Guia d'aplicació i correcció

Cb8 ·10 ·12

Competències bàsiquesEducació primària

Proves d’avaluació

Guia d’aplicació i correcció

CURS 2007-2008

Guia d’aplicació i correcció

Proves d’avaluació

Competències bàsiquesEducació primària

Cb8 ·10 ·12

CURS 2007-2008

Notes:

- Cada vegada que s’esmenta mestres, professors, alumnes, etc.,

s’entén que es fa referència a ambdós sexes indistintament.

© Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació

Edició: Servei de Difusió i Publicacions

Coordinació: Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat

Disseny gràfic: Estudi Juste Calduch

Edició: Maig 2008

PROVES D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES · EDUCACIÓ PRIMÀRIA · CURS 2007 - 2008 GUIA D’APLICACIÓ I CORRECCIÓ

3

ÍNDEX

Introducció ................................................................................................................................................................................................. 5

Les competències bàsiques ................................................................................................................................................... 7

Concreció de les competències bàsiques per a les proves del curs 2007-2008........................................................................................................................................................................... 8

Descripció general de les proves ................................................................................................................................... 11

Organització prèvia ......................................................................................................................................................................... 12

Correcció ....................................................................................................................................................................................................... 14

Anàlisi dels resultats de les proves ............................................................................................................................. 14

Introducció cicle inicial ................................................................................................................................................................. 16

Instruccions d’aplicació i clau de respostes per al cicle inicial ................................................... 23

Introducció cicle mitjà .................................................................................................................................................................. 64

Instruccions d’aplicació i clau de respostes per al cicle mitjà ................................................... 71

Introducció cicle superior ........................................................................................................................................................127

Instruccions d’aplicació i clau de respostes per al cicle superior .........................................133

Introducció

Des del curs 2000-2001 s’apliquen les proves d’avaluació de les competències bàsiques a l’alumnat

de l’educació primària.

Les finalitats d’aquestes proves són:

• facilitar elements que permetin la reflexió i la discussió, en el si dels claustres, i que facilitin la pre-

sa de decisions sobre aspectes de gestió del currículum i resultats d’aprenentatge dins el pla d’a-

valuació interna de cada centre;

• disposar de referents externs, un cop establerts uns barems estandarditzats, a l’hora de prendre

decisions de millora en el si dels centres;

• proposar tipus d’activitats per avaluar aprenentatges competencials.

Durant aquests anys l’aplicació d’aquestes proves ha permès analitzar l’assoliment d’un ventall

ampli de competències bàsiques de l’alumnat de 10 anys en àmbits diferents, i també més espe-

cificament en els àmbits matemàtic i lingüístic en tots els cicles de l’etapa d’educació primària.

Per continuar el cicle iniciat al curs 2006-2007 amb l’avaluació de les competències bàsiques de

l’àmbit lingüístic, es proposa per aquest curs, i de forma voluntària, la repetició de les proves que

ja es van aplicar el curs passat.

Aquesta proposta està directament lligada, per una banda, al Decret 142, d’ordenació dels ensen-

yaments de l’educació primària, que preveu una avaluació diagnòstica al cicle mitjà amb caràcter

orientador i formatiu per al centre i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat

educativa, i que s’aplicarà al curs vinent, i, per l’altra, a la voluntat de tancar el cicle iniciat el curs

passat amb les proves de l’àmbit lingüístic.

L’actuació transversal que s’ha dut a terme fins ara ha permès disposar d’una visió global dels

aprenentatges de l’alumnat de Catalunya que finalitza el cicle mitjà, i també l’evolució que ha

seguit en els últims anys, així com alguns aspectes de l’aprenentatge de les matemàtiques i de la

llengua al llarg de tots els cicles. Aquest coneixement permet una millor planificació i determina-

ció de prioritats. La reflexió sobre les proves que s’han aplicat en els darrers set anys i sobre els

resultats obtinguts també ha estat un element important en el procés d’avaluació interna dels cen-

tres docents, com a eina de suport per detectar èxits i mancances, analitzar l’evolució de l’alum-

nat i poder precisar les actuacions futures a desenvolupar en el centre.

La intenció de l’aplicació generalitzada de les proves a tots els cicles és facilitar a les escoles un

element que permeti descobrir buits o diferències d’enfocament d’un determinat tema al llarg de

l’etapa o, per contra, remarcar-ne la coherència, i també aportar referents del coneixement lin-

güístic més globals i validats en indrets diferents. Els resultats de les proves dels tres cicles han

de permetre als centres una reflexió sobre el procés d’assoliment de les competències bàsiques


5

avaluades al llarg de l’etapa. En aquest sentit, tot i que les proves dels diferents cicles són inde-

pendents, hi ha determinades activitats que permeten seguir i visualitzar aquest procés d’assoli-

ment.

És convenient usar les proves per avançar en la coherència del treball a l’escola, en la mesura que

l’avenç que fan els nens i nenes en l’aprenentatge de les llengües es fa dia a dia i curs a curs, però

també és important analitzar-lo des de la perspectiva de cada cicle i de tota l’etapa d’educació pri-

mària.

Pel el seu caràcter voluntari les proves es podran aplicar en les dates determini que el centre.

Com cada any es recomana llegir amb atenció aquesta guia en la seva totalitat, i també el conjunt

de les proves dels tres cicles, per assegurar una correcta comprensió de l’abast d’aquestes proves

i un perfecte desenvolupament de totes les activitats que componen el procés.

En aquesta guia trobareu:

• concreció de les competències bàsiques que es valoren en les proves;

• descripció general de les proves;

• instruccions generals per a la realització de les proves (organització prèvia, administració, correc-

ció i anàlisi de resultats);

• relació de les competències seleccionades i descripció de les proves per cicle;

• taula de competències avaluades en cada cicle;

• instruccions d’aplicació i clau de respostes per a cada cicle.

GUIA D’APLICACIÓ I CORRECCIÓ PROVES D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES · EDUCACIÓ PRIMÀRIA · CURS 2007 - 2008

6

Les competències bàsiques

Per competència s’entén la capacitat d’utlitzar els coneixements i habilitats, de manera transver-

sal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vincu-

lats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en comp-

te la dimensió social de cada situació.

El concepte de competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (conei-

xements pràctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals) i va més enllà del “saber” i

“saber fer o aplicar”, perquè inclou també el “saber ser o estar”.

El fet de ser competent va més enllà del domini de determinats coneixements i habilitats; les com-

petències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situa-

cions diferents, cosa que requereix la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la

dimensió social de cada actuació.

L’adquisició de les competències es fa a través del marc escolar, però també hi intervenen aspec-

tes que no són al currículum sinó que procedeixen de la comunitat, l’entorn, la família o l’escola.

Quan parlem de competències, posem l’èmfasi en allò que les persones saben fer, i no des d’on

ho han après.

Les competències tenen un important caràcter transversal. Així, competències com ara expressar-

se oralment i per escrit; usar i interpretar llenguatge matemàtic; buscar, seleccionar, organitzar i

analitzar informació de diverses fonts, per bé que es presentin separades en àmbits, travessen

qualsevol àrea o àmbit curricular.


7

Concreció de les competències bàsiques per a les provesdel curs 2007-2008

Atès que aprendre és una activitat social en què les interaccions amb les altres persones van cons-

truint el pensament humà, saber comunicar esdevé clau per a l’aprenentatge, una competència que

es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar esde-

vé fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements

cada vegada més complexos.

Això suposa saber comunicar-se oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l’ús

dels llenguatges audiovisuals i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de diverses llengües,

i amb l’ús de les eines matemàtiques.

La competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu

desenvolupament té lloc en totes les àrees del currículum, ja que en totes elles s’han d’utilitzar els

llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i gestió de la informació, la

construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la rea-

litat, i l’organització i autorregulació del pensament, les emocions i la conducta.

Tot i que enguany les proves se centren en l’àmbit lingüístic, les activitats que es proposen per-

meten avaluar les competències d’aquest àmbit i algunes de l’àmbit social i natural, així com l’ús

de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Les proves estan pensades des d’una

perspectiva global d’integració de l’aprenentatge, i en aquest sentit abasten, a més de les llengües,

altres àrees del coneixement.

Una competència de l’àmbit social i natural com ara: buscar i seleccionar informació, i també conèi-

xer la identitat pròpia, i saber situar-se en el temps i l’espai proper, poden avaluar-se a partir de

les activitats proposades, que són activitats que es relacionen amb àrees de coneixement del medi

social i natural, i ofereixen així la possibilitat d’analitzar la informació que presenten des d’aques-

ta perspectiva.

L’ús de les TIC es presenta al cicle superior de manera completament integrada a les àrees. Les

TIC permeten accedir a diferents fonts d’informació en diferents llengües per tal d’interpretar-la i

generar una nova informació.

Les competències seleccionades per a les proves del curs 2007-2008, tot i que abracen els tres cicles

de l’etapa, són continuació natural de la selecció i avaluació de competències que s’han fet fins ara:


8

Àmbit lingüístic

Comprensió oral

L9 - Comprendre la informació explicitada en un text oral per poder extreure’n allò que interes-

sa en funció dels objectius de la situació comunicativa (comprensió oral literal)

L10 - Comprendre un text oral interpretant el missatge a partir de la informació que conté i els conei-

xements propis (comprensió oral inferencial/ interpretativa).

Comprensió escrita

L11 - Comprendre la informació explicitada en un text escrit per poder extreure’n allò que interessa

en funció dels objectius de la lectura (comprensió textual literal).

L12 - Comprendre un text escrit interpretant el missatge a partir de la informació que conté i els

coneixements propis (comprensió textual inferencial/interpretativa).

Expressió oral

L13 - Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre i clare-

dat (component discursiu).

L14 - Expressar-se oralment aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic i

estructures morfosintàctiques (component lingüístic).

L15 - Interpretar la correspondència grafia-so i els signes de puntuació d’una lectura amb correc-

ció fonètica i amb l’entonació adequada (component de lectura).

Expressió escrita

L16 - Produir un text adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre i claredat (orga-

nització del text).

L17 - Produir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia

i estructures morfosintàctiques (component lingüístic).

L18 - Produir un text amb grafia clara i llegible, seguint les pautes de presentació de treballs escrits

(presentació i grafia).

Àmbit social i natural

SN19 - Conèixer la identitat pròpia i saber-se situar en el temps i en l’espai propers.

SN23 - Buscar i seleccionar informació de diverses fonts.


9

Així mateix i en relació amb les competències anteriors, la resolució d’una tasca a través d’una acti-

vitat en petit grup, en el cicle mitjà, permet avaluar les capacitats d’organització del treball en grup,

la interacció amb els companys, la reflexió crítica i l’autoavaluació.

Atès que en aquestes proves de l’àmbit lingüístic intervenen les tres llengües català, castellà i

anglès, i una avaluació de cada competència en cadascuna d’elles resultaria molt extensa, s’ha fet

una selecció tot tenint en compte que a cada cicle s’avaluïn totes les competències.

Relació de competències i llengua en què s’avalua en cada cicle

CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR

Comprensió oralcastellà català

catalàanglès anglès

Comprensió escritacatalà català català

castellà castellà castellà

Expressió oral català castellà anglès

Expressió escritacatalà català català

castellà castellà castellà

Al cicle superior es plantegen proves que suposen la realització d’una tasca complexa, però a la

vegada habitual en els processos d’aprenentatge de les diverses àrees de l’etapa. Donada una situa-

ció cal comprendre i interpretar informació de diferents fonts, oral i escrita, i reelaborar-la produint

un text explicatiu de la situació, en llengua catalana. A més, i per tal de completar la informació

obtinguda es requereix fer una demanda utilitzant en aquest cas la llengua castellana. El tema es

repren en la prova TIC, on es presenta també una tasca habitual que, d’una banda, suposa acce-

dir a diferents fonts d’informació en diferents llengües per tal d’interpretar-la i, posteriorment, ela-

borar una nova informació.


10

Descripció general de les proves

Hi ha proves escrites i proves orals, amb suport paper i suport informàtic.

En les proves escrites i TIC l’alumnat ha de respondre de manera individual preguntes obertes i

tancades. Les proves orals es realitzen individualment i en grups reduïts d’alumnes.

Les proves estan editades en quaderns independents amb l’estructura i la codificació (que fa refe-

rència al cicle on s’apliquen) que a continuació es descriu:

Prova Material per a l’aplicació

Cicle inicial CI 1 Quadern

CI 2 Quadern

CI 3 Quadern i DVD

CI prova oral Làmines i full de correcció

Cicle mitjà CM 1 Quadern i DVD

CM 2 Quadern

CM 3 Quadern i DVD

CM 4 Joc de pistes, làmina, sobres i quadern de correcció

CM prova oral Làmines i full de correcció

Cicle superior CS 1 Quadern i CD

CS 2 Quadern

CS 3 prova oral Làmines i full de correcció

CS 4 (TIC) CD-ROM

Cal recordar que s’avaluen competències, i això és més complex que avaluar continguts; per aques-

ta raó les activitats proposades, que sovint poden semblar molt senzilles, no ho són si es té en comp-

te què s’està demanant: que l’alumnat comprengui allò que se li demana, pensi una estratègia de

resolució, identifiqui d’entre els continguts que ha après els que li poden ser útils en aquella situa-

ció, i finalment comprovi que la solució que han obtingut és coherent amb allò que es demanava.

D’entre els passos d’aquest procés, el fet d’identificar entre els continguts que han après els que

els poden ser útils en una situació determinada, és especialment important en aquestes proves, ja

que les activitats estan pensades per comprovar si fan servir el que han après quan cal, i si tenen

prou seguretat i autonomia per fer-ho. En definitiva, s’està posant a prova si els continguts treba-

llats al llarg de cada cicle han esdevingut aprenentatges funcionals, encara que es presentin d’u-

na manera diferent a la que els nens i nenes han après.


11

Un altre aspecte a destacar és la interrelació de continguts en les activitats, tant pel que fa als com-

ponents discursius en l’expressió escrita en català i castellà en un mateix cicle, com la gradació de

la complexitat de les activitats de comprensió i expressió al llarg de l’etapa.

Els centres decidiran la conveniència o no que facin les proves tant l’alumnat que segueix una ade-

quació curricular, com els nouvinguts amb un temps inferior a dos anys.

En aquest cas es podran llegir els enunciats de l’activitat per facilitar l’accés a la comprensió de la

demanda.

Organització prèvia

Abans de l’aplicació de les proves, s’han d’haver organitzat els aspectes següents:

Lloc de realització

Les proves escrites, excepte les orals, de grup i la CS4 (TIC al cicle superior), han de dur-se a ter-

me preferentment a l’aula habitual del grup-classe, per tal de no afegir-hi elements que puguin alte-

rar el treball habitual de l’alumnat. Ara bé, si aquesta aula no garanteix una correcta distribució del

grup, de manera que no interfereixin entre ells, caldrà buscar un espai més idoni. És necessari garan-

tir que l’alumne treballarà de manera estrictament individual.

Per a les activitats orals, dels cicles inicial, mitjà i superior, caldrà buscar un espai tranquil i sense

interferències exteriors. Cal tenir en compte que, a més de l’observació directa en el moment de

passar aquest tipus de prové, la possibilitat d’enregistrar-les pot permetre a l’ensenyant de trobar

altres matisos o emetre un judici més meditat sobre el seu resultat.

La prova CS4 ha de fer-se a l’aula d’informàtica i cada alumne ha de disposar forma individualment

d’un ordinador.

Programació de l’horari

Les proves escrites haurien d’aplicar-se en tres matins diferents, en les primeres franges horàries.

És important no carregar massa l’alumnat i que no hagi de realitzar dues proves escrites en un mateix

matí.

Cal tenir en compte que la prova en què s’utilitza l’ordinador, per tractar-se d’una prova en què

cada alumne ha de treballar individualment, pot aplicar-se en grups formats per tants alumnes

com ordinadors hi hagi a l’aula corresponent. S’aconsella haver establert prèviament l’horari en què

es desenvoluparan les activitats.


12

Assignació de tasques

Prèviament a l’aplicació de les proves, cal haver detallat específicament quines persones estaran

en cada moment amb el grup d’alumnes i passant les proves orals o TIC. Pel que fa a les proves

escrites, que es realitzen en grup, és recomanable que l’aplicació sigui a càrrec d’algun dels mes-

tres assignats al grup classe. Si el centre ho considera necessari, no hi ha cap inconvenient que hi

hagi un segon ensenyant a l’aula durant l’aplicació de cada prova, per tal que pugui servir de suport

al mestre aplicador i atendre qualsevol eventualitat. El paper d’aquest segon mestre ha de ser,

però, passiu, atès que el mestre aplicador ha de ser la referència de l’alumnat per a aquella prova

concreta.

Actuacions i material

Per a cadascuna de les proves hi ha unes instruccions específiques d’administració, en què s’indi-

quen les actuacions que s’han de dur a terme en el decurs de cada prova i, si escau, les indicacions

verbals que s’han de fer.

Abans de començar la prova, cal assegurar-se que cada alumne disposa del material necessari per

poder-la realitzar. A més dels estris per escriure i esborrar, necessaris en totes les proves, cal dis-

posar de:

• Cicle inicial: • prova CI3, anglès: projector de DVD; • activitat oral: làmines, full de correcció i gravadora.

• Cicle mitjà: • prova CM1, activitat 1: reproductor de CD;• prova CM3, anglès: projector de DVD;• activitat oral: làmines, full de correcció, cronòmetre i gravadora.

• Cicle superior: • prova CS3, anglès: làmines i gravadora;• prova CS4: ordinador i CD-ROM.

En conseqüència, caldrà comprovar prèviament que el material rebut és complet i està en bones

condicions.

Els centres decidiran la conveniència o no que passin les proves tant els alumnes que segueixen

una adequació curricular com els nouvinguts amb un temps inferior a dos anys de residència a Cata-

lunya. En ambdós casos es podran llegir els enunciats de l’activitat per facilitar l’accés a la com-

prensió de la demanda.


13

Correcció

Un cop passades les proves, cada centre docent corregeix d’acord amb els criteris específics deta-

llats per a cada una. La puntuació que s’ha d’atorgar, en la majoria dels casos, és 1 si l’ítem ha estat

resolt correctament, o 0 si és incorrecta. En altres ocasions, a la casella corresponent s’hi ha d’es-

criure el nombre d’encerts en una determinada activitat o bé la valoració que atorga el mestre, d’a-

cord amb els criteris establerts.

Per tal d’orientar l’aplicació dels criteris de correcció d’aquelles activitats en què l’alumne ha d’es-

criure un text, s’han reproduït textos escrits elaborats pels alumnes, els quals s’han extret del pilo-

tatge de les proves.

Quan s’han de recollir més respostes al mateix nivell, sempre es recolliran en direcció:

d’esquerra a dreta

i de dalt a baix

Les dades d’aquesta correcció s’hauran de traspassar a l’aplicació informàtica que el Departament

d’Educació posa a disposició dels centres mitjançant la web www.gencat.net/educacio. La finalitat

d’aquesta aplicació és garantir la correcta gestió dels resultats de cada alumne. Les dades de la

part ombrejada que s’hauran de traspassar a l’aplicació informàtica són les dels quadres emmar-

cats en negre. Els altres quadres, sense l’emmarcament negre, poden usar-se com a suport en la

correcció, però no cal traspassar-ne les dades.

El centre guardarà els fitxers informàtics amb els resultats de l’alumnat i la documentació deriva-

da de l’aplicació i correcció de les proves fins a finals del curs 2008-2009.

Anàlisi dels resultats de les proves

Un cop corregides les proves, s’introduiran les dades en l’aplicació informàtica (full de càlcul Excel)

disponible en la pàgina web http://www.gencat.net/educacio, a partir del 31 de maig. Aquesta apli-

cació, un cop introduïdes les dades de les respostes de l’alumnat, permet obtenir de manera auto-

màtica el total de respostes correctes del grup-classe per a cada ítem i en el full global donarà els

resultats de cada alumne i alumna, i de tot el grup amb relació a l’assoliment de cada una de les

competències bàsiques avaluades. El lligam detallat entre els diversos ítems de cadascuna de les

proves i les competències bàsiques pot consultar-se en l’aplicació informàtica.

Així mateix, l’aplicació informàtica proporciona el resum del centre, que recull les dades globals

de tots els grups de cada cicle i que conté la informació que s’haurà de trametre, mitjançant un

formulari en línia, al Departament d’Educació durant tot el mes de juny. A més del full de resum


14

del centre, el formulari en línia contindrà un qüestionari de valoració perquè els centres puguin fer

arribar les seves opinions sobre les proves i el procés seguit.

Tot just després d’haver corregit les proves d’acord amb els criteris establerts en aquesta guia, i

amb la informació que proporciona l’aplicació Excel facilitada pel Departament, els centres ja esta-

ran en disposició de fer una primera anàlisi dels resultats obtinguts; en particular, sobre l’evolució

de l’assoliment de cada competència al llarg dels diversos cicles. Aquestes primeres dades ja per-

meten planificar actuacions concretes per al pròxim curs.


15

CICLE INICIAL

Introducció

En aquest cicle l’avaluació de competències de l’àmbit lingüístic se centra en la comprensió oral i

escrita i en l’expressió oral i escrita.

No s’avaluen totes les competències en totes les llengües (català, castellà i anglès), no pas perquè

no es considerin importants, sinó perquè les capacitats adquirides en una reverteixen en l’altra: per

exemple, la capacitat de realitzar una lectura expressiva correcta en la llengua d’aprenentatge es

generalitza a altres llengües conegudes. Per altra banda, cal tenir en compte que, si es fes una ava-

luació exhaustiva, la durada de les proves s’allargaria en excés.

Es plantegen les activitats avaluades en les diferents llengües en quaderns diferenciats per mini-

mitzar les possibles interferències lingüístiques.

CICLE INICIAL

Comprensió oral castellà anglès

Comprensió escrita català castellà

Expressió oral català

Expressió escrita català castellà

Al cicle inicial la prova de comprensió oral d’anglès serà d’aplicació voluntària per als centres.

Les competències avaluades són:


sa en funció dels objectius de la situació comunicativa (comprensió oral literal).

L10 - Comprendre un text oral interpretant el missatge a partir de la informació que conté i els conei-

xements propis (comprensió oral inferencial/ interpretativa).

L11 - Comprendre la informació explicitada en un text escrit per poder extreure’n allò que interessa




L13 - Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre i clare-





16

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

L15 - Interpretar la correspondència grafia–so i els signes de puntuació d’una lectura amb correc-


L16 - Produir un text adequat a la necessitat comunicativa i al receptor amb ordre i claredat (orga-


L17 - Produir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia




SN19 -Conèixer la identitat pròpia i saber-se situar en el temps i en l’espai propers.

Fora de l’àmbit lingüístic s’avalua també la competència SN19 mitjançant una activitat en la qual

els alumnes han d’escriure les seves dades personals: nom, cognoms, adreça, etc.

Les activitats que es proposen, tant escrites com orals, són individuals. Les proves escrites estan

recollides en els quaderns: CI1 (català), CI2 (castellà) i CI3 (anglès).

Abans de passar a les instruccions d’aplicació, correcció i valoració, es presenten les consideracions

per a facilitar la lectura i interpretació de les proves. Es recomanable llegir-les amb la prova al costat.

Com es veurà en la lectura dels quaderns, es presenten activitats relacionades amb situacions prò-

pies de la vida quotidiana i situacions d’aprenentatge tant de llengua com d’altres àrees. Amb això

s’ha volgut reflectir que la llengua és l’eina que ens permet comunicar-nos i també és l’eina neces-

sària per a adquirir coneixements, raonar i expressar pensament.

Conèixer la intenció que hi ha en cada una de les activitats pot servir per a ajudar a interpretar les

dificultats dels alumnes per a posar-hi remei abans no entorpeixin els futurs aprenentatges.

Comprensió oral

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L9 i L10, es presenten activi-

tats en castellà (prova CI2) i anglès (prova CI3) .

En el cas de la llengua anglesa només s’avalua la competència L9 (comprensió oral literal).

Totes les activitats de la prova d’anglès són de comprensió oral al voltant d’una gravació en què

els personatges i la història es refereixen a situacions de comunicació properes a l’alumnat. La visió

de la història permet que els alumnes puguin assolir-ne una comprensió global. És evident que en

aquest cicle encara no s’han adquirit tot el vocabulari i les estructures que hi apareixen, però es

tracta precisament que la visió general ajudi l’alumnat a contextualitzar i donar significat a les situa-

cions comunicatives. D’aquesta manera serà capaç de resoldre activitats proposades que focalit-

zen la seva atenció en el vocabulari pertanyent a camps semàntics treballats en el cicle inicial.


17

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

PROVA CI2

Activitat 1. En aquesta primera activitat han de completar el dibuix a partir de les ordres que els

dóna l’aplicador. Es valora la capacitat de seguir consignes i el coneixement d’un lèxic concret: subs-

tantius, adjectius i adverbis situacionals i quantitatius. No s’avalua la qualitat del dibuix, ja que es

demana que sigui esquemàtic. És una activitat relacionada amb la comprensió literal.

Activitat 2. En aquesta activitat escolten una narració i han de marcar el recorregut seguit per dos

nens a partir de la descripció que van sentint. Cada animal queda definit per una descripció, en

cap moment no se’n dóna el nom; per tant, en aquest cas, es posen en funcionament recursos pro-

pis de la comprensió interpretativa. Es valora la capacitat que té l’alumne d’inferir informació a par-

tir de l’escolta d’un text oral, fet indispensable per a poder assimilar coneixements en el seu pro-

cés d’aprenentatge.

PROVA CI3

Activitat 1. Es demana a l’alumnat que encercli allò que els personatges porten a la motxilla i que

comprovi les seves respostes en el vídeo a través de les preguntes de la mestra. Els dos elements

distractors, encara que pertanyen al mateix camp semàntic dels objectes de l’aula, no s’anomenen

en la gravació.

Activitat 2. Es tracta d’esbrinar si l’alumnat identifica l’edat de cadascun dels nens i nenes que apa-

reixen en la filmació. S’haurà d’haver treballat els números fins al 12. L’ordre de les respostes és el

mateix de la filmació per a facilitar la compleció de la tasca, seguint un sentit descendent. S’afe-

geix aquí una funció comunicativa bàsica: mitjançant l’expressió «How old are you?», preguntar l’e-

dat que cal que els alumnes comprenguin.

Activitats 3 i 4. Consisteixen a encerclar els elements que s’anomenen en la gravació: els animals

en la primera activitat i els llapis de colors en la segona. Hi ha elements distractors que pertanyen

als mateixos camps semàntics, però no apareixen en la gravació ni a nivell oral ni d’imatge.

Activitat 5. En aquesta activitat, a través d’una línia o fletxa, els alumnes han de relacionar cada

personatge amb el seu dinar. S’hi ha inclòs el dinar de la mestra per exemplificar la tasca, encara

que no apareix en la història. L’ordre de les respostes és el mateix de la filmació, sempre seguint

un sentit descendent. S’han escollit paraules del camp semàntic dels aliments i que poden ser pro-

peres als alumnes.

• La comprensió oral és una de les competències més necessàries per a l’adquisició de la majoria

dels aprenentatges i també per a la relació humana. És imprescindible que els alumnes tinguin

una bona comprensió oral per a avançar en els seus aprenentatges i és per això que s’avalua aquest

aspecte en el cicle inicial.


18

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

Comprensió escrita

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L11, L12 i L15, es presenten

activitats en català (prova CI1) i castellà (prova CI2).

PROVA CI1

Activitat 1. En aquesta activitat es valora la capacitat de fer una lectura selectiva i extreure la infor-

mació necessària en una situació pràctica. Aquesta és una habilitat útil en la vida quotidiana, on

freqüentment es donen situacions en les quals no és necessària una lectura exhaustiva del text: hora-

ris, llistes de telèfons, diccionaris...

Activitat 2. Es demana a l’alumnat que interpreti el contingut d’un text relacionat amb una imat-

ge, que interrelacioni la informació que donen ambdós i que en dedueixi una informació. És una

habilitat que serà molt necessària per a la comprensió de textos expositius i acadèmics. Aquesta

activitat és un exemple de l’ús de la llengua en altres àrees, ja que la llengua és l’eina que ens per-

met realitzar aprenentatges. En aquest cas s’ha escollit un tema relacionat amb l’àrea de plàstica.

Activitat 3. En aquesta activitat es valora la capacitat de relacionar una narració realista amb la seva

representació esquemàtica. Està relacionada amb l’àrea de matemàtiques, on sovint els alumnes

no resolen correctament els problemes a causa d’una incorrecta comprensió de les situacions plan-

tejades.

Activitat 4. Es tracta d’omplir els buits d’un text. Es valora la capacitat d’anticipar, en un text, el

contingut que vindrà a continuació. Els alumnes que són capaços de fer-ho demostren que seguei-

xen el fil de la lectura i que n’han superat bona part dels aspectes més mecànics. Aquesta habili-

tat també està relacionada amb la capacitat de valorar la coherència d’un text.

• Les situacions plantejades en les lectures de la prova CI1 giren al voltant d’un mateix tema: el

circ. Aquest fil conductor dóna cohesió a les diferents activitats i és un exemple de com un mateix

tema es pot treballar des de diferents òptiques. D’aquesta manera es proporcionen uns conei-

xements més amplis de la llengua i del tema en si.

PROVA CI2

Activitat 3. En la primera part de l’activitat, s’han d’ interpretar les imatges, llegir els textos i orde-

nar-los en funció de la imatge. Aquesta activitat respon a una comprensió literal. El text que es pre-

senta, un cop ordenat i completat, forma una narració.

L’activitat serveix per a dos tipus d’avaluació: per una banda, s’avalua la comprensió d’un text

escrit i, per l’altra, l’escriptura. És un exemple de com un mateix material permet incidir en més

d’un objectiu de treball: interpretar, llegir, escriure diferents tipus de text.


19

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 4. És una endevinalla en la qual els alumnes han de llegir el text, interpretar totes les pis-

tes que els dóna i trobar la solució. Aquesta activitat també respon a una comprensió lectora inter-

pretativa.

LECTURA EN VEU ALTA

Activitat 1. Aquesta activitat és una lectura expressiva en veu alta. Es valoren els aspectes mecà-

nics de la lectura: correspondència grafia-so, manteniment de la tira fònica correcta (sense omis-

sions, ni inversions, ni altres canvis). En aquest cicle no s’avalua la velocitat lectora, sinó la qualitat

de la lectura, ja que, si aquesta no és correcta, la comprensió lectora queda compromesa i la lec-

tura perd tot el seu sentit.

• La comprensió escrita és una de les competències més necessàries per a l’adquisició de la majo-

ria dels aprenentatges i també és essencial en els aspectes més pragmàtics de la vida quotidia-

na. Per això s’han plantejat diferents tipus d’activitats que demanen la comprensió, a diferents

nivells, de textos molt diversos.

Expressió oral

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L13 i L14, es presenten acti-

vitats en català (prova oral individual).

PROVA ORAL INDIVIDUAL

Activitat 2. Consta de tres parts:

2.1 Es demana la compleció d’una frase per tal de poder diferenciar dibuixos similars. S’avalua la

capacitat de fer frases cada cop més complexes des del punt de vista sintàctic i més completes

des del punt de vista semàntic.

2.2 Es demana als alumnes que repeteixin una frase (per tal d’assegurar-ne la comprensió) i que

després la modifiquin en funció del canvi d’una de les paraules que conté. S’avalua la capacitat d’a-

daptar les frases a canvis morfosintàctics temporals, de gènere i de nombre. Igual que l’anterior,

aquesta activitat està relacionada amb els aspectes formals de la llengua.

2.3 Es tracta d’una activitat de comentari obert a partir de les preguntes realitzades per l’aplicador.

Activitat 3

3.1 En aquesta activitat s’ha de respondre a preguntes concretes de l’aplicador i sovint s’ha d’a-

doptar el paper d’un dels personatges que apareix en la vinyeta i s’ha de dir una frase coherent

amb la situació plantejada. Es valora de quina manera l’alumne s’ajusta a la situació plantejada i

també la correcció gramatical de la frase.

3.2 Igual que en el cas anterior, l’alumne ha de representar el paper d’un personatge i produir, en

aquest cas, un diàleg coherent amb la situació plantejada. Es valora de quina manera s’hi ajusta i

també la correcció gramatical.


20

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

• En aquesta habilitat s’avalua el domini que té l’alumnat de la llengua vehicular i d’aprenentatge

de l’escola. El fet de tenir un nivell de llengua oral suficient és bàsic per a interaccionar amb els

companys i amb els adults. Amb aquest intercanvi es produeix un procés d’enriquiment que

potencia el desenvolupament personal i l’intercanvi d’informació. En aquest cicle és molt impor-

tant que l’alumnat hagi desenvolupat les habilitats lingüístiques que li permetin satisfer tant les

necessitats comunicatives com les que es puguin desprendre de qualsevol situació d’ensenya-

ment-aprenentatge.

Expressió escrita

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L16, L17, L18 i SN19, es pre-

senten activitats en català (prova CI1) i castellà (prova CI2):

PROVA CI1

Activitat 5. En aquesta activitat s’avalua la capacitat de respondre preguntes directes i breus de

manera correcta tant des del punt de vista del contingut com de la forma. És un exemple de l’ús

de la llengua per a activitats de la vida quotidiana. S’hi avaluen, per tant, aspectes de l’àmbit lin-

güístic però també de l’àmbit social i natural (competència SN19).

Activitat 6. Es demana que es comparin dues situacions reals, cronològicament successives, i que

es faci una hipòtesi del que pot haver passat entre l’una i l’altra. És un exemple de l’ús de la llen-

gua en altres àrees, ja que la llengua és l’eina que ens permet realitzar aprenentatges i expressar

pensaments. En aquesta activitat s’avaluen la competència discursiva, la correcció lingüística i l’as-

pecte formal de l’escriptura.

PROVA CI2

Activitat 3. Tal com s’ha comentat anteriorment, aquesta activitat permet avaluar tant la com-

prensió escrita com l’expressió escrita. Els alumnes han de completar el final de la narració mirant

les imatges i seguint el model que els donen les altres frases que prèviament han ordenat. En la

segona part es veu la mateixa historieta en còmic, però alguns dels personatges tenen bafarades

buides. Els alumnes les han d’escriure. Hi ha, doncs, un canvi d’estil respecte a la frase escrita ante-

riorment: han de posar-se en el lloc del personatge i utilitzar un lèxic i una estructura morfosintàc-

tica propis del diàleg, com també la puntuació específica. Igual que en l’activitat anterior, s’hi ava-

lua la competència discursiva, la correcció lingüística i l’aspecte formal de l’escriptura.

• Tots els textos que s’han d’escriure en aquest cicle són textos breus. S’hi demana un ús de la llen-

gua divers: sia des del punt de vista de la composició més literària o des del punt de vista més

pràctic, o per a l’estudi d’altres àrees. Es valora sobretot l’ajust a cada situació, tot i que també

es tenen en compte els aspectes lingüístics i formals.


21

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 6

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

La taula següent mostra la relació entre les competències i les activitats que es proposen per a ava-

luar-les.

Prova CI1 Prova CI2 Prova CI3 Prova oral

L9 x x x x x x

L10 x

L11 x x x x

L12 x x x x

L13 x x

L14 x x

L15 x

L16 x x

L17 x x x

L18 x x

SN19 x


22

CICLE INICIAL

CIC

LEIN

ICIA

L

Instruccions d’aplicació i clau de respostes

CICLE INICIAL 1 - Instruccions d’aplicació

Cal que, abans de començar, cada alumne tingui els estris necessaris per a escriure.

Aquesta prova consta de sis activitats: quatre de comprensió escrita i dues d’expressió escrita.

Si algun alumne fa una pregunta, se li ha de dir que torni a llegir l’enunciat; si no l’entén, se li pot

llegir en veu alta el text de l’activitat. Cal, però, tenir en compte un criteri: se’l pot ajudar a com-

prendre el que se li demana que faci, però no ajudar-lo a resoldre l’activitat ni donar-li pistes.

Es repartirà el quadern de la prova i es dirà:

– Escriviu-hi el nom i els cognoms, el nom de l’escola i el grup a què pertanyeu. Després dei-

xeu el llapis.

Ara fareu unes activitats que haureu de respondre vosaltres sols. Cal que llegiu atentament

cada pregunta, penseu què cal fer i després contesteu. Quan hàgiu acabat una pàgina, pas-

seu a l’altra i després a l’altra fins al final.

Abans de començar, us les explico. Hi ha tres activitats que tenen preguntes i tres o quatre

possibles solucions. Heu de fer una creu a la resposta correcta com en l’exemple que jo ara

us escriuré a la pissarra.

L’aplicador anotarà a la pissarra i llegirà la pregunta i les respostes següents:

– De quin color són les mandarines?

Groc.

Rosa.

Taronja.

Es farà una creu dins el quadre de la resposta correcta.

A continuació es dirà:

– Si us equivoqueu, esborreu o ratlleu la resposta equivocada i marqueu clarament la nova

resposta. No heu d’escriure res en el marge ombrejat.

Ara obriu el quadern per la pàgina 2.


23

CICLE INICIAL 1 · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEIN

ICIA

L

En aquesta activitat us heu d’imaginar que voleu anar al circ. Mireu la cartellera i responeu

les preguntes. La cartellera és la part del diari on s’expliquen quins espectacles es fan: cine,

teatre, circ... (Aquest aclariment el pot fer l’aplicador en funció del grup.)

Passem a l’activitat 2. En aquesta activitat trobareu una pintura que representa un circ i un

text que l’explica. Llegiu atentament el text i mireu bé la pintura i les preguntes, després

senyaleu amb una creu la resposta correcta. Si dubteu davant una pregunta, torneu a llegir

el text per trobar la solució.

En l’activitat següent trobareu un text que fa referència a una situació d’escola. Heu de lle-

gir-lo i després mirar els dibuixos. Representen el que acabeu de llegir, però només un és

correcte: els altres tenen errors. Feu una creu al dibuix que representa el que heu llegit. No

heu de córrer. Mireu-los tots i senyaleu el correcte.

En la següent activitat trobareu un text amb algunes paraules que no hi haurien de ser.

Ratlleu els mots incorrectes. Quan acabeu, torneu a llegir el text sense les paraules marca-

des i penseu si s’entén bé.

Fins ara hem vist activitats en què és molt important que llegiu bé; ara hi ha dues activitats

en les quals haureu d’escriure. Mireu les pàgines 8 i 9, activitats 5 i 6.

En l’activitat 5 hi ha una butlleta que heu d’omplir amb les vostres dades. Llegiu bé el que

us demanen i fixeu-vos com ho escriviu. Si alguna dada no la sabeu, passeu a la següent i

al final torneu-hi a pensar.

En l’activitat 6 trobareu dues imatges: mireu-les atentament, fixeu-vos en les diferències

(n’heu de dir com a mínim dues) i penseu què pot haver passat entre una imatge i l’altra.

Recordeu-vos de revisar tot el que escriviu.

Ara ja podeu començar.


24


CIC

LEIN

ICIA

L

CICLE INICIAL 1 - Clau de respostes

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua la capacitat per a fer una lectura selectiva i extreure la informació neces-

sària en una situació pràctica (competències L11 i L12).

1. Quin dia podem anar al circ?

Dilluns a les 7 de la tarda.

Dijous a les 7 de la tarda.

Dissabte a les 5 de la tarda.

2. Quina és l’adreça del circ.

Carrer Mentida, 3.

Carrer Riota, 7.

Carrer Llàgrima, 7.

3. On podem comprar les entrades del circ?

A Internet.

A la plaça.

A les taquilles del circ.

• Es comptarà el nombre d’encerts (de 0 a 3).

4. Anem al circ el dimecres. A quina hora podem comprar les entrades?

A les 5 de la tarda.



• Es puntuarà 1 si la resposta és correcta i 0 si és incorrecta.

Amb el signe • s’indiquen les anotacions que s’han de consignar en les caselles de valoració

de la franja grisa dels quaderns de l’alumnat. Cal emplenar totes les caselles de valoració

emmarcades en negre, atès que el seu contingut s’ha de traspassar a la graella de resultats

del grup. Les caselles sense l’emmarcament negre poden deixar-se en blanc o utilitzar-se com

a element auxiliar de la correcció.


25

CICLE INICIAL 1 · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 2

En aquesta activitat s’avaluen les competències L11 i L12.

1. Per què hi ha tants artistes a la pista?

Perquè era un circ gran i important.

Perquè tenien poc temps per a actuar.

Per a divertir el públic.

2. Qui fa córrer el cavall?

Una equilibrista.

Un domador.

Un pallasso.


3. Mira el públic. Per què penses que hi ha tan pocs nens?

Perquè és de nit.

Perquè el circ no agradava als infants.

Perquè el circ era per a gent gran.

4. Quin so creus que es deu sentir en aquest moment?

Hi ha silenci.

Una música lenta i suau.

Una música animada i ràpida.



26


CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 3

En aquesta activitat es valora la capacitat de relacionar una narració realista amb la seva representació

esquemàtica (competència L11).


Activitat 4

En aquesta activitat s’avalua la competència L12.

• Es comptarà el nombre d’encerts (0 a 3).

Si ratllen alguna altra paraula però no varia la coherència, no es donarà com a error (exemple:

Major, Piu, divendres).

Comença la Festa Major! Demà pallasso divendres 3 de juny arriba la cadira companyia del Circ

Piu. La funció comença barret a les 7 de la tarda. Us hi esperem!


27


CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 5

En aquesta activitat s’avalua la capacitat de respondre preguntes directes i breus de manera correc-

ta des del punt de vista del contingut i de la forma (competències L17 i SN19).

Les respostes són diferents per a cada alumne.

Com a mínim, han de respondre correctament al nom, cognoms, dia i mes de naixement i adreça

(carrer, número i pis), i es puntuarà amb 1 punt. Per cada una de les altres dades correctes es

comptarà un punt més fins a un màxim de 4 punts.


Correcció lingüística

Ortografia (O)

Normes ortogràfiques que s’avaluen:

Ortografia natural (tipus d’errada):

• Separació incorrecta de paraules, llevat dels casos en què una paraula comenci per una vocal que

es pot assimilar a una preposició

• Omissió o repetició de lletres o síl·labes

• Canvi d’orientació i ordre de les lletres o síl·labes

• Manca de correspondència so-grafia

Les errades repetides es compten una vegada.

Es descriuen les valoracions 4, 2 i 0. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies.

JOC DE CUCANYA

NOM:

COGNOMS:

DATA DE NAIXEMENT: dia mes any

CARRER: NÚMERO:

PIS:

POBLACIÓ:

TELÈFON:


28


CIC

LEIN

ICIA

L

4 punts

En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural objecte d’avaluació.

2 punts

En el text hi ha un màxim de 2 errades d’ortografia natural objecte d’avaluació.

0 punts

En el text hi ha més de 4 errades d’ortografia natural que dificulten la comprensió del text.

Activitat 6

En aquesta activitat s’avaluen tres aspectes:

Competència discursiva (organització i adequació del text)


Aspectes formals

Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16, L17 i L18.

1. Explica quines diferències hi ha entre les dues imatges.

Almenys han d’escriure dues diferències sobre:

• El test que ha caigut

• El fenomen meteorològic que s’hi observa: fa sol i plou

• La presència de fulles a terra

• La diferència dels colors de les fotografies

2. Què penses que ha passat entre una imatge i l’altra?

Es donen com a vàlides les respostes que relacionen els canvis amb:

• Una tempesta

• La pluja

• Una ventada

• Algú que ha passat i ha tirat el test

Si les respostes s’escriuen amb un altre codi lingüístic, no es valoraran.

Es valoraran de 0 a 4 punts tant la competència discursiva com la correcció lingüística. La valora-

ció de cada apartat (competència discursiva, correcció lingüística) es posarà en el requadre de la

correcció corresponent.

Abans d’iniciar la correcció del text escrit, i per tal d’aconseguir una interpretació consensuada dels

criteris d’avaluació que es faciliten, es recomana tenir una sessió prèvia d’unificació que permeti

minimitzar els desajustaments entre diferents correctors o donar més seguretat si corregeix una

sola persona.


29


CIC

LEIN

ICIA

L

Competència discursiva

En aquest apartat s’avalua la capacitat dels alumnes d’expressar-se amb ordre i claredat. El text ha

d’ajustar-se a la situació comunicativa plantejada: en aquest cas, a la demanda de trobar diferèn-

cies i de fer una hipòtesi sobre la causa possible d’aquests canvis. També es valora que el text sigui

un tot i no pas un conjunt de frases inconnexes i que contingui tota la informació i estigui explica-

da de manera que el lector no hagi de fer cap sobreinterpretació per tal de comprendre’l.

Es descriuen les valoracions 4, 2 i 0. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies. Tam-

bé es donen exemples de produccions dels alumnes amb la valoració corresponent.

4 punts

L’alumne respon en relació amb les preguntes que se li fan sobre l’observació i les hipòtesis rela-

cionades amb el fet observat. Utilitza connectors quan calen per a relacionar les diferents parts de

l’explicació. La seva explicació és clara i ordenada.

2 punts

L’alumne respon en relació amb les preguntes que se li fan sobre l’observació, però en el moment

de fer les hipòtesis repeteix les observacions fetes. Prescindeix d’algun connector necessari, tot i

que les seves explicacions són força clares i organitzades.

0 punts

L’alumne respon sense tenir en compte les preguntes sobre l’observació. No planteja cap de les

hipòtesis relacionades amb el fet observat. No utilitza connectors quan calen. Les seves explica-

cions són inconnexes i no s’entenen.


La correcció lingüística implica usar correctament les estructures morfosintàctiques, el lèxic i l’or-

tografia pròpia del sistema lingüístic en què s’escriu.

Pel que fa a la morfosintaxi, es valora:

• L’ordre de la frase

• La presència dels elements de la frase necessaris per a comprendre-la

• La concordança de subjecte-predicat, de determinants-substantius i de substantius amb els seus

complements

• L’absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics


30


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemples d’errades morfosintàctiques produïdes per interferències d’altres sistemes lingüístics

«s’ha caigut» en lloc d’«ha caigut»«una test» en lloc d’«un test»«iu ha tirat» en lloc de «ho ha tirat»

Les errades de lèxic poden ser produïdes per inadequació al tema o per interferències amb altres

sistemes lingüístics.

En el cicle inicial l’ortografia que es valora és l’ortografia natural.

Els tipus d’errada que es consideren d’ortografia natural són els següents:






• Presència de grafies que no són pròpies del sistema gràfic català: ñ, ch, y



bé es donen exemples de textos escrits amb les valoracions corresponents.

4 punts

El lèxic és ric i precís. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics. En el text no hi ha cap

errada d’ortografia natural. Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap errada mor-

fosintàctica objecte d’avaluació.

2 punts

El lèxic és correcte, però s’hi pot trobar alguna imprecisió. Pot haver-hi algunes errades d’ortografia

natural com també de morfosintaxi. En el text hi ha un màxim de 5 errades objectes d’avaluació.

0 punts

El lèxic és molt limitat. Hi ha errades de vocabulari que fan difícil comprendre el text. En el text hi

ha més de 9 errades d’ortografia natural i morfosintàctiques que en dificulten la comprensió.

Es donen exemples de produccions escrites dels alumnes amb la valoració corresponent.


31


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemples de valoració de textos produïts pels alumnes

Les errades de lèxic s’indiquen amb un tipus de lletra diferent; les d’ortografia, amb negreta, i les

de morfosintaxi, subratllades.

Exemple 1

«Que la mazeta esta caiguda i l’altre no. Pereix que faji sol i al altre que estigui pluben. I les fulles estan a tera.

Ha plugut.»

Criteris Competència discursiva Correcció lingüística

valoració 3 2

Exemple 2

«En la primera imatge fa més sol, les plantes brigen una mica i en la segona esta tot mujat, les plantes no

brijen i ni a una planta trencada.»


Valoració 2 3

Exemple 3

«En una imatge i fa molt temps i no hi ha res trancat. En l’altre esta plovent, hi ha una testa trancat.»


Valoració 3 4

Exemple 4

«Ja un texs estatrencat a l’altra fa sol i a l’altra es ta tot mujat.»


Valoració 3 2

Exemple 5

«Que la tra foto sa caigut una mazeta. A la primera foto el terra esta net i a latre no.

Que ha vingut algu i les ha tirat al terra.»


Valoració 3 2

Exemple 6«A la segona el gerro esta trencat perquè a fet ven i a la primera fa sol. A la segona esta tot muiat.

El ven a tirat el gerro.»


Valoració 4 3


32


CIC

LEIN

ICIA

L

Aspectes formals

Presentació (P)

Es considera satisfactòria si l’escrit presenta adequadament un mínim de dos dels tres aspectes

següents: netedat, marges i separació entre línies.

• Es valorarà de 0 a 1 punts.

Grafia (G)

Es considerarà satisfactòria si la lletra és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona direc-

cionalitat.

• Es valorarà de 0 a 1 punts.


33


CIC

LEIN

ICIA

L



Aquesta prova consta de quatre activitats: les dues primeres són de comprensió oral. La tercera és

una activitat de comprensió i expressió escrites. La darrera activitat és de comprensió escrita.


llegir en veu alta el text de l’activitat. Cal tenir en compte un criteri: se’l pot ajudar a comprendre

el que se li demana que faci, però no se’l pot ajudar a resoldre l’activitat ni donar-li pistes.

És repartirà el quadern de la prova i s’explicarà en veu alta:

– Escribid el nombre y los apellidos, el nombre de la escuela y el grupo al que pertenecéis.

En primer lugar tenéis dos actividades en que yo os leeré unos textos y vosotros tendréis

que hacer dibujos; después hay dos actividades más que tenéis que hacer vosotros solos.

Primero haremos las actividades 1 i 2.

Abrid el cuaderno: yo os leeré unas frases y vosotros tendréis que hacer los dibujos. Las

leeré dos veces cada una, la primera vez escucharéis bien que es lo que tenéis que hacer y

en la segunda ya podéis dibujar. Entre una y otra frase os dejaré un tiempo para que podáis

hacer el dibujo. Cuando terminéis, cerrad el cuaderno.

Vamos a empezar, dibujad:

1. Una pelota grande entre los niños de la piscina pequeña

2. Un árbol al lado de la fuente

3. Un globo encima del tejado de los vestuarios

4. Una toalla cerca de las duchas

5. Una pelota pequeña en el centro de la piscina grande

6. Una pala dentro del cubo

7. Un cubo debajo de un árbol

8. Un helado a cada niña

Entre instrucció i instrucció s’ha de deixar un espai de temps perquè puguin fer els dibuixos. Un

cop hagin acabat, es pasarà a l’activitat següent.

Actividad 2. Mirad el dibujo: os leeré el texto dos veces, la primera para que escuchéis y la

segunda lectura para que podáis dibujar. Ahora cerrad el cuaderno y escuchad.

Hoy Pedro y María han ido a visitar los animales del zoológico.


34


CIC

LEIN

ICIA

L

Primero se han fijado en un animal de cuello largo y con el cuerpo lleno de manchas.

Después se han acercado a unos graciosos y divertidos animales de cuerpo peludo, que

andan a cuatro patas y les encanta subirse a los árboles.

Luego van a ver un gran animal, con el cuerpo recubierto de pelo blanco y que habita en

las zonas más frías del planeta.

Cerca han encontrado un animal que se desplaza con gran lentitud, que tiene un gran capa-

razón, cuatro patas y una pequeña cabeza.

Por último, Pedro y María se han acercado a mirar unos animales de dos patas, largas y

finas, con un cuerpo lleno de plumas de color rosado.

Cansados, han decidido sentarse en un banco.

Després de la primera lectura es demanarà que obrin el quadern i es tornarà a llegir el text.

Pasad a la página siguiente. Aquí tenéis una historieta, las viñetas están ordenadas y tienen

un número cada una. Mirad bien las imágenes, después leed los textos de la página 5, que

corresponden a las viñetas pero están desordenados, leedlos atentamente, mirad las imá-

genes y escribid el número de la viñeta que les corresponde.

Una vez ordenados veréis que falta uno de los textos. Lo tenéis que escribir vosotros.

Debéis mirar la imagen y escribir el texto que la explique.

Pasad a la página 6. Como veis volvemos a tener la historia anterior, pero ahora algunos

personajes tienen unos «globos» para poder escribir en ellos. Tenéis que escribir lo que creéis

que puede decir el personaje.

A continuación encontraréis una adivinanza, leedla con atención y después escribid la solu-

ción.

Recordad que, una vez hayáis terminado cada actividad, tenéis que releer lo que habéis

hecho y corregir los errores. Podéis empezar.


35


CIC

LEIN

ICIA

L


Actividad 1

En aquesta activitat es valora la capacitat de seguir consignes i el coneixement d’un lèxic concret:

substantius, adjectius i adverbis situacionals i quantitatius (competència L9). No s’avalua la quali-

tat del dibuix.


Actividad 2

En aquesta activitat s’avalua la interpretació d’un text oral (competència L10).

Es valora l’ordre en què s’ha marcat el recorregut.



36


CIC

LEIN

ICIA

L

Actividad 3

En la primera part de l’activitat s’avalua tant la comprensió textual com l’expressió escrita. En la

segona part s’avalua només l’expressió escrita.

En l’ordenació de les frases es valora la comprensió textual literal, ja que cada una descriu una imat-

ge de la historieta (competència L11).

3.1

• Tomás enseña a Juan cómo poner

el gusano en el anzuelo, mientras Pedro

y María buscan insectos.

• El saltamontes está en la espalda

de Juan. Pedro y María saltan para

atraparlo.

• El abuelo Tomás y sus tres nietos, Juan,

Pedro y María, han salido a pescar.

• Juan, contento, tira la caña y Tomás

lo mira. Pedro y María han encontrado

un saltamontes.

• Han caído todos al río y el abuelo

se ha enfadado.


•

En l’escrit de la darrera vinyeta s’avaluen dos aspectes:



Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16 i L17.

En valorar el text escrit es tindrà en compte que, si s’escriu el text amb un altre codi lingüístic, no

es puntuarà.

6

5

3

1

4

2


37


CIC

LEIN

ICIA

L

En aquest apartat es valoraran de 0 a 2 punts tant la competència discursiva com la correcció lin-

güística. La valoració de cada apartat es posarà en el requadre de correcció corresponent.




sola persona.


En aquest apartat s’avalua la capacitat d’expressar-se amb ordre i claredat. El text ha d’ajustar-se

a la situació comunicativa plantejada: en aquest cas a l’escriptura d’una frase en la qual es narra la

darrera vinyeta. També es valora que la frase tingui tota la informació i estigui explicada de mane-

ra que el lector no hagi de fer cap sobreinterpretació per tal de comprendre-la.

Es descriuen les valoracions 2, 1 i 0. També es donen exemples de textos escrits amb les valora-

cions corresponents.

2 punts

El text narra la imatge corresponent. Fa referència als personatges i explica el que els ha passat.

No conté informació redundant i l’ordre de la frase és correcte.

1 punt

El text narra la imatge corresponent, però no s’entén de qui parla o no explica el que ha passat. La

informació és incompleta o conté informació redundant, o l’ordre de la frase és incorrecte.

0 punts

El text fa referència a la imatge corresponent, però utilitza el registre del diàleg, o bé el text és tan

incomplet o desordenat que no s’entén.


La correcció lingüística implica usar correctament les estructures morfosintàctiques, el lèxic de la

llengua i l’ortografia pròpia del sistema lingüístic en què s’escriu.

Pel que fa a la morfosintaxi, es valora:




complements

• L’absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics.


38


CIC

LEIN

ICIA

L



En el cicle inicial l’ortografia que es valora és l’ortografia natural. Els tipus d’errada que es consi-

deren d’ortografia natural són els següents:






• Presència de grafies que no són pròpies del sistema gràfic castellà: ny, tx, tj, tg, i (com a conjunció)


Es descriuen les valoracions 2, 1 i 0. També es donen exemples de textos escrits amb les valora-

cions corresponents.

2 punts

El lèxic és ric i correcte. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics. En el text no hi ha

cap errada d’ortografia natural. Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap errada

morfosintàctica objecte d’avaluació.

1 punt

El lèxic és correcte, però s’hi pot trobar alguna imprecisió. Pot haver-hi algunes errades d’ortografia

natural com també de morfosintaxi. En el text hi ha un màxim de 3 errades objectes d’avaluació.

0 punts

El lèxic és molt limitat. Hi ha errades de vocabulari que fan difícil comprendre el text. En el text hi

ha més de 3 errades d’ortografia natural i morfosintàctiques.


Les errades de lèxic s’indiquen amb un tipus de lletra diferent; les d’ortografia, amb negreta i les


Exemple 1

«y el abuelo Tomas y Pedro y maria san hido mojados»


Valoració 1 1


39


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemple 2

«Al final Tomas, Pedro i Maria con el abuelo se fuero mojaos a casa los nietos de l’abuelo.»


Valoració 0 1

Exemple 3

«Juan i pedro i maria se an caido al agua i el avuelo se a enfadado i se marxan a casa.»


Valoració 2 1

Exemple 4

«I se an ido.»


Valoració 2 2

Exemple 5

«Al final todos se an ido a casa porque el abuelo se a enfadado.»


Valoració 2 2

3.2

En l’ escrit de les bafarades s’avaluen dos aspectes:





es puntuarà.

En aquest apartat es valoraran de 0 a 4 punts tant la competència discursiva com la correcció lin-

güística. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies. La valoració de cada apartat es

posarà en el requadre de correcció corresponent.

També es donen exemples de textos escrits amb les valoracions corresponents.


40


CIC

LEIN

ICIA

L




sola persona.


En aquest apartat s’avalua la capacitat dels alumnes d’expressar-se amb ordre i claredat. El text ha

d’ajustar-se a la situació comunicativa plantejada: en aquest cas a l’escriptura de frases correspo-

nents a un diàleg.


bé es donen exemples de produccions dels alumnes amb la valoració corresponent.

4 punts

El text de totes les bafarades fa referència a la situació. És una frase pertinent al punt de vista del

personatge. No narra el fet, sinó que és pròpia d’un diàleg.

2 punts

El text de totes les bafarades és pertinent al punt de vista del personatge i fa referència a la situa-

ció. En dues bafarades l’alumne es limita a l’escriptura d’una onomatopeia o una exclamació, o la

frase no és adequada al punt de vista del personatge.

0 punts

El text de les bafarades no fa referència a la situació o bé no és adequat al punt de vista del per-

sonatge, o bé narra el fet i no escriu frases pròpies d’un diàleg.




Pel que fa a la morfosintaxi es valora:




complements

• L’ absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics




41


CIC

LEIN

ICIA

L

En el cicle inicial l’ortografia que es valora és l’ortografia natural. Els tipus d’errades que es consi-

deren d’ortografia natural són els següents:






• Presència de grafies que no són pròpies del sistema gràfic castellà: ny, tx, tj, tg, i (com a conjunció)



bé es donen exemples de textos escrits amb les valoracions corresponents.

4 punts

El lèxic és ric. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics. En el text no hi ha cap erra-

da d’ortografia natural. Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap errada morfosin-

tàctica objecte d’avaluació.

2 punts

El lèxic és correcte, però s’hi pot trobar alguna imprecisió. No hi ha interferències amb altres sis-

temes lingüístics. Pot haver-hi algunes errades d’ortografia natural com també de morfosintaxi.

En el text hi ha un màxim de 5 errades objectes d’avaluació.

0 punts

El lèxic és molt limitat. Hi ha errades de vocabulari que fan difícil de comprendre el text. En el text

hi ha més de 9 errades d’ortografia natural i morfosintàctiques que dificulten la comprensió del text.




Exemple 1

· Vamos a pescar.

· Mira Juan.

· core!

· Pedro dice ai hay un saltamontes Cui dado Juan!

· Oje chicos que aceis a el agua.

· Que pena!


Valoració 4 2


42


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemple 2

· Jo pesare un pescado muy grande.

· Mira i caia que es muy difícil.

· Aaa que se escapa el insecto.

· Ee mira maria esta ai el insecto esta en la espalda de Juan.

· Vale ia nos vamosa casa ja me enfadado.

· Jo que jo iva a pescar un pez muy grande.


Caloració 4 3

Exemple 3

· Venja vamos al rio.

· Mira Juan se ace asi.

· Unsaltamontes.

· Lo tengo.

· Que aceis en el agua.

· Venja abuelo nos casa ja que ban a coger un resfriado.


Valoració 3 2

Exemple 4

· Abuelo me en señas a pescar.

· Mira se coje asi.

· Maria que se nos es capa.

· Que date quieto.

· Bamos a casa.

· Ho ho.


Valoració 3 3

Exemple 5

· Vamos chicos a pescar.

· Se ace asi abuelo.

· Corre pedro.

· Quieto juan.

· Ooo que a ceis.

· Al final nosemos mojado por culpa luña.


Valoració 3 2


43


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemple 6

· El abuelo juan Tomas y Maria han salido a pescar.

· Tomas en seña a Juan a poner el gusano.

· Pedro y Maria han en contrado un saltamontes.

· Pedro y Maria saltan para atraparlo.

· Han caido al rio y el abuelo se ha enfadado.

· Se ban a casa.


Valoració 0 3

Actividad 4


¿Qué son?

Los huevos, huevos, huevo.

No es tindrà en compte les errades ortogràfiques.



44


CIC

LEIN

ICIA

L


Aquesta prova s’aplica amb la visió d’un DVD. Abans de començar cal disposar d’un aparell reproductor

de DVD i comprovar que tots els alumnes tinguin una bona visió de la pantalla i que no faci reflexos.


La durada total del vídeo és d’uns 25 minuts.

Primerament es veu tota la història completa (10’). Després la gravació continua amb una seqüèn-

cia de la història que conté la informació que necessitaran per a fer l’activitat 1. A continuació escol-

ten la pregunta i l’exemple. En aquest moment cal aturar el DVD, amb el botó de pausa ( ), per

a donar temps a respondre les preguntes. La història es repeteix per tal que puguin comprovar les

respostes. Un cop han contestat, cal tornar a posar en marxa el reproductor amb el botó ( ).

En les activitats següents, es manté la mateixa estructura de l’activitat 1. En primer lloc, es visiona

la seqüència de la història a què fa referència l’activitat del quadern de la prova, es para el DVD

per a poder contestar les preguntes i es repeteix la visió de la seqüència de la història per tal de

comprovar les respostes.

Les quatre primeres activitats es responen amb l’acció d’encerclar; en la darrera s’ha de relacionar

amb una línia el personatge amb el seu dinar. En cap activitat els alumnes no han d’escriure cap

frase ni paraula en llengua anglesa.

Seqüència d’aplicació

Es repartiran els quaderns i es demanarà que hi escriguin el nom i els cognoms, el nom de l’esco-

la i el grup a què pertanyen.

Després se’ls dirà:

– Per a fer aquesta prova veureu una història en anglès i després haureu de fer unes activi-

tats en el quadern que us he donat.

Primerament veureu la gravació sencera amb el quadern tancat. Després us donaré les ins-

truccions per a anar fent les diferents activitats. Obriu el quadern o passeu pàgina només

quan us ho digui.

Si us equivoqueu en fer les activitats, esborreu o ratlleu la resposta equivocada i marqueu

clarament la nova resposta.

Ara mireu la història amb atenció i concentreu-vos en el que diuen.

L’alumnat completa les activitats a mesura que van apareixent en la gravació.


45


CIC

LEIN

ICIA

L

Activity 1

Visioneu la gravació completa i atureu-la en arribar al rètol «1». En aquest punt heu de dir:

– Obriu el quadern per la pàgina 2, escolteu bé el que diuen els personatges i encercleu el

que duen dins la motxilla.

Torneu a posar en marxa la gravació. L’alumnat ha de respondre la pregunta que es fa en la grava-

ció. Atureu el DVD després de sentir l’exemple per tal de donar temps per a contestar. Digueu-los:

– Ara tornareu a veure aquest tros per comprovar si ho heu fet bé.

Poseu en marxa la gravació i atureu-la en el rètol «2».

Activity 2

Digueu:

– Passeu la pàgina. Mireu la pàgina 3 i escolteu aquest fragment de la història amb atenció.

Després encercleu l’edat de cada personatge. Es tornarà a repetir aquest fragment perquè

pugueu comprovar les vostres respostes.

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu l’aparell després de sentir l’exemple per tal de donar-

los temps per a contestar.

Poseu en marxa la gravació i atureu-la en el rètol «3».

Activity 3

Digueu:

– Passeu la pàgina. Aquí teniu uns dibuixos d’animals. Encercleu només els que han de bus-

car els personatges de la història. Es tornarà a repetir aquesta part perquè pugueu com-

provar si ho heu fet bé.

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu l’aparell després de sentir l’exemple per tal de donar-

los temps per a contestar.

Torneu a posar en marxa la gravació i torneu a aturar-la en arribar al rètol «4».

Activity 4

Digueu:

– Mireu la pàgina 5. Escolteu bé el que diu la nena. Encercleu els colors que diu que porta.

També es tornarà a repetir aquesta part perquè comproveu les respostes.


46


CIC

LEIN

ICIA

L

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu-la en arribar al rètol «5».

Activity 5

Digueu:

– Passeu la pàgina. Escolteu bé la gravació i fixeu-vos en el que porta per dinar cadascú. Cal

que relacioneu amb una línia cada personatge amb el seu dinar. Finalment comproveu les

respostes en tornar a veure aquesta part.

Torneu a posar en marxa la gravació fins al final. Recolliu tots els quaderns, assegurant-vos que tots

hi hagin escrit el seu nom.


47


CIC

LEIN

ICIA

L


Activity 1

What’s in the bag?

Circle:

• L’alumne obtindrà 2 punts per cada objecte correcte encerclat. En cas que marqui els 2 correctes

i 1 d’incorrecte, n’obtindrà 2. En qualsevol altre cas amb errors, es comptaran 0 punts (de 0 a 4).







48


CIC

LEIN

ICIA

L

Activity 2

How old are they?

Circle:


Si encercla més d’un número en qualsevol dels personatges, la resposta a aquest personatge

es considerarà incorrecta.

Activity 3

What animals are they looking for?

Circle:


Si els encerclen tots, el resultat serà 0.


49


CIC

LEIN

ICIA

L

Activity 4

What colours are there?

Circle:


Si encerclen tots els llapis, el resultat serà 0.

Activity 5

What have you got for lunch?

Match:


Si fan més d’una línia per a un personatge, la resposta a aquest personatge obtindrà un 0.


50


CIC

LEIN

ICIA

L

CICLE INICIAL. PROVA ORAL - Instruccions d’aplicació

Aquestes activitats són d’aplicació individual. Cal passar-les en un espai on no hi hagi soroll ni cap

altre alumne que pugui sentir el discurs.

La correcció es farà en el mateix moment de l’aplicació. L’aplicador anirà fent les anotacions en el

full mentre l’alumne parla.

Si algun alumne fa una pregunta, vacil·la o no respon, se li poden repetir les instruccions. Cal tenir

en compte un criteri: el podem ajudar a comprendre el que se li demana que faci, però no el

podem ajudar a resoldre l’activitat, ni iniciar les respostes, ni fer més preguntes a part de les que

estan pautades en aquestes instruccions.

La primera activitat és una lectura expressiva en veu alta en català. Les altres dues activitats són

d’expressió oral també en català. Els alumnes han de respondre preguntes sobre una làmina.

És recomanable enregistrar les activitats per tal de poder revisar-les posteriorment.

Material • gravadora• full de recollida de dades• làmina 1 (text de lectura en veu alta) per a l’activitat 1• làmina 2 (envelat del circ) per a l’activitat 2• làmina 3 (vinyetes 1 i 2) per a l’activitat 3

Activitat 1

Material: làmina 1

Per a poder corregir la prova en el mateix moment de l’aplicació, és convenient anar seguint la lec-

tura en el full de correcció i anotar amb un senyal les errades que es produeixin en els signes de

puntuació i grafies o grups de grafies assenyalades.

Es començarà a observar la qualitat de la lectura a partir del senyal //.

L’ aplicador donarà el text a l’alumne i dirà:

- Ara llegiràs aquest text en silenci i després en veu alta.


51

CICLE INICIAL. PROVA ORAL · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 2

Material: làmina 2

2.1

S’avalua la capacitat de fer frases cada cop més complexes des del punt de vista sintàctic i més

completes des del punt de vista semàntic.

L’aplicador dirà:

– Mira aquest dibuix d’un circ. Ara hauràs d’explicar com és algun dels personatges que sur-

ten en aquest dibuix.

Escolta com ho explico jo. Si dic «La nena menja crispetes», no se sap de quina nena parlo.

Tant pot ser aquesta (assenyaleu la nena rossa que menja crispetes i mira la pista) com aques-

ta altra (assenyaleu la nena morena que menja crispetes i n’ofereix a la companya que té al

costat).

Però si dic «La nena rossa amb cuetes menja crispetes mentre mira els pallassos i els tra-

pezistes», sabem que ens referim a aquesta (assenyaleu-la). Tu has de fer el mateix.

Escolta les frases que et diré i digues-les després de la manera més completa possible per

a poder saber de quina persona parlem.

a. El nen beu aigua...

S’ha de deixar temps per tal que l’alumne pensi la resposta i la digui. Si només repeteix la frase,

es poden fer comentaris a fi que ampliï la seva resposta. Se li pot dir:

– De quin nen parles? Amb el que m’has dit no ho puc saber. Què més en pots dir?

b. L’equilibrista camina...

Igual que en el cas anterior cal esperar la resposta, deixant un temps breu perquè l’alumne la pen-

si. I, si cal, es poden fer comentaris per tal que allargui la seva intervenció.


52


CIC

LEIN

ICIA

L

2.2

Activitat de repetició i modificació de la frase. S’avalua la capacitat per a realitzar frases comple-

xes i la capacitat d’adaptar-les a canvis morfosintàctics temporals, de gènere i de nombre.


– Fixa’t en el que faig jo. A partir d’una frase, faig tots els canvis necessaris quan canvia un

dels seus elements: per exemple, «Avui el pallasso salta molt amunt». Si en lloc d’avui dic

demà, he de dir: «Demà el pallasso saltarà molt amunt.»

Ara fes el mateix amb les frases que et diré:

Repeteix la frase «El nen té un globus».

S’esperarà que l’alumne repeteixi la frase per tal d’assegurar que l’ha entesa i que la diu correc-

tament. Després es donarà la instrucció:

a. Ara, en lloc de nen, digues nens.

Repeteix la frase «Avui el músic toca la guitarra».

b. Ara, en lloc d’avui, digues ahir.

2.3

Activitat de comentari obert sobre el tema de la làmina.


– Mira el que fan els personatges que hi ha a la pista. Quin número et sembla més difícil? Per

què?

Es deixarà un temps perquè l’alumne respongui. Si no ho fa o la resposta és molt breu, es pot refor-

mular la pregunta: «Quina actuació et sembla més difícil?» També es poden fer comentaris neu-

tres per animar l’alumne a respondre de manera més extensa: «Què més? Explica-ho més.»

– Quin número et sembla més fàcil? Per què?

Igual que abans, es deixarà un temps perquè l’alumne respongui. I, si es creu convenient, es pot

reformular la pregunta o fer comentaris neutres.


53


CIC

LEIN

ICIA

L

Activitat 3

En aquesta activitat es valora de quina manera l’alumne s’ajusta a la situació plantejada i també la

correcció gramatical de la frase.

Material: làmina 3

3.1


– Mira aquesta imatge (vinyeta 1). Aquest senyor (assenyaleu el que compra entrades) vol com-

prar les entrades i diu: «Voldria quatre entrades per a la sessió que comença ara a les 5,

dues entrades d’adult i dues d’infant? Poden ser a primera fila? Quant valen?»

Assenyaleu la noia de la taquilla:

a. Què fa aquesta noia?

b. Què diu?

Assenyaleu la nena a qui ha caigut el gelat i la senyora que l’acompanya.

c. Què ha passat?

d. Què deu dir la nena?

Si l’alumne no es posa en el paper del personatge i usa l’estil indirecte («dirà que...»), cal recor-

dar-li que ho ha de dir com si fos la nena.

e. Què deurà dir la senyora?


54


CIC

LEIN

ICIA

L

Assenyaleu el noi que arriba a la cua:

f. Què fa aquest noi?

g. Què diu?

Assenyaleu la parella amb la qual parla:

h. Què deuen dir?

Assenyaleu el nen que és al costat de l’home que compra les entrades:

i. Què fa aquest nen?

j. Què diu?

3.2

Ensenyeu la vinyeta 2 i assenyaleu les dues noies i les bafarades.

– Mira aquesta imatge. Aquestes noies s’han trobat al carrer. Aquesta ja ha anat al circ i expli-

ca a la seva amiga tot el que va veure. Imagina’t que ets aquesta noia (assenyaleu la que ha

anat al circ) i que jo sóc aquesta altra (assenyaleu la que té la bafarada buida). Què em diràs?

Si en la seva explicació inicial l’alumne ja ha respost alguna de les següents preguntes o si ja ha

contestat de forma prou extensa, no cal fer les preguntes que hi ha a continuació. L’objectiu és ava-

luar de quina manera l’alumne s’ajusta a la situació plantejada (explicar una experiència) i la correc-

ció gramatical de la frase.

a. Què et va agradar més?

b. Vas passar por en algun moment? Quan?

c. Què feien els pallassos?

d. Et sembla que a mi m’agradarà el circ?

L’avaluació del punt 3.2 es farà globalment amb totes les respostes.


55


CIC

LEIN

ICIA

L

CICLE INICIAL. PROVA ORAL - Clau de respostes

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua:• mecànica de la lectura• qualitat de la lectura• entonació

Tots aquests aspectes s’inclouen en la competència L15.

Mecànica de la lectura

Es tindran en compte els errors comesos en la descodificació dels sons o grups de sons destacats.Es poden marcar en el text que té l’aplicador subratllant-los i es comptabilitzen al full de recollidade dades, en l’espai corresponent.

No es comptaran com una confusió els errors que siguin causats per dificultats en la pronúncia. Així,a aquells alumnes que en la seva parla no produeixen la s sonora, no se’ls pot comptar com un erroren la descodificació que diguin «trapessistes» en lloc de «trapezistes».

Tampoc no es tindran en compte les maneres de dir pròpies dels parlants de la zona. Per exem-ple: «vermei» en lloc de «vermell».

• Es comptarà el nombre d’errors, fins a 14.

Qualitat de la lectura expressiva

La qualitat de la lectura expressiva es puntuarà al final de l’activitat.

Per a facilitar-ne la valoració, es poden assenyalar les repeticions, els canvis i les vacil·lacions en eltext que té l’aplicador. Per a relacionar l’alumne amb un criteri, es tindrà en compte la caracterís-tica que predomina en la lectura de l’alumne.

El circSota el gran envelat es desplega la catifa per als artistes. //S’encenenllums de color blau, vermell i blanc. Els músics de l’orquestra, els tra-pezistes, els pallassos i els acròbates ja estan preparats. Que comencil’espectacle!

«Senyores i senyors, nens i nenes, amb tots vosaltres, els acròbates!Els voleu veure? Es llançaran al buit en un espectacle que ens faràposar els cabells de punta.»

Aquest és un número molt perillós que cal assajar durant molts anys.


56

CICLE INICIAL. PROVA ORAL · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LEIN

ICIA

L

3 punts

Llegeix de manera que l’oient no s’ha d’esforçar per entendre’l. Hi ha molt pocs errors, autocor-

reccions i canvis.

2 punts

Repeteix algunes paraules, s’autocorregeix alguns errors o diu algunes paraules que no hi són. Tot

i això, aquestes modificacions no interfereixen en el conjunt de la lectura i l’oient la pot seguir sen-

se gaire esforç.

1 punt

Repeteix paraules, vacil·la en la descodificació, s’autocorregeix, canvia paraules i tot això fa que

l’oient segueixi la lectura amb molt esforç. En alguns moments talla la paraula en lletres o en

síl·labes.

0 punts

La lectura expressiva és tan entretallada (talla la lectura per paraules, lletres o síl·labes) i té tantes

interferències (repeticions de paraules, vacil·lacions, autocorreccions, canvis de paraula...) que, si

l’oient no té el text davant, no el pot seguir.

Entonació

S’avaluen els signes de puntuació subratllats. Es puntuarà al final de la lectura.

3 signes de puntuació: el punt i a part, l’exclamació i l’interrogant.

• Es comptarà el nombre d’errors, fins a 3 punts.

Activitat 2

2.1

En aquesta activitat s’avalua la competència L 14.

L’aplicador anotarà el nombre de complements que l’alumne afegeix a la frase original, sempre que

el resultat final sigui correcte des del punt de vista formal i semàntic.

S’ha de puntuar cada un dels complements que s’afegeixen tant en el subjecte com en el predi-

cat de l’oració.

• Es valorarà de 0 a 4 punts cada frase (de 0 a 8 punts):

1 punt si es tracta d’un adjectiu, un adverbi, un nom o un sintagma preposicional.

1 punt si el complement és una oració coordinada.

2 punts si el complement és una oració subordinada.


57


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemples de puntuació de produccions d’alumnes:

a. El nen ros beu aigua.(1)

El nen que porta ulleres beu aigua.(2)

El nen que beu aigua amb els cabells de punta i que no porta ulleres. (3)

El nen que porta ulleres i té els cabells arrissats beu aigua amb una ampolla.(4)

El nen beu aigua i veu un home que toca la guitarra.(2)

El nen beu aigua i agafa l’aigua amb totes dues mans. (2)

El nen beu aigua i té els cabells rossos. (1)

b. L’equilibrista camina per la corda. (1)

L’equilibrista camina i té un paraigua. (1)

L’equilibrista camina amb un paraigua. (1)

L’equilibrista que porta un vestit camina. (2)

L’equilibrista que porta faldilles camina amb un paraigua. (3)

L’equilibrista camina i té un paraigua. (1)

L’equilibrista amb paraigüa i amb cabells rinxolats camina per una corda. (3)

2.2


L’aplicador anotarà si l’alumne fa tots els canvis necessaris.

a. El nen té un globus.

Els nens tenen uns globus.

b. Avui el músic toca la guitarra.

Ahir el músic tocava (va tocar) la guitarra.

Es té en compte si l’alumne canvia totes les paraules assenyalades. Es considera que no ha canviat

la paraula si l’omet: per exemple, «els nens tenen . globus».

S’avaluen els tipus de canvis que realitza: si són correctes o no. Així, en el cas del temps verbal, es

dóna com a correcta qualsevol de les dues formes escrites en l’exemple; en canvi, el perfet («ha

tocat») no es pot donar com a bo.

• Es comptarà 1 punt per cada frase modificada correctament (de 0 a 2 punts).

2.3

En aquesta activitat es valora la correcció gramatical del discurs oral, si el lèxic emprat és correc-

te i si el que diu l’alumne s’ajusta a les preguntes que se li han fet. Està relacionada amb les com-

petències L13 i L14.


58


CIC

LEIN

ICIA

L


En aquest apartat s’avalua la capacitat d’expressar-se amb ordre i claredat, de manera que l’inter-

locutor no hagi de fer cap sobreinterpretació per tal de seguir el discurs.


bé es donen exemples de produccions orals dels alumnes amb la valoració corresponent.

4 punts

L’alumne s’expressa amb ordre i claredat. El seu discurs és complet i no costa de seguir.

2 punts

L’alumne s’expressa amb ordre i claredat, però el seu discurs és incomplet o bé dóna tota la infor-

mació però de manera desordenada.

0 punts

L’alumne s’expressa de manera desordenada i poc clara. El seu discurs és incomplet i costa de seguir.


En aquest apartat s’avaluen la morfosintaxi i el lèxic.

Entenem per errades morfosintàctiques les produïdes per una organització incorrecta de la frase,

per manca de concordança i per interferències amb altres sistemes lingüístics.

Entenem per errades lèxiques les produïdes per una inadequació a la situació comunicativa o per

interferències amb altres sistemes lingüístics.



4 punts

L’alumne és capaç de produir frases correctes en forma i estructura. En la seva expressió utilitza

amb correcció el vocabulari comú i l’específic del tema.

2 punts

En general la construcció de frases és correcta, però es detecten alguns errors morfosintàctics. El

vocabulari que es fa servir és correcte, malgrat que es cometi algun error lèxic. Es detecten fins a

5 errades entre lèxic i morfosintaxi.

0 punts

L’alumne amb prou feines elabora frases completes. No és capaç de parlar en la llengua en què se

li adreça l’interlocutor o hi té moltes dificultats.


59


CIC

LEIN

ICIA

L

Exemples de valoració de la producció oral dels alumnes

Les errades de lèxic s’indiquen amb un tipus de lletra diferent; les d’estructures morfosintàctiques,

subratllades; quan falta un element imprescindible per a la comprensió de la frase, s’indica amb ().

Exemple 1

He vist el circ... Era molt divertit. Hi ha pallassos, tapezistes, arcóbates i pallassos. Els tapezites fan... s’en-

filen a corda. És molt difícil.

Els pallassos fan tonteries, és molt fàcil.


Valoració 4 2

Exemple 2

És difícil caminar amb la corda.

Perquè pots caure i fer-te així. (gest de clavar-se un cop al cap)

Fer volteretes és molt fàcil.

No fa mal.


Valoració 4 2

Exemple 3

Els pallassos, ...aquest pallasso té el cabell rodó.

És ...saltar a la cama rodona. És fàcil. No! Difícil.


Valoració 1 0

Exemple 4

Caminar per damunt la pilota és difícil.

Perquè roda.

Saltar és fàcil.

Jo ho sé fer.


Valoració 3 4

Activitat 3

En aquesta activitat es valora la correcció gramatical de la frase, però sobretot si el que diu és per-

tinent a la situació i si li permetria resoldre-la. Està relacionada amb les competències L13 i L14.


60


CIC

LEIN

ICIA

L


En aquest apartat s’avalua la capacitat dels alumnes de construir el seu discurs amb coherència i

cohesió, de manera que l’interlocutor no hagi de fer cap sobreinterpretació per tal d’accedir a la

informació que hom li dóna. També es té en compte la capacitat d’ajustar el missatge oral a l’in-

terlocutor i a la intenció comunicativa que el motiva.



4 punts

El discurs és adequat a la situació plantejada. L’alumne és capaç de donar informació, de fer pre-

guntes, de dialogar, tenint en compte l’interlocutor. El discurs és ordenat i clar.

2 punts

El discurs és adequat a la situació plantejada, però és incomplet o desordenat. En alguns moments

no té en compte l’interlocutor.

0 punts

El discurs no s’ajusta a la situació plantejada, és incomplet i desordenat. No té en compte l’inter-

locutor a qui va dirigit.

La valoració es farà sobre el conjunt de totes les respostes.



Entenem per errades morfosintàctiques les produïdes per una organització incorrecta de la frase,

per manca de concordança i per interferències amb altres sistemes lingüístics.

Entenem per errades lèxiques les produïdes per una inadequació a la situació comunicativa o per




4 punts




61


CIC

LEIN

ICIA

L

2 punts

En general la construcció de frases és correcta, però es detecten alguns errors morfosintàctics. El

vocabulari que s’utilitza és correcte, malgrat que hi hagi alguns errors lèxics. Es detecten fins a 5

errades entre lèxic i morfosintaxi.

0 punts


li adreça l’interlocutor o hi té moltes dificultats.

La valoració es farà sobre el conjunt de totes les respostes.




Exemple 1

3.1a. Està venent entrades.b. Quantes vol?c. La nena que esta plorant tenia un gelat i se li ha caigut.d. Oh! El meu gelat...e. No ploris que no passa res et comparé un altre.f. Vol comprar entrades.g. Qui és l’últim?h. Diuen jo.i. Li estira al pare.j. Vull palometes.

3.2He anat al circ i m’ho he passat molt bé, hevist pallasso () tarpecistes.


Valoració 4 2

Exemple 2

3.1a. Té entrades?b. Quantes entrades vol?c. El gelat se li ha caigut.d. Plora.e. No ploris et compraré un altre.f. Arriba a la fila.g. Hola.h. Hola.i. Agafa al seu pare.j. Papa, tinc pipí.


62


CIC

LEIN

ICIA

L

3.2

Jo he anat a veure els pallassos i fan molta gràcia. Portaven una perruca vermella i un nas molt gran. No és

difícil, és fàcil. Caminar sobre la pilota és difícil.


Valoració 3 3

Exemple 3

3.1

a. Entrades.

b. Hola.

c. El gelat.

d. Plora.

e. Mira.

f. Va al circ.

g. Hola.

h. Hola.

i. Està amb el papa i la mama.

j. Papa.

3.2

Jo he anat al circ. Els pallassos. No. Tonteries. Sío.


Valoració 2 4

Exemple 4

3.1

a. El circ.

b. Vui una entrada.

c. Gelat al terra.

d. Oh.

e. No ploris.

f. ...

g. ...

h. Hola.

i. ....

j. Papa.

3.2

Els pallassos.


Valoració 1 2


63


CIC

LEIN

ICIA

L

CICLE MITJÀ

Introducció

En aquest cicle l’avaluació de competències de l’àmbit lingüístic se centra en l’expressió tant oral

com escrita i en la comprensió, igualment, tant oral com escrita.

No s’avaluen totes les competències en totes les llengües (català, castellà i anglès), no pas perquè

no es considerin importants, sinó perquè les capacitats adquirides en una reverteixen en l’altra: per

exemple, la capacitat de realitzar una lectura expressiva correcta en la llengua d’aprenentatge es

generalitza a altres llengües conegudes. Per altra banda, cal tenir en compte que, si es fes una ava-

luació exhaustiva, la durada de les proves s’allargaria en excés.

Es presenten les activitats avaluades en les diferents llengües en quaderns diferents per minimit-

zar les possibles interferències lingüístiques.

CICLE MITJÀ

Comprensió oral català anglès


Expressió oral castellà




sa en funció dels objectius de la situació comunicativa (comprensió oral literal).

L10- Comprendre un text oral interpretant el missatge a partir de la informació que conté i els conei-

xements propis (comprensió oral inferencial/interpretativa).

L11- Comprendre la informació explicitada en un text escrit per poder extreure’n allò que interessa


L12- Comprendre un text escrit interpretant el missatge a partir de la informació que conté i els

coneixements propis (comprensió textual inferencial / interpretativa).

L13- Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre i clare-


L14- Expressar-se oralment aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic i


L15- Interpretar la correspondència grafia-so i els signes de puntuació d’una lectura amb correc-



64

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

L16- Produir un text adequat a la necessitat comunicativa i al receptor amb ordre i claredat (orga-


L17- Produir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia


L18- Produir un text amb grafia clara i llegible, seguint les pautes de presentació de treballs escrits


SN23 -Buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.

Així mateix i en relació amb les competències anteriors, s’incorpora enguany la resolució d’una tas-

ca a través d’una activitat cooperativa en petit grup on es posen en joc les capacitats d’organitza-

ció del treball en grup, la interacció amb els companys, la reflexió crítica i l’autoavaluació.

A part del treball cooperatiu, les activitats que es proposen, tant escrites com orals, són individuals. Les

que es responen per escrit estan recollides en els quaderns CM1 (català), CM2 (castellà) i CM3 (anglès).


per a facilitar la lectura i interpretació de les proves. Es recomanable llegir-les amb la prova al costat.



s’ha volgut reflectir que la llengua és l’eina que ens permet comunicar-nos i també és l’eina neces-

sària per a adquirir coneixements, raonar i expressar pensaments.

Conèixer la intenció que hi ha en cada una de les activitats pot servir per a ajudar a interpretar les

dificultats dels alumnes per posar-hi remei abans no entorpeixin els futurs aprenentatges.

Comprensió oral

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en la competència L9, es presenten activitats en

català (prova CM1) i en anglès (prova CM3).

Totes les activitats de la prova d’anglès són de comprensió oral al voltant d’una gravació en què

els personatges i la història es refereixen a situacions de comunicació properes a l’alumnat. La visió

de la història permet que els alumnes puguin assolir-ne una comprensió global, la qual s’avalua en

la primera activitat. Les activitats proposades amb posterioritat focalitzen el vocabulari i les fun-

cions comunicatives bàsiques treballades en el cicle mitjà. Aquesta visió general els ajudarà a con-

textualitzar-ho i donar-hi significat.

Sempre que ha estat possible, s’ha evitat la producció escrita en la resolució de la prova. Essent de com-

prensió oral, qualsevol text escrit del quadern apareix també oralment en la gravació. Això permet als

alumnes no haver de posar en joc l’habilitat de comprensió lectora en la realització de les tasques.


65

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

PROVA CM1

Activitat 1. S’avalua la capacitat per a obtenir informació d’un text oral acompanyat de suport visual.

Es planteja als alumnes que completin un esquema després de mirar un vídeo sobre l’elaboració

dels caramels. És un exemple de l’ús de la llengua oral com a font d’informació. Aquesta és una

de les activitats que es realitzen freqüentment, sobretot en el món acadèmic.

PROVA CM3

Activitat 1. S’avalua la comprensió global de la història mitjançant l’elecció de frases. Les frases

es presenten ordenades temporalment en funció de la història i es concreten en moments relle-

vants de la narració.

Activitat 2. Aquesta activitat és de resposta múltiple, és a dir, cal escollir el final de frase adient

d’entre tres opcions presentades. Aquestes opcions estan relacionades amb els objectes de l’au-

la, les hores i les parts de la casa.

Activitat 3. La situació que es planteja consisteix a completar un quadre amb els noms i les edats

d’alguns personatges de la història. Cal dir que, com que es tracta d’una prova d’avaluació de la

comprensió oral, la manera com els alumnes escriuen aquests noms no és rellevant mentre sigui

fidel a la pronúncia de la paraula, és a dir, mentre facin servir l’ortografia natural.

Activitat 4. Es tracta de numerar els animals seguint l’ordre en què són descrits en la filmació. L’a-

lumne pot identificar la resposta tant en el nom de l’animal com en la seva descripció. En aquest

cas, implicaria la comprensió d’estructures gramaticals pròpies del cicle.

Activitat 5. S’han d’indicar quines parts del cos i quines peces de roba s’anomenen en la descrip-

ció del personatge.

Activitat 6. En aquesta activitat s’ha de triar el dinar de cada personatge entre dues opcions.

Aquestes dues possibilitats només tenen un element de variació. S’ha inclòs el dinar de la mestra

per exemplificar la tasca, encara que no apareix en la història. L’ordre de les respostes és el mateix

de la filmació, sempre seguint un sentit descendent. S’han escollit paraules del camp semàntic dels

aliments i que poden ser properes als alumnes.

• És imprescindible que els alumnes tinguin una bona comprensió oral per a avançar en els seus

aprenentatges, atès que la llengua oral és el vehicle habitual d’interacció amb els companys i amb

els adults i és aquesta interacció la que potencia el desenvolupament personal i l’intercanvi d’in-

formació. En aquest cicle és molt important que l’alumnat hagi desenvolupat una bona comprensió

que, conjuntament amb les altres competències comunicatives, li permeti satisfer tant les neces-

sitats comunicatives com les que es puguin desprendre de qualsevol situació d’ensenyament-apre-

nentatge.


66

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

Comprensió escrita


activitats en català (prova CM1) i castellà (prova CM2).

PROVA CM1

Activitat 3. Es demana als alumnes que interpretin el contingut d’un text i que responguin pre-

guntes d’opció múltiple. Aquestes preguntes responen als dos tipus de comprensió recollides en

les competències que es volen avaluar: la comprensió literal i la interpretativa. És una habilitat que

serà necessària per a la comprensió de textos expositius i acadèmics. Aquesta activitat és un exem-

ple de l’ús de la llengua en altres àrees, ja que la llengua és l’eina que ens permet realitzar apre-

nentatges. En aquest cas s’ha triat un tema relacionat amb l’àrea de socials.

Activitat 5. En aquesta activitat es demana als alumnes que omplin els buits d’un text amb les dades

numèriques que hom els dóna. Es valora la capacitat d’anticipar, en un text, el contingut que vin-

drà a continuació. Els alumnes que són capaços de fer-ho demostren que segueixen el fil de la lec-

tura i que n’han superat bona part dels aspectes més mecànics. Aquesta habilitat també està rela-

cionada amb la capacitat de valorar la coherència d’un text. S’hi avalua la comprensió inferencial,

ja que, per a resoldre-la, l’alumne ha de deduir quina és la informació corresponent a cada lloc uti-

litzant tant informació semàntica com sintàctica.

PROVA CM2

Activitat 1. Es demana als alumnes que ordenin un text instructiu breu. Es valora la capacitat de

comprendre la informació que se’ls dóna per tal de reordenar un text de manera coherent. Per a

realitzar aquesta activitat es posen en funcionament recursos propis de la comprensió interpreta-

tiva.

Activitat 3. Es demana als alumnes que omplin els buits d’un text narratiu, en aquest cas, una fau-

la. En aquesta activitat s’avalua la seva capacitat per a anticipar informació. Per a realitzar aques-

ta activitat es posen en funcionament recursos propis de la comprensió interpretativa.

Activitat 4. És similar a l’activitat comentada en la primera part d’aquest apartat, però en aquest

cas s’ha escollit una descripció literària. Tot i que l’estratègia de comprensió és la mateixa, en

aquest cas implica matisos diferents, ja que cada text té uns recursos que li són propis.

Activitat 5. En aquesta activitat es demana als alumnes que llegeixin el fullet d’una exposició i que

n’extreguin una informació. Es valora la capacitat de fer una lectura selectiva en una situació pràc-

tica. Per a realitzar aquesta activitat es posen en funcionament recursos propis de la comprensió

literal i interpretativa.


67

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ


Activitat 1. En aquesta activitat es valoren l’entonació i la correcta relació de la correspondència

grafia-so, especialment dels sons que poden presentar més conflictes. En aquest cicle s’avalua la

velocitat lectora com a indicador d’una lectura fluida. Si la lectura no és prou fluida i feta amb una

entonació correcta, la comprensió lectora se’n ressent.

• En el plantejament de les activitats de comprensió escrita s’ha procurat recollir una tipologia tex-

tual diversa que reflecteixi situacions de la vida quotidiana i situacions acadèmiques. Es presen-

ten textos literaris (una faula i un text descriptiu), un text instructiu, un text expositiu, un text narra-

tiu i un fullet.

La comprensió escrita és una de les capacitats més necessàries per a l’adquisició de la majoria

dels aprenentatges i també en els aspectes més pragmàtics de la vida quotidiana. Per això s’han

plantejat diferents tipus d’activitat que demanen la comprensió, a diferents nivells, de textos

molt diversos.

Expressió oral

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L13 i L14, es presenten acti-

vitats en castellà (prova oral individual).


Activitat 2. En aquesta activitat s’ha de respondre a preguntes de l’aplicador a partir de l’obser-

vació d’una làmina. L’objectiu és que l’alumne produeixi diferents tipus de discurs (narratiu, des-

criptiu, conversacional, enumeratiu i instructiu) amb correcció lingüística i adequats a les situacions

que se li van plantejant. S’avaluen la competència discursiva i la correcció lingüística.

• L’expressió oral té importància no solament en si mateixa. Aquesta habilitat depassa l’àmbit aca-

dèmic i individual, ja que és bàsica en les relacions humanes. L’expressió oral és una de les fonts

principals per a expressar el raonament i per a poder contrastar el pensament propi amb el dels

altres. Aquest intercanvi d’informació permet un enriquiment mutu que facilita avançar en el des-

envolupament personal. Aquest procés també es fa evident en l’activitat del treball cooperatiu,

tot i que en aquell moment no s’avalua.

Expressió escrita

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en les competències L16, L17 i L18, es demana l’es-

criptura de textos que plantegen tipologies i situacions ben diverses: dues situacions acadèmiques

(una pròpia de l’àrea de llengua i l’altra de l’àrea d’experiències) i una activitat pròpia de la vida

quotidiana. Les activitats, en català (prova CM1) i en castellà (prova CM2), són les següents:


68

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

PROVA CM1

Activitat 2. Els alumnes han d’escriure un text explicant el procés d’elaboració dels caramels a par-

tir de l’esquema que han completat en l’activitat anterior. Ambdues activitats es complementen.

És un exemple de l’ús de la llengua en altres àrees, ja que la llengua és l’eina que ens permet rea-

litzar aprenentatges i expressar-los.

Activitat 4. Es demana de resoldre una situació quotidiana mitjançant l’escriptura d’un text sen-

zill: una nota. Es valora la capacitat d’usar la llengua per a resoldre una situació problemàtica.

Activitat 6. Es demana d’escriure una narració a partir d’una imatge que planteja una situació fan-

tàstica. En aquesta imatge queden recollits els elements que constitueixen l’inici de la narració: els

protagonistes, el lloc i el fet que desencadena la narració.

PROVA CM2

Activitat 2. Es demana als alumnes que escriguin una narració a partir d’una imatge que planteja

una situació pròpia d’una narració d’aventures. Igual que en l’activitat anterior, la imatge propor-

ciona els elements que constitueixen l’inici de la narració: els protagonistes, el lloc i el fet que la

desencadena.

Les dues darreres activitats són situacions pròpies de l’àrea de llengua. Plantegen activitats molt

similars en les dues llengües per tal de poder valorar de quina manera aspectes apresos en l’una

(organització del text narratiu, puntuació...) es transvasen a l’altra.

• L’expressió escrita demana un ús de la llengua divers: sia fent una composició més literària o escri-

vint un text de caràcter pràctic o relacionat amb l’estudi d’altres àrees. Es valora tant l’ajust a cada

situació com els aspectes lingüístics i formals.

PROVA CM4 – TREBALL COOPERATIU

Atesa la importància del treball en grup i valorant l’aprenentatge entre iguals, es planteja una acti-

vitat de treball cooperatiu. L’exercici està pensat per a ser resolt per un grup de tres o quatre

alumnes.

Aquesta activitat es presenta com un joc en el qual s’ha de resoldre un problema: mitjançant una

sèrie de pistes han de trobar la sortida del laberint. Totes les tasques que han de fer es poden resol-

dre per mitjà d’activitats de comprensió lectora.

Es valora la capacitat de participar en les diferents tasques i l’interès, el respecte als companys i la

col·laboració amb el grup per a resoldre la situació plantejada.


69

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 6

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 6

Act

. 1

Act

. 2


70

CICLE MITJÀ

CIC

LEM

ITJÀ

Cicle mitjà 1 Cicle mitjà 2 Cicle mitjà 3 CM 4 CM oral

L9 x x x x x x x

L10

L11 x x

L12 x x x x x x x

L13 x

L14 x

L15 x

L16 x x x x

L17 x x x x

L18 x

SN23 x x


CICLE MITJÀ 1 - Instruccions d’aplicació


Si algun alumne fa una pregunta, se li ha de dir que torni a llegir l’enunciat; si no l’entén, se li pot lle-

gir en veu alta el text de l’activitat. Cal tenir en compte un criteri: el podem ajudar a comprendre el

que se li demana que faci, però no el podem ajudar a resoldre l’activitat ni li podem donar pistes.

Aquesta prova consta de sis activitats en català: una de comprensió oral, dues de comprensió

escrita i tres d’expressió escrita. En la primera cal que els alumnes completin un esquema després

de veure un vídeo. Les altres activitats les resolen quan s’ha acabat la de comprensió oral.

És repartirà el quadern de la prova i es dirà:

– Escriviu el nom i els cognoms, el nom de l’ escola i el grup al qual pertanyeu.

Cal que llegiu atentament cada pregunta, penseu què cal fer i després contesteu. Quan

hàgiu acabat una activitat, passeu a l’altra i després continueu fins al final.

L’aplicador explicarà l’activitat 1.

Ara veureu una filmació que explica com es fan els caramels. Obriu el quadern per la pàgi-

na 4. Mireu l’esquema que heu de completar amb la informació que veureu i sentireu en la

filmació. No es tracta d’un dictat, només heu d’agafar la informació que hi falta.

La informació que recolliu us servirà també per a poder fer l’activitat 2, que és escriure un

text.

Veureu la pel·lícula dues vegades. La primera només és per a mirar i escoltar, a fi que aga-

feu una idea general del que s’explica. En la segona heu de fer les anotacions necessàries

per a completar l’esquema. Quan acabeu d’escriure, tindreu un temps per a revisar la feina:

torneu a llegir l’esquema complet i mireu si heu de canviar-ne alguna cosa.

Quan acabeu de revisar l’esquema, passeu a l’activitat 2.

En aquesta activitat heu d’escriure un text complet a partir de la informació recollida en

l’activitat 1. Després feu les activitats següents en les que heu de llegir un text i respondre

unes preguntes. A continuació heu d’escriure una nota per a resoldre una situació. Tot

seguit heu d’omplir els buits d’un text amb els números que us donen, de manera que l’es-

crit sigui entenedor, i finalment heu d’escriure una història.

Si us equivoqueu, esborreu o ratlleu la resposta equivocada i torneu a escriure-la. No heu

d’escriure res en el marge ombrejat. Recordeu-vos de repassar el que heu fet abans de lliu-

rar el quadern.


71

CICLE MITJÀ 1 · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEM

ITJÀ

CICLE MITJÀ 1 - Clau de respostes

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua la capacitat d’obtenir informació d’un text oral acompanyat de suport

visual. Es valora la capacitat de seleccionar la informació pertinent (competència L9).

Fa falta: aigua, sucre, glucosa, colorant, àcid cítric i xarop.

Mesclem aigua i sucre.

Escalfem.

Remenem.

Afegim xarop / xarop de maduixa.

Posem-ho a la taula.

Afegim colorant.

Retallem.

Donem forma.

Per acabar, es tallen / es tallen a trossets /

es tallen a trossets petits.

• Es comptarà el nombre d’encerts (de 0 a 6 punts).

Es consideren encerts totes les paraules correctes i que són al seu lloc.

Activitat 2

A partir de l’esquema que has completat, escriu un text que expliqui la filmació. Has de fer-ho com

si l’expliquessis a un company o companya que no ha vist la pel·lícula.

En aquesta activitat s’avaluen dos aspectes:

Competència discursiva (organització del text)

coherència (R)

cohesió (S)


lèxic (L)

ortografia (O)

estructures morfosintàctiques (M)


72

CICLE MITJÀ 1 · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LEM

ITJÀ


73


CIC

LEM

ITJÀ


(organització del text)

Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures

morfosintàctiques (M)

(0-4 punts per apartat)

Es parteix de la informació recollida en l’activitat anterior (indepen-

dentment que sigui correcta o no). El text explica totes les parts del

procés amb precisió. Dóna detalls que enriqueixen l’explicació. Man-

té l’ordre en l’exposició dels fets. Inclou una introducció i una clo-

enda que hi donen estructura.

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus ordinal,

temporal o causal, pronoms..., tot construint un entramat que dóna

cohesió al text. Manté el temps i la persona del verb. Si redacta el

text com si parlés a una altra persona, ho manté durant tot l’escrit.


Es manté el lèxic específic obtingut en els apunts i les paraules que

s’incorporen formen part d’un lèxic ric i precís. No hi ha interferèn-

cies amb altres sistemes lingüístics.

En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Tampoc no hi ha

cap errada d’ortografia arbitrària, ni de puntuació objecte d’avaluació.

Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap errada

morfosintàctica objecte d’avaluació.


La taula següent recull la descripció d’aquests aspectes i la seva valoració màxima per a facilitar la

correcció de l’activitat.

Taula de valoració de l’activitat 2

Si s’escriu el text amb un altre codi lingüístic, no es valorarà.

Abans d’iniciar la correcció dels textos escrits, i per tal d’aconseguir una interpretació consensua-

da dels criteris d’avaluació que es faciliten, es recomana tenir una sessió prèvia d’unificació que

permeti minimitzar els desajustaments entre diferents correctors o donar més seguretat si corre-

geix una sola persona.

En aquest apartat es valorarà de 0 a 4 punts cada un d’aquests cinc aspectes del text escrit: cohe-

rència i cohesió, lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques. Es descriuen les valoracions 4, 2 i 0.

Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies. També es donen exemples de textos escrits

amb les valoracions corresponents.

La valoració de cada apartat es posarà en el requadre de correcció corresponent.


Coherència (R)

Cal tenir en compte la informació obtinguda en la presa d’apunts anterior. Si els buits d’informa-

ció o les errades provenen de l’activitat anterior, no es valoren en aquest apartat, ja que s’han tin-

gut en compte en l’apartat anterior.

L’avaluació cal fer-la a partir de l’esquema de l’alumne.

4 punts

Es parteix de la informació que ha recollit en l’activitat anterior (independentment que sigui correc-

ta o no). El text explica amb precisió totes les parts del procés. Dóna detalls que enriqueixen l’ex-

plicació. Manté l’ordre en l’exposició dels fets. Inclou una introducció i una cloenda que hi donen

estructura.

2 punts

El text explica totes les parts del procés. Incorpora pocs detalls a la informació obtinguda en els

apunts. Manté l’ordre en l’exposició dels fets. No inclou cap element introductori ni cap acabament;

o bé, si els inclou, l’explicació del procés és incompleta.

0 punts

L’alumne es deixa algunes parts del procés. Altera l’ordre en l’exposició dels fets. No inclou cap

element introductori ni cap acabament.

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus ordinal, temporal o causal, pronoms..., tot

construint un entramat que dóna cohesió al text. L’alumne manté el temps i la persona del verb;

si redacta el text com si parlés a una altra persona, ho manté durant tot l’escrit.

2 punts

Algunes de les frases s’encadenen amb connectors temporals, ordinals o causals, però la majoria

són un seguit de frases sense lligam. O bé es repeteix sempre el mateix connector.

No s’utilitza cap element gramatical (sinònims, pronoms, elisions...) que permeti construir un text

cohesionat.

0 punts

Les frases no estan lligades entre elles. No s’utilitza cap dels elements gramaticals (sinònims, pro-

noms...) que permeten construir un text cohesionat.


74


CIC

LEM

ITJÀ




Lèxic (L)

En aquest apartat s’avalua el domini del vocabulari, entenent per domini del vocabulari l’ús ade-

quat amb varietat i precisió dels mots propis d’una llengua dins d’una situació comunicativa.

Les errades de vocabulari poden ser produïdes per inadequació al tema o per interferència amb

altres sistemes lingüístics.

4 punts

Es manté el lèxic específic obtingut en els apunts i les paraules que s’incorporen formen part d’un

lèxic ric i precís. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.

2 punts

Es manté el lèxic específic obtingut en els apunts, però s’incorporen algunes paraules que no for-

men part del mateix registre. Hi ha com a màxim una interferència amb lèxic d’altres sistemes lin-

güístics.

0 punts

No es manté el lèxic obtingut en els apunts i les paraules que s’incorporen no formen part del mateix

nivell de lèxic. Hi ha més de tres interferències lèxiques amb altres sistemes lingüístics.

Ortografia (O)









Ortografia arbitrària:

• Majúscules després de punt i en noms propis

• Verb haver


75


CIC

LEM

ITJÀ

• Plurals : -es

• Imperfet: -ava

• Forma perifràstica: va + infinitiu

• L’apòstrof llevat d’excepcions

• Grups consonàntics: mm, mb, mp, br, bl

• Escriptura de paraules amb vocal neutra molt conegudes per l’alumnat

Puntuació:

• El punt i seguit

• El punt i a part


4 punts

En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Tampoc no hi ha cap errada d’ortografia arbi-

trària ni de puntuació objecte d’avaluació.

2 punts

En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Hi ha més de 2 errades d’ortografia arbitrària

objecte d’avaluació, tot i que no dificulten la comprensió.

0 punts

En el text hi ha diverses errades d’ortografia natural i força errades d’ortografia arbitrària objecte

d’avaluació. No es fan servir signes de puntuació.

Estructures morfosintàctiques (M)

Estructures morfosintàctiques que s’avaluen:

• Ordre de la frase

• Concordança dels temps verbals, del verb amb el subjecte i del subjecte amb els seus determi-

nants i complements

• Absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics

Exemples d’errades morfosintàctiques produïdes per interferències d’altres sistemes lingüístics:

«es té que» en lloc de «s’ha de»«se talla» en lloc de «es talla»«nos diu» en lloc de «ens diu»


76


CIC

LEM

ITJÀ

4 punts

El text està compost per frases ben estructurades. No hi ha cap errada morfosintàctica objecte d’a-

valuació.

2 punts

En el text hi pot haver fins a tres errades morfosintàctiques de les que són objecte d’avaluació.

0 punts

En el text hi ha 5 o més errades morfosintàctiques de les que són objecte d’avaluació.



de morfosintaxi, subratllades. La manca de puntuació s’indica amb (p).

Exemple 1

Jo evist que els caramels es fan am massa de colorins tuman molts colors i espoden fer de cualsabol mane-

ra. Primer fa falta aigua, sucre, glucosa i colorant, acid citirc i xaroc (error que no es corregeix, ja que proce-deix dels punts presos i ja s’ha valorat). I finalment ufellen remenant i upartien amb trusets petitets i lla es

pudia menjar.

Criteris Coherència Cohesió Lèxic Ortografia Morfosintaxi

Valoració 1 4 2 0 4

Exemple 2

Se puede poner de muchas cosas de fresa de maducha i tambe de limona i tambe de chocolate de leche de cafe

(p) se tiene que coger aigua,sucre, glucosa, colorant, àcid cítric i seró (error que no es corregeix, ja que proce-deix dels apunts presos i ja s’ha valorat) Mesclar aigua i sucre i escaldar una mica i també remenar i tambe

afregit glucosa i despres Posar-ho a la taula i a frecir de color Retallar, possar forma i retallar-lo petits.



Exemple 3

Per fer caramels de maduixa sa d’afegir aigua, sucre, glucosa, colorant, acit citric i sarop. Barreja aigua i sucre.

Esclafar. Remenar. Afegir xarop de maduixa, pos-haro a la taula. Afegir colorants, retalla dona forma i per

ultim es retalla.




77


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 4

He vis una pel·licula que esplicaba com se acien els caramels i tambe nos diu el ingredients i son: fa falta aigua,

sucre, glucosa, colorant, ácid citric, xaroi i aigue.

· Barregeu aigua i sucre.

· Escalfeu-ho.

· Remeneu-ho.

· Afegiu-hi glucosa.

· Poseu-ho a la taula.

· Afegiu-hi xaroi.

· Retalleu-ho.

· Doneu-hi forma.

· Per acabar es talla

i el caramel lla estan listus.



Exemple 5

Primer pusem aigua, glucosa, sucre, xarop, colorant, àcid cítric. Mesclem l’aigua i la sucre la esclafem reme-

nen afegir xarop de sabors que tu vulguis el posem a la taula i afegir colorants despres el retallem donas for-

mas diferents i finalment el retallem en trossos petits.



Exemple 6

Ha estat molt bonic i ens ha ensenyat com es preparen carmels.

Mira primer Fa falta aigua, glucosa, colorant, àcid cítric i xarop.

Ho posem en una olla i escalfem l’aigua, glucosa, sucre i el àcid cítric, no parem de remenar si no se engan-

xa a l’olla.

Afegim el xarop de maduixa per que li doni sabor

Ho posem a la taula i li afegim colorant el retallem i li donem forma

Per últim es fa un rollo gegant d’allí vas tallen tires petites i fines , despres les talles a trossos petits.




78


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 7

Per a fer caramels de maduixa fa falta: aigua, sucre, glucosa, colorant, àcid i xarop.

Primer s’ha de mesclar aigua i sucre.

Després s’ha de posar al foc. Fer una taula de marbre. Remenar-ho tot i sense deixar de remenar afegir glu-

cosa.

Posar-ho a la taula de marbre. Afegir el xarop, en aquest cas de meguixas.

Retallar-ho perque quedi separats els colors.

Donar-li forma i to per fer un gran “bidó” de caramel.

I per últim, es tallen en trosets petits.



Exemple 8

T’explicaré com es fan els caramels.

Per ferlos necessitem: aigua, glucosa, colorant, àcid cítric i xarop. Cal mesclar aigua i sucre, després es te que

escalfar i poc després remanar una mica. També cal posar xarop, posaro a la taula i afegir colorants. Després

cal retallar la massa i donar-li forma.

Per últim, es tallen per trossets petits els caramels.

Aquesta és la història dels caramels.



Exemple 9

es fan amb aigua, glucosa, colorants, àcid cítric i saram (errada que no es compta perquè prové de la presad’apunts; aquest alumne no ha entès la paraula xarop i reprodueix l’error en el text).Es té que mesclar amb aigua i sucre. Esclafar-ho a l’olla i tenir cura de que no s’enganxi, remenar sense parar.

Afegir glucosa, (una altra errada que no s’ha de comptar, prové de les anotacions fetes) posar-ho a la taula,

afegir seroc (idem) retallar els colors que em posar a la massa. Donar forma als caramels i per últim es tallen

en trossets petits.



Activitat 3

En aquesta activitat s’avaluen dos tipus de comprensió: la comprensió literal i la comprensió inter-

pretativa.

La comprensió literal és aquella que s’extreu directament del text; en canvi, la comprensió inter-

pretativa és informació que es dedueix a partir del contingut del text però que no hi està recolli-

da d’una manera explícita.


79


CIC

LEM

ITJÀ

Es comptaran per separat les respostes corresponents als dos tipus de comprensió, ja que corres-

ponen a competències diferents (L11 i L12).

1. Com es desplacen els habitants de les zones dels grans rius a Papua Nova Guinea?

Amb camió per autopistes.

Amb bicicleta per camins.

Amb barques per rius.

Amb trens i taxis.

2. Quina temperatura creus que hi ha en aquella zona?

Com al pol Nord.

Com a Catalunya a l’hivern.

Com a Catalunya a l’estiu.

Com al pol Sud.

3. Què fan els habitants d’aquestes zones per alimentar-se?

Les dones pesquen i els homes remen.

Els homes pesquen i les dones cullen plantes al bosc.

Els infants cullen plantes al bosc i les dones pesquen.

Van a comprar al supermercat.


4. Com són les joguines dels infants?

De plàstic.

Electròniques.

De materials naturals.

De ferro.

5. Què et sembla que són les piragües de perxa?

Una joguina.

Un peix.

Una barca.

Un aliment.



80


CIC

LEM

ITJÀ


Activitat 4

Imagina’t que has trobat un jersei al pati de l’escola i no saps de qui és. Fes un petit escrit per posar-

lo al suro de l’entrada perquè el propietari del jersei el llegeixi i el vingui a buscar.



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)







es prendrà en consideració.

81


CIC

LEM

ITJÀ



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures



El text conté tota la informació necessària: explica el fet, descriu

el jersei i dóna informació de com recuperar-lo. Té un inici i un

final.

S’enllacen bé les idees. Hi ha ordre en l’exposició dels fets. S’utilit-

zen connectors.


El lèxic és ric i precís. No hi ha interferències amb altres sistemes

lingüístics.


cap errada d’ortografia arbitrària ni de puntuació objecte d’avaluació.

Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap errada mor-



rència, cohesió, lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques. Es descriuen les valoracions 4, 2

i 0. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies. També es donen exemples de textos

escrits amb les valoracions corresponents.

La valoració de cada apartat es posa en el requadre de correcció corresponent.


Coherència (R)

4 punts

El text dóna tota la informació necessària: explica el fet (s’ha trobat un jersei), descriu l’objecte i

dóna informació de com recuperar-lo. El text té un inici (salutació, paraula que crida l’atenció, etc.)

i un final (comiat, agraïment...).

2 punts

Es descuida alguna informació fonamental: explicació del fet (s’ha trobat un jersei), descripció de

l’objecte o dels passos que cal fer per a recuperar-lo. El text no té un inici i un final.

0 punts

Es descuida pràcticament tota la informació fonamental: explicació del fet (s’ha trobat un jersei),

descripció de l’objecte o dels passos que cal fer per a recuperar-lo. El text no té un inici i un final,

o bé no s’ajusta a la demanda.

Cohesió (S)

4 punts

S’enllacen bé les idees. Hi ha ordre en l’exposició dels fets. S’utilitzen connectors.

2 punts

Les idees no estan enllaçades o bé hi ha desordre en l’exposició dels fets.

0 punts

Les idees no estan enllaçades i l’exposició dels fets és desordenada.




Lèxic (L)




82


CIC

LEM

ITJÀ



4 punts

El lèxic és ric i precís. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.

2 punts

El lèxic és correcte, però s’hi pot trobar alguna imprecisió. Com a màxim hi ha 2 errades objecte

d’avaluació.

0 punts

El lèxic és molt limitat. Hi ha errades de vocabulari que fan difícil de comprendre el text.

Ortografia (O)











• Verb haver

• Plurals: -es

• Imperfet: -ava


• L’apòstrof llevat d’excepcions

• Grups consonàntics: mm, mp, mb, br, bl


Puntuació:





83


CIC

LEM

ITJÀ

4 punts



2 punts


objecte d’avaluació, tot i que això no dificulta la comprensió.

0 punts






• Presència dels elements de la frase necessaris per a comprendre-la


nants i complements



«trubesi» en lloc de «trobés»«buscar-lo a mi casa» en lloc de «a casa meva»«pregunte per Antoni» en lloc de «pregunteu per l’Antoni»

4 punts


valuació.

2 punts

En el text hi pot haver fins a 3 errades morfosintàctiques de les que són objecte d’avaluació.

0 punts



84


CIC

LEM

ITJÀ




Exemple 1

Avui he truvat un jersei al pati de l’escola i eta una mica vrut (p) no se de qui es i m’agradaria s’averu per donarlo.



Exemple 2

E trobat un jersei (p) la persona que se li a perdut el jersei qeu vingui a buscarlo a mi casa el mumero es 11

2 1ª i pregunte per Antoni.

Gracies



Exemple 3

Qui alli perdut un jersei al pati de lescola que vingui a buscaro a la classe de tercer (p) a deu.



Exemple 4

Jersei en el jersei mo lo e truba al pati vingui a buscar el jersei i que la al jersei i trubesi al jersei me lo torna el jersei



Exemple 5

Lo llevo a ballo i le doi el javi i el Javi lo dega al banco i cuan es vamos de la escola lo vera el nen que se le a perdido.



Exemple 6

Atencio!! Hem trobat un jersei color maro amb ratlles blanques. Per favor el propietari que es presenti a direccio.

GRACIES




85


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 7

Hola em dic Clàudia (p) me trobat un jersei a l’hora del pati. Es de color lila i blau (p) de qui sigui que vagi a

secretaria i li donaran el jersei.



Exemple 8

Si jo m’ages trobat un jersei aniria a algunes classes ha preguntar de qui es. En cas de que no aparegui el

propietari, li diria al conserge si podria deixar-ho perque el propietari el trobes.



Exemple 9

He trobat un jersei i no se de qui es (p) si algu sal qui es el propietari si us plau que em truqui.

Gràcies.



Activitat 5

Col·loca aquests números en els espais buits de manera que el text sigui raonable. No repeteixis

cap número. Fixa’t en l’exemple:

La Mar viu en un poble situat a 14 km d’una gran ciutat. El seu poble no és gaire gran, hi viuen

30.000 persones, té 4 escoles, un ambulatori i un teatre. L’escola de la Mar es diu Tramuntana, té

un pati molt bonic, fins i tot hi ha un petit hort. A la seva classe hi ha 25 alumnes i 1 conill.

Demà l’escola estarà de festa, és l’últim dia abans de les vacances d’estiu. Per celebrar-ho, han con-

vidat el grup musical Tot i més, que actuarà al matí per als 350 alumnes de l’escola.


Activitat 6

Inventa una història.



Coherència (R)

Cohesió (S)

350114430.00025


86


CIC

LEM

ITJÀ


Lèxic (L)

Ortografia (O)


Aspectes formals

Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16, L17 i L18.





87


CIC

LEM

ITJÀ



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures


Aspectes formals

Presentació (P)

Grafia (G)

(0 4 punts per apartat)

El text està ordenat d’acord amb el model narratiu: presentació, nus

i desenllaç. Hi ha un bon equilibri en la redacció de les diverses parts.

Hi ha un nombre suficient d’elements que ens permeten imaginar

com són els personatges, el lloc on passa l’acció, quan passen els fets,

per què passen i com es resolen.

El títol s’ajusta al model que se segueix en els contes.

Les diverses parts s’encadenen amb connectors temporals o cau-

sals, pronoms..., tot construint un entramat que dóna cohesió al text.


El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat. Es fan servir figures lite-

ràries per a encapçalar o acabar el relat, o bé al llarg de la narració.

No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.





(0-1 punts)

Es consideren satisfactoris si l’escrit és net, té marges i separació

entre línies; així mateix, si la lletra és llegible sense esforç, propor-

cionada i amb bona direccionalitat.

En valorar el text escrit es tindran en compte els aspectes següents:

• Si s’escriu el text amb un altre codi lingüístic, no es prendrà en consideració.

• Per a avaluar la correcció lingüística del text, només es tindran en compte les primeres 50 parau-

les escrites.

• La correcció de la competència discursiva es fa sobre la totalitat del text.





La valoració de cada apartat es posarà en el requadre de la correcció corresponent.


Coherència (R)

4 punts

El text està ordenat d’acord amb el model narratiu: presentació, nus i desenllaç. Hi ha un bon equi-

libri en la redacció de les diverses parts.

Hi ha un nombre suficient d’elements que ens permeten imaginar com són els personatges, el lloc

on passa l’acció, quan passen els fets, per què passen i com es resolen.


2 punts

El text està ordenat d’acord amb el model narratiu: presentació, nus i desenllaç. Hi ha, però, un

cert desequilibri en la redacció de les diverses parts.

Els elements que aporten informació sobre com són els personatges i el lloc on passa l’acció són

inexistents o molt escassos. La informació sobre quan passen els fets, per què passen i com es reso-

len és força esquemàtica.


0 punts

No es poden reconèixer les tres parts pròpies de la narració: presentació, nus i desenllaç; o bé el

text que ha elaborat l’alumne no respon al model narratiu demanat en la instrucció.

No hi ha títol.

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus temporal (després, de cop...), ordinal (en

primer lloc, per acabar...) o causal (perquè, per això...). L’alumne fa servir pronoms, sinònims... per

a evitar un text repetitiu i feixuc. Construeix un entramat que dóna cohesió al text.


88


CIC

LEM

ITJÀ

2 punts


són un seguit de frases sense lligam; o bé es repeteixen sempre els mateixos connectors.

S’utilitzen molt pocs pronoms i sinònims i el text és bastant repetitiu i feixuc.

0 punts

Les frases no estan lligades entre elles. L’alumne no utilitza cap dels elements gramaticals (sinò-

nims, pronoms...) que permeten construir un text cohesionat.




Lèxic (L)





4 punts

El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat.

Es fan servir figures literàries per a encapçalar o acabar el relat, o bé al llarg de la narració.


2 punts

El lèxic és correcte. El vocabulari és precís però poc variat.

Es fan servir algunes figures literàries per a encapçalar o acabar el relat, o bé al llarg de la narració.


0 punts

El lèxic és molt pobre. El vocabulari conté imprecisions.

No es fa servir cap figura literària per a encapçalar o acabar el relat, o bé al llarg de la narració. Hi

ha interferències amb altres sistemes lingüístics.


89


CIC

LEM

ITJÀ

Ortografia (O)











• Verb haver

• Plurals: -es

• Imperfet: -ava


• L’apòstrof excepte excepcions



Puntuació:




4 punts



2 punts



0 punts


d’avaluació. L’alumne no fa servir signes de puntuació.


90


CIC

LEM

ITJÀ






nants i complements



«si van asumar» en lloc de «van abocar-se» o «van treure el cap per la finestra»«les diu» en lloc de «els diu»«se va caure» en lloc de «va caure»

4 punts


valuació.

2 punts


0 punts


Aspectes formals

Es consideren satisfactoris si l’escrit és net, té marges i separació entre línies; així mateix, si la lle-

tra és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona direccionalitat.

• Es comptarà de 0 a 1 punt.




Exemple 1

Avia una vegada un nen i una nena que estavan dormim i van sentir unsuroll i sivam asumar pel valco i era

una nave amb tres estaterrestres i es van espantar ies van anar unaltra vegada i conte acabat ba venir un gat.




91


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 2

Ha via una bagada en una nit mot bunica un nenes en la finestra estavan bien les estrelles i ven que

una estrella cau i cua cau ben qeu la estrella era una nau espacial i que un ceres de ottro planeta estban

cin (p) el estrateret suten de la nau espacial els nens es posan a casa i el estraterrestre es van i les

diu no les aremos daño benin en son de pau i el nens es alegran i es fan amics.



Exemple 3

El nen que hi ha a la bentana son ermanos i al que esta en el nen que esta en el quet se va nari a paris.



Exemple 4

Hi avia uan vegada uns nens que i majinaven molt, una nit es van asomar al balco i van veure que i avia un

omni i adins i avia estraterrestes i van dir ¿hooooo!. Van jugar i sen van a nar. Hi ha un gat i un gos i aquest

conta lla sa fosc.



Exemple 5

Un dia de lluna plena va vaixar uns estraterrestres i faien una mica de surol amb la seva nau espacial i dos

germanets es van llevar i van veure uns extraterrestres pero de cop van apareixar ala seva habitacio i es van

presenta i li van dir – no tingueu por nosaltres en vingut perque un dia sens va caura un pesa de la nau – els

nis li van ajudar i al final la van trobar i es van despedir i s’envan anar. I conte conte s’hacabat.



Exemple 6

Un dia per la nit van vindre uns estraterestres al planeta dels umans. La naun dels estraterestres es va trancar

i es van despertar un nen i una nena i van sortir de casa van veure tres estraterrestres molt simpatics i els van

portar a casa (p) els nens li van donar menja i els estraterestres es van posar plens del menjar i van arreglar

la nau dels estraterestres els dos nens i es van anar a l’espai esterior i els nens van dir adeu.




92


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 7

Era una nit fosca hi havia dos nens que anaven a dormir, però de cop van sentir un suroll molt estrany van

anar a la finestra, a veure que era. Era una nau amb 3 extraterrestres dins. Els nens van anar a veurels, els

extraterrestres van dir que eren d’un planeta molt estrany llavors els nens els hi van donar una foto seva per-

què els recordesin.



Exemple 8

Una nit de fred, era molt fosca uns nens es van despertar del llit perquè sentien uns sorolls estranys i van veu-

re un omni amb tres extraterrestres.

Quan els extraterrestres se’n van anar van anar a despertar als seus pares i li van dir que era una imaginaciói es van anar al llit somian amb els extraterrestres.



Exemple 9

Una nit molt extranya en Carles i la Mireia dormien com troncs pro de cop a la seva habitacio els va entra

una llum molt lluminosa desde fora i de cop es va sentir..., pum!!! Van sortir corents cap a fora i, que van

veure? HAAA, van veure un omni amb tres extraterrestres. Van vaixar al carrer en Carles i la Mireia i van salu-

dar als extraterrestres. No tenien gens de por i els extraterrestres semblava que tampoc, en Carles i la Mireia

els van preguntar, que fan uns extraterrestres aqui ells li van dir no som extraterrestres som homes disfra-

sats, llabors es van treure la mascara i els va dir a els nens, nomes estabem gravant una pel·lícula. UF, QUI-

NA AVENTURA.




93


CIC

LEM

ITJÀ



Si algun alumne fa una pregunta se li ha de dir que torni a llegir l’enunciat; si no l’entén, li podem

llegir en veu alta el text de l’activitat. Cal tenir en compte un criteri: el podem ajudar a compren-

dre el que se li demana que faci, però no el podem ajudar a resoldre l’activitat ni li podem donar

pistes.

Aquesta prova consta de cinc activitats en castellà: una d’expressió escrita, la 2, i les altres de com-

prensió escrita.

Es repartirà el quadern de la prova i s’explicarà en veu alta:

- Escribid el nombre y el apellido, el nombre de la escuela y de vuestra clase.

Leed atentamente los enunciados de cada actividad y, cuando acabéis una página, pasad a

la siguiente y luego a la siguiente hasta el final.

Si os equivocáis, borrad o tachad la respuesta equivocada y escribid la correcta. No tenéis

que escribir nada en el margen gris.

Ahora abrid el cuaderno y podéis empezar la prueba.

Les activitats no s’han d’explicar. L’alumnat llegirà els enunciats i les resoldrà.


94


CIC

LEM

ITJÀ


Activitat 1

En aquesta activitat es valora la capacitat per a reorganitzar un text. En fer-la es posen en funcio-

nament recursos propis de la comprensió interpretativa (competència L12).

Estas frases corresponden a un juego llamado «Las Caras». Están desordenadas: ordénalas del 1

al 5 para poder realizar el juego.

• El jugador que empieza dice «estoy contento»

y lo muestra con la expresión de la cara.

Después levanta uno de los huevos. Si el dibujo

del huevo coincide con su expresión,

gana 5 garbanzos.

• Para realizar este juego se necesitan 6 huevos

duros, 1 huevera, 1 rotulador permanente y

10 garbanzos para cada jugador.

• Cuando finalmente acierta o después de los

tres intentos, devuelve los huevos a la huevera

para el jugador siguiente.

• En cada huevo se dibuja una expresión de la

cara (triste, enfadado, asustado, etc.). Se ponen

todos los huevos en la huevera sin que se vea

la cara dibujada.

• Si no coincide, lo intenta con otro huevo;

si con éste coincide, gana 3 garbanzos.

Si lo consigue a la tercera, se gana 1 garbanzo.


Activitat 2

Inventa una història, els pirates.



Coherència (R)

Cohesió (S)

4

2

5

1

3


95


CIC

LEM

ITJÀ


Lèxic (L)

Ortografia (O)







96


CIC

LEM

ITJÀ



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures


(0 4 punts per apartat)







Les diverses parts s’encadenen amb connectors temporals o causals.

Utilitza pronoms, sinònims… per a evitar un text repetitiu i feixuc.

Construeix un entramat que dóna cohesió al text.


El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat. Es fan servir figures lite-

ràries per a encapçalar o acabar el relat, o bé al llarg de la narració.




Les frases del text estan ben estructurades. Tenen tots els elements

per a ser compreses. No hi ha cap errada morfosintàctica producte

d’interferències lingüístiques. Es fan totes les concordances pertinents

de gènere, nombre i temps verbal.

En valorar el text escrit, es tindran en compte els aspectes següents:

• Si s’escriu el text amb un altre codi lingüístic, no es prendrà en consideració.

• Per a avaluar la correcció lingüística del text, només es tindran en compte les primeres 50 parau-

les escrites.






La valoració de cada apartat es posarà en el requadre de la correcció corresponent.




sola persona.


Coherència (R)

4 punts






2 punts

El text està ordenat d’acord amb el model narratiu: presentació, nus i desenllaç. Hi ha, però, un

cert desequilibri en la redacció de les diverses parts.

Els elements que aporten informació sobre com són els personatges i el lloc on passa l’acció són

inexistents o molt escassos. La informació sobre quan passen els fets, per què passen i com es reso-

len és força esquemàtica.


0 punts

No es poden reconèixer les tres parts pròpies de la narració: presentació, nus i desenllaç; o bé el

text que ha elaborat l’alumne no respon al model narratiu demanat en la instrucció.

No hi ha títol.


97


CIC

LEM

ITJÀ

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus temporal (després, de cop...), ordinal (en

primer lloc, per acabar...) o causal (perquè, per això...). L’alumne utilitza pronoms, sinònims... per

a evitar un text repetitiu i feixuc. Construeix un entramat que dóna cohesió al text.

2 punts



L’alumne fa servir molt pocs pronoms i sinònims, i el text és bastant repetitiu i feixuc.

0 punts


noms,...) que permeten construir un text cohesionat.




Lèxic (L)





4 punts

El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat. L’alumne fa servir expressions o figures literàries que

enriqueixen la seva narració.


2 punts

El lèxic és correcte. El vocabulari és precís però poc variat. No s’utilitzen expressions o figures lite-

ràries per a enriquir la narració.


0 punts


Hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.


98


CIC

LEM

ITJÀ

Ortografia (O)








• Presència de grafies que no són pròpies del sistema gràfic castellà: ny, tx, tj, tg



• Ús correcte de grafies especifiques: ch, ñ, y

• Representació de sons específics: za, zo, zu, ce, ci

ja, jo, ju, ge, gi

• Imperfet: -aba

• Absència d’apòstrof


Puntuació:




4 punts


trària ni de puntuació objecte d’avaluació

2 punts



0 punts




99


CIC

LEM

ITJÀ






nants i complements


4 punts


valuació.

2 punts


0 punts





Exemple 1

Un dia que no hacia mucho viento unos piratas que iban en busca de un tesoro, desde su grandioso barco

se veia una pequeña isla con dos palmeras. Tres piratas sin pensarselo bajaron el bote y navegaron hasta lle-

gar. Cuando llegaron nada mas bajarse uno de los piratas vio el tesoro y se lo llevaron al barco.



Exemple 2

Era una vec cuando los piratas aun vivian un varco pirata buscava un tesoro que avia escondido en una isla

pero no savian que 3 piratas malvados los persegian detras de una varca, el varco pirata vuscava el tesoro

dia i noce pero no lo encontravan pasavan por todas las islas pero no avia manera de encontrarlo pero una

noche de luna llena que la gente del barco pirata dormia los 3 piratas malvador vieron el tesoro i feron a coger-

lo i cuando lla seiva el varco pirata se puso en marcha i los piratas se fueron.




100


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 3

Son tres piratas que se lleban un tesoro a el barco lo dejan en el barco y vienen los amos de la isla que son

unos indios y luchan piratas contra indios y se mueren un pirata y un indio y muere un pirata y un indio (repe-tició de la frase) i después el indio mata al pirata y se lleva el tesoro a la isla.



Exemple 4

Era un varco que tenia un tessoro.

Iva vuscando el major sitio para guardarlo.

Encontraron un Isla perfecta.

Lo guardaron y se fueron i aun deve estar ai.



Exemple 5

En un mar muy legano donde estavan unos piratas que llegaron a una isla desierta donde avia un tesoro escon-

dido (p) cuando hi ha estavan en el varco otros piratas les atacaron cañoñacos, unos piratas del varco con-

trario intentavan coger el tesoro y selo rovaron en cambio de lo pudieron coger antes que el varco sefuera

y cuando el tesoro ya lo tenian sefueron.



Exemple 6

Hai unos piratas que roban un tesoro i un varco les vio robandolo i los piratas degaron una calavera sota unes

palmeres i se iban riendo todos menos uno que era el que conducia la varca i el del medio lo tocaba tran-

quilamente.



Exemple 7

Havia una vez unos piratas que querian buscar algun tesoro porque no tenian ninguno. fueron a una isla de-

sierta.

Vieron una marca y cavaron, cavaron i cavaron hasta que encontraron un tesoro pero cuando lo abrieron no

tenia nada.




101


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 8

Havia una vez unos piratas que se perdieron en el mar entonces el capitan barba negra vio una isla i orde-

no vajar a la isla i dijo barba negra.

- Como es una isla desierta seguro que ai un teso todo el mundo a vuscarlo, ordeno.

Entonces vajaron a la isla i empezaron a vuscar.

Uno de los tripulantes encontro un mapa i se lo dijo a el capitan i fueron asta la x. En la x avia una calavera.

Empezaron a cavar asta que lo encontraron pero resulto que el tesoro estava en propiedad de un gusano

gigante quando quisieron escapar ya era demasiado tarde estavan rodeados de plantas venenosas i carni-

voras estavan acoralados i como no se los comieron a todos pero consiguieron escapar 3 personas (p) eran

barba negra i 2 tripulantes mas. Desde ese momento la isla de la que nadie sabia desaparecio.



Exemple 9

Los piratas i el tesoro

Havia una ves 3 piratas que cerian un tesoro que estava lejos i lejos de donde vivian ellos (p) vivian en mexico

i el tesoro estava en haway pero sin mapa no podian aconseguir el tesoro.

Abian 3. El 1ero era el capitan Jak después el 2do pablo queera unpoco crido i el 3ero el magnifico capita

1ero decolombia yamado Wey era los tres (p) un dulze dia dezidieron ira a por el tesoro (p) cogieron la gran

barca roja i dejaro llebarse por el instinto llegarona la isla cansado i cansados pero al final encontraron lo que

querian (p) al cabo de 10 dias llegaron a Mexico i abrieron el tesoro i encontraron que eran gugetes piegos.



Activitat 3

En aquesta activitat s’avalua la capacitat dels alumnes d’anticipar informació. Per a realitzar aquesta

activitat, es posen en funcionament recursos propis de la comprensió interpretativa (competència L12).

Completa este texto con palabras. Solo se puede escribir una palabra en cada espacio.

EL OSITO Y LAS ABEJAS

Un osito andaba curioseando por el bosque cuando vio un agujero en el tronco de un árbol.

Mirando bien se dio cuenta de que en aquel agujero había un continuo ir y venir de abejas. Unas

entraban y después / otras / luego salían con un suave zumbido.

El osito, siempre curioso, se enderezó y metió el hocico en el agujero / panal / abejero, husmeó

y después puso una pata dentro. Cuando la retiró chorreaba de miel.

Pero apenas había empezado a lamerla cuando del agujero salió una nube de abejas enfurecidas

que se arrojaron sobre él picándole en la nariz, en el hocico, en las orejas, por todas partes.

El osito salió corriendo / temblando / llorando / muy asustado, pero las abejas le persiguieron

hasta que se zambulló en el río.


102


CIC

LEM

ITJÀ

• Es comptarà el nombre d’encerts (de 0 o 7).


Activitat 4

En aquesta activitat s’avalua la comprensió literal. La comprensió literal és aquella que s’extreu direc-

tament del text (competència L12).

Indica si es verdadera (V) o falsa (F) cada una de estas frases:

• El lunes el cielo estaba grisáceo.

• Al inicio de la semana las ramas de los árboles

tenían diminutas yemas.

• El miércoles el viento enfrió el ambiente.

• Las flores del manzano son de color rosa.

• Las ramas del manzano estaban curvadas y torcidas.

• Se ha visto la primera mariposa de la estación.


Activitat 5

En aquesta activitat es valora la capacitat de fer una lectura selectiva i extreure la informació neces-

sària en una situació pràctica (competències L11, L12 i SN23).

Lee este folleto y contesta las preguntas:

1. ¿Puedo ir a la exposición el día 2 de julio? Sí.

2. ¿Cuánto cuesta la entrada? Nada. / Es gratuito. / La entrada es libre.

3. ¿Puede visitarse la exposición los domingos por la tarde? No.


4. ¿Sobre qué artista es la exposición? Gargallo. / Pablo Gargallo.

5. ¿Quién presenta la exposición? Rafael Ordóñez. / Rafael Ordóñez, conservador jefe del

museo. / El conservador jefe del museo.


V

V

V

F

V

F


103


CIC

LEM

ITJÀ


Aquesta prova s’aplica amb un DVD. Abans de començar, cal disposar d’un aparell reproductor de

DVD i comprovar que tots els alumnes tinguin una bona visió de la pantalla i que no faci reflexos.

Cal que, primer de tot, cada alumne tingui els estris necessaris per a escriure.

La durada total del vídeo és de 29 minuts.

Primerament es veu tota la història completa (10 minuts) i a continuació s’escolta l’activitat 1, que

és una activitat de comprensió global. L’alumnat l’ha de resoldre mentre escolta les preguntes de

l’activitat.

Una vegada acabada l’activitat 1, la gravació continua amb una seqüència de la història que con-

té la informació que necessitaran per a fer l’activitat 2. A continuació escolten les preguntes de l’ac-

tivitat amb les possibles respostes i han d’assenyalar les que considerin correctes. La seqüència de

la història es repeteix per tal que puguin comprovar les respostes.

En les activitats següents, es manté la mateixa estructura de l’activitat 2. En primer lloc, es mira la

seqüència de la història; en segon lloc, es realitza l’activitat, i finalment es torna a passar la seqüèn-

cia de la història per tal de comprovar les respostes.

En l’activitat 3, s’ha de completar la taula amb els noms i les edats dels personatges de la filma-

ció; en la 4, han d’escriure els números per a distribuir els animals seguint l’ordre en què aparei-

xen en la gravació; en la 5, han d’assenyalar les parts del cos o peces de roba esmentades, i en

l’activitat 6, la carmanyola que correspon a cadascú.

Atureu la gravació al final de cada activitat, com s’indica a continuació, per tal de donar les ins-

truccions necessàries per a dur a terme l’activitat següent.

Seqüència d’aplicació

Es repartiran els quaderns de la prova i es demanarà als alumnes que escriguin el nom i els cog-

noms, el nom de l’escola i del grup al qual pertanyen. Després es dirà:

– Per a fer aquesta prova veureu una gravació en anglès que us donarà la informació neces-

sària per a poder respondre les preguntes del quadern.

Primerament veureu la gravació sencera amb el quadern tancat. Després us aniré donant

les instruccions per a anar fent les diferents activitats. Obriu el quadern o passeu pàgina

només quan jo us ho digui.


104


CIC

LEM

ITJÀ

Si us equivoqueu en fer les activitats, esborreu o ratlleu la resposta equivocada i marqueu

clarament la nova resposta.

Ara mireu la història amb atenció i concentreu-vos en el que diuen.

L’alumnat completa les activitats a mesura que van apareixent en la gravació.

Activity 1

Passeu la gravació i atureu-la, amb el botó de pausa, en arribar al rètol Activity 1. En aquest punt

heu de dir:

– Obriu el quadern per la pàgina 3, escolteu les frases i marqueu amb un tick la resposta

correcta.

Torneu a posar en marxa la gravació. L’alumnat ha de respondre cada una de les frases immedia-

tament després de sentir-les. Hi ha una pausa entre frase i frase per tal que tinguin temps de res-

pondre. Atureu la seqüència en arribar al rètol Watch now.

Activity 2

L’ensenyant diu:

– Passeu pàgina i mireu aquesta seqüència amb atenció. Després escolteu les frases i senya-

leu amb un tick la resposta correcta. Es tornarà a repetir aquest fragment perquè pugueu

comprovar les vostres respostes.

Torneu a posar en marxa la gravació. L’alumnat ha de respondre cada una de les frases immedia-

tament després de sentir-les. Hi ha una pausa entre frase i frase per tal que tinguin temps de res-

pondre. Atureu la seqüència en arribar al rètol Watch now.

Activity 3

L’ensenyant diu:

– Passeu a la pàgina següent. Aquí teniu una taula que haureu de completar escoltant la

seqüència següent amb atenció. Es tornarà a repetir aquesta part perquè pugueu compro-

var les vostres respostes.

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu-la en arribar a la taula amb les fotos dels nens i nenes.

Doneu-los un temps per a acabar de contestar. Torneu a posar en marxa la gravació i torneu a atu-

rar-la en arribar al rètol Watch now.


105


CIC

LEM

ITJÀ

Activity 4

L’ensenyant diu:

– Mireu l’activitat següent. Fixeu-vos en els dibuixos. Heu de mirar aquesta seqüència amb

atenció i després numerar-los seguint l’ordre en què es mencionen en la gravació. També

es tornarà a repetir aquesta part perquè comproveu les respostes.

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu-la en arribar al rètol Watch now.

Activity 5

L’ensenyant diu:

– Passeu a la pàgina següent. Aquí teniu un dels protagonistes. Cal que marqueu amb un tick

només les parts del cos o les peces de roba que s’esmenten. No us descuideu de compro-

var les respostes en la repetició de la seqüència.

Torneu a posar en marxa la gravació. Atureu-la en arribar al rètol Watch now.

Activity 6

L’ensenyant diu:

– Passeu a la pàgina següent. Escolteu bé la gravació i fixeu-vos en el que porten per dinar.

Cal que marqueu amb un tick la carmanyola que correspon a cadascú. Finalment compro-

veu les respostes en la repetició de la seqüència.

Torneu a posar en marxa la gravació fins al final. Recolliu tots els quaderns.


106


CIC

LEM

ITJÀ


Activity 1

Tick ( ) the correct sentence:

1.

The teacher says, ’Find some animals’.

The teacher says, ’Look for plants’.

The teacher says, ’Find some trees’.

2.

The weather is cold and sunny.

The weather is cloudy.

The weather is rainy.

3.

Jane finds the animals.

Sam finds the animals.

Nick finds the animals.


Activity 2

Tick ( ) the correct sentence:

1. They have lunch at…

half past three.

one o’clock.

a quarter to four.







107


CIC

LEM

ITJÀ

2. Sam wants to go to the…

dining room.

toilet.

kitchen.


Activity 3

Write names and ages:


No es tindrà en compte, a l’hora de valorar els encerts, l’ortografia dels noms dels personatges.

Activity 4

Number the pictures in order:


2134

Name Nick Sam Kathy Jane

Age 10 8 12 9


108


CIC

LEM

ITJÀ

Activity 5

Tick ( ) what is mentioned.

• Es comptarà el nombre de caselles marcades correctament (de 0 a 4).

Es cas que es marquin 3 o 4 caselles correctes i 1 incorrecta, es comptaran 2 punts. En qualsevol

altre cas amb errors, es comptaran 0 punts.


109


CIC

LEM

ITJÀ

Activity 6

What have we for lunch? Tick ( )



110


CIC

LEM

ITJÀ

CICLE MITJA 4 - Instruccions d’aplicació

El treball cooperatiu consisteix en la resolució d’una situació problemàtica amb la participació de

tot el grup d’alumnes.

L’activitat està pensada per a ser resolta per un grup de tres o quatre alumnes.

En el moment de començar la prova, cada grup ha d’estar assegut al voltant d’una taula.

Totes les tasques plantejades es poden resoldre mitjançant activitats de comprensió lectora.

Material • làmina del laberint• quatre fulls amb les pistes per a resoldre la situació• quatre sobres• quadern de correcció del grup

Instruccions

En iniciar el treball es dóna la làmina amb la imatge del laberint i l’aplicador dóna oralment les ins-

truccions següents:

– Mireu la làmina de l’illa, hi ha un laberint. Al mig hi veureu un mariner, és en Roc. Mentre

navegava pels mars del sud uns pirates el van capturar i el van deixar presoner dins del

laberint. Ajudeu-lo a sortir i a tornar a casa seva.

Us deixo un temps perquè us mireu el dibuix i observeu per on podria sortir en Roc del

laberint i els impediments o obstacles que hi trobarà. Comenteu-los.

L’aplicador deixarà un temps breu per tal que el grup faci els seus comentaris.

És important que l’aplicador es mantingui el més neutre possible per tal que el grup s’impliqui en

la tasca i resolgui la situació amb les seves pròpies estratègies. L’objectiu de l’activitat és valorar

el treball cooperatiu.

Es pot afavorir la interacció del grup mitjançant comentaris de conformitat (molt bé, endavant...),

per a fer dubtar (hi esteu tots d’acord?, n’esteu segurs?...) o per a demanar justificacions (per què?).

Un cop el grup ha comentat la situació plantejada en la primera imatge, l’aplicador donarà les ins-

truccions següents:

– Com que no és possible saber per on ha de passar en Roc, us dono quatre sobres que tenen

les pistes necessàries per a poder sortir del laberint. Cadascun de vosaltres n’ha de llegir


111


CIC

LEM

ITJÀ

una i entre tots les heu de resoldre per a poder trobar la sortida a fi que en Roc pugui tor-

nar a casa.

Un cop s’han repartit els sobres, cada membre del grup ha de llegir l’enunciat de la pista. Entre

tots han de resoldre les pistes i trobar la solució al problema plantejat, tal i com ells s’organitzin.

Nota: L’ordre és un dels conflictes que ha de resoldre el grup. És molt probable que, fins que no

ho hagin llegit tot o fins que no hagin resolt l’activitat, no vegin l’ordre.

L’aplicador deixarà que el grup resolgui l’activitat, se n’apartarà i farà les anotacions pertinents.

Només intervindrà si ho creu necessari per tal de desencallar la situació. Pot fer comentaris neu-

tres per animar a continuar (molt bé, endavant...), per aturar possibles conflictes, etc., però no pot

ajudar a resoldre la tasca ni organitzar els passos per a la seva resolució, ni dirigir o pautar les inter-

vencions dels diferents membres del grup.

Quan el grup hagi trobat la sortida, l’aplicador els dirà:

– Molt bé, ara que ho heu resolt, expliqueu-me com ho heu fet. Organitzeu-vos de manera

que cadascú n’expliqui una part.

Un cop explicada la resolució de l’activitat, es poden fer preguntes als alumnes com ara: Què us ha

semblat aquesta activitat de treball en grup? Us ha agradat? Què us ha agradat més? Pel que fa al

funcionament com a grup i la seva implicació: Us ha costat organitzar-vos? Tots heu fet la mateixa

quantitat de feina?

És important que els alumnes prenguin consciència que una activitat en grup, en què tots tenen

part de responsabilitat de l’èxit final, també és un treball i també s’ha de prendre seriosament, enca-

ra que pugui ser divertit i distès.


112


CIC

LEM

ITJÀ


Tot i que es donen les solucions a les tasques plantejades, amb aquesta activitat es vol valorar la

capacitat dels alumnes per a treballar en grup. Es valora l’organització del grup, el seu grau d’au-

tonomia, les aportacions que fan els seus membres i la seva actitud respecte als companys.

Valoració respecte als alumnes:

S’avaluen bàsicament dues actituds: interès i participació, i respecte per les intervencions i per les

aportacions dels altres.

Observacions i puntuació relatives a l’ítem «interès i participació»:

2 punts si les observacions són positives:

• L’alumne escolta les explicacions de l’aplicador.• Fa aportacions que faciliten l’organització del grup.• Fa intervencions relacionades amb la tasca.• Explica la tasca realitzada a l’aplicador.

0 punts si les observacions són negatives:

• L’alumne parla d’altres coses que no vénen a tomb.• Es distreu.• Distreu els companys.

1 punt si les observacions són intermèdies.


113


CIC

LEM

ITJÀ

Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 Alumne 4

Nom i cognoms: Nom i cognoms: Nom i cognoms: Nom i cognoms:

Interès i participació.

Respecte als altres.

Comentaris:

Observacions i puntuació relatives a l’ítem «respecte per les intervencions i per les aportacions dels

altres».


• L’alumne escolta les intervencions dels companys.


• L’alumne es riu dels errors dels altres.• Trepitja les intervencions dels companys, no els deixa parlar.


Valoracions respecte al grup

Observacions i puntuació respecte a l’ítem «interacció del grup»:


• Interactuen, és a dir, parlen entre ells.• S’organitzen per a resoldre la tasca.• S’escolten i no parlen tots alhora.


• Gairebé no parlen, cadascú va a la seva.• Estan apàtics.• Es barallen.


Aspectes a valorar Valoració

Interacció entre els membres del grup.

Autonomia respecte a l’aplicador.

Nivell de treball (versus distracció).

Comentaris:


114


CIC

LEM

ITJÀ

Observacions i puntuació respecte a l’ítem «autonomia respecte a l’aplicador»:


• Només pregunten quan es troben amb un problema que no poden resoldre.


• Es queden aturats esperant que l’aplicador els organitzi. • Miren constantment l’aplicador, hi parlen, en lloc de parlar entre ells, per desenvolupar la tasca.• L’aplicador ha d’intervenir.


• Fan preguntes per assegurar-se que allò que fan és correcte.• Es mostren insegurs.

Observacions que es poden fer respecte a l’ítem «nivell de treball (versus distracció)»:


• Parlen entre ells de coses relacionades amb la tasca.


• Parlen entre ells de temes que no estan relacionats amb la feina.• Es distreuen.


Autoavaluació dels alumnes

S’avaluen bàsicament les valoracions que fan els alumnes del treball cooperatiu, tant amb relació

a la tasca com al fet d’haver treballat en grup. S’anoten només les valoracions positives o negati-

ves, amb un 1 o un 0 respectivament.

Autoavaluació del treball en grup Valoració

Satisfacció respecte a l’activitat

Satisfacció respecte al fet de treballar en grup

Comentaris:


115


CIC

LEM

ITJÀ

CICLE MITJÀ. PROVA ORAL - Instruccions d’aplicació

Aquestes activitats són d’aplicació individual. Cal passar-les en un espai on no hi hagi soroll ni cap

altre alumne que pugui sentir el discurs.

La correcció es farà en el mateix moment de l’aplicació. L’aplicador anirà fent les anotacions en el

full mentre l’alumne parla.

Si algun alumne fa una pregunta, vacil·la o no respon, se li poden repetir les instruccions. Cal tenir

en compte un criteri: el podem ajudar a comprendre el que se li demana que faci, però no el

podem ajudar a resoldre l’activitat ni podem iniciar les respostes, ni tampoc fer-li més preguntes

de les que estan pautades en aquestes instruccions.

La primera activitat és una lectura expressiva. La segona és una activitat d’expressió oral. Els alum-

nes han de respondre preguntes a partir del context que dóna una làmina. Ambdues són en cas-

tellà.

És recomanable enregistrar les activitats per tal de poder revisar-les posteriorment.

Material • gravadora• làmina 1, activitat 1, text per a la lectura en veu alta• làmina 2, activitat 2 • full de recollida de dades• cronòmetre

Activitat 1

Material: text de lectura i cronòmetre

Per a poder corregir en el mateix moment de l’aplicació, és convenient anar seguint la lectura en

el full de correcció i anotar amb un senyal les errades que es produeixin en els signes de puntua-

ció i grafies marcats.

També s’ha de cronometrar el temps que s’empra en llegir el text. Es començarà a cronometrar a

partir del senyal //.

L’aplicador donarà el text a l’alumne i dirà:

– Ahora leerás este texto en silencio y luego lo leerás en voz alta.


116

CICLE MITJÀ. PROVA ORAL · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEM

ITJÀ

Activitat 2

Material: làmina 2

L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumne produeixi diferents tipus de discurs (narratiu, descriptiu,

conversacional, enumeratiu i instructiu) amb correcció lingüística i adequats a les situacions que se

li van plantejant.

Només s’han de fer les intervencions indicades a continuació. No s’ha d’ajudar l’alumne a produir

el discurs.

Després de la formulació de cada una de les preguntes, cal que l’alumne tingui temps per a pen-

sar les respostes. L’aplicador quedarà en silenci uns moments per tal que l’alumne elabori el seu

discurs. Si cal, després d’aquesta pausa, en cas que l’alumne no respongui o el seu discurs sigui

molt breu, es pot repetir la pregunta o es poden fer intervencions neutres del tipus Qué más? o

Explícalo más.


– Mira esta lámina.

• ¿Qué título le pondrías?

(Assenyaleu el nen que s’ha mullat amb aigua.)

• ¿Qué ha pasado?

• ¿Qué dirán sus padres?

– Mira estas niñas que comen piñones.

• Explica cómo es y cómo va vestida una de ellas.


117

CICLE MITJÀ:PROVA ORAL · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEM

ITJÀ

– Mira esta chica, está leyendo un libro. (Assenyaleu-la.)

• ¿Cuál es el último cuento que has leído? Piensa en el protagonista: ¿qué le pasa?

• Este niño quiere jugar y pregunta: ¿cómo se juega?, ¿qué tengo que hacer?, ¿quién

gana?, ¿quién pierde?

(Assenyaleu el nen que mira el grup que juga a pilota.)

– Mira este niño, quiere saber si puede jugar y cómo se juega.

• ¿Qué dirá?

(Assenyaleu l’home que dorm.)

• ¿Qué ha hecho antes?, ¿por qué está durmiendo?, ¿qué puede haber dentro de la mochi-

la?


118

CICLE MITJÀ. PROVA ORAL · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LEM

ITJÀ

CICLE MITJÀ. PROVA ORAL - Clau de respostes

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua: mecànica de la lectura, entonació i velocitat (competència L15).

Mecànica lectora

Es tindran en compte els errors comesos en la descodificació dels sons o grups de sons destacats.

Es poden marcar en el text que té l’aplicador subratllant-los i es compten al final del full de reco-

llida de dades.

No es comptaran com una confusió els errors que siguin causats per dificultats en la pronúncia. Així,

a aquells nens que en la seva parla no produeixen el so de la z, no se’ls pot comptar com un error

en la descodificació que diguin «destrosar» en lloc de «destrozar».

NANUK, EL OSO BLANCO

Un día, el joven cazador Uluk caminaba sobre el mar helado cuando, depronto, el bloque de hielo sobre el que estaba parado se separó de tie-rra firme y se perdió en el mar. // Ya estaba resignado a morir de hambrey frío cuando se le acercó un oso blanco:

- No temas, soy Nanuk y, aunque no lo creas, pertenezco a tu mismatribu... ¿Tienes hambre?.

El oso se lanzó al mar y sacó un pescado. Cuando Uluk terminó de comér-selo, Nanuk le dijo:

- Estás temblando de frío, Uluk... Déjame que te abrigue... - y el oso, con unaternura nunca vista, lo cubrió con sus brazos.

Uluk pensó que el oso blanco lo iba a destrozar, pero, por el contrario,durmió entre sus brazos, hecho un ovillo, el más plácido de los sueños.

El viento quiso que el bloque de hielo volviese a acercarse a tierra firme.Uluk abrazó por última vez a su amigo. El oso blanco se zambulló en elmar y desapareció.

Desde ese día, los esquimales saben que no todos los osos blancos sonenemigos. Hay uno, al menos, que está dispuesto a ayudarlos, y se llamaNanuk.


119

CICLE MITJÀ. PROVA ORAL · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LEM

ITJÀ

Entonació

S’avaluen els signes de puntuació subratllats. S’observa si fan les entonacions en:

• els interrogants (1)

• el punt i seguit (2)

• el punt i a part (2)

• els dos punts (1)

El nombre d’errades es posarà en el requadre corresponent.

Velocitat

S’anotarà el temps, en segons, que l’alumne tarda a llegir el text.

L’aplicació informàtica calcula la velocitat d’acord amb la fórmula següent:

Velocitat = 158 x 60Temps de l’alumne

El temps es compta després del primer punt i seguit, marcat en el text amb el signe //.

Activitat 2

L’aplicador fa diferents preguntes a partir d’una imatge. L’objectiu és que l’alumne produeixi dife-

rents tipus de discurs: descripcions, narracions, instruccions, demandes, etc.

En aquesta activitat s’avaluen les competències L13 i L14.

Es valora cada resposta com a correcta o incorrecta i al final es dóna la puntuació corresponent a

cadascun dels apartats en funció de la descripció que es fa a continuació.


En aquest apartat s’avalua la capacitat de construir un discurs de forma coherent i cohesionada,

de manera que l’interlocutor no hagi de fer cap sobreinterpretació per tal d’accedir a la informa-

ció que se li dóna.

També s’avalua la capacitat d’ajustar el missatge oral a la intenció comunicativa que el motiva: sin-

tetitzar, formular una hipòtesi, preveure un discurs, descriure, narrar una història coneguda, donar

unes normes de joc, fer una llista.


120


CIC

LEM

ITJÀ



4 punts

L’alumne s’expressa amb ordre i claredat. El seu discurs és complet i no costa de seguir. El con-

tingut del missatge s’ajusta a la demanda feta per l’interlocutor.

2 punts

L’alumne s’expressa amb ordre i claredat, però el seu discurs és incomplet o bé dóna tota la infor-

mació però de manera desordenada. El contingut del missatge s’ajusta a la demanda feta per l’in-

terlocutor.

0 punts

L’alumne s’expressa de manera desordenada i poc clara. El seu discurs és incomplet i costa de seguir.



S’entén per errades morfosintàctiques les produïdes per una organització incorrecta de la frase,

per la manca de concordança i les produïdes per interferències amb altres sistemes lingüístics.

S’entén per errades lèxiques les produïdes per una inadequació a la situació comunicativa o per




4 punts



2 punts

En general, la construcció de frases és correcta, però es detecten alguns errors morfosintàctics. El

vocabulari que s’utilitza és correcte, malgrat que es facin alguns errors lèxics. Es detecten fins a 4

errades entre lèxic i morfosintaxi, en tota l’activitat.

0 punts


li adreça l’interlocutor o bé hi té moltes dificultats.


121


CIC

LEM

ITJÀ




Exemple 1

a. Paisaje.

b. Sin querer había cogido el vaso mal y se lo había echado encima.

c. Le dicen porque se ha mojado y él le dice que sin querer por estar distraído.

d. Tiene el pelo corto, lleva 2 pinzas y va vestido con una camiseta muy corta y con un pantalón y medias

más o menos largas i zapatos. La otra lleva una coleta y una camisa manga corta y unos tejanos con bam-

bas.

e. Naryan: va de niños, bueno de 4 niños, 2 hijos de Abraham i 2 de Eva y allí estaban haciendo la guerra y

los mandaron a otro país para que no les pasara nada y entonces fueron a casa de un viejo profesor y era

una casa muy grande y al día siguiente quisieron explorar por fuera a ver que había pero llovió y enton-

ces empezaron a explorar la casa y entraron en una habitación de invitados y Luzin que era la más peque-

ña entro y se quedó mas atrás y mientras ellos se habían marchado ella entro en un armario viejo y se extra-

ño y vio unos abrigos de pieles y fue caminando hasta buscar el fondo y no lo encontraba hasta que

encontró una luz que eso era el País de Naryan allí se encontró un fauno que él le llevó a su casa.

f. Me gustaría jugar con vosotros. ¿Puedo?

g. Se pasan la pelota unos a otros, si se cae al suelo no vale.

h. Porqué le gusta respirar el aire libre, esta cansado. Tiene una mochila de escalar montañas.

i. Debe tener una cosa de seguida agua, comida y lleva un tipo de manta.

Competència discursiva Correcció lingüística

a. Títol sí sí

b. Hipòtesi sobre el nen sí sí

c. Discurs dels pares no sí

d. Descripció de la nena sí no

e. Explicació del conte sí sí

f. Discurs del nen sí sí

g. Normes de joc sí sí

h. Hipòtesi sobre l’home sí sí

i. Llista sí no

TOTAL 3 3


122


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 2

a. Un campo.

b. Se ha mojado de agua.

c. Se lo llevaran a casa y cambiaran la ropa.

d. Tiene el pelo largo, la niña pequeña tiene la nariz pequeña, tiene la boca pequeña.

e. No he terminado, va de misterio de detectives.

f. ¿Puedo jugar?

g. Hay 2 niños y una pelota y un niño la pasa la pelota al otro y así.

h. Porqué esta cansado de subir hasta aquí.

i. Comida, botella de agua, una linterna.


a. Títol sí sí




e. Explicació del conte no sí


g. Normes de joc no sí

h. Hipòtesi sobre l’home no sí

i. Llista sí sí

TOTAL 2 3


123


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 3

a. Un campo.

b. Tenia un vaso de agua y al beber se ha manchado de agua.

c. Ven aquí que te cambiaremos.

d. Tiene el pelo, tiene el pelo así i lleva una camiseta y un pantalón.

e. Harry Potter : va de un niño que le dejaron con unos tíos y lo tenían unos señores mayores, pero luego le

dejan con una carta en la escuela de magia y entonces sus tíos eran malos y vio un mago que era alto y

fuerte que le dijo que viviera a una escuela de magia y se fue y allí hace amigos y hace magia y pasa muchas

aventuras.

f. Quiero jugar. ¿Cómo se juega?

g. A Volei. Se coge una pelota y vas lanzando con las manos y el otro te la tiene que quitar y si cae al suelo

tienes un punto.

h. Porqué ha hecho un paseo largo.

i. Cantimplora, comida y ya está.


a. Títol sí sí


c. Discurs dels pares sí sí


e. Explicació del conte sí no


g. Normes de joc sí sí


i. Llista sí sí

TOTAL 4 3


124


CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 4:

a. El bosque.

b. Se le ha caído el agua.

c. No te mojes.

d. Lleva una camiseta de manga corta, unos pantalones tejanos y bambas.

e. No me acuerdo. El de la Luz que le gustan los gatos.

f. ¿Puedo jugar?

g. Tirando la pelota, así.

h. Porqué está cansado, ha trabajado mucho.

i. Agua y comida.


a. Títol sí sí


c. Discurs dels pares sí sí

d. Descripció de la nena sí sí

e. Explicació del conte sí sí


g. Normes de joc no sí


i. Llista sí sí

TOTAL 3 4


125

CICLE MITJÀ: PROVA ORAL · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LEM

ITJÀ

Exemple 5:

a. Niños.

b. El agua, () mojado de agua.

c. Que es malo.

d. Mira…() flor ()…eh…no sé.

e. Un niño que, bueno un perro () amigos () tienen aventuras.

f. ¿Puedo jugar?

g. Con la pelota, así y así.

h. Duerme.

i. Agua y comida.


a. Títol no sí

b. Hipòtesi sobre el nen sí no


d. Descripció de la nena no no

e. Explicació del conte no no


g. Normes de joc no no

h. Hipòtesi sobre l’home no sí

i. Llista sí sí

TOTAL 1 1


126


CIC

LEM

ITJÀ

CICLE SUPERIOR

Introducció

En aquest cicle l’avaluació de competències de l’àmbit lingüístic se centra en la comprensió oral i

escrita i en l’expressió escrita en llengua catalana i castellana i també en l’expressió oral en llengua

anglesa. Així mateix s’avalua la capacitat de comprendre i seleccionar informació escrita i la capa-

citat de reelaborar informació rebuda per vies diverses: sia oral, escrita o amb suport informàtic.

En el cicle superior s’ha volgut prioritzar l’avaluació de l’ús de la llengua com a font de construc-

ció de coneixements i com a eina d’elaboració i expressió a partir de les TIC.

CICLE SUPERIOR

Comprensió oral català


Expressió oral anglès



L9 - Comprendre la informació explicitada en un text oral per a poder extreure’n allò que inte-

ressa en funció dels objectius de la situació comunicativa (comprensió oral literal).



L13 - Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre i cla-

redat (component discursiu).



L16 - Produir un text adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre i claredat (orga-


L17 - Produir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, orto-

grafia i estructures morfosintàctiques (component lingüístic).



SN23 - Buscar i seleccionar informació de diverses fonts.


127

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR

Totes les activitats es responen per escrit de manera individual sia sobre el paper o amb suport infor-

màtic, tret de la llengua anglesa, que consisteix en una prova oral individual amb una durada d’en-

tre 10 i 12 minuts.

Les activitats de la prova CS1 i les que es realitzen amb l’ordinador formen un tot, ja que es des-

envolupen al voltant de la cerca d’informació sobre un tema desconegut pels alumnes: els mana-

tís. És un exemple de com la llengua és una eina per a accedir al coneixement i a l’estudi d’altres

àrees.

Volem aclarir que les notícies sobre els manatís a les costes catalanes són fictícies. S’ha fet per afa-

vorir la motivació dels alumnes sobre el tema al voltant del qual es desenvolupen les diferents acti-

vitats.


per a facilitar la lectura i interpretació de la prova. És recomanable llegir-les amb la prova al costat.



s’ha volgut reflectir que la llengua és l’eina que ens permet comunicar-nos i també l’eina necessà-

ria per a adquirir coneixements, raonar i expressar pensaments.

Comprensió oral

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en la competència L9, es presenta l’activitat següent:

PROVA CS1

Activitat 1. Es tracta d’escoltar una notícia de la ràdio i seleccionar-ne i recollir-ne la informació.

La situació plantejada és propera a la que viuen els alumnes a l’escola, on bona part de la infor-

mació la reben a partir de l’explicació dels docents.

• La interpretació i la selecció d’informació rebuda per via oral són competències que els alumnes

necessiten per a poder continuar els seus estudis. És per això que s’avalua al final de l’educació

primària. Alhora la competència oral és necessària en la vida quotidiana.


128

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR

Comprensió escrita

Per a avaluar els aspectes que queden recollits en la competència L12, es presenten activitats en

català i castellà dels quaderns CS1 i CS2 i la prova TIC.

PROVA CS1

Activitat 2. Es tracta de llegir una notícia sobre el mateix tema que l’activitat de comprensió oral

i extreure’n informació mitjançant la resposta de preguntes. Incideix igualment en la interpretació

i selecció d’informació, en aquest cas a partir d’un text escrit.

PROVA CS2

Activitat 1. Es proposa la lectura d’un text i la interpretació d’un gràfic sobre un mateix tema. Aques-

ta és una situació que tant es pot trobar en la vida quotidiana com en l’estudi de diferents matè-

ries. Es valora la capacitat de seleccionar la informació pertinent i interrelacionar-la per a obtenir

nova informació.

Activitat 3. A partir de la lectura d’un text expositiu propi d’una matèria d’estudi, es demana als

alumnes que omplin els buits que hi ha en el text. En aquesta activitat s’avalua la seva capacitat

per a anticipar informació. Per a realitzar aquesta activitat es posen en funcionament recursos pro-

pis de la comprensió interpretativa.

Activitat 4. En aquesta activitat s’avalua la capacitat de l’alumne per a obtenir informació d’un text

discontinu, és a dir, d’un text que es pot llegir de manera fraccionada sense seguir un ordre esta-

blert. Igual que en altres activitats anteriors, es valora la capacitat de seleccionar la informació per-

tinent i deduir-ne de nova.

Activitat 5. Es planteja la lectura i interpretació d’un text literari. Tot i que l’estratègia de comprensió

és la mateixa que la que s’aplica en altres textos, en aquest cas implica matisos diferents, atès que

cada tipus de text té uns recursos que li són propis.

PROVA CSTIC

Activitat 1. En aquesta activitat es torna al tema tractat en el primer quadern. Es planteja als alum-

nes una situació en què, per a elaborar un treball, han de cercar informació en diferents webs. Se’ls

dóna el guió d’un treball a partir del qual han de buscar en quines webs trobaran la informació neces-

sària. Posteriorment hauran d’elaborar dos apartats d’aquest guió.

Les webs estan escrites en les tres llengües (català, castellà i anglès) i els alumnes n’han d’extreu-

re la informació.

En aquesta activitat s’avalua també la competència SN23.


129

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR

• Tot aquest ventall d’activitats pretén valorar la capacitat dels alumnes que acaben primària per

a utilitzar les llengües amb diferents objectius, sia d’estudi, de lleure o relacionats amb aspectes

pràctics de la vida quotidiana

Expressió oral

Per a avaluar els aspectes que quedan recollits en les competències L13 i L14, es presenten les

activitats següents en anglès (prova oral individual en anglès):


Activitat 1. És una activitat de diferències, inclou vocabulari de camps semàntics diversos (animals,

colors, nombres, esports, el temps atmosfèric, etc.) i diferents estructures morfosintàctiques. S’a-

valua que l’alumne pugui expressar oralment aquestes diferències.

Activitat 2. En aquesta activitat s’han d’utilitzar estructures morfosintàctiques i vocabulari (la roba,

parts del cos, colors) relacionats amb la descripció humana.

Activitat 3. Es demana a l’alumne que adopti el paper actiu en una activitat d’interacció oral, de

manera que participi en una conversa en llengua estrangera al voltant d’una situació prou comu-

na als centres escolars. Els alumnes han de formular preguntes destinades al coneixement dels altres,

utilitzant funcions comunicatives bàsiques.

Activitat 4. Per mitjà de dibuixos, s’ofereix als alumnes un ampli ventall d’activitats de temps lliu-

re properes a ells que han d’anomenar. El fet que puguin escollir quines han de dir els dóna, per

una banda, més seguretat i, per l’altra, més possiblitats d’utilització d’estructures lingüístiques i voca-

bulari variats.

• L’avaluació de l’expressió oral en llengua estrangera es planteja en el cicle superior per a donar

temps als alumnes d’adquirir les eines necessàries tant de vocabulari com d’estructures lingüís-

tiques, així com també d’elements bàsics per al discurs. No cal perdre de vista que l’expressió

oral serà l’eina bàsica per a la comunicació en llengua estrangera.

Expressió escrita


activitats en català i castellà, en les proves CS1 i CS2.

PROVA CS1

Activitat 3. La tasca requereix en el primer ítem seleccionar informació de diferents mitjans (notí-

cia oral i escrita) i reelaborar-la amb uns objectius concrets. Fer-se seva la informació procedent de

diferents fonts és una habilitat necessària i imprescindible en l’estudi de qualsevol matèria i tam-

bé en la vida quotidiana; és per això que s’avalua al final de l’etapa.


130

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR

En el segon ítem els alumnes han de sintetitzar la informació continguda escrivint un peu de foto-

grafia relacionat amb la notícia que han estat treballant. Es valora bàsicament que el contingut i la

forma siguin pertinents a l’activitat proposada.

Activitat 4. Els alumnes han d’escollir una font d’informació per tal d’escriure un correu electrònic

amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre un tema. Adreçar-se a un desconegut, fer una

demanda concreta, utilitzar tots els mitjans a l’abast per a aconseguir nova informació són activi-

tats que els nois i les noies hauran de dur a terme tot al llarg de la seva vida, sia en l’àmbit acadè-

mic, laboral o personal. Per aquest motiu es planteja aquesta activitat al final d’aquesta etapa.

PROVA CS2

Activitat 2. Es demana l’escriptura d’un text narratiu. Se’ls dóna un inici, per ubicar-los en un espai

amb els personatges principals, i els alumnes han de completar el nus i el desenllaç de la història.

A diferència de les altres activitats plantejades, els alumnes no han de reelaborar informació, sinó

que han de crear un text nou.

PROVA CSTIC

Activitat 2. Constitueix la continuació de la primera activitat realitzada a l’ordinador. Es planteja

als alumnes com l’elaboració d’un treball. A partir de la informació que tenen les diferents webs,

han d’elaborar dos apartats del guió del treball. Aquest plantejament situa l’avaluació en un con-

text acadèmic molt proper a la realitat i a les futures necessitats dels alumnes.

• Els textos proposats en totes les activitats d’avaluació són dels àmbits literari, científic, periodís-

tic i personal i també s’han de redactar tant en català com en castellà. Plantejar l’escriptura de

textos tan diferents posa de relleu les diferents possibilitats de la llengua com a eina d’expres-

sió. Es valora tant l’ajust a cada situació com els aspectes lingüístics i formals.

Conèixer la intenció que hi ha en cada una de les activitats pot servir per a ajudar a interpretar

les dificultats dels alumnes a fi de posar-hi remei abans no entorpeixin els futurs aprenentatges.


131

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR


132

CICLE SUPERIOR

CIC

LES

UP

ER

IOR

CS 1 CS 2 TIC ORAL ANGLÈS

L9 X

L12 X X X X X X

L13 X X X

L14 X X X X

L16 X X X X

L17 X X X X

L18 X X X

SN23 X

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4

Act

. 5

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 1

Act

. 2

Act

. 3

Act

. 4


CICLE SUPERIOR 1 - Instruccions d’aplicació


També cal disposar d’un aparell reproductor de CD per a poder escoltar la notícia enregistrada.




pistes.

Aquesta prova consta de quatre activitats: una de comprensió oral, una de comprensió escrita i dues

d’expressió escrita. En la primera activitat els alumnes han de respondre preguntes sobre una notí-

cia de la ràdio. La resta d’activitats es resolen un cop s’ha acabat la de comprensió oral.

Es repartirà el quadern de la prova i es dirà en veu alta:

– Escriviu el nom i el cognom, el nom de l’escola i el del grup al qual pertanyeu.

L’aplicador explicarà la primera activitat:

Aquesta prova té quatre activitats sobre un mateix tema. Obriu el quadern per seguir les

meves explicacions.

En la primera activitat sentireu una notícia de la ràdio dues vegades: la primera per a res-

pondre les preguntes del quadern i la segona per a poder revisar les respostes.

En la segona activitat llegireu una notícia del diari sobre el mateix tema i respondreu unes

preguntes.

Amb el que heu escoltat i llegit, en l’activitat 3 haureu de redactar una notícia sobre el tema

per a la revista de l’escola.

Finalment, en l’activitat 4, haureu d’escriure un correu electrònic, en castellà, per a dema-

nar més informació sobre el tema. Trobareu dos fullets amb informació de dos llocs dife-

rents i haureu d’escollir on adreçareu el correu.

Ara torneu al principi del quadern, escolteu la notícia i responeu les preguntes. Quan aca-

beu, feu les altres activitats.

Si us equivoqueu, esborreu o ratlleu la resposta equivocada i torneu a respondre. No heu

d’escriure res en el marge ombrejat.


133

CICLE SUPERIOR 1 · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LES

UP

ER

IOR

CICLE SUPERIOR 1 - Clau de respostes

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua la capacitat de l’alumne per a obtenir informació d’un text oral. Es valo-

ra la capacitat de seleccionar la informació pertinent (competència L9).

a. Quina és la sorpresa?

Que els pescadors avisin els guardacostes.

Trobar manatís a prop de Barcelona.

Trobar mamífers marins.

b. Qui els ha trobat?

El personal del CRAM.

Un guardacostes.

Uns pescadors.

c. Quan els han trobat?

Aquest matí.

A la matinada.

A la nit.

d. Els pescadors primer pensaven que eren persones. Per què?

Pel so que feien.

Perquè suraven.

Perquè eren dues.

e. Quina temperatura de l’aigua prefereixen els manatís?

Freda.

Tèbia.

Càlida.



134

CICLE SUPERIOR 1 · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LES

UP

ER

IOR

Activitat 2

En aquesta activitat s’avalua la comprensió interpretativa (L12). Totes les respostes que es dema-

nen als alumnes no es troben directament en el text. Cal interrelacionar la informació que ens dóna

el mateix text amb l’experiència prèvia dels alumnes per a poder respondre-les. Això no vol dir que

calguin coneixements sobre els animals dels quals es parla per tal de poder respondre les preguntes.

Indica si és verdadera (V) o falsa (F) cada una d’aquestes frases:

a. S’han trobat dos manatís a la Mediterrània.

b. Aquest és un fet extraordinari perquè encara no havia passat mai.

c. Els han trobat entre les 7 i les 8 del matí.

d. La cria té més de dos anys.

e. Aquest estiu ha estat més fred que l’ anterior.

f. El personal del CRAM vol portar els manatís a una zona tropical.

• Es comptarà un punt per cada resposta correcta (de 0 a 6).

Activitat 3

3.1

Després d’haver escoltat i llegit les notícies, has de redactar amb les teves paraules un article

sobre la trobada dels manatís per a la revista escolar.



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)


Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16 i L 17.



V

F

F

F

V

V


135


CIC

LES

UP

ER

IOR

Taula de valoració de l’activitat 3.1


• Si s’escriu el text amb un altre codi lingüístic, no es valorarà.

• Per a avaluar la correcció lingüística del text només es tindran en compte les primeres 50 parau-

les escrites.


Abans d’iniciar la correcció dels textos escrits, i per tal d’aconseguir una interpretació consensua-

da dels criteris d’avaluació que es faciliten, es recomana tenir una sessió prèvia d’unificació que

permeti minimitzar els desajustaments entre diferents correctors o donar més seguretat si corre-

geix una sola persona.






136


CIC

LES

UP

ER

IOR



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures



Es parteix de la informació obtinguda en les activitats anteriors (inde-

pendentment que sigui correcta o no). Es donen detalls que enri-

queixen l’explicació. El text segueix l’estructura d’una notícia. Man-

té l’ordre en l’exposició dels fets. S’adequa al públic a qui va dirigida.

Hi ha un títol adequat a la notícia.

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus ordinal,

temporal o causal, pronoms..., tot construint un entramat que dóna

cohesió al text. Es mantenen el temps i la persona del verb.


Es manté el lèxic específic obtingut en les activitats anteriors i les

paraules que s’incorporen formen part d’un lèxic ric i precís. No hi

ha interferències amb altres sistemes lingüístics.



El text es compon de frases ben estructurades, que tenen tots els ele-

ments per a poder ser enteses. No hi ha cap errada morfosintàctica

producte d’interferències lingüístiques. Es fan les concordances

necessàries.



Coherència (R)

Cal tenir en compte la informació obtinguda en les activitats anteriors. Si els buits d’informació o

les errades provenen de l’activitat anterior, no es compten en aquest apartat, ja que s’han tingut

en compte anteriorment.

L’avaluació cal fer-la a partir de les respostes dels alumnes.

4 punts

Es parteix de la informació obtinguda en les activitats anteriors (independentment que sigui correc-

ta o no). Es donen detalls que enriqueixen l’explicació. El text segueix l’estructura d’una notícia.

Manté l’ordre en l’exposició dels fets. S’adequa al públic a qui va adreçada. Hi ha un títol adequat

a la notícia.

2 punts

Es deixa alguna informació obtinguda en les activitats anteriors (independentment que sigui correc-

ta o no) o s’inventa alguna informació. S’elabora un text molt esquemàtic o no se segueix l’estructura

d’una notícia. Es té poc en compte el públic a qui va adreçada la notícia. No hi ha títol o, si n’hi ha,

no fa referència al contingut del text.

0 punts

No es parteix de la informació obtinguda en les activitats anteriors (independentment que sigui

correcta o no). S’expliquen els fets de manera desordenada i inconnexa. La notícia no s’adequa al

públic a qui va adreçada. No hi ha títol.

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus ordinal, temporal o causal, pronoms..., tot

construint un entramat que dóna cohesió al text. Es mantenen el temps i la persona del verb.

2 punts


són un seguit de frases sense lligam; o bé s’hi repeteix sempre el mateix connector.

No fa servir elements gramaticals (sinònims, pronoms, elisions...) que permeten construir un text

cohesionat.

0 punts

Les frases no estan lligades entre elles. No utilitza cap dels elements gramaticals (sinònims, pro-



137


CIC

LES

UP

ER

IOR




Lèxic (L)





4 punts

Es manté el lèxic específic obtingut en les activitats anteriors, i les paraules que s’incorporen for-

men part d’un lèxic ric i precís. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.

2 punts

Es manté el lèxic específic obtingut en les activitats anteriors, però s’incorporen algunes paraules

que no formen part del mateix registre. Hi ha, com a màxim, una interferència amb lèxic d’altres


0 punts

No es manté el lèxic obtingut en les activitats anteriors i les paraules que s’incorporen no formen

part del mateix nivell de lèxic. Hi ha més de 3 interferències lèxiques amb altres sistemes lingüístics.

Ortografia (O)



• Separació incorrecta de paraules







• Verb haver

• Plurals: -es

• Imperfet: -ava


138


CIC

LES

UP

ER

IOR


• L’apòstrof

• Grups consonàntics: mm, mb, mp, br, bl, nv

• Alternança c-qu, g-j, g-gu, c-ç

• Grups consonàntics: tx, tg, tj

• S sorda intervocàlica: ss

• S sonora intervocàlica: z

• Escriptura de paraules amb vocal neutra molt freqüents

• Escriptura de paraules amb o/u àtones molt conegudes per l’alumnat

• Escriptura de paraules molt conegudes per l’alumnat amb lletres mudes: h, r, t

Puntuació:



• Coma enumerativa

• Coma explicativa

• Signes d’admiració i d’interrogació


4 punts



2 punts



0 punts

En el text hi ha diverses errades d’ortografia natural i més de 6 errades d’ortografia arbitrària

objecte d’avaluació. No es fan servir signes de puntuació.





nants i complements



139


CIC

LES

UP

ER

IOR


«per la matinada» en lloc de «a la matinada»«s’agin anat» en lloc de «se n’hagin anat»«lo més segur» en lloc de «el més segur»

4 punts

El text es compon de frases ben estructurades, que tenen tots els elements per a poder ser ente-

ses. No hi ha cap errada morfosintàctica producte d’interferències lingüístiques. Es fan les con-

cordances necessàries.

2 punts


0 punts




de morfosintaxi, subratllades. La manca de puntuació s’indica amb (p)

Exemple 1

Manatís a la Costa Mediterránea

Avui, per la matinada uns pescadors van trobar dos manatís; un era la mare i l’altre la seva cria.

Primer els pescadors van pesar que eren uns dofins, però van veure que tenien les aletes i el pic més gran i

que s’assemblaven una mica a un hipopòtam. També van pensar que eren persones pel so que produien, però

es va equivocar totalment.

Immediatament, quan van veure els animals que eren, van avisar els guadacostes. I aquests van demanar aju-

da al CRAM.

Els manatins són animals mamífers que viuen a les costes tropicals. Estan acostumats amb aigües calides i

potser, que hagin abandonat les costes per les elevades temperatures de l’estiu.

Les cries dels manatins queden dos anys esent alletats per la seva mare sense separar-se d’ella.

Ara el CRAM està al seu cuidat. Li fan uns anàl·lísis per veure com estan de salut per poder tornar-los al seu lloc.




140


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 2

Avui a la matinada, els pescadors de l’embarcació Mar Blava, han trobat a dues milles de la costa, a dos mana-

tís.

Els guardacostas han demanat ajuda al CRAM que esta fent tot el posible per a que no morin.

Els manatins son uns mamifer que viuen a les aigües del trópic. Segurament l’augment de les aigues a fet

que s’agin anat dels seu refugi natural.

El personal del CRAM és que tenen, que saber l’estat de salut en el que estan la cria i la seva mare per poder

fer el que calgui i poder retornarlos al seu hábitat natural el mes aviat posible.



Exemple 3

Un manatí prop d’Espanya

A la nit uns nois estavan pescan a Castelldefels quan de sobte s’escoltaven uns sons molt estranys ells van

avisar als guardacostes i van investigar (p) els guadacostes no podrien fer res i fan avisar al personal del

CRAM primer deien que se semblaba a un dofí (p) van anar a recollir-lo i era un manatí que la corrent l’hau-

ria portat (el pronom en aquest cas és redundant) fins aquí (p) el personal de CRAM va agafar al manatí i el

va portar a les instal·lacions uns quants dies (p) al cap d’una setmana el van portar a Africa.



Exemple 4

Avui al mati a dues milles de la costa uns pescadors antruvat uns manatis (la mara i el seu fill petit).



Exemple 5

Aquest matí un pescador a trobat dos manatís, ell pensava que eren persones per la seva veu, després, al

apropar-se , ha deduit que s’equivocava, i llavors a pensat que eren dofins, pero no li acabava de lligar. L’ho-

me a cridat els guardacostes i els guardacostes han trucat al CRAM (centre de recuperació d’animals marins).

Ens han explicat que els manatís viuen en aigües calides, a les costes del Càrib i de Àfrica central. Diuen que

quan hagin recuperat els manatis, el tronaran al seu hábitat natural.




141


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 6

Manatís a Barcelona

Hola nois i noies, os volem dir una gran noticia. Han trobat dos manatís a la costa Mediterrania, per la partde Barcelona.Tot va començar Dijous 8 d’agost del 2006 de bona matinada, quan uns pescadors anaven a surtir al mar perpescar però de sobte van escoltar crits, i pensaven que eren delfins, però quan es van apropar van veure queno eren delfins sino uns mamífer molt estranys. Llavors van trucar a uns guardacostes, perque els poguessintreure d’alla avans de que es morisin, i van venir els CRAM i sels van emportar a les seves instal·lacions pertornar-los al seu lloc, que vivien a les zones calides del tròpic: A les costes del carib i d’Africa central.S’ha pensat que lo més segur es que anesin a aquestes costes perquè aquest estiu al Mediterrani a fet mol-ta però que moltísima calor.



Exemple 7

MANATIS AL PORT DE BARCELONA

Us informem de que avui a la matinada el pesquer Mar Blava s’ha trobat un manantí.Els manantins són mamífers marins que viuen en aigües del tròpic.Probablement la pujada de temperatures ha provocat que hagin abandonat el seu refugi natural.El personal de CRAM vol portar-los al seu hábitat natural lo més aviat posible.



Exemple 8

MANATÍS A BARCELONA

Aquest matí Barcelona s’ha aixecat amb una sorpresa, s’han trobat 2 manatís, una famella i la seva cria, a propde Barcelona. Els han descobert uns pescadors, que s’han pensat, primer que eren persones pel so que feieni després s’han pensat que eren dofins.El CRAM ha pensat que primer s’han de comprobar que tenen bona salut i que després els retornaran capal seu origen.



Exemple 9

Aquest matí an trobat una femella i una cria de manatís a les costes de Barcelona, els pescadors pensavenque és tractaven de persones pel seus crits i després persaven que eren dofins pero es va adonar que les ale-tes eren més grosses i la cara més gran. Aleshores va avisar als guardacostes que van venir de seguida i aquestvan avisar a les instal·lacions del CRAM i aquestes son les paraules que van dir.- Primer tenim que evaluar l’estat de la femella i la seva cria, per poder retornar-los al seu avit natural.




142


CIC

LES

UP

ER

IOR

3.2

Tria una d’aquestes fotografies per acompanyar la notícia que has redactat. Escriu-ne el peu. Fixa’t

en l’exemple.

En aquesta activitat s’avalua la competència discursiva (competència L16).

Totes les fotografies estan relacionades amb el tema de la notícia. És igual quina esculli l’alumne.

Totes són correctes.


Coherència (R)

2 punts

Es fa referència a la part d’informació de la notícia que reflecteix la imatge. S’adequa a les carac-

terístiques del peu de fotografia: una sola frase clara i breu.

1 punt

Es fa referència a la part d’informació de la notícia que reflecteix la imatge. Les característiques de

la frase no s’ajusten a les d’un peu de fotografia: o bé el text és molt llarg i detallat (més que no

pas un peu de fotografia, escriu una part de la notícia), o bé hi ha una informació insuficient o amb

una frase mal estructurada.

0 punts

No s’escriu un peu de fotografia, s’expliquen altres coses: per exemple, per què s’ha escollit aques-

ta imatge.

Activitat 4

1. Llegeix aquests dos fullets i decideix on escriuràs per demanar més informació sobre els manatís.

Laguna de Términos o Reserva de Laguna de Términos.

• Es comptarà 1 si la resposta és correcta i 0 si és incorrecta.

2. Un cop has triat el lloc, escriu un correu electrònic adreçat al director o directora del centre per

demanar-li més informació sobre els manatís.



Coherència (R)

Cohesió (S)


143


CIC

LES

UP

ER

IOR


Lèxic (L)

Ortografia (O)


Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16, L17.



Taula de valoració de l’activitat 4.2




les escrites.





144


CIC

LES

UP

ER

IOR



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures



S’ajusta el registre formal a un interlocutor desconegut. El text

segueix l’estructura d’un correu electrònic. Té tots els elements pro-

pis de la situació plantejada (demanar informació a un desconegut),

és a dir: posar l’assumpte, saludar de manera formal, presentar-se,

fer la demanda, agrair l’atenció i la informació, acomiadar-se de

manera formal i signar.

Les diverses parts s’encadenen amb connectors temporals o cau-

sals, pronoms..., tot construint un entramat que dóna cohesió al text.












Coherència (R)

4 punts

S’ajusta el registre formal a un interlocutor desconegut. El text segueix l’estructura d’un correu elec-

trònic. Té tots els elements propis de la situació plantejada (demanar informació a un desconegut),

és a dir: posar l’assumpte, saludar de manera formal, presentar-se, fer la demanda, agrair l’aten-

ció i la informació, acomiadar-se de manera formal i signar.

2 punts

El text segueix l’estructura d’un correu electrònic, però no s’ajusta al registre formal. Hi manquen

com a màxim dos dels elements propis de la situació plantejada: esment de l’assumpte, salutació

formal, presentació, demanda, agraïment per l’atenció i la informació, comiat formal i signatura.

0 punts

No s’ajusta al registre de correu electrònic. El text no segueix l’estructura d’un correu electrònic.

Hi manquen la majoria dels elements propis de la situació plantejada: esment de l’assumpte, salu-

tació formal, presentació, demanda, agraïment per l’atenció i la informació, comiat formal i signa-

tura.

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors temporals o causals, pronoms..., tot construint un

entramat que dóna cohesió al text.

2 punt

Es fan servir alguns connectors, però són insuficients.

0 punts

No es fan servir alguns connectors i les diverses parts del text estan lligades entres elles.





145


CIC

LES

UP

ER

IOR

Lèxic (L)





4 punts



2 punts



0 punts



Ortografia (O)








• Presència de grafies que no són pròpies del sistema gràfic castellà: ny, tx, tj, tg



• Ús correcte de grafies específiques: ch, ñ, y

• Representació de sons específics: za, zo, zu, ce, ci

ja, jo, ju, ge, gi

• Imperfet: -aba

• Verb: haber

• Alternança c-qu, g-gu

• Absència d’apòstrof


146


CIC

LES

UP

ER

IOR

• Grups consonàntics: mm, mp, mb, br, bl, nv

Puntuació:



• Coma enumerativa (si cal)


• Els signes d’interrogació


4 punts



2 punts



0 punts



Estructures morfosintàctiques





nants i complements


4 punts


valuació.

2 punts

En el text hi pot haver fins a 2 errades morfosintàctiques objecte d’avaluació.

0 punts

En el text hi ha 4 o més errades morfosintàctiques objecte d’avaluació.


147


CIC

LES

UP

ER

IOR




Exemple 1

Assumpte:

Hola! Muy buenas

Ayer escuche la radio y me entere de la noticia de los manatianes que por cierto es muy interesante.

Me gustaria obtener más información por que la verdad es que no tengo mucha idea sobre ellos y es un tema

sobre el que me gustaría informarme bien.

Atentamente, Carla



Exemple 2

Assumpte: manatis

Hola señor director

Ami me gustaria saber más información sobre los manatis porque he de hacer un trabajo sobre ellos.

Me gustaria saber(p)

(p) Donde suelen vivir?

(p) La temperatura que les gusta estar?

(p) Quantos hijos pueden tener?

I nada mas adiós



Exemple 3

Assumpte:

Buenos días, Sr. Directore Evaristo Gonzàlez.

Me llamo Marjorie Michelle Smith , vivo en España y me gustaria saber unas cosas sobre los Manatíes.

Si es tan amable, ¿Me podria responder las siguientes preguntas?

1.- ¿Para què matan a los manatíes?

2.- ¿De que se alimentan?

3.- ¿Cuánto pesan más o menos?

4.- ¿Cuántos meses se quedan embarazadas?

5.,- ¿Le gustaria hacer una campaña para la extinción de estos pobres animales?

Si es tan amable respondamelas.

Gracias




148


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 4

Assumpte:

Hola Señor Evaristo Gómez,

Tengo que hacer un trabajo sobre los manatíes y no consigo reunir vastante información sobre llos y me pre-

gunto si siendo uste el director de este centro si me podria decir la información que me falta sobre los mana-

tís.



Exemple 5

Assumpte: manatís

Querido director

Quería preguntarle sobre la existencia de mas información en su centro para ampliar los conocimientos sobre

los manatís.

Atentamente

Juan



Exemple 6

Assumpte: manatís

Cerido Sr. González

Me llamo Laura Gómez i tengo 12 anys. El motivo de la carta es que me gustaría saber más sobre los mana-

tís. Tengo unas cuantas dudas i me gustaría si es tan amable que me las resolviera, las cuestiones són las

siguientes:

• De que se alimentan?

• Quanto tiemo dura el embarazo?

• Quanto pueden llegar a medir?

• Y por último…

• Es un animal de difícil tratamiento si llega a un centro erido?

Con mucho respeto

Laura




149


CIC

LES

UP

ER

IOR



Aquesta prova consta de cinc activitats: una d’expressió escrita i la resta de comprensió escrita.

Les tres primeres activitats són en català i les dues darreres en castellà. Totes les activitats han de

ser resoltes individualment.




pistes.

Es repartirà el quadern de la prova i s’explicarà en veu alta:

– Escriviu el nom i el cognom, el nom de l’escola i el del grup al qual pertanyeu.

En aquest quadern hi ha diverses activitats de lectura i escriptura de textos.

Llegiu amb atenció les instruccions que hi ha en cada activitat i després feu-les. No es trac-

ta d’acabar ràpidament, sinó de fer-ho bé. Si us equivoqueu, esborreu o ratlleu la resposta

equivocada i torneu a contestar. No heu d’escriure res en el marge ombrejat. Podeu comen-

çar.


150


CIC

LES

UP

ER

IOR


Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua la capacitat de l’alumne per a obtenir informació d’un text escrit i un

gràfic. Es valora la capacitat de seleccionar la informació pertinent i interrelacionar-la per a obte-

nir informació nova (competències L12 i SN23).

D’acord amb les informacions anteriors:

1. Per a fer trajectes curts, quin mitjà de desplaçament és més adequat?

Anar a peu o amb bicicleta. O l’un, o l’altre, o tots dos.

2. Quina benzina contamina menys?

La benzina sense plom.

3. Què es recomana als conductors de motos sorolloses?

Circular amb el tub d’escapament i el silenciador homologats.

4. Quin mitjà de desplaçament és el més utilitzat pels alumnes de l’escola?

Van a peu, caminant.

5. Quants alumnes utilitzen el transport públic?

147 alumnes.

6. Quants alumnes fan servir un mitjà no contaminant per a anar a l’escola?

355 alumnes.


Activitat 2

Llegeix atentament aquestes línies i continúa la història.



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)



151


CIC

LES

UP

ER

IOR

Aspectes formals

Aquests aspectes estan relacionats amb les competències L16 , L17 i L18.




En valorar el text escrit es tindran en compte els següents aspectes:



les escrites.



152


CIC

LES

UP

ER

IOR



Coherència (R)

Cohesió (S)


Lèxic (L)

Ortografia (O)

Estructures


Aspectes formals

Presentació (P)

Grafia (G)




La continuació de la història manté el fil conductor donat a l’inici.




Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus temporal,

ordinal o causal. Utilitza pronoms, sinònims… per a evitar un text

repetitiu i feixuc. Construeix un entramat que dóna cohesió al text.



Es fan servir adjectius, adverbis i altres recursos lingüístics per a mati-

sar i enriquir el contingut de la narració.






(0-1 punts)

Es consideren satisfactoris si l’escrit presenta els aspectes següents:

netedat, marges, separació entre línies, i si la lletra és llegible (pro-

porcionada i amb bona direccionalitat).







Coherència (R)

4 punts



La continuació de la història manté el fil conductor donat en un inici.



2 punts

El text està ordenat d’acord amb el model narratiu: presentació, nus i desenllaç. Hi ha un cert des-

equilibri en la redacció de les diverses parts.

La continuació de la història manté el fil conductor donat en un inici.

Els elements que ens permeten imaginar com són els personatges, el lloc on passa l’acció, quan

passen els fets, per què passen i com es resolen són més aviat esquemàtics.

0 punts

No es poden reconèixer les tres parts pròpies de la narració (presentació, nus i desenllaç) o bé el

text elaborat no respon al model narratiu demanat en la instrucció.

Cohesió (S)

4 punts

Les diverses parts s’encadenen amb connectors de tipus temporal (després, de cop…), ordinal (en

primer lloc, per acabar…), i/o causal (perquè, per això…). Utilitza pronoms, sinònims… per a evi-

tar un text repetitiu i feixuc. Construeix un entramat que dóna cohesió al text.

2 punts



Es fan servir molt pocs pronoms i sinònims i el text és bastant repetitiu i feixuc.

0 punts




153


CIC

LES

UP

ER

IOR




Lèxic (L)





4 punts


Es fan servir adjectius, adverbis i altres recursos lingüístics per a matisar i enriquir el contingut de

la narració.


2 punts


Es fan servir pocs adjectius, adverbis i altres recursos lingüístics per a matisar i enriquir el contin-

gut de la narració.


0 punts


No es fa servir cap recurs lingüístic per a matisar i enriquir el contingut de la narració.


Ortografia (O)










154


CIC

LES

UP

ER

IOR



• Verb haver

• Plurals: -es

• Imperfet: -ava


• L’apòstrof

• Grups consonàntics: mm, mb, mp, br, bl, nv

• Alternança c-qu, g-j, g-gu, c-ç

• Grups consonàntics: tx, tg, tj

• S sonora intervocàlica: z

• S sorda intervocàlica: ss

• Escriptura de paraules amb vocal neutra molt freqüents

• Escriptura de paraules amb o/u àtones en paraules molt conegudes per l’alumnat

• Escriptura de paraules molt conegudes per l’alumnat amb lletres mudes: h, r, t

Puntuació:




• Coma enumerativa (si s’escau)

• Guions si hi ha diàleg

• Signes d’admiració i d’interrogació


4 punts



2 punts


objecte d’avaluació.

0 punts




155


CIC

LES

UP

ER

IOR






nants i complements



«com el mico» en lloc de «com que el mico» «donar la mossegada» en lloc de «fer la mossegada»«lis va dir» en lloc de «els va dir»

4 punts


valuació.

2 punts

En el text hi pot haver fins a 3 errades morfosintàctiques objecte d’avaluació.

0 punts

En el text hi ha 5 o més errades morfosintàctiques objecte d’avaluació.

Aspectes formals

Es consideren satisfactoris si l’escrit és net, té marges i separació entre línies; així mateix, si la lle-

tra és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona direccionalitat.

• Es comptarà de 0 a 1 punt.


156


CIC

LES

UP

ER

IOR




Exemple 1

Fa molts molts anys en un racó de Kenya, a la riba del riu Galana, hi vivia un mico molt simpàtic. A l’altra ban-

da de la riba hi vivia un cocodril que era molt desagradable i sempre tenia gana. El cocodril quan tenia gana sen anava al riu a agafar peixos, però com el mico també volia menjar només quefeien que barallarse. Però un dia va arribar un caçador de cocodrils i bang va matar el cocodril.



Exemple 2


da de la riba hi vivia un cocodril. Llavors on vivia el cocodril hi havia platans que li agradaven molt al mico.On vivia el mico hi havia molta carn que li agradava al cocodril. Llavors un dia el cocodril estava mort de ganai el mico també. El mico i el cocodril van fer un tracte que els dos podien anar a la banda de la riba que vol-guesin i així ho van fer.



Exemple 3


da de la riba hi vivia un cocodril

El mico molestava al cocodril fent crits als amics. El cocodril al ser lent no hi podia fer res. Hi va haber un dia

en que el mico rondaba a prop de la vora del riu amb un amic seu. El cocodril estava vigilant-los. El cocodril

se’ls volia menjar per poder dormir tranquil, sense sorolls. El cocodril quan els hi anava a donar la mossega-

da un dels micos s’hi va adonar i va emputxar als amics perquè no els passés res. El mico li va preguntar al

cocodril que perque ho va fer i el cocodril li va dir que perque no el molestés més, fins que van arribar a un

acord. El mico va començer al cocodril de qui si el cocodril anava una mica mes lluny don estaba, riu avall i

el mico anés bosc amunt no se sentisin i puguin viure els dos en pau.




157


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 4


da de la riba hi vivia un cocodril, però no es portaven molt bé entre ells. Sempre es barallaven, tots dos volenun tros de terra que havien de compartir. Un dia es van barallar fermament, però un amic que tenien en comúlis va ajudar a solucionar-ho, lis va costar molt i molt arreglar les seves coses. Però ho van solucionar, es vanfer molt amics i van decidir que el tros de terra el compartirien



Exemple 5


da de la riba hi vivia un cocodril molt perillos i molt antipatic.Sempre (p) quan el mico passaba a l’altra banda de la riba (p) sempre el cocodril començen a barallar-se, sóncom gat i gos.Un dia quan el cocodril estava dormint el mico va posar una altra vegada per anar a buscar menjar però comel cocodril va sentir passes i soroll es va posar molt nervios; mentres que el mico estava content perquè haviapogut passar. Però el cocodril va correr i se’l va menjar, i tots els amics del mico es van posar molt tristos per-que l’havien matat.



Exemple 6


da de la riba hi vivia un cocodril enorme que no li agradava que aquell mico estigues alla. Però un dia el coco-dril es va barallar amb un tigre i quan estava apunt de perdre el mico el va salvar d’una mort segura. Durantel temps que el cocodril va estar ferit el mico el va estar cuidant fins que es a posar bo. I es van fer molt amics



Exemple 7


da de la riba hi vivia un cocodril que es volia menjar a mico pero el mico era molt llest, perquè el mico es reiadel cocodril perquè anava a veure aigua i es quedava a hi hasta que el cocodril anava cap a ell i quan obriala boca el mico s’anava i es reia del cocodril, però un dia uns caçadors de cocodrils volien un cocodril moltfort i molt gran. I van veura el cocodril que es volia menjar al mico i quan el cocodril es va anar a fer la migdia da els caçadors li van atar les cames i els braços i el mico passeigava per la bora del riu veient si estavael cocodril i no estava i el mico va encontrar homes parlant i el mico li va seguir hasta el helicopter i quan vanbuscar la caixa del cocodril per fer lloc al helicopter el mico va obrir la caixa i li va quitar les cordes.




158


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 8


da de la riba hi vivia un cocodril, el mico va anar a l’altra banda de la riba, ell estava mol distret, el cocodrilli va anar a atacar i es van començar a barallarse i tots els animals que hi avian i tots els animals que hi havianal costat tambe (p) alguns naben amb el cocodril i uns altres amb el mico, però a cada banda hi havia dosgermans i an dit d’aturar la batalla i an anat a un sabi que hi havia a kenya i els va recomanar que es reco-manar que es demanin perdo tots, els dos germans ho van fer



Exemple 9

Fa molts molts anys en un racó de Kenya, a la riba del riu Galana, hi vivia un mico molt simpàtic. A l’altra ban-da de la riba hi vivia un cocodril... cada cap de setmana es varallaven, no es podien veure. Un dia el mico va

anar a comprar a la altra banda del riu, el cocodril el va veure i... Va començar una baralla. Tothom estava

espantat, no s’havia que fer, el mico va surtir mal parat d’un terrible musagada.

Als 10 minuts va arribar la policia i l’ambulància. Als dos mesos el mico va sortir del hospital, a anar a veure

al seu amic, el mediador i ell va queda per anar a parlar amb el cocodril. A la setmana...

• Hola cocodril –va dir el mediador.

• Hola! – va contestar amb una veu greu.

• Amb el mico en fet un tracte.

• A si? I quin és?

• Tu et quedes a la teva bora del riu i ell no accedeix a la teva i el mateix fes tu.

• D’acord molt bé. Em sembla bona idea.

• Pero tu cocodril li hauràs de portar 5 platans cada dia i ell a tu dos peixos.

I a partir d’aquell dia, ja no hi va haver més baralles en aquell riu.




159


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activitat 3

En aquesta activitat s’avalua la capacitat d’anticipar la informació i la capacitat de diferenciar les

possibles incoherències en la informació escrita. Per a realitzar aquesta activitat es posen en fun-

cionament recursos propis de la comprensió interpretativa (competència L12).

EL NIL

El Nil és el riu més llarg de la Terra, neix al llac Victòria, travessa muntanyes equatorials, boscos

tropicals i el desert. Fa un recorregut de 6.670 Km. I, després de diverses cascades i preses, des-

emboca/mor a la Mediterrània. Des de la primera cascada, a Aswan, és navegable fins a la des-

embocadura.

Com en el temps antic, s’hi poden veure unes barques de fusta, els falutxos, que transporten/por-

ten persones i mercaderies. Les veles d’aquestes barques són triangulars; són les anomenades veles

llatines.

Avui dia les diferents preses impedeixen veure la crescuda del riu, però/no obstant això en l’è-

poca dels faraons era un fet esperat i necessari.

Cada estiu el Nil es desbordava durant tres mesos i inundava tota la conca. Aquesta crescuda era

fonamental per a la supervivència d’un país on no plou gairebé/quasi mai. Una gran superfície de

terra es cobria de llot, un fang negre que la feia rica i fèrtil. Els homes/egipcis s’hi van instal·lar per

cultivar-la ara fa 8.000 anys. Després, sota les ordres del faraons, van construir ciutats i monuments

sumptuosos.

Els antics egipcis/habitants ignoraven que la crescuda del Nil la provoquen el desglaç de les mun-

tanyes d’Etiòpia i les pluges d’estiu de l’ interior del continent africà. Creien que el fenomen era

obra del déu Hapy, que retenia les aigües del Nil a la seva caverna, situada al sud d’Egipte.

Cada any, a mitjan juny, aquest déu aixecava la sandàlia per deixar anar les aigües de la crescuda

benefactora.



Actividad 4

En aquesta activitat s’avalua la capacitat d’obtenir informació d’un text discontinu, és a dir, un text

que es pot llegir de manera fraccionada sense seguir un ordre establert. Es valora la capacitat de

seleccionar la informació pertinent i d’interrelacionar-la per a obtenir informació nova (competèn-

cia L12).


160


CIC

LES

UP

ER

IOR

De acuerdo con el texto que has leído, indica si es verdadera (V) o falsa (F) cada una de las siguien-

tes frases:

a. Cada vez que cargas el depósito del inodoro,

consumes como mínimo 8 litros de agua.

b. Un atomizador de flujo lento sirve para ahorrar agua.

c. Se tiene que regar en los momentos en que hay

menos evaporación de agua.

d. El agua de lavar las verduras es tóxica.

e. Es aconsejable controlar las fugas de agua.

f. Nunca se tiene que regar con aspersores.

g. Una ducha consume la mitad de agua que un baño.

h. Las fugas de agua pequeñas no tienen importancia.


Actividad 5

En aquesta activitat es valora la capacitat per a interpretar un text literari (competència L12).

1. En el texto de Ana María Matute, ¿qué personaje narra los hechos?

a. María.

b. Paulina.

c. Nin.

2. En el segundo párrafo, la autora utiliza los siguientes sentidos:

a. La vista, el oído y el olfato.

b. La vista, el oído y el gusto.

c. La vista, el olfato y el tacto.

3. En el texto de Ana María Matute, predomina:

a. El miedo hacia la tierra.

b. El desprecio hacia la tierra.

c. La añoranza hacia la tierra.


F

V

F

V

F

V

V

V


161


CIC

LES

UP

ER

IOR


Aquesta competència s’avalua de manera exclusiva en la prova de llengua anglesa (CS3). És impor-

tant que en aquesta prova, essent d’interacció oral mestre-alumne, la relació sigui cordial i de con-

fiança perquè l’alumne se senti segur i pugui reflectir allò que sap. En aquest sentit, la funció del

mestre ha de ser doble. Per una banda, és l’executor dels enunciats de les preguntes i, per l’altra,

ha d’intentar que l’alumne se senti el més còmode possible, utilitzant frases d’ànim quan s’escai-

gui i mirant de treure tensió a la situació. Cal que parli de manera clara i entenedora, i que doni

prou temps a l’alumne per a familiaritzar-se amb les imatges i respondre les preguntes.

Abans d’iniciar la prova, és important que les làmines i els dibuixos estiguin a l’abast del mestre,

però de manera que l’alumne no els pugui veure directament, és a dir, poden estar cap per avall.

A mesura que vagi desenvolupant-se la prova, el mestre anirà mostrant aquests materials un per

un, per facilitar la concentració de l’alumne en la compleció de cada tasca.

És important que el mestre s’hagi familiaritzat amb els materials i els enunciats abans d’ensenyar-

los per primer cop a fi que la diferència entre la primera vegada i les següents sigui mínima.

Rebeu l’alumne/a dient:

– Hello, come in. Sit down, please.

Activity 0

Activitat no avaluable

Escolliu entre 3 i 5 preguntes de la llista i establiu un petit diàleg per tal de trencar el gel.

– How are you today?

– It was my birthday yesterday, when is your birthday?

– Where do you live?

– How many brothers and sisters have you got?

– How is your little brother/sister?

– Is he/she in year 1/2/3...?

– What’s your favourite subject?

– It’s raining today, do you like rain?

– Who is your best friend?

– What are your hobbies?


162


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 1

Material: làmines 1 i 2

Mostreu totes dues làmines a l’alumne.

Digueu:

– Look at the pictures. They are different.

Deixeu uns segons a l’alumne perquè doni un cop d’ull a les làmines. Assenyaleu les finestres

d’ambdues làmines i digueu:

– The windows are open. The windows are closed.

Ara digueu:

– Now you, find and say the differences.

Si cal, ajudeu-lo assenyalant alguna de les diferències i dient:

– What about this?


163


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 2

Material: làmina 3

Mostreu la làmina.

Digueu:

– Look at this picture.

Deixeu uns segons perquè l’alumne doni un cop d’ull a la làmina. Digueu:

– Describe the boy. For example: He’s wearing trainers. (Assenyaleu el dibuix.)

– He’s got glasses. (Indiqueu-ho en el dibuix).

– What else?

Si cal, ajudeu-lo assenyalant alguna de les parts del cos o peces de roba i dient:

What about this?


164


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 3

Material: làmina 4

Mostreu la làmina i digueu:

– Look at this story.

Deixeu uns segons per a donar un cop d’ull a la làmina. Digueu:

– Imagine there’s a new student in your classroom. (Assenyaleu la vinyeta.)

You are this student. (Assenyaleu en la vinyeta 1 la nena que està asseguda.)

What questions can you ask? For example: I’m Daniel. (Assenyaleu aquesta resposta en la vi-

nyeta 2.)

1. What’s the question? (Assenyaleu la bafarada buida.)

Ajudeu-lo si cal perquè aquesta primera pregunta és l’exemple i no s’avalua.

Continueu dient:

2. And here? (Assenyaleu la vinyeta següent i alhora llegiu la resposta per facilitar-ne la com-

prensió. Feu el mateix amb la resta de vinyetes. Aneu llegint la resposta per tal de facilitar-ne

la comprensió.)


165


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 4

Material: làmina 5

Aneu posant els dibuixos de les activitats un per un de cap per amunt sobre la taula (com si des-

cobríssiu cartes d’una baralla) i després digueu:

– Let’s see…

Now, what do you do at the weekend? (mirant l’alumne/a).

For example, I go skating (agafant el dibuix corresponent i retirant-lo).

I play tennis (retirant el dibuix corresponent). And you?

Quan n’hagi fet sis (6), digueu:

– It’s ok, thank you.

Si s’atura abans, demaneu-li: Anything else? (assenyalant-li diversos dibuixos).


166


CIC

LES

UP

ER

IOR


Activity 1

Pot haver-hi múltiples respostes correctes. Les frases possibles són:

The lion is playing/plays football. - The lion is playing/plays basketball.

The bike/bicycle is big. - The bike/bicycle is small/little.

It’s cloudy. - It’s sunny.

There is a/one monkey./This is a monkey. - There are three monkeys.

The tiger is on the ground/under the tree/next to the tree/table. - The tiger is on the table.

The elephant is purple./This is a purple elephant. - The elephant is orange./This is an orange

elephant.

• Es comptarà de 0 a 3 punts segons els criteris següents:

3 punts

Es respon amb 4 o 5 frases completes amb un alt grau de correcció per explicar les diferències,

utilitzant el vocabulari adient.

2 punts

S’anomenen algunes diferències amb frases amb alguns errors i d’altres utilitzant només el voca-

bulari correcte.

1 punt

S’utilitzen només paraules soltes per a descriure les diferències i no es fan frases senceres.

0 punts

L’alumne no recorda bé el vocabulari per a dir les diferències.


167


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 2

Pot haver-hi múltiples respostes correctes. Les frases possibles són:

He’s got long brown hair. - His hair is long and brown./His hair is long/brown.

He’s got green eyes. - His eyes are green.

His mouth is big. - He’s got a big mouth.

He’s wearing a red T-shirt and jeans/trousers. - He’s wearing a red T-shirt./He’s wearing

jeans/trousers.

He’s playing basketball. - He’s got a ball.

He’s wearing / got a cap.


3 punts

Es descriuen 4 o 5 característiques del noi amb frases completes amb un alt grau de correcció, uti-

litzant el vocabulari adient.

2 punts

Es descriu el noi amb frases amb alguns errors i en alguns casos només amb el vocabulari correcte.

1 punt

S’utilitzen només paraules soltes per a descriure el noi i no es fan frases senceres.

0 punts

L’alumne no recorda bé el vocabulari per a descriure el noi.


168


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 3

Les preguntes són:

How old are you?

What’s your favourite sport?

Do you like Maths?

Where are you from?


3 punts

Es formulen les 4 preguntes amb un alt grau de correcció.

2 punts

L’alumne formula les 4 preguntes, però comet algun error en alguna, o bé formula 2 o 3 pregun-

tes amb un alt grau de correcció.

1 punt

L’alumne formula menys de 4 preguntes, però comet alguns errors, o bé en formula 1 amb un alt

grau de correcció.

0 punts

No formula cap pregunta de forma entenedora.


169


CIC

LES

UP

ER

IOR

Activity 4

Les frases possibles són:

- I go to the cinema.

- I play football.

- I play basketball.

- I go to the park.

- I go swimming.

- I watch television/TV.

- I listen to music.

- I read (a book)/(a comic).

- I play computer games.

- I have lunch/dinner.


3 punts

L’alumne diu les 5 frases amb un alt grau de correcció.

2 punts

L’alumne diu 4 frases com a mínim amb un alt grau de correcció o bé diu 5 frases amb algunes erra-

des.

1 punt

S’utilitzen només paraules soltes i no es fan les frases senceres.

0 punts

L’alumne no recorda bé el nom de les activitats.


170


CIC

LES

UP

ER

IOR

CICLE SUPERIOR. PROVA TIC - Instruccions d’aplicació

Abans del dia de la prova caldrà comprovar el correcte funcionament del CD que conté els fitxers

d’aquesta prova. És mot convenient llegir-ne el fitxer «llegeix-me».

Els alumnes no han d’utilitzar cap element que no sigui l’ordinador: ni paper, ni estris per a escriure.

Instal·lació abans del dia de la prova

(Aquests instruccions també estan disponibles en el fitxer «guia.html» del CD.)

Ordinadors en xarxa

1. S’ha de copiar la carpeta «cb» (disponible en el CD) en un espai de la unitat de xarxa compar-

tida on tots els ordinadors puguin accedir i escriure-hi.

2. En cada ordinador on s’aplicarà la prova s’ha de comprovar que el programari necessari per a

fer-la està correctament instal·lat i que és accessible. Per a això obriu el fitxer «install_cb.html»

en el navegador (preferiblement Mozilla Firefox) i seguiu les instruccions que s’hi indiquen.

3. Comproveu que l’accés a la prova és correcte. A mesura que instal·leu el programari en cada

ordinador, ja podeu anar verificant que l’accés a la prova (obrint el fitxer «índex.html») i la seva

visualització són correctes.

Ordinadors en xarxa

S’han de reproduir els passos anteriors (copiar la carpeta «cb» i comprovar el programari i l’accés

a la prova) en cadascun dels ordinadors on s’aplicarà la prova.

Preparació el dia de la prova

Aquesta prova consta d’una de dues activitats: una de comprensió escrita i l’altra d’expressió escri-

ta. La informació de la primera activitat és en les tres llengües del currículum de primària. Totes les

activitats han de ser resoltes individualment.

Abans de començar la prova, el mestre o la mestra ha d’engegar cada ordinador i obrir-hi el fitxer

«índex.html». Quan els alumnes s’asseguin a l’ordinador, han de trobar-hi la pantalla inicial i espe-

rar les indicacions que se’ls donaran.




pistes.


171

CICLE SUPERIOR. PROVA TIC · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LES

UP

ER

IOR

Un cop asseguts els alumnes, s’explicarà l’activitat:

– Ara fareu un treball amb l’ordinador. No treballareu amb paper: els resultats es guardaran

en l’ordinador.

Abans de començar, heu d’omplir la portada amb les vostres dades personals: el nom i els

cognoms, el nom del centre i el número del grup a què pertanyeu (aquest número el deci-

dirà el mestre en funció dels grups classe que hagin de passar la prova: l’aplicació preveu fins

a 6 grups).

Cal que us esforceu a fer la prova tan bé com sapigueu. La prova l’heu de fer individual-

ment i, per tant, no heu de consultar res ni demanar material a cap company.

Haureu de buscar informació sobre els manatís. Sabeu què són els manatís? Qui es recor-

da de les notícies que heu llegit i sentit?

En el cas de no haver fet prèviament l’avaluació amb el quadern CS1, l’aplicador no farà la sego-

na pregunta i comentarà que els manatís són uns animals.

Us heu d’imaginar que heu de fer un treball sobre aquests animals.

La prova consta de dues activitats.

Llegiu atentament cada pregunta i responeu en l’espai corresponent.

Haureu de buscar unes informacions en tres pàgines web sobre els manatís. Primer haureu

de dir quin tipus d’informació hi ha en cadascuna de les webs. Després haureu d’escriure

dos apartats del treball a partir de la informació de les webs, però utilitzant les vostres prò-

pies paraules.

Quan acabeu cada activitat, no us oblideu de desar els resultats. Si no ho feu, es perdrà la

feina que heu fet.


172

CICLE SUPERIOR. PROVA TIC · INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

CIC

LES

UP

ER

IOR

CICLE SUPERIOR. PROVA TIC - Clau de respostes

Per a verificar i completar les correccions, l’accés als quaderns de cada alumne es fa mitjançant el

fitxer ’guia.html’ de la carpeta ’cb_ep’. A banda de l’accés als quaderns individuals, també hi tro-

bareu un informe resum de cada grup.

Activitat 1

En aquesta activitat s’avalua la capacitat per a seleccionar informació de diferents fonts (compe-

tència SN23).

Marca la web o les webs on es troba cadascuna de les informacions següents:

Mamífers marins Manatís All about manatees

1. Nom científic X

2. Tipus d’animal X X X

3. Lloc on viuen X X X

4. Alimentació X X X

5. Reproducció X X

6. Animal en perill d’extinció X

La correcció d’aquesta activitat es fa automàticament. Es compten les files ben respostes (de 0 a

6 punts).


173

CICLE SUPERIOR. PROVA TIC · CLAU DE RESPOSTES

CIC

LES

UP

ER

IOR

Activitat 2

En aquesta activitat s’avalua la capacitat d’escriure textos a partir de la informació obtinguda de

diverses fonts (competència discursiva L16 i L17).

En el quadern virtual hi ha una única casella per a recollir les dues valoracions. Atès que és una case-

lla de text lliure, caldrà introduir les dues qualificacions amb un separador. Per exemple, si un alum-

ne té un 2 en competència discursiva i un 4 en competència lingüística, a la casella de puntuació

s’escriurà 2.4, 2-4, 2 4, 2/4, 2:4 o qualsevol altra fórmula similar.

En aquest apartat es valorarà de 0 a 4 punts cada un dels aspectes avaluats. Es descriuen les valo-

racions 4, 2 i 0. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies. També es donen exemples

de textos escrits amb les valoracions corresponents.

S’ha de fer la valoració a partir de les descripcions següents:


4 punts

L’alumne parteix de les informacions obtingudes en les diferents webs. Dóna una informació com-

pleta i elaborada amb les seves pròpies paraules. El text està ben lligat i no fa l’efecte de ser un

collage de diferents informacions. El contingut del text és correcte i respon a la demanda que se

li ha fet. Posa el títol dels apartats que ha de redactar.

2 punts

L’alumne parteix de les informacions obtingudes en les diferents webs. Dóna una informació incom-

pleta o bé no està elaborada amb les seves pròpies paraules. El text no està ben lligat i a vegades fa

l’efecte de ser un collage de diferents informacions. El contingut del text és correcte, pot tenir com a

màxim un error pel que fa a informacions. El text respon a la demanda. No hi ha el títol dels apartats.

0 punts

No es parteix de les informacions obtingudes en les diferents webs o l’explicació és desordena-

da i inconnexa. El contingut del text no correspon a la demanda o conté errors. No hi ha el títol

dels apartats.

Competència lingüística

4 punts

El text no té cap errada d’ortografia natural i pot tenir, com a màxim, una errada d’ortografia arbi-

traria objecte d’avaluació (veure les pàgines 138 i 139). Es manté el lèxic específic obtingut en les

webs consultades, i les paraules que s’incorporen formen part d’un lèxic ric i precís. No hi ha interfe-

rències lingüístiques ni en la morfosintaxi ni en el lèxic.


174


CIC

LES

UP

ER

IOR

2 punts

El text no té cap errada d’ortografia natural i pot tenir, com a màxim, 3 errades d’ortografia arbi-

traria objecte d’avaluació. Es manté el lèxic específic obtingut en les webs consultades, però s’in-

corporen algunes paraules que no formen part del mateix registre. Hi ha, com a màxim, 2 interfe-

rències lingüístiques sia en la morfosintaxi, sia en el lèxic.

0 punts

El text té més de 6 errades d’ortografia natural o arbitraria objecte d’avaluació. El lèxic és pobre o

no correspon al registre propi d’un text expositiu. Hi ha més de 5 interferències lingüístiques sia en

la morfosintaxi, sia en el lèxic.




Exemple 1

Viuen a la zona del tropic, el manatí del caribe vive en centroamerica.

Els manatins son hervibors, la seva boca esta adaptada per a menjar plantes, menjen moltes algues.

Competència discursiva Competència lingüística

Valoració 2 1

Exemple 2

ON VIUEN

Els manatís, com tenen molt menys greix que els altres animals, viuen a llocs on l’aigua és més calent que

l’altra. Al tenir el seu cos amb aquesta forma, els ajuda a retenir més la calor al seu cos. Acostumen a viure a

llocs tropicals i subtropicals, pel fet de que l’aigua és més calenta i no tenen problemes.

ALIMENTACIÓ

Els manatís són mamífers marins herbívors, que menjen tot tipus d’algues i de plantes submarines. Al no tenir

mans ni pates que l’ajudin a agafar el menjar, tenen un llavi superior que els ajuda a empenyer el menjar, men-

jen molt millor.


Valoració 4 3

Exemple 3

La majoria dels manatís viuen en aigües tropicals o subtropicals, perque representa un problema mantenir la

temperatura del cos perque no tenen la mateixa quantitat de greix que els altres mamífers marins.

Els manatís estan adaptades per a la vida herbívora, la boca i les dents dels manatís estan adaptades per a

la vida herbívora, mengen grans quantitats d’algues.


Valoració 3 4


175


CIC

LES

UP

ER

IOR

Exemple 4

ON VIUEN: viuen en el mar en les zones calides i en les zones fredes.

S’ALIMENTEN DE...: algues perquè són herbibors. Pero basicament ’salimenten de peixos i calamars.


Valoració 0 4

Exemple 5

Viuen a Florida, a les antilles, a l’amazonia, a l’oest d’africa i a l’oceà Indic. Los manaties son los unicos mami-

feros hervivoros.s’alimenten de grans quantitats d’algues. viuen a la zoba del tropic.tambe viuen a Madagascar,

Australia i a les costes dele oceans Indic i pacific i tabe a Sud America


Valoració 0 0

Exemple 6

Lugares donde se encuentra el manatís viu: florida, amazonian, dugog estos lugares se encuentran en west

african.

Lo que menjen el manatís: plantas fibrosas, plantas marinas, arena perque són herbivovors.


Valoració 1 0


176


CIC

LES

UP

ER

IOR

Guia d'aplicació i correcció

Documents

Transcript of Guia d'aplicació i correcció