Guia Bat Llengua 1

IUG A BAT

Llengua catalana i literatura 1Equip d’autors

Teresa Guiluz i VidalEduard Juanmartí i Generès

Dibuixos

Toni Batllori

Equip pedagògic i editorial

Edició

Eva Mengual

Coordinació de l’àrea de llengua

Clara Ametller

Coordinació pedagògica

Anna Canals

Direcció general

Xavier Carrasco

Primera edició: juny de 2008

Disseny gràfic: CASS

Maquetació: Oriol Cabrero

Correcció: M. Mercè Estévez

Direcció editorial: Jesús Giralt

© 2008, Teresa Guiluz i Vidal, Eduard Juanmartí i Generès

© 2008, Enciclopèdia Catalana SAUJosep Pla, 95. 08019-Barcelonawww. enciclopedia-catalana.comwww.text-lagalera.cattext-lagalera@grec.cat

Impressió:Service PointPau Casals 161-16308820 El Prat de Llobregat

ISBN: 978-84-412-1730-0

Dipòsit legal: B-32.167-2008

La reproducció total o parcial d’aquesta guia per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.

DNÍ E X

5 El projecte BAT de Text-La Galera

9 Currículum Batxillerat (LOE)

20 Estructura didàctica de les unitatsLlengua catalana –––––––––––––––––––––––––– 20

Literatura––––––––––––––––––––––––––––––––– 22

25 Programació dels continguts, objectius, criteris d’avaluació i competències bàsiquesLlengua catalana –––––––––––––––––––––––––– 26

Literatura –––––––––––––––––––––––––––––––– 46

67 Solucions de les activitatsLlengua catalana –––––––––––––––––––––––––– 68

Literatura ––––––––––––––––––––––––––––––– 100

El projecte BAT de Text-La GaleraEl projecte editorial de Text es va iniciar l’any 92 amb l’apa-rició al mercat escolar d’una nova línia pedagògica i didàcti-ca. Durant aquests anys, a més d’ampliar l’oferta dels nostresmaterials didàctics, també els hem hagut d’anar adaptant,seguint els canvis educatius, a les disposicions que s’han anatestablint des de les administracions públiques. Així, doncs,amb esforç hem aconseguit bastir una línia de llibres de texti materials curriculars per a tots els nivells educatius, des d’in-fantil fins al batxillerat.

El projecte de Batxillerat per a les àrees de Llengua cata-lana i literatura i Lengua castellana y literatura que presen-tem ha estat creat amb l’objectiu d’incorporar les novetatsque preveu la nova llei en l’enfocament didàctic de l’ense-nyament de l’àrea, partint d’una visió comunicativa i funcio-nal de la llengua i una valoració del fet literari basada en lainterpretació pautada dels textos de les antologies proposa-des.

Ens mou l’interès de facilitar als estudiants l’ús de la llen-gua com a instrument de comunicació, per convertir-los-enen uns bons usuaris. Pretenem que l’alumnat apreciï el valorcultural que al llarg dels anys ha aportat la literatura al saberhumà. Pretenem, també, que desenvolupin un sentit crític i unes estratègies d’interpretació dels textos que els ajudin a trobar el gust per una lectura eficaç i comprensiva. I, final-ment, pretenem que en acabar el Batxillerat siguin capaçosde superar amb èxit les proves d’accés a la universitat.

En aquesta guia, els professors i les professores hi troba-reu la justificació de l’estructura didàctica de les unitats, laprogramació de cada unitat, els objectius didàctics, els crite-ris d’avaluació i la justificació de les competències bàsiques;a més de les solucions de totes les activitats proposades enel llibre de l’alumne.

Els materialsL’oferta de Llengua catalana i literatura per a Batxillerat la componen:

Els llibres de l’alumne/a

Les guies didàctiquesper al professorat(també en CD)

La col·lecció Les Eines de Proa,que actualment té 60 títols publicats. L’objectiu d’aquesta col·lecció és oferir un repertori de lectures, un material didàctic i unes propostes de treball adreçades a acostar la literaturai el plaer de la lectura als estudiants d’ESO i Batxillerat.

A més, els professors i les professores trobareu més informació en la nostra web:

www.text-lagalera.cat

La informació i l’organització del llibre de primer cursEls continguts del llibre han estat seqüenciats en 20 unitats,10 de llengua i 10 de literatura. Les unitats són monogràfi-ques, excepte en els casos en què per la complexitat delscontinguts calia que un tema fos tractat en més d’una uni-tat.

10 Unitats de llengua(gràficament marcades de color vermell)

Informació expositiva dels continguts.

Activitats graduades segons la dificultat.

Textos i fragments d’anàlisi seleccionats.

Treball de normativa.

10 Unitats de literatura (gràficament marcades de color verd)

La informació és expositiva en dos nivells de lectura: el cosdel text i els marges complementaris.

L’estudi de la literatura és per gèneres i cronològic.

Selecció acurada de textos representatius de cada períodeliterari.

Anàlisi i comentari de text pautat.

Els textos van acompanyats d’activitats, ja sigui de com-prensió, d’anàlisi o d’interpretació.

CURRÍCULUM BATXILLERAT LOE GUIA DIDÀCTICA 9

* Annex 2. Matèries comunes. Àmbit de llengües (10/04/2008). Pendent de publicació en el DOGC.

El batxillerat és la continuació de l’escolaritzacióobligatòria i l’inici estructurat de la formació cientí-fica. Per tant, ha de tenir com a finalitat la consoli-dació dels aprenentatges bàsics que necessita qual-sevol ciutadà o ciutadana per esdevenir participantcrític en la vida social, i també ha de preparar l’a-lumnat per a la recerca i el tractament de la infor-mació propis de l’ensenyament superior, tot garan-tint la necessària coherència i equilibri de laformació humanística.

En coherència amb els currículums de l’educacióprimària i l’educació secundària obligatòria, en elbatxillerat també cal articular i coordinar els ense-nyaments de les diferents llengües que s’ensenyenal centre. Per això, l’esquema del currículum és elmateix. Molts dels elements estan estretament rela-cionats i posen de manifest que l’objectiu central del’ensenyament-aprenentatge de totes les llengües ésel desenvolupament de la competència plurilingüei intercultural.

Per a la consolidació dels aprenentatges bàsics rea-litzats durant l’educació obligatòria, les matèries lin-güístiques, de llengua i literatura, s’han de centrarfortament en els aspectes de la cultura humanísticade la formació de l’alumnat i en el desenvolupa-ment de les capacitats comunicatives afavoridoresde les capacitats d’anàlisi, síntesi i crítica per a l’ac-cés i elaboració de la informació que es genera enla nostra societat, cosa que es produeix sobretot enl’ús dels mitjans de comunicació i les TIC; així comde la potenciació de les actituds positives davant ladiversitat i pluralitat de la nostra societat.

Pel que fa a la iniciació en la recerca, cal una eficaçarticulació de les propostes d’ensenyament delsrecursos lingüístics des de les matèries lingüístiquesi les no lingüístiques, a fi que aquest desenvolupa-ment sigui el més harmònic i eficaç possible. Calque, en finalitzar el batxillerat, l’alumnat esdevinguiun bon receptor i emissor que participa en interac-cions comunicatives. Per tant, és necessari quedomini els diferents tipus de discurs però, de mane-ra especial, els discursos acadèmics que li permetininteractuar i construir el coneixement necessari enels àmbits social, científic, tècnic, cultural i literari.Es tracta de potenciar aquest domini en les llengüesdel país, però també en una o dues llengües estran-

geres, amb un enfocament clarament funcional enels àmbits curriculars no lingüístics.

Els objectius d’aprenentatge lingüístic i comunicatiuno són exclusius del treball acadèmic de les matè-ries lingüístiques, sinó que han de ser compartits pertotes les matèries i àmbits d’ensenyament i apre-nentatge del batxillerat.

L’ensenyament de les llengües s’ha de fer a partirdel seu ús en situacions comunicatives diverses quel’omplin de significat. Això suposa que, en les acti-vitats d’ensenyament i aprenentatge de les diferentsmatèries cal considerar com a element central elscontinguts propis de cadascuna d’elles. En el cas deles matèries lingüístiques, el contingut específic ésla literatura (oral i escrita) i les construccions lin-güístiques i audiovisuals pròpies dels diferents mit-jans de comunicació i tot allò que es pot relacionaramb la funció estètica de la llengua.

L’estudi de la literatura és un objectiu central del’ensenyament i aprenentatge de llengües; a partirde la lectura, l’anàlisi, la reflexió, la interpretació i lautilització dels textos literaris serà possible mostrarles veritables capacitats de l’instrument lingüístic. Elcontacte i l’estudi de les obres més rellevants de latradició literària dels nostres àmbits lingüístics ha deser un motiu d’enriquiment que només el professo-rat de la matèria pot propiciar. A partir d’aquestcontext cal afavorir l’anàlisi i explicació dels fets lite-raris, situats en el seu context social, històric i cul-tural, per poder procedir a la crítica que representala interpretació i presa de posicions. Les activitats esbasaran sobretot en la lectura i la comprensió delstextos, la qual cosa farà possible la redacció d’anà-lisis, comentaris, explicacions i crítiques. Així mateix,com a tasca complementària, es poden tenir encompte també els exercicis de versionat i imitació.

Actualment, l’aprenentatge lingüístic no pot oblidarel paper que hi tenen els mitjans i les tecnologies dela informació i la comunicació. Cal facilitar les einesnecessàries per comprendre i interpretar críticamentels seus productes, com són la publicitat i els dife-rents programes o gèneres, amb una atenció espe-cial a les especificitats de les llengües i els llenguat-ges audiovisuals amb què es construeixen les sevesproduccions. Això contribueix a construir també lacapacitat per esdevenir productor i comunicador de

Currículum Batxillerat (LOE)*

GUIA DIDÀCTICA CURRÍCULUM BATXILLERAT LOE10

missatges susceptibles de ser vehiculats mitjançantdiferents mitjans i tecnologies (competència medià-tica i digital).

Un dels eixos fonamentals en les matèries lingüísti-ques (com ja s’ha vist en els altres nivells educatius)és la competència plurilingüe i intercultural, que hade ser a la base de tots els processos d’ensenya-ment-aprenentatge de les llengües i la literatura; lespropostes del Marc Europeu Comú de Referènciahan de ser el substrat sobre el qual construir l’en-senyament i aprenentatge de les llengües.

L’aprenentatge de llengües estrangeres, i més en uncontext de bilingüisme, contribueix decisivament a l’educació lingüística integral de l’alumnat de bat-xillerat, tal com es descriu en aquesta introducció, i aporta una perspectiva privilegiada per abordar lareflexió sobre el binomi llengua-comunicació des dela distància a la llengua objecte d’estudi, en què sesitua el parlant-aprenent. Des d’aquest emplaça-ment distanciat, el parlant-aprenent es troba enposició per abordar, per exemple, les relacions entrellengua i cultura, endegar la reflexió sobre similitudsi diferències de tipus pragmàtic o cultural entre llen-gües, prendre consciència sobre les diferents inter-pretacions que des d’altres societats es fan delsmateixos fets, o de les diferents formes que llengüesi cultures tenen de configurar les regles de funcio-nament del sistema lingüístic, ja siguin aquestesregles gramaticals, fonològiques, pragmàtiques o discursives.

Competències específiques de l’àmbit de llengües

Una de les prioritats de tot el procés d’aprenentat-ge i, molt especialment, de les matèries lingüísti-ques és aconseguir dotar l’alumnat de competèn-cia comunicativa.

El desenvolupament d’aquesta competència supo-sa el diferent domini de llengües, tant oralmentcom per escrit, en múltiples suports i amb el com-plement dels llenguatges audiovisuals. Per la sevanaturalesa, ha d’esdevenir una eina important peraprendre a aprendre i ha de possibilitar la interac-ció eficaç amb l’entorn. El treball amb una bonavarietat de contextos i finalitats determinarà l’asso-liment d’aquest objectiu.

Aquesta competència es desenvolupa en totes lesmatèries i, per tant, demana la coordinació del pro-fessorat del centre per afavorir-la. A més, cal tenirmolt en compte la importància de la mediació

i interacció oral com a eines per a la resta dels apre-nentatges. El Marc Europeu Comú de Referència deles llengües és un instrument vàlid que contribueixa definir de manera operativa les diferents subcom-petències i els diferents nivells d’assoliment de lacompetència comunicativa.

Les matèries lingüístiques tenen una responsabilitatplena en el desenvolupament de la competènciaestètica i literària, si tenim en compte que la lite-ratura és la màxima expressió de les possibilitatsd’una llengua i una eina immillorable per a l’anàli-si, el coneixement i la reflexió sobre l’experiènciahumana. Així mateix, avala les possibilitats expres-sives i creatives de les llengües i afavoreix el desen-volupament de la pròpia competència comunicati-va. A més, és la base de construccions artístiques enaltres formats expressius, com ara el cinema, lescançons, etc.

La competència plurilingüe i intercultural com-pleta els plantejaments monolingües presents enmoltes de les propostes “lingüístiques”. En l’àmbitde l’ensenyament de les llengües esdevé un nucliarticulador dels seus aprenentatges, ja que plantejal’estudi de la diversitat i de la variació lingüísticacom un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir en la repre-sentació, la interpretació i comprensió de la realitatque ens envolta. En aquest punt caldrà tenir encompte les propostes del Marc Europeu Comú deReferència, substrat sobre el qual construir l’ense-nyament i aprenentatge de les llengües.

Les matèries lingüístiques participen també, com laresta de matèries d’aprenentatge, en el compromísde dotar l’alumnat de la competència en la recer-ca i el tractament de la informació. Els aspectespropis de l’àmbit se centren en la recerca i reflexiósobre l’entitat de la llengua i els llenguatges, i elsmúltiples aspectes de la reflexió literària. Sens dubteserà necessària una tasca important de coordinacióamb la resta de l’equip docent per consensuar estra-tègies i itineraris que facilitin els mètodes de recer-ca, la sistematització de la informació, l’ús de lesdiferents fonts i la planificació i elaboració del pro-ducte final.

Contribució de l’àmbit de llengües a les competències generals del batxillerat

L’àmbit de llengües contribueix de manera directaal desenvolupament de les competències generalscomunicativa, de recerca i tractament de la infor-


mació. Així mateix, contribueix també en el desen-volupament de les competències digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacció ambel món, ja que en l’àmbit de llengües cal considerarl’ús de les tecnologies, eina imprescindible en qual-sevol dels camps d’estudi, professionals o del treball;el paper que juga la dimensió plurilingüe i intercul-tural en el desenvolupament de la competència per-sonal i interpersonal, i el paper de la dimensió estè-tica i literària com a constructora de representacionsde la realitat: la metàfora i la creativitat són einesnecessàries, en general, per poder interpretar ade-quadament el món i actuar raonadament.

Estructura dels continguts

Els continguts de les matèries lingüístiques es pre-senten en quatre apartats: dimensió comunicativa;dimensió estètica i literària; dimensió plurilingüe i intercultural, i dimensió de recerca i tractament dela informació.

Els continguts de la matèria de llengua i literatura(catalana i castellana), en el primer curs, se centrenen la dimensió estètica i literària. Aquesta dimensióés un dels apartats propis i fonamentals de la matè-ria i, tenint en compte la diversitat de suports enquè es poden presentar les obres, ha de ser l’origeni motor de moltes de les activitats de la matèria. Elscontinguts tenen com a eix l’hàbit de la lectura i eldesenvolupament de la competència de lector lite-rari (aspecte fonamental i eix per a les activitats dereflexió i aprenentatge de la llengua i la literatura);els tòpics, els moviments i els gèneres literaris; i l’ex-pressió personal.

En el segon curs, els continguts se centren en ladimensió comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja elseixos per a l’ús comunicatiu de la llengua i dels llen-guatges (elements compartits amb la resta de matè-ries) amb els recursos necessaris per a la participa-ció en interaccions i la comprensió i producció dediscursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexiómetalingüística necessària per al control, compren-sió i correcció de les produccions apareix aquí coma clar referent de la funcionalitat que han de teniraquests coneixements, superant una visió puramentgramaticalista de l’aprenentatge d’una llengua.

La dimensió plurilingüe i intercultural, que cal tre-ballar coordinadament amb els continguts de lallengua estrangera, pren com a punt de partida lareflexió metalingüística que afavoreix les transfe-

rències d’aprenentatges necessàries per al desenvo-lupament de la competència plurilingüe i intercul-tural. Els continguts se centren en els coneixements,procediments i actituds que cal emprar per afrontarla pluralitat de la nostra societat.

La dimensió de recerca i tractament de la informa-ció, present en els dos cursos, es pot considerar comuna part de la dimensió comunicativa orientada a lainiciació en el camp de la investigació, que és undels objectius centrals dels estudis superiors.

Per desenvolupar els continguts cal la coordinacióentre el professorat de totes dues matèries de llen-gua i literatura. Cada centre ha de dissenyar un pro-jecte propi de manera que s’evitin repeticions i s’a-favoreixin relacions significatives.

Connexió amb altres matèries

Des de la perspectiva de la construcció dels saberspropis de cada matèria, totes les matèries s’han deplantejar el treball coordinat de la competènciacomunicativa. Per aquest motiu, tots els contingutsd’aquesta dimensió s’han d’interpretar en la clau decadascuna de les matèries.

Si es pren com a referència l’aprenentatge de llen-gües estrangeres, el seu domini facilita l’accés i latransmissió de sabers en els diferents àmbits deconeixement acadèmic, alhora que aquests conei-xements poden prendre noves perspectives en serabordats com a temes de discussió en les classes dellengua estrangera. Així, doncs, tots aquests aspec-tes s’han d’atendre d’una manera especial quan s’u-tilitzi com a llengua vehicular de les matèries no lingüístiques alguna altra llengua que no sigui elcatalà.

El mateix que s’ha dit respecte a la dimensió comu-nicativa cal aplicar-ho a la dimensió de recerca i trac-tament de la informació. Entre tot el professorat calconsensuar els continguts pensant, sobretot, en larealització del treball de recerca. La coordinació, i tant com es pugui la integració, de totes les matè-ries lingüístiques és el primer que cal fer d’unamanera global per aconseguir un bon domini de lesllengües. Com diu el Marc Europeu Comú de Refe-rència, els humans tenim una competència subja-cent comuna, la competència plurilingüe i intercul-tural, el desenvolupament de la qual demana unacoherent coordinació de tot el professorat.

Hi ha un primer nivell de coordinació, bàsic i im-prescindible, que consistiria en la informació del


que es fa en cadascuna d’elles. L’ideal, però serà l’ar-ticulació dels objectius i continguts.

En aquest camp hi ha molts elements que es podencompartir, tot evitant les repeticions inútils. Perexemple en aquests continguts: ús de les estratègiesnecessàries per prendre la paraula o intervenir en elmoment adequat i col·laborant perquè la interacciósigui reeixida; i per defensar els punts de vista per-sonals amb precisió i respecte vers les altres perso-nes. Lectura i treball sistemàtic de textos de tipolo-gia diversa, amb interpretació guiada de les ideescomplexes i posicionament crític davant del textliterari, dels mitjans de comunicació o altres. Ob-servació atenta de discursos de tota mena, identifi-cació del registre lingüístic i del gènere o tipologia,si s’escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per auna captació rigorosa del contingut, a fi d’adoptaruna posició crítica en la seva interpretació.

En un altre àmbit, les matèries lingüístiques tenenen comú amb l’àmbit de ciències socials l’aproxi-mació a l’actualitat política, econòmica, social, cul-tural a través de la lectura de la premsa –impresa o en format digital– i el visionat de noticiaris.Aquestes activitats afavoreixen el debat sobre lescauses i conseqüències dels esdeveniments del nos-tre entorn, amb la qual cosa s’ofereix un terreny dereflexió totalment compartit amb les matèries defilosofia i ciutadania, història de la filosofia i història.

Amb aquestes matèries caldrà establir una coordi-nació eficaç que eviti repeticions i que afavoreixi lesnecessàries transferències de recursos, principal-ment de coneixements i de procediments.

Així mateix, el treball sobre les manifestacions artís-tiques de la literatura universal o sobre el cinemapermet explorar temes, obres i autors a través d’unallengua estrangera i presenta oportunitats per abor-dar el valor de les diferents llengües i cultures.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L’aprenentatge de llengües no és el resultat de l’a-cumulació de sabers superposats, presentats deforma lineal sinó que cal assegurar que es repren-guin en cada curs de manera cíclica els diferentscontinguts. Per això és important l’elaboració d’unprojecte propi de cada centre educatiu que precisiels continguts de manera que s’evitin repeticions is’afavoreixin relacions significatives, tot evitant quecada un dels continguts sigui tractat aïlladamentdels altres.

Per al desenvolupament del currículum és moltnecessària la coordinació de tot el professorat. Estracta d’afavorir l’enfocament comunicatiu i larecerca i el tractament de la informació en relacióamb tots els continguts de les matèries. El fet quetotes les llengües tinguin una mateixa estructura decurrículum i que el català i el castellà prenguin, amés, els mateixos continguts, n’hauria de facilitarl’acord. Per això, la planificació coordinada entre totel professorat de llengües i entre aquest professorati el de les altres matèries és essencial per garantiruna millora substancial en l’educació lingüísticaintegral de l’alumnat de batxillerat.

La llengua s’aprèn mitjançant el seu ús en situacionsque incitin a l’ús de recursos variats. Per això, calplantejar unitats d’ensenyament-aprenentatge-comunicació que afavoreixin les interaccions peraprendre, la reflexió sobre l’elaboració dels discur-sos i el treball col·laboratiu per tal de comunicar elconeixement elaborat o assolit.

Un element complementari afavoridor de l’apre-nentatge de llengües és la presa de consciènciasobre la relació entre els significats i les formes lingüístiques que vehiculen aquests significats. Eltreball de sensibilització sobre formes gramaticals,marcadors discursius, efectes pragmàtics dels enun-ciats, de la sintaxi de la imatge, etc., cal fer-lo a par-tir de les activitats de comunicació en situacionsreals o simulades, que es desenvolupen a la classede llengua.

Segons això, les seqüències de continguts no s’hande fer a partir de la lògica de les teories lingüísti-ques, literàries o dels llenguatges audiovisuals, sinóa partir d’unitats comunicatives, per fer possible laconstrucció de la pròpia consciència dels mecanis-mes de funcionament de les llengües i els llenguat-ges dels diferents sistemes de comunicació que lavehiculen en la nostra societat.

L’estudi de la literatura ha de partir del contactedirecte amb les obres, la qual cosa fa necessari dis-posar de material que ajudi a la contextualització i a la interpretació d’acord amb les coordenades delmoment de la creació. El nucli del treball de cadamatèria (català i castellà) serà la lectura d’obrescompletes o antologies de diferents gèneres. A par-tir d’aquestes lectures i l’anàlisi i contextualitzacióbàsica per al reconeixement de les seves caracterís-tiques, s’elaboraran treballs que podran ser en dife-rents suports i formats, amb la qual cosa s’afavoriràl’assoliment de les eines bàsiques per a la realitza-ció del treball de recerca de batxillerat.


La lectura d’obres de literatura, de la premsa, l’au-dició de cançons i recitals de poesia, l’assistència a obres teatrals i cinema, el visionat d’audiovisualso d’altres, ha de permetre establir relacions entretextos, idees i situacions socials i històriques, com aeina per a la construcció de la pròpia identitat enintegrar-se en la cultura oberta, viva, actual i diver-sa de la nostra societat. Per tant, caldrà guardar l’e-quilibri que contempli les obres de reconegudavàlua que facin presents diferents tòpics, movi-ments i gèneres literaris i que rastregi les manifes-tacions populars i més properes a l’alumnat per cer-car-hi els elements que poden motivar-los.

Els objectius fonamentals del treball sobre els textosseran l’estudi dels mecanismes característics delllenguatge literari, la vehiculació de valors, la potèn-cia expressiva, així com l’acostament a la realitatactual i a l’experiència pròpia, per tal d’establir undiàleg que faci esdevenir ben viu el llegat clàssic.Amb aquesta finalitat, entre altres, sembla adienttant el treball de recreació i de transformació enaltres gèneres i formats, com la comparació, anàlisii crítica de les diferents versions existents de lesobres que són objecte d’estudi.

Atès que l’element estructurador de les activitatsdocents és el conjunt de continguts relacionats cen-tralment amb la literatura i també amb els mitjansde comunicació cal assegurar que en les diferentsllengües i cursos es tinguin en compte les diferentsperspectives de l’estudi de cada un d’aquests con-tinguts: els diferents gèneres/formats, els tòpics, elsmoviments literaris...

La matèria es desenvolupa en dos cursos, però enfer-ho en les dues llengües, cal articular els contin-guts de manera que no es repeteixin innecessària-ment, sinó que s’estableixin relacions significativesentre els aprenentatges.

AVALUACIÓ

En plantejar l’avaluació sumativa i certificativa, el cri-teri bàsic ha de ser la capacitat comunicativa, d’unamanera més concreta la que és necessària per aldesenvolupament de les activitats d’aprenentatge.

Les dades sobre el progrés dels estudiants obtingu-des a través de tasques d’avaluació formal –exà-mens o altres formats– s’hauran de complementaramb activitats d’avaluació semiformal o informal,com ara l’observació sistematitzada de l’actuaciódels estudiants durant les activitats d’aprenentatge,la valoració de dossiers de treball o d’altres.

Perquè les tasques d’avaluació formal acompleixinla funció d’aclarir les prioritats de la matèria, ésessencial que inclogui, a més dels escrits, tasquesd’avaluació de les competències orals productives.

Per objectivar el grau d’assoliment en cada àmbit decomunicació, oral, escrita i audiovisual, es poden ferservir diferents instruments d’observació com ara elsllistats de control, les escales o les graelles d’obser-vació. El Portfolio Europeu de Llengües ofereix unconjunt de descriptors de competències d’inesti-mable valor per a l’aprenent i el professorat.

Les activitats d’avaluació formativa o formadora sónessencials perquè el professorat pugui ajustar pro-gressivament la seva acció docent a les necessitatsdels estudiants i perquè l’alumnat esdevingui agentdel seu progrés. Les activitats d’auto i coavaluació,a més, són essencials per al desenvolupament del’autonomia de l’aprenent que li ha de permetrefixar-se metes realistes d’aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessàries peraconseguir-les.

Les activitats d’autoavaluació i coavaluació són es-pecialment profitoses si es presenten associades alsistema d’avaluació sumativa. Per aquesta raó, ésrecomanable que els estudiants aprenguin a fer ser-vir les escales de descriptors que el professorat uti-litza en l’avaluació sumativa, si cal, mitjançant ver-sions simplificades.

OBJECTIUS

Les matèries de llengua catalana i literatura i de llen-gua castellana i literatura del batxillerat tenen coma finalitat el desenvolupament de les capacitatssegüents:

Valorar les llengües com a mitjans de comunicari per a la cohesió social, com a eines d’apre-nentatge, i com a instruments d’accés a l’oci i alplaer estètic.

Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar demanera crítica els textos literaris, per tal d’en-tendre’ls i d’interpretar-los d’acord amb els dife-rents contextos històrics i socials.

Potenciar la capacitat d’imaginació i d’abstrac-ció, per descobrir la literatura com a via derepresentació i interpretació del món i de lavida, cosa que comporta un enriquiment perso-nal directament relacionat amb la capacitat pergaudir del plaer estètic.

3

2

1


Expressar oralment, per escrit i amb l’ús d’altresmitjans complementaris la reflexió que genera lalectura i l’anàlisi dels textos literaris.

Participar de manera activa, reflexiva i crítica eninteraccions comunicatives de diferent maneraque són necessàries per a la realització de les tas-ques, la construcció de coneixements o la par-ticipació en la vida social.

Comprendre discursos orals i escrits propis delsdiferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mit-jans de comunicació.

Ser capaços de fer un ús correcte de la llenguaen diferents situacions i amb diferents finalitats,especialment en l’àmbit acadèmic. Prendreconsciència de la pròpia manera d’expressar-seper millorar l’eficàcia comunicativa.

Fer del coneixement gramatical una eina eficaçper a aprofundir en la comprensió, anàlisi i co-mentari de textos i, en general, en la millora del’ús de la llengua.

Obtenir, interpretar i valorar informacions dediversos tipus i opinions diferents, emprant ambautonomia i esperit crític les tecnologies de lainformació i la comunicació.

Conèixer i valorar la riquesa de la realitat pluri-lingüe i pluricultural del món actual i més con-cretament de Catalunya i d’Espanya.

Analitzar els diferents usos socials de les llengüesi evitar els estereotips lingüístics que comportenjudicis de valor i prejudicis.

CONTINGUTS

Primer curs

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Participació en converses sobre textos literaris

– Gestió fluida i espontània de les interaccions oralsen la realització de comentaris literaris i per a laconstrucció del coneixement.

– Ús de les estratègies necessàries per adequar-se encada moment als altres participants en la interac-ció i per col·laborar-hi eficaçment.

– Ús de les estratègies necessàries per prendre laparaula o intervenir en el moment adequat i col-laborant perquè la interacció sigui reeixida; i perdefensar els punts de vista personals sobre litera-

tura amb precisió i respecte vers les altres per-sones.

– Participació en converses sobre literatura amb fle-xibilitat i eficàcia, matisant les opinions pròpies i responent adequadament en situacions d’hu-mor, doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos literaris

– Lectura, anàlisi i comprensió crítica de textos lite-raris, per tal d’interpretar l’expressió de diferentscontextos històrics i socials, i a fi que ajudin a l’en-riquiment personal i a la descoberta del plaer es-tètic.

– Lectura en veu alta i comentari d’obres breus i defragments representatius de les distintes èpoques,gèneres i moviments, de manera que es recone-guin les formes literàries característiques, es pren-gui consciència de certs temes i de l’evolució dela manera de tractar-los.

– Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra història, tot relacionant-los ambels corrents estètics i literaris en els quals s’ins-criuen i per fer la comparació amb altres obres dela literatura universal.

– Consolidació de l’autonomia lectora i valoració dela literatura per al coneixement d’altres mons,temps i cultures.

– Utilització autònoma de la biblioteca del centre,de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.

– Comprensió, anàlisi i caracterització dels recursospropis del món de la ficció (especialment de laliterària) en la societat actual.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

– Elaboració d’un discurs crític argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequació,coherència, cohesió i correcció lingüística.

– Elaboració de textos amb voluntat literària a par-tir de l’anàlisi i la imitació tècnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte d’a-nàlisi.

– Planificació de l’estructura del discurs en relacióamb els gèneres tradicionals: prosa, poesia i tea-tre.

– Composició escrita i audiovisual de breus seqüèn-cies de teatre, cançó, guió cinematogràfic, còmic,publicitat…, amb especial atenció al llenguatgeliterari.

11

10

9

8

7

6

5

4


Coneixement dels textos clàssics de la literatura

– Coneixement de la tradició literària (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb l’a-jut complementari d’altres mitjans.

– Identificació de la simbologia, dels estereotips i dels tòpics de l’imaginari col·lectiu en textos lite-raris, i amb l’ajut de recursos audiovisuals (can-çons, pel·lícules…).

– Identificació i contextualització de manifestacionsliteràries diverses en l’estructura dels diferents gène-res literaris, tal com apareixen en els contextos his-tòrics i culturals: narratius, poètics, teatrals o d’altres.

– Reconeixement de les convencions, interpreta-cions i adaptacions d’obres representatives de lanostra història literària en el teatre, el cinema i enaltres manifestacions estètiques.

– Identificació de les formes retòriques que consti-tueixen els recursos més habituals del llenguatgeliterari.

– Reflexió sobre els grans temes de la literatura, rela-cionant-los amb obres de gèneres diversos i foca-litzant-ho, bàsicament, en autors i autores con-temporanis.

– Coneixement de les convencions, interpretacionsi adaptacions d’obres representatives de la histò-ria literària en el teatre, el cinema i en altres mani-festacions estètiques.

Literatura catalana

– Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tòria: de la prosa de Ramon Llull a la novel·la cava-lleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. Literaturapopular: les rondalles. El desenvolupament de lanovel·la realista i naturalista: Narcís Oller.

– Els nous models narratius en el segle XX: narrativamodernista (Víctor Català), narrativa de postguerrai contemporània (Mercè Rodoreda, Pere Calders,Manuel de Pedrolo).

– Poesia: formes i temes. De la poesia trobadorescaa la poesia del segle XV: Ausiàs March. La poesiapopular: el cançoner La Renaixença: poesiaromàntica (Jacint Verdaguer). La poesia del segleXX: poesia modernista (Joan Maragall, l’EscolaMallorquina), noucentista (Josep Carner), avant-guardista (Joan Salvat-Papasseit), la poesia de tra-dició simbolista (Carles Riba, J. V. Foix), la poesiade postguerra (Salvador Espriu, Pere Quart), lapoesia contemporània (Miquel Martí i Pol, GabrielFerrater).

– Teatre: formes i temes. Dels orígens del teatre alteatre del segle XIX: la Renaixença (Àngel Guime-rà). El teatre del segle XX: teatre modernista(Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter), el teatrede Josep M. de Sagarra; teatre de postguerra(Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa).

– L’assaig i el memorialisme al llarg del segle XX

(Josep Pla i Joan Fuster).

Literatura castellana

– Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tòria: de l’èpica medieval i les formes tradicionalsdel relat a la novel·la. Cervantes i la novel·la mo-derna. El desenvolupament de la novel·la realistai naturalista en el segle XIX. De la novel·la rea-lista i naturalista als nous models narratius en elsegle XX. La novel·la i el conte hispanoamericansen la segona meitat del segle XX.

– La poesia: formes i temes. De la lírica popular i culta de l’Edat mitjana a les noves formes i temesde la poesia del Renaixement i del Barroc(Garcilaso, Lope de Vega, Quevedo, Góngora).Les innovacions de la lírica romàntica. De les inno-vacions de la lírica romàntica i el Simbolisme a lesAvantguardes (Bécquer, Machado, Lorca…). Ten-dències de la lírica en la segona meitat del segleXX. La presència de la poesia hispanoamericana.

– El teatre: formes i temes. Dels orígens del teatreen l’edat mitjana al teatre modern. Lope de Vegai el teatre clàssic espanyol, característiques, signi-ficat històric i influència en el teatre posterior. Delteatre romàntic a la tradició i renovació en el tea-tre del segle XX.

– L’assaig: els orígens del periodisme i de l’assaig enels segles XVIII i XIX.

– L’evolució de l’assaig al llarg del segle XX.

DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

– Ideació, planificació i execució individual o engrup de projectes de recerca en literatura, en larealització dels quals calgui la captació, seleccióprocessament i interpretació de dades i la comu-nicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

– Identificació i localització de la informació con-trastant-ne el rigor i la credibilitat.

– Elaboració de continguts interpretant la vinculacióentre informació diversa i ampliant el coneixe-ment.


– Elaboració del producte final amb la forma i con-tingut adients.

– Comunicació pertinent del producte final i de lesconclusions, a partir del coneixement dels canalsde difusió.

– Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comuni-cació del coneixement.

– Consciència de la dimensió ètica del maneig i úsde la informació (conèixer la forma adequada derespectar els drets d’autoria, de citar adequada-ment les fonts consultades seguint alguna normaacceptada, d’ús ètic de la informació obtingu-da).

Continguts comuns amb altres matèries

– Interacció, comprensió i expressió de missatgesorals, escrits i audiovisuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llegir, analitzar, comprendre, interpretar i co-mentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d’obres escrites o audiovisuals dereconeguda vàlua literària o estètica, en lamesura que estableixen una clara relació entrela ficció, l’artificiositat i la realitat humana i coma expressió del context històric i social al qualpertanyen.

Identificar els diversos gèneres literaris i les sevescaracterístiques, i també els grans temes de laliteratura, les icones de l’imaginari col·lectiu i elsrecursos literaris en les obres de la literatura,tant dins la nostra cultura com en altres mani-festacions culturals universals.

Elaborar textos escrits amb finalitat estètica, a partir de l’anàlisi, imitació o inspiració enmodels dels escriptors i escriptores que hanestat objecte d’anàlisi, aportant elements de lapròpia creativitat i de la visió personal i col·lec-tiva de la realitat, utilitzant els gèneres que sónpertinents en cada creació i planificant el discursadaptant-lo a les característiques.

Conversar de manera raonada usant les estratè-gies necessàries per superar col·laborativamentles dificultats que poden sorgir en les situacionscomunicatives pròpies de les tasques acadèmi-ques, fent ús dels elements verbals i no verbalsadequats a cada situació.

Realitzar treballs sobre temes literaris, tenint encompte els components d’un treball acadèmic

i tenint cura de la comunicació dels resultats,nous coneixements o el producte final de formaoral, escrita o audiovisual de manera que res-pecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

Planificar la captació i la selecció de les infor-macions amb les valoracions crítiques de lesfonts emprades; elaborar i organitzar la infor-mació obtinguda per tal que sigui susceptibled’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció denous coneixements.

Llegir significativament durant el curs les obresprogramades de les literatures catalana i caste-llana, tot valorant la capacitat de comprensió i d’interpretació, així com l’enriquiment perso-nal aportat.

Cooperar amb els companys i companyes en larealització de tasques d’aprenentatge, tot de-mostrant capacitat d’organitzar-se, responsabi-litzar-se, compartir la informació i avaluar el fun-cionament de l’equip de treball.

Aplicar sistemàticament els coneixements meta-cognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmà-tics, discursius (adequació, coherència i cohesió)i de correcció en l’elaboració de textos orals,escrits i audiovisuals propis, de manera que espromogui l’assoliment de l’autonomia i el rigoren la correcció i autoavaluació de les pròpiescompetències comunicatives.

Segon curs

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

– Gestió fluida i espontània de les interaccions oralsescrites i audiovisuals per a la realització de les tas-ques acadèmiques i per a la construcció del conei-xement.

– Ús de les estratègies necessàries per adequar-se encada moment als altres participants en la interac-ció i per col·laborar eficaçment amb ells i elles,sigui quin sigui el domini que tinguin de la llen-gua.

– Ús de les estratègies necessàries per prendre laparaula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals ambprecisió i respecte vers les altres persones.

9

8

7

6

5

4

3

2

1


– Participació en converses i discussions amb flexi-bilitat i eficàcia, matisant les pròpies opinions i res-ponent adequadament en situacions d’humor,doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

– Observació atenta de la varietat de discursos,identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels dis-cursos per a una captació rigorosa del contingut,a fi d’adoptar una posició crítica en la seva inter-pretació.

– Lectura i treball sistemàtic de diversos discursos,amb interpretació guiada de les idees complexesi posicionament crític davant el text literari, elsmitjans de comunicació o altres.

– Identificació i contextualització de manifestacionsmediàtiques diverses, amb atenció especial a l’es-tructura dels gèneres literaris i periodístics.

– Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjansde comunicació i de la vida acadèmica on es des-envolupin missatges amb referències sociocultu-rals complexes.

– Utilització autònoma de la biblioteca del centre,de les de l’entorn i de les biblioteques virtuals.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

– Cerca i elaboració de conceptes o idees útils pera l’organització i per al desenvolupament generaldel discurs, i posicionament o comentari críticsobre la informació elaborada.

– Coneixement i ús de les tècniques de maneig deles idees per a l’elaboració de discursos, aplicantels coneixements adquirits també en altres matè-ries: presa d’apunts, pluja d’idees, ordenació enesquemes i mapes conceptuals, etc.

– Planificació de l’estructura del discurs en relacióamb els gèneres dins de cada registre, fonamen-talment en els dels mitjans de comunicació.

– Organització del discurs en funció de l’ús derecursos verbals i no verbals (audiovisuals) desuport, atenent al nivell d’interacció amb altresparlants (dialèctica, correcció, assertivitat).

– Coneixement i ús de les tècniques de comunica-ció audiovisual, tot relacionant els elements ver-bals i no verbals amb l’expressió i la presentacióde les idees, experiències o sentiments.

– Elaboració de missatges orals, escrits i audiovisualsa partir de les estructures de cadascuna de lestipologies textuals o audiovisuals concretes.

– Aplicació de la reflexió metalingüística i me-tacognitiva (adequació, coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l’elabora-ció de les produccions pròpies i en la seva pre-sentació final.

Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió

– Anàlisi i reconeixement de les exigències dels dife-rents tipus de text que possibiliti la interioritzacióde les diverses regles de funcionament i el seu úsconscient.

– Aplicació reflexiva de les característiques lingüísti-ques segons les diferents necessitats discursives:persuasió, explicació, mandat, expressió de l’opi-nió pròpia, narració, descripció objectiva de fets o situacions...

– Ús de connectors, tant per fer front a les necessi-tats anafòriques per aconseguir la cohesió textual,com dels marcadors de les relacions entre els dife-rents segments significatius (adverbis, locucions,conjuncions, preposicions, etc.).

– Anàlisi de les relacions significatives entre lesparaules en relació amb la coherència dels textosi la seva adequació al context, amb una atencióespecial als contextos acadèmics i socials.

– Reconeixement dels diferents nivells d’ús de lallengua i de les necessàries convencions que cadautilització comporta.

– Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipo-gràfiques en la realització dels textos propis.

– Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i para-lingüístics d’inclusió dels discursos i les aporta-cions dels altres en el propi (citacions, referèn-cies...).

– Reconeixement i ús de la correlació entre la imat-ge, el so, el gest i la paraula en els productescomunicatius orals i audiovisuals.

– Capacitat d’utilitzar els coneixements sobre el fun-cionament de la llengua per a l’autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.

DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

– Elaboració de textos en la realització dels qualscalgui la captació, selecció processament i inter-


pretació de dades i la comunicació oral, escrita i/oaudiovisual dels resultats.

– Identificació i localització de la informació con-trastant el rigor i la credibilitat.

– Elaboració de continguts interpretant la vinculacióentre diverses informacions i ampliant el coneixe-ment.

– Elaboració del producte final amb la forma i elcontingut adients.

– Comunicació pertinent del producte final i de lesconclusions, a partir del coneixement dels canalsde difusió.

– Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comuni-cació del coneixement.

– Consciència de la dimensió ètica del maneig i úsde la informació (conèixer la forma adequada derespectar els drets d’autoria, de citar adequada-ment les fonts consultades seguint alguna normaacceptada, d’ús ètic de la informació obtingu-da...).

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

– Estratègies per a l’anàlisi dels recursos verbals i noverbals de les llengües que s’utilitzen en la cons-trucció de la comunicació o discurs oral, escrit o audiovisual.

– Coneixement dels trets comuns i diferencials de lesllengües, en especial de la seva organització en sis-temes interconnectats: el so (i els sistemes d’es-criptura), les paraules (creació i derivació, cons-trucció de significats, els manlleus, les paraulesinternacionals...), la manera d’organitzar-les i lesoracions (ordre de les paraules, temps verbals,components de les oracions...), i els discursos (con-nexions entre idees o els diferents tipus de text).

– Reflexió sobre els usos socials de la llengua. Lallengua i el poder: sexisme, violència i discrimina-ció sociocultural en els usos lingüístics.

Coneixement de les llengües

– Reconeixement i valoració de la situació de lesllengües al món. Famílies de llengües i la seva evo-lució (naixement, vida i mort) i les polítiques queatenyen aquestes situacions.

– Coneixement de la situació lingüística a Europa,Espanya i Catalunya: les famílies de llengües; llen-

gües europees i les de l’emigració; les varietatsdintre una llengua; territoris on es parlen les llen-gües europees.

Comunicació en situacions multilingües

– Percepció de les dificultats de comunicació amb per-sones que parlen altres llengües, especialment ambles de l'entorn més proper. Ús de les estratègiesnecessàries per resoldre aquestes dificultats i altresque es poden produir en situacions d’interacciómultilingüe o pluricultural, tot acceptant les pecu-liaritats de les altres llengües o cultures presents.

– Identificació i adaptació a les característiques deles diferents cultures presents en situacions multi-lingües; gestió de l’alternança de llengües (o deles varietats d’una mateixa llengua) presents enaquestes situacions i de les rutines conversacionalssegons les necessitats de comunicació, de mane-ra que es faciliti la cooperació per dur a bon portla interacció.

– Domini de la competència comunicativa en mésd’una llengua per realitzar intercanvis comunica-tius amb parlants d’altres llengües en situacionsmultilingües: quotidianes en els mitjans de comu-nicació, al carrer o en l’ús de les TIC, en especialper a la realització de tasques acadèmiques.

– Ús del coneixement de les llengües romàniquescom a bagatge que facilita l'accés a altres llengüesde la mateixa família, especialment en la com-prensió de textos escrits.

Actituds i llengua

– Consciència de pertinença a una comunitat lin-güística, social i cultural on el català és vehicle decohesió social i per a la construcció de la identitati de la cultura.

– Alhora sensibilitat per comprendre la complexitati diversitat de relacions que cadascú manté ambles llengües i cultures.

– Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i difícils; llengües pri-mitives i llengües de cultura; llengües sense gra-màtica; llengües aptes per a la ciència; llengüessuperiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.

– Valoració positiva i respecte vers les persones queparlen altres llengües o varietat lingüística ambinterès per conèixer i apreciar la cultura, història,geografia, folklore, literatura i costums dels llocsd'origen de l’alumnat nouvingut a les aules.


– Reconeixement i actitud crítica davant els missat-ges que suposin qualsevol tipus de discriminaciórebuig o negació d’altri, i voluntat de superar elsprejudicis. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

– Consciència de les pròpies actituds davant lesdiferències de llengües i cultures, i valoració de lariquesa que comporta l’acceptació de la varietatlingüística i cultural.

Continguts comuns amb altres matèries

– Interacció, comprensió i expressió de missatgesorals, escrits i audiovisuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontarlos amb elspropis coneixements o amb informació obtin-guda en altres fonts, i ser capaç d’adoptar unaposició crítica, ben argumentada i constructorade l’opinió personal.

Realitzar exposicions orals on es desenvolupintemes d’un àmbit curricular, social, cultural o li-terari, després d’haver realitzat un procés dedocumentació, d’organització d’idees i de pla-nificació de l’estructura del discurs, i adequar lestècniques de suport audiovisual a la dinàmica del’exposició i a les especificitats dels destinataris i destinatàries.

Elaborar missatges escrits amb finalitats diverses,tot adaptant l’estructura de cadascun dels tex-tos al tipus de discurs que més s’adigui amb lesnecessitats comunicatives, tot valorant la refle-xió i l’aplicació dels criteris d’adequació, cohe-rència, cohesió i correcció en el producte final.

Aplicar sistemàticament els coneixements meta-cognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmà-tics, discursius (adequació, coherència i cohesió)i de correcció com a base de regulació en l’ela-boració de textos orals, escrits i audiovisualspropis, de manera que es promogui l’assolimentde l’autonomia i el rigor en la correcció i auto-avaluació de les pròpies habilitats comunicati-ves.

Realitzar textos sobre temes literaris o relacio-nats amb temàtiques d’actualitat social o cultu-ral dels mitjans de comunicació, tenint encompte els components d’un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats,nous coneixements o el producte final de forma

oral, escrita o audiovisual de manera que res-pecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

Llegir significativament durant el curs les obresprogramades de les literatures catalana i caste-llana, tot valorant l’enriquiment personal apor-tat.

Planificar la captació i la selecció de la informa-ció amb les valoracions crítiques de les fontsemprades; elaborar i organitzar la informacióobtinguda per tal que sigui susceptible d’anàli-si i discussió, i afavoreixi la construcció de nousconeixements.

Cooperar amb els companys i les companyes enla realització de tasques d’aprenentatge demos-trant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcio-nament de l’equip de treball.

Analitzar i valorar críticament l’ús de la llenguacom a que transmissora de pensament objectiui subjectiu i, en aquest sentit, subjecte a les nor-mes socials i de convivència, al dret de les per-sones, a les relacions d’igualtat i de tracte inter-personal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingüístics que representenexclusió, rebuig o negació d’altri.

Conèixer i valorar la riquesa lingüística que re-presenta la realitat social de Catalunya i d’Espa-nya i ser capaç d’establir relacions semàntiques,lèxiques i estructurals entre les pròpies llengüesd’ús i les altres llengües de la comunitat lingüís-tica internacional.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

GUIA DIDÀCTICA ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE LES UNITATS DE LLENGUA20

PÀGINES D’ENTRADA(2 pàgines)

Les pàgines d’entrada de cada unitat tenen tres fun-cions:– La definició dels objectius que ha d’assolir l’a-

lumne/a a mesura que va treballant la unitat. Elsobjectius recollits són redactats de forma clara,breu i comprensible perquè van dirigits a l’alum-ne/a. Pretenem que el noi o la noia sàpiga quinsaspectes treballarà i què se li demanarà en acabarla unitat. S’intenta, doncs, que faci una autore-flexió del propi aprenentatge dins d’un marc quequeda clarament determinat.

– L’índex dels continguts que es treballen en launitat, amb què l’alumne/a se situa d’una mane-ra ràpida i fàcil en el que ha de ser el seu materiald’estudi.

– El text de contextualització, titulat com a “Pre-faci”, que té la finalitat de conduir el lector permitjà d’unes “associacions d’idees” o d’encade-nament de fets fins al punt de partida de la infor-mació que es donarà en la unitat.

PÀGINES D’INFORMACIÓ (4, 6 o 8 pàgines)

Les unitats són monogràfiques i en aquestes pàgi-nes d’informació s’hi exposen els continguts curri-culars de manera ordenada i estructurada amb elnivell adequat a les capacitats dels nois i les noiesde 16 anys. El nombre de pàgines d’informació varia en funcióde la complexitat dels continguts de les unitats. Eltext és expositiu i als marges hi ha informació com-plementària, esquemes, quadres o il·lustracions.

En aquesta unitat continuaràs amb l’estudidel lèxic des del punt de vista de les relacionsque s’estableixen entre els significats de lesparaules. A més coneixeràs les diverses eineslexicogràfiques, els diccionaris, i la seva granutilitat per tal d’ampliar els coneixements dellèxic de qualsevol llengua.

Quan acabis la unitat podràs:

Recordar les relacions semàntiques d’inclusió: la hiperonímia, la hiponímia i la cohiponímia.

Reconèixer les relacions semàntiques de semblança: els sinònims totals i els sinònims parcials.

Distingir les relacions semàntiques d’oposició: els antònims complementaris,els graduals i els relacionals.

Utilitzar les eines lexicogràfiques que et proporcionen les noves tecnologies.

Reconèixer els principals tipus de diccionaris de què disposa el català.

Accentuar correctament les formes verbals.

Utilitzar correctament la dièresi en les formes verbals.

Apostrofar correctament.

7 ESTUDI DEL LÈXIC (II): ORGANITZACIÓ DEL LÈXIC I DICCIONARIS

Prefaci

L’any 1799 l’oficial de l’exèrcit napolèonic André Joseph Boussardva trobar al port de Rosetta, situat a una seixantena de quilòme-tres al nord-est d’Alexandria, una pedra de basalt, negra, d’1,14 md’alçada, 73 cm d’amplada i 28 cm de gruix, que és l’origen deldesenvolupament de l’egiptologia, branca de l’arqueologia espe-cialitzada en aquesta civilització antiga.

La pedra de Rosetta conté una mateixa inscripció en tres llen-guatges (jeroglífic, demòtic i grec) en bandes horitzontalsparal·leles, la superior de les quals, que correspon a l’escripturajeroglífica, està força malmesa. El fet de tenir acarades tres ver-sions del mateix text i poder comparar-les, una de les quals enuna escriptura prou coneguda com el grec, va fer possible quel’any 1822 François Champollion desxifrés el contingut delsjeroglífics de la famosa pedra, que ara es troba al Museu Britànicde Londres.

De fet, la traducció de llengües diverses ha estat des de sem-pre una necessitat en les relacions humanes a dins d’una socie-tat o entre diferents pobles. En l’actualitat, l’existència de pro-grames de traducció automàtica entre determinades llengües noha substituït encara l’ús de les eines que tradicionalment han fetaquesta funció: els diccionaris, especialment els bilingües o detraducció.

102El lèxic i la lexicologia

El camp lèxic

103El camp semàntic

104Els diccionaris

105Les noves tecnologies

i la lexicografia

106Tipus de diccionaris

112Normes d’ús:

l’accent i la dièresi

en les formes verbals

113Normes d’ús: particularitats

en l’ús de l’apostrof

El subsistema vocàlic tònic

Les vocals que apareixen en síl·laba tònica són molt homogèniesen tot el domini lingüístic del català:

Ara bé, el fet que pràcticament totes les varietats geogràfiquestinguin les mateixes vocals tòniques no vol dir que totes lesparaules es pronunciïn exactament amb els mateixos timbresvocàlics. Aquesta distribució diferent de les vocals en les parau-les afecta les vocals mitjanes (les es i les os obertes i tancades).Determinats mots, concretament aquells que presentaven [e] enllatí vulgar, es pronuncien amb [e] en el bloc occidental i amb[ε] en el bloc oriental. Per exemple: cera es pronuncia c[e]ra enoccidental i c[ε]ra en oriental.

A banda d’aquest fet, també hi ha vacil·lacions en l’adaptacióde mots cultes (eòlic, arqueòleg), en certes comarques (especial-ment a les gironines) o per influència del castellà.

El subsistema vocàlic àton

El nombre de vocals que apareixen en síl·laba àtona és mésreduït en totes les varietats geogràfiques. La reducció vocàlicaés la desaparició, en síl·laba àtona, d’algun tret fonètic que fadiferents dues o més vocals que sí que es distingeixen en síl·labatònica. Per aquesta raó es parla també de neutralització. En elbloc oriental, la neutralització va tan enllà que s’arriba a crearuna vocal nova, anomenada neutra, que no és cap de les tòni-ques: la [a] de P[a]u i la [ε] de p[ε]u esdevenen [ə] en síl·labaàtona, de manera que els mots Pauet i peuet es pronuncien igual.

L’abast d’aquest fenomen de reducció de l’inventari vocàlicvaria força segons el dialecte. Fixa’t en el quadre següent, en quèles caselles tramades assenyalen el vocalisme àton de cada undels dos grans blocs dialectals del domini lingüístic.

VOCALISME TÒNIC BALEAR

En la varietat balear existeixtambé la vocal mitjana central [ə].Per exemple: cera pronunciatc[ə]ra.

PARTICULARITATS DINS DEL BLOC ORIENTAL

En el septentrional, la reduccióvocàlica es fa partint de noméscinc vocals tòniques: [a], [e], [i],[o], [u].

En l’alguerès, les vocals tòniques[a], [ε] i [e] es neutralitzen en [a],i no pas en [ə].

En el balear, la reducció a [ə] esdóna a partir de [a], [ε], [e] itambé de [ə].

En el mallorquí, la [ɔ] i la [o] esredueixen a [o], i no pas a [u].

UNITAT 2 ESTUDI DELS SONS (I): LES VOCALS 31

Les vocals

Les vocals són sons que es produeixen sense que la sortida del’aire expulsat trobi cap obstacle. Són sons sonors i orals, enca-ra que poden adoptar una ressonància nasal si es pronuncien encontacte amb un so consonàntic nasal (per exemple, la [a] de[pam]). Les vocals es classifiquen segons dos criteris comple-mentaris:

El grau d’elevació de la llengua. Segons el pla en què se situala mandíbula inferior i la llengua respecte al pla fix del paladar,es distingeixen les vocals altes (major elevació de la llengua) iles vocals baixes (menor elevació), amb posicions graduals inter-mèdies.

El grau d’avançament de la llengua. Segons la zona de lacavitat bucal cap on s’estira la llengua, es distingeixen vocalsanteriors (aproximació de la llengua a la part de davant de laboca), vocals centrals (acostament a la part central) i vocals pos-teriors (atansament a la part de darrere). Les vocals posteriorstenen un altre tret en comú que les singularitza: es pronuncienarrodonint els llavis.

L’inventari de vocals varia lleugerament segons el bloc dia-lectal:

El sistema vocàlic

El sistema vocàlic és format per dos subsistemes diferents peròrelacionats en funció d’un tret suprasegmental com és l’accent:

El subsistema vocàlic tònic és el propi de les síl·labes sobreles quals recau l’accent fonètic. El nombre de vocals d’aquestsubsistema oscil·la entre cinc i vuit segons la varietat geogrà-fica.

El subsistema vocàlic àton és el propi de les síl·labes sobreles quals no recau l’accent fonètic. La quantitat de vocals d’a-quest subsistema és inferior al del subsistema tònic i varia de tresa cinc segons la varietat geogràfica.

ESTUDI DELS SONS (I): LES VOCALS UNITAT 2 30

Segons el graud’elevació

de la llengua

Segons el grau d’avançament de la llengua

anteriors centrals posteriors

altes

mitjanes altes

mitjanes baixes

baixa

u (músic)i (prim)

o (cançó)e (carrer)

ɔ (dona)ε (èxit)

a (llac)

Bloc oriental

i

e

εə

a

u

o

ɔ

i

e

ε

a

u

o

ɔ

Bloc occidental

Segons el graud’elevació

de la llengua


BLOC OCCIDENTAL


BLOC ORIENTAL

anteriors anteriorscentrals centralsposteriors posteriors

altes

mitjanes altes

mitjana

mitjanes baixes

baixa

i u i u

e o e o

ə

ε ɔ ε ɔ

a a

Objectius

Marges complementaris

Índex de la unitat Prefaci

Informació

Títol de la unitat

ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE LES UNITATS DE LLENGUA GUIA DIDÀCTICA 21

NORMES D’ÚS(2 pàgines)

Aquestes pàgines tenen l’objectiu de facilitar a l’a-lumne/a qüestions específiques d’ortografia, mor-fologia i sintaxi de manera clara i esquemàtica. Estracta d’un recull d’errors que sovint cometen elsalumnes i de donar-los les pautes perquè els corre-geixin. A més hi ha una mostra d’activitats de con-solidació dels temes treballats.

ACTIVITATS (4 pàgines)

A continuació de les pàgines d’informació hi ha lespàgines d’activitats, les quals es presenten d’unamanera gradual segons la dificultat. Quatre pàginesque concentren una gran quantitat d’activitats d’a-prenentatge i de consolidació, de reflexió, de con-sulta d’obres de referència, activitats per desenvo-lupar l’esperit crític, activitats basades en textos,amb propostes de debats, etc.

NORMES D’ÚS UNITAT 584 UNITAT 5 NORMES D’ÚS 85

Completa les oracions següents, construïdesamb el verb confiar, amb la preposiciócorresponent:

a Confia ___ la seva amiga.

b Els treballadors confien ____ poder arribar a unacord amb l’empresa.

c Després d’anys de confiar ___ ell, avui puc dirque em sento enganyat.

d Confiem ___ resoldre el conflicte de maneradialogada.

Explica què t’ha fet decidir per una preposi-ció o una altra.

Completa, ara, les oracions següents, quecontenen el nom confiança, amb la preposi-ció corresponent:

– Tinc molta confiança ____ aquest operari.

– Va expressar la seva confiança ___ aprovarl’examen.

Digues si es produeix el mateix canvi de pre-posició en el cas dels noms derivats de verbs(com confiança, que deriva de confiar).

Construeix una oració per a cada una de lesexpressions següents:

– Complaure’s en / complaure’s a (o de)

– Tenir interès en / tenir interès a (o de)

– Estar d’acord en / estar d’acord a (o de)

– Haver-n’hi prou amb / haver-n’hi prou a (o de)

– Entossudir-se en / entossudir-se a (o de)

Corregeix les construccions que calgui:

a La seva feina consistia en rebre visites i agafarel telèfon.

b Ens acostumarem a pagar aquests serveis.

c Les bones paraules s’han de traduir en fets.

d S’ha acostumat a la bona vida en pocs dies.

e El sou anual consisteix en dotze mensualitats idues pagues extraordinàries.

f La bona predisposició de l’ajuntament es vatraduir en cedir-los un local per reunir-se.

Digues quina construcció de cada una d’a-questes parelles és la correcta i explica perquè:

– tardar (o trigar) a fer una cosa / tardar (o trigar)en fer una cosa

– vacil·lar en fer una cosa / vacil·lar a fer unacosa

5

4

3

2

1

EL CANVI DE PREPOSICIÓ DAVANT D’INFINITIU

NORMA

Les preposicions en i amb, que introdueixen un complement del verb, es canvien per a o dedavant d’infinitiu.

Penseu en els avis � Penseu a visitar els avis(o Penseu de visitar els avis).

El va amenaçar amb un càstig � El va amenaçar decastigar-lo (o El va amenaçar a castigar-lo).

EXEMPLES

L’ús d’una determinada preposició introduint un complement del verb varia segons la categoria gra-matical del mot que la segueix. Tanmateix, es dóna un error freqüent que consisteix a fer servir sem-pre la mateixa preposició.

Les combinacions *a que, *amb que, *de que o *en que no són correctes i, en canvi, sí que ho són lescombinacions a què, amb què, de què o en què. La solució, però, no és accentuar sistemàticament el què,sinó valorar en cada cas si es tracta de la conjunció que o del pronom relatiu o interrogatiu què.

Completa amb la preposició corresponent,quan calgui, cada una de les oracions se-güents, construïdes amb el substantiu interès:

– Mostra un gran interès ___ temes ecològics.

– Tenim molt d’interès ___ veure aquestespintures.

– Sempre han tingut interès ___ que els féssimuna visita.

Escriu oracions amb el verb interessar-seseguit de les preposicions indicades:

interessar-se en – interessar-se ainteressar-se que

Corregeix, si cal, les oracions següents cons-truïdes amb el verb confiar:

– En Ramon confia en el seu germà.

– Els empresaris confien en poder abaratir elscostos de producció.

– L’entrenador confia en què els seus jugadorssortiran a guanyar.

Indica quina norma has aplicat en cada undels casos anteriors.

Analitza la partícula que / què de cada oraciói fes les correccions ortogràfiques i sintàcti-ques pertinents:

a Estic content de què t’hagis tret el carnet de conduir.

b La pàgina a que t’has connectat és moltinteressant.

c Està d’acord en que denunciem la companyiaper negligència.

d No sé ben bé de què em parles.

e L’entesa a què hem arribat ha comportatconcessions per totes dues parts.

Fes un resum de les normes d’ús d’aquestaunitat i de l’anterior i exemplifica-les ambl’expressió estar d’acord.

5

4

3

2

1

CAIGUDA DE PREPOSICIÓ DAVANT LA CONJUNCIÓ QUE

Caiguda de preposiciódavant de la conjunció que

No s’utilitza preposició (a, amb,de o en) davant de la conjuncióque introduint una oraciósubordinada que completi el sentit del verb principal.

*Es refia de que li donin tot resolt.– Es refia que li donin tot resolt.

Ús de preposició davant del pronom relatiu què

Ús de preposició davant del pronom interrogatiu què

a què = al qual, a la qual

amb què = amb el qual, amb la qual

de què = del qual, de la qual

en què = en el qual, en la qual

a quèamb quède quèen què

– El fet a què (al qual) feies refe-rència és molt greu.

– El llapis amb què (amb el qual)he dibuixat...

– El llibre de què (del qual) emvas parlar...

– El tren en què (en el qual) hevingut...

– A què et refereixes?– Amb què ho portaràs?– Em pregunto de què viuen.– En què penses?

Explica en quin sentit són correctes cada unad’aquestes tres definicions del terme oració:

a Enunciat que conté, almenys, un verb en formapersonal.

b Sèrie de paraules organitzades en unaestructura jeràrquica de constituents.

c Unitat d’anàlisi gramatical superior a lesparaules i els sintagmes i inferior al text.

Escriu un paràgraf que integri les tres defi-nicions anteriors; enllaça-les amb nexes oconnectors i exemplifica-les, de manera quehi quedi ben explicat el concepte oració.

Classifica els termes i símbols següentssegons que siguin categories gramaticals,sintagmes o funcions sintàctiques:

SPrep CAdv SV

predicat Adj Prep

CD atribut Conj

CR CN Adv

Digues si cada un d’aquests aspectes de l’es-tructura lingüística són objecte d’estudi de lamorfologia, la sintaxi o la semàntica:

a La concordança entre el predicat i el subjecte.

b La conjugació verbal.

c El significat de les categories gramaticals.

d Les oracions subordinades d’infinitiu.

e La formació del plural en noms i adjectius.

f Les substitucions pronominals.

g Les formes plenes, reforçades, elidides i reduïdes dels pronoms febles.

h La noció expressada per cada complementverbal.

Indica les categories gramaticals de lesparaules que formen cada una d’aquestescontraccions:

al – als – del – dels – pel – pels

Escriu parelles d’oracions amb exemples decontraccions estables i de contraccions quees desfan quan van seguides d’un mot quecomenca per vocal o hac.

Analitza els mots subratllats de les oracionssegüents:

– Anirem a can Jaume.

– Ens vam trobar tots a cals cosins.

Indica la categoria gramatical de les parau-les que formen cada un d’aquests mots.

Classifica en llistes diferents aquests grupsde mots segons la categoria gramatical únicaque representen en cada cas.

deuen suposar – des de – en un tres i no rescosa que – a fi que – fins a – per tal decom a – havent sopat – vas haver sortit

a poc a poc – les quals – Vilanova i la Geltrúsón apreciades – fins que – a dojo

de seguida – a través de – Sants-Montjuïcde cop

Completa les llistes amb altres exemples queconeguis.

Indica totes les categories gramaticals possi-bles de cada un dels mots següents i cons-trueix oracions en què s’apreciï claramentcadascuna de les possibilitats:

sobre – força – massa – alça

Classifica les formes següents segons quesiguin interjeccions pròpiament dites oparaules d’altres categories utilitzades com ainterjeccions. En aquest segon cas, diguesquina és la categoria pròpia:

uf! – alça! – tira! – ecs!cony! – bah! – punyeta! – vinga!

ep! – ei! – renoi! – apa!

Explica la diferència que hi ha entre lesinterjeccions i les onomatopeies.

9

8

7

6

5

4

3

2

1 Fixa’t amb el sintagma següent:

d’unes vacances ben merescudes

Digues quina d’aquestes descripcions refe-rents al sintagma anterior et sembla la mésexacta i argumenta per què:

a Es tracta d’un SPrep que conté una successióde sintagmes: SN (unes vacances), SAdv (ben) iSAdj (merescudes).

b Es tracta d’un SPrep que conté un SN (unesvacances ben merescudes), el qual al seu tornconté un SAdj (ben merescudes), el qual al seutorn conté un SAdv (ben).

c Es tracta d’un SN (unes vacances benmerescudes) introduït per una preposició.

Representa gràficament la descripció correc-ta del sintagma de l’activitat anterior, mit-jançant un sistema de subratllats o de requa-dres.

Digues quin dels cinc tipus de sintagmes esdiferencia més de la resta i explica per què.

Descriu l’estructura de sintagmes o consti-tuents d’aquesta oració:

– El conserge de l’entrada distribueix la correspondència als diferents departaments.

Digues quin altre cas de sintagmes al mateixnivell és habitual en les oracions, a més delSV (predicat) i del SN (subjecte).

Completa els sintagmes segons el model:

Indica si has detectat alguna combinacióimpossible en la taula anterior. En cas afir-matiu, digues quines i explica per què no sónpossibles.

Relaciona cadascun dels tipus de sintagmessegüents amb les funcions sintàctiques quepoden fer:

predicat

subjecte

atribut

SV CD

SN CI

SAdj CR

SAdv CP

SPrep CC

CN

CAdj

CAdv

CO

Argumenta si és certa l’afirmació següent:

Escriu dues oracions amb cadascun dels sin-tagmes següents, tenint en compte que hifacin les dues funcions proposades en cadacas:

a El SN un tren de mercaderies, en funció de subjecte i de CD.

b El SPrep de Tarragona, en funció de CN i de CR.

c El SAdj eixerit, en funció de CN i d’atribut.

d El SAdv afortunadament, en funció de CC i de complement oracional.

e El SN aquest dilluns, en funció de CC i de subjecte.

18

Els sintagmes que fan alguna de les diversesfuncions de complement sempre quedeninclosos en un sintagma més gran, amb l’ex-cepció del complement oracional, que quedainclòs directament en l’oració.

17

16

15

14

13

12

11

10

UNITAT 5 ESTUDI DE L’ORACIÓ (II): ESTRUCTURA INTERNAESTUDI DE L’ORACIÓ (II): ESTRUCTURA INTERNA UNITAT 580 81activitats activitats

Nucli Ambcomplement

davant i darrere

Ambcomplement

darrere

Ambcomplement

davant

llapis aquell llapis llapis vermell aquell llapisvermell

caminaves

amable

abans

amb

Quadres recull de normativa

Activitats de consolidació

GUIA DIDÀCTICA ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE LES UNITATS DE LITERATURA22

PÀGINES D’ENTRADA(2 pàgines)

Les pàgines d’entrada de cada unitat tenen tres fun-cions:– La definició dels objectius que ha d’assolir l’a-

lumne/a a mesura que va treballant la unitat. Elsobjectius recollits són redactats de forma clara,breu i comprensible perquè van dirigits a l’alum-ne/a. Pretenem que el noi o la noia sàpiga quinsaspectes treballarà i què se li demanarà en acabarla unitat. S’intenta, doncs, que faci una autore-flexió del propi aprenentatge dins d’un marc quequeda clarament determinat.

– L’índex dels continguts que es treballen en launitat, amb què l’alumne/a se situa d’una mane-ra ràpida i fàcil en el que ha de ser el seu materiald’estudi.

– El text de contextualització, titulat com a “Pre-faci”, que té la finalitat de conduir el lector permitjà d’unes “associacions d’idees” o d’encade-nament de fets fins al punt de partida de la infor-mació que es donarà en la unitat.

PÀGINES D’INFORMACIÓ(4, 6 o 8 pàgines)

Les unitats són monogràfiques i en aquestes pàgi-nes d’informació s’hi exposen els continguts curri-culars de manera ordenada i estructurada amb elnivell adequat a les capacitats dels nois i les noiesde 16 anys. El nombre de pàgines d’informació varia en funcióde la complexitat dels continguts de les unitats. Eltext és expositiu i als marges hi ha informació com-plementària, esquemes, quadres o il·lustracions.

En aquesta unitat iniciaràs l’estudi de la lite-ratura catalana, que comença a l’edat mitja-na, al segle XIII. Veuràs les diferents etapeshistòriques en què podem dividir la produc-ció literària en català, tant en prosa com envers, i coneixeràs els autors principals decada època fins a arribar als nostres dies.

Quan acabis la unitat podràs:

Conèixer els orígens de la literaturacatalana.

Distingir els diferents gèneres i temestractats en la literatura medieval.

Diferenciar entre la literatura culta i lapopular produïdes durant l’edat moderna.

Entendre el moviment literari de laRenaixença.

Caracteritzar l’evolució de la literaturacontemporània.

11 LA HISTÒRIA DE LALITERATURA CATALANA

Prefaci

La tardor de l’any 2007 ha tingut lloc a la ciutat alemanya deFrankfurt la fira del llibre més important del món. L’edició d’a-quest any del certamen, que reuneix els principals editors d’ar-reu del món, ha estat molt rellevant per a la literatura catalana,perquè la nostra cultura hi ha estat la cultura convidada. Aixòha comportat la celebració d’un seguit d’actes artístics, tant plàs-tics com musicals, i també literaris (exposicions, concerts, con-ferències...), que han permès donar a conèixer la cultura catala-na molt més enllà de l’àmbit habitual.

En el cas concret de la literatura, s’han incentivat les traduc-cions a les llengües més llegides del món —especialment l’ale-many i l’anglès— de moltes obres dels autors catalans clàssics icontemporanis. Això representa, per als escriptors catalans, unincrement de la seva difusió i de les vendes, i també la possibi-litat d’optar a premis i reconeixements internacionals, aspecteque tradicionalment, i encara avui dia, resulta més difícil per ales llengües i cultures sense un estat propi.

Ben mirat, la internacionalització de la literatura i la culturacatalanes, que s’aconsegueix també amb una presència quanti-tativa i de qualitat a Internet, és una condició necessària perquèes desenvolupin amb normalitat ara i en el futur. Fites com lapresència a la fira de Frankfurt afavoreixen la continuïtat i larenovació d’una literatura que ja té vuit segles d’història, unaevolució que començaràs a estudiar en aquesta unitat.

172Els orígens de la llengua

catalana

La literatura medieval

La prosa

173La poesia

La literatura entre

els segles XVI i XVIII

174La literatura al segle XIX:

la Renaixença

Llengua, literatura i pàtria

175La literatura contemporània

UNITAT 19 EL TEATRE (II): DE LA POSTGUERRA FINS A L’ACTUALITAT 293

El teatre a partir dels anys setanta

L’inici d’aquesta etapa, que ha representat la consolidació delteatre català, va estar marcat per l’èxit d’El retaule del flautista,de Jordi Teixidor, al·legoria basada en la història del flautistad’Hamelín en la qual es posava en qüestió un règim situat en untemps històric passat però que l’espectador podia fàcilment assi-milar amb el franquisme. Escrita a finals dels anys seixanta, esva mantenir en escena entre 1970 i 1973.

Complementàriament als autors i al teatre més pròpiament detext, durant aquestes darreres dècades cal destacar la consolida-ció de companyies teatrals estables, com ara Els Joglars, fun-dada a principis dels seixanta, i Els Comediants, Dagoll-Dagom,el Teatre Lliure i la Fura dels Baus, fundades al llarg dels anyssetanta. Ja durant els anys vuitanta, destaquen la CompanyiaJosep Maria Flotats i les iniciatives de les institucions públiques,com ara la creació del Centre Dramàtic de la Generalitat i delTeatre Nacional de Catalunya (TNC), inaugurat l’any 1996. Enconjunt, aquestes companyies han portat a escena obres creadesper elles mateixes, musicals, textos clàssics universals, autorsestrangers contemporanis i, també, dramaturgs catalans clàssics,contemporanis i actuals.

Altres aspectes que reflecteixen la consolidació del món delteatre a Catalunya són la tasca formativa de l’Institut del Teatre,les possibilitats professionals que molts actors i actrius troben enels mitjans audiovisuals catalans i l’organització de mostres d’es-pectacles, com ara el Festival d’Estiu de Barcelona, conegut comel Grec, i la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.

Un dels dramaturgs més significatius d’aquest període és JosepMaria Benet i Jornet, que en una primera època va escriurepeces que presentaven l’ambient urbà de la postguerra, amb lesrestriccions econòmiques del moment: Una vella, coneguda olor(1964) i Berenàveu a les fosques (1971). Més endavant va decan-tar-se cap a un teatre psicològic, en què el pas del temps i les rela-cions personals tenen un paper central; és el cas d’obres comDesig (1991), Testament (1996) o Olors (2000). També és conegu-da la seva dedicació a l’elaboració de guions per a la televisió.

Altres dramaturgs contemporanis són Rodolf Sirera, que, jun-tament amb el seu germà Josep Lluís Sirera, va ser l’impulsorde l’activitat teatral al País Valencià a partir dels anys setanta;Sergi Belbel, director artístic del Teatre Nacional des de l’any2005, Lluïsa Cunillé i Jordi Galceran, autor de la comèdia Elmètode Grönholm, una crítica de la competitivitat exagerada pro-moguda per les empreses de selecció de personal que ha estat ala cartellera durant tres temporades seguides. Algunes de lespeces d’aquests autors han estat traduïdes a diverses llengües irepresentades en molts països.

EL TEATRE (II): DE LA POSTGUERRA FINS A L’ACTUALITAT UNITAT 19 292

La renovació del teatre als anys seixanta

Des de la meitat dels anys cinquanta i, sobretot, al comença-ment dels seixanta, es va desenvolupar el teatre independent,denominació que s’oposa a la de teatre comercial i que inclouels nombrosos grups d’aficionats que arreu del país van presen-tar les seves creacions, sovint innovadores. Alguns dels grupsmés destacats són l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, activaentre el 1954 i el 1963, i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, fun-dada l’any 1960 per Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, quen’era el director.

Durant aquests anys es van incorporar al teatre català les ten-dències europees contemporànies, entre les quals destaquen lessegüents:

– El teatre existencialista francès, a través de traduccions d’au-tors com Jean-Paul Sartre, representacions i la producció d’o-bres en català que seguien aquesta filosofia que entén la vidahumana com una condemna i una recerca infructuosa de lallibertat.

– El teatre de l’absurd, amb autors com Samuel Beckett i EugèneIonesco, que van presentar en escena unes situacions sensesentit que volen expressar una manca d’orientació general.

– El teatre èpic de l’alemany Bertolt Brecht, que pretenia ferprendre consciència a l’espectador de les injustícies socials ipolítiques perquè es mobilitzés per intentar transformar larealitat.

Aquests corrents van influir en la producció dramàtica d’au-tors que ja has estudiat en unitats anteriors:

– Salvador Espriu va col·laborar amb Ricard Salvat en el mun-tatge teatral de Ronda de mort a Sinera (1965).

– Baltasar Porcel va escriure peces influïdes per l’existencialis-me (Els condemnats, 1958), el teatre de l’absurd (La simbombafosca, 1962) i el teatre èpic (Història d’una guerra, 1962).

– Manuel de Pedrolo va formular un teatre en què reflexiona-va sobre l’aspiració humana a la llibertat i del qual és un bonexemple Homes i No (1957).

– Joan Oliver també va dedicar-se en aquests anys a la renova-ció del teatre català, com a col·laborador de l’AgrupacióDramàtica de Barcelona, amb obres pròpies i amb traduccionsi adaptacions de clàssics universals i contemporanis. Entre lesseves obres destaquen El mercat comú (1965), Noè al portd’Hamburg (1967) i la versió lliure de Pigmalió (1957) deBernard Shaw. Com a traductor, Oliver va incorporar al tea-tre en català obres de Molière, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov,Samuel Beckett i Bertolt Brecht.

Escena de L’Òpera de tres ralsde Bertold Brecht, representada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, al Palau de la MúsicaCatalana el 1963

Josep Maria Benet i Jornet

Rodolf Sirera

Sergi Belbel

Objectius

Índex de la unitat Prefaci

ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE LES UNITATS DE LITERATURA GUIA DIDÀCTICA 23

ACTIVITATS(2 o 4 pàgines)

De manera alternada, es proposen altres textos lite-raris del mateix període o dels mateixos autors ambactivitats d’anàlisi al marge.

COMENTARI DE TEXT(4 pàgines)

En aquestes pàgines, després de les pàgines d’in-formació, es fa el comentari de diversos textosrepresentatius del període o dels autors estudiats.Els textos van acompanyats d’una petita introduc-ció i de les notes a peu de pàgina. A continuació hiha les activitats de comentari del text: de com-prensió, identificació d’elements, anàlisi de perso-natges, relació amb altres obres, fragments o per-sonatges, i finalment una proposta del comentaride text que l’alumne ha de realitzar individualment.

LA POESIA (I): DELS TROBADORS A AUSIÀS MARC UNITAT 15 238 239activitats

Digues en quines estrofes es desenvolupenels tòpics literaris següents:

– quotidie morimur

– tempus fugit

Determina en quina estrofa s’insisteix en elcaràcter universal i igualador de la mort.

Contesta:

a Quin és el consell que el poeta ens adreça?

b Quina és la pregària que dirigeix a Déu?

Explica les característiques mètriques d’aques-ta composició:

– mesura del vers

– esquema de rimes

– estructura estròfica

Digues a quina llengua pertanyen formescom pauc, gauig o manentia i explica la rela-ció que té aquesta pertinença amb l’evolucióde la poesia lírica en la literatura catalanamedieval.

5

4

3

2

1

1

5

10

15

20

25

30

35

Al punt que hom naix comença de morir,e morint creix, e creixent mor tot dia,que un pauc moment no cessa de far via,ne per menjar ne jaser ne dormir, tro per edat mor e descreix a massa,tan que així vai al terme ordenat,ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,mas pus avan del terme null hom passa

Trop és cert fait que no podem guandira la greu mort e que no hi val metgia,força ne giny, rictat ne senyoria,e trop incert lo jorn que deu venir,com, quan ne on, que tot arnés trespassae no hi té prou castell, mur ne fossat,e tan lleu pren lo neci co’l senat,car tots em uns e forjats d’una massa.

Bé sabem tots que hi havem az eixiro tard o breu e que no hi val mestria.Breu és tot, cert qui pensar ho saubia.Mas lo foll hom no se’n dóna cossir,que, remirant sa carn bella e grassa,e el front polit e lo cors ben tallat,ha tot lo cor e lo seny aplicatals faits del món, que per null temps no es lassa.

De cor pregon deuríem advertiren l’estat d’hom qui tot jorn se canvia,que el ric és baix e el baix pren manentia,e el fort és flac e el flac sap enfortir,e el jove sa dolor breument l’acassae mor tan lleu co’l vell despoderat,e el vell mesquí fai lleó de son gate pensa pauc en la mort qui el menassa. [...]

Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plassadonar-me cor e voler esforçat,ques ab plaser prenda l’adversitate sens ergull lo bé que breument passa.

Pere Marc (fragment)

Tan punt l’home neix comença a morir, i creixmorint, i creixent mor cada dia, que no para de fervia ni un petit moment, ni per menjar ni jeure nidormir, fins que per edat mor i decreix alhora, tantque així va al terme ordenat, amb dol, amb goig,amb mal, amb salut, però ningú no va més enllàdel límit.

És un fet ben cert que no podem defugir la mortgreu i que no hi ha remei, força ni invent, riquesani senyoria; en canvi, és ben incert el dia que ha devenir, com, quan i on, però traspassa tota armadu-ra i no hi val castell, mur ni fossat, i amb tanta faci-litat pren el neci com l’assenyat, ja que tots som uni fets amb la mateixa massa.

Bé sabem tots que hem de sortir d’aquest món,tard o d’hora, i que no hi val astúcia. Tot és breu,per cert ho té qui ho pensa. Però l’home desasse-nyat no se’n preocupa i, mirant-se la carn bella igrassa, i el front polit i el cos ben format, té tot elcor i el seny aplicat als fets del món, que no se’ncansa mai.

Hauríem d’adonar-nos de l’estat de la persona quecanvia en profunditat diàriament, que el ric s’abai-xa i el baix guanya riquesa, i el fort és flac i el flacsap enfortir, i el jove ràpidament és presa del dolori mor tan fàcilment com el vell desvalgut, i el vellmesquí pren per un lleó el seu gat i pensa poc enla mort que l’amenaça.

Jo, Pere Marc, prego a Déu que li plagui donar-meforça de voluntat perquè em prengui l’adversitatamb gust i sense orgull el bé que passa en breu.

(adaptació)

AL PUNT QUE HOM NAIX COMENÇA DE MORIR

Pere Marc fa una reflexió d’ordre moral sobre la fugacitat de la vida, el caràcter inevitable i universal de la mort i la necessitat de viure d’acord amb uns principis morals sòlids com ara la humilitat o la paciència.

Gravat que representa la mort en l’Art de bé morir(València, segle XV).

TÒPICS LITERARIS

Aquesta composició conté dostòpics literaris relacionats amb eltemps: d’una banda, el tòpic delquotidie morimur (“morim quotidia-nament”), que consisteix a fer explí-cita la naturalesa mortal de l’ésserhumà en tots els moments del seuprocés vital, i, de l’altra, el tòpic deltempus fugit (“el temps fuig”), queinsisteix en l’inexorable pas deltemps, el qual, en conseqüència,esdevé breu. Aquesta situació, queel mateix tòpic valora com a irrepa-rable, ha originat fórmules fixes en laliteratura popular, com ara “lotemps és breu”. Pere Marc, comaltres autors, aprofita aquests tòpicsper introduir una perspectiva moralen la seva obra.

221comentari de text

Analitza el punt de vista narratiu d’aquestpassatge i dóna exemples dels estils de dis-curs que conté (directe, indirecte, indirectelliure) i de la funció que tenen en el text.

Explica com és vist en Quimet per part de lanarradora i quina personalitat en pot deduirel lector.

Llegeix amb atenció l’escena del retroba-ment amb l’antic promès i valora els senti-ments de la Natàlia i d’en Pere. Contrasta’lsamb la reacció d’en Quimet quan ella liexplica la trobada.

Analitza l’estil del fragment que has llegit;per fer-ho, distingeix aquests dos tipus d’e-lements:

– Les construccions i expressions col·loquials.

– Els passatges poètics.

Digues quina relació hi ha entre aquest estil i lapsicologia de Natàlia.

Descriu la manera de ser de la Natàlia a par-tir d’aquest fragment.

Escriu un comentari d’aquest text en quèdemostris que la tècnica narrativa i l’estilestan al servei de l’expressió de la psicologiade la protagonista.

6

5

4

3

2

1

LA NARRATIVA (III): DE LA POSTGUERRA FINS A L’ACTUALITAT UNITAT 14 220

1

5

10

15

20

I va venir la festa major. En Quimet havia ditque ballaríem a la plaça del Diamant i que hiballaríem la toia... Vam passar la festa majortancats a casa i en Quimet rabiós perquè haviafet una restauració que li havia donat moltafeina, i el senyor que l’havia encarregada lihavia sortit jueu1 i l’havia escanyat i enQuimet per treure-se’l de sobre li havia cobratperdent-hi. I el mal humor queia damuntmeu. I quan estava de mal humor sortia allòde, Colometa no badis, Colometa has fet unnyap, Colometa vine, Colometa vés. Tantranquil·la, tu tan tranquil·la... I anava d’unabanda a l’altra com si l’haguessin engabiat. Ivinga obrir-me tots els calaixos i tirar-me perterra el que hi havia dins i quan li pregunta-va què buscava no deia res. Estava enrabiatperquè jo no estava enrabiada amb el senyorque l’havia escanyat. I com que no em voliaenrabiar, el vaig deixar sol. Em vaig pentinari quan obria la porta per anar-me’n i li vaig dir

que anava a buscar refrescos perquè amb l’en-renou que havia fet m’havia agafat set, vaparar de fer el boig. Tot el carrer era lluent d’a-legria i passaven noies boniques amb vestitsbonics i d’un balcó em van tirar una pluja depaperets de tots colors i me’n vaig ficar unsquants ben endintre dels cabells perquè s’hiquedessin. Vaig tornar amb dos refrescos; enQuimet seia a la seva cadira i estava migendormiscat. Els carrers lluents d’alegria i jovinga collir roba per terra i vinga plegar-la itornem-la a desar. I cap al tard amb la motocap a casa de la seva mare a saludar-la. [...]

Un dia, a la Rambla de les Flors, davantd’una tempesta d’olors i de colors, vaig sentiruna veu darrere meu...

—Natàlia...

Em vaig pensar que no era jo de tan acos-tumada a sentir només, Colometa, Colometa.Era el meu primer promès, en Pere. El promès

que havia deixat. No vaig gosar preguntar-li sis’havia casat o si festejava. Ens vam donar lamà i el llavi de baix li tremolava una mica. Emva dir que s’havia quedat sol al món. Finsaleshores no em vaig adonar que duia una tiranegra al braç. I em va mirar com un que s’es-tigués enfonsant entre la gent, entre les flors,entre tantes botigues. Em va dir que un diahavia trobat la Julieta2 i que la Julieta li haviadit que jo m’havia casat i que així que li hova haver dit va pensar que em desitjava moltasort. Vaig abaixar el cap perquè no sabia quèfer ni què dir, i vaig pensar que havia d’apilo-tar la tristesa, fer-la petita de pressa, que noem volti, que no estigui ni un minut escam-pada per les venes i al voltant. Fer-ne unapilota, una bala, un perdigó. Empassar-la. I,com que era bastant més alt que no pas jo,mentre estava amb el cap una mica ajupit sen-tia pesar tot el mal que en Pere duia a dintredamunt dels meus cabells i em semblava queell em veia tota per dintre amb totes les cosesmeves i amb la meva pena. I sort que hi haviales flors.

A migdia, així que va entrar en Quimet, laprimera cosa que li vaig dir va ser que haviatrobat en Pere.

—Pere?... I va fer una cosa amb la boca. Nosé qui vols dir.

—Aquell noi que vaig deixar per casar-meamb tu.

—No li has parlat pas?

Li vaig dir que ens havíem preguntat comestàvem i em va dir que havia d’haver fetveure que no el coneixia. I li vaig dir que enPere, a mi, amb prou feines m’havia conegut,tal com m’havia dit, que abans de cridar-mem’havia hagut de mirar i mirar, perquè esta-va molt prima.

—Que es cuidi d’ell.

I no li vaig dir que quan havia baixat deltramvia havia anat a mirar les nines a l’apa-rador de la casa dels hules i que per això eldinar estava endarrerit.

Mercè Rodoreda

1 jueu: excessivament interessat en el benefici propi

2 Julieta: amiga comuna de la Natàlia i en Pere

LA PLAÇA DEL DIAMANT

La plaça del Diamant és una novel·la psicològica centrada en un personatge femení que va canviantde nom a mesura que va evolucionant: Natàlia, Colometa, senyora Natàlia. El fragment següent ensmostra un punt de contacte entre la Natàlia, noieta tímida i innocent, i la Colometa, dona casada isotmesa a un subtil procés d’alienació.

45

50

55

60

65

70

75

80

85

25

30

35

40

Fotograma de la pel·lícula La plaça del Diamant

IUG A BAT

Programació dels continguts, objectius, criteris d’avaluació

i competències bàsiques

– El llenguatge, un sistema de comunicació.

– Els elements que intervenen en la comunicació.

– Les funcions del llenguatge.

– El text i les seves propietats.

– Reconeixement dels diferents elements que intervenen en la comunicació.

– Distinció de les funcions del llenguatge.

– Discriminació d’afirmacions correctes.

– Anàlisi de l’estil d’un text.

– Comparació de dos processos de comunicació.

– Determinació de les funcions lingüístiques de textos diferents.

– Redacció de textos expositius i argumentatius.

– Valoració de la llengua com a mitjà de comunicació.

Normes d’ús:

– el/al, els/als, pel/per al, pels/per als.

– des de, fins a, com a.

– Diferenciació del SN i el SPrep en l’ús d’articles i contraccions.

– Utilització correcta de preposicions i locucions prepositives.

– Importància de la correcció en els escrits propis.

– Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de la comunicació.

– Distingir les funcions del llenguatge.

– Reconèixer en un text les propietats textuals.

– Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística.

– Distingir l’ús de el/al, els/als, pel/per al, pels/per als.

– Utilitzar correctament les preposicions compostes des de i fins a, i la locucióprepositiva com a.

GUIA DIDÀCTICA PROGRAMACIÓ DELS CONTINGUTS I OBJECTIUS DE LLENGUA26

CO

MU

NIC

AC

IÓ,

LLEN

GU

A I

TEX

T

OBJECTIUS

CONTINGUTS1

CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LLENGUA GUIA DIDÀCTICA 27

CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

CO

MU

NIC

AC

IÓ,

LLEN

GU

A I

TEX

T

CRITERIS D’AVALUACIÓ1

– Comprèn i analitza els principals elements que formen part del procés de lacomunicació.

– Distingeix les funcions del llenguatge.

– Reconeix en un text les propietats textuals.

– Redacta textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística.

– Distingeix l’ús de el/al, els/als, pel/per al, pels/per als.

– Utilitza correctament les preposicions compostes des de i fins a, i la locució prepositivacom a.

– Comprensió i expressió dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals.

– Coneixement i reflexió sobre el funcionament del llenguatge i dels recursoscomunicatius.

– Consideració del llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi.

– Expressió escrita d’observacions, explicacions, opinions, vivències i argumentacions.

– Aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipusd’informació.

– Transformació de la informació en coneixement.

– Comunicació de la informació i els coneixements adquirits.

– Esperit crític en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius.

– Habilitat per analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions,dades i argumentacions.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

– Fonètica, fonologia i ortografia.

– La producció dels sons del llenguatge. Sons sonors i sords, orals i nasals, vocàlics i consonàntics.

– El sistema vocàlic.

– El subsistema vocàlic tònic i el subsistema vocàlic àton en els dialectes orientals i occidentals.

– Identificació de sons amb les grafies corresponents.

– Separació de lletres, dígrafs, síl·labes i sons d’un enunciat.

– Escriptura de totes les grafies possibles d’un so.

– Transcripció fonètica de vocals segons la pròpia varietat geogràfica i utilitzant els símbols de l’AFI.

– Interès per la pronúncia correcta de la llengua.

Normes d’ús:

– Alternatives a l’article neutre.

– tan/tant, quan/quant.

– Identificació de l’ús correcte o incorrecte de lo.

– Correcció de la forma lo amb valor neutre.

– Distinció de les formes correctes tan/tant, quan/quant.

– Interès per la llengua com un mitjà d’expressió.

– Distingir els diferents nivells d’estudi dels sons de la llengua.

– Utilitzar l’alfabet fonètic internacional.

– Descobrir com es produeix un so i quins són els òrgans que intervenen en el procés de la producció de sons.

– Distingir els diferents tipus de sons, com es produeixen i el lloc on es produeixen.

– Classificar els sons siguin àtons o tònics i segons el bloc dialectal.

– Identificar i corregir el mal ús dels articles neutres lo i los.

– Distingir l’ús de tan/tant, quan/quant.


EST

UD

I D

ELS

SON

S (I

): L

ES V

OC

ALS

OBJECTIUS

CONTINGUTS2


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

ELS

SON

S (I

): L

ES V

OC

ALS


– Distingeix els diferents nivells d’estudi dels sons de la llengua.

– Utilitza l’alfabet fonètic internacional.

– Descobreix com es produeix un so i quins són els òrgans que intervenen en el procésde la producció de sons.

– Distingeix els diferents tipus de sons, com es produeixen i el lloc on es produeixen.

– Classifica els sons siguin àtons o tònics i segons el seu bloc dialectal.

– Identifica i corregeix el mal ús dels articles neutres lo i los.

– Distingeix l’ús de tan/tant, quan/quant.











– El sistema consonàntic.

– Sons i grafies de la llengua catalana.

– La síl·laba. Sil·labificació.

– Fenòmens de contacte.

– Classificació dels sons en vocàlics i consonàntics.

– Classificació de consonants segons el mode d’articulació.

– Distinció dels trets articulatoris en parelles de sons.

– Transcripció fonètica de mots amb els símbols de l’alfabet fonètic internacional.

– Distinció de la pronúncia de sintagmes en les varietats occidendal i oriental.

– Transcripció d’un fonema en diferents contextos fonètics.

– Sil·labificació de mots.

– Interès per la pronúncia correcta de la llengua.

– Valoració de la diversitat fonètica de la llengua.

Normes d’ús:

– que/què.

– Els pronoms relatius.

– Accentuació del pronom interrogatiu o del relatiu davant d’una preposició.

– Discriminació en l’ús dels pronoms relatius.

– Classificar els sons consonàntics segons el punt i el mode d’articulació.

– Establir la relació so i grafia de la llengua catalana.

– Identificar l’estructura d’una síl·laba i els diferents tipus.

– Reconèixer els diferents fenòmens de contacte.

– Fer la transcripció fonètica d’alguns sons de la llengua catalana.

– Distingir l’ús de que/què.


EST

UD

I D

ELS

SON

S (I

I):

LES

CO

NSO

NA

NT

S

OBJECTIUS

CONTINGUTS3


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

ELS

SON

S (I

I):

LES

CO

NSO

NA

NT

S


– Classifica els sons consonàntics segons el punt i el mode d’articulació.

– Estableix la relació so i grafia de la llengua catalana.

– Identifica l’estructura d’una síl·laba i els diferents tipus.

– Reconeix els diferents fenòmens de contacte.

– Fa la transcripció fonètica d’alguns sons de la llengua catalana.

– Distingeix l’ús de que/què.











– Els enunciats.

– Les oracions.

– Tipus d’oracions segons la modalitat enunciativa.

– Tipus d’oracions segons les característiques del verb.

– Tipus d’oracions segons el grau de complexitat sintàctica.

– Identificació de les diferents modalitats oracionals en un text.

– Classificació d’oracions segons el grau de complexitat sintàctica.

– Reflexió sobre l’ús dels signes d’interrogació i d’admiració.

– Classificació d’oracions segons el tipus de verb.

– Transformació d’oracions simples en oracions compostes.

– Interès per les estructures sintàctiques.

Normes d’ús:

– perquè/per què, sinó/si no.

– Compleció d’oracions amb perquè/per què i sinó/si no.

– Discriminació de les formes perquè/per què i sinó/si no.

– Rigor en l’aplicació de les normes ortogràfiques.

– Identificar els diferents tipus d’enunciats.

– Definir els conceptes d’oració i identificar-ne els diversos elements que les componen.

– Distingir els tipus d’oracions segons la seva modalitat.

– Diferenciar els tipus d’oracions segons les característiques del verb.

– Reconèixer els tipus d’oracions segons el grau de complexitat sintàctica.

– Distingir l’ús de perquè/per què i sinó/si no.


EST

UD

I D

E L’

OR

AC

IÓ (

I):

NO

CIÓ

I T

IPU

S

OBJECTIUS

CONTINGUTS4


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

E L’

OR

AC

IÓ (

I):

NO

CIÓ

I T

IPU

S


– Identifica els diferents tipus d’enunciats.

– Defineix els conceptes d’oració i n’identifica els diversos elements que les componen.

– Distingeix els tipus d’oracions segons la seva modalitat.

– Diferencia els tipus d’oracions segons les característiques del verb.

– Reconeix els tipus d’oracions segons el grau de complexitat sintàctica.

– Distingeix l’ús de perquè/per què i de sinó/si no.












– Estructura interna de l’oració: categories gramaticals, sintagmes i les funcionssintàctiques.

– Categories gramaticals: caracterització morfològica, funcional i semàntica.

– Els sintagmes: tipus, organització dins l’estructura oracional.

– Les funcions sintàctiques.

– Els complements del verb.

– Els complements d’altres categories gramaticals i els complements oracionals.

– Identificació de les diferents categories gramaticals.

– Compleció de sintagmes segons un model.

– Relació de sintagmes amb les seves funcions sintàctiques.

– Construcció d’oracions amb els sintagmes treballats.

– Identificació de complements verbals.

– Anàlisi gramatical completa d’una oració.

– Interès per les estructures sintàctiques.

Normes d’ús:

– El canvi de preposició davant d’infinitiu.

– Caiguda de preposició davant la conjunció que.

– Compleció d’oracions amb la preposició corresponent.

– Correcció d’oracions.

– Aplicació correcta de les normes ortogràfiques.

– Constatar l’estructura interna de l’oració.

– Classificar les paraules segons els criteris morfològic, sintàctic i semàntic.

– Delimitar i determinar els diferents tipus de sintagmes.

– Constatar l’organització jeràrquica dels sintagmes.

– Distingir les funcions sintàctiques fonamentals en l’estructura oracional.

– Identificar els complements del verb.

– Utilitzar correctament les preposicions davant d’infinitiu.

– Constatar la caiguda de preposició davant la conjunció que.


EST

UD

I D

E L’

OR

AC

IÓ (

II):

EST

RU

CT

UR

A I

NT

ERN

A

OBJECTIUS

CONTINGUTS5


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

E L’

OR

AC

IÓ (

II):

EST

RU

CT

UR

A I

NT

ERN

A


– Constata l’estructura interna de l’oració.

– Classifica les paraules segons els criteris morfològic, sintàctic i semàntic.

– Delimita i determina els diferents tipus de sintagmes.

– Constata l’organització jeràrquica dels sintagmes.

– Distingeix les funcions sintàctiques fonamentals en l’estructura oracional.

– Identifica els complements del verb.

– Utilitza correctament les preposicions davant d’infinitiu.

– Constata la caiguda de preposició davant la conjunció que.












– Estructura lèxica del mot: lexema i morfema.

– La formació de mots.

– La derivació: sufixació, prefixació i parasíntesi.

– La composició: procés i tipologia.

– La conversió.

– Altres mecanismes de formació de mots.

– Distinció entre morfemes derivatius i morfemes gramaticals.

– Anàlisi de l’estructura lèxica de mots.

– Classificació de mots segons el sufix.

– Formació de substantius abstractes amb els sufixos corresponents.

– Formació de mots compostos amb lexemes de la categoria gramatical indicada.

– Formació de mots compostos que compleixin les condicions donades.

– Interès pel coneixement de l’estructura interna dels mots.

Normes d’ús:

– Accentuació de la e i la o.

– Accentuació de mots i classificació segons el tipus d’accent.

– Resolució de qüestions sobre l’accent dels mots indicats.

– Aplicació correcta de les normes gramaticals.

– Analitzar l’estructura interna dels mots.

– Comprendre els processos de formació de mots.

– Entendre els canvis de significat que aporten els infixos.

– Reconèixer els diferens mecanismes de formació de paraules.

– Distingir els mots d’origen culte dels mots d’origen popular.

– Accentuar correctament la e i la o amb l’accent agut o greu.


EST

UD

I D

EL L

ÈXIC

(I)

: ES

TR

UC

TU

RA

I F

OR

MA

CIÓ

DE

MO

TS

OBJECTIUS

CONTINGUTS6


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

EL L

ÈXIC

(I)

: ES

TR

UC

TU

RA

I F

OR

MA

CIÓ

DE

MO

TS


– Analitza l’estructura interna dels mots.

– Comprèn els processos de formació de mots.

– Entén els canvis de significat que aporten els infixos.

– Reconeix els diferens mecanismes de formació de paraules.

– Distingeix els mots d’origen culte dels mots d’origen popular.

– Accentua correctament la e i la o amb l’accent agut o greu.




– Expressió escrita d’observacions, explicacions i argumentacions.









– El lèxic i la lexicologia.

– El camp lèxic.

– Relacions semàntiques de semblança: sinònims totals, geogràfics i parcials.

– Relacions semàntiques d’oposició: antònims complementaris, graduals i relacionals.

– El camp semàntic.

– Els diccionaris.

– Les noves tecnologies i la lexicografia.

– Tipologia de diccionaris.

– Cerca dels hipònims i dels hiperònims dels mots indicats.

– Elaboració d’un camp lèxic.

– Agrupació de geosinònims.

– Maneig dels apèndixs de les obres lexicogràfiques.

– Presentació de les eines lexicogràfiques consultables per Internet.

– Consulta dels diferents tipus de diccionaris.

– Valoració de les eines lexicogràfiques com a font d’informació.

Normes d’ús:

– L’accent i la dièresi en les formes verbals.

– Particularitats en l’ús de l’apòstrof.

– Accentuació de formes verbals.

– Conjugació dels temps verbals que s’escriuen amb dièresi.

– Compleció d’oracions amb l’article o la preposició corresponent.

– Transformació d’adjectius i sintagmes nominals per substantius.

– Reconèixer el camp lèxic i les relacions semàntiques que s’hi estableixen.

– Recordar les relacions semàntiques d’inclusió: hiperonímia, hiponímia i cohiponímia.

– Estudiar les relacions semàntiques de semblança: els sinònims totals i els parcials.

– Distingir les relacions semàntiques d’oposició: els antònims complementaris, els antònims graduals i els antònims relacionals.

– Introduir-se en l’estudi de la lexicografia.

– Utilitzar les eines lexicogràfiques que proporcionen les noves tecnologies.

– Reconèixer els principals tipus de diccionaris de què disposa el català.

– Accentuar correctament les formes verbals.

– Utilitzar correctament la dièresi i l’apòstrof en les formes verbals.


EST

UD

I D

EL L

ÈXIC

(II

): O

RG

AN

ITZ

AC

IÓ D

EL L

ÈXIC

I D

ICC

ION

AR

IS

OBJECTIUS

CONTINGUTS7


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EST

UD

I D

EL L

ÈXIC

(II

): O

RG

AN

ITZ

AC

IÓ D

EL L

ÈXIC

I D

ICC

ION

AR

IS


– Reconeix el camp lèxic i les relacions semàntiques que s’hi estableixen.

– Recorda les relacions semàntiques d’inclusió: hiperonímia, hiponímia i cohiponímia.

– Entén les relacions semàntiques de semblança: els sinònims totals i els parcials.

– Distingeix les relacions semàntiques d’oposició: els antònims complementaris, elsantònims graduals i els antònims relacionals.

– S’introdueix en l’estudi de la lexicografia.

– Utilitza les eines lexicogràfiques que proporcionen les noves tecnologies.

– Reconeix els principals tipus de diccionaris de què disposa el català.

– Accentua correctament les formes verbals.

– Utilitza correctament la dièresi i l’apòstrof en les formes verbals.













– Els tipus de text.

– Els tipus de text segons la intenció de l’emissor: conversacional, narratiu, descriptiu,instructiu i predictiu.

– Caracterització de la comunicació oral.

– Distinció de les parts principals que conformen una notícia periodística.

– Discriminació de gèneres periodístics.

– Identificació de les característiques pròpies del text descriptiu.

– Comparació de textos descriptius.

– Anàlisi i comprensió d’un text predictiu.

– Interès pel coneixement de diferents tipologies textuals.

Normes d’ús:

– Usos incorrectes de l’infinitiu i el gerundi.

– El participi del verb deure.

– Correcció dels usos inadequats de l’infinitiu i el gerundi.

– Correcció del l’ús incorrecte de la forma degut a.


– Analitzar un text conversacional.

– Reconèixer les característiques e la comunicació oral.

– Analitzar una notícia com a text narratiu.

– Distingir diversos tipus de textos periodístics.

– Reconèixer l’estructura d’un text descriptiu i la seva finalitat.

– Reconèixer l’estructura i els recursos que presenten els textos instructius i predictius.

– Corregir els usos inadequats de l’infinitiu i del gerundi.

– Corregir l’ús incorrecte de la forma degut a.


ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

I):

CO

NV

ERSA

, N

AR

RA

CIÓ

, D

ESC

RIP

CIÓ

, IN

STR

UC

CIÓ

I P

RED

ICC

IÓ

OBJECTIUS

CONTINGUTS8


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

I):

CO

NV

ERSA

, N

AR

RA

CIÓ

, D

ESC

RIP

CIÓ

, IN

STR

UC

CIÓ

I P

RED

ICC

IÓ


– Analitza un text conversacional.

– Reconeix les característiques e la comunicació oral.

– Analitza una notícia com a text narratiu.

– Distingeix diversos tipus de textos periodístics.

– Reconeix l’estructura d’un text descriptiu i la seva finalitat.

– Reconeix l’estructura i els recursos que presenten els textos instructius i predictius.

– Corregeix els usos inadequats de l’infinitiu i del gerundi.

– Corregeix l’ús incorrecte de la forma degut a.



– Contacte amb varietat de textos que s’usen.





– Esperit crític en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris.

– Comprensió de la realitat social en què es viu.

– Anàlisi multicausal i sistemàtic per jutjar els fets i problemes socials i històrics.






COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

– El text expositiu: el documental i l’article de divulgació.

– Classificació dels textos expositius.

– El text argumentatiu: la columna periodística i la tertúlia radiofònica.

– Distinció entre reportatge i documental.

– Anàlisi d’un text.

– Comprensió d’un text argumentatiu.

– Identificació dels arguments diversos que pot presentar un text.

– Elaboració d’un text argumentatiu.

– Interès pel coneixement de diferents tipologies textuals.

Normes d’ús:

– El punt i la coma.

– Puntuació correcta d’un text.


– Reconèixer l’estructura i els recursos que presenta el text expositiu.

– Distingir diversos tipus de textos expositius.

– Identificar l’estructura i els elements que conformen el text argumentatiu.

– Reconèixer els diferents tipus de punts i de comes i les seves delimitacions.

– Puntuar correctament un text.


ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

II):

EX

PO

SIC

IÓ I

AR

GU

MEN

TAC

IÓ

OBJECTIUS

CONTINGUTS9


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

II):

EX

PO

SIC

IÓ I

AR

GU

MEN

TAC

IÓ


– Reconeix l’estructura i els recursos que presenta el text expositiu.

– Distingeix diversos tipus de textos expositius.

– Identifica l’estructura i els elements que conformen el text argumentatiu.

– Reconeix els diferents tipus de punts i de comes i les seves delimitacions.

– Puntua correctament un text.








– Esperit crític en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris.

– Comprensió de la realitat històrica i social del món.

– Expressió de les pròpies idees i escolta de les alienes.







– El text literari.

– La literatura: perspectives d’anàlisi dels textos literaris.

– Els gèneres literaris.

– Els gèneres poètics.

– Els gèneres dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama.

– Els gèneres assagístics.

– Anàlisi d’un text.

– Comprensió del tòpic literari.

– Reconeixement dels elements típics de la novel·la.

– Aproximació a la mètrica d’un text poètic.

– Distinció de les diferents figures retòriques emprades en els textos literaris.

– Interès pel coneixement de diferents tipologies de textos literaris.

Normes d’ús:

– El punt i coma i els dos punts.

– L’ús de les majúscules i les minúscules.

– Puntuació correcta d’un text.


– Identificar els gèneres literaris i començar a reconèixer els gèneres narratius.

– Reconèixer els elements que conformen el conte, la narració i la novel·la.

– Reconèixer els gèneres poètics i establir-ne la classificació.

– Introduir-se en el coneixement dels gèneres dramàtics i definir els elements que intervenen en un muntatge teatral.

– Analitzar les característiques dels gèneres dramàtics i reconèixer els trets principals de la tragèdia.

– Aprofundir en l’estudi dels gèneres dramàtics de la comèdia i el drama.

– Identificar els gèneres assagístics i definir l’assaig.

– Definir diversos gèneres assagístics.

– Reconèixer els diferents usos dels dos punts i del punt i coma.

– Conèixer l’ús correcte de les majúscules i les minúscules.

– Puntuar correctament un text.


ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

III)

: EL

TEX

T L

ITER

AR

I

OBJECTIUS

CONTINGUTS10


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

ELS

TIP

US

DE

TEX

T (

III)

: EL

TEX

T L

ITER

AR

I


– Identifica els gèneres literaris i comença a reconèixer els gèneres narratius.

– Reconeix els elements que conformen el conte, la narració i la novel·la.

– Reconeix els gèneres poètics i n’estableix la classificació.

– Coneix els gèneres dramàtics i defineix els elements que intervenen en un muntatgeteatral.

– Analitza les característiques dels gèneres dramàtics i reconeix els trets principals de la tragèdia.

– Aprofundeix en l’estudi dels gèneres dramàtics de la comèdia i el drama.

– Identifica els gèneres assagístics i defineix l’assaig.

– Defineix diversos gèneres assagístics.

– Reconeix els diferents usos dels dos punts i del punt i coma.

– Coneix l’ús correcte de les majúscules i les minúscules.

– Puntua correctament un text.


– Expressió escrita d’observacions, explicacions i argumentacions (resums i comentaris de text).






– Valoració de la literatura com la màxima expressió de les possibilitats d’una llengua.

– Coneixement de les diverses manifestacions literàries com una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l’experiència humana.





COMPETÈNCIA ESTÈTICA I LITERÀRIA

– Els orígens de la llengua catalana.

– La literatura medieval: la prosa i la poesia.

– La literatura entre els segles XVI i XVIII.

– La literatura al segle XIX: la Renaixença.

– La literatura contemporània.

– Comentari pautat d’un fragment del Llibre dels fets de Jaume I.

– Comentari pautat d’un fragment de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

– Comprensió i anàlisi de l’oda La pàtria.

– Lectura i anàlisi d’un fragment teatral de Joan Brossa.

– Valoració de la literatura com a mitjà d’expressió d’una comunitat.

– Interès per conèixer l’inici de la història de la literatura catalana.

– Constatar els orígens de la llengua catalana.

– Valorar la producció en prosa i en poesia de la literatura medieval.

– Constatar quin és el panorama de la literatura entre els segles XVI i XVIII.

– Valorar el moviment literari català de la Renaixença.

– Constatar l’evolució de la literatura contemporània des del Modernisme fins a l’actualitat.

– Analitzar fragments d’algunes de les obres més representatives de la literaturacatalana.

– Redactar comentaris de text.

GUIA DIDÀCTICA PROGRAMACIÓ DELS CONTINGUTS I OBJECTIUS DE LITERATURA46

LA H

IST

ÒR

IA D

E LA

LIT

ERA

TU

RA

CA

TALA

NA

OBJECTIUS

CONTINGUTS11

CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LITERATURA GUIA DIDÀCTICA 47

CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA H

IST

ÒR

IA D

E LA

LIT

ERA

TU

RA

CA

TALA

NA


– Constata els orígens de la llengua catalana.

– Valora la producció en prosa i en poesia de la literatura medieval.

– Constata quin és el panorama de la literatura entre els segles XVI i XVIII.

– Valora el moviment literari català de la Renaixença.

– Constata l’evolució de la literatura contemporània des del Modernisme fins a l’actualitat.

– Analitza fragments d’algunes de les obres més representatives de la literatura catalana.

– Redacta comentaris de text.














– La narrativa medieval.

– Ramon Llull.

– La narrativa històrica: Llibre dels fets de Jaume I, Crònica de Bernat Desclot, Crònicade Ramon Muntaner, Crònica de Pere el Cerimoniós.

– Bernat Metge. Lo somni.

– La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa.

– Joanot Martorell. Tirant lo Blanc.

– Comentari pautat d’un fragment del Llibre de meravelles, de Ramon Llull.

– Anàlisi d’un fragment de la Crònica de Ramon Muntaner.

– Identificació dels recursos retòrics d’un fragment de Lo somni.

– Reconeixement dels elements mitològics d’un fragment de Lo somni.

– Comentari pautat d’un fragment de Tirant lo Blanc.

– Valoració de la literatura com a forma d’expressió d’una comunitat.

– Valoració de la literatura com un mitjà d’expressió del pensament humà.

– Desenvolupament de la capacitat crítica.

– Interessar-se per la figura i l’obra de Ramon Llull.

– Analitzar el context històric en què es va desenvolupar la narrativa històrica medieval.

– Valorar la transcendència de la narrativa històrica.

– Identificar les característiques principals de les quatre grans cròniques i identificar-hi els elements narratius.

– Reconèixer el context literari que va influir l’obra de Bernat Metge.

– Comprendre la figura i l’obra de Bernat Metge.

– Definir i analitzar els trets característics i els principals recursos literaris de Lo somni.

– Analitzar el context històric del qual sorgeix la novel·la cavalleresca.

– Reconèixer els gèneres literaris relacionats amb la cavalleria.

– Interessar-se per la novel·la Curial e Güelfa, d’autor anònim.

– Reconèixer els trets principals que conformen la novel·la Tirant lo Blanc.

– Valorar el llenguatge de Tirant lo Blanc.

– Identificar els elements propis de la cavalleria.

– Relacionar els textos literaris amb el context històric.

– Analitzar fragments d’algunes obres representatives d’aquest període.



LA N

AR

RA

TIV

A (

I):

DE

RA

MO

N L

LULL

AL

TIR

AN

T LO

BLA

NC

OBJECTIUS

CONTINGUTS12


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA N

AR

RA

TIV

A (

I):

DE

RA

MO

N L

LULL

AL

TIR

AN

T LO

BLA

NC


– S’interessa per la figura i l’obra de Ramon Llull.

– Analitza el context històric en què es va desenvolupar la narrativa històrica medieval.

– Valora la transcendència de la narrativa històrica.

– Identifica les característiques principals de les quatre grans cròniques i n’identifica els elements narratius.

– Reconeix el context literari que va influir l’obra de Bernat Metge.

– Comprèn la figura i l’obra de Bernat Metge.

– Defineix i analitza els trets característics i els principals recursos literaris de Lo somni.

– Analitza el context històric del qual sorgeix la novel·la cavalleresca.

– Reconeix els gèneres literaris relacionats amb la cavalleria.

– S’interessa per la novel·la Curial e Güelfa, d’autor anònim.

– Reconeix els trets principals que conformen la novel·la Tirant lo Blanc.

– Valora el llenguatge de Tirant lo Blanc.

– Identifica els elements propis de la cavalleria.

– Relaciona els textos literaris amb el context històric.

– Analitza fragments d’algunes obres representatives d’aquest període.






–Valoració de la literatura com la màxima expressió de les possibilitats d’una llengua.

–Coneixement de les diverses manifestacions literàries com una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l’experiència humana.





– La represa de la narrativa culta durant la Renaixença: la novel·la romàntica, el costumisme i la novel·la realista.

– La narrativa modernista.

– Crisi, represa i diversificació de la novel·la.

– La narrativa de la guerra civil, de l’exili i de la postguerra.

– Comentari pautat d’un fragment de La febre d’or.

– Comentari pautat d’un fragment de Solitud.

– Anàlisi d’un fragment de Tots tres surten per l’Ozama.

– Interès per conèixer les obres literàries de diferents corrents estètics.

– Gust per la lectura d’obres que reflecteixen una realitat en un moment històric concret.

– Valoració de la literatura com un mitjà d’expressió de situacions humanes.

– Analitzar les característiques pròpies de la novel·la romàntica.

– Identificar les característiques pròpies del costumisme.

– Analitzar les característiques pròpies de la novel·la realista.

– Analitzar l’obra de Narcís Oller.

– Analitzar les característiques pròpies de la narrativa modernista.

– Reconèixer els autors més representatius de la narrativa modernista.

– Identificar els temes i els elements que caracteritzen la narrativa de la guerra civil, de l’exili i de la postguerra.

– Analitzar fragments d’algunes obres dels autors més representatius d’aquest període.



LA N

AR

RA

TIV

A (

II):

DE

LA R

ENA

IXEN

ÇA

FIN

S A

LA

GU

ERR

A C

IVIL

OBJECTIUS

CONTINGUTS13


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA N

AR

RA

TIV

A (

II):

DE

LA R

ENA

IXEN

ÇA

FIN

S A

LA

GU

ERR

A C

IVIL


– Analitza les característiques pròpies de la novel·la romàntica.

– Identifica les característiques pròpies del costumisme.

– Analitza les característiques pròpies de la novel·la realista.

– Analitza l’obra de Narcís Oller.

– Analitza les característiques pròpies de la narrativa modernista.

– Reconeix els autors més representatius de la narrativa modernista.

– Identifica els temes i els elements que caracteritzen la narrativa de la guerra civil, de l’exili i de la postguerra.

– Analitza fragments d’algunes obres dels autors més representatius d’aquest període.















– Continuïtat i renovació de la narrativa.

– Llorenç Villalonga.

– Mercè Rodoreda.

– Josep Maria Espinàs.

– Baltasar Porcel.

– Pere Calders.

– Manuel de Pedrolo.

– La narrativa dels anys setanta.

– La narrativa a partir dels anys vuitanta.

– Comentari pautat d’un fragment de La plaça del Diamant.

– Lectura i comprensió d’un fragment de Cròniques de la veritat oculta.

– Anàlisi i comparació de diversos fragments de la sèrie de Temps obert.

– Comentari pautat d’un fragment de Camí de Sirga.

– Gust per la lectura d’obres que reflecteixen una realitat en un moment històric concret.

– Entendre la consolidació de la narrativa catalana dels anys seixanta.

– Valorar l’obra narrativa de Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Josep M. Espinàs,Baltasar Porcel, Pere Calders i Manuel de Pedrolo.

– Adonar-se de l’eixamplament de perspectives de la narrativa als anys setanta.

– Constatar quin és el panorama de la narrativa a partir dels anys vuitanta.

– Analitzar fragments d’algunes obres dels autors més representatius d’aquest període.



LA N

AR

RA

TIV

A (

III)

: D

E LA

PO

STG

UER

RA

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T

OBJECTIUS

CONTINGUTS14


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA N

AR

RA

TIV

A (

III)

: D

E LA

PO

STG

UER

RA

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T


– Entén la consolidació de la narrativa catalana dels anys seixanta.

– Valora l’obra narrativa dels autors més representatius d’aquest període.

– S’adona de l’eixamplament de perspectives de la narrativa als anys setanta.

– Constata quin és el panorama de la narrativa a partir dels anys vuitanta.

– Analitza fragments d’algunes obres dels autors més representatius d’aquest període.















– La poesia dels trobadors.

– L’amor cortès.

– Els estils i els gèneres trobadorescos.

– Els trobadors catalans.

– Els poetes dels segles XIV i XV.

– Ausiàs Marc.

– Comentari pautat d’un poema de Guillem de Cabestany.

– Identificació dels estils poètics dels trobadors.

– Comentari pautat d’un poema d’Ausiàs Marc.

– Identificació de tòpics literaris en un poema de Pere Marc.

– Reflexió sobre el tema de la mort en Pere Marc.

– Anàlisi de la mètrica d’un poema.

– Interès per conèixer l’inici de la història de la literatura catalana.

– Sensibilitat per la poesia com a mitjà d’expressió dels sentiments més profunds.

– Identificar la poesia dels trobadors.

– Reconèixer els gèneres trobadorescos.

– Valorar la producció literària dels trobadors.

– Valorar l’obra dels poetes catalans dels segles XIV i XV.

– Valorar les innovacions que la poesia d’Ausiàs Marc aporta a la lírica del segle XV.

– Analitzar poemes dels autors més representatius d’aquest període.



LA P

OES

IA (

I):

DEL

S T

RO

BA

DO

RS

A A

USI

ÀS

MA

RC

OBJECTIUS

CONTINGUTS15


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA P

OES

IA (

I):

DEL

S T

RO

BA

DO

RS

A A

USI

ÀS

MA

RC


– Identifica la poesia dels trobadors.

– Reconeix els gèneres trobadorescos.

– Valora la producció literària dels trobadors.

– Valora l’obra dels poetes catalans dels segles XIV i XV.

– Valora les innovacions que la poesia d’Ausiàs Marc aporta a la lírica del segle XV.

– Analitza poemes dels autors més representatius d’aquest període.




– Tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir,sintetitzar, etc).















– La poesia culta del Renaixement.

– La poesia culta del Barroc.

– La recuperació de la poesia culta durant la Renaixença.

– Jacint Verdaguer.

– La poesia Modernista.

– Joan Maragall.

– Anàlisi de la mètrica d’un sonet.

– Identificació dels recursos retòrics de diversos poemes.

– Comparació de dos poemes de F. Vicent Garcia.

– Comentari pautat de Los dos campanars de J. Verdaguer.

– Anàlisi mètrica d’un poema de Maragall.

– Anàlisi de la simbologia d’un poema.

– Interès per conèixer les obres literàries del Modernisme.

– Sensibilitat per la poesia com a mitjà d’expressió dels sentiments més profunds.

– Identificar els trets principals de la poesia culta del Renaixement i del Barroc.

– Adonar-se de la recuperació de la poesia culta durant la Renaixença.

– Reconèixer la figura i l’obra de Jacint Verdaguer.

– Analitzar les característiques pròpies de la poesia Modernista.

– Reconèixer la figura i l’obra de Joan Maragall.




LA P

OES

IA (

II):

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

L M

OD

ERN

ISM

E

OBJECTIUS

CONTINGUTS16


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA P

OES

IA (

II):

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

L M

OD

ERN

ISM

E


– Identifica els trets principals de la poesia culta del Renaixement i del Barroc.

– S’adona de la recuperació de la poesia culta durant la Renaixença.

– Reconeix la figura i l’obra de Jacint Verdaguer.

– Analitza les característiques pròpies de la poesia Modernista.

– Reconeix la figura i l’obra de Joan Maragall.



















– La poesia noucentista.

– Josep Carner.

– La poesia d’avantguarda.

– Joan Salvat-Papasseit i Josep Vicenç Foix.

– La poesia postsimbolista.

– Carles Riba.

– La poesia de la postguerra.

– Joan Oliver i Salvador Espriu.

– La renovació de la poesia als anys seixanta.

– La poesia contemporània.

– Gabriel Ferrater.

– La generació dels setanta i la poesia actual.

– Anàlisi i comentari de poemes dels autors més representatius d’aquest període.

– Valoració dels textos literaris com a font de coneixement del pensament d’una època.



– Analitzar les característiques pròpies de la poesia noucentista.

– Valorar el domini del llenguatge poètic de Josep Carner.

– Reconèixer els moviments d’avantguarda europeus i l’expressió literària que van tenir a Catalunya.

– Reconèixer la figura i l’obra de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Vicenç Foix.

– Valorar el desenvolupament de la poesia postsimbolista a Catalunya i els poetes més destacats.

– Reconèixer la figura i la poesia de Carles Riba i valorar el seu mestratge.

– Identificar els temes i els elements que caracterítzen la poesia de la postguerra.

– Valorar la trajectòria literària dels autors Joan Oliver i Salvador Espriu.

– Valorar la renovació de la poesia als anys seixanta.

– Analitzar les obres de Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.

– Reconèixer l’aportació de Gabriel Ferrater a la poesia contemporània.

– Constatar quin és el panorama de la poesia dels anys setanta a l’actualitat.




LA P

OES

IA (

III)

: D

EL N

OU

CEN

TIS

ME

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T

OBJECTIUS

CONTINGUTS17


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

LA P

OES

IA (

III)

: D

EL N

OU

CEN

TIS

ME

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T


– Analitza les característiques pròpies de la poesia noucentista.

– Valora el domini del llenguatge poètic de Josep Carner.

– Reconeix els moviments d’avantguarda europeus i l’expressió literària que van tenir a Catalunya.

– Reconeix la figura i l’obra de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Vicenç Foix.

– Valora el desenvolupament de la poesia postsimbolista a Catalunya i els poetes més destacats.

– Reconeix la figura i la poesia de Carles Riba i valorar el seu mestratge.

– Identifica els temes i els elements que caracterítzen la poesia de la postguerra.

– Valora la trajectòria literària dels autors Joan Oliver i Salvador Espriu.

– Valora la renovació de la poesia als anys seixanta.

– Analitza les obres de Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.

– Reconeix l’aportació de Gabriel Ferrater a la poesia contemporània.

– Constata quin és el panorama de la poesia dels anys setanta a l’actualitat.



– Expressió escrita d’observacions i argumentacions (resums i comentaris de text).

– Cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans,convencionals o digitals, i de tota mena de suport.











– El teatre fins al segle XVI.

– El teatre barroc.

– El teatre neoclàssic.

– El teatre de la Renaixença.

– Àngel Guimerà.

– El teatre modernista.

– Santiago Rusiñol.

– La renovació teatral durant els anys vint i trenta.

– Josep Maria de Sagarra.

– Comprensió i anàlisi d’un fragment de Lucrècia.

– Caracterització d’un personatge de Terra baixa.

– Anàlisi d’un fragment de Cigales i formigues.

– Comentari d’un fragment de El cafè de la Marina.

– Valoració dels textos literaris com a font de coneixement del pensament d’una època.

– Valoració de la literatura com un mitjà d’expressió del pensament humà.


– Identificar els trets principals del teatre des dels inicis i fins a la Renaixença.

– Distingir els trets característics de l’obra d’Àngel Guimerà.

– Analitzar les característiques pròpies del teatre modernista.

– Reconèixer la figura i l’obra de Santiago Rusiñol.

– Constatar la renovació del teatre durant els anys vint i trenta.

– Reconèixer l’obra de Josep Maria de Sagarra i valorar la seva gran aportació al teatre.

– Analitzar fragments d’obres dels autors més representatius d’aquest període.


EL T

EAT

RE

(I):

DEL

S O

RÍG

ENS

A L

A G

UER

RA

CIV

IL

OBJECTIUS

CONTINGUTS18


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EL T

EAT

RE

(I):

DEL

S O

RÍG

ENS

A L

A G

UER

RA

CIV

IL


– Identifica els trets principals del teatre des dels inicis i fins a la Renaixença.

– Distingeix els trets característics de l’obra d’Àngel Guimerà.

– Analitza les característiques pròpies del teatre modernista.

– Reconeix la figura i l’obra de Santiago Rusiñol.

– Constata la renovació del teatre durant els anys vint i trenta.

– Reconeix l’obra de Josep Maria de Sagarra i valora la seva gran aportació al teatre.

– Analitza fragments d’obres dels autors més representatius d’aquest període.











– Habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altres manifestacions culturals.






COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

– El teatre durant la postguerra.

– Joan Brossa.

– La renovació del teatre als anys seixanta.

– El teatre a partir dels anys setanta.

– Comentari pautat d’un fragment d’Antígona.

– Lectura i anàlisi d’un fragment de Ball robat.

– Comentari d’un fragment d’Olors.


– Identificar els trets principals del teatre durant la postguerra.

– Reconèixer la figura i l’obra de Joan Brossa.

– Constatar quin és el panorama del teatre als anys seixanta i valorar els autors més representatius d’aquest període.

– Constatar quin és el panorama del teatre a partir dels anys setanta i valorar els autorsmés representatius d’aquest període.




EL T

EAT

RE

(II)

: D

E LA

PO

STG

UER

RA

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T

OBJECTIUS

CONTINGUTS19


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

EL T

EAT

RE

(II)

: D

E LA

PO

STG

UER

RA

FIN

S A

L’A

CT

UA

LITA

T


– Identifica els trets principals del teatre durant la postguerra.

– Reconeix la figura i l’obra de Joan Brossa.

– Constata quin és el panorama del teatre als anys seixanta i valora els autors mésrepresentatius d’aquest període.

– Constata quin és el panorama del teatre a partir dels anys setanta i valora els autorsmés representatius d’aquest període.













– Habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altres manifestacions culturals.






COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

– Precedents de l’assaig contemporani.

– La Renaixença.

– El Modernisme.

– El Noucentisme.

– Els anys vint i trenta.

– La postguerra.

– Josep Pla.

– Joan Fuster.

– L’assaig a partir dels anys setanta.

– Identificació dels elements noucentistes en textos d’Eugeni d’Ors.

– Reconeixement del tema de la postguerra en un fragment de El pagès i el seu món.

– Anàlisi d’un fragment de Nosaltres els valencians.


– Valoració de la literatura com a mitjà d’expressió d’una comunitat.

– Reconèixer els precedents de l’assaig contemporani.

– Valorar l’evolució de l’assaig des de la Renaixença fins al Noucentisme.

– Constatar la consolidació de l’assaig als anys vint i trenta i la seva continuïtat durant la postguerra.

– Reconèixer la figura i l’obra de Josep Pla i de Joan Fuster.

– Constatar quin és el panorama de l’assaig a partir dels anys setanta.




L’A

SSA

IG A

L SE

GLE

XX

OBJECTIUS

CONTINGUTS20


CO

MU

NIC

AC

IÓN

Y L

ENG

UA

JE

FETS I CONCEPTES

L’A

SSA

IG A

L SE

GLE

XX


– Reconeix els precedents de l’assaig contemporani.

– Valora l’evolució de l’assaig des de la Renaixença fins al Noucentisme.

– Constata la consolidació de l’assaig als anys vint i trenta i la seva continuïtat durant la postguerra.

– Reconeix la figura i l’obra de Josep Pla i de Joan Fuster.

– Constata quin és el panorama de l’assaig a partir dels anys setanta.


















IUG A BAT

Solucions de les activitats

GUIA DIDÀCTICA SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DE LLENGUA68

És una afirmació comunament acceptada i que fins i tot se sol formular sempre de la mateixa manera.

a) Una imatge val més que mil paraules.

b) Resposta model:

Parlant la gent s’entén, amb l’anglès es pot anar per tot el món, les dones són més xerraires que els homes, etc.

El llenguatge no és principalment un mitjà decomunicació, sinó que té altres funcions mésimportants encara.

La llengua serveix per transmetre informació entreels parlants, per ajudar a pensar i a formular elspropis pensaments, per cohesionar una comunitatlingüística en forma de societat i, sobretot, perorganitzar la realitat en la percepció que en tenen els humans.

– Un exemple: “El tren tramvia amb destinació aVilanova, que surt a les 14.30, està situat a la vianúmero quatre.”

– Una interrogació retòrica: “¿Que tenen gairesaccidents o són, en canvi, mitjans de comunicacióforça segurs?”

– Una expressió col·loquial: “Anem a pams.”

– Una comparació: “¿Com l’autobús, el tren o la bicicleta?”

– Una metàfora: “La pel·lícula humana de larealitat i dels esdeveniments” per al·ludir a la visiódel món.

– Un neologisme: “Autoconversa.”

– Una hipèrbole: “Aquest malson multitudinari deles coses individuals i irrepetibles.”

No és un text literari, perquè no té una finalitatestètica o artística. En canvi, recorre a recursos propisdel llenguatge literari amb la intenció de fer mésassequible, i fins i tot agradable, l’exposiciódivulgativa que pretén.

a) Emissor: els autors d’aquest llibre de text;receptor: els alumnes de 1r de batxillerat;context: escolar; missatge: exposició tèoricasobre el llenguatge com a sistema decomunicació, les funcions del llenguatge, el text i les seves propietats.

b) Emissor: Jesús Tuson, professor universitari delingüística; receptor: els lectors d’una obra dedivulgació i reflexió lingüística; context: lecturaper interès personal; missatge: reflexió sobre lesfuncions del llenguatge i argumentació sobre el fet que van molt més enllà de la simplecomunicació.

– Comparació: la semblança bàsica és la coincidènciaen el tema; pel que fa a les diferències, tenen a veure amb l’emissor, el receptor, el context, la intenció i els elements que solen acompanyar elllibre de text (esquemes, il·lustracions i, en general,disposició de la informació de manera que se’nfaciliti el maneig i la comprensió per part del’alumnat) i que, evidentment, no es troben enllibres de divulgació i reflexió com el de Tuson.

a) Metalingüística. b) Fàtica. c) Referencial.d) Conativa. e) Emotiva.

a) Presentació. b) Adequació. c) Correcció.d) Cohesió. e) Coherència. f) Cohesió. g) Adequació.

Les propietats textuals són una condició necessàriaperò no suficient per elaborar textos atractius: cal, a més de respectar aquestes propietats, utilitzarrecursos retòrics que motivin el lector d’un text aarribar fins al final.

Es tracta d’un text de nivell formal, escrit en registreestàndard i que incorpora recursos expressius dediversos tipus. L’emissor fingeix adreçar-se a ellmateix (en segona persona) davant del receptor, queés el veritable destinatari de la reflexió. La intenció és argumentativa i pretén convèncer el lector de lautilitat de la retòrica com a element qualitatiudiferencial en els textos. Ens trobem davant d’un textdivulgatiu, perquè pretén exposar de maneraentenedora, i fins i tot atractiva, un determinatconcepte de l’expressió escrita amb una finalitat méspràctica que no pas teòrica.

En el primer paràgraf, Cassany ens situa en la sevadedicació laboral a assessorar una revistad’informació econòmica. En el segon paràgraf, ensdescriu els textos amb què li tocava barallar-se i endistingeix de dues menes. En el tercer paràgraf esconcreta el tret que feia diferents els uns i els altres.En el quart paràgraf es desenvolupa la diferència des del punt de vista del plantejament comunicatiuque mostraven els autors dels articles d’una i altramena. Finalment, en el cinquè paràgraf Cassany faexplícita la conclusió de la seva experiència i de laseva reflexió.

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

20-23COMUNICACIÓ, LLENGUA I TEXT

1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DE LLENGUA GUIA DIDÀCTICA 69

– Enumeració: “la declaració de renda, els plansd’estalvi, les inversions, les assegurances...”.

– Pregunta retòrica: “què feia que uns [articles]fossin tan atractius i els altres tan pocs?”.

– Incís: “–que, sigui dit en veu baixa, en aquellmoment m’atreien ben poc!”.

– Joc de paraules: “els articles menys afortunats es despreocupaven de fer l’article”.

– Canvi en la persona gramatical: “...arribaven ainteressar-me. Feies un cop d’ull [...]. Tots elsarticles complien unes condicions...”.

– Màxima: “la retòrica pot ser l’única arma perdefensar-se”.

– Comparació: “com si es tractés d’una novel·lanegra”.

– Metàfora: “l’espessa selva comunicativa del segleXX” per al·ludir a la gran quantitat de textos queens envolten actualment.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

a) Als estornells els agraden els plataners.

b) La vaga va ser secundada pels universitaris.

c) Van despertar el veïnat amb els seus crits.

d) Porto una carta certificada per al Jofre.

Totes dues són correctes, si bé amb estructuressintàctiques i significats diferents. En la primera, elcomplement és un atribut i expressa metafòricamentque en Carles és una seguretat per a algú. En lasegona, el complement és circumstancial de lloc iindica on és en Carles.

a) Es va deixar endur pels seus sentiments. (causa)

b) Quan hi ha partit, la policia passeja pels voltantsde l’estadi. (lloc)

c) Hi haurà un certificat d’assistència per alsparticipants. (beneficiari)

d) Vaig saber la notícia pel diari. (mitjà)

e) M’han donat records per al senyor Ràfols.(destinatari)

a) Tancat des del 15 de setembre fins a l’1 d’octubre.

b) Em va trucar des d’una cabina.

c) Des dels divuit anys que no viu a casa.

d) No venia als assaigs des del mes passat.

e) La televisió no es va popularitzar fins a la segonameitat del segle XX.

f) La proposta va ser ben rebuda: fins els més reacishi van votar a favor.

a) Com que plovia, van agafar el paraigua.

b) Ho sé des que tenia tres anys.

a) La pel·lícula era tan interessant que fins elsalumnes més moguts l’han seguida amb atenció.

b) El doctor Martí, com a director del centre, haagraït l’actuació dels bombers.

c) La policia els va tractar com si ells haguessin estatels delinqüents.

3

2

1

25NORMES D’ÚS

3

2

1

24NORMES D’ÚS

16

15

14

13

12


– bou

– vas

– tub

– pas

– abstracte

– capgirar

Són dígrafs ll, ny, rr, qu, ss. En el català oriental,també és un dígraf la grafia ix.

a) Lletres i dígrafs:Qu/i/n/s/p/a/n/t/a/l/o/n/s/m/é/s/a/m/p/l/e/s/d/e/b/a/i/x(en oriental: b/a/ix).

Sons:Qu/i/n/s/p/a/n/t/a/l/o/n/s/m/é/s/a/m/p/l/e/s/d/e/b/a/i(només en occidental)/x.

Síl·labes: Quins/pan/ta/lons/mé/sam/ples/de/baix.

Accents fonètics:Quins/pan/ta/lons/mé/sam/ples/de/baix.

Entonació: exclamativa.

b) Ortografia: separació de lletres i dígrafs.

Fonètica segmental: separació dels sons,separació de les síl·labes

Fonètica suprasegmental: indicació dels accentsfonètics, indicació del tipus d’entonació.

c) La partició sil·làbica no coincideix necessàriamentamb la separació de paraules. Per exemple, eldarrer so de la paraula més forma síl·laba amb elprimer so de la paraula següent, amples.

d) Totes les paraules de dues o més síl·labes, així comalgunes de monosil·làbiques, presenten accentfonètic. En canvi, només una part dels accentsfonètics es tradueixen en accents gràfics, segonsl'aplicació de les normes d'accentuació o delscasos d'accent diacrític.

s, c, ç, ss i, en una pronúncia relaxada, sc.

Resposta oberta.

b.

a) La grafia no reflecteix de manera directa lafonètica, perquè també respon a raons de tradicióortogràfica o etimològiques.

b) Una abstracció de la fonètica.

[a], [b], [g], [i]. Sonors.

Hi coincideixen.

Que es produeix una ressonància nasal que no esproduiria en condicions normals, popularmentconeguda com a “fer veu de nas”.

– Sortida lliure de l’aire: [e], [o]. Sons vocàlics.

– Obstrucció total momentània: [p], [t]. Sonsconsonàntics.

– Obstrucció parcial duradora: [ʃ], [f], [s], [�]. Sonsconsonàntics.

[a]nima – poss[i]ble – f[u]ria – [ɔ]bra

s[ε]rie – c[a]nta – f[e]s – s[o]m

mer[e]ixer en català occidental / [ε] en català oriental– all[ɔ] – cinqu[e] en català occidental / [ε] en catalàoriental – m[ɔ]bil

Resposta oberta.

Resposta model:

a) trista, b) grega, c) txeca, d) saldo.

e) ninot, f) color, g) fura.

a) Una.

b) En el cas de mots compostos (caragirat) od’adverbis en -ment (ràpidament). També lesparaules més llargues tenen un accent secundari(cansaladeria).

No es produeix la reducció vocàlica en cap de lesdues síl·labes tòniques (exemple: s[o]brec[a]rrega).

c[o]/[u]ntradir; [e]/[ə]ntrepà; [e]/[ə]ntresòl.

Occidental: t[a]ulet[a], ll[o]ng[a]niss[a],[a]nt[o]n[i]et[a], [a]nc[i]à, xifr[e]s, c[i]gró,c[a]rx[o]fer[a], c[a]v[a]ller, p[i]set, r[o]cós.

Oriental: t[ə]ulet[ə], ll[u]ng[ə]niss[ə], [ə]nt[u]n[i]et[ə], [ə]nc[i]à, xifr[ə]s, c[i]gró,c[ə]rx[u]fer[ə], c[ə]v[ə]ller, p[i]set, r[u]cós.

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

32-35ESTUDI DELS SONS (I): LES VOCALS

2

Paraula Síl·labestòniques

Síl·labes àtones

matinada na ma, ti, da

central tral cen

cansaladeria ri can, sa, la, de, a

roure rou re

finestra nes fi, tra

atzucac cac at, zu

calendari da ca, len, ri

possible si pos, ble

caragirat ca, rat ra, gi

ràpidament rà, ment pi, da


taula, Antònia, carxofa, cavall, pis, roca.

Bloc occidental: les os obertes de carxofa, Antònia iroca han passat a ser os tancades.

Bloc oriental: les os obertes de carxofa, Antòniai roca han passat a ser us i les as de taula i cavallhan passat a ser vocals neutres [ə].

Resposta model:

– t’ha ([a] en occidental, [ə] en oriental): T’ha deixatparada, oi?

te [ə]: Prendrem un te amb llimona.

té [e]: Té, vint euros de setmanada.

t’hi: No t’hi sé veure, de bomber.

to [ɔ]: El director donava el to als músics.

t’ho ([o] en occidental): T’ho devíem, Joan.

t’ho ([u] en oriental) / tu: T’ho enviarépersonalment a tu.

– mas: Aquest camí porta al mas de l’Artís.

m’has ([ə] en oriental): M’has donat un disgust.

mes / més ([e]): El mes d’abril hem gastat més queel de març.

miss: La Joana ha estat escollida miss Cantallops.

mos ([ɔ]/[o]): Aturem-nos a fer un mos, mare!

mos ([o] en occidental), com a forma col·loquialdel pronom feble nos: Digueu-mos com ho hemde fer.

mousse [u]: Ens van servir una mousse de xocolatablanca.

mus: No jugaven al mus, sinó a la botifarra.

– pas: El pas era molt estret i no hi podíem paspassar.

pes [ε]: Anota el teu pes cada setmana.

pes [e]: Vigileu en escriure les pes i les bes.

pis: Busco un pis de vuitanta metres quadrats.

pors [o]: Té moltes pors: de la nit, dels llocstancats, de quedar-se sol...

pus: La ferida està infectada, s’hi ha fet pus.

– sac: Preneu el sac de dormir.

sec [ε]: Està molt sec d’ençà que va estar malalt.

séc [e]: Planxa els pantalons respectant el séc.

sic: El diari deia que els nord-americans havienllançat un últim àtom [sic] als iraquians.

soc [ɔ]: Dorm com un soc.

sóc [o]: Sóc partidari de la igualtat de drets i dedeures.

suc: M’agrada el suc d’aquest guisat.

– llac: Us banyareu al llac?

llec: Sóc llec en la matèria, no en sé gens.

lloc [ɔ]: Hi ha lloc per a tothom, a la plaça.

Lluc: Sant Lluc és un dels quatre evangelistes.

– ras: Porta el cabell ras i un drap de ras al coll.

res [ε]: —Gràcies! / —De res, home!

rés [e]: Poca gent acut al rés del rosari.

ris: Aquest ris que se’t fa no hi ha manera depentinar-te’l. Eixuga’t el cabell amb una tovallolade ris.

ros [o]: En Pol és ros com son pare.

rus: En Miquel és rus de naixença. Eixuga’t elcabell amb una tovallola de rus.

t[ea]tre – anorr[eε]m – aequ[eɔ]leg – camal[eo] –cr[ea]r – pàncr[eə]s – alin[ee]s

No es neutralitzen. El contacte amb la vocal tònicaimpedeix o dificulta la pronunciació de la vocalneutra [ə].

En el bloc occidental es manté la pronúncia [e] de lesvocals destacades.

En el bloc oriental, en canvi, la [ε] d’Israel es redueixa [ə].

p[ə]l[εu]nt[u]l[u]g[iə] / n[eo]c[u]m[u]n[i]st[ə], és a dir,amb vacil·lacions pel que fa a la neutralitzacióvocàlica en mots d’origen culte.

Sitg[ə]s, Blan[ə]s, Pedralb[ə]s; Iren[ə], Víct[u]r; ES[u],RENF[ə]; bas[ə], fras[ə], class[ə], glut[ə]n, còl[u]n,eur[u]; ant[ə], vic[ə].

[a].

Que passa a [a].

a) ros[ə], cant[ə].

b) No.

c) T[o]rt[o]s[a], T[a]r[ø]g[a], B[e]rga, Sant B[o]i, [v]alls,Vilan[o mitjana, ni oberta ni tancada]va i la Geltrú.

a) L’àmbit general es refereix al conjunt del dominilingüístic general i l’àmbit restringit a l’àread’una o més de les grans varietats dialectals (nord-occidental, valencià, rossellonès, central, balear i,d’alguna manera, alguerès). Un registre formalés una varietat funcional de la llengua que es faservir en una situació de comunicació en què hi haunes determinades convencions compartides pelsusuaris, mentre que un registre informal és unavarietat funcional de la llengua adequada en uncontext de confiança i franquesa (família, cercled’amistats).

b) g[o]vernar, periodist[e] (masculí).

24

23

22

21

20

19

18

17

16


c) A més de les dues esmentades en l’apartatanterior, [a]ntendre.

d) Les tres esmentades en els dos apartats anteriors.

e) diad[e].

f) L’observació hauria de portar l’alumnat a laconclusió que, efectivament, les cadenes públiquessón respectuoses amb aquest criteri.

a) Pronom feble.

b) Article masculí conservat en el nord-occidentalcol·loquial

c) Incorrecte.

Resposta model:

a) En aquesta operació hi he sortit guanyant més delque m’esperava.

b) No t’esveris, no, que ara ve el pitjor del cas.

c) Ho vaig deixar córrer perquè era molt difícil.

d) No hi donis més tombs: el que passa és quenomés pensa en ell mateix.

e) Com costa, arribar a final de mes!

Resposta model:

a) No m’ha trucat en tota la setmana, la qual cosam’amoïna molt.

b) T’has excedit del límit de velocitat, cosa que etcomportarà una multa considerable.

c) No he trobat flors fresques, amb la qual cosam’hauré d’empescar un altre regal.

‘Gran nombre de, gran quantitat de’. Exemple d’ús:Enguany han collit qui-sap-lo.

a) Han ballat tant que han acabat esgotats.

b) Em sembla que no hem calculat bé el tant percent.

c) En Bernat és tan simpàtic que el seu germàsempre queda a l’ombra.

d) El telèfon ha sonat tan aviat que m’he espantat.

e) Heu fet tant menjar que no ens l’acabarem.

a) De tant en tant.

b) Tant se val.

c) Tant me fa.

d) I tant!

e) Tant per tant.

Resposta model:

a) El Pere està tan alt que gairebé no el coneixia.

b) Avui no fa tant (de) vent com ahir.

c) Si se’n van a viure tan lluny, els veurem poc.

d) M’agradava tant que me l’he comprat.

e) No parlis tan de pressa.

a) Quan fas els anys?

b) Ensenya-m’ho quan ho tinguis acabat.

c) Des de quan sabeu la notícia?

d) Quant puja tot plegat?

e) No sé quant en queda.

f) On i quan està previst el lliurament de diners?

4

3

2

1

37NORMES D’ÚS

4

3

2

1

36NORMES D’ÚS


Vocàlics: [a], [i], [ɔ], [u].

Consonàntics: [z], [m], [r], [s], [n], [ʃ].

[m], [f], [t], [l], [ʃ] i [tʃ], [ʎ], [�].

Oclusives: [b] i [k] (orals), [] (nasal)

Fricativa: [s]

Africada: [dz]

Aproximants: [j] (gradual), [β] (no gradual)

Ròtiques: [ɾ] (bategant), [r] (vibrant)

Lateral: [l]

– [b] / [m]: la nasalitat, perquè [b] és oral i [m] ésnasal.

– [t] / [d]: la sonoritat, perquè [t] és sord i [d] éssonor.

– [k] / [�]: la sonoritat, perquè [k] és sord i [�] éssonor.

– [ɾ] / [r]: el mode d’articulació, perquè [ɾ] ésbategant i [r] és vibrant.

– [l] / [ʎ]: el lloc d’articulació, perquè [l] és alveolar i[ʎ] és palatal.

– [ʃ] / [tʃ]: el mode d’articulació, perquè [ʃ] és africati [tʃ] és africat.

– [p] / [t]: el lloc d’articulació, perquè [p] és bilabial i[t] és dental.

– [m] / [n]: el lloc d’articulació, perquè [m] és bilabiali [n] és alveolar.

El mot metxes conté el so [tʃ] (palatal africat sord) isignifica ‘corda preparada químicament per a cremarde manera regular’; el mot metges, en canvi, contéel so [d�] (palatal africat sonor) i significa ‘professióque té com a objectiu prevenir i guarir les persones’.

Pronúncia correcta: [d�] Pronúncia que cal evitar: [tʃ].

El[ʃ] – Fli[ʃ]

El mot fluix conté el so [ʃ] (palatal fricatiu sord) isignifica el contrari de fort; el mot flux, en canvi,conté els sons [ks] (oclusiu velar sord + alveolarfricatiu sord) i significa ‘corrent, moviment, d’un fluido d’elements abstractes’.

À[z]ia, impre[z]o[s], pre[s]ió, de[s]i[z]ió, Bru[s]el·le[s],di[s]cu[s]ió, et[s]ètera, e[ks]pre[s]ió, tran[z]gre[s]or,Be[z]ò[s], epi[z]odi, [s]entè[z]ima, metge[s]a,entu[z]ia[z]mat, emi[s]ora, le[z]ió, na[z]al, pai[z]atge,medu[z]a, agre[s]ió.

– [b] / [f]: la sonoritat, perquè [b] és sonor i [f] éssord; el mode d’articulació, perquè [b] és oclusiu i[f] és fricatiu, i el lloc d’articulació, perquè [b] ésbilabial i [f] és labiodental.

– [tʃ] / [�]: la sonoritat, perquè [tʃ] és sord i [�] éssonor, i el mode d’articulació, perquè [tʃ] és africati [�] és fricatiu.

– [k] / [w]: la sonoritat, perquè [k] és sord i [w] éssonor, i el mode d’articulació, perquè [k] és oclusiui [w] és aproximant.

– [p] / [�]: la sonoritat, perquè [p] és sord i [�] éssonor; el mode d’articulació, perquè [p] és oclusiu i[�] és fricatiu, i el lloc d’articulació, perquè [p] ésbilabial i [�] és palatal.

– [s] / [ts]: el mode d’articulació, perquè [s] ésfricatiu i [ts] és africat.

[�]: so consonàntic, oclusiu, velar, sonor.

[ε]: so vocàlic, mitjà-baix, anterior.

[j]: so consonàntic, aproximant gradual, palatal,sonor.

[k]: so consonàntic, oclusiu, oral, velar, sord.

[d�]: so consonàntic, africat, palatal, sonor.

[l]: so consonàntic, lateral, alveolar, sonor.

[ŋ]: so consonàntic, oclusiu nasal, velar, sonor.

[ð]: so consonàntic, aproximant no gradual, dental,sonor.

[ɔ]: so vocàlic, mitjà-baix, posterior.

pica, quica, fica, xica, rica.

cava, cada, caca, caga, cama, cana, canya, caça,casa, caixa, cara, cala, calla.

/bany/ � occidental i oriental: [‘ba]

/trenta/ � occidental: [‘trenta] / oriental: [‘trεntə]

/francès/ � occidental: [fran’ses] / oriental: [frən’sεs]

/llibre/ � occidental: [‘ʎiβre] / oriental: [‘ʎiβrə]

/apagar/ � occidental: [apa’γa] / oriental: [əpə’γa]

/fregireu/ � occidental: [fre�i’ɾew] / oriental:[frə�i’ɾεw]

/Txèquia/ � occidental: [‘tʃekia] / oriental: [‘tʃεkiə]

/zones/ � occidental: [‘zones] / oriental: [‘zonəs]

/cauen/ � occidental: [‘kawen] / oriental: [‘kawən]

/àngel/ � occidental: [‘a�el] / oriental: [‘a�əl]

Resposta model:

– bassa, dissabte, acabar

– cera, capítol

– dent, adscriure, roda

– gat, llarg, encegar, agenollar-se

– hora, ehem!

– camí, amfibi

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

46-49ESTUDI DELS SONS (II): LES CONSONANTS

3


– infecció, cansada

– rep, capgròs

– sentir, roser

– catània, gat d’Angora

– píxel, examen, xocolata

ç: [s] / l·l: [ll]

L’última lletra en tots els casos.

En valencià.

En tots dos casos, la primera.

Quan la forma verbal tanca la paraula [fen(t), ana(r)],la consonant final no es pronuncia. En canvi, quanva seguida d’un pronom feble, la consonant espronuncia (fent-ho, anar-hi).

a) Occidental: [‘faβɾika] [fa’βɾika] [faβɾi’ka]

Oriental: [‘faβɾikə] [fə’βɾikə] [fəβɾi’ka]

b) Occidental: [‘makina] [ma’kina] [maki’na]

Oriental: [‘makinə] [mə’kin ə] [məki’na]

0 consonants + vocal + 0 consonants: i

0 consonants + vocal + 2 consonants: urc

0 consonants + vocal + 3 consonants: erms

1 consonant + vocal + 2 consonants: fort

1 consonant + vocal + 3 consonants: parts

2 consonants + vocal + 3 consonants: trists

– biblioteques � bi–bli–o–te–ques / bi: àtona, lliure / bli: àtona, lliure / o: àtona, lliure / te: tònica, lliure / ques: àtona, travada.

– piscina � pis–ci– na / pis: àtona, travada / ci: tònica, lliure / na: àtona, lliure.

– teatre � te–a–tre / te: àtona, lliure / a: tònica,lliure / tre: àtona, lliure.

– octubre � oc–tu–bre / oc: àtona, travada / tu: tònica, lliure / bre: àtona, lliure.

– calendari � ca–len–da–ri / ca: àtona, lliure / len: àtona, travada / da: tònica, lliure / ri: àtona,lliure.

– municipal � mu–ni–ci–pal / mu: àtona, lliure / ni: àtona, lliure / ci: àtona, lliure / pal: tònica,travada.

– trescar � tres–car / tres: àtona, travada / car: tònica, lliure.

– enciclopèdia � en–ci–clo–pè–di–a / en: àtona,lliure / ci: àtona, lliure / clo: àtona, lliure / pè: tònica, lliure / di: àtona, lliure / a: àtona, lliure.

– roure � rou–re / rou: tònica, travada / re: àtona,lliure.

– sentiment � sen–ti–ment / sen: àtona, travada / ti: àtona, lliure / ment: tònica, travada.

Vè-iem-pas-sar-tants-a-vi-ons-que-in-tu-í-rem-qu(e)é-rem-a-prop-d’u-na-e-ro-port.

Occidental: [‘bejem pa’sa ‘tanz aβi’ons keintu’iɾem ‘keɾem a prɔb dunaeɾ’opɔrt]Oriental: [‘bεjəm pə’sa ‘tanz əβi’ons kə intu’iɾəm‘keɾəm ə prɔb dunəeɾ’upɔrt]

Fenòmens de contacte:

– Hiats: avions, intuírem, aeroport.

– Diftong creixent: Vèiem.

– Assimilacions de la sonoritat: tants avions, a prop d’un.

Occidental: [bo’li�rav’βlaw]

Oriental: [bu’li�rəv’βlaw]

Assimilació de la sonoritat del so [b] inicial de blau also [f] final de bolígraf.

Resposta model:

baf vaporós, Afganistan.

creu-re (diftong) – crè-ieu (hiat i triftong) – cre-ieu(hiat i triftong) – cre-ar (hiat) – cre-eu (hiat i diftong)– cre-ueu (hiat i triftong) – cre-à-veu (hiat i diftong) – cre-a-rí-eu (hiat, hiat i diftong) – creu-rí-eu(diftong, hiat i diftong) – cre-ua-rí-eu (hiat, diftong,hiat i diftong).

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

Obertura Nucli Coda Tipus de síl·laba

s i lliure

e m

c a r

r a p

tr e nc

ll u ç

b e

m a s

f o

cl o s

travada

travada

travada

travada

travada

lliure

travada

lliure

travada

p a lliure

bl e lliure

r u lliure

g a n travada

pr e lliure


a) Perquè són esdrúixoles, ja que les dues últimesvocals de cadascuna formen un hiat.

b) Perquè no acaben en cap de les dotzeterminacions de la norma, atès el diftong final.

Si entren en contacte dues vocals, en casosdeterminats es pot produir l’elisió d’una de les dues,que gràficament es reflecteix, seguint unes normes,mitjançant l’apòstrof.

M’eg-zal-ta’l-no-wi-m’e-na-mo-ra’l-vell: 10 síl·labes1 1 2 1 1

1 = elisions

2 = sinalefa

a) La sonoritat.

b) La nasalitat.

� ca[p], ca[p]et, ca[p]arró, ca[b]girar

� ca[b]bussar-se, esca[p]çar, al ca[b]davall

� ca[p]ficar-se, ca[p]tar, ca[b]gròs

� ca[p] [p]ensant, ca[b] verd, ca[b] de trons

– [p] a final de mot.

[p] davant de vocal.

[b] davant de consonant sonora.

[p] davant de consonant sorda.

[p] seguit d’un mot que comença per vocal o consonant sorda.

[b] seguit d’un mot que comença per consonantsonora.

co[m]pra – a[]gèlic – e[ŋ]cara – pa[]xa – o[n]zea[ŋ]goixa – bo[m]ba – à[�]fora – da[n]sa.

Les consonants nasals assimilen el lloc d’articulacióde les consonants que les segueixen.

[u’][ap] / [u’][ʎapis]

En tots dos casos, s’ha produït una assimilació dellloc d’articulació d’una consonant palatal per partd’una consonant nasal precedent.

[isra’εl]: pronúncia formal, influïda per l’escriptura i descurada

[izra’εl]: pronúncia formal i acurada

[ira’εl]: pronúncia informal, ràpida i descurada

[irra’εl]: pronúncia informal i ràpida

a) [ira’εl], perquè se simplifica el grup de consonantscorresponents a les grafies sr.

b) [izra’εl] com a pronúncia formal i acurada i[irra’εl] com a pronúncia informal i ràpida, perquèen tots dos casos es respecta el grup de consonantscorresponents a les grafies sr, pronunciat demanera genuïna en un cas i en l’altre.

a) [a], [e], [i], [o] i [u].

b) Només existeixen en català: [ə], [ε], [ɔ].

c) [p], [b], [t], [d], [k], [�], [m], [�], [n], [], [ŋ], [f],[s], [tʃ], [j], [w], [β], [ð], [γ], [ɾ], [r], [l], [ʎ].

d) Només existeixen en català: [v], [z], [ʃ], [ts], [dz],[d�].

Només existeixen en castellà: [χ], [θ].

e) El català té més fonemes vocàlics i consonànticsque no pas el castellà, sobretot si només es té encompte la varietat estàndard d’aquesta llengua, jaque la comparació variaria si es tinguessin encompte els diferents dialectes castellans (andalús,canari, diferents dialectes americans, etc.). En elcas de les vocals, el català té vocals mitjanesbaixes i altes i una vocal neutra més en el cas delcatalà oriental; pel que fa a les consonants, elcatalà té un major nombre de fonemes palatalsfricatius i africats, mentre que el castellà té unparell de sons molt particulars que no existeixenen català.

Comparació amb l’anglès

a) [a], [ε], [e], [i], [ɔ], [o], [u], [ə].

b) Només existeixen en anglès: [�], [�] i, en general,les diferents vocals allargades (ex: feed [fi:d]) ialguna altra diferència en el timbre de les as.

c) [p], [b], [t], [d], [k], [�], [m], [�], [n], [], [ŋ], [f],[s], [z], [tʃ] (molt rara en anglès), [d�], [j], [w], [β],[ð], [γ], [l].

d) Només existeixen en anglès: [h], [r] anglesa, [θ],[χ] (molt rara en anglès).

Només existeixen en català: [ɾ], [r], [ʎ].

e) El català i l’anglès coincideixen en la majoria defonemes, tot i que l’anglès té un inventari mésgran de sons vocàlics. Pel que fa a les consonants,la majoria són coincidents, però totes duesllengües presenten consonants que l’altra no té.

a) Què farem aquest cap de setmana?

c) Que què?

d) No sé què em passa últimament.

a) No entenc què dius.

Cal accentuar el “què” d’aquesta oració perquè tévalor interrogatiu, indirecte, i equival a quina cosa.En canvi, la segona oració conté un pronomrelatiu, precedit d’un article.

b) Ara us explicaré què farem aquest cap de setmana.

Cal accentuar el “què” d’aquesta oració perquè tévalor interrogatiu, indirecte, i equival a quina cosa.En canvi, la segona oració conté un pronomrelatiu, precedit d’un article.

2

1

50NORMES D’ÚS

35

34

33

32

31

30

29

28

27

26


En aquests casos, què és un nom que equival a l’interès o la cosa interessant.

a) La situació a què et refereixes... c) La companyia amb què viatges és molt seriosa. d) ...cap organisme a què adreçar-se.

Resposta model:

Que embussades que estaven les entrades aBarcelona! / Que passin ara mateix! / Que brut quevas!

a) ...el tornavís amb què / amb el qual vas collar...

c) ...El veí a qui / a què / al qual et refereixes...

d) ...És un llibre de què / del qual m’han parlat moltbé.

En els tres casos ha calgut afegir una preposiciódavant del pronom relatiu i, en el cas d, a més, hacalgut eliminar el pronom feble en per evitar unpleonasme.

a) El tren amb què / amb el qual... Equival a el qual ino pas a aquell que.

b) Correcte. Els que equival a aquells que i no pas aels quals.

c) La qüestió de què / de la qual parles... Equival a laqual i no pas a aquella que.

d) Correcte. El que equival a allò que i no pas a elqual.

e) Han apujat els carburants, la qual cosa / cosa quecomportarà... Equival a la qual cosa i no pas a allòque.

Resposta model:

En el text hi ha respostes (Pel començament.) i fragments el·líptics (El que sigui). Altres enunciats no oracionals que no són presents en el text són lesinterjeccions, pròpies (ah!) i les impròpies (maremeva!), les expressions exclamatives (La meva donam’enganya amb un altre!) i les frases nominals (El piròman de Folialls, en presó preventiva).

Resposta model:

– Amb diferents subjectes explícits: “Efectivament, ladona va fer un curset d’informàtica aprofitant quel’home blau era a Roma.”

– Amb subjecte implícit referit al qui parla: “He deparlar amb vostè.”

– Amb subjecte implícit referit al qui escolta: “Queno em creu?”

– Amb subjecte implícit referit a una tercera persona:“És molt absorbent.”

Resposta model:

– Oracions declaratives: afirmatives (“L’home blaus’està al cafè, fent anar la cullereta dins d’unatassa de poniol”) i negatives (“Des que la vaigconèixer no me l’he pogut treure del damunt ni unsol dia”).

– Oracions interrogatives (“Quan la va conèixer?”).

– Oracions imperatives (“segui”) i exhortatives(“Casi-s’hi”).

– Oracions optatives (“Que m’ajudi a sortir-me’n”).

a) Interrogativa.

b) Exclamativa.

c) Crear un ambient emotivament neutre, marcat pels plantejaments freds i pràctics, tot i que lasituació al·ludida és potencialment sentimental i,en certs casos, podria prendre una deriva passionalforça menys original que l’orientació que hi dónaMonzó.

Resposta model:

– Interrogativa total: “¿L’estima tant que vol viureamb ella?”

– Interrogativa parcial: “¿Per què m’ho ve aexplicar?”

– Interrogativa directa: “¿Què vol, doncs?”

– Interrogativa indirecta: “No sé per on començar.”

– Interrogativa retòrica: “¿Què li he de dir?”

– Interrogativa confirmatòria: “¿Oi que sí?”

5

4

3

2

62-65ESTUDI DE L’ORACIÓ (I): NOCIÓ I TIPUS

2

1

51NORMES D’ÚS

5

4

3 4


– “¿La meva dona?”

– “¿I?”

– Imperatives: Segui. / Faci com jo.

– Exhortatives: parli amb ella, munti-li una escena de gelosia, amenaci-la. / Deixi de defugir-la, nos’amagui, sigui amable, tendre, considerat. / Estigui més per ella que no pas ella per vostè. / Truqui-li, digui-li que l’estima com mai no haestimat. / Prometi-li que li dedicarà la vida sencera./ Casi-s’hi.

Predominen les exhortatives, perquè serveixen al’autor per expressar l’intent de cada interlocutor defer que l’altre actuï per atreure la dona i poderdesempallegar-se’n.

Oracions atributives: ¿És el remordiment, potser? / El que passa és que no em deixa viure. / No és queno m’agradi, al seva dona. / És extraordinària,intel·ligent, sensual./ És molt absorbent.

En la resta de casos (I si no hi sóc em busca pertot. / Vostè era a Roma. / Efectivament, l’home blau vaser a Roma fa un mes i mig. / ¿Com ho sap, vostè,que jo era a Roma? / Efectivament, la dona va fer uncurset d’informàtica aprofitant que l’home blau era aRoma) indica localització.

No tenen valor atributiu, perquè signifiquen,respectivament, ‘romandre en un lloc’ i ‘mostrarinterès o atenció per algú’.

Resposta model:

Des del punt de vista de la complexitat sintàctica, hiha oracions simples, amb un sol verb en formapersonal, com ara “Se li acosta un home magenta,amb aspecte neguitós”, i oracions compostes. Enaquest segon cas, hi ha casos amb més d’un verb enforma personal, ja sigui en oracions subordinades(del tipus “Prometi-li que li dedicarà la vidasencera”), coordinades (del tipus “¿Ella no l’estima iaixò el neguiteja?”) o juxtaposades (del tipus “Parliamb ella, munti-li una escena de gelosia, amenaci-la”), i casos amb un sol verb en forma personal ialtres oracions formades al voltant de formes nopersonals del verb, tant infinitius (per exemple, “Quem’ajudi a sortir-me’n”) com gerundis (“L’home blaus’està al cafè, fent anar la cullereta dins d’una tassade poniol”).

Resposta model:

La Mariona rai! / Amanida rai! / Això rai!

Rai és un mot que treu importància o gravetat aalguna cosa que ens amoïna, ens resulta de témer,ens reca, etc.

Resposta oberta.

Resposta model:

– Vés a comprar el pa, Marià! (segona del singular).

– Compreu el llibre de lectura obligatòria abans dedilluns (segona del plural).

– Passi per aquesta banda, senyor (tercera delsingular).

– Deixin-me veure els bitllets, si els plau (tercera delplural).

– Introduïu la butlleta a l’urna (segona del plural).

– si et plau: tractament de tu, segona persona delsingular. Poc habitual actualment.

– si us plau: tractament de vós o vosaltres, segonapersona del plural. Habitual.

– si li plau: tractament de vostè, tercera persona delsingular. Poc habitual actualment.

– si els plau: tractament de vostès, tercera personadel plural. Poc habitual actualment.

– sisplau: tractament indefinit, persona indefinida.Habitual en el llenguatge col·loquial i en certs usos escrits (caixers automàtics); no figura en eldiccionari.

En absència d’una normativa definitiva, l’IECaconsella d’escriure només l’interrogant i el signed’admiració finals i en cap cas l’inicial.

En el text de Monzó, el doble interrogant es potatribuir a Monzó o al criteri editorial de QuadernsCrema, que no seguiria la recomanaciósimplificadora de l’IEC.

a) Sí. b) No.

El subjecte de l’oració.

Resposta model:

a) Hi havia una hostessa que anava col·locant el públic.

b) Hi haurà molts cotxes que tornaran entre les sis i les nou del vespre.

a) En la llengua normativa no varia el nombre del verb haver-hi i en la llengua col·loquial es faconcordar amb el complement, a la manera d’un subjecte. Resposta oberta.

b) El castellà i el francès no presenten concordança(formes invariables, respectivament: Hay, había,etc., i Il y a, Il y avait, etc.). L’anglès, en canvi,presenta concordança (There is, there are...).

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6


a) ell. b) nosaltres. c) ell. d) ell o nosaltres.

En el darrer exemple, es pot donar un casd’ambigüitat.

predicativa, atributiva, impersonal, inacusativa,atributiva, atributiva, predicativa, inacusativa,atributiva, predicativa.

Resposta oberta.

a) Resposta oberta.

b) La construcció sense concordança ha quedatreduïda al registre col·loquial, però és ben viva en el nord-occidental.

a) Falsa. b) Falsa. c) Falsa. d) Falsa. e) Certa. f) Certa. g) Certa.

Resposta model:

– Ronaldinho és més hàbil que Ronaldo.

– Votaran a favor dels pressupostos a condició que s’apugin significativament les pensionsmínimes.

– Ens aturarem a la parada que hi ha davant de lacafeteria Torinesa.

– Van acordar que pagarien a mitges.

– Envia-li un correu electrònic o passa-li un fax.

– Desa els canvis en el disc dur i fes-ne una còpia endisquet.

– Les rodes van relliscar perquè el terra estava mullatde la pluja.

– Anirem d’excursió, encara que faci mal temps.

Oracions coordinades:

– Xabier Arzalluz, president del PNB, és perillosíssimperquè s’explica perfectament i el ciutadà engeneral l’entén amb la mateixa perfecció.

– No solen entendre’l i Arzalluz xala explicant-se finsa fer obvi allò que ja havia deixat evident.

– Els periodistes [...] no ens l’ensenyen, o tan poccom poden.

– afectats sigui de militància impròpia, sigui d’unacomprensible pròpia conveniència.

Oracions principals i subordinades:

Resposta model:

a) Han obert les comportes perquè s’estavaacumulant massa aigua.

b) Va deixar un missatge al contestador perquèquedés constància que havia trucat.

c) Ens va explicar el perquè de la seva actituddesmenjada.

d) Per què t’has tallat els cabells al zero?

e) Expliqueu-me per què no us agrada la mevaproposta.

f) El motiu per què us escrivim és fer-vos una novaoferta.

a) per què. b) perquè. c) per què. d) per què. e) perquè. f) perquè. g) Per què.

En la b.

Resposta model:

a) No l’hem escoltat de qualsevol manera, sinó quehem pres nota de tot el que deia.

b) Vosaltres no us podeu oposar a aquesta obra,però hi esteu a favor.

c) No vam arribar puntuals a l’aeroport, sinó ambdues hores de retard.

a) Són negacions.

b) Resposta model:

No fem pont, sinó que treballem fins i tot dissabte. /No m’agraden les pel·lícules de ciència-ficció, sinó leshistòriques.

És una constant necessària.

Resposta model:

– Si no venen més entrades de les autoritzades,compliran la normativa per primera vegada.

– Si no apagues l’ordinador quan t’avisa elprograma, tindràs problemes.

2

1

67NORMES D’ÚS

3

2

1

66NORMES D’ÚS

23

22

21

20

19

18

– Xabier Arzalluz, president del PNB, és perillosíssim perquè s’explica perfectamentprincipal subordinada

– Arzalluz xala explicant-se fins a fer obvi allò que ja havia deixat evident.subordinada

principal (subordinada)

principal (subordinada)

principal


Resposta model:

– Fes esport si no vols quedar-te encarcarat.

– Inscriu-t’hi ara mateix si no vols quedar-te senseplaça.

a) No hi havia ningú al carrer sinó els quatreindigents de cada dia.

b) Si no fos per la humitat, s’estaria molt bé enaquesta terrassa.

c) No solament té bogeria per l’òpera, sinó perqualsevol manisfestació musical.

d) Digues si sí o si no. Si no, hauré de decidir-ho jomateixa.

Si més no. Resposta model: Demanaré permís alspares o, si més no, els comentaré la meva intenció.

a) En el sentit de diferenciar les oracions de la restade tipus d’enunciat.

b) En el sentit d’explicar-ne l’estructura interna.

c) En el sentit de situar-la com a unitat central de lagramàtica.

Resposta model:

Una oració és una unitat d’anàlisi gramatical superiora les paraules (com ara pèsols) i els sintagmes (comla cosina Marta) i inferior al text (per exemple,aquest paràgraf). Amb relació a altres classesd’enunciats, com ara les respostes a preguntes, lesinterjeccions, etc., l’oració es caracteritza perquèconté almenys un verb en forma personal. Així, perexemple, A tres quarts de deu és un enunciat, peròno és una oració, mentre que Vindrem a tres quartsde deu és un enunciat i una oració. Des del punt devista de la seva estructura interna, una oració és unasèrie de paraules organitzades en una estructurajeràrquica de constituents. A tall d’exemple,observem l’oració La biblioteca estarà oberta tot eldissabte. Hi descobrim dos constituents, el subjecteLa biblioteca i el predicat estarà oberta tot eldissabte, dins del qual també podem distingir el nucliverbal (estarà) i el complement (tot el dissabte).

Categories gramaticals: Adj, Prep, Conj, Adv.

Sintagmes: SPrep, SV.

Funcions sintàctiques: CD, CR, CAdv, atribut, CN,SV.

a) Sintaxi. b) Morfologia. c) Semàntica. d) Sintaxi. e) Morfologia. f) Sintaxi. g) Morfologia. h) Semàntica.

Preposició (a, de o per) i determinant (article elo els).

Resposta model:

Vaig al restaurant. / Vaig a l’hospital.

Retiren el cotxe del circuit. / Retiren el cotxe del’autopista.

Contracció d’una partícula amb valor nominal (caequivalent a “casa”) i un determinant (els articlespersonals en i els).

Categoria gramatical: nom + (preposició) + determinant (casa d’en/els)

5

4

3

2

1

80-83

ESTUDI DE L’ORACIÓ (II): ESTRUCTURA INTERNA

5

4

3 5


– Verbs: deuen suposar, havent sopat, vas haversortit, són apreciades

– Preposicions: des de, fins a, com a

– Locucions adverbials: en un tres i no res, a poc apoc, a dojo, de seguida, de cop

– Pronoms (relatius): cosa que, les quals

– Locucions conjuntives: a fi que, fins que

– Locucions prepositives: per tal de, a través de

– Noms: Vilanova i la Geltrú, Sants-Montjuïc

Resposta model:

– Verbs: estava rellegint, havíeu recordat

– Preposicions: per a, cap a

– Locucions adverbials: amb un no res, de passada

– Pronoms (relatius): la qual, la qual cosa

– Locucions conjuntives: a condició que, per tal que

– Locucions prepositives: a causa de, a partir de

– Noms: Boí-Taüll, Josep Robert

Resposta model:

– sobre:

nom: Obre el sobre i llegeix la carta.

preposició: Van fer un reportatge sobre el tràficde droga.

adverbi: No m’ho posis a sobre.

– força:

nom: En Tomeu té molta força i poca traça.

adverbi: Últimament treballa força.

determinant: D’aquell mestre vaig aprendre’nforça coses.

verb: Força massa la negociació i ho perdrà tot.

– massa:

nom: Amb el llevat fem que pugi la massa del pastís.

adverbi: Això és massa complicat per a mi.

determinant: Hi havia massa gent i pocscambrers.

– alça:

nom: Temen una alça incontrolada del preu del petroli.

verb: El mestre alça la veu i els alumnesreaccionen immediatament.

interjecció: Alça, quina panera que sortegen!

Interjeccions pròpies: uf! / ecs! / bah! / ep! / ei! /apa!

Interjeccions impròpies: alça! (verb) / tira! (verb) /cony! (nom) / punyeta! (nom) / vinga! (verb) / renoi!(nom)

Les interjeccions expressen un estat d’ànim de qui lesemet, mentre que les onomatopeies imiten un so dela realitat.

La segona, perquè és la que reflecteix millor lajerarquia dels constituents del sintagma i com estaninclosos els uns dins dels altres successivament.

d’unes vacances ben merescudesSAdv

SAdj

SN

SPrep

El sintagma preposicional, perquè el nucli se situaobligatòriament al començament del sintagma iobligatòriament ha de portar darrere uncomplement. En la resta de sintagmes, en canvi, elnucli sol ocupar la posició central i els complementssón opcionals.

El conserge de l’entradaSN

SPrep

SN

distribueix la correspondència als diferents departaments.SAdj

SN

SN SPrep

SV

Els diferents sintagmes (SN, SAdj, SPrep, SAdv) quefan de complement d’un verb.

Les dues combinacions que comporten que unapreposició porti un complement davant, perquè elsintagma preposicional és un tipus de sintagma queno ho admet.

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

Nucli Ambcomplement

davant i darrere

Ambcomplement

darrere

Ambcomplement

davant

ahir caminaves

molt amable

poc abans

–

caminavesmalament

amable amb els nens

abans de l’estrena

amb bicicleta

ahir caminavesmalament

molt amableamb els nens

poc abansde l’estrena

–

caminaves

amable

abans

amb


– SV: predicat.

– SN: subjecte, atribut, CD, CP, CC, CAdj.

– SAdj: atribut, CP, CN.

– SAdv: CC, CAdj, CAdv, CO.

– SPrep: atribut (rarament), CI, CR, CC, CN, CAdj,CAdv, CO.

La norma general que es fa és certa perquè la nocióde complement comporta necessàriament integrar-seen un sintagma d’un nivell superior en la jerarquiade constituents. D’altra banda, l’excepció també estàcorrectament formulada atesa l’excepcionalitat delcomplement oracional.

Resposta model:

a) Un tren de mercaderies sol anar més lent que unde passatgers. / Els terroristes assaltaren un trende mercaderies.

b) M’agraden les muralles romanes de Tarragona. / Parlen de Tarragona amb entusiasme.

c) En Pol és un nen eixerit. / El seu germà és eixerit.

d) Amb un gol de l’adversari a pròpia porta a l’últimminut, van guanyar el partit afortunadament /Afortunadament, el Barça es va classificar per a lacopa de campions.

e) Ens porten els mobles aquest dilluns. / Aquestdilluns és un dia gris i trist.

a) gelar, pedregar

b) arribar, caminar, faltar, sobrar

c) haver-hi

d) estendre, perdre, tenir, encaparrar-se, col·laborar,informar

e) regalar, atorgar, robar

Resposta model:

a) Dissabte va gelar. / Ha pedregat de matinada.

b) Arriben trens cada hora. / En Pau camina depressa. / Li falta força de voluntat. / Sobren trespassatgers.

c) Hi havia molts cotxes.

d) En Robert estén la roba al terrat. / El Barça haperdut un partit important. / Nosaltres tenim unavantatge. / En Pau s’encaparra en ximpleries. / Elgrup ecologista local col·labora amb Greenpeace./ La premsa diària informa de l’actualitat mésrecent.

e) He regalat un disc a l’Enric. / El govern ha atorgatuna medalla als científics d’aquest projected’investigació. / Els lladres han robat joies pervalor de trenta mil euros a la joieria de lacantonada.

Resposta model:

a) ploure, nevar

b) marxar, tossir

c) –– (no hi ha altres verbs com aquest)

d) fer, trencar

e) donar, conferir

Les exigències d’un verb determinat pel que fa acomplements. En el cas d’atorgar, en concret, és unverb transitiu que demana un CD i un CI.

– Atribut, amb el verb copulatiu estar.

– CP, amb el verb predicatiu mirar-se.

A la primera.

Quasicopulatiu.

En la primera oració fa de CD i en la segona, de CI,ja que la funció de CD recau en aquesta segonaoració en el sintagma les mans.

a) Falsa. b) Falsa. c) Falsa.

Resposta model:

– Els candidats insisteixen en les principals idees delsrespectius programes.

– Insisteixo que vas per mal camí.

– El director de l’hospital va insistir a remodelar lasala d’espera.

a) CR.

b) Que la preposició varia o cau en funció del que lasegueix, concretament davant d’infinitiu passa aser a i davant de la conjunció que desapareix.

Resposta model:

– La pianista Leonora Milà va interpretar un concertde Beethoven al Palau de la Música.

– Ahir al vespre la pianista Leonora Milà vainterpretar un concert de Beethoven al Palau de laMúsica.

– Ahir al vespre la pianista Leonora Milà vainterpretar un concert de Beethoven al Palau de laMúsica magistralment.

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16


– Recorden als ciutadans el calendari fiscal.CI CD

Els recorden el calendari fiscal. El recorden alsciutadans. Els el recorden.

– No sé si aquella noia és la Maria o no és la Maria.atribut

No sé si aquella noia és la Maria o no l’és.

– El riu del poble baixava contaminat.CP

El riu del poble hi baixava.

– Passarem per casa vostra.CC

Hi passarem.

– Veig els pares capficats.CD CP

Els veig capficats. Hi veig els pares. Els hi veig.

– Sol·licites al regidor de Via PúblicaCI

que et concedeixi un gual.CD

Li sol·licites que et concedeixi un gual. Ho sol·licitesal regidor de Via Pública. Li ho sol·licites.

– Compra patates, si et plau.CD

Compra’n, si et plau.

– Prepareu-ne tres-cents grams.

– N’he triat dos parells.

– Vas ingressar-ne dos mil.

Que es manté l’expressió de la quantitat en l’oracióresultant.

– L’antic fòrum romà és molt a prop d’on ara ens trobem.CN CN CAdv CAdv

– El mercat era ple de gent que comprava per a tota la setmana.CAdj

– En Roger està molt interessat en el col·leccionisme de cartells.CAdj CN

CAdj

– A la platja, en Pere es relaxa.

– Primerament, cal reforçar la seguretat.

– El camió va frenar a temps, per sort.

Resposta model:

– Sincerament, necessito unes vacances.

– Malauradament, la collita d’enguany tampoc no haestat bona.

– En dos anys es doblaran les tones de vidre reciclat,segons les nostres previsions.

– És en Pere, probablement.

– Per desgràcia, no s’ha trobat l’anell que vaigperdre.

a) Declarativa afirmativa.

b) Predicativa.

c) Simple.

d) L ’ any passat, les botigues de regals i de robaDet N Adj Det N Prep N Conj Prep N

van obrir les portes el tercer diumenge de desembre.V Det N Det Det N Prep N

e) L’any passat, les botigues de regals i de robaSAdj SP SP

SN SN

van obrir les portes el tercer diumenge de desembre.SP

SN SN

SV

f) – passat : CN del nom “any”.

– de regals: CN del nom “botigues”.

– de roba: CN del nom “botigues”.

– de desembre: CN del nom “diumenge”.

– les portes: CD del verb “van obrir”.

– el tercer diumenge de desembre: CC del verb“van obrir”.

– l’any passat: CO de l’oració.

– les botigues de regals i de roba: subjecte del’oració.

– van obrir les portes el tercer diumenge dedesembre: predicat de l’oració.

a) en, b) a, c) en, d) a.

La presència d’un infinitiu darrere de la preposició faoptar per a.

en / a

Sí.

2

1

84NORMES D’ÚS

31

30

29

28

27

26


Resposta model:

– Es complauen en compliments mutus. / Es complaua saludar-vos cordialment.

– Tenen interès en la nostra col·lecció de lepidòpters/ Tens interès a saber esperanto?

– La Marga i jo estem d’acord en l’essencial. / Elspares estan d’acord a matricular-me d’informàtica.

– N’hi ha prou amb una dotzena i mitja. / N’hi haprou a sortir de casa a tres quarts de vuit.

– S’entossudeix en postures absurdes. / En Mateu esva entossudir a pagar-me el cafè.

a) La seva feina consistia a rebre visites i agafar eltelèfon.

f) La bona predisposició de l’ajuntament es va traduira cedir-los un local per reunir-se.

La primera (tardar a) i la segona (vacil·lar a)respectivament, perquè van seguides d’infinitiu.

en / a / Ø

Resposta model:

S’interessa en les assignatures més pràctiques. / Es vainteressar a demanar preus de lloguer als afores dela ciutat. / En Martí s’interessa que el seu filldisminuït s’incorpori al món laboral.

– Els empresaris confien a poder abaratir els costosde producció.

– L’entrenador confia que els seus jugadors sortiran a guanyar.

Canvi de preposició / Caiguda de preposició.

a) Estic content que t’hagis tret el carnet de conduir.

b) La pàgina a què t’has connectat és moltinteressant.

c) Està d’acord que denunciem la companyia per negligència.

Resposta model:

Les preposicions en i amb, que introdueixen uncomplement del verb, es canvien per a o de davantd’infinitiu (per exemple, Estem d’acord en elrepartiment del cost a parts iguals, però Estemd’acord a (o de) repartir el cost a parts iguals).Aquestes mateixes preposicions cauen davant de laconjunció que (per exemple, Estem d’acord en quecal repartir el cost a parts iguals).

Resposta model:-ava: morfema gramatical. Molestava.

-à: morfema gramatical i morfema derivatiu. Generà/ ciutadà.

-ada: morfema gramatical i morfema derivatiu. Cantada (participi) / braçada.

-o: morfema gramatical. Xerro.

-ós: morfema derivatiu. Negrós.

-íem: morfema derivatiu. Teníem.

-itat: morfema derivatiu. Solidaritat.

-itud: morfema derivatiu. Quietud.

-ció: morfema derivatiu. Manifestació.

-à i -ada.

– esgarrifança: lexema esgarrifar + morfema derivatiu (sufix) -ança.

– reestructuració: morfema derivatiu (prefix) re- + lexema estructura + terminació verbal -ar+ morfema derivatiu (sufix) -ció.

– bibliotecària: lexema biblioteca + morfema derivatiu (sufix) -ària.

– cigronets: lexema cigró + morfema derivatiu (sufix) -et + morfema gramatical -s.

– blavejaven: lexema blau + morfema derivatiu (sufix) -ejar + morfema gramatical -aven.

– recança: lexema recar + morfema derivatiu (sufix) -ança.

Un manlleu o préstec és la incorporació d’un motd’una altra llengua, amb un grau determinatd’adaptació formal. No es considera un mecanismede formació de mots perquè no es parteix d’unitatslèxiques (lexemes, morfemes derivatius, etc.) de lapròpia llengua ni de la imitació d’un so a partir delsfonemes de la pròpia llengua (com en lesonomatopeies).

Neologisme.

a) Falsa, perquè en els manlleus no es forma capmot nou, sinó que se n’adopta –i en cert grau sen’adapta– un d’una altra llengua (exemple:pàrquing).

b) Certa, amb el benentès que els nous motsresultants d’un procés de formació són tambéneologismes (exemple: el mateix mot neologismeés resultat d’un procés de formació i, alhora, ésun mot nou o neologisme).

c) Falsa, ho evita en molts casos però no en tots(exemple: niló, de l’anglès americà nylon).

5

4

3

2

1

94-97DELS MOTS

ESTUDI DEL LÈXIC (I): ESTRUCTURA I FORMACIÓ

5

4

3

2

1

85NORMES D’ÚS

5

4

3 6


pena > penal > penalitzar > penalització > despenalització; o bé: pena > penal > penalitzar > despenalitzar > despenalització

a) Sí.

b) pena > penal > despenal > despenalitzar > despenalització. Cal desestimar aquest procés

perquè un dels passos intermedis, “despenal”, no té sentit.

c) Acció de llevar el caràcter penal a una conducta o situació determinada.

estable, òssia, bàsic, carbònic, fiable.

– davanter < davant. Adj > Adv.

– peixet < peix.

– lliurament < lliurar. N < V.

– tristament < trista. Adv < Adj.

– avellaner < avellana.

– ecologista < ecologia.

– ploviscar < ploure.

– negrós < negre.

– puresa < pur.

– menjador < menjar. N < V.

Resposta model:

– que conté X: bombonera, calaixera, cartutxera. Enresulten noms. Altres exemples: formatgera,mongetera.

– que treballa en/amb X: fornera, cartera. Enresulten noms. Altres exemples: rellotgera,mainadera.

– ganes de X: xerrera. En resulten noms. Altresexemples: badallera, casera.

– originari de X: brasilera. En resulten adjectius.Altres exemples: felanitxera.

– que fa l’acció de X: ploranera, mentidera. Enresulten adjectius. Altres exemples: triganera,pixanera.

– que està X: propera. En resulten adjectius: llunyera,mitgera.

suavitat, sordesa, santedat, aspror, ximpleria,avarícia, plenitud

u > v (suavitat), e > Ø (aspror), ee > e (ximpleria), Ø > n (plenitud)

Resposta model:

foscor, solitud, vanitat, curtedat, badoqueria, vellesa,justícia.

Lliurement és un adverbi de manera format ambl’adjunció del sufix -ment a un adjectiu i significa ‘demanera lliure’, mentre que lliurament és un nomformat amb l’adjunció del sufix -ment a un verb isignifica ‘acció o efecte de lliurar’.

-à � Adv > Adj � forà

-ment � Adj > Adv � serenament

-enc/-enca � N > Adj � estiuenc

-dís/-dissa � V > Adj � relliscadís

-egar � N > V � pedregar

-esa � Adj > N � senzillesa

-eda � N > N � fageda

-ejar � Adv > V � llunyejar

-alles � V > N � deixalles

-ís/-issa � Adj > Adj � blavissa

-itar � Adj > V � agilitar

Resposta model:

lluny, llunyà

freda, fredament

illa, illenc

bellugar, bellugadís

mà, manegar

tendre, tendresa

roure, roureda

mal, malejar

escurar, escuralles

malalt, malaltissa

fàcil, facilitar

Un gentilici és un adjectiu –emprat també com anom– que denota la pàtria, la nació o l’origen d’unapersona. Els adjectius gentilicis es formen amb ellexema del nom del país, regió, etc., i diversossufixos.

Resposta model:

-à/-ana: andorrà

-enc/-enca: reusenc

-eny/-enya: panameny

-er/-era: brasiler

-ès/-esa: aranès

-í/-ina: alacantí

Afegint el sufix -è (masculí) / -ena (femení), que enplural resulten, respectivament, -ens i -enes.

7: setè (7è) / setena (7a) / setens (7ns) / setenes (7es)

24: vint-i-quatrè (24è) / vint-i-quatrena (24a) / vint-i-quatrens (24ns) / vint-i-quatrenes (24es)

82: vuitanta-dosè (82è) / vuitanta-dosena (82a) / vuitanta-dosens (82ns) / vuitanta-dosenes (82es)

103: cent tresè (103è) / cent tresena (103a) / cent tresens (103ns) / cent tresenes (103es)

14

13

12

11

10

9

8

7

6


Maquinari (hardware): conjunt d’aparells queconstitueixen un equip informàtic.

Programari (software): conjunt de programesinstal·lats en un equip informàtic.

El significat que aporta el sufix és “conjunt de”.

Veueta és format amb un sufix valoratiu diminutiu i, d’alguna manera, afectiu. Veuota i veuarra, encanvi, són formats amb sengles sufixos valoratiusaugmentatius i, d’alguna manera, despectius.Elements com el to o el context acabarien dedeterminar els matisos afectius o despectius en cadacas.

Els diminutius.

Resposta model:

panxolina, manetes, sabatetes, carona, etc.

El fenomen es deu al valor afectiu dels sufixos i al’associació que es fa entre infants i mida petita delsobjectes i referents que els envolten.

– celebèrrim, celebèrrima, celebèrrims, celebèrrimes

– misèrrim, misèrrima, misèrrims, misèrrimes

Resposta model:

ante- � anterioritat: antepenúltim

circum- � al voltant: circumdar

post- � darrere, després: postpart

semi- � mig: semicercle

anti- � oposició: antimilitarista

contra- � oposició: contracepció

pre- � prioritat en el temps: prehistòria

sobre- � damunt: sobreàtic

arxi- � preeminència: arxiduc

dis- � difícil, mal: dismenorrea

pro- � a favor de: proamericà

trans- � a través: transoceànic

bes- � nivell ulterior de parentiu: besnét

entre- � enmig: entreacte

re- � duplicació: repescar

vice- � càrrec immediatament inferior: vicepresident

– Tònics: ante-, anti-, arxi-, circum-, contra-, entre-,post-, pre-, pro-, semi-, sobre-, vice-

– Àtons: bes-, dis-, pre-, re-, trans-

En el cas dels tònics, no es produeixen les reduccionsvocàliques tan característiques d’aquest bloc.

endinsar – apamar – allunyar – envernissar – refredardesossar – empaperar – desgranar – desfullaracarar – avergonyir – afermar – afavorir – afluixaralentir – enfonsar – afavorir – aprofundir – descuarennegrir – emmurallar – engreixar – esbocinar.

En els mots d’aquesta activitat es tracta de formacióde mots per parasíntesi, ja que s’afegeixensimultàniament un prefix i el sufix -egar.

immillorable, irrespirable, il·lícit, inanimat, impossible,imbevible.

El prefix in- esdevé im- davant de p, b i m, ir- davantde r i il- davant de l.

Resposta model:

– V + N: rentaplats, escurabutxaques, obrellaunes.

– N + N: filferro, figaflor, Pedraforca.

– N + Conj + N: capicua, vetesifils, capipota.

– N + Adj: aiguardent, capgròs, camacurt.

a) V + N

b) Perquè inclou l’acció i l’objecte principal del’acció.

Resposta model:

Un petjapapers és un estri que serveix per aaguantar papers sobre una taula; un rentaplats ésuna màquina que serveix per a rentar plats i, perextensió, tota la vaixella, etc.

c) N + Adj, perquè inclou una part del cos i unacaracterística que s’hi refereix.

Resposta model:

Camallarg vol dir “que té les cames llargues”; pèl-roig vol dir “que té el cabell roig”, etc.

Resposta model:

a) escura-xemeneies; b) trenta-quatre; c) tres-cents;d) sud-americà; e) nord-oest; f) adéu-siau.

Resposta model:

– pediatre, oftalmòleg, odontòleg.

– farmacologia, ginecologia, geologia.

– pluviòmetre, sismògraf, baròmetre.

Biblioteca, discoteca, hemeroteca, ludoteca,pinacoteca, gliptoteca, mediateca. En el sentit figurato aproximat de “col·lecció, conjunt, lloc on esdesen...”.

Resposta model:

farmacoteca, papiroteca.

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15


– Homicida: persona que mata una altra persona /Que causa la mort d’una persona.

– Parricida: persona que mata el seu pare o la sevamare.

– Insecticida: substància que mata insectes o encontrola la població / Que serveix per a matarinsectes.

– Bactericida: agent químic o físic que causa lamort als bacteris.

– Genocida: persona responsable de la destrucciópremeditada d’un grup humà / Que provoca elgenocidi.

– Uxoricida: persona que mata la seva muller.

a) Són noms i, en el cas que portin una segonadefinició, adjectius.

b) -cidi.

c) homicidi, parricidi, genocidi, uxoricidi. Perquè noafecten éssers humans.

La macroeconomia analitza les grans magnitudseconòmiques (inversió, consum, estalvi, producte,etc.), mentre que la microeconomia estudia lesaccions i reaccions dels agents econòmics (empreses,consumidors, preus, etc.). En aquest cas, elsformants precisen el nivell de l’anàlisi, l’escala delsfenòmens que es tenen en compte.

Lexemes, prefixos i formants d’origen culte.

Per obtenir informació dels sufixos es pot consultaruna gramàtica o un llibre de text que en continguinuna llista alfabètica. També existeixen diccionarisinversos, és a dir, ordenats alfabèticament, peròinvertint les lletres que formen cada entrada, cosaque permet accedir als diferents mots formats ambun sufix determinat.

blau marí: Adj

cotxe bomba: N

fer fora: V

curt de gambals: Adj

llar d’infants: N

tirar llarg: V

verd oliva: Adj

festa major: N

hoquei sobre patins: N

girar cua: V

mal de panxa: N

segona mà: Adj

Resposta model:

– Adj: rata de biblioteca, nas de mocs

– N: casa de barrets, ull de poll

– V: filar prim, pesar figues

comptar, adob, contar, pesca, espessir, tria, guany.

– Val és una forma del verb valer que es lexicalitzacom a nom per designar un document queautoritza a alguna cosa.

– Passi és una forma del verb passar que eslexicalitza com a nom per designar un documentque autoritza l’accés d’algú a algun lloc.

– Manifestant és un forma del verb manifestar quees lexicalitza com a nom per designar un individuque participa en una concentració de protesta, desolidaritat, etc.

micròfon, institut, autobús, fotografia, col·legi,professor, automòbil, televisió, policia.

a) micro, foto, bus, tele.

b) insti, col·le, profe, poli.

bici: truncació

ICS: sigla

clam: conversió

mata-rates: composició pròpiament dita

INCAVI: acrònim

preromànic: prefixació

pastisser: sufixació lèxica

bup-bup: onomatopeia

panxota: sufixació valorativa

sac de mal profit: composició sintagmàtica

encefalograma: composició amb formants cultes

amuntegar: parasíntesi

tatà: reduplicació

Tendència majoritària: anglès, mossèn, vuitè,comitè, Vallès, entès, comprèn, espès, sorprèn,vostè, quinzè, entremès, pagès, burgès, Penedès,ofèn.

Tendència minoritària: deté, robés, refés, volgués,vingués, revé, pogué, accés, atén, revés.

seré (futur del verb ser) / serè (sinònim de tranquil);després (adverbi que indica posterioritat) / desprès(participi de despendre).

Tendència majoritària: seriós, constitució, agressió,bufó, cançó, bregós, blavós, penós, camió, furiós,investigació, petitó, generós, minyó, Molló.

Tendència minoritària: Seròs, capgròs, talòs, dedebò, arròs.

Rodamón és un compost de rodar i del monosíl·labmón, que porta un accent diacrític tancat. Entresòlés un derivat de entre i del monsíl·lab sòl, que portaun accent diacrític obert.

3

2

1

98NORMES D’ÚS

35

34

33

32

31

30

29

28


Per raons fonètiques i perquè es relaciona amb bei no pas amb bé (amb accent tancat).

– Tendència majoritària: dèbil, comparèixer,etcètera, mèrit, cèntim, pèssim, empènyer, esfèric,estrènyer, tètric, patètic, cèlebre, indiferència,fèrria, centèsim, pèntium, matèria, dèria.

– Tendència minoritària: renéixer, església, féssim,diguéssiu, prémer, feréstec.

– Tendència majoritària: pròleg, colònia, tòrcer,còmode, quilòmetre, demòcrata, còlera, òpera,crònica, sòcol, mòdul, anglòfil, parròquia, pròxim,rònec, fenòmens, ròssec.

– Tendència minoritària: concórrer, transcórrer,fóssim.

– Só (≠ so ‘contrari de silenci’), sóc (≠ soc ‘soca del’arbre’ o ‘calçat’), és (≠ es ‘pronom’), són (≠ ‘possessiu àton’ o ‘estat invers a la vigília’), fóra (≠ ‘contrari de dins’).

– seràs, serà, hauràs estat, haurà estat, hàgim estat,hàgiu estat; havíem estat, havíeu estat, haguíestat, seríem, seríeu, hauríem estat, hauríeu estat.

– ésser (i vaig ésser, etc.), érem, éreu, hagué estat,haguérem estat, haguéreu estat, seré, hauré estat,hagués estat, haguéssim estat, haguéssiu estat;fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.

a) Les formes agudes segueixen la tendènciamajoritària i les formes planes, la minoritària.

b) fóra

a) La lexicologia és la branca de la gramàticateòrica que estudia les unitats lèxiques i les regles irestriccions que segueix la formació de mots,mentre que la lexicografia és una brancaaplicada de la lexicologia dedicada a l’elaboracióde diccionaris.

b) La lexicologia se centra en la formació dels mots,mentre que la semàntica estudia les relacions designificat entre els mots.

martell � eina; cotxe � vehicle; rosa � flor; sopar � àpat; biologia � ciència; avet � arbre; elefant � mamífer; olla � recipient; ena � lletra;fuster � ofici.

Resposta model:

– parlar: dialogar, xiuxiuejar, xerrar.

– insecte: mosca, papallona, abella.

– electrodomèstic: nevera, rentadora, assecadora.

– esport: futbol, hoquei, atletisme.

– narració: novel·la, conte, rondalla.

a) cadira, sofà: seient.

b) tomàquet, pastanaga: hortalissa.

c) anell, arracada: joia.

d) farmàcia, carnisseria: botiga / pis, casa: habitatge.

pare, mare, fill, filla, germà, germana, avi, àvia,besavi, besàvia, sogre, sogra, gendre, nora, oncle,tia, cosí, cosina, cunyat, cunyada, nebot, neboda,nét, néta, besnét, besnéta.

Resposta model:

a) La mestra va revisar tots els quaderns / totes lesllibretes dels seus alumnes.

b) Quan va néixer li van obrir una llibreta d’estalvis.

c) El llibre és format per quaderns de setze fulls.

Són sinònims parcials.

Són sinònims parcials, perquè són intercanviables en alguns contextos (“En Pere no ha pogut venirperquè està molt ocupat [= enfeinat]”) però no entots (“Espera’t un moment que el bany està ocupat [≠ enfeinat]”).

7

6

5

4

3

2

1

108-111I DICCIONARIS

ESTUDI DEL LÈXIC (II): ORGANITZACIÓ DEL LÈXIC

3

2

1

99NORMES D’ÚS

4 7


– tarda (central, nord-occidental, rossellonès,alguerès)

vesprada (valencià)

horabaixa (balear)

– xiquet (valencià, part del nord-occidental)

al·lot (balear)

noi (central, part del nord-occidental)

– galleda (part del central, part del nord-occidental,part del rossellonès)

poal (balear, valencià, mostres en la resta de dialectes)

– mirall (rossellonès, central, balear, alguerès, part del nord-occidental)

espill (valencià, part del nord-occidental)

– granera (valencià, balear, part del nord-occidental,part del rossellonès)

escombra (central, part del nord-occidental, part del rossellonès)

– tovalló (central, part del nord-occidental, part del valencià, part del balear)

torcaboques (mallorquí)

servilleta (rossellonès, part del nord-occidental, part del valencià)

– gat (català en general)

moix (balear)

– gos (català en general)

ca (balear, rossellonès)

viu/mort: complementaris

comprador/venedor: relacionals

cert/fals: complementaris

clar/fosc: graduals

pare/fill: relacionals

arrendador/arrendatari: relacionals

alt/baix: graduals

mascle/femella: complementaris

Antònims. Diccionari de sinònims i antònims.

angl.: anglicisme, procedent de l’anglès

aprox.: aproximadament

arc.: arcaic

col.: col·loquial

ex.: exemple, exemples

fam.: familiarment

fig.: en sentit figurat

iròn.: emprat irònicament

per ext.: per extensió

vulg.: emprat vulgarment

Resposta model:

Verbs: v. / v. tr. / v. intr. / v. pron

Noms: n.m. / n.f.

Adjectius: adj.

Determinants: art. / la resta de determinants solen ser considerats, en els diccionaris, com a adj. i pron.

Pronoms: pron.

Adverbis: adv.

Preposicions: prep.

Conjuncions: conj.

Interjeccions: interjec.

Diferents classes de locucions: loc. adv. / loc. conj. /loc. prep.

Sobretot les obres destinades al públic escolar solencontenir apèndixs de contingut gramatical, quedonen informació sobre aspectes com ara la flexiónominal (gènere, nombre) i verbal (conjugació), elspronoms febles i les seves combinacions, els prefixosi sufixos, etc.

Resposta model:

Un diccionari general no pot incloure totes lesformes dialectals, sinó només aquelles que s’haginintegrat en la llengua literària. En canvi, ha de recollirels mots tècnics i internacionals de poc interès perals estudiosos de la llengua però molt utilitzats a lapràctica. L’objectiu en tots dos casos és depurar ifixar la llengua catalana en la seva varietat formal.

Aquesta reflexió afecta la macroestructura perquè éson es planteja la inclusió o no de determinadesparaules en el diccionari.

a) Informació dialectal, fonètica, filològica,paremiològica, etimològica i etnogràfica.

b) Informació etimològica i filològica.

c) Ampliació del cabal lèxic, especialment pel que faa mots sorgits com a conseqüència de novesrealitats científiques, tècniques i de tot ordre.

A la microstructura, perquè informa de l’organitzacióformal dels articles del diccionari.

a) S’obvia el punt volat de la ela geminada (·). Si esdonés un cas en què coincidís tota la paraulamenys el punt volat, apareixeria primer la paraulaamb el dígraf ll i després la paraula amb la lletramodificada l·l.

b) S’obvia la modificació de la lletra c (caca, caça,cacau), però apareix primer la paraula amb lalletra c i després la paraula amb la lletramodificada ç.

c) Apareixen primer les paraules sense accent idesprés les que en porten.

15

14

13

12

11

10

9

8


Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Després de fer la recerca a Internet, l’alumnatdistingirà entre els termes supervisats pel TERMCAT(neoloteca) i els termes en general, revisats o no(cercaterm).

Disfrutar, tormenta i alfombra. No apareixen en eldiccionari normatiu perquè són castellanismes sensecap mena de justificació, atès que hi ha motscatalans per designar aquests conceptes:respectivament, fruir i gaudir; tempesta i d’altres demés precisos; estora i catifa.

La segona, perquè proposa una definició mésentenedora.

El model A limita la informació a la traducció d’unmot i serveix per a usuaris coneixedors a fons de lallengua originària o molt curosos a no fer usos quesurtin de la traducció estricta.

El model B, en canvi, explicita la dificultat que esdóna a partir de la traducció del mot francès bonbonen català, partint que hi ha una paraula catalanacoincident en la forma (bombó) però no en elsignificat; la seva utilitat rau en el fet que avisa delparany mitjançant exemples d’ús.

a) No.

b) Sí, abdomen i, sobretot, hipogastri o pubis iepigastri (llenguatge d’especialitat dels metges);sac, tripes i garjola (registre col·loquial).

c) Ventre fa referència al conjunt d’aquesta part delcos humà, mentre que panxa es refereix sobretot ala part anterior del ventre. Ventre fa referència aaquesta part del cos humà en general, mentre queentranyes es refereix al ventre d’una mare.

a) Certa.

b) Falsa, els diccionaris ideològics també en tenen.

c) Falsa, tenen làmines il·lustratives, encara que nos’hi basin com en el cas dels visuals.

d) Falsa, el diccionari visual es limita als noms.

El primer ha estat extret d’un diccionari debarbarismes, perquè pren com a entrada una formaincorrecta (marcada amb un asterisc) i proposa lasolució correcta.

El segon ha estat extret d’un diccionari de dificultats,perquè a partir d’una forma correcta (tràfec) exposacom s’ha de distingir d’altres formes correctes ambquè sol confondre’s en l’ús (tràfic i trànsit).

– marengo: nom sorgit en memòria de la batalla deMarengo (Piemont) que Napoleó va guanyar alsaustríacs el 1800. Italià.

– màrfega: de márfaqa. Àrab.

– marfil: de marfil. Castellà.

– marihuana: de mariguan, mariguana o marihuana.Hispanomexicà.

– marimba: de marimba. Llengua africana incerta.

– marit: de maritus. Llatí.

– marmota: de marmotte. Francès.

– màrqueting: de marketing. Anglès.

– marrà: de l’arrel marr-. Llengua preromana (ibèricao indoeuropea).

Són representatius en la història del lèxic català el llatí, les llengües preromanes, l’àrab, el castellà i l’italià. Altres llengües importants en la configuraciódel lèxic català són el germànic, l’occità, el grec, per als mots cultes, i l’aragonès i el sard en lesrespectives zones frontereres.

– [Diccionari general] antibiòtic: medicament que, a baixes concentracions, és capaç d’inhibir el creixement de microorganismes patògens o d’eliminar-los. (Diccionari de la llengua catalana,IEC, 1995).

– [Diccionari de medicina] antibiòtic -a: 1 adj. 1.1.Relatiu o pertanyent a l’antibiosi. 1.2. Perjudicialper a la vida. 2 m. Substància química produïdaper microorganismes com a resultat d’unabiosíntesi específica, capaç, a baixesconcentracions, d’inhibir el creixement d’altresmicroorganismes o d’eliminar-los. Hom parlad’antibiòtics amb acció bactericida si es limiten ainhibir el creixement dels bacteris, o bactericides,si arriben a destruir-los. Segons l’eficàcia d’unantibiòtic enfront de diversos microorganismes,hom pot atribuir-li un espectre d’acció més omenys ampli. (Diccionari enciclopèdic de medicina,Enciclopèdia Catalana, 1990).

El diccionari general fa una definició que qualsevolparlant pot entendre i que està limitada a l’actuaciód’aquest medicament i a les condicions d’eficàcia. Eldiccionari especialitzat, en canvi, aporta mésinformació (producció, tipus, etc.), més precisa i hofa en un registre formal especialitzat, el llenguatgemèdic.

Resposta oberta.

a) diccionari bilingüe; b) diccionari etimològic; c) diccionari de sinònims; d) diccionari visual; e) diccionari ideològic; f) diccionari especialitzat; g) diccionari ortogràfic i de pronúncia; h) diccionaride locucions i frases fetes; i) diccionari enciclopèdic; j) diccionari de dificultats; k) diccionari normatiud’una llengua.

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16


– Passat simple: ballí (agut acabat en -i), ballares,ballà (agut acabat en -a), ballàrem (pla no acabaten cap de les dotze terminacions), ballàreu (ídem),ballaren.

– Imperfet de subjuntiu: ballés (agut acabat en -es), ballessis, ballés (agut acabat en -es), balléssim(pla no acabat en cap de les dotze terminacions),balléssiu (ídem), ballessin.

– Amb accent: construíem, construíeu, construí,construírem, construíreu, construiré, construiràs,construirà, construiríem, construiríeu, construís,construíssim, construíssiu.

– Amb dièresi: construïm, construïu, he construït...,construïa, construïes, construïen, havia construït...,construïres, construïren, haguí construït, hauriaconstruït..., hagi construït..., construïssis,construïssin, hagués construït, haver construït,havent construït, construït, construïda, construïts,construïdes.

anàreu – sortíeu – ballàvem – portàveu – portàreu(tot i que també existeix portareu)

conduït, conduïda, instruït, instruïda, destruït,destruïda, conduïa, produïa.

– Imperfet d’indicatiu: saltava, saltaves, saltava,saltàvem, saltàveu, saltaven.

– Condicional: saltaria, saltaries, saltaria, saltaríem,saltaríeu, saltarien.

– Imperfet de subjuntiu: saltés, saltessis, saltés,saltéssim, saltéssiu, saltessin.

S’accentuen la primera i la segona persona del pluralen tots tres casos, perquè les terminacions (-em, -eu)són coincidents. També s’accentuen la primera i latercera persona del singular en el cas de l’imperfetde subjuntiu, perquè són formes agudes acabadesen -és.

– Imperfet d’indicatiu: reduïa, reduïes, reduïa,reduíem, reduíeu, reduïen.

– Condicional: reduiria, reduiries, reduiria,reduiríem, reduiríeu, reduirien.

– Imperfet de subjuntiu: reduís, reduïssis, reduís,reduíssim, reduíssiu, reduissin.

S’accentuen la primera i la segona persona del pluralen tots tres casos, perquè les terminacions (-em, -eu)són coincidents. També s’accentuen la primera i latercera persona del singular en el cas de l’imperfetde subjuntiu, perquè són formes agudes acabadesen -ís.

Pel que fa a la dièresi, cal posar-la en totes lesformes excepte en aquelles que ja duen accent iexcepte en el cas del condicional.

a) Diu que es disfressarà de Spiderman. (Lapreposició de mai no s’apostrofa davant de essalíquida).

b) La Iolanda ens va explicar la importància del’educació en la higiene.

c) Aquestes dues no faran les paus; ni l’una ni l’altrano volen cedir.

d) Podeu trucar a aquesta emissora d’FM, de la unaa les tres de la tarda.

e) Ens han convocat l’11 de maig a jugar un partitd’hoquei per participar en l’XI jornada esportivade l’escola.

la insensatesa, la impaciència, la humilitat,l’honradesa, la incapacitat, la unicitat.

l’illa, l’ungla, la instal·lació, el hall, la asimetria, la ira,l’hípica, la infermera, el iogurt, l’italià.

3

2

1

113NORMES D’ÚS

6

5

4

3

2

1

112NORMES D’ÚS


a) Comunicació escrita. S’aprecia, per exemple, enla redacció d’una carta, que pot ser revisada abansde ser enviada.

b) Comunicació oral. S’aprecia, per exemple, enuna conversa telefònica.

c) Comunicació oral o escrita. En el cas oral, es potaportar l’exemple d’una conversa entre diversosinterlocutors o d’una tertúlia; en el cas escrit,trobem els manifestos, articles, etc., elaborats i/osignats per persones diverses.

d) Comunicació escrita. La revisió dels escrits facilitaque es puguin respectar millor les normes.

e) Comunicació oral. Tot i que no sempre el contextés proper (pensem en les videoconferències) i que,en canvi, també pot ser proper en determinatstextos escrits (per exemple, en un rètol com ara“acabat de pintar”), en general l’oralitat és menysallunyable del context que els documents escrits,que es poden transportar.

– Interrupcions i oracions inacabades: “Mira lameva pregunta és que... Tinc entès que dissabteque ve arriba a Barcelona el Queen Mary II”.

– Construccions gramaticals incorrectes: “japosada que hi estic” per “ja que hi estic posada”.

– Repeticions: “No, no, no, no.”

– Abundància d’exclamacions i interrogacions:“Catànies? No comencem a parlar de menjar,eh?”.

– Mots crossa: “Eh?”

– Registre col·loquial: “dius, mira va...”

Autogestionades: discurs, cançó enregistrada,exposició magistral, conferència, videoconferència.

Plurigestionades: tertúlia, entrevista, debat, reunióde veïns, trucada telefònica, conferència (en el casque el conferenciant es presti a un diàleg, perexemple al terme de la seva exposició).

En una conversa quotidiana, com la que imita la quemantenen en Víctor i la Núria, personatges de lasèrie El cor de la ciutat, els interlocutors estan aprop, es veuen i el nivell d’interactuació és moltelevat, en aquest cas concret perquè la Núria volaconseguir una cosa d’en Víctor. En canvi, en lestrucades radiofòniques els interlocutors no es veueni, d’altra banda, són escoltats per molta altra gent,tenen un temps limitat, etc. Tot plegat fa que elnivell d’interactuació i de relació personal sigui

menor, com ho prova el fet que la persona que trucas’hagi de presentar i també els rols diferents quejuguen el periodista i l’oient.

Un xat és un text escrit que simula l’oralitat i que estransmet informàticament. Solen ser textos informalsi de l’àmbit personal i d’amistats, tot i que n’hi haaplicacions més formals i d’un àmbit més ampli (comara els xats amb creadors organitzats pelDepartament de Cultura de la Generalitat). Elllenguatge no verbal (gestos, entonació, etc.) éssubstituït per recursos gràfics (signes de puntuació,format de la font, emoticones, etc.).

– titular: “L’huracà ‘Frances’ avança cap a la costade Florida però perd intensitat”

– intertítol: “Inundacions molt fortes”

– sobretítol: “Els corrents externs del cicló deixensense subministrament elèctric més de 40.000vivendes”

– subtítol: “La força del vent disminueix 20 km/h,tot i que el perill prové de les pluges

– cos de la notícia: “L’huracà Frances continuavaahir avançant [...] d’algun arriscat surfista.”

La informació principal és en el titular, les altresdades importants en el subtítol i el sobretítol, i eldetall dels fets i les informacions i valoracionscomplementàries en el cos de la notícia.

– Qui? L’huracà Frances.

– Què? Ha provocat destrosses però va perdentintensitat.

– On? A les Bahames i a prop de Florida, a la costaatlàntica dels Estats Units.

– Quan? Els primers dies de setembre de 2004.

– Com? Detalls del fet que el vent, les pluges i lesinundacions han malmès línies elèctriques,habitatges, vehicles, etc.

– Per què? Raons meteorològiques, com ara quel’alentiment de la velocitat de l’huracà comportaun increment de les pluges i, per tant, de lesinundacions.

Des del punt de vista estructural, les parts que en lanotícia escrita es distingeixen gràficament, en elsmitjans orals es distingirien amb pauses i, en algunscasos, amb canvis de locutor. Pel que fa al contingut,en el cas de la televisió és probable que s’hi afegísinformació en forma d’imatges del fenomen o delsefectes del seu pas devastador.

4

3

2

1

123EL TEXT NARRATIU

5

4

3

2

1

121EL TEXT CONVERSACIONAL

120-127DESCRIPCIÓ, INSTRUCCIÓ I PREDICCIÓ

ELS TIPUS DE TEXT (I): CONVERSA, NARRACIÓ,

8


"L’huracà Frances continuava ahir avançant [...] enl’escala de Saffir-Simpson, de fins a cinc graus. [...]Un consell que ahir va convertir la costa de Florida[...] d’algun arriscat surfista.” L’ús de temps verbalsque expressen passat.

– Predictiu: “Això no obstant, les autoritats nord-americanes han advertit que el gran poder dedestrucció del Frances pot estar en les pluges quetransporta [...] quan s’espera l’arribada a la costade l’huracà.”

– Instructiu: “les autoritats de l’Estat de Florida vantornar a repetir la necessitat de sortir de la zonad’emergència [...] que ningú surti al carrer a leszones decretades d’emergència.”

Resposta oberta.

Portada, hemeroteca, informació borsària, cartellera,agenda, necrològiques, serveis (telèfons d’interès,farmàcies, sorteigs...), horòscop, publicitat,programació de televisió, contraportada.

Resposta oberta.

Resposta model:

...En segon lloc, cal destacar les enumeracionsd’elements que formen la ciutat descrita: port,indústries diverses, comerç, universitat i festivalsculturals. En tercer lloc, són abundants els adjectiusque aporten característiques de Bergen: «viuscolors», «antigues botigues», «constant activitat»,«palauet vuitcentista», etc. Finalment, també sónpròpies dels textos descriptius les localitzacions delselements que formen part de la realitat descrita: «Ala Bryggen», «A la dreta de la Mariakirken», «Desdel restaurant», etc.

Per raons eminentment pràctiques de cara al viatger.

a) Els dos textos s’assemblen en la presentació deBergen com una ciutat de clima atlàntic abocadaal mar i en abundants detalls descriptius (lesconstruccions, el funicular, etc.); en canvi, esdiferencien en la intenció comunicativa i,consegüentment, en l’ús del llenguatge.

b) Punt de vista: en la guia, es parla en tercerapersona i de manera objectiva; en el text de Pla,es parla en primera persona i de manerasubjectiva.

Adjectivació: en la guia, és sòbria i bàsicamentdescriptiva; en el text de Pla, és abundant iplenament valorativa.

Comparacions i metàfores: només n’hi ha en eltext de Pla, pel seu caràcter literari.

Resposta model:

En la vida quotidiana, descripció oral d’un objecte,d’una persona, etc. En els mitjans de comunicació,anuncis de pisos, descripcions de llocs i d’ambientsen reportatges o cròniques, etc.

Una taxa d’activitat mitjana força baixa. Es produeixper la migració a les ciutats i l’atur urbà consegüent,el creixement de la població jove i les aspiracions nosatisfetes dels quadres intermedis. La població joveés el col·lectiu més afectat.

La opció d.

S’estableix una relació de proporcionalitat, en elsentit que el creixement de la població comportaràun creixement d’unes proporcions semblants en lapoblació activa.

a) Les migracions des del Magreb cap a Europa.

b) El beneficiari serà Europa, que rejovenirà la sevapoblació i incrementarà el seu PIB. El perjudicatserà el Magreb, que transferirà capitals al nord.

c) Establir mecanismes de compensació, com ara lesremeses dels emigrants, els ingressos per turisme iles inversions estrangeres.

– taxa d’activitat: percentatge de persones en edatlaboral que efectivament treballen.

– declivi demogràfic: envelliment de la població o,fins i tot, pèrdua neta de població.

– transferència neta de capitals: càlcul dels dinersque passen d’un territori a un altre.

– desenvolupament econòmic: transformació deles maneres de produir i consumir que comportal’increment dels sectors secundari i terciari.

– balança de pagaments: càlcul de les entrades isortides de capitals d’un territori determinat.

Es tracta de registre estàndard (el text en el seuconjunt), amb una presència relativament notòria delllenguatge d’especialitat de l’economia, com hodemostren, per exemple, els termes subratllats en elfragment següent: “L’any 2010 la població activa hiserà de 30,24 milions, és a dir, la taxa d’activitatmitjana pujarà al 35,16%. Si la taxa d’atur esmantingués anàloga a la del 1987, el nombred’aturats seria de 5,8 milions d’habitants l’any 2010contra els 3 milions del 1990.”

Ús d’oracions condicionals; ús de mots com escenari,projecció, tendència, futur, eventual, plausiblement,poder; ús de temps verbals del subjuntiu i delcondicional.

7

6

5

4

3

2

1

127EL TEXT PREDICTIU

5

4

3

2

1

125EL TEXT DESCRIPTIU

8

7

6

5


L’alumnat haurà de fer la consulta a la pàgina webesmentada, en què trobarà la definició següent:“Representació hipotètica de qualsevol dels marcsgenerals en què es pot situar una organització en elfutur d’acord amb l’evolució de l’entorn.”

Resposta model:

Prepareu els ciutadans dels vostres països per acollir comescau els molts immigrants que arribaran del Magreb./ Afavoriu els estudis sobre la situació demogràfica i econòmica a les dues ribes del Mediterrani.

Resposta oberta.

a) Fumar és dolent per a la salut; b) Va marxar empipat i va tornar al cap de dues hores;e) L’inspector investigava el cas i va descobrir l’assassí

en pocs dies.

Resposta model:

a) Atureu-vos; b) Passeu; c) Entreu; d) Aparqueu a les places reservades.

Resposta model:

a) Havent parlat amb ell no em queda res clar.

b) Els jugadors sortien del camp aplaudint el seupúblic.

c) Està fent un tapís utilitzant llanes de molts colors.

El primer i el segon.

Resposta model:

a) Van tancar la botiga a causa de la defunció de la mare del propietari.

b) Han aparegut peixos morts per culpa de la contaminació del riu.

c) L’explosió es va produir per causes desconegudes.

d) La comarca va quedar aïllada a causa de la nevada.

Perquè no hi ha cap nom davant amb el qual puguiconcordar.

a) L’accident es va produir per culpa d’unaimprudència del conductor del camió.

b) Li han donat una beca gràcies a les seves bonesnotes.

c) A conseqüència de la pujada dels preus, elstreballadors han perdut poder adquisitiu.

d) Els treballadors es manifestaven a causa de lesmales condicions laborals.

e) La piscina romandrà tancada al públic amb motiu dela celebració del campionat de natació sincronitzada.

Tenen a veure amb la part audiovisual, és a dir, lesimatges, la música i els sons d’ambient.

El text és el suport de l’exposició o, sigui, de lainformació del documental. Es tracta d’un text oral,formal i de l’àmbit comunicatiu.

Els dos primers paràgrafs es refereixen a Damasc engeneral, mentre que els quatre últims al·ludeixen a lamesquita omeia d’aquesta ciutat.

“Al cor de la ciutat, al mateix lloc on alscomençaments del cristianisme s’alçava un templepresemític, al segle II els romans hi van construir untemple gegantí dedicat a Júpiter. Dos-cents anysdesprés el van transformar en una església dedicadaa Joan Baptista i, després de la conquestamusulmana, s’hi va construir una mesquita, una deles més grans i més sagrades del món islàmic, lamesquita omeia.”

Es produeix perquè explica la història dels templesedificats en el mateix indret on ara hi ha la mesquita.

En els documentals de tema històric.

“Són un exemple eloqüent de la imatge de la ciutatcom a oasi en flor enmig del desert, com a font devida.”

Té com a funció cridar l’atenció de l’espectadorsobre la bellesa de les imatges que està veient.

El text sobre Bergen se centra en la situació de laciutat, en les seves parts més representatives i onestan localitzades, és a dir, en aspectes concrets iobjectius. Aquest text sobre Damasc, en canvi,presenta aquesta ciutat islàmica de manera mésglobal i interpretativa: la seva història, la sevasimbologia, la seva estètica...

Tots dos són gèneres audiovisuals centrats en untema concret, que és presentat a través d’imatges,sons i text. El reportatge, però, sol tenir uncomponent d’actualitat i sol incorporar petitesentrevistes o declaracions dels protagonistes d’unadeterminada situació o context. El documental, encanvi, sol referir-se a realitats històriques,geogràfiques, culturals, etc. properes o allunyades; isol ser exposat exclusivament per un locutor o veuen off.

6

5

4

3

2

1

137EL TEXT EXPOSITIU

136-143

ELS TIPUS DE TEXT (II): EXPOSICIÓ I ARGUMENTACIÓ

4

3

2

1

129NORMES D’ÚS

3

2

1

128NORMES D’ÚS

10

9

8 9


Resposta oberta.

Resposta oberta.

Divulgar uns coneixements històrics. El títol actuacom a reclam i pretén motivar el receptor a llegir el text, mitjançant la negació d’una dada històricatinguda per indiscutible.

La història de la impremta.

Introducció: “És fals que la història de la lletraimpresa [...] per més que ho jurin els nostres llibres.”

Desenvolupament: “En aquesta tecnologia, elsxinesos es van avançar. [...] passaren a elaborar-losde fusta, ferro esmaltat i altres metalls.”

Conclusió: “La nostra història considera que [...]com l’egípcia o la mesopotàmica.”

Cada paràgraf expressa una idea diferenciada en elconjunt de l’article. El primer situa l’origen de laimpremta a la Xina i en una època molt anterior a lade Gutenberg. El segon explica els detalls de laimpremta de Bi Sheng. El tercer paràgraf contraposala historiografia occidental amb la tecnologia xinesa.Finalment, l’últim paràgraf deixa clara la limitació deles informacions amb què treballa la històriaoccidental.

Resposta model:

– “És fals” (estat), “es van avançar” (procés), “fareferència” (relació).

– “per més que ho jurin els nostres llibres” (introduirsubordinada), “no era res de l’altre món que uncronista tingués una llibreria de 50.000 volums”(introduir exemple), “D’una banda [...] D’una altra[...]” (fer transició entre idees).

– impremta mòbil, caràcter.

– Qualsevol de les oracions del text és declarativa:“Els va fer tan prims com una moneda i els vacoure.”

La intenció del text que acabem de llegir és divulgarconeixements sobre la història de la impremta. Unaressenya crítica sobre el llibre de Dick Teresi, encanvi, se centraria en la qualitat del llibre: estructura,llenguatge, originalitat, interès històric i científic, etc.

El llenguatge del text de Dick Teresi correspon alregistre estàndard en tot moment. En canvi, el d’ÀlexMilian, com a conseqüència de la seva intenciódivulgativa, recorre a expressions més col·loquials,com ara “per més que ho jurin els nostres llibres”, “I molt.”, i a una estructura periodística que cridal’atenció sobre continguts concrets que motivin a lalectura: el títol en negatiu, l’antítesi del supertítol(d’altra banda, una figura retòrica) o el destacatsobre el paper d’impremta i la curiositat del paperhigiènic.

a) La fiabilitat i les conseqüències de les prediccionsmeteorològiques.

b) Catalunya és un país de clima molt variat i les prediccions meteorològiques no poden serencertades per a cada indret del territori.

c) El fred intens d’un hivern, el de 2004/2005, a Catalunya.

Resposta model:

El tema d’un text argumentatiu és la qüestió que s’hitracta, la tesi és la idea principal que hi defensal’emissor i el fet concret és l’anècdota a partir de laqual descabdella la seva reflexió general.

Resposta model:

...el fred intens de l’hivern actual, que li permetreflexionar sobre la valoració que se sol fer de lafeina dels meteoròlegs encarregats de transmetre laprevisió a la població. L’autor en fa la defensa,basant-se, d’una banda, en la dificultat objectiva defer pronòstics en un país que té l’orografia tancomplexa com Catalunya, i, de l’altra, en laimpossibilitat material de ser precisos en tots icadascun dels punts d’un territori tan variatmeteorològicament parlant. Al final de la columna,Espinàs es mostra favorable, en casos de riscgeneralitzat, d’adoptar una actitud prudent encaraque es puguin lesionar parcialment els interessosturístics.

a) i b) tòpics; c) realitat contrastable.

L’autor desmenteix el primer tòpic, però no pas el segon. Pel que fa a la realitat geogràfica de Catalunya, Espinàs hi fonamenta la sevaargumentació.

– “Normalment se’ls acusa d’equivocar-se. Però quanl’encerten també se’ls critica.” Espinàs fa explícitala contradicció en què cauen els que critiquen, unaprofessió objectivament difícil, perquè se’ls criticaen tots els casos.

– “«No n’hi havia per a tant»”. Amb el tòpicsegüent i partint de la realitat innegable del fred,Espinàs els desqualifica.

4

3

2

1

141EL TEXT ARGUMENTATIU

7

6

5

4

3

2

1

139EL TEXT EXPOSITIU

8

7


– “I ara hi ha gent, al meu voltant, irritada perquès’ha exagerat, diuen, al situació de fred.” Basant-se en dades objectives, l’autor descarta que s’hagiexagerat.

– “Alguns hotelers es queixen que la carretera quedu al seu establiment no presenta cap problema.”Tot i donar-los la raó, Espinàs argumenta que ésimpossible donar compte de cada racó i carreteradel país.

Un meteoròleg és un tècnic que analitza lainformació atmosfèrica i, a partir dels coneixementsteòrics i l’experiència prèvia, elabora uns mapes iunes prediccions. L’home del temps és el nompopular del periodista encarregat de transmetre lainformació meteorològica a la població a través d’unmitjà de comunicació, especialment la televisió i laràdio.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

– La Internacional és un himne revolucionariinternacional estrenat el 1888 que va esdevenirl’himne dels partits socialistes i comunistes i del’URSS.

– Margaret Thatcher va ser la primera ministrabritànica entre 1979 i 1990. Ronald Reagan va serpresident dels Estats Units entre 1980 i 1988.Ambdós pertanyien a l’òrbita conservadora.

– La reunificació alemanya és el procés polític ieconòmic pel qual, a partir de 1990, es vaconstituir un únic estat format a partir de laRepública Federal d’Alemanya i de la RepúblicaDemocràtica Alemanya, els dos estats en què vaquedar dividit aquest país després de la SegonaGuerra Mundial.

– La polèmica del distintiu “Cat” (de Catalunya) a lesmatrícules s’ha produït els últims anys, a partir dela decisió del govern espanyol d’unificar totes lesmatrícules dels vehicles amb un sol distintiu, la “E”d’Espanya, sense cap mena de distinció provincial(com existia abans) o autonòmica.

Els valors i la seva defensa han perdut prestigi aEuropa.

Josep Ramon Correal pensa que Jordi Barbetaconfon valors amb valors religiosos i que, de fet, síque hi ha valors, però diferents dels d’abans. JoanSubirats, per altra banda, defensa que ja fa tempsque s’ha produït una revitalització de la qüestió delsvalors, però no tan identitaris com socials.

a) Davant de l’objecció de Correal, Barbeta aportanous exemples i contraposa la situació europeaamb la nord-americana. Davant delcontraargument de Subirats, afirma que el canvide valors no s’ha fet correctament a la pràctica.

b) Valors generals i valors religiosos. Valors de laidentitat i valors del tipus de societat.

c) Cal que hi hagi valors i, si algú ha volgut substituirels que hi havia, no se n’ha sortit prou bé.

Resposta model:

Els tres contertulians coincideixen a constatar ques’ha produït una crisi dels valors a Europa. En canvi,no estan d’acord en la descripció del fenomen. Per a Jordi Barbeta, s’ha passat de l’acceptaciógeneralitzada d’uns valors, religiosos o nacionals, a una situació d’indefinició en què alguns fins i totpropugnen l’eliminació dels valors. Per a JosepRamon Correal, cal no confondre els valors religiososamb la totalitat dels valors existents, mentre que pera Joan Subirats, el debat sobre els valors és benpresent a Europa des de fa anys i, a més, estàcristal·litzant en un nou model, més basat enl’organització social que en la qüestió identitària.

Resposta oberta.

Resposta model:

– Repeticions: “En el fons en el fons”.

– Estil directe: “I si tu dius: «Mira, al final hembatejat el nen»”.

– Apel·lacions a l’interlocutor: “Jo crec, Barbeta,que estàs confonent...”

– Expressions emfàtiques: “No, no, no, no.”

– Oracions interrompudes: “Està... ha perdutprestigi la defensa dels valors a Europa.”

– Expressions col·loquials, hiperbòliques: “hasaltat pels aires”.

– Mots crossa: “i tal”.

– Oracions mal construïdes: “perquè fa tants anysque està en atac la idea d’aquell consens que lasenyora Thatcher ja, seguint l’exemple de Reagan,o abans del Reagan (era el 79, no?), va iniciaraquest atac que es dóna”.

Un verb d’opinió en primera persona, com ara “jo crec”, eventualment seguit del nom d’un delsinterlocutors; un adverbi de negació o d’afirmacióseguit de la conjunció adversativa “però”.

Amb un adverbi de manera, com ara “bé” o“personalment”, o amb expressions d’acord odesacord.

8

7

6

5

4

3

2

1

143EL TEXT ARGUMENTATIU

8

7

6

5


Un dels problemes principals de les ciutats ésl’eliminació dels residus. En efecte, cada dias’aboquen a les clavegueres grans quantitatsd’aigües brutes, mentre els serveis de neteja urbanahan d’ocupar-se de recollir i eliminar d’algunamanera tones i tones de residus sòlids. A més, caltenir en compte els fums, la pols i els gasos ques’escampen per l’aire i contra els quals l’únicadefensa consisteix en la purificació en origen. Escalcula que en una gran ciutat es produeixen 2 kgde residus sòlids, 1 kg d’aigües residuals i 1 kg defums per persona i dia.

Les clavegueres es poden dividir en uns tramsdomèstics i uns trams públics, connectats entre ells:els primers inclouen generalment la canalitzacióinterna dels edificis, que recull les anomenadesaigües negres per conduir-les a una fossa prop del’edifici o a les canonades dels carrer; els segonscomprenen la xarxa de col·lectors que recullen lesaigües residuals de les canonades domèstiques ipermeten el transport posterior de les aigües negresa centres de recollida i tractament més allunyats imés grans. Finalment, les aigües brutes van a parar aun curs d’aigua o al mar.

Per evitar la contaminació es construeixendepuradores, indispensables en el cas d’un cursd’aigua que serveix alhora per al subministramenthídric i per a l’eliminació dels residus de diversesciutats, com és el cas, per exemple, del Rin (l’aiguadel qual és reutilitzada moltes vegades per les ciutatsper on passa).

L’eliminació dels residus sòlids passa per tres fases: larecollida, el transport i l’eliminació pròpiament dita.

Avui dia la recollida es realitza generalmentmitjançant contenidors, que solen distribuir-se pelscarrers de la ciutat, i ja fa uns anys que s’ha iniciat amoltes ciutats la recollida selectiva d’alguns residus(paper, vidre, piles, etc.). El transport va a càrrec decamions especials dotats de contenidors queincorporen una maquinària que premsa els materials.L’eliminació té lloc mitjançant la incineració,principalment en incineradores o en abocadorscontrolats, on els residus són coberts per capes deterra o de sorra. Els abocadors han de situar-se a unacerta distància de les poblacions, perquè produeixenolors desagradables i altres inconvenients; per això,cada vegada resulta més difícil trobar-hi el llocadequat.

Més recentment, amb la difusió de la selecció deresidus s’ha iniciat el reciclatge de molts materialsper a la seva reutilització posterior en formesdiverses.

Justificació: Tot i que el text ens parla del tractamentdels residus, els diferents aspectes relacionats ambaquest tema estan separats en paràgrafs. En elprimer paràgraf presenta el tipus de residus que esgeneren. En el segon se centra en l’eliminació de lesaigües brutes. El tercer paràgraf explica l’ús de lesdepuradores. El quart paràgraf tracta de l’eliminaciódels residus, les fases del qual es desenvolupen en elcinquè paràgraf. Finalment, el sisè paràgrafintrodueix el tema del reciclatge de materialsresiduals.

Resposta oberta.

a) La foto de la neboda, que no recordava on lihavien fet, estava en un marc de plata. Delimitaun incís a l’interior de l’oració.

b) Portava un mostrari amb teixits de lli, de cotó, deseda, de tafetà... Separa els elements d’unaenumeració.

c) L’alcalde no es va presentar, el regidor de mediambient va dimitir, l’oposició estavadesconcertada. Separa proposicions a l’interiord’una oració composta.

d) Benvolguts Reis Mags, Delimita una salutació.

e) Ei, quant de temps sense veure’t! Separa lainterjecció de la resta de paraules.

f) Cordialment, Delimita un comiat.

g) Manel, podries fer-me un petit favor? Separa elnom de la persona a qui ens adrecem d’allò que livolem dir.

h) La Carla va aprovar tres assignatures; el seu germàbessó, només dues. Indica la supressió d’un verb.

b) Els bunyols es fan amb farina, sucre, ous, llet,canyella, llevat i oli.

d) Tocarem una mica de tot: rock, salsa, merengue...(o: merengue, etc.)

e) Hi venen caramels, llaminadures, xocolates,torrons, etc. (o: torrons...)

2

1

145NORMES D’ÚS

2

1

144NORMES D’ÚS


xxx

Resposta model:

En el poema El beat supervivent, Josep Carnerparteix de l’anècdota d’una nit d’insomni en eldomicili familiar. La contemplació de la seva famíliaadormida li fa prendre consciència del pas del tempsi evocar la seva joventut, quan el sentit de laresponsabilitat, de previsió i de dependència delsaltres respecte a un mateix eren molt menysimportants que el que ara experimenta com a parede família. L’assumpció d’aquest rol és serena i noexempta d’ironia, que fa que el poetas’autocontempli com una mena de rei o, fins i tot,de divinitat. El poema es resol amb la recerca de lanit i de l’espai exterior al domicili per part del poeta.

Alteracions de l’ordre sintàctic, presència de motscultes i arcaics, ús d’expressions en sentit figurat ipresència de metàfores.

Els tecnicismes abunden en els textos d’especialitat,els arguments abstractes es desenvolupen en elstextos argumentatius i els mots críptics són propis del’argot.

Resposta model:

– Alteracions de l’ordre sintàctic: “ja del llibre lestímides lletretes, / desentrenat com só, no emdiuen res.”

– Presència de mots cultes i arcaics: “alena”,“missenyora”, “remots”.

– Ús d’expressions en sentit figurat: “de monfadrinatge la memòria / de puntetes, suau, torna amon volt.”

– Presència de metàfores: “que el sol, cansat, encarabesa un fruit.”

Resposta oberta.

El títol fa al·lusió al desvetllament del poeta en elcontext de la família adormida, que el fa un“supervivent” en la nit. Pel que fa al qualificatiu de“beat”, pot ser entès com a sinònim culte de feliço benaventurat o, amb un punt d’ironia, com unestadi inferior a la santedat. En conjunt, el títolexpressa la situació feliç del poeta lliurat a la vidafamiliar i, alhora, gelós de la seva intimitat, en formade records i d’allargament en solitari de la jornada.

Composició formada per una tirada de quinzequartets de versos decasíl·labs amb rima consonantque segueix l’esquema ABAB fins que a l’últimacanvia a ABBA i per un quintet de versos tambédecasíl·labs que segueix l’esquema AABBA. Les setzeestrofes presenten alternança de versos masculins ifemenins. El ritme s’aconsegueix amb la distribuciódels accents a l’interior de cada decasíl·lab, amb lamateixa rima i amb un seguit de figures retòriques(repeticions, paral·lelismes, polisíndeton,exclamacions retòriques, etc.).

Resposta model:

– La prosopopeia que fa parlar a les cambres(versos 5-8) destaquen la solitud del poeta iintrodueixen la seva reflexió.

– L’antítesi “una clapa de llum entre foscors”accentua el contrast entre el son de la família i lavigília del poeta solitari.

– L’apòstrofe “Oh fadrinatge!” ens situa en l’etapade la joventut del poeta i en destaca l’absència decompromís conjugal i, per tant, familiar i, deretruc, la seva dedicació als plaers propis d’aquestaedat de major llibertat personal.

– La comparació “com gent que ja ha tombat per lacollada / però que encar se’n sent alguna veu”subratlla el caràcter no totalment superat del’etapa vital anterior gràcies al recurs psicològic delrecord.

– El paral·lelisme “Oh cambres de mos fills, plenesde fades! / Oh seny de la muller, ple de destí!”intensifica el contrast entre la fantasia dels infants ila prudència de la maduresa, en aquest cas de lamuller; alhora que les unifica amb relació al paperque envers totes dues actituds té el poeta com aprotector.

Resposta model:

L’alumnat podria aportar, per exemple, textos poèticsd’avantguarda, per demostrar que l’estètica potsituar-se al marge de la comprensió racional d’untext.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

159EL BEAT SUPERVIVENT

ELS TIPUS DE TEXT (III): EL TEXT LITERARI

10

Protagonista El mateix poeta

Altres personatges

La seva muller, els seus fills i, evocats, els seus companys de joventut

Espai El domicili del poeta

Temps Mitjanit / la maduresa del poeta

Situacióconcreta

Amb la família adormida, el poeta desvetllat evoca la sevajoventut i surt a passejar

Tema El pas del temps i les edats de la persona


Són elements realistes el narrador i la sevacircumstància familiar, la visita de dos inspectors del’administració pública, la reacció del narrador il’actitud paternal dels representants dels poderspúblics. Són elements fantàstics les figures delfantasma i del vampir. El relat és versemblantperquè, encara que no sigui real en tots els seusdetalls, funciona com una història coherent quepodria ser perfectament certa.

La sorpresa d’una visita inicial, un fet meravellós comla descoberta que un mateix no és un ésser de carn iossos i els personatges del fantasma i el vampir.

Resposta model: Les aparences poden enganyar-nosfàcilment. És fàcil que les instàncies que consideremserioses ens facin creure el que vulguin i ens posin lapor al cos. De seguit és dit que ara els problemestenen solució, no com abans.

Resposta model:

– Una escena immediata: primer paràgraf.

– Un passatge descriptiu: començament del segonparàgraf.

– Una retrospecció: gruix del segon paràgraf(evocació de Daniel).

– Una anticipació: tercer paràgraf.

– Un fragment d’estil indirecte lliure: “Ara tindriavint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor defulles cremades i de primavera a punt d’esclatar. Itot seria diferent.”

Resposta model: el punt de vista narratiu és extern,en tercera persona gramatical. La protagonista és Aloma i, al voltant dels seus actes i pensaments,s’organitza la resta d’elements. En primer lloc,l’espai, que expressa l’estat anímic d’Aloma. En segon lloc, la resta de personatges, ja siguin vius (el nen, Joan, Anna), recordats (Daniel) o esperats (el cunyat).

En el plantejament, per l’acotació inicial, perquè es comença a presentar la relació entre els dospersonatges i perquè acaben d’arribar en un lloc on diuen que s’estaran fins l’endemà.

Les nenes que són d’excursió i la trucada telefònica.L’excursió aporta un element de gaudi per a elles i d’intimitat i inquietud per als pares. La trucadatelefònica, sense resposta a l’altra banda de la línia,crea incertesa, un punt de misteri.

És conflictiva. Sembla que es facin nosa, el maritperquè vol la taula i ella perquè no vol que embruti.Tampoc no estan d’acord a l’hora de valorar la casaque tenen lluny de la ciutat: el marit pensa gaudir-ne, però ella només hi troba inconvenients. De fet,es queixa que la càrrega domèstica li cau sobretot a ella.

Al drama, perquè el conflicte és un conflicte humàreal (les relacions d’una parella adulta i acomodada),amb personatges que poden resultar propers a l’espectador des d’un punt de vista psicològic i social. S’endevina que el to i el llenguatge no sónni elevats ni excessivament col·loquials, vulgars o humorístics.

Ella és la protagonista i ell, en canvi, un personatgesecundari denominat a partir de la relació que téamb ella, n’és el marit.

A la poesia lírica, pel to emotiu i el tema amorós i de paisatge.

És una composició culta, perquè és d’autor conegut i perquè presenta un alt grau d’elaboració formal,que s’aprecia tant en la mètrica com en l’ús defigures retòriques.

Són versos decasíl·labs blancs i, pel que fa al’acabament, alternen els masculins (senars) i elsfemenins (parells).

Quartets o quartetes.

Resposta model:

– Al·literació: els sons fricatius [s], [z], [f], [v], [ʃ] i [�]al llarg del poema, que suggereixen el pas d’unaire suau i, metafòricament, de l’amor.

– Anàfora: “vol” (versos 18, 19 i 21). Destaca lescondicions que imposa el tipus d’amor que cantael poema.

– Polisíndeton: “si xiscla el vent, i si trona, i sillampa” (vers 34). Intensifica la sensació detempesta.

– Comparació: “és blau verdós i flexible coml’aigua” (vers 4). L’amor és comparat a l’aigua delmar per intensificar l’ambientació marinera delpoema i per subratllar-ne els matisos de flexibilitat igamma de coloració.

– Personificació: “l’amor [...] va sospirant per les nitsestrellades” (versos 15-16]. S’identifica l’amor ambels mateixos amants que sospiren en un ambientnocturn.

5

4

3

2

1

164CANÇONS DE REM I DE VELA

5

4

3

2

1

163DESIG

2

1

161ALOMA

3

2

1

160TOT ESPERIT


– Sinècdoque: “Vol una galta que es deixi besar”(vers 21). La galta és la part que expressa el tot dela persona estimada i situa la relació amorosa enun estadi inicial, i més si considerem la recança dequè es parla en el vers següent.

– El text suposa una reflexió personal sobre un temaabstracte, en aquest cas, una doctrina filosòfica_l’escepticisme_ que es tradueix en una actitudvital: el dubte raonable.

– El tema és abordat en els seus aspectesintel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari,però de manera lliure, no exhaustiva ni sistemàtica.De fet, l’autor fingeix que li agradaria escriure unaapologia de l’escepticisme però, efectivament, nol’escriu com a tal.

– En aquest cas, la forma és d’esquema d’idees,d’esbós, a manera d’assaig o tempteig.

– Hi ha una voluntat moralitzadora, favorable aldubte i a l’escepticisme i contrària a doctrines iactituds considerades més negatives.

En l’aspecte intel·lectual, valora la raó. En el moral,s’oposa al fanatisme i a la credulitat cega. En elsocial, contribueix a evitar la violència. En el polític,afavoreix la moderació i la tolerància. En el tècnic,ajuda a tocar de peus a terra. I en el literari,afavoreix els gèneres més realistes.

L’“Etcètera” final respon al desig expressat a l’inicidel text, que queda només esbossat. Però, en elfons, té a veure amb la mateixa posició escèpticadefensada, que tot just llança la idea perquè el lectorla conegui i, si li sembla convenient, la desenvolupi.

El sarcasme, com tothom sap, és una formahigiènica i eficient de la caritat.

Resposta oberta.

a) Aquests últims dies he fet algunes investigacionsel resultat de les quals, és menester confessar-ho,han estat negatius. Una cosa és certa: que elsenyor Jaume Desmond, el possible hereu, és unaperfecta persona. Explicació del que s’ha dit.

b) Es tractava del que més estimo en aquest món:tranquil·litat d’esperit, felicitat, respecte a la mevapersona... Enumeració.

c) Tornà, però, enrere i em va dir: “Segurament usalegrareu de saber que heu portat el detectiuSherlock Holmes”. Citació de les paraules d’unaltre personatge.

Resposta model:

Vam començar a buidar la casa de l’àvia. Cadaobjecte ens parlava de la seva personalitat, lapersonalitat d’una gran dona que deixava en elnostre ànim una estranya sensació de buidor. L’Iu es va concentrar en la planta principal; a mi em vantocar les golfes. Vaig trobar llibres antiquíssims, quedemostraven la seva passió per la literatura i pelconeixement en general; manuals de dansa oriental ifotografies seves ballant la dansa del ventre, que ensdescobrien una faceta seva ben desconeguda; restesarqueològiques de l’antic Egipte, que ens remetien ala secreta i, malgrat tot, coneguda història d’amoramb en Musafir, i el més sorprenent de tot: unquadern manuscrit ple de signes incomprensibles.

a) ––Molt bé si és així... aquí em quedo.

b) Jo el coneixia... Però si ell s’hagués conduït amblleialtat, jo no l’hauria traït.

c) Aleshores, acceptant que les inicials “C.C.H.”signifiquin “Charing Cross Hospital”, quines altresconseqüències en deduirem?

d) Ah! Doncs jo tenia raó...

e) Entretant, convé recordar que el doctor Mortimerno degué pertànyer al servei regular de l’hospital,car recordo que els metges de sala dels hospitalsde Londres, que els doctors de Facultat, no podenanar mai a exercir a poblacions foranes. Qui és,doncs, el doctor Mortimer? Senzillament, unmetge auxiliar... Així, el nostre metge, greu,respectable, d’uns cinquanta anys, s’esfuma...desapareix...

f) La cosa ja va prenent forma, Watson; ja esdevémés coherent... Ah! No ens faltarà temps per anar-ho resolent.

g) Permeteu-me que en llegeixi un paràgraf: “És unaequivocació creure que les tarifes protectoresrobusteixin el vostre comerç i la vostra indústrianacional.”

a) Un formatge holandès.

b) Un teixit hindú.

c) Una antiga colònia anglesa.

d) Un perfum francès.

e) Una pel·lícula sueca.

2

1

167NORMES D’ÚS

2

1

166NORMES D’ÚS

5

4

3

2

1

165DICCIONARI PER A OCIOSOS

GUIA DIDÀCTICA SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DE LITERATURA100

Resposta model:

Jaume I i la seva host oeixen missa i, després d’unesprimeres vacil·lacions i esperonats pel rei i les sevesinvocacions a la Mare de Déu, entren en combat perassaltar la ciutat de Mallorca. L’enfrontament és moltdur i l’entrada dels primers cavallers cristians a laciutat és gradual. Finalment els cristians dispersen elssarraïns.

Caldria optar per l’anàlisi dels elements propis delgènere narratiu, perquè comentem un text d’aquestamena i l’acció hi té un paper central, l’anàlisi delllenguatge, perquè és un text antic en el quals’origina la prosa literària en llengua catalana, il’anàlisi del context històric, perquè es tracta de fetsdel primer terç del segle XIII. En canvi, caldriadesestimar l’anàlisi de la mètrica, perquè és un texten prosa i no pas en vers, i l’anàlisi de les figuresretòriques, perquè no sembla un text molt elaboratdes d’aquest punt de vista i, d’altra banda, elsrecursos expressius que conté poden ser abordatsdes de la perspectiva, ja esmentada, de l’anàlisi delllenguatge.

Resposta model:

– Els personatges: en l’acció es distingeixen tresgrups de personatges. En primer lloc, els cristians,bàsicament el rei En Jaume, protagonista i narradorde la conquesta de Mallorca, però també elconjunt dels seus homes, amb quatre noms propisque queden singularitzats pel fet de ser els primersd’entrar a la ciutat: Joan Martines d’Eslava, EnBernat de Gurb, sir Guilleumes Soïrot i Don FerranPeris de Pina. A l’altre bàndol, el dels sarraïns,destaca la figura del xeic Abú Yahya. Finalment, afavor dels primers i contra els segons, apareixen,al·ludits, els personatges del món de la religió, comara la Mare de Déu, el seu fill Jesucrist, Déumateix, i, sobretot, el mític cavaller Sant Jordi,reconegut com a cavaller blanc amb armesblanques. El narrador, doncs, reparteix els mèritsd’una batalla difícil entre els seus homes, sensedubtar a esmentar individualment els qui hi handestacat de manera positiva, i l’ajut sobrenaturalque, en darrer terme, actua com a justificació de laseva acció militar.

Resposta model:

El llenguatge utilitzat per Jaume I en la narració de les gestes del seu regnat és, com es pot apreciaren aquest passatge, un llenguatge viu i àgil queexpressa una experiència viscuda. Per aixòs’acumulen les exclamacions, les interjeccions i elrecurs als incisos del tipus “(i es deia xeic AbúYahya)”. Observeu el realisme d’una observació comla següent: “ningú no gosava treure el braç per porque un cop d’espasa vingut de l’altra part el ferís ala mà!”, atesa la gran concentració de combatents i d’armes, que també provoca l’encabritament delscavalls. L’oralitat, d’altra banda, es fa present en lareproducció d’una expressió àrab, Ruddu, quesignifica “aguanteu”, en boca del rei de Mallorca; o en intervencions del rei En Jaume com ara “Queels teniu por?” o l’ús del pronom personal deprimera persona “jo”, sense valor majestàtic, en el moment de la pregària a la Mare de Déu.

Resposta model: l’alumnat hauria de subratllar el paper central del tema bèl·lic en les Cròniquesi de la presència de la qüestió religiosa, al servei dela política reial, en aquestes obres. També hi hauriade descobrir una mostra del xoc entre cultures i religions, especialment entre la cristiana i la islàmicaen aquest cas.

Resposta oberta.

L’estructura general del text es correspon a un diàlego conversa entre tres interlocutors. D’altra banda, lesintervencions de cada personatge –i especialmentDon Pedro i Lúcio– són fragments argumentatiussobre el tema de la llengua catalana al País Valencià.Finalment, el text en el seu conjunt és un text literario retòric, que té com a intenció presentar unesreflexions de manera estètica i, concretament, ambla ficció d’uns personatges que debaten sobrel’actualitat i la història del seu país.

La conquesta i la repoblació de València per part delscatalans al segle XIII (i, concretament, amb poblacióprocedent de l’àrea dialectal occidental), lacastellanització de les classes benestants d’aquestterritori a partir del segle XV, la conquesta de les IllesBalears, la presència catalana a Sardenya, l’extincióde la dinastia del Casal de Barcelona, la Crònica dePere el Cerimoniós i el vigor de la llengua aragonesaa l’edat mitjana.

2

1

179DE TORTOSA

LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT

6

5

4

3

2

1

177DE L’ASSALT A LA CIUTAT DE MALLORCA

11 LA HISTÒRIADE LA LITERATURA CATALANA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DE LITERATURA GUIA DIDÀCTICA 101

Resposta model:

...En el cas de la situació de la llengua catalana aValència, el cavaller Don Pedro, justament d’origenvalencià, defensa sense cap mena de matís la filiaciócatalana de València i l’abús que suposa lacastellanització del país. Per part seva, Lúcio, un altrecavaller, defensa la noblesa de la llengua catalana,conservada sense influències foranes a les Illes,tinguda per refinada a Sardenya, prestigiada per lescreacions literàries antigues i que s’expandeix dins dela frontera amb l’Aragó, i rebutja la castellanitzacióque detecta en certs ambients catalans, ambl’argument que el retrocés de la llengua pròpiacomportaria una desnaturalització de la pàtriacatalana.

Despuig reacciona contra la castellanització de lacort i de la literatura culta que es va començar aproduir a la seva època, de manera que és un delsprimers autors que estableix una relació necessàriaentre llengua i pàtria catalanes.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta model:

L’oda La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, s’obreamb el comiat del poeta de la seva terra catalana. La segona estrofa és ja una evocació del passat entermes d’enyor provocat per l’allunyament físic delpaís. En la tercera estrofa trobem la idea central dela composició: com que el record del paisatge no ésun consol suficient, el poeta recorre a la cèlebreidentificació llengua-pàtria, que li permet recuperarrealment el que enyora. L’apologia de la llenguacatalana es fonamenta en la revaloració del passatmedieval (quarta estrofa) i en motius íntims(cinquena). El poema es tanca, en la sisena estrofa,amb un apòstrofe a la llengua perquè li permetiexpressar els seus sentiments envers el patró,anècdota d’on arrenca aquesta oda.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta model:

– Joc de paraules: “Que hi ha algú al poble que témal de pedra? / Potser les pedregades...”.

– Raonament absurd: “I et vas trobar mai en perill? /No, però això sí que és igual. Allà no fan venir elmetge.”

– Expressió tòpica: “Casa sense llumenera, fuigd’ella.”

– Els personatges no semblen seguir una lògicaderivada de la seva caracterització física ipsicològica, sinó que les seves rèpliques podrienarribar a ser intercanviables, amb alguna excepció:és lògic que sigui un personatge masculí qui diguique ha fet el servei militar i és versemblant quesigui la vella qui utilitza adagis.

– El diàleg també respon a un esquema lliure, si bé respecta una certa coherència temàtica (quan parlen del llum o quan parlen del servei i de l’uniforme).

El passatge en què s’al·ludeix al servei militar té uncert sentit ideològic, perquè s’hi diu que l’uniformeserveix de baieta.

Resposta oberta4

3

2

1

181CALÇ I RAJOLES

3

2

1

180LA PÀTRIA

6

5

4

3

LA NARRATIVA (I): DE RAMON LLULLAL TIRANT LO BLANC


Resposta model:

Dos fills d’un rei reben ensenyament de senglesmestres: un filòsof que ensenya ciència a l’un i unmestre que ensenya armes a l’altre. Com a activitatd’esbarjo per al primer, el segon fa jocs d’armes. Alcap d’una estona, però, es planteja una altra activitatd’aprenentatge, en aquest cas per al fill que aprènarmes: es tracta d’un combat entre un cavaller fort,entrenat però que no té raó en la disputa, i unescuder més feble però que té raó en el plet. Laderrota del cavaller sorprèn el fill del rei que aprènarmes. El filòsof intervé i explica l’exemple d’unaguineu que aconsegueix capturar un gall enfilat a unarbre després de marejar-lo i fer-lo caure peresgotament. El fill que aprèn ciència explica que lapor que la guineu va infonent al gall explica el seudefalliment i, a petició del seu germà que encara noentén la semblança, exposa que al cavaller més fortl’ha anat minant la consciència de no tenir raó,contràriament a com la consciència de tenir-ne haanat reforçant l’escuder. En Fèlix, espectador passiude tota l’escena, constata que ha comprès millor unfet d’armes el fill del rei que aprèn ciència que nopas aquell que justament s’està formant en armes, ien conclou la superioritat de la ciència.

– Trama principal: Fèlix és un jove que el seu pareenvia a viatjar pel món amb la intenció queaprengui (l’esment del personatge al principid’aquest passatge).

– Marc narratiu del llibre quart: Fèlix és un delsalumnes del filòsof que treballa per al rei (primeraoració) i extreu la seva pròpia conclusió sobre lasuperioritat de la ciència (últim paràgraf).

– La batalla com a activitat per aprendre: “Entreaquells cavallers n’hi havia un [...] semblava que elcavaller hagués hagut de vèncer el cavaller.”

– La faula del gall i la guineu: “En un arbres’estava un gall [...] la guineu l’agafà i el matà.”

La batalla i la faula es juxtaposen i ambdues estanincloses en les activitats de formació dels dos fills delrei (llibre quart), que al seu torn estan incloses en lesactivitats de formació de Fèlix (Llibre de meravelles).

a) El rei pretén formar un fill en la ciència i l’altre enles armes. Posa com a mitjans dos especialistes,un filòsof i un mestre d’armes. L’activitat concretaés un combat entre un cavaller i un escuderperquè el fill que aprèn armes pugui observar unabatalla de veres.

b) Aprofitar les diferents ocasions d’observacióperquè el seu deixeble aprengui: els arbres, lesflors, les aigües, etc., i també el mateix combat.En aquest darrer cas, exposa una faula que no potcomprendre el fill del rei que aprèn armes, peròque sí que podrà aplicar al cas el seu deixeble.

c) La ciència abstracta o general supera elsconeixements pràctics o aplicats en la interpretacióde la realitat.

d) Són exemples que serveixen per a explicar milloruna idea, en el cas de la faula del gall i la guineual fill del rei que aprèn armes, i en el cas dels dosfills del rei a Fèlix i, de retruc, al lector.

Resposta oberta.

A Aragó, als comtats catalans, a València i aSardenya regnava Alfons III; a Mallorca, Jaume III, i, a Sicília, Frederic II.

a) Sí. En morir Jaume I, Aragó, els comtats catalans iValència passen a Pere II, i el regne de Mallorca,que inclou els comtats del Rosselló i la Cerdanya,passen a Jaume II.

b) Els avantatges tenen a veure amb l’equilibri deforces a l’interior de la pròpia família i elsinconvenients es deriven dels possiblesenfrontaments o de la manca d’unitat respecte aenemics externs.

c) Cal que les diferents branques sorgides del Casalde Barcelona estiguin unides davant de les altrespotències militars.

d) En el marc de la lluita per l’hegemonia a laMediterrània occidental, al regne de França, alSacre Imperi, que inclou la part nord d’Itàlia, aGènova, als Estats Pontificis i al regne de Nàpols.

– L’exemple de la mata de jonc serveix per ail·lustrar i fer entenedora la tesi de Muntaner sobre la unitat política que ha d’imperar entre les diferents branques del Casal de Barcelona.

– Les invocacions a la divinitat tenen com a funciódonar solidesa i fins i tot cobertura religiosa a lapolítica monàrquica.

– Finalment, la ficció de diàleg amb els receptorsde la Crònica serveix per comprometre’ls en el discurs de Muntaner, fent-los-el proper i persuadint-los-en.

Resposta oberta.3

2

1

194L’EXEMPLE DE LA MATA DE JONC

4

3

2

1

193DEL COMBAT QUE ES FÉU...

12


Resposta model:

Orfeu comença la seva descripció de l’infern ambuna presentació general de l’espai, que el situageogràficament a la part alta d’una muntanyaboscosa i a la qual s’accedeix per una obertura quefacilita l’accés però que, alhora, impossibilita elretorn. L’espai que es troba després d’aquestaentrada és prou gran per encabir-hi tots els éssershumans. La descripció continua analíticament, ambla presentació de diferents rius: el Leteu, pel qualbaixen les aigües de l’oblit; el Cocit, dominat peruna ambientació animal i espiritual horrorosa, il’Aqueront, traspassat el qual s’entra definitivamenta l’infern. En tot moment, Orfeu descriu l’ambientgeneral de l’infern com un ambient desagradable,opressiu, angoixant i ple de turments físics ipsicològics.

Resposta model:

– Enumeració: el que es troba a la riba del riu Cocit,en les línies 18-22.

– Paradoxa: ”Entrar-hi no és dificultós, però sortir-ne és impossible.”

– Gradació creixent: “espanta, turmenta i devora”.

– Polisíndeton: “I a penes ha fet passar unabarcada, la deixa a la riba entre molta brutícia; i deseguit torna a l’altra, i mai no s’atura.”

Adjectius que amplifiquen la importància del’espai: alt, gran (que apareix repetidament), plena,ample.

Adjectius que destaquen els trets negatius del’espai: desplaent, ni obscura ni clara, dificultós,impossible, vans, monstruoses, tenebrós, espessa,infernals, immensurables.

Orfeu: cantor que encisava els animals i la naturaamb les seves melodies; va rescatar la seva mullerEurídice de l’infern amb el seu cant.

Leteu: riu infernal les aigües del qual feien oblidarals morts la vida terrenal.

Cocit: afluent del riu Aqueront, comunicava ambl’infern o Hades.

Aqueront: riu infernal que les ànimes havien detravessar per arribar al regne dels morts.

Estígia: el riu més important de l’infern.

Caront: barquer encarregat de fer passar les ànimesdels difunts a l’altra banda del riu Aqueront.

Cèrber: gos fabulós que guardava l’entrada del’Hades.

Virgili en l’Eneida i Dante Alighieri en la Divinacomèdia.

Plaerdemavida condueix Tirant al llit de Carmesina idirigeix les mans d’ell a tocar parts sensibles de laprincesa, la qual, en creure’s que els tocaments sónde Carmesina, va acceptant el joc. Finalment, però,descobreix la presència de Tirant al seu llit i, per noprovocar un mal major, decideix callar i no escamparel fet.

a) “Plaerdemavida portà Tirant al llit de Carmesina i el féu jeure al costat de la Princesa.”

b) “Agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits dela Princesa.”

c) “–Valga’m Déu, i que n’ets, de pesada!”

d) “perquè jo sóc aquí en lloc de Tirant”.

“la Princesa s’adonà que allò era més que unadona”.

Resposta oberta.

Les característiques del Tirant lo Blanc que es podenexemplificar en aquest fragment són diverses. Enprimer lloc, la presència de comportaments astuts,com ara el que ordeix Plaerdemavida per fer entraren contacte carnal els amants, tant en l’esfera militarcom en la de la vida íntima. També el tema del plaereròtic i de la càrrega de sensualitat és present al llargd’aquesta escena, amb la proximitat corporal, elstocaments dirigits i creixents i la descoberta de lamasculinitat del company de llit per part de laprincesa. L’escena és versemblant i natural, com hodemostren les actituds de Tirant i la reacció deCarmesina.

4

3

2

1

197COM PLAERDEMAVIDA...

5

4

3

2

1

195LLIBRE III

Nivell de controlsobre la situació

Actituds i reaccions

Plaerdemavida Total

Desimboltura,decisió

i capacitat de manipulació

Tirant Parcial

Seguiment de l’estratègia de la donzella

per interès propi

Carmesina Pràcticament nul

Confiança en ladonzella, blasmeen descobrir elfet i sentit de laresponsabilitat


El llenguatge d’aquest fragment és el propi d’un textliterari de tipus narratiu. S’hi aprecia una certadiferència entre l’expressió del narrador, que ésdirecta i àgil, i la dels personatges, que és, alhora,més expressiva i retòrica. El narrador explica els fetsde manera entenedora i anomena les coses pel seunom col·loquial, tant les accions dels personatges(jeure al llit, ajeure’s; treure’s part de la roba, com enel cas de les mànigues de Plaerdemavida, tocar, etc.)com, per exemple, les parts del cos implicades en lesaccions (mà, pits, mamelles, ventre). Només recorre aun parell d’expressions eufemístiques però claramentcomprensibles: “el ventre i més avall” i “la Princesas’adonà que allò era més que una dona”. L’agilitats’aprecia en el ritme narratiu, que s’aconsegueixmitjançant l’ús majoritari de la coordinaciód’oracions i, en el cas de la subordinació, lapreferència per un sol nivell de subordinació i per lessubordinades temporals i les de relatiu.

Pel que fa als personatges, Plaerdemavida iCarmesina utilitzen el llenguatge de manera diferent.Per a la donzella, és un element més de la sevaestratègia, per exemple en el moment d’infondrel’equívoc a Carmesina (línies 15-18) i, més endavant,en les instruccions que dóna a la princesa (línies 41-43). Per a Carmesina, en canvi, el llenguatge serveixper a l’expressió dels seus pensaments i sentiments,sens perjudici d’un ús emfàtic o retòric delllenguatge, que s’aprecia en intervencions com“Oh!, maleïda siguis! –digué la Princesa–. I no hastingut por de mi ni vergonya del món! Sense que joen sabés res, m’has posat en greu dificultat idifamació!”

– “Oh traïdor de Tirant!”: apòstrofe.

– “la Princesa s’adonà que allò era més que unadona”: eufemisme.

– “maleïda siguis!”: imprecació.

Resposta oberta.

Aquest fragment de La febre d’or és un passatgedescriptiu en el qual l’autor retrata la burgesiabarcelonina de finals del segle XIX en un acte socialcom és la inauguració de l’Hipòdrom de la ciutat.

Resposta oberta.

La imbricació de narració, descripció i diàleg en elpassatge que s’ha de comentar és molt gran, demanera que la narració de gestos, postures iactituds, i les mateixes paraules i expressions delspersonatges, contribueixen a la seva descripcióglobal. Es tracta, doncs, d’una escena en què elmoviment –la narració pròpiament dita– i l’intercanviverbal entre els personatges estan al servei de lapresentació d’un ambient social determinat.

La llengua dels personatges, els trets propis del’estètica realista, el context històric real i la relacióamb altres novel·les d’Oller.

Resposta oberta.

a) Situa i interpreta el moment històric de Barcelonaen termes de desenvolupament i demodernització.

b) Estableix un contrast entre els divertimentspopulars, considerats negativament, i els nousespectacles més aristocratitzants, valoratspositivament.

c) Presenta la situació d’aquells que s’han enriquitamb l’especulació borsària de finals de segle.

– “quan ningú no sabia on teníem aquesta riquesaque volíem fomentar, ni menys encara creia ningúen la utilitat de criar cavalls-llagostes que llancenels joqueis per les orelles”

– “el coll més estirat que el d’un ànec”

– “senzillota”

– “amb certa satisfacció d’amor patri”.

La discrepància d’Oller es fonamenta en la falta denivell social i cultural d’aquesta nova burgesia, quese sent orgullosa del progrés que viu i protagonitzaperò que observa maneres i mancances atribuïblesals seus orígens més humils.

Període expansiu de l’economia catalana entre 1871i 1885, que afavorí sobretot la burgesia i els sectorsdel vi (fins a l’extensió de la fil·loxera a partir de1879) i de la indústria metal·lúrgica i tèxtil. En Lafebre d’or, Narcís Oller fa un retrat d’aquest períodei, concretament en el fragment que ens ocupa,d’una de les seves conseqüències: l’enriquiment i lanova vida social de la burgesia emergent.

Resposta oberta.7

6

5

4

3

2

1

207LA FEBRE D’OR

7

6

5 13 LA NARRATIVA (II): DE LA RENAIXENÇAFINS A LA GUERRA CIVIL


El primer paràgraf se centra en la tardor i en fa una descripció sobre els aspectes més suaus (color,temperatura, dolçor espiritual). Dins del conjunt, té una funció introductòria del marc on té llocl’evolució psicològica de la Mila i d’aquest canviespiritual en ell mateix. L’estil és líric i pausat, gràciesal polisíndeton i al ritme amplificador de les oracions.

La primera expressió és una comparació referida a laintegració dels personatges en el paisatge i,concretament, de les seves ànimes en la immensitatde la natura muntanyenca. La segona expressióconcentra tres característiques bàsiques de lapsicologia de la Mila: la convalescència de la malaltiaespiritual que li ha provocat la instal·lació a l’ermita,la virginitat o puresa del seu esperit i la perplexitatdels seus pensaments i sentiments.

a) Mitjançant una metàfora, Víctor Català assimilales penes de la Mila amb unes vespes que, enaquest moment, no tenen el fibló queanteriorment havien tingut.

b) Mitjançant una al·legoria, l’ermita és presentadacom el niu o recer (“aixopluc”) i la Mila com unocell que s’hi refugia. A més, aquesta visiópositiva de l’indret suposa la superació d’unametàfora més negativa: anteriorment l’ermita eracom una presó.

Aquestes imatges tenen en comú el fet de centrar-seen la manera com Mila viu interiorment els fets de laseva vida; i produeix un estil ric i suggerent.

El pastor Gaietà és presentat com el guia espiritualde la Mila, perquè coneix l’evolució de la seva salut isap afavorir-la. Paral·lelament ella sent un granrespecte, i fins i tot una “devoció extàtica” (d’èxtasi)pel pastor.

a) Tercera persona omniscient i focalitzat en lapsicologia de la protagonista.

b) Mitjançant l’estil (ritme, exhuberància lèxica,comparacions, epítets, construcció de les oracionsper acumulació, repetició, etc.).

a) – epítet: cabòria consirosa, devoció extàtica,homenet remirgolat.

– polisíndeton: i com al vinent dia sentia una novarondalla, i una altra i una altra després.

– incís: –perquè la verbagàlia majestàtica delpastor semblava eterna i incansable com lesonades de la mar–

– comparació: semblava eterna i incansable comles onades de la mar.

– antítesi: cabòria consirosa / placidesa de sarevifalla; vida migradeta i esquifida de modestésser humà / vida fantàstica de la muntanya.

– paral·lelisme sintàctic: ni de son casament amben Matias ni de cap cabòria consirosa / eterna iincansable / migradeta i esquifida / pròdiga iafoguerada / enginy i bonavolença.

– gradació de tres elements: una nova rondalla, iuna altra i una altra després / de visions, desomnis i de quimeres extraordinàries / De cadaparatge, de cada roca, de cada branquilló.

b) Els recursos són molt variats i, en conjunt, moltexpressius.

c) Volen expressar l’ampliació progressiva d’horitzonsque viu l’ànima de la Mila.

Es poden extreure dades, per a cada apartat, de lesactivitats següents:

a) Activitats 1, 2, 3 i 5.

b) Activitats 1, 2, 3 i 4.

c) Activitats 1, 3 i 6.

a) Li permeten accedir a un estadi espiritual superioral que té d’entrada.

b) Poden afavorir, també, l’elevació anímica dellector.

c) Dins del regeneracionisme, perquè la protagonistade la novel·la experimenta en la seva persona unprocés de superació i de transformació personalque l’allunya de la baixesa del marit i l’acosta al’esfera més espiritual del pastor i de la natura.

Resposta oberta.

Les condicions de treball al camp, les febrespassades, el fet d’haver-se aprimat, les dificultats perrelacionar-se amb els índígenes com a conseqüènciade la diferent manera de prendre’s la vida i lasorpresa davant dels costums dels dominicans (perexemple, pel que fa als canvis freqüents de parella).

En la primera part del text (línies 1-18), amb lesvivències del Miquel.

Riera Llorca, com a exiliat, va passar de França a laRepública Dominicana. Tot sembla indicar quetrasllada les seves vivències als personatgesd’aquesta novel·la, especialment als protagonistes,en el cas d’aquest passatge el Miquel. El punt devista adoptat afavoreix aquesta interpretació.

La fugida de França va tenir a veure amb l’ocupaciód’aquest país per part dels nazis i de la persecuciócontra els republicans catalans i espanyols que se’nva derivar. La República Dominicana va ser una menade destinació provisional o escala cap a Mèxic id’altres països que oferien més estabilitat personal(salut, hàbits) i possibilitats laborals (treballsuniversitaris, editorials, creatius, administratius...).

3

2

1

211TOTS TRES SURTEN PER L’OZAMA

9

8

7

6

5

4

3

2

1

209SOLITUD


El punt de vista narratiu és intern, perquè la narracióés feta per la protagonista en primera persona. S’hicombina l’estil directe (els diàlegs entre els diferentspersonatges), l’indirecte (per exemple, quan laNatàlia reporta a en Quimet la seva conversa amb en Pere) i l’indirecte lliure (com a expressió delpensament i els sentiments de la protagonista).

Rabiós, malhumorat, fins a cert punt embogit. Ellector aprecia aquests trets i, a més, el d’un homepoc sensible (per exemple, no recorda qui és enPere), gelós, fins a cert punt autoritari i que notracta bé la seva dona (per exemple, escampant el contingut dels calaixos).

Els sentiments de la Natàlia són d’una gran tristesa i d’una certa vergonya, probablement li sap greuhaver deixat en Pere per en Quimet o, si més no,percep que entre en Pere i ella encara hi ha algunamena de vincle. El noi, per part seva, confessa ques’alegraria que ella fos feliç, encara que fos casadaamb un altre. La reacció d’en Quimet quan la Natàliali explica la trobada és brusca i té com a objectiuevitar qualsevol mena de contacte entre ells dos.Contrasta la sensibilitat reprimida de la Natàlia i enPere amb la manca de sensibilitat d’en Quimet.

Construccions i expressions col·loquials: ballar la toia,jueu, escanyar algú, fer el boig, sort que, amb proufeines, etc. / Passatges poètics: línies 24-29 i 53-65.

La Colometa és un personatge popular sensible. Laseva manera d’expressar-se reflecteix aquestes duescaracterístiques: l’ús d’un llenguatge col·loquial ifamiliar amb moments de gran volada poètica o lírica.

La Natàlia és una dona sensible a qui lescircumstàncies biogràfiques no afavoreixen. En certamanera, està desemparada amb el seu marit i vasobrevivint com alimentant-se dels propis sentiments(la festa, una trobada, la seva vida interior). Sónsignificatius, per exemple, els seus silencis envers enQuimet i el seu record de la infantesa (les nines de lacasa dels hules), potser una manera de refugiar-se.

Resposta oberta.

– Hi ha una ironia de fons consistent a fer passaruna realitat immaterial com són fantasmes com unbé més, relacionat amb la situació econòmicad’una determinada casa.

– Hi ha una lítote o atenuació consistent a dir enpositiu que tractar amb esperits no ve pas de gust.

– Hi ha un joc de paraules amb la frase feta “tocarde peus a terra”, que en sentit figurat vol dir“ésser realista” i que, aplicada als esperits i ennegatiu, recupera el sentit literal de desplaçar-sesense tocar terra.

– Hi ha una ironia de fons que contraposa el móndels esperits al dels mortals per dir, concretament,que el dels esperits no té els maldecaps del delsmortals.

– Hi ha un doble sentit de l’adjectiu “quimèrics”,com a “éssers imaginats (per algú)” i com a“éssers fantasiosos (ells mateixos)”.

L’esperit actua amb un gran aplom, com a complidord’un encàrrec que li ha estat fet i sense extralimitar-se en les seves atribucions. Pel que fa al director dela companyia de trens, tampoc no perd aquestamena d’impassibilitat i accepta amb tota naturalitat,com un tic, que l’exprés de les deu descarrili cadadia; es limita a cobrir-se les espatlles assegurant elsviatgers. A cada pas, el narrador actuaversemblantment, amb sentit comú, malgrat l’absurdde la situació, però en definitiva engolit dinsd’aquest mateix absurd: es proposa avisar la gent a través els diaris i, en un segon moment, advertirdirectament el director de la companyia de trens.Quan no té èxit perquè descobreix una situacióencara més absurda (el mateix tren descarrila cadadia), descarrega la seva indignació en el fantasma i potser li retreu que es preocupi per una cosahabitual i que, d’alguna manera, cal acceptar.

Els elements realistes tenen a veure amb el tren: la companyia, els viatgers, els descarrilaments i lesseves conseqüències. Els elements absurds apareixen,en un primer moment, a través del fantasma; i,després, en la conversa entre el narrador i el directorde la companyia.

Resposta model:

L’alumne pot valorar, com a missatge relacionat ambel món real, els límits que cal posar a allò per quèhom es preocupa: mentre l’esperit es preocupanomés pel seu parent i el director de la companyiaper tenir assegurats els viatgers, el narrador fracassaquan intenta depassar aquests límits “raonables”.

3

2

1

223L’ESPERIT GUIA

6

5

4

3

2

1

221LA PLAÇA DEL DIAMANT

14 LA NARRATIVA (III): DE LA POSTGUERRA FINS A L’ACTUALITAT


El punt de vista narratiu dels textos primer i tercer ésla primera persona i, per tant, coincideix amb el delprotagonista, Daniel Bastida. En el primer, l’estilnarratiu és indirecte i alternen la primera persona delsingular i la del plural, mentre que en el segon l’estilnarratiu és directe i es manté constant en singular.En el segon text, a diferència dels altres dos, eldiàleg en estil directe entre dos personatges permetparlar del protagonista en tercera persona. Quant alsfets que originen l’acció, en tots tres casosconsisteixen en un bombardeig. Tanmateix,difereixen en les conseqüències que comportaaquest atac: en el primer, no hi ha morts, només la casa queda destrossada; en el segon, es parla dela mort del pare i d’un germà gran; en el tercer, esdóna notícia de la mort del pare i d’en Francesc, que deu ser un germà. També són diferents elsdesenvolupaments de la història a partir delbombardeig.

En les trilogies o tetralogies l’acció de les diferentsobres solen encadenar-se, com a episodis. En Tempsobert, en canvi, les accions de les diferents obres sóndiversificacions d’un plantejament inicial compartit.

L’ofici de llaüter, la vila amb les cases i els molls, lestavernes i els cafès i la distinció de classes socials(poble i senyors).

El fet històric és que cap al migdia del 12 de juny de 1914 el llaüt anomenat Ràpid, de la casa Torres iCamps, naufraga al pas de la Lliberola, a l’Ebre. Esvan salvar tres peons i van desaparèixer el patró i elseu gos. La llegenda arrenca de la consideració queels desapareguts passen a ser ànimes en pena que es fan presents als molls i als cafès de la vila, onconsumeixen les begudes dels vius. Ambdós àmbits,el de la història i el de la llegenda, es complementeni es reforcen perquè, en desaparèixer la vila arran dela construcció de l’embassament de Mequinensa, esfonen dins de la categoria del mite literari creat perJesús Moncada.

En un primer moment, quan coneix la llegenda,Carlota se’n sorprèn. Posteriorment, s’hi entusiasmai arriba a formular una pregunta inconvenient, quela minyona bandeja de manera expeditiva.

– “Allò no era cap invenció; al contrari, se sabia debona font.” (línies 24-26). L’autor adverteix queens trobem de ple en el terreny de la llegenda.

– El fet que les ulleres fessin falta al patró Ibars al’altre món (40-42). En aquest cas, el to humorístices fa palès a partir d’aquesta necessitat, diguem-necorporal, de l’ànima.

– El fet que Robert de Tàpies excusi el seu consumelevat d’alcohol en aquesta llegenda (52-56) dónaa entendre que la seva credibilitat és, si més no,molt relativa.

– El fet que Verònica faci servir les armes per unafinalitat molt menys noble que la prevista, com és la preparació d’aliments (60-65), ens ajuda arebaixar el to mític i llegendari del conjunt i aposar-lo al nivell de la realitat quotidiana.

Resposta oberta.5

4

3

2

1

227ELS DIES DE L’EDÈN

2

1

225TEMPS OBERT


a) A la primavera. b) L’enamorament. c) La dama. d) Amb la segona. e) A glossar el sofriment que viuel trobador a causa de l’amor i que el duu a lesportes de la mort. f) La dama ennobleix el seuamador. g) Lloar el senyor feudal després d’havercantat les virtuts de la dama.

Resposta oberta.

a) Octosíl·labs. b) Masculina. c) Consonant. d) AABABBC e) AAB AB (en què A és la segonarima de la darrera cobla i B, la primera).

Resposta oberta.

– Comparació: “Fix com la serp al sicomor” (vers11). El poeta utilitza una imatge aparentmentexòtica, però que devia resultar familiar a algú quehagués vist els capitells historiats d’un claustre del’època. L’al·lusió a la serp, d’altra banda, preparala referència a Adam de la cobla següent.

– Hipèrbole: “més bella no n’ha fet el Crist” (vers17). Esmentant el Crist, el trobador es remet a totala història de la Creació per intensificar el caràcterextraordinari i insuperat de la bellesa de la dama.

– Prosopopeia: “els ocells coregen llurs rims” (vers3). Implícitament, Guillem de Cabestany assimilaels versos dels trobadors i, per tant, els seus propis,al cant dels ocells i, per tant, a un element naturalperfectament integrat en la Creació global.

– Antítesi: “fora i dins” (vers 26). Amb aquestacontraposició d’antònims complementaris el poetaexpressa com l’amor envaeix la totalitat de la sevavida.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Sobre la hipèrbole, perquè de les cinc situacions amb què es compara el poeta, quatre són extremes(el boig que es refugia en els somnis, el condemnata mort, la mare que proporciona verí al seu fill i elmalalt que menja allò que li pot fer mal).L’acumulació d’aquestes situacions exageradespermet bastir la composició, juntament amb lessuccessives comparacions.

b), c), f).

Resposta model:

En la segona estrofa, el poeta es compara ambaquell condemnat a mort a qui comuniquin unaixecament de la pena però a qui finalment fanmorir. El nexe de comparació és l’expressió “sí comaquell qui”, seguida de les successives conjuncions“e” que van completant la situació. El punt decomparació és, en aquest cas, la tortura psicològicaque suposa perdre, ni que sigui momentàniament, elrefugi en el passat. Respecte a la primera cobla esprodueix, doncs, un agreujament de l’estat anímicdel poeta, amb una tonalitat fúnebre.

Resposta oberta.

Resposta model:

La composició és construïda sobre la base del’oposició i la tensió entre el temps passat i elpresent, amb el benentès que no cal esperar res delfutur, descartat d’entrada perquè “temps d’avenir ennegun bé em pot caure” (vers 9). El temps presentés un temps d’absència d’amor, situació que en latornada és comparada a un corc destructor. Per aixòel poeta no estima el present (vers 9), un temps dedolor que s’acreix (versos 5 i 12) i un temps de tenirel pensament per enemic (versos 19-20). Pel que faal temps passat, és vist inicialment com a més positiuque el present: “el temps passat me té / l’imaginar,que altre bé no hi habita” (versos 3-4). Del delit queprovoca el record a la segona estrofa es passa, però,a la lúcida constatació de la quarta: “Fóra millor madolor soferir / que no mesclar poca part de plaer /entre aquells mals, qui em giten de saber / com delpassat plaer me cové eixir.” En síntesi, la tensió entrepresent i passat acaba imposant-se en formad’absència i d’enyor torturadors.

– “Plagués a Déu que mon pensar fos mort, e quepassàs ma vida en dorment!” El poeta demana aDéu l’eliminació de la capacitat de pensar i, fins itot, un estat de son permanent. És una fórmulahiperbòlica per expressar el profund malestar quela consciència provoca en l’estat anímic del poeta.

– “lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella”. Lapersonificació dels conceptes morals del bé i delmal i l’acció encadenada de l’un i l’altre sobre lapsicologia del poeta serveixen per a subratllarl’evolució negativa de la situació des del recordd’un passat plaent fins a la recaiguda en unpresent hostil.

Resposta oberta. L’alumnat hauria d’argumentar afavor de la segona hipòtesi i entendre que el temade l’amor no deixa de ser un pretext davant de lavolada del conflicte moral.

Resposta oberta. Com en l’activitat anterior,l’alumnat hauria d’argumentar a favor de la segonahipòtesi.

8

7

6

5

4

3

2

1

237AIXÍ COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA

7

6

5

4

3

2

1

235S’ALLARGA EL DIA EN TENDRE EXCÉS

15 LA POESIA (I): DELS TROBADORSA AUSIÀS MARC


Resposta model:

– Introducció: enunciació del tema de la composició ide l’estructura mètrica i retòrica general.

– Desenvolupament: anàlisi de l’estructura mètrica iretòrica (cobles que es poden distingir mètricamenti per una progressió en el contingut), construcciósobre la hipèrbole i una sèrie de comparacions;anàlisi de l’estructura temporal i del conflicte moralque porta associat.

– Conclusió: síntesi del sentit global de la composiciói de l’estil poètic d’Ausiàs Marc.

Trobem el tòpic del quotidie morimur en la primeraestrofa i el del tempus fugit en la tercera.

En la segona estrofa.

a) El poeta ens aconsella estar atents als canvis físicsque patim les persones i que pensem més sovinten la fi que ens espera.

b) El poeta demana a Déu força de voluntat perafrontar les adversitats amb resignació i per noenorgullir-se dels béns terrenals.

– Versos decasíl·labs clàssics, amb cesura en laquarta síl·laba (primer hemistiqui masculí).

– ABBACDDC en totes quatre cobles i CDDC en latornada. Les rimes són creu-creuades i esmantenen de cobla en cobla. Hi ha alternançaentre versos masculins (A i D) i femenins (B i C).

– Cobles de vuit versos (octava clàssica) i tornada dequatre.

Pertanyen a l’occità. Des de l’època dels trobadors,la llengua occitana havia estat el vehicle d’expressióde la poesia. Així, tot i que Pere Marc ja utilitzagairebé plenament el català, en les sevescomposicions encara hi trobem restes d’occità.

a) La tercera. b) La primera. c) La quarta. d) La segona.

En el passat el poeta era acceptat als ulls de ladama, però la bellesa superior d’aquests ulls va aïrarel mateix amor, que s’ha girat en contra d’ells i, pertant, en contra del poeta. A partir d’aquestasituació, el poeta no espera res de bo perquè elssentiments d’amor no es corregiran.

La dama té una bellesa incomparable i està subjectaals designis de l’amor. El poeta és un receptor passiudels atzars amorosos, primer en forma de benefici ide perfeccionament amorós, però després a manerade turment, dolor i tenebres. L’amor, doncs, és unarelació que el poeta no controla, sinó que estàcondiciona per la bellesa i la voluntat de la dama i,encara més, per la mateixa natura del sentiment,aïrada, venjativa i, per tant, generadora de temor.

Els versos són decasíl·labs clàssics, cesurats en laquarta síl·laba, amb el primer hemistiqui masculí.L’esquema de rimes és: ABBA ABBA CDC DCD (enquè A i D són rimes masculines i B i C, femenines).El sonet és compost per dos quartets i dos tercets.

Els quartets tenen un caràcter expositiu i els tercets,conclusiu, com correspon al model clàssic.

Resposta model:

– Encavallament: “que feien amagar / los raigs delsol”.

– Hipèrbaton: “Sa claredat en nit s’és convertida”.

– Epítet: “dolorós turment”.

– Comparació: “puix coneixia / poder molt més lovostre sol mirar.”

a) Tres estrofes.

b) El refrany que es repeteix en cada estrofa ésformat pels versos escrits en cursiva. La partvariable de cada estrofa és escrita en lletrarodona.

c) 7a 7b 7a 4c 10C 7b 7d 4d 6e 6e. Sí, el mateixesquema és vàlid per a les altres dues estrofes.

El tema és la relació amorosa narrada en primerapersona pel personatge femení i que, acomplerta, li reporta plaer i consol. El to és fresc i desimbolt, i s’acosta a la poesia popular (repeticions, refrany,diminutius, jocs sonors).

8

7

6

5

4

3

2

1

247SONET IX / CANÇÓ

5

4

3

2

1

239AL PUNT QUE HOM NAIX...

9 16 LA POESIA (II): DEL RENAIXEMENTAL MODERNISME


– La narració en primera persona serveix per aintensificar el sentiment amorós i per a apropar la composició al receptor.

– L’ús abundant de diminutius crea una sensaciód’ingenuïtat, de facilitat i de tendresa.

– L’ús d’oracions exclamatives i interrogativesreforça l’expressivitat del text i, concretament, la funció emotiva dels versos.

Una expressió sense significat precís però amb valorsonor, perquè conté un parell de noms de notesmusicals (“la” i “fa”), un esquema d’accents ambalternança de síl·labes àtones i tòniques, la repeticiócombinada de les ròtiques vibrant i bategant i,encara, una terminació pròpia de diminutiu.

Resposta oberta.

La dama que es pentina. El poeta és un espectador.

El contrast d’elements és present al llarg del soneten el blanc del marfil, de la mà i del coll i el negredels cabells. Pel que fa al to hiperbòlic, podemobservar-lo en els versos 3 (“A qui los d’or més fitenen enveja”), 5 (“Entre ells la pura neu sedescobria”), 8 (“Pinta i mà d’una peça pareixia”).

– Comparació: “A qui los d’or més fins tenenenveja”

– Epítet: “la pura neu”

– Oxímoron: “Lo dolç combat”

– Personificació: “los d’or més fins tenen enveja”

Francesc Vicenç Garcia desacredita una noia lafesomia de la qual està desfigurada a causa de lesmarques ocasionades per la verola.

El sonet A una mossa gravada de verola és construïtsobre l’acumulació o enumeració de realitats a lesquals el poeta compara la noia (monja corcada,bresca sens mel, trepada celosia, formatge ullat) i d’aspectes desagradables als quals l’assimila:“D’alguna fossa us han desenterrada / Per no sofrirlos morts tal companyia, / Quan eixa mala cara se uspodria / I estava ja de cucs mig rosegada. / Però, sisou de vermes escapada, / Perquè siau menjar de lescucales / (que de mal en pitjor la sort vos porta), /Mantinga-us Déu la negra burullada”. D’altra banda,aquestes mateixes comparacions són hiperbòliques o exagerades: “D’alguna fossa us han desenterrada /Per no sofrir los morts tal companyia.”

– Metàfores: “monja corcada” destaca laimpossible companyia i les marques a la cara;“bresca sens mel” subratlla el gravat de la cara i lanegació de la dolcesa; “trepada celosia” intensificala sensació de trama o reixat; i “formatge ullat” ésuna altra desqualificació, fins i tot més greu, de lafesomia de la mossa.

– Comparacions: “ab més puntes i grops que tél’arada” fa al·lusió a la textura de la fusta del’arada i, aplicat a la cara de la mossa, comportauna connotació de bast; “em par que em naixenales” prepara l’al·legoria final i insisteix en lanecessitat de fugir d’una dona amb el físic de lablasmada.

Els versos dels dos sonets són decasíl·labs i la rima és consonant i femenina.

Primer sonet:

10A 10B 10B 10A

10A 10B 10B 10A

10C 10D 10E

10C 10D 10E

Segon sonet:

10A 10B 10B 10A

10A 10B 10B 10A

10A 10C 10D

10A 10C 10D

La mètrica dels dos sonets és coincident en tot,excepte en la represa d’una de les rimes delsquartets en els tercets del segon.

La possibilitat que un mateix autor compongui unsonet cantant la bellesa extrema d’una dama i lalletjor sense parió d’una noia entra plenament en elspressupòsits d’una estètica, com la barroca, basadaen el contrast i el clarobscur. No cal dir que el valorestètic del text no rau en el tema, sinó en elllenguatge i les figures retòriques que s’hi utilitzenper expressar-lo.

Resposta oberta.

Resposta model:

– Estrofes 1 a 3: el poeta es demana per l’estatactual de monestirs pirinencs de llarga tradició.

– Estrofes 4 i 5: el poeta constata la desapariciódefinitiva de la vida en aquests centres religiosos ide la història cultural.

– Estrofes 6 i 7: presentació i personificació de doscampanars col·lossals encara presents.

1

251LOS DOS CAMPANARS

9

8

7

6

5

4

3

2

1

249DE VEROLA

A UNA HERMOSA DAMA / A UNA MOSSA GRAVADA

11

10

9


– Estrofes 8 a 18: diàleg vespertí entre elscampanars de Sant Miquel de Cuixà i de SantMartí del Canigó en què es planyen de l’estatd’abandonament en què es troben i en preveuenla destrucció final.

– Estrofes 19 a 21: el poeta reprèn la paraula, en elcontext d’un nou dia, per afirmar la vida eterna dela muntanya i la natura com a creacions de Déu,superiors als monuments humans.

Resposta oberta.

Perquè és l’expressió del dolor que el poeta sent perla desgràcia col·lectiva que suposa la pèrduad’aquests grans monuments romànics i de la vidareligiosa que s’hi desenvolupava, i perquè aquestaexpressió és feta en el to propi de la lírica.

Quintet que segueix l’esquema 10A 10B 10A 10A10B, de rimes consonants i en el qual A és una rimafemenina i B, masculina. Aquest esquema es mantéal llarg del poema.

Resposta model:

– al·literació: la repetició de consonants ròtiques,nasals i de [s] en el vers 70 (“rusc on l’abellmurmuriós s’és mort”) suggereix la remor queprodueix l’activitat de les abelles en un rusc.

– prosopopeia: el cos central i, de fet, tota lacomposició és construïda sobre el diàleg entre doséssers inanimats, com ho són els campanars. Laintenció del poeta és donar vida, i paraula, a unsmonuments que, malauradament, estaven quedantdefinitivament abandonats.

– personificació: el somriure de la muntanya delvers 96 (“Somrigué la muntanya engallardida”)s’afegeix a la personificació anterior delscampanars. El que queda subratllat és que tant elsmonuments com la natura són creacionsassimilables a la persona humana, ja que, de fet,totes dues són obres, indirectament o directament,de Déu.

– comparació: “Com dos gegants d’una legiósagrada” (vers 26) és una comparació que destacala grandesa dels campanars i la seva pertinença alconjunt monumental pirinenc del romànic religiós.

– polisíndeton: la concentració de conjuncions decoordinació en la catorzena estrofa (versos 66–70)intensifica l’expressió de dolor del campanar deSant Martí del Canigó.

– metàfora: la natura vista com “el monument deDéu” (vers 102) dóna coherència i la clau de voltainterpretativa a un poema que fins aquest momentha estat evocant uns monuments humans enprocés de degradació.

Resposta oberta.

Resposta model:

L’arribada d’un nou dia i el desvetllar de la naturamarca un contrapunt amb el plantejament i eldesenvolupament vespertins de la composició. Enaquest moment conclusiu, Verdaguer ve a respondreels interrogants plantejats al començament del’elegia: els monuments romànics acabaranprobablement a terra, ben diferentment del ques’esdevindrà, però, amb la creació per excel·lència, lanatura pirinenca, que romandrà com a testimoni dela presència de Déu.

Resposta oberta.

Composició formada per cinc quartetes de versosheptasíl·labs que tenen el següent esquema de rimesconsonants, amb alternança de versos femenins imasculins: abab.

a) Lèxiques: vigila; no; gira; sempre; sempre, sempremar endins; fuig; mar; fora; s’acaba / s’acabarà.

Sintàctiques: sempre amb les veles suspeses /sempre entorn aigües esteses; Fuig-ne, de la terraimmoble, / fuig dels horitzons mesquins; nos’acaba el teu viatge, / no s’acabarà mai més.

b) sempre (set vegades), no (cinc vegades), mar (tresvegades).

c) L’extensió de les repeticions és variable (des d’unsol mot fins a un vers sencer) i, pel que fa a laposició, hi predominen les figures retòriques quesituen les repeticions a principi del vers (anàfores:no, fuig, sempre; geminacions: gira, sempre).Tanmateix, també es dóna un cas d’epanadiplosi(vigila).

d) La funció de les repeticions en el text és conferirritme al poema i suggerir una sensació demoviment, de vaivé, de retorn constant. Larepetició de l’adverbi sempre hi afegeix la idead’eternitat, reforçada per la repetició de mar. Per altra banda, les repeticions de l’adverbi no idels imperatius vigila, gira i fuig aporten la nociód’actitud moral de vetlla davant de la temptaciód’aturar-se o de conformar-se amb la realitat.

L’al·legoria de la navegació eterna aplicada a l’esperitrepresenta un encoratjament a la recerca vitalconstant que porti l’esperit a no conformar-se amb“aigua mansa [d’un port]”, “platges roïns”, “terraimmoble” o “horitzons mesquins”, sinó a buscar demanera incessant el mar i el viatge i a fer-ho sensedefallir (“oblidat de tot regrés”).

El vitalisme, perquè confia en la voluntat personalper anar sempre més enllà.

4

3

2

1

252EXCELSIOR

8

7

6

5

4

3

2


En la comparació s’haurien de destacar com asemblances les idees de recerca constant id’eternitat; i, com a diferències, el fet que l’Odainfinita se centra en la creació poètica mentre queExcelsior fa referència a la vida espiritual en general.

Formentor és una petita península allargassada (12 km de llargària per 3 d’amplària) a Pollença, al’extrem nord de l’illa de Mallorca, pertanyent a lafamília de Costa i Llobera, que hi passava els mesosd’agost. La península acaba en un cap del mateixnom, on hi ha un far. En aquest espai geogràfic sesitua el pi que canta Costa i Llobera.

Composició formada per vuit estrofes que segueixenel següent esquema mètric:

vers alexandrí 6+6 A (femení)

vers alexandrí 6+6 B (masculí)



vers hexasíl·lab 6 B (masculí)

– Comparacions: Més vell que l’olivera / méspoderós que el roure / més verd que el taronger /com un gegant guerrer / com un vell profeta

– Metàfores: rei que té per tron la serralada / reilluitador i vencedor, amb cabellera reial

En conjunt, es tracta de comparacions i metàforesque personifiquen l’arbre i li atribueixen condicionsnobles, com ara la reialesa, el poder o l’antigor.

El pi manté una relació de superioritat sobre el vent,el mar i les muntanyes i s’alimenta de les roques, elcel i la llum.

Sentiments d’estimació (estrofa 1), d’admiració(estrofa 5), de sana enveja (estrofa 7) i, d’algunamanera, d’emulació (estrofa 8).

Déu ungeix el pi, és a dir, l’escull i el beneeix (estrofa2). Esment de la llum divina (estrofa 3). Santedat delrecord de l’arbre (estrofa 7).

Oda entusiasta a un arbre, el pi de Formentor, delqual el poeta lloa les seves qualitats en termeshumans i quasi divins: la força, el poder,l’espiritualitat, la noblesa, la reialesa, la glòria...

L’estil classicitzant i el mediterranisme de Costa iLlobera van influir en la configuració de l’estèticanoucentista.

Les cireres són el fruit que serveix de motiu al poemai la ingenuïtat és el valor abstracte de fons.

L’esclat de les cireres, penjarelles de foc, dos penjolls,unes regors vermelles, les joies de l’estiu.

Els infants, innocent, blanca, càndides. Els infantssón l’element que permet de posar en relació lesexpressions referides a les cireres i les que esrelacionen amb la ingenuïtat.

Pantídia porta a passejar els seus fills un dia clard’estiu. S’instal·len a l’ombra d’un cirerer, juguenamb les cireres i en mengen. En un determinatmoment, queda sol l’infant més petit i la mare estàper ell.

La mare valora les actituds diferents dels infants enel joc amb les cireres i resol que la més feliç és la delnen més petit, que frueix alegrement mirant iremenant les cireres (a diferència dels seus germans,que se les mengen o les fan servir per guarnir-se lesorelles).

Composició formada per sis quartets de versosalexandrins (6+6) amb esquemes de rimes variats:

– 1a: a (masculí), a (masculí), b (masculí), b (masculí).

– 2a: a (masculí), b (femení), a (masculí), b (femení).

– 3a, 4a i 5a: a (masculí), b (femení), b (femení), a (masculí).

– 6a: a (femení), b (masculí), b (masculí), a (femení).

Resposta model:

– hipèrbaton: “Del cirerer ni veuen l’ombreig il’abundor”. Serveix per destacar l’arbre al voltantdel qual es desenvolupa l’escena.

– personificació: “el cel és innocent”. Destaca laplacidesa i la serenitat del temps d’aquest diad’estiu en què se situa el poema.

– polisíndeton: “i en ses mans bellament saltironen idansen, / i quin obrir-se els ulls que miren, i no escansen”. L’abundància de conjuncions expressen laintensitat amb què l’infant viu el seu contacte ambles cireres.

– sinècdoque: “mil boques a tot riure”. L’elementdestacat dels infants és la boca, per la sevaexpressivitat i, concretament, per la rialla que portaassociada.

– metàfora: “les joies de l’estiu”, referida a lescireres i amb un doble sentit. El fruit és associat a quelcom molt valuós (una joia) i, alhora, al sentiment de goig (la joia).

6

5

4

3

2

1

265LES CIRERES INGÈNUES

8

7

6

5

4

3

2

1

253EL PI DE FORMENTOR

5 17 LA POESIA (III): DEL NOUCENTISMEFINS A L’ACTUALITAT


– exclamació: “Per al que vingui tot seguit hi ha dospenjolls!” Subratlla la capacitat de la mare percontrolar i dirigir el moviment dels infants i, pertant, l’escena.

– paral·lelisme sintàctic: “L’un vol la vanitat, l’altrecerca el profit”. Situa al mateix nivell l’actitudcoqueta i la interessada, per preparar lasuperioritat de l’actitud del més petit, expressadaal vers següent.

Resposta model:

Aquest poema de Carner no està basat en unsentiment espontani sinó en una elaboració literàriaque associa els fruits del cirerer a una època de l’any–l’estiu–, als jocs dels infants i, finalment, al valor dela ingenuïtat. Les característiques mètriques iretòriques destacades en les activitats anteriorsconfirmen que aquesta composició respon a un idealestètic arbitrari, és a dir, basat en un treball formal inormatiu.

L’element classicitzant més evident es troba en lesressonàncies clàssiques del nom Pantídia, inventatpel poeta. Pel que fa als elements naturals ipaisatgístics, evoquen el mediterrani aspectes com elmateix cirerer, la plenitud del juny, els marges, lasenalla, els vímets i, més en general, la benedicció dela natura i de l’element humà que s’hi integraharmònicament.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Quatre apariats de versos decasíl·labs amb rimaassonant, de manera que el primer vers de cadaapariat és masculí i conté la vocal tònica [a] i, elsegon, femení i conté la vocal tònica [ɔ] (o [o]) i, en pronúncia oriental, la vocal àtona neutra [ə].L’escalonament del segon vers reforça el ritme, larima interna (joia, envejosa, roses) i el mateixsignificat de les paraules escalonades: l’enveja queels lilàs comuniquen a les roses respecte a la noiaque ha arribat. L’escalonament del darrer vers realçales dues parts del vers (la que acaba en “nom” i laque acaba en “alosa”), alhora que anuncia eltancament de la composició, també en el pla rítmic.

Amb la segona persona del singular, el poetas’adreça a la noia que motiva el sentimentd’exaltació amorosa. Amb la segona del plural,busca l’assentiment públic de la bellesa de la noia,dins del cànon de la tradició lírica. Amb la tercerapersona, del singular o del plural, el poeta reforça laimpressió que el pas de la noia desvetlla en els altresi fins i tot en elements naturals (vegetals i animals).

– Afirmació que contravé la lògica: “Perquè hasvingut han florit els lilàs”. A l’inici del poema,aquesta afirmació que contravé la lògica introdueixuna dinàmica retòrica en el poema, que servirà perdir l’amor tot exaltant-lo.

– Personificació i prosopopeia: “[els lilàs] han dit llurjoia envejosa a les roses”. El diàleg gelós de lesflors al pas de la noia fa de marc i reforça el cantde l’amor.

– Comparació: la noia guanya en esclat l’esclatmateix de les flors. La comparació subratlla, enaquest cas, l’extrema bellesa de la noia.

– Anacolut: “De tant que és jove enamora el seupas” per “De tan jove que és el seu pas enamora”.Aquest trencament de l’estructura sintàctica vamés enllà d’un simple canvi d’ordre o hipèrbaton i evoca el mateix moviment de la noia, la sevavinguda, el seu pas que dinamitza l’entorn i elssentiments del poeta.

– Incís: “–qui no la sap quan la veu s’enamora”. En aquest cas, s’insisteix en el caràcter universal de les reaccions positives que suscita la noia.

– Paral·lelisme sintàctic: entre el primer vers i elpenúltim. Serveix per a tancar circularment lacomposició i per destacar el renovellament del’amor que sent el poeta en paral·lel a la floridadels lilàs.

a) Si prenem com a exemple el primer vers,observem que està dividit en dues parts, laprimera de quatre sil·labes (“Em / plau, / d’at /zar,”) i la segona de sis (“d’er / rar / per / les / mu / ra / (lles)”).

b) Les dues rimes dels quartets són les femenines -alles i -osca, mentre que les dues dels tercets sónla femenina -oses i la masculina -ell.

c) El tema plantejat pels quartets és el de lajuxtaposició de gustos que sent el poeta ambrelació a la tradició (primer quartet) i la modernitat(segon quartet). En els tercets, la fusió dels dosvalors s’accentua progressivament: l’automòbilporta a la natura (primer tercet), en la pintura esfonen les dues tendències (segon tercet). Lacompatibilització màxima d’aquest gust doble esfa explícita en el vers final.

L’al·literació és la figura més rellevant del primerfragment, amb l’acumulació, en català oriental, defins a cinc vocals neutres i dues os; pel que fa a lesconsonants, crida l’atenció la presència de tresfricatives (en el cas de la essa en tots dos casosdavant d’oclusiva) i de dues/tres oclusives (segonsque comptem foses o no les de “acost de”) i, en totcas, de dues velars sordes ([k]). Aquests sons sónrepresos, com a eco, en el vers següent: “de la font

2

1

267EM PLAU, D’ATZAR, D’ERRAR PER LES MURALLES

3

2

1

266PERQUÈ HAS VINGUT

10

9

8

7


tosca” conté tres vocals neutres, dues os, les duesmateixes fricatives i les mateixes oclusives. Aquestarepresa dels sons es reforça mútuament amb elparal·lelisme sintàctic que hi ha entre els dossintagmes subratllats: conjunció copulativa +preposició + article + nom + preposició + article +nom (+ adjectiu).

Els dos encavallaments es produeixen entre elsversos 6 i 7, d’una banda, i 7 i 8, de l’altra. Laseqüència rítmica apareix en el novè vers:

“i en - ge - gar - per - l’as - falt - sen - se - fa - lles.”A A T A A T A A T

Els hipèrbatons podrien ser expressius de lesdificultats mecàniques de l’auto que, un copvençudes, es converteixen en una harmonia rítmicaal·lusiva a la regularitat de la marxa de l’automòbil.

Un epifonema és una expressió que se situa al finald’una composició poètica i que, a manera deconclusió, en sintetitza i realça el contingut central.En aquest cas, el poeta proposa una fórmula desíntesi per als seus gustos artístics: l’exaltació perl’avantguarda i l’enamorament de la tradició.

Des de Bierville (França) el poeta evoca i fa l’elegiadel cap grec de Súnion. En destaca el caràctermediterrani, clàssic, mutilat però que conserva laseva noblesa originària. El record desvetlla tot unseguit d’elements positius que erigeixen Súnion enuna mena de far espiritual del poeta.

El temple de Súnion adopta un valor protectordavant de circumstàncies humanes (el mariner), fins itot si són desfavorables (l’embriac, encara que siguidel nom de Súnion, i, sobretot, l’exiliat, és a dir, elmateix Riba).

És un procés d’amplificació, gairebé diríemgeomètrica, que permet intensificar la funció deguiatge espiritual del temple: en primera instància,pel mariner en el mar; en segon lloc, per l’embriacen terra ferma; i, finalment, per l’exiliat que es trobaa centenars o milers de quilòmetres del lloc evocat.

Riba pretén salvar-se biogràficament i creativament através del que va ser la font d’inspiració bàsica de laseva obra i la seva ocupació fonamental: els clàssicsgrecs i la Fundació Bernat Metge. Riba es veu ellmateix, a l’exili, ric de la seva producció literària icom a traductor, despullat de possibles artificispassats i autor d’una poesia pura, en el sentit queels postsimbolistes donaven a aquest adjectiu.

Tota la violència continguda en els successiusenfrontaments bèl·lics de la història contemporàniaibèrica (guerra del francès, guerres carlines,dictadures, guerra civil). / Crida als ciutadans a feruna opció regeneracionista valenta que els redimeixid’aquest passat i present violents. / Cal mirar al futurper rentar la violència del passat i tenir unaesperança nova.

La llei, el pacte, el diàleg, la igualtat, el treball, lallibertat, la salvació, l’esperança.

Són propis d’una opció constructiva, fetaexclusivament de valors positius i tèoricamentacceptables per tota la col·lectivitat o, si més no, per la majoria disposada a assumir aquestsplantejaments democràtics.

L’expressió fa referència a un ciutadà genèric i el situa en unes coordenades històriquescontemporànies a la creació de l’obra. Per tant,coincideix amb els plantejaments del realismehistòric.

Resposta model:

Tot i que Espriu aborda la situació política ibèrica i, més concretament, espanyola, no ho fa des del’òptica de la denúncia de situacions socialsconcretes; sinó que adopta un punt de vista mésgeneral o ètic, de manera que fa explícita una llistade valors morals, en molts casos expressatssimbòlicament (la mateixa pell de brau, la navegacióo Sepharad, nom que els jueus donen a la PenínsulaIbèrica).

L’enyorança està en tensió entre un pol més actiu (el desig, la tenacitat) i un de més introspectiu (la recança, el passat).

Resposta model:

El poeta contraposa la grisor de la seva pàtria,Catalunya, a la postguerra amb els colors vius de labandera de França, on es deu trobar exiliat enaquest moment. D’aquesta manera el seu país ésrecordat i enyorat des de l’exili.

El poeta confia a poder tornar a Catalunya en unfutur i pensa que, en aquell moment, recordarà elpassat de l’exili amb la mateixa enyorança que araenyora el seu país. És aquesta intensitat iambivalència de l’enyor el que el fa plaent ovoluptuós, tal com anuncia el títol del poema.

3

2

1

270VOLUPTAT DE L’ENYOR

4

3

2

1

269LA PELL DE BRAU

4

3

2

1

268ELEGIES DE BIERVILLE

4

3


La repetició “Ara és l’hora de dir” (i la seva variant“Ara és l’hora de recordar”), als versos 1, 6, 7, 13,19 i 20, vol expressar l’oportunitat històrica que lapoesia serveixi per proclamar unes determinadescoses. La repetició de “el poble persisteix” (versos 1,7, 13 i 20) serveix justament per subratllar allò queés important de declarar en aquell moment: lacontinuïtat del poble, malgrat les vicissitudshistòriques que ha hagut de suportar. La repetició desintagmes encapçalats per la preposició “en” (versos2 a 5, 8 a 12, 21 i 22) serveix per a introduirl’enumeració d’indicis i realitats que corroboren lacontinuïtat i la persistència d’un poble que no hapogut ser destruït. En conjunt, totes aquestesrepeticions sobre les quals es construeix el poemaexpressen, a manera de conclusió, la pervivència delpoble.

L’escriptor s’acosta a la seva realitat social, en aquestcas un poble petit de l’època en què escriu; i faservir un llenguatge assequible, amb només algunsmots més cultes (persistir, bastir o remembrar). Encanvi, en aquest poema no hi ha indicis de denúncia,crítica o compromís amb un programa de justíciasocial.

Resposta oberta.

El passatge conté almenys tres moments diferentsdes del punt de vista de l’acció i de les informacionsque aporten els personatges. Primer, el retrobamentdels esposos (línies 1-13). Segon, la confessió deLucrècia a Col·latinus de la violació per part deTarquino (línies 14-37). Tercer, el desenllaç final enforma de suïcidi de Lucrècia (línies 38-43).

Resposta model:

Lucrècia és sincera, perquè confessa sense embuts elseu deshonor (“Aquell traïdor / ha violat ton llit im’ha robat l’honor”); íntegra, com ho demostra elrefús de les abraçades de Col·latinus (“No, no: jo jano som digna de tos abraços”), i valenta, perquè nodubta a prendre el punyal i posar fi a la seva vidadesgraciada (acotació final). Pel que fa a Col·latinus,és responsable, perquè atén els seus deuresconjugals sense desatendre els militars (“L’assalt s’hadilatat i m’ha deixat venir / a sèbrer de vós què és loque us fa tant sofrir”); solidari, perquè és sensible alsofriment de l’esposa (“Gustós la sofriré [l’aflicció] sila sofresc per vós”), i desgraciat, perquè comparteixel deshonor de la seva esposa sense haver-lo pogutevitar.

Lucrècia és una tragèdia que ens presenta unspersonatges de gran rellevància social i,concretament, Lucrècia, la protagonista, ésarrossegada cap a un desenllaç que acabarà amb elsuïcidi inevitablement.

“Aquell traïdor ha violat ton llit i m’ha robatl’honor”, “ma desgràcia fatal no admet consolació”,“Que la mort és l’únic a què aspir” i lesexclamacions “Oh Cels!”, “Déus eterns!” o “Gransdéus!”

Són tirades de versos alexandrins, amb doshemistiquis de sis síl·labes cadascun, i apariats, és adir, que rimen de dos en dos. La rima és consonant iun mateix vers pot quedar repartit en més d’unarèplica, extrem que es representa gràficament comun escalat.

Lucrècia, com a obra dramàtica neoclàssica, estàpensada per formular una lliçó moral. En el casd’aquesta tragèdia, la moralitat és doble: elcomportament individual de l’heroïna és unareivindicació de la virtut personal sense límits i lareacció del seu marit buscant fer justícia és unadvertiment als transgressors de la llei moral.

6

5

4

3

2

1

281LUCRÈCIA

3

2

1

271MEDITACIÓ ÚLTIMA 18 EL TEATRE (I): DELS ORÍGENS A LA GUERRA CIVIL


Sebastià apareix com un home possessiu,dominador, autoritari, conscient de la superioritatque li dóna el seu estatus, astut, interessat i, a laseva manera, enamorat de la Marta. Ella, en canvi,està dominada i esporuguida, però té clar el que novol de cap manera, tot i que no pot sinó cedirdavant del pla de l’amo.

Resposta oberta.

Pel que fa a Manelic, Marta el consideramenyspreable per l’equívoc calculat de Manelic, enel sentit de fer creure a la dona que el pastorManelic ha accedit a casar-se amb ella sabent que laintenció és encobrir les relacions entre Marta iSebastià, quan en realitat Manelic no n’està alcorrent.

Resposta oberta.

Les cigales són l’ermità i els poetes, mentre que lesformigues són els habitants del poble (l’Hereu, enVianda, la Pubilla, etc.).

Una faula d’Isop en què aquests dos insectesrepresenten, respectivament, la despreocupació i laprevisió. En la faula, però, la moralitat cau de labanda de les formigues treballadores.

L’al·legoria de la societat catalana de l’època delModernisme que conta Cigales i Formigues contédos pols oposats. D’una banda, la burgesia, que enel text és representada pels interessos prosaics,purament materials, de la gent del poble, que desitjala pluja en tant que generadora de collites. D’unaaltra banda, els artistes, que en el text encarnenl’ermità i l’estol de poetes que l’envolten. Aquestspersonatges valoren l’aspecte poètic o espiritual dela pluja i per això la canten en comptes d’aixoplugar-se’n, com fan els altres personatges.

L’emissor és, en tots dos casos, l’Ermità, que parla ennom seu i, probablement, expressant el sentimentdels poetes que l’envolten. El receptor i la restad’elements de l’esquema de la comunicació, encanvi, varien d’una intervenció a l’altra. En laprimera, l’Ermità s’adreça, d’entrada, als habitantsdel poble que han acudit a demanar ajut i ho fa ambla intenció de convertir-los a la fe veritable i, en unsegon moment, als elements naturals que podenafavorir la pluja. En la segona intervenció, l’Ermitàs’adreça, a la manera d’una pregària, als elementsnaturals per agrair-los la pluja, la bellesa i tots elsvalors positius que s’hi associen, com ara la gràcia ila misericòrdia.

Les tres obres dramàtiques esmentadescomparteixen amb Cigales i formigues lacontraposició de dos mons: el de la societattradicional que viu arrelada en unes conviccionsinamovibles i el de personatges i grups més dinàmicsque contradiuen aquest esperit majoritari. EnL’alegria que passa, és un grup de còmics que arribaen un poble petit i ensopit i n’és bandejat; en aquestcas, el que els còmics menyspreen són els diners. En la comèdia Els Jocs Florals de Canprosa, Rusiñolfa una sàtira d’uns Jocs Florals locals en els quals laveritable poesia importa molt menys que lesqüestions polítiques i les raons personals; el joveperiodista Ramon és la figura contraposada aaquesta banalització de la poesia. Ara bé, mentreaquestes dues obres de Rusiñol responen a unplantejament bàsicament esteticista, Aigüesencantades, de Puig i Ferreter, es fonamenta en unaactitud regeneracionista: un foraster arriba a unpoble que pateix una sequera crònica amb la ideatècnica d’aconseguir aigua abundant d’uns gorgsque la tradició religiosa considera sagrats i, per tant,intocables. Ara bé, com en les obres anteriors, laproposta del foraster fracassa.

El Cafè de la Marina és una peça dramàtica escritaen decasíl·labs blancs. L’ambient que retrata és el d’un senzill poble mariner de la costa catalana i els personatges que hi apareixen són d’extracciópopular. El conflicte amorós a tres bandes ésprotagonitzat per Caterina i els seus dospretendents, el marxant de Banyuls i Claudi. El desenllaç és feliç ja que Caterina es casa ambClaudi, a qui s’estima més que no pas el francès. La moral queda restablerta, ja que, casant-se ambClaudi, Caterina esborra la mala fama que tenia acausa del seu passat.

Les quatre escenes que tanquen l’obra reflecteixen lareacció dels diferents personatges davant deldesenllaç que acabem de presenciar. Libori, el parede Caterina, veu el casament amb bons ulls ja que lipermet mantenir el negoci obert. Salvadora, la marede Claudi, s’emociona davant de la notícia. Rufina,que representa les males llengües que critiquenCaterina, i els pescadors del poble han d’empassar-se tot el que dirien davant de la defensa que Claudifa de la que serà la seva esposa i de les amenacescontra tot aquell que gosi dir-ne mal.

1

287EL CAFÈ DE LA MARINA

4

3

2

1

285CIGALES I FORMIGUES

4

3

21

283TERRA BAIXA


Resposta model:

– Decasíl·labs blancs:

“ M’ho ha dit la teva mare, que t’embarques...”

– Elements costumistes:

“i aquí fa un sol, i es veuen les antenes,la fusta de les proes amorrades,i els vidres del cafè, i la teva galta,”

– Gestos efectistes:

(Encén un cigarret i amb el llumí comença a cremar el bitllet del passatge.)

– Elements sentimentals:

“vull dir que si el teu cor se m’acostavai ara és a prop del meu, més que alegriai més que tot és aquest foc que sentoi és aquest respirar, però respon-me:això que fas amb mi, aquestes paraules, t’ha sortit de la sang? No és bogeria? ”

– Girs col·loquials:

“les llengües em pinten de verdet”

– Moments poètics:

“Veus, Caterina?, tot s’allunya:l’Amèrica, les llunes, la guitarra,i les cançons dels italians, tot crema...Veus?, ja ha passat... Veus si era poca cosael bitllet d’emigrant?... Mira la cendra.”

Els personatges expressen els seus sentiments en elssegüents passatges: des de l’inici fins a l’entradad’Eumolp, des de la represa de la lamentació de lesdones fins a l’entrada de Creont i el seu seguici, ides del començament del cant funerari fins al final.Els personatges dialoguen entre ells en la resta deltext, és a dir, en els fragments en què intervenenEumolp i Creont. L’acció i la reflexió es vanencadenant, com és propi de la tragèdia clàssica.

El conjunt de personatges femenins té una actitudde plany davant de la situació que es viu a Tebes.Ismene i Antígona la viuen, a més, des de l’òpticaíntima de germanes dels dos germans morts.Astimedusa, antiga nodrissa d’Etèocles i Polinices,aporta el punt de vista de l’experiència i del record.Eurídice, esposa de Creont, té una actitud mésdistant i, de fet, més interessada en la situació delseu marit, el nou rei, que no pas a plànyer els morts.

Creont, com a resultat de la mort dels dos germans,és el nou rei i les seves paraules pretenen establiruna diferència extrema entre un germà i l’altre.Aquesta discriminació de Polinices és l’arrel del fettràgic de la mort d’Antígona.

La solitud final d’Antígona i les seves paraulesanuncien que desobeirà l’ordre de Creont i que seràcondemnada a mort.

L’estil elevat s’aprecia en el registre que utilitzen elspersonatges, especialment en la lamentació de lesdones. La gravetat de l’acció té a veure amb la mortdels dos germans, amb el canvi de rei a la ciutat deTebes i amb les conseqüències previsibles d’aquestsdos fets. Els personatges són nobles perquèpertanyen a la família reial de Tebes (o, en tot cas,s’hi relacionen, com la nodrissa i l’esclau). La fatalitatés present en el comportament dels personatges,especialment en l’encegament oposat de Creont iAntígona. L’espectador tendeix a identificar-se ambel sofriment d’Antígona, que veu insepult el cos delseu germà, i, menorment, amb les raons polítiquesde Creont, que ha de mantenir l’ordre a la ciutat.

Èdip, fill de Laios i de Iocasta, germana de Creont,va ser engendrat contra la voluntat del déu Apol·lo i, per tant, sota el pes d’un destí tràgic. Tot i que elseu pare el va abandonar al bosc de petit, Èdip sesalva i, sense saber-ho, mata el seu pare i es casaamb la seva mare Iocasta. Engendra Etèocles,Polinices, Antígona i Ismene. Quan li és revelat el seudoble crim, es buida els ulls i maleeix els seus dosfills mascles.

5

4

3

2

1

295ANTÍGONA

2 19 EL TEATRE (II): DE LA POSTGUERRAFINS A L’ACTUALITAT


La guerra civil espanyola és vista per Espriu com unaguerra fratricida i de la qual sorgeix un règimautoritari que exalça mig país mentre ultratja l’altremig. El mite clàssic d’Antígona li serveix per abordaraquesta situació amb profunditat i de maneraal·legòrica, sense fer una al·lusió o descripciórealista.

Èticament, Espriu se situa en el dolor i, si tenim encompte el relleu que agafa Antígona, en l’òptica delsvençuts que demanen clemència al nou règim.

Resposta oberta.

El conflicte es troba en el fet que les parelles ques’han format en termes de sentiments nocoincideixen amb els matrimonis reals. Elsprotagonistes acaben refent els matrimonis oparelles convencionals i retornen a l’ordre familiarinicial.

El to predominant és crític, tant en l’explicació queNúria fa de la situació com en la reflexió de Cugatsobre altres hipòtesis d’aparellaments. El to tambépot semblar còmic o frívol en certs moments, comara el de l’esvaniment de la Núria, però, en el fons,la situació és pròpia d’un drama a escala humanasobre la sinceritat o la hipocresia en les relacionshumanes teòricament més íntimes. Les rèpliquesfinals deriven cap a la ironia entre Oleguer i Eulàlia,potser amb la intenció de destacar la falsedatacceptada, el convencionalisme de les relacions entreles parelles.

La crítica s’adreça a la hipocresia de certes relacionsconjugals, particularment en el nievll burgès de lasocietat, i es fonamenta en la capacitat de canviar ievolucionar dels sentiments de les persones en elterreny de la parella.

Cugat aporta a l’escena un punt de vista escèptic irelativista, segons el qual la capacitat de canviar desentiments no té a veure amb unes circumstànciesconcretes (la parella de cadascú) sinó amb la mateixanaturalesa humana (es produiria amb qualsevolparella).

Esponjar un barri vol dir crear espais oberts, públics,com ara una plaça, on abans hi havia edificacionsantigues, solars tancats, espais estrets. Per a la gentque hi viu, comporta un canvi de residència forçat i,encara que subvencionat, representa sovint perdreels referents de tota una vida. Per a la ciutat engeneral suposa guanyar espais públics i atreureestudiants, turistes, etc.

En Joan tracta la Maria de vostè en tot moment. En canvi, la Maria comença tractant-lo de tu i passaal vostè després d’ensenyar-se els documentsidentificatius. La relació és freda per part delrepresentant de l’administració; per part de la veïna,és més franca i rebel en un principi, però acabaguardant també les distàncies convencionals.

L’arquitecte actua com un funcionari que compleixunes ordres superiors. En el sou hi va donar la caradavant dels veïns desallotjats i, fins i tot,inspeccionar la presència d’immigrants.

En un primer moment, la Maria va decidir deixartestimoni del barri i de la seva remodelació,mitjançant les fotografies diàries. Es movia perl’enyor i l’estimació del lloc on ha viscut i treballat alllarg dels anys. En un segon moment, decideix velarel carret i deixar-ho córrer. Es mou per ladesesperança, se sent derrotada.

Resposta oberta.5

4

3

2

1

299OLORS

4

3

2

1

297BALL ROBAT

7

6


Aquesta glossa d’Ors és un text retòric perquè s’hiempren recursos propis del llenguatge literari(repeticions, antítesis, distribució de la puntuació,hipèrbatons, etc.). També té una estructuraclarament argumentativa, amb una exposició inicialde l’opinió de l’autor, un cos argumentatiu ordenat iuna conclusió final. A més, Ors, en aquesta glossa ien moltes altres, té una intenció netamentinstructiva, que en aquest cas es concreta en ladefensa de la sardana com a dansa que cal estendrea tota la nació catalana (imperialisme).

El text és un article d’opinió breu i concís quepromou els ideals estètics i polítics de l’autor, enaquest cas concret la consolidació de símbolsnacionals acceptats arreu del territori català.

La tercera, perquè natura i moral són justament, per a Ors, conceptes antitètics: mentre que la naturarepresenta un estat purament vegetatiu o passiu, la moral, en canvi, representa una actitud activa dela voluntat de la persona o d’un col·lectiu social.

Resposta oberta.

Els valors desestimats per Ors amb relació a lasardana són precisament els més valorats per latradició de la Renaixença i el Modernismecatalanista: la tradicionalitat i la rusticitat. En canvi,Ors propugna com a valors de la sardana la sevabellesa formal (el fet de comptar els passos) i elsentit ètic que té l’acte de llibertat que suposaassumir-la com a dansa nacional.

La Ben Plantada és una figura femenina al·legòricad’un elenc de valors positius que deixa sentir la sevainfluència positiva en el col·lectiu humà amb quèentra en contacte. El narrador expressa el seu desigque pogués influir en tota la societat catalana de laseva època.

A la costa catalana i a l’època del Noucentisme.

El mediterranisme i l’esperit obert i més cosmopolitade la marina contrasta amb la predilecció modernistaper la muntanya i pels paratges rústecs (penseu enSolitud o en Els sots feréstecs).

Ordre, simplicitat, humilitat, pau, regularitat,amabilitat, popularitat, elegància, mesura, noblesa,bellesa, serenor, moralitat.

Ors amplia el col·lectiu que pretén que es beneficiïde la influència dels ideals noucentistes: no nomésels qui contemplen directament la Ben Plantada sinótots els components del cos social català,especialment els més intel·lectuals. La intenció defons és promoure la superació dels ideals romàntics i modernistes en favor dels nous ideals orsians.

La visió de les condicions de vida al camp és bastantnegativa, per tres factors deficitaris: els camins rurals,l’electrificació i l’aigua corrent. El risc que comportaaquesta situació és l’abandonament del camp i, pertant, el despoblament d’àmplies zones del país.

El caràcter o tarannà dels nuclis habitats estàcondicionat per la presència o l’absència de llumelèctric, de manera que, si en tenen, són pobles mésoberts i avançats. La rendibilitat de les explotacionsagrícoles està condicionada per l’existència o nod’uns camins que en garanteixin una bona comunicació.La comoditat i la sortida de la marginalitat delspagesos fóra possible si s’avancés en l’electrificaciódels habitatges i les explotacions rurals. La misèria il’abandonament de la terra són deguts a la mancançade les tres condicions bàsiques al·ludides en el text.

Per al pagès, haver de renunciar a l’explotacióagrària de la terra comporta també deixar de tenirautonomia. Emigrar, per exemple, a la vila o laciutat, implica passar a dependre d’una estructuraproductiva en la qual el seu marge de llibertatpersonal disminuirà sensiblement (una fàbrica, unaempresa, un servei...).

Els límits de l’històric bisbat de Tortosa venen acoincidir amb els del tortosí, una varietat geogràficadel bloc occidental de la llengua catalana ques’estén per les Terres de l’Ebre i al nord de laprovíncia de Castelló (amb trets nord-occidentals,valencians i altres d’específics que es mantenen ambforça vigor) i que constitueix una ampla zona detransició que confirma l’afirmació de Fuster.

L’afirmació de Fuster és subscrita pels sectors cultesdel País Valencià (universitat, ambients literaris iartístics) i pels partits d’esquerra i nacionalistesvalencians.

Fuster pretén que el reconeixement per part de lasocietat valenciana de la seva catalanitat, diferenciada sies vol de la catalanitat del Principat de Catalunya, ésl’opció més convenient per vertebrar el País Valencià.Dins del reconeixement d’aquesta catalanitat, laqüestió idiomàtica hi té un paper essencial, perquè la llengua expressa una unitat subjacent en la societat.

3

2

1

313NOSALTRES, ELS VALENCIANS

3

2

1

311EL PAGÈS I EL SEU MÓN

4

3

2

1

309

S’EXERCEIX PER A L’ORDRE, PER AL DESORDRE, NO

DE COM LA PUIXANÇA DE LA BEN PLANTADA

5

4

3

2

1

308LA SARDANA A REUS

20 L’ASSAIG AL SEGLE XX

Guia Bat Llengua 1

Documents

Transcript of Guia Bat Llengua 1