GUIA DIDÀCTICA Fang i Setge | Guia Didàctica | 1 · 2016-11-17 · Tingues en compte que els...

Fang i Setge | Guia Didàctica | 1

GUIA DIDÀCTICA


JUSTIFICACIÓ

FANG i SETGE no neix amb la vocació de convertir-se en un producte comercial sinó que pretén donar resposta a una inquietud de la societat catalana. Aquest espectacle és un musical de gran format únic, emotiu i crític.

És una obra moderna i espectacular per a tot tipus de públic, amb un rigor històric que inclou la visió catalana, espanyola i anglesa del conflicte; el que assegura l’objectivitat i la comprensió dels diferents punts de vista.

PROPOSTES PRÈVIES A L’ESPECTACLE

1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

1.1 Context històric general:

La Guerra de Successió Al llarg del segle XVII ,el regne de França es converteix en una gran potència. El rei Lluís XIV, de la casa de Borbó, imposa l’absolutisme com a única forma de govern possible: “L’État, c’est moi”. El 1700 Carles II, el monarca dels regnes hispanics, agonitza sense descendència. I Lluís de França veu en la possibilitat de controlar, també, l’imperi espanyol la oportunitat d’erigir una monarquia universal.Però Anglaterra, Holanda i Austria estan decidides a aturar a Lluís XIV. El monarca espanyol Carles II, abans de morir pressionat per totes bandes, fa i desfà el seu testament uns cops a favor de l’Arxiduc Carles d’Austria (del seu mateix llinatge) i d’altres a favor de Felip d’Anjou net del rei de França. Finalment en el moment de la mort el testament deixa com hereu al Felip d’Anjou (Felip V) de la casa de borbó. Però Anglaterra, Àustria i Holanda formen una coalició antiborbònica anomenada La Gran aliança de la Haia per mirar frustrar les ambicions de Lluís XIV. Dues maneres de concebre el món s’enfrontaven: L’absolutisme despòtic contra la monarquia benvolent Austríaca.

La guerra va començar el 1702. Els territoris hispànics es van dividir entre els defensors de Carles (Corona d’Aragó) i els partidaris de Felip (Castella). Pel que fa a Catalunya gairebé tots els territoris van defensar la causa austracista ja que el sistema centralista i intervencionista que representava el candidat borbònic, despertava un gran rebuig. Els aliats, per guanyar-se l’ajut militar i estratègic de Catalunya van garantir a través del tractat de Gènova que malgrat perdessin la guerra Anglaterra garantiria el manteniment de les Constitucions i llibertats de Catalunya. El 1705 Carles entrà a Barcelona, jurà les Constitucions catalanes i convocà Corts. Barcelona es converteix en referent polític internacional de les llibertats i d’una nova manera de governar. Però un fet capgirarà els interessos de La Gran Aliança. El 1711 va morir l’emperador d’Àustria Josep I (germà del rei CarlesIII), i Carles va haver d’anar a Viena per poder ser coronat emperador d’Àustria. Aquest fet va fer que la situació internacional canviès,


ja que la possibilitat d’un imperi austríac enfortit per la doble corona Espanyola i Austríaca també posava en perill l’equilibri europeu. Així doncs, les potències europees, molt delmades econòmicament, van signar el tractat de pau d’Utrecht l’any 1713, que posava fi al conflicte atorgant la corona espanyola a Felip d’Anjou, que passaria a ser Felip V, amb la condició que mai es pogués ser rei de França, i així mantenir l’equilibri europeu. Però contrariament a alló que dèia el tractat de Gènova, que Catalunya havia signat amb els aliats, en la pau d’Utrech no es van garantir les Constitucions i llibertats catalanes. Felip V sols va atorgar “tots aquells privilegis que posseeixen i gaudeixen els habitants de les dues Castelles,que de tots els pobles d’Espanya són els més estimats del rei catòlic”. Així les Constitucions catalanes que posaven la vida i les possessions de la gent per sobre del poder del rei a diferencia de les de Castella, quedarien a mans de Felip V que no amagaba la intenció d’abolir-les i posar fi a l’Estat català. El rei Carles, des de Viena, explicità el seu suport als catalans però no podia fer res sense el suport de la marina Britànica. Tot i així, sola i abandonada pels seus aliats, el 6 de juliol de 1713, Catalunya va decidir continuar lluitant per defensar les seves Constitucions i la seva pervivència com a Estat. Però l’11 de setembre de 1714, després d’una cruenta guerra e guerrilles a arreu del país i d’un llarg setge, la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques dirigides per Felip V.

La derrota catalana del 1714, al final de la Guerra de Successió, va representar la pèrdua de la majoria de lleis i de totes les institucions d’autogovern del Principat, com el Cosell de Cent, les Corts i la Generalitat. L’eina jurídica per fer-ho va ser el Decret de Nova Planta, promulgat pel rei Felip V l’any 1716. Aquest fixava un model nou de govern i d’administració basat en les idees de centralització de l’Absolutisme.

## Conprèn els conceptes:

- Què pretenia aconseguir el rei de França Lluís XIV, si el seu net heredava la corona espanyola?

- Amb quina intenció es va formar la Gran Aliança de l’Haia?

- Per què creus que els catalans rebutjaven un monarca Absolutista?

- Les Constitucions Catalanes afavorien al poble o bé al rei?

- En què va consistir el pacte de Gènova signat pels catalans amb Anglaterra al 1705? Els Anglesos el van complir?

- Què és un decret? Analitza alguns exemples concrets del Decret de Nova Planta implantat per Felip V.

- Reflexiona sobre la frase de Francesc Castellví, un cronista de l’època que va afirmar, sobre la derrota de l’11 de setembre de 1714: “No només és la fi de l’Estat català sinó que també és la fi de la nació Catalana”.

### Educació en valors: els Drets Humans.

- Busca informació a internet sobre els drets humans i respon les següents preguntes:

Tingues en compte que els drets humans són un conjunt de drets essencials de la persona reconeguts en la Declaració dels Drets Humans, aprovada per l’ONU l’any 1948. Tot i que molts estats han adquirit el compromís de vetllar pel seu compliment, encara avui dia molts d’aquests drets essencials són vulnerats contínuament.

1. Creus que els reis absolutistes del segle XVIII respectaven els drets essencials de l’home?

2. Justifica la següent afirmació: “Les persones tenim uns drets naturals i indiscutibles pel sol fet de ser humans. Aquest drets són, per exemple, el dret a la vida o el dret a la llibertat de pensament.”

3. Durant la conquesta de València i Aragó el 1707 les tropes borbòniques van cremar cases i viles senceres, pel sol fet que els seus habitants havien oposat resistència. Creus que això era habitual?


o bé s’acostumava a preservar els drets dels pobles conquerits?

4. Enumera i explica els principals objectius de l’ONU. Creus que és important el paper que exerceix en les relacions diplomàtiques internacionals? Inicieu un debat a classe creant tres grups: un defensarà la posició felipsta, l’altre ha de vetllar per la causa austracista i el darrer ha de simular que són representants de l’ONU i presentar argumentacions per resoldre el conflicte evitant la guerra.

Valor afegit: la solidaritat

Els éssers humans som animals socials, és a dir, necessitem els altres per sobreviure. És per aquest motiu que ens hem de preocupar per les persones del nostre entorn més proper i llunyà. Aquesta inquietud pel benestar dels altres s’anomena solidaritat. Els mitjans de comunicació ens informen continuadament de l’estat i problemes del món, i aquesta informació ens desperta el sentiment de solidaritat envers la resta de persones. La solidaritat té com a principal objectiu ajudar als altres éssers humans partint del principi que tots ens mereixem els mateixos drets.

Actualment, una part d’aquesta solidaritat es gestiona a través d’organitzacions no governamentals que es coneixen amb les sigles ONG. Aquestes recullen diferents aportacions que fem els ciutadans i les destinen a projectes de desenvolupament. Així doncs, adopten el paper d’intermediaris entre la solidaritat de cada persona i l’aplicació a la resta.

- Després de la guerra de Successió, creus que algú ajudava a la població que havia patit la guerra?

- Imagina’t que ets membre d’una ONG i que has d’intentar ajudar a un territori que ha sofert una guerra recentment. Quines propostes solidàries presentaries?

- Com aconseguirieu els fons per ajudar a aquestes persones? Realitzeu un cartell publicitari que contingui imatges i eslògan impactants, disseny atractiu, etc. Després podeu fer un gran mural amb els que hagin fet la resta de la classe i penjar-los a un lloc visisble de l’escola, fent que les parets parlin.

1.2 Context històric a Catalunya

1.2.1 La guerra dels Catalans. 1713-14

Des del 6 de juliol de 1713, moment en que La Junta de Braços decideix resistir, la guerra que fins aquell moment havia sigut inernacional es transforma en la guerra on els catalans lluiten en solitari per defensar la pervivència de l’Estat català. La capital està condemnada a patir un sever setge per part de les tropes Borbòniques. L’esperança en que altres places fortes catalanes com Castellciutat, Cardona, Tarragona o Hostalrich resistissin en mans catalanes permetia pensar que Barcelona seria ajudada des de fora. Si la capital resistia seria molt complicat sotmetre tot el territòri català. L’ajut que es podia rebre per mar des de Mallorca feia pensar que la resistència era possible.

En aquell temps una ciutat assetjada no podia resistir més enllà de dos o tres mesos, i els exèrcits assetjadors tampoc podien aguantar freds hiverns al descobert. Així el setge que va començar al juliol de 1713 semblava que s’havia de resoldre en poc temps.

L’arribada, més o menys, continuada de vaixells provinents de Mallorca i de Nàpols van nodrir la ciutat de queviures, pólvora i materials essencials, durant els primers mesos del setge. Els arbres de la ciutat i les cases derruides per les bombes, proveïen de combustible per escalfar-se i cuinar. Els jardins, els patis de les cases i qualsevol racó de terra, es van convertir en horts improvitzats. Així la població de Barcelona resistia l’hivern per sorpresa dels assetjadors, mentre les bateries de la ciutat continuaven escopint foc mantenint a l’enemic a gairebé 2Km de distància de les muralles.


Després dels primers mesos Felip V, delmat econòmicament, va pujar considerablement els impostos a la gent dels territoris ocupats, fet que acabà provocant revoltes arreu de Catalunya i un generalitzat sentiment antiborbònic. Aquets sublevats s’organitzaven en grups o guerrilles anomenades Miquelets que atacaven per sorpresa els diferents regiments borbònics escampats arreu del país. Amb el país completament agitat, i davant la impossibilitat de fer caure Barcelona, les tropes de FelipV comandades pel Duc de Populi van començar a sotmetre a la població de Barcelona a un bombardeig constant i mortífer. Es calcula que durant tot el setge, sobre la ciutat van caure més 40.000 projectils. No va ser fins que FelipV va rebre l’ajut del seu avi, Lluís XIV rei de França, que el setge sobre la ciutat va començar a ser efectiu. La marina francesa sumada a l’escasa flota espanyola va aconseguir bloquejar el port de Barcelona a partir del febrer de 1714, però el fet que va decantar la balança a favor del borbònics va ser l’arribada a primers de juliol de 1714 d’un contingent francès de 20.000 homes comandat pel general francès més important del moment: El Duc de Berwick. Aquest general va rellevar del comandament al Duc de Populi.

Els efectius de Barcelona eren aproximadament d’uns 4000 homes la majoria civils davant d’un exèrcit professional de 40.000. El 12 d’agost, Berwick mana un assalt massiu de 16.000 homes contra el baluard de Santa Clara i el baluard de Portal Nou. La batalla va durar tres dies i finalment els catalans van aconseguir expulsar l’exèrcit invasor a un preu molt alt, 800 morts i uns 900 ferits. Berwick va veure com un exèrcit improvitzat de comerciants i menestrals feia retrocedir l’exèrcit més poderós del moment. La seva estratègia va ser reoganitzar-se i durant quinze dies va bombardejar les muralles de la ciutat fins deixar-les arranades perquè les seves tropes poguessin entrar en formació. Finalment, l’onze de setembre a les sis del matí va començar una batalla violentíssima, que va durar fins les tres de la tarda. El llarg i heroic setge, de més d’un any, havia acabat. Les baixes catalanes durant tot el setge i la batalla final pujaven a 6.800, i unes 14.200 per als borbònics.

1.2.2 Proposta d’itinerari per la Barcelona del 1714.

Les Drassanes

Avinguda Paralel

Aquest edifici tenia la doble funció, actuava com a lloc on es construien vaixells i alhora servia de magatzem militar. Encara es conserva una part que servia de baluard defensiu de la ciutat. S’observa la part de muralla medieval que dona a l’Avinguda paralel. La part de muralla que dona al Portal de Santa Madrona és del segle XVIII, s’observen els trets essencials que tenien les muralles de Barcelona de l’època: les cantonades arrodonides i les parets inclinades perquè les bales de canó rodoléssin en comptes d’impactar.

El Born

Plaça Comercial, 12

El jaciment, descobert al subsòl de l’antic mercat del Born, ha permès aprofundir en l’estudi de la vida quotidiana de la Barcelona del 1700 i, fins i tot, posar nom als barcelonins que vivien en una part de les cases i els carrers que Felip V va fer enderrocar per construir-hi una imponent ciutadella militar.

La Ciutadella

Desapareguda

Fortalesa militar ara desapareguda de planta pentagonal, construïda entre el 1716 i el 1748 per reprimir qualsevol revolta dels ciutadans de Barcelona. La seva construcció va comportar l’enderrocament de 1500 cases del barri de la Ribera. En el lloc que ocupava, avui hi ha el parc de la ciutadella.

El Passeig del Born

La casa número 18 del passeig del Born delimita fins on va arribar l’enderrocament de cases per construir l’esplanada que separava la Ciutadella de la ciutat.


Fossar de les Moreres

Cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar, que durant el setge del 1713-1714 es convertí en una fossa comuna per enterrar-hi els defensors morts en els baluards de Llevant, del Migdia i Santa Clara.

Església de Santa Maria del Mar

Plaça de Santa Maria

Convertida en església palatina, va ser el lloc triat per celebrar-hi les noces entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvic l’1 d’agost de 1708.

Palau Dalmases (carrer Montcada)

Carrer Montcada, 20

En aquest palau es va constituir i s’hi reunia l’Acadèmia dels Desconfiats (1700-1703), que aplegava els primers partidaris de l’arxiduc Carles.

La Llotja (Pla de Palau)

Passeig d’Isabel II, 1

La celebració del banquet de noces de Carles III i Elisabet Cristina (1708) en aquest edifici confirmà simbòlicament la unió del poder reial amb la burgesia mercantil catalana. La construcció es va reformar durant el darrer terç del segle XVIII seguint els models neoclàssics, però va conservar en el seu interior la sala gòtica de les Contractacions.

Habitatges del barri de la Ribera

Carrer del Consolat de Mar, 35-41

En aquest carrer encara es poden observar algunes de les cases que van patir el setge borbònic.

Generalitat

Plaça de Sant Jaume

Al Saló Sant Jordi, l’arxiduc Carles va celebrar-hi la reunió de les Corts del 1705-1706. La Sala de Contrafaccions (la del costat) era l’espai de reunió del braç militar, que es convertí en un dels ferms guardians de les constitucions catalanes.

Palau de Vilana-Perlas

Carrer Regomir, 13

Palau del secretari del Despatx Universal de Carles III i mà dreta de l’emperadriu Elisabet Cristina durant el seu govern a Barcelona (1711-1713).

Convent de Sant Agustí Vell

Carrer Comerç, 36

Escenari de la resistència final dels barcelonins davant l’avançament de les tropes borbòniques, el matí de l’11 de setembre. Actualment es veu el claustre dividit per l’enderroc de la meitat del convent per la construcció de l’esplanada defensiva de la Ciutadella.

Hospital de la Santa Creu

Carrer Hospital, 56

Acollí els ferits durant el setge del 1713-1714.


### Educació en valors: la democracia.

L’organització social de les primeres grans civilitzacions històriques (Mesopotàmia o Egipte, per exemple) ja es basava en el poder absolut d’un emperador, que exercia un control total sobre l’exèrcit, les lleis, la vida social i econòmica, etc., i que ningú posava mai en dubte. Aquest model va canviar amb la implantació de la democràcia amb la cultura grega (segles VI i V aC.) ja que a moltes polis gregues el poder no es va fonamentar en l’autoritat d’una persona, sinó en els acords entre tots els ciutadans lliures. Aquest model d’organització va rebre el nom de democràcia. Aquesta es va mantenir fins que l’Imperi romà va connquerir Grècia.

La influència de Roma amb una organització similar a la de les primeres civilitzacions seguint el seu model de reis va perviure fins el segle XVIII. Amb l’època de les grans revolucions, sobretotot la francesa (1789), Occident va recuperar el model democràtic adaptat a una nova realitat econòmica i social.

Malgrat això, la democrràcia no ha estat l’únic model vigent des de finals del segle XVIII, ja que en diferents períodes alguns països han viscut, o encara viuen, en situacions no democràtiques.

- Busca informació i explica en què va consistir l’absolutisme de Lluis XIV, model que després va implantar Felip V a la Península quan va ser coronat rei.

- Creus que el poder absolut és un bon sistema de govern? Raona la resposta.

- Mentre que gran part de l’Europa del segle XVIII seguia el model absolutista francès, a Anglaterra es va desenvolupar el parlamentarisme, model on s’enmirallava Catalunya.. Busca informació a internet i realitza un quadre comparatiu entre els dos models de govern.

- Imagina que el teu país estigués en una situació no democràtica i expresa la teva opinió sobre com creus que seria cadascú dels elements que et proposem a continuació: diaris i llibres, educació, justícia, televisió i ràdio. Després podeu realitzar un petit debat a l’aula.

Valor afegit: la participació ciutadana.

Tot sistema democràtic requereix que els ciutadans participin activament del funcionament de la societat per contribuïr al benestar de la colectivitat. Sense aquesta participació de les persones, la democràcia no pot funcionar correctament, tot i que actualment molts ciutadans encara no estan conscienciats pels temes públics. La no participació de les persones posa en risc els sistemes democràtics ja que les decicions que ens afecten a tots les acaben prenent uns quants.

Per fomentar aquesta participació, hem de ser conscients de la importància del nostre vot, de perdre la por a parlar o debatre temes públics, fent campanyes reivindicatives, etc. A partir d’aquestes i d’altres accions podem participar del nostre entorn i reforçar el model democràtic de la nostra societat.

- La participació dels joves en les qüestions públiques acostuma a ser baixa. Organitza una enquesta on formulis diferents preguntes per coneixer quina és la participació en afers públics que tenen els joves en el teu institut.

- Com a estudiant, la teva participació dins del centre escolar és important. Busca informació sobre les principals funcions del Consell Escolar i com podries fer arribar les teves propostes de millora.


2. EL TEATRE ROMÀNTIC

2.1 El Romanticisme:

El Romanticisme sorgeix a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX com a fruit d’una època de gran inestabilitat política, econòminca i social. La burgesia, que al llarg del segle XVIII s’havia anat consolidant com a classe dirigent a Europa, havia reflectit els seus ideals culturals sota un Neoclassicisme al qual els romàntics es van oposar fermament. Si un dels principals objectius dels neoclàssics era educar a la població amb obres racionals i centrades en el bé de la colectivitat, els romàntics inspiraran les seves creacions agafant com a referents la imaginació, la llibertat, la rebeldia i l’exaltació de l’individu, entre d’altres.

En aquest context, el teatre romàntic mostra millor que qualsevol dels altres gèneres literaris el canvi respecte el model neoclàssic, ja que exigeix una llibertat que és producte d’un esperit nacionalista que propugna la necessitat d’ambientar les obres amb temes històrics i nacionals, on es reivindica la pròpia identitat. A més, el destí tràgic dels personatges principals, normalment comdemnats per una injustícia social, fa que el drama romàntic adopti un missatge polític clar en defensa de la llibertat d’expressió i de pensament individuals, per damunt d’uns valors colectius i socials imposats políticament.

2.2 Principals característiques romàntiques reflectides en Fang i Setge:

La llibertat.

L’exaltació de l’individu.

L’exaltació de l’amor.

La rebeldia.

La lluita i la mort com a úniques sortides contra un poder polític establert injustament.

2.3 Quins trets romàntics pots trobar en aquest poema de Serafí Pitarra?

EL FOSSAR DE LES MORERES

Al fossar de les moreres

no s’hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes

serà l’urna de l’honor.

Així mestre Jordi, un dia

cavant, deia en lo fossar,

quan Barcelona sentia

que l’anaven a esfondrar.

La batien bronze i ferro

dels canons de Felip Quint.

Ell els mata i jo els enterro -

lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet el fosser Jordi!

Jo l’havia conegut;

no hi ha pas qui se’n recordi

que no el plori condolgut.

Havia passat la vida

mirant la mort fit a fit,

i era una ànima entendrida;

no l’havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia

veient-lo al fossar, cavant;

aquell pit que tot és teia

quan és sec no aguanta tant.

Son dol no el feia commoure,

i, la ge, el veia patint;

era un cor dur com un roure

que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava

a cavar amb un nét seu;

si ell el seu magall portava,

- Jo - el nin deia - porto el meu! -

I cavant els dos alhora,

i fent fosses al fossar,

sempre dels morts a la vora


se’ls sentia mormolar:

- Al fossar de les moreres




Molts jorns feia que, sitiada

la ciutat pels de Verwick,

amb l’ànima trasbalsada

el vell cavava amb fatic.

Els fossars de Barcelona

s’omplien de gom a gom.

Pel tros d’or d’una corona

si se’n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,

cavant deia en el seu nét:

- Felip Quint que tan se’n reia

vet aquí el què n’haurà tret:

rius de sang i un munt de ruïnes

per pujar al tron reial.

Ni essent d’or i pedres fines,

val res un ceptre que tant val?

I així dient, el vell plorava,

i ofegava amb el seu plor

una pena que el matava

i li trossejava el cor.

Tenia un fill, que era pare

d’aquell nin que li era nét,

i li enrogia la cara

la vergonya d’un secret.

Que aquell fill... taca afrontosa!

no tenint la pàtria en res,

va abandonar fill i esposa

i es va vendre al francès.

Compteu, doncs, si del vell Jordi

no fóra amargant el plor;

no hi ha pas qui se’n recordi

que no el planyi amb tot el cor.

Ell tan lleial a Catalunya,

i el seu fill tan criminal...!

Qui, si té bon cor allunya

aquest pensament mortal?

Per aixo el pobre vell plorava

com si cavés el clot seu,

i tot cavant, mormolava:

- Si sigues... no ho voldrà Déu!





Cava el pobre vell la terra

amb l’ajuda del seu nét.

Fa ja avui tres jorns que enterra;

tants de morts li duu la guerra

que són pocs els clots que ha fet.

De trenc d’alba a la vesprada,

de la nit al dematí,

els morts li van com riuada

i ell obre pas amb l’aixada

a aquell riu que no té fi.

- Bé en tenim, fill meu, de feina!

- Oh, mon avi, aqueixa rai!

Mentre no torni a la beina

l’arma del soldat, nostra eina

no espereu que pari mai.

- Mes, al fossar - respon l’avi -

no hi hem d’enterrar a ningú

que a la pàtria faci agravi.

Que cap traïdor se n’abali!

Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda

són els morts que van venint

al fossar a esperar tanda.

No en vull cap dels que comanda

el botxí de Felip Quint,

Ja hi ha un clot fet per eixos

fora el marge del fossar;

traïdors amb traïdors mateixos.

Així els vils tindran esqueixos

per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l’avi

anaven clots enfondint,

mentre obrint just el llavi,

com si dir-ho fos agravi,

seguien, baix, repetint:

- Al fossar de les moreres

no s’hi enterra cap traïdor,




Ai, pobreta Barcelona,

Com t’estrenyen

Felip Quint l’assalt et dóna

i t’ofega amb sa corona

apressant ton fi mortal.

Mes tots fills per ço no afluixen

i combaten sempre forts,

i en los murs que, caient cruixen,

entre rius de sang que els ruixen

s’alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres

els van portant a enterrar

al fossar de les moreres

entre fum i polsegueres

i un retrò que fa esglaiar.

Barrejats en un munt cauen

els d’un i d’altre cantó,

i encara quan morts ja jauen

sembla que en combatre es plauen

el lleial amb el traïdor!

De sobte, l’avi es fa enrera

en mirar un mort que han dut,

i el nin, en veure qui era,

tant és el que s’esparvera,

que, de l’esglai, resta mut;

contemplant-se’l, nét i avi

s’estan al mig del fossar

sens obrir per res el llavi;

a tots dos los sembla agravi

el mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,

encara la canonada,

fent núvols de fum, retruny

i el vell veu l’eina mullada

de sang del seu fill, al puny.

- No, no - al fi esclata, amb foc que llança

pels ulls la ira del cor seu -

Mira’l, Déu n’ha pres venjança

Duu el vestit de l’host de França...

i és el teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,

diu tot d’una al nin que plora:

- El seu crim dels bons l’allunya,

fou traïdor a Catalunya.

- On l’enterrem? - A fora.





(Serafi Pitarra 1839-1895)


PROPOSTES POSTERIORS A L’ESPECTACLE

4. Activitats:

4.1 D’aprofundiment a nivell històric.

- L’obra comença representant un moment històric important, quin és?

- On dóna a llum l’Ònia? Què conmemora avui dia aquest espai?

- En que va consistir la Junta de braços i què es va acordar en la mateixa?

- Creus que és important preservar la memòria històrica? Com s’aplica amb l’obra que acabes de veure?

4.2 D’aprofundiment al romanticisme:

- Com es reflecteix l’ànsia de llibertat en l’obra?

- Podem afirmar que Ramon és el paradigma de l’heroi romàntic? Justifica la teva resposta.

- Enumera i explica algun exemple de rebeldia representat a en l’obra. Per què creus que aquesta era tan valorada pels artistes i pensadors romàntics? Creus que pot ser bó que un poble sencer es revolti contra un sistema polític imposat?

- Per què consideres que els catalans, tot i conèixer el tractat d’Utrecht del 1713 van decidir continuar lluitant? Creus que això podria relacionar-se amb l’ideal romàntic de llibertat i justícia? Justifica la resposta.

4.3 Realitza un anàlisi dels principals personatges que apareixen a l’obra, tenint present les qüestions físiques i psicològiques. Després relaciona els personatges amb un dels valors representats a l’obra.

Onofre Alegria inconscient

Núria Inocència influenciable

Ònia Oportunista embaucadora

Will Amor exaltat

Eulàlia Conservador inflexible

Ramon Conservador sentimental

Joan Martí Fidelitat als ideals

Joana Lluitador entusiasta

4.4 L’obra explica tot el setge que va durar 13 mesos. Quins elements utilitzen els dramaturgs perquè l’espectador entengui aquest pas de temps?

4.5 Vinculació de l’espectacle amb l’actualitat

- Creus que hi ha algun paralelisme entre el conflicte del 1714 i la situació actual de Catalunya?

- Creus que en una societat democràtica els conflictes es resolen amb les armes? Quin instruments hi ha per poder-los resoldre?

- Et sembla estrany que després del Decret de Nova Planta que prohibia el català, avui continuem parlant-lo?

- Amb quina finalitat continuem conmemorant encara avui dia l’11 de setembre de 1714 si en realitat és la data que va marcar simbòlicament


la derrota del poble català contra les tropes felipistes? Creus que celebrem una derrota o bé commemorem la pervivència de la nostra cultura?

5. Joc: Eix cronològic de la Guerra de Successió.

Es va configurar primer el decret de Nova Planta o el tractat d’Utrecht? Es posterior la creació de la Gran Aliança de l’Haia a la Junta de Braços? Amb aquest joc volem que, per grups de tres o quatre alumnes, us feu aquest tipus de preguntes cada cop que jugueu les vostres cartes, i que així aneu memoritzant els principals esdeveniments de la Guerra de Successió, a l’hora que aneu dissenyant un eix cronològic.

Per començar a jugar només necessiteu distribuir-vos per petits grups de tres o quatre alumnes i fabriqueu un mínim de 20 cartes. Cada carta ha de tenir per una cara anotat o dibuixat un esdeveniment de la Guerra: i per l’altra, la data en el qual va tenir lloc dit esdeveniment.

Un cop fet això ja podeu començar a jugar. L’objectiu del joc és ser el primer en colocar correctament totes les teves cartes en l’espai temporal adequat, que prèviament haureu repartit de manera proporcional entre tots els jugadors. Recorda que les cartes s’han de posar damunt la taula per la cara on surt l’esdeveniment i mai per la banda on apareix la data. El joc comença quan el primer jugador selecciona una de les seves cartes i la posa al mig de la taula. A partir d’aquí, i en l’ordre de les agulles del rellotge, cada jugador anirà seleccionant una de les seves cartes i l’haurà de situar al costat de la carta que ja ha estat depossitada, creant un eix cronològic imaginari. És a dir, si la carta seleccionada indica un esdeveniment que el jugador pensa que és posterior a la que ja hi ha depositada, la colocarà a la dreta i si pensa que és anterior a l’esquerra. Un cop la carta ja està colocada, comprovarem que cronològicament ha estat ben ubicada mirant la part del darrere. Si és correcte la deixarem on l’hem ubicada passarem el torn al següent jugador, però si la carta seleccionada no està en l’espai temporal adequat, el jugador tornarà a ficar-la dins del seu grapat.

GUIA DIDÀCTICA Fang i Setge | Guia Didàctica | 1 · 2016-11-17 · Tingues en compte que els...

Documents

Transcript of GUIA DIDÀCTICA Fang i Setge | Guia Didàctica | 1 · 2016-11-17 · Tingues en compte que els...