàcticade la llengua catalana

Per a l’ensenyament de la llengua catalana convétenir en compte la metodologia que utilitzarem,el tipus d’alumnat a qui ens dirigim i els materialsque es faran servir a l’aula.

a) Metodologia

Actualment, diverses investigacions hanconsiderat l’enfocament comunicatiu com lametodologia més eficaç per ensenyar una llenguaa un aprenent que no la coneix (tots els programeselaborats pel Consell d’Europa parteixen d’aquestenfocament). Aquesta metodologia proposa queels continguts estiguin vinculats amb lesmotivacions, interessos i característiquespersonals de l’alumnat; que les activitats que esrealitzin a l’aula siguin versemblants; que tinguinuna intenció comunicativa on la llengua sigui l’einad’interacció i no sigui un objectiu per ella mateixa;i que es treballin tan aïlladament comintegradament les quatre habilitats lingüístiquesbàsiques (comprensió oral i escrita, expressió orali escrita) mitjançant activitats on l’alumneaconsegueixi un propòsit inicial.

Segons l’enfocament comunicatiu, una llenguas’aprèn sobretot quan s’usa. Per això, la didàcticade la llengua ha d’anar acompanyada de lasensibilització de tot l’alumnat sobre l’ús normalde la llengua pròpia i del professorat i de l’entorneducatiu per tal que es prengui consciència delnostre paper en l’aspecte lingüístic. Els mestres ieducadors podem ajustar la parla al nivell decomprensió de l’alumnat i corregir de manera subtilen el moment en què conversem amb ells. És útil,també, tenir coneixements de la llengua materna

de l’alumne per millorar l’eficàcia de l’aprenentatgedel català (recomanem l’Eina 3 del tema 2.3).

b) Tipus d’alumnat

En el cas dels estudiants que necessiten seralfabetitzats cal tenir en compte que:- S’ha d’assolir una certa competència oral abansque l’escrita (tot i que, a mesura que s’avança,les dues es van entrellaçant).- S’han d’emprar materials de suport molt visualsi amb continguts adaptats a l’edat del públic.

Pel que fa a l’alumnat de l’ensenyament reglatcal tenir en compte que:- L'aprenentatge del català sol presentar menysproblemes pels qui s’incorporen en l'educacióinfantil o en el cicle inicial de primària encomparació amb l’alumnat de secundària, sobretotmercès als Programes d’Immersió Lingüística*.- A partir del segon cicle de primària les àreesinstrumentals són el punt de partida de l’adquisicióde molts aprenentatges. Perquè puguin accedir aaquests aprenentatges en igualtat de condicionsque la resta de l’alumnat caldria reforçarl’aprenentatge del català a l’aula d’acollida o a laclasse de reforç de llengua a partir de l’adquisiciód’un llenguatge específic i coneixements de lesaltres àrees d’aprenentatge (matemàtiques,ciències socials, ciències naturals...).

*Programa lingüístic i pedagògic, que dinamitza elDepartament d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya, a través del qual els alumnes nocatalanoparlants acaben el cicle inicial sabent parlari escriure el català. Per a més informació:www.xtec.es/sedec/pil/pag80.htm

El Marc europeu comú de referència elaborat pel Consell d’Europaés un referent a l’hora d’establir unes bases comunes per al’ensenyament- aprenentatge de les segones llengües i establiruns nivells d’aprenentatge comuns en àmbit europeu. Pot servir-nos per estructurar continguts, objectius i mètodes d’ensenyamentsegons el grau de coneixement de la llengua dels estudiants. Podeuconsultar-lo a:

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre,ensenyar, avaluar. Llengcat.www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc

Eina 1.

Marc europeu comú perdefinir les estratègies

d’ensenyament-aprenentatge de la llengua.

21

2. L’aprenentatge de la llengua catalana

c) Materials

A Internet podem trobar una gran varietat debibliografia, sobretot a l’Espai LIC del Departamentd’Educació, on aquesta s’ofereix classificadasegons el tipus de públic: alumnat de primària obé alumnat de secundària (en algunes referènciess’indica que es poden emprar amb adults).

Objectius >

> Enfocament comunicatiu enl’ensenyament-aprenentatgede la llengua.

> Coneixement de la primerallengua de l’alumne.

> Adaptació de la didàctica lingüísticaa les característiques de l’alumnat.

> Tria de materials adaptats ales necessitats de l’alumnat.

a) Tallers de conversaSessions de conversa a càrrec d’alumnes autòctons de diferentsnivells convidats a l’aula d’acollida. Els tutors d’acollida o professorsdonarien suport a l’alumne convidat, en hores de tutoria (escollintels temes, el vocabulari bàsic a incloure, organitzar els tornsd’intervenció...). A l’aula d’acollida el grup prepararia la rebudade l’alumne convidat i el treball a fer durant i després de la sessió.Per a més informació, vegeu la publicació:

ALEGRE CANOSA, M.A.: Educació i immigració: l’acollida alscentres educatius, Editorial Mediterrània, col·lecció “Polítiques”,núm. 44, Barcelona, 2005. pg. 141-142

b) Conte NadorExperiència basada en la creació d’un conte amb alumnes de l’aulad’acollida, amb la col·laboració d’alumnes de l’aula especial i algunsadults. L’objectiu és el de treballar la producció oral il’enregistrament de veus. Per a més informació:

CEIP Carme Auguet (Girona)Telèfon: 972 21 27 45

Eina 3.

Propostes per practicarl’ús oral del catalàa l’aula d’acollida


22


Estratègies d’intervenció lingüística amb l'alumnat nouvingut.SEDEC.www.xtec.cat/sedec/it/estrateg.htmWeb on s’exposen diverses estratègies i rols lingüístics. És útil pera qualsevol persona que tingui contacte freqüent amb personesnouvingudes.

Eina 2.

Model pedagògicper fomentar l’ús del

català des de qualsevoltasca educativa

Àmbit: educació formal,no formal i informal.

a) Materials per a la llengua catalana. Espai LIC.www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat_mat.htm

Recull de materials per a l’ensenyament de llengua catalana al’alumnat de primària i secundària. Alguns d’ells es podendescarregar des de la mateixa pàgina. Trobareu materials perdiversos tipus de públic, com per exemple:

- Per a l’alumnat de primària i secundària no alfabetitzat trobemla col·lecció El nostre món. Mètode d’aprenentatge del català,publicat per l’ACEFIR (Associació Catalana per a l'Educació, laFormació i la Recerca). Presenta un mètode d’aprenentatge pera l’alfabetització oral que fusiona el mètode sil·làbic amb elvisual, i que fins ara ha obtingut bons resultats.

- Per a l’alumnat d’incorporació tardana que necessita assolir elnivell del grup-classe hi ha els materials Món, de les autores E.Romeu i M. Sendrós, basat en l’ensenyament de la llengua apartir del treball paral·lel de les quatre grans àrees (llengua,matemàtiques, c. de la naturalesa i c. socials), de manera quees van reforçant tots els aprenentatges des dels diversos angles.

b) Acollida.netwww.acollida.net

Projecte d’intercanvi de materials elaborats per professors de totCatalunya, adreçat a les aules d’acollida, sobretot de secundària.

Eina 4.

Recull de materialsper ensenyar el català.Àmbit: educació formal

i no formal.

23


a) VARIS: La veu dels Kats, Ed. Mediterrània, col·lecció “Tu quèfaries?”, núm.7, Barcelona, 2005

Còmic que té com a objectiu la reflexió i el diàleg sobre l’ús de lallengua catalana, a través d’un test que trobareu al final de la lectura.

b) Taller d’Educació per la Llengua. Fundació ReeixidaTaller adreçat als joves i adolescents; l’objectiu és despertar lasensibilitat cap al patrimoni lingüístic de la humanitat i la importànciade l’ús del català tant a nivell col·lectiu com individual.Per a més informació, podeu contactar amb:

Fundació ReeixidaTelèfon: 93 415 90 02a/e: [email protected]/educacio

c) Tríptics “Acull en català” i “El català, llengua d’acollida”.Plataforma per la Llengua.

Aquests dos tríptics (el segon, traduït a set idiomes) mostren demanera molt visual diverses situacions que plantegen una reflexióal voltant de l’ús del català amb les persones nouvingudes.Podeu demanar-los a la Plataforma per la Llengua o bé consultar-losen pdf a:

“Acull en català”www.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacull.pdf

“El català, llengua d’acollida”www.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacollida.pdf

Eina 5.

Recursos per provocar lareflexió sobre l’ús de la

llengua catalana com a einade cohesió i relació social.

Àmbit: educació formali no formal.

24


25


2.2. El tractament de ladiversitat cultural i lingüística

La diversitat de cultures i de llengües d’origenpresents en aules, esplais, equipaments esportius,etc., des de la tasca de l’ensenyament-aprenentatgede la llengua, en comptes d’assimilar-la com unaproblemàtica, caldria enfocar-la com un enriquimenti alhora una oportunitat. I és que el fet d’acollirpersones d’orígens molt diversos:a) Suposa un repte amb la intenció de millorar la

tasca de totes les persones que estem acollintla població nouvinguda.

b) Ens permet conèixer cultures i llengüesllunyanes i noves maneres de pensar i afrontarsituacions quotidianes.

Des de l’àmbit educatiu és fonamental posar enpràctica l’educació intercultural, entesa com latransmissió de valors a l’alumnat per facilitar lacomprensió de criteris i maneres de veure el móndiferents del propi, en un marc comú de relació.Es pot fer a través de les següents propostes:- Podem organitzar activitats que donin a conèixerels costums i trets culturals de les culturesd’origen de l’alumnat.- No hem de posar un èmfasi excessiu en lesidentitats culturals diferents a la nostra -la qual cosacrea més distanciament-. En qualsevol activitat amb

l’alumnat convindria reconèixer tant les diferènciesculturals com els elements compartits. Hi hatradicions que se celebren en moltes cultures ireligions, i que potser tenen enfocaments diferentsperò parteixen d’un mateix costum. Per exemple,els solsticis d’hivern i d’estiu, o bé el Cap d’any.

- Al contrari del que es fa en alguns casos (en elsquals l’alumnat rep poca informació), hem de donartota la informació possible sobre la diversitatcultural i lingüística al nostre país, així com tambésobre la llengua i cultura catalanes. Es tracta deparlar de la importància al nostre país del castellài l’anglès juntament amb la de l’àrab, el xinès, elwòlof, l’urdú, etc. I explicar que la llengua comunaque uneix aquesta societat tan diversa és el català,i la cultura que compartim és la catalana.

- Transmetre la importància de parlar les llengüespròpies del lloc on es viu com a manera desensibilitzar i preocupar-se de llengües que, comel català, han estat o estan minoritzades. Calexplicar, per exemple, que a casa nostra hi hamoltes persones que tenen com a primera llengual’amazic, o el quítxua, també minoritzades, reforçal’autoestima dels seus parlants i amplia la visió del’alumnat, nouvingut i autòcton, sobre la diversitatexistent al nostre país.

- Llengua pròpia: el català és lallengua pròpia del Principat deCatalunya (incloent-hi la Franjade Ponent, que depènadministrativament de l’Aragó, iCatalunya Nord a França), lesIlles Balears, el País Valencià,Andorra i l’Alguer (a Sardenya).

- Territori: el català és la llenguapròpia dels Països Catalans,petits en dimensions però ambuna tradició literària i culturalmolt important (els primerstextos escrits i literaris daten delsegle XII).

- Població: el català té més deset milions i mig de parlants,dotze milions de persones latenen com a llengua oficial, i ésla novena llengua de la UnióEuropea (en el territori on ésoficial), i la tretzena més parlada.

Algunes dades bàsiques de la llengua catalana:

Videoteca digital. XTECwww.xtec.cat/cgi/digitalVideoteca digital de l’XTEC del Departament d’Educació on estroben vídeos didàctics i altres materials d’interès educatiu encatalà. Són vídeos de poca durada. A la casella de TEMA cal escollirl’opció: Eix transversal de la diversitat intercultural, i apareixeran unllistat de vídeos amb relació a aquesta temàtica.

Entrecultures. Fundació Jaume Bofillwww.entrecultures.org“Entrecultures” és un programa elaborat per la Fundació Jaume Bofillde suport a l'educació intercultural, en el qual participen persones ientitats que treballen en els àmbits de l'educació i la immigració. Enel “Banc de recursos” es poden trobar referències bibliogràfiques iexperiències en educació formal i en l’àmbit del lleure. Si bé moltesde les experiències no tenen una orientació lingüística específica,també és cert que es podrien adaptar per a l’acollida lingüística.

Eina 1.

Materials pedagògics pera l’educació intercultural


26


Lingcat. Projecte Intercat.www.intercat.gencat.net/viureacatalunya/lingcat.htmlLingcat és una presentació multimèdia sobre la llengua catalana, larealitat sociolingüística de Catalunya i dels territoris de parla catalanainicialment enfocada per a estudiants de mobilitat que visiten lesuniversitats catalanes. Però aquest document també és útil per atotes aquelles persones que vulguin conèixer de manera ràpidadades actuals i útils sobre el català.

Eina 2.

Informació de la realitatsociolingüística dels

territoris de parla catalanaÀmbit: educació formal,

no formal i informal,i administració pública.

Objectius >

> Reconèixer i respectar la diversitat lingüística i cultural.> Convivència amb persones d’altres cultures

i amb altres llengües familiars.> Valoració de la llengua pròpia d’un lloc.

GRASA, R. i REIG, D.: Quaderns Linguapax, Unescocat, EdicionsPAU, 1998.Material enfocat de cara a l’educació per la pau i eldesenvolupament, destinat als alumnes de secundària. Proposaactivitats de cooperació des de les àrees de llengua, llengüesestrangeres, ciències socials, ciències de la naturalesa,matemàtiques, educació física, educació plàstica, visual i música.Cada quadern treballa un aspecte diferent:

Quadern 1.-Vivim en un sol mónQuadern 2.-Conviure amb els altresQuadern 3.-Imatges i esterotipsQuadern 4.-Els Drets de la TerraQuadern 5.-El restaurant del món

Eina 3.

Activitats per portara terme en diversesàrees instrumentals

i complementàriesÀmbit: educació formal

i no formal.

27


Les llengües a Catalunya. Universitat de Barcelona.És una exposició itinerant que mostra com al Principat de Catalunyaes parlen més de 200 llengües. Podeu veure més informació sobrel’exposició, les llengües que es parlen a Catalunya, i els quadernsd’activitats per abans i després de la visita a l’exposició, visitant elweb: www.ub.es/ling/expollengues

Les llengües, un gran tresor. Comitè de Seguiment de laDeclaració Universal de Drets Lingüístics (CIEMEN).És una mostra didàctica que ajuda a reflexionar sobre la importànciade la preservació de les llengües. Per a més informació:CIEMEN - Telèfon: 934 443 800 - www.ciemen.cat

Eina 4.

Exposicions sobre ladiversitat lingüística


La diversitat lingüística al món. Linguapaxwww.linguapax.org/ct/educat.htmlAquesta fitxa proposa una sèrie d’activitats –una de les quals veacompanyada de vídeos produïts per Discovery Channel- per donara l’alumnat algunes dades bàsiques sobre el patrimoni lingüísticdel planeta i mostrar una visió sostenible de la diversitat.

Eina 5.

Fitxa didàcticasobre la diversitat

lingüística i cultural.Àmbit: educació formal

i no formal

2.3. La participació i l’èxitescolar en l’alumnat nouvingut

En l’àmbit de l’ensenyament reglat, l’alumnenouvingut que no domina (suficientment) la llenguapròpia amb el pas del temps pot perdre l’interèsdels continguts que es donen a l’aula i, per tant,augmenta el seu risc d’abstenció i fracàs escolar.Tots els mestres hem de ser conscients que:

a) La condició d’immigrant, per ella mateixa, noés una causa de l’estancament del’aprenentage lingüístic de l’alumne. L’alumnenouvingut té les mateixes capacitatscognitives que els autòctons, i en el cas delsalumnes plurilingües, poden tenir fins i tot méspredispocició a aprendre una nova llengua.

b) Moltes vegades, el fet que les sevesnecessitats i característiques no siguintractades de manera adequada provoca queels alumnes d’origen estranger es desvinculinafectivament d’aquesta llengua i, alhora, aixòcomporti un major risc d’abstenció escolar.

Per això, el professorat, com a responsable -engran part- de la integració lingüística de l’alumnat,a més de ser exigents amb el nivell de formaciólingüística, hem de fer tot el possible perquè esprodueixi aquest vincle afectiu amb la llenguacatalana. Algunes estratègies poden ser:

a) Reforçar l’autoestima de l’alumnat, que sesentin reconeguts, i procurar que no esdesanimin. Una de les maneres de fer-ho ésvalorar el seu bagatge cultural i lingüístic.

b) No perdre el contacte amb les famílies, iprocurar que assumeixin la importància del’aprenentatge d’aquesta llengua per al futurdels seus fills. L’actitud dels pares pot influirmolt en la motivació de l’alumne.

c) Adaptar els procediments d’ensenyament-aprenentatge a l’alumnat i no a l’inrevés, i serconscients que malgrat que hagi passat untemps prudencial d’escolarització i no s’haginnotat millores en la comprensió i l’expressiólingüística, les nostres expectatives poden serdesproporcionades a les seves possibilitatsreals quant a l’adquisició de nousaprenentatges. Això pot revertir negativamenten el seu rendiment. Una proposta per copsarmillor el procés d’aprenentatge de l’alumnatés conèixer les principals diferències entre elcatalà i la seva llengua d’origen. Per posar unexemple, saber que l’àrab, el xinès i l’urdú nodiferencien l’ús de la majúscula i la minúscula,que l’àrab té un article únic que no diferenciani gènere ni nombre, o que el ful i el wolòfcompten de cinc en cinc (per exemple, per dirset diuen “cinc i dos”, per dir vuit diuen “cinci tres”, etc.).

28


A més de l’autoestima, en aquest tipus d’activitats també estreballa l’expressió oral, expressió corporal, dinàmica de grup, etc.En els assajos es creen grups naturals i creix l’autoestima dels noisperquè tenen un paper específic; és una manera de sentir-seimportants i reconeguts per tothom. Així mateix, els alumnes ambdificultats lectores, poden assumir un paper que els ajudi adesenvolupar-se de manera autònoma.

Un recurs per adquirir llibres per a alumnes amb dificultats -transitòries, en el cas dels nouvinguts- lectores i/o de comprensióés a través de l’associació Lectura Fàcil. Aquesta associació haelaborat un llistat de llibres, audiovisuals, documents electrònics,etc. amb el logotip LF (Lectura Fàcil). Per a més informació:

Lectura Fàcil. Publicacions LFwww.lecturafacil.neta/e: [email protected]

Eina 1.

Realització de tallerscreatius de teatre,

contes, etc. a partirde lectures en català


29


Objectius >

> Fomentar el desig d’aprendre la llengua catalana.> Reforç de l’autoestima i imatge positiva d’un mateix.> Suport de les famílies als aprenentatges escolars.> Avaluació adequada dels progressos escolars.

Portfolio Europeu de les Llengües. Servei de PolítiquesLingüístiques i de la Formació en Llengües del Consell d’Europa.

Consisteix en un document promogut pel Consell d'Europa, en elqual tots aquells que aprenen o han après una llengua, ja sigui al'escola o fora, poden enregistrar les seves experiènciesd'aprenentatge de llengües i cultures. Per a més informació, podeutrobar aquesta publicació a:

Mediateca dels Centres de Recursos Pedagògics. XTECwww.xtec.cat/cgi/mediateca_crp

Eina 2.

Material per prendreconsciència del propi

bagatge cultural i lingüístic.Àmbit: educació formal

i no formal.

Col·lecció “Llengua, immigració i ensenyament del català”,Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família.

Aquesta col·lecció de llibres proporciona als mestres i professoratque ensenya català als alumnes nouvinguts una eina que els serveixper apropar-se a la llengua d’origen dels seus alumnes, bàsicament,per tenir una idea general del funcionament de la gramàticad’aquestes llengües (fula, wolòf, panjabí, àrab, xinès, romanès,soninké, mandinga, ucraïnès, berber i tagal).

Eina 3.

Orientacions per alprofessorat sobre el

funcionament d’algunesllengües d’origen del’alumnat nouvingut.


30


2.4. L’aprenentatgelingüístic en el lleure

Actualment, en les entitats de lleure(equipaments esportius, esplais, casals, etc.) ésprimordial que es faci una reflexió seriosa is’estableixin uns criteris clars sobre el tractamentde la llengua catalana i el model lingüístic delsprofessionals que hi treballen, perquè:

a) Aquests espais tenen una funció educadora id’integració social i lingüística que no pot anardeslligada de la tasca dels centres escolars.

b) Ofereixen una situació avantatjada pel que faa la integració lingüística: l’aprenentatge delcatalà s’aconsegueix més fàcilment, ja que lallengua es va adquirint d’una manera natural iespontània, tot convivint, parlant i jugant.Ignorar aquesta qüestió és, de fet, negarl’oportunitat a l’alumnat d’integrar-se mésràpidament en la societat d’acollida.

És important que l’entitat o el centre de lleuresensibilitzi i faci arribar aquest missatge també alvoluntariat. El fet que sovint siguin persones quedisposen de poc temps fa que sigui poc freqüentplantejar-los en quina llengua s’han de relacionarnormalment amb els infants o joves (vegeutambé el tema 1.1).

A continuació, exposem algunes propostes perals educadors, monitors i voluntariat perquèl’alumnat nouvingut pugui practicar el català alcentre de lleure:

- Tenir un comportament basat en una alta fidelitatlingüística a la llengua catalana (vegeu també eltema 1.1). Convé mantenir sempre el catalàindependentment de quina llengua d’origen tinguil’interlocutor, i no canviar de llengua llevat que,com a mínim, ens ho demanin.

- En l’àmbit esportiu, especialment, els monitorspodem començar per catalanitzar expressions imots que han estat substituïts sobretot pelcastellà. Per exemple, en el bàsquet, cada cop quediríem “canasta”, canviar-la per “cistella”; o bé enlloc de “mate” canviar-la per “esmaixada”, etc.Ens podem ajudar amb els diccionarisespecialitzats, també disponibles a Internet.

- Triar jocs i activitats de lleure en llengua catalana.Actualment podem trobar a Internet forçareferències bibliogràfiques o fins i tot materialsque es poden consultar gratuïtament.

- Organitzar activitats fora del centre que tinguin aveure amb la cultura i la societat catalana, i sempreassegurar-nos que es faran en llengua catalana.

31


Objectius >

> Establir unes pautes de comportamentlingüístic als centres socioculturals i esportius.

> Sensibilitzar sobre la necessitat d’emprar elcatalà amb l’alumnat nouvingut.

> Fer del català la llengua vehicular en totesles activitats de lleure.

32


Diccionaris d’esports. TERMCAT.www.termcat.cat/biblioteca/Diccionaris de mots relacionats amb diversos esports. Entre ells,hi ha un diccionari de futbol en línia amb les equivalènciescorresponents a altres llengües (castellà, francès i anglès). Aquests’inclourà com a part del Diccionari general de l’esport, actualment(febrer del 2007) en procés d’elaboració.

Eina 1.

Vocabulari esportiuen català.


Quedem?Programa d’itineraris culturals organitzat per Òmnium Cultural queté la finalitat de promoure l’ús de la llengua catalana entre personesautòctones i persones nouvingudes i facilitar el coneixement de lacultura catalana. Es proposen activitats per descobrir Catalunya:des d’itineraris comentats, xerrades, activitats culinàries, concerts,tallers, descobrir festes i tradicions, anar al museu o al teatre. Seriainteressant que les entitats de lleure, les AMPA, les associacionsde suport a la immigració o altres organitzacions civils difonguessin-o si s’escau, col·laboressin- amb aquest tipus d’activitats dedescoberta de l’entorn.

Per a més informació:Òmnium Cultural - Telèfon: 93 306 96 26 - www.quedem.omnium.cat

Eina 2.

Activitats de lleure perconèixer Catalunya.

Àmbit: educació no formali informal.

El programa “Voluntaris per la Llengua” té per objectiu posar encontacte persones que volen practicar el català (aprenents de català)amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudar-les a practicar-lo (voluntàries). Ser voluntari o aprenent d’aquestprograma implica comprometre's a dedicar 10 hores, una hora persetmana, a conversar en català. “Voluntaris per la Llengua” ha estatseleccionada com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatged’una llengua a la Unió Europea.

Per a més informació: Secretaria de Política LingüísticaTelèfon 93 567 10 31 - a/e: [email protected]/llengcat/voluntaris

Eina 3.

Programa d’integraciólingüística en català

Àmbit: educació informal

CASAS, M., CASAS, N. i BONAL, E.: Diversita't. Cançons, danses...activitats i recursos per a la convivència en la diversitat, FundacióJaume Bofill, Barcelona, 2005.Diversita’t és un recurs per a mestres i educadors per treballar ladiversitat a partir de la música. S’ofereixen orientacions i criteris, iremarquen, més enllà de les activitats, la gran importància del’acompanyament educatiu a l’hora de dur-les a terme. El materialconsisteix en un dossier de 170 pàgines on es recullen lespropostes i dos CD amb els enregistraments de les músiques.

Consultable a:www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm

ESSOMBA, M. A. (coord.): Sanduk, Guia per a la formació delseducadors i les educadores en immigració i interculturalitat,Generalitat de Catalunya (Secretaria General de Joventut) i FundacióJaume Bofill, Barcelona, 2001SanduK és una guia adreçada sobretot a la formació dels educadors,però també conté activitats que es poden portar a terme amb noisi noies en centres de lleure. En el bloc d’”Activitats per a monitors”trobem activitats de l’àmbit de la salut, l’esport, la natura, etc.relacionades amb la interculturalitat i la immigració.

Consultable a:www.entrecultures.org/04_calidos/04_sanduk.htm

Eina 4.

Activitats culturals olúdiques en llengua catalana

enfocades a l’educacióintercultural.


BALAGUER, C., RIPOLL, O.: Xarranca. Jocs per a l’aprenentatgedel català oral per a nouvinguts, Generalitat de Catalunya, FundacióJaume Bofill, Barcelona, 2002. Xarranca és un material que ofereix diversos jocs tradicionals quees presenten amb petites diferències en molts llocs del món.Consultable a: www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca.htm

Jocs en català. Consorci per a la Normalització Lingüística.www.cpnl.cat/jocsRecull de jocs del Consorci per a la Normalització Lingüística, a mésd’una llista de webs on trobareu jocs en línia o altres pàgines de jocs.

Eina 5.

Jocs en llengua catalanaÀmbit: educació formal,

no formal i informal.

33


3. Les relacions socials

3.1. Relacions ambels alumnes nouvinguts

Els centres escolars i els de lleure són espaisd’articulació de relacions humanes. És per aixòque l’interès per aprendre la llengua també potaugmentar si existeix un clima afavoridor per a laintegració relacional. Alguns suggeriments:

a) En les relacions amb l’alumnat nouvingut, caladvertir als professors, educadors, etc. quantenen actituds massa paternalistes o bé quancreen un distanciament excessiu ambl’alumnat. També quan es tracta del’ensenyament-aprenentatge de la llengua.Sovint s’infravaloren les seves capacitats(“pobrets, a sobre encara volem que aprenguinel català”), o s’evita parlar-los en català perprejudicis (“és que no el volen aprendre”).A més, cal pensar que molts nois i noiesnouvinguts coneixen més d’una llengua, perla qual cosa no representa cap anormalitat elfet d’haver d’aprendre la llengua pròpia delpaís, a més d’altres llengües internacionals.

b) Cal desmuntar els tòpics sobre el fenomen dela immigració, que en certs casos podenfomentar actituds racistes i la marginació dedeterminats grups. El tòpic “és que no esvolen integrar” pot justificar accionssegregadores en alguns àmbits relacionats

amb l’acollida. Però hi ha dades quedemostren que la realitat és tota una altra:l’augment de la demanda d’inscripció alscursos de català en centres de normalitzaciólingüística en els darrers anys mostra que hiha una voluntat creixent d’adaptar-se al paísd’acollida. Així doncs, és molt importantreconèixer aquests prejudicis en el momentque es manifesten i transmetre elspressupòsits falsos sobre els quals sesustenten tant a tot l’alumnat com alscompanys i companyes de feina.

c) Podem portar a la pràctica estratègiescomunicatives que tinguin en compte l’origencultural i la llengua d’origen, com ara:

- Pronunciar de manera acurada els seus noms.

- Conèixer i utilitzar les comunicacionslingüístiques pròpies de la seva llengua en elmoment de l’arribada o els adéus.

- Si es treballa per projectes o centres d’interès,fer que els temes tinguin a veure amb el seuorigen o la seva vida.

35

Objectius >

> Relacions equitatives amb l’alumnat.> Trencar els prejudicis i tòpics.> Aproximació a la identitat cultural

i lingüística de l’alumnat nouvingut.

La Secretaria per a la Immigració, l’any 2005, amb motiu del DiaInternacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, va obrirl’espai Dades que trenquen tòpics. En aquest apartat s'inclouendades actualitzades que ajuden a tenir una percepció sobre laimmigració i els seus efectes més ajustada a la realitat. Perexemple:

Un altre tòpic freqüent és que els immigrants ‘no es volen integrar’,i que ‘no aprenen la llengua’. Si observem l'evolució d'inscrits alscursos de català que organitza el Consorci per a la NormalitzacióLingüística, comprovem que el nombre d'alumnes inscrits enaquests cursos ha anat en augment des del curs 2000-2001, finsal punt que el curs 2003-2004 gairebé un 41% dels inscrits va ésserd'origen estranger (...)Les dades també desmunten un altre tòpic: que d'entre tots elsestrangers, els d'origen llatinoamericà són els que menyss'interessen per aprendre la llengua. A la taula queda demostratque representen un percentatge molt alt del total d'alumnesestrangers: el curs 2003-2004, per exemple, pràcticament la meitatdels alumnes d'origen estranger eren llatinoamericans.

Per a més informació:www.gencat.net/benestar/immi/topics/index.htm

Eina 1.

Dades que trenquen tòpics.Àmbit: educació formal,

no formal i informal,i administració pública.

El HACHMI, NAJAT: Jo també sóc catalana, Columna, Barcelona,2004.

Novel·la sobre l’experiència de formar part d’una família d’origenimmigrat i al mateix temps la seva pertinença a Catalunya. Un llibreque ajuda a entendre com és el conjunt dels ciutadans catalans enl’actualitat.

Eina 2.

Novel·la sobre elsnous catalans i catalanes

del segle XXI.Àmbit: educació formal,

no formal i informal, i administració pública.

36


3.2. Relacions ambles famílies nouvingudes

Al llarg del curs és important que coneguemquines són les expectatives i percepcions de lesfamílies respecte als aprenentatges dels seus fills:

a) Amb els pares d’alumnes d’educació infantil iprimària, es poden aprofitar els moments enquè esperen els fills per parlar amb ells (al’entrada de l’escola, quan hi ha una excursió,quan surten de l’esplai, etc.).

b) Amb els pares d’alumnes de secundària, pelfet que no és tan usual que vinguin a buscar-los, caldrà pactar entrevistes al llarg del curs.Hi ha casos, però, en què les llargues jornadeslaborals que tenen les famílies poden fer moltdifícil concertar entrevistes dins de l’horariescolar. Per això és bàsic que a la primeraentrevista s’expliqui bé com funciona aquíl’ensenyament i es deixin clares les normativesdel centre (vegeu també el tema 1.4).

D’altra banda, cal que les famílies veginl’efectivitat de la llengua que aprenen els seusfills, tant perquè s’impliquin en la tasca educativacom per animar-les a aprendre la llengua.

Les associacions de pares i mares d’alumnes(AMPA) poden portar a terme algunes pràctiquesen aquest sentit:

a) Crear acords o convenis amb ens com elConsorci per a la Normalització Lingüística(www.cpnl.cat) o bé altres entitats locals queorganitzin cursos de català i actuacions dedinamització lingüística per a pares i mares.

b) Implicar les famílies nouvingudes a participara l’AMPA sense deixar de banda la tasca quefa l’escola d’impulsar l’ús del català en totesles activitats (en les reunions, les activitatsque organitzi, els documents que redacti, etc.).

c) Aprofitar l’organització de xerrades o cursosper a pares (cursos de cuina, tallers peraprendre a cosir, etc.) per explicar tretsdestacables de la nostra llengua i cultura, aixícom per conèixer la seva llengua i culturad’origen. És molt important que valorem tantles diferències culturals com els elementscompartits amb les diverses cultures d’origendels pares.

37

3. Les relacions socials

Objectius >

> Coneixement de les expectatives familiars.> Participació dels pares i mares

nouvinguts en les activitats del centre.> Coneixença entre les famílies

autòctones i nouvingudes.

38

EDU 365. Mares i pares. Informació i recursos. Models dedocuments.www.edu365.cat/mareipare/index_formularis.htm

Web que ofereix a tots els pares i mares que formen part d’unaAMPA eines i recursos que els faciliten el funcionament de l’entitaten català: models per fer una acta, una memòria d’activitats, unprojecte d’activitats, etc.

Eina 1.

Recursos lingüísticsper a les AMPA

Àmbit: educació informal.

Ajuda’m. Projecte Intercatwww.intercat.gencat.net/emrelaciono/ajudam.html

La guia “Ajuda’m” poden utilitzar-la les persones implicades enl’acollida no només d’estudiants estrangers sinó també de lapoblació nouvinguda en general, per explicar diversos aspectes dela quotidianitat i costums dels catalans i les catalanes. Es pot trobaren català, castellà i anglès.

Eina 2.

Informació sobre els hàbits i costums de la societat catalana.

Àmbit: educació formal, no formal i informal.


4. Bones pràctiques

Descripció:

Formació de parelles de conversa en català entre l’alumnatd’incorporació tardana (IT) que necessita aprendre la llengua i feramics en el país d’acollida i l’alumnat catalanoparlant voluntari. Estracta de dos programes diferenciats:

1. Dins de l’institut, en horari escolar, a l’hora de l’esbarjo, per atot l’alumnat dels IES (12-18 anys). Les converses esdesenvolupen en el context de l’institut: a les Aules d’Acollida,a la biblioteca, a la sala d’informàtica, etc. Els voluntaris rebenel suport dels tutors de l’aula d’acollida per als temes deconversa (es procura que tinguin relació amb les activitatsescolars, projectes de l’escola, etc.).

2. Extensió del programa Voluntaris per la Llengua del Consorciper a la Normalització Lingüística a la franja d’edat de 16-18anys, mitjançant un projecte en xarxa entre els dos IES i elServei Local d’Esparraguerra. Aquest programa es basa en elcompromís que les parelles es trobin una hora a la setmana perparlar en català. Així, les converses es desenvolupen fora del’institut i els temes són lliures en aquest cas.

Tant en un projecte com en l’altre es fa una formació als voluntarisperquè les converses estiguin correctament dirigides.

Àmbit: educació formal

Organització: Projecte enxarxa des de l’Aula d’Acollida

de l’IES El Cairat i l’IES ElCastell d’Esparraguera, i el

Servei Local de Catalàd’Esparraguera.

Destinataris: alumnatd’IT de 12-18 anys.

Compartim converses!

40

Experiència 1:


41

Anàlisi de l’experiència Compartim converses!

Aquesta experiència representa una bona oportunitat perquè elsalumnes nouvinguts trobin espais fora de l’aula per poder aprendreel català, o bé millorar-lo, en el cas dels alumnes no catalanoparlantsque el coneixen i que volen començar a practicar-lo. Però tambésuposa una bona ocasió per incentivar nous vincles i crear factorsprotectors emocionals que fomentin la cohesió social als instituts.

A més, és interessant la proposta que han fet els seus impulsorsen aquells instituts i centres de normalització lingüística que vulguinposar en pràctica aquest projecte, de crear una Xarxa d’IES per laLlengua, amb l’objectiu de posar en comú les experiències que esduguin a terme al nostre país.

Per a més informació:Servei Local de Català

d’EsparragueraTelèfon: 93 777 18 01

a/e: [email protected]

Objectius >

> Modificar el comportamentlingüístic del professorat il’alumnat.

> Normalització de la llengua.> Arrelament de la població.

nouvinguda a través denoves coneixences.

> Autonomia per poder-sedesenvolupar sols als llocs.


42

La ràdio com a estímul pera l’ús de la llengua catalana

Experiència 2:

Descripció:

Creació d’una ràdio on els alumnes fan els seus programes ielaboren els continguts dins les diferents matèries curriculars. Elstutors s’encarreguen de les seves propostes de programes id’elaborar els guions amb la col·laboració de l’alumnat.

Prèviament es porta a terme la formació i assessorament delstutors de cada curs amb referència a la terminologia característicade les emissores radiofòniques. També s’efectua una formacióespecífica per als alumnes encarregats dels aspectes tècnics perpreparar-los en les tasques rellevants de les emissions (control dela taula de mescles, entrades i sortides de so...).

Els tutors treballen amb els alumnes en la preparació delsprogrames (cerca d’informació, elaboració de textos, etc.). I elsdocents corregeixen l’ortografia i l’estil.

Es crea una graella de programació setmanal amb el contingut i apartir d’aquí es redacta el guió original de la programació del dia.Cada setmana es fan dos programes: un amb els alumnesd’educació infantil i cicle inicial, i un altre amb els alumnes de ciclemitjà i superior de primària.

Font: www.xtec.cat/perfils/perfils26/index.htm

Aquest projecte va guanyar un concurs convocat per la FundacióEnciclopèdia Catalana, amb el qual el CEIP va poder adquirir tot elmaterial tècnic necessari.


Organització: CEIP Marede Déu de Montserrat

de Terrassa.

Destinataris: alumnesd’educació infantil i primària.


Anàlisi de l’experiència La ràdio com a estímul per a l’ús de lallengua catalana

Aquesta experiència es podria portar a terme també fora de l’escola,en centres de lleure, a través dels continguts propis de l’educacióno formal.

Pel que fa a la infrastructura, en el cas de no disposar de taula deso o d’un alumne que conegui la tècnica de muntatge, pot serigualment viable amb recursos menys sofisticats com ara amb l’úsd’un magnetòfon.

Per a més informació:Telèfon/Fax: 93 785 09 99

www.xtec.cat/ceipmontserrat

43


Objectius >

> Augmentar el nivell deconeixement de la llenguacatalana.

> Motivar l’alumnat nouvinguta utilitzar el català.

"Shabab Al-Gad", programa desuport a la integració escolar

Experiència 3:

Descripció:

Aquest projecte cerca aportar informació perquè en el futur lesnoies d’origen magribí (en aquest cas, aquest grup mostrava unsíndexs d’absentisme elevats) segueixin algun tipus de formacióque els pugui ser útil sobretot a l'hora de trobar una feina. Elprojecte té en compte dues vessants:1. La preventiva, dirigida a noies de 6è de primària i d'ESO, perquèsiguin conscients que la formació és necessària per a la transicióescola-treball, així com també l’ús de la llengua pròpia.2. La compensadora, dirigida a noies que han deixat el circuiteducatiu, amb la finalitat d'aportar informació orientada a la formaciói l'ocupació, i de reconduir-les cap al circuit educatiu.

A través d’un conveni amb la delegació de Mataró d’ÒmniumCultural, es fan cursos de català a aquestes alumnes.

Els professionals que treballen en aquest projecte són: uncoordinador del projecte, un educador social i un mediadorintercultural. Totes les activitats es fan en horari extraescolar.

Àmbit educatiu: educacióformal i administració pública.

Organització: Ajuntament de Mataró i Casalde Joves Xerinola

Destinataris: alumnesd’origen magribí de segoncicle d’educació primària, i

primer i segon cicle d’ESO.

44


Anàlisi de l’experiència Shabab Al-Gad

Aquesta experiència es podria adaptar per a qualsevol col·lectiud’alumnes que mostrin un grau elevat d’absentisme escolar. Aixímateix, és important que, a banda dels cursos de català, lessessions informatives i la documentació escrita es facin en aquestallengua i s’expliqui la funció del català com a eina d’inclusió laboral.

D’altra banda, a més del mediador intercultural també es podriaproposar una figura dinamitzadora de l’AMPA per tal de col·laboraren la part de la comunicació entre l’escola i les famíliesnouvingudes.

Per a més informació:Ajuntament de Mataró.

Àrea de Serveis Personals.Nova Ciutadania

Telèfon: 93 758 22 8593 758 24 83

45


Objectius >

> Promoure la continuïtat en els estudis de les alumnesamb dificultats per continuar el circuit educatiu.

> Millorar el domini del català de les alumnes.> Informar i sensibilitzar, tant a les noies com a les

seves famílies, sobre la formació reglada i noreglada, i les sortides professionals que ofereix.

> Informar les noies i les seves famílies dels espaisi recursos de lleure. Potenciar la comunicacióintercultural entre l'escola i les famílies.

Casal-escolaLlengua d’estiu Xia Tian

Experiència 4:

Descripció:

Aquest casal d’estiu pretén cobrir les necessitats lingüístiques i deconeixença de la societat d’acollida d’infants i joves xinesos a SantaColoma de Gramanet. El casal porta a terme de forma combinadaclasses de català amb altres activitats a través de les quals tambés’aprèn la llengua:

1. Formació en llengua catalana tenint en compte l’edat i el seunivell de comprensió i expressió oral i escrita.

2. Oci per la llengua. Realització d’activitats lúdiques que tenencom a centre d’interès implícit l’aprenentatge de la llengua. Lesactivitats es fan seguint aquests criteris:a) La llengua és un element natural de joc.b) Els participants no poden parlar la llengua d’origen.c) Els monitors parlen en català i realitzen activitats tambéorientades a l’aprenentatge d’aquesta llengua.

Cal dir que és necessària la col·laboració d’un mestre o monitorxinès o que parli aquesta llengua per a poder traduir la informaciómés complexa.

3. Activitats familiars. El primer dia del casal es fa una sessióinformativa amb les famílies per explicar-los el funcionament delcasal, la normativa, la importància de l’aprenentatge de la llengua iles activitats d’oci, etc. Es compta amb aquesta persona xinesa oque el parla.

Aquesta experiència va ser la guanyadora dels Premis FransescCandel 2006.

Àmbit: educació no formal.

Organització:Associació SocioculturalLa Formiga (Barcelona).

Destinataris: infants iadolescents d’origen xinès.

46


Anàlisi de l’experiència Casal-escola de Llengua d’estiu Xia Tian

Aquesta experiència no necessàriament s’ha de portar a terme encasals que acullen una única comunitat lingüística, sinó que seriapositiu que s’implementés en casals on hi ha nois i noiesnouvinguts d’orígens diversos i també d’aquí, de manera que esreforcés el procés socialitzador dels joves.

Les classes de formació de llengua catalana s’haurien de diferenciarper grups d’alumnes segons les seves necessitats (en el cas delsalumnes catalanoparlants, es podria oferir la possibilitat de ferclasses de reforç de llengua). En qualsevol cas, es tractaria deportar a terme un casal on la llengua fos l’eix transversal. Lesactivitats d’oci podrien tenir els mateixos criteris establerts per LaFormiga; i en el cas de casals on hi ha una presència destacabled’una comunitat lingüística (sobretot si és d’una llengua noromànica), seria també convenient comptar amb el suport d’alguneducador que conegués aquesta llengua.

Per a més informació:Associació Sociocultural

La FormigaTelèfon: 93 443 82 07

a/e: [email protected]

47


Objectius >

> Ensenyar la llengua catalana als infantsi adolescents nouvinguts.

> Proporcionar un oci socialitzador.> Facilitar el coneixement de l’entorn

i de la societat d’acollida.> Promoure un espai de relació amb nois i noies

autòctons a través de la creació d’espaiscoordinats entre el Casal i altres casals ocampus esportius de la ciutat.


48


Som amiguesExperiència 5:

Descripció:

Arran del projecte que portava a terme la Vocalia de Donesanomenat “Totes plegades”, de descoberta de l’entorn,alfabetització jurídica i llengua catalana per a dones nouvingudes,va sorgir la necessitat de crear lligams entre aquestes dones i lesque ja vivien al barri. Prenent la idea del programa Voluntaris per laLlengua (Secretaria de Política Lingüística), van crear un projecte quehem anomenat “Som amigues”, amb els objectius de crear lligamsentre les dones de diferents cultures que conviuen en un mateixbarri.

Les dones de parla habitual catalana actuen d’acollidores de lesdones que encara no parlen català, sent un dels objectius principalsla coneixença i l’amistat entre totes dues. Inicialment, es fa unareunió informal per explicar a les dones autòctones com relacionar-se en català. Posteriorment, en les activitats que organitza la Vocaliade Dones en el marc d’aquesta pràctica, també s’estableix el catalàcom a llengua vehicular.

Per facilitar les converses, pot ésser d’ajuda el llibre següent:

Contes per parlar, Generalitat de Catalunya, Secretaria de PolíticaLingüística, 2006És una nova col·lecció pensada especialment per a parelleslingüístiques del programa Voluntaris per la Llengua, i per a totesles persones que vulguin practicar la llengua catalana a partir de lalectura. Es toquen temes de cultura catalana.Per a més informació, truqueu al telèfon: 93 567 10 31

Àmbit: educació informal.

Organització: Vocalia de Dones de l’Associació

de veïns Rocafonda-CiutatJardí (Mataró).

Destinataris: dones adultes,siguin nascudes

o no a Catalunya.

Anàlisi de l’experiència Som amigues

Aquesta experiència, que ha tingut uns resultats molt positius, haunit dones autòctones del barri amb dones nouvingudes,fonamentalment magribines, i també ha suposat un avenç en lacomunicació entre aquestes mares i els seus fills, ja que en unprincipi les mares no entenien la llengua que aprenien els fills al’escola.

Aquest projecte, que pot endegar-se des de qualsevol associacióde veïns, és interessant no només per implicar els nocatalanoparlants a aprendre el català, sinó com a contribució a lacohesió social del barri.

Per a més informació:Vocalia de Dones

de l’Associació de veïnsRocafonda-Ciutat

Jardí (Mataró).Telèfon: 93 755 16 81

49


Objectius >

> Crear lligams de coneixença i amistat entredones de diferents procedències culturals.

> Incrementar l’ús de la llengua catalana com allengua vehicular entre les dones dels nostresbarris.

> Ajudar a parlar en català les dones que fa anysque viuen a Catalunya, però que nos’atreveixen a fer-ho.

> Fer d’enllaç entre les dones que participen enels diversos projectes de la Vocalia de Donesperò que potser no es coneixen entre si.

Formació lingüísticaa l’empresa

Experiència 6:

Descripció:

El català és la llengua vehicular que utilitza l’empresa de distribucióBon Preu per adreçar-se als seus treballadors, i no només en lescomunicacions orals, sinó també en totes les comunicacionsescrites: la revista interna, el correu intern, etc. Al mateix temps,el català és la llengua habitual d’atenció als clients.

Tanmateix, es va detectar la necessitat creixent de millorar leshabilitats lingüístiques dels treballadors en llengua catalana. Peraixò, mitjançant el Centre per a la Normalització Lingüística s’haprevist (pel 2007) oferir cursos de català a catalanoparlants quetinguin un nivell molt bàsic, amb l’objectiu que el puguinperfeccionar tant oralment com per escrit mitjançant el Consorciper a la Normalització Lingüística.

Àmbit: administraciópública i empresa.

Organització: Consorciper a la Normalització

Lingüística i Grup Bon Preu.

Destinataris: treballadors i treballadores de l’empresa

amb coneixementsinsuficients de català.

50

Anàlisi de l’experiència de formació lingüística a l’empresa

Aquesta experiència resol la dificultat de moltes personesnouvingudes per adaptar-se als horaris de l’oferta actual dels cursosde català. En aquest sentit, fora adient que l’Administració públicafacilités a les empreses la realització de cursos de formació lingüísticaals seus treballadors dins de l’horari laboral.

Per a més informació:Consorci per a la

Normalització LingüísticaTelèfon: 93 272 31 00

www.cpnl.cat


Objectius >

> Perfeccionar el domini oral i escrit dela llengua catalana dels treballadors.

> Adequar els coneixements lingüísticsa les necessitats dels clients.

> Millorar la qualitat en l’atenció al client.

52


Avui dia de Sant Jordi de 2006 les nostres associacions, les quals legítimamentrepresentem, volem compartir amb la resta de la ciutadania catalana les nostresreflexions a l’entorn de la llengua i de la condició que totes les nostres associacionscompartim: la de ser tractats com a “immigrants” o estrangers a la societatcatalana, la nostra societat.

Amb l’ús la llengua ja estem trencant murs. L’ús del català permet una aproximacióreal entre els ciutadans de Catalunya. Entre els que han arribat primer i els quehan arribat després. Fent servir la llengua ningú no et pregunta d’on ets. És ambl’ús del català que ets reconegut com a propi del lloc. Si fem servir el català estemconsiderant que els nostres interlocutors i nosaltres assolim, ni que siguisimbòlicament, el rang de ciutadà.

La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetrela importància que té parlar les llengües pròpies del lloc on es viu. I que quan algúvisiti els nostres països de procedència es sensibilitzi i es preocupi per aquestesllengües que, com el català, han estat i estan minoritzades.

Parlant català expressem que volem viure en aquesta societat. Expressem queens importen els problemes de la societat en què vivim, la societat catalana, lanostra societat.

En aquesta societat podem viure en totes les nostres llengües, i la llengua comuna,aquella que ens uneix, és el català. A Catalunya vivim en xinès, wòlof, urdú,quítxua, gallec, francès, castellà, àrab, amazik, i l’idioma amb el qual tots i totesparticipem en la construcció d’aquest país és el català

El català és condició necessària per accedir a la ciutadania però no suficient, tambésón indispensables nous drets socials i polítics. La llengua és el millor vehicle perfer comunitat més enllà de la comunitat lingüística. L’ús de la llengua és la millormanera i la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir lamillor societat i més justa per a tothom.

Manifest En català trenquemmurs i obrim fronteres!

53

La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació.Només si és oferta com a tal ens servirà per trencar murs, per desfer fronteres.Cap persona individualment és la culpable de la situació insatisfactòria de la nostrallengua.

Estem convençuts i convençudes que la força d’aquest país i del català és la gentque parlem la llengua, que poblem el país i que hi treballem. Els qui venim d’altresllocs del món, on es pateixen imposicions com les que ha patit i pateix aquestpoble, continuarem construint Catalunya i farem tot el que estigui a les nostresmans i a les de les institucions catalanes per trencar tots els murs i obrir totes lesfronteres.

Barcelona, 23 d’abril del 2006

Entitats signatàries del Manifest: Plataforma per la Llengua, Associació d'Amicsdel Poble Marroquí (Itran), Associació Catalana de Residents Senegalesos,Associació Cultural Marfilenya, Associació de Treballadors Immigrants i Marroquinsde Catalunya, Associació de Treballadors Pakistanesos, Asociación de MujeresChinas de Catalunya, Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola,Asociación de Inmigrantes ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y laCooperación (Llactacarú), Casal Argentí de Barcelona, Centro Boliviano-Catalán,Centre Cultural Camí de la Pau, Cornellà Sense Fronteres, Membre de AgrawAmazic N Katalunya, Associació de Dones Amazigues per la Cultura i elDesenvolupament, Comunitat Palestina de Catalunya, FASAMCAT (Federaciód'Organitzacions Americanes de Catalunya), El Mirador dels Immigrants, i VeuPròpia.

Annex

ALEGRE, M.A: Educació i immigració: l’acollida als centres educatius, EditorialMediterrània, Barcelona, 2005

ESSOMBA, M.A: “Oh benvinguts, passeu, passeu...” a Perspectiva escolar, núm.266, juny 2002

FALGÀS, M., VENTURA, M., VILANOVA, D, CAMPS, R.: “Acolliment lingüístic”,a Perspectiva escolar, núm. 266, juny 2002

GOMÀ, N. i SÁNCHEZ, I.: L’alumnat nouvingut i el català: una perspectivatransversal, Plataforma per la Llengua, Barcelona, 2005

VILA, I.: L’ensenyament del català a les persones immigrades: aspectes tècnics ieducatius, Universitat de Girona, Departament de Psicologia, febrer 2003

MIQUEL, L.: “Reflexions sobre la metodologia d’ensenyament de llengua aimmigrants” a Llengua i ús, núm. 3, maig-agost 2005

MUNDET, D. i FERNÁNDEZ, M.: “L’acollida lingüística: cohesió i ciutadania” aLlengua i ús, núm.3, maig-agost 2005

PADRÓS, M., ZAFÓN, A., FUNES J. i PUIG, J.M: “Educar millor és possible. Unprojecte d’innovació a l’IES Miquel Tarradell” a Finestra Oberta, núm. 40, abril 2004

RANCÉ, LL.: “L’alumnat d’incorporació tardana: reflexions entorn del’ensenyament-aprenentatge de la llengua”, a Articles, núm. 23. gener-març 2001

RODRIGO, M.: “La comunicació intercultural”, a Perspectiva i diversitat, núm. 4,desembre 1998.

ROVIRA, M., CASTELLANOS, E., FERNÀNDEZ, M. i SAURÍ, E.: El català i laimmigració, Plataforma per la Llengua, Ed. Mediterrània, Barcelona, 2004.

Bibliografia

54


SUBIRATS, J. i ALBAIGÉS, B (coord.): “Educació i comunitat. Reflexions a l’entorndel treball integrat dels agents educatius”, Fundació Jaume Bofill, a FinestraOberta núm. 48, febrer 2006

VARIS: Guide pratique de la gestion de la diversité interculturelle en emploi,Emploi-Quebec (Direction régionale de Montréal) et Mouvement québécois de laqualité, Groupe Conseil Continuum, 2005.

Internet

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluarPublicacions en línia de la Secretaria de Política Lingüística a:www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc

Pla d'acollida del centre docent. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, 2001www.gencat.cat/educacio/depart/acollida.htm

Plans d’acolliment lingüísticwww6.gencat.net/llengcat/immigra/plans.htm

Pla per la Llengua i La Cohesió Social.www.xtec.cat/lic/intro/documenta/Pla_LIC_0405.pdf

Altres referències

L’acolliment lingüístic. Segona Jornada de presentació de materials i experiències,Generalitat de Catalunya, Consorci per a la Normalització lingüística, Institut deCiències de l’Educació Josep Pallach (Universitat de Girona), Girona, setembre2006.

55

Annex

La Plataforma per la Llengua vol agrair la col·laboració de totesles persones que han fet possible la realització d’aquesta guia.

Amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla.

© Plataforma per la LlenguaDipòsit legal: B-10015-2007Barcelona, febrer del 2007

Disseny i maquetació: Josep Ramon CanellasIl·lustracions: Clic Traç sccl

Si vols col·laborar amb la Plataforma per la Llengua,contacta amb nosaltres o visita la nostra plana web

c/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 BarcelonaTel. 93 321 18 03. a/e: [email protected]

www.plataforma-llengua.cat

Guia pràctica d’acollida lingüística · 04 La Guia pràctica d’acollida lingüística és...

Documents

Transcript of Guia pràctica d’acollida lingüística · 04 La Guia pràctica d’acollida lingüística és...