GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera

TANNHÄUSER

de WAGNER (1845)

ANÀLISI:En el 200 aniversari

del naixement de Wagner

DUES VERSIONS DE L’ÒPERACom és habitual en força òperes, existeixen diverses versions. De fet és l’òpera en que l’autor va anar introduint més retocs. Les dues formes bàsiques són la de Dresde, de l’estrena el 1845, i la de París del 1861Les diferències bàsiques comporten que la versió de París té una extensió més llarga, d’un quartet d’hora més. Va augmentar sobretot l’extensió del primer acte, amb la introducció d’un ballet (per adaptar-se a les tradicions parisenques), peça que va posar immediatament després de l’obertura i que constitueix la descripció del Venusberg. En canvi, el segon i tercer actes van ser lleugerament escurçats.Actualment la versió que més es representa és la de París, tot i que a criteri dels directors es poden introduir diverses variacions experimentades en el seu moment pel mateix Wagner,

PresentacióTannhäuser va ser la cinquena òpera de Richard Wagner (1813-83). Com és propi de l’autor, el llibret i la música són fets per ell mateix.L’estrena es va fer a Dresde el 1945, amb l’autor com a director de la representació. L’òpera no va tenir gaire èxit en el moment de presentar-se, per diversos motius: per l’equip de cantaires no era massa bo i per les prevencions que despertava una música que trencava amb les tradicions. A Catalunya es va estrenar al Liceu el 1887.L’argument fusiona dues narracions de tradició alemanya medieval en què s’inspira, cosa freqüent en Wagner. En primer lloc, el tema popular del cavaller Tannhäuser, que va viure al regne de Venus i per aquest pecat no obtenia el perdó del Papa; la segona font és la que parla del joglar o Minnesänger Heinrich von Ofterdingen que hauria participat en les competicions de cant en el segle XIII i hauria guanyat, segons diu la llegenda, fent ús d’arts màgiques.

.

ALGUNS TEXTOS Explicà Wagner a <La meva vida> l’anècdota que, poc després de l’estrena de l’obra: “Una tarda mentre m’estava banyant en el riu, prop de Pirna, per a refrescar-me una mica, em vaig quedar de pedra en sentir, xiulat per un banyista invisible, el motiu del cor dels pelegrins del Tannhäuser. Aquell primer indici de una possible popularitat de la meva obra, que amb tantes dificultats s’havia representat a Dresde, em produí una impressió tan profunda que mai més he oblidat” [▲] Després de les tres primeres òperes, sotmeses a les influències del moment, (Les fades -1833-4-, La prohibició d’estimar -1834-6- i Rienzi, a la que deu en bona part el seu èxit -1839-) “Amb L’holandès errant (1840-41), Tannhäuser (1842-5) i Lohengrin (1845-48) aconseguiria dur a límit l’òpera romàntica alemanya que havia heretat dels seus predecessors, exhaurint-ne el potencial” […] el títol complert de l’òpera va ser Tannhäuser i el torneig de cantaires de Wartburg. “El títol original era el mont de Venus, però Wagner el va canviar a desgrat seu, seguint el consell d’un amic seu que el va prevenir contra les burles i comentaris que podia suscitar”. [M.A. González Barrio a Samaranch, 2007:125 i 127] A més de Baudelaire un altre literat francès contemporani de Wagner, Émile Zola va defensar l’obra des atacs soferts a París: “L’obertura de Tannhäuser, ah! És l’al.leluia sublim del nou segle” [▲]

p. 1(de 7)

Personatges

p. 2(de 7)

Venus (soprano dramàtica

o mezzo)Deessa de l’amor que està enamorada de ¨Tannhäuser i el vol retenir. Vocalment

exigent en el registre agut, té més pes en la

versió parisenca de l’obra. El paper ha anat agafant prestigi amb el

temps.

Wolfram von

Eschenbach (baríton

líric)Cavaller amic

de Tannhäuser i secretament

enamorat d’Elisabeth. És el més noble

de la narració.

Tannhäuser (tenor dramàtic)

Un joglar (minnessanger) seduït per Venus però que

vol esmenar el seu comportament i recuperar Elisabeth. Trobem la veu

del típic tenor heroic wagnerià. Necessita una

especial capacitat expressiva (dolçor, eufòria, desesperació, resignació,).

Elisabeth (soprano)Neboda del landgrave.

Està enamorada de Tannhäuser.

Rol molt exigent

vocalment, sobretot en la zona aguda.

Landgrave Hermann

(baix)Landgrave de

Turíngia i senyor del castell de

Wartburg. Oncle d’Elisabeth.

Paper que ha de denotar autorita i

solemnitat.

Nobles i cantairesi pelegrins (Hi ha els vells –cor masculí- i els

joves –cor femení-) (Cor)

El paper del cor és important en l’obra. De

fet alguns dels moments més cèlebres

li corresponen.

WAGNER ES PROJECTA EN TANNHÄUSER

Wagner s’identifica amb el seu protagonista en relació a dos temes que l’obsedien: la soledat i incomprensió que pateix l’artista i el tema de la redempció per l’amor. [Frank Piontek a Samaranch, 2007:125 i 127]

La música del Tannhäuser

p. 3(de 7)

BARREJA D’ESTILSAteses les diverses modificacions, com a mínim quatre d’apreciables, que l’autor va fer de l’obra, combina elements estilístics de l’òpera romàntica alemanya (amb referències a l’Opera seria italiana), de la Grand Opéra francesa i del propi drama musical wagnerià. [Susanne Vill a Samaranch, 2007:125]

NO ÉS DE LES OBRES MÉS TRENCADORES DE L’AUTOR Tannhäuser suposa un avenç modest respecte a L’holandès errant i, en certs aspectes, una regressió. Encara que Wagner no va fer ús dels Leitmotiv o “motius conductors” –cèl·lules breus que descriuen personatges, objectes, emocions o conceptes, capaços de ser transformades i sotmeses a un procés constant de metamorfosi i desenvolupament quasi simfònic- com a eines per organitzar el teixit musical fins a Der Ring des Nibelungen, a Tannhäuser amb prou feines hi ha un motiu comparable al de la “redempció” de L’holandès. [...] Però, és molt interessant l’ús associatiu de la tonalitat, que va explotar encara més a Lohengrin, La polaritat entre els plaers pecaminosos del Venusberg i l’ascetisme i la salvació, representats pels pelegrins, s’expressa musicalment per la contraposició Mi major - Mi bemoll major respectivament (sensualitat vs. espiritualitat). Així mateix, el conservador Wartburg està caracteritzat per una música de tall arcaïtzant, diatònica, que s’oposa clarament al món del Venusberg, que rep un tracte musical més avançat –contrast accentuat en la versió de 1861, quan Wagner ja havia compost Tristan und Isolde. [M.A. González Barrio a Samaranch, 2007:121]

AUSTERITAT EN L’ORNAMENTACIÓ i POTÈNCIA VOCAL Wagner, trencant radicalment amb la tradició anterior a ell, renuncia a coloratures i virtuosismes, i en canvi, Per Wagner la comprensió lingüística és una exigència cabdal, fet que subratlla la preeminència del drama respecte a la sonoritat del “gaudi de la veu”. Les línies cantables mostren uns recursos decoratius escassos i senzills. [...] Les parts cantades […] es basen en el gran estil heroic dels tons llargs, una melodia –que passa de solemne a oscil·lant amb legatos que subratllen el lirisme dels personatges- -i en la declamació sil·làbica. [...] L’estil vocal dels nous tipus de veu –Heldentenor i soprano hochdramatisch (molt dramàtica)- el poder sonor dels quals va fins i tot més enllà del de l’Spinto del bel canto, s’imposa com una emissió potent d’una àmplia banda sonora i, amb aquesta sonoritat, els cantants-actors hochdramatisch de Wagner obtenen també un fort poder de convicció. [Susanne Vill a Samaranch, 2007:125 i 127]

Acte 1 (de 3)

15’ 00”Dr. F.

Welser-MöstZurich,

2003

p. 4(de 7)

Orquestra: Obertura : Fantàstica obertura, de llarga duració, que compara dos temes. Comença amb el tema dels pelegrins, de caire coral i solemne, sostingut pels clarinets, fagots i trompes. El succeirà el tema del Venusberg, basat en el so dels violins in divisi: és de caire sensual i amb efectes ondulants.

14’ 43”Dr. C.

Thielemann a Roma

6’ 25”Levine

Met

Orquestra i cor: Presentació: El Venusberg i el cant de les sirenes : Presentació del regne soterrani de Venus. Després de l’orquestra les sirenes cridaran: Apropeu-vos a la platja, ... Un feliç escalf calmarà el vostre desig.Ballet que representa una bacanal afegit el 1861 a París

5’ 56”Liceu 2008

Sots. Català

Tannhäuser i Venus : duet: Dir töne Lob!: Lloança a tu!. acompanyat per la seva arpa Tannhäuser alava Venus, però, a la vegada li diu que tanta sensualitat el satura i té necessitat de tornar a la terra. La Deessa intentarà fer canviar el joglar d’opinió. Cant agut per al tenor que repeteix tres vegades la tonada pujant cada cop mig to.

5’ 40”1998 al San

Carlo, Nàpols

6’ 40”2008, Liceu

Sots català

Wolfram i concertant: Ària i septet final: Als du in kühnen Sange : Quan amb un cant audaç. L’amic explica com el joglar, amb el seu cant, va enamorar Elisabeth quan va guanyar el darrer certamen de cantaires

6’ 22”1982, Met.Sots castellà

Una llarga i reeixida obertura preludia la història. En dues seccions ens mostra les dues tendències contraposades que regiran el destí del protagonista: es comença amb el tema dels pelegrins ▲, propi del penediment i la redempció. Segueix el motiu de Venus ▲, amb música sinuosa i sensual, pròpia dels plaers.

Al Venusberg (cova de Venus) Connectant directament amb l'obertura una llarga presentació també només orquestral acompanya la presentació del regne de Venus, món on regna la sensualitat i l’erotisme, reprenent els temes ja mostrats a l'obertura. ▲. De cop i volta Tannhäuser desperta i Venus li pregunta què ha somiat ▲. Ell confessa que enyora la vida senzilla de la terra que ha abandonat. Continua amb un himne a Venus (Dir töne Lob) ▲, acompanyant-se de l’arpa. Finalment li demana a la deessa de l’amor que el deixi marxar del seu regne. Ella, molesta, intenta seduir-lo, demanant que es quedi (Geliebter! komm!) ▲. Com que no el convenç, l’amenaça dient que tornarà ne nou, humiliat (Zieh hin, Wahnsinniger). Tannhäuser assegura que l'orgull l’impedirà tornar ▲, finaloment, demana l'empara de la Verge Maria i el Venusberg desapareix sobtadament.

Vall prop del castell de Wartburg, en primavera Tannhäuser es troba en un paisatge primaveral ▲. Se sent el cant d’un pastor (acompanyat per clarinet i corn anglès). Seguirà l’entrada del cor dels pelegrins (a cappella). El cavaller, agenollat, sent penediment pels seus pecats. Així que els pelegrins han passat arriben el landgrave Hermann i cinc cavallers (entre ells Wolfram, amic del protagonista) ▲. El grup saluda alegre al nou arribat però aquest no vol conversa. Es forma un septet quan els amics insisteixen al cavaller. És l’esment d’Elisabet el que atreu l’atenció del protagonista i Wolfran explica en una ària (Als du in kühnen Sange ) ▲ com Tanhäuser amb el seu cant va enamorar a la noia a la vegada que guanyava el darrer torneig de cantaires. El cavaller demana que l’acompanyin a veure la noia mentre s’entona un septet que dóna final a l’acte

Bonic

Extraordinària

Sensual9’ 24”

Final de l’obertura i Venusberg, Zubin Mehta

COM HO FEIEN

Acte 2 (de 3)A la sala de cant del castell de Wartburg Elisabeth ha rebut notícies del retorn del seu amor. Està exultant a la vegada que molt agitada (cosa que ens explica l’orquestra) i canta la seva joia a la vegada que recorda la pena que va tenir amb la desapariió del seu estimat (Dich, teure Halle) ▲. Arriba Tannhäuser acompanyat pel seu amic Wolfram ▲. Ell s’agenolla i ella li reconeix els seus sentiments. Elisabeth recorda com es va enamorar amb el cant del minnsänger (Der Sänger klugenWeisen lauscht) . El duet dels amants (Geprisen sei die Stunde) ▲ esdevé un tercet quan Wolram, a part, declara que ha perdut l’esperança d’aconseguir algun dia l’amor d’Elisabeth. Els dos homes marxaran de la sala. Entra el landgrave que celebra el retorn de la seva neboda a la sala de cant ▲. Anuncia a Elisabeth una nova convocatòria d’un concurs de cantaires. Amb una marxa entren els nobles i dames a la sala del certamen ▲. El cor masculí i femení s'alternen. L’entrada dels cantaires ▲ és seguida d’un discurs del landgrave , amb un recitatiu seguit d’un ariós. Comença la competició Wolfram (Blick ich umher) ▲ comparant l’amor amb una font d’aigua pura: Tanhausser no compartirà l’aprovació general de la darrera cançó argumentant que hi falta el desig ▲. Altres concursants insistiran que la font de l’amor implica la castedat . Tannhäuser intervé cantant l’himne a Venus [que ja hem sentit al primer acte] ▲. Tant atrevida cançó provoca una gran consternació general: les dames surten de la sala. Quan els homes volen matar Tannhäuser, Elisabeth el protegeix (Der Unglücksel’ge) ▲ defensant el dret al penediment i redempció per a l’agosarat cantaire. L’escena deriva a un concertant amb tots els presents en mig dels quals intervenen Tannhäuser i Elisabeth ▲. El landgrave proposa que el sensual joglar s’uneixi als pelegrins que aniran a Roma ▲, cosa que assoleix un consens. Mentre se sent en off el cor a cappella dels pelegrins joves, Tannhäuser crida Nach Rom! (A Roma!), exclamació que tots secunden.

p.5(de 7)

3’ 39”Lisa

Gasteen, 1991

Elisabeth: ària: Dich, teure Halle, grüss ich wieder: Saló estimat, et saludo novament. La noia torna a la sala en què es va enamorar de Tannhäuser, abans de la fugida del joglar. L’orquestra explica l’agitació d’Elisabeth amb els violins.

4’ 56”Montserrat

Caballé

6’ 36”Gran marxaSots. Castellà

Orquestra i cor: marxa: Arribada dels invitats : Amb joia saludem aquesta noble sala.

6’ 40”1998, T. de San Carlo

4’ 54”Bernd Weikl.

1982, MetSots Castellà

Wolfram: cant: Blick ich umher in diesem edlen Kreise : Quan miro aquest noble cercle al meu voltant. Defensa l’amor cast compara l’amor amb una font cristal·lina de la que ell mai gosaria enterbolir-ne les aigües

4’ 24”M. Kupfer,

2011

Guapo

4’ 05”Victoria de los Ángeles

De força

2’ 34”Cor sol

S. Castellà

Acte 3 (de 3)Vall prop del castell de Wartburg, a la tardor

Wolfram troba Elisabeth resant a la Verge davant d’una capelleta al bosc, prega per la salvació del trobador . Se sent llunyà el cant dels vells pelegrins que tornen de Roma ▲. Elisabeth manifesta que Tannhäuser no ha vingut amb ells, passant a declamar una oració a la Marededéu (Allmächt’ge Jungfrau) ▲. Finalment Wolfram intenta consolar la noia la qual rebutja suaument l’intent i retorna al castell. Ja sol Wolfram canta un ariós i després una cançó en la que compara Elisabeth amb una estrella de la tarda (O du, mein holder Abendstern) ▲, afirmant la seva fidelitat inclús més enllà de la mort. Ja de vespre arriba un Tannhäuser abatut i vestit amb robes estripades ▲. Ha tornat de Roma sense el perdó i ara intenta tornar al Venusberg. Com que l’amic li demana expliccions el joglar canta un llarg ariós dels fets (Inbrunst im Herzen) ▲: el papa li va fer saber que no hi havia perdó per qui havia romàs al regne de Venus, de manera que seria impossible que tornessin a néixer brots verds en el bastó del seu bàcul. El desesperat insisteix que vol tornar al Venusberg. A partir d’aquesta emotiva narració el desenllaç es precipita ▲. Wolfram fa tot el possible per fer-lo canviar d’opinió. Apareix Venus i hi ha una lluita entre la deessa i l’amic per l’ànima de Tannhäuser: Venç Wolfram quan pronuncia el nom d’Elisabet. Al cap d’un moment se sent un cor en off que anuncia la mort d’Elisabeth, la qual ha donat la vida per salvar el seu estimat. Posteriorment, apareix el seguici fúnebre amb els pelegrins vells i els nobles i cavallers. Tannhäuser s’agenolla al costat del cadàver de la seva estimada tot demanant-li que la morta intercedeixi per ell. Tot seguit el joglar mor. Tot seguit compareix el cor dels pelegrins joves que fan saber un miracle: del bàcul del Papa de Roma n'han sortit brots verds. L’obra acaba amb la proclamació dels assistents que l’ànima de Tannhäuser s’ha salvat.

p. 6(de 7)

4’ 41”1978, a

Bayreuth

pelegrins vells: Cor: Beglückt darf nun dich : El cor dels pelegrins té ara el seu moment culminant. En escena la intensitat creix i decreix amb l’arribada i marxa del grup. Se senten les veus d’Elisabeth i Wolfram que esperen el retorn i redempció del protagonista

4’ 31”1998, a Nàpols

5’ 14”Ludwing

Baumamm

Wolfram: recitatiu i romança: Wie Todesahnung … O du mein holder Abendstern : En que Wolfram presenteix la fi de la seva secretament estimada. Desitja que la verge l’aculli en el més enllà.

5’ 55”Hermann

Prey

10’ 26”János

Bándi, 2008

Tännhauser: Ariós: Inbrunst im Herzen: El joglar-pelegrí explica que no ha estat perdonat pel Papa.

11’ 06”Jonas

Kaufmann

7’ 54”2003 a Zurich

Tothom una mica: final: Halt ein! Halt ein, Unseliseg : Prou! Preou, dissortat Wolfram disputarà amb Venus per l’ànima de Tannhäuser. Aquest veurà el cos mort d’Elisabeth i sobre ell morirà de pena. Tots lloaran la salvació del malaurat.

7’ 35”1990 a

Bayreuth

Dramàtic

Líric

Cèlebre

Enregistraments i referènciesREFERÈNCIES

Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007 (pp. 978 a 982)

Olivares, Juan Carlos (Cood.) Tannhäuser. Barcelona: Gran Teatre del Liceu, 2008

Rodríguez, Pablo L., Tannhäuser. Madrid: Teatro Real (pp. 4 a 8) 2009

Samaranch, Rosa (Dra.), Temporada d’Òpera 2007-2008. Barcelona: Amics del Liceu, 2007 (pp. 114 a 131)

Vilella, Asunción (Dra.) La Ópera. Barcelona: Salvat, 1988. Vol II, pp. 477 a 492

Wagner, Richard, Tannhäuser. Barcelona: L’avenç, 1987 (llibret bilingüe amb tradució al català i un assaig de Baudelaire)

Òpera oberta, Tanhäuser i el torneig dels cantaires al Wartburg, progrma de ràdio amb motiu de la retransmissió del Tannhäuser des del Liceu (consultat el juliol del 2013), a http://www.rtve.es/alacarta/videos/opera-oberta/opera-oberta-tanhuser-torneig-dels-cantaires-wartburg/1150406/

Wagnermania, Tannhäuser, amb diverses seccions (consultat el juliol 2013) a http://www.wagnermania.com/dramas/Tannhäuser/index.asp

Mitjà ENREGISTRAMENTS

CD 1970 (DECCA), amb la Filarmònica de Viena i la direcció de Georg Solti

DVD1989 (EuroArts), a Bayreuth amb direcció de Giuseppe Sinópoli, amb Plácido Domingo com a protagonista.

DVD 2003 (EMI), a Zurich, direcció de Franz Welser-Möst.

Accés íntegre i gratuït amb You Tube

LIBRETTO

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, agost 2013

p. 7(de 7)

Altres guies d’audició Associació d’amics

Presentació dedicada a Maria Glòria Nebot

Alemany-castellà, per Kareol

Alemany-castellà,per El Atril

28 fragmentsDr. Robert

CarsenSotstit. en

catalàLiceu 2008

3h 02’ 08”Dr. Colin

DavisBayreut

1978

3h 06’ 36”Dr. James

LevineMet 1982

14 fragmentsDr. Franz

Welser-MöstSotstit. en

castellàZurich 2004