Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització...

Guerres, crisis iesfondramentde la PrimeraGlobalització(1914-1950) Ramon Ramon Muñoz Amb la col·laboració de Marc Badia Miró i Anna Carreras Marínen les parts dedicades a Amèrica Llatina i Àsia, respectivament. PID_00178196

CC-BY-NC-ND • PID_00178196 Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització (1914-1950)

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspúblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un úscomercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

CC-BY-NC-ND • PID_00178196 Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització (1914-1950)

Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 7

1. La Primera Guerra Mundial........................................................... 9

1.1. Sobre els orígens de la Gran Guerra ........................................... 9

1.2. El llegat de la guerra ................................................................... 11

1.3. Els tractats de pau i les seves conseqüències .............................. 21

2. La recuperació d'Europa: el procés d'estabilització

monetària i financera...................................................................... 27

2.1. Entre la deflació i la hiperinflació .............................................. 27

2.2. El retorn al patró or: una comparació entre França i la Gran

Bretanya ....................................................................................... 34

2.3. La feblesa del patró or restaurat ................................................. 41

3. El creixement econòmic al món durant la dècada de 1920..... 44

3.1. Una panoràmica general ............................................................. 44

3.2. Els feliços anys vint a Europa i als Estats Units .......................... 45

3.3. El creixement econòmic a l'Amèrica Llatina i Àsia ..................... 53

4. Una via alternativa: la Revolució Russa i l'economia

soviètica................................................................................................ 62

4.1. La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa ........................ 62

4.2. Del comunisme de guerra a la NEP ............................................ 65

4.3. El gran debat i la industrialització de l'URSS .............................. 68

5. La Gran Depressió i la fi de la globalització.............................. 72

5.1. L'abast de la Gran Depressió: evidències quantitatives ............... 72

5.2. Les causes de la Gran Depressió ................................................. 74

5.3. Un món en depressió: la transmissió de la crisi ......................... 79

6. Les sortides de la crisi...................................................................... 86

6.1. Els Estats Units i el New Deal....................................................... 86

6.2. La recuperació a Europa: el Regne Unit i França ........................ 88

6.3. La recuperació a Europa: Alemanya ........................................... 91

6.4. Les respostes de l'Amèrica Llatina i Àsia ..................................... 95

7. Cloenda.................................................................................................. 99

Bibliografia................................................................................................. 101

CC-BY-NC-ND • PID_00178196 5 Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització (1914-1950)

Introducció

L'acceleració del creixement econòmic va ser una de les principals caracterís-

tiques dels cent anys posteriors al Congrés�de�Viena (1815). Aquesta accele-

ració va estar molt vinculada al procés de difusió�de�la�industrialització i al

fenomen de la globalització�econòmica. No es pot dir el mateix pel que fa

a la primera meitat del segle XX. Durant aquest període, la industrialització

va continuar avançant, tant dins de l'Europa occidental com en altres zones

del nostre planeta. L'adopció de tecnologies pròpies de la Segona Revolució

Tecnològica, lluny d'aturar-se, es va intensificar, fet que va afavorir un fort

augment de la productivitat del treball en el món més desenvolupat. Però, en

canvi, les exportacions mundials, els fluxos migratoris internacionals i les in-

versions exteriors van créixer menys entre 1914 i 1950 del que ho havien fet

entre 1870 i 1913, mentre que els preus van tendir a divergir durant el primer

dels períodes assenyalats. La globalització del segle XIX havia donat pas a un

procés�de�desglobalització. Pel que fa la producció mundial, les dades dispo-

nibles mostren, a més, un procés de desacceleració de l'activitat econòmica,

molt evident quan ens centrem en els casos de l'Europa occidental i oriental.

En aquestes regions, la taxa de creixement anual del PIB per capita, que entre

1870 i 1913 havia estat d'aproximadament l'1,4%, va ser inferior al 0,9% du-

rant el període que transcorre de 1913 a 1950 (taula 1).

Taula 1. El creixement del PIB i PIB per capita a diverses regions del món abans de 1950

PIB PIB per capitaRegions

1870-1913 1913-1950 1870-1913 1913-1950

Europa occidental 2,1 1,2 1,3 0,8

Europa oriental 2,3 0,9 1,4 0,6

Rússia/URSS 2,4 2,2 1,1 1,8

"Noves Europes" 3,9 2,8 1,8 1,6

Amèrica Llatina 3,5 3,4 1,9 1,4

Àsia 1,1 1,0 0,5 0,1

Àfrica 1,3 2,6 0,6 0,9

Món 2,1 1,8 1,3 0,9

Taxes de creixement anual acumulatiuFont: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/

Els fets que acabem d'assenyalar es poden explicar amb una certa facilitat.

L'esclat de la Primera�Guerra�Mundial (1914-1918) va tenir unes conseqüèn-

cies econòmiques i socials molt negatives, especialment al Vell Continent. La

política econòmica seguida per la majoria dels principals països bel·ligerants

tampoc no va afavorir els moviments internacionals de béns i factors. Final-

http://www.ggdc.net/maddison/


ment, les pertorbacions originades per la Gran Guerra i un creixement econò-

mic desequilibrat van acabar portant cap a la crisi�econòmica�dels�anys�30

i, a la llarga, cap a la Segona�Guerra�Mundial (1939-1945). Analitzar per què

això va ser així és el que proposa aquest mòdul, el qual comença amb l'esclat

del primer gran conflicte bèl·lic mundial.


Objectius

1. Comprendre per quins motius a la primera meitat del segle XX es va frenar

l'acceleració del creixement del període anterior.

2. Analitzar per què es va produir un fenomen de desglobalització en aquest

període.

3. Conèixer les causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

4. Entendre com les pertorbacions provocades per la Gran Guerra van donar

lloc a la crisi econòmica dels anys trenta i posteriorment a la Segona Guerra

Mundial.


1. La Primera Guerra Mundial

1.1. Sobre els orígens de la Gran Guerra

El 28 de juny de 1914 l'arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu al tro d'Àustria-

Hongria va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia-Herzegovina). L'autor del magni-

cidi va ser Gavrilo Princip, un jove serbobosnià membre d'un grup nacionalis-

ta. El fet va provocar la reacció immediata de les autoritats austrohongareses

contra Sèrbia, la qual va acabar derivant en una declaració de guerra al país es-

lau. Com a conseqüència de les aliances existents, Alemanya va donar suport a

les posicions d'Àustria-Hongria (Triple�Aliança), mentre que Rússia va mobi-

litzar el seu exèrcit per a donar suport al Govern serbi. França i el Regne Unit,

que havien signat tractats amb Rússia (Triple�Entesa), no tardarien a entrar

en el conflicte. Abans d'acabar la primera setmana d'agost, Alemanya ja havia

declarat la guerra a Rússia i França, el Regne Unit a Alemanya i, finalment,

Àustria-Hongria a Rússia. La Primera Guerra Mundial havia començat i amb

ella la mobilització de ciutadans de molts països i territoris, incloent-hi els do-

minis, els protectorats i les colònies de les metròpolis bel·ligerants (figura 1).

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran no va ser, tanmateix, la causa de la

Primera Guerra Mundial. Els historiadors encara continuen discutint sobre els

orígens d'aquest conflicte. Però un fet sembla evident: l'esclat de la Gran Guer-

ra no es pot explicar sense fer referència a les transformacions que havia ex-

perimentat l'economia internacional durant el segle XIX.

Una d'aquestes transformacions havia estat el desenvolupament d'una econo-

mia�cada�vegada�més�globalitzada, un fenomen que afavoria el creixement

econòmic, però que també acabaria provocant descontentament de sectors de

la societat. La integració de noves àrees a l'economia internacional, la intensi-

ficació dels intercanvis comercials o el fort augment de moviments de perso-

nes modificaven els preus dels béns i dels factors. Aquests canvis tenien con-

seqüències sobre la distribució de la renda. I, per tant, generaven un creixent

malestar entre els que es veien perjudicats. Però encara tenien una altra conse-

qüència: estimulaven l'expansió�d'ideologies�nacionalistes oposades al pro-

cés de globalització. En aquestes circumstàncies, els governs de molts països

van començar a modificar la política econòmica, en alguns casos, augmentant

els controls a la immigració, en altres, retornant al proteccionisme comercial,

en el que no eren sinó formes de nacionalisme econòmic. Ras i curt. La�glo-

balització�havia�sembrant�les�llavors�de�la�seva�pròpia�destrucció.

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran,príncep hereu al tro d'Àustria-Hongria, va

precipitar l'esclat de la Gran Guerra.


Figura 1. Estats i territoris que van participar en la Primera Guerra Mundial

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Allies_of_World_War_I / http://en.wikipedia.org/wiki/Central_Powers

El mateix procés de globalització i el nacionalisme emergent estimulaven un

altre fenomen: l'imperialisme. El domini i control de territoris es podria in-

terpretar, en sentit ampli, com una forma de proteccionisme, en la mesura

que les potències colonials pretenien disposar d'un accés privilegiat a matèries

primeres i mercats. En tot cas, els dirigents del moment consideraven la con-

questa colonial una aspiració legítima dels estats, una forma de prestigi i tam-

bé d'exaltació nacional. Però al mateix temps també era una font de friccions

i conflictes. No solament entre els conqueridors i els conquerits, sinó també

entre els mateixos països imperialistes.

La globalització no havia estat l'única transformació de l'economia mundial

durant el vuit-cents. Una altra d'aquestes transformacions havia estat la difu-

sió�de�la�industrialització i, gràcies a aquesta, l'ascens econòmic de molts pa-

ïsos: un dels que ho havia aconseguit amb més força era Alemanya. Converti-

da en potència industrial, ara cercava més influència en la política internacio-

nal. Aquests fets tenien diverses implicacions. El fet de ser una potència mun-

dial era sinònim d'exèrcit modern i d'armada poderosa. Les despeses militars

d'Alemanya van augmentar des de finals del segle XIX, tant en termes absoluts

com en relació amb el PIB. I el mateix va succeir a la Gran Bretanya, en un in-

tent per no perdre la seva hegemonia naval. Tot plegat no feia sinó esperonar

una veritable cursa d'armaments, en la qual la resta de potències intentaven

no quedar endarrerides. Entre 1870 i 1913, la despesa militar realitzada per

setze països, entre els quals se situen les principals potències, es va multiplicar

per quatre. I el nivell de despesa en armes, expressada en relació amb el PIB,

va assolir nivells força elevats en països com el Japó, Rússia o França.

L'ascens d'Alemanya tenia una altra implicació. Augmentava el desig germànic

de tenir més colònies, les quals havien de permetre refermar tant les seves as-

piracions polítiques com la seva posició econòmica. El que estava succeint era

que les potències emergents maldaven per aconseguir colònies, mentre que

les que ja n'havien aconseguit no tenien cap intenció de perdre-les, sinó tot el

Alemanya va esdevenir al segle XIX unapotència industrial i començà a cercar més

influència en la política internacional.

http://en.wikipedia.org/wiki/Allies_of_World_War_I

http://en.wikipedia.org/wiki/Central_Powers


contrari. Això no feia altra cosa que alterar i provocar contínues crisis en l'ordre

internacional vigent, el qual es basava en el manteniment de l'hegemonia del

Regne Unit o Pax�Britannica. L'imperialisme i la rivalitat dels estats en el re-

partiment colonial, al qual Alemanya havia arribat tard, cal considerar-lo com

una de les principals causes de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. A la fi, el

creixent nacionalisme econòmic que hem explicat anteriorment es va unir a

la rivalitat colonial que ara acabem d'assenyalar. Un i altre van contribuir que

les tensions acabessin en conflicte bèl·lic. Sense aquest rerefons es fa difícil

d'entendre per què l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran va acabar en una

guerra d'escala mundial.

És impossible explicar l'evolució de la Primera Guerra Mundial en detall. L'únic

que ara podem assenyalar és que la guerra va tenir una durada major de la ini-

cialment prevista i que va acabar amb el triomf de les potències aliades, entre

les quals es comptaven, el Regne Unit, França i Itàlia. Les causes que expliquen

aquest resultat final són diverses. Però alguns autors no han dubtat a assenya-

lar que el triomf dels principals països signataris de la Triple�Entesa va estar

molt vinculat a factors econòmics. Els aliats haurien sortit vencedors perquè

haurien pogut mobilitzar un nombre més alt de recursos de manera més efi-

cient. Això hauria estat encara més evident a partir de 1917, moment en què

els Estats Units van entrar en el conflicte. És cert que al mateix temps Rússia

s'havia retirat de la guerra en virtut del tractat�de�Brest-Litovsk (03-03-1918).

Però el potencial dels Estats Units era superior al d'una Rússia afeblida i en

plena revolució i guerra civil. Les dades, en tot cas, semblen confirmar la supe-

rioritat dels aliats (incloent-hi les seves colònies) en molts àmbits: el novem-

bre de 1916 tenien un PIB que més que triplicava el de les potències centrals,

disposaven de 5,5 vegades més població i multiplicaven per 12,1 el territori

d'aquestes darreres. Un any després la desproporció entre uns i altres encara

era més evident. El desenllaç final semblava decantar-se cada vegada més al

costat de les potències aliades. I així va ser. El novembre de 1918 Àustria-Hon-

gria i Alemanya, les principals potències centrals, signaven un armistici que

suposava la victòria dels països aliats.

1.2. El llegat de la guerra

La Primera Guerra Mundial havia acabat. La normalitat semblava que estava

a punt de tornar. Un miratge. La guerra havia provocat canvis d'una magni-

tud extraordinària. Quin va ser el llegat�de�la�Primera�Guerra�Mundial? Els

historiadors econòmics acostumem a distingir entre les conseqüències provo-

cades directament per la guerra i les derivades dels diferents tractats de pau

signats després del conflicte. En relació amb les primeres, n'hi ha una de molt

evident: la destrucció. En capacitat destructiva la Primera Guerra Mundial va

tenir certament pocs rivals. El nombre de morts durant el període bèl·lic va

ser extraordinàriament elevat, superior al de qualsevol altre conflicte anterior.

No és potser tan estrany si considerem que la Primera Guerra Mundial va ser

també la primera gran guerra de l'era industrial. El canvi tècnic havia estat es-

sencial per a produir més i millors béns. Aplicat a la indústria militar, perme-

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Brest-Litovsk


tia desenvolupar un armament més modern i amb més capacitat destructiva.

Les estimacions existents situen entre un 7,5 i un 9,5 milions el nombre de

baixes produïdes entre el personal militar. La quantitat final de pèrdues de vi-

des humanes augmenta encara més si a les xifres esmentades sumem els civils

morts durant les batalles o com a conseqüència de la fam o les malalties. Al-

guns autors parlen de més d'11 milions de morts (aproximadament el 3,5% de

la població europea), sense comptar Rússia. Aquesta xifra es podria duplicar

en cas d'incloure-hi els morts d'aquest darrer país, una part dels quals es van

produir durant la Guerra Civil que va seguir a la Revolució de 1917. El balanç

demogràfic final encara és més negatiu si a més hi sumem el dèficit de naixe-

ments que es va produir durant els anys de guerra i altres morts relacionades

indirectament amb el conflicte. En tot cas, els costos�de�la�guerra�en�termes

de�vides�humanes, i també de capital humà, van ser altíssims.

La destrucció�d'actius�físics va ser una altra conseqüència directa de la guerra.

En aquest sentit, la destrossa d'infraestructures va resultar particularment in-

tensa. França, Bèlgica i alguns països de l'Europa oriental en van patir les pit-

jors conseqüències. Però una vegada més torna a ser difícil esbrinar-ne la mag-

nitud. Algunes de les estimacions realitzades durant els anys d'entreguerres

assenyalen que la pèrdua de capital físic destruït va ser l'equivalent a 1/30 part

del patrimoni original o, el que és el mateix, a 3 o 4 anys de formació neta de

capital. Altres càlculs es centren en l'impacte de la guerra sobre la producció.

Segons aquests càlculs, la guerra hauria provocat que el nivell de producció

industrial europeu que s'hauria assolit l'any 1921 en absència de conflicte no

s'assolís fins al 1929, vuit anys més tard.

Les dades actualment disponibles posen a més de manifest que l'Europa

occidental�no�va�recuperar�el�PIB�que�tenia�el�1913�fins�al�1924, sis

anys després d'haver finalitzat el conflicte armat.

No cal insistir-hi més. La guerra va tenir una forta�capacitat�destructiva. Però

malgrat l'abast i el dramatisme de la destrucció, el seu impacte final va ser re-

lativament moderat. Atenent les conseqüències de llarg termini, les herències

més importants de la guerra van ser unes altres. Les primeres s'han de situar

en l'àmbit monetari i financer, i estan relacionades amb el procés de finança-

ment del conflicte armat. En efecte, les necessitats bèl·liques van fer créixer

ràpidament�la�despesa�pública, la qual va augmentar a França, Alemanya o el

Regne Unit entre cinc i sis vegades en relació amb el PIB. Aquest augment de la

despesa necessitava ser finançat. Una de les possibles solucions era augmentar

els impostos sobre la població. L'altra consistia a mobilitzar l'estalvi privat de

l'interior del país a partir de l'emissió –i posterior col·locació– de deute públic a

curt termini. Els governs dels països bel·ligerants van seguir totes dues vies de

finançament. Però l'èxit va ser moderat i els recursos que es van aconseguir a

partir d'aquests dos mecanismes es van revelar insuficients. El Govern britànic,

el que més va utilitzar l'augment dels tributs, només va aconseguir finançar per

La Gran Guerra va tenir una forta capacitatdestructiva.


aquesta via una tercera part de la seva despesa militar. No sembla estrany en

una conjuntura bèl·lica. Per això es va acabar fent ús d'un altre mecanisme de

finançament intern: l'emissió de bitllets. Les autoritats governatives de l'època

emetien títols de deute públic, els quals eren monetitzats pel banc central del

país. D'una manera o una altra, el que estaven fent els bancs centrals dels pa-

ïsos bel·ligerants era simplement avançar diners als governs que, al seu torn,

els empraven per a finançar l'augment de la despesa pública derivada de les

necessitats bèl·liques.

Taula 2. Circulació monetària, preus al consum i tipus de canvi a Alemanya, França i el RegneUnit, 1914-1919 (1913 = 100)

Circulació monetària Preus al consum Tipus de canvi en dòlarsper marc, franc o lliura

Anys Alemanya França Regne�Unit Alemanya França Regne�Unit Alemanya França Regne�Unit

1914 103 129 124 103 100 100 99 102 101

1915 276 217 118 129 120 124 87 93 98

1916 351 275 123 170 134 143 76 88 98

1917 460 350 140 253 162 176 73 90 98

1918 699 486 191 313 212 200 53 92 98

1919 1.424 613 266 415 267 219 13 71 91

Fonts: Kindleberger (1988, pàg. 400), Maddison (1991, pàg. 200-204) i Officer (2011).

Aquesta forma de finançar una part de la despesa pública podia tenir alguns

avantatges. Però també tenia inconvenients. El primer s'ha de relacionar amb

el patró�or. Aquest sistema monetari tenia un dels seus elements de funcio-

nament bàsic en la lliure conversió de la moneda del país en una quantitat

fixa de metall preciós. La guerra va alterar aquest compromís. L'augment de

l'emissió de bitllets no feia sinó allunyar-lo encara més. Convertia en insufici-

ents unes reserves d'or que a més eren cada vegada més reduïdes a causa de les

necessitats bèl·liques. Com a conseqüència, el sistema�monetari vigent abans

de la Primera Guerra Mundial va deixar de funcionar després de 1914.

La segona conseqüència derivada dels mecanismes utilitzats en el finançament

de la guerra s'ha de vincular amb la capacitat�de�compra�de�les�monedes.

L'expansió monetària que es va produir durant la guerra, juntament amb res-

triccions des del costat de l'oferta, impulsava els preus a l'alça. Els controls

existents per part de les autoritats van poder atenuar la pujada, però no la van

eliminar. La inflació va augmentar i, com a conseqüència, es va produir una

pèrdua de capacitat de compra de les divises tant a l'interior com a l'exterior

del país (taula 2). Uns altres aspectes –la sortida del patró or i la pèrdua de

valor de les monedes– són importants. La guerra havia originat uns desequi-

libris monetaris i financers que condicionaran el procés de reconstrucció de

la dècada de 1920.


Però aquests no van ser els únics desequilibris provocats pel conflicte. Un altre

fet es va acabar convertint en molt rellevant durant el procés de reconstruc-

ció: l'endeutament�dels�països�aliats�amb�els�Estats�Units. El context en què

això va succeir és ben conegut. Amb l'esclat del conflicte armat, el comerç va

disminuir i l'economia mundial va entrar en una fase de desintegració. No és

estrany. El transport marítim havia esdevingut més perillós i costós, una con-

seqüència del bloqueig britànic, dels atacs submarins alemanys i, en definiti-

va, de la guerra. Paral·lelament, els governs dels països bel·ligerants van intro-

duir controls, quotes i prohibicions als intercanvis comercials amb l'objectiu

d'augmentar les disponibilitats internes d'armes, matèries primeres i aliments.

Això va acabar portant cap a una situació nova: els països en guerra van reduir

les exportacions, però al mateix temps van augmentar les importacions en un

intent per a assegurar-se els recursos necessaris. Per als països bel·ligerants, el

resultat final d'aquests moviments en les exportacions i les importacions va

ser, evidentment, un augment�del�dèficit�comercial. Aquest dèficit es va fi-

nançar sobretot a partir dels préstecs rebuts de l'exterior que, en el cas dels

països aliats, procedien majoritàriament dels Estats Units, un país que a partir

de 1914 va experimentar una forta expansió de les exportacions i un creixent

superàvit comercial gràcies a les vendes d'armes, aliments i altres productes

estratègics.

Finalitzada la guerra, els Estats Units van reclamar als països aliats la liquidació

del deute acumulat. La situació era força complexa. El deute extern d'aquests

darrers era gairebé de 12.000 milions de dòlars corrents, dels quals prop d'un

40% corresponien al Regne Unit. Però els britànics –que al seu torn ocupaven

una posició creditora– necessitaven cobrar dels seus deutors per a poder fer

front a les obligacions que tenien amb els Estats Units. I això no era tan fàcil.

Les autoritats nord-americanes no estaven disposades a fer cap concessió pel

que fa al pagament dels deutes interaliats. Afectats per la destrucció bèl·lica

i la manca de capital, França –el principal deutor net– i altres països només

veien una sortida a la situació: que els països vençuts paguessin en concepte

de�reparacions�de�guerra. Aquesta qüestió la tractarem més endavant. Ara

només és necessari assenyalar que es tracta d'un tema de gran importància per

a entendre l'evolució de l'economia alemanya i europea de postguerra.

Taula 3. Importacions (M), exportacions (X) i saldo comercial (SC) a diversos països europeus ials Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, 1913-1919

1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919

M 100 79 66 78 66 66 n. d.

X 100 73 31 38 35 47 n. d.

Ale

man

ya

SC –654 –1.100 –4.000 –4.600 –3.600 –2.400 n. d.

Notes: importacions (M) i exportacions (X) en números índex (1913 = 100) calculats sobre els valors corrents, expressats en lamoneda de cada país. El saldo comercial (SC) està expressat en milers de milions de marcs (Alemanya), milions de francs (Fran-ça), milions de lliures esterlines (Regne Unit), milions de rubles (Rússia) i milions de dòlars (Estats Units); n. d.: no es disposa dedades.Font: Findlay i O'Rourke (2007, pàg. 432).

Els Estats Units van sortir beneficiats de laparalització del comerç a Europa durant el

conflicte.


1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919

M 100 76 131 245 327 265 425

X 100 71 57 90 87 69 173

Fran

ça

SC –1.541 –1.533 –7.099 –14.426 –21.541 –17.583 –23.919

M 100 91 114 129 151 195 222

X 100 82 73 96 100 95 152

Reg

ne

Un

it

SC –134 –170 –368 –345 –467 –784 –663

M 100 80 83 178 169 n. d. n. d.

X 100 63 26 38 31 n. d. n. d.

Rús

sia

SC 146 –142 –737 –1.874 –1.853 n. d. n. d.

M 100 104 92 131 162 167 215

X 100 95 111 219 249 252 321

Esta

ts U

nit

s

SC 684 496 1.117 3.130 3.313 3.300 4.166

Notes: importacions (M) i exportacions (X) en números índex (1913 = 100) calculats sobre els valors corrents, expressats en lamoneda de cada país. El saldo comercial (SC) està expressat en milers de milions de marcs (Alemanya), milions de francs (Fran-ça), milions de lliures esterlines (Regne Unit), milions de rubles (Rússia) i milions de dòlars (Estats Units); n. d.: no es disposa dedades.Font: Findlay i O'Rourke (2007, pàg. 432).

A més dels aspectes ja esmentats, la guerra també va transformar diversos àm-

bits de l'economia internacional. L'esclat del conflicte va obligar les potències

bel·ligerants del Vell Continent a orientar el seu�aparell�productiu�cap�a�fina-

litats�bèl·liques. La producció de béns de consum perdia embranzida, mentre

que les indústries de guerra la guanyaven. L'activitat exportadora disminuïa, a

causa tant de les distorsions provocades pel mateix conflicte com dels controls

i les limitacions que imposaven les autoritats. La capacitat financera del Regne

Unit o França s'afeblia. I la producció agrària declinava, molt afectada per la

mobilització de la mà d'obra masculina, la manca d'animals i fertilitzants i la

destrucció.


Figura 2. La importància relativa d'Europa, els Estats Units d'Amèrica i la resta de territoris enl'economia internacional, 1913-1930 (en percentatges sobre el total mundial)

Notes: Les dades sobre capacitat industrial a Europa només inclouen el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica,Suècia i la URSS i les dels Estats Units d'Amèrica també inclouen Canadà. El mateix s'ha de dir en relació amb la informaciósobre les exportacions corresponents als Estats Units d'Amèrica.Fonts: Lamartine Yates (1959, pàg. 32-33), Maddison (1962), a partir de les dades publicades al Departament d'Històriai Institucions Econòmiques (2006, pàg. 98) i A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/.

Aquests fets van tenir importants conseqüències en relació amb la nova po-

sició que hauria d'ocupar el Vell Continent en l'economia internacional, co-

mençant per la indústria. La reducció de les exportacions europees de béns

manufacturats va afavorir l'avenç�del�procés�d'industrialització�en�països

que�anteriorment�importaven�aquests�productes. I també va esperonar la

presència a l'Amèrica Llatina i Àsia de manufactures procedents dels Estats

Units i del Japó. Per a les potències industrials del Vell Continent no va ser gens

fàcil recuperar els antics mercats una vegada acabada la guerra. Als problemes

interns es van afegir les dificultats externes, generalment derivades del crei-

xent�proteccionisme que va caracteritzar l'època. Les barreres�aranzelàries

van augmentar arreu, també als països on havia sorgit una indústria naixent.

Sens dubte, la guerra havia alterat l'ordre econòmic tradicional i obligava les

potències bel·ligerants europees a fer una reconversió industrial i a canviar les

seves pautes comercials. El procés va ser generalment lent i incomplet. Com a

conseqüència, a finals de la dècada de 1920 la participació europea en la pro-

ducció i el comerç mundials de manufactures havia davallat en relació amb

els anys anteriors en la guerra (figura 2).




Figura 3. El creixement de la producció agrícola a Europa, 1920-1938 (1913 = 100)

Font: Federico (2005b, pàg. 234)

El mateix podríem dir en relació amb la producció�agrícola. Entre principis

de les dècades de 1910 i 1920, les estimacions disponibles mostren una clara

disminució de la producció al nord-oest i a l'est del Vell Continent: una clara

conseqüència de la guerra (figura 3). Considerada globalment, la producció

europea va disminuir un 20% entre 1911-1913 i 1920-1922, mentre que a Àsia

i l'Amèrica Llatina havia augmentat prop del 15% al llarg del mateix període.

Durant la dècada de 1920, el sector agrari europeu es va recuperar amb força

fins a superar els nivells d'abans de la guerra. Entre 1920-1922 i 1927-1929, la

producció agrícola va créixer més que la producció mitjana mundial, si bé és

cert que en el darrer dels triennis esmentats només era un 9% superior al que

havia estat abans d'esclatar el conflicte. Precisament, la guerra i la trajectòria de

l'agricultura durant el conflicte van�condicionar amb més o menys intensitat

l'evolució�del�sector�agrari�en�altres�parts�del�món. En concret, la guerra va

donar origen a un procés que, durant els anys 1920, acabaria portant cap a

situacions d'excés d'oferta, especialment en el cas d'alguns béns primaris. No

serien exclusives dels mercats de productes agraris. Les indústries europees que

havien expandit la seva capacitat productiva durant la guerra –la indústria del

ferro i l'acer o la construcció naval– també les patirien.

L'afebliment d'Europa no quedava limitat a l'àmbit industrial i al de la produc-

ció agrària. També va resultar evident en el mercat internacional de capitals.

L'any 1914, el Regne Unit concentrava més del 40% del totes les sortides (bru-

tes) de capital al món. A França li pertocava el 20% i el 40% restant es repar-

tia fonamentalment entre Alemanya, Bèlgica, Holanda i Suïssa. Certament, els

Estats Units també invertien a l'exterior. Però de manera molt modesta. Només

representaven el 0,7% de les exportacions totals de capital i, de fet, la seva po-

sició corresponia a la d'un país deutor net. L'esclat de la Gran Guerra va cap-

girar aquesta situació. Durant el període 1924-30, els Estats Units d'Amèrica

eren els principals�proveïdors�de�capital�del�món. Concentraven ni més ni

menys que el 60% dels fluxos internacionals de capital: un reflex de la seva

posició en l'economia mundial. Per contra, el Regne Unit ja només representa-

va el 15% d'aquestes fluxos, un percentatge similar al que també tenia França.

El blat

L'exemple del blat pot seril·lustratiu sobre l'existència desituacions d'excés d'oferta enels mercats d'alguns béns pri-maris. Durant la Gran Guerra,la superfície dedicada a aquestconreu es va reduir a Europa.El mateix va passar amb la pro-ducció, mentre que el preu delblat va seguir una tendènciacreixent. En resposta, diversospaïsos del Nou Món van aug-mentar l'àrea de conreu du-rant la guerra i la immediatapostguerra. Però, un cop aca-bat el conflicte bèl·lic, la pro-ducció d'aquest cereal es va re-cuperar a Europa (excloent-nel'URSS), mentre que el consumper capita de blat va tendir adisminuir entre 1909-1914 i1924-1929.


La conflagració bèl·lica havia obligat el Regne Unit (i altres països europeus) a

liquidar una part dels seus actius exteriors per a finançar part de les despeses

que s'havien originat durant el conflicte. Amb una balança per compte corrent

deficitària, el retorn del Regne Unit al centre de les finances mundials va re-

sultar ser una tasca molt difícil una vegada finalitzat el conflicte.

El paper d'Europa com a principal proveïdor de capital del món ja for-

mava part del passat. I, de fet, Alemanya, una potència econòmica del

Vell Continent, va acabar la dècada encapçalant el rànquing de princi-

pals deutors mundials (figura 4).

Figura 4. Els moviments internacionals de capitals, 1924-1930 milions de dòlars

Fonts: Feinstein i Watson (1995), pàg. 110.

L'economia europea havia quedat profundament afectada per l'impacte de la

guerra. El paper que havia de tenir l'Estat, també. Durant els anys del conflicte

bèl·lic, la presència�de�l'Estat�en�l'economia�va�augmentar�ràpidament. Les

autoritats governatives van començar a intervenir amb l'objectiu d'orientar

els recursos econòmics cap a les necessitats militars i d'aquesta manera asse-

gurar l'accés a productes estratègics. Aviat es van establir controls sobre diver-

ses activitats productives, es van racionar els aliments a la població i es van

aprovar quotes i prohibicions als intercanvis comercials. L'economia va que-

dar fortament subjecta a la supervisió de l'Estat. La presència del sector públic

en l'economia també va augmentar a partir d'una altra via: la despesa públi-

ca. Les necessitats bèl·liques van fer créixer –com ja hem assenyalat anterior-

ment– el nivell de despesa pública i, per aquesta via, la presència de l'Estat

en l'economia. Una dada serà suficient per a mostrar-ho: l'any 1918 la despe-

sa pública a França, Alemanya o el Regne Unit representava prop del 50% de

l'economia d'aquests tres països.

Després de la Gran Guerra, l'economia de lamajor part de l'Europa occidental va quedarfortament subjecta a la supervisió de l'Estat.


Taula 4. L'evolució de la despesa pública a diversos països europeus i als Estats Units (percentat-ge sobre el producte interior brut)

Despesa pública Despesa social Recaptació tributària

1913 1929 1910 1930 1910 1930

Alemanya 17,7 30,6 n. d. 4,8 5,1 25,6

França 8,9 12,0 0,8 1,1 10,7 20,0

Itàlia 17,2 19,5 0,0 0,1 21,3 21,9

Països�Baixos 8,2 11,2 0,4 1,2 n. d. n. d.

Regne�Unit 13,3 25,8 1,4 2,7 10,0 21,8

Estats�Units 8,0 10,1 0,6 0,6 n. d. n. d.

n. d.: no es disposa de dades.Fonts: Zamagni (1999), segons l'edició en castellà de 2001 (pàg. 99), Lindert (2004, pàg. 12-13) i Comín (1996).

L'acabament del conflicte va moderar el paper de l'Estat en l'economia. Els

controls, les intervencions i les supervisions característiques del període bèl·lic

van desaparèixer. La despesa pública es va reduir. I, considerada globalment,

la presència de l'Estat es va afeblir en comparació amb el període 1914-1918.

Però de cap manera no es va tornar a la mateixa situació d'abans de l'esclat

del conflicte. L'Estat va continuar influint en diversos àmbits de la vida eco-

nòmica i, sobretot, va començar a tenir un paper molt més actiu en la política

social de postguerra. De fet, el nivell de despesa pública (sempre en relació

amb el PIB) de 1929 era molt més elevat que el de 1913. Les dades presentades

en la taula 4 ho posen de manifest. I permeten afegir-hi un comentari addici-

onal: la guerra havia fet tolerable nivells més alts de pressió�impositora. Com

a conseqüència, els governs de la dècada de 1920 en relació amb els d'abans

del conflicte van poder disposar de més recursos i, per tant, tenien més capa-

citat d'influència en l'economia. No eren els únics. La guerra també va afavorir

l'extensió�de�la�democràcia i, per tant, la influència de la població en els afers

públics. Les noves lleis electorals van ampliar el sufragi�masculí i, finalment,

van atorgar el dret�de�vot�a�la�població�femenina. Havien estat els homes

i dones pertanyents a les classes populars de la societat els que més havien

contribuït a l'esforç bèl·lic. Era difícil continuar mantenint-los marginats del

sistema polític.

Sufragi universal

L'any 1918 el sufragi universalva quedar establert a Alema-nya, Àustria o el Regne Unit,el 1920 a la població blancadels Estats Units i al llarg delsdos anys següents als PaïsosBaixos (1921) i Suècia (1922).En els països bel·ligerants, laguerra havia fet necessari mo-bilitzar els homes per al fronti les dones per a les fàbriques.Al Regne Unit, la mà d'obrafemenina ocupada en la in-dústria va augmentar un 50%entre 1914 i 1918 i aquestdarrer any una tercera partja treballava en la fabricaciód'armaments.

La guerra també va afavorir l'extensió de lademocràcia i, com a conseqüència, la influència

de la població en els afers públics.


Però aquesta és només una part de la història. L'extensió de la democràcia va

transcórrer paral·lela a –i en part es pot explicar per– dos fenòmens que carac-

teritzen la política i la societat de l'Europa posterior a 1914: la creixent influ-

ència que estaven tenint els sindicats i els partits�d'esquerra i les protestes

socials que van viure molts països en acabar el conflicte. Pel que fa al primer

dels aspectes assenyalats, la vida a les trinxeres i la propaganda que hi feien

els socialistes facilitaven la difusió d'ideals basats en la defensa dels drets dels

obrers i d'una societat més igualitària. La pèrdua de capacitat adquisitiva de la

població en els països involucrats en el conflicte hi ajudava. I també ho feia

un altre aspecte rellevant: el reconeixement i les concessions que els governs

de les potències bel·ligerants atorgaven als sindicats en un intent per a cercar

la seva col·laboració. Potser més interessant encara és constatar que una ve-

gada acabades les hostilitats els sindicats van desenvolupar un paper clau en

l'àmbit laboral i en la mobilització popular. I també que les forces polítiques

d'esquerra van aconseguir més poder polític.

Els partits d'esquerra

Al Regne Unit, per exemple,el partit laborista s'havia con-vertit en la segona força polí-tica l'any 1922 i acabaria go-vernant l'any 1924. A Alema-nya, el Partit Socialdemòcratatindria un paper molt impor-tant en la formació de la novaRepública de Weimar i durantla primera meitat de la dèca-da de 1920 formaria part enels governs de coalició els anys1918–1921 i 1923.

L'augment�de� la�despesa� social i l'establiment d'un marc� legislatiu

més�favorable a les classes treballadores durant els anys de postguerra

són difícils d'explicar sense tenir present la influència més gran de les

organitzacions obreres. A més, durant les hostilitats –i amb l'objectiu

de mantenir la lleialtat i justificar els patiments– els governs havien fet

promeses d'una vida millor en el futur. Finalment, i com a conseqüència

de la guerra, les penúries de la població també havien augmentat.

El segon dels fenòmens que caracteritzen l'Europa de postguerra fa referència

a l'augment�de�les�protestes�socials, les quals van ser força generalitzades i

en més d'una ocasió van derivar cap a esclats revolucionaris. Aquest va ser el

cas d'Alemanya després de la proclamació de la República Socialista de Bavària

el novembre de 1918 i la Revolta Espartaquista a Berlín el gener de 1919. I

també el d'Hongria –amb un govern comunista entre març i juliol de 1919– o

Itàlia durant l'anomenat bienni roig de 1920-1921. Les causes d'aquestes revol-

tes van ser diverses en cada cas i la seva descripció ens allunyaria de l'objectiu

d'aquestes pàgines. Però amb tots els matisos que calgui, és difícil no relacio-

nar-les amb les penúries imposades per la guerra, l'acció de sindicats i partits

d'esquerra i, finalment, la influència de la Revolució�Russa (1917), un esde-

veniment cabdal al qual dedicarem especial atenció en un proper apartat.

Els canvis polítics i socials que acabem de descriure no eren evidentment ir-

reversibles. Durant els anys vint, la democràcia�també�va�viure�retrocessos.

A Itàlia, l'any 1922 Benito�Mussolini (1883-1945) es va fer amb el poder i va

instaurar un règim feixista i dictatorial que va durar fins a la seva mort. D'altra

banda, els canvis assenyalats tenien les seves conseqüències econòmiques. Al-

guns autors han assenyalat que la creixent força dels sindicats transformava el

Els sindicats van desenvolupar un paper clau enl'àmbit laboral i en la mobilització popular.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Weimar

http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_russa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mussolini


sistema de relacions laborals i convertia el mercat laboral en molt més rígid. I

altres han insistit que l'extensió de la democràcia convertia l'atur en un feno-

men amb creixents costos polítics per als governs.

La guerra va tenir una forta capacitat destructiva. Però malgrat l'abast i

el dramatisme, l'impacte final de la destrucció va ser relativament mo-

derat. La guerra havia provocat problemes monetaris i financers, alterat

els fluxos comercials i de capital, modificat la distribució de la indústria

i la marxa de l'agricultura i, finalment, transformat els paper de l'Estat

en l'economia i la natura del sistema polític.

Atenent les seves conseqüències de llarg termini, les herències que s'acaben

d'esmentar són les més importants de la guerra. En relació amb temps passats,

unes i altres van portar a la fi de l'ordre econòmic liberal vigent fins aleshores

i van significar un fre al procés de globalització econòmica que l'havia acom-

panyat. En relació amb temps futurs, van transformar amb tanta intensitat la

política i l'economia dels països individualment i del món en el seu conjunt

que va fer molt difícil tornar a un període d'estabilitat i creixement econòmic

equilibrat. La manera com es va negociar la pau encara ho faria més complicat.

1.3. Els tractats de pau i les seves conseqüències

Els anys 1919 i 1920 es van signar separadament quatre�tractats�de�pau: un

per a cada una de les quatre potències vençudes. Aquests tractats de pau van

tenir dues importants conseqüències. La primera va ser geogràfica. Els països

derrotats van sofrir importants pèrdues territorials. Alemanya va perdre prop

del 13,5% de la superfície que tenia l'any 1913. L'Imperi Austrohongarès va

quedar fragmentat políticament i territorialment. L'Imperi Otomà va tenir la

mateixa dissort. I Bulgària va veure com es reduïa la seva superfície, sobretot

per la pèrdua de la Tràcia occidental. Rússia també va experimentar pèrdues

territorials. Però en aquest cas s'ha de situar en el context que estava vivint

el país, el qual tractarem més endavant. Les pèrdues d'uns van anar acompa-

nyades dels guanys d'uns altres. I també del naixement�de�nous�estats�inde-

pendents: Estònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Letònia, Lituània, Polònia i Txecos-

lovàquia.

Els tractats de pau havien dibuixat un nou�mapa�d'Europa (figura 5). El nom-

bre d'estats havia augmentat, en un procés guiat generalment pel principi

d'autodeterminació i la voluntat política de crear entitats més homogènies

lingüísticament i culturalment. La lògica política no sempre correspon a la lò-

gica econòmica. Les fronteres�polítiques es van ampliar. Les barreres�comer-

cials també, especialment com a conseqüència de l'articulació de polítiques

comercials proteccionistes. Els antics fluxos comercials i línies de comunicació

es van desestructurar. I algunes branques de la mateixa indústria van veure

com quedaven escindides entre dos països diferents. En la difícil conjuntura


de postguerra aquest potser no semblava el millor context per a la recuperació

i el creixement econòmic. Tanmateix, si fem cas a les estimacions disponibles

sobre el PIB per capita, entre 1913 i 1929 la majoria del nous estats indepen-

dents que hem esmentat anteriorment haurien aconseguit taxes de creixement

superiors a la mitjana europea.

Figura 5. El nou mapa d'Europa després de la Primera Guerra Mundial

Font: Vicens Vives

Els tractats de pau signats després del conflicte havien definit un nou mapa

d'Europa. Però també imposaven, a més de pèrdues de territori o desmilitarit-

zació, sancions�econòmiques�en�concepte�de�reparacions�de�guerra als pa-

ïsos derrotats. Alemanya va ser la que en va quedar més malparada. L'article

231 del tractat�de�Versalles, signat el 28 de juny de 1919, li atribuïa la res-

ponsabilitat d'haver provocat la guerra i, com a conseqüència, establia unes

indemnitzacions. Aquestes indemnitzacions havien de quedar fixades de ma-

nera definitiva en una comissió creada específicament: la Comissió�de�Repa-

racions. Ara bé, mentre aquesta en discutia l'import final, els països vencedors

van fixar la necessitat d'iniciar els pagaments, que majoritàriament s'havien

de fer en forma de carbó, material ferroviari o vaixells.

La discussió no va estar exempta de tensions. Els mateixos països vencedors

discrepaven del caràcter de les sancions. El Govern francès pretenia que Ale-

manya pagués el cost total del conflicte: havia patit unes destruccions de guer-

ra comparativament més elevades i no oblidava que després de la guerra�fran-

coprussiana l'any 1871 havia estat obligada a pagar indemnitzacions als ale-

manys. Les autoritats nord-americanes, amb el president Woodrow�Wilson

(1856-1924) al capdavant, consideraven poc oportuna una penalització exces-

siva. Això era també el que defensava l'economista britànic John�Maynard

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Versalles

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Keynes,_John_Maynard_%281883-1946%29


Keynes (1883-1946). Keynes s'havia integrat al procés de negociació de Repa-

racions. Però va acabar per abandonar-lo. En desacord amb les decisions que

s'estaven prenent, considerava que les pretensions sobre Alemanya eren exces-

sives. Alemanya havia de pagar reparacions, però no en la magnitud conside-

rada. Argumentava amb raó que la capacitat de "l'Alemanya de preguerra per

a pagar un tribut anual a l'estranger s'ha vist disminuïda", una conseqüència

de les condicions imposades en el tractat de Versalles. Assenyalava que una

suma excessiva obligava a una forta reducció del nivell de vida interior. I po-

sava de manifest que el pagament de les reparacions obligaven Alemanya a

mantenir elevats superàvits comercials, un fet pràcticament impossible en el

context de l'època.

En paraules de Keynes:

"Els qui creuen que Alemanya pot fer un pagament anual de centenars de milions delliures esterlines són els qui han de dir en quines mercaderies concretes creuen que espodria fer aquest pagament i en quins mercats es vendran aquestes mercaderies. Mentreno ho especifiquin i no siguin capaços de donar algun argument tangible en favor de lesseves conclusions, no mereixen cap credibilitat."

La qüestió de les reparacions tenia una altra dimensió que, en aquest cas, cal

relacionar amb el tema dels deutes�de�guerra. Els països vencedors del Vell

Continent –particularment França– consideraven que les reparacions alema-

nyes no solament havien d'afavorir el procés de reconstrucció del país i faci-

litar el pagament del deute intern acumulat durant el conflicte. També havi-

en de permetre la liquidació�dels�deutes�entre�els�aliats, fonamentalment

del que tenia el Regne Unit amb els Estats Units i el que havia contret França

amb els britànics i sobretot amb els nord-americans. Aquesta circumstància

complicava encara més el procés de negociació, perquè vinculava els deutes de

guerra amb les reparacions. Sens dubte, els Estats Units podrien haver concedit

als seus aliats europeus nous crèdits per a la reconstrucció o també podrien

haver pogut perdonar parcialment o totalment els deutes a francesos o brità-

nics. A més podria haver optat per negociar aquesta qüestió directament amb

Alemanya. Però res de tot això va passar. I aquesta circumstància va afavorir

que les demandes franceses, que era el país amb més dificultats, es tornessin

més insistents: "le Boche payera!" (l'alemanyot pagarà!).

Finalment, l'abril de 1921 la Comissió�de�Reparacions va fer pública la xifra

definitiva: Alemanya hauria de pagar en concepte de reparacions uns 132.000

milions de marcs or (aproximadament 33.000 milions de dòlars). Això repre-

sentava prop del 300% de la renda nacional alemanya de l'any 1921. Una xifra

espectacular! Certament, d'aquests 132.000 milions de marcs només 50.000

eren immediatament exigibles. Però això continuava essent un suma molt ele-

vada: el 125% de la renda nacional de l'any 1921! El Govern alemany hauria

de fer front a la quantitat imposada a partir de pagaments anuals. Aquestes

anualitats pujaven a uns 3.000 milions de marc or, parcialment a pagar a partir

d'un impost del 26% sobre el valor en or de les exportacions del país.

El tractat de Versalles va imposar a Alemanyaimportants pagaments en concepte

d'indemnitzacions de guerra.

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Keynes,_John_Maynard_%281883-1946%29


La reacció alemanya no es va fer esperar. El Govern de la nova República

de�Weimar (1919-1933) va protestar. Però l'acord va ser presentat en forma

d'ultimàtum i les autoritats germàniques no van tenir cap altre remei que ac-

ceptar la quantitat i les condicions establertes pels vencedors. Alemanya va

començar a fer els pagaments de manera immediata. I durant el primer any

(1921) amb força èxit. Però la situació aviat va començar a canviar. El juliol

de 1922 les autoritats germàniques van demanar, sense èxit, que s'ajornessin

els pagaments en metàl·lic corresponents a aquella anualitat. I ho van tornar

a fer, una vegada més sense fortuna, el novembre d'aquell mateix any. Men-

trestant, la situació monetària i financera s'havia tornat extraordinàriament

complicada. Tot semblava indicar que Alemanya no pagaria.

L'incompliment alemany tenia greus conseqüències sobre França i la resta de

països aliats. Retardava el procés de reconstrucció i feia molt difícil els paga-

ments del deute. El gener de 1923 els governs francès i belga van ordenar a

les seves tropes la invasió�del�Ruhr. Es tractava d'obligar el Govern alemany

a fer els pagaments establerts en espècie, és a dir, a partir de productes indus-

trials i matèries primeres que havien de sortir del que era el cor industrial del

país. Un fracàs. La invasió va acabar de col·lapsar el sistema financer alemany

i va ser en part responsable d'un fenomen que més endavant detallarem: la

hiperinflació.

A finals de 1923 la situació econòmica d'Alemanya s'havia tornat insostenible.

A més, la negativa dels treballadors alemanys a col·laborar amb els invasors feia

que fos molt difícil obtenir recursos del Ruhr. La solució va ser proposada per

un comitè creat amb l'objectiu de retornar l'estabilitat econòmica a Alemanya

i, en conseqüència, tornar a plantejar la qüestió de les reparacions. Aquest

comitè estava presidit per Charles�G.�Dawes (1865-1951), futur vicepresident

dels Estats Units durant la segona meitat dels anys vint. El 1924 aquest comitè

va presentar un seguit de mesures que sota el nom de pla�Dawes van entrar

en vigor el setembre de 1924. Més endavant tornarem sobre aquesta qüestió.

El que ara interessa destacar són dos fets.

1) El primer: el Pla reduïa�les�anualitats�que�s'havien�de�pagar i, per tant,

ampliava els terminis de pagament. La suma anual que calia pagar va quedar

establerta en 1.000 milions marcs or fins a 1929.

2) El segon: sota l'empara del Pla Dawes s'atorgava un emprèstit�internacio-

nal. El capital va començar a arribar a Alemanya, procedent en la seva majoria

dels Estats Units. I era gràcies a aquests fluxos que les autoritats germàniques

podien complir les seves obligacions amb els països vencedors.

Però aquest mecanisme aviat s'hauria de revelar extraordinàriament inestable.

El pagament de les reparacions de guerra –i de la marxa general de l'economia–

descansava en bona mesura sobre les arribades de capital nord-americà. I, per

tant, les autoritats alemanyes podien deixar de pagar les indemnitzacions es-

tablertes si les inversions procedents de l'altre costat de l'Atlàntic es reduïen


o simplement s'aturaven. Això és el que va passar després del crac borsari de

1929. En un intent per a solucionar-ho, es va crear un nou comitè presidit

en aquesta ocasió per l'industrial nord-americà Owen�D.�Young (1874-1962)

i l'abril de 1930 es va aprovar un nou pla. El pla�Young consistia, en essèn-

cia, en una reducció substancial tant de la suma total com de les anualitats

exigides i en la concessió d'un nou préstec. La seva posada en pràctica va ser,

tanmateix, molt limitada. El 1931 el president nord-americà Herbert�Hoover

(1874-1964) va decretar una moratòria que, a la pràctica i, almenys durant

algunes dècades, va posar fi a unes reparacions de guerra que de cap manera

es van pagar en la seva totalitat.

Taula 5. Estimacions sobre els pagaments alemanys per reparacions de guerra, 1918-1932 (enmilions de Reichsmarks)

Períodes Comissió de Reparacions Govern d'Alemanya

Del novembre de 1918 al'agost de 1919

9.600 42.000

Pla Dawes 7.600 8.000

Pla Young 2.800 3.100

Altres 800 14.600

Total 20.800 67.700

Font: Kindleberger (1988, pàg. 414)

Les estimacions existents sobre els pagaments realitzats per Alemanya abans

d'aquesta moratòria no sempre coincideixen. Alguns autors han assenyalat

que Alemanya només va pagar una quarta part del que se li havia imposat. La

Comissió de Reparacions va oferir una xifra que suggereix un percentatge en-

cara inferior, mentre que el Govern alemany assenyalava uns pagaments que

triplicaven al d'aquesta Comissió (taula 5). Però sigui quina sigui la quantitat

final el que sembla clar és que Alemanya va pagar una part molt menor de la

que les potències vencedores havien establert. Les crítiques de Keynes semblen

haver estat raonables. I, de fet, el valor de les reparacions que finalment es van

fer efectives no es va allunyar excessivament del proposat per l'economista

britànic.

No tot s'acaba aquí. Una cosa era que la quantitat imposada fos excessiva i

l'altra que Alemanya hagués esgotat la seva capacitat de pagament. Per a al-

guns historiadors econòmics aquesta capacitat era superior a la que es podria

suposar. Dit d'una altra manera: les autoritats alemanyes no tenien cap interès

a transferir recursos cap a l'exterior del país. No és gens estrany. Els incentius

per a fer-ho anaven en la direcció contrària. I per diversos motius. Un d'aquests

era que el pagament de les reparacions portava inexorablement a un augment

substancial�dels�impostos. I això no semblava ni aconsellable ni era accepta-

ble per als alemanys. L'augment dels impostos tenia efectes distributius i no

tots els partits tenien la mateixa idea sobre quins eren els sectors socials que

havien d'assumir el cost de les reparacions. A més, després de la Primera Guerra

http://ca.wikipedia.org/wiki/Herbert_Hoover


Mundial el país havia viscut un clima�de�tensió�social que encara no havia

desaparegut. I, en tot cas, els sacrificis que es podien demanar a la població no

tenien altre premi que la transferència de riquesa cap a l'exterior.

Però hi havia un segon motiu també força important en el procés que estem

discutint: gairebé dues terceres parts del que havia quedat fixat en concepte

de reparacions (82.000 sobre 132 mil milions de marcs or) s'havien de pagar

segons l'evolució econòmica del país. Aquest fet tenia una clara conseqüència:

disminuïa els incentius que podien tenir les autoritats per a introduir mesures

favorables al creixement econòmic. A principis de la dècada de 1920, això

significava, entre altres, posar ordre a la situació financera i monetària. Per

a fer-ho, calia demanar sacrificis a la població. I en cas d'aconseguir-ho, els

beneficiaris eren les potències vencedores.

En definitiva, en el procés que estem discutint no sembla que ningú hi hagués

sortit guanyant. Les reparacions que es van pagar van ser molt modestes. Els

creditors internacionals només van recuperar una part molt petita dels deu-

tes de guerra. I la recuperació de l'economia europea i internacional s'anava

retardant. La perspectiva del temps mostra els errors d'uns plantejaments que

semblen haver generat més costos que beneficis.

L'Alemanya dels anys vint va viure instal·lada enun clima de tensió social que tindria importants

repercussions en el futur.


2. La recuperació d'Europa: el procés d'estabilitzaciómonetària i financera

Mentre una part de l'atenció de les autoritats europees de postguerra

s'orientava cap al tema de les reparacions i els deutes de guerra, l'altra es con-

centrava en el procés de recuperació�de�l'estabilitat�monetària�i�financera.

Uns i altres fets estaven certament relacionats. I tant la descripció que hem fet

anteriorment com la que farem a continuació ho posen de manifest. La recu-

peració de l'estabilitat monetària i financera passava, en tot cas, per posar fi a

dos fenòmens que havien caracteritzat el període bèl·lic: l'augment�de�preus

interiors i la pèrdua�del�valor�exterior�de�les�monedes.

La tasca no era senzilla. I la manera com cada país va fer-hi front va estar molt

condicionada per l'impacte de la guerra i la situació social i política interna.

Però encara hi havia una qüestió més important. Les decisions que cada país

havia d'adoptar per a retornar a l'estabilitat monetària i financera tenien unes

conseqüències distributives: beneficiava uns sectors socials i en perjudicava

uns altres. I això no era altra cosa que decidir qui hauria d'assumir els costos

de la guerra. L'anàlisi de l'evolució dels preus que realitzarem tot seguit ja ho

mostra. El tema de l'estabilització monetària, que abordarem a continuació,

encara ho deixarà més clar. Una vegada més és necessari advertir que encara

que tractem separadament un i altre fet –la trajectòria dels preus interiors i

l'estabilització del valor exterior de les monedes–, estan estretament relacio-

nades.

2.1. Entre la deflació i la hiperinflació

L'augment�de�preus va ser un fenomen generalitzat durant el període bèl·lic.

La guerra havia provocat restriccions�de�l'oferta importants i això portava

cap a un increment dels preus. El mètodes de finançament inflacionista d'una

despesa pública en augment anaven en la mateixa direcció. La taula 6 mostra la

trajectòria fortament alcista que va seguir l'índex de preus al consum a Europa

i als Estats Units durant els anys de la guerra i la immediata postguerra. A

França els preus es van duplicar entre 1914 i 1918. Això significa una inflació

anual que oscil·lava entre el 10% i el 20%. I França no era el cas més extrem.

La taula també posa de manifest dos aspectes addicionals que cal mencionar.

Primer: durant aquest període, i deixant de banda el cas dels Estats Units,

l'augment més elevat de preus es va produir als països bel·ligerants. Segon: en-

tre aquests darrers la inflació no va créixer de manera homogènia. Mentre que

els preus van augmentar molt intensament a Àustria o a Bèlgica, ho van fer de

forma més moderada al Regne Unit o fins i tot a França. L'explicació d'aquestes


diferències sembla evident: com més gran era el desajust entre l'oferta i la de-

manda de béns i més gran el recurs a l'emissió de diner més augmentaven els

preus.

Taula 6. L'evolució de l'índex de preus als consum a Europa i als Estats Units, 1914-1928 (1914= 100)

Països 1918 1920 1922 1924 1926 1928

1.�Països�que�van�aturar�la�inflació�el�1920

Dinamarca 182 194 149 145 138 175

Noruega 253 300 231 239 206 173

Països Baixos 162 194 149 145 138 139

Regne Unit 200 248 181 176 171 167

Suècia 219 269 198 174 173 172

Suïssa 204 224 164 169 162 161

Estats Units 169 194 165 168 171 165

2.�Països�en�què�la�inflació�va�continuar�després�de�1920

Bèlgica 1.434 n. d. 340 469 604 761

Finlàndia 633 889 1.033 1.055 1.078 1.122

França 213 371 315 395 560 584

Itàlia 289 467 467 481 618 511

3.�Països�que�van�experimentar�un�procés�d'hiperinflació

Alemanya 304 990 14.602 128 141 152

Àustria 1.163 5.115 263.938 86 103 108

n. d.: no es disposa de dades.Fonts: Maddison (1991, pàg. 200-04), a partir de Feinstein, Temin i Toniolo (1997, pàg. 39) per a l'Europa dels anys1918-1926.

De 1918 a 1920 els preus van continuar creixent, una conseqüència del boom

de postguerra. Però a partir d'aquest darrer any la situació va canviar. La in-

flació va deixar de ser un fenomen generalitzat, mentre que els preus van co-

mençar a seguir trajectòries clarament distintes. La taula 6 identifica tres grans

grups de països atenent la marxa general dels seus preus interiors. Un primer

grup el formen els països que van aturar la inflació. Era el resultat d'haver se-

guit una política�deflacionista. Els impostos van augmentar. El crèdit es va

encarir. La despesa pública va disminuir. Com a conseqüència, els preus van

acabar experimentant una tendència a la baixa. Això és el que va succeir a

Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Suècia o Suïssa, tots ells països neutrals

durant el conflicte bèl·lic, i també als Estats Units i al Regne Unit. Les políti-

ques deflacionistes tenien tanmateix costos i la majoria dels països esmentats

va patir una intensa�depressió l'any 1921. Unes quantes dades referides al

Regne Unit seran suficients per a mostrar-ho: entre 1920 i 1921 el PIB britànic

(expressat en dòlars internacionals de 1990) va retrocedir un 8%, el PIB per


capita (mesurat també en dòlars de 1990) va disminuir un 3% i el percentatge

d'aturats va passar de l'1,9 a l'11,0% en un any. En aquest context no sembla

gaire estrany que durant l'any 1921 els miners, els treballadors portuaris i els

empleats del ferrocarril d'aquest país es declaressin en vaga. Certament, les

causes de la recessió de l'any 1921 són encara objecte de discussió. Però no

sembla desencertat plantejar que les polítiques deflacionistes hi van tenir molt

a veure. Més endavant explicarem per què alguns països van decidir seguir-les.

No tothom va adoptar el camí de la deflació. Aquest va ser el cas de Bèlgi-

ca, Finlàndia, França o Itàlia. Durant la primera meitat de la dècada de 1920,

aquests països van experimentar augments de preus més moderats que durant

els anys del conflicte bèl·lic. Però tots ells van fracassar en el seu intent de po-

sar fi al fenomen inflacionista. A la base d'aquestes dificultats acostuma a tro-

bar-s'hi, almenys en els casos de França i Bèlgica, una situació econòmica ca-

racteritzada per seriosos problemes financers, generalment heretats de la guer-

ra. La inflació, tanmateix, podia tenir els seus avantatges: permetia disminuir

el cost real del deute públic acumulat i evitava haver de patir els costos d'una

política deflacionista.

Però una cosa era viure amb inflació i l'altra molt diferent era patir un procés

d'hiperinflació. Això és el que va passar a Alemanya, Àustria-Hongria, Polò-

nia, Txecoslovàquia i Rússia. Per la seva influència sobre l'economia europea i

per la magnitud del fenomen, el primer dels països esmentats és el que recla-

ma més atenció. En efecte, a Alemanya l'augment de preus va assolir unes di-

mensions impressionants. Els preus, que ja havien augmentat amb força entre

1919 i 1921, van començar un ascens sense aturador a partir de l'estiu de 1922

–moment que marca l'inici de la transició cap a la hiperinflació– i sobretot al

llarg de 1923, l'any en què es produeix el punt àlgid d'aquest procés. Així, en-

tre gener i desembre d'aquell any els preus es van multiplicar per 450 milions,

mentre que el tipus de canvi del marc alemany en relació amb el dòlar nord-

americà va enfonsar-se fins a límits dramàtics. El desembre de 1923 un dòlar

es canviava per 4.200.000.000.000 marcs.

Per què és va produir a Alemanya un augment tan espectacular dels preus? La

resposta no és única i, d'una manera o altra, acostuma a relacionar-se amb el

tema de les reparacions de guerra i les seves conseqüències. Les principals ex-

plicacions que sobre aquest impressionant fenomen van sorgir són dues i, de

fet, ja es van plantejar durant la mateixa dècada de 1920. La primera, basada

en la teoria�de�la�balança�de�pagaments, situava les condicions imposades

a Alemanya en el tractat de Versalles en el centre de l'argumentació. Segons

aquesta explicació, les reparacions de guerra i la resta d'imposicions establer-

tes pels aliats haurien estat les principals responsables de la magnitud del dè-

ficit de la balança de pagaments alemanya. Aquest dèficit hauria provocat una

disminució del valor exterior del marc alemany. La depreciació de la mone-

da hauria fet augmentar els preus dels productes importats, un augment que

s'hauria acabat traslladant al conjunt de tota l'economia. L'increment de preus

també hauria acabat afectant les finances públiques en la mesura que contri-

A Alemanya l'augment de preus va assolir unesdimensions impressionants, cosa que va tenir

conseqüències desastroses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hiperinflaci%C3%B3_alemanya

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Balan%C3%A7a_de_pagaments


buïa a agreujar el dèficit pressupostari: incrementava les despeses del Govern i

feia disminuir els ingressos reals. I tot plegat hauria acabat fent necessari aug-

mentar�la�quantitat�de�diner�en�circulació, una circumstància que hauria

accelerat encara més l'augment dels preus a l'interior del país.

La segona explicació proposa una línia interpretativa distinta i una causalitat

inversa a la descrita anteriorment. La depreciació del tipus de canvi del marc

seria la conseqüència (i no la causa) de l'augment de preus, almenys en una

fase inicial. I aquest augment de preus no hauria provocat un augment de

l'emissió de moneda sinó que hauria estat a l'inrevés. Aquesta segona inter-

pretació de la hiperinflació, basada precisament en la teoria�quantitativa�del

diner1, assenyala que els preus alemanys haurien augmentat a causa d'un in-

crement de la circulació monetària, la qual hauria tingut l'origen en un creixe-

ment excessiu dels dèficits pressupostaris. Aquests dèficits s'haurien finançat a

partir de l'emissió de deute públic que finalment hauria estat monenitzat pel

Reichsbank i, per tant, hauria acabat provocant una forta expansió monetària.

El procés descrit s'hauria anat retroalimentant. L'augment de preus hauria fet

més difícil l'equilibri pressupostari. I també hauria deprimit cada vegada més

el tipus de canvi de la moneda i així hauria augmentat el preu de les impor-

tacions i els del conjunt de país. Les expectatives del públic i el seu compor-

tament ulterior –retardant el pagament dels impostos, reduint l'estalvi i aug-

mentant la velocitat de circulació del diner– no farien sinó contribuir encara

més a l'alça del preus.

No és gens senzill assenyalar quina de les dues interpretacions té més capacitat

explicativa. Les autoritats i altres sectors de la societat germànica de l'època van

ser molt favorables a la primera. Acadèmics del mateix període d'entreguerres

es van inclinar per la segona. I, certament, totes dues contenen aspectes que

cal considerar. Certament, durant alguna fase determinada del procés la tra-

jectòria dels preus interiors va estar força condicionada per la marxa del tipus

de canvi de la divisa alemanya, tal com suggereix la teoria de la balança de

pagaments. Però la causa de fons que sembla haver guiat la inflació alemanya

durant la guerra i la postguerra immediata cal trobar-la en els creixents�dèfi-

cits�pressupostaris, central en l'explicació monetarista (gràfic 6).

(1)En aquesta teoria es relaciona,de manera directa, el valor de lestransaccions que es fan en unaeconomia, que ha de ser igual ala quantitat de diners existent enaquesta economia, multiplicat pelnombre de vegades que el diner esmou. La fórmula que ho resumeixés la següent: P × Y = M × V.


Figura 6. Ingressos i despeses trimestrals del Govern alemany, 1919-1924 (milions de marcs de1913)

Font: Webb (1989, pàg. 33 i 37), completat amb Webb (1986, pàg. 779)

Les fonts d'aquest dèficit pressupostari van ser diverses. Per començar, el nivell

de�despesa�pública es va mantenir relativament elevat en acabar la guerra,

empesa per la necessitat de reconstrucció del conflicte bèl·lic i la despesa social

creixent dels governs democràtics de la República de Weimar. Però aquest no

era l'únic factor. La despesa també era alta com a conseqüència de les repara-

cions de guerra: l'any 1921 representaven prop del 32% de la despesa total del

Govern i representaven dues terceres parts del dèficit públic alemany.

Potser més important encara que les despeses és centrar-se en els ingressos. De

fet, la necessitat per a augmentar els ingressos però la incapacitat per a fer-ho

torna a ser la qüestió central a debatre. I una vegada més cal fer referència al

context social i polític de l'Alemanya de la immediata postguerra i a l'impacte

sobre la distribució que qualsevol tipus de política podia tenir. Els governs

eren políticament febles. La situació social inestable. Les polítiques fiscals dels

partits d'esquerra i de dreta clarament antagòniques. I el dilema era decidir si

els impostos i la política fiscal havien de penalitzar més el treball que el capital

o a la inversa. Potser l'única manera de superar aquest dilema i evitar els costos

que es podrien derivar d'una política d'estabilització de les finances del país

era continuar amb el finançament�inflacionista�de�la�despesa�pública.

Les pèrdues derivades del tractat de Versalles i les reparacions de guerra no

feien sinó dificultar qualsevol solució. L'actitud de les autoritats alemanyes,

condicionades per la conjuntura social i política del moment i per la manera

com les reparacions es van plantejar, també. En aquest sentit, i encara que es

pugui considerar discutible, diversos historiadors econòmics han argumentat

que les autoritats alemanyes van lluitar de manera molt poc decidida contra

la inflació per una qüestió política: es tractava de mostrar que les reparacions

de guerra eren excessives.

Alguns dels fets que es van produir durant el primer semestre de 1922 no van

fer sinó agreujar la situació financera i monetària del país. A França va te-

nir lloc un canvi de govern el gener d'aquell any. El conciliador Aristide�Bri-


and (1862-1932) va ser substituït pel més intransigent Raymond�Poincaré

(1860-1934). Amb aquest canvi, l'exigència sobre les reparacions encara es fa-

ria més insistent. Als Estats Units, la banca J. P. Morgan anunciava que no ator-

garia cap crèdit mentre no es modifiquessin les condicions de les reparacions.

A Alemanya, el ministre d'Afers Exteriors Walther�Rathenau (1867-1922), di-

alogant i de caràcter negociador, va ser assassinat el juny de 1922. Més incer-

tesa sobre l'esdevenidor del país. Com a conseqüència, els tenidors de moneda

germànica van començar a vendre marcs en els mercats internacionals, la qual

cosa va provocar una disminució del valor exterior d'aquesta divisa i, de retruc,

un augment del dèficit pressupostari. El gener de 1923, l'any del zenit hiperin-

flacionista, les tropes franceses van ocupar el Ruhr. Les autoritats alemanyes

no van dubtar a finançar la resistència passiva d'uns obrers que es negaven

a treballar per als invasors. Més dèficit públic. Un nombre més alt de bitllets

en circulació. Augment accelerat dels preus. Caiguda de la cotització del marc

(taula 7). El cercle viciós entre inflació i depreciació monetària ja s'havia posat

en marxa. Com a conseqüència, a finals de l'any 1923 un quilogram de pa

costava 428 mil milions de marcs i els treballadors utilitzaven carretons per a

anar a cobrar un salari que era millor gastar ràpidament. La moneda alemanya

havia deixat de funcionar com a reserva de valor i com a unitat de compte i

tota l'economia havia entrat en crisi.

Taula 7. L'evolució mensual dels preus interiors i del tipus de canvi a Alemanya (1914 = 100)

Mesos 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923

1.�Índex�de�preus�a�l'engròs�(1913�=�1)

Març 0,96 1,39 1,48 1,59 1,98 2,74 17,09 13,38 54 4.888

Juny 0,99 1,39 1,52 1,65 2,09 3,08 13,82 13,66 70 19.385

Setembre 1,11 1,45 1,54 1,99 2,30 4,93 14,98 20,67 287 23.900.000

Desembre 1,25 1,48 1,51 2,03 2,45 8,03 14,40 34,87 1.475 12.616.600.000.000

Mitjana* 1,05 1,42 1,52 1,79 2,17 4,15 14,86 19,11 341.82 n. d.

2.�Tipus�de�canvi�(marcs�per�dòlar)

Març 4,20 4,82 5,55 5,82 5,21 10,39 83,89 62,45 284 21.190

Juny 4,19 4,88 5,31 7,11 5,36 14,01 39,13 69,36 317 109.966

Setembre 4,17 4,85 5,74 7,21 6,59 24,05 57,98 104,91 1.466 98.860.000

Desembre 4,50 5,16 5,72 5,67 8,28 46,77 73,00 191,93 7.590 4.200.000.000.000

Mitjana* 4,28 4,86 5,52 6,58 6,01 19,76 63,06 104,57 1.888 534.914.000.000

(*): mitjana anual; n. d.: no es disposa de dades.Fonts: Hotfrerich (1986, pàg. 17) i Feldman (1996, pàg. 5).

La situació era insostenible. Inicialment, la inflació i la depreciació del marc

havien esperonat les exportacions, la producció i, finalment, l'ocupació.

L'augment de preus també reduïa el tipus d'interès real i, per tant, afavoria la

inversió. Però el pas cap a la hiperinflació va provocar molta incertesa�entre


els�agents�econòmics, inclosos exportadors i importadors. I no solament ai-

xò. Per als que havien aconseguit estalviar, l'arribada de la hiperinflació estava

provocant la pèrdua del valor real del seus estalvis. I el mateix passava amb les

persones per a les quals els ingressos depenien d'una renda fixa. La capacitat

de consum de la població disminuïa. Les empreses tenien cada vegada més di-

ficultats per a vendre, tant a l'interior com a l'exterior. La producció industrial

davallava, una tendència agreujada per la distorsió que provocava la invasió

del Ruhr. L'atur�augmentava. L'economia havia entrat en una profunda crisi.

Ningú no hi sortia guanyant. L'única solució era frenar l'augment de preus i

sortir del col·lapse financer.

L'estabilització monetària i financera, iniciada el mateix novembre de 1923,

es va aconseguir a través de diverses mesures. Una nova moneda –el Renten-

mark, equivalent a un bilió de l'antiga moneda i aparentment garantida a partir

d'actius reals– va substituir l'antic marc. L'emissió de moneda es va reduir. Els

pressupostos van tendir a equilibrar-se i, fins i tot, a tenir superàvit. No és gens

estrany. La despesa es va reduir, una conseqüència de la disminució del 30%

del salari de treballadors de l'Estat i de l'acomiadament del 25% d'empleats

públics. I a més els impostos van augmentar: durant el mes de març de 1924

la suma recaptada gairebé ja doblava la del desembre de 1923.

I potser més rellevant encara. En un context on els costos superaven els bene-

ficis, la posició�de�vencedors�i�vençuts�es�va�fer�més�flexible. Les autoritats

alemanyes van adoptar una actitud més col·laboradora en relació amb el tema

de les reparacions. Les tropes franceses i belgues es van retirar del Ruhr. I el pla

Dawes va flexibilitzar els pagaments que havia de fer Alemanya i va obrir les

portes a l'arribada de capital. El retorn al tipus de canvi fix va suposar el dar-

rer pas cap a l'estabilització monetària d'Alemanya. Encara que a una paritat

molt inferior a la d'abans de la guerra, a finals de 1923 Alemanya tornava de

facto al sistema de patró or, un aspecte que serà objecte d'anàlisi en els parà-

grafs següents. Finalment, les espectatives dels agents en relació amb les noves

mesures van acabar afavorint el retorn a una situació de relativa normalitat.

La hiperinflació havia acabat fent socialment acceptable la tornada al patró

or utilitzant una política fiscal molt estricta fins a mitjan dècada i amb una

moneda molt depreciada.

Abans de dedicar-hi atenció és necessari deixar clares algunes coses. Els dar-

rers mesos de 1923 assenyalen l'inici de l'estabilització i recuperació posterior

d'Alemanya. Però la hiperinflació va tenir un impacte de més llarg termini. En

primer lloc, va condicionar la política monetària futura de les autoritats del

país. En segon lloc, va afeblir la confiança de molts alemanys –especialment la

classe mitjana arruïnada– en la nova República democràtica. Com ha assenya-

lat Adam�Fergusson, autor d'un llibre clàssic sobre la hiperinflació, "democrà-

cia i republicanisme es van associar amb desordre financer, polític i social [i

podia semblar preferible] qualsevol altra alternativa abans que tornar una altra

vegada al caos". Malauradament, aquesta alternativa es va acabar consolidant,


personificada en la figura d'Adolf Hitler. La inflació, certament, no va provo-

car l'ascens de Hitler però va aconseguir que Hitler fos possible. Aquesta és,

tanmateix, una qüestió que discutirem més endavant.

2.2. El retorn al patró or: una comparació entre França i la Gran

Bretanya

En acabar la Primera Guerra Mundial, la pràctica totalitat de països havien

abandonat la convertibilitat en or, mentre que a Europa les monedes dels paï-

sos bel·ligerants havien perdut capacitat de compra a l'exterior. Les causes d'un

i altre procés s'han de vincular a dos fenòmens que ja han estat explicats en

apartats anteriors. El primer és l'augment de la quantitat de diner�en�circu-

lació�a�l'interior�del�país, un fet que s'ha de relacionar amb els mecanismes

de finançament inflacionista que s'havien seguit durant el conflicte. El segon

és la pèrdua�de�reserves�d'or dels països europeus bel·ligerants, una conse-

qüència dels dèficits comercials persistents que havien patit al llarg del perío-

de 1914-1918. Però això no era tot. La cotització�de�les�monedes també es

veia sotmesa a fortes fluctuacions, molt vinculades a les expectatives sobre la

trajectòria de la situació financera de cada país i a l'existència de moviments

especulatius.

El restabliment�de�l'estabilitat�monetària es va considerar, en aquest con-

text, una prioritat per a les autoritats de l'època. I això no volia dir altra co-

sa que retornar al sistema monetari del patró or. Els contemporanis creien –

il·lusòriament– que els desequilibris monetaris i econòmics causats pel conflic-

te bèl·lic podrien ser en bona mesura corregits pels mecanismes d'ajust auto-

màtic que teòricament caracteritzaven el patró or. No hi havia massa discussió

sobre aquest tema: el retorn al patró or era vist com un retorn a la situació de

normalitat anterior a la Gran Guerra. I així es va fer, encara que amb matisos.

El sistema monetari restaurat no va ser el patró or clàssic sinó el patró canvi or.

El primer obligava els respectius bancs centrals a mantenir reserves de metall

auri, les quals havien de garantir la convertibilitat de la moneda en or a una

paritat fixa. El segon permetia l'existència de reserves formades per divises que,

al seu torn, fossin convertibles en or. El dòlar i la lliura esterlina van ser les

divises que majoritàriament van actuar com a moneda de reserva. Aquesta no

va ser l'única novetat del nou patró or restaurat. Durant el període de vigència

del patró or clàssic, la circulació de monedes d'or i la conversió de monedes i

bitllets en el seu equivalent d'or no estava subjecte a restriccions. Per contra, en

els anys vint el metall auri va deixar de circular en forma de moneda, mentre

que es van introduir diverses limitacions a la convertibilitat del diner bancari

en or. Així l'or quedava atresorat en els bancs centrals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Patr%C3%B3_canvi_or


No es tractava de canvis capriciosos. Durant la primavera de 1922, havia tin-

gut lloc la Conferència�de�Gènova. Patrocinada per França i el Regne Unit i

amb l'assistència de representants de 34 països, aquesta conferència tenia com

a objectiu principal posar les bases de la reconstrucció monetària i financera

posterior a la Primera Guerra Mundial. La conferència va concloure amb di-

verses recomanacions. L'adopció d'un sistema monetari de patró canvi or va

ser una d'elles i va estar molt condicionada per un convenciment generalitzat:

l'existència de reserves d'or insuficients per a assegurar el funcionament del

sistema monetari de patró or clàssic.

Taula 8. L'estabilització monetària posterior a la Primera Guerra Mundial: any de retorn de factoal patró or i nova paritat establerta com a percentatge de la de preguerra

Països Any de retorn Nova paritat

Dinamarca 1926 100,0

Noruega 1928 100,0

Països Baixos 1924 100,0

Regne Unit 1925 100,0

Suècia 1922 100,0

Suïssa 1924 100,0

Itàlia 1926 27,3

França 1926 20,3

Txecoslovàquia 1923 14,6

Bèlgica 1926 14,5

Finlàndia 1924 13,0

Iugoslàvia 1925 8,9

Grècia 1927 6,7

Portugal 1929 4,1

Bulgària 1924 3,8

Romania 1927 3,1

Hongria 1924 0,0069

Àustria 1922 0,00007

Polònia 1926 0,000026

Alemanya 1923 0,0000000001

Font: Feinstein, Temin i Toniolo (1997, pàg. 46).

La decisió de retornar a un sistema de canvis fixos basat en l'or podia resultar

relativament senzilla. Però posar-la a la pràctica ja no ho era tant. Un tema

fonamental era el de la paritat –el valor en or– que havien de tenir les diferents

monedes després de la Gran Guerra. Les opcions van variar d'un país a un

A la Conferència de Gènova del 1922 es vanposar les bases de la reconstrucció monetària

i financera posterior a la Primera GuerraMundial.


altre, però com a mínim es poden distingir tres grans grups de països en relació

amb el procés d'estabilització monetària (taula 8). Són els mateixos que hem

esmentat en parlar de l'evolució dels preus. El primer grup està format per

països�neutrals� i� la�Gran�Bretanya: són països que després d'haver seguit

ajustos deflacionistes importants van situar les seves monedes a la mateixa

paritat que tenien abans de la guerra. El segon grup l'integren els països que,

malgrat intentar-ho, no van aconseguir tornar a la mateixa paritat de preguerra

i van acabar estabilitzant les seves monedes a una paritat�inferior. Bèlgica,

Finlàndia, França o Itàlia es troben en aquest grup. El tercer grup correspon

al dels països que després de patir processos d'hiperinflació tornen al patró

or amb una moneda que tenia una paritat molt per sota a l'establerta abans

d'iniciar-se les hostilitats. Aquests són els casos d'Àustria, Hongria, Polònia o

Alemanya.

Malauradament, és impossible detallar tots i cadascun dels casos esmentats.

Generalment, podem dir que el fet d'optar per una o altra via estava molt con-

dicionat per la situació monetària i financera, i per la conjuntura política i

social en què es trobava cada país després de la guerra. Pel que fa al grup de

països que van tornar a la mateixa paritat d'abans de l'esclat de la guerra, el cas

del Regne Unit és potser el més rellevant. Per començar, la situació d'aquest

país era comparativament més favorable en relació amb la resta de potències

europees que havien participat activament en el conflicte. Els preus interiors

havien augmentat menys i la pèrdua del valor exterior de la lliura havia estat

menor a la soferta per altres països, fins i tot abans que el Govern comencés

a aplicar mesures deflacionistes. A més, l'estructura del deute intern, amb més

presència de deute a llarg termini, alleugeria la pressió sobre les finances pú-

bliques britàniques.

Però els aspectes descrits només podien facilitar l'estabilització monetària. Per

si mateixos no expliquen el retorn de la lliura a la mateixa paritat d'abans de la

guerra. La decisió final va estar molt determinada per un altre esdeveniment:

l'interès per situar una altra vegada Londres�com�a�centre�financer�interna-

cional. Els representants del sector financer consideraven que per a aconse-

guir-ho calia tornar al patró or i, sobretot, calia fer-ho recuperant la paritat

anterior a la de la guerra. I argumentaven que, en cas contrari, la confiança

en la lliura podria disminuir i les institucions públiques i privades que tenien

dipòsits en lliures i feien operacions financeres a la City londinenca es podrien

repensar l'estratègia inversora.


Figura 7. L'evolució dels preus interiors i del tipus de canvi al Regne Unit, 1913-1929 (1913 =100)

Nota: el tipus de canvi està expressat en dòlars per lliura esterlina.

Les pressions del sector financer van acabar fructificant. Una vegada la decisió

semblava evident, diverses forces van contribuir a situar el valor de la lliura

a nivells propers als de preguerra. L'any 1924 la Reserva Federal dels Estats

Units va disminuir el tipus d'interès. Procedents de Nova York, els inversors

van traslladar part dels seus fons a Londres a la recerca de més rendibilitat. La

lliura es va apreciar. En aquest context, i sabedors que l'any 1925 finalitzava el

termini màxim fixat per a mantenir suspesa la convertibilitat, els mercats van

actuar a favor de la revaluació de la lliura esterlina. El 1925 la divisa britànica

tornava a canviar-se per 4,8 dòlars. El Govern conservador, que tenia Winston

Churchill (1874-1965) com a ministre d'Hisenda, havia decidit tornar a la

mateixa paritat d'abans de la guerra (figura 7).

Taula 9. L'atur a diversos països europeus i els Estats Units d'Amèrica, 1920-1929 (en percentat-ge del total de la força laboral)

Anys RegneUnit

França Bèlgica Alemanya Àustria EUA

1920 1,9 2,7 n. d. 1,7 n. d. 3,9

1921 11,0 n. d. 6,1 1,2 n. d. 11,4

1922 9,6 n. d. 1,0 0,7 n. d. 7,2

1923 8,0 n. d. 0,6 4,5 n. d. 3,0

1924 7,1 n. d. 0,6 5,8 5,4 5,3

1925 7,7 n. d. 0,9 3,0 6,3 3,8

1926 8,6 1,2 0,8 8,0 7,0 1,9

1927 6,7 n. d. 1,1 3,8 6,2 3,9

1928 7,4 n. d. 0,6 5,9 5,3 4,3

1929 7,2 1,2 0,8 9,5 5,5 3,1

n. d.: no es disposa de dades.Font: Maddison (1991, pàg. 174).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Winston_Churchill

http://ca.wikipedia.org/wiki/Winston_Churchill


La bondat de la decisió no va ser compartida per tothom. En un article titulat

"Les conseqüències econòmiques de Churchill" (1925), John Maynard Keynes

(1883-1946) argumentava que el valor en or que s'havia fixat per a la lliura

era massa elevat en relació amb el nivell interior dels preus. Assenyalava que

en veritat la lliura havia experimentat una revaluació i que això tindria im-

portants conseqüències. La decisió presa feia menys competitius els productes

britànics en el mercat exterior i això obligaria les autoritats del país a fer una

política deflacionista que tindria uns costos econòmics i socials molt elevats.

En un fragment del seu article, Keynes afirmava –irònicament i taxativament a la vegada–que el Comitè que va assessorar Churchill respecte del restabliment de la paritat de lalliura en veritat hauria d'haver dit el següent:

"Per començar, es produirà una gran depressió a les indústries d'exportació. Això, en simateix, serà saludable, ja que es produirà una atmosfera favorable a la reducció de salaris.El cost de la vida baixarà una mica. Això també serà profitós, perquè us donarà un bonargument per a reduir els salaris. Tanmateix, el cost de la vida no disminuirà prou, i, enconseqüència, les indústries d'exportació no podran reduir tant com seria necessari elspreus fins que els salaris hagin baixat en les indústries protegides. Ara bé, els salaris nobaixaran a les indústries protegides només perquè hi hagi atur. Això es farà mitjançantrestriccions en el crèdit. Per mitjà d'aquestes restriccions, a través del Banc d'Anglaterra,vostès poden intensificar deliberadament la desocupació fins on calgui, fins que els salarisbaixin. Quan el procés hagi acabat, el cost de la vida també haurà disminuït, i, amb sort,serem precisament al punt on ens trobàvem al començament."

A Keynes no li mancava raó. L'economia britànica, com tornarem a veure

posteriorment, va patir els efectes d'una política�econòmica�centrada�en�la

defensa�del�tipus�de�canvi. I els treballadors també. El percentatge d'aturats

va augmentar entre 1924 i 1926 i es va mantenir a nivells molt elevats en rela-

ció amb la resta de països bel·ligerants (taula 9). En protesta, aquest darrer any

els sindicats van fer una vaga general. En el cas del Regne Unit, els interessos

financers s'havien imposat als de la indústria i, encara més, als de la classe

treballadora. Aquests darrers són finalment els que van pagar més que ningú

el cost de l'estabilització monetària de postguerra (i, en certa mesura, també

el de la guerra).

Figura 9. L'evolució dels preus interiors i del tipus de canvi a França, 1913-1929 (escalasemilogarítmica, 1913 = 100)

Nota: el tipus de canvi està expressat en dòlars per franc.

El cas de França –i el de la majoria de països que van adoptar una paritat in-

ferior a la d'abans de la guerra– és diferent. També ho eren les condicions del

país després de la guerra. Entre 1913 i 1919, la quantitat de diner en circulació

Un jove John M. Keynes es va oposar amoltes de les decisions que en matèria de

política econòmica van ser clau en el períoded'entreguerres.


i els preus havien augmentat més a França que al Regne Unit i el franc havia

perdut més valor que la lliura. Les autoritats havien decidit, a més de comen-

çar a pagar indemnitzacions a les víctimes de guerra, iniciar ràpidament la re-

construcció del país. Per a fer-ho, els responsables governamentals es van co-

mençar a endeutar a encara més a partir de l'emissió�de�deute�a�curt�termini.

Evidentment, el país estava obligat a liquidar el deute contret amb l'exterior

i, a partir d'una llei de l'any 1920, també havia de retornar els avançaments

que li havia fet el Banc de França. Tot i això, les autoritats no dubtaven a com-

plir els seus compromisos. Els alemanys pagarien. Però la realitat va ser una

altra. I la situació financera del país es va tornar cada vegada més complicada.

Sense recursos, amb un nivell de despesa elevat, un deute flotant en augment

i creixents dificultats perquè el públic acceptés les noves emissions de deute,

les autoritats franceses van acabar recorrent una vegada més a les emissions

de�diner�del�Banc�de�França. Però això tenia conseqüències. Augmentava la

massa monetària en circulació. Feia pujar els preus. Afeblia el valor exterior

del franc. Minava la confiança del públic.

Un repàs detallat de l'evolució anual dels preus i del tipus de canvi a França

matisarien el breu relat que acabem de fer (figura 8). Després de 1918, ni els

preus van augmentar de manera permanent ni el valor exterior del franc va

disminuir sense parar. En alguns casos, la millora puntual de les finances pú-

bliques o una perspectiva més favorable sobre els pagaments alemanys atura-

ven l'augment de preus i enfortien el valor exterior del franc i a l'inrevés, en

un procés en què no sempre és fàcil establir la direcció de causalitat d'aquestes

dues variables. Però la realitat és que la situació financera i monetària no es va

estabilitzar fins a mitjan la dècada de 1920. Entre 1925 i 1926, els preus encara

van tornar a pujar, mentre que el valor exterior del franc disminuïa. Era una

conseqüència de les fortes sortides de capital motivades en part per l'amenaça

d'un impost sobre el capital i unes expectatives creixents sobre un retorn al

patró or per sota la paritat d'abans de la guerra. El clima�d'inestabilitat�polí-

tica que vivia el país tampoc no contribuïa gaire a millorar la confiança en

les possibilitats de França per a aconseguir-ho: entre març de 1924 i juliol de

1926 hi va haver uns 11 governs diferents i entre la tardor de 1925 i l'estiu de

1926, 8 ministres de finances diferents.

La crisi del franc es va resoldre a partir precisament de juliol de 1926, després

de la creació d'un govern d'unitat nacional. Aquest govern estava presidit pel

conservador Raymond�Poincaré, que, a més, actuava com a ministre de fi-

nances i tenia plens poders pel que fa a la política econòmica. El nou Govern

va decretar una reducció�de�la�despesa�pública i un augment�dels�impostos

indirectes. També va decidir consolidar el deute flotant, és a dir, va convertir

el deute de curt termini a llarg termini, amb un tipus d'interès atractiu. Els

capitals van tornar i el franc es va recuperar immediatament. Finalment, el

1926 França tornava de facto al patró or, però amb una valor en or del franc

que només era un 20% del que havia estat abans de la guerra.


Taula 10. Producció industrial, exportacions i producte interior brut a Alemanya, França i el Reg-ne Unit, 1920-29 (1913 = 100)

1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929

1.�Producció�industrial

Alemanya 61 74 80 52 78 92 89 111 114 115

França 66 54 82 92 110 109 125 n. d. n. d. 142

Regne Unit 98 80 92 98 108 113 107 123 120 126

2.�Volum�d'exportacions

Alemanya 37 44 61 53 51 65 72 73 83 92

França 86 83 86 103 119 124 134 146 148 147

Regne Unit 71 49 68 75 76 75 67 77 80 81

3.�Producte�interior�brut

Alemanya 72 80 87 72 85 94 97 106 111 111

França 87 84 99 104 117 117 120 118 126 134

Regne Unit 95 87 92 95 98 103 99 107 109 112

Fonts: Holtfrerich (1986, pàg. 182), Mitchell (1988, pàg. 434), Makinen i Woodward (1990, pàg. 156), Maddison (1991, pàg.210-211), Feinstein, Temin, Toniolo (1997, pàg. 56) i A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/.

Les dificultats financeres i monetàries que va viure el país van condicionar

el retorn de França al sistema de patró or. Però això només és una part de

la història. Les autoritats haurien pogut seguir una altra opció. Per exemple,

haurien pogut augmentar la recaptació tributària via impostos i així evitar els

persistents dèficits pressupostaris i el recurs a la monetització del deute públic.

Tanmateix, aquesta decisió segurament hauria afeblit la posició francesa en

relació amb les demandes de reparacions de guerra. Tampoc no hi havia un

consens polític sobre la despesa social que calia fer i els tipus d'impostos que

es podien augmentar. I una cosa semblava cada vegada més evident: a mesu-

ra que el franc s'anava allunyant de la seva paritat d'abans de la guerra més

evident era que els governs no estaven disposats a desenvolupar una política

fortament deflacionista, necessària per a revertir la situació. Contràriament

al Regne Unit, les autoritats franceses havien optat per assumir�la�inflació

acumulada i establir�un�tipus�de�canvi�inferior�al�de�preguerra. Això per-

judicava els posseïdors de saldos en francs. Però tenia uns costos econòmics

i socials molt menors. En efecte, durant la dècada de 1920, les exportacions

franceses van augmentar, esperonades per la depreciació del tipus de canvi. La

inversió industrial es va recuperar, afavorida per la marxa de l'exportació i per

uns tipus d'interès real molt baixos (taula 10). I, finalment, l'atur va disminuir:

si l'any 1920 el 2,7% de la força laboral estava desocupada l'any 1926 aquest

percentatge era de l'1,2% (taula 9).




El cas d'Alemanya, encara que excepcional en molts aspectes, il·lustra i exem-

plifica el procés d'estabilització monetària dels països que havien patit hiperin-

flació i que havien tornat al patró or amb una paritat que estava extraordinàri-

ament allunyada a la d'abans de la guerra. Però n'hem parlat anteriorment i no

sembla necessari tornar a insistir-hi. Potser més rellevant és observar si aquesta

opció va ajudar a la recuperació econòmica d'Alemanya i a la resta de països

d'aquest grup. Les dades de la taula 10 posen de manifest progressos molt no-

tables en la producció industrial, les exportacions i el PIB d'Alemanya entre

1923 i 1929, superior als de França i la Gran Bretanya durant el mateix perío-

de. Però aquesta trajectòria sembla estar vinculada no solament a la paritat de

la moneda, sinó també, i potser sobretot, a l'arribada�de�capital�exterior.

2.3. La feblesa del patró or restaurat

Amb paritats i moments diferents segons cada país, el fet és que després d'un

període de tipus de canvi flexibles el sistema de patró canvi or va acabar essent

adoptat per les economies principals del moment i per un gran nombre de paï-

sos. La taula 11 informa de l'any en què oficialment (i no de facto) es va produir

el retorn a aquest sistema monetari. La generalització en el procés d'adopció

no significa absència de problemes�i�febleses�en�el�patró�or�restaurat. Com a

mínim n'hi ha dues que s'han de destacar. La primera d'aquestes febleses s'ha

de relacionar amb la manca de coordinació i l'elecció de paritats�inadequades

en el procés d'estabilització. En aquest sentit, diversos autors han destacat la

poca atenció que els governs van mostrar en la determinació de la nova pari-

tat. Cada país hauria fixat la seva moneda en funció dels seus propis interessos

financers i polítics, sense coordinació amb la resta de països i moltes vegades

sense tenir massa present el nivell de preus i costos interns. D'aquesta mane-

ra, en el procés d'estabilització algunes monedes haurien tornat al sistema de

patró or a una paritat superior a la que els correspondria, com va ser el cas de

la Gran Bretanya, mentre que altres es van estabilitzar en moments de baixa

cotització i, per tant, estaven sotsvalorades, com va ser el cas de França.

Taula 11. La restauració del patró or en el període d'entreguerres segons l'any de retorn oficial

País Any País Any

El Salvador 1920 Argentina 1927

Nicaragua 1922 Paraguai 1927

Costa Rica 1922 Veneçuela 1927

Haití 1922 Índia 1927

Estats Units 1922 Dinamarca 1927

Àustria 1923 Bulgària 1927

Colòmbia 1923 Equador 1927

Suècia 1924 Polònia 1927

Font: Marichal (2010, pàg. 393-394)


País Any País Any

Alemanya 1924 Brasil 1928

Austràlia 1925 Noruega 1928

Regne Unit 1925 Grècia 1928

Irlanda 1925 Uruguai 1928

Finlàndia 1925 Itàlia 1928

Hongria 1925 França 1928

Iraq 1925 Nova Zelanda 1929

Egipte 1925 Txecoslovàquia 1929

Mèxic 1925 Bolívia 1929

Sud-àfrica 1925 Romania 1929

Holanda 1925 Japó 1930

Suïssa 1925 Portugal 1931

Canadà 1926 Iugoslàvia 1931

Xile 1926 Perú 1931

Guatemala 1926 Hondures 1931

Bèlgica 1926 Filipines 1933


Aquests fets tenien conseqüències. L'existència d'unes paritats que no sempre

eren les més adequades, i l'impacte de la mateixa guerra, van fer que el sistema

de patró or funcionés pitjor que abans del conflicte bèl·lic. I més important

encara: els governs de postguerra no�sempre�estaven�disposats�a�fer�els�ajus-

tos que preveia i requeria el sistema de patró or per a garantir-ne el funciona-

ment correcte. El context social i polític havia canviat. Els països amb dèficit

havien de dur a terme polítiques deflacionistes per tal de tornar a equilibrar

la seva balança de pagaments. No sempre era fàcil, atesos els costos socials

que aquestes polítiques provocaven. Els que tenien superàvit havien de per-

metre les sortides d'or. No ho van fer i majoritàriament van aplicar polítiques

d'esterilització de les reserves. Aquest comportament perjudicava, sens dubte,

els països deficitaris i obligava aquests darrers a aplicar mesures encara més

deflacionistes.

Taula 12. La distribució de les reserves d'or dels bancs centrals i dels estats (percentatge sobre eltotal)

Països 1918 1925 1929

Estats Units 39,0 44,4 37,8

Gran Bretanya 7,7 7,8 6,9

Font: Eichengreen (2000, pàg. 93)

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Esterilitzaci%C3%B3

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Esterilitzaci%C3%B3


Països 1918 1925 1929

França 9,8 7,9 15,8

Alemanya 7,9 3,2 5,3

Altres 36,7 36,7 34,2

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Eichengreen (2000, pàg. 93)

La desigual�distribució de les reserves d'or i un sistema�monetari que depenia

molt més d'algunes monedes de reserva constituïen la segona de les febleses

del patró or restaurat. En part vinculat al que acabem d'assenyalar, durant la

dècada de 1920 les reserves d'or, i atenent les necessitats de cada país, van que-

dar distribuïdes molt desigualment. Els Estats Units i França, que experimen-

taven superàvits comercials i entrades d'or, van aconseguir acumular un per-

centatge molt elevat de les reserves mundials d'aquest metall preciós. Si l'any

1913 concentraven el 54% d'aquestes reserves, l'any 1929 ja representaven el

68% del conjunt de les reserves mundials d'or. En canvi, la Gran Bretanya,

amb una paritat sobrevalorada i dificultats per a exportar els seus productes, va

veure com en termes relatius les seves reserves minvaven. El 1929 només tenia

el 7% de les reserves àuries mundials (taula 12). Aquest era un fet especialment

important ateses les característiques del nou patró or restaurat. L'existència del

patró canvi or havia fet que molts països tinguessin les seves reserves en lliures

convertibles en or. I això augmentava les pressions sobre Londres. Si aquests

països es decidien a canviar lliures per or, el Banc d'Anglaterra es podria veure

sotmès a importants pressions. I això, com veurem més endavant, és el que

va passar l'any 1931.

El Banc d'Anglaterra als anys del patró canvi or


3. El creixement econòmic al món durant la dècada de1920

3.1. Una panoràmica general

Els apartats anteriors haurien d'haver contribuït a posar de manifest que la tra-

jectòria de l'economia internacional posterior a 1914 va estar molt condicio-

nada per la Primera Guerra Mundial i les transformacions que aquest conflicte

va generar. És en aquest context que s'explica la desacceleració que va patir

l'economia mundial (taula 13). I també el modest�creixement�europeu. Si

entre 1870 i 1913 el PIB per capita d'Europa havia augmentat a una taxa anual

de l'1,2%, entre 1913 i 1929 només ho faria en un 0,8%. El Vell Continent

no va ser l'únic que va experimentar un creixement molt moderat. Segons les

dades disponibles, el creixement del PIB per capita encara va ser més modest a

Oceania, on va augmentar a una taxa anual del 0,3%. És una conseqüència dels

problemes existents en els mercats internacionals d'alguns productes agraris

després de la fi de les hostilitats.

Taula 13. Producte interior brut (PIB), població i PIB per capita a diverses regions del món,1913-1929 (taxes de creixement anual acumulatiu,%)

Europa1 Amèricadel Nord2

Oceania3 AmèricaLlatina4

Àsia oriental5 Món6

1.�Producte�interior�brut

1870-1913 2,19 3,94 3,59 3,63 1,26 2,2

1913-1929 1,20 3,07 1,90 3,29 1,64 1,8

2.�Població

1870-1913 0,96 2,05 2,49 1,77 0,53 0,8

1913-1929 0,44 1,44 1,77 1,77 0,76 0,8

3.�Producte�interior�brut�per�capita

1870-1913 1,22 1,85 1,08 1,83 0,73 1,4

1913-1929 0,76 1,60 0,13 1,50 0,87 1,1

1: 38 països; 2: 2 països; 3: 2 països; 4: 8 països; 5: 10 països; 6: 60 països.Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/

La Primera Guerra Mundial no va tenir, evidentment, el mateix tipus d'impacte

a tot arreu. A l'altre costat de l'Atlàntic, i sempre en relació amb els anys an-

teriors del conflicte, tant el PIB com el PIB per capita també van alentir el seu

avenç. Ara bé, durant el període 1913-1929 el ritme de creixement dels Estats

Units va ser molt elevat, superior al de la resta de regions del món per a les

quals es disposa de dades. Sense ser tan espectacular, el cas de l'Amèrica Llati-



na, també mereix destacar-se en la mesura que va tenir un creixement del PIB

per capita no tan allunyat del de l'Amèrica del Nord. A l'Àsia oriental, les grans

economies de la regió (l'Índia i la Xina) van mantenir ritmes de creixement

propers als assolits en períodes precedents, mentre que el Japó va obtenir be-

neficis importants d'una Europa en guerra. Com a conseqüències, tant el PIB

com el PIB per capita d'aquesta regió van créixer més que abans de la guerra.

Considerada globalment, l'Àsia oriental tanmateix va seguir experimentant

augments del PIB per capita molt moderats, inferiors a l'1% anual.

3.2. Els feliços anys vint a Europa i als Estats Units

Les tendències generals amaguen trajectòries diverses, tant en l'espai com en

el temps. Només cal repassar ràpidament l'evolució del PIB per capita en els

països que després de la Gran Guerra formaven el mapa de la Vella Europa per

a comprovar-ho. L'heterogeneïtat de les experiències és evident. Les dades ex-

posades en la taula 14 mostren des de trajectòries marcadament negatives com

les de l'URSS, Romania i, sobretot, Bulgària –amb una davallada molt conside-

rable del PIB per capita–, fins a experiències de creixement força reeixides com

les de Suïssa, Grècia o Txecoslovàquia. Les causes que expliquen la trajectò-

ria d'uns i altres són distintes. Per exemple, l'evolució de l'URSS entre 1913 i

1929 és impossible d'explicar, com més endavant assenyalarem, sense atendre

l'impacte devastador que per a aquest immens territori van tenir la Primera

Guerra Mundial i la Guerra Civil posterior a la Revolució d'Octubre de 1917. El

cas de Txecoslovàquia, en canvi, es fa difícil d'entendre si no es té present que

des de mitjan dècada de 1920 l'activitat manufacturera del nou Estat, edificat

sobre la part més industrialitzada de l'antic Imperi dels Habsburg, va experi-

mentar un fort creixement. I per a entendre'l millor cal esmentar també l'èxit

de la reforma agrària que es va iniciar amb la legislació de 1919 i 1920.

Taula 14. El PIB per capita a Europa i als Estats Units d'Amèrica, 1870-1929

Nivells en dòlars internacionalsGeary-Khamis de 1990

Taxes de creixementanual acumulatiu (%)

Nivells en relació amb els EstatsUnits d'Amèrica (EUA = 100)

Països/regions 1913 1920 1924 1929 1870-1913 1913-1929 1913 1920 1924 1929

Europa�nord-occidental 3.954 3.414 4.023 4.700 74,6 61,5 64,5 68,1

Alemanya 3.648 2.796 3.199 4.051 1,6 0,7 68,8 50,3 51,3 58,7

Àustria 3.465 2.412 3.163 3.699 1,5 0,4 65,4 43,4 50,7 53,6

Bèlgica 4.220 3.962 4.638 5.054 1,1 1,1 79,6 71,4 74,4 73,3

França 3.485 3.227 4.179 4.710 1,5 1,9 65,7 58,1 67,1 68,3

Irlanda 2.736 n. d. 2.569 2.824 1,0 0,2 51,6 n. d. 41,2 40,9

Països Baixos 4.049 4.220 4.895 5.689 0,9 2,2 76,4 76,0 78,5 82,5

Regne Unit 4.921 4.548 4.921 5.503 1,0 0,7 92,8 81,9 79,0 79,8

Suïssa 4.266 4.314 5.039 6.332 1,7 2,5 80,5 77,7 80,8 91,8

n. d.: no es disposa de dades.Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/

L'evolució de l'URSS entre 1913 i 1929 ésimpossible d'explicar sense atendre l'impactedevastador que per a aquest immens territori

van tenir la Primera Guerra Mundial i laposterior Guerra Civil.






Països/regions 1913 1920 1924 1929 1870-1913 1913-1929 1913 1920 1924 1929

Escandinàvia 2.935 2.971 3.280 3.909 55,4 53,5 52,6 56,7

Dinamarca 3.912 3.992 4.528 5.075 1,6 1,6 73,8 71,9 72,7 73,6

Finlàndia 2.111 1.846 2.224 2.717 1,4 1,6 39,8 33,2 35,7 39,4

Noruega 2.447 2.739 2.715 3.387 1,4 2,1 46,2 49,3 43,6 49,1

Suècia 3.073 3.111 3.407 4.145 1,9 1,9 58,0 56,0 54,7 60,1

Europa�del�sud 2.224 2.254 2.459 2.795 42,0 40,6 39,4 40,5

Espanya 2.056 2.177 2.331 2.739 1,2 1,8 38,8 39,2 37,4 39,7

Grècia 1.592 1.433 2.057 2.342 1,4 2,4 30,0 25,8 33,0 33,9

Itàlia 2.564 2.587 2.765 3.093 1,3 1,2 48,4 46,6 44,4 44,8

Portugal 1.250 1.229 1.401 1.610 0,6 1,6 23,6 22,1 22,5 23,3

Europa�oriental 1.592 n.�d. n.�d. 1.663 30,0 n.�d. n.�d. 24,1

Albània 811 n. d. n. d. 926 1,4 0,8 15,3 n. d. n. d. 13,4

Bulgària 1.534 n. d. 909 1.180 1,4 –1,6 28,9 n. d. 14,6 17,1

Hongria 2.098 1.709 1.912 2.476 1,5 1,0 39,6 30,8 30,7 35,9

Iugoslàvia 1.057 1.031 1.158 1.364 1,3 1,6 19,9 18,6 18,6 19,8

Polònia 1.739 n. d. n. d. 2.117 1,4 1,2 32,8 n. d. n. d. 30,7

Romania 1.741 n. d. n. d. 1.152 1,5 -2,6 32,8 n. d. n. d. 16,7

Rússia 1.488 n. d. n. d. 1.386 1,1 -0,4 28,1 n. d. n. d. 20,1

Txecoslovàquia 2.096 1.933 2.353 3.042 1,4 2,4 39,5 34,8 37,7 44,1

Europa 2.438 n.�d. n.�d. 2.754 1,2 0,8 46,0 n.�d. n.�d. 39,9

Estats�Units 5.301 5.552 6.282 6.899 1,8 1,7 100,0 100,0 100,0 100,0

n. d.: no es disposa de dades.Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/

Malauradament, aprofundir en la trajectòria econòmica de tots i cadascun dels

estats que formaven l'Europa de postguerra és fora del l'abast d'aquest apartat.

Per a fer-ho seria necessari introduir un nombre molt elevat de variables, mol-

tes vegades particulars a cada país. Però la presència de factors específics no

significa l'absència d'elements comuns. Dos factors ajuden a entendre una mi-

ca millor l'heterogeneïtat de les experiències que es presenten en la taula 14. El

primer és, sens dubte, l'impacte que en cada país van tenir el conflicte bèl·lic

i les condicions imposades en els tractats de pau que el van seguir. Així, per

exemple, el manteniment�de�la�neutralitat oferia la possibilitat d'augmentar

Els beneficis de laneutralitat

No sembla estrany, per exem-ple, observar que entre el grupde països que més van créixerentre 1913 i 1929 es trobessinDinamarca, Espanya, Noruega,els Països Baixos, Suècia o Su-ïssa, territoris que es van man-tenir neutrals durant els anysd'hostilitats.



les exportacions i, en conseqüència, la producció domèstica. També prevenia

de les destruccions associades a la guerra. I, finalment, evitava els problemes

financers i d'endeutament que estava originant el conflicte.

Les dades de la taula 14 també posen de manifest un altre fet: haver�perdut

la�guerra�no�era�el�mateix�que�haver-la�guanyat. En general, el creixement

econòmic de les potències centrals, afectades per pèrdues territorials, indem-

nitzacions de guerra i processos hiperinflacionaris, va ser més moderat que el

dels principals països vencedors, mentre que entre aquests darrers la recupe-

ració britànica va ser decebedora.

Per la posició que tenia el Regne�Unit en l'economia internacional, aquest

fet mereix alguns comentaris, referits sobretot a la marxa del sector manufac-

turer de l'antic taller del món i que amplien el que hem assenyalat en apar-

tats anteriors. La vigília de la Primera Guerra Mundial, la indústria britànica,

que ocupava més del 40% de la població activa, contribuïa en més del 70%

a les exportacions britàniques i feia el 45% de les vendes a l'exterior, enca-

ra continuava estant molt orientada cap a sectors i tecnologies de la Prime-

ra Revolució Tecnològica. A més de dificultar les transformacions necessàries,

l'inici de les hostilitats també havia suposat l'augment de la capacitat produc-

tiva en sectors com el ferro i l'acer, la mineria de carbó o la construcció de

vaixells. L'acabament del conflicte bèl·lic va facilitar la represa de l'activitat

industrial. Però de manera relativament modesta. Amb uns sectors amb excés

de capacitat i una estructura relativament envellida, els industrials britànics

van veure com la guerra havia afavorit l'emergència de nous competidors i ha-

via fet més difícil l'accés als antics mercats: era la conseqüència dels processos

d'industrialització�per�substitució�d'importacions i el proteccionisme�ele-

vat del període. Si a això sumem el fet que la lliura esterlina es va estabilitzar a

la mateixa paritat d'abans de la guerra podem entendre per què el PIB per capita

del Regne Unit només va créixer a una taxa anual del 0,7% entre 1913 i 1929.

La política monetària és precisament el segon factor que ajuda a entendre

l'existència de diferents pautes de creixement econòmic a l'Europa de post-

guerra. L'anàlisi que hem fet sobre el retorn del patró or després de la Gran

Guerra ja ho ha posat de manifest. Així, el creixement intens de l'economia

francesa es fa difícil d'interpretar sense tenir present la depreciació del franc

i el retorn al patró or amb una moneda depreciada. De la mateixa manera, el

creixement econòmic al Regne Unit no es pot explicar sense fer referència a la

política deflacionista i el retorn a la paritat de postguerra. Ara només és neces-

sari afegir que alguns historiadors econòmics han qüestionat la preeminència

que generalment s'ha atorgat als factors monetaris en l'anàlisi de l'economia

britànica d'abans de 1929. Sens dubte, el decebedor creixement del Regne Unit

va estar influït per altres factors. I alguns d'ells tot just els acabem d'assenyalar.

Però també sembla evident que l'elecció d'un tipus�de�canvi�més�realista –

i, per tant, inferior a la paritat d'abans de la guerra– hauria pogut afavorir un

creixement econòmic més alt amb uns costos socials inferiors. Aquests matei-

xos historiadors econòmics han argumentat, a més, que els països escandinaus


van tenir un creixement vigorós, malgrat haver seguit una política monetària

similar a la britànica. I tenen raó. Però Dinamarca, Noruega i Suècia també

van mantenir una posició de neutralitat durant el conflicte. I, almenys en els

dos primers casos, la política deflacionista va fer sentir el seu impacte sobre la

producció industrial i l'ocupació de tots dos països.

En fi, les experiències de creixement a l'Europa posterior a 1913 van ser molt

heterogènies. Però gairebé totes compartien un element comú: l'any 1929 la

gran majoria dels països del Vell Continent tenien un PIB�per�capita que era

més�elevat que el de l'any 1913.

No és un fet menor. La destrucció bèl·lica, la reorganització territorial o els

problemes monetaris i financers derivats de la guerra i de la immediata post-

guerra no van aturar el creixement econòmic a l'Europa dels anys vint. A mit-

jan aquesta dècada, la majoria de països bel·ligerants ja havien recuperat el

nivell d'ingressos per persona que tenien abans d'esclatar la guerra i a partir

d'aleshores no van fer altra cosa que augmentar-los. A mesura que avançava

el decenni, alguns països d'Europa van començar a viure els seus particulars

feliços�anys�vint.

Taula 15. Productivitat mesurada en PIB per hora/home a diversos països, 1870-1929

Països 1870-1890 1890-1913 1913-1929

Alemanya 1,9 1,9 1,4

Àustria 1,8 1,7 0,8

Bèlgica 1,6 0,9 1,8

Dinamarca 1,7 2,1 2,6

Estats Units 1,6 2,2 2,4

Finlàndia 1,3 2,2 2,2

França 1,4 1,7 2,4

Itàlia 0,8 2,4 2,1

Japó 2,0 1,7 3,5

Països Baixos 1,6 1,1 2,9

Regne Unit 1,4 1,0 1,5

Noruega 1,6 1,7 2,8

Suècia 1,6 1,9 1,6

Suïssa 1,5 1,4 3,2

Font: Maddison (1991, pàg. 181)


Les bases d'aquest creixement econòmic de l'Europa de postguerra s'han de

vincular fonamentalment al canvi tècnic. I per ser més precisos a la difusió

de sectors i tecnologies pròpies de la Segona�Revolució�Tecnològica, sobre-

tot de l'electricitat i del motor de combustió interna. Aquest procés de difusió

havia començat abans de les hostilitats. I una vegada finalitzat el conflicte es

va reprendre i intensificar, en bona mesura gràcies a la introducció de nous

productes i noves tècniques que abaratien els motors elèctrics, els tractors o els

camions. Electrificació i motorització són sinònims de mecanització i també

de millores en el transport. Durant la dècada de 1920, uns i altres van perme-

tre millores en la productivitat del treball i d'aquesta manera augmentar els

ingressos de la població (taula 15). El procés que estem descrivint es va veure

reforçat per la incipient difusió, encara que lenta, d'una altra innovació: la ca-

dena�de�muntatge. Aquesta nova forma d'organitzar la producció va permetre

augments encara més impressionants de la productivitat del treball i també

reduccions enormes en el preu de venda. En el sector agrari, el creixement en

la productivitat del treball va córrer en paral·lel a un increment de la produc-

tivitat de la terra, en part gràcies a la incipient difusió del tractor però sobretot

a causa d'un augment en l'ús d'adobs artificials.

Vegeu també

La Segona Revolució Tecno-lògica s'ha tractat en el sub-apartat 1.2 del mòdul "Crei-xement, convergència i diver-gència a la Primera Globalitza-ció (1820-1914)" d'aquesta as-signatura.

El canvi tècnic va anar acompanyat de canvi�estructural. A Europa, la produc-

ció agrària es va multiplicar per 1,4 entre 1920 i 1929, mentre que la industrial

ho va fer per 1,7 durant el mateix període. Com a conseqüència, la demanda

de treball agrari va disminuir en relació amb la d'altres sectors de l'economia

i, per tant, el nombre d'ocupats agraris va minvar en relació amb el total de la

força laboral. El sector�serveis i la indústria van experimentar una tendència

contrària. Aquesta circumstància va reforçar el creixement econòmic, atès que

la productivitat del treball en el sector industrial tendia a ser més elevada que

en l'agrari.

L'adopció de noves tecnologies i un augment de la població industrial van aca-

bar portant cap a un creixement de l'economia europea relativament intens

al llarg de la dècada de 1920. Durant el període 1920-1924, el PIB per capita

a l'Europa occidental va créixer a una taxa anual acumulativa del 3,2%, men-

tre que entre aquesta darrera data i l'any 1929, el creixement anual va ser del

3,1%. Són ritmes de creixement molt vigorosos, superiors fins i tot als assolits

pels Estats Units (2,4% i 2,9%, respectivament). Com a conseqüència, la dèca-

da de 1920 va ser una època de convergència amb la potència nord-america-

na, d'escurçament de les distàncies acumulades durant el conflicte bèl·lic. Uns

progressos insuficients. En termes d'ingressos per capita, el 1929 la distància

entre el conjunt del Vell Continent i els Estats Units encara era superior a la de

1913. I més encara. En alguns casos, el creixement econòmic s'havia fet molt

dependent de les arribades de capital procedent dels Estats Units, la potència

econòmica principal del món.

Així és. La Primera Guerra Mundial havia reforçat, com ja hem assenyalat en

apartats anteriors, el lideratge dels Estats Units en l'economia mundial. Pro-

veïdors d'armes, aliments i altres productes estratègics, les seves exportacions

La recuperació econòmica dels anys vint vaestar estretament vinculada al canvi tècnic i a la

implantació de la cadena de muntatge.


van experimentar una forta expansió durant els anys del conflicte. A l'auge

comercial també hi va contribuir la retirada�europea�dels�mercats�mundi-

als a partir de 1914. Amb un superàvit creixent de la balança comercial i de

pagaments, els Estats Units aviat van poder exercir de creditors�mundials.

L'acabament de les hostilitats no va significar la pèrdua d'embranzida del país.

L'economia nord-americana, com la d'altres països europeus, va patir una for-

ta crisi durant el període 1920-1921 i alguna interrupció més els anys 1924 i

1927. La crisi de 1920-1921 va estar molt vinculat amb la política deflacionista

de les autoritats monetàries del país. La de 1924 i 1927 en part també. Però

si consideren tota la dècada de 1920 en conjunt, la intensitat del creixement

nord-americà va ser innegable (2,4%) i superior tant al del període 1870-1913

com al dels anys 1913-1929.

Les bases d'aquest creixement estan vinculades, com a l'Europa dels anys vint,

a la difusió de les innovacions i sectors propis de la Segona Revolució Tecno-

lògica. No sembla necessari tornar a repetir de quina manera uns i altres con-

tribuïen al creixement econòmic. Però sí que és important destacar alguns as-

pectes rellevants. A la vigília de la Primera Guerra Mundial, l'energia�elèctrica

i la seva aplicació a l'activitat industrial, la indústria�automobilística o l'ús

de la cadena�de�muntatge havien tingut una difusió més gran als Estats Units

que a l'altre costat de l'Atlàntic. I als anys vint no farien sinó consolidar de

manera definitiva el model tecnològic sorgit durant les darreres dècades del

segle XIX. L'any 1929 gairebé el 80% de tota la tracció mecànica de la indústria

nord-americana ja estava vinculada a l'ús de l'electricitat com a força motriu,

mentre que el nombre d'automòbils registrats en aquest país ja superava la

xifra de 20 milions d'unitats. L'ús�creixent�de�l'automòbil, cada vegada més

econòmic, impulsava la construcció residencial. L'electricitat, present en un

nombre creixent de llars, obria les portes a l'expansió dels electrodomèstics. I

la ràdio, filla de l'electricitat, anunciava nous productes de consum. L'adopció

d'innovacions tecnològiques i organitzatives a les fàbriques, especialment la

cadena de muntatge, permetia augmentar�la�productivitat�del�treball. Les

millores de productivitat impulsaven a l'alça els salaris. I l'alça�salarial afavo-

ria la demanda de més béns i serveis. La roda del creixement semblava haver

començat a rodar, i ningú pensava que pogués aturar-se.


Figura 9. Productivitat i salaris a la indústria dels Estats Units d'Amèrica (1920 = 100)


Una il·lusió quan s'analitza amb una mica més de detall l'economia nord-ame-

ricana dels feliços anys vint. Els salaris van créixer però menys que la produc-

tivitat del treball (figura 9). Els preus de venda dels productes manufacturats

van disminuir molt poc. I, en conseqüència, els beneficis�empresarials�van

augmentar de manera molt intensa. O dit d'una d'altra manera: les rendes del

capital van augmentar més que les rendes del treball. I, per tant, la distribució

de la renda als Estats Units es va fer més desigual. Si l'any 1920, el 10% de la

població que tenia més ingressos concentrava el 38% de tota la renda nord-

americana, l'any 1929 ja concentrava gairebé el 44% d'aquesta renda (figura

10). Aquesta distribució desigual de les millores derivades de la productivitat

del treball va tenir diverses conseqüències. Les que ara ens interessa destacar

són les que estan relacionades amb l'evolució de la demanda de béns i serveis

i la inversió dels beneficis.

Figura 10. Percentatge de la renda en mans del 10% i de l'1% més ric de la població delsEstats Units d'Amèrica, 1913-1940


Per començar, l'avenç moderat dels salaris va alentir la capacitat de consum

de la població nord-americana i la capacitat de compra no va poder créixer al

mateix ritme que ho va fer la producció. Aquest fet tenia un impacte important

sobre les expectatives i les decisions d'inversió. Els empresaris van començar

a situar els seus beneficis en altres sectors d'activitat. Un d'aquests va ser el

sector�immobiliari. L'altre va ser el sector�financer. Aquest és el que va acabar


concentrant bona part dels beneficis empresarials, sobretot després de l'esclat

de la bombolla immobiliària de Florida l'any 1925. El destí d'aquests capitals va

ser divers. Una part es van utilitzar per a atorgar crèdits al consum i, per tant,

servien per a finançar les compres dels mateixos productes manufacturats. Es

tractava d'una solució parcial i difícil que pogués garantir un creixement de la

capacitat adquisitiva de la població a partir de bases sòlides. Però el fenomen

va ser important. A finals de la dècada de 1920, prop del 60% d'automòbils i

electrodomèstics es compraven�a�crèdit.

Els coetanis aviat es van adonar del que havia estat succeint. Marriner S. Eccles(1890-1977), president de la Reserva Federal dels Estats Units entre novembre de 1934i febrer de 1948, ho explicava en les seves memòries. Començava assenyalant la impor-tància de mantenir la capacitat adquisitiva de la població a partir d'una distribució mésigualitària de la renda. I a continuació no s'estava d'afirmar el següent:

"En lloc d'aconseguir aquest tipus de distribució, vers 1929-1930 una bomba de succiógegant havia situat en poques mans una porció creixent de la riquesa generada. Aixòels va servir per a acumular capital. Però en treure poder adquisitiu als consumidors, elsestalviadors es van negar a si mateixos la demanda efectiva per als seus productes quepodia justificar una reinversió del capital acumulat en noves plantes. En conseqüència,com passa amb el pòquer quan les fitxes es concentren en menys mans, els companysde joc només poden continuar jugant si obtenen préstecs. Quan el seu crèdit s'acaba, eljoc queda aturat. Això és el que ens va passar als anys vint. Hem mantingut alts nivellsd'ocupació en aquest període amb l'ajuda d'una excepcional expansió del deute."

La descripció és prou entenedora. L'únic que cal afegir és, a més del finança-

ment del crèdit, que els beneficis empresarials també van tenir dues destinaci-

ons més. La primera va ser la inversió exterior, sobretot a Alemanya. La segona

va ser la compra d'accions a la borsa, un fenomen que va acabar alimentant

un procés especulatiu.

L'avenç moderat dels salaris va alentir la capacitat de consum de la població nord-americana i la capacitat de compra no vapoder créixer al mateix ritme que ho va fer la producció.


Com va afirmar l'economista italià Paolo Sylos-Labini (1920-2005):

"[...] a mesura que s'esgoten les ocasions d'inversió productiva [...] la massa de fons in-vertibles procedents dels beneficis i altres rendes en ràpid augment es dirigeixen primer[...] cap a altres països [...] i després cap a la borsa, especialment a l'adquisició d'accions,la cotització de les quals ja creixia pel seu compte perquè augmentaven els beneficis."

Durant la dècada de 1920, l'economia nord-americana va experimentar una

fase de creixement molt intens. Però les bases sobre les quals descansava aquest

creixement no semblaven ser gaire sòlides per a poder garantir-ne la continu-

ïtat. La Gran�Depressió�de�la�dècada�de�1930, de la qual parlarem més enda-

vant, s'ha de situar en aquest context de lent creixement dels salaris industri-

als en relació amb la productivitat del treball, fort augment de les inversions

financeres i, per acabar-ho d'arreglar, creixents dificultats en el sector agrari.

La dècada de 1920 no va ser un període que els camperols nord-americans,

ni tampoc de la resta del món, poguessin identificar precisament amb la pros-

peritat. Els problemes del sector agrari nord-americà i els de la resta del món

s'han de vincular amb l'excés�d'oferta, l'endeutament i el deteriorament�del

termes�d'intercanvi. El fenomen és relativament senzill d'explicar. La dismi-

nució de la producció europea i l'augment dels preus dels productes agraris

durant la Primera Guerra Mundial va afavorir una expansió de la superfície i

de la producció a la resta del món, incloent-hi els Estats Units. En aquestes

condicions, els camperols van demanar crèdits per a adquirir més terra i per

a poder mecanitzar i modernitzar les seves explotacions. Però l'acabament de

les hostilitats i la recuperació de la producció europea va comportar una crei-

xent oferta de productes agraris. En relació amb el període bèl·lic, els preus

van disminuir, tant en termes absoluts com en relació amb el dels productes

manufacturats. Com a conseqüència, la capacitat adquisitiva d'uns camperols

endeutats va tendir a disminuir. Més desequilibris per a l'economia nord-ame-

ricana dels feliços anys vint.

3.3. El creixement econòmic a l'Amèrica Llatina i Àsia

L'empitjorament dels termes d'intercanvi2 dels preus dels productes primaris

també va tenir importants conseqüències per a l'Amèrica Llatina. Una evi-

dència dels canvis que viurà la regió. En efecte, el període que transcorre en-

tre 1913 i 1929 és una època de creixement�moderat si es compara amb el

del període posterior a 1870. En canvi, si les referències són Europa, Ocea-

nia o Àsia, aleshores esdevé molt més robust. Però sobretot la Primera Guer-

ra Mundial i la dècada de 1920 constitueixen una etapa caracteritzada per

l'emergència de canvis substancials en les bases del creixement econòmic de la

regió. En el anys de la Primera Globalització, el model de creixement llatino-

americà s'havia basat en les exportacions de productes primaris, l'arribada de

capitals exteriors i una forta immigració europea. Aquest model va entrar en

crisi. El flux�migratori va quedar pràcticament aturat. Les exportacions van

créixer més lentament i es van tornar més dependents del mercat nord-ame-

ricà. Els preus dels productes exportats van tornar-se més volàtils i, sobretot,

van disminuir en relació amb els preus dels productes manufacturats. Les ba-

(2)Es refereix a l'evolució dels va-lors en un període de temps de lesexportacions d'un país calculats apartir dels valors de les importaci-ons que aquest país fa en el mateixperíode, observant les variacionsexistents.

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Tipus_de_canvi


lances comercials van tendir cap al desequilibri, un fet que va generar endeu-

tament amb l'exterior, especialment amb els Estats Units. L'activitat industrial

va fer notables progressos a la regió, però aquests van ser massa tímids per a

permetre una diversificació de les exportacions llatinoamericanes. Una vega-

da més a la base de moltes d'aquestes transformacions s'hi troba la Primera

Guerra Mundial.

Taula 16. El PIB per capita a l'Amèrica Llatina, 1913-1929




Països/regions 1913 1920 1924 1929 1870-1913 1913-1929 1913 1920 1924 1929

Argentina 3.797 3.473 4.055 4.367 2,5 0,9 71,6 62,6 65,1 63,3

Brasil 811 963 1.024 1.137 0,3 2,1 15,3 17,3 16,4 16,5

Xile 2.988 2.768 3.062 3.455 2,0 0,9 56,4 49,9 49,1 50,1

Colòmbia 1.236 1.255 1.255 1.505 n. d. 1,2 23,3 22,6 20,1 21,8

Mèxic 1.732 1.823 1.825 1.757 2,2 0,1 32,7 32,8 29,3 25,5

Perú 1.032 1.226 1.524 1.908 n. d. 3,9 19,5 22,1 24,5 27,7

Uruguai 3.310 2.674 3.397 3.847 1,0 0,9 62,4 48,2 54,5 55,8

Veneçuela 1.104 1.173 1.630 3.426 1,6 7,3 20,8 21,1 26,2 49,7

Costa Rica n. d. 1.624 1.709 1.582 n. d. n. d. n. d. 29,2 27,4 22,9

Cuba n. d. n. d. n. d. 1.639 n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. 23,8

El Salvador n. d. 932 1.017 1.041 n. d. n. d. n. d. 16,8 16,3 15,1

Guatemala n. d. 1.272 1.504 1.720 n. d. n. d. n. d. 22,9 24,1 24,9

Hondures n. d. 1.274 1.141 1.499 n. d. n. d. n. d. 22,9 18,3 21,7

Nicaragua n. d. 1.264 1.321 1.750 n. d. n. d. n. d. 22,8 21,2 25,4

Amèrica�Llatina�(8�països) 1.618 1.644 1.822 2.053 1,8 1,5 30,5 29,6 29,2 29,8

n. d.: no es disposa de dades.Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/.

L'esclat de la Gran Guerra va suposar una aturada de la inversió estrange-

ra, sobretot per part de la Gran Bretanya, però també de França i Alemanya.

Paral·lelament, els Estats Units van augmentar la seva influència econòmica

a la regió amb inversions en sectors estratègics, com el dels recursos naturals.

Les possibilitats de finançament dels desequilibris de les balances de pagament

també es va exhaurir quan els països bel·ligerants van abandonar la converti-

bilitat del patró or. A més, les peticions de cobrament dels préstecs a curt ter-

mini, que fins aleshores s'havien anat renovant sense massa problemes, van

provocar crisis financeres importants en alguns països de la regió. Finalment,

el mercat de béns va experimentar una forta contracció just després d'esclatar

el conflicte, tant pel que fa a les importacions com en relació amb les expor-

tacions. Afortunadament, en aquest darrer àmbit la tendència descrita aviat es

Exportacions

Al Brasil, per exemple, el co-merç d'exportació no es va co-mençar a recuperar fins des-prés de la guerra. En canvi, al'Argentina o a Xile, dos paï-sos que produïen béns que espodrien considerar estratègicsper als països bel·ligerants, hova començar a fer l'any 1916(taula 17).



va modificar. El valor de les exportacions va tendir a augmentar més que el de

les importacions i això va afavorir una tendència cap al superàvit comercial de

la regió. Evidentment, aquest procés no es va produir de manera homogènia.

Taula 17. Importacions (M), exportacions (X) i saldo comercial (SC) a diversos països del'Amèrica Llatina, 1913-1919

1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919

M 100 65 62 74 77 101 132

X 100 78 112 110 106 154 199

Arg

enti

na

SC 52 183 629 470 386 684 853

M 100 51 45 60 66 78 115

X 100 71 82 85 93 90 191

Bra

sil

SC -12 56 110 71 75 n. d. n. d.

M 100 82 50 68 108 132 122

X 100 76 83 130 180 184 76Xile

SC 24 11 60 106 130 107 -36

Notes: importacions (M) i exportacions (X) en números índex (1913 = 100) calculats sobre els valors corrents, expressats en lamoneda de cada país, a excepció de Xile i el Brasil, que ho estan en dòlars. El saldo comercial (SC) està expressat en milions depesos paper (Argentina) i milions de dòlars (Brasil i Xile).Fonts: Findlay i O'Rourke (2007, pàg. 432), completat amb Williams (1919, pàg. 438 i 451), Hardach (1986, pàg. 320) i Brauni altres (2000, pàg. 156-157).

La Primera Guerra Mundial va provocar un altre canvi rellevant: l'emergència

d'un�procés�d'industrialització�per� substitució�d'importacions. La inten-

sitat d'aquest procés va variar molt d'un país a un altre però les seves cau-

ses sempre eren les mateixes. El conflicte dificultava la importació de produc-

tes manufacturats, mentre que la demanda europea i la marxa favorable de

les exportacions mantenia la capacitat de compra de la població. En aques-

tes circumstàncies, alguns països van poder ampliar i expandir la seva base

industrial. Les indústries de béns de consum van prosperar, i en alguns ca-

sos es van desenvolupar nous sectors productius. La Gran Guerra podia afavo-

rir l'inici de processos d'industrialització per substitució d'importacions. Però

també podia frenar processos d'industrialització prèviament existents. La re-

ducció d'importacions de béns de capital i altres productes bàsics per a la in-

dústria va provocar l'estancament o la caiguda de la producció industrial a

l'Argentina i probablement també al Brasil i Xile.

Taula 18. Exportacions i industrialització a diversos països de l'Amèrica Llatina, 1913-1929

Exportacions Composició de la producció (%)

Taxes de creixement (%) En percentatge del PIB Sector primari Sector secundari

País 1870-1913 1913-1929 1913 1929 c1910 c1930 c1910 c1930

Argentina 5,2 1,1 6,8 6,1 49 33 22 30

Brasil 1,9 0,7 9,8 6,9 36 31 14 17

n. d.: no es disposa de dades; Argentina 1910 = 1900, Argentina 1930 = 1935; Veneçuela 1910 = 1920.Fonts: Maddison (1995, pàg. 236), Findlay i O'Rourke (2003, pàg. 41) i Salvucci (2006, pàg. 289).

Buenos Aires als anys vint. A l'Amèrica Llatina,la Primera Guerra Mundial va provocar

un altre canvi rellevant: l'emergència d'unprocés d'industrialització per substitució

d'importacions.


Exportacions Composició de la producció (%)

Taxes de creixement (%) En percentatge del PIB Sector primari Sector secundari

País 1870-1913 1913-1929 1913 1929 c1910 c1930 c1910 c1930

Colòmbia 2,0 2,6 n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d.

Mèxic 5,4 1,1 9,1 12,5 29 28 12 15

Perú 1,7 2,4 n. d. n. d. 39 43 18 15

Uruguai n. d. n. d. n. d. n. d. 44 40 37 44

Veneçuela n. d. 1,5 n. d. n. d. 35 37 8 14

Xile 3,4 1,5 n. d. n. d. n. d. 34 n. d. 16

n. d.: no es disposa de dades; Argentina 1910 = 1900, Argentina 1930 = 1935; Veneçuela 1910 = 1920.Fonts: Maddison (1995, pàg. 236), Findlay i O'Rourke (2003, pàg. 41) i Salvucci (2006, pàg. 289).

L'acabament de la guerra va capgirar alguns dels canvis provocats pel conflic-

te bèl·lic. Però només molt parcialment. El retorn a una certa estabilitat en

el comerç internacional va permetre als antics socis comercials europeus re-

cuperar una part de la quota de mercat que tenien abans que s'iniciessin les

hostilitats. Una part de la quota no vol dir tanmateix tota la quota. Les in-

dústries que s'havien començat a desenvolupar durant la guerra, i moltes ve-

gades també la resta del teixit industrial, van demanar el manteniment dels

elevats nivells de protecció�aranzelària que tenia la regió abans del conflic-

te. La protecció va augmentar i, en algun cas, fins i tot va superar els elevats

nivells de 1913. La novetat va ser que ara diversos governs van començar a

articular polítiques comercials que, més enllà de l'orientació fiscal, cercaven el

foment�de�la�indústria�local. D'altra banda, les restriccions que havien afectat

la producció industrial de països com l'Argentina o el Brasil van desaparèixer

en finalitzar el conflicte. Com a conseqüència, el procés d'industrialització va

continuar avançant a la regió durant la dècada de 1920. Les dades disponibles

indiquen, a més, que el creixement de la producció industrial va ser, almenys

en els principals països llatinoamericans, superior al creixement del conjunt

de l'economia. Una evidència de canvi estructural. Això no significa, és clar,

que la indústria hagués assolit posicions dominants en les economies llatino-

americanes (taula 18). Ni tampoc que l'economia de la regió s'hagués fet de-

pendent de la marxa del sector manufacturer. A finals de la dècada de 1920, el

motor del creixement econòmic encara eren les exportacions, les quals conti-

nuaven estan fonamentalment constituïdes per aliments i matèries primeres.

La fi de les hostilitats armades tampoc no va alterar la influència�creixent

que els Estats�Units estava aconseguint a la regió. Més aviat la va reforçar. En

l'àmbit comercial, els nord-americans, que abans de 1914 disposaven d'una

relació comercial preferent amb les zones geogràficament més properes, van

estendre la seva influència a la meitat sud del continent. No era sinó la con-

seqüència dels trastorns comercials provocats pel conflicte i el poc dinamisme

de britànics i alemanys durant els anys de postguerra. Però aquesta major in-

fluència també cal vincular-la a la importància creixent del comerç de produc-


tes manufacturats més elaborats, de béns de consum durador i de maquinària,

uns sectors en què els Estats Units tenien un avantatge�comparatiu. Pel que

fa al moviment de capitals, aquest país també va esdevenir la principal font

de capital exterior per a la regió. I això era un problema si l'economia nord-

americana començava a tenir dificultats.

Figura 11. Termes d'intercanvi a l'Amèrica Llatina, 1820-1950 (1900 = 100)

Font: Williamson (2004, pàg. 54)

Tanmateix, la regió s'enfrontava a un altre problema que era més important.

Durant la dècada de 1920, els preus dels productes�agraris�van�patir�fortes

oscil·lacions provocades, al seu torn, per fluctuacions en la demanda i l'oferta.

També van experimentar una reducció en relació amb els preus dels produc-

tes manufacturats que, una vegada més, cal relacionar amb l'existència de si-

tuacions d'excés d'oferta en alguns mercats de productes primaris (figura 11).

Aquests no són aspectes menors. Després de la Primera Guerra Mundial, la

regió continuava essent molt dependent del sector exterior i de l'exportació

d'aliments i matèries primeres. A la fi, la volatilitat dels preus dels produc-

tes primaris i l'empitjorament del termes d'intercanvi creaven desequilibris

externs que només es podien compensar a partir de l'endeutament� amb

l'exterior. Endeutar-se per poder finançar les importacions. Com succeïa en

altres països i regions, el creixement econòmic llatinoamericà posterior a 1913,

més elevat que l'europeu i suficient per a evitar la divergència amb els Estats

Units, també va estar acompanyat d'elements d'inestabilitat i desequilibri.

Taula 19. El PIB per capita a l'Àsia oriental, 1913-1929




Països/regions 1913 1920 1924 1929 1870-1913 1913-1929 1913 1920 1924 1929

Xina 552 n. d. n. d. 562 0,1 0,1 10,4 n. d. n. d. 8,2

Índia 673 635 697 728 0,5 0,5 12,7 11,4 11,2 10,5

Indonèsia 874 923 969 1.147 1,0 1,7 16,5 16,6 15,5 16,6







Països/regions 1913 1920 1924 1929 1870-1913 1913-1929 1913 1920 1924 1929

Japó 1.387 1.696 1.836 2.026 1,5 2,4 26,2 30,5 29,5 29,4

Filipines 988 1.289 1.338 1.413 1,1 2,3 18,6 23,2 21,5 20,5

Corea del Sud 869 1.092 1.129 1.118 0,9 1,6 16,4 19,7 18,1 16,2

Tailàndia 841 n. d. n. d. 793 0,8 -0,4 15,9 n. d. n. d. 11,5

Taiwan 732 861 1.075 1.133 0,7 2,8 13,8 15,5 17,2 16,4

Malàisia 900 1.110 1.060 1.682 0,7 4,0 17,0 20,0 17,0 24,4

Sri Lanka 1.234 1.092 1.128 1.336 0,9 0,5 23,3 19,7 18,1 19,4

Àsia�oriental 678 n.�d. n.�d. 779 0,7 0,9 12,8 n.�d. n.�d. 11,3


A l'Amèrica Llatina del període d'entreguerres, la dependència excessiva dels Estats Units va esdevenir un problema.

Què va passar a l'Àsia�oriental durant els 15 anys posteriors a l'esclat de la

Gran Guerra? Considerada en el seu conjunt, la regió va continuar creixent

de manera molt modesta i massa lentament per a convergir amb les àrees més

desenvolupades de l'economia atlàntica. Aquesta afirmació, encara que certa,

necessita moltes matisacions. La trajectòria de la regió estava molt condicio-

nada per la marxa de la Xina i l'Índia. Una observació més detallada de les

dades disponibles sobre el PIB per capita suggereix que moltes economies de

l'Àsia oriental van aconseguir augmentar els seus ingressos per capita a un rit-

me gens menyspreable. Malàisia, sota control britànic, va créixer a una taxa

anual del 4%, el Japó, les Filipines i Taiwan, una colònia japonesa, entre el 2 i

el 3% cada any o Indonèsia, governada pels holandesos, o Corea del Sud, una

altra colònia japonesa, entre l'1,5 i el 2% (taula 19).



Taula 20. Importacions (M), exportacions (X) i saldo comercial (SC) a diversos països de l'Àsiaoriental durant la Primera Guerra Mundial, 1913-1919

1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919

M 100 77 74 85 88 100 117

X 100 74 81 100 100 105 136

Índ

ia

SC 552 357 595 860 798 672 1.132

M 100 89 84 90 83 120 159

X 100 100 115 133 116 101 320

Ind

onès

ia

SC 207 262 380 476 393 120 1.406

M 100 84 80 111 151 239 315

X 100 94 111 172 245 302 332

Jap

ó

SC –79 0 157 355 551 257 -122

M 100 100 80 91 96 97 114

X 100 88 104 120 115 121 157

Xin

a

SC –260 –332 –55 –54 –135 –108 –25

Notes: importacions (M) i exportacions (X) en números índex (1913 = 100) calculats sobre els valors corrents, expressats en lamoneda de cada país. El saldo comercial (SC) està expressat milions de rupies (Índia), milions de guilders (Indonèsia), milions deiens (Japó) i milions de dòlars xinesos (Xina).Fonts: Findlay i O'Rourke (2007, pàg. 432).

Sense desmerèixer les trajectòries esmentades, el cas que reclama més aten-

ció és el del Japó. L'any 1912 el país havia entrat en una nova etapa política

–l'era Taisho (1912-1926)–, més democràtica que el període precedent. Amb

una estructura econòmica més moderna i industrial que la resta de la regió,

l'esclat del conflicte va oferir noves oportunitats a l'economia nipona. Apro-

fitant l'absència de les potències europees en els mercats asiàtics, les seves ex-

portacions es van expandir i la seva balança comercial aviat va passar d'una

situació de dèficit a una altra de superàvit (taula 20). A Àsia, els articles de la

indústria japonesa van començar a substituir els del Vell Continent. Els teixits

de cotó, els productes de la indústria sedera o la maquinària lleugera d'origen

nipó van augmentar la seva presència en els mercats orientals. I també en

l'estructura exportadora del país del sol naixent. El 1918 les exportacions de

productes manufacturats ja representaven el 44% de totes les exportacions del

país, 15 punts més del que havien representat quatre anys abans.

L'acabament del conflicte va reforçar la influència del país a la regió. En vir-

tut del tractat de Versalles de 1919, el Japó va poder controlar la regió xine-

sa de Shandong i les illes que Alemanya tenia al Pacífic. També va obtenir

un lloc permanent a la Societat de Nacions. D'aquesta manera es va conver-

tir en el primer�país�asiàtic amb un pes important en l'escenari polític i eco-

nòmic internacional. No tot va ser tan favorable per als interessos japonesos.

Durant la dècada de 1920, la política econòmica del Govern va estar marca-

da per l'objectiu de retornar al patró or i per l'articulació d'una política defla-

cionista. Les crisis financeres van ser abundants. I per acabar-ho d'arreglar el

Entre 1913 i 1929 el Japó estava convergintamb les economies occidentals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Societat_de_Nacions


país va patir un fort terratrèmol l'any 1923. Però malgrat aquestes dificultats,

l'economia japonesa va continuar creixent. I ho va fer a un ritme superior al de

la majoria de països més desenvolupats. En altres paraules, entre 1913 i 1929

el Japó estava convergint.

L'activitat� industrial va ser la que més va contribuir a aquest creixement.

Entre 1919 i 1931, la producció manufacturera va augmentar a una taxa anu-

al propera al 5%. El sector serveis tot just va créixer un 0,7%, mentre que la

producció agrària va disminuir. Aquest creixement industrial va anar acompa-

nyat d'un procés de diversificació. En l'estructura de la manufactura nipona,

les indústries lleugeres –tèxtils o de transformació d'aliments– van perdre pes

a favor de les indústries de béns de producció –acer, producció de maquinària

o indústria química. Els béns industrials també van aconseguir més presència

en les exportacions nipones. Durant el període 1928-1932, aquestes darreres

estaven constituïdes en un 39% per semimanufactures i en un 47% per pro-

ductes acabats. Durant el període de 1908-1912, aquestes percentatges eren el

48 i el 31%, respectivament.

Taula 21. Exportacions i industrialització a diversos països de l'Àsia oriental, 1870-1929

Capacitat industrial Exportacions*

Taxes de creixement (%) En % de la capacitatmundial

Taxes de creixement (%) En % del PIB

País 1900-1913 1913-1928 1913 1928 1870-1913 1913-1929 c1910 c1930

Xina –0,2 2,2 3,5 3,4 2,6 0,9 1,7 1,8

Índia 2,9 4,7 1,4 1,9 2,4 –0,3 4,6 3,7

Indonèsia n. d. n. d. n. d. n. d. 4,2 2,3 2,2 3,6

Japó 5,2 4,0 2,7 3,3 8,5 2,2 2,4 3,5

Filipines n. d. n. d. n. d. n. d. 2,8 3,1 n. d. n. d.

Corea del Sud n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. 4,8 1,2 4,5

Tailàndia n. d. n. d. n. d. n. d. 4,1 0,6 2,5 5,2

Taiwan n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. 3,1 2,5 5,2

Àsia oriental n. d. n. d. n. d. n. d. 2,8 0,8 2,6 2,8

(*): en dòlars de 1990; n. d.: no es disposa de dades.Fonts: Maddison (1995, pàg. 236) i Findlay i O'Rourke (2003, pàg. 41).

L'auge industrial del període bèl·lic i la dècada de 1920 no va ser exclusiu del

Japó. A l'Índia, la indústria manufacturera tradicional havia patit els efectes

negatius de la colonització britànica. Però a finals del segle XIX el Govern bri-

tànic va afavorir un tímid procés d'industrialització, el qual es va veure reforçat

durant la Primera Guerra Mundial. La paralització de les importacions euro-

pees va donar un fort impuls a la indústria del país, especialment la producció

de teixits de cotó i jute i la fabricació d'acer. Si fem cas de les dades disponi-

bles, l'embranzida industrial va continuar durant la dècada de 1920, afavorida


per una política aranzelària proteccionista (taula 21). Un creixement insufi-

cient. L'agricultura, el sector majoritari de l'economia, es va mantenir pràcti-

cament estancada. Les exportacions no van tenir una millor sort. Després de

1914, l'Índia, que mantenia fortes vinculacions comercials amb la metròpoli,

va veure com es reduïen les importacions i com les exportacions es mantenien

pràcticament estancades. L'acabament del conflicte no va millorar les coses.

Al contrari. Afectades per una sobrevaloració de la moneda, les exportacions

van tendir a disminuir al llarg del període 1913-1929. En aquest context, el

creixement econòmic de l'Índia va ser molt modest, tant en termes absoluts

com relatius. Com a conseqüència, el país es va allunyar encara més dels ni-

vells PIB per capita de què gaudia el món més desenvolupat.

Això mateix és el que va succeir a la Xina. L'esclat de la Gran Guerra i la reti-

rada dels països bel·ligerants dels mercats mundials van permetre, una vegada

més, l'expansió de la producció manufacturera domèstica, molt concentrada

en els ports sorgits a partir dels tractats comercials. Entre 1912 i 1920, i malgrat

la inestabilitat política que vivia el país, la producció de la indústria moderna

va créixer a una taxa anual d'entre el 10 i el 15%. L'acabament de les hostilitats

a l'exterior no va comportar, en canvi, la fi dels conflictes a l'interior. El règim

republicà, instaurat l'any 1911, es va mostrar incapaç d'assegurar l'estabilitat

política i d'aconseguir la fi de la violència interna. El país va viure un perío-

de de caos polític i una guerra civil que es va allargar durant 12 anys. El con-

text institucional només va començar a canviar a partir de 1928, quan el Ku-

omintang, el partit nacionalista liderat per Chiang�Kai-Shek (1887-1975), va

aconseguir fer-se amb el poder. En aquestes circumstàncies, la modernització

i el creixement econòmic semblaven difícils d'aconseguir. Tanmateix, alguns

autors han assenyalat que la inestabilitat política i el conflicte civil van tenir

un impacte econòmic molt menys negatiu del que habitualment s'ha consi-

derat. Certament, la indústria va continuar tenint una trajectòria ascendent.

I els sectors més moderns van aconseguir experimentar una forta expansió.

Però l'activitat industrial va continuar estant molt concentrada en els ports

oberts al comerç exterior a partir dels tractats signats amb potències estrange-

res. I en tot cas a finals de la dècada de 1920 encara representava menys del

20% del producte interior brut del país. L'agricultura, que concentrava més el

60% de la producció xinesa, es mantenia majoritàriament endarrerida. I les

exportacions havien perdut l'embranzida en relació amb períodes precedents.

L'economia xinesa estava experimentant un procés de modernització econò-

mica. Però el procés era massa lent. El 1929 el PIB per capita de la Xina era un

dels més baixos de la regió i la renda mitjana d'un xinès tot just era el 8% de

la d'un nord-americà.


4. Una via alternativa: la Revolució Russa i l'economiasoviètica

4.1. La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

La Primera Guerra Mundial va tenir diverses i profundes conseqüències. Els

apartats anteriors les han posat de manifest. Però han ignorat –voluntària-

ment– una de les més importants: la Revolució�Russa. En efecte, el conflicte

bèl·lic va provocar una forta degradació de l'economia d'aquest imperi. També

va accentuar el malestar que la modernització econòmica havia provocat en

la població. I finalment va accelerar el col·lapse�del�règim�tsarista. És sobre

aquesta base, i també gràcies a l'activitat de partits i grups oposats al règim,

que va triomfar la Revolució Russa i es va instaurar una societat socialista que,

paradoxalment i contravenint les previsions, havia triomfat en una societat

majoritàriament agrària.

Però probablement aquesta paradoxa, tot i el seu interès, no és el que fa més

rellevant la Revolució Russa. Els bolxevics van edificar una societat�alterna-

tiva�a�la�capitalista i aquest fet va tenir una forta influència en els moviments

obrers de l'Europa d'entreguerres. I potser més important encara. Sota la direc-

ció del Partit Comunista la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS),

el nom oficialment establert l'any 1922 per a designar la majoria de territoris

de la vella Rússia, va experimentar un fort creixement econòmic, especialment

a partir de finals de la dècada de 1920. La intensitat d'aquest creixement, com-

binat amb les dificultats que en aquells moments patia l'economia mundial,

van permetre a l'URSS experimentar un procés de convergència amb les eco-

nomies més desenvolupades entre 1929 i 1950 (taula 22).

Taula 22. El producte interior brut per capita de Rússia i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviè-tiques, 1870-1950

Producte interior brut per capita PIB per capita de Rússia/URSS en relacióamb el d'altres regions del món (%)

Anys Dòlars�de�1990* Taxa�de�creixement�(%) Europa�occidental "Noves�Europes" Amèrica�Llatina Àsia�oriental

1870 943 48,3 54,2 127,2 172,7

1900 1.237 0,9 42,9 30,8 102,6 203,4

1913 1.488 1,4 43,0 28,4 91,9 219,5

1929 1.386 –0,5 33,7 20,8 67,5 n. d.

1940 2.144 4,2 47,1 31,3 101,0 n. d.

*: dòlars internacionals Geary-Khamis de 1990Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/



Producte interior brut per capita PIB per capita de Rússia/URSS en relacióamb el d'altres regions del món (%)

Anys Dòlars�de�1990* Taxa�de�creixement�(%) Europa�occidental "Noves�Europes" Amèrica�Llatina Àsia�oriental

1950 2.841 2,9 62,2 30,7 105,4 426,9

*: dòlars internacionals Geary-Khamis de 1990Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/

La intensitat�d'aquest�creixement és l'aspecte que mereix més atenció. Però

abans és necessari entendre per què el vell Imperi Tsarista es va transformar

en una societat socialista. En aquest sentit, el primer que interessa destacar és

que entre 1861 i 1914 l'economia russa va experimentat importants transfor-

macions. La guerra de Crimea (1854-1856), en la qual l'exèrcit del tsar havia

estat derrotat per francesos i britànics, havia posat de manifest el retard de

l'economia russa. L'Estat tsarista va iniciar, aleshores, una política econòmica,

que pretenia modernitzar i industrialitzar el país. En concret, l'acció de l'Estat

va orientar-se cap a la creació d'una xarxa eficient de transports a partir de la

construcció de ferrocarrils, un element imprescindible en un país que tenia

enormes dimensions. La construcció�de�la�xarxa�ferroviària necessitava fer-

ro, acer, carbó i aquest fet, juntament amb la demanda militar, va impulsar el

sorgiment i la posterior expansió de la indústria siderúrgica.

El creixement del sector industrial hauria estat tanmateix molt difícil sense

canvis�en�el�sector�agrari. La indústria necessitava mà d'obra. I també capi-

tals per a importar la tecnologia necessària. A l'interior del país uns i altres no-

més podien sortir de l'agricultura, el sector majoritari de l'economia. L'abolició

de la servitud l'any 1861 va ser un primer pas en aquesta direcció. Les refor-

mes agràries introduïdes per Stolypin, a partir de 1905, el van reforçar, si bé

l'augment de la productivitat de l'agricultura russa, i per tant la possibilitat

d'alliberar mà d'obra per a la indústria, ja s'havia iniciat a la dècada de 1880.

Però allà on la contribució del sector agrari segurament va resultar més signi-

ficativa va ser en l'àmbit�del�finançament. Les exportacions de cereals van

augmentar. La productivitat i la producció també. Com a conseqüència de la

forta pressió fiscal, una proporció gens negligible d'aquesta expansió va anar a

parar a mans de l'Estat. I gràcies a aquesta circumstància, i a l'emissió de deute

públic i les inversions procedents de l'exterior, el Govern va obtenir els capitals

necessaris per finançar el procés d'industrialització. La comercialització dels

excedents es veia afavorida, a més, per la construcció de la xarxa ferroviària, la

qual connectava les zones productores amb els centres d'exportació, mentre

que l'exportació de cereals permetia obtenir divises i part dels recursos finan-

cers necessaris.

Sota la direcció del partit comunista l'URSS vaexperimentar un fort creixement econòmic,

especialment a partir de finals de la dècada de1920.



El paper del sector�agrari va ser molt important per a l'arrencada industrial del

país. I també per al creixement de l'economia en general. Entre 1870 i 1913, el

PIB va augmentar a una taxa anual del 2,4% (un 1,1% en termes per capita), un

creixement similar a l'experimentat per l'Europa occidental durant el mateix

període. Però bona part d'aquest creixement descansava sobre el sector agrari.

Entre 1885 i 1913, la producció es va duplicar i atesa la seva importància en

l'economia del país l'expansió del sector va contribuir en un 45% o més al

creixement econòmic rus del període.

De quina manera es va distribuir aquest�creixement? A les zones urbanes, la

productivitat del treball a la indústria es va multiplicar per 2,4 entre 1887 i

1913, però els salaris reals es van mantenir constants i les condicions laborals

van continuar essent molt dolentes. A les zones rurals, els petits camperols es

van mantenir en la pobresa i romanien sotmesos a una pressió fiscal creixent.

Per acabar-ho d'arreglar, l'expansió que estava experimentant el sector agrari

no afavorir el conjunt de la població rural. Els salaris agraris dels camperols

que treballaven a jornal es van mantenir estancats a partir de 1896, mentre

que la renda de la terra va augmentar un 49% entre finals de la dècada de

1880 i principis de la de 1910. La desigualtat a l'interior de les comunitats

agràries va crèixer. L'única manera de beneficiar-se de l'expanció del sector

agrari era a partir de la possessió de terra. El descontentament de la població va

augmentar. Per això es va produir la revolució�de�1905. I per això el malestar

dels camperols va continuar durant els anys a venir.

La Primera Guerra Mundial no va fer sinó empitjorar les condicions de vida

de la població russa. La mobilització de més de 15 milions de soldats havia

generat una forta escassetat de mà d'obra, només parcialment compensada a

partir del treball femení. L'ús de les xarxes de transport per a finalitats mili-

tars, i el seu creixent deteriorament, dificultava l'abastament de la població. La

producció de béns de consum disminuïa. La d'aliments també, especialment

a partir de la mala collita de 1916. Els productes van començar a escassejar,

tant a les ciutats com al front. I el règim del tsar Nicolau�II era incapaç de

posar-hi solució. En aquest context, va esclatar la Revolució de Febrer de 1917.

El tsar va ser deposat. Però això creava un buit de poder que, a la pràctica,

va acabar implicant una dualitat en aquest poder. D'una banda, hi havia el

Govern provisional de la nova república burgesa, encapçalat per Kerenski. De

l'altra, hi havia els soviets, consells de treballadors i soldats que organitzaven

i s'enfrontaven a les necessitats bàsiques de la població. Uns i altres no parti-

cipaven dels mateixos plantejaments. El Govern provisional era partidari de

continuar la guerra, una decisió certament molt poc popular. Els soviets, amb

majoria del partit bolxevic de Lenin, eren partidaris de signar la pau, distribuir

la propietat de la terra i, d'aquesta manera, restablir l'abastiment d'aliments

a les ciutats. Finalment, la dualitat de poders que hem assenyalat va quedar

resolta quan Lenin va impulsar una segona revolta, la Revolució d'Octubre de

El paper del sector agrari rus va ser moltimportant per a l'arrencada industrial del país.

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Lenin,_Vladimir_(1870-1924)


1917, i a principis de 1918 els soviets van dissoldre l'Assemblea Constituent

sorgida de les eleccions de novembre de 1917, van prohibir la resta de partits

i es van fer amb el poder sota l'eslògan "pau, terra i pa".

Taula 23. Diputats a l'Assemblea Constituent de Rússia i les altres nacionalitats (1917)

Escons %

Socialdemòcrates bolxevics 175 24,7

Socialistes revolucio-naris (neopopulistes)

370 52,3

Socialistes revolucionaris dela fracció més conservadora

40 5,6

Socialdemòcrates con-servadors menxevics

17 2,4

Diversos partits nacionalistes 86 12,1

Cadets (liberals conservadors) 17 2,4

Nacionalsocialistes 2 0,3

Independents 1 0,1

Total 708 100

Font: Moshe Lewin (2005). El siglo soviético. ¿Qué sucedió realmente en la Unión Soviética? (pàg. 357). Barcelona: Crítica.

4.2. Del comunisme de guerra a la NEP

La construcció d'una nova societat havia començat. I també els primers passos

per a aconseguir allò que tan predicament havia donat als bolxevics: la terra

per als camperols, la fi dels sofriments derivats de la guerra i la possibilitat de

disposar d'aliments. Les primeres mesures del nou règim, a més de negar-se a

reconèixer el deute exterior del període tsarista, van ser, precisament, el decret

sobre�la�Terra i la sortida�del�país�de�la�Primera�Guerra�Mundial. El decret

sobre la Terra (8 de novembre de 1917) va ser probablement la decisió econò-

mica més important del període. Però aquesta mesura no feia altra cosa que

legalitzar una reforma agrària que els camperols ja havien començat pel seu

compte abans que els bolxevics arribessin al poder. La terra va quedar nacio-

nalitzada i es va transferir el seu ús als camperols. D'aquesta manera, les no-

ves autoritats revolucionàries autoritzaven el repartiment de la propietat dels

terratinents entre els pagesos i, indirectament, consolidaven una estructura

agrària de petits propietaris. Si l'any 1917 les propietats de menys de 4 desi-

atines (1 desiatina equival a 1,09 hectàrees) representaven el 58% de tota la

superfície agrària del país, l'any 1920 aquestes mateixes propietats ja concen-

traven el 86% de la superfície total. A més el percentatge de camperols sense

terra va disminuir, mentre que els pagesos benestants (kulaks) tendien a veure

disminuïda la seva capacitat econòmica.


L'abandonament de la guerra, un altre dels objectius immediats dels bolxevics,

es va fer mitjançant la signatura del tractat�de�pau�de�Brest-Litovsk (3 març

de 1918) amb Alemanya, a partir del qual Rússia renunciava a una part molt

important del seu antic territori. Però el tractat no va suposar la finalització

de l'activitat bèl·lica. El 1918 el país es trobava immers en una Guerra Civil

que enfrontava els defensors de la Revolució d'Octubre i els que s'hi oposaven,

entre els quals hi havia antics partidaris del tsar, liberals i també potències

estrangeres afectades per les decisions del nou règim. La guerra es va allargar

dos anys i va acabar amb el triomf de l'exèrcit roig comandat per Trotski i,

per tant, dels bolxevics.

Precisament, va ser en aquest context bèl·lic que es va començar a edificar la

nova societat comunista. Durant els anys del comunisme�de�guerra, el nom

que rep aquesta primera etapa revolucionària, les noves autoritats van socia-

litzar�l'economia. La planificació i organització centralitzada es va enfortir a

partir de la constitució del Consell Suprem de l'Economia Nacional (decret de

desembre de 1917), la propietat privada va desaparèixer i la banca, les grans

empreses i una part molt important de les que tenien dimensions més reduïdes

(decrets de novembre i desembre de 1917 i de juny de 1918, respectivament)

van ser nacionalitzades.

L'agricultura va tenir un tracte diferent. Els camperols van continuar conre-

ant les seves terres, però aviat es van veure forçats a lliurar la collita a les au-

toritats revolucionàries. La situació era força complexa, sobretot perquè en el

context bèl·lic era difícil garantir�aliments�per�al�conjunt�de�la�població, el

tercer dels objectius dels bolxevics. Les noves autoritats havien creat un mo-

nopoli�estatal�per�al�comerç. I, per tant, la producció agrària només es podia

comercialitzar a partir de canals públics i a uns preus fixats oficialment. Però

els preus establerts eren molt baixos i els camperols preferien augmentar la

seva capacitat de consum i, si es donava el cas, comercialitzar els excedents en

el mercat�negre. Aquests fets tenien una clara conseqüència: provocaven el

desabastament tant de les ciutats i com de l'exèrcit. En resposta, els bolxevics

van començar a requisar productes agraris amb l'objectiu d'adreçar-los cap a

uns centres urbans mancats d'aliments i un exèrcit en lluita contra els oposi-

tors de la Revolució que calia nodrir. La reducció de la producció i la fam no

va tardar a arribar a les zones rurals. L'oposició dels camperols i la violència

de les autoritats tampoc. El 1920-1921 la manca d'aliments va acabar amb la

vida de milions de persones.

Els historiadors han estat debatent sobre l'origen i les funcions del comunisme

de guerra. Si alguns assenyalen que sobretot es tracta de l'aplicació de la ideo-

logia marxista, per a altres la socialització de l'economia és fonamentalment

el resultat de les necessitats imposades pel moment. La realitat és que moltes

de les mesures del nou règim van estar determinades per la urgència i pel curs

dels esdeveniments, però també fortament influenciades per la ideologia. En

http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunisme_de_guerra

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Mercat_negre


paraules d'Alec Nove (1915-1994), un dels principals especialistes en la histò-

ria econòmica de Rússia i l'URSS, durant els anys del comunisme de guerra "es

va produir un procés d'interacció entre circumstàncies i idees".

Figura 12. Renda nacional neta de Rússia i l'URSS, 1913-1927/28 (1913 = 100)

Font: Markevich i Harrison (2011, pàg. 684).

El període que va des de l'inici de la Primera Guerra Mundial fins a la fi de

la Guerra Civil va ser extraordinàriament devastador. I algunes de les mesu-

res desenvolupades durant el comunisme de guerra no sempre van ajudar a

posar-hi remei, sinó més aviat al contrari. Les dades presentades en la figura

12 mostren amb claredat la davallada que va experimentar l'economia soviè-

tica. El 1921 la renda del país, ajustada a les pèrdues territorials i als canvis

de fronteres, només era un 40% del que havia estat l'any 1913. Una reducció

impressionant! Tanmateix, l'any econòmic de 1926-1927 l'economia ja havia

tornar a recuperar els nivells d'activitat d'abans de la guerra. Això significa que

durant la dècada de 1920 l'economia va créixer de manera molt intensa, segu-

rament a taxes superiors al 10% anual.

El creixement econòmic de la dècada de 1920 coincideix amb la introducció

d'una nova política econòmica: la NEP. El canvi no és casual i cal interpretar-lo

com una resposta de Lenin i els bolxevics a la forta crisi que patia l'economia.

En relació amb 1913, la producció de cereals havia disminuït un 56%, i l'output

industrial havia caigut un 70%. La política de requises i algunes de les altres

mesures establertes durant el comunisme de guerra semblaven poc viables en

temps de pau i, en tot cas, les autoritats revolucionàries no les van considerar

adequades per a garantir la recuperació i el creixement econòmic del país.

La política econòmica es va transformar. Les requises dels excedents agraris

van ser substituïts per un impost�en�espècie. I els camperols ara podien vendre

lliurement els seus productes a comerciants privats o a agències estatals. Per

tant, el comerç privat també va ser legalitzat i, per tal de garantir els intercan-

vis, es va restablir�la�circulació�monetària. Finalment, els tallers artesanals

i les petites empreses van ser arrendades o venudes a propietaris privats. En

canvi, el sector bancari, el comerç amb l'exterior i les grans empreses romani-

en sota control de l'Estat, si bé en aquest darrer cas es van introduir criteris

encaminats a la maximització del benefici. En definitiva, la NEP suposava la

La NEP suposava la restauració del mercat,sobre les bases d'una economia mixta.

http://ca.wikipedia.org/wiki/NEP


restauració�del�mercat, sobre les bases d'una economia mixta. La producció

agrària es va començar a recuperar. La industrial també. I el mateix va passar

amb el conjunt de l'economia (figura 12).

4.3. El gran debat i la industrialització de l'URSS

Si el que calia era recuperar l'economia del país, sens dubte la NEP havia es-

tat un èxit. Però una part de les autoritats del moment dubtaven que aques-

ta política fos la més adequada per a iniciar un dels principals objectius dels

bolxevics: la industrialització del país i, per aquesta via, la millora�del�nivell

de�la�població. També qüestionaven les implicacions de la nova política eco-

nòmica. La NEP havia permès el sorgiment de petits empresaris i comerciants

a les zones urbanes, una nova classe de capitalistes que identifiquem amb el

terme Nepmen. I també havia fet créixer el nombre de Kulaks o pagesos benes-

tants. Uns i altres no semblaven ni massa favorables, ni tampoc del tot com-

patibles amb la construcció del socialisme, el principal objectiu del règim sor-

git l'octubre de 1917.

A mesura que avançava la dècada de 1920, els bolxevics s'enfrontaven a im-

portants dilemes sobre el desenvolupament econòmic del país. Les àrees de

debat eren diverses, si bé hi havia dos punts fonamentals de discussió, d'una

banda, la intensitat que havia de tenir el procés d'industrialització, el paper del

sector agrari en aquest procés i, finalment, els efectes que la industrialització

i, de l'altra, l'impacte de les creixents necessitats d'inversió industrials sobre la

capacitat de consum de la població.

Un nombre molt elevat de polítics i economistes van participar en el debat

sobre el model de creixement de l'URSS. Les contribucions que més necessiten

destacar-se són, tanmateix, les de Preobrazhenshi i Bukharin. Els planteja-

ments de Ievgeni�Preobrazhenski (1886-1937), economista, pertanyent a l'ala

més esquerrana del Partit Comunista encapçalada per Lev Trotski (1879-1940)

i membre del seu Comitè Central, començaven assenyalant l'existència d'un

excés de mà d'obra en el sector agrari. Per posar-hi solució, Preobrazhenski

afirmava que l'única alternativa viable era la industrialització del país, la qual

considerava que havia de ser ràpida i que necessitava descansar sobre la indús-

tria pesant. Segons els plantejaments d'aquest economista i polític, l'expansió

de la indústria de béns de producció acabaria afavorint el sector agrari, que

podria disposar de maquinària, i també el creixement de les indústries de béns

de consum i, per tant, el consum de la població. La ràpida industrialització

necessitaria un augment de la inversió i de recursos per a finançar els nous

equips i les noves plantes industrials. Per a Preobrazhenski, els recursos hau-

rien de sortir del sector agrari i la manera d'aconseguir-ho seria a partir del

manteniment d'uns termes d'intercanvi desfavorables a aquest darrer sector.

És a dir, els preus dels productes agràries es mantindrien més baixos que els

dels industrials i l'Estat, que tindria el monopoli sobre el comerç, transferiria

recursos de l'agricultura cap a la indústria.


Nikolai�Bukharin (1888-1938), polític i economista pertanyent al sector més

moderat del partit, tenia una visió totalment contrària a l'exposada per Pre-

obrazhenski. Proposava un creixement més harmònic entre agricultura i in-

dústria. Bukharin estava interessat a mantenir l'aliança amb els camperols i

argumentava contraproduent manipular els termes d'intercanvi per a fer-los

desfavorables a l'agricultura. Per contra, argumentava que aquests havien de

ser favorables a l'agricultura. Això afavoriria els camperols i, per aquesta via,

augmentarien les compres de productes manufacturats. L'augment de la de-

manda agrària estimularia, assenyalava Bukharin, el creixement de la produc-

ció i dels beneficis en el sector industrial, els quals es podrien reinvertir en el

mateix sector. En darrera instància, el que aquest polític i economista soviètic

defensava era l'augment de la prosperitat dels camperols per a que actuessin

de demandants de productes manufacturats. Evidentment, confiava, també,

en les possibilitats que el sector agrari tenia per a augmentar la producció a un

cost relativament baix i a partir de millores en la productivitat.

El debat va quedar tancat en el moment que Stalin (1878-1953) va consoli-

dar-se en el poder i va posar en marxa el primer pla�quinquennal (1928-1932).

La mort de Lenin l'any 1924 havia iniciat una lluita per a la successió que fi-

nalment va guanyar Stalin, secretari general del Partit Comunista des de 1922.

Inicialment aliat amb Bukharin i el sector moderat del partit, una vegada arri-

bat al poder va modificar els seus plantejaments inicials, va abandonar la NEP i

va endegar un procés d'industrialització accelerada basat en la col·lectivització

del camp i en la planificació centralitzada. El procés no es va fer sense costos.

La col·lectivització agrària va ser forçada. Els adversaris polítics i dirigents que

discrepaven van ser eliminats. I el règim va esdevenir una dictadura en què

l'objectiu fonamental era la industrialització a qualsevol preu, ara sota la jus-

tificació de consolidar els avenços revolucionaris i la independència del país.

L'any 1931, Stalin ho deixava clar: "ens trobem cinquanta o cent anys enrere

dels països avançats. Hem d'atrapar-los en deu. O ens en sortim, o ens escla-

faran".

L'agricultura era essencial en aquesta estratègia d'industrialització accelerada.

El sector industrial necessitava de mà d'obra per a les fàbriques i d'aliments per

a nodrir els obrers i el conjunt de la població urbana. I també de capitals. La re-

organització de la propietat agrària en forma d'explotacions col·lectives va ser

el camí que va seguir Stalin per aconseguir-ho. La col·lectivització�del�sector

agrari es va organitzar a partir dels kolkhoz (teòricament cooperatives) i sovkhoz

(explotacions de l'Estat amb treballadors assalariats). Atès que va ser forçada,

va ser extraordinàriament ràpida. L'any 1931 més de la meitat de les explota-

cions i gairebé el 70% de la superfície agrària havien estat col·lectivitzades. En

l'estratègia de creixement de Stalin, kolkhoz i sovkhoz s'havien de convertir en

les fonts bàsiques d'aliments i de mà d'obra. I també de capitals. En efecte, les

granges col·lectives havien de pagar un impost en espècie i també havien de

vendre al preu fixat per l'Estat. Així el sector públic podia acumular el capital

El debat sobre el model de creixement a l'URSSva quedar tancat en el moment que Stalin(1878-1953) es va consolidar en el poder i

va posar en marxa el primer pla quinquennal(1928-1932).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Stalin


que després invertiria en la indústria per la via dels impostos i també a partir

de la venda del blat a uns preus superiors als que havia fixat en les compres

realitzades als camperols.

Taula 24. El creixement del producte interior brut a l'URSS per sectors, 1928-1940 (1928 = 100)

Sectors 1928 1932 1937 1940

Agricultura 100 79 108 110

Indústria

• Béns de consum• Indústria pesant• Maquinària• Béns militars

100100100100

223184299150

17934911402500

1804008267000

Serveis

• Construcció• Transport i comunicacions• Comerç i restaurants• Govern i serveis

100100100100

173208116135

272358173188

275412169247

Producte industrial 100 146 294 353

Producte interior brut 100 107 163 178

Font: Allen (2003, pàg. 103)

La planificació� centralitzada va ser l'altre element que va caracteritzar la

industrialització forçada de Stalin. L'Estat va esdevenir el propietari de tots

els mitjans de producció i d'aquesta manera va començar a assignar els re-

cursos de manera centralitzada i planificada. La planificació de l'economia es

va concretar a partir dels plans quinquennals elaborats i supervisats pel Gos-

plan, l'oficina de planificació central. Abans de l'esclat de la Segona Guerra

Mundial, s'havien elaborat tres�plans�quinquennals (1928-1932, 1933-1937

i 1938-1942), el darrer molt influenciat per les necessitats derivades del con-

flicte bèl·lic mundial. El que interessa destacar ara és que durant els anys en

què aquests plans es van desenvolupar, i almenys en termes de creixement

econòmic, l'èxit aconseguit és innegable. Entre 1929 i 1940, el PIB per capita va

créixer a una taxa anual acumulativa del 4,2%. El sector industrial és el que va

liderar aquest fort creixement i, dins d'aquest, la indústria�pesant. L'estratègia

d'augmentar la inversió en aquesta branca industrial i de traspassar recursos i

treball ociós del sector agrari a l'industrial es va revelar una estratègia encerta-

da pel que fa al creixement econòmic. En canvi, la contribució de l'agricultura

a aquest creixement va ser molt més modesta. De fet, entre 1928 i 1932 l'ingrés

agrari va disminuir i l'any 1940 només era un 10% superior al de 1928.

Potser més important encara és assenyalar que aquest creixement tan intens

va anar acompanyat de millores�en�educació i de progressos�en�el�nivell�de

vida de la població. La inversió en educació va augmentar, sobretot a partir del

segon pla quinquennal. I pel que fa al nivell de vida les evidències disponibles

mostren una evolució positiva en molts àmbits. El consum de calories per

persona va créixer entre 1932 i 1938. L'esperança de vida tant de la població


masculina com de la femenina es va allargar entre 3 i 5 anys durant la dècada

de 1930. L'alçada dels homes –un indicador del nivell de vida biològic– era

més elevada l'any 1940 que l'any 1910. I, finalment, els salaris reals urbans

van tenir una tendència creixent entre 1927-1928 i 1937.

Aquests èxits no han de fer oblidar els costos�humans provocats pel procés

d'industrialització accelerada. I tampoc no han de fer pensar que es van distri-

buir de manera homogènia ni en el temps ni en l'espai. Els anys que van de

1928 a 1932 van estar caracteritzats per una reducció del consum per capita,

una conseqüència de la caiguda de la producció agrària vinculada als efectes

negatius de la col·lectivització. De fet, la informació disponible posa de mani-

fest que els progressos sempre van ser molt moderats a les zones rurals i molt

més intensos a les zones urbanes. Però la realitat és que en poc més de dues

dècades i sota el lideratge de Stalin l'economia soviètica s'havia transformat i

havia crescut a un ritme espectacular.

Stalin

Va ser necessari Stalin en el procés d'industrialització de l'URSS? Aquesta és la preguntaque l'any 1962 feia, amb clara intenció provocativa, l'historiador econòmic Alec Nove. Laseva resposta era afirmativa. Segons Nove, una industrialització accelerada necessitava lacol·lectivització com a mecanisme per a assegurar l'abastament dels nuclis manufacturersi com a font d'obtenció de capitals.

A començaments d'aquest mil·lenni el també historiador econòmic Robert C. Allen arri-bava a una conclusió diferent. Observava que la contribució de la col·lectivització al crei-xement econòmic havia estat positiva però relativament modesta. I suggeria el següent:"Stalin [...] va accelerar el creixement durant el anys de 1930, però ell no era necessari peral creixement lleugerament més lent que s'hauria aconseguit si el els plans quinquennalss'haguessin desenvolupat dins el marc de la NEP".


5. La Gran Depressió i la fi de la globalització

5.1. L'abast de la Gran Depressió: evidències quantitatives

Mentre l'URSS estava experimentant un fort creixement, el creixement de

l'economia mundial de la dècada de 1920 quedava interromput l'any 1929.

A partir d'aquell moment els agregats econòmics principals van experimentar

un clar retrocés. La Gran�Depressió havia començat. Les dades disponibles

mostren amb claredat la seva magnitud. Entre 1929 i 1932 la producció indus-

trial al món va disminuir en més d'una tercera part. El declivi va ser una mica

menys acusat en el cas de les matèries primeres, si bé la producció es va reduir

en un 25%. L'únic sector que no va patir un retrocés en el volum de la pro-

ducció va ser l'agricultura, però en canvi els preus dels aliments van reduir-se a

la meitat. Aquesta és certament una deflació inferior a l'experimentada per les

matèries primeres, però en canvi és superior a la que van patir els productes

manufacturats. La reducció de la producció va transcórrer paral·lela al col·lapse

del comerç, que va caure un 25% en volum i més d'un 60% en valor (taula 25).

La combinació d'una producció industrial en descens, una deflació intensa en

el sector primari i un comerç mundial en davallada va situar l'atur a nivells

molt elevats. A la dècada de 1930-1938, l'atur va augmentar a tots els països

de l'economia atlàntica, en alguns casos fins a nivells propers al 25% de la

força laboral.

Taula 25. Producció, preus i comerç mundial, 1929-1937 (1929 = 100)

Producció Preus Comerç

Anys Industrial Aliments Matèriesprimeres

Bénsindustrials

Aliments Matèriesprimeres

Volum Valor

1929 100 100 100 100 100 100 100 100

1930 87 102 94 94 84 82 93 81

1931 75 100 85 78 66 59 85 58

1932 64 100 75 64 52 44 75 39

1933 72 102 81 56 46 40 75 35

1934 78 101 87 50 42 40 78 34

1935 86 101 95 48 40 39 82 35

1936 96 103 106 48 42 42 86 38

1937 104 106 119 51 46 47 96 46

Font: Feinstein, Temin i Toniolo (1997, pàg. 105 i 171)


Poques economies, tant si estaven més desenvolupades com si ho estaven

menys, es van lliurar de la depressió. Però evidentment hi va haver diferències

en la intensitat del fenomen. Atenent el moviment del producte interior brut

(PIB), l'impacte de la crisi va ser relativament moderat a l'Àsia oriental i, com

ja hem explicat, pràcticament inexistent a l'URSS. En canvi, va ser molt més

acusat a l'Amèrica Llatina, Oceania, Amèrica del Nord i també en algunes de

les economies principals del Vell Continent. De fet, el món occidental mai no

havia patit una crisi tan intensa, d'un abast tan general i amb una durada tan

àmplia com la que es va produir durant la dècada de 1930. Alemanya, el país

de l'Europa industrialitzada més afectat per la crisi, va veure com el seu PIB

retrocedia un 5,6% anual entre 1929 i 1932, mentre que el nivell d'activitat

corresponent al primer dels anys esmentats no es va tornar a recuperar fins a

1935. Als Estats Units, la principal economia mundial, l'impacte encara va ser

pitjor. En aquest cas, el PIB es va reduir a una taxa anual acumulativa del 8,1%

entre 1929 i 1933 i no es tornaria a situar als nivells anteriors al de la crisi fins

a una dècada més tard, l'any 1939. A excepció del Canadà i França, cap altra

economia del món occidental va tardar tant a recuperar-se de la crisi (taula 25).

Taula 26. L'evolució del PIB després de 1929 a diverses regions i països del món

Regions/Països Disminució del PIBentre 1929 i l'any mínim

Any de retornal PIB de 1929

Taxa�(%) Any�mínim

1.�Regions

Europa occidental –3,3 1932 1935

Europa oriental –3,6 1932 1937

Amèrica del Nord –8,1 1933 1939

Oceania –7,8 1931 1935

Amèrica Llatina –5,4 1932 1935

Àsia oriental –0,5 1931 1932

2.�Països

Xile –17,6 1932 1937

Cuba –14,0 1932 1936

Canadà –8,4 1933 1939

Austràlia –8,1 1931 1934

Estats Units –8,1 1933 1939

Perú –7,8 1932 1935

Veneçuela –7,6 1931 1936

Japó –7,3 1930 1931

Els països inclosos en cada regió són: Europa occidental (30); Europa oriental (6) i no considera l'URSS; Amèrica del Nord (2);Oceania (2); Amèrica Llatina (14); Àsia oriental (9).Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/.



Regions/Països Disminució del PIBentre 1929 i l'any mínim

Any de retornal PIB de 1929

Taxa�(%) Any�mínim

Uruguai –6,5 1933 1936

Nicaragua –6,4 1936 1937

Mèxic –6,3 1932 1935

El Salvador –6,2 1932 1935

Àustria –6,2 1933 1939

Alemanya –5,6 1932 1935

Guatemala –5,2 1932 1935

França –5,1 1932 1939

Nova Zelanda –5,1 1932 1935

Corea del Sud –4,9 1930 1933

Argentina –4,8 1932 1935

Iugoslàvia –4,8 1932 1936

Els països inclosos en cada regió són: Europa occidental (30); Europa oriental (6) i no considera l'URSS; Amèrica del Nord (2);Oceania (2); Amèrica Llatina (14); Àsia oriental (9).Font: A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/.

5.2. Les causes de la Gran Depressió

De quina manera i per què és va produir una reducció tan intensa de l'activitat

econòmica després de 1929? Les respostes a aquesta pregunta han estat diver-

ses, començant pel mateix origen de la Gran Depressió. Alguns autors han in-

sistit en el caràcter global que té aquest fenomen. Sense negar aquests plante-

jaments, l'explicació que segueix situa els Estats�Units�com�l'origen�de�crisi.

I assenyala també que mitjançant els fluxos comercials i financers i el mateix

sistema de patró or la crisi es va anar transmetent a la resta de països i regions

del món, en un context internacional molt condicionat encara per les pertor-

bacions causades per la Primera Guerra Mundial i caracteritzat per l'existència

d'importants elements d'inestabilitat.

Les causes de la Gran Depressió als Estats Units també han general molta po-

lèmica. John Maynard Keynes, i després Peter Temin i altres economistes key-

nesians, han assenyalat l'evolució de l'economia real i, més concretament, la

caiguda�de�la�demanda�agregada com a causa última de la crisi nord-ameri-

cana posterior a 1929. Els autors monetaristes, encapçalats per Milton Fried-

man i Anna Schwartz, han argumentat que eren la disminució�de� l'oferta

monetària i una política�errònia�de�la�Reserva�Federal (FED) els causants

principals de la Gran Depressió als Estats Units. I, finalment, un darrer grup


http://cv.uoc.edu/app/mediawiki11/wiki/Demanda_agregada


d'acadèmics, i especialment l'economista Ben Bernanke, han situat els proble-

mes�financers i no tant els monetaris en el centre de l'explicació de la crisi

de la dècada de 1930.

Els punts de discrepància comencen en la mateixa valoració d'un fenomen

que tradicionalment s'ha considerat el detonant de la Gran Depressió: l'ascens

i�crac�posterior�de�la�borsa�de�Nova�York�l'octubre�de�1929. El fets són ben

coneguts i, en part, els hem desenvolupat en apartats anteriors. Durant la sego-

na meitat de la dècada de 1920, els beneficis empresarials van experimentar un

fort creixement, en un context caracteritzat per un augment intens de la pro-

ductivitat, progressos relativament moderats dels salaris i creixent desigualtat

social. L'alça dels beneficis empresarials va esperonar la demanda d'accions.

L'actuació seguida per molts agents de borsa i algunes entitats financeres tam-

bé va contribuir a l'augment en l'adquisició de títols borsaris. Els primers ac-

ceptaven ordres de compra amb pagament diferit dels valors. El segons oferi-

en crèdits per a la inversió borsària acceptant com a garantia les mateixes ac-

cions. La política monetària de la Reserva Federal, que el 1927 va disminuir

els tipus d'interès, i la disponibilitat de fons prestables encara van contribuir

més al procés que estem descrivint. La borsa estava atraient un nombre crei-

xent d'inversors, que, a mesura que s'acostava el final de la dècada, esperaven

aconseguir beneficis ràpids i abundants. L'espiral especulativa s'havia posat en

marxa. En un intent per apaivagar-la, la Reserva�Federal�(FED) va augmentar

el tipus d'interès l'any 1928 i l'agost de 1929. Els efectes sobre les cotitzacions

van ser pràcticament inexistents. L'índex borsari va continuar pujant. Però ja

era evident que la cotització de les accions havia deixat de respondre a la mar-

xa real de l'economia i també dels beneficis empresarials.

Potser no hauria de ser tan estrany. Com ja hem explicat, el creixement del

consum privat es va començar a alentir a finals dels anys vint, una conseqüèn-

cia de l'augment moderat dels salaris industrials i de les dificultats creixents

del sector agrari. La possibilitat de disposar de crèdits al consum va apaivagar,

però no va mitigar, l'esgotament progressiu de la capacitat de compra de les

famílies. Les empreses van començar a tenir alguns problemes. A finals del pri-

mer trimestre de 1929 els contractes per a la construcció estaven disminuint. I

el mateix passava amb la producció d'automòbils, la qual va passar de 622 mil

a 416 mil unitats entre març i setembre d'aquell mateix any, un fet que també

s'ha de relacionar amb l'encariment del crèdit. A partir de juny de 1929 l'índex

de la producció industrial va començar a disminuir. Sens dubte, els preus dels

valors borsaris nord-americans havien assolit nivells que no semblaven estar

justificats per la trajectòria present i esperada de l'activitat econòmica i, per

tant, dels beneficis empresarials. Una altra circumstància va contribuir potser a

empitjorar encara més les expectatives sobre l'evolució d'aquests darrers: unes

decisions judicials cada vegada més favorables als sindicats i a la seva capacitat

de negociació. Males notícies per als homes de negoci.

L'ascens i crac posterior de la borsa de NovaYork l'octubre de 1929 és un fenomen que

tradicionalment s'ha considerat com a detonantde la Gran Depressió.


El crac borsari es va iniciar en el moment en què els agents van prendre cons-

ciència de la valoració�excessiva�que�havien�assolit�els�títols�borsaris. La

confiança en la rendibilitat d'aquests actius va començar a baixar. I les vendes

d'accions no es van fer esperar. A partir del 3 d'octubre, l'índex borsari va ini-

ciar una tendència decreixent. Finalment, el pànic es va apoderar dels inver-

sors. El dijous 24 d'octubre, l'anomenat dijous�negre, es van posar a la venda

13 milions de títols. El dimarts 29 d'octubre, conegut com a dimarts�negre,

encara va ser pitjor: aquell dia es van vendre 16,4 milions d'accions. El valor

dels títols es va acabar ensorrant. La bombolla especulativa havia esclatat. Si

el 3 de setembre l'índex industrial Dow�Jones havia assolit els 381 punts, el

13 de novembre només en tenia 198. Una reducció del 50% en poc més de

dos mesos!

El crac borsari havia tingut un gran impacte. Però assenyalar-lo com la causa

última de la Gran Depressió no sembla massa encertat. Peter Temin argumenta

que va ser una reducció autònoma de la despesa en inversió i consum durant el

període 1929-1931 la que hauria provocat una depressió econòmica. En aquest

context, la davallada de les accions certament haurien reduït la riquesa dispo-

nible en mans dels consumidors i, per tant, el consum privat. Però per ella

mateixa no hauria estat de cap manera suficient per a provocar una reducció

tan intensa de l'activitat econòmica com la que es va produir després de 1929.

El crac borsari no va causar la Gran Depressió. I, de fet, es pot considerar més

aviat com un símptoma�dels�problemes que havia acumulat l'economia nord-

americana i que hem descrit en apartats anteriors. Els problemes del sector

agrari, que a més el 1929 havia patit una mala collita, o l'atonia del consum

i la saturació d'alguns mercats també haurien actuat com a factors depressius.

Però la caiguda de la borsa va afegir més dificultats a les que ja hi havia abans

que la bombolla especulativa esclatés. En alguns casos, la davallada del valor

de les accions va reduir la liquiditat de les famílies, provant un ajornament

en la compra de béns de consum durador i en l'adquisició d'habitatges. I en

altres va augmentar la incertesa sobre l'evolució dels ingressos futurs, un fet

que hauria portat els consumidors a posposar les compres de béns de consum

durador i les empreses a ajornar noves inversions.

La caiguda de la borsa va tenir una altra conseqüència: va�augmentar�la�pres-

sió�sobre�el�sistema�bancari�nord-americà. En efecte, l'impacte del crac va

començar a afectar els bancs que havien estat atorgant crèdits a agents bor-

saris i que havien acceptat com a garantia d'aquells crèdits les mateixes acci-

ons. Amb uns crèdits que no es tornaven, els bancs es van haver de quedar

uns actius depreciats, d'un valor insuficient per a cobrir el valor dels crèdits

concedits. Atemorits per aquesta circumstància, els seus clients van començar

a demanar els dipòsits. No totes les entitats van poder fer-hi front i algunes

van fer fallida.


Taula 27. Les suspensions bancàries als Estats Units d'Amèrica, 1929-1938

1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938

Número 659 1350 2293 1453 4000 57 34 44 59 54

Valors* 231 837 1690 706 3597 37 10 11 20 11

*: valor dels dipòsits afectats en milions de dòlars correntsFont: Fearon (1987, pàg. 110)

Aquest fet no feia sinó afegir més problemes a un sector bancari caracteritzat

per l'existència de bancs de petites dimensions i poc diversificats, afectat a

més per les dificultats que estaven travessant els bancs rurals. En efecte, els

bancs rurals havien estat atorgant crèdits als agricultors. I n'havien patit les

conseqüències. La reducció dels preus i de la renda agrària estava provocant

que molts camperols no poguessin retornar els crèdits rebuts. Per aquestes cir-

cumstàncies o per altres factors –la historiografia no és concloent sobre això–

el fet és que a partir de 1930 els Estats Units van començar a patir un seguit

de pànics�bancaris. És a dir, els dipositants van perdre la confiança en la sol-

vència de les entitats financeres i van començar a demanar el cobrament en

efectiu dels seus dipòsits bancaris. Aquest procés de liquidació precipitada –

els bancs només tenen una fracció dels dipòsits com a reserves en efectiu– pot

provocar la fallida no solament de les entitats amb dificultats, sinó també de

les que són solvents. És el que va passar. El primer pànic bancari es va produir

entre octubre de 1930 i febrer de 1931 i va estar seguit per tres pànics més a

l'estiu i la tardor de 1931 i entre octubre de 1932 i març de 1933. Entre l'inici

i el final d'aquestes crisis més de 9.000 bancs van haver de tancar (taula 26).

Taula 28. Indicadors de l'economia dels Estats Units d'Amèrica, 1929-1933 (1929 = 100)

1929 1930 1931 1932 1933

Oferta�monetària 100 97 91 79 75

Nivell�de�preus* 100 98 89 79 75

Tipus�d'interès�nominal�(%) 5,9 3,6 2,6 2,7 1,7

Producte�interior�brut�(PIB) 100 91 84 73 71

PIB�per�capita 100 90 82 71 69

Producció�industrial 100 89 81 70 68

Consum** 100 93 90 82 81

Inversió** 100 68 42 12 13

Volum�d'exportacions 100 82 67 51 52

Taxa�d'atur�(%) 2,9 8,9 15,6 22,9 20,9

*: deflactor del PNB; **: les dades originals estan expressades en dòlars de 1958.Fonts: Maddison (1991, pàg. 202 i 211), A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/,Mankiw (1999, pàg. 354).



Les fallides bancàries, juntament amb la política monetària de la Fed, han es-

devingut un aspecte central en l'explicació monetarista de la Gran Depressió.

Segons Milton Friedman i Anna Schwartz, aquestes fallides van provocar una

forta�reducció�de�l'oferta�monetària, i, en conseqüència, una forta caiguda

dels preus, la qual va acabar tenint un impacte molt negatiu en la inversió i

el consum (taula 27). Però tant o més important que els pànics bancaris va

ser el paper de la Reserva Federal en tot aquest procés. Segons els autors es-

mentats, la Fed hauria hagut de compensar la caiguda de l'oferta monetària,

fent entre 1929 i 1930 operacions massives de mercat obert, és a dir, comprant

gran quantitat de títols i bons a canvi de dòlars. No ho va fer. Per contra, la

Fed va desenvolupar una política monetària restrictiva i el novembre de 1931

va augmentar el tipus d'interès entre 1 i 2 punts (de l'1,5% al 3,5%). Les ra-

ons d'aquest comportament són diverses. Interessades a mantenir l'adhesió al

patró or, les autoritats monetàries estaven donant prioritat a la protecció de

les reserves d'or en un moment (setembre de 1931) en què la Gran Bretanya

havia abandonat el patró or. Però també es guiaven per un convenciment més

profund: algunes entitats havien actuat de manera errònia i per tant havien

de pagar-ne les conseqüències.

La manca de resposta de la Reserva Federal va tenir molta responsabilitat en

l'agreujament de la crisi. Tanmateix no tothom considera vàlida la interpre-

tació monetarista. Els historiadors econòmics keynesians continuen pensant

que l'origen dels problemes cal trobar-los en l'economia�real. Peter Temin, per

exemple, ha considerat que la primera crisi bancària no va provocar una re-

ducció excessiva de l'oferta monetària o almenys aquesta no va ser prou signi-

ficativa com per a justificar la caiguda de l'activitat econòmica. Si hagués estat

així, caldria haver esperat, argumenta Temin, un augment del tipus d'interès. I

això no va passar. Segons aquest historiador econòmic, la direcció de la causa-

litat era una altra: la caiguda�de�la�demanda�agregada condicionava l'oferta

monetària i no a l'inrevés. La contracció monetària es va produir. Però Temin

argumenta que només a partir de 1931, quan l'economia real ja estava patint

una forta depressió.

Ben Bernanke també ha fet objeccions a la interpretació monetarista, i no

tant per errònia sinó per insuficient. La interpretació del president actual de

la Reserva Federal parteix de la base de l'existència d'informació incomple-

ta i asimètrica en el mercat d'actius financers. Aquesta circumstància fa ne-

cessària l'existència de serveis� d'intermediació, és a dir, d'entitats i perso-

nes que disposin d'informació sobre la situació de les famílies i empreses que

sol·liciten crèdit. Les fallides bancàries del període 1930-1933 haurien provo-

cat que aquesta informació es destruís. O dit d'una altra manera, els costos

d'intermediació s'haurien incrementat i els potencials prestataris haurien ha-

gut d'enfrontar-se a un crèdit més car i sobretot més difícil d'obtenir. Per aques-

ta via –la contracció del crèdit i el seu impacte sobre la demanda agregada–

haurien convertit una crisi greu, però de cap manera única, en una depressió

prolongada.

La Reserva Federal als anys del crac de 1929.Per als monetaristes, la falta de resposta de laReserva Federal va tenir molta responsabilitat

en l'agreujament de la crisi.


Per una concatenació de caiguda del consum i fallides bancàries, el fet és que

l'oferta monetària es va reduir, circumstància que va contribuir a alimentar

un cercle�pervers�de�depressió,�deflació i més depressió. Anem a pams. Per

començar, les fallides bancàries destruïen dipòsits i riquesa. Els bancs que ha-

vien sobreviscut restringien el crèdit i, per tant, dificultaven la bona marxa de

l'activitat econòmica. La deflació provocada per la reducció de l'oferta mone-

tària actuava en la mateixa direcció. En un context de deflació, la càrrega real

del deute s'incrementava i les perspectives de preus i salaris més baixos aug-

mentaven les preferències per la liquiditat i postposaven les decisions sobre la

despesa en consum i en inversió. La caiguda de la producció i l'augment de

l'atur eren la conseqüència final d'aquest procés.

5.3. Un món en depressió: la transmissió de la crisi

La crisi que patien els Estats Units aviat es va traslladar a la resta del món. No

és estrany. L'economia internacional encara estava molt afectada per les per-

torbacions derivades de la Primera Guerra Mundial. I també presentava diver-

sos elements d'inestabilitat. Els Estats Units ocupaven una posició central en

l'economia mundial, en la mesura que havien esdevingut un mercat impor-

tant per a molts països i el creditor mundial principal. Per tant, la depressió

es va encomanar de la primera potència econòmica al conjunt de l'economia

internacional a través dels intercanvis�comercials i els fluxos�de�capitals.

Uns i altres van experimentar una forta contracció, mentre que l'adherència

al mateix patró or accentuava la deflació i la crisi. La causalitat també va fun-

cionar a la inversa. El ràpid deteriorament de les condicions econòmiques fora

dels Estats Units contribuïa encara més a empitjorar la situació de l'economia

nord-americana.


Figura 13. L'espiral contractora del comerç mundial, gener de 1929 - març de1933

Font: Kindlergerger (1985, pàg. 208) a partir de Departament d'Història i Institucions Econòmiques (2006,pàg. 107)

La contracció�dels�intercanvis�comercials es pot seguir perfectament a partir

de la figura 13. I es pot explicar de diverses maneres. La crisi de l'economia

nord-americana va provocar una reducció de les importacions procedents de

la resta del món. Com a conseqüència, les exportacions de molts països van

disminuir i això va generar una disminució de la demanda d'importacions

procedents dels Estats Units i de la resta d'economies. El comerç havia entrat en

una espiral contractora. Si el mes de gener de 1929 el valor de les exportacions

mundials pujava a gairebé a 3.000 milions de dòlars, quatre anys després no

arribava als 1.000 milions. El col·lapse del comerç contribuïa a deprimir encara

més l'activitat econòmica i aquesta circumstància incidia negativament en els

intercanvis comercials.


Figura 14. Els aranzels al món després de la Primera GuerraMundial (equivalents

Però això és només una part de la història. El comerç�també�va�disminuir

perquè es va fer més costós. Els aranzels van augmentar, mentre que alguns

països van imposar restriccions quantitatives a les importacions. El protecci-

onisme, que havia caracteritzat els anys vint, es va reforçar molt més durant

la dècada de 1930. Les dades de les figures 15 i 16 ho posen de manifest. Els

Estats Units també van contribuir a aquesta alça aranzelària. En efecte, el juny

de 1930 els Estats Units van aprovar l'aranzel�Smoot-Hawley, a partir del qual

augmentaven els drets aranzelaris d'una gran quantitat de productes. Les re-

presàlies no es van fer esperar. I l'any 1931 més de 60 països ja havien augmen-

tat els aranzels en resposta als canvis esdevinguts a l'altre costat de l'Atlàntic.

Tanmateix, també és cert que la reacció va variar molt entre països i que di-

versos factors, van contribuir a l'augment generalitzat dels aranzels, entre els

quals cal assenyalar sobretot el mateix intent per a sortir de la situació de crisi,

desconnectant-se dels mecanismes internacionals que la transmetien.


Figura 15. Els aranzels a diverses regions del món després de la Primera Guerra Mundial(equivalents

L'altra via per la qual es va transmetre la crisi va ser la corresponent als fluxos

de�capital. El crac borsari de Nova York va aturar les sortides de capital nord-

americà. El procés de desacceleració de les exportacions de capital ja havia

començat l'any 1928. I va coincidir amb l'augment del tipus d'interès per part

de la Fed i l'atracció de capitals que estava provocant l'expansió de la borsa de

Nova York. Però l'impacte de l'esclat de la bombolla borsària va resultar decisiu

en l'aturada de la inversió exterior nord-americana. Les coses encara anirien

pitjor. A partir de 1930, i per por que els deutors no poguessin retornar el

capital, es va produir un procés�de�desinversió�a�l'exterior. D'aquesta manera,

els inversors nord-americans no solament havien deixat d'exportar capital a

Europa sinó que s'havien convertit en importadors nets. La figura 16 informa

del procés que s'estava produint a escala mundial en els països creditors, entre

els quals els Estats Units ocupaven la posició de lideratge, i els deutors, amb

Alemanya al capdavant.


Figura 16. Les balances de capital dels països creditors i deutors, 1924-1937 (milions dedòlars)

Notes: (+) exportació neta de capital; (–) importació neta de capital

Les conseqüències que sobre aquests darrers van tenir la�interrupció�i�repa-

triació�posterior�de�capitals�per�part�dels�Estats�Units són fàcils d'endevinar.

En primer lloc, va provocar forts desequilibris en les balances de pagaments

dels països deutors i això va passar en un context caracteritzat per una reduc-

ció del comerç i dels preus dels productes exportats, especialment intensa en

el cas dels aliments i les matèries primeres. El cas de l'Amèrica Llatina –que

analitzarem més endavant– exemplifica el que estem assenyalant.

En segon lloc, l'aturada i retirada posterior de capitals va provocar una for-

ta�inestabilitat�en�el�sector�bancari, sobretot si estava molt endeutat amb

l'exterior. Aquest va ser el cas d'Àustria i, especialment, d'Alemanya. Per aca-

bar-ho de complicar, tots dos països tenien una proporció molt elevada del

deute que era exigible a curt termini i a més el sector financer havia estat ofe-

rint crèdits a llarg termini a un sector industrial que ara es trobava en crisi.

Els deutors no podien retornar els crèdits. Els creditors estrangers n'exigien el

pagament. La confiança disminuïa. Els inversors forans retiraven els dipòsits.

Els dipositants del país també. La crisi bancària s'havia fet present a Europa. El

punt de partida d'aquesta crisi cal situar-lo precisament a Àustria. El 1931 el

Creditanstalt, el principal banc austríac, va fer fallida. La crisi es va traslladar

després a Alemanya. Com a conseqüència, el juliol de 1931 les autoritats ale-

manyes van suspendre el pagament dels seus deutes, incloses les reparacions. I

des d'aquest país el contagi es va anar estenent a altres països europeus, espe-

cialment de l'Europa oriental, durant la primavera i l'estiu de 1931. Evident-

ment, les crisis bancàries afectaven l'economia real, en la mesura que provo-

caven una reducció de l'oferta monetària i feien més difícil l'accés al crèdit. I

també tenien un impacte en l'àmbit monetari.

Taula 29. La sortida del patró or en el període d'entreguerres

País Any País Any

Argentina 1929 Grècia 1932

Paraguai 1929 Iugoslàvia 1932


La crisi que patien els Estats Units aviat es vatraslladar a la resta del món, i la Gran Depressió

es va estendre a escala internacional.


País Any País Any

Austràlia 1930 Japó 1932

N. Zelanda 1930 Mèxic 1932

Àustria 1931 Nicaragua 1932

Bolívia 1931 Noruega 1932

Brasil 1931 Perú 1932

Bulgària 1931 Suècia 1932

Dinamarca 1931 Costa Rica 1933

Finlàndia 1931 Filipines 1933

Hongria 1931 Haití 1933

Índia 1931 Hondures 1933

Iraq 1931 Romania 1933

Irlanda 1931 Sud-àfrica 1933

Portugal 1931 Uruguai 1933

Regne Unit 1931 Xile 1933

Txecoslovàquia 1931 Estats Units 1934

Veneçuela 1931 Guatemala 1934

Alemanya 1932 Itàlia 1934

Canadà 1932 Bèlgica 1935

Colòmbia 1932 França 1936

Egipte 1932 Holanda 1936

El Salvador 1932 Polònia 1936

Equador 1932 Suïssa 1936


En un context d'inestabilitat i de dificultats creixents, molts bancs comercials

europeus van començar a retirar els dipòsits en lliures que tenien a Londres:

necessitaven liquiditat. Però actuant d'aquesta manera estaven afeblint la con-

fiança en la lliura. Com hem assenyalat en un apartat anterior, les reserves d'or

del Regne Unit eren insuficients en proporció als seus compromisos. I les de-

mandes de conversió ho feien cada vegada més evident. El setembre de 1931

els britànics van abandonar el patró or i van devaluar la moneda. No havia

estat el primer a fer-ho (taula 28). Però la sortida del Regne Unit d'aquest siste-

ma monetari tenia un impacte molt més gran. Aquell mateix any i el següent

van abandonar el sistema de patró or un nombre de països elevat i alguns van


vincular la seva moneda a la lliura (àrea�de�la�lliura�esterlina), mentre que

altres es van mantenir dins de l'or (bloc�or). Però el patró or com a sistema

monetari internacional tenia els dies comptats.

El col·lapse�dels�intercanvis�comercials i l'aturada�dels�fluxos�financers van

tenir un paper molt important en la difusió de la crisi a escala internacional.

Però un element clau per a entendre la transmissió de la Gran Depressió va ser

precisament el mateix patró or. L'adherència a un sistema de tipus de canvi fix

obligava a desenvolupar –en cas de desequilibri extern– un seguit de polítiques

monetàries i fiscals deflacionistes. Unes mesures que no feien sinó estendre i

accentuar la deflació i la crisi econòmica a escala mundial. La defensa del tipus

de canvi i de les reserves d'or més que l'estímul de l'economia o la promoció

acabaven essent les principals prioritats de les autoritats.

En definitiva, a principis de la dècada de 1930 l'economia�internacio-

nal�s'havia�desintegrat. I els mecanismes que al seu moment havien

afavorit la lliure circulació de persones, béns i capitals pràcticament ha-

vien desaparegut. La Gran�Depressió va significar un cop final a aquella

Primera Globalització que s'havia iniciat al segle XIX. I també va posar

de manifest les dificultats que hi havia per a trobar solucions coordina-

des a la crisi. Els intents de cercar la coordinació de polítiques, com la

Conferència�Econòmica�Mundial de 1933, van fracassar.

Com els historiadors econòmics Charles H. Feinstein, Peter Temin i Gi-

anni Toniolo van assenyalar fa més d'una dècada:

"[...] cada país tenia la seva pròpia agenda, les pròpies prioritats econò-

miques i polítiques i les seves solucions preferides."


6. Les sortides de la crisi

En efecte, les respostes a la crisi van variar molt d'un país a un altre. I segons

les mesures que les autoritats articulessin la recuperació es podia produir amb

més rapidesa i intensitat. La política econòmica esdevenia, una vegada més, un

factor clau en la dinàmica del creixement econòmic del període d'entreguerres.

Durant els primers moments de la crisi, els governs es van caracteritzar per

l'aplicació�d'una�política�deflacionista, la qual posava l'estabilitat monetària

per sobre de la recuperació de la producció o l'ocupació. Però progressivament

es va anar produint un canvi significatiu en el tipus de polítiques econòmi-

ques. Més tard o més d'hora les polítiques deflacionistes es van acabar aban-

donant. Al mateix temps, els�governs�van�desenvolupar�un�paper�molt�més

actiu�en�l'economia del que havien tingut durant els anys vint. El convenci-

ment que per si soles les forces del mercat no podien revertir la situació de

l'economia estava arrelant cada vegada amb més intensitat. I potser més im-

portant encara. Aquells països que van continuar desenvolupant una política

més clàssica i ortodoxa en l'àmbit monetari i fiscal va tenir més dificultats per

a iniciar un procés de recuperació. I a la inversa.

6.1. Els Estats Units i el New Deal

El cas dels Estats Units mostra amb claredat l'impacte d'una nova política

econòmica en el procés de recuperació econòmica. Els fets són força cone-

guts. L'any 1933 Franklin�D.�Roosevelt (1882-1945), candidat del partit de-

mòcrata, va guanyar les eleccions presidencials al republicà Herbert Hoover

(1874-1964). El New�Deal entrava en acció. Les bases d'aquesta nova política

econòmica eren diverses. El New Deal es proposava una intervenció més gran

de l'Estat en l'economia, amb l'objectiu de reactivar-la. Però aquesta interven-

ció va estar lluny de ser homogènia. En la política econòmica de la presidència

de Roosevelt s'acostumen a distingir dues fases diferents, anomenades primer

New�Deal (1933-1935) i segon�New�Deal (1935-1939).

L'objectiu principal del primer New Deal va ser recuperar�del�naufragi�els

tres�sectors�més�afectats per la crisi: les finances, l'agricultura i la indústria.

Així, l'Administració demòcrata va crear un seguit de lleis, programes i agèn-

cies per portar-lo a terme. En el sector bancari va decretar el tancament dels

bancs per frenar el pànic i les fallides bancàries (Emergency Banking Relief Act)

i, finalment, només va autoritzar l'obertura dels que eren solvents. A més, es

va crear una comissió de supervisió i regulació de l'activitat borsària (Securiti-

es and Exchange Commision) i també es va desenvolupar una legislació que

regulava el sector bancari i establia un fons de garantia de dipòsits bancaris

(Glass-Steagall Banking Act). En el sector agrari, una de les principals mesures

va ser l'Agricultural Adjustament Act, una llei a partir de la qual s'introduïen un

seguit de mesures que intentaven solucionar els problemes de sobreproducció

El president Franklin D. Roosevelt va serl'impulsor del New Deal als Estats Units.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Roosevelt,_Franklin_Delano

http://ca.wikipedia.org/wiki/New_Deal


i així evitar la caiguda de les rendes agràries. En l'àmbit industrial es va apro-

var la National Industrial Recovery Act, que pretenia estimular tant la inversió

privada com augmentar la capacitat de compra dels salaris a partir d'acords

entre empresaris i treballadors. La necessitat de combatre un atur que havia

assolit unes proporcions molt elevades va portar l'Administració Roosevelt a

la creació d'agències i al desenvolupament de programes dedicats a la cons-

trucció d'infraestructures o la repoblació forestal (Public Works Administration

o Civilian Conservation Corps). Òbviament, això darrer implicava l'articulació

d'una política fiscal més expansiva, consistent a augmentar la despesa pública

i assumir dèficits pressupostaris més elevats. I això només era possible si prè-

viament, s'havia abandonat el sistema de patró or, un fet que es va produir

l'abril de 1933 i que va anar acompanyat de la devaluació del dòlar.

El primer New Deal tenia per objectiu aconseguir la recuperació�econòmi-

ca. Sense abandonar-lo, el segon posava l'accent en la necessitat de crear me-

canismes que afavorissin la redistribució�de�la�renda. Per això les mesures

més importants d'aquest període van ser l'aprovació de la National Labor Re-

lations Act o Wagner Act (1935) i de la Social Security Act (1935). La primera

d'aquests lleis va representar el reconeixement dels sindicats, el dret a la nego-

ciació col·lectiva i a la representació sindical a les fàbriques i, en certa mesura,

va comportar la institucionalització dels avenços que anteriorment s'havien

fet amb la National Industrial Recovery Act. La segona de les lleis esmentades

conduïa a la creació d'un sistema nacional de pensions i a una assegurança

obligatòria d'atur.

Taula 30. Les magnituds principals de l'economia als Estats Units d'Amèrica, 1933-1940 (1929 =100)

1933 1934 1935 1936 1937 1938 1939 1940

Producte�interior�brut�(PIB) 72 77 83 95 99 95 102 110

PIB�per�capita 69 74 79 90 93 89 95 102

Producció�industrial 68 73 78 89 93 88 94 n. d.

Consum* 81 85 90 99 103 100 106 112

Inversió* 13 23 45 59 74 42 61 82

Volum�d'exportacions 52 56 59 62 79 79 83 97

Taxa�d'atur�(%) 25,2 22,0 20,3 17,0 14,3 19,1 17,2 14,6

Oferta�monetària 75 82 97 111 116 115 129 149

Tipus�d'interès�nominal�(%) 1,7 1,0 0,8 0,8 0,9 0,8 0,6 0,6

Índex�de�preus�al�consum 75 78 80 81 84 82 81 82

*: les dades originals estan expressades en dòlars de 1958.Fonts: Maddison (1991, pàg. 202 i 211), A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/, Mankiw (1999, pàg. 354).

Quin va ser l'impacte de la nova política econòmica de l'Administració Roo-

sevelt en la recuperació de l'economia nord-americana? Les dades disponibles

mostren que abans d'esclatar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) algunes



de les magnituds econòmiques principals encara no havien retornat als nivells

de 1929 (taula 29). Per exemple, l'any 1938 el PIB per capita era un 89% del que

havia estat l'any 1929 i la taxa d'atur se situava en el 12,5%: més de 9 punts

percentuals per sobre de la de 1929. Precisament, va ser l'esclat�de�la�Segona

Guerra�Mundial el que va permetre a l'economia nord-americana tornar als

nivells d'ocupació i d'activitat que havia tingut abans de la Gran Depressió.

Però una vegada dit això, també és evident que la recuperació de l'economia

nord-americana va coincidir amb l'arribada de Roosevelt a la presidència i amb

l'articulació d'una nova política econòmica. Des de 1933, les magnituds prin-

cipals de l'economia van canviar de tendència i van començar a experimen-

tar progressos molt notables. Entre 1933 i 1938, el PIB per capita va créixer a

una taxa anual acumulativa del 4,3% i la producció industrial ho fa fer en un

5,2%. Un creixement sens dubte insuficient per a assolir la plena ocupació,

però molt ràpid en el context de la dècada de 1930.

Els factors concrets que expliquen la intensitat d'aquest creixement són més

difícils d'esbrinar. La política fiscal es pot descartar ràpidament. La despesa

pública va augmentar, però de manera molt moderada. En canvi, els aspectes

monetaris i el mateix New Deal van tenir un impacte més gran. Per començar,

la sortida�del�patró�or i la devaluació del dòlar van representar el punt de

partida en l'inici de la recuperació. L'arribada d'or procedent d'Europa l'any

1933, una conseqüència de la situació política inestable que es vivia al Vell

Continent, va acabar portant cap a una expansió de l'oferta monetària. Final-

ment, les mesures desenvolupes durant el New Deal, encara que algunes vega-

des contradictòries, van representar un canvi�d'expectatives sobre l'evolució

de l'economia nord-americana. Els factors que acabem d'assenyalar es reforça-

ven mútuament. La devaluació del dòlar, l'expansió monetària i el New Deal

provocaven un canvi en l'evolució dels preus i en les expectatives dels agents.

Paral·lelament, els tipus d'interès disminuïen en termes reals –una conseqüèn-

cia de l'expansió monetària i l'alça dels preus– i això estimulava la inversió i

el consum.

6.2. La recuperació a Europa: el Regne Unit i França

L'anàlisi i la comparació de la política econòmica seguida pel Regne Unit i

França és especialment interessant. I potser més que en cap altra compara-

ció entre països es veu tan clar l'impacte d'una decisió de política monetària.

Abandonar�el�sistema�de�patró�or representava l'inici d'un procés de recupe-

ració econòmica. Mantenir-s'hi no feia sinó agreujar la crisi econòmica i retar-

dar-ne la sortida. Les dades de la taula 30 comparen les diferències interanuals

dels preus i la producció industrial en els països que van abandonar el patró

or l'any 1931 i en els que no ho van fer fins l'any 1936. I són molt clares sobre

això. Alliberats d'haver de fer una política deflacionista, els primers van acon-

seguir un creixement de la producció industrial, i de la producció total, supe-


rior a la dels que van tardar més a abandonar el patró or. El Regne Unit, i tota

l'àrea de la lliura esterlina, formava part del primer grup. França, juntament

amb els països del bloc or, se situava en el segon.

Taula 31. Preus, producció industrial i patró or, 1930-1936 (diferència interanual)

1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936

Països�que�abandonen�el�patró�or�l'any�1931

Preus –13 –12 –1 0 2 3 4

Producció industrial –5 –12 –7 8 13 10 8

Països�que�abandonen�el�patró�or�l'any�1936

Preus –12 –13 –15 –7 –4 –6 8

Producció industrial –4 –11 –17 10 2 0 6

Font: Bernanke i James (1990), taules 2 i 4

El factor més rellevant en la recuperació de l'economia britànica va ser la sor-

tida del patró or i la devaluació de la lliura el setembre de 1931. Entre setem-

bre de 1930 i desembre de 1931, la divisa britànica es va depreciar un 30% en

relació amb el dòlar i un 13% en relació amb altres monedes. Aquesta devalu-

ació va tenir diverses conseqüències. Per començar, va fer més competitius els

productes britànics a l'exterior, mentre que encaria els productes procedents

d'altres països. Entre novembre i desembre de 1931, per exemple, les impor-

tacions de productes manufacturats es van reduir un 50%, si bé és cert que

en aquesta reducció també hi va contribuir el fet que es van augmentar els

aranzels. Les exportacions van tendir una tendència creixent a partir de 1931,

si bé sembla que bona part d'aquesta recuperació cal atribuir-la a l'enfortiment

dels vincles entre la Gran Bretanya i els països de la Commonwealth.

Però probablement la conseqüència més important de la sortida del patró no

s'ha de vincular tant amb la trajectòria del comerç exterior, més aviat modesta,

sinó sobretot amb l'evolució�del�preu�del�diner. Sense la necessitat d'haver

de seguir polítiques deflacionistes, les autoritats monetàries britàniques van

decidir reduir el tipus d'interès. Entre 1931 i 1932, va passar del 6% al 2% en

termes nominals, mentre que en termes reals el tipus d'interès va ser negatiu

a partir de 1934-1935. En aquest context, la inversió privada es va recuperar

i també el consum, esperonat, durant un primer moment, per l'augment de

la capacitat de compra d'una població que notava com els preus dels aliments

arribats de l'exterior es reduïen de manera intensa. Entre 1929 i 1933, el salari

real al Regne Unit va augmentar prop d'un 12%.

Amb uns tipus d'interès en descens, uns salaris reals en augment i unes ex-

pectatives de millora favorables, l'economia britànica va iniciar un procés�de

recuperació�general. Sens dubte, el sector que més es va beneficiar d'aquests

canvis, i especialment de l'existència d'uns tipus d'interès baixos, va ser el de la

construcció. El paper protagonista d'aquest sector en la primera fase de recu-

La City londinenca als anys trenta. El factormés rellevant en la recuperació de l'economiabritànica és la sortida del patró or el setembre

de 1931 i la devaluació de la lliura.


peració va ser molt intens i va afavorir l'inici d'una expansió més general. En-

tre 1933 i 1934, la construcció residencial va augmentar un 60%, esperonada

també per l'ajuda pública a la construcció d'habitatges i en un context de des-

plaçament de la població d'àrees deprimides a zones urbanes. Acompanyant

el habitatges, vehicles de motor i altres productes de consum durador també

es van beneficiar d'una demanda en ascens.

Taula 32. Producció, exportació, preus i ocupació al Regne Unit i França, 1929-1938 (1929 =100)

1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938

Regne�Unit

Producte interior brut (PIB) 100 99 94 95 98 104 108 113 117 118

PIB per capita 100 99 93 94 96 102 105 110 113 114

Producció industrial 100 96 89 89 95 105 113 123 130 126

Volum d'exportacions 100 82 62 62 64 67 74 74 80 70

Índex de preus al consum 100 94 89 86 86 86 86 89 91 94

Taxa d'atur (%) 8,0 12,3 16,4 17,0 15,4 12,9 12,0 10,2 8,5 10,1

França


PIB per capita 100 96 90 84 90 89 87 90 95 95




Taxa d'atur (%) 1,2 n. d. 2,2 n. d. n. d. n. d. n. d. 4,5 n. d. 3,7

Fonts: Maddison (1991, pàg. 202 i 211), A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/, Crafts i Fearon (2010, pàg. 287) i Mitchell (1988, pàg.434)

En contra del que havia passat al Regne Unit, la política econòmica del Govern

francès, més que contribuir a la recuperació, va empitjorar la situació econò-

mica del país. Durant els anys de 1930, i a diferència del que havia passat a la

dècada de 1920, l'economia francesa es va estancar. Inicialment la situació de

l'hexàgon era millor que la de la resta de països: durant els anys vint havia ex-

perimentat un creixement important, la crisi no l'havia afectat excessivament,

la balança de pagaments era sòlida, l'atur era baix i tenia grans existències d'or.

Aquesta circumstància va influir en la decisió francesa de mantenir-se en el

patró or. En un moment en què altres països havien devaluat la seva moneda,

mantenir els costos i preus francesos d'acord amb els nivells mundials portava

cap a una política de deflació intensa. Això volia dir el manteniment d'elevats

tipus d'interès, la reducció de la despesa governamental i finalment la reducció

dels salaris. En aquestes circumstàncies, l'economia va iniciar una fase forta-

ment depressiva (taula 31). I això va ser la causa de la victòria del Front Popular

a les eleccions de l'any 1936. Entre 1936 i 1937, el nou Govern de Léon�Blum



(1872-1950) va sortir del patró or, va devaluar el franc, va augmentar els salaris

monetaris i va fer una política d'estímul de la demanda. Però l'any 1938 ni el

PIB, ni el PIB per capita, ni menys encara la producció industrial o les exporta-

cions havien recuperat els nivells de 1929. I el mateix passava amb l'atur. La

severa política deflacionista de la primera meitat dels anys trenta havia tingut

conseqüències molt negatives per a l'economia francesa. Era el cost que acos-

tumaven a pagar els països que havien intentat mantenir-se dins del patró.

6.3. La recuperació a Europa: Alemanya

Però potser on les polítiques deflacionistes van tenir un impacte més gran va

ser a Alemanya. I no tant perquè es desenvolupessin durant molts anys. Les

autoritats germàniques van decidir abandonar els principis del patró or l'any

1931 i la política deflacionista va finalitzar l'any 1933. El que és interessant

destacar és que les decisions de política econòmica van actuar en un context

de�molta�inestabilitat�econòmica�i�de�fortes�tensions�polítiques�i�socials.

La deflació alemanya va accentuar una crisi que en certa mesura ja havia co-

mençat abans de 1929. I, en fer-ho, va facilitar l'accés al poder de l'NSDAP, el

partit nacionalsocialista d'Adolf�Hitler (1889-1945). En l'àmbit estrictament

econòmic, la recuperació d'Alemanya durant els anys de mandat del Führer va

ser impressionat. Les bases d'aquest èxit són en canvi molt més discutibles i,

en tot cas, es van revelar dramàtiques per al futur immediat del món.

Cadascun dels aspectes assenyalats necessita alguns comentaris. El primer que

cal assenyalar és que la Gran Depressió va tenir un impacte molt negatiu sobre

l'economia alemanya. Després del pla�Dawes (1924), l'economia d'aquest país

s'havia fet molt dependent de l'arribada de capital nord-americà, atrets pels

tipus d'interès elevats que oferien els alemanys. Els préstecs nord-americans

permetien pagar les reparacions, compensar els desequilibris externs i afavorir

el creixement econòmic. Però a partir de 1928 el flux de capitals procedents

dels Estats Units es va començar a desaccelerar, i després es va aturar i, final-

ment, va seguir el camí de la repatriació.

Les autoritats alemanyes, encapçalades per Heinrich�Brüning (1885–1970),

canceller del Govern entre març de 1930 i maig de 1932, van reaccionar a la

situació descrita aplicant-hi polítiques deflacionistes. La despesa pública es va

reduir. La pressió tributària va augmentar. Els preus i els salaris eren forçats a

la baixa. L'objectiu era evidentment evitar un desequilibri extern que pogués

provocar sortides d'or. Però aquesta no era l'única raó que guiava l'acció del

canceller Brünig i el seu Govern. Els historiadors econòmics han discutit molt

sobre les causes de la política econòmica del país d'abans de 1933. I també de

la mateixa situació econòmica del país. Així, en relació amb aquest darrer as-

pecte, s'ha assenyalat que el creixement econòmic alemany de la segona mei-

tat de la dècada de 1920 presentava diversos desequilibris. Segons alguns au-

tors, els salaris reals haurien augmentat més que la productivitat i això hauria

penalitzat la inversió. Altres dubten d'aquesta interpretació i consideren que

En l'àmbit estrictament econòmic, larecuperació d'Alemanya durant els anys demandat d'Adolf Hitler va ser impressionant,

encara que va tenir un cost social important.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hitler


el problema veritable era l'existència d'uns tipus d'interès massa elevats. I un

darrer grup d'historiadors econòmics assenyala que els capitals arribats després

de 1924 no s'haurien utilitzat de manera productiva.

Pel que fa a la política econòmica, el tema fonamental és saber fins a quin

punt el canceller Brüning hauria pogut desenvolupar una política alternativa

a la que finalment va seguir. I sobre això també hi ha molt debat. Però també

s'ha afirmat que hi havia altres possibilitats a la política deflacionista, sobretot

després que a mitjan 1931 les autoritats decidissin establir controls de canvis,

un fet que anava en contra de l'esperit del patró or. Finalment, alguns autors

també han considerat que l'actuació de les autoritats alemanyes estava condi-

cionada per un fet important: posar una vegada més de manifest que el país

no podia pagar les reparacions de guerra.

La influència del context

Alguns autors han argumentat que Brüning estava molt condicionat pel context del mo-ment. Això inclou l'experiència de la hiperinflació de 1923, l'existència d'acords previsque dificultaven la devaluació de la moneda alemanya, els problemes estructurals quepatia l'economia del país a finals de la dècada de 1920 o la manca de possibilitats reals pera desenvolupar polítiques més expansives en un context d'aturada de fluxos de capitalsi del compromís internacional de limitar l'augment dels crèdits interiors del Reichsbank.

Taula 33. Producció, exportació, preus i ocupació a Alemanya, 1929-1938 (1929 = 100)

1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938


PIB per capita 100 98 90 83 88 95 102 110 116 123




Aturats (milions) 1,8 3,1 4,5 5,6 4,8 2,7 2,2 1,6 0,9 0,4

Taxa d'atur (%) 6,0 9,5 14,0 18,0 15,0 8,0 6,5 5,0 3,0 1,5

Fonts: Maddison (1991, pàg. 202 i 211), A. Maddison, a partir de les sèries disponibles a http://www.ggdc.net/maddison/ i Overy (1982, pàg. 20 i 29)

En tot cas, el que resulta indubtable és que durant 1930, 1931 i els primers

mesos de 1932 les mesures no van fer sinó intensificar la crisi i el descontent

social. Entre 1929 i 1932, els preus van caure un 30% –més que a França i a la

Gran Bretanya–, la producció industrial es va reduir un 40% –una disminució

superior a la mitjana europea–, la taxa d'atur va passar del 6% al 18% –més

que en qualsevol altre país del Vell Continent– i el PIB per capita va baixar un

17%, una caiguda superior a l'experimentada a l'Europa occidental (taula 32).



Figura 17. L'ascens electoral del partit nacionalsocialista, 1924-1933

Font: Abraham (1986, pàg. 23)

El descontent social va tenir una ràpida traducció política. A les eleccions

del setembre de 1930, el Partit Comunista va passar de 54 a 77 escons. Però

l'NSDAP va augmentar la seva representació de 12 a 107 escons. El partit cen-

trista va créixer lleugerament, si bé altres membres de la coalició del Govern

van perdre alguns escons. El Partit Socialdemòcrata continuava essent majo-

ritari (145 escons) i la coalició de govern tenia 171 escons. Però ara ja no eren

hegemònics. El juliol de 1932 va tornar a haver-hi eleccions. L'avenç del Par-

tit Nacionalsocialista semblava no tenir aturador. El percentatge de vots ob-

tinguts va ser del 37,1%, un percentatge que doblava els obtinguts un any

abans. Ara ja eren el partit del Parlament alemany amb més representació.

Tanmateix, el president d'Alemanya, Paul�von�Hindenburg (1847-1934), va

nomenar canceller Franz�von�Papen (1879-1969). Durant el mandat de Pa-

pen (entre juny i novembre de 1932) la política econòmica es va fer més ex-

pansiva, a partir de programes de suport a l'ocupació, i la situació econòmica

va millorar. Potser per això a les eleccions de novembre de 1932 l'NSDAP va

reduir de 230 a 196 el nombre d'escons i de 37 a 33% el percentatge de vots

obtinguts. Després d'aquestes eleccions, Franz von Papen va ser substituït per

Kurt�von�Schleicher (1882-1934), que també va seguir una política de foment

de l'ocupació. Però per poc temps. En un context de creixents dificultats per

a formar governs estables, a finals de gener de 1933 el president Hindenburg,

aconsellat per Papen i amb el suport dels grans industrials alemanys, va no-

menar canceller d'Alemanya Adolf�Hitler (1889-1945). El 1933, el nou cance-

ller, en un context que es fa difícil qualificar de plenament lliure, va convocar

unes eleccions que acabaria guanyant. El juliol de 1933 va establir un sistema

polític de partit únic. I a principis d'agost de 1934, just després de la mort de

Hindenburg, Adolf Hitler s'autoproclamava president i Führer dels alemanys.

El país havia entrat en un règim plenament dictatorial.

L'ascens del partit nacionalsocialista d'Adolf Hitler va ser afavorit pel context

econòmic de l'Alemanya de principis dels anys 1930. I sempre quedarà el dub-

te de saber si més intensitat i una durada més llarga en la millora de la situa-

ció econòmica quan es va iniciar durant el període del canceller Papen hauria

pogut canviar el curs dels esdeveniments. Tanmateix, el que ara interessa és


assenyalar que va ser el Partit Nacionalsocialista el que va acabar obtenint el

poder i que precisament va ser després de 1933 quan es va produir la recupe-

ració econòmica alemanya. Per la seva rapidesa i intensitat, aquesta recupera-

ció podria ben bé qualificar-se d'espectacular. Entre 1933 i 1938, el producte

interior brut va créixer a uns ritmes superiors que el de molts altres països. I

més encara. El 1938 només el 2% de la població activa estava aturada, una

taxa d'atur inferior a la d'abans de 1929 i molt inferior a la que encara tenien

la majoria de països occidentals.

Quines són les bases d'una recuperació tan intensa? L'augment�de�la�despe-

sa�governamental i la inversió�pública van esdevenir elements cabdals. Per

exemple, la primera es va triplicar i la segona es va multiplicar per quatre en-

tre 1933 i 1938. Aquest darrer any la despesa governamental ja representava

el 34% del producte nacional brut, mentre que la inversió pública concentra-

va el 45% de la inversió total. Pel que fa al destí d'aquesta despesa pública,

inicialment es va donar prioritat a les infraestructures i les obres públiques,

en especial a la construcció d'autopistes i carreteres. Aquestes àrees eren molt

intensives en l'ús de mà d'obra i, per tant, era una bona eina per a afavorir la

disminució de l'atur. De totes formes, i en especial a partir de 1936, es va donar

prioritat al rearmament i a la preparació per a la guerra: aquest era l'objectiu

final de Hitler.

L'augment de la despesa necessitava finançament. Una part molt important

es va finançar augmentant els impostos. Però també es van seguir vies menys

clàssiques i habituals. Així, una part de la despesa va trobar finançament a

partir de les anomenades Mefo-Wechsel, l'acrònim de Metallische Forschungs-

gesellschaft (Companyia d'Investigació del Metall), una societat fictícia que,

entre altres, tenia com a accionistes Siemens. Les lletres Mefo era un tipus de

paper a tres mesos, generalment emès amb una vida de cinc mesos, girat per

petites empreses de capital limitat proveïdores de les forces armades que des-

prés es descomptaven al Reichsbank o es venien al mercat de capitals. Vers el

1936, la circulació d'aquest paper pujava a 12.000 milions de Reichsmarks.

L'augment de la despesa pública, adreçada a sectors prioritaris en l'estratègia de

les noves autoritats, també va anar acompanyat de l'establiment de controls

i�reglamentacions�de�l'activitat�econòmica. L'objectiu final era, una vegada

més, assegurar que els recursos de l'economia estiguessin orientats cap a les

prioritats establertes pel Govern nacionalsocialista, en les quals l'augment de la

despesa i la inversió pública eren fonamentals. En aquest sentit, hi destaquen

els controls establerts sobre la inversió dels beneficis, els preus i els salaris, les

divises o sobre el comerç exterior a partir del clearing.

Les conseqüències d'aquests controls, i del model general de creixement nazi,

van ser diverses. Però hi ha dos aspectes que és necessari destacar. El primer fa

referència als salaris i al consum. Els salaris van seguir una tendència negati-

va i, segons algunes estimacions referides als salaris industrials, l'any 1934 ja

s'havien situat per sota dels nivells de 1929. En aquest context, potser no és

L'augment de la despesa governamental i lainversió pública van esdevenir elements cabdals

en la recuperació de l'economia alemanyadurant el règim nazi.


tan estrany que, en relació amb el conjunt de l'economia, el consum privat es

reduís. Ni tampoc que el creixement de les indústries de béns de consum fos

inferior al de les de béns de capital. I potser encara menys que el consum de

productes alimentaris superiors (carn o peix) disminuís mentre que els béns

inferiors (pa o patates) augmentés considerablement.

El segon aspecte potser encara és més rellevant, almenys per a la marxa dels

esdeveniments futurs. El va assenyalar amb claredat a principis de la dècada

de 1940 l'economista polonès Michal Kalecki (1899-1970):

"El fet que la fabricació d'armaments constitueixi la columna vertebral de la política deplena ocupació feixista exerceix una profunda influència sobre el seu caràcter econòmic.La producció d'armaments a gran escala està fortament lligada a l'expansió de les forcesarmades i a la formulació de projectes destinats a una guerra de conquesta. Indueixen,a més, un rearmament competitiu dels altres països. Això fa que el principal objectiude la despesa canviï gradualment, i es desplaci des de l'assoliment de la plena ocupacióa assegurar els màxims resultats del rearmament. L'escassetat de recursos que s'esdevécondueix a la restricció del consum en comparació al que podria haver estat sota la plenaocupació. El sistema feixista comença amb l'eliminació de l'atur, es desenvolupa en una'economia armamentista' d'escassetat i acaba, inevitablement, en la guerra."

La guerra acabaria essent el resultat final de l'estratègia de recuperació

alemanya. I també de la japonesa.

Aquest darrer cas el tractarem al final del següent subapartat, dedicat a

l'impacte i a les polítiques de recuperació a l'Amèrica Llatina i Àsia.

6.4. Les respostes de l'Amèrica Llatina i Àsia

La crisi dels anys 1930 es va transmetre a escala internacional a partir del co-

merç i dels moviments de capitals. I l'adherència al patró or només feia que

accentuar els processos de deflació i la depressió. És per aquestes vies que la

Gran Depressió es va estendre també a l'Amèrica Llatina i a l'Àsia oriental.

Però amb molts matisos. Els primers van sentir la crisi ben aviat i de manera

molt intensa. Els segons la van conèixer més tard i, en alguns casos, de manera

suau. Les evidències disponibles, sintetitzades en la taula 33, sobre producte

interior brut, comerç exterior i termes d'intercanvi ho mostren amb claredat.

Una manera de mesurar-ho és a partir del càlcul del percentatge de caiguda de

les diferents variables entre el moment que assoleixen el seu màxim i aquell al

que arriben al nivell més baix. Així mesurat, no hi ha dubte que la depressió

va ser més intensa a l'Amèrica Llatina que a l'Àsia oriental.

Taula 34. PIB, comerç exterior i poder de compra de les exportacions (variacions entre el màximi el mínim nivell assolit durant el període 1929-1938, %)

Regió PIB Exportacions Poder compra exportacions Importacions

Amèrica Llatina –17,3 –40,0 –53,7 –64,8



Regió PIB Exportacions Poder compra exportacions Importacions

Àsia –6,4 –22,4 –31,8 –30,0


No és tan estrany. Els primers eren més dependents de les exportacions, ha-

vien acumulat un elevat deute amb l'exterior i havien acabat tenint una for-

ta dependència dels Estats Units. Per exemple, el 1929 les exportacions de

l'Amèrica Llatina, sempre considerada globalment, representaven el 9,7% del

seu PIB, mentre que a l'Àsia oriental, excloent-ne el Japó, només representaven

el 2,8%. Per als primers, els Estats Units s'havien erigit com els destinataris de

gairebé la meitat de les seves exportacions. Per a Àsia, el mercat nord-americà

representava menys del 8% de les seves vendes totals a l'exterior. Ras i curt.

En el període que estem analitzant, més dependència comercial i financera

de l'exterior i més vinculació amb l'economia nord-americana significaven un

impacte més gran de la crisi.

Taula 35. PIB i PIB per capita a l'Amèrica Llatina i l'Àsia oriental, 1929-1938 (1929 = 100)

1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938

PIB

Amèrica Llatina 100 95 89 85 92 99 105 11 117 121

Àsia oriental (amb Japó) 100 99 99 102 104 101 105 111 112 113

Àsia oriental (sense Japó) 100 101 100 102 102 99 102 108 108 108

PIB�per�capita

Amèrica Llatina 100 93 86 81 85 91 94 98 102 103

Àsia oriental (amb Japó) 100 99 97 99 100 96 98 103 103 103

Àsia oriental (sense Japó) 100 100 98 99 98 94 97 101 100 99

PIB�per�capita�(en�%�dels�Estats�Units)

Amèrica Llatina (8 països) 29,8 30,8 31,0 33,8 36,7 36,5 35,4 32,4 32,4 34,4

Àsia oriental (amb Japó) 11,3 12,4 13,3 15,7 16,3 14,7 14,0 12,9 12,5 13,1

Àsia oriental (sense Japó) 10,1 11,2 12,0 14,0 14,3 12,8 12,2 11,3 10,8 11,2

Notes: l'Amèrica Llatina inclou l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú, l'Uruguai, Veneçuela i Xile. L'Àsia oriental inclou la Xina, l'Índia, Indonèsia, el Japó, les Filipines, Corea delSud, Taiwan, Malàisia i Sri Lanka.Fonts: http://www.ggdc.net/maddison/.

Però potser encara és més interessant observar un altre fet. L'Amèrica�Llatina

que havia patit més l'impacte de la crisi també, va ser capaç de sortir-ne rela-

tivament ràpid. Per això, entre 1932 i 1938 el creixement del PIB i del PIB per

capita va ser més superior a l'altre costat de l'Atlàntic que a Àsia. Els paràgrafs

següents intenten explicar les causes d'aquest comportament dispar, comen-

çant per l'anàlisi de la recuperació llatinoamericana.



El primer que cal assenyalar és que la crisi va generar un fort�desequilibri

extern a la regió. Les exportacions van minvar i també els preus dels produc-

tes exportats. Amb una situació marcada per la retracció dels capitals, els dife-

rents governs de la regió van intentar restablir els equilibris externs a partir de

l'aplicació de mesures deflacionistes que fessin més competitives les exporta-

cions i, per aquesta via, afavorir l'entrada d'or. Un fracàs. Finalment, la solució

no va ser una altra que abandonar�sistema�de�patró�or i devaluar�la�moneda.

Acompanyant aquestes mesures, els governs de la regió van introduir controls

de�canvis i restriccions�a�les�importacions, amb l'objectiu d'evitar la dismi-

nució de les reserves. També van declarar la suspensió del pagament del deute

exterior. D'aquesta manera, a partir de 1931 es va produir a l'Amèrica Llatina

una situació d'impagaments en cadena.

Alliberats de les restriccions que imposava el patró or i del pagament del

deute exterior, els països del Nou Món van començar a desenvolupar políti-

ques que afavorissin la recuperació de l'activitat econòmica. La política mo-

netària i fiscal van esdevenir més expansiva. La protecció va augmentar i

s'acompanya de mesures de control de les importacions i de la introducció

de tipus de canvi múltiples. I a partir de la protecció i altres mecanismes, els

governs llatinoamericans van afavorir processos d'industrialització per substi-

tució d'importacions, assentats en alguns casos sobre la indústria prèviament

existent. La devaluació va permetre la recuperació del volum de les exportaci-

ons. I en la mesura que actuava com a element de protecció també estimula-

va, juntament amb la política comercial, l'acció de l'Estat i la recuperació del

consum, el creixement de la indústria. Aquestes van ser són les bases de la

recuperació econòmica de l'Amèrica Llatina. Una recuperació meritòria però

insuficient per a reduir de manera substancial el diferencial de renda existent

amb les economies més desenvolupades (taula 34).

A l'Àsia�oriental va succeir el mateix o pitjor. Si deixem de banda el cas del Japó

i les seves colònies entre 1929 i 1938 la resta de territoris per als quals es disposa

de dades va mantenir una distància similar en termes de PIB per capita amb els

Estats Units, mentre que la va augmentar en relació amb l'Europa occidental.

A més, la seva recuperació va ser menys intensa que la de l'Amèrica Llatina.

La manca�d'independència�política va esdevenir en alguns casos un factor

central. Impossibilitava la presa de decisions sobre la política monetària i fiscal

més favorable al país. I també sobre la conveniència de pagar el deute. El cas de

l'Índia, colònia britànica, torna a ser paradigmàtic. El 1931 el Govern britànic

va abandonar el patró or. Però, en canvi, va obligar l'Índia a mantenir-se en

aquest règim monetari. Això no era altra cosa que obligar a fer una política

econòmica deflacionista, incompatible amb les necessitats del moment. I, de

fet, a l'Índia de principis de la dècada de 1920 era difícil trobar algun grup

social o d'interès que estigués d'acord amb la mesura. Entre 1929 i 1938, la

taxa de creixement del PIB per capita va disminuir gairebé un 1% anual, una

situació que va augmentar el desig per la independència.

El Brasil als anys trenta. Alliberats de lesrestriccions que imposava el patró or i del

pagament del deute, els països del NouMón comencen a desenvolupar polítiquesque afavoreixin la recuperació de l'activitat

econòmica.


En el cas de la Xina, l'inici de les dificultats en l'economia mundial va coinci-

dir en el temps amb noves mesures encaminades a la modernització del país.

L'any 1928 es va crear el Banc�Central�a�Shanghai, amb fortes vinculacions

amb l'Estat i un any després la Xina va recuperar la seva autonomia�aranze-

lària, un fet que va aprofitar per a imposar aranzels a les importacions. Això

va permetre augmentar els ingressos de l'Estat, a la vegada que es protegia la

indústria interior. Però des del punt de vista estrictament econòmic l'element

més rellevant del període és l'impacte�escàs�o�nul�que�va�tenir�la�crisi�en

aquest�país. No és estrany. Amb un sistema de patró plata i relativament poc

dependent del comerç amb l'exterior, el país va aconseguir mantenir-se allu-

nyat dels problemes que estaven afectant la majoria de països de l'economia

internacional. Però no de la crisi política ni de l'agressió exterior. A l'interior

del país, el Partit Comunista de Mao�Zedong (1893-1976), estava desenvolu-

pant una activitat insurreccional i revolucionària i a partir de 1934 començaria

la seva llarga marxa. Des de l'exterior, l'any 1931 els japonesos havien iniciat

la invasió Manxúria, on van desenvolupar la indústria pesant i van construir

una densa xarxa de ferrocarril. L'any 1937 començarien la invasió de tot el

territori xinès.

La invasió de Manxúria posa de manifest el caràcter que estava prenent

l'economia japonesa a la dècada de 1930. El Japó havia patit amb especial

intensitat la crisi de 1930. Però també en va aconseguir sortir de manera re-

lativament ràpida. El 1933 ja havia assolit el mateix nivell de PIB per capita

que l'any 1929. A la base d'aquesta ràpida recuperació s'hi troben dos fets. El

primer és l'abandonament�del�patró�or. El segon és un augment�de�la�des-

pesa�pública, orientada cap a finalitats militars. Des de finals de la dècada de

1920, la influència dels militars i de les ideologies totalitàries estaven augmen-

tant. I encara ho farien més a partir de l'assassinat l'any 1936 de Takahashi

Korekiyo, ministre de finances japonès que des de 1934 havia frenat una ma-

jor expansió de la despesa militar. La invasió de la Xina, iniciada l'any 1937,

va acabar de convertir el Japó en una economia�de�guerra i, per tant, amb

controls de l'activitat econòmica cada vegada més intensos. Aquells mateixos

anys les autoritats japoneses estaven signant pactes amb l'Alemanya de Hitler i

la Itàlia de Mussolini (pactes Roma-Tòquio-Berlín). La Segona Guerra Mundial

no tardaria a començar.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mao_Zedong


7. Cloenda

L'1 de setembre de 1939 Alemanya envaïa Polònia. Com a resposta, dos dies

després, França i Anglaterra declaraven la guerra a Alemanya. La Segona Guer-

ra Mundial havia esclatat. Més endavant, el juny de 1941, l'Alemanya nazi

atacava l'URSS. En conseqüència, els soviètics també entraven en el conflicte.

El 8 de desembre de 1941 l'aviació japonesa bombardejava l'esquadra nord-

americana de Pearl Harbour. I, a partir d'aleshores, els Estats Units es veurien

directament immersors en les hostilitats. Després de sis anys de guerra, el 8

de maig de 1945 es va produir la rendició d'Alemanya. L'agost de 1945 es llen-

çaven bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 agost) i Nagasaki (8 d'agost). El

Japó es rendia sense condicions. La Segona Guerra Mundial havia finalitzat.

Però, com en el cas de la Primera Guerra Mundial, el�conflicte�havia�deixat

un�llegat�econòmic�de�pèrdues,�destrosses�i�problemes�monetaris�i�finan-

cers. I en aquest cas més. L'impacte econòmic sobre els països bel·ligerants va

ser més gran en la Segona que en la Primera Guerra Mundial. Però la recons-

trucció també va tenir molt més èxit. Molts factors van contribuir a fer-ho

possible. Però n'hi ha un que és necessari destacar: els nous dirigents polítics

van intentar no�repetir�els�mateixos�errors que s'havien produït durant la

Primera Guerra Mundial. I en bona mesura ho van aconseguir.

L'experiència d'un període tan convuls com va ser el d'entreguerres va

servir almenys per a establir les bases d'una època de prosperitat que

estava a punt de començar.


Bibliografia

Abraham, David (1986). The Collapse of the Weimar Republic: Political Economy and Crisis.Nova York / Londres: Holmes & Meier.

Aldcroft, Derek H. (1977). From Versailles to Wall Street, 1919-1929. Londres: Allen Lane.[Traducció al castellà: (1985). De Versalles a Wall Street, 1919-1929. Barcelona: Crítica.]

Allen, G. C. (1972). A Short Economic History of Modern Japan. Londres: George Allen andUnwin. [Traducció al castellà: (1980). Breve Historia Económica del Japón Moderno (1867-1937).Madrid: Tecnos.]

Allen, Robert C. (2003). Farm to Factory: A Reinterpretation of the Soviet Industrial Revolution.Princeton: Princeton University Press.

Ambrosius, Gerold; Bubbard, William H. (1986). Social-und Wirtschaftsgeschichte Euro-pas im 20. Jahrhundert. Munic: C. H. Beck. [Traducció al castellà: (1992). Historia social y eco-nómica de Europa en el siglo XX. Madrid: Alianza.]

Amsden, Alice H. (2001). The Rise of "the Rest". Challenges to the West from Late-IndustrializingEconomies. Oxford: Oxford University Press.

Arias, Xosé Carlos (1992). Leviatán tras el naufragio. Políticas económicas y financieras en losaños 30. Madrid: Espasa-Calpe.

Atak, Jeremy; Passell, Peter (1984). A new economic view of American history. From ColonialTimes to 1940. Nova York: W. W. Norton & Company.

Bernanke, Ben S. (1983). "Nonmonetary Effects of the Financial Crisis in the Propagationof the Great Depression". American Economic Review (vol. 73, núm. 3, pàg. 257-276).

Bernanke, Ben S.; James, Harold (1990). "The Gold Standard, Deflation, and FinancialCrisis in the Great Depression: An International Comparison". National Bureau of EconomicResearch Working Paper (núm. 3488).

Braun, Hans-Joachim (1990). The German economy in the twentieth century. The GermanReich and the Federal Republic. Londres: Routledge.

Braun, Juan; Braun, Matías; Briones, Ignacio; Díaz, José (2000). "Economía chilena1810-1995: estadísticas históricas". A: Documento de Trabajo. Instituto de Economía (núm. 187).Universidad Pontificia Católica de Chile.

Bresciani-Turroni, Costantino (1931). Le vicende del marco tedesco. Milà: Università Boc-coni. [Traducció a l'anglès: (1937). The Economics of Inflation. A Study of Currency Depreciationin post-War Germany. Northampton: Augustus Kelly Publishers.]

Broadberry, Stephen; Harrison, Mark (2005). "The Economics of World War I: an over-view". A: Stephen Broadberry; Mark Harrison (eds.). The Economics of World War I (pàg. 3-40).Cambridge: Cambridge University Press.

Buyst, Eric; Franaszek, Piotr (2010). "Sectoral developments, 1914-1945". A: StephenBroadberry; Kevin H. O'Rourke (eds.). The Cambridge Economic History of Modern Europe. Vo-lume 2, 1870 to the Present (pàg. 208-231). Cambridge: Cambridge University Press.

Chaudhuri, K. N. (1983). "Foreign Trade and Balance of Payments (1757-1947)". A: D. Ku-mar; M. Desai (eds.). The Cambridge Economic History of India (vol. II). Cambridge: CambridgeUniversity Press.

Comín, Francisco (1996). Historia de la hacienda pública. Volum I: Europa. Barcelona: Crí-tica.

Crafts, Nicholas F. R.; Fearon, Peter (2010). "Lessons from the 1930s Great Depression".Oxford Review of Economic Policy (vol. 26, núm. 3, pàg. 285-317).

Davies, Robert W. (1998). Soviet economic development from Lenin to Khrushchev. Cambridge:Cambridge University Press.

Departament d'Història i Institucions Econòmiques (2006). Guia Pràctica d'HistòriaEconòmica Mundial. Barcelona: Universitat de Barcelona.


Dupeux, George (dir.) (1977). Histoire économique et sociale du monde. Tome 5.Guerres etcrises, 1914-1947. París: Armand Colin. [Traducció al castellà: (1979). Historia Económica ysocial del mundo. Guerras y crisis, 1914-1947. Madrid: Zero Zyz / Encuentro.]

Ebell, Monique; Ritschl, Albrecht (2008). "Real Origins of the Great Depression: Mono-poly Power, Unions and the American Business Cycle in the 1920s". CEP Discussion Paper(núm. 876).

Eccles, Marrimer S. (1951). Beckoning frontiers; public and personal recollections. Nova York:Knopf.

Eichengreen, Barry (1992a). Golden Fetters. The Gold Standar and the Great Depression,1919-1939. Oxford / Nova York: Oxford University Press.

Eichengreen, Barry (1992b). "The origins and Nature of the Great Slump Revisited". Eco-nomic History Review (vol. 45, núm. 2, pàg. 213-219).

Eichengreen, Barry (1996). Globalizing capital: a history of the internacional monetary sys-tem. Princeton: Princeton University Press. [Traducció al castellà: (2000). La globalización delcapital. Barcelona: Antoni Bosch.]

Eloranta, Jari (2007). "From the great illusion to the Great War: Military spending beha-viour of the Great Powers, 1870-1913". European Review of Economic History (vol. 11, núm.2, pàg. 255-283).

Eloranta, Jari; arrison, Mark (2010). "War and disintegration, 1914–1950". A: StephenBroadberry i Kevin H. O'Rourke (eds.). The Cambridge Economic History of Modern Europe. Vo-lum 2: 1870 to the Present (pàg. 133-155). Cambridge: Cambridge University Press.

Fearon P. (1987). War, prosperity, and depression: The U.S. economy 1917-1945. Oxford: P.Allan.

Federico, Giovanni (2005a). Feeding the world. An economic History of Agriculture, 1800-2000.Princeton and Oxford: Princeton University Press. [Traducció al castellà: (2011). Breve historiaeconómica de la agricultura. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza.]

Federico, Giovanni (2005b). "Not Guilty? Agriculture in the 1920s and the Great Depres-sion". Journal of Economic History (vol. 65, núm. 4, pàg. 949-976).

Feinstein, Charles H.; Temin, Peter; Toniolo, Gianni (1997). The European EconomyBetween the Wars. Oxford: Oxford University Press.

Feinstein, Charles H.; Watson, Katherine (1995). "Private International Capital Flowsin Eruope in the Inter-War Period". A: Charles H. Feinstein (1995). Banking, Currency, andFinance in Europe between the Wars (pàg. 94-130). Oxford: Clarendon Press.

Feldman, Gerald D. (1996). The Great Disorder. Politics, Economics, and Society in the GermanInflation, 1914-1924. Oxford: Oxford University Press.

Fergusson, Adam (1975). When Money Dies: The Nightmare of the Weimar Collapse. Londres:William Kimber. [Traducció al castellà: (1984). Cuando muere el dinero. El derrumbamiento dela República de Weimar. Madrid: Alianza.]

Ferguson, Niall (1996). "Constraints and Room for Manoeuvre in the German Inflation ofthe Early 1920s". Economic History Review (vol. 49, núm. 4, pàg. 635-666).

Findlay, Ronald i O'Rourke, Kevin H. (2003). "Commodity Market Integration,1500-2000". A: Michael Bordo; Alan M. Taylor; Jeffrey G. Williamson (eds.). Globalization inhistorical perspective (pàg. 3-62). Chicago/Londres: University of Chicago Press.

Findlay, Ronald; O'Rourke, Kevin H. (2007). Power and Plenty: Trade, War, and the WorldEconomy in the Second Millennium. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Friedman, Milton; Schwartz, Anna (1963). A Monetary History of the United States,1867-1960. Princeton, N. J.: Princeton University Press.

Grosskopf, Sigrid (1976). L'alliance ouvrière et paysanne en URSS (1921-1928): le problèmedu blé. París: Maspero. [Traducció al castellà: (1983). La alianza obrera y campesina en la URSS,1921-1928. El problema de los cereales. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.]

Haber, Stephen (2006). "The Political Economy of Industrialization". A: Victor Bulmer-Tho-mas; John H. Coatsworth; Roberto Cortés (eds.). The Cambridge Economic History of Latin Ame-


rica. Volume II. The Long Twentieth Century (pàg. 537-584). Cambridge: Cambridge UniversityPress.

Hardach, Gerd (1973). Der Erste Weltkrieg, 1914-1918. Munic: Deutscher Taschenbuch Ver-lag. [Traducció al castellà: (1986). La Primera Guerra Mundial, 1914-1918. Barcelona: Crítica.]

Hobsbawm, Eric J. (1987). The Age of Empire, 1875-1914. Londres: Weidenfeld and Nicol-son. [Traducció al castellà: (1989). La era del imperio (1875-1914). Barcelona: Labor.]

Holtfrerich, Carl-Ludwig (1980). Die deutsche inflation, 1914-1923. Ursachen und Folgenin internationaler Perspektive. Berlín / Nova York: de Gruyter. [Traducció a l'anglès: (1986). TheGerman inflation, 1914-1923: causes and effects in international perspective. Berlín / Nova York:de Gruyter.]

Keynes, John Maynard (1932). Essays in Persuasion. Nova York / Londres: Macmillan. [Tra-ducció al castellà: (1988). Ensayos de persuasión. Barcelona: Crítica.]

Kindleberger, Charles P. (1973). Die Weltwirtschaftskrise, 1929-1939. Munic: DeutscherTaschenbuch Verlag. [Traducció al castellà: (1985). La crisis económica, 1929-1939. Barcelona:Crítica.]

Kindleberger, Charles P. (1984). Keynesianism vs. Monetarism and Other Essays in FinancialHistory. Londres: Allen and Unwin. [Traducció al castellà: (1993). Problemas históricos e inter-pretaciones económicas. Estudios de historia financiera. Barcelona: Crítica.]

Kindleberger, Charles P. (1985). A Financial History of Western Europe. Londres: Allen andUnwin. [Traducció al castellà: (1988). Historia financiera de Europa. Barcelona: Crítica.]

Lamartine Yates, Paul (1959). Forty Years of Foreign Trade. Londres: Allen & Unwin.

Leigh, Andrew (2007). "How Closely Do Top Income Shares Track Other Measures of Ine-quality". Economic Journal (vol. 117, núm. 524, pàg. F589-F603).

Leigh, Andrew (2011). "How closely do top income shares track other measures of inequa-lity?". Economic Journal (vol. 117, núm. 117, pàg. F589-F603).

Lindert, Peter (2004). Growing Public. Social Spending and Economic Growth since the Eighte-enth Century (2 vol.). Cambridge: Cambridge University Press.

Maddison, Angus (1962). "Growth and Fluctuations in the world economy, 1870-1960".Banca Nazionale del Lavoro Quaterly Review (vol. 15, pàg. 127-195).

Maddison, Angus (1991). Dynamic Forces in Capitalist Development: a Long-run ComparativeView. Oxford: Oxford University Press. [Traducció al castellà: (1991). Historia del desarrollocapitalista. Sus fuerzas dinámicas. Una visión comparada a largo plazo. Barcelona: Ariel.]

Maddison, Angus (1995). Monitoring the World Economy. 1820-1992. París: OECD.

Mankiw, N. Gregory (1999). Macroeconomía. Barcelona: Antoni Bosch Editor.

Makinen, Gail E.; Woodward.G. Thomas (1990). "Funding crises in the aftermath ofWorld War I". A: Rüdiger Dornbusch; Mario Draghi (eds.). Public debt management: theory andhistory (pàg. 147-182). Cambridge: Cambridge University Press.

Markevich, Andrei; Harrison, Mark (2011). "Great War, Civil War, and Recovery:Russia's National Income, 1913 to 1928". Journal of Economic History (vol. 71, núm. 3, pàg.672-703).

Marichal, C. (2010). Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global.1873-2008. Barcelona: Debate.

Millward, Robert; Baten, Joerg (2010). "Population and living standards, 1914–1945".A: S. Broadberry; K. O'Rourke (eds.). Cambridge Economic History of Modern Europe. Volume2:1870 to the present (pàg. 232-266). Cambridge: Cambridge University Press.

Mishkin, Frederick S. (1978). "The Household Balance Sheet and the Great Depression".Journal of Economic History (vol. 38, núm. 4, pàg. 918-937).

Mitchell, Brian R. (1988). British Historical Statistics. Cambridge: Cambridge UniversityPress.


Mulligan, William (2010). The Origins of the First World War. Cambridge: Cambridge Uni-versity Press.

Nakamura, T.; Odaka, K. (2003). The Economic History of Japan: 1600-1990. Oxford: Ox-ford University Press.

Nove, Alec (1969). An Economic History of the USSR. Harmondsworth: Penguin. [Traduccióal castellà: (1973). Historia económica de la Unión Soviética. Madrid: Alianza.]

Nurkse, Ragnar (1992). "The gold exchange standard". A: Barry Eichengreen (1985). TheGold Standard in Theory and History (pàg. 201-226) Nova York / Londres: Methuen. Articlepublicat originàriament l'any 1944.

Ofer, Gur (1987). "Soviet Economic Growth: 1928-1985". Journal of Economic Literature (vol.25, núm. 4, pàg. 1767-1833).

Officer, Lawrence H. (2011). "Exchange Rates Between the United States Dollar and Forty-one Currencies". Disponible a: http://www.measuringworth.com/exchangeglobal/

O'Rourke, K.; Williamson, J. G. (1999). Globalization and History: The Evolution of a Ni-neteenth-Century Atlantic Economy. Cambridge, Mass.: The MIT Press. [Traducció al castellà:(2006). Globalización e Historia: la evolución de la economía atlántica en el siglo XIX. Saragossa:Prensas Universitarias de Zaragoza.]

Overy, R. J. (1982). The Nazi Economic Recovery, 1932-1938. Londres: Macmillan Press.

Ritschl, Albrecht; Straumann, Tobias (2010). "Business cycles and economic policy,1914–1945". A: S. Broadberry; K. O'Rourke (eds.). Cambridge Economic History of Modern Euro-pe. Volum 2: 1870 to the present (pàg. 156-180). Cambridge: Cambridge University Press.

Romer, Christina D. (1990). "The Great Crash and the Onset of the Great Depression".Quarterly Journal of Economics (vol. 105, núm. 3, pàg. 597-624).

Romer, Christina D. (1993). "The Nation in Depression". Journal of Economic Perspectives(vol. 7, núm. 2, pàg. 19-40).

Rosés, Joan R.; Wolf, Nikolaus (2010). "Aggregate growth, 1913–1950". A: S. Broadberry;K. O'Rourke (eds.). Cambridge Economic History of Modern Europe. Volume2: 1870 to the present(pàg. 181-207). Cambridge: Cambridge University Press.

Salvucci, Richard (2006). "Export-Led Industrialization". A: Victor Bulmer-Thomas; JohnH. Coatsworth; Roberto Cortés (eds.). The Cambridge Economic History of Latin America. VolumII: The Long Twentieth Century (pàg. 249-292). Cambridge: Cambridge University Press.

Sargent, Thomas J. (1986). Rational Expectations and inflation. Nova York: Harper & Row.[Traducció al castellà: (1989). Expectativas racionales e inflación. Madrid: Alianza.]

Sylos Labini, Paolo (1984). Le forze dello sviluppo e del declino. Roma/Bari: Laterza. [Traduc-ció al castellà: (1988). Las fuerzas del desarrollo y del declive. Barcelona: Oikos-Tau.]

Temin, Peter (1976). Did monetary forces cause the Great Depression? Nova York: W. W. Nor-ton.

Temin, Peter (1989). Lessons from the Great Depression. Cambridge, Mass.: MIT Press. [Tra-ducció al castellà: (1995). Lecciones de la Gran Depresión. Madrid: Alianza.]

Temin, Peter (2000). "The Great Depression". A: Stanley L. Engerman; Robert E. Gallman(eds.). The Cambridge Economic History of the United States. Volume III. The Twentieth Century(pàg. 301-328). Cambridge: Cambridge University Press.

Thomas, Mark (1989). "The macro-economics of inter-war years". A: Rober Floud i DonaldMcClosky (eds.). The Economic History of Britain since 1700. Vol. 2: 1860-1939 (pàg. 320-358).Cambridge: Cambridge University Press.

Webb, Seteven B. (1986). "Fiscal News and Inflationary Expectations in Germany AfterWorld War I". Journal of Economic History (vol. 46, núm. 3, pàg. 769-794).

Webb, Seteven B. (1989). Hyperinflation and Stabilization in Weimar Germany. Oxford: Ox-ford University Press.

http://www.measuringworth.com/exchangeglobal/


Williams, John H. (1919). "Latin American Foreign Exchange and International BalancesDuring the War". Quarterly Journal of Economics (vol. 33, núm. 3, pàg. 422-465).

Williamson, Jeffrey G. (1995). "The Evolution of Global Labor Markets since 1830: Back-ground Evidence and Hypotheses". Explorations in Economic History (vol. 32, núm. 2, pàg.141-196).

Wolf, Nikolaus (2010). "Europe's Great Depression: coordination failure after the FirstWorld War". Oxford Review of Economic Policy (vol. 26, núm. 3, pàg. 339-369).

Yamamura, Kozo (1995). The Economic Emergence of Modern Japan. Cambridge: CambridgeUniversity Press.

Zamagni, V. (2001). Historia económica de la Europa contemporánea. Barcelona: Crítica.

Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització...

Documents

Transcript of Guerres, crisis i esfondrament de la Primera Globalització...