Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html

Kevin Brooks

Diari del búnquer

Autor:

Kevin Brooks

Va nèixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres.

Va treballar en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de

deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres.

És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.

La novel·la:

“Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer.

L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic

contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions.

Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en

comú entre ells. Què vol el segrestador?”

Obra guardonada amb la prestigiosa Carnegie Medal 2014 de

literatura juvenil.

El premi no ha estat exempt de polèmica. El CILIP és el premi de

literatura juvenil més prestigiós del Regne Unit. Bona part de la crítica

considera que la cruesa del llibre no és apropiada per a joves lectors.

Una lectura impactant i demolidora com ho va ser en el seu moment

La taronja mecànica d’Anthony Burges (1962).

Traduïda a 9 idiomes per les editorials més prestigioses (com DTV a

Alemanya o Piemme a Itàlia).

Opinions:

Quan vaig veure aquest llibre al butlletí de novetats de l'editorial Fanbooks em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que deien que es tractava d'una obra única, polèmica i d'altíssima qualitat literària que no ens deixaria indiferents.

I això és just el que necessito en aquest moment: llibres que siguin diferents, que tinguin alguna cosa especial i que destaquin entre els altres.

No estic segur de què m'ha passat aquests últims dies. Crec que em

vaig perdre, que vaig passar un cert temps enfonsat en un forat.Els forats

son coses complicades. No saps que has caigut en un forat fins que no en

surts.

Realment, crec que per gaudir aquest llibre el millor és no saber massa de l'argument, així que no us explicaré molt més del que diu la sinopsi.

Aquest llibre és el diari que Linus comença a escriure des del

moment que és segrestat a un búnquer. És un lloc bastant estrany que sembla estar preparat perquè el habitin a 6 persones: 6 habitacions, 6 plats, 6 gots i 6 jocs de coberts de plàstic ... però Linus està sol i encara no encén com ni per què ha arribat fins a aquest lloc.

Poc a poc, es començaran a incorporar nous companys al búnquer, i tots són persones molt diferents que semblen no tenir res en comú.

Llavors m'he sentit malament. Malament per les petites coses. No

són les grans coses les que t'afecten, són les petites coses.

Des del primer moment, el llibre és realment addictiu, ja que com

està escrit en forma de diari anem descobrint amb el protagonista aquest nou lloc i tot el que està succeint en ell, de manera que també desconeixem tot el que ell desconeix. En tot moment ens fem les mateixes preguntes que en Linus: qui és? per què ho fa? i, sobretot, què vol aconseguir?

Aquest llibre t'atrapa, però a mesura que van passant els dies i veus tot el que li passa a Linus i els seus companys veus com poc a poc es van apagant i comences a sentir-te igual. Sents la interminable espera que passi alguna cosa, encara que no sàpigues que és el que passarà.

Pel que fa al final... et deixa amb una sensació molt estranya. És d'aquells finals quequan passes l'última pàgina del llibre segueixes fent mil preguntes, però és molt d'acord amb la manera com està escrit.

No hi ha res que sigui insoportable. insuportable vol dir que no es

pot resistir. Si no pots resistir alguna cosa, ets mort. Si no et mata, ho has

resistit, oi? No pot ser que això sigui irresistible. Mentre jo visqui, ho

soporto.

En definitiva, Diari del búnquer és un llibre molt recomanable,

amb un ritme de pujades i baixades que t'enganxarà des de les primeres pàgines.

http://coposdepapel.blogspot.com.es/2015/04/diari-del-bunquer-kevin-brooks.html