Guia de lectura "1714 - 2014"

download Guia de lectura "1714 - 2014"

of 20

  • date post

    06-Apr-2016
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Guia documental amb motiu de la commemoració del Tricentenari, elaborada per les biblioteques Can Pedrals i Roca Umbert de Granollers.

Transcript of Guia de lectura "1714 - 2014"

  • Guia de

    lectura

    Tardor 2014

    Biblioteca Can PedralsBiblioteca Roca Umbert

  • Les Biblioteques de Granollers shan volgut sumar, amb aquesta guia documental que teniu a les mans, a la commemoraci del Tricentenari.

    Lestructura de la guia est pensada per fer-nos una idea general de la Guerra de Successi i de les seves conseqncies per a Catalunya. Cada apartat va precedit duna breu introducci que contextualitza el tema i sacompanya dinformacions destacades que illustren aspectes concrets.

    Dins Vida i societat a lentorn del 1714, val la pena destacar el llibre Constitutions y altres drets de Catalunya, tercer i ltim recull de les lleis vigents a Catalunya abans de la desfeta. Aquest document, editat al 1704, forma part del Fons Patrimonial Josep Maspons i Cadafalch de la biblioteca Can Pedrals.

    Cada document va acompanyat de la inicial de la biblioteca on podeu trobar-lo:

    P Biblioteca Can Pedrals

    R Biblioteca Roca Umbert

    - 2 -

  • LA GUERRA DE SUCCESSI I CATALUNYA

    La Guerra de Successi Espanyola (17011714) va ser un conflicte bllic internacional originat per la qesti successria a la corona hispnica arran de la mort, sense descendncia, de Carles II de Castella i dArag, que va enfrontar a totes les potncies europees en una lluita de poder. Per una banda, hi havia els austriacistes (Sacre Imperi Germnic, Regne Unit, Portugal, Pasos Baixos i Corona dArag), que donaven suport a larxiduc Carles dustria, i, per una altra banda, hi havia els borbnics (Frana i Castella), que donaven suport a Felip V. Va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat dUtrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt. Laplicaci dels tractats va reconixer Felip V com a rei de la monarquia hispnica.Catalunya, un cop signat el Tractat dUtrecht entre gaireb tots els estats participants del conflicte, va continuar ferma a la causa austriacista, per tal de mantenir el dret i les institucions poltiques i de govern que gaudia des de ledat mitjana enfront del model absolutista borbnic.

    P ALBAREDA i SALVAD, Joaquim. La guerra del 1714: la clau catalana dun conflicte mundial. Prtic, 2013.Descripci dels escenaris, les idees clau, els protagonistes...; tot explicat duna forma clara i entenedora.

    P R ALBAREDA i SALVAD, Joaquim. La Guerra de Sucesin de Espaa (1700-1714). Crtica, 2010.Una visi de conjunt de la Guerra de Successi des de diverses perspectives (militar, poltica i social) a partir de la investigaci a nombrosos arxius de tota Europa.

    P R ALCOBERRO i PERICAY, Agust. Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successi. Efads: Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, 2013.Ms de noranta gravats, plnols i dibuixos originals i una documentaci completa i acurada que ens ajudaran a conixer i a comprendre amb rigor histric i carcter divulgatiu el setge, la vida dels barcelonins i dels seus governants i la repressi borbnica.

    R ALCOBERRO i PERICAY, Agust. 1714, la Guerra de Successi. Ara libres, 2013. 3v.Lobra cont els volums: ustries contra Borbons, La Guerra dels catalans (1713-1714) i La desfeta i la memria histrica.

    - 3 -

  • P R Catalunya 1714: Viatgem als escenaris clau de la Guerra de Successi. Descobrir Catalunya, nm. 196 (juny 2014). [Nmero monogrfic]Recull de propostes per tal de conixer alguns dels escenaris clau de la Guerra de Successi.

    P CNSUL, Arnau. 1714: El combat dArbcies, una victria catalana. Spiens: Ajuntament dArbcies, 2014.El llibre recorda i commemora els fets del 14 de gener del 1714 i la Guerra de Successi explicats de manera clara, senzilla i didctica.

    P El canvi dinstic. Austriacistes contra borbnics (1697-1705): dossier. LAven, nm. 253 (desembre 2000), p.18-64.Conjunt destudis elaborats per especialistes sobre la Guerra de Successi que analitzen diversos aspectes, basant-se en el conflicte entre borbnics i austriacistes.

    P R ESPINO LPEZ, Antoni. Ptria i llibertat: la Guerra de Successi a Catalunya, 1704-1714. Afers, 2013.Hi trobem explicats aspectes que fins ara havien quedat a lombra daltres estudis, concretament els anys centrals del conflicte (1706-17013) i, especialment, les misries i les desgrcies que va comportar per al poble catal.

    Sabies que... De 25.000 a 30.000 persones darreu de la monarquia van haver dexiliar-se per culpa de la repressi posterior al 1714?

    Font: 1714, fineixi la naci amb glria...: els fets i les conseqncies.

    - 4 -

  • P MIRA, Joan F. Almansa 1707: desprs de la batalla. Bromera, 2006.Anlisi de labans, el durant i el desprs de la batalla que va fer perdre al Regne de Valncia tots els drets i privilegis.

    P SERRA i SELLARS, Francesc. Cardona (1705-1714): la resistncia a linterior. Rafael Dalmau, 2014.Per conixer limportant paper estratgic que va tenir Cardona durant la Guerra de Successi com a coordinadora de la resistncia interior i donant al i suport als pobles revoltats i a Barcelona grcies a lacci continuada dels fusellers de muntanya.

    P SOL, Miquel. 1714, fineixi la naci amb glria...: els fets i les conseqncies. Barcanova, 2014.Aquest text narra els fets ms significatius de la Guerra de Successi i ens ajuda a entendre aquest episodi transcendental i les seves conseqncies per al futur de la histria de Catalunya.

    Sabies que...A Anglaterra la decisi de firmar el Tractat dUtrecht va donar lloc a un encs debat parlamentari en contra del govern conservador per haver abandonat els catalans amb qui havien signat el Pacte de Gnova? Aquest corrent crtic queda pals en una de les publicacions annimes que van aparixer a Londres, en qu selogiava lheroisme dels catalans.

    Font:

    P The Deplorable history of the catalans = La Histria deplorable dels catalans. Fundaci Enciclopdia Catalana, 1991.

    - 5 -

  • VIDA I SOCIETAT A LENTORN DEL 1714

    Barcelona, cap i casal de Catalunya, era el 1700 una ciutat prspera, activa i tumultuosa. Els seus aproximadament 40.000 habitants movien una economia caracteritzada per la diversitat productiva, el comer i lexportaci, i per lauge de les activitats terciries i de loci.Font: Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successi.

    P GARCIA i ESPUCHE, Albert. Barcelona 1700. Empries, 2010.Complet estudi sobre la ciutat de Barcelona i la societat que lhabitava al segle XVIII.

    P FBREGA, Jaume. La cuina del 1714: histria i receptes. Barcelona, Viena, 2014.Recull del saber gastronmic de lpoca, amb una interessant introducci histrica i una recopilaci de receptes a labast de tothom.

    P R 1714 Tres segles de msiques de resistncia. 440 Clssica, nm. 17 (abril- maig 2014) [Nmero monogrfic] + 2 CD (1714. Mn de guerres)Nmero especial on, en collaboraci amb el Museu de la Msica, analitza des de les diverses vessants i lectures el context histric, els sons de la vida quaotidiana al segle XVIII, la propaganda cantada dels dos bndols, larribada de lpera a Catalunya, les ferides de lexili i el record de la guerra en limaginari collectiu. Tamb trobem el doble CD de lpera 1714. Mn de guerres.

    - 6 -

  • P Constitutions y altres drets de Catalunya: compilats en virtut del capitol de cort LXXXII [...] del Rey D. Philip IV [...] celebradas en la ciutat de Barcelona, any MDCCII ... . Joan Pau Marti y Joseph Llopis, 1704. [Fons patrimonial]Tercera i darrera compilaci de les Constitucions i altres drets de Catalunya vigents abans de la caiguda de Barcelona i lentrada en vigor del Decret de Nova Planta on saboleixen part de les lleis i llibertats de Catalunya.

    Qu eren les Constitucions?Les Constitucions eren les normes legislatives de major rang al Principat i noms podien ser modificades per les Corts. La seva aprovaci es feia de manera pactada entre el rei i els braos o estaments. Regien la vida pblica i privada a Catalunya i garantien els drets individuals i collectius dels catalans. Aquestes lleis eren en el seu moment les ms avanades dEuropa.

    Font:

    - 7 -

  • SETGE DE BARCELONA

    El juliol de 1713 es va iniciar el setge ms ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistncia heroica dels barcelonins, van assetjar-la ms dun any, fins a la fatdica derrota de l11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida duna ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes ms negres de la guerra.Barcelona 1714: testimonis duna ciutat assetjada.

    P R 414 dies de setge. Spiens, nm. 147 (setembre 2014). [Nmero monogrfic]Diferents reportatges que descriuen aspectes cabdals del setge.

    P Barcelona 1714: testimonis duna ciutat assetjada. Angle: Ajuntament de Barcelona, 2014.La memria del setge a partir de cartes, dietaris i crniques dels seus protagonistes.

    P R GARCIA i ESPUCHE, Albert. Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714. Empries, 2014.Ms de 400 documents notarials recopilats per lautor, li permeten explicar-nos com era la vida dels barcelonins durant el setge.

    P R HERNNDEZ, Franscesc Xavier. Els exrcits de Catalunya: 1713/1714: uniformes, equipaments i organitzaci. Dalmau, 2007.Aquest s un exhaustiu treball sobre la tcnica, els uniformes, les accions militars, les armes,... dels exrcits catalans.

    P R PONGILUPPI, Guillem H. 1714: el setge de Barcelona. Angle, 2012.Extraordinria reconstrucci visual de la guerra que va marcar el dest de Catalunya.

    - 8 -

  • P PUIG BORDERA, Eduard. La resistncia catalana: Barcelona 1713-1714. Eumo, 2014.Llibre imprescindible per entendre qu va passar a Barcelona entre el juliol de 1713, quan Catalunya va decidir resistir a ultrana, i l11 de setembre de 1714. Anlisi del setge, els debats sobre si calia resistir o rendir-se, el bloqueig, la repressi borbnica...

    P SANTPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nacin catalana. Tipografa lAven, Barcelona, 1905, p.225-226.

    Sabies que...Barcelona tenia una