Guia didàctica de Personatges en Joc:

Joan Oró

Índex

1. Presentació

2. Orientacions pedagògiques per a la utilització del joc

2.1. Introducció

2.2. Normes de funcionament

2.3. Utilització pedagògica del joc

3. Fitxes d’activitats

4. Continguts i criteris d’avaluació de les àrees relacionades amb el joc

5. Descripció dels nivells

6. Competències bàsiques que es treballen

1. PRESENTACIÓ

Personatges en Joc és una col•lecció de jocs d’ordinador que té per objectiu donar a conèixer personatges, sovint poc coneguts, de la història de la ciència, la tècnica, les arts, etc., de Catalunya. Al voltant de l’eix temàtic que representa el person-atge i el seu context històric, s’aprofita el joc per treballar diversos aspectes del currículum que es poden ampliar a l’aula.

El sisè joc de la sèrie està centrat en Joan Oró. Ini-cialment està pensat per a nens i nenes que cursen el cicle superior d’educació primària, però també escau a l’alumnat de primer cicle de l’ESO. L’objectiu d’aquest joc és donar a conèixer aquest personatge i la seva participació en diversos projectes de la NASA i la seva tasca com a bioquímic.

Joan Oró (Lleida, 26 d’octubre del 1923 - Barcelona, 2 de setembre del 2004). Era fill d’una família de flequers de Lleida, però des de petit es va interes-sar en el paper de la humanitat a l’univers i per això va estudiar ciències químiques a la Universitat de Barcelona.

Després de llicenciar-se, va emigrar als Estats Units, concretament a la ciutat de Houston (Texas), on

ingressà al Baylor College of Medicine de Houston l’any 1952. Tres anys més tard va començar a exer-cir de professor en aquesta mateixa universitat i, el 1962, va ser nomenat catedràtic.

Un any més tard, el 1963, va començar a col•laborar també amb la NASA, que el va contractar com a in-vestigador per treballar en alguns dels projectes que s’hi duien a terme. Entre altres va participar en el projecte Apollo, el primer que va enviar humans a la Lluna, i el programa Viking, pioner a enviar una sonda espacial a la superfície de Mart.

Gràcies a la participació en aquests projectes, Joan Oró va fer descobriments importants sobre l’origen de la vida a la Terra i va estudiar la composició química de les mostres que es van portar de la Lluna.

Tot i que va tornar a Catalunya en un parell d’ocasions per participar en projectes científics, aquests no van prosperar. És per això que Joan Oró va dur a terme la major part de la seva carrera científica als Estats Units. De qualsevol manera, els resultats de les seves investigacions van tenir una rellevància internacional.

2. ORIENTACIONS PED-AGÒGIQUES PER A LA UTILITZACIÓ DEL JOC

2.1. IntroduccióLa sisena entrega de la sèrie Personatges en Joc tracta sobre el bioquímic català Joan Oró.

El videojoc té l’objectiu d’explicar alguns fets de la vida del personatge situant-los en el seu context històric, a més de descriure la tasques i els projectes en els quals va treballar a la NASA, especialment aquells dedicats a l’exploració de les superfícies lunars i de Mart.

El joc està dividit en capítols, segons els projectes en què va treballar Joan Oró, qui va trobant personatg-es, alguns d’ells basats en persones que efectivament va conèixer durant la seva vida o que van coex-istir en el mateix període, que el posaran a prova i l’ajudaran a progressar. També haurà de construir, a través d’un joc de cartes, una nau espacial i acon-seguir punts que l’ajudaran a poder començar nous projectes d’investigació científica.

2.2. Normes de funcionamentLa primera vegada que es juga al videojoc, s’ha de superar cada capítol per poder passar al següent. Un cop s’hagin superat, s’hi pot tornar a jugar des del capítol que es prefereixi. Per fer-ho s’ha de clicar sobre la destinació on es vol enviar el personatge.

El videojoc té dues parts diferenciades. D’una banda, el personatge de Joan Oró ha d’anar superant reptes i proves per avançar en el joc i passar de capítol. En cada capítol es troba diferents persones amb les quals pot interactuar. Algunes d’aquestes persones estan basades en personatges històrics reals, altres són científics de la NASA.

Els personatges posen a prova Joan Oró, que ha de respondre a les preguntes que se li plantegen. Si encerta la resposta, els personatges li atorgaran punts que l’ajudaran a avançar en la missió i poder començar nous projectes. En determinats moments, si el personatge no té prou punts, no podrà avançar i haurà de repetir algunes proves per aconseguir-ne més.

Altres persones, en lloc de punts, donen al person-atge de Joan Oró cartes relacionades amb avenços científics i invents sorgits a partir de projectes de la NASA, però també amb sentiments i valors que

pot tenir una persona quan fa front a un projecte. Les cartes les pot afegir a la seva baralla i utilitzar-les per competir amb els seus adversaris en el joc d’inventiva.

D’altra banda, Joan Oró es trobarà amb altres per-sonatges que voldran enfrontar-se amb ell en el joc d’inventiva. Si guanya la partida, també aconseguirà més punts; però, si perd, sempre tindrà l’oportunitat de tornar a jugar-hi.

El joc d’inventiva funciona de la manera següent:1. Com es crea la baralla: Quan es tinguin les primeres cartes, es pot crear una baralla nova fent clic sobre el símbol «+» i es pot editar amb el botó Edita baralla. Si es vol eliminar una baralla que s’hagi creat, s’ha d’arrossegar fora de la pantalla. Les cartes d’un color més fosc són les que ja s’han trobat i que es poden fer servir a les par-tides. Les cartes clares són les que encara es poden trobar en el joc; també es poden veure fent clic so-bre la icona de carta que hi ha a la part superior de la pantalla. Per utilitzar les cartes s’han d’arrossegar de la part superior a la inferior. Se’n poden tenir fins a un màxim de trenta per baralla.

2. Com es juga al joc d’inventiva:

A la part superior de la pantalla hi ha l’adversari. A la part inferior hi ha diverses icones:

El cervell: representa el seu coneixement, és neces-sari per jugar les cartes. Com més alta sigui la xifra de coneixement de la carta, més punts caldran per posar-la en joc.

L’artefacte representa el que s’està construint. L’objectiu és acabar-ho de construir abans que el rival.

El personatge disposa d’unes cartes que ha de posar en joc. Un cop que hagi fet la seva jugada, ha de pas-sar el torn al contrincant, que jugarà les seves cartes. Les cartes tenen tres nombres:

o. El cor: són els punts de vida de la carta. Cada vegada que el contrincant ataqui, es restaran els punts d’atac que tingui la carta rival.

p. El cervell: són els punts de coneixement que es necessiten per jugar cada carta.

q. La taca: representa la força de cada carta. Com més alt sigui el nombre, més punts de vida restarà a la carta o al personatge contrincant.

Cada cop que sigui el torn del personatge, es re-cuperen punts de coneixement per utilitzar les cartes. A mesura que avanci la partida, cada vegada s’obtindran més punts de coneixement, que per-metran posar en joc cartes millors.

Hi ha dos tipus de cartes que es poden jugar:

• Constructores (atacants): serveixen per atacar les cartes defensores del personatge o el mateix personatge amb l’objectiu d’avançar en

la construcció de la nau. Es restaran tants punts com indiqui el nombre de punts d’atac de cada carta. • Sentiments, processos i institucions (defen-sores): són cartes defensores que serveixen, precisament, per defensar-se dels atacs i també per atacar les cartes constructores del contrin-cant. Fent-ho es podran eliminar de la partida. Els punts que tingui cada carta es restaran dels punts de vida que tingui la carta atacada.

Quan es juga una carta per primer cop, es posa de color gris i no pot atacar. Al torn següent, les cartes grises recuperen el seu color i es poden utilitzar. Es poden posar en joc simultàniament quatre cartes at-acants i tres de defensores. El personatge que abans construeixi la nau serà el vencedor de la partida.

2.3. Utilització pedagògica del joc

Igual que en jocs anteriors, es poden proposar ma-neres diferents de jugar-hi:

• Es pot demanar a l’alumnat que hi jugui a casa seva i que després, a l’aula, posi en comú què ha après amb la resta de companys. Això pot utilitzar-se per construir entre tots nous coneix-ements sobre les qüestions que es tracten en el videojoc.• També es pot proposar de jugar-hi a l’escola. Aquesta activitat es pot plantejar per parelles i, així, poden anar fent les activitats i superant els reptes que es plantegen al joc. Al mateix temps, aprendran continguts nous o reforçaran qües-tions que ja havien treballat anteriorment a l’aula.

Mitjançant els capítols del joc es poden tractar temes de biologia, de química i d’història.

3. Fitxes d’activitatsLes activitats que proposem estan explicades de manera senzilla i entenedora i es relacionen amb els textos i els diàlegs dels personatges. Aquestes activitats, organitzades en cinc fitxes, estan destinades als alumnes usuaris del joc. Els mestres, i els pares, en poden fer còpies si volen treballar-les a casa o a l’aula, o en el context educatiu que es prefereixi. Les fotografies que s’inclouen estan lliures de drets i en tots els casos se’n cita l’origen.

Per treballar les fitxes proposem utilitzar la metodologia del grup d’experts. Es tracta de repartir fitxes dife-rents a cada alumne o grup d’alumnes i, quan l’hagin acabat, hauran d’explicar què s’ha de fer i resoldre els dubtes dels grups o alumnes que hagin fet una altra fitxa. D’aquesta manera cada alumne o grup haurà fet una fitxa resolent els seus propis dubtes i, també, haurà completat les altres amb l’ajuda dels seus companys.

Dossier de l’alumne

A continuació trobareu enllaços a llocs web diferents; alguns ja els deveu haver vist si heu jugat al video-joc. Heu d’accedir-hi abans de començar a resoldre les fitxes d’activitats que us donarà el vostre professor. També els haureu de tornar a visitar per resoldre algunes de les qüestions que se us demanaran.

Podeu llegir les preguntes de les activitats primer, i després buscar la informació que us calgui per resoldre-les. Preneu nota de les dades que creieu que són més importants. Així no haureu de tornar cada vegada al lloc web per consultar-les.

Joan Oró i Florensa

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Or%C3%B3_i_Florensa• http://www.deciencia.net/descobriment/?p=684• http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047705.xml

NASA

• https://ca.wikipedia.org/wiki/NASA• https://www.nasa.gov/ (en anglès)

L’Univers

• http://www.apod.cat/• http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/• http://www.curiositats.cat/univers-i-astronomia/

L’origen de la vida

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Origen_de_la_vida• https://sites.google.com/a/xtec.cat/coneixement-del-medi-6/la-cel-lula-i-els-esser-vius

Fitxa d’activitats. La Lluna i el sistema solar

1. Joan Oró va treballar molts anys a la NASA; per tant, segurament, coneixia l’ordre dels planetes del sistema solar. Posa el nom de cada planeta a la imatge de sota.

2. Els noms dels planetes del sistema solar provenen de la mitologia romana. Saps què vol dir mitologia? Busca’n la definició a un diccionari i, tot seguit, explica a quins déus fan referència els noms dels planetes._______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________3. Entre altres projectes, Joan Oró va participar en el programa Viking, que va ser el primer a enviar una sonda espacial a Mart. Saps què és una sonda espacial? Busca informació sobre el programa Viking i completa la fitxa que hi ha a continuació.

Any de començament del projecte: ____________Sondes enviades: __________Objectius del programa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Informació obtinguda dels experiments:____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

4. Fa temps que es parla d’enviar una nau tripulada a Mart. Individualment o en grups de treball, feu una fitxa semblant a la de l’activitat anterior per explicar els objectius del projecte, les persones que anirien a la nau, els experiments que es farien, etc.

Fitxa d’activitats. A través d’un microscopi1. Les paraules que hi ha a continuació són diferents parts d’un microscopi. A la imatge de sota, escriu-les allà on correspongui.

Any de començament del projecte: ____________Sondes enviades: __________Objectius del programa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Informació obtinguda dels experiments:____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

OcularBraç,Tub òpticRoda macromètricaRoda micromètricaPeuObjectiusPlatinaFont de llum

2. Per observar una mostra a través d’un microscopi s’han de seguir diferents passos. A continuació tro-baràs alguns d’aquests passos, però estan desordenats. Ordena’ls.

• Acostar l’objectiu fins a la preparació.

• Ajustar l’objectiu i la lluminositat per veure millor el que es vol analitzar.

• Tallar un tros de la mostra.

• Allunyar la preparació de l’objectiu fins que s’observi l’objecte.

• Encendre el llum del microscopi i situar la mostra sobre la platina.

• Agafar-la amb pinces i posar-la en un recipient.

3. Un dels experiments més senzills per fer amb un microscopi és observar una mostra de ceba o una de mucosa bucal. Dibuixa a sota com es veuen a través del microscopi i identifica’n les parts: nucli, citoplasma, membrana.

Fitxa d’activitats. Do you speak English?

1. Probablement, Joan Oró va haver de llegir instruccions en anglès per utilitzar instruments de treball. Tria la paraula correcta en cada cas en les instruccions següents.1. Per amidar la sonda s’haurà de calcular la longitud de la base plus (més/menys) la seva amplitud.2. Al pes de la sonda se li ha de subtract (restar/afegir) el pes de la benzina per saber quant pesa

quan està buida.3. La sonda pot fly (volar/enlairar-se) sense pilot.4. Les wings (ales/rodes) de la sonda hauran de ser petites.5. Quan la sonda s’enlaira, s’ha de mantenir certa distància, ja que emet molt smoke (fum/foc).

Ceba Mucosa bucal

2. A continuació, trobaràs un seguit de paraules que molt probablement es feien servir a la NASA quan Joan Oró hi treballava. Relaciona-les amb la imatge corresponent.

Si necessites ajuda pots utilitzar un traductor en línia, com ara https://translate.google.com/?hl=ca.

Spacecraft - Moon - Satellite - Asteroid

3. Joan Oró va voler treballar a la NASA. I tu, què voldràs ser quan siguis gran? Respon en anglès a les pre-guntes següents; després, explica-ho a un company.

• What do you want to be when you grow up?

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

• Why do you want to do that?

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________• Where would you like to work?

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fitxa d’activitats. Les emocions

1. En el joc d’inventiva del videojoc, algunes cartes defensores són emocions que podem sentir quan un projecte o treball no ens surt bé. Tria les que ho són de la llista següent i escriu-ne la definició.

frustració – burocràcia – irritació – enuigprocediment – investigació – confusió – tristesa

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Observa les imatges que hi ha a continuació i descriu quines emocions creus que senten les persones que hi surten. Pots comparar la teva resposta amb la dels companys i parlar sobre què us transmeten les fotografies.

3. Imagina que ets un astronauta en una nau espacial i que, de cop, la missió en la qual participes té algunes-dificultats. Explica a continuació com et sentiries.

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ara imagina la mateixa situació, però aquesta vegada el resultat de la missió ha estat reeixit. Explica com et sentiries.

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Comenta amb un company les diferents situacions i explica les emocions que creus que sentiries.

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fitxa d’activitats. Joan Oró i la NASA

1. L’any 2004, la Generalitat de Catalunya va atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Oró. Saps per què es dona aquest distintiu? Completa la fitxa següent.

Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

1. Any de creació: ___________________

2. Motius pels quals s’atorga: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

A part de Joan Oró, només un altre científic ha rebut aquest distintiu. Busca informació sobre qui és i escriu-ne una biografia breu.

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Busca informació sobre Joan Oró i fes una línia del temps amb l’eina que trobaràs al web:

http://timerime.com.

3. Busca informació sobre les investigacions que va dur a terme Joan Oró i els seus descobriments més importants. Enumera’ls a continuació.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

4. Moltes eines i estris que utilitzem diàriament provenen d’invents que es van crear a la NASA. Pensa tu un invent que es podria utilitzar tant a les missions de la NASA com en el dia a dia i crea un pòster promocio-nal utilitzant alguna pàgina web que ho permeti.

4. Continguts i criteris d’avaluació de les àrees relaciona-des amb el joc

Àrees relacionades

El joc està relacionat amb les àrees de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, i matemà-tiques.

Llengua catalana

Continguts clau

a. Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius, conversacionals, predictius…

b. Estratègies per a la comprensió: fer prediccions, establir connexions entre el text i el que se sap, fer-se preguntes, preveure què pot passar, resumir, etc.

c. Lèxic: vocabulari usual i específic.

d. Textos digitals:

• Textos dinàmics.

• Hiperlectura no seqüencial.

• Multimodal: escrit, imatge fixa, imatge en moviment, àudio…

Criteris d’avaluació

e. Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en les activitats d’aula, en situa-cions d’aprenentatge i en la vida quotidiana, i en diferents suports.

f. Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a l’edat i presentats en diferents suports.

Coneixement del medi natural i del medi social i cultural

Continguts clau

g. Utilització de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informació i simular processos científics.

h. Rebuig dels estereotips i els prejudicis, així com de les situacions d’injustícia i discriminació per raons de gènere, orientació afectiva, origen i creences, per desenvolupar sentiments d’empatia i respecte als altres.

Criteris d’avaluació

i. Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels microorganismes en el medi.

j. Relacionar l’estructura d’un ésser viu amb les funcions que fa. Identificar els principals òrgans del cos humà i les funcions que fan tot relacionant el funcionament adequat del cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre la salut.

Matemàtiques

Continguts clau

k. Desenvolupament d’estratègies de càlcul mental amb nombres naturals, fraccionaris i deci-mals

l. Selecció adequada del tipus de càlcul segons la situació: càlcul mental, càlcul escrit, calcula-dora i altres dispositius digitals.

m. Criteris d’avaluació

n. Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la com-paració, l’ordenació i la classificació.

o. Fer estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impos-sible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els resultats.

5. Descripció dels nivells A continuació s’explica resumidament què suc-ceeix en cada nivell i es proposen qüestions que es podrien treballar amb els alumnes. Aquestes propostes es poden utilitzar d’introducció per als alumnes abans de demanar-los que facin les fitxes d’activitats que trobareu en l’apartat següent.

Nivell 1. Baylor College of Medicine. 1952

El nivell comença amb l’arribada de Joan Oró al Bay-lor College of Medicine, de la Universitat de Hous-ton. Haurà de demostrar els seus coneixements d’anglès i donar-se a conèixer a la universitat.

En aquest nivell troba un personatge que li dona les primeres cartes per jugar al joc d’inventiva i li explica com s’hi juga. Joan Oró també haurà d’enfrontar-se a alguns dels sequaços del Sr. Moreau, que apareixeran també en els nivells següents.

• Aprofiteu el nivell per fer algunes activitats de vocabulari en anglès. Fixeu-vos que hi ha un llibre amb glossari, que també apareix en els al-tres nivells; podeu proposar de crear un glossari propi dels alumnes.

Nivell 2. Missió Apollo. 1963

Joan Oró arriba a la NASA amb la intenció de treballar en diferents projectes d’investigació espa-cial. Començarà col•laborant amb diferents depar-taments (física, matemàtiques i química) implicats en el programa Apollo. També es trobarà Margaret Hamilton, científica destacada de la NASA, que li demanarà ajuda per resoldre un problema.

• En aquest nivell es poden treballar diferents conceptes científics relacionats amb cadascun dels departaments que hi apareixen. També pot utilitzar-se per explicar què és el llenguatge de programació a través del joc que li proposa Mar-garet Hamilton.

Nivell 3. Apollo XI. 1969

En aquest nivell, Joan Oró es trobarà Neil Arm-strong, la primera persona que va posar un peu a la Lluna. Abans d’anar a l’espai, però, l’astronauta li demanarà que l’ajudi a superar diferents proves en un simulador que reprodueix la superfície lunar. Un dels objectius serà recollir mostres de pedres lunars, missió que més endavant es va dur a terme a la Lluna.

Posteriorment, Joan Oró visitarà els laboratoris de la NASA, on haurà de resoldre alguns dubtes dels científics sobre determinades imatges aèries de dife-rents parts i accidents geogràfics terrestres.

• Comenteu amb els alumnes la importàn-cia que va tenir en el seu moment l’arribada de l’home a la Lluna. Podeu comentar també com és que no s’ha enviat més humans a altres satèl•lits o planetes del sistema solar. També és una bona oportunitat per observar fotografies de la Terra des de l’espai i comentar-ne les dife-rents parts i aspectes de la seva geografia.

Nivell 4. Recerca científica. 1970

Les mostres de roques lunars ja han arribat als laboratoris de la NASA, però Joan Oró no troba cap microscopi disponible per estudiar-les. N’haurà de muntar un i, per fer-ho, haurà de resoldre els problemes que li plantejaran diferents científics i, també, enfrontar-se als sequaços del Sr. Moreau al joc d’inventiva.

Hi apareixeran també una roca lunar i una molècula de proteïna que l’ajudaran a entendre per què no hi ha vida fora de la Terra.

• Treballeu conceptes científics relacionats amb la composició dels éssers vius i dels miner-als. Podeu fer experiments amb microscopi per observar diferents mostres.

6. Competències bàsiques que es treballenA continuació es presenten les competències bàsiques i els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de les diverses àrees que tenen relació amb el joc. S’han extret directament del currículum del Depar-tament d’Ensenyament (Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària).

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Dimensió: comprensió lectora

1. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i esco-lars en diferents formats i suports.

2. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, i interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

3. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

4. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

• El joc desenvolupa la competència lingüística amb la lectura de les diverses informacions que cal conèixer per anar avançant i aprenent aspectes històrics i geogràfics, i també desenvolupa la com-petència audiovisual amb la interpretació dels contextos visuals de les diverses pantalles.

Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic

Dimensió: resolució de problemes

1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar eines, estratègies i conceptes matemàtics per resoldre’l.

2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades. 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic. 4. Dimensió: raonament i prova5. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les. 6. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers. 7. Dimensió: connexions8. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un mateix con-

cepte. 9. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions que es

puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.10. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge verbal

(oral i escrit). 11. Usar les diverses representacions dels conceptes i les relacions per expressar matemàticament una

situació. 12. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de manera ajustada a la situació, i interpretar les representa-

cions que ofereixen.

• En el joc es plantegen alguns problemes matemàtics relacionats amb situacions quotidianes. El joc d’inventiva també preveu que els usuaris hagin de fer càlculs per intentar guanyar l’adversari.

Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi

Dimensió: salut i equilibri personal

1. Prendre consciència del propi cos i de les emocions i els sentiments propis i aliens per aconseguir l’equilibri emocional i afavorir la convivència.

Dimensió: tecnologia i vida quotidiana

1. Utilitzar materials de manera eficient, amb coneixements científics i criteris tecnològics, per resoldre situacions quotidianes.

• Es fa èmfasi en la importància del treball i la investigació científica. Els usuaris hauran de participar en diferents projectes científics i aprendran alguns conceptes habituals d’aquest àmbit. També es tre-ballaran les emocions a través del joc d’inventiva, en què algunes de les cartes defensores fan refer-ència a reaccions emocionals que es poden tenir quan un projecte no surt com s’esperava.

Competències bàsiques de l’àmbit digital

Dimensió: instruments i aplicacions

1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d’acord amb les tasques que cal dur a terme.

2. Dimensió: tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge3. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.4. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el

suport d’aplicacions digitals.

• Es potencia l’aprenentatge d’habilitats i estratègies en tecnologies digitals. Els usuaris, a més de jugar, també poden visitar altres llocs web dels quals podran aprendre més coses relacionades amb el con-text i el moment històric en què es desenvolupa el videojoc.