Guerra del Vietnam (1954-1973)
15
GUERRA DEL VIETNAM (1954-1973) Salva González Martínez Susana Hernández Nicolau
description
Guerra del Vietnam (1954-1973). Salva González Martínez Susana Hernández Nicolau. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of Guerra del Vietnam (1954-1973)
GUERRA DEL VIETNAM (1954-1973)
Salva González MartínezSusana Hernández Nicolau
La guerra de vietnam va ser un enfrontament militar que va tenir lloc a Vietnam des de 1954 fins a 1973, l'origen del qual va ser la determinació de les guerrilles comunistes (l'anomenat Viet-cong) a Vietnam del Sud, recolzades per Vietnam del Nord, per a derrocar el govern sud-vietnamita. L'enfrontament va desembocar en una guerra entre els dos països que aviat es va convertir en un conflicte internacional quan Estats Units i altres 40 països més van donar suport al Vietnam del Sud, mentre que la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i la República Popular Xina van subministrar municions a Vietnam del Nord i al Vietcong. El conflicte també va afectar Laos, on el Pathet Lao (comunista) va combatre al govern des dels anys 1965 fins a 1973 i va aconseguir enderrocar el règim monàrquic el 1975, i també va involucrar a Cambodja, el govern es va rendir el 1973 davant del grup comunista Jemer Rojo .
• Gran part de la guerra del Vietnam va mancar de fronts bèl · lics definits i es va caracteritzar pels atacs llampec.• Els subministraments que l'URSS i la Xina enviaven a Hanoi eren, traslladats al sud a través de l'anomenada 'Ruta Ho Chi Minh'. • Els Nord-vietnamites van atacar dos destructors nord-americans al golf de Tonkín. • El president America, Lyndon B. Johnson va ordenar bombardejar sobre objectius militars al Vietnam del Nord.•Al febrer de 1965 avions nord-americans van iniciar els bombardeigs sobre el Vietnam del Nord.• Al maig es va ordenar la paralització amb l'esperança d'iniciar converses de pau, però va ser rebutjada.•La presència militar nord-americana va anar creixent progressivament al Vietnam, fins 200.000 soldats.
AUGMENT DE LA INTERVENCIÓ NORD-AMERICANA
A l'octubre de 1966 representants dels Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Tailàndia, Corea del Sud i Filipines es van reunir a Manila i es van comprometre a retirar-se si el Vietnam del Nord cessava les ofensives, però l'oferta va ser rebutjada.
Al juny de 1967 el president Johnson es va entrevistar amb el dirigent soviètic Aleksei Nikoláievich Kosiguin.
Dos mesos després d'aquesta trobada, Johnson va incrementar el trasllat de tropes nord-americanes .
El conflicte va continuar i el balanç de la guerra, en pèrdues humanes i en costos econòmics van crear un sentiment de repulsa en gran part de l'opinió pública d'Estats Units que demanava la fi de la guerra.
L'OFENSIVA DEL TET Des de febrer de 1965 fins 1973
l'exèrcit sud-vietnamita va combatre principalment contra la guerrilla del Vietcong.
Mentre que les tropes nord-americanes i aliades ho van fer contra l'exèrcit nord-vietnamita en una guerra de desgast.
Durant la campanya de 1967-1968 els nord-vietnamites van desencadenar l'anomenada ofensiva del Tet. Va fracassar i les tropes del Vietcong van ser desallotjades.
En la primavera de 1968 el govern nord-americà, pressionat per l'opinió pública, havia arribat a la conclusió que la guerra no es podria guanyar.
El 31 de març el president Johnson va anunciar la paralització dels bombardejos sobre Vietnam del Nord, gest que va trobar una resposta positiva d'Hanoi i al maig es van iniciar les converses de pau.
VIETNAMITZACIÓ DE LA GUERRA (1969-1971)
El 1969, el president nord-americà Richard Nixon va anunciar la retirada de 25.000 soldats.
La mort de Ho Chi Minh no van servir per superar l'estancament de les negociacions de París.
Els delegats de Vietnam del Nord van continuar insistint en la retirada completa dels Estats Units com a condició indispensable per signar la pau.
A l'abril de 1970 unitats de combat nord-americans van penetrar a Cambodja després d'un cop d'Estat protagonitzat en aquest país per Lon Nol.
En 1971 l'exèrcit sud-vietnamita combatia, a més de en el seu territori, a Laos i a Cambodja.
La progressiva retirada nord-americana va continuar al llarg dels últims mesos de 1971 Estats Units va respondre amb massius bombardejos a tota l'àrea, mentre que les
forces comunistes vietnamites van desencadenar importants ofensives terrestre.
CONTROVÈRSIA ALS ESTATS UNITS
Abans que s'iniciara la retirada, l'exèrcit nord-americà va arribar a tenir destinats uns 541.000 soldats.
Als Estats Units, a mesura que augmentava la intervenció militar del país, la guerra s'havia convertit en una qüestió cada vegada més polèmica.
Es van organitzar moviments pacifistes de protesta contra la guerra.
La publicació dels anomenats papers del Pentàgon va espentar l'oposició a la participació dels Estats Units en la guerra de Vietnam.
L'ESTANCAMENT DE LES NEGOCIACIONS Un pla de pau per part del Vietcong al juliol de 1971 en el qual
s'exigia la dimissió immediata del president Thieu. La delegació nord-vietnamita a París va anunciar que alliberaria als
presoners de guerra nord-americans només després que els EUA retiressin el suport al règim de Thieu i intervenció en la guerra.
Les tropes sud-vietnamites, van dur a terme tres incursions a Cambodja durant el mes de febrer de 1972. Les converses de pau es van trencar el 23 de març.
L'OFENSIVA DE Quang Tri
Una setmana més tard el curs de la guerra va donar un gir tràgic, Vietnam del Nord va desencadenar una ofensiva al Sud, a través de la zona desmilitaritzada, sobre la província de Quang Tri.
A l'abril Estats Units va respondre amb la primera incursió aèria, des de 1967, sobre el Nord.
El 8 de maig el president Nixon va ordenar minar la major part dels ports de Vietnam, especialment el de Haiphong, per tal de tallar les rutes de subministraments enemigues
Els atacs aeris es van dirigir contra les línies ferroviàries nord-vietnamites causant seriosos problemes econòmics. La ciutat de Quang Tri, després d'estar ocupada pels comunistes durant quatre mesos i mig, va ser reconquistada per les tropes sud-vietnamites el 15 de setembre.
LA NOVA ESCALADA DEL CONFLICTE
A partir del 8 d'octubre es van celebrar reunions secretes de pau a París entre Henry Kissinger.
Es va aconseguir un avanç en les negociacions quan, per primera vegada, Vietnam del Nord va acceptar un pla de pau.
Vietnam del Nord renunciava a la seva demanda d'un govern de coalició a Vietnam del.
El 26 d'octubre Kissinger anunciava un pla de pau, però els aspectes tècnics quedaven sense resoldre i el president Thieu va considerar el pla com una traïció.
El 4 de desembre es van reprendre les converses entre Kissinger i Le Duc Tho.
LA PAU TEMPORAL Malgrat l'increment dels bombardejos nord-americans, les dues parts
semblaven voler salvaguardar els progressos aconseguits en les negociacions i el 30 de desembre van cessar els atacs aeris nord-americans més enllà del paral · lel 20.
El president Nixon va ordenar aturar els atacs aeris sobre el Vietnam del Nord.
El 27 de gener les delegacions dels Estats Units, Vietnam del Sud, Vietnam del Nord i del govern Revolucionari van signar l'Acord de la Fi de la Guerra i de la Restauració de la Pau.
La pau acordada exigia, l'evacuació de totes les tropes nord-americanes i de potències estrangeres de Vietnam del Sud en un termini de 60 dies.
CONSEQÜÈNCIES DEL CESSAMENT DE LES HOSTILITATS
A finals de març de 1973 s'havien retirat totes les tropes nord-americanes. El president Nixon havia garantit a Thieu que l'exèrcit nord-americà intervindria
en el seu suport en el cas d'una clara violació del tractat de pau. Les circumstàncies polítiques van fer impossible una futura ajuda militar al
Vietnam del Sud, especialment per l'esclat de l'escàndol Watergate . Els combats entre els dos bàndols vietnamites amainaren després de l'alto el foc. Al llarg de 1974 hi va haver una escalada en el conflicte, amb xocs armats durant
tot l'any. L'ajuda militar nord-americana va quedar tallada dràsticament, el que va
debilitar la posició sud-vietnamita. Al desembre l'exèrcit nord-vietnamita i el Vietcong van llançar una gran ofensiva
que va acabar en un èxit sense precedents, ocupant nombroses ciutats importants.
Saigon va ser ocupada el 30 d'abril i la República de Vietnam del Sud es va rendir incondicionalment al Govern Revolucionari Provisional.
Vietnam va proclamar la reunificació el 2 de juliol de 1976 amb el nom de República Socialista de Vietnam.
CONCLUSIÓ
Com a resultat de vuit anys d'utilització d'aquestes tàctiques bèl · liques, s'estima que van morir més de dos milions de vietnamites, tres milions van ser ferits i centenars de milers de nens van quedar orfes.
Entre abril de 1975 i juliol de 1982 aproximadament 1.218.000 refugiats van ser acollits en més de 16 països. Altres 500.000, els anomenats boat people, van intentar fugir del Vietnam per mar, encara que segons certes estimacions, va morir entre el 10 i 15% d'aquests i els que van sobreviure es van enfrontar més tard amb les traves i quotes d'immigració fins i tot en aquells països que havien acceptat acollir-los.
En la guerra del Vietnam van morir 57.685 nord-americans i uns 153.303 van ser ferits. En el moment de l'acord d'alto el foc havia 587 presoners de guerra entre militars i civils tots van ser posteriorment alliberats. Una estimació actualitzada no oficial calcula que encara queden uns 2.500 desapareguts.
