Autora: Naïs Sanjuán Chumilla, practicant de psicopedagogia.

Data d’elaboració: maig 2014

2

1. QUÈ ÉS L’ASSETJAMENT ESCOLAR ENTRE IGUALS?

Dan Olweus (1983), considerat uns dels pioners en l’estudi del bullying, defineix el fenomen com “una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, que escull com a víctima de repetits atacs.

Aquesta acció, negativa i intencionada, situa a la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans.

La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”.

Ortega (1998) ho defineix com “un comportament prolongat de insults, rebuig social, intimidació i/o agressivitat física de uns alumnes cap a uns altres, que es converteixen

en víctimes dels seus companys”. És tracta d’un problema que pren forma poc a poc i que inicialment és difícil de detectar, tot i que l’alumnat normalment n’està al corrent pels adults pot ser difícil de detectar mentre s’està gestant.

Destaquen quatre característiques que defineixen l’AEI:

- Repetició de les accions al llarg de cert període de temps. - Intencionalitat per part de l’agressor. - Indefensió per part de la víctima. - Les agressions no responen a una provocació prèvia de la víctima. - És un fenomen de grup i no un problema individual.

PER SABER-NE MÉS….

http://enxarxats.intersindical.org/efemerides/violenentreiguals.pdf http://www.xtec.cat/~jcollell/01Quees.htm http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/15dd1955-ebf3-

4e68-9d73- http://www.xtec.cat/~jcollell/AP%2024.pdf

3

1.1 Definició del ciberassetjament entre iguals (cyberbullying)

El cyberbullying és un tipus d’AEI. Parlem de cyberbullying

quan l’assetjament escolar entre iguals es produeix per

mitjans telemàtics (Internet, mòbil, jocs online). Cal tenir

present que ens trobem en la societat de la informació i la

comunicació i que utilitzem les TIC (Tecnologies de la

Informació i la Comunicació) en la majoria d’àmbits de la

nostra vida quotidiana. Els nostres alumnes accedeixen a

les xarxes socials (facebook, twitter), es comuniquen pel mòbil (sms, whattsapp...),

accedeixen a aplicacions (AskFm, etc.), el problema deriva de fer-ne un mal ús.

t

Hi ha diferents tipus de ciberassetjament:

Flaming (provocació incendiària): intercanvi d’insults breus a través de

correus electrònics, s’utilitza un llenguatge groller i una actitud d’enuig.

Harassment (fustigació): enviament de vídeos o imatges humiliants sobre una

persona, desprestigiar a algú a través de jocs online o entorns virtuals, enviar

virus informàtics, etc.

Denigration (denigració): es publica informació d’un altre (pot ser falsa) de

manera despectiva a través del correu electrònic, sms, whattsapp, etc. Sovint

es retoquen les imatges digitalment.

Happy slapping (assetjament públic): es produeix quan un grup d’alumnes

registren en vídeo vexacions a altres companys/es i les pengen a Internet.

Etc. (exclusió, suplantació d’identitat, difamació i joc brut...)

Parlem de ciberassetjament quan “ un nen o adolescent és turmentat, amenaçat, assetjat,

humiliat, molestat d’una manera o altra, per un altre nen o adolescent mitjançant l’

ús d’Internet, tecnologies interactives i digitals o telèfon mòbil”.

Per a considerar un cas com a ciberassetjament, s’ha de donar, com a mínim, que un

alumne (o més) maltracti a un altre, intencionalment i de manera repetida a través de

mitjans tecnològics.

Per a ser considerat

bullyHi ha d’haver menors implicats per ambdues bandes, o almenys l’assetjament h

a d’haver estat instigat per un menor per anar contra d’un altre menor.

PER SABER-NE MÉS….

http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/resconflictes/ciberassetjament_iguals

http://www.xtec.cat/~jcollell/AP%2024.pdf

4

2. TIPUS DE CONDUCTES DE L’AEI

Hi ha diferents tipus de maltractament que s’engloben dins les conductes de l’AEI: el

maltractament físic, el maltractament verbal i l’exclusió social, els tres tipus de

conductes es poden donar de forma directa o indirecta. A continuació presentem una

breu classificació.

3. PERFILS DELS PROTAGONISTES I EL CERCLE DEL BULLYING

Els principals protagonistes en els casos d’AEI són: assetjador, víctima, seguidors,

espectadors i defensors. Malgrat la víctima i l’agressor siguin els protagonistes

principals, el fenomen de l’AEI és grupal i tots els alumnes hi desenvolupen un rol.

A continuació aprofundirem una mica més en cada un dels perfils:

CONDUCTES DE L’AEI MALTRACTAMENT FÍSIC

MALTRACTAMENT VERBAL

EXCLUSIÓ SOCIAL

MALTRACTAMENT DIGITAL

Dir

ect

e

Pegar, amenaçar Insultar, posar “motes”, burlar-se, riure’s d’algú

Excloure, no deixar a algú participar en una activitat

Trucades intimidadores, missatges de text molestos i/o grollers, missatges ofensius/intimidadors per xats

Ind

ire

cte

Amagar, robar, trencar objectes o pertinences, etc.

Parlar malament d’algú, escampar rumors falsos

Ignorar, menysprear, tractar com un objecte

Comentaris, fotografies o vídeos penjats a la xarxes socials anònimament, suplantació de la identitat

PER SABER-NE MÉS….

http://www.xtec.cat/~jcollell/02Conductes.htm http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/367bc96d-e35f-

40ad-a76c-4d816605db27/Arxiu%25202_tipus.pdf

5

PERFILS DELS PROTAGONISTES DE L’AEI ASSETJADOR

És la persona que agredeix, assetja o intimida. Pot actuar sol o en grup. Solen ser persones amb poc autocontrol emocional i amb una autoestima baixa i un elevat nivell d’ansietat. Hi ha dos perfils principals:

Perfil dominant amb personalitat antisocial: és una persona amb dificultats d’empatitzar amb altres. Té un patró de personalitat agressiu que es manifesta també en altres contexts. El tipus d’agressió que du a terme és proactiva.

Perfil dominant ansiós: aquests alumnes a més d’agressors sovint són també objecte d’assetjament o “bully-victims”, mostren alts nivells de conducta externalitzada, molta ansietat, hiperactivitat i baixa autoestima. El tipus d’agressió que du a terme és eminentment reactiu.

Igualment podem trobar assetjadors que no es corresponguin amb aquests perfils, tot i que en són els principals.

VÍCTIMA

No hi ha un perfil preestablert en relació a les víctimes d’AEI. Però genèricament hi podem trobar alguns perfils bàsics:

Víctima clàssica: a grans trets mostra una conducta passiva, es mostra submís/a, ansiós/a, insegur/a, són de caràcter tranquil i tenen una baixa autoestima.

Víctima-agressora: és alhora objecte d’agressió i agressor/a. Té un patró de conducta alhora agressiu i ansiós. És victimitzat per uns i agressor d’altres.

Víctima provocativa: és una persona escassament destre, sovint es fica en converses d’altres, diu comentaris inoportuns, etc. Té escasses habilitats socials.

També poden ser objecte d’AEI: alumnes amb algun handicap físic i/o psíquic, alumnes de grups socials i/o culturals diferents, escolar ben integrats (amb bons resultats acadèmics i que sovint es situen pròxims al professorat). Com es pot veure el perfil de víctima és molt ampli és difícil la seva categorització.

SEGUIDORS

Són aquelles persones que actuen amb l’agressor, tot i que per ells mateixos no realitzarien conductes d’aquest tipus. Se’ls anomena també sequaços o còmplices. Normalment són amics o seguidors de l’agressor, i l’ajuden a exercir el maltractament.

ESPECTADORS

Són companys i companyes de l’agressor i la víctima. Normalment

no actuen per inhibició, tenen por de que si ho fan seran objecte

també d’assetjament i passaran a ser la nova víctima, per això

normalment silencien el que està passant i això provoca que

afavoreixin certa “complicitat” amb l’agressor. El motiu es deu al

6

fenomen del contagi social.

Poder participar de manera directa o indirecta de l’agressió: ja sigui animant a l’agressor, participant d’alguna conducta inclosa com a AEI, això es deu al fenomen del contagi social. Altres espectadors se senten incòmodes però no denúncies la situació per por. Són testimonis que es mostren passius davant l’agressió.

DEFENSORS

Són persones que es situen properes a la víctima. Sovint actuen com a confidents de la víctima o els ajuden després de patir una agressió. A vegades també ho denuncien recorrent a un adult. Algunes d’aquestes persones que s’atreveixen a denunciar la situació d’AEI, s’encaren al agressor o “bully” i als seus seguidors. Altres per por no ho fan i per tant actuen també de manera passiva.

Els protagonistes implicats en l’AEI, segons el cercle de l’assetjament escolar proposat

per Olweus (2001), són: Els protagonistes implicats en l’AEI que acabem de comentar formen “el cercle del

bullying”. Com es pot veure en el següent gràfic, el cercle de l’AEI situa a cada un dels protagonistes implicats. Com es pot observar, a prop de l’agressor es situarien els seguidors i els espectadors que participen animant a l’agressor, en l’altre pol i trobem els defensors i en un punt mig els espectadors neutrals.

Agressor / víctima / seguidors / espectadors / defensors.

PER SABER-NE MÉS….

http://www.monite.org/que-es-el-bullying/perfiles-de-los-participantes-

en-las-agresiones/

http://www.joanteixido.org/doc/convivencia/bullying.pdf

7

4. Indicadors per a la detecció de l’AEI al centre.

Els casos d’AEI sovint són molt difícils de detectar, ja que ni les víctimes ni els

espectadors solen denunciar-ho per por. La majoria de vegades quan els adults (família

o escola) detecten un cas d’AEI és perquè ja porta molt de temps produint-se. Com a

educadors cal estar atents a qualsevol signe d’alerta que permeti detectar casos d’AEI.

Hi ha indicadors de tipus físic, conductual, emocional i relacional. A vegades els

símptomes es poden correspondre amb els d’altres problemàtiques. Si es detecta que

ens podem trobar davant un cas d’AEI cal anar més enllà i investigar què és el que

realment està succeint.

Alguns indicadors per a la detecció al centre són:

A l’escola són objecte de burles, bromes, són insultats, o anomenats amb malnoms.

Evidències físiques de violència sense explicació raonable.

Es troben involucrats en baralles en les que prenen un paper d’indefensió.

Al pati es troben sols o sovint es situen a prop dels mestres.

Són els últims alumnes triats per a fer equips o treballs en grup.

Rebuig per part dels companys.

Presenten una disminució del rendiment escolar, sovint els és difícil concentrar-se.

Ofereixen una imatge d’inseguretat i ansietat.

8

Presenten símptomes psicosomàtics: mal de panxa, mal de cap, mareigs, etc. Sovint demanen si els poden venir a buscar els pares a l’escola.

Els companys envien notes o missatges desagradables.

No tenen gaires amics a l’escola.

Canvis sobtats

Canvis inexplicables d’humor (irritació, ansietat, tristesa, etc.)

Tics nerviosos.

Alteracions alimentàries: falta d’apetit, pèrdua de pes, etc.

Pèrdua freqüent del material escolar.

Com a educadors cal estar molt atents per poder detectar els casos d’AEI. Alguns consells per a fer-ho són:

Observar els espais de relació on hi ha menys presència del professorat: passadissos, lavabos, pati, espai de menjador, extraescolars, etc.

Portar un registre de les incidències produïdes.

No restar importància quan un alumne denúncia un assetjament. Si cal, s’ha d’investigar més acuradament que és el que està passant i si es tracta d’una simple baralla entre alumnes o és un fet sistemàtic i intencional.

5. Indicadors per a la detecció familiar de l’AEI.

A continuació presentem també una sèrie d’indicadors que poden servir a les famílies

per detectar si el seu fill/a és objecte d’assetjament escolar.

Alguns indicadors per a la detecció familiar són:

Arriba a casa amb la roba estripada, o els materials escolars fet malbé.

Presenta signes de violència física: blaus, esgarrapades, ferides, etc.

Perd diners o objectes de valor.

PER SABER-NE MÉS….

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/71be85e4-

72f3-4757-a1f3-221efe680a2b/Arxiu%252013_Indicadors.pdf

http://www.xtec.cat/~jcollell/03Alerta.htm

9

Evita anar a determinats llocs.

No vol anar a l’escola o demana que l’acompanyin i/o recullin.

No té un grup de relació a l’escola: no el conviden a festes, no queda amb

companys de classe, i no porta a cap company de l’escola a casa.

Agressions a altres nens o a germans/es petits/es.

Mostra angoixa o sentiment de culpa i quan se li pregunta que li passa sempre

diu que res.

Malestar emocional i canvis sobtats d’humor.

“Síndrome del diumenge a la nit”: després de dies de festa o del cap de

setmana, la nit abans de tornar a l’escola mostra molta ansietat.

Va i torna de l’escola per recorreguts il·lògics.

Alteracions del son i de l’apetit.

Símptomes psicosomàtics: mal de cap o de panxa, mareig, malestar general,

etc.

No vol sortir de casa ni trobar-se amb amics.

Degradació de l’autotestima.

No expressa els seus sentiments.

També és important tenir canals de comunicació amb l’escola per tal de posar en comú

impressions, intercanviar informació i compartir criteris educatius en el cas que

efectivament ens trobem davant d’un cas d’AEI.

6. Claus per millorar la convivència a l’aula

Per tal de millorar la convivència a l’aula ens podem servir de diferents propostes per

treballar amb l’alumnat, que han de ser liderades pels tutors. A més, també podem

pensar en algunes propostes que ajudin a millorar les relacions entre companys i els

problemes que sorgeixen amb la convivència.

PER SABER-NE MÉS….

http://www.xtec.cat/~jcollell/ZGuia%20Pares.pdf

http://www.psicopedagogia.com/sufre-bullying

10

Algunes propostes són:

Normes de convivència: han de ser clares, poques i consensuades entre el

tutor/a i l’alumnat. S’han de redactar en positiu. Exemple: en comptes de dir

que no es pot parlar alt, dir que cal parlar fluix.

Bústia de convivència: crear una bústia on l’alumnat pugui expressar els seus

sentiments en relació al grup, fer propostes de millorar, informar anònimament

sobre algun problema, etc. El tutor hauria de revisar la bústia periòdicament i

treballar els aspectes que consideri rellevants per millorar la convivència a

l’aula.

Crear un banc del temps: per crear un banc del temps primerament s’ha de fer

un recull dels coneixements i habilitats de tots els alumnes de l’aula.

Posteriorment, en l’espai de tutoria s’agrupa a l’alumnat en parelles per tal que

puguin realitzar l’intercanvi. Les parelles seran rotatives per tal de fomentar la

interacció i intercanvi entre tot l’alumnat. Poden ser coses senzilles com: dibuix

manga, tècniques d’estudi, ajuda en alguna assignatura, etc.

Cercle de paraula: es una estratègia que s’utilitza per parlar d’aspectes difícils

que generen malestar en el grup. Els temes a tractar poden ser tant proposats

per l’alumnat com pel tutor/a. Qualsevol persona del grup pot proposar un

aspecte que li agradaria millorar. En primer lloc es fa una rotllana. Els alumnes

s’han d’expressar individualment, es segueix ordre en funció del cercle,

qualsevol alumne pot fer una aportació o passar el torn i restar en silenci. La

premissa bàsica és que s’han d’escoltar les aportacions dels companys i

respectar totes les opinions. Per exemple un alumne pot dir que al pati se sent

sol, la resta d’alumnes poden compartir les seves experiències i sentiments al

respecte i/o proposar estratègies d’ajuda entre companys. El docent és qui

dinamitza el procés.

Assemblees de classe: són un espai necessari de participació i gestió de les

problemàtiques que puguin sorgir en l’aula, permet posar en joc moltes

habilitats socials (empatia, respecte, escolta activa, etc.). És positiu poder

establir un ordre del dia, una idea és que l’alumnat tingui una cartolina a classe

on poder anotar els temes a tractar, a partir de la qual es prioritzin els aspectes

més urgents (ho pot fer el tutor/a juntament amb el delegat). Es pot establir

també un moderador i un secretari que elabori l’acta de l’assemblea Es poden

11

tractar temes com: la resolució de conflictes, propostes d’activitats, propostes,

canvi de càrrecs de l’alumnat, notificar alguna cosa als companys, etc.

7. Propostes d’intervenció per prevenir l’AEI des de les tutories

Com a propostes amb l’alumnat d’ESO, proposem dur a terme un programa

d’habilitats socials i convivència escolar en l’espai de tutoria. Aquest programa s’ha

aplicat al 3r trimestre del curs 2013/14 amb els tres grups de 2n d’ESO com a

experiència pilot. Es proposen tres sessions en que es tracten aspectes com: la

resolució de conflictes, el coneixement sobre l’AEI, els estils de relació interpersonal,

etc. Es proposen un seguit d’activitats per ampliar el coneixement de l’alumnat entorn

a aquests aspectes i posar en joc estratègies que afavoreixin la convivència, així com

per a conscienciar-los entorn l’AEI per tal de prevenir el fenomen. Les activitats poden

ser adaptades segons les característiques i necessitats dels grups amb que s’apliquin.

Podeu accedir al programa a través del següent enllaç:

http://www.slideshare.net/naissanjuan/programa-dhabilitats-socials-i-convivncia-

escolar-34560848

PER SABER-NE MÉS….

http://ww2.educarchile.cl/UserFiles/P0001/File/tiempo_de_circulo.pdf http://blocs.xtec.cat/bancdeltempsescolar/files/2013/04/article-

perspectiva-escolar.pdf http://www.cruzrojajuventud.es/pls/portal30/docs/PAGE/CRJ/RECURSOS_D

IDACTICOS/RD_INTERVENCION_E_INCLUSION_SOCIAL/GUIA_ESTRATEGIAS_EDUCATIVAS_PARA_LA_PREVENCION_DE_VIOLENCIA/CAPITULO4.PDF