Guia del mestre “Descobreix la teva ciutat” · 2006. 11. 30. · residus, per no col·lapsar...

Guia del mestre

““DDeessccoobbrreeiixx llaa tteevvaa cciiuuttaatt””

Ajuntament de Tortosa Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre

Autora: Anna Añó Luna

Col·laboracions: CODE

Maquetació:

Dades edició:

3

Índex

� Presentació................................................................................................4

� Inserció curricular i objectius de l’activitat..............................................5

� Continguts.................................................................................................6

� Estructuració de les activitats ...................................................................7

� Abans d’anar a la deixalleria…................................................................9

� Ja som a la deixalleria! ...........................................................................13

� Què hem après? ......................................................................................16

� Informació per al mestre.........................................................................19

4

Presentació “Descobreix la teva ciutat” és un programa d’activitats didàctiques per conèixer l’entorn

més proper dels alumnes dels diversos centres educatius de Tortosa, comprenent tant la

pròpia ciutat com les seves pedanies, l’educació primària i secundària, l’educació

formal i no formal.

Aquesta activitat vol complementar altres ja existents, donant a conèixer una

infraestructura vital per al funcionament de la ciutat, la deixalleria. Més enllà de la

pròpia instal·lació i el seu funcionament, les activitats proposades volen fer servir de

reflexió sobre la quantitat de brossa generada a la ciutat i iniciar els alumnes en els

hàbits de reducció i reutilització dels residus, així com de la separació de la brossa per al

reciclatge.

L’activitat va adreçada al públic escolar de primer cicle de primària, encara que també

és apta per alumnes d’educació especial assimilables a aquest nivell. El nucli principal

consisteix en una sortida a la deixalleria i un joc a realitzar allí, que es complementen

amb la proposta d’activitats prèvies i posteriors per a realitzar a l’aula. L’activitat es

recolza amb un material didàctic per l’alumne, una guia per al mestre, i pel guiatge i les

explicacions de dos monitors en la visita a la deixalleria.

5

Inserció curricular i objectius de l’activitat

Inserció curricular

L’activitat va adreçada al públic escolar de primer cicle de primària, encara que també

és apta per alumnes d’educació especial assimilables al nivell.

La seva inserció curricular es situa en l’educació mediambiental, i s’engloba en l’àrea

del coneixement del medi social i natural.

Objectius

� Sensibilitzar sobre l’important volum de residus que produïm

� Fomentar la reducció i reutilització dels residus

� Introduir l’alumne en la separació i posterior reciclatge dels residus domèstics.

6

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

� Tenir coneixement del que és un abocador

� Diferenciar els diversos tipus de contenidors que hi ha al carrer

� Conèixer les normes per a llençar la brossa

� Conèixer la regla de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar

� Diferenciar els residus habituals dels especial o tòxics

Procediments

� Llençar la brossa no reciclable en l’horari correcte i amb bossa

� Separar els residus en funció del contenidor on van

� Disminuir el consum d’objectes d’un sol ús

� Portar els residus especials a la deixalleria

Actituds, valors i normes

� Responsabilitzar-se de la deposició correcta de la brossa

� Esforçar-se en la separació dels residus

� Esforçar-se en la minimització dels residus

� Sensibilitzar-se sobre la problemàtica mediambiental dels residus actual

7

Estructuració de les activitats

Abans de la sortida

L’activitat de la deixalleria s’inicia a l’escola, vàries setmanes abans de la sortida a la

deixalleria. Es començarà a tractar el tema dels residus, mitjançant les explicacions del

mestre i la realització de les activitats proposades per a l’alumne:

� Fem molts residus

� On van els residus?

� El reciclatge

� Què faig amb la brossa?

Durant la sortida

� La visita.

Les activitats començaran amb la visita a la deixalleria acompanyada d’una explicació

per part del monitor d’allò que veiem, vinculant-ho als continguts de l’activitat. Serà

una visita breu, de 20 min. de durada, que tindrà la finalitat de despertar la curiositat

dels alumnes i introduir els temes que es tractaran a la sortida.

� El joc.

Un cop acabada la visita començarà el joc Transformem la brossa, que es realitza en les

mateixes instal·lacions de la deixalleria. Aquest joc té per finalitat que l’alumne

assoleixi quin tipus de residus van a cada contenidor dels que hi ha al carrer. El joc té

una durada de 45 min, compta amb el guiatge d’un monitor, i es desenvolupa de la

següent forma:

8

1) El monitor explica el funcionament del joc

2) Es reparteixen 2 fitxes amb imatges de diversos residus per a cada alumne.

3) Al terra hi ha cinc dibuixos corresponents als cinc contenidors de brossa que hi ha al

carrer.

4) Es tira un dau que té un dibuix de cada contenidor en cadascuna de les cares, i en la

sisena un símbol de pregunta.

5) Si surt un símbol de contenidor, els alumnes que tinguin una fitxa amb un residu que

es dipositi en aquell contenidor, van a l’interior del contenidor amb la fitxa

corresponent a l’aire.

6) Si surt la pregunta, el monitor fa una pregunta d’unes fitxes de preguntes que porta.

7) Es comenten els resultats, s’anoten al quadern i es torna a tirar.

� Conclusions

En acabar l’activitat s’extreuen conclusions i entre tots es busca la manera de fer menys

residus, per no col·lapsar els abocadors i deixalleries, les quals s’obtenen fent l’exercici

adient del quadern de l’alumne (10 min)

Després de la sortida

Per finalitzar les activitats, farem una darrera sessió a l’escola per comentar l’activitat,

recordar els punts més importants i sobretot reforçar la responsabilitat de l’alumne amb

la reducció i reciclatge del residus. Això es compren en les activitats:

� Què farem a la nostra escola?

� Què faré a casa?

9

Abans d’anar a la deixalleria…

Activitat 1: Fem molts residus

La realització d’aquesta activitat compendrà

1) Explicació del mestre a la classe sobre que és un residu i quants en generem

2) Realització de la fitxa de la pàgina 3 del quadern de l’alumne

3) Posada en comú de tots els alumnes sobre tots els residus que fem en un dia

Pàgina 3 del quadern de l’alumne

Fem molts residus: Relaciona amb una línia el lloc amb el residu que es fa

Cuina Lavabo Classe Festa aniversari

Tub pasta de dents Paper escriure Llaunes de conserva Got de plàstic

Estem fent brossa tot el dia!

10


Activitat 2: On van els residus?

La realització d’aquesta activitat compendrà

1) Explicació del mestre a la classe sobre on va la brossa després del contenidor

2) Explicació del que és un abocador

3) Aclaraments del significat del vocabulari de l’exercici de la pàgina 4



On van els residus?

Completa les frases amb les paraules de sota

� A casa meva al tard lliguem la brossa i la baixem al contenidor del carrer

� La brossa la recullen els escombriaires i la porten a l’ abocador

� L’abocador on portem els residus de Tortosa es troba a Tivissa

� A l’abocador hi ha cada dia més residus, en pocs

anys hem omplert l’abocador de l’Aldea

� Els residus tòxics, com les piles o l’oli de

fregir usat, els portem a la deixalleria

Paraules:

abocador - deixalleria - residus – Tivissa – contenidor

11


Activitat 3: El reciclatge

La realització d’aquesta activitat comprendrà

1) Explicació del mestre del que és un contenidor de reciclatge

2) Entre tots els alumnes, i amb el guiatge del mestre, intentar recordar de quin color

són els contenidors del carrer



El reciclatge: Pinta cada contenidor del seu color:

Recorda: El vidre, el paper i els altres envasos els posem en aquests

contenidors per fer nous objectes que utilitzem cada dia. De les restes de

menjar i plantes se’n fa adob per horts i jardins.

PAPER ENVASOS

GROC VIDRE

VERD

Orgànic

MARRÓ

PAPER

BLAU

GRIS

12


Activitat 4: Com llanço la brossa?


1) Preguntes a la classe sobre com es llença la brossa. Intervencións del professors

orientant sobre el que és correcte i el que no ho és


3) Posada en comú de tots els alumnes sobre la fitxa i les actituds


Com llanço la brossa?

Digues si són correctes o incorrectes les següents situacions:

� Tirar la brossa que no es recicla al matí incorrecte

� Llençar el vidre al seu contenidor al migdia correcte

� Dipositar la brossa fora del contenidor incorrecte

� Tancar bé la tapa del contenidor després de posar-hi la

brossa correcte

� Posar la matèria orgànica sense bossa incorrecte

� Posar el paper sense bossa correcte

13

Ja som a la deixalleria!

Activitat 5: Joc transformem la brossa


1) Visita guiada a la deixalleria amb les explicacions adaptades dels monitors

2) Realització del joc Transformem la brossa, enmig del transcurs del qual s’aniran

omplint les pàgines 7, 8, 9, 10 i 11 del quadern de l’alumne

3) Posada en comú de tots els alumnes sobre la fitxa i les actituds


Què va al contenidor verd?

Escriu dos residus que vagin al contenidor del vidre:

ampolla____________

pot ________________

14



Què va al contenidor blau?

Escriu tres residus que vagin dins

el contenidor de paper i cartró:

Revistes________________

Folis______________

Caixa de cartró________


Què va al contenidor groc?

Escriu cinc residus que vagin

dins el contenidor d’envasos:

Llauna de beguda__

Llauna de conserva_

Tetrabrick de la llet__

Pot de iogurt___

Ampolla d’aigua_

15



Què va al contenidor marró?

Escriu quatre residus que vagin al

contenidor de matèria orgànica :

Pell de plàtan______

Ossos_________

Fulles de plantes___

Tovallons de paper___


Què va al contenidor gris?

Escriu tres residus que vagin al contenidor del rebuig:

Llapis_______________________

Tireta_________

Pols d’agranar____

16



Com ho farem per no produir tants residus?

Marca amb una creu les coses que podem fer per evitar tantes deixalles:

� Dur una cantimplora per beure

� Anar a comprar amb bosses i cistells

� Utilitzar plats i gots de plàstic

� Separar per reciclar els residus que es puguin

� Comprar el menjar amb

safates de suro blanc

� Utilitzar una carmanyola a les excursions

� Utilitzar paper reciclat

17

Què hem après?

Activitat 6: Ara ho farem a l’escola


1) Recordar la visita a la deixalleria un cop a l’escola

2) Votar a la classe mitjançant paperets o a mà alçada algunes de les opcions de la pàg.

11 de quadern de l’alumne, tot explicant el que suposaran durant el curs

3) Dur a terme l’opció escollida


Ara ho farem a l’escola

Entre tota la classe voteu per alguna d’aquestes opcions per a fer-la almenys

pel que resta de curs. La més votada l’haureu de fer

tots, i si en feu més d’una... millor!:

� Utilitzar el paper per les dues cares

� Fer servir paper reciclat

� Dur cantimplora amb aigua per beure a les

sortides escolars

� Posar a la classe una caixa de cartró per dipositar el paper d’escriure

usat, i després llençar-lo al seu contenidor

Nosaltres hem triat __________________,

i ens comprometem a fer-ho a la classe

fins a final d’aquest curs.

18

Què hem après?

Activitat 7: Ara ho farem a casa


1) Explicació del mestre sobre les coses que podem fer per generar menys residus


3) Reflexió sobre la responsabilitat de l’alumne de complir ell mateix amb allò que

s’ha compromès.


Ara ho farem a casa

Proposa als de casa teva fer alguna de les següents accions:

� Separar per reciclar

� Utilitzar carmanyola a les excursions

� No comprar safates de suro blanc

� No comprar plats, gots o coberts de

plàstic

Avui proposaré a casa meva

_________________________________

____________________.

19

Informació per al mestre

El problema dels residus

En l’actualitat estem produint una gran quantitat de residus cada dia. Això ens comporta

un grau problema: que fem amb ells? On els dipositem?

FIG 1. Font: Les dades del Medi Ambient. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Com podem veure en el gràfic la quantitat de kg de brossa generada per habitant i per

dia a Catalunya augmenta any rera any. A nivell de Catalunya la producció total de

residus per comarca és proporcional als seus habitants, segons observem a la figura 2.

20

FIG 2. Font: Les dades del Medi Ambient. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Però que passa a la nostra comarca i el nostre municipi? En comparar la generació de

residus per habitant i per dia, entre els municipis del Baix Ebre i la mitjana de

Catalunya, veiem que les quantitats generades són lleugerament menors, amb una

mitjana de 1,43kg/hab/dia a la comarca enfront a 1,66 a tota Catalunya. Aquesta

producció més baixa que la mitjana probablement es degui a un ritme de vida més rural,

que comporta menys producció de deixalles que la vida a la gran ciutat.

21

Estadístiques de residus municipals Producció de residus municipals (Totals). Comarca: El Baix Ebre. Any 2004.

Municipi Padró 2004

Fracció directa a Diposit controlat

(abocador)

%Fracció Resta / Total

Generació (total)

Kg/hab/dia

ALDEA 3.473 1.848,54 95,73 1.930,95 1,52

ALDOVER 822 206,36 91,64 225,18 0,75

ALFARA DE CARLES

385 98,82 87,29 113,21 0,81

AMETLLA DE MAR

6.032 5.353,70 95,51 5.605,42 2,55

AMPOLLA 2.294 2.173,20 94,57 2.297,90 2,74

BENIFALLET 821 225,40 94,42 238,71 0,80

CAMARLES 3.101 1.220,42 94,71 1.288,57 1,14

DELTEBRE 10.757 5.076,50 81,89 6.199,24 1,58

PAÜLS 615 164,92 89,17 184,95 0,82

PERELLÓ 2.282 988,58 91,57 1.079,53 1,30

ROQUETES 7.017 1.980,14 72,57 2.728,50 1,07

TIVENYS 886 397,78 95,25 417,61 1,29

TORTOSA 31.979 12.616,76 84,74 14.888,16 1,28

XERTA 1.244 331,98 93,52 354,99 0,78

TOTAL 71.708 32.683,10 87,03 37.552,91 1,43 Totes les dades són en tones

FIG 3. Font: Agència de Residus de Catalunya.

On van els nostres residus?:

Els residus del Baix Ebre que no es recullen de manera selectiva, són transportats pels

camions de les escombraries a un abocador que es troba en el terme municipal de

Tivissa. Un abocador es un dipòsit excavat al terra de grans dimensions, recobert d’una

capa impermeable per evitar filtracions de substàncies líquides procedents dels residus

(anomenades lixiviats) que podrien contaminar els aqüífers locals. Els residus es

dipositen en l’abocador, i i compacten per aprofitar al màxim l’espai. De tant en tant es

diposita una capa de terra cobrint els residus per evitar la propagació de plagues i

22

malalties. D’aquesta manera l’abocador és una solució per dipositar els residus que

comporta els següents avantatges:

� No contamina l’aire, ja que al no cremar-se els residus no es generen

substàncies tòxiques en forma de gasos.

� No contamina les aigües subterrànies, per la impermeabilització del vas

de l’abocador, i el tractament dels lixiviats bombejats fora de l’abocador.

� Evita que s’escampin els residus, per la compactació i confinació.

Però l’augment continuat de la producció de residus any rera any i la seva deposició en

abocadors genera nous problemes:

� L’abocador té una vida limitada. La vida mitjana d’un abocador, el temps

que es tarda en omplir-lo, està al voltant d’uns vint anys. Desprès cal fer

una ampliació o obrir-ne un de nou.

� Cada cop s’ompli més de pressa. Cada cop fem més residus per habitant,

cosa que fa que l’abocador s’ompli abans de la data prevista. Això

agreuja el problema de l’espai que necessitem per dipositar la brossa, ja

que cada cop n’ocupem més.

� Ningú vol un abocador prop de casa seva. Encara que la nostra vida

actual ens du a fer cada cop més residus, i que cada cop és necessari obrir

més abocadors per dipositar-los, els ciutadans no volen un abocador prop

de casa seva. La raó és el perill de què un accident o moviment geològic

trenqui l’aïllant impermeable i es puguin produir contaminacions de sòls

i aqüífers subterranis per la filtració de lixiviats.

La solució al problema dels residus

Evidentment la solució als problemes expressats anteriorment implica minimitzar el

nombre de residus que van a l’abocador. Com ho podem aconseguir això? Seguint el

que s’anomena l’estratègia de les tres erres:

23

� eduir

� eutilitzar

� eciclar

Aquesta estratègia es una manera d’aconseguir que els residus que van a l’abocador

siguin els mínims.

Primer reduïm

Per acabar amb el problema dels residus, el primer que hem de fer és mirar de no

produir-ne tants. Com ho podem fer?

� Minimitzem els envasos d’un sol ús. Mirem de no utilitzar, o utilitzar només

quan sigui imprescindible: bosses de plàstic, safates de suro blanc, gots i

plats de plàstic, etc...

� Comprem amb envasos grans. Es produeixen menys residus si comprem una

garrafa o ampolla gran que vàries de petites. Això és aplicable per l’aigua

envasada, refrescos, productes d’higiene i neteja de la llar, etc...

� Comprem les coses amb els envasos més senzills. Evitem comprar envasos

superflus, coses que estan empaquetades dues o més vegades de manera

innecessària, només per cridar la nostra atenció i incitar-nos a comprar.

24

Després reutilitzem

Reutilitzar implica fer servir un envàs vàries vegades de manera que es no es diposita

com residu, evitant així una generació excessiva de residus. Per a això hauríem de:

� Comprar envasos retornables. Són les botelles que es tornen un cop hem

acabat el contingut. Aquests envasos són cada cop més difícils de trobar,

però són els més bons per tenir cura del medi ambient.

� Utilitzar els residus un altre cop. Una cosa que pots fer és fer servir per notes

i esborranys el paper només imprès per una cara-

� Utilitzar els residus amb una altra finalitat. Per exemple fer servir les bosses

de plàstic per escombraries. Cal posar imaginació, moltes de les coses que

llencem poden tenir encara alguna utilitat!

És una opció que en l’actualitat ens dóna prou dificultats per posar-la en pràctica. Però

sembla que a la llarga les directrius de la Unió Europea faran que tornin a ser habituals

els envasos retornables als nostres comerços.

I finalment reciclem

Reciclar implica la transformació d’un residu en una matèria

primera. És una bona opció per disminuir la gran quantitat

de deixalles que van a l’abocador (fins un 90% si recicléssim

tot el que es pot!), però en el procés de reciclatge consumim

energia i aigua, per la qual cosa cal intentar primer les dues

opcions anteriors, i si no són possibles, llavors dipositar el

residu en el contenidor adequat per al seu reciclatge.

A continuació comentem breument la manera com hem de fer la recollida selectiva:

25

Què va al contenidor verd?

� Qualsevol envàs de vidre: botelles, pots..-

� No es pot posar vidre pla: vidre de finestres o

espills.

� No llençar els taps al contenidor.

� No posar-hi bombetes ni fluorescents.

Què va al contenidor blau?

� Papers de diaris, revistes,

� Papers d’escriure i publicitat

� Cartró d’embalatges i caixes

� No llençar paper brut: tovallons

de paper, paper de cuina,

d’embolicar entrepans...

� No posar paper carbó, de plata ni de lija

Què va al contenidor groc?

� Plàstics d’envasos: ampolles d’aigua i

refrescos, pots iogurt, envasos menjar,

envasos de neteja, etc

� Bosses de plàstic

� Llaunes de conserva i begudes

� Paper d’alumini

� Brics

26

Què va al contenidor marró?

� Restes de menjar: fruita, verdura, carn, peix,..

� Closques d’ous, de marisc i de

fruits secs.

� Marro de cafè.

� Taps de suro.

� Restes de plantes.

� Tovallons de paper i paper de

cuina bruts.

� No utilitzar bosses de plàstic, s’han d’utilitzar bosses especials fetes a base

de panís (es venen als forns de pa) per a no contaminar l’adob que es

fabricarà amb aquests residus

Què va al contenidor gris?

� Qualsevol cosa que no es pot reciclar: restes de tabac, pols d’agranar, restes

de ceràmica...

� Coses que per higiene no es llencen a l’orgànica: bolquers, compreses i

excrements d’animals domèstics.

27

Què va a la deixalleria?

� Residus especials: piles, bateries,

fluorescents, olis de cotxe,

pintures, dissolvents, pneumàtics,

neveres, medicaments,

radiografies, termòmetres, tòners,

deixalla informàtica o

electrònica,... O sigui, qualsevol

residu tòxic

� Olis de fregir usats. Són un residu especial, i per tant tòxic. Si els llencem a

l’aigüera no poden ser separats totalment de l’aigua a la depuradora, i fan

cap al riu sent tòxics per molts

animals.

� Residus reciclables o reutilitzables:

Mobles vells, electrodomèstics,

ferralla, restes de jardineria, roba,

restes d’obres menors. També

paper, cartró, vidre, plàstics,

llaunes i tetrabrics

Els resultats de la recollida selectiva al Baix Ebre

Abans hem dit que es podria reciclar fins un 90% dels envasos que produïm. La realitat,

però, és que estem encara lluny d’aconseguir-ho. Podem veure les dades de recollida

selectiva per cada residu a les diferents poblacions del Baix Ebre en la següent taula:

28

Estadístiques de residus municipals Producció de residus municipals (Totals). Comarca: El Baix Ebre. Any 2004.

Municipi Padró 2004

Matèria orgà- nica

Vidre Paper i cartró

Envasos lleugers

Total Rec. Sel.

% Rec.Sel. s/total

ALDEA 3.473 - 44,69 27,52 9,89 82,42 4,27

ALDOVER 822 - 9,28 6,65 2,84 18,82 8,36

ALFARA DE CARLES

385 - 5,51 6,52 2,34 14,39 12,71

AMETLLA DE MAR

6.032 39,59 102,98 81,06 27,50 251,72 4,49

AMPOLLA 2.294 - 75,35 36,77 12,45 124,70 5,43

BENIFALLET 821 - 8,25 2,76 2,25 13,31 5,58

CAMARLES 3.101 - 34,47 21,59 11,91 68,15 5,29

DELTEBRE 10.757 22,32 156,49 130,04 35,15 1.122,74 18,11

PAÜLS 615 - 10,00 5,80 4,19 20,03 10,83

PERELLÓ 2.282 - 47,32 32,60 10,79 90,96 8,43

ROQUETES 7.017 184,43 67,85 86,62 25,66 748,37 27,43

TIVENYS 886 - 10,20 6,22 3,36 19,83 4,75

TORTOSA 31.979 781,93 305,13 609,15 127,33 2.271,40 15,26

XERTA 1.244 - 7,98 10,60 4,35 23,01 6,48

TOTAL 71.708 1.028,26 885,50 1.063,89 280,00 4.869,85 12,97 Totes les dades són en tones

FIG 4. Font: Agència de Residus de Catalunya.

Així l’any 2004 a Tortosa es van recollir selectivament un 15,26 % de les deixalles, que

són les que posteriorment es reciclen. La resta, un 84,74 % van a l’abocador. Les dades

ens diuen que encara ens queda molt per fer en la recollida selectiva!

Les dades de recollida selectiva de l’any 2005 per al total de la comarca del Baix Ebre

ens fan ser, però, lleugerament optimistes: 4877 tones de residus recollides de manera

selectiva. Això implica un increment respecte al recollit al 2004 del 23%. Si mirem per

fraccions la recollida selectiva a la comarca, podem veure quines só les tendències en

els hàbits de reciclatge dels ciutadans.

29

Fracció Any 2004 Any 2005 Increment

Paper i cartró 1.064 1.148 8%

Vidre 886 902 2%

Envasos

lleugers

280 328 17%

Deixalleries 775 1.453 87%

Fracció orgànica 1.028 1.047 2%

Total 4.033 4.878 23%

FIG 5. Font: CODE

Així dons veiem que malgrat les campanyes institucionals, l’increment de contenidors, i

l’aparent normalitat del reciclatge ens queda encara molt per fer per aconseguir que

només un 10% dels residus produïts vagin a l’abocador. Anem en el bon camí però que

sigui realitat o una utopia depèn només de la nostra col·laboració.

Guia del mestre “Descobreix la teva ciutat” · 2006. 11. 30. · residus, per no col·lapsar...

Documents

Transcript of Guia del mestre “Descobreix la teva ciutat” · 2006. 11. 30. · residus, per no col·lapsar...