GUIA - Fundació Joan Miró · Una singularitat de l’estil de Miró són les interseccions de...

Guia didàctica

Fundació Joan Miró

- Guia didàctica - Fundació Joan Miró

ÍNDEX

0. PRESENTACIÓ

I. ALFABET:1. Ratlles i rodones2. Pinzell màgic3. Línies i plans

II. TÈCNIQUES: 1. Empremtes i regalims2. Contra la tela3. Improvisacions sobre el mur

III. COLOR: 1. Aigües de colors2. Melodies pintades3. Paleta d’emocions

IV. TEXTURA:1. Camins de bronze2. Frottage3. Incisions

V. FORMA: 1. Ple i buit2. Collage de formes3. Abstraccions

VI. VOLUM: 1. Trobada d’objectes2. Projecte per a un monument3. L’objecte invisible

VII. SIMBOLOGIA:1. Transformacions2. Bestiari de signes3. En cartell

VIII. COMPOSICIÓ: 1. Mosaic de ritmes2. Simetries3. Entre línies

IX. SONS:1. Quadres que sonen 2. Taller de sons3. Agenda sonora

X. IMPRESSIONS EN RELLEU


PRESENTACIÓ

El projecte consta de 30 activitats distribuïdes en 10 apartats. Cada apartat té

tres nivells de dificultat, i cada nivell té dues fases: la primera, d’observació i la segona, de

creació. Des del primer moment, el projecte ha tingut en compte una diversitat d’usuaris

(individual, familiar, escolar), amb inquietuds, interessos o necessitats educatives concretes,

així com les habilitats psicomotrius limitades dels primers anys i els recursos a l’abast de les

persones amb discapacitats visuals i amb discapacitats auditives.

Tot i que és possible establir una correspondència entre els nivells i les edats dels usuaris,

caldria sospesar abans altres factors potencialment rellevants. D’una manera orientativa,

indiquem que el nivell més elemental és especialment adequat per a usuaris d’edats compreses

entre els 3 i els 6 anys; el nivell intermedi, per a usuaris entre 7 i 12 anys i el nivell superior, per

a la resta. Seria erroni, però, fer una lectura massa restrictiva d’aquestes consideracions. De

fet, un usuari que suposem enquadrat en la tercera categoria pot trobar prou al·licients en les

propostes del nivell més bàsic, gaudir de l’experiència i obtenir-ne resultats força elaborats.

Pel que fa a l’aplicació del projecte en l’àmbit educatiu, hem procurat oferir un material

estructurat, alhora flexible i rigorós, que proporcionés als educadors recursos de treball

motivadors però també informacions específiques i idees pràctiques per ampliar els continguts

a l’escola.

és, abans de tot, un conjunt. Les activitats no són independents de l’entramat

teòric del projecte, com ho demostra aquesta Guia didàctica. Els seus destinataris naturals

(no els únics) són els educadors, que hi trobaran informacions addicionals i propostes

complementàries.

La guia comprèn 27 fitxes. Totes les activitats tenen una fitxa didàctica, llevat de l’últim

apartat, que és un qüestionari que posa a prova els coneixements adquirits amb els vídeos.


Cada fitxa consta d’una introducció, una explicació del funcionament de l’activitat (En què

consisteix?), uns objectius didàctics (Què volem aconseguir?), els continguts educatius (Què

aprenem?), suggeriments per aprofundir en el tema tractat (Per saber-ne més...), una proposta

plàstica i una proposta accessible (Amb els ulls tancats).

Tant l’extensió com el contingut de la introducció varien segons el nivell: més assequibles al

nivell 1, i més especialitzades a mesura que pugem de nivell. A la introducció es fan precisions

sobre el concepte genèric al qual es vincula l’activitat, sobre el títol, sobre els artistes o les

obres seleccionats a la primera fase.

Per saber-ne més... contempla l’activitat globalment, com a part d’un conjunt que inclou

també vídeos i una navegació lliure, i apunta possibles concomitàncies.

Proposta plàstica i Amb els ulls tancats parteixen de la idea essencial de l’activitat i plantegen

dues opcions alternatives: treballar a l’aula o a casa, no ja d’una manera virtual, sinó amb

materials físics, i treballar des d’una perspectiva sensorial més àmplia, que relega el sentit de

la vista per concentrar-se en la riquesa perceptiva del tacte, de l’oïda o del gust.

Com a complement a les activitats, aquesta Guia didàctica ofereix també una selecció de

diagrames per imprimir. Són làmines pdf descarregables dissenyades per permetre l’accés

de les persones cegues i amb baixa visió a algunes obres de Miró. Per obtenir la versió tàctil

amb relleu dels diagrames, cal imprimir sobre paper microcapsulat i utilitzar un forn «fúser».


Alfabet nivell 1. Ratlles i rodones

RATLLES I RODONES

INTRODUCCIÓ

El punt i la línia són elements bàsics del llenguatge plàstic. Aquests elements, amb moltes

variacions, apareixen d’una manera habitual en la creació de Joan Miró.

Hi trobem rodones negres, sovint unides per línies, que ens remeten a planetes o a

constel·lacions. Taques difuminades de colors purs fan pensar en astres suspesos en l’espai.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase observem tres pintures de Miró. Tot seguit, hem d’aïllar punts i línies i

classificar-los.

A la segona fase fem una creació amb els punts i les línies que hem classificat. Aquests

elements no apareixeran d’una manera individualitzada, sinó en sèrie, i es distribuiran

aleatòriament. Podem anar organitzant aquests elements o bé fer una composició a l’atzar.

QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?

• Observar punts i línies en l’obra de Miró

• Identificar els elements més bàsics de l’alfabet visual: el punt i la línia

• Diferenciar les seves característiques

• Classificar punts i línies

QUÈ APRENEM?

• El punt i la línia

• Miró fa servir punts i línies en algunes de les seves obres

• El punt i la línia poden tenir atributs diferents (mida, color, gruix, definició)

PER SABER-NE MÉS...

Recomanem combinar aquesta activitat amb CAMINS DE BRONZE (Textura, Nivell 1) per

treballar la relació entre el punt i la línia i per entendre la línia com una successió de punts o

com un punt en moviment.


Alfabet nivell 1. Ratlles i rodones

PROPOSTA PLÀSTICA: Collage reciclat

En primer lloc ens caldrà reunir materials diversos que puguin representar punts i línies (taps,

retalls de la perforadora de paper, botons, càpsules de cafè, cordills, llanes, cintes, paper

higiènic o de diari, cables…)

Després distribuirem una quantitat abundant de cola blanca sobre un suport rígid. Al damunt

hi farem la nostra composició amb punts i línies, amb els materials de què disposem. Podem

fer una creació premeditada o bé, seguint l’exemple de l’activitat online, podem deixar caure

els components, llençar-los o disposar-los a l’atzar.

Quan el collage estigui ben sec, el podem pintar amb pintura acrílica o amb tempera barrejada

amb cola. Podem utilitzar un sol color, si el que volem és destacar el contrast de punts i línies,

o colors diferents, si el que ens interessa és ressaltar-ne alguns dels elements.

AMB ELS ULLS TANCATS: Tria i remena

Amb algun tipus de paper no massa gruixut (paper de seda, paper d’alumini, etc.), podem fer

boletes i tires cilíndriques primes i allargades, com si estiguéssim modelant amb plastilina. Ho

fiquem tot barrejat dins d’una bossa.

Amb els ulls tancats, extraiem les formes de la bossa alhora que les classifiquem segons el

gruix o la llargada.

Després, podem fer una composició lliure combinant aquestes formes.

És molt important realitzar tota l’activitat sense mirar, per tal d’estimular el reconeixement de

les formes amb el tacte.


Alfabet nivell 2. Pinzell màgic

PINZELL MÀGIC

INTRODUCCIÓ

La taca és l’empremta que deixa un pinzell en contacte amb una tela o una altra superfície.

És un punt o una línia fet espontàniament i sense polir. Pot ser un simple toc, una pinzellada,

o tenir una extensió més gran.

Segons com s’apliquin, les pinzellades poden ser visibles o no. En el cas de Miró, les

pinzellades són generalment perceptibles, tant si omplen el fons com si apareixen en primer

pla.

EN QUÈ CONSISTEIX?

Aquesta activitat ens permet observar de prop algunes pintures de Miró.

A la primera fase hem de localitzar en el quadre un parell de fragments descontextualitzats

on s’aprecien taques.

A la segona fase disposem d’un pinzell imaginari que genera taques de formes i colors

diversos. L’aparició de les taques és imprevisible, de manera que la realització dependrà en

tot moment de la nostra capacitat d’adaptació i d’aprofitament de les possibilitats creatives

de l’atzar.


• Observar obres de Miró amb detall

• Identificar taques en les obres observades

• Utilitzar la taca com a recurs plàstic per crear composicions lliures

QUÈ APRENEM?

• Miró se serveix de la taca en les seves obres

• La taca és un element bàsic del llenguatge visual

• La taca pot tenir atributs diferents (mida, forma, color, regularitat)


Recomanem combinar aquesta activitat amb RATLLES I RODONES (Alfabet, Nivell 1) per

treballar els elements bàsics del llenguatge visual.

Recomanem combinar aquesta activitat amb BESTIARI DE SIGNES (Simbologia, Nivell 2) pel

que fa als atributs de la taca i al fet que la taca sovint ens evoca l’estri que l’ha generat.


Alfabet nivell 2. Pinzell màgic

PROPOSTA PLÀSTICA: Col·lecció de taques

Confeccionem un inventari de taques fetes amb substàncies i en contextos diversos.

Retallem uns quants papers de qualitats i colors diferents, però de la mateixa mida, que ens

serviran de base per a les mostres. Un cop obtinguda una taca, hi anotarem la substància

i l’estri emprats, el lloc i la data d’obtenció (ex.: «Melmelada de maduixa. Cullera de fusta.

Cuina de l’àvia, agost del 2010»).

Per evitar la dispersió de les mostres i mantenir l’ordre de la col·lecció ens caldrà algun

sistema d’emmagatzematge.

Podem contrastar la nostra col·lecció amb les d’altres companys. D’altra banda, aquest recull

ens pot ser útil de cara a l’obtenció de determinats resultats en futures creacions.

AMB ELS ULLS TANCATS: Pluja de colors

Ens caldrà pintura una mica líquida i raspalls de dents, un paper de gran format i objectes

diferents.

Col·loquem els objectes damunt el paper. Després, suquem el raspall en pintura i fem passar

el dit pels pèls del raspall en direcció als objectes. Petites taques de color esquitxaran a

l’atzar els objectes i el paper. Al final, retirem els objectes i ens quedaran les siluetes dels

objectes en negatiu.


Alfabet nivell 3. Línies i plans

LÍNIES I PLANS

INTRODUCCIÓ

Vassili Kandinski estableix el punt, la línia i el pla com els elements bàsics que fan possible

una composició visual. La línia és entesa per Kandinski com el traçat que descriu un punt en

desplaçar-se; el pla és una superfície que resulta de l’encreuament de diverses línies.

Les composicions abstractes de Piet Mondrian es basen en l’organització sobre la superfície

blanca de línies verticals i horitzontals que es tallen perpendicularment. Com a conseqüència

es generen plans de color blanc, negre, groc, vermell i blau.

La línia i el pla són també el fonament de les creacions de Victor Vasarely. Un patró geomètric

repetit i alterat produeix un efecte òptic de volum i de moviment.

L’any 1929, Miró fa uns quants collages amb papers d’ús comú. Les línies, molt delicades,

contrasten amb plans de colors molt austers intencionadament mal retallats.

Una singularitat de l’estil de Miró són les interseccions de formes que generen plans de colors

purs. Aquests encreuaments presenten sovint un aspecte de mosaic o d’escaquer.

Als anys seixanta la gestualitat domina gran part de l’obra de Miró. Les línies (abans fines i

ben definides) són ara traçats gruixuts i espontanis.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de triar una imatge, observar-la amb atenció i identificar-hi un seguit

de plans i línies.

A la segona fase hem d’elaborar una composició a partir de l’ús de diferents tipus de plans

i línies. Podem utilitzar-los lliurement i tantes vegades com vulguem, podem modificar-ne la

mida i la posició.


• Observar amb atenció obres d’art de diferents artistes

• Identificar línies i plans en diverses obres d’art

• Crear una obra plàstica a partir de l’ús línies i plans

QUÈ APRENEM?

• Elements del llenguatge visual: línies i plans

• Observació de l’ús que fan diversos artistes de les línies i els plans

• Creació d’obres plàstiques a partir de línies i plans


Alfabet nivell 3. Línies i plans

PROPOSTA PLÀSTICA: Encolat dadaista

Necessitem cartró per retallar, una cartolina o fusta contraplacada prima per al suport, betum

de sabates de color negre i un raspall per aplicar-lo, cordill, cola, pinzell i tisores. En primer

lloc retallem el cartró fent formes geomètriques regulars o irregulars, després tallem el cordill

en trossos de mides diferents.

L’activitat s’inspira en un procediment de treball dadaista: es llencen els diferents plans de

cartró retallat enlaire, i els que cauen sobre el suport de fusta s’encolaran, en la mateixa

posició en què l’atzar els ha organitzat. Després seguim el mateix procediment de treball amb

les línies retallades amb el cordill. Quan acabem la fase d’encolat dadaista podem completar

el treball amb taques de color, aplicant el betum amb el raspall.

AMB ELS ULLS TANCATS: Telèfon tàctil

L’activitat s’inspira en el joc del telèfon i cal, per tant, un nombre mínim de participants. Ens

posem en línia, l’un darrere l’altre. La persona situada al final de la fila fa un dibuix no gaire

complex en un paper. El pot fer emprant línies soltes, punts organitzats que remetin a una

figura, formes tancades (plans), o bé combinar punts i línies. Tot seguit reprodueix aquest

mateix disseny a l’esquena del company, fent pressió amb el dit. L’operació es repeteix

successivament i va passant d’un participant a l’altre fins arribar al cap de la fila. L’últim

receptor trasllada al paper la informació que li ha arribat. Contrastem el resultat final amb la

idea original. En lloc de fer un dibuix, també podem fer servir plastilina damunt d’un suport

rígid.


Per ampliar el treball sobre el pla recomanem combinar aquesta activitat amb MELODIES

PINTADES (Color, Nivell 2) i amb COLLAGE DE FORMES (Forma, Nivell 2).

Recomanem combinar aquesta activitat amb ENTRE LÍNIES (Composició, Nivell 3) per a un

ús més conceptual de la línia.


Tècniques nivell 1. Empremtes i regalims

EMPREMTES I REGALIMS

INTRODUCCIÓ

Miró comença a pintar utilitzant els procediments i els estris convencionals d’un pintor: llapis,

pinzell, tela, tubs de pintura....

Més endavant, fa servir pots de pintura i brotxes, però també hi aplica el color amb els dits,

amb les mans i amb els peus, esquitxa la tela o hi aboca directament la pintura amb un cubell.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de completar una pintura de Miró encaixant-hi els fragments que hi

falten. Cada fragment destaca un aspecte de la solució tècnica emprada per Miró.

A la segona fase fem una creació lliure a partir de dos recursos plàstics que hem observat

en l’obra de Miró: el regalim i l’empremta. Disposem d’un pinzell que regalima pintura i d’una

sabata i una mà per fer empremtes. Cada vegada que seleccionem un d’aquests elements,

el cursor actua com ho faria aquest element. En el cas del pinzell, si movem el cursor a poc

a poc la quantitat de pintura vessada serà més gran; si el moviment és ràpid, el regalim serà

prim. Igual com passa en la realitat, de tant en tant la pintura s’acaba i hem de tornar a sucar

el pinzell. El color, però, no serà el mateix. També la mà i la sabata s’han de tornar a impregnar

de color després d’algunes estampacions.


• Observar amb atenció alguns recursos plàstics (regalim, esquitx i empremta) en

l’obra de Miró

• Conèixer maneres diferents d’aplicar la pintura

• Utilitzar els recursos observats per fer produccions personals

QUÈ APRENEM?

• Recursos plàstics que podem apreciar en l’obra de Miró

• Recursos plàstics d’avantguarda (regalim, esquitx i empremta)


Recomanem combinar aquesta activitat amb BESTIARI DE SIGNES (Simbologia, Nivell 2) per

treballar les possibilitats plàstiques de l’empremta.

Recomanem combinar aquesta activitat amb CAMINS DE BRONZE (Textura, Nivell 1) per

treballar el moviment com a element generador d’imatges.


Tècniques nivell 1. Empremtes i regalims

PROPOSTA PLÀSTICA: Regalims inventats

Damunt d’un suport absorbent (paper d’aquarel·la, paper de cuina, cartró gruixut...), mirem

d’aconseguir efectes sorprenents mitjançant pintura molt líquida (pot ser tempera dissolta en

aigua, tinta xinesa, cafè, suc, etc.)

Alguns dels estris emprats ens oferiran resultats similars als de l’activitat online; d’altres

sorgiran fruit de l’experimentació. Podem emprar estris que trobem per casa i que puguem

omplir i després buidar, com ara xeringues dispensadores de medicaments, comptagotes,

raspalls de dents o polvoritzadors de perfums... Podem aplicar la pintura amb el suport en

posició horitzontal o vertical. També podem vessar-hi pintura una mica líquida i decantar

el suport cap a una banda i l’altra per tal que la pintura llisqui i obri camins en diverses

direccions.

AMB ELS ULLS TANCATS: Deixant empremta

L’experiència de pintar amb les mans i amb els peus és igualment gratificant si ho fem amb

els ulls tancats. Segur que els resultats ens sorprendran.

Ens caldrà pintura de dits, safates per posar-hi la pintura i un bon tros de paper d’embalar.

Suquem les mans o els peus en les safates de pintura dels diferents colors i a continuació ens

desplacem lliurement pel paper deixant-hi les empremtes. Sense adonar-nos-en anirem fent

una composició amb els rastres de les petjades i de les mans. En acabat, ens destapem els

ulls i descobrim què hem fet sobre el paper.


Tècniques nivell 2. Contra la tela

CONTRA LA TELA

INTRODUCCIÓ

El contacte de Miró amb artistes de la seva generació i amb les avantguardes artístiques

que coneix de primera mà a París el porten a qüestionar l’ús dels materials tradicionals. Els

cubistes i els futuristes són els primers a incorporar la tècnica del collage al seu treball. A

finals dels anys vint, Miró també la comença a utilitzar.

El qüestionament del valor de l’obra d’art, que enceten els dadaistes i els surrealistes, és

evocat anys més tard per Miró amb les Teles cremades. Miró les talla, les trepitja, les crema.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase observem tres obres. En triem una. Hem de relacionar un seguit d’estris amb

els diferents efectes plàstics que presenta l’obra.

A la segona fase disposem d’una tela i d’alguns estris per experimentar. Podem aplicar-hi

pintura, esquinçar la tela o cremar-la parcialment.


• Conèixer recursos que amplien les possibilitats plàstiques més enllà de les tècniques

acadèmiques clàssiques

• Identificar alguns dels estris amb què es poden obtenir els efectes plàstics observats

• Simular un treball plàstic en el qual s’utilitzin els recursos observats

QUÈ APRENEM?

• Recursos plàstics (regalim, incisió, esquitx, encolat, empremta)

• L’experimentació i la recerca de nous recursos creatius en l’obra de Miró


Recomanem el visionat del vídeo ELS ÚLTIMS ANYS.


Tècniques nivell 2. Contra la tela

PROPOSTA PLÀSTICA: Contra cartró

Sobre un cartró d’embalatge podem dibuixar emprant tècniques atípiques; per exemple,

servint-nos de les incisions produïdes per una forquilla en copejar lleugerament sobre el

cartró. Després podem completar el dibuix o les formes elaborades a partir de la seqüència

de foradets amb alguns tocs de color. També podem enfosquir el cartró fent regalimar oli amb

un setrill, vaporitzant-hi vinagre o aplicant-hi betum per a sabates amb un raspall, amb un

drap o amb l’esponja de l’envàs autoaplicador.

AMB ELS ULLS TANCATS: Siluetes punxades

Ens caldrà un cartró d’embalatge, un punxó i un coixinet o base tova. Posem el cartró damunt

la base i el punxem fent les formes que vulguem. Un cop fetes, girem el cartró, de manera que

les formes quedin més perceptibles al tacte. També hi podem aplicar tècniques de textures

diferents, com ara ceres, pintura, plastidecor, vernís... Si fem l’activitat amb altres companys,

podríem intentar reconèixer les formes creades pels altres companys amb els ulls tancats.


Tècniques nivell 3. Improvisacions sobre el mur

IMPROVISACIONS SOBRE EL MUR

INTRODUCCIÓ

Els últims anys, Miró fa un nombre important de pintures de grans dimensions. Tant per

les mesures com pels procediments emprats (brotxes, empremtes, moviments del cos,

pinzellades àmplies), aquestes obres ens remeten sovint a la idea de pintura mural.

Molts artistes, contemporanis de Miró i també posteriors, s’han interessat pels grans formats

i han optat per tècniques expressives i per la incorporació de materials. Als anys setanta del

segle XX, es popularitza l’ús del mur com a suport de l’obra d’art.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase cal triar una obra entre les tres que es proposen. Hem de relacionar els estris

emprats per obtenir diferents efectes plàstics.

A la segona fase realitzem una activitat plàstica simulant el treball sobre un mur.


• Conèixer recursos que amplien les possibilitats plàstiques més enllà de les tècniques

acadèmiques clàssiques

• Identificar alguns dels estris amb què es poden obtenir els efectes plàstics observats

• Simular un treball plàstic de gran format en el qual s’utilitzi els recursos observats

QUÈ APRENEM?

• Recursos plàstics (collage, regalim, esquitx)

• L’experimentació i la recerca de nous recursos plàstics en l’obra de Miró

• El gran format


Recomanem el visionat del vídeo ELS ÚLTIMS ANYS.


Tècniques nivell 3. Improvisacions sobre el mur

PROPOSTA PLÀSTICA: Imatge finita

Aprofitant alguna sortida a la platja podem experimentar la sensació del treball en gran format.

Cal delimitar un espai sobre la sorra, on hi desenvoluparem el treball plàstic. Seleccionarem

després, com a material de treball, recursos naturals propis del context (algues, petxines,

pedres, fustes, branques, l’aigua del mar). Amb el material trobat fem una composició incidint

sobre la superfície amb agressivitat, i deixem que l’atzar produeixi efectes estètics damunt

la parcel·la de sorra delimitada. Podem completar el treball amb una certa premeditació,

calculant la disposició d’alguns elements. També podem utilitzar estris per dibuixar traços,

fer regalims de sorra barrejada amb aigua, incloure-hi empremtes de sabates o d’altres

objectes... Es tracta d’una creació efímera, de manera que si volem conservar el record de

l’experiència haurem de fotografiar el resultat.

AMB ELS ULLS TANCATS: Composició efímera

Es tracta de fer una composició efímera de gran format. De primer, delimitem un espai en

una sala. Aquest serà el nostre suport. Establim un nombre d’elements (cadires, llibres, llapis,

papereres...) per cada participant. Els objectes perden el seu ús habitual i es transformen en

peces integrants d’un conjunt estètic.

Successivament, cada participant hi disposa els seus elements, però sense mirar. Un cop

acabada l’obra, ens hi passegem i l’explorem. Podem reflexionar sobre allò que creiem que

aquesta distribució inusual ens transmet. Després la desmuntarem, cada objecte tornarà a

complir la seva funció i tot tornarà a ser com abans.


Color nivell 1. Aigües de colors

AIGÜES DE COLORS

INTRODUCCIÓ

Al començament, Miró utilitza una gamma de colors molt àmplia. Amb el pas del temps, però,

la seva paleta es redueix als colors primaris, els secundaris, el blanc i el negre. El color blanc

és sovint el color de la tela, que Miró no cobreix del tot. Els colors són generalment plans,

sense matisos.

Les tres obres triades per a aquesta activitat contenen només els colors primaris, el blanc i

el negre.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’observar tres quadres de Miró i triar-ne un. Amb els colors primaris

que hi apareixen hem d’omplir tres recipients, un per cada color.

A la segona fase disposem d’un seguit de gots que podem omplir amb els colors que hem

obtingut a la primera fase. Podem omplir-los fins a la meitat, omplir-los del tot, barrejar-hi

dos colors o deixar-los buits. També podem canviar la col·locació dels gots. Cada color hi té

associat un so que anem escoltant cada vegada que introduïm un color en un got. A banda

d’aquests sons aïllats, en qualsevol moment podem escoltar la melodia que anem creant i

modificar-la indefinidament.


• Observar l’ús del color que fa Miró en alguns dels seus quadres

• Identificar els color primaris

• Barrejar colors primaris i descobrir els colors secundaris resultants

QUÈ APRENEM?

• Colors primaris i secundaris

• Ús del color que fa Miró en algunes de les seves obres


Per ampliar el treball de barreges de colors recomanem combinar l’activitat amb MELODIES

PINTADES (Color, Nivell 2).


Color nivell 1. Aigües de colors

PROPOSTA PLÀSTICA: Llum de colors

Reunim ampolles d’aigua o pots de conserves transparents, de plàstic o de vidre, que puguem

tapar.

En galledes ben diferenciades, elaborem aigües de colors amb els cotons de retoladors vells

o amb tints per a roba desfets en aigua (és convenient emprar guants).

Fem primer els tres colors primaris. Amb l’ajuda d’un embut, omplim les ampolles o els pots

transparents amb aquestes aigües de colors. Després fem combinacions de colors primaris

amb proporcions diferents per aconseguir variacions tonals i omplim algunes ampolles o pots

amb aquestes barreges.

Col·loquem els recipients amb les aigües de colors davant d’una finestra. La llum produeix un

efecte similar al d’un vitrall, ja que projecta reflexos de colors en l’espai.

AMB ELS ULLS TANCATS: Colors aromàtics

Per a un nen cec, és molt difícil identificar els colors. Una manera de poder crear amb «colors»

és utilitzar retoladors amb olors. Cada color està associat amb una aroma característica, com

ara llimona, maduixa o xocolata. Per tal de potenciar una percepció «olfactiva» dels colors cal

fer l’activitat sense mirar. Després podem comparar els resultats amb els companys.

Si no disposem de retoladors amb olors també podem fer l’activitat emprant essències

aromàtiques barrejades amb pintura de dits. És important, però, que hi hagi una relació

analògica entre els colors i les essències seleccionades.


Color nivell 2. Melodies pintades

MELODIES PINTADES

INTRODUCCIÓ

Amb els anys, Miró simplifica les figures i restringeix els colors. Des de finals dels anys trenta

la seva paleta es limita als colors primaris, els secundaris, el blanc i el negre. Així mateix, opta

per colors plans, tot renunciant a l’ombrejat.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’observar tres quadres de Miró i triar-ne un. Després extraiem els

colors primaris i els secundaris i acabem d’omplir els recipients.

A la segona fase fem una creació amb formes geomètriques. Podem triar la mateixa forma o

formes diferents, disposar-les separadament o intersecar-les. També podem aplicar color al

fons i a les figures.

Així mateix, podem escoltar la melodia resultant. D’acord amb les formulacions de Vassili

Kandinski sobre música i pintura, cada color està associat a un instrument diferent. Les

formes determinen l’agudesa o gravetat del so i la mida de les formes afecta la intensitat del

so. El ritme de la melodia dependrà del color de fons.


• Observar obres de Miró i apreciar-ne la varietat cromàtica

• Identificar els colors primaris i secundaris

• Utilitzar colors primaris i secundaris per fer composicions lliures

QUÈ APRENEM?

• Els colors primaris i secundaris

• Miró utilitza colors primaris i secundaris en algunes de les seves obres


Per ampliar el treball de barreges de colors recomanem combinar l’activitat amb AIGÜES DE

COLORS (Color, Nivell 1).

Per treballar l’ús i el valor expressiu del color recomanem combinar aquesta activitat amb

PALETA D’EMOCIONS (Color, Nivell 3).

Per ampliar el treball sobre formes geomètriques i orgàniques recomanen combinar aquesta

activitat amb COLLAGE DE FORMES (Forma, Nivell 2).

També recomanem el visionat del vídeo ELS COLORS DE MONT-ROIG.


Color nivell 2. Melodies pintades

PROPOSTA PLÀSTICA: Colors retallats

Reunim papers de diari i papers usats. Amb aquests papers i amb témperes de colors

primaris confeccionem artesanalment papers de colors. Podem aplicar els colors en estat

pur per obtenir papers de colors primaris o combinar-los per parelles si volem obtenir colors

secundaris.

Un cop seca la pintura, fem una composició retallant directament les formes. Aquestes formes

les encolem sobre un suport. Les podem disposar separadament o bé superposar-les.

AMB ELS ULLS TANCATS: Assaborint colors

Busquem caramels de colors amb sabors característics: vermell (maduixa), groc (llimona) i

blau (anís), pel que fa als colors primaris; taronja, verd (menta), violeta (mora), pel que fa als

colors secundaris; blanc (nata) i negre (regalèssia). A continuació els triturem i els combinem

per parelles elementals, que seran alhora barreges de gustos i de colors. L’equivalent de la

gamma de matisos que ofereix un color qualsevol la podem aconseguir variant les proporcions

de la barreja. Després podem provar de fer combinacions més complexes, de tres o quatre

gustos. Preparem curosament les combinacions, mirant d’ajustar les mesures per meitats o

per quarts.

L’activitat consisteix a identificar amb els ulls tancats les combinacions elaborades per un

company, aventurant els percentatges de color del preparat. Cada creació és, naturalment,

efímera.


Color nivell 3. Paleta d’emocions

PALETA D’EMOCIONS

INTRODUCCIÓ

Alguns artistes han potenciat especialment la capacitat expressiva del color amb el propòsit de

transmetre estats d’ànim particulars o per despertar determinades emocions en l’espectador.

William Turner va estudiar els efectes de la llum en el paisatge a partir de les teories del color

dels seu temps. Pintava escenes amb boira, amb fum o tempesta, en les quals els motius

apareixien desdibuixats.

Els expressionistes alemanys feien un ús arbitrari del color, perquè no pintaven allò que veien

sinó que volien reflectir el sentiment interior que els suscitava el tema.

Poc abans de la Guerra Civil espanyola, Miró fa un conjunt de pintures que anomena

«salvatges». El color hi és aplicat d’una manera subjectiva, amb una intencionalitat dramàtica.

Les pintures més característiques de Mark Rothko són abstractes i simètriques, i conviden a

la meditació. Les componen bandes de colors intensos i límits difusos prop dels marges de

la tela.

Andy Warhol va introduir la serigrafia en l’art. El sistema permetia fer reproduccions múltiples

d’un mateix tema i era molt emprat en publicitat. Coherentment, hi aplicava colors plans,

industrials i estridents.

Els Retrats imaginaris d’Antonio Saura presenten una gamma limitada de colors (grisos, ocres,

terres, negre i blanc). L’absència de tons vius i l’espontaneïtat i la rotunditat de la pinzellada

transmeten una sensació d’angoixa.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase triem una emoció entre dotze opcions possibles. En funció d’aquesta,

escollim una de les pintures proposades i n’extraiem alguns colors.

A la segona fase triem una imatge fotogràfica. Amb la paleta de colors de la fase anterior

intentem expressar l’emoció de referència o bé sensacions que hi estiguin associades.

Al final podem contrastar la nostra creació amb una pintura de Miró sobre el mateix motiu de

la fotografia.


• Utilitzar el color com a mitjà expressiu

QUÈ APRENEM?

• El color evoca emocions i esdevé un mitjà d’expressió plàstica

• Miró utilitza en algunes de les seves obres el color com a recurs expressiu destacat


Color nivell 3. Paleta d’emocions

PROPOSTA PLÀSTICA: Retrats emocionals

Fem fotografies de companys de classe, amics o familiars. Proposem a la persona retratada

que exageri el gest per expressar algun tret del seu caràcter o alguna emoció. Fem una

fotocòpia en blanc i negre de la fotografia i l’ampliem a mida DIN A4 (és important que sigui

una fotocòpia, ja que la tinta de les fotocopiadores no és soluble en l’aigua).

Amb aquarel·les o pintura al tremp aigualida podem treballar el color de manera lliure sobre

la fotocòpia, mirant d’accentuar l’expressió retratada.

AMB ELS ULLS TANCATS: Sentint els colors

Ens cal un ordinador amb accés a Internet.

La música pot transmetre emocions a través de les notes, però també a través de les lletres

de les cançons. Cada grup haurà de buscar a Internet cançons que facin referència a colors

o a emocions associades a colors.

Exemples: la cançó Yellow submarine fa referència a un color, tot i que el color no transmet

una emoció concreta. El blues fa referència al color blau (blue en anglès) com a sinònim de

tristesa i melancolia.


Per observar l’ús que fa Miró del color com a mitjà expressiu recomanem visionar els vídeos

PINTURES SALVATGES i NATURA MORTA DEL SABATOT.


Textura nivell 1. Camins de bronze

CAMINS DE BRONZE

INTRODUCCIÓ

En moltes escultures de Miró hi reconeixem objectes. La majoria són troballes casuals. En

acoblar-los, Miró no té en compte la utilitat o les relacions entre aquests objectes en la vida

quotidiana. És la seva forma o la textura allò que l’interessa, i també el diàleg que s’estableix

entre ells.

Per tal d’unificar el conjunt, Miró fon la peça en bronze, i així el fa més resistent i durador.

La tècnica utilitzada (cera perduda) reprodueix amb molta fidelitat la textura original dels

objectes.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’ordenar la imatge d’una escultura de bronze feta per Miró. L’escultura

presenta textures diverses, i això facilita la tasca.

A la segona fase juguem amb una esfera mòbil que deixa el rastre d’una textura sobre el fons

blanc. El contacte de l’esfera amb els marges produeix canvis en la textura, en el color i en

l’amplada del rastre. El resultat és una composició força imprevisible i efímera.


• Observar textures en obres d’art

• Apreciar la diversitat de textures

• Utilitzar les textures amb una finalitat creativa

QUÈ APRENEM?

• Hi ha textures tàctils i textures visuals

• Les textures són un element present en el llenguatge artístic


Recomanem combinar aquesta activitat amb FROTTAGE (Textura, Nivell 2) per treballar

l’efecte de les textures reals sobre el paper.

Recomanem el visionat del vídeo ESCULTURES DE BRONZE.


Textura nivell 1. Camins de bronze

PROPOSTA PLÀSTICA: Trepitjar la Lluna

Les soles de les sabates tenen dissenys molt variats: n’hi ha de llises, sense cap mena de

dibuix, mentre que d’altres tenen un dibuix en relleu. Són textures que podem mirar i tocar.

Busquem per casa sabates que tinguin soles com més originals millor; apleguem tantes

sabates com puguem. Després estenem betum líquid per les soles i les estampem en fulls

una mica grans. És una empremta en un espai verge, que ens pot evocar la primera petjada

de l’home a la superfície de la Lluna.

Cada textura estampada pot ser l’origen d’un personatge o d’un objecte fantàstic. Amb un

retolador gruixut o amb una cera podem definir aquest habitant imaginari de l’univers.

AMB ELS ULLS TANCATS: Descobrim textures

Ens caldran unes quantes pastilles de plastilina, que estendrem en làmines rectangulars.

Després busquem objectes o materials que tinguin una textura especial o característica (paper

de vidre, tela de sac, cartró ondulat, tela metàl·lica, pinyes, petxines, etc.) i els pressionem

contra la plastilina per fixar-hi l’empremta.

Al final podem comparar els resultats amb els companys. També, amb els ulls tancats i d’una

manera tàctil, podem mirar d’associar les textures impreses amb els objectes i els materials

emprats.


Textura nivell 2. Frottage

FROTTAGE

INTRODUCCIÓ

Joan Miró va sentir sempre un viu interès per l’experimentació. Va treballar amb suports

habituals en art, com la tela o el paper, i també damunt fusta, cartró, paper de vidre, arpillera

o coure.

El suport era per a Miró un estímul que l’incitava a actuar o que li exigia altres matèries, altres

textures.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’ordenar obres de Miró en què les característiques dels materials

emprats ofereixen una varietat de textures.

A la segona fase fem una composició en un espai quadriculat. Podem modificar, si ho

desitgem, les coordenades predeterminades. Després hem d’omplir els espais disponibles

amb fragments de textures extretes de les parets i del terra de la Fundació Joan Miró. A

l’últim, hi sobreposem un full de paper i el freguem amb barres de color per transferir-hi les

textures reals.


• Identificar textures en obres d’art

• Apreciar les qualitats tàctils d’objectes i materials

QUÈ APRENEM?

• La textura com a recurs plàstic

• Tipus de textures: reals i calcades


L’activitat PROJECTE PER A UN MONUMENT (Volum, Nivell 2) ens permet observar com el

fet d’alterar el material d’un objecte determinat influeix la nostra percepció.

Recomanem el visionat del vídeo L’ASSASSINAT DE LA PINTURA.


Textura nivell 2. Frottage

PROPOSTA PLÀSTICA: Pescar textures

Ens caldran fulls de paper, que poden ser de mides i colors diferents, i una barreta de color

(cera, carbonet, guix, grafit).

Podem pescar textures a casa, a l’escola, al carrer, al parc... Per pescar textures, cal ser

bons observadors. Si hi posem atenció, ens adonarem de la gran varietat de textures que ens

envolten. Cada vegada que trobem una textura interessant, hi posarem el paper al damunt i el

fregarem fort amb la barreta plana. Quan en tinguem unes quantes, retallem els papers amb

formes d’animals marins o formes inventades. Després les encolem sobre un paper o una

cartolina de color blau i organitzem la composició com si fos un aquari, un llac o un fons marí.

AMB ELS ULLS TANCATS: Parelles tàctils

Necessitarem uns quants objectes amb una mica de relleu, però no gaire gruixuts ni grans

(com ara una moneda o una clau). D’una banda, obtenim empremtes dels objectes fent

pressió damunt d’una superfície tova de fang o plastilina. D’una altra, obtenim impressions

per frottage, guixant fort amb un llapis sobre un paper posat al damunt de l’objecte. Com més

gran sigui el nombre d’objectes, més interessant serà l’activitat. El pas següent consisteix

a trobar les correspondències entre l’objecte de referència, la seva empremta i el gravat

(frottage), si és possible amb els ulls tancats.


Textura nivell 3. Incisions

INCISIONS

INTRODUCCIÓ

El pintor cubista Louis Marcoussis va introduir Miró en la tècnica de la punta seca. L’any 1938

ambdós artistes decideixen fer conjuntament un retrat de Joan Miró. Marcoussis dibuixa el

rostre, l’aparença de Miró. Miró dóna curs al seu inconscient i allibera un món interior, envaint

l’espai amb personatges, signes, astres, flames i ocells, que es confonen amb els traçats que

reprodueixen les seves faccions i les seves mans.

Per gravar una planxa de coure es pot emprar qualsevol estri amb una punta afilada; per

exemple, un burí, una agulla d’acer, un ganivet o un clau. Segons quin sigui l’estri, el solc

serà més o menys profund. Les ombres i els efectes tonals s’obtenen gravant línies juntes

consecutives o bé fent tramats de línies creuades. Un cop gravada i entintada la planxa, la

imatge s’estampa damunt un paper. La imatge gravada i la imatge estampada són especulars.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase observem una matriu de gravat treballada per Miró que mostra les incisions

característiques. A continuació apareixen sis proves d’artista corresponents a diferents

estadis del procés de creació, que cal ordenar.

La segona fase convida a actuar sobre una planxa de coure, en una emulació del procediment

del gravat calcogràfic. Hi podem dibuixar formes i també hi podem afegir trames visuals

preestablertes per ombrejar. Un cop llesta la composició, triem un color per entintar. La

pantalla mostra llavors la impressió sobre paper.


• Observar les incisions en una matriu de gravat calcogràfic

• Observar l’ús de trames visuals com a recurs plàstic

• Utilitzar les trames com a recurs plàstic

QUÈ APRENEM?

• Les trames com a textures visuals

• Les trames com a recurs plàstic

• Introducció al procediment de treball calcogràfic

• Miró també va treballar la tècnica del gravat


Recomanem el visionat dels vídeos EL TRIOMF DEL SIGNE i POESIA I LLIBRES.


Textura nivell 3. Incisions

PROPOSTA PLÀSTICA: Plastelinografia

Necessitem plastilina, escuradents o altres estris punxants, pintura al tremp, pinzell o corró i

paper. Estirem la plastilina fins a obtenir una superfície homogènia d’uns 5 mm de gruix, que

farem servir de matriu. Hi dibuixem al damunt obrint solcs amb un escuradents, una agulla

o un estri punxant qualsevol. També podem fer traços curts i repetits, separats o encreuats,

o agrupaments de punts a la manera de trames per crear efectes d’ombrejat. Quan acabem,

deixem endurir una mica la plastilina i l’entintem. Amb un pinzell, una esponja o un corró, hi

apliquem una capa fina de pintura al tremp, amb cura, evitant els excessos de pintura que

puguin tapar les incisions. En contacte amb la part pintada, encara humida, hi posem un

paper. Després hi fem pressió, amb suavitat, perquè la pintura passi al paper sense deformar

la matriu.

AMB ELS ULLS TANCATS: Va de gravat

La tècnica del gravat és difícil de comprendre si no podem veure el resultat final. Ens

caldrà un acetat (també pot ser un full de paper), una base tova i estris punxants (bolígraf,

llapis, forquilla, cullera, clip, etc.) Col·loquem l’acetat damunt la base tova. Amb els estris

seleccionats fem pressió sobre l’acetat amb la intenció d’obtenir trames: grups de punts,

sèries de ratlles, successions de corbes, enreixats... No es tracta de foradar, sinó de deixar

una marca profunda en el suport. Allò que ens interessa és, de fet, el revers en relleu de

l’acetat, que mostra l’efecte en negatiu de l’actuació prèvia. Aquest gravat en negatiu és

comparable a l’escriptura i la lectura manual en sistema braille: els punts es marquen per una

cara i es llegeixen per l’altra.


Forma nivell 1. Ple i buit

PLE I BUIT

INTRODUCCIÓ

A les pintures de Miró hi predominen les formes orgàniques. De vegades, aquestes formes

estan ben delimitades i són variacions lliures de figures geomètriques, com ara rodones, ovals

o quadrats; altres vegades, són traços més o menys compactes que evoquen la cal·ligrafia.

El fons que alberga aquestes formes tan aviat suggereix un interior com un paisatge o un

espai indeterminat.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de completar una pintura de Miró encaixant-hi les formes que hi falten.

A la segona fase ens trobem un espai distribuït en sis àrees, cadascuna d’un color. Disposem

de quatre figures geomètriques bàsiques. Aquestes figures extreuen del fons una peça amb

una forma equivalent i hi deixen un espai buit. L’activitat consisteix a fer una composició

extraient formes i reubicant-les.


• Diferenciar forma i fons en algunes obres de Miró

• Fer una composició amb formes damunt d’un fons

QUÈ APRENEM?

• Els conceptes de forma i fons


Per ampliar el treball sobre formes geomètriques bàsiques recomanen combinar aquesta

activitat amb MELODIES PINTADES (Color, Nivell 2).

Per ampliar el treball sobre formes geomètriques i formes orgàniques recomanem combinar

aquesta activitat amb COLLAGE DE FORMES (Forma, Nivell 2).

Per ampliar el treball sobre ple i buit recomanem combinar aquesta activitat amb SIMETRIES

(Composició, Nivell 2).


Forma nivell 1. Ple i buit

PROPOSTA PLÀSTICA: Construir un dibuix

Necessitem un cartró de mida DIN A4, que serà el suport del nostre treball. També ens cal

cola blanca, pintura de colors i pinzells. Podem buscar peces velles d’un joc de construccions

de fusta o podem fer formes amb cartró retallat.

En primer lloc preparem el fons amb pintura. Un cop seca, hi distribuïm les peces de fusta o

cartró fins que trobem una composició que ens agradi. Després les encolem i les pintem. (Si

la pintura no s’adhereix bé sobre les peces de fusta, podem barrejar la pintura amb una mica

de cola blanca).

AMB ELS ULLS TANCATS: Formes foradades

Ens caldrà cartolina, un punxó i una base tova. Col·loquem la base tova i, a sobre, la cartolina.

Hem de fer formes perforant la cartolina amb el punxó, fins que la forma se’n desprengui.

La cartolina esdevé el llenç i les formes foradades són els elements de la composició. Quan

acabem, podem proposar a altres companys que provin d’identificar amb el tacte les formes

buides.


Forma nivell 2. Collage de formes

COLLAGE DE FORMES

INTRODUCCIÓ

Fernand Léger va intentar harmonitzar l’home amb la màquina, que esdevingué el seu model.

La seva obra es fonamenta en el contrast: línies rectes i corbes, horitzontals i verticals, colors

vius i tons neutres, formes planes i formes modelades, formes orgàniques i geomètriques.

A La família, Miró converteix una escena quotidiana en un univers delirant, on els personatges

tenen l’aspecte d’autòmats o de vegetals, i on les figures geomètriques conviuen normalment

amb elements orgànics.

La creació de Paul Klee abasta conceptes contraris, com la linealitat i el colorisme, l’anàlisi i

l’espontaneïtat, l’organicisme i la geometria o la figuració i l’abstracció.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase, triem una obra i classifiquem les formes que hi apareixen destacades. La

classificació distingeix entre formes orgàniques i formes geomètriques. La selecció es fa

arrossegant els conceptes «orgànic» o «geomètric» fins a la imatge.

A la segona fase hem de fer una composició lliure amb formes orgàniques i/o geomètriques.

Per a les orgàniques, disposem d’un seguit de formes preestablertes que podem transportar

fins al fons de color de la pantalla. En contacte amb el fons, extraiem una porció equivalent que

deixa al descobert una capa d’un altre color, i així successivament. Per a les geomètriques,

hem d’emprar l’eina «llaç poligonal», que permet dibuixar línies rectes. Cada vegada que

tanquem una forma, l’extraurem del fons i la podrem moure a un altre lloc.


• Identificar formes orgàniques i formes geomètriques en algunes obres d’art

• Diferenciar entre formes orgàniques i formes geomètriques

• Utilitzar formes orgàniques i geomètriques per fer un composició personal

QUÈ APRENEM?

• Tipus de formes: orgàniques i geomètriques


Per ampliar el treball sobre formes geomètriques bàsiques recomanen combinar aquesta

activitat amb PLE I BUIT (Forma, Nivell 1) i amb MELODIES PINTADES (Color, Nivell 2).

Per treballar el collage com a fotomuntatge recomanem combinar aquesta activitat amb

ENTRE LÍNIES (Composició, Nivell 3).

També recomanem visionar els vídeos EL PARÍS SURREALISTA, L’ASSASSINAT DE LA

PINTURA i COLLAGE.


Forma nivell 2. Collage de formes

PROPOSTA PLÀSTICA: Formes que pinten

Necessitem pintura de colors, pinzells, plastilina, material de rebuig i un full de paper (o una

cartolina), que ens servirà de suport.

Primer reunim material de rebuig que tingui forma geomètrica, com ara pots de iogurt, taps

d’ampolla, anelles, capses o embolcalls de medicaments… Aquest material, convenientment

sucat en pintura, l’utilitzarem a manera de tampons per estampar el suport. Les formes

orgàniques les obtenim modelant amb la plastilina.

AMB ELS ULLS TANCATS: Identitats ocultes

Hem de reunir uns quants objectes, alguns de formes orgàniques (corbes, ondulacions) i uns

altres de formes inorgàniques o geomètriques (rectes, angles). En una cartolina o un cartró

marquem la silueta dels objectes escollits, i després els retallem. Enganxem aquestes formes

damunt d’un suport pla i confeccionem una composició tàctil. En acabat, mostrem la nostra

composició a un company i li proposem que miri d’identificar els elements originals.


Forma nivell 3. Abstraccions

ABSTRACCIONS

INTRODUCCIÓ

La trajectòria artística de Joan Miró comprèn etapes ben diferents. Al principi, allò que

l’interessa és l’observació acurada de la realitat i una representació fidel al model, ja sigui

un retrat, un paisatge o un bodegó. Després sotmet les seves figures a una transformació

subjectiva, fins i tot les deforma expressivament. Més endavant, converteix en signes certs

elements i els utilitza d’una manera continuada.

Algunes obres dels últims anys mostren un despullament extrem que frega l’abstracció. No

obstant, Miró rebutjava ser considerat un artista abstracte: «Per a mi -deia-, una forma mai

no és una cosa abstracta. És sempre signe d’alguna cosa. És sempre un home, un ocell o

alguna altra cosa.»

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’ordenar una sèrie de representacions d’un mateix motiu, de més

figuratiu a més abstracte.

A la segona fase hem de fer una composició abstracta. El punt de partida és una imatge

fotogràfica. En calquem algunes parts, simplificant o emfatitzant allò que creguem oportú.

També podem suggerir un efecte d’ombrejat o de relleu aplicant-hi diverses tonalitats de

grisos. El dibuix implica ja una alteració de la imatge inicial, un primer procés d’abstracció;

però disposem, a més, de funcions específiques de transformació: zoom o escalat amb

desplaçament; blur o desenfocament; alteració cromàtica; pixelat i estil de juntes amb

cantonada.


• Observar diverses maneres de representar la realitat

• Definir graus en els conceptes de figuració i d’abstracció

• Entendre que les formes abstractes poden tenir una relació amb la realitat

• Iniciar processos de transformació de la realitat encaminats a crear formes abstractes

QUÈ APRENEM?

• Tipus de formes: figuratives i abstractes

• Processos d’abstracció de la forma


Forma nivell 3. Abstraccions

PROPOSTA PLÀSTICA: Retrat total

Necessitem una càmera fotogràfica, una impressora, tisores, fulls blancs, cola en barra,

acetat transparent, un retolador permanent, pintures acríliques (o témpera barrejada amb

cola) i pinzells.

Triem un model i el retratem des de diferents punts de vista, distàncies i, si és possible,

moments o dies. Imprimim les fotografies en blanc i negre, en format DIN A4. Retallem les

imatges mirant d’aïllar els diferents òrgans i parts del rostre. Després fem un fotomuntatge a

partir d’una selecció dels fragments. Hem de procurar alhora reconstruir una visió coherent

del rostre i mostrar la pluralitat de l’estudi realitzat. (No es tracta de buscar la concordança ni

el realisme, sinó d’agrupar diverses facetes de la persona retratada).

Calquem el fotomuntatge amb el retolador damunt l’acetat. Mirem de sintetitzar les formes

i, si cal, geometritzar-les. Podem acolorir el retrat final amb pintura acrílica, utilitzant el color

d’una manera lliure i expressiva.

AMB ELS ULLS TANCATS: Personatge fortuït

Cada participant ha de pensar tres conceptes i escriure’ls en papers separats. Els conceptes

han de tenir en compte les següents categories: animals, plantes o fruits, minerals, objectes,

cosmos. Introduïm els papers dins d’una capsa i els barregem. Per ordre, cada participant

agafa tres paperets: el primer, correspondrà al cap d’un personatge imaginari; el segon, al

cos, i el tercer, a les cames. Aquest personatge l’haurà de dibuixar o bé descriure’l verbalment

amb el màxim de detall.


L’activitat BESTIARI DE SIGNES (Simbologia, Nivell 2) permet treballar el procés a la inversa:

de l’abstracció a la figuració.

Els vídeos INTERIOR HOLANDÈS I i RETRATS IMAGINARIS aporten més informació sobre

transformacions formals. El vídeo EL TRIOMF DEL SIGNE pot ajudar a reflexionar sobre el

concepte d’abstracció. El vídeo AUTORETRAT presenta el concepte d’abstracció com un

procés d’esquematització i síntesi.

Recomanem, també, navegar pels mòduls d’EXPLORACIÓ.


Volum nivell 1. Trobada d’objectes

TROBADA D’OBJECTES

INTRODUCCIÓ

L’objecte és el punt de partida de la major part de les escultures de Miró. Objectes quotidians,

eines, fruits i deixalles que Miró arreplega pels camins i a la platja de Mont-roig, que troba per

casa o que de vegades compra. Després els acobla, en fa un assemblage. Generalment el

procés acaba amb la fosa en bronze del conjunt.

Els últims anys Miró fa escultures en bronze que pinta amb colors bàsics.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase trobem una escultura de Miró. La peça és el resultat d’una combinació

d’objectes transformats en bronze i diferenciats pel color. Veiem la silueta de l’escultura i

veiem uns objectes similars als que Miró va utilitzar per fer l’obra. Hem d’arrossegar cada

component al seu lloc, fins a reconstruir la peça sencera. Aleshores podem fer girar l’escultura

i veure-la des de diferents punts de vista.

A la segona fase, hem de fer una escultura combinant objectes damunt d’una peanya. També

podem pintar els elements de la composició.


• Observar amb detall escultures de Miró

• Apropar-nos a la tridimensionalitat de l’escultura

• Crear escultures mitjançant la combinació d’objectes quotidians

QUÈ APRENEM?

• Miró també va fer escultures

• L’escultura és una obra artística que té volum

• L’escultura la podem observar des de diversos llocs

• La combinació d’objectes pot ser una manera de fer escultures


Per treballar la relació entre l’escultura i el seu context recomanem l’activitat PROJECTE PER

A UN MONUMENT (Volum, Nivell 2).

També recomanem visionar el vídeo L’ESCULTURA I L’OBJECTE.


Volum nivell 1. Trobada d’objectes

PROPOSTA PLÀSTICA: Entre plats i olles

L’escenari per a aquesta activitat és una cuina. Reunim petits objectes que hi trobem, com,

per exemple, culleretes, escuradents, palets orientals, anelles de llaunes de conserva o de

refrescos, taps d’ampolla, etc. Preparem una massa de modelat amb farina, sal i aigua (2 gots

de farina, 1 got de sal i1got d’aigua).

Treballem sobre un plat, per no embrutar. El plat pot ser també la peanya de la nostra

escultura. Amb la massa, modelem una forma que ens agradi; després hi podem incrustar

alguns objectes. És convenient d’anar girant el plat de tant en tant i observar el procés des

d’altres punts de vista, com si estiguéssim contemplant una escultura. Si volem unificar el

conjunt, el podem pintar amb témpera combinada amb cola blanca.

AMB ELS ULLS TANCATS: Naixement d’una escultura

Al llarg del dia recollim coses que normalment llençaríem o que anem trobant: taps d’ampolla,

briks de llet, un tovalló de paper, un sobre, un cromo, tubs de cartró, una pedra... Amb aquest

material mirem de fer una figura. El procés de realització ha de tenir en compte que la figura

té volum i ha de resultar interessant des de diversos punts de vista. També és important que

els elements tinguin una certa relació amb allò que representen, ja sigui per la forma o per

la funció que tenien abans de ser rebutjats. Al final tindrem un seguit de personatges amb

característiques físiques diferents. Podem intentar imaginar-nos com seria la convivència

entre ells o fer agrupaments d’acord amb allò que pensem que tenen en comú.


Volum nivell 2. Projecte per a un monument

PROJECTE PER A UN MONUMENT

INTRODUCCIÓ

La primera escultura de Miró (Personatge, 1931) és fruit de l’acoblament d’objectes reals. Vint

anys més tard, fa una sèrie de petits projectes per a monuments on combina objectes reals

damunt d’una base de ciment, de pedra o de fusta.

No obstant, el material més freqüent en l’escultura de Miró és el bronze, que dóna homogeneïtat

a la peça.

Als anys seixanta, Miró fa algunes escultures destinades a emplaçaments a l’aire lliure.

Llavors l’escala de les obres augmenta i, tot i que continua treballant amb bronze, també fa

escultures de marbre, de formigó i de resina de polièster.

Antigament els materials escultòrics havien de ser «nobles i resistents» (bronze, marbre).

L’escultura actual incorpora conceptes nous (pot ser efímera, per exemple), així com materials

nous.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase observem tres escultures, cadascuna d’un artista i d’un material diferent.

Després d’identificar els materials, els hem d’associar amb les escultures corresponents.

A la segona fase fem un projecte per a una escultura. De primer, triem el lloc on volem instal·lar

l’escultura. Al damunt d’un paper superposat a la imatge realitzarem el nostre projecte.

Disposem d’un mostrari d’objectes per triar els elements que constituiran la peça, i que hem

d’acoblar per confeccionar-la. Al final podem decidir el material i incorporar-hi anotacions o

dibuixar-hi al damunt.


• Conèixer i identificar materials escultòrics en obres de diversos artistes

• Crear una escultura pensant en el context on s’ha d’ubicar i en els materials

QUÈ APRENEM?

• Hi ha diversos materials escultòrics

• Les escultures es poden instal·lar en llocs diferents

• Les escultures poden tenir o no peanya

• L’alteració de l’escala com a recurs escultòric


Volum nivell 2. Projecte per a un monument

PROPOSTA PLÀSTICA: El carrer de l’Art

Construïm una maqueta d’una ciutat imaginària, amb alguna plaça, voreres amples i alguna

zona de vianants. Ens poden ser útils les capses de cartró d’aliments o de medicaments,

envasos buits diversos o tubs de cartró. Segons les seves característiques específiques li

atribuirem un sentit o un altre. Els pintem amb pintura acrílica o amb témpera barrejada

amb cola per reforçar aquest sentit i els encolem a una base rígida. Podem definir altres

detalls (bancs, papereres, fanals, tanques, vegetació, semàfors) amb plastilina pintada,

amb escuradents encolats o amb retalls de cartró. També podem utilitzar algunes joguines

que siguin coherents amb l’escala de la maqueta (cotxes, personatges, animals). Després

confeccionem algunes escultures i les ubiquem en llocs adients, amb peanya o sense.

Podem modelar les escultures amb fang o plastilina i pintar-les després; també podem fer

construccions amb material de rebuig o, fins i tot, utilitzar directament objectes reals que

destaquin per les dimensions.

AMB ELS ULLS TANCATS: Treball de camp

Escollim algunes escultures públiques o commemoratives de la ciutat. Localitzem les seves

coordenades amb un GPS o bé per Internet. Després visitem les peces triades i fem un recull

de dades que inclogui el material amb què estan fetes, l’escala de la peça i les característiques

físiques. Aquesta recollida de dades l’hem de fer d’una manera empírica, in situ. Interessa

sobretot deixar constància d’allò que les peces ens comuniquen directament, més enllà de

les pretensions de l’artista o de la importància i la significació de l’obra en el context de la

Història de l’Art. Ens hem de fixar en les formes, però també en les qualitats del material

(duresa, textura, temperatura); en com l’entorn influeix en l’obra; en si té espai per respirar

o si està encaixada entre altres elements; en si hi ha mobiliari urbà a prop; en si el lloc és

silenciós o sorollós; en si permet una proximitat o si marca distàncies respecte dels vianants;

en les proporcions de la peça en relació amb els edificis; en com és el paviment... Volem fer

una valoració de les escultures des d’una perspectiva sensorial més que no pas intel·lectual.


Per aprofundir la relació de l’escultura amb l’espai recomanem l’activitat L’OBJECTE

INVISIBLE (Volum, Nivell 3).

Per ampliar el treball de composició recomanem combinar l’activitat amb ENTRE LÍNIES

(Composició, Nivell 3).

També recomanem visionar els vídeos L’ESCULTURA I L’OBJECTE, ESCULTURES DE

BRONZE i ESCULTURA PÚBLICA.


Volum nivell 3. L’objecte invisible

L’OBJECTE INVISIBLE

INTRODUCCIÓ

El títol d’una obra d’art respon a criteris diversos.

De vegades reforça allò que és evident. Per exemple, la intervenció de Robert Smithson al

Great Salt Lake, de Utah. El títol, Escullera espiral, corrobora tant la funció com la forma del

seu treball.

D’altres vegades, l’artista renuncia a titular la seva obra per afermar-ne el caràcter autònom o

per evitar qualsevol implicació emocional.

El títol pot tenir, també, una influència decisiva en l’apreciació del sentit d’una obra. El fet

d’anomenar Font allò que objectivament no és més que un urinari, com va fer Marcel Duchamp,

marca una distància irònica entre l’autor i la seva obra i força l’espectador a acceptar unes

noves regles de joc.

O bé pot remetre al particular món simbòlic de l’autor, com és el cas de les escultures Dona,

monument, L’ocell fa niu als dits en flor i Dona asseguda i infant, en les quals la dona i l’ocell,

motius recurrents en Miró, hi són destacats.

Transparent, el paisatge ens indica que allò que reclama l’atenció de l’artista (Pep Duran) no

són només els elements físics que conformen la peça, sinó també el jardí que l’envolta i que

s’hi reflecteix. La peça apareix així vinculada a l’entorn i no podria existir sense aquest.

La pinta del vent XV, d’Eduardo Chillida, instal·lada en un extrem de la badia de La Concha,

a Sant Sebastià, és una altra obra indissociable del seu context. Les peces d’acer estan

incrustades a les roques del litoral, però no oposen cap resistència a les envestides del mar.

El títol matisa la naturalesa poètica d’aquesta relació.

Un altre exemple d’instal·lació és Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz. L’obra està

inacabada, i aquest fet confereix una aura de misteri al títol. La gàbia que conté l’escena

delimita la peça, camuflada sota uns arbres. Les obertures entre les reixes conviden a mirar,

de manera que la relació amb l’espectador esdevé més íntima, més existencial.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de deduir els títols de les escultures proposades.

A la segona fase hem de fer una instal·lació en una sala de la Fundació Joan Miró. Disposem

de diversos models de gàbies que hem de suspendre del sostre i il·luminar frontalment o

lateralment. Un cop il·luminada, la peça desapareix i només hi queda l’ombra projectada en

una de les parets.


• Observar escultures d’artistes diferents

• Inferir el títol d’algunes escultures allunyades de la representació realista

• Crear una instal·lació virtual i efímera


Volum nivell 3. L’objecte invisible

PROPOSTA PLÀSTICA: El caçador d’ombres (entre la instal·lació i el happening)

Necessitem paper d’embalar negre, un llum de peu amb una bombeta potent, guixos, un

grup reduït de persones i, si és possible, una càmera de filmació o una càmera fotogràfica i

un trípode.

En un espai tancat, lliure d’objectes i mobles, folrem amb el paper una o diverses parets i part

del terra. El grup de persones seran els elements d’una instal·lació vivent. Hauran de situar-se

en un lloc i en una postura determinada. Situem el focus de llum de manera que l’ombra del

grup o d’alguna persona es projecti damunt del paper. Resseguim l’ombra amb un guix. De

tant en tant modifiquem la posició del focus i el caçador d’ombres s’intercanvia amb un dels

models. Si disposem d’una càmera podem enregistrar el procés, i també podem fotografiar-

ne totalment o parcialment el resultat.

AMB ELS ULLS TANCATS: Memòria de les mans

Cada participant ha de modelar una forma amb fang, amb els ulls tancats. És preferible

que la confecció no duri gaire estona, tot i que la forma ha de tenir una certa complexitat:

pot evocar alguna figura o algun objecte, però hem d’evitar que sigui una representació

fàcilment identificable. La guardem després en una capsa (que identifiquem amb el nostre

nom o amb alguna marca) i deixem passar un temps. En aquest interval el fang s’endureix i

el record de la nostra creació es fa cada cop més difús. Després d’uns quants dies intentem

repetir la mateixa forma, sense mirar-la ni tocar-la, ens esforcem a recordar com era, la seva

mida, el seu volum. Quan creguem que ja ho hem aconseguit o quan siguem incapaços de

recordar-ne més detalls, obrim la capsa on havíem guardat la primera versió i les comparem.

A continuació posem de nou la peça original dins la capsa i la passem a un altre participant.

No la pot mirar, sinó tan sols tocar-la. Quan cregui que ja l’entén prou, la torna a la capsa i

mira de reproduir-la amb fang. A l’últim, confrontem la peça original, la còpia feta de memòria

per l’autor i la rèplica feta per l’altre participant. Qui s’ha acostat més a la peça original?


Recomanem el visionat del vídeo PROJECTE PER A UN MONUMENT.

QUÈ APRENEM?

• Les escultures poden ser figuratives, abstractes o conceptuals

• Els títols de les obres poden donar pistes sobre el missatge que ha volgut transmetre l’artista

• L’escultura integra també la noció d’espai circumdant

• Algunes escultures estan pensades per a llocs concrets i busquen implicar l’espectador


Simbologia nivell 1. Transformacions

TRANSFORMACIONS

INTRODUCCIÓ

Amb el curs dels anys, el llenguatge de Miró es redueix a uns quants motius. Aquests motius,

que apareixen tot al llarg de la seva producció amb una morfologia diversa, tindran una

presència especialment rellevant a partir de 1940. Són elements relacionats amb la terra o

amb el cel, cada vegada més estilitzats i que Miró pintarà de colors bàsics. Els més habituals

són l’ull, els cabells, el sexe, els ocells, els estels, les constel·lacions, el sol i la lluna.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de triar una obra. L’obra inaugura una seqüència que té per fil conductor

un motiu recurrent en l’obra de Miró. Cal identificar aquest motiu i clicar-hi al damunt per anar

avançant.

A la segona fase hem de crear un personatge imaginari de l’espai. Partim d’un seguit de

figures fetes per altres nens. Aquestes figures presenten tres seccions (cap, tòrax i extremitats

inferiors), que podem combinar.


• Observar alguns dels elements de la simbologia de Miró

• Observar transformacions de formes reals fetes per un artista

• Crear formes personals simbòliques

QUÈ APRENEM?

• Miró utilitza alguns elements d’una manera recurrent

• Els elements de la realitat es poden representar de diverses maneres

• Les formes poden explicar coses


Per aprofundir en el llenguatge de signes de Miró recomanem el visionat del vídeo EL TRIOMF

DEL SIGNE. També recomanem navegar pels mòduls d’EXPLORACIÓ (ASTRES i PARTS DEL

COS).

Per ampliar el concepte de transformació recomanem visionar el vídeo RETRATS IMAGINARIS.


Simbologia nivell 1. Transformacions

PROPOSTA PLÀSTICA: Canvi d’imatge

Necessitem: imatges de revistes, retallades i encolades sobre un full blanc o una cartolina

blanca mida DIN A3; retoladors de colors; ceres de colors; papers de qualitats i colors diferents;

tisores i cola de barra. També ens caldrà una col·lecció de targetes on hi aparegui escrit un

atribut (content, cansat, tranquil, dolent, aventurer, etc.) Podem treballar individualment o per

parelles. Repartim una imatge (ampolla, casa, dona, sabata, ulleres, bicicleta, etc.) i un atribut

a cada participant o parella de participants. Hem de transformar la imatge mirant d’expressar

l’atribut. Podem pintar-la, dibuixar-la i encolar-hi formes de paper retallat.

AMB ELS ULLS TANCATS: Els sentits dels objectes

La idea és treballar els sentits i estimular la imaginació. Per començar necessitarem uns

quants objectes. Cada grup està format per cinc participants: a cada participant li fem

correspondre un sentit. Donem al grup un objecte qualsevol. Com que cada participant

representa un sentit, només podrà definir l’objecte amb una qualitat vinculada al seu sentit

(vista: una imatge associada o un personatge; oïda: un so; olfacte: una olor; gust: un sabor;

tacte: una textura o una forma).

Per tal que l’activitat sigui interessant, és convenient no incloure-hi coses massa evidents,

com ara una taronja, que tots sabem quin gust, quina olor i quina forma té. En canvi, imaginar

el gust d’una capsa o d’un llibre pot resultar més estimulant.


Simbologia nivell 2. Bestiari de signes

BESTIARI DE SIGNES

INTRODUCCIÓ

En art, entenem per signe una representació, generalment simple i directa, d’un concepte

determinat.

L’estil característic de Miró comprèn un conjunt de signes vinculats a la terra i al cel. De

la terra en destaquen els personatges (sobretot la dona) i alguns animals, com la serp o la

sargantana. També hi són freqüents insectes com l’aranya, la libèl·lula i la papallona. Els ulls,

les dents, els cabells, les antenes i el sexe tenen configuracions molt concretes que Miró

utilitza una vegada i una altra.

Pel que fa al cel, un cercle vermell representa el sol, la lluna es mostra normalment en quart

creixent o minvant, hi ha estrelles de cinc puntes i estrelles radials, i punts difuminats de

colors purs o rodones negres ben perfilades, que al·ludeixen als astres o als planetes.

L’escala, que Miró anomena «escala de l’evasió», i els ocells fan de mediadors entre la terra

i el cel.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera pantalla apareixen tres pintures de Miró representatives del seu particular

llenguatge de signes. Quan cliquem al damunt d’una de les obres, la veiem momentàniament

ampliada. La pantalla següent mostra quatre columnes mòbils: la primera, que serveix de

referent a les altres, es compon de signes extrets dels quadres precedents; la segona la integren

imatges fotogràfiques; la tercera, paraules i la quarta, icones. Hem de trobar l’equivalència

entre els quatre elements (signe, imatge fotogràfica, paraula i icona) de cadascun dels

conceptes. Els controls en forma de fletxa de la part inferior ens permeten aturar el moviment

de les columnes respectives.

La segona fase consisteix a crear un pictograma que representi un animal. Hem de triar un

dels objectes situats a la part inferior. El podem ampliar o reduir i també girar-lo. L’empremta

d’aquest objecte serà el punt de partida d’una figura que haurem de completar amb l’ajuda

d’un traç de gruix variable.


• Observar alguns elements de la iconografia de Miró i conèixer els seus significats

• Observar i relacionar signes dibuixats, imatges fotogràfiques, paraules i icones

• Crear pictogrames que representin animals

QUÈ APRENEM?

• Conceptes: imatge real, símbol, icona

• Creació de símbols


Simbologia nivell 2. Bestiari de signes

PROPOSTA PLÀSTICA: Diccionari secret

Necessitem una llibreta de butxaca, un retolador negre i un llapis. L’activitat és individual.

Hem de confeccionar un registre de les emocions, sensacions, vivències o estats d’ànim que

experimentem durant una setmana. A cada dia li fem correspondre una plana. Els elements

d’aquest registre seran un dibuix molt simple fet amb llapis i repassat amb retolador, al costat

del qual escriurem el seu significat.

Al final de la setmana tindrem un diccionari gràfic d’emocions secretes, que podem compartir

amb amics i companys.

AMB ELS ULLS TANCATS: Cadena d’idees

Ens dividim en grups de quatre o cinc persones. A cada grup, n’hi ha dues que pensen una

paraula: l’una iniciarà el joc i l’altra el clourà. Establim un ordre d’intervenció dels participants.

Es tracta de generar una seqüència de paraules encadenades. Segons l’ordre establert, cada

participant pensa i diu una paraula. Cada paraula ha de tenir algun tipus de relació amb

l’anterior, però l’objectiu és sempre d’arribar a la paraula final. Haurem de trobar sentit i lògica

a l’atzar, i buscar estratègies que ens condueixin a la paraula final.


Per aprofundir en el llenguatge de signes de Miró recomanem el visionat del vídeo EL TRIOMF

DEL SIGNE. El vídeo OCELLS se centra en un dels motius més característics de l’artista.

Recomanem, també, navegar pels mòduls d’EXPLORACIÓ.


Simbologia nivell 3. En cartell

EN CARTELL

INTRODUCCIÓ

La funció d’un cartell és diversa: pot informar, fer publicitat d’un producte o contribuir a crear

consciència. Al llarg dels anys, el cartell ha estat un dels instruments de propaganda més

populars i eficaços.

Amb motiu de la Guerra Civil Espanyola, Miró va dissenyar un segell destinat a la recaptació

de diners per al bàndol republicà. Representava un pagès amb barretina, que alçava el puny.

Finalment se’n va fer un cartell. L’eslògan cridava a la solidaritat amb el poble espanyol. Al

llarg de la seva trajectòria, Miró va fer més d’un centenar de cartells (sobretot, a partir dels

anys seixanta), alguns de caire reivindicatiu; però és aquest el que mostra unes conviccions

polítiques d’una manera més explícita.

L’any 1950, Paul Rand va dissenyar un cartell de grans dimensions per anunciar la pel·lícula

No Way Out, del director nord-americà Joseph L. Mankiewicz. La combinació d’imatge

fotogràfica i dels colors emblemàtics del constructivisme rus, la claredat formal i les constants

fractures de plans donen lloc a una composició d’un fort impacte visual.

La política de segregació racial a Sud-àfrica és el tema del cartell dissenyat pels neerlandesos

Dienstenbonden. La força comunicativa rau en la simplicitat, una simplicitat extrema: zones

blanques i zones negres, i la paraula apartheid.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase triem un cartell. Un llistat de conceptes apareix en pantalla. Hem de

determinar quins d’aquests missatges es volen transmetre.

A la segona fase hem de dissenyar un cartell. Per fer-ho, disposem d’uns quants eslògans,

tipografies, fons i pictogrames.


• Conèixer el cartell com una faceta més de l’obra de Miró

• Observar amb atenció un cartell i deduir-ne el valor expressiu i simbòlic

• Apropar-nos al món del disseny gràfic i dissenyar un cartell

• Utilitzar recursos expressius i simbòlics propis del cartellisme

QUÈ APRENEM?

• Miró, cartellista

• El valor expressiu del cartell

• L’ús expressiu i simbòlic dels elements del llenguatge plàstic


Simbologia nivell 3. En cartell

PROPOSTA PLÀSTICA: Audiocartell

Necessitem cartells publicitaris o anuncis de revistes, un aparell per enregistrar i reproduir

so, elements i materials per fer sons, músiques, etc. L’activitat es pot fer individualment, per

parelles o en petits grups.

Es tracta de confeccionar un cartell sonor a partir d’un model gràfic. Per això és important

observar i analitzar atentament els elements visuals del model de referència i identificar-ne la

intenció expressiva i simbòlica (formes, colors, composició, textos...)

A continuació intentarem fer-ne una extrapolació al camp acústic. Amb l’ajuda de músiques,

sorolls i altres efectes sonors desenvoluparem una versió sonora del cartell o de l’anunci.

Podem fer servir la veu, però no enregistrar paraules. Al final podem fer una posada en comú

amb totes les imatges. Si els altres companys són capaços d’establir una relació entre la

nostra composició sonora i la imatge corresponent, això voldrà dir que hem aconseguit fer

una bona interpretació.

AMB ELS ULLS TANCATS: Anuncis amb missatge

Fem grups de quatre o cinc persones. Cada grup centrarà el seu treball en un tema de caire

social i reivindicatiu: la sostenibilitat, el canvi climàtic, la discriminació racial o per raons de

gènere, l’eliminació de barreres arquitectòniques, la integració de persones amb discapacitat,

l’alfabetització, etc. L’activitat consisteix a crear una falca publicitària radiofònica. Hi ha

l’opció que cada grup triï lliurement un tema o bé que tots els grups treballin plegats en una

campanya de sensibilització sobre un tema en concret.

Primer haurem de pensar el missatge clau que volem transmetre (l’eslògan) i després

seleccionar els recursos que ens n’assegurin l’efectivitat: paraules, entonació, música,

efectes sonors...

L’anunci, com és preceptiu, haurà de durar vint segons. Cal, doncs, que fem servir conceptes

molt concisos i directes per tal que els oients potencials en copsin ràpidament l’essència.

Un cop fet el guió de l’anunci, l’enregistrem amb una gravadora, un mòbil o un ordinador.


Per introduir la varietat de maneres de representar un concepte, recomanem combinar

l’activitat amb BESTIARI DE SIGNES (Simbologia, Nivell 2).

Sobre el llenguatge de signes de Miró, recomanem els vídeos EL TRIOMF DEL SIGNE i

RETORN A BARCELONA.

Sobre la importància del pagès en l’obra de Miró, recomanem el vídeo PAGÈS CATALÀ AL

CLAR DE LLUNA.

Sobre la implicació política de Joan Miró, recomanem els vídeos TEMPS DE GUERRA i ELS

ÚLTIMS ANYS.


Composició nivell 1. Mosaic de ritmes

MOSAIC DE RITMES

INTRODUCCIÓ

En arts plàstiques, el ritme és una repetició ordenada de motius visuals: línies, formes,

color, mida, espai... Aquesta repetició ofereix solucions diverses: pot ser contínua, alterna,

progressiva, simètrica, radial, etc.

El ritme és un recurs molt emprat per Miró. Els seus ritmes, però, no els calcula

matemàticament. De vegades contraposa línies primes i línies gruixudes o juga amb les

possibilitats combinatòries de punts i línies (rectes, corbes, en ziga-zaga, espirals); d’altres

vegades pinta correlacions de puntets o els dissemina per la superfície. També hi distribueix

figures, estels o esquitxades.

EN QUÈ CONSISTEIX?

De primer, triem una obra de Miró. A continuació escoltem un ritme musical que hem de

relacionar amb un sector de l’obra. El ritme es repeteix fins que identifiquem el fragment que

li correspon.

A la segona fase hem d’elaborar un ritme visual amb tessel·les ceràmiques. Com a suport

disposem d’una seqüència de sis rajoles. Podem distribuir lliurement les tessel·les, utilitzar-

les tantes vegades com vulguem i treballar indistintament sobre qualsevol de les rajoles. La

col·locació d’una peça determinada en una rajola implica, però, l’aparició automàtica de la

mateixa peça en les altres rajoles. En tot moment podem modificar el disseny del conjunt

clicant una rajola o més d’una, i fent-les girar en la direcció de les agulles del rellotge.


• Introduir el concepte de ritme visual

• Identificar ritmes visuals simples amb l’ajuda del paral·lelisme establert amb els ritmes

musicals

• Crear ritmes visuals

QUÈ APRENEM?

• El ritme com a repetició i alternança d’elements del llenguatge plàstic

• El ritme com a manera de disposar elements plàstics en una composició

• Creació de ritmes visuals a partir de la repetició d’elements visuals


Composició nivell 1. Mosaic de ritmes

PROPOSTA PLÀSTICA: Partitura pintada

Necessitarem objectes que puguin fer sons i instrument musicals de percussió, pintures de

colors, pinzells de diferents gruixos i paper (DIN A3) blanc o negre. Fem dos subgrups: l’un

farà una composició sonora i l’altre la interpretarà plàsticament.

El grup dels músics ha de parar atenció al ritme. No es tracta de fer sons sense sentit; cal

provar i assajar diferents ritmes i utilitzar-los en una composició conjunta. El grup dels artistes

s’asseu al terra al voltant dels músics, amb les pintures i els estris preparats. Cadascun dels

oients haurà de fer una traducció personal de la composició sonora, mirant de trobar una

grafia apropiada per als ritmes sonors. El resultat serà una partitura plàstica.

AMB ELS ULLS TANCATS: Sopa de ritmes

Ens caldrà diverses menes de pasta de sopa: macarrons, tallarines, espaguetis, llacets,

espirals, galets... També necessitarem pintura plàstica o acrílica, un pinzell, cola blanca i un

cartró de mida DIN A4. Es tracta de fer un mosaic seleccionant i pintant alguns tipus de pasta

que després organitzarem i enganxarem damunt del suport de cartró d’acord amb un ritme

determinat: continu, repetitiu, intermitent, altern, vertical, horitzontal... Aquest ritme el podem

llegir amb els dits. En acabat, ens intercanviem els collages rítmics i intentem identificar-los

per mitjà del tacte.


Per treballar el ritme des d’un punt de vista formal recomanem combinar l’activitat amb

RATLLES I RODONES (Alfabet, Nivell 1) i amb LÍNIES I PLANS (Alfabet, Nivell 3).

Per treballar el ritme des d’una perspectiva musical recomanem combinar l’activitat amb

AIGÜES DE COLORS (Color, Nivell 1) i amb MELODIES PINTADES (Color, Nivell 2). Per un

treball amb material sonor real suggerim l’activitat QUADRES QUE SONEN (Sons, Nivell 1).

També recomanem el visionat del vídeo CERÀMICA.


Composició nivell 2. Simetries

SIMETRIES

INTRODUCCIÓ

Una composició pot ser simètrica o asimètrica. Una composició simètrica presenta un equilibri

axial: a un element qualsevol situat en una banda de l’eix central (sigui vertical o horitzontal)

li’n correspon un altre d’igual a l’altra banda. Una composició d’aquest tipus resulta estàtica

i sovint avorrida. Per això, els artistes i els dissenyadors prefereixen variants més elaborades

i més atractives, en les quals miren de compensar els pesos dels components.

Poques obres de Miró són realment simètriques. Alguns retrats i autoretrats frontals ho són, a

causa de la simetria bilateral pròpia del rostre humà. Hi ha també alguns bodegons i paisatges

de la primera època concebuts segons una simetria aparent.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem de completar un retrat fet per Miró. Es tracta del bust d’una figura en

posició frontal. Únicament hi veiem una meitat i hem de trobar l’altra meitat entre una de les

quatre opcions possibles. Les variacions entre aquestes opcions són mínimes, de manera

que ens veiem obligats a observar-les atentament.

A la segona fase hem de triar un fons que ens servirà de suport. Només podrem treballar,

però, sobre la meitat del suport. El podem perforar o dibuixar-hi al damunt. Al final podem

desdoblar el suport. La visió íntegra del suport revelarà un disseny simètric.


• Apreciar la simetria com un tret característic d’algunes composicions plàstiques

• Crear composicions plàstiques simètriques

QUÈ APRENEM?

• Eix de simetria

• Composicions simètriques

• Creació de composicions simètriques


Per ampliar el treball sobre composicions simètriques i asimètriques recomanem combinar

l’activitat amb ENTRE LÍNIES (Composició, Nivell 3).

També recomanem visionar els vídeos DETALLISME, RETRATS IMAGINARIS i AUTORETRAT.


Composició nivell 2. Simetries

PROPOSTA PLÀSTICA: Monotips

Ens calen pintures, pinzells i papers una mica grans. L’activitat és individual i d’experimentació.

En primer lloc hem de doblegar els papers en dues parts iguals horitzontalment, verticalment

o obliquament. Els fulls s’han de doblegar només una vegada, i aquest plec en constituirà

l’eix de simetria. Treballarem en una de les meitats, amb el pinzell ben carregat de pintura o

deixant regalimar la pintura directament del pot. Amb la pintura humida, portem una meitat

sobre l’altra. Es produirà aleshores una extensió uniforme de la pintura per les dues cares en

contacte. En desdoblar-les novament obtindrem una composició simètrica.

AMB ELS ULLS TANCATS: Eixos simètrics

Necessitarem un full de paper i unes tisores. Amb els ulls tancats, pleguem el full en acordió,

procurant que les bandes tinguin sempre la mateixa amplada. Obtindrem una tira de paper amb

un cert gruix. Retallem aleshores petites formes geomètriques o orgàniques en els marges.

Després despleguem el full. Segons si hem fet moltes o poques perforacions, el conjunt

presentarà l’aspecte d’una sanefa o un disseny modular. Els plecs preliminars mostraran

clarament la simetria de les formes obtingudes.


Composició nivell 3. Entre línies

ENTRE LÍNIES

INTRODUCCIÓ

Sovint els elements que integren un quadre s’adapten a un esquema lineal invisible. Aquest

esquema regeix la composició.

Hokusai és un dels mestres de l’estampa japonesa. Aquest gènere, que va influir en diversos

artistes occidentals a finals del segle XIX i començament del XX, es caracteritza, entre altres

coses, per l’ús d’una perspectiva en diagonal i per les composicions asimètriques.

A Natura morta amb figura, de Cézanne, l’estàtua de guix aglutina i harmonitza els plans

principals (la taula, el terra, el llenç). El que de veritat importa és el conjunt i les relacions entre

els components del quadre. Això justifica certes deformacions i combinacions de punts de

vista.

A Autoretrat amb el retrat d’Émile Bernard, Paul Gauguin es representa com una encarnació

del protagonista de Les Misérables de Victor Hugo. El rostre està descentrat, una mica tallat

pel marge i tot, com en alguns enquadraments fotogràfics. A l’angle oposat hi ha el rostre de

perfil de Bernard. En l’entremig, un fons pla decorat amb flors, d’inspiració japonesa.

Van Gogh emprava un instrument per estudiar les proporcions i la perspectiva. Consistia

en un marc amb cordills mòbils, que col·locava davant del tema. Això li permetia entendre

millor les línies de l’espai, per bé que cada quadre seu revela una experiència personal única

i intensa que depassa tot càlcul.

Les figures d’Egon Schiele palesen l’angoixa existencial de l’autor. Malgrat la distorsió i la

insistència a presentar-les en actituds forçades o doloroses, el disseny compositiu és sovint

convencional.

Els gèneres tradicionals (el paisatge, la natura morta i el retrat) són la base de les investigacions

cubistes. Braque i Picasso ofereixen una representació alhora múltiple i simultània del motiu.

El resultat són obres d’una gran complexitat constructiva, atapeïdes de plans, de tons apagats

i difícil lectura.

Al principi, la pintura de Miró s’ajusta també als gèneres tradicionals. I moltes obres de

l’última època es poden enquadrar encara dins d’una noció general de paisatge; com també

el seu darrer bodegó, del 1937, titulat Natura morta del sabatot. La majoria de les seves obres

deriven d’anotacions i d’estudis preliminars, i sempre va tenir presents les lleis compositives.




Per ampliar el treball sobre composició des d’una perspectiva formal, recomanem combinar

aquesta activitat amb LÍNIES I PLANS (Alfabet, Nivell 3). Per ampliar el treball sobre composició

des d’una perspectiva més conceptual, recomanem l’activitat EN CARTELL (Simbologia,

Nivell 3).

Els vídeos CARNAVAL D’ARLEQUÍ i CONSTEL·LACIONS mostren dos plantejaments

compositius diferents. A NATURA MORTA DEL SABATOT, Miró explica la gènesi d’aquesta

pintura.


• Identificar l’estructura compositiva d’una obra

• Utilitzar una estructura compositiva per crear un fotomuntatge

QUÈ APRENEM?

• La línia (explícita o implícita), element bàsic del llenguatge visual

• Miró utilitza de vegades una estructura compositiva preliminar

EN QUÈ CONSISTEIX?

L’activitat permet apreciar l’existència de línies compositives que estructuren i organitzen

algunes obres d’art.

A la primera fase observem obres de Miró i d’altres artistes. Disposem a continuació d’un

seguit de línies que cal situar en l’obra seleccionada i que, convenientment col·locades, ens

en revelaran l’estructura.

La segona fase proposa una creació personal mitjançant la tècnica del fotomuntatge i seguint

l’estructura compositiva de l’obra analitzada a la fase anterior.



PROPOSTA PLÀSTICA: Reordenar

Imprimim alguna de les obres que hem observat a la primera fase de l’activitat online. Després,

n’identifiquem les línies compositives i les marquem amb retolador. Retallem la impressió per

les línies marcades i obtenim un seguit de formes poligonals que recorden les peces del joc

del Tangram.

Sobre un paper gran (DIN A3, per exemple), encolem les peces buscant una nova estructura

compositiva, un nou ordre totalment lliure. La idea és de descompondre l’obra de referència

i crear una obra nova a partir de les peces retallades resultants, però amb un aspecte i un

significat nous.

Finalment omplim els espais blancs entre les peces tenint en compte una idea de conjunt.

Podem emprar retoladors de colors per completar els espais que han quedat en blanc,

intentant de mantenir la coherència cromàtica.

AMB ELS ULLS TANCATS: Actualitat informativa

Seleccionem una notícia d’un programa informatiu o d’un diari digital. Pot ser d’una secció

qualsevol (política, economia, tecnologia, cultura, esport, lleure).

Desglossem la notícia i la sintetitzem al màxim, la reduïm a un esquema. Aquest esquema

serà la base del treball posterior.

A continuació busquem una altra notícia, però d’una secció diferent. Tornem a redactar

aquesta notícia seguint el guió estructural de la notícia anterior.

Un exemple:

Notícia 1 (Una manifestació de protesta reprimida amb violència) - Secció; Titular; Data i hora;

Lloc; Motiu (de la protesta); Nombre d’assistents; Víctimes; Autor (de la repressió); Frase

destacada relacionada amb la notícia, i autoria: «Els qui teòricament han de protegir el poble

no han dubtat a massacrar-lo» (M.V., assistent a la manifestació).

Notícia 2 (Un partit de futbol) - Secció; Titular; Data i hora; Lloc; Motiu (campionat); Nombre

d’assistents; Víctima (equip perdedor); Autor (equip guanyador); Frase destacada relacionada

amb la notícia, i autoria: «Això no ha estat una derrota, sinó una humiliació» (R.H., aficionat).

Quan els camps a omplir no s’hi ajustin del tot, tenim dues opcions: buscar les dades que

ens faltin en altres fonts o inventar-nos-les. Aquest exercici pot introduir una reflexió sobre

la descontextualització, sobre l’objectivitat informativa i sobre el rigor o la banalització en els

mitjans de comunicació.


Sons nivell 1. Quadres que sonen

QUADRES QUE SONEN

INTRODUCCIÓ

Tant La masia com Paisatge català (El caçador) i Interior holandès I són obres elaborades,

amb abundants elements i una execució minuciosa. Mentre que a La masia Miró enregistra

tots els components amb una gran fidelitat i amb força detall, els altres dos quadres mostren

una transformació subjectiva d’aquests components.

En algun quadern de notes i en alguna carta de Miró trobem referències a una hipotètica

representació plàstica de sons: el soroll de l’aigua, del vent o d’una roda de carro, el cant

dels ocells... També certs dibuixos preparatoris contenen onomatopeies associades a

personatges, animals o objectes (OLEEE!, AH!! OOOH!, RR, BOUB BOUB, TIC TIC).

EN QUÈ CONSISTEIX?

Després de triar un quadre de Miró iniciem una exploració que ens va descobrint alguns dels

seus elements. El desplaçament pel quadre es fa amb les fletxes del teclat. La localització de

cada element activa un so real associat a aquest element.

A la segona fase fem una composició sonora. Disposem d’una biblioteca de sons classificats

per carpetes temàtiques que podem combinar lliurement. Al final podem escoltar-la.

És important parar atenció a les indicacions dels enunciats per resoldre exitosament la

proposta.


• Facilitar una experiència sensorial a partir d’una obra d’art

• Conèixer alguns dels components i detalls de tres obres de Miró

• Fer una composició artística sonora

QUÈ APRENEM?

• Elements presents en algunes obres de Miró

• Procediments de treball artístic sonor


Aquesta és una activitat concebuda específicament per a usuaris amb baixa visió o invidents.

Per a la resta d’usuaris pot ser interessant internar-se en el mòdul EXPLORACIÓ, tot i que

caldrà trobar la ruta fins arribar als quadres seleccionats en aquesta activitat. D’una manera

orientativa, trobem La masia a ANIMALS; Paisatge català (El caçador) apareix a ASTRES, a

PARTS DEL COS i a ANIMALS i Interior holandès I apareix a ANIMALS.

A tots els usuaris els recomanem els vídeos LA MASIA i INTERIOR HOLANDÈS I.


Sons nivell 2. Taller de sons

TALLER DE SONS

INTRODUCCIÓ

L’any 1915, a Barcelona, Miró comparteix estudi amb un amic pintor. Més endavant, a París,

viu i treballa en un apartament de la rue Blomet. De tornada a Barcelona, treballa a la mateixa

casa on va néixer, al passatge del Crèdit.

A Mont-roig, Miró hi disposa, en canvi, de molt d’espai. Durant les seves estades estiuenques,

a més de pintar i dibuixar, aplega material per a les seves escultures.

Als anys cinquanta, Josep Lluís Sert li dissenya un estudi a Palma de Mallorca. El nou espai

és ampli i lluminós, i Miró comença a produir obres de grans dimensions i a treballar d’una

manera més gestual. Un temps després, compra Son Boter, un mas situat al costat de l’estudi,

que en part habilita com a taller de gravat.

Al llarg dels anys el paper és probablement la matèria que Miró utilitza d’una manera més viva

i constant. S’interessa per aquest material en totes les seves qualitats: paper de vidre, cartró,

papers de diari, postals...

Des d’un punt de vista expressiu, la creació damunt tela ofereix, a partir dels anys cinquanta,

resultats força vigorosos. Hi té molt a veure la predilecció de Miró pel gran format. La relació

amb la tela esdevé més corporal i sovintegen els efectes que denoten una espontaneïtat més

gran o un aprofitament de l’atzar (empremtes, esquitxades, regalims).

Les escultures de bronze de Miró resulten de l’acoblament d’objectes diversos. El procés

de transformació es duu a terme en una foneria. Miró fa servir la tècnica de la cera perduda,

emprada des de l’antiguitat. Primer es fa un motlle de cautxú, que copsa la forma de la peça

que es vol convertir al bronze. Aquest motlle s’omple de cera. Després es revesteix d’un

material refractari capaç de suportar altes temperatures, es fa fondre la cera (d’aquí el nom

del procediment) i es reomple amb el bronze fos. Un cop solidificat el metall, es retira el motlle

de refractari, es poleix la peça i s’hi aplica una pàtina.

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase triem una obra de Miró. A continuació, escoltem petites mostres sonores

que es corresponen amb els materials emprats o amb l’acció realitzada.

A la segona fase disposem d’un teclat amb algunes de les mostres sonores anteriors. Podem

fer una composició musical o ambiental, i enregistrar-la.

És molt important parar atenció a les consignes orals per moure’ns amb desimboltura.


Sons nivell 2. Taller de sons


Aquesta és una activitat concebuda específicament per a usuaris amb baixa visió o invidents.

A la resta d’usuaris que vulguin ampliar el treball de tècniques artístiques els recomanem,

a més, les activitats EMPREMTES I REGALIMS (Tècniques, Nivell 1), CONTRA LA TELA

(Tècniques, Nivell 2) i IMPROVISACIONS SOBRE EL MUR (Tècniques, Nivell 3).

També els vídeos ESCULTURES DE BRONZE i ELS ÚLTIMS ANYS tracten de tècniques i

procediments.

Per ampliar la informació sobre els successius tallers de l’artista recomanem els vídeos LA

RUE BLOMET, RETORN A BARCELONA i EL TALLER DE PALMA.


• Conèixer alguns dels procediments emprats per Miró

• Fer una composició a partir de l’evocació sonora d’algunes tècniques artístiques

QUÈ APRENEM?

• Alguns procediments artístics: tècniques i materials

• Creació d’un treball artístic sonor


Sons nivell 3. Agenda sonora

AGENDA SONORA

INTRODUCCIÓ

Joan Miró era estructurat i metòdic, tant en els seus hàbits com en el seu treball. L’any 1967,

el periodista i assagista Lluís Permanyer li va formular el «Qüestionari Proust». Les al·lusions al

treball hi són constants. Aquestes van ser les seves respostes:

El principal tret del meu caràcter?

-En jutjar-me jo mateix ho hauria de fer amb molt de rigor per saber-ho.

La qualitat que prefereixo en un home?

-La noblesa.

La qualitat que prefereixo en una dona?

-La dignitat d’un arbre plantat sota el cel de Tarragona.

Allò que més estimo en els amics?

-La noblesa i la correcció.

El meu principal defecte?

-Molts; no puc precisar quin és el principal.

La meva ocupació preferida?

-El meu treball.

El meu somni de benestar?

-Ser prou fort per arribar a passar desapercebut.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia?

-No poder treballar, sigui en forma activa o passiva.

Què voldria ser?

-El que sóc.

On desitjaria viure?

-Als meus llocs ancestrals, Tarragona i Mallorca. Barcelona, París i desplaçaments als llocs on un

objectiu concret de treball em cridi, sigui on sigui.

Quin color prefereixo?

-El blanc immaculat d’una paret de calç que permet posar-hi el blau de somni o un roig de passió.

Quina flor prefereixo?

-No la puc precisar.

Quin ocell prefereixo?

-El que descriu un més bell grafisme en l’espai.

Els meus autors preferits en prosa?

-Depèn del meu estat d’esperit. Actualment rellegeixo Le journal intime de Baudelaire.

Els poetes preferits?

-Segons els moments. Sempre els que m’ajuden a conservar una tensió d’esperit per al meu

treball. Tinc ara a l’abast de la meva mà Soledades de Góngora i poesia xinesa antiga.



Els herois de ficció?

-No he tingut temps de pensar-ho.

Les meves heroïnes de ficció favorites?

-No he tingut temps de pensar-ho.

Els meus compositors favorits?

-En trobar-me en una gran nau de gòtic català penso en Bach. En trobar-me davant d’una

superfície blanca per omplir, amb espais buits, intervals, silencis i signes aguts a marcar-hi, penso

en Stockhausen. En passejar pel camp, en intervals de repòs, penso en Vivaldi. En recórrer una

gran ciutat, penso en Varèse. En passejar per carrers d’aquesta gran ciutat, penso sovint en John

Cage.

Els pintors predilectes?

-Els nostres romànics. El gall que amb les potes impregnades de tinta negra es passejava amb

orgull per damunt una gran seda desplegada, les petjades del qual signà després Hokusai davant

l’Emperador.

Els meus herois de la vida real?

-Els herois anònims i humils.

Les meves heroïnes històriques?

-Anònimes i humils.

Els noms que prefereixo?

-Els noms austers de casa nostra, sense cap mena de poesia ni simbolismes.

Què detesto més que res?

-La vanitat i la falsedat.

Quins caràcters històrics menyspreo més?

-El que intenta ofegar la lliure irradiació de l’esperit i la dignitat de l’home.

Quin fet militar admiro més?

-El fet militar més antimilitarista.

Quina reforma admiro més?

-La que defensi els valors universals i eterns.

Quins dons naturals voldria tenir?

-Hauria de fer-me una autocrítica molt dura i intransigent per esbrinar-ho.

Com m’agradaria morir?

-Amb perfecta lucidesa, i amb el grandíssim desig de molestar al mínim possible els qui em voltin.

Estat present del meu esperit?

-De serenitat i de gran esperança en el món futur que s’està forjant.

Faltes que m’inspiren més indulgència?

-Les sentimentals.

El meu lema?

-Viure i treballar amb un sentit de dignitat.

(Lluís Permanyer, 43 respostes catalanes al Qüestionari Proust, Barcelona, Edicions Proa, Col. La mirada,

1967.)




Recomanem complementar aquesta activitat amb TALLER DE SONS (Sons, Nivell 2).

EN QUÈ CONSISTEIX?

A la primera fase hem d’escoltar i recordar la distribució d’una jornada ordinària de Miró.

Després hem d’intentar reconstruir-la de memòria tot ordenant petites mostres de sons

relacionades amb les accions esmentades.

La segona fase consisteix a confeccionar una agenda personal setmanal a base de sons que

ens puguin suggerir coses a fer.

És important parar atenció a les indicacions verbals per resoldre satisfactòriament la proposta.


• Apropar-nos a l’àmbit més personal de l’artista

• Establir paral·lelismes entre la nostra quotidianitat i la de Miró

QUÈ APRENEM?

• Detalls de la vida de Joan Miró


impressions en relleu

IMPRESSIONS EN RELLEU

1. Diagrama de «L’acomodador del music-hall», 1925

Diagrama 1

La pintura original de Joan Miró apareix al vídeo PINTURES DE SOMNI.

2. «Sèrie Barcelona (22)», 1944

Diagrama 1

Diagrama 2

Diagrama 3

Diagrama 4

La «Sèrie Barcelona» és tractada específicament al vídeo RETORN A BARCELONA.

3. «L’œil-oiseau». Estudi d’elements escenogràfics, 1968

Diagrama 1

Diagrama 2

Diagrama 3

Diagrama 4

L’estudi d’elements escenogràfics original de Miró apareix al vídeo EL TRIOMF DEL

SIGNE.

4. Diagrama de «Pagès català al clar de lluna», 1968

Diagrama 1

La pintura original de Joan Miró apareix al vídeo PAGÈS CATALÀ AL CLAR DE LLUNA.

http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/Guies/Fussers/Acomodador.jpg

http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/Guies/Fussers/Serie1.jpg




http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/Guies/Fussers/Estudi1.jpg




http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/Guies/Fussers/Pages.jpg

GUIA - Fundació Joan Miró · Una singularitat de l’estil de Miró són les interseccions de...

Documents

Transcript of GUIA - Fundació Joan Miró · Una singularitat de l’estil de Miró són les interseccions de...