Guia exposició "El so de la llum. Mompou / Gaudí"

CAT

guia

E X P O S I C I Ó

T E M P O R A L

1 2 - 1 2 - 1 2 / 3 - 6 - 1 3

U N A P R O P O S T A D ’ A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S

— 2—

El museu de la música presenta un projecte del músic adolf pla i el fotògraf marc llimargas a l’entorn de dues grans figures de l’art català: el músic i compositor Frederic mompou i l’arquitecte antoni Gaudí.

Dos creadors actuals contemplen conjuntament dos creadors del passat. pla ha estudiat i ha interpretat l’obra de mompou, i llimargas ha fotografiat reflexivament les obres de Gaudí. la trobada pla / llimargas propicia un diàleg a l’entorn dels elements creatiuscompartits per mompou / Gaudí.

mompou (1893-1987) pertany a la generació de músics de les primeres dècades del segle xx i va viure els difícils anys de la guerra ila postguerra. Gaudí (1852-1926) va viure la renaixença i és el màxim representant del modernisme arquitectònic català, amb unaactivitat que s’estén des de les darreres dècades del segle xix fins a les primeres del xx. malgrat pertànyer a diferents generacions i contextos culturals, i malgrat dedicar-se a disciplines artístiques diferents, mompou i Gaudí van compartir la ciutat deBarcelona i la llum mediterrània. pla i llimargas ens mostren, a través d’una proposta artística, i no pas discursiva, els vincles sorprenents que descobreixen entre els dos creadors, tant en la concepció de l’art com en les fonts d’inspiració.

la figura de mompou és el fil conductor d’aquesta exposició. a través de documentació personal –cedida gentilment per la FundacióFrederic mompou i que inclou alguns materials inèdits–, el museu presenta un espai biogràfic previ que ens situa en la personalitat il’obra del músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes ens conviden a un recorregut ben suggeridor pel món estètic demompou i Gaudí.

Museu de la Música

U N A P R O P O S T A D ’ A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S

Adolf Pla i Marc Llimargas

L’arquitectura

crea espais de silenci.La música neix en el silenci. A partir de la ressonància harmònica de Música callada o de Charmes, Mompou ens convida a escoltar la veu del

silenci. I no podem imaginar altra arquitectura més sonora que la de Gaudí. Us proposem aquest espai

com un diàleg sensible d’imatges, sons i paraules d’aquests dos «mestres de l’art

del futur».

BIOGRAFIA

Frederic mompou i Dencausse neix el 16 d’abril de 1893 al barri del paral·lel de Barcelona. amb talent per fer carrerade pianista, el 1909 s’orienta cap a la composició, fascinat per un concert de Gabriel Fauré i marguerite long al qualassisteix a Barcelona. Durant dos anys, construeix el fonament de la seva música en una sonoritat harmònica:l’acord metàl·lic.

El 1911, mompou enllesteix la seva primera peça, Impressions íntimes, i s’instal·la a parís fins al 1914. arran de laprimera Guerra mundial, torna a Barcelona, on viu fins al 1921 i compon bona part de les seves obres mésemblemàtiques: Cants màgics, Charmes, Fêtes lointaines... El 1921 torna a parís per mostrar aquesta música al seumestre de piano, Ferdinand motte-lacroix, que l’estrena amb les lloances entusiastes del crític Émile Vuillermoz.

la dècada del 1920 és especialment creativa, amb les primeres Cançons i danses, els Preludis i les cançons per aveu i piano. En la dècada següent, mompou pateix una gran crisi creativa, per la qual cosa produeix escassescomposicions. El 1941, la guerra el fa tornar a Barcelona, on es quedarà la resta de la seva vida. aquest mateix anyconeix carme Bravo, amb qui es casarà disset anys després.

En aquest període, Frederic mompou inicia noves vies de composició, cada vegada més austeres i serenes. El 1951ja havia acabat el primer quadern de Música callada, la seva obra més destacada, i el 1967 enllesteix el darrer delsquatre quaderns. El 1957 acaba l’obra més virtuosística, Variacions sobre un tema de Chopin, i el 1963, la seva únicaobra simfonicocoral, Improperios. El 1978, mompou compon la seva darrera peça, La vaca cega, una cançó amb eltext de Joan maragall. mor el 30 de juny de 1987.

Museu de la Música

— 3—

— 4—

Interactiu

Mompou defineix la seva música [2 min 16 s]programa Personatges, 1978. Entrevista de montserrat roig

Mompou: la primera composició [2 min 6 s]programa A fondo, 1976. Entrevista de Joaquín soler serrano

Jankélévitch parla de Mompou [1 min 44 s]Grandes músicos. Dir. agustín Navarro, 1979

Mompou: Cançó núm. 1 [2 min 54 s]L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970

Victòria dels Àngels i Mompou: Damunt de tunomés les flors [4 min 39 s]

L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970

Collage fotogràfic

Mompou a Nova York, 1973

EL SEU ENTORN

Jo no penso la música, només la transmeto.Tinc la consciència tranquil·la.

Mompou

EL SEU ENTORN

— 5—

Diagrama dibuixat per Mompou (ca. 1919) Cúpula del Palau Güell, 1885-1900

EL SEU ENTORN

UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Cronograma

Una consciènciasense fronteres

Frederic mompou, de personalitat introvertida i reflexiva, percebia elseu entorn amb una gran intensitat.Des de ben jove es va interessar perles grans qüestions de la filosofia i,mostrant una consciència moltoberta, es va deixar seduir pel pensament de les cultures orientals. la música de mompou troba l’origenquan encara no s’ha manifestat elpensament. En aquest sentit, lapodem qualificar d’«original», fruitd’un fluir conscient.

— 6—

Quadern de pensaments (ca.1919)Quadern de pensaments (ca.1919)

OposatsEls dos elements oposats: a) claror-tenebres b) llum-ombrasón dos orígens?o l’un és conseqüència de l’altre?

mompou

EternitatDes de l’instant en què s’inicià la primera vibració en l’espai tenebrós i buit fins al’instant en què suposem que retornarà la immobilitat a les tenebres: aquest principii aquest fi, aquesta vida i mort, són els límits de l’eternitat?si la naturalesa ens ensenya que tot recomença, és també just creure que aquestprincipi i fi, aquesta eternitat suposada per la nostra pobra imaginació, és sols unperíode de l’eternitat.

mompou


La intel·ligència estarà sempre submergidaen el dubte entre dos veritats oposades.

Mompou

Park Güell, 1900-1914Casa Batlló, 1904-1906Casa Milà, 1906-1912


Hi ha dues formes de felicitat, el goig i latristesa, tot i que aquesta pocs són els quesaben comprendre-la.

Mompou

— 7—


Barcelona, indústria litoral (1918)

Manuscrit de Mompou (1910)

Acord metàl·licÉs quan es produeix un fet transcendent en mi, l’instant en quèapareix dels meus dits, l’acord metàl·lic: aquest acord, repetit deforma obstinada, em descobrí un món sonor dins una atmosferametàl·lica, com la que embolcallà tota la meva infantesa, lligadaa la foneria de campanes, i més tard, la de les zones industrialsque veia i sentia durant les meves passejades pels entorns de Barcelona, especialment per les zones litorals.

mompou


En aquest acord hi ha tota la meva música.

Mompou

Què és l’acord metàl·lic de Mompou?És un símbol de la unió dels oposats: consonància amb dissonància i simetria amb asimetria. aquestaunió ens situa en un espai vibratori molt subtil que ens transporta cap a un estat diferent de consciènciai de fluïdesa.allò que és màgic ens atrau per la connexió entre la realitat i la irrealitat. així, doncs, aquest acord fetde vibracions sonores en oposició ens transmet l’experiència de sentir la màgia.

Manuscrit (1910)

— 8—


Mompou i la seva fillola, Elisenda Janés (1955)

Col·legi de les Teresianes (1885-1899)


— 9—

LA BELLESA DE LA MATÈRIAEN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Dibuix de Mompou (ca. 1919)

Quan oloro una florno penso en el seu procés de cultiu. Així m'agrada escoltar la meva música.

Mompou

RecomençarJo sento la música del caminet de muntanya. Faigaquesta música perquè l'art ha arribat al seu límit... l'ar t és un retorn a allò primitiu. No, no és un retorn, és recomençar. recomençar amb tot el que ja sabem.

mompou


L’originalitat consisteix a tornar a l’origen.

Gaudí Primitivisme aparent. El nou punt de partidaés ideal i situat en la nostra època. La nostracova té les parets netes davant el futur.

Mompou

Casa Batlló, 1904-1906 Park Güell, 1900-1914

— 10—


El sol és el gran pintor de les terres mediterrànies.

Gaudí

La bellesa de la matèriaen una composició que no ho és

Un dia, a parís, Frederic mompou varebre la visita del musicòleg JoséBruyr. Quan mompou obrí la porta iel visitant li va preguntar si era elcompositor, ell va contestar: «Je nesuis pas un compositeur! Je ne suisqu’une “musique” et une musique lamoins composée du monde» (Nosóc un compositor! No sóc més queuna «música», i la música menyscomposta del món).mompou s’identifica amb el músiccom aquell que intueix, que rep la música, en contraposició al compositor, aquell que construeix,que és capaç d’edificar una simfoniagrandiosa a partir de quatre notes.

Palau Güell, 1886-1890 Park Güell, 1900-1914


LLUM MEDITERRÀNIA

El gran llibre, sempre obert, que enshem d’esforçar a llegir és el de la Natura.

Gaudí

Olivera mediterrània Mar de Tarragona

— 11—


No som lliures de pensar el que volem.Pensem el que sentim.

Mompou

MELODIA POESIA

Diàleg en clau, 1942

Damunt de tu només les flors, 1942


Les formes expressades amb senzillesa,tenen més grandesa.

Gaudí

MATÈRIA BREVETAT

Sintonia Cadena SER, 1951

La gitana Chatuncha i Mompou, ca. 1916

— 12—


SILENCI RESSONÀNCIA

El pensament només treballa en el silenci.

Mompou


Cada home, amb el seu amor propi, és el centre de la seva pàtria.

Mompou

Interactiu

Matèria [2 min 11 s]El carrer, el guitarrista i el vell cavall / El llac

Silenci [57 s]Música callada X

Ressonància [1 min 5 s]Cants màgics

Llum i mediterrània [1 min 30 s]Scènes d’enfants

Melodia i tradició [2 min 9 s]cançó iii, El noi de la mare

Acord metàl·lic [2 min 11 s]

Traduint el passatla capacitat de mompou per desmaterialitzar la música provoca que, màgicament, aquesta ens arribi amb tota la sevasubstància. Quan fa servir un tema popular, n’expressa l’essència, una essència que continua fluint en tota la seva música.mompou fa present, també, la tradició, acostant-se a la música medieval per arribar als sons primigenis, de la mateixamanera que Gaudí passa per les arquitectures gòtica, bizantina i grega per arribar a reconèixer l’arquitectura de la natura.

Grafisme de Mompou (ca.1919)

Aglàia, Enric Monjo, 1950.Aglàia és el símbol de la intuïció i la creativitat.

Cants màgics, 1919

— 13—

La tradició ens governa,ens guia i ens condueix.

Gaudí

Hem de ser sintètics.

Gaudí

MESTRES DE FUTUR

La realització d’una cosa consisteix a posar la seva llei d’acord

amb la llei de la Creació.

Gaudí L’artista és un magnífic servidor de l’art. És només un humil intermediari entre el Creador i l’obra.

Mompou

Sant Jordi, Enric Monjo, 1955.Catedral de Terrassa.El model és Mompou.

Casa Batlló, 1904-1906 Margalló Casa Vicens, 1883-1888

Temple de la Sagrada Família, 1883Cripta de la colònia Güell, 1908-1915


— 14—

MESTRES DE FUTUR

La noche sosegadaen par de los levantes de la aurora,la música callada,la soledad sonora,la cena que recrea y enamora.

San Juan de la Cruz

MESTRES DE FUTUR

L’instrument musical més gros del mónantoni Gaudí concep el temple de la sagrada Família com un instrument (ungran instrument de 12 campanars amb 7 campanes tubulars cadascun, en total 84 campanes), com si fos el teclat d’unenorme piano, perquè la veu del temple sesenti arreu de Barcelona.

Mestres de futur

l’arquitectura crea silencis.

la música neix en el silenci.

pocs silencis són tan sonorscom els de Gaudí. cap músicaés ben bé la mateixa veu del silenci. Només, potser, la demompou.

Agulles de les torres-campanar de la Sagrada Família

Música callada X, 1962

Campanar de la façana del Naixementdel temple de la Sagrada Família

— 15—

MESTRES DE FUTUR

La música és el descansdel setè diade la Creació.

Mompou

La saviesaés superiora la ciència.

Gaudí

Exposició “El so de la llum. Mompou / Gaudí”. MUSEUDE

LA MÚSICA de BarcelonaL’Auditori. Lepant, 150.

08013 Barcelona. Tel. 93 256 36 50.

[email protected]

Autors i comissariat: Adolf Pla i Marc LlimargasImatges: Marc Llimargas

Escultura “El so de la llum”: Marc Boada, Adolf Pla i Marc LlimargasPedra cúbica: Marc Llimargas

Guió i interpretació audiovisuals: Adolf PlaDisseny gràfic exposició: Joan Rossell (L’Estudi)

Disseny del muntatge (fusteria / audiovisuals): Francesc MartíEdició audiovisual “Mestres de futur”: Rosebud Films

Edició diorama: Interactua / Ten ProductionsDocumentació original exposada: Fundació Frederic Mompou

Fons documental i fotogràfic: Biblioteca Nacional de CatalunyaProducció i coordinació: em@art (Espai Imaginari) i Museu de la Música

D.L.

B.11

74-2

013

Guia exposició "El so de la llum. Mompou / Gaudí"

Documents

Transcript of Guia exposició "El so de la llum. Mompou / Gaudí"