Grup Excursionista Deformació Permanent excursionistes/46-Picos_de-Europa.pdfAl voltant de les 15...
12
grup excursionista deformació permanent GRUP EXCURSIONISTA DEFORMACIÓ PERMANENT TRAVESSIA CIRCULAR DELS PICS D’EUROPA 24 al 29 de juliol de 2009 Després dels grans èxits en les distintes expedicions realitzades, amb els forts desnivells superats a la Vall d’Echo o Navarra, o al Mulhacén, ens plantegem un desafiaments de més envergadura i amb una major dificultat tècnica per a l’estiu de 2009: la Travessia Circular dels Pics d’Europa. Aquesta travessia voreja i creua el massís central dels Pics, reunint una série d’al.licients que li donen un particular atractiu. A banda d’apropar-nos a una zona totalment nova per al grup, com són les terres càntabres i astuarianes, tenim en la proposta punts tan atractius com... pujar en el telefèric de Fuente Dé, dormir en el refugi que hi ha al peu del Naranjo de Bulnes (gaudint de les vistes de l’espectacular muntanya i observant l’avanç dels escaladors per la penya), intentar pujar el Torrecerredo (el sostre dels Pics i de la Cordillera Cantàbrica), conèixer l’amagat poble de Bulnes, baixar per la vertiginosa Canal del Teixu a trobar el riu Cares en Puente Poncebos, recórrer completa la ruta del Cares, passar una nit al fantàstic paratge del Collado Jermoso o explorar la tranquila i recòndita Vall de Liordes. L’equip al coll d’Horcados Rojos (darrere, el Naranjo de Bulnes) Viatge cap als Pics Al voltant de les 15 h. del divendres 24 eixim de València i després d’una bona panxada de carretera, a les 10 parem a sopar al restaurante Sotopalacios, vora el poble del mateix nom. Després de pegar un mosset seguim i són ja les 12 h. quan arribem a l’Hotel Peñalabra en Cervera de Pisuerga (Palència) on ens quedem a dormir. De matí tenim el temps justet per a desdejunar a l’hotel, pegar-li una ullada al poble i seguir avant. Anem travessant una atractiva zona, amb un magnífic bosc ben visitat pels ossos. Pel port de Piedrasluegas creuem la Cordillera Cantàbrica i des d’allí tenim una bona panoràmica de la vall que baixa cap a Potes i dels Pics d’Europa. Port de Piedrasluengas La baixada s’allarga, però finalment arribem a Potes, on s’aturem per a fer la compra i donar una volteta. Una tirada més i ja estem en Fuente Dé. Ens toca esperar prou per a prendre el telefèric, així que aprofitem per a dinar abans. Eixida nº 46 Any VII
Transcript of Grup Excursionista Deformació Permanent excursionistes/46-Picos_de-Europa.pdfAl voltant de les 15...
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
GRUP EXCURSIONISTA DEFORMACIÓ PERMANENT
TRAVESSIA CIRCULAR
DELS PICS D’EUROPA 24 al 29 de juliol de 2009
Després dels grans èxits en les distintes expedicions realitzades, amb els forts desnivells superats a
la Vall d’Echo o Navarra, o al Mulhacén, ens plantegem un desafiaments de més envergadura i amb una
major dificultat tècnica per a l’estiu de 2009: la Travessia Circular dels Pics d’Europa.
Aquesta travessia voreja i creua el massís central
dels Pics, reunint una série d’al.licients que li donen un
particular atractiu. A banda d’apropar-nos a una zona
totalment nova per al grup, com són les terres càntabres i
astuarianes, tenim en la proposta punts tan atractius com...
pujar en el telefèric de Fuente Dé, dormir en el refugi
que hi ha al peu del Naranjo de Bulnes (gaudint de les
vistes de l’espectacular muntanya i observant l’avanç dels
escaladors per la penya), intentar pujar el Torrecerredo
(el sostre dels Pics i de la Cordillera Cantàbrica), conèixer
l’amagat poble de Bulnes, baixar per la vertiginosa
Canal del Teixu a trobar el riu Cares en Puente Poncebos,
recórrer completa la ruta del Cares, passar una nit al
fantàstic paratge del Collado Jermoso o explorar la
tranquila i recòndita Vall de Liordes.
L’equip al coll d’Horcados Rojos
(darrere, el Naranjo de Bulnes)
Viatge cap als Pics
Al voltant de les 15 h. del divendres 24 eixim de
València i després d’una bona panxada de carretera, a
les 10 parem a sopar al restaurante Sotopalacios, vora
el poble del mateix nom. Després de pegar un mosset
seguim i són ja les 12 h. quan arribem a l’Hotel
Peñalabra en Cervera de Pisuerga (Palència) on ens
quedem a dormir. De matí tenim el temps justet per a
desdejunar a l’hotel, pegar-li una ullada al poble i
seguir avant.
Anem travessant una atractiva zona, amb un
magnífic bosc ben visitat pels ossos. Pel port de
Piedrasluegas creuem la Cordillera Cantàbrica i
des d’allí tenim una bona panoràmica de la vall
que baixa cap a Potes i dels Pics d’Europa.
Port de Piedrasluengas
La baixada s’allarga, però finalment arribem
a Potes, on s’aturem per a fer la compra i donar
una volteta. Una tirada més i ja estem en Fuente
Dé. Ens toca esperar prou per a prendre el
telefèric, així que aprofitem per a dinar abans.
Eixida nº 46 Any VII
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Primera jornada. Dissabte.
APROXIMACIÓ AL NARANJO DE BULNES
El paratge de Fuente Dé és un lloc fantàstic,
amb una grandiosa vista d’unes parets de roca que
baixen des del pic de Peña Vieja (2619 m.) al prat de
Fuente Dé (1080 m.). Al mig de la paret penja el
balcó on para el telefèric. També impressiona la
perspectiva sobre la Canal del Embudo, per on
baixarem des de la Vega de Liordes a la tornada.
La pujada en la cabina del telefèric és impactant.
En 3 minuts ens puja 750 metres i ens situa a 1.834
metres d’altura, en el Mirador del Cable. A l’eixida
de la cabina, gaudim una estona de la fabulosa
panorámica i sobre les 15 h. iniciem la ruta. Seguim
2 kms. de pista i després, ja per una senda, s’anem
endisant en el massís dels Pics, pujant poc a poc i
vorejant els Jous “Lloroza” i “Sin Tierra”.
La senda avança cap al coll de “Horcados
Rojos”, on arribem tranquil.lament en un parell
d’hores. Malgrat estar en la cara sud i a una altura no
excessiva, encara resten algunes taques de neu sobre
les quals tenim que caminar.
Sobre les 17 h. ens plantem al coll (foto en
la 1ª pàg.) i allí ens sorprén la vista del Naranjo
de Bulnes (el Picu Urriellu). En la seua base
està el refugi on ens quedarem un parell de
nits. La baixada és bastant pronunciada i
passarem uns moments divertits en aquest
descens. En la primera part comptem amb la
ajuda d’un cable que han fixat a la roca en els
trams més exposats.
A les 19 h. som al Refugi, on podrem sopar
amb certes dificultats... Allí comprovem in situ
algunes de les seues limitacions, però també
gaudim del seu fabulòs entorn, amb vistes del
mar de núvols quasi permanent a la vall.
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Segona jornada. Diumenge.
ASCENSIÓ A TORRECERREDO
Aquesta jornada ens plantegem ascendir el pic
Torrecerredo (2.648 m.) que és la màxima cota
dels Pics d’Europa i també de tota l’àrea de la
Cordillera Cantàbrica. Està situat en la zona més
intricada, en ple cor del massís, on els profunds
jous i els alts cims se succeeixen progressivament
fins a la marge dreta del Cares. Les referències
que tenin sobre la ruta d’ascens no són massa
prometedores, doncs parlem de grimpades (I i II)
de caràcter aeri, amb molt de pati… Però veurem
el que es pot fer.
La sortida no és molt prometedora, doncs
iniciem la ruta a les 8:45 h., no molt prompte,
doncs. Des del refugi agafem el camí que es
dirigeix als vessants del Neverón de Urriellu.
Aviat Miguel ens diu que no es troba en
condicions i opta per la tornada cap al refugi. La
senda ens desvia a la dreta cap a una pedrera sota
un contrafort rocós que es salva després de
grimpar uns metres. En la darrera xemeneia per la
qual es puja, Lola ens diu que se’n torna.
Superant el pas, són quasi les 10 quan hem
accedit a la Bretxa dels Caçadors, on fem una
paradeta. A la nostra esquena la vista del Urriellu és
impressionant i davant nosaltres sorgeixen els Picos
Albos.
Les fites ens marquen el camí que vorejant els
contraforts a la esquerra ens va adreçant cap a una
àmplia collada, la Horcada Arenera. Situada font
als picos Albos, des d’aquest coll es divisa una
ampla panoràmica. Descansem uns minuts i
continuem pujant cap al sud, deixant arrere el camí
que porta al refugi de Cabrones. La travessia inclou
de vegades alguna baixada, pels jous menuts que
anem passsant. A la dreta deixem el gran Jou de
Cabrones. Vora les 11:15 vegem ja el cim desafiant
del Torrecerredo, una torre vertical que sembla
inexpugnable.
Un petit descens ens deixarà en la base de la
muntanya, sobre el gran Jou de Cerredo. En
l’aproximació tornem a trobar algunes plaques de
neu que animen el recorregut.
L’itinerari ha deixat de ser evident. Es veuen
algunes marques aïllades però de vegades no queda
clara la sua continuitat. Sorprenentment per a
nosaltres, no es veu a ningú més a la muntanya.
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Dubtem sobre la ruta a seguir però seguim
avançant, desviant-nos a l'esquerra, pujant
finalment sense seguir marques evidents. Estem
en la base d’una paret de roca amb una forta
inclinació i sense senda ni fites. En cert moment
un explorador avança grimpant un poc sense la
motxilla, després s’ajudem la resta per a poder
superar aquest gran escaló. Un poc més ennlà
aprofitem una mínima cornisa per a pegar un
mosset, ja quasi a les 13:30.
Vista l’hora que s’ha fet i les dificultats i la
falta d’una ruta clara per ascendir, sembla evident
que no anem a poder fer cim. Dos expedicionàries
ens esperaran una estona en la cornisa on estem i
els altres quatre avancem un poc més per veure el
que tenim per davant.
Són ja les 14:10 quan arribem a una ampla placa
de neu on ens fem la foto final, en la màxima cota
aconseguida, abans d’iniciar la tornada.
El retorn el farem pel mateix itinerari. Alguns,
pensant ja quan tindrem la possibilitat d’atacar una
altra vegada aquesta recòndita i difícil muntanya per
poder arribar al seu cim. En uns moments, divisem
allà al fons la verda vall de Pandébano, pero on
baixarem demà cap al Cares. L’intens verd del fons
de la Vall contrasta amb la grisor d’aquest mar de
roca que constitueix la zona que travessem.
Qa
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Quan passem altra vegada per la Brecha de los
Cazadores contemplem una magnífica vista del
Naranjo, amb el refugi als peus.
Una vegada en el refugi, ve l’apassionant tasca
de llavar-nos en els magnífics serveis que té aquest
allotjament. I ja després de sopar tindrem temps
per a recrear-nos amb les vistes d’ensomni des del
“mirador” que hi ha baix del refugi.
Tercera jornada. Dilluns.
BAIXADA DEL NARANJO I RUTA DEL CARES
A) Del refugi de l’Urriellu a Bulnes i Puente Poncebos.
Aquesta jornada es esperen 1.700
metres de baixada fins a Puente Poncebos,
abans d’endinsar-nos en la ruta del Cares!
Un menú excepcional per a les nostres
cames. Per a donar-li més emoció a la
baixada el dia comença amb una boira
bastant intensa, però amb el tute que ens
espera no podem aturar-nos i a les 8 del
matí iniciem la baixada. Per no carregar
massa el cos, optem per la baixada més
suau –i més llarga– pel coll de Pandébano,
en compte de “tirar-nos” per la Canal de
Camburero.
No tenim més que seguir la senda que
baixa, però quan portem un temps de
descens pel mig de la boira, sense veure
més enlla d’uns metres, ens entren dubtes
sobre la ruta. Al poc ens creuem amb
altres caminants i podem confirmar que
ens havíem equivocat: estàvem seguint la
senda que pega la volta al Naranjo.
Tornem al refugi i agafem la senda
correcta, amb el mosqueig corresponent.
Ja pel bon camí, la baixada va a bon
pas i als vint minuts deixem darrere la
boira, gaudint ja d’unes magnífiques
vistes sobre la vall de Bulnes.
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
En el descens podem recrear-nos també amb
una bona perspectiva del Naranjo de Bulnes.
Després la senda s’enfila cap a l’est i ja el perdem
de vista. Al poc ens creuem amb un dels guardes
del refugi que puja per la senda amb dos mules
carregades de subministraments. Progressivament
el paisatge es va fent més dolç i el verd cobreix una
superfície cada vegada major, guanyant-li espai a
la roca. A les 10:45 estem ja a La Terenosa
(alberg i altres construccions), on descasem i ens
torbem fem alguns estiraments.
Aviat arribem a l’ampli coll de Pandébano, des
d’on vegem la població de Sotres. A partir d’ací, la
senda inicia la baixada a Bulnes, cap a l’oest.
Els prats i les falagueres van sent substituïts
pel bosc, que cada vegada es fa més dens. Un
torrent ens acompanya en la baixada i de
vegades l’empedrat de la senda rellisca
perillosament. Les hores de ruta fan els seus
efectes i el grup es va distanciant, segons els
distints ritmes dels excursionistes. Vegem els
dos nuclis de la població de Bulnes allà baix,
però poc a poc s’anem apropant i vora la 1
entrem a Bulnes de Abajo.
En un dels bars fem un bom descanset amb
cervessetes i Cabrales. Allí tenim un bon debat
sobre la continuitat de la ruta i respecte al lloc
on dinem: ja allí a Bulnes o baix, a Poncebos.
Sembla excessiu continuar la baixada cap al
Cares i Poncebos per la Canal del Texu i
després fer-nos tota la ruta del Cares fins a Caín,
per això es proposa agafar el trenet que baixa a
Poncebos. Però altre sector vol fer la ruta
completa, així que finalment 3 expedicionaris
baixen amb el tren i la resta per la senda.
Aquesta ruta ens portarà poc més d’una hora,
fent una paraeta relaxant pel camí.
Una vegada reagrupats, sobre les 15h. entrem
en un restaurant de Poncebos, on –per fi!–
aconseguim dinar com uns canonges.
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
B) La RUTA DEL CARES: de Poncebos a Caín
Sense temps per a digerir els bons
aliments que hem tastat, a les 16:40
arranquem altra vegada a caminar,
adreçant-nos cap a la senda del Cares, per
una senda que puja sense massa pendent.
Una pluja suau ens obliga a protegir-nos
un poc de l’aigua, però aviat cessarà i
podrem fer la ruta sense problemes.
La profunda Garganta del Cares
divideix el Massís Central dels Pics de
l'Oriental o de Penya Santa (2.595 m.).
Aquesta Garganta Divina és un estret
camí que uneix els municipis de Valdeón
(León) i Cabrales (Astúries), excavat pel
riu Cares, que discorre paral·lel a la senda.
Després de l’ascens inicial, s’arriba al
nivell d’una canal d’aigua (construïda
entre 1916-21 i amb motiu de la qual es va
excavar gran part de la senda). A partir
d’ahí la senda generalment planeja fins
que eixirà a la vall de Caín, sense baixar
ni pujar significativament. Inicialment la
vall està oberta (en la zona pròxima a
Poncebos) però segons avancem la vall es
va tancant fins unir-se quasi les dos parets.
Cap als 4,5 km. es troba la menuda
majada de Culiembro. A poc a poc es va
adquirint altura sobre el riu i creuem
primer el pont de Bolín i a uns 500 m. el
pont dels Rebecos, des dels quals es pot
admirar l'excavació que ha realitzat el riu
Cares sobre la roca calcària.
La llarga i dura jornada va causant els
seus efectes i el grup s’ha dispersat molt
en aquest tram final. L’esgotament es nota
i ens costa fer el tram final, malgrat la
facilitat del recorregut (de tota manera,
vist a posteriori, el ritme de marxa va ser
bastant viu en tota la segona part de la ruta
del Cares). A més a més, la vall es tan
tancada que no permet intuir quan acabarà
la Garganta i s’arribarà a Caín.
Finalment travessem uns 100 m. de
túnel realitzat en la roca amb ventanals
que donen al Cares. Més enllà creuem el
pont dels Pinteros, sobre la presa.
A partir d'ací s'obri la vall i aviat vegem les poques
cases del poblet de Caín. De seguida trobem l’alberg on
havíem reservat. Allí descobrim comoditats que quasi
havíem oblidat que existien, com les dutxes o els llençols.
Un magnífic sopar de restaurant acabarà de satisfer els
nostres desitjos més primaris. La passejada de després de
sopar no va ser molt llarga: entre la falta de poble pel qual
passejar i les ganes de pillar un llit de veritat…
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Quarta jornada. Dimarts.
PUJADA AL COLLADO JERMOSO
La primera part de la ruta es senzilla: seguirem la carretera (o senda per la seua vora) que va al
costat del Cares, riu amunt, cap a la zona de Valdeón. Una vegada en el poblet de Cordiñanes vindrà la
segona part de la ruta, mes heavy: pujar per la canal de Asotín cap al refugi de Collado Jermoso.
A) Camí cap a Cordiñanes
Amb un allotjament tan selecte i després d’un
bon desdejuni, són ja les 10 del matí quan ens
posem en marxa. Continuem el curs del Cares en
sentit ascendent, per anar cap a Cordiñanes.
Aquesta part de la ruta és un itinerari que també
forma part –en sentit ample– de la Ruta del Cares,
però ja molt menys freqüentat. L'eixida del poble
es fa per un estret conegut com Las Hoces de
Caín en les quals el riu entra encaixonat cap al
poble, la carretera és molt estreta i el soroll és
impressionant pels salts continus de l'aigua.
La vall comença a eixamplar i la vegetació
cobra un especial encant, doncs el bosc comença
a cobrir els nostres passos fins a arribar al rierol
de La Peguera, que aboca les seues aigües al
Cares. Prats menuts s'intercalen en la massa
boscosa completant un mosaic de tonalitats
verdes coronat pel gris dels cims.
Després de seguir un primer tram per la
carretera, creuant un pont sobre el Cares se
n’eixim per una senda paral.lela al riu que ens
durà fins unes construccions i l’ermita de
Corona. Al poc tornarem a eixir a la carretera i
retrocedint un poc ens trobarem al Chorco de los
Lobos. Allí observem l’antic parany usat durant
segles per caçar els llops, l’animal maleït de
sempre en aquestes terres.
Des d'ací començarem de nou una dura
ascensió per la carretera fins a arribar a el
Mirador del Tombo, a 830 m. d'altitud.
El cansament acumulat i la calor que fa són
especialment sentits per alguns expedicionaris i
l’avanç es va fent dificultós. Però prompte estem
al poble de Cordiñanes, on farem una bona
paraeta per a esmorzar (ja a les 12:15).
Tenim algunes dificultats per a ser atesos al
bar, però finalment cauen algunes cervesses, unes
picaetes de formatge i uns bons entrepans.
Tanmateix, seran ja les 13:45 quan eixim del bar.
Al mig dia –en juliol– i amb la panxa plena no
són les millors condicions per a fer-nos els 1200
m. de pujada fins a Collado Jermoso (!).
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
B) Pujada al Collado Jermoso
En unes condicions tan poc propícies, sobre
les 14 h. sortim de Cordiñanes per un camí que va
guanyant altura sobre el massís. La senda
presenta uns trams de gran bellesa i bastant aeris:
la Rienda de Asotín. A partir d’ahí la ruta girarà a
l’est per a endinsar-se en la Canal de Asotín.
Seguint aquest espectacular camí arribem al
petit Bosque de Asotín, que suposa una agradable
i verda sorpresa entre aquestes imponents parets
de roca. Bona part del grup estem en unes
condicions molt justetes i ens ve molt bé el bosc
per a fer una parada en l’ascensió.
Travessant aquest paratge aviat desemboca-
rem en la Vega de Asotín.
La vega és un lloc únic: un idíl.lic prat al mig
de les grans muralles de roca. A l'esquerra es veu
una estreta canal, amb les parets dels costats
totalment verticals: la Canal Honda. La pugem
sencera i després ens desviem a la dreta, iniciant
un llarg reconegut per les Traviesas del
Congosto. El desnivell no és excessiu, però
experimentem tots un fort esgotament. Vora les
18:30 arriben a l’Argayo Congosto, l’empinada
canal que ens durà fins la meta del dia.
Al petit Refugi de Collado Jermoso ens
espera un sopar reparador.
Pugem després al coll a veure com es pon el
sol des d’aquest punt quasi irreal. Uns minuts de
relax per a acabar aquesta dura jornada, mentre la
nit ens va envoltant.
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Cinquena jornada. Dimecres.
TRAVESSIA PER LA VEGA DE LIORDES I BAIXADA A FUENTE DÉ
En alçar-nos gaudim per última vegada de la
grandiosa vista que tenim des d’aquest autèntic
niu d’àguiles que és Collado Jermoso.
Una estreta senda, penjada de les parets roca
que baixen de la Torre del Llambrión, s’enfila
cap a un estret balcó des del qual albirem ja la
zona de Liordes i la barrera de Peña Remoña.
A partir d’aquest punt iniciem una llarga
baixada cap a la vega que creua prats i pedreres.
Creuem el coll de Padiorna i continuem el
descens arribant al pla de la Vega de Liordes.
La Vega de Liordes és una àmplia vall verda
enmig d'un impressionant massís de pedra. És per
altra banda una talaia penjada sobre Fuente Dé.
Creuem aquesta recòndita vall i, pel Collado de
Liordes, s’aboquem cap a la Canal del Embudo,
una forta baixada que, pels Tornos de Liordes (34
revoltes que salven un desnivell d'uns 700 metres!)
ens durà fins a la base del telecabina, a Fuente Dé,
on arribem sobre les 12:30, després de cremar les
darreres energies en el descens.
Una vegada en els cotxes tenim que eixir
ràpidament i anar fent camí cap a casa, doncs ens
espera una llarga tornada cap a València…
Equip: Cristina, Lola, Celia, Maribel, Fernando, Vicent, Miguel i Joan. Nivell d’exigència: Molt alt.
Cuando todo indica que por un lugar no se puede pasar, es necesario pasar. Se trata precisamente de eso.
(Albert Frederick Mummery)
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
NIT 4
NIT 5
Ruta del Cares
NIT 1
NITS 2 i 3
g r u p e x c u r s i o n i s t a d e f o r m a c i ó p e r m a n e n t
Primer dia
1953
2345
18341600
1800
2000
2200
2400
Mirador del Cable Collado Horcados Rojos
(5km - 2h)
Ref. del Naranjo
(3kms - 1:45h)
Altures
Segon dia
1953 1953
2400
1800
1900
2000
2100
2200
2300
2400
2500
Ref. del Naranjo Base-Torrecerredo (5'5 h.) Ref. del Naranjo (4 h)
Altures
Tercer dia
505
1953
1218647
220
0
600
1200
1800
2400
Ref. del Naranjo Coll de Pan-
débano (3 h.)
Bulnes (2:15 h.) Puente
Poncebos
(1:30 h.)
Caín (3 h.)
Altures
Quart dia
505
875
2064
0
500
1000
1500
2000
2500
Caín Cordiñanes (6km - 1:30 h.) Ref. Collado Jermoso (5 h)
Altures
Cinquè dia
20641850
1080
0
500
1000
1500
2000
2500
Refugio Collado Jermoso Collado de Liordes (2'5 h.) Fuente Dé (2 h.)
Altures
+500 -400
-2.000
+250 -1550
+1.800
+550
0
9 kms
4’5 h.
9 kms
4’5 h.
29 kms
10 h.
15 kms
9 h.
(4 km -2’5 h.)
14 km.
9’5 h.
+/-750
-200
3 (6 h.)
