Guia del Bus dels Volcans

1

Indrets d’interèsal Cor del Parc Natural

de la Zona Volcànica dela Garrotxa

Guia de recursos i activitats del Bus dels Volcans

2

Autors:Tosca, serveis ambientals d’educació i turisme,sl

Xavier BéjarOctavi BonetLlorenç PlanagumàAnna Ros

Educa’ArtMireia Tresserras

Octubre de 2013

Autors fotografies:- Fotos cedides pel Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa- Xavier Béjar i Domingo- Octavi Bonet i Blanch- Teia Boada i Font

Mapes:- Xavier Béjar i Domingo

Traduccions:- Mike Lockwood (a l’anglès)- Engràcia Canal i Meritxell Corominas (al francès)

Disseny i maquetació:BoadaGràfic

Impressió:Gràfiques Garrotxa

Agraïments:- Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa- Eduac’Art- Teia Boada- Engràcia Canal- Meritxell Corominas- Mike Lockwood- Mireia Tresseras- Mike Lockwood

3

Indrets d’interèsal Cor del parc Natural


Guia de recursos i activitats

del Bus dels Volcans

4

- Introducció i funcionament de la guia 6

- Proposta d’indrets a visitar al Cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 8

- Parada 1: Olot: Parc Nou i Paratges de la Moixina 10

1.1 Parc Nou 12 Punts d’interès:- Jardí botànic 13- Casal dels Volcans 13 1.2 Paratges de la Moixina 15 Punts d’interès:- Paratges de la Moixina 16- Rouredes de roure pènol 17- La Font Moixina 17- La Deu vella i els aiguamolls de la Deu 17- Font de Bufaganyes 17- Basses d’en Broc 17

1.3 Descripció itinerari: Fitxa tècnica 18

1.4 Per saber-ne més 19

- Parada 2: Olot: Volcà del Montsacopa i nucli antic 20

2.1 Volcà del Montsacopa 22Punts d’interès:- Antigues grederes 22- El cràter- Vistes panoràmiques- Església de Sant Francesc- Torres de defensa

2.2 Nucli antic d’Olot 24 Punts d’interès:- Casa Solà Morales 24-31- Casa Gaiatà Vila- Església parroquial de Sant Esteve- Casa-Museu Trincheria- Can Escubós- Can Pujador- Claustres del Carme- Església de la Mare de Déu del Tura- Hospici (Museu de la Garrotxa)- Museu dels Sants- Eixample Malagrida- Parc Nou

2.3 Descripció itinerari: Fitxa tècnica- Itinerari volcà del Montsacopa 32- iItinerari nucli antic d’Olot 34


- Parada 3: Àrea de Can Serra: Fageda d’en Jordà 36

3.1 La Fageda d’en Jordà 38 Punts d’interès:- Monòlit amb el poema de Joan Maragall 39- Colada de lava 39- Artigues de Can Falet 40



ÍNDEX:

5

- Parada 4: Àrea de Can Xel: Castell de Colltort 44

4.1 Els castells remences 46 Punts d’interès:- Castell de Colltort 46- Sacot (La Cot)- La Serra del Corb- Volcà Puig de la Costa- Església de Sant Miquel de Sacot- Font de Fontpobra



- Parada 5: Àrea de Santa Margarida: volcà de Santa Margarida i volcà del Croscat 52

5.1 Volcà Santa Margarida 54Punts d’interès:- Ermita de Santa Margarida 54

5.2 Descripció de la ruta: Fitxa tècnica 56


5.4 Volcà Croscat 58Punts d’interès:- Grederes del volcà Croscat 58



- Parada 6: Santa Pau: volcà de Rocanegra i nucli històric 62

6.1 Volcà Rocanegra 64

6.2 Recorregut urbà pel nucli històric de Santa Pau 65


6.4 Per saber-ne més del volcà de Rocanegra 69

6.5 Per saber-ne més del nucli històric 69

6

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) fou creat l’any 1982 per tal de protegir els nombrosos valors que el componen. Compta amb el paisatge volcà-nic més ben conservat de la península Ibèri-ca, amb una quarantena de cons volcànics entre els 10.000 anys i els 700.000 anys que ens permeten descobrir variats cràters i cons volcànics; més de 20 colades de lava, una d’elles, de les més visitades (Fageda d’en Jordà), i més de 50 tossols (turonets formats quan la lava coincideix amb una zona d’aiguamolls).

La seva varietat continua si parlem de ve-getació. A causa del clima de la zona i d’aquest curiós substrat, podem trobar tant un paisatge mediterrani com un d’atlàntic. En aquest sentit a la Garrotxa es descriuen 7 ambients naturals. Així, entre alzinars, rouredes i fagedes, podem trobar una gran diversitat faunística amb prop de 300 espè-cies de vertebrats.

Si a aquesta fórmula hi afegim una ordena-da distribució de conreus obtenim un pai-satge característic de la zona, famós per ser la font d’inspiració d’una gran quantitat d’artistes hereus de l’Escola d’Olot i que han fet d’aquesta contrada un simbolisme de tranquil·litat, serenitat i harmonia.

Tots aquests aspectes fan que el PNZVG sigui una visita obligada en qualsevol perío-de de vacances. El fet que sigui una zona única a Catalunya, geològicament parlant, i els seus racons tranquils i de desconnexió afegeixen un encant extra a l’espai. A més, la cultura, l’art i la gastronomia amplien el ventall d’activitats a desenvolupar a la co-marca.

Amb l’objectiu de preservar els valors geo-lògics, naturals, paisatgístics, culturals, socials, gastronòmics que ofereix el terri-

tori i fer-los compatibles amb l’ús turístic d’aquest entorn natural, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i els Ajuntaments d’Olot i Santa Pau s’han plantejat promoure una nova iniciativa turís-tica que permet combinar aquests dos ob-jectius: El Bus del Volcans.

Amb el Bus dels Volcans es vol oferir un servei de transport regular als visitants entre Olot i Santa Pau amb diferents parades als llocs interès i un servei d’activitats, recursos a realitzar i a visitar des d’aquests punts de parada. Aquest servei d’activitats i recursos a realitzar i visitar es poden consultar amb la guia que ara teniu a les mans.

La guia de recursos i activitats del Bus dels Volcans pretén posar en valor de ma-nera visual i ordenada el patrimoni geològic, natural, paisatgístic, cultural i social que els usuaris poden visitar al llarg de l’eix Olot – Santa Pau a través una descripció rigorosa i acurada.

Per poder atendre a les necessitats dels vi-sitants la guia de recursos i activitats del Bus dels Volcans s’ha editat en 4 idiomes: Català, castellà, anglès i francès.

Paral·lelament aquesta guia s’ofereix també com a recurs educatiu als professors de la comarca o d’altres indrets per tal que puguin preparar la visita al PNZVG amb informació rigorosa i de qualitat.

Per facilitar l’accés a la informació de la guia s’ha creat una aplicació a la pàgina web de Tosca (www.tosca.cat) des d’on els usuaris poden accedir a diferent informació com ara:

- Mapes de les diferents rutes proposades des de les diferents parades

INTRODUCCIÓ I FUNCIONAMENT DE LA GUIA

7

- Tracks de les rutes per tal que puguin ser descarregades en un dispositiu GPS.

- Descripció de les rutes amb els principals recursos d’interès.

- Activitats, indrets d’interès i recursos a visitar des dels diferents punts de parada (descripció).

- Destacat: Apartat per a professors per tal que puguin accedir als continguts de la guia i preparar les sortides pels seus alumnes. Aquest apartat inclou recoma-nacions en funció del nivell educatiu dels alumnes així com l’oferiment d’un ser-vei de guies degudament format per fer l’acompanyament durant la sortida.

Funcionament de la guia:

A la guia podreu trobar la informació que es detalla a continuació traduïda en els quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès):

-Mapa general amb tots els itineraris que es poden recórrer des dels diferents punts de parada. -Punts de parada:

1. Parc Nou: Museu dels Volcans i Jardí Botànic

Paratges de la Moixina i Itinerari Botànic

2. Montsacopa: volcà del Montsacopa i nucli antic d’Olot

3. Àrea de Can Serra: Fageda d’en Jordà

4. Can Xel: Castell de Colltort i Volcà del Croscat

5. Àrea de Santa Margarida: Volcà de Santa Margarida i Volcà del Croscat

6. Santa Pau: Nucli històric i Volcà Roca-negra

Cada punt de parada inclou:

- Una fotografia a doble cara amb una breu introducció del principal indret d’interès d’aquell punt.

- Proposta de diferents itineraris que es po-den realitzar des d’aquell punt de parada amb la següent informació detalla:CartografiaIndicacions de la senyalitzacióDuradaDificultat Accessos: Punt de sortida i arribada

- Descripció detallada de cada d’itinerari indicant els principals recursos que es po-den visitar.

- Fotografies dels principals recursos a vi-sitar.

La guia també inclou una documentació no relligada que permet que es pugui anar ac-tualitzant amb el temps i evitant d’aquesta manera que la informació no caduqui.

La informació que trobem en aquest apartat fa referència a:

a) Programa de visites guiades

b) Horaris dels museus

c) Contacte de les diferents activitats turísti-ques en els diferents punt de parada

d) Horaris i ubicació oficines de turisme i dels Centres d’Informació del PNZVG

e) Telèfons i adreces d’interès

Esperem que aquesta guia us sigui d’utilitat i que pugueu descobrir els racons insòlits que s’amaguen en aquestes contrades.

Bona passejada!

8

3

2

1

9

Proposta d’indretsa visitar al cor del Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa

AMB EL BUS DELSVOLCANS

45

6

11

OLOT:Parc Nou i Paratges

de la Moixina

PARADA 1

12

1.1 Parc Nou El Parc Nou és un parc urbà, coixí entre l’espai de la ciutat i el límits forestals que permet al visitant introduir-se en el co-neixement dels ambients naturals del Pla d’Olot, ja sigui directament passejant pel jardí botànic o a través dels diorames del Museu dels Volcans. Escales amunt del Casal dels Volcans, es localitza el Centre d’Informació i la seu de l’equip gestor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El Centre d’Informació garan-teix el visitant una atenció personalitzada i ajustada als seus interessos en la des-coberta de la natura garrotxina.

El conjunt emmurallat forma part del Ca-tàleg de Béns i Paisatges. Cedit pel pro-pietari a l’Hospital de Sant Jaume (1932) i posteriorment a l’Ajuntament (1940) és parc municipal des del 1943. Amb una superfície actual de 13,11 hectàrees es preveu la seva ampliació en direcció sud i sud-oest fins a arribar a la carretera de la Deu i al Vial Sud.

El valor científic de l’espai centrat en les rouredes de roure pènol no desme-reix l’atractiu ornitològic. Hi conviuen espècies d’espais oberts amb espècies pròpies de boscos caducifolis i la seva relativament fàcil observació atreu oce-llaires. Els escarabats són un altre grup d’animal que presenta elements vistosos com l’escanyapolls (Lucanus cervus) que vola els vespres d’estius entre els roures. Però tot aquests valors naturals i patrimo-nials no s’oposen al gaudi d’un passeig tranquil trencat per l’aparició d’un es-quirol, jaure als prats, arrecerar-se sota l’ombra d’un til·ler,...

El Museu dels Volcans és la secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa i es troba situat a l’interior del Parc Nou, edifici modernista anome-nat Torre Castanys, punt de partida per entendre el medi físic de la comarca i en especial el Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa.

Parada 1 Olot: Parc Nou i paratges de la Moixina

13

Punts d’interès:

a) Jardí Botànic(la Roureda Monumental i el Jardí botànic)

Mostra relicta1 del que havien estat els boscos humits de la planes d’Olot. Amb una gran diversitat d’espècies caracterís-tiques de gran bellesa, moltes nemorals2, de floració primerenca; algunes d’elles rares en el conjunt de Catalunya en am-bients diversos: prat i herbassar humits, bosc caducifoli mixt i roureda de pènol. Aquesta darrera és un arbreda monu-mental formada per roures pènol (Quer-cus robur), boixos (Buxus sempervirens) i grèvols (Ilex aquifolium) protegits i cata-logats des del 1990 per les seves grans dimensions (més de 20 metres d’alçada) i 250 anys . El conjunt d’elements naturals presents li atorguen un rellevant interès científic i justifiquen la seva preservació.

1 Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.2 Que viu al bosc.

El 2005 s’obre al públic un espai situat fora del mur, el jardí d’herbes remeieres: plantes medicinals utilitzades secular-ment per la població local i conreades al voltant dels masos.

b) El Casal dels Volcans,antiga torre Castanys.

La Torre Castany acull el museu dels volcans i el centre d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El Museu dels Volcans, ubicat als baixos del Casal dels Volcans, és la secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa. Es recomana la seva vi-sita per a introduir-se en el coneixement del medi natural de la Comarca: clima-

PARADA 1

15

tologia, geologia i ecosistemes amb es-pecial incidència en els fenòmens geo-lògics interns: vulcanisme i sismologia. A destacar el muntatge l’audiovisual sobre l’activitat volcànica i sísmica amb la simu-lació del terratrèmols que al segle XVIII afectaren Olot i comarca.

El centre d’informació del Casal dels Volcans, té per objecitu coordinar els serveis pedagògics i informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Ga-rrtoxa, oferir informació especialitzada sobre el Parc Natural, disposar d’una biblioteca mòbil amb les temàtiques més rellevants dels moment, donar a conèixer els indrets i les característiques generals del Parc Natural i la seva organització i gestió, donar a conèixer els recursos tu-rístics: serveis i activitats de la comarca, informar amb objectivitat i rigor, oferir in-formació de suport en idiomes per a po-der atendre els visitants estrangers, afa-vorir la comunicació de l’informador amb el visitant a través dels recursos disponi-bles ( p. ex. Caixa de pedres, làmines....), reconduir i diversificar els visitants cap a zones menys freqüentades sobretot en èpoques de màxima afluència de públic i sensibilitzar ambientalment.

1.2 Paratges de la Moixina A 15 minuts del Casal dels Volcans es troben els Paratges de la Moixina, mo-saic complex d’ecosistemes modificats per l’home. Comparteix amb el Parc Nou la singularitat de les rouredes humides i la presència, al sotabosc, d’espècies de flora extremadament rares al sud dels Pi-rineus. Aquí però, la presència d’aigua és manifesta: fonts, canals, estanys i aigua-molls. Aigües que conflueixen formant el rec del Ravell i els estanys d’en Broc. Aigües somes que acullen comunitats

amants de l’aigua: vernedes, salzedes, lliris, creixenars, càrex,...

Als valors geohidrològics, botànics i faunístics d’aquest indret, cal afegir els històrics, paisatgístics i populars.

La Moixina també és coneguda com el Prat de les Indianes. Les Indianes són pintats, teles de cotó estampades que es produïen mitjançant uns motlles de fus-ta a on hi gravaven uns motius florals i vegetals. Entintats els motllos aquests s’aplicaven sobre el cotó blanc, donant lloc a bonics estampats ben vistosos. Van aparèixer a Olot tardanament (a Barcelona ja se’n feien des dels 1730) gràcies a l’arribada de màquines france-ses que permetien treballar el cotó. Les petites manufactures s’havien d’instal·lar a un lloc amb abundosa aigua per tal de rentar i tenyir i consolidar els colors so-bre el cotó. El paratge de la Moixina va ser l’indret seleccionat per ubicar-hi pe-tits obradors, van arribar a ser més de sis el 1806, que des de 1777 i fins la fi de les Indianes cap el 1824, van anar funcionant. La crisi va arribar quan van aparèixer altres tècniques de tenyir, més ràpides i menys artesanals com eren les anilines, i sense oblidar tampoc els mals que van fer les dues guerres d’aquests anys, la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814), fent desaparèixer aquí i arreu aquesta indús-tria artesana.

La importància de les Indianes, a més de la seva originalitat, és que donaren lloc a la necessària creació de l’Escola d’Olot perquè per elaborar els motlles calia una bona tècnica en l’art del gravat i també bona tècnica en l’art d’estampar amb di-ferents colors. Es va inaugurar el 1783 a l’edifici de l’Hospici i Joan Carles Panyó, artista de Mataró, en va ser el primer di-rector.

PARADA 1

16

En el moment que van deixar-se de fer Indianes, Olot disposava de molts bons artistes, fet que donà la idea a Joaquim Vayreda i a Josep Berga i Boix d’iniciar una nova aventura: construir sants a Olot, donant lloc a la primera fàbrica de Sants el 1880 “El Arte Cristiano”, reciclant els artistes a un nou ofici i aprofitant el seu gran talent.

Joaquim Vayreda, Marià Vayreda, Josep Berga i Boix, i tot un seguit de pintors, formaren part de l’Escola Paisatgística d’Olot, artistes que anaven a pintar “a plein air” com deien els francesos, pels paratges de la Moixina. Pintar a l’aire lliu-re, que és el que significa l’expressió, vo-lia dir sortir amb el cavallet i les pintures a l’espai exterior i pintar el que els ulls del pintor interceptaven en cada minut que passava en un mateix espai. Així doncs segons el sol que hi havia, la lluminositat que hi penetrava, els colors que accen-tuava, el reflex que provocava, el pintor ho anava plasmant al seu quadre. Cer-tament pintar tot allò hagués estat im-possible fer-ho des de dins l’estudi. Res però treia que no acabessin el quadre a l’estudi amb els últims retocs, però ja havien aconseguit captar l’essència del moment. Així doncs pintaven els fran-cesos de l’Escola de Barbizon, amb qui s’inspiraren els nostres pintors, i els de l’Escola d’Olot, donant lloc a un estil pic-tòric particular i al nom d’una escola de pintors que feren de la Moixina el seu ta-ller particular.

A més, els germans Vayreda, eren de ideologia carlina. Això volia dir que defen-saven les tradicions i volien conservar el seu estatus de nobles rurals. Defensaven doncs la pàtria, el seu país Catalunya i la seva terra, Olot i els seus voltants. També la religió i les costums i recolzaren, i fins i tot lluitaren, al bàndol carlista durant la tercera guerra Carlina, com és el cas d’en Marià Vayreda, testimoni que ens deixa

a un novel·la excepcional “Records de la darrera Carlinada”. Per ells, pintar pai-satges bucòlics, dones rentant a mà pels rierols de la Moixina, vaques pasturant i pagesos manant el bestiar, era deixar testimoni del seu ideal de país, un país que a la Garrotxa si era així però no pas a tot arreu i que va fer que més enda-vant se’n digués de la Garrotxa “la Suïssa Catalana” cap als anys 30 del segle XIX amb la irrupció del turisme aquí i a arreu.

Punts d’interès:Conformen aquests paratges diferents elements d’interès:

a) Paratges de la Moixina

El paisatge característic d’aquesta zona és un mosaic complex que acull siste-mes naturals profundament treballats per l’home, amb una diversitat biològica remarcable i que té com a protagonista l’aigua. L’especial encant d’aquest pai-satge ha inspirat nombrosos pintors com els germans Vayreda, Josep Berga, en-tre d’altres i l’any 1945 es va declarar paratge artístic nacional. Aquesta zona es va formar a partir del corrent de lava provinent del Volcà Puig Jordà. La lava va obstruir la conca de drenatge que


17

forma la Serra de Corb obstruint la vall del Fluvià. A conseqüència d’aquest fet la lava es va enfonsar per sota els tous sediments lacustres. D’aquesta manera es van formar un conjunt d’aiguamoixos i mulleres que tenen com a base una là-mina d’aigua que apareix tot formant un cordó de fonts orientat N-S. A finals del segle XIX es van realitzar obres de dre-natge i aplanament de terrenys i com a conseqüència d’aquestes obres molts aiguamoixos es van canalitzar així com també alguns recs.

b) Les Rouredes de roure pènol (Quercus robur)

Antigament les rouredes de roure pènol recobrien les planes d’Olot i rodalia, però la majoria van desaparèixer a mesura que creixien els conreus, i posteriorment la ciutat. Actualment ocupen el 6,8% de la superfície del Parc Natural, però només les de tres indrets (el Parc Nou d’Olot, els Paratges de la Moixina i la zona dels Tossols-Basil) es conserven en bon estat, amb una gran riquesa de plantes pròpies de les rouredes del centre d’Europa. Les rouredes de roure pènol són un dels am-bients mab més riquesa d’ocells del Parc Natural.

c) La Font de la Moixina

A tocar el restaurant del mateix nom, privada, però d’accés i d’interès públic. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular. L’aigua brolla en sis raigs sota una placa modernista datada al 1890. S’integra en el jardí format per bosque-tons de roures enlairats en tossols que culminen arranjat en forma de placetes menjades per la vegetació, on la gent d’Olot acostuma a passejar,...

d) La Deu Vella i elsaiguamolls de la Deu(o Deu Grossa)

Anomenada també la Deu Grossa. De propietat municipal, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular. Es tracta d’una surgència permanent i molt caba-losa que brolla ran de terra sota d’un por-tal de la muralla de l’antic Mas. Alimenta els aiguamolls de la Deu, immediatament propers i que formen un encisador racó que es pot resseguir a peu entre verns, pollancres i salzes. Una làmina d’aigua amb vegetació surant i arrelada al seu voltant: llenties d’aigua (Lemna sp.), creixenars (Nasturtium officinale), lliris grocs (Iris pseudocorus), bogars (Typha sp.) i jonqueres (Juncus sp.).

e) La Font de Bufaganyes

De propietat privada, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local pel seu va-lor històric, paisatgístic i popular. És una font gran del segle XVIII que brolla en un ressalt amb quatre brocs i un abeurador, molt freqüentada per la gent dels voltants. D’interès històric, paisatgístic i popular.

f) Basses d’en Broc

Estanys creats la dècada dels 90 per a re-crear els ambients humits que antigament envoltaven les valls d’Olot. Juntament amb els Aiguamolls de la Deu Vella for-men part de l’Inventari de les Zones Hu-mides de Catalunya per l’elevada diversi-tat biològica i la presència d’espècies de flora i de fauna. Interessant especialment per a les aus i les comunitats vegetals hi-dròfiles: vegetació forestal de ribera amb àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba) i vimeteres (Salix fragilis) i vegetació her-bàcia formada per canyissars (Phragmi-tes australis) i bogars (Typha sp.).

PARADA 1

18

Sortim del Parc Nou per la porta sud i agafem el camí de terra que queda a mà dreta tot seguint les indicacions de l’itinerari 3 del PNZVG. El camí transco-rre vorejant horts i parets seques cons-truïdes amb pedra volcànica i pel costat de la roureda de roure pènol propera al Mas Cabreró fins arribar al Vial Sant Jordi. Creuem el vial per un pas de via-nants i continuem el camí de terra tot seguint la senyalització de l’itinerari 3. Durant aquest tram del recorregut pas-sarem pel costat de diferents masos com Ca la Guidet, Ca la Xatona, Can Tià, Can Màia, tots ells relacionats amb el període d’estampació d’indianes. De fet molts d’ells encara conserven els recs d’aigua que passen per dins del mas. Arribem a l’ermita de la Salut, inaugurada l’any 1884, amb una bona esplanada al seu davant coneguda antigament com el prat de les Indianes. Un senzill monòlit ens re-corda el pintor Rafel Llimona. Creuem el rec i continuem el corriol que ens queda a mà dreta entrant tot seguit al Paratge de la Moixina. Durant el recorregut , que ressegueix un dels recs d’aigua, tro-barem diferents corriols a la dreta que desemboquen a la carretera principal

que travessa el Paratge de la Moixina. Nosaltres seguim sempre el corriol rec-te endavant fins que trobarem a mà es-querra un corriol que ens conduirà als Estanys d’en Broc. Retornem al corriol que seguíem i continuem recte endavant passant per diferents passeres fins arri-bar als aiguamoixos de la Deu Vella on observarem diferents comunitats vege-tals aquàtiques d’interès. Durant aquest tram de recorregut passarem per un bosc de ribera a primera línia de l’aigua i per rouredes humides de roure pènol en una segona línia. Sortim ara a la carretera principal i continuem recte endavant en direcció al restaurant la Déu. Deixarem un camí a l’esquerra per on continua la senyalització de l’itinerari 3 en direcció a la Fageda d’en Jordà. Nosaltres girem a la dreta seguint a partir d’ara la senya-lització d’Itinnerània (rectangles grocs). Uns metres més enrere, continuant per la carretera, hauríem deixat la Font Moixina i el restaurant que porta el seu nom. Al costat del restaurant de la Déu trobarem la Font de la Deu Nova. Continuem per la carretera fins arribar altre cop al Vial Sant Jordi. Creuem el Vial Sant Jordi per un pas de vianants i seguim les senyals

1. 3 Descripció itinerariFitxa tècnica:

Itineraris senyalitzats existents Itinerari 3 del PNZVG i Itinnerània

Senyalització de l’itinerari Verd (itinerari 3 del PNZVG) i Groc (Itinnerània)

Tipus d’itinerari Circular

Dificultattècnica Baixa

Distància 2,7 km

Temps 1,30h

Fonts Font de la Moixina, Deu nova

Accés a altres itineraris No

Accessible per a discapacitats Si

Bicicletes de muntanya i equitació Apte per bicicleta i cavall

Serveis de WC Parc Nou

Inici/Final Parc Nou


19

Indrets d’interés

1.1 Parc Noua) Jardí Botànic

(la Roureda Monumental i elJardí botànic)

b) El Casal dels Volcans,antiga torre Castanys.

1.2 Paratges de la Moixinaa) Paratges de la Moixina.

b) Les Rouredes de roure pènol(Quercus robur)

c) La Font de la Moixina

d) La Deu Vella i els aiguamolls de la Deu(o Deu Grossa)

e) La Font de Bufaganyes

f) Basses d’en Broc

grogues cap a la dreta per un corriol fins a desembocar altre cop a l’itinerari 3 d’on veníem a l’inici. Seguint aquest itinerari arribarem de nou al Parc Nou.

1.4 Per saber-ne més:

• Cartelleres aparcament Font Moixina

• Web de PNZVG:

http://www.gencat.cat/parcs/garrotxa

• Centre de documentació

del Parc Natural:

[email protected] / 972 26 46 66

• Guies dels llibres de Batet:

El Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa. Xavier Oliver. 2002

• Guies dels llibres de Batet: Olot.

Jordi Pijiula i Ribera. 1995

PARADA 1

21

OLOT:Volcà del Montsacopa

i nucli antic

PARADA 2

22

El volcà Montsacopa o de Sant Fran-cesc (nom utilitzat per la gent d’Olot), és un volcà típic format per un con d’escòries i un cràter circular. El més característic de la ciutat. Alineat amb els volcans de la Garrinada i Montolivet, es troba situat al pla d’Olot, des d’on s’aixeca 94 m, da-munt d’una base irregular de 600 m x 800 m. Durant la seva erupció, fa uns 100.000 anys, a més de la projecció d’escòries (cendres, gredes i blocs) va emetre una petita colada de lava que es va escolar en direcció nord-est fins on actualment hi ha la riera de Riudaura. La darrera fase eruptiva és molt explosiva: freatomag-màtica, i dóna lloc al cràter circular. Està catalogat com a Espai d’interès natural preferent del Parc Natural de la Zona Vol-cànica i Reserva Natural Integral al pla-nejament municipal d’Olot.

Punts d’interès:

a) Antigues grederes

Antiga cantera de greda (lapilli) localitza-da al flanc sud del volcà, darrera el ce-mentiri. Explotades des del XVI i fins als anys seixanta del segle XX, d’on s’havia extret material per a la construcció. Bona part de la ciutat d’Olot va ser construïda amb aquests materials. Cal esmentar l’interès geològic d’aquestes grederes, ja que permeten observar els materials vol-cànics i la seva disposició en capes.

b) El cràter

De 120 m de diàmetre i 12 m de fondària, es troba centrat al cim del con volcànic i la seva forma de copa és la que dóna nom

al volcà. El fons planer està ocupat per un prat circular i al damunt del marge sud s’aixeca l’església de Sant Francesc.

c) Vistes panoràmiques

Des del marge del cràter es poden gaudir d’unes magnífiques vistes panoràmiques: a l’est, el barri de Sant Miquel, el con vol-cànic de la veïna Garrinada, les muntan-yes d’Aiguanegra, i els pics de Bassego-da i la Mare de Déu del Mont; al nord, els Pirineus amb un dels cims emblemàtics: la Pica del Canigó; a l’oest la majestuosa presència del Puigsacalm amb el Pla de les Preses, les serres de Marboleny i del Corb i bona part del nucli urbà d’Olot amb el barri de Sant Pere Màrtir al peu del vol-cà Montolivet; i al sud l’altiplà basàltic de Batet de la Serra.

d) Església de Sant Francesc

Fou construïda en acabar la guerra de la independència, a principis del segle XIX, sobre un antic recinte militar, volat pels francesos, en la seva retirada.

e) Torres de Defensa

estan situades al voltant del cràter del volcà Montsacopa. Fou durant la primera carlinada (1833-1839) que es fortificaren els turons més pròxims que envolten la vila. Les dues torres aïllades pertanyen a aquesta època. Tenen un diàmetre ex-terior aproximat de sis metres i mig i dos nivells d’espitlleres.

Parada 2 Olot: Volcà del Montsacopa i nucli antic

2.1 Volcà del Montsacopa

24

Olot no és ni ha estat sempre igual. An-tigament, la vila medieval d’Olot era de planta triangular, el vèrtex del qual era el palau, el palau de l’abat de Ripoll que dóna nom a la Plaça Palau i continuava d’una banda pel passeig de la muralla fins a tocar l’església del Tura i per l’altra seguia el curs del riu Fluvià, que ja feia de muralla natural. El Santuari del Tura era doncs una església romànica que tancava la muralla. Però al segle XV hi hagueren uns forts terratrèmols que des-truïren bona part de la vila medieval. Era tant car reconstruir les cases al mateix

lloc de l’esfondrament, que gràcies a l’autorització del rei Alfons el Magnànim, els olotins i olotines pogueren construir fora muralla. Així va néixer la vila moder-na, la que de forma reticular, com si fos una planimetria d’una ciutat renaixentis-ta, discorre entre l’església del Tura fins l’església de Sant Esteve. Dóna forma a la plaça major i a tots els carrers en per-pendicular que en surten i que hi van a parar. Del segle XVI també és el claustre renaixentista del convent del Carme, un claustre del picapedrer Llàtzer Cister-na, un dels pocs testimonis de claustres renaixentistes a Catalunya.

L’església de Sant Esteve, avui l’església parroquial, ja en tenim notícia l’època an-tiga enfilada dalt d’un turó, però no serà fins al segle XVIII, un segle esplendorós pel creixement de la població i la indus-trialització, un segle de pau i creixement, que va permetre ampliar les esglésies d’Olot i fer edificis molt monumentals, com l’edifici de l’Hospici, aquest de l’arquitecte madrileny Bonaventura Ro-dríguez que el va fer amb 2 claustres i 3 pisos per tal de donar cabuda a totes les persones que no tinguessin ni casa ni lloc per menjar o dormir. Tot i això, encara que la població creixés exponencialment, l’edifici fou massa gran per fer d’hospici. Això si, sempre li donaren alguna o altra utilitat: parc de bombers, escoles, seu del primer museu d’Olot, plaça per a fer-hi mercat....També és del segle XVIII Can Trincheria, actualment casa-museu, una casa senyorial d’aquells temps amb un pessebre monumental únic, d’enormes dimensions. En aquests temps ja po-dem parlar d’una important indústria, de draps i tèxtil i de curtits de pell, i també d’Indianes, estampats del cotó que re-cuperarem quan visitem la zona de la Moixina i que va donar lloc a la creació de


Els claustres del Carme

2.2 Nucli antic d’Olot

25

Església del Tura

Església de Sant Esteve

26

L’Hospici, seu del museu comarcal

Can Trincheria, actualment casa-museu

Museu dels Sants

27

l’Escola d’Art d’Olot (1783), una escola que formarà a artistes durant més de 200 anys. L’anomenada Escola Paisatgística d’Olot (actualment ubicada a l’antic con-vent del Carme), va saber aprofitar els paratges esplendorosos d’Olot i els seus voltants, i va donar nom a un estil pictòric molt reconegut arreu. A més de pintors, a l’escola també s’hi formaren escultors, un cop les Indianes van desaparèixer, per aprendre a fer sants, quan el 1880 a Olot es creà el primer taller de sants i que al llarg del segle XIX aglutinà més de 30 fà-briques. Avui l’Art Cristià és seu del Mu-seu dels Sants, un museu únic al món per conèixer com es feien i es fan, encara ara, els sants a Olot.

El segle XIX va ser un segle de guerres, les guerres Carlines o dita de successió. Olot era una ciutat industrial i per tant li-beral, però els carlins aconseguiren final-ment ocupar-la a finals de segle no sense abans haver incendiat molts edificis impor-tants a Olot, com el Teatre Principal (que ja existia des del 1769; la façana actual és de 1904 i anà a càrrec de l’arquitecte Martí Suera), el convent dels Caputxins, tot i la preponderància de la muralla, en diem muralla carlina, que rodejava la ciu-tat des del Fort de Sant Francesc, al ca-pdamunt del volcà Montsacopa amb les dues torres circulars de vigia, seguint la falda del volcà fins a la plaça Clarà. Allà continuava el curs del riu Fluvià tot tan-cant-se per l’est de la ciutat. Així doncs a cada porta d’entrada hi havia dues to-rres i entre les torres, el pany de muralla. Les guerres destrueixen i també ho fa el desconeixement i avui no queda cap tes-timoni a la ciutat d’Olot però si les dues torres i el fort de Sant Francesc presidint la ciutat dalt del volcà.

El segle XX tornaria a ser un segle bo per refer-se del passat. Així doncs, al 1911, arriba el tren a Olot amb tot el que això comportava: transports de viatgers, de

mercaderies i connexió amb l’exterior. Ja no només calia dependre de la diligència estirada per cavalls per anar a Girona. El tren anava molt més ràpid, tot i que el refrany deia “El tren d’Olot, que marxa quan vol i arriba quan pot”. Aquest segle va ser el segle del modernisme, un estil preciosista i esplendorós que a Olot tam-bé hi deixà testimonis: façanes, escultu-res, pintures, cartells de cigarrets,... Les cases dels nous burgesos, propietaris de fàbriques o de professions liberals, eren els espais ideals pels arquitectes moder-nistes, llavors encara poc coneguts i que combinaven la feina d’arquitecte amb la d’arquitecte municipal, per deixar anar la seva imaginació segons els requisits del qui encarregava.

La primera casa que trobarem, a mig Firal, serà la Casa Solà Morales (1913-1916) façana i ampliació obra del conegut ar-quitecte barceloní Domènech i Muntaner amb la col·laboració escultòrica d’Eusebi Arnau amb qui estaven en aquells mo-ments treballant al Palau de la Música Catalana a Barcelona. Les cariàtides o nimfes són figures de dones carregades de fruites i bons aliments, símbol de la prosperitat de la casa.

Firal avall hi trobarem moltes façanes a l’estil modernista com la de la Casa Gaietà Vila (1905), amb un estil molt decoratiu i preciosista. La casa Gaietà Vila es coneix popularment pel Drac, per la llibreria que porta el mateix nom, però sobretot, pel munt de dracs decoratius i esculpits que corren per la façana de la casa. L’arquitecte Alfred Paluzie va arran-jar aquesta façana així com també la del metge Gassiot, situat al c/ de Sant Rafel cantonada c/ dels Dolors.

Baixant cap als claustres del Carme i rodejant Sant Esteve, trobem la façana lateral amb ceràmica vidriada verda i gro-ga de Manisses, així com la barana floral

2

28

Casa Solà Morales

Casa Gaietà Vila

29

que recorre tot el perímetre, tot obra de Martí Sureda. Continuarem per la plaça major fins arribar a la Plaça del Conill, a on hi trobarem la font barroca feta el 1666 i presidida per un conill al capdamunt. Es va inspirar en el conill rampant a un arbre, que trobem esculpí a l’escut de la casa del davant, Can Conill, que quedava fora la muralla medieval.

Can Escubós, al costat, és un edifici restaurat entre el 1905-1907 existent des del segle XVII i és obra també de l’Alfred Paluzie. Té ferro forjat a les baranes i pe-ces de ceràmica vidriada. Al davant Can Pujador (1911-1912) obra de l’arquitecte municipal, en aquest cas de Figueres, Josep Azemar, és també modernista però ens permet identificar com el modernis-me, tot i ser un estil propi i que té uns trets diferencials clars, també és al final de comptes una obra d’art única, feta tant per l’arquitecte que la fa com supeditat als criteris, gustos i diners de qui li enca-rrega l’obra.

Tot l’art que, al llarg dels anys, s’ha anat produint a la comarca de la Garrotxa i especialment a Olot està ben custodiat al Museu de la Garrotxa, al tercer pis de l’edifici de l’hospici, a on hi ha els testimo-nis d’una manera de viure i de crear reco-llits des del segle XVIII i fins el segle XX. Hi trobem obres de l’Escola Paisatgística d’Olot i d’escultors com Miquel Blay, Jo-sep Clarà i Leonci Quera, els dos primers modernistes, Clarà també és exponent clau del Noucentisme i Leonci Quera, molt jove i avançat en el seu temps, ens deixa un testimoni pictòric i escultòric de l’abstracció més contemporània. No po-dem oblidar el quadre de grans dimen-sions, La Càrrega, d’en Joaquim Casas i la col·lecció de 46 cartells modernistes que participaren a un concurs els anys 1900 i 1901 per promocionar aquesta marca de tabac de l’olotí Manuel de Ma-lagrida, que creà aquesta empresa i mar-

ca a l’Argentina. Amb els diners, i de tor-nada a Olot, va promoure la construcció de l’eixample Malagrida d’Olot, a l’estil del que es portava fent a Europa, les “ciutats-jardí” i que és avui perfectament visible i un espai tranquil per deixar-s’hi perdre.

L’altre museu que es suma als 3 museus que hem parlat fins ara és el Museu dels Volcans. Així els tres museus (Museu de la Garrotxa, Museu dels Sants i Museu dels Volcans) i la Casa Trincheria for-men els Museus d’Olot. El Museu dels Volcans es troba al Parc Nou, en un edi-fici Noucentista: la torre d’en Castanys. S’hi explica el medi físic de la Garrotxa, incidint en els fenòmens sísmics i vulca-nològics i en els principals ecosistemes de la comarca. L’exposició reviu, des del simulador de terratrèmols, la destrossa que va patir Olot al segle XV.

Punts d’interès:(comentats en el text anterior)

a) Casa Solà Morales

b) Casa Gaiatà Vila

c) Església parroquial de Sant Esteve

d) Casa-Museu Trincheria

e) Can Escubós

f) Can Pujador

g) Claustres del Carme

h) Església de la Mare de Déu del Tura

i) Hospici (Museu de la Garrotxa)

j) Museu dels Sants

k) Eixample Malagrida

l) Parc Nou

2

30


Can Pujador

Can Escubós

31

2

La torre d’en Castanys, Museu dels Volcans

L’eixample Malagrida

32

2.3 Descripció itinerari Fitxa tècnica: Volcà del Montsacopa Nº Itinerari Parc Natural Itinerari 17

Senyalització de l’itinerari Marró



Distància 1,8 km

Temps 1h

Fulletó editat No

Fonts Al costat de l’ermita de St Francesc


Accessible per a discapacitats Si, pel camí del Viacrucis

Serveis de WC No

Bicicletes de muntanya i equitació No es permeten en aquest tram de l’itinerari

Inici/Final Aparcament del cementiri municipal d’Olot

Sortim de l’aparcament del cementiri municipal d’Olot i recorrem el camí que s’enfila pel vessant oest del volcà de Montsacopa tot seguint les indicacions de l’itinerari 17 del Parc Natural. Les pa-rets del cementiri, construïdes amb pe-dra volcànica, ens queden a la dreta del camí. Arribem a una bifurcació. El camí de la dreta ens condueix al peu del volcà Montsacopa des d’on podrem observar les antigues grederes i la disposició dels materials volcànics. El camí de l’esquerra ens porta al peu d’unes escales que ens conduiran al cim del volcà. Pugem per les escales fins arribar al cim del volcà

Montsacopa. Des del cim, es pot gaudir d’una interessant visió panoràmica de la ciutat d’Olot i d’una bona part de la zona volcànica i de l’Alta Garrotxa. A dalt, hi ha l’església de Sant Francesc, construïda al s. XVII i emmurallada durant l’ocupació francesa de 1812. El camí es bifurca: el ramal de l’esquerra fa la volta al cràter passant per dues torres de defensa de l’època de la primera carlinada i el de la dreta duu a l’església de Sant Francesc i continua fins a trobar-se amb el que hem deixat abans. Durant el recorregut al vol-tant del cràter trobem unes escales que ens permeten l’accés al seu interior. Em-


33


2.1 Volcà del Montsacopaa) Antigues grederes

b) El cràter

c) Vistes panoràmiques

d) Esglèsia de Sant Francesc

e) Torres de Defensa

pedrem la baixada pel camí del Via Cru-cis que surt en el punt on es troben els dos camins que voregen per dalt el cràter. Aquest camí, envoltat de bedolls, baixa força dret fins a la Plaça de les Rodes. A continuació agafem el carrer de la dreta, camí del Montsacopa, que ens conduirà de nou a l’aparcament del cementiri des d’on hem iniciat la ruta.

2

34

Fitxa tècnica: Nucli antic Nº Itinerari Parc Natural Itinerari 17

Senyalització de l’itinerari Marró

Tipus d’itinerari Lineal


Distància 1,8 km

Temps 1h

Fulletó editat No

Fonts Al nucli antic hi ha una diversitat de fonts d’aigua potable


Accessible per a discapacitats Si

Serveis de WC No

Bicicletes de muntanya i equitació No es permeten en aquest tram de l’itinerari

Inici/Final Aparcament del cementiri municipal d’Olot

Sortim de l’aparcament del cementiri mu-nicipal d’Olot i ens dirigim cap a l’antiga plaça de Braus per, tot seguit, agafar unes escales i posar-nos al capdamuhnt del Passeig d’en Blay o Firal. Seguint firnal avall el primer que ens trobarem serà la Casa Solà Morales (1913-1916). Conti-nuant Firal avall trobarem la Casa Gaietà Vila, i danvant per davant l’església pa-rroquial de Sant Esteve. A l’inici del carerr de Sant Rafel hi trobarem Can Trincheria. Tornem enrera uns metres i agafem el ca-rrer major que ens portarà a la plaça major i des d’allà continuarem baixant fins arribar a la plaça del Conill. Des d’aquí podrem contemplar Can Escubós i Can Pujador. Baixant pel carrer del Carme arribarem a la plaça del Carme. Davant per davant hi trobarem l’antic convent dels pares car-

melitas. A partir d’aquí cal desviar-nos una mica i agafar el carrer que ens queda a mà dreta (c/ del Mont Carmel) i que ens porta directament al passeig de la Muralla. Un cop aquí, si anem a mà dreta pel carrer de l’Aigua anirem a parar a l’església del Tura. Ara ens cal agafar el carrer de Clivillers i seguir-los fins a la plaça Mora. Aquí baixar pel carrer Hospici, on trobarem el Museu Comarcal de la Garrotxa. Ara caldrà anar a buscar el carrer Mulleras i atravesar per baixar en direcció al riu pel carrer Joaquim Vayreda. Davant per davant de l’oficina de correus hi trobarem el museu dels Sants i al costat la casa Masramon. Des d’aquest punt podem decidir tonar agafar el bus o retonar al parc Nou d’Olot per l’Eixample Malagrida.


35


2.2 Nucli antic d’Olota) Casa Solà Morales

b) Casa Gaiatà Vila

c) Església parroquial de Sant Esteve

d) Casa-Museu Trincheria

e) Can Escubós

f) Can Pujador

g) Claustres del Carme

h) Església de la Mare de Déu del Tura

i) Hospici (Museu de la Garrotxa)

j) Museu dels Sants

k) Eixample Malagrida

l) Parc Nou


• Cartelleres aparcament cementiri municipal d’Olot

• Fulletó dels 12 indrets d’interès per visitar al Parc

• Web de PNZVG: http://www.gencat.cat/parcs/ga-

rrotxa

• Centre de documentació del Parc Natural: wgrabo-


• Guies dels llibres de Batet: El Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa. Xavier Oliver. 2002

• Guies dels llibres de Batet: Olot. Jordi Pijiula i Ri-

bera. 1995

• Casacuberta, M; Sala, J; Cultura I Ciutat. Segles

XVIII-XX. Quaderns d’Història d’Olot. Olot, 1997

• Guies dels Llibres de Batet. Vol. IV. Olot, 1995. Pu-

jiula i Ribera, Jordi.

• Gutiérrez I Martínez, Jesús M (Coord.). Història de

la Garrotxa. Diputació de Girona. Unitat de Publi-

cacions. 2008

2

37

PARADA 3

Àrea de Can Serra:Fageda d’en Jordà

38

Bosc de faigs que s’estén per un pla for-mat principalment per la colada de lava del Volcà del Croscat. Reserva natural del Parc Natural de més de 200 hec-tàrees que va des de la carretera d’Olot fins als peus del Corb. Inclou el Volcà de Puig Jordà i les Basses de Jordà (cata-logada a l’Inventari de zones humides) d’interès faunístic.

La Fageda d’en Jordà conté alguns dels elements més característics, i més fre-

qüentats del Parc Natural de la Zona Volcànica i de la Garrotxa. Creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat, a una altitud de 550 metres. El relleu és ondulat, ple de turonets de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols1.

D’excepcional d’interès per trobar-se en terreny relativament planer, sobre una colada de lava i a poca altitud. El substrat és basalt, la roca resultant del refreda-

3 Tossols: Bombaments de fragments basalt produïts per La colada de lava del volcà Croscat es va escolar sobre una zona d’aiguamolls, que van evaporar-se en entrar en contacte amb la lava a alta temperatura (1.000 ºC). El vapor d’aigua es va introduir dins la lava i va deformar la crosta, parcialment solidificada, fins a trencar-la. En van resultar els diversos bombaments que podem veure, recoberts de fragments de basalt anomenats tossols.

Parada 3 Àrea de Can Serra: Fageda d’en Jordà

3.1 La Fageda d’en Jordà

39

ment de la colada de lava. El bosc ca-ducifoli està format principalment per dos hàbitats: la fageda amb el·lèbor, allà on el sòl és més profund de tipus andosòl; i la fageda amb descàmpsia, acidòfila, da-munt tossols. L’aspecte canviant al llarg de l’any, les variacions cromàtiques de la tardor, la fan especialment atractiva des del punt de vista estètic.

Punts d’interès:

a) Monòlit amb el poema de Joan Maragall

Hi podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc.

b) Colada de lava

La Fageda d’en Jordà creix sobre la cola-da de lava del volcà del Croscat. El relleu és ondulat, ple de turonets de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols.

La colada de lava es va escolar sobre una zona d’aiguamolls, que van evapo-rar-se en entrar en contacte amb la lava a alta temperatura (1.000 ºC). El vapor d’aigua es va introduir dins la lava i va deformar la crosta, parcialment solidifica-da, fins a trencar-la. En van resultar els diversos bombaments que podem veure, recoberts de fragments de basalt.

3

“Saps on és la fageda d’en Jordà?

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profund

com mai cap més n’hagis trobat al món:

un verd com d’aigua endins, profund i clar;

el verd de la fageda d’en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s’atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d’aquell lloc profund,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d’en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!”

Joan Maragall ()

40

Mai no ha estat possible aprofitar aques-tes terres per al conreu; de fet, la colada de lava damunt la qual s’assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta ingrati-tud ha salvat el bosc.

c) Artigues de Can Falet

Antigues feixes que s’havien embardissat i forestat i que en els darrers anys s’han netejat i s’han recuperat les pastures que ja existien fa anys.

L’heterogeneïtat del paisatge, el mo-saic d’hàbitats, les fronteres entre ecosistemes, els marges de boscos i camps, les vorades i les clarianes per-


meten l’existència d’una gran diversitat d’ambients i d’organismes que no tenen possibilitats de sobreviure en un paisat-ge homogeni, totalment boscós. És per això, que els espais oberts, amb una major varietat d’ambients, presenten per una banda una major diversitat de plan-tes i d’animals, i per una altra, són l’única oportunitat de viure per a moltes plantes i molts animals rars o amenaçats amb po-blacions petites i fràgils que només viuen en aquests ambients.

Per tot això és important conservar aquestes antigues pastures enmig de la Fageda d’en Jordà.

42

3.2 Descripció itinerari Fitxa tècnica:Nº Itinerari Parc Natural 2

Senyalització de l’itinerari Blau



Distància 1,5 Km

Temps 35 minuts

Fulletó editat Sí

Fonts No. Aigua potable als serveis de l’Àrea de Can Serra i màquines de begudes

Accés a altres itineraris 1, 3

Accessible per a discapacitats No

Bicicletes de muntanya i equitació No es permeten en aquest itinerari

Servei de WC Àrea de Can Serra

Inici/Final Centre d’informació de Can Serra (Fageda d’en Jordà)

L’itinerari 2 és circular i comença davant del centre d’informació de Can Serra (Fa-geda d’en Jordà). Creuem la carretera de Santa Pau per sota el túnel del davant del centre i a l’altre costat de la carrete-ra, a mà dreta, trobem el monòlit amb el poema de Joan Maragall.

Unes escales ens condueixen dins la fa-geda. L’itinerari 2 transcorre paral·lel a l’itinerari 1 senyalitzat amb color vermell. A l’alçada d’un gran tossol, els dos iti-neraris es separen. L’itinerari 1 continua recte (és recomanable però seguir una estoneta més l’itinerari 1 fins a les arti-gues de Can Falet) i el 2 gira a l’esquerra tot vorejant el tossol i torna al centre se-guint el mateix recorregut.


43


3.1 La Fageda d’en Jordàa) Monòlit amb el poema de

Joan Maragall

b) Colada de lava

c) Artigues de Can Falet


• Cartelleres àrea de Can Serra

• Fulletó de l’itinerari pedestre nº 2 del PNZVG

• Fulletó dels 12 indrets d’interès per visitar al

Parc

• Web de PNZVG: http://www.gencat.cat/parcs/

garrotxa

• Centre de documentació del Parc Natural:


• Guies dels llibres de Batet: El Parc Natural de

la Zona Volcànica de la Garrotxa. Xavier Oli-

ver. 2002

3

45

PARADA 4

Àrea de Can Xel: Castell de Colltort

46

Els castells de Colltort, d‘Hostoles i de Puig Alder, són tres castells medievals col·locats en una perfecte línia recta. Castells però que tenen el seu interès, més enllà del seu passat remot, perquè van ser escenaris claus d’una guerra: la guerra dels Remences.

Veníem d’una edat mitjana molt llarga i dura, més de 4 segles sota un règim, el feudal, que organitzava la vida social d’arreu. Aquest model social es basava amb l’opressió dels qui tenien el poder, o se’l van agafar, els senyors feudals, sobre qui el patien, els pagesos, gent d’oficis varis i menestrals. Així doncs existien una sèrie de normes imposades pel senyor feudal per tenir lligats als súb-dits i es coneixen amb el nom de mals usos. N’hi havia molts d’aquests però al-guns eren més freqüents que altres, com els que tenien a veure amb el patrimo-ni: així doncs el dret a la successió dels béns o el dret a la casa, a la terra i a les persones que hi vivien per part del senyor feudal: aquest darrer era la remença, o

sigui, l’adscripció a la terra, la casa i les persones al seu amo.

Per tant l’esclavatge era clar i la pressió sobre els pagesos era enorme, juntament amb la pujada cada vegada més exage-rada dels impostos, i que les guerres, la pesta negra, les males collites no hi aju-daven gents. Mals anys, mals moments pels que van ser els nostres avantpas-sats. Els pagesos finalment es revoltaren, encapçalats per Francesc de Verntallat, cap indiscutible dels remences, un pagès nascut a Mas Verntallat a les Preses, i que va elegir els tres castells de la Vall d’Hostoles com a quarters generals dels seus homes i de la seva resistència. Dife-rents moments de guerra remença, 1462-1472, 1484-1485, obligaren finalment el 1486 a abolir la remença, tot i que no tots els mals usos, gràcies a la Sentèn-cia Arbitral de Guadalupe, una sentència jurídica que amb la signatura del rei Fe-rran II el Catòlic amb els presents, entre els quals Francesc de Verntallat, repre-senta històricament la fi de la remença,

Parada 4 Àrea de Can Xel: Castell de Colltort

4.1 Els castells remences

Castell de Puig Alder

47

4la fi d’aquest mal ús, però simbòlicament representa la fi de l’edat mitjana i el co-mençament d’una nova era històrica: tres-cents anys abans de la Revolució Francesa, uns pagesos organitzats a la Vall d’Hostoles clamaren des dels seus castells, la llibertat dels homes i de les dones enfront l’opressió de l’altra.

Punts d’interès

a) El castell de Colltort

Castell roquer, en ruïnes, de la vall d’Hostoles (terme de Sant Feliu de Pa-llerols), al cim del turó de Colltort (845 m alt.), a l’extrem oriental de la serra del Corb. El castell és esmentat des del 1017, en un document signat per Ermemiri “ex castro de Collo Tortuensi”; havia estat do-nat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció passà a la sen-yoria d’Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.

Degut a la seva situació geogràfica hi va haver conflictes entre els comtats de Be-salú i de Girona.

Es composa d’una torre de planta rectan-gular i d’una muralla. La construcció es fonamenta a la roca o bé en unes pedres més grosses i planes. El morter és de calç i no es pot esterrossar fàcilment.

Castell de Colltort

48


b) Sacot (La Cot)

Sacot o la Cot és un veïnat de Santa Pau que arreplega els terrenys de la Fageda d’en Jordà fins al Volcà de Santa Marga-rida amb una església pròpia, la de Sant Miquel de Sacot. El pla de la Cot és el que queda d’un antiga conca tancada i inun-dada, originada per la modificació del re-lleu provocada per l’aparició dels tres vol-cans que l’envolten; el Puig de la Costa, el Santa Margarida i el Croscat. Reblerta de sediments desaigua per la construcció d’un rec que encara s’observa en la part central de la plana i que la ressegueix de nord a sud. Les masies es situen al vol-tant d’aquest punt, aixecades entre els conreus i els boscos.

c) La Serra del Corb

Forma part del serrat que s’estén des de Les Preses (serra del Corb) fins a Mieres (serra de Finestres). Es tracta d’un relleu en cuesta format per materials sedimen-taris de l’Eocè on predominen conglome-rats i gresos. Separa les aigües del Ter de les del Fluvià. Aïlla les valls d’Olot de

la influència del vent del sud, atorgant en part, les característiques d’humitat pròpies del medi físic on creix la Fageda d’en Jordà. Interessant la dicotomia en-tre els vessants obacs (al nord), ocupats per fagedes amb buixol i amb el·lèbor a les parts més frescals, rouredes de mar-tinenc en els caires més secs i roures de pènol a les seves fondalades. Al solei (al sud), en canvi, domina el alzinar muntan-yenc que s’entén fins als peus de la vall de Sant Iscle, amb excepció d’aquells indrets on afloren els materials volcànics que en alguns casos estan coberts de castanyedes. Els volcans que surten al llarg de la serra són el de Fontpobra, la Tuta de Colltort, Cal Tià i del Torrent. Tots quatre Reserva Natural.

d) Volcà del Puig de la Costa

El volcà del Puig de la Costa és un volcà no gens fàcil d’observar al tenir un cràter en forma de ferradura molt obert i en di-recció a Can Xel. Alhora el seu con vol-cànic queda dissimular al estar adossat a un contrafort de la Serra del Corb format per roques sedimentàries (argiles, gre-

49

4sos i conglomerats). No es coneix l’edat exacte però sí que és més antic que el Volcà del Croscat, Santa Margarida i el Rocanegra. Tot el con volcànic es va for-mar durant una sola erupció i la colada de lava no es pot observar al quedar ta-pada per la colada de lava del volcà del Croscat.

e) Església de Sant Miquel de Sacot

Esmentada per primer cop al segle XI, restaurada al segle XVI, i posteriorment al segle XVIII amb estil greco-romà. No-més conserva la façana oest de l’original romànic.

f) Font de Fontpobra

Font amb abeurador i amb un raig d’aigua, emplaçada a l’obac de la Serra de Lleixe-res a tocar la pista que travessa des de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pa-llerols) a Sacot (Santa Pau). Catalogada d’interès públic pel Parc Natural.

Panoràmica des del Castell de Colltort

50

L’itinerari 5 del Parc Natural comença al davant de Can Xel (a l’aparcament del restaurant). Pugem per la carretera fins a Sant Miquel de Sacot (església romàni-ca reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic), deixant el castell de Sacot a la dreta i passant pel mas de Can Batlle. Tot seguit ens endinsem al bosc que es va convertint en una fageda. Se-guim pujant per un corriol que queda a la dreta direcció al coll de Colltort. Un cop al coll, trobarem a la dreta un corriol que puja per la carena fins al Castell de Colltort. En aquest punt de la carena es produeix una inflexió pel que fa a la vege-tació. Es troben els fajos que creixen per la vessant nord amb l’alzinar que s’enfila per la vessant sud fins ocupar la carena. Des del castell de Colltort es pot obser-var una bonica panoràmica dels volcans Croscat, Santa Margarida, Puig de la Costa, l’altiplà de Batet i la Fageda d’en Jordà que s’estén als seus peus. Tornem al coll desfent el mateix camí i seguim pujant per trobar la dolina de Fontpobra

4.2 Descripció itinerari Fitxa tècnica: Nº Itinerari Parc Natural 5

Senyalització de l’itinerari Taronja


Dificultattècnica Mitja

Distància 5 km

Temps 2h 15m

Fulletó editat No

Fonts Font de Fontpobra, Font de Can Xel




Servei de WC No

Inici/Final Can Xel

(dins un bosc amb marcada inversió tèr-mica). Baixem cap a la font de Fontpo-bra. Pel camí podrem observar diferents afloraments volcànics del volcà de Fon-tpobra. Arribant a la font, trobem la pista que ens portarà al Collet de Bassols. Un cop aquí trobarem l’encreuament amb els itineraris 3 i 1 del Parc Natural i el GR-2. L’itinerari 3 i el GR-2 continuen cap a la dreta en direcció Santa Pau. D’altra ban-da l’itinerari1 s’enfila cap al volcà Santa Margarida. Nosaltres seguim la carretera del Pla de Sacot que ens portarà altra ve-gada a Can Xel. El primer tram de la ca-rretera es compartit també per l’itinerari 1 i el GR-2 que després giren en direcció la Fageda d’en Jordà.


51


• Cartelleres Can Xel


garrotxa

• Centre de documentació del Parc Natural: wgra-



la Zona Volcànica de la Garrotxa. Xavier Oliver.

2002


4.1 Els castells remences

a) El castell de Colltort

b) Sacot (La Cot)

c) La Serra del Corb

d) Volcà del Puig de la Costa

e) Església de Sant Miquel de Sacot

f) Font de Fontpobra

4

53

PARADA 5

Àrea de Santa Margarida: volcà de Santa Margarida

i volcà del Croscat

54

5.1 Volcà de Santa Margarida Cràter circular producte d’una activitat eruptiva de tipus freatomagmàtic, és a dir que el magma interacciona amb aigua i incrementa la seva explosivitat. Té la ma-teixa edat que el volcà del Croscat i tot el que sembla el seu con volcànic està format per roques sedimentàries d’un contrafort de la serra del Corb. Reserva natural parcial de 120 hectàrees. Un dels elements geològics i paisatgístics més significatius i característics del paisatge del Parc Natural i de la Garrotxa. A ban-da de l’interès geològic i paisatgístic es pot observar diferents hàbitats al llarg del recorregut que accedeix al cràter: Prats calcícoles amb presencia d’orquídies al cràter, alzinar muntanyenc a l’est i sud,

Parada 5 Àrea de Santa Margarida: volcà de Santa Margarida i volcà del Croscat

fagedes acidòfiles a la vessant nord i castanyedes a la part inferior est. Inclou 3 afloraments d’interès: Flanc cràter NW, Flanc cràter NE i Gredera NE del volcà de Santa Margarida.

Punts d’interès:

a) Ermita romànica de Santa Margarida

Originàriament era d’estil romànic, però va ser destruïda pels terratrèmols del se-gle XV. L’any 1865 es va reconstruir en forma de senzill temple d’una sola nau i carreus ben escairats.

56

5.2 Descripció itinerari:Fitxa tècnica:Nº Itinerari Parc Natural Tram de l’itinerari 1

Senyalització de l’itinerari Vermell

Tipus d’itinerari Lineal (mateix camí d’anada i tornada)

Dificultattècnica Mitja

Distància 2,5 km

Temps 1.15h

Fulletó editat Sí

Fonts Font de Collelldamunt




Servei de WC Àrea de Santa Margarida

Inici/Final Aparcament del Santa Margarida

L’itinerari 1 del Parc Natural és circular i comença a l’aparcament del volcà de Santa Margarida (o a l’Àrea de Can Se-rra). En aquest cas la proposta es pujar i baixar del volcà Santa Margarida seguint el mateix tram de l’itinerari 1 des de l’àrea de Santa Margarida. Agafem la pista que comença al darrera dels serveis de l’Àrea de Santa Margarida d’on surt tam-bé l’Itinerari 3 en direcció Santa Pau. A mà dreta trobarem una pista de terra que comença a enfilar-se per una pineda en direcció Can Caselles. Uns metres abans d’arribar a Can Caselles trobarem a mà dreta el desviament l’itinerari 3 que pro-vé de la Fageda d’en Jordà i que enllaça amb el tram de l’itinerari 3 en direcció Santa Pau a l’alçada de l’àrea de Santa Margarida. Continuem per la pista que va pujant. A l’alçada del Mas de Can Case-lles es poden observar uns blocs de gres, roca sedimentària, fet que posa de mani-fest que el volcà de Santa Margarida es troba sobre una serra preexistent d’origen sedimentari del període del terciari.

Just després del Mas de Can Caselles trobarem uns castanyers de dimensions i edats considerables amb alguns forats realitzats per picots. El camí s’enfila fort fins arribar dalt de tot del con volcànic. Es poden observar al lateral esquerra del camí el materials volcànics que consti-tueixen el con del volcà Santa Margarida. Durant la pujada passarem per una tran-sició de comunitats vegetals passant de l’alzinar a un bosc de caducifolis mixtes i de nou a l’alzinar a dalt del con. Aquests canvis de vegetació són deguts al feno-men de la inversió tèrmica. Si volem visi-tar el cràter i l’ermita romànica de Santa Margarida seguirem les indicacions del corriol que baixa, deixant el Mas de Can Santa uns metres a l’esquerra. Des de dins del cràter podem visitar l’ermita que dóna nom al volcà i prendre consciència de les dimensions del mateix. El camí de tornada el realitzarem desfent l’itinerari de pujada.


57


• Cartelleres àrea de Santa Margarida

• Fulletó de l’itinerari pedestre nº 1 del PN-

ZVG,


garrotxa

• Guia de camp de la Zona Volcànica de la Ga-

rrotxa editada pel PNZVG. 2001




la Zona Volcànica de la Garrotxa. Xavier Oli-

ver. 2002

• Guies dels llibres de Batet: Excursions mati-

nals des de Santa Pau. Joaquim Agustí y Jo-

sep Agustí. 1995


5.1 Volcà de Santa Margarida

a) Ermita romànica de Santa

Margarida

5

58

És el més jove de la zona volcànica (11.500 anys) i el més alt de la Penínsu-la Ibèrica amb una alçada de con d’uns 160m. Aquest con volcànic està format tot per diferents tipus de piroclastos (lapil·lis, blocs i bombes) per això s’anomena con d’escòries. Aquesta morfologia i composi-ció del con volcànic és típic del vulcanis-me estrombolià que s’ha format per una sola erupció. De totes maneres podem observar en les grederes com al llarg de la formació del con volcànic, que durà uns 15 dies, s’alternen diferents mides de piroclastos resultat de les diferents fases de l’erupció. Més petites més explosiva i més grans menys explosiva.

Reserva Natural Integral segons el plane-jament municipal d’Olot. Reserva natural parcial de 77 hectàrees. Inclou 4 aflora-ments d’interès: Gredera de la Pomare-da, Gredera NW , Gredera NE i Gredera S del Volcà del Croscat.

Punts d’interès:

a) Grederes del volcà Croscat

Les extraccions de greda (lapil·li) del Croscat van ser el principal motiu de les mobilitzacions populars que van provo-car que el Parlament de Catalunya, l’any 1982, aprovés la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. No obstant, fins l’any 1991 no es van poder aturar les extraccions, arran de la compra que la Generalitat de Catalunya va fer de l’empresa explotadora. Posteriorment, la mateixa Generalitat va expropiar els te-rrenys de la Reserva Natural i els ha res-taurat. Aquesta restauració ha permès de recuperar una zona degradada d’enorme interès científic i pedagògic. I permet veure les diferents capes que formen el con volcànic.


5.4 Volcà del Croscat

60

L’itinerari 15 comença a l’aparcament del volcà de Santa Margarida. Travessem la carretera pel pas de vianants. Arribats a una alzina de dimensions considerables, just al davant del Restaurant Santa Mar-garida, trobarem una bifurcació. El camí de la dreta baixa en direcció el càmping Lava passant pel davant l’Hípica Les For-ques i continua cap a Santa Pau. Seguim el camí recte en direcció al restaurant Mas Nou. Just davant el restaurant girem a l’esquerra i pugem per un camí entre camps de conreu fins assolir la base del volcà Croscat. Ja dins del bosc deixa-rem dos camins a l’esquerra. Seguim pel camí que gira a la dreta i que continua força planer per dins l’alzinar. A mà dre-ta podrem observar una alzina surera pròpia d’indrets amb sòls àcids com és el cas del sòl volcànic. Finalment el camí s’obre davant d’unes plataformes de fus-ta que baixen cap al centre d’informació de Can Passavent. Des d’aquest punt es poden contemplar unes boniques vistes de l’Altiplà de Batet amb els volcans del Pujalós i Puig de la Garça, la Serra de Sant Julià del Mont, i els volcans de Puig

5.5 Descripció itinerari: Fitxa tècnica:Nº Itinerari Parc Natural 15

Senyalització de l’itinerari Blau-verd



Distància 2,9 km

Temps 1h

Fulletó editat Sí

Fonts Font de Can Passavent, Font Collelldamunt aparcament Santa Margarida


Accessible per a discapacitats Alguns trams

Bicicletes de muntanya i equitació Apte per bicicleta i cavall fins al centre d’informació de Can Passavent.

Serveis de WC Aparcament del Santa Margarida

Inici/Final Aparcament del Santa Margarida

s’Agonia, Puig Safont, el volcà del Torn i Puig de Martinyà envoltats de conreus. Al Centre d’Informació de Can Passavent podrem visitar una exposició permanent sobre el volcà del Croscat i la zona. Se-guim el camí que queda a l’esquerra del Centre d’Informació i arribarem a les gre-deres del volcà Croscat, antiga zona d’extracció de material volcànic. Des de la part central de l’itinerari (placeta), po-dem observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes (lapil·li) que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem, de més de 100 m d’alçària i 500 m de longitud. Els colors originals són els més foscos (negre i gris) i pos-teriorment adopten les tonalitats verme-lloses i ataronjades a causa de les re-accions d’oxidació. A la part superior del volcà, hi ha encara les restes d’una torre de comunicacions del segle XIX. Retor-nem a l’aparcament pel mateix camí que a l’anada.

Cal tenir en compte la normativa vigent per la visita dels grups organitzats.


61



• Exposició permanent sobre el volcà Croscat al Centre d’Informació

de Can Passavent

• Fulletó de l’itinerari pedestre nº 15 del PNZVG

• Fulletó dels 12 indrets d’interès per visitar al Parc editat pel

PNZVG

• Web de PNZVG: http://www.gencat.cat/parcs/garrotxa

• Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa editada pel

PNZVG. 2001

• Centre de documentació del Parc Natural: [email protected]

/ 972 26 46 66

• Guies dels llibres de Batet: El Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa. Xavier Oliver. 2002

• Guies dels llibres de Batet: Excursions matinals des de Santa

Pau. Joaquim Agustí y Josep Agustí. 1995

5

63

Santa Pau: volcà de Rocanegra

i nucli històric

PARADA 6

64

Parada 6 Volcà de Rocanegra i nucli històric

Es caracteritza per la seva forma regular i el bon estat de conservació del seu con, que fa 108 m d’alçada i té una planta qua-drangular i lleugerament arrodonida.

El cràter s’obre al flanc nord-oest en la direcció del màxim pendent, per on es va escolar la seva colada de lava. To-tes aquestes característiques permeten deduir que va tenir una fase eruptiva es-tromboliana seguida d’una fase eruptiva de caire efusiu amb una emissió d’una petita colada de lava. Tot el con volcànic està format per piroclastos de diferents tamanys (lapil·lis i cendres) i es va formar durant una sola erupció que deuria durar poques setmanes. Aquest tipus de cons es coneixen com a “cinder con” que tra-duït vol dir con d’escòries.

6.1 Volcà de Rocanegra

65

Santa Pau era una vil·la que pertanyia al Comtat de Besalú, el comtat que durant l’edat mitjana tenia el domini de tota la Garrotxa i part de les comarques veïnes. Prop de Santa Pau, al capdamunt de la serra de Sant Aniol de Finestres, era la zona límit amb l’altra comtat important i veí, el comtat de Girona. Era doncs lí-nia fronterera i per tant espai de vigia, fet que va donar lloc a la construcció del Castell de Finestres. Quan el senyor de Finestres, un senyor feudal i per tant un cavaller armat, decidí d’anar a viure més còmodament a la vall, trià el turonet de Puig Angul per a construir-hi el seu cas-tell o casa forta. En aquest cas però un castell de pau perquè ja tenia el castell de guerra.

Aquest és doncs l’origen del poble de Santa Pau, la construcció del castell de planta quadrada (iniciada ja al s.XIII i amb moltes remodelacions posteriors, i tot de cases al seu voltant, fent de muralla al mateix castell. A aquestes cases s’hi instal·laren tots els treballadors que cons-truïren i serviren al castell i al seu senyor, com diu Josep Pla “Un ramat d’ovelles al voltant del seu amo”. I és que ens trobem a plena època feudal i el feudalisme, com a sistema polític, era del tot piramidal i jeràrquic. Les relacions eren de vassallat-ge, d’esclavatge i era el poble el que es-tava a la base de la piràmide. Els senyors feudals, a qui se’ls jurava fidelitat amb la cerimònia del vassallatge (a la torre d’homenatge del castell) continuaven la

6.2 Recorregut urbà pel nucli històric de Santa Pau

6

66

piràmide que anava ascendint, juntament amb el poder religiós fins a dalt de tot, passant pels comtes i fins arribar al rei i al papa. Els pagesos, fariners, forjadors, picapedrers, botiguers, etc, es veien obli-gats a donar sempre diners o menjar al senyor feudal i als religiosos. Així doncs, quan el senyor feudal decidia anar a viu-re al poble, era una mesura de pressió i de control al seus súbdits. Aquest va ser doncs l’origen del castell que passà de mans en mans, dels senyors de Fines-tres als senyors de Santa Pau, que més endavant foren barons i Santa Pau una baronia. Quan la família no vivia al cas-tell, doncs aquests senyors també eren guerrers que participaren en més d’una escomesa per a ampliar l’imperi català per a la Mediterrània, el procurador era qui procurava que el castell estigués ben cuidat i els impostos arribessin a bon port. Vivia a la casa del davant del castell i s’identifica perquè té una deco-ració ornamental sobre la finestra del balcó. Entre els segles XIII i XIV s’amplià el poble i es construí la plaça porxada, una plaça creada gràcies al privilegi reial del 1297 autoritzant-se que s’hi podia fer

mercat els dilluns. Al ser porxada perme-tia cobrir-se de la pluja, que abans era molt més abundant. Les cases del voltant s’ordenaven en tres pisos, a baix els es-tables, al primer pis la vivenda escalfada pel bestiar i a dalt de tot els assecadors, amb finestres de mig punt, generalment, obertes a l’exterior. Una carta de pobla-ment del 1300 animava a tothom a anar a viure a Santa Pau concedint a canvi fa-cilitats i privilegis, fet que també va donar un fort impuls al poble. Els terratrèmols del segle XV van destruir l’església que fins aleshores era l’església parroquial, a prop de Santa Pau, Santa Maria dels Arcs. Així doncs decidiren construir la nova església, dedicada a Santa Maria, el segle XVI, amb un campanar en forma de torre, que fa de parella amb l’arquitectura defensiva del castell. Al segle XVII i so-bretot XVIII la població encara creix més i Santa Pau s’obre fora de la plaça, carrers enllà, construint-se moltes més cases una rera l’altra. A moltes hi figura la data de construcció a la llinda, i si era el cas, un dibuix que testimoniava l’ofici de qui hi vivia a dins.


68

6.3 Descripció itinerari: Fitxa tècnica:Nº Itinerari Parc Natural Tram de l’itinerari 3

Senyalització de l’itinerari Verd



Distància 3 km

Temps 1 h

Fulletó editat No

Fonts Font del Clavell, Vila de Santa Pau

Accés a altres itineraris 1,5,15


Bicicletes de muntanya i equitació Apte per bicicleta i cavalls

Serveis de WC Santa Pau, Àrea Santa Margarida

Inici/Final Santa Pau


Anem a trobar l’inici de l’itinerari 3 del PN-ZVG a l’aparcament proper a la vila ve-lla de Santa Pau, a la riba dreta del Ser. Travessem el pont, ens enfilem pel carrer del Pont, on val la pena fixar-se amb les llindes de pedra gravades de moltes ca-ses del s. XVIII. Al capdamunt del carrer, tombem a l’esquerra, passem pel costat del dispensari municipal, sortim a camp obert, i seguim una estona la riba esque-rra del Ser, aigües amunt. En tot aquest tram hi ha vistes molt atractives de la vila vella de Santa Pau.

Deixem a l’esquerra del camí el volcà de la Roca Negra. Està cobert per un alzi-nar muntanyenc a les parts assolellades,

mentre que els obacs estan coberts per rouredes de roure martinenc i boscos ca-ducifolis mixtos.

Al peu del volcà de Rocanegra trobem una antiga gredera clausurada i poc des-prés la font del Clavell. Passat el mas Collellmir, trobem una variant de l’itinerari a mà esquerra que ens permet enllaçar amb els itineraris 1 i 5 passant pel ves-sant sud del volcà de Santa Margarida, a l’alaçada del Collet de Bassols. El traçat principal de l’itinerari, a mà dreta, ens duu fins a l’Àrea de Santa Margarida. El retorn a Santa Pau es realitza desfent el mateix itinerari que hem seguit.

69

6

6.1 Volcà de Rocanegra

6.2 Recorregut urbà pel nucli històric de Santa Pau

6.5 Per saber-ne més del nucli històric:

• Web de PNZVG: http://www.gencat.cat/parcs/garrotxa

• Guies dels llibres de Batet: Excursions matinals des de Santa Pau. Joaquim Agustí y Josep Agustí. 1995

• Centre de documentació del Parc Natural: [email protected] / 972 26 46 66

6.4 Per saber-ne més del volcà

Rocanegra:

• Web de PNZVG: http://www.gencat.cat/

parcs/garrotxa

• Guies dels llibres de Batet: El Parc Natural

de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Xa-

vier Oliver. 2002

• Guies dels llibres de Batet: Excursions

matinals des de Santa Pau. Joaquim

Agustí y Josep Agustí. 1995




70

NOTES:

72

Indrets d’interèsal Cor del Parc Natural


Guia de recursos i activitats del Bus dels Volcans

Guia del Bus dels Volcans

Documents

Transcript of Guia del Bus dels Volcans