Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

133
UNIVERSITAT JAUME I ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA Curs 2008/2009 Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors INFLUÈNCIA DE DIFERENTS DOSIS DE FITOREGULADOR NATURAL I SINTÈTIC EN EL CULTIU D’ENCIAM I DE TOMATA RECULL REALITZAT PER FRANCESC COLLADO

Transcript of Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Page 1: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

UNIVERSITAT JAUME IENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA

Curs 2008/2009

Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

INFLUÈNCIA DE DIFERENTS DOSIS DE FITOREGULADOR NATURAL I SINTÈTIC EN EL CULTIU D’ENCIAM I DE TOMATA

R E C U L L R E A L I T Z A T P E R F R A N C E S C C O L L A D O

Page 2: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

INTRODUCCIÓ

Francesc Collado

Presente tot seguit a mode de recull el treball desenvolupat en l'assignatura d'Enginyera Tècnica Agrícola : Grup d'Aprenentatge sobre fitorreguladors a partir de les indicacions següents del professor:

un recull presentable (format i contingut adequat) del que hem desenvolupat a l'assignatura: que volem aprendre, seminaris individuals, funcionament de les reunions, disseny de l'experiment acordat, execució de l'experiment, conclusions. estructura lliure i oberta.

revisió de les conclusions que vam extraure i noves conclusions segons les dades que tens i la teva visió.

Membres del Grup de Treball:

VÍCTOR ESCOÍN (PROFESSOR)

JOSE MANUEL BLASCO

FRANCESC COLLADO

ALEJANDRO LLOPICO

ALEJANDRO MELIÁ

IDOIA QUEROL

DIEGO RODA

JOSE MANUEL SANTOS

NOEL VILANOVA

VICENTE VIVES

Curs 2008 / 2009

Crèdit de la imatge de portada: http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/nutricio-plantes/

| 2

Page 3: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ..................................................................................................................................... 2

ÍNDEX DE CONTINGUTS....................................................................................................................... 3

SEMINARIS INICIALS

FITORREGULADORS, DOSI I MÈTODES D'APLICACIÓ............................................................................6

DESCRIPCIÓ I TIPUS DE FITORREGULADORS ......................................................................................13

FITORREGULADORS, SALUT I MEDI AMBIENT....................................................................................38

SEGURETAT I SALUT EN APLICACIONS................................................................................................41

DISTINTS EXPERIMENTS AMB FITORREGULADORS............................................................................46

MARC LEGAL DELS FITORREGULADORS..............................................................................................47

FITOREGULADORS, MAQUINÀRIA D'APLICACIÓ I ALTERNATIVES.....................................................49

MÈTODE DE TREBALL: GRUP D'INVESTIGACIÓ....................................................................................55

SEGUIMENT DE LES ACTIVITATS I ACORDS.........................................................................................59

RECERCA DE CONTINGUTS....................................................................................................................59

EXPOSICIÓ DE SEMINARIS.....................................................................................................................59

EXPOSICIÓ DE SEMINARIS (II)................................................................................................................61

ELECCIÓ DEL TREBALL D'INVESTIGACIÓ.................................................................................................64

CONCRECIÓ DEL TREBALL EXPERIMENTAL............................................................................................65

DOSIS I CALENDARI................................................................................................................................68

DISTRIBUCIÓ DE TASQUES.....................................................................................................................68

APLICACIONS.........................................................................................................................................71

PROPOSTA D'ASSAIG AMB CREÏLLA I ENCIAM....................................................................................72

FITOREGULADOR A UTILITZAR: MESSENGER......................................................................................76

| 3

Page 4: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

INFLUÈNCIA DE DIFERENTS DOSIS DE FITOREGULADOR NATURAL I SINTÈTIC EN EL CULTIU D’ENCISAM I

TOMACA. DISSENY EXPERIMENTAL………………………………………………. .………………………………………….…..80.

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (I)..............................................................................................................92

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (II).............................................................................................................97

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (III)............................................................................................................99

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (IV)..........................................................................................................100

NOTA DE PREMSA........................................................................................................................... 104

IMATGES......................................................................................................................................... 105

| 4

Page 5: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

SEMINARIS INICIALS

| 5

Page 6: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

FITORREGULADORS, DOSI I MÈTODES D'APLICACIÓ

José Manuel Santos

CULTARComposició:25% p/v de Paclobutrazol

Dosi i mode d'ús:

BRESQUILLES APLICACIÓ NOMÉS AL SÒL:

Plantacions de més de 800 arbres/ha:Dosificació per ha:

o Aplicat per reixa localitzadora: 1-2,5 l/ha. o Aplicat davall dels goters: 0,375-1,000 l/ha.

Època d’aplicació: des de l’estat de gemma d’hivern, fins a un mes abans de la floració o després de la recol·lecció.

APLICACIÓ NOMÉS EN POLVORITZACIÓ:30 dies després de la caiguda de pètals, aplicar 1 a 1,5 litres de CULTAR per hectàrea. En cas de ser necessari, esta aplicació ha d’anar seguida d’una segona aplicació a la mateixa dosi amb interval de 15 dies.

APLICACIÓ COMBINADA AL SÒL I EN POLVORITZACIÓ:Si els resultats obtinguts amb l’aplicació al sòl són inferiors als desitjats, es pot completar amb alguna aplicació foliar.Observacions:

o Aplicar les dosis majors en varietats de molt vigor.Aplicar les dosis més baixes en peu Pollizo o Sant Julià, intermèdies en Híbrid i més altes en Franco.

o Si l’aplicació es fa al sòl, es pot fer coincidir amb els quelats. o La reixa localitzadora de l’equip de polvoritzar es passarà a 1-1,5 m. de la línia

d’arbres, i a una profunditat de 5-10 cm., amb el major volum de caldo possible. o Si les aplicacions es realitzen davall dels goters, la dosi corresponent a cada arbre anirà

dissolta en una xicoteta quantitat d’aigua, per ex. 250-500 cc, que es repartirà proporcionalment al nombre de goters de cada arbre, i aplicant-lo en el sòl davall dels goters, després d’haver regat prèviament per a formar una xicoteta entollada.

NECTARINES APLICACIÓ NOMÉS AL SÒL:

Plantacions de més de 800 arbres/ha:Dosificació per ha:

o Aplicat per reixa localitzadora: 1-1,5 l/ha. o Aplicat davall dels goters: 0,250-0,500 l/ha.

APLICACIÓ NOMÉS EN POLVORITZACIÓ:Són vàlides les indicacions donades per a bresquilleres.

APLICACIÓ COMBINADA AL SÒL I EN POLVORITZACIÓ:Són vàlides les indicacions donades per a bresquilleres.

| 6

Page 7: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

POMES (Vrd. Golden i Starking) i PERERES APLICACIÓ NOMÉS AL SÒL:

Plantacions de més de 800 arbres/ha:Dosificació per ha: 1. Aplicat per reixa localitzadora: 3-6 l/ha. 2. Aplicat davall dels goters: 2-3 l/ha. Època d’aplicació: des de l’estat de gemma d’hivern fins a un mes abans de la floració. I també aplicacions després de la recol·lecció.

APLICACIÓ NOMÉS EN POLVORITZACIÓ:1. Pomeres: al començament de botó verd, aplicar d’1-1,5 l/ha, seguit d’una altra aplicació als

15 dies de la caiguda dels pètals, i una altra més si és necessari amb el mateix interval i a la mateixa dosi.

2. Pereres: aplicar d’1-2 l/ha i a partir de les 2 setmanes de la caiguda total dels pètals, i repetir si és necessari cada 15 dies, fins a un màxim de 3 aplicacions.

APLICACIÓ COMBINADA AL SÒL I EN POLVORITZACIÓ:Si després de l’aplicació al sòl, i una vegada observada la reducció de creixement, es vol que aquesta siga major, es pot completar amb una aplicació en POLVORITZACIÓ no sobrepassant mai els 6 l/ha (suma d’ambdós aplicacions).Observacions: 1. Si s’aplica al sòl es pot fer coincidir amb les aplicacions de quelats. 2. Les dosis majors en varietats de molt vigor. 3. En pereres "Blanquilla" i plantacions velles -més de 25 anys- i amb baixa densitat (aprox.

150 arbres/ha). es necessitaran dosi de fins a 20-30 cc/peu i aplicacions al sòl, per a regular la planta.

4. En plantacions on s'observa un cert retard de la moguda de les gemmes terminals de l’any anterior, és convenient reduir dosi al segon any i inclús no fer aplicacions.

5. Les dosis majors en varietats de molt vigor.

ALBERCOCS APLICACIÓ NOMÉS AL SÒL:

Dosificació per peu: 1. Aplicat per reixa localitzadora: 4-6 cc/peu. 2. Aplicat davall dels goters: 2-3 cc/peu. Època d’aplicació: De 30 - 40 dies abans de la floració.

APLICACIÓ EN POLVORITZACIÓ:Si després de la collita s’observa que la reducció de la vegetació no és la desitjada, es pot fer una aplicació foliar i a la dosi de 1,5 l/ha.Observacions: en arbres amb patró "pollizo" es reduiran les dosis un 25% respecte al peu franc.

CIRERERS APLICACIÓ NOMÉS AL SÒL:

Plantacions de més de 800 arbres/ha:Dosificació per ha:

o Aplicat per reixa localitzadora: 1-1,5 l/ha. o Aplicat davall dels goters: 0,250-0,750 l/ha.

Època d’ocupació:Des de l’estat de rovell d’hivern a un mes abans de la floració.

| 7

Page 8: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

APLICACIÓ NOMÉS EN POLVORITZACIÓ:Aplicar CULTAR una vegada arreplegada la collita a la dosi d’1-1,5 l/ha.

Observacions: En general recomanem aplicacions foliars. Els que s’inclinen per aplicacions al sòl, han d’ajustar les dosis, perquè tots els anys els arbres

tractats tinguen moguda vegetativa. No tractar arbres menors de 4 anys.

VINYA (varietats propenses al "corriment"). APLICACIÓ EN POLVORITZACIÓ:

Dosificació per hi ha.0,200-0,250 l/ha.Època d’aplicació: 2 setmanes abans de la floració.Observacions: les aplicacions de CULTAR es poden fer coincidir amb les aplicacions normals de míldiu o oïdi.Compatibilitats: En vinya de vinificació, no mesclar amb fungicides de la família dels triazoles.

CULTAR PACKOIL Composició:

25% p/v Paclobutrazol (CULTAR).72% p/v Oli d’estiu (ALBOLINEUM). Dosi i mode d'ús:CULTAR PACK OÏL ha d’utilitzar-se dins d’un programa d’aplicacions, per a regular el desenrotllament dels cultius, depenent de l’espècie, varietat, història de la parcel·la, etc.Per tot això, és convenient consultar amb el Servici Tècnic de Syngenta per a la seua òptima utilització.

REGULEXComposició:1% p/v d’Àcid giberèlic (gibberel·lines A4/A7).Dosi i mode d’ús:Aplicar en polvorització normal a la dosi de 25-50 cc/hl utilitzant 1.000 l de caldo/ha.La primera aplicació es donarà al final de la caiguda dels pètals, seguida d’altres tres aplicacions amb intervals de 10 dies.No aplicar amb excessiva humitat, ni en condicions extremes de sequera.En certes varietats els fruits poden ser més cònics i allargats.També en algunes varietats de pomes s’ha observat l’any següent una disminució de floració, però no afecta la collita.

Respostes a l’aplicació d’auxines i citoquinines sobre la qualitat de propàguls (estaquetes) de Fuchsia magellanica Lam. (Onagraceae) durant l’arrelament i rustificación en ambients de temperatura supraòptima.

Materials i mètodes Es van utilitzar esqueixos apicals de fusta blana de Fuchsia magellanica Lam, de 10 cm.de longitud (aproximadament 4 entrenusos), que van ser implantats en safates plàstiques d’arrelament de 36 alvèols, amb perlita i torba nacional de molsa Sphagnum (1:1 volum / volum) com a substrat, entre el 26 i el 30 de gener de 2005. Les safates es van ubicar en un macrotúnel de polietilè dins d’un hivernacle parabòlic (Càtedra de Floricultura -Facultat d’Agronomia -UBA- 34º35’ S; 58º.29’O), a 41ºC

| 8

Page 9: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

+/- 1ºC de temperatura, en un disseny completament aleatoritzat, i a una densitat de 143 plantes per metre quadrat, determinant a l’esqueix com a unitat experimental.

Previ a la implantació, les estaques van ser submergides durant 5 minuts en un preparat liquide amb ANAVA en dilució acuoalchólica al 25% d’etanol. Els tractaments amb BA van ser aspergits al fullatge 22 dies després d’implantades les estaques, quan per observació visual es van comprovar arrels adventícies desenrotllades en les mateixes, per mitjà d’un polvoritzador manual amb embocadura de polvorització de con buit model TXVS-4 (VisiFlo®) fins a aconseguir el punt de gotejat en el fullatge. Es van realitzar setze tractaments en funció de les combinacions de dosis hormonals aplicades d’acord amb la taula 1.

Taula 1. Número de tractament adjudicat a cada combinació de dosi de Benciladenina (BA), i dosi d’Àcid Indole Butíric (ANAVA). Dosi expressades en parts per milió (ppm).

DO S I BA

DO S I IBA

0 ppm 500 ppm 250 ppm 1000 ppm

1000 ppm 2 3 4 5500 ppm 6 7 8 9250 ppm 10 11 12 13

0 ppm 1(Testimoni) 14 15 16

El substrat utilitzat i les condicions de reg, temperatura, humitat relativa i tractaments preventius fitosanitaris es van mantenir homogenis per a totes les plantes al llarg de tot el període.El 28 de març de 2005 van començar els mesuraments, determinant-se els paràmetres següents: Diàmetre de l’estaca a nivell del coll; pesos fresc i sec d’estaques arrelades; pes sec d’arrels, Àrea foliar, i Volum radical.Es va aplicar Anàlisi de Variància (ANOVA) i test de LSD.

Efecte d’aplicacions de gibberel·lines i citoquinines en nabiu alt (Vaccinium corymbosum L.) cv. O`Neal

Es van provar 12 concentracions de reguladors de creixement, amb la combinació de 0, 5 ppm i 10

ppm de CPPU i 0, 125 ppm, 250 ppm i 500 ppm de GA3. Les aplicacions es van realitzar en dos

moments, el primer va ser amb els fruits amb un diàmetre equatorial entre 5 mm i 7 mm i el segon

moment va ser en verol (canvi de color). Les aplicacions es van realitzar per, polvorització dirigida.

La dosi de 125 ppm de GA3, va aconseguir el millor resultat i va augmentar significativament la

grandària i pes de la fruita, que en relació al testimoni va augmentar 2,02 mm en grandària i 0.379 g

en pes per fruit.

L’aplicació de qualsevol de les dosis utilitzades, tant gibberel·lines com citoquinines, en aquest

assaig, va aconseguir un augment en el calibre i pes dels fruits independentment del moment que

este siga aplicat. El primer moment d’aplicació, va aconseguir concentrar i avançar la collita.

Arrelant amb hormones vegetals. dosi 5l/ha

| 9

Page 10: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DOSI GENERAL:5L/Ha després de 15 dies de plantació.Repetir si es creu convenient (en cas de nematodes, etc)

MULLANT SAFATA:2L/100L aigua (es pot mesclar amb fungicides)+

| 10

Page 11: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 11

Page 12: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

BIBLIOGRAFIA

www.euita.upv.es/varios/biologia/temas/tema_14.htm

http://www.syngentaagro.es/es/productos/fitoreguladores.aspx (CULTAR, CULTAR PACKOIL, REGULEX)

http://www.maa.gba.gov.ar/agricultura_ganaderia/floricultura/MACRO%20MICRO%20PROPAG/51%5B1%5D.Respuestas_a_l’aplicació_d’auxinas_i_citoquininas.doc

http://ucv.altavoz.net/prontus_unidacad/site/artic/20080812/pags/20080812123041.html

http://www.infoagro.com/anuncios-b2b/anuncio_negocio.asp?id=10677&t=arrelen-te_hormones_vegetals._dosi_5l/ha

http://www.biologia.edu.ar/plantas/hormona.htm#Fitohormonas (pàgina interessant respecte als tipus: formulació, biosíntesi, trasllat, mode d’acció, efectes fisiològics i aplicacions en agricultura)

| 12

Page 13: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DESCRIPCIÓ I TIPUS DE FITORREGULADORS

José Manuel Blasco

Índex

1.Fitohormonas

Fitoreguladors i classificació Auxinas

Giberelinas

Citoquinines

Abscisinas i Dorminas

2. Fitoreguladors sintètics

Introducció

Fitoreguladors: Compost orgànics que, en xicotetes quantitats, inhibeixen, promouen o modifiquen algun procés fisiològic.

Page 14: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Auxines (aplicacions)

Inhibir el desenrotllament de Rovells Axials Fototropisme positiu

Arrels laterals i adeventicial

Desenrotllament de fruits

Geotropisme

Retarda caiguda de fulls, flors i fruits jóvens

Àcid Indolacétic

Es localitzen en les regions meristemáticas

Intervenen en el creixement, sobretot dels tiges Forma actuació: Allargar les cèl·lules

Forma natural: Àcid Indolacético

| 14

Page 15: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 15

Page 16: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 17: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 18: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 19: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Giberel·lines

OrigenEstructura químicaMode d’accióEfectes fisiològics

Page 20: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ORIGEN

1. Els agricultors japonesos van ser els primers a observar l’elongació anormal de la tija en les plàntules d’arròs i la seua posterior necrosi.

2. Aquestes plantes eren febles, macilentes, es trencaven amb facilitat, a més, eren estèrils.

3. Els japonesos van donar a aquesta malaltia el nom de "Bakanae" (malaltia boja de les plàntules).

4. En 1926 E. Kurosawa,Japón, va descobrir que la causa era una substància química produïda per Giberella fujikuroi, un fong paràsit de les plàntules.

5. Aquesta substància va rebre el nom de giberelina.

6. En 1935, Yabuta va aïllar el compost de Gibberella fujikuroi i li va cridar giberelina A. Aquest compost estimulava el creixement de les plàntules quan s’aplicava a les arrels de l’arròs.

7. A causa de la II Guerra Mundial, aquests treballs van passar desapercebuts per a Occident fins a molts anys després.

8. Actualment hi ha més de 126 giberelinas aïllades de teixits vegetals, que han sigut identificades químicament.

9. La millor coneguda del grup és la GA3 (àcid giberèlic), produïda pel fong l’activitat de la qual va ser descoberta per Kurosawa.

Tres de les més de 126 giberelinas que han sigut aïllades de fonts naturals. L’àcid giberèlic (GA3) és la més abundant en fongs i la biològicament més activa en molts test. Les fletxes indiquen les diferències estructurals menors que distingeixen els altres dos exemples de giberelinas, GA7 i GA4.

Page 21: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Biosíntesi de les giberelinas

Els fulls jóvens són els principals llocs de producció de giberelinas. Posteriorment són translocadas via floema a la resta de la planta.

Les arrels també les produeixen exportant-les a la tija via xilema.

S’han trobat també alts nivells de giberelinas en llavors immadures.

Com actuen les giberelinas?

Incrementen tant la divisió com l’elongació cel·lular , pel fet que després de la seua aplicació s’incrementa el nombre de cèl·lules i la longitud de les mateixes.

Poden induir el creixement a través d’una alteració de la distribució de calci en els teixits.

Els ions calci inhibeixen el creixement dels hipocótilos d’encisam, i aquesta inhibició pot ser revertida per l’aplicació de (GA3).

Com actuen les giberelinas?

Acció de l’àcid giberèlic (GA3) en llavors d’ordi. Les giberelinas són sintetitzades (1) pel coleoptilo i alliberades en l’endospermo (2); les giberelinas difonen cap a la capa d’aleurona; (3) les cèl·lules de la capa d’aleurona són induïdes a sintetitzar i segregar enzims (a-amilases i altres hidrolasas) en l’endospermo. (4) el midó i altres polímers són degradats a xicotetes molècules; (5) els solutos alliberats són transportats cap a l’embrió on són absorbits i utilitzats per al seu desenrotllament.

Page 22: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Efectes fisiològics produïts per les giberelinas.

Inducció de l’allargament d’entrenucs en tiges en estimular la divisió i l’elongació cel·lular . Substitució de les necessitats de fred o de dia llarg requerides per moltes espècies per a la flo -

ració.

Inducció de la partenocarpia en algunes espècies fruiteres .

Eliminació de la dormició que presenten els rovells i llavors de nombroses espècies .

Estimulen la producció d’a-amilasa durant la germinació dels grans de cereals .

Retard en la maduració dels fruits.

Les giberelinas i la juvenilidad .

Les giberelinas i la floració.

Indueix masculinitat en flors de plantes monoiques.

Poden retardar la senescència en fulls i fruits de cítrics

Aspecte de plantes de fesol (Phaseolus vulgaris) mutants i normals.

(A) Mutant ultranano que no produeix GAs.

(B) Mutant nano que només produeix GA20.

(C) Planta normal que produeix GA1.

(D) Planta mutant nana a la que s’afigen GAs exògenes.

L’efecte de l’àcid giberèlic sobre el creixement del raïm Thompson Seedles, un cultivar de Vitis vinífera. El xanglot de l’esquerra conté raïm no tractades, mentres que el de la dreta va ser tractat amb àcid giberèlic.

Page 23: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Fulls juvenils (A) i madures (B) d’Eucalyptus globulus, en les que es poden apreciar les grans diferències que pot haver-hi dins d’una mateixa espècie. Els fulls juvenils són oposades i més blanes que les altres. La seua única capa de parènquima en palissada està situada just per davall de l’epidermis superior. Els fulls madures són dures, es disposen en espiral sobre la tija, i pengen verticalment. En els fulls madures, tant el feix com el revés estan exposades a la llum, i hi ha parènquima en palissada en les2 cares.

Citoquinines

Page 24: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 25: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 26: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Origen

En 1949 es va descobrir que els rovells letàrgics del fleix i de la creïlla contenien grans quantitats d’inhibidors. Aquests inhibidors bloquejaven l’acció de l’AIA en coleoptilos d’avena. Quan finalitzava la letargia dels rovells, descendia la proporció d’inhibidors. Aquests inhibidors van arribar a ser coneguts com dorminas.

Va ser identificat per primera vegada per F. Addicott i col., en 1963.

Ph. Wareing estudiant la latència en rovells de plantes llenyoses va aïllar la dormina.

Dormina i abscisseta van resultar ser la mateixa substància: l’APARTA.

Efectes fisiològics produïts per l’àcid abscísico.

Estimula el tancament estomacal l’estrèshídric dispara la síntesi d’APARTA )Inhibeix. el creixement de la tija però no el de les arrels

Indueix en les llavors la síntesi de proteïnes d’emmagatzemament.

Inhibeix l’efecte de les giberelinas d’induir la producció a a-amilasa.

Indueix i manté la latència.

Indueix la senescència en fulls.

Indueix la transcripció gènica d’inhibidors de proteases en resposta a ferides el que explicaria el seu aparent paper en la defensa contra patògens.

Page 27: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 28: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 29: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 30: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 31: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 32: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 33: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 34: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 35: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 36: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 37: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 38: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 39: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

FITORREGULADORS, SALUT I MEDI AMBIENT

Francesc Collado

Conceptes previs

Desenvolupament o morfogènesi és el conjunt de canvis graduals i progressius en grandària (creixement), estructura i funció (diferenciació) que fa possible la transformació d'un zigot en una planta completa.

Les hormones vegetals (fitohormones) són substàncies orgàniques, sintetitzades per les plantes, que tenen la capacitat d'afectar els processos fisiològics en concentracions molt més baixes que els nutrients o les vitamines (< 1mM, freqüentment < 1µM). El control de la resposta hormonal es du a terme a través de canvis en la concentració i la sensibilitat dels teixits a les hormones.

Els productes fitosanitaris són substàncies i preparats actius (substàncies o microorganismes com els virus, amb una acció química o biològica, específica o genèrica) que protegeixen les plantes o els productes vegetals dels organismes nocius o n'eviten l'acció d'aquests organismes. També poden influir en els processos vitals de les plantes (com ara els fitorreguladors), així com destruir determinades parts no desitjades de plantes, o controlar o evitar el creixement indesitjable de certes de plantes. OR G A N I S M E S N O C I U S són plantes, animals o agents patògens (com virus, bacteris i micoplasmes) de qualsevol espècie, soca o biotip perniciós per a les plantes o productes vegetals.

Pràctiques agràries i salut

En els darrers 150 anys s'ha sintetitzat una gran diversitat de productes químics, 2.000 nous de mitjana anual, amb l'objectiu de satisfer les necessitats creixents de desenvolupament tecnològic i millorar la qualitat de vida. L'ambient físic i els éssers vius que configuren els ecosistemes resulten fàcilment exposats a les noves substàncies, bé en el procés de fabricació, distribució i ús o bé durant la seua degradació mediambiental. Les conseqüències d'aquesta interacció no són ben conegudes, però se suggereixen mesures de precaució per a disminuir-ne l'exposició.

Entre les alteracions sobre la salut animal s'inclouen malalties en sistemes dependents d'hormones i alteracions en el desenvolupament: disfuncions tiroidees, retards en el creixement, problemes en el tracte reproductor masculí, infertilitat, anomalies de comportament, alteracions metabòliques, alteracions del sistema immune i fins i tot l'increment en la incidència de distints tipus de càncer (Olea et al., 2003)

S'ha suggerit que aquestes substàncies químiques es comporten com a hormones en els éssers vius i alteren els mecanismes en què actuen les hormones naturals com a missatgers químics. És per això que es coneixen aquestes substàncies com a disruptors endocrins.

Avaluació de substàncies actives

La legislació de la UE regula la comercialització i l'ús dels productes fitosanitaris i els seus residus en els productes alimentaris. Tots els estats membres de la UE apliquen els mateixos procediments d'avaluació i criteris d'autorització vigents per posar un producte fitosanitari en el mercat.

L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (en la sigla anglesa EFSA) ha de fer l'avaluació de risc dels productes fitosanitaris i presentar les seves conclusions a la Comissió Europea.

La Directiva del Consell 91/414/CEE estableix una llista positiva de les substàncies actives que es poden utilitzar en productes fitosanitaris. Gran part de les substàncies actives avaluades són plaguicides però n'hi d'altres com fitorreguladors, feromones, etc. Abasta tots els usos fitosanitaris; no només els agrícoles. Quan una substància s'inclou en la llista positiva, els estats membres poden autoritzar l'ús de productes que la contenen.

Bioassajos i proves de cultiu

La síntesi de molècules semblants a les hormones vegetals han de passar bioassajos i proves en cultiu de diferents espècies, tests de

Page 40: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

toxicitat en mamífers, aus i peixos i un estudi de persistència en el medi ambient.

Si l'assaig de camp dóna resultats positius s'aconsegueix el permís oficial d'ús i comercialització (estudi de la idoneïtat per organismes oficials). El producte ha de complir la normativa europea quant a índex de toxicitat i persistència en el medi ambient. La reglamentació europea afecta: a l'assaig, comercialització (envasat, etiquetatge) i aplicació dels productes agroquímics (dosi, terminis de seguretat, forma d'eliminació de residus).

Cada estat elabora el seu llistat de productes permesos (Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació) i està en contínua revisió (s'actualitza cada 30 dies) pels possibles efectes a llarg termini o per efectes col·laterals no detectats.

la utilització de Productes Fitosanitaris pot tenir altres efectes no desitjables i és imprescindible que aquests efectes no siguen en cap mode perillosos per a la salut humana, ni tampoc que arriben a presentar nivells de risc inacceptables per al medi ambient, incloses la flora i la fauna silvestres.

En conseqüència l'Estat aplica els mecanismes necessaris perquè només puguen comercialitzar-se aquells productes fitosanitaris que siguen útils i eficaços per a combatre les plagues, però que no comporten altres riscs col·laterals. Perquè un producte puga comercialitzar-se ha d'estar autoritzat prèviament i inscrit necessàriament en el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris

Per exemple: la producció de la toxina TCDD (2,3,7,8-tetraclor dibenceno-p-dioxina) es produeix en la síntesi del 2,4,5-T (2,4,5-triclorofenol).

Encara que el fitoregulador en si és innocu la presència de la dioxina és difícil de detectar ja que pot estar-ho a concentracions molt baixes, i encara així pot ser extremadament tòxic i persistent.

Agent taronja: El seu ús per a defoliar les jungles durant la guerra de Vietnam va produir una mort massiva de peixos i mamífers essent molt persistent i passant als distints eslavons de la cadena alimentària. En humans va afectar l'índex de malalties oncogèniques i a l'augment en les deformacions fetals.

Explosió de fàbrica d'agroquímics a Seveso (Itàlia): emissió de la dioxina a l'atmosfera amb efectes catastròfics en la població.

Detecció de quantitats superiors a 50 ppm de dioxina en mostratges a l'atzar de 2,4,5-T, quan el límit màxim és de 0.1 ppm.

Actualment s'ha prohibit el seu ús als EUA com a herbicida i a Europa està en la llista de productes en revisió.

Responsabilitat com a tècnics

Respecte de les condicions d'ús marcades per la legislació de la Unió Europea:

Respectar els temps de seguretat

Aplicar les dosis recomanades

Page 41: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Respectar les mesures de prevenció per a evitar la contaminació del medi ambient.

Informar els agricultors i treballadors, que estiguen davall la responsabilitat del tècnic de les Bones Pràctiques Agrícoles en el treball i exigir que s'apliquen.

Informar els serveis de sanitat vegetal i de transferència agrària dels possibles problemes en els conreus durant l'aplicació dels productes.

Informar Sanitat dels possibles problemes en la salut derivats de l'ús dels productes

Bibliografia

AZCÓN-BIETO, J. i TALÓN, M., 2008. Fundamentos de fisiología vegetal. McGraw-Hill. Madrid.

GONZÁLVEZ, V., 2003. ≪ El impacto de la agricultura ecoógica en el medio ambiente≫ In GARCÍA, P. et al, 2003. L’agricultura ecològica a la CV. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló.

OLEA, N. et al., 2003. ≪ Aspectos que relacionan la salud humana y las prácticas agrarias≫. In DE LAS HERAS, J. et al, 2003. Fundamentos de la agricultura ecológica. Ediciones de la Universidad de Castila-La Mancha. Cuenca.

AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (en línia): Els productes fitosanitaris, <http://www.gencat.cat/salut/acsa/Du12/html/ca/dir1355/doc11326.html>. [consulta 22 de febrer de 2009]

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO 2009 (en línia): Registre de productes fitosanitaris, <http://www.mapa.es/ca/agricultura/pags/fitos/registro/menu.asp>. [consulta 22 de febrer de 2009]

Page 42: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

SEGURETAT I SALUT EN APLICACIONS

Alejandro Meliá

Page 43: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 44: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 45: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 46: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 47: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DISTINTS EXPERIMENTS AMB FITORREGULADORS

Vicente Vives

Regulació hormonal de la caiguda de fulles en els cítrics

En aquest article s’expliquen les relacions que tenen distints fitoreguladores, sobretot l’ABA i l’etilè en la caiguda de fulles en cítrics sotmesos a un estrès salí, ja que són de gran importància per a la vida de la planta, ja que són les encarregades de fer la fotosíntesi.

Així, en l’experiment es van sotmetre cítrics a estrès hídric, en els que es va veure que l’ABA s’acumulava en l’arrel durant la sequera, que passa a ser la proteïna ACC. Després, en tornar a regar, l’ACC passa pel xilema a la resta de la planta, convertint-se en etilè en els fulles, motiu pel qual pateixen l’abscissió.

Finalment, com a conclusions es pot extraure que les plantes han desenrotllat aquest mecanisme per a prevenir la deshidratació en restringir la pèrdua d’aigua per transpiració, s’ajusta el nombre de fulles que es perden segons la intensitat de la sequera, que la salinitat també intervé en l’abscissió i que l’ABA actua com a senyal primari a les condicions adverses, que transmet la informació a l’ACC, propagant-se pel xilema i transformant-se en etilè en els fulles, caient així les fulles.

Influència de l’Àcid abscísic i altres fitorreguladors en la defensa dels cítrics enfront de l’estrès salí

En aquest experiment es van sotmetre plantes de cítrics a salinitat (100mM NaCl) i altres a control. Després, sobre ambdós grups es va mesurar l’abscissió, producció d’etilè, acumulació de Cl i la taxa fotosintètica dels fulles.

Així, es van fer tractaments amb àcid jasmónic, que no van alterar a penes l’aparició de danys per salinitat, però en canvi, l’aplicació d’ABA van mostrar una reducció dels

símptomes, podent ser d’utilitat en l’aclimatació en llocs on hi haja salinitat

Qualitat dels cítrics. Bases fisiològiques i tècniques d’investigació.

En aquest article es compara la qualitat dels fruits que donen els cítrics que han sigut sotmesos a certs tractaments, com són els fitoreguladores enfront d’altres control. Per exemple, l’aplicació d'auxines, si s’apliquen després de la caiguda fisiològica, afavoreix l’aclarida, afavorint l’increment de grandària en reduir la competència per fruits en desenrotllament. En canvi, si s’apliquen a l’inici del creixement del fruit, augmenten la capacitat d’albelló, augmentant-se també.

A més, certes fisiopaties com el covard, bufat, picat, etc. poden reduir-se aplicant ác. Giberèlic i/o auxines, la maduració pot avançar-se usant etephon o figaron, etc.

Bibliografia

TALÓN, M. I GÓMEZ-CADENAS, A t’al. Regulació hormonal de la caiguda de fulles en els cítrics. Publicat en la revista Llevant Agrícola, 1º Trimestre 1999.

ARBONA MENGUAL, V., FOÓ SERRA, M. L., t’al. Influence of abscisica acid and other plant growth regulators on citrus defence mechanisms to salt estrés. Publicat en la revista Spanish Journal of Agricultural Research, núm. 1. Any 2003, ps. 59-65.

AGUSTÍ, M., MARTÍNEZ FONTS, A., MESEJO C. Citrus fruti quality. Physiological basis and techniques of improvement. Publicat en la revista Agrociencia, any 2002, Vol. VI, núm. 2. Ps 1-16.

Page 48: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

MARC LEGAL DELS FITORREGULADORS

Noel Vilanova

Regulació hormonal de la caiguda de fulles en els cítrics

Per a obtenir informació sobre els fitorreguladors usats a Espanya, tant legals com prohibits podem buscar-lo en la pagina web d’internet del Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (MAPA), ací vos adjunte l’enllaç

http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/fitos/registro/productos/consusact.asp

Proves per a la legalització de productes

1- Proves biològiques: investigació del fitoregulador sobre plantes senceres o en parts de la planta de distints cultius.

2- Variants químiques: prova de l’addició de components químics per a augmentar l’activitat del producte.

3- Toxicitat: investigació de la toxicitat que el producte exerceix sobre el mig circumdant tal com mamífers, aus, peixos i també el medi ambient.

4- Assajos de camp: per a comprovar l’eficàcia en cultius reals

Tots aquests assajos hauran de ser superats positivament per a l’aprovació del producte en el mercat.

Procés per a l’elaboració de la nomenclatura

1- En un inici quan s’han de realitzar les proves per a la legalització del producte se subministra per la companyia davall un numero de codi.

2- Després de declarar els productes segurs se’ls dóna una denominació comercial

3- Llavors és necessari obtenir drets de patent per a la denominació química, pot també donar-se nom trivial i acrònim.

Tota aquesta informació aquesta redactada de manera resumida sobre la informació obtinguda tant de llibres com d’Internet, si vos interessara vos podria aportar mes informació complementària sobre aquests temes com a dades, exemples, noms, etc.....

Llibres d’interès

En la biblioteca segons la informació que em van donar allí, existeixen 4 llibres que porten com titule els fitorreguladors, dos dels quals a continuació vos adjuntara informació, ja que els he extret de la biblioteca, un altre del qual vos pot ajudar Idoia ja que sac ella l’únic exemplar per a préstec, i un altre que té com titule “Aplicació de fitorreguladors en cítrics”, el qual ho té el professor de citricultura Tejedo.

A banda d’aquests llibres també hi ha altres els quals els fitorreguladors no apareixen en el titule però que podem trobar-los en un tema del seu interior.

1- Reguladors de creixement en la producció vegetal / Leonard C. Luckwill

Consisteix en un llibre a manera d’explicació del que són els fitorreguladors i perquè serveixen, com aplicar, comportament que desenrotllen, etc. Molt interessant

2- Fiquedos per a l’estudi d’HORMONES VEGETALS i substàncies reguladores del crecimento.

John W. Mitchell i George A. Livingston

Page 49: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Consisteix en un llibre en què s’expliquen investigacions que s’han tire amb els fitorreguladors i els seus resusltados.

D’aquests llibres vos adjunte l’índex en un PDF per si vos pogueren interessar.

Page 50: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

FITOREGULADORS, MAQUINÀRIA D'APLICACIÓ I ALTERNATIVES

Idoia Querol

Principals mètodes d’aplicació de fitoreguladors

La classificació dels mètodes d’aplicació de plaguicides es fa en funció del vehicle que suporta el producte, que pot ser sòlid, líquid o gasós.

1. Empolvore : consisteix en la distribució del fitosanitari en forma de pols, mitjançant aplicació d’un corrent d’aire, que al seu pas pel depòsit de tractament arrossega part del producte.

2. Polvorització : mitjançant aquest mètode la distribució de plaguicides es realitza en forma de líquid, que es deposita sobre les plantes en forma de xicotetes gotes.

3. Fumigació : consisteix en l’aplicació del producte en forma de gas i requereix la intervenció de personal especialitzat.

4. Aplicació d’esquers : col·locació de determinats preparats per a atraure o repel·lir agents nocius5. Tractament via reg : sistema d’aplicació freqüent en plantacions amb sist. de reg localitzat.

6. Aplicació en el sòl : incorporació al sòl del plaguicida sòlid en forma de grànuls, que una vegada soterrats desprenen gasos que es mesclen amb l’aire del sòl.

Màquina d'aplicació de fitorreguladors

1. Maquines espolvoreadores : s’empren per a distribuir el formulat en forma de pols a través del corrent d’aire. Aquest corrent és produïda per un ventilador i entra en el depòsit, arrossegant la pols i distribuint-ho de forma més o menys homogènia sobre el vegetal.

Avantatges i inconvenients del mètode d’empolvore.

Avantatges Inconvenients

Amb els tractaments mitjançant empolvore, s’aconsegueix millor penetració dels productes en la massa vegetal.

També és important en llocs amb escassetat d’aigua (secans).

Major rapidesa d’execució.

Barrera de protecció poc segura.Poca adherència dels productes a la planta.

Falta d’homogeneïtat en la distribució.

Cal manejar molt volum de producte per a la mateixa quantitat de matera activa.Problemes de magatzematge (elevada higroscopicidad).Atapeïment de la pols amb la humitat.Tractament incontrolat en dies de vent, amb la consiguiente invasió del producte de llocs pròxims.

2. Màquines pulverizadores : Les màquines pulverizadoras estan constituïdes per un depòsit amb agitadors que mantenen en íntima unió el

Page 51: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

producte i l’aigua, i per una bomba que obliga a l’aigua a eixir a través de les embocadures, fragmentant-la en gotes de diàmetre variable i dispersant-les sobre el terreny o plantes. A menor grandària de les gotes, major és la superfície coberta. Així mateix, és molt important la regularitat de la grandària de les gotes; amb una grandària xicoteta de gotes i una gran uniformitat s’aconsegueix millorar l’eficàcia del tractament, disminuir el volum de caldo per unitat de superfície i, per tant, una reducció en els costos. El gasto en aquests tractaments oscil·la entre 500 i 1.300 litres / hi ha, depenent del producte, densitat de la plantació, etc.

La maquinària d’ús més estès és el polvoritzador hidràulic.

La polvorització es pot classificar segons el seu origen en:

Tipus de polvorització segons el seu origen

TIPUS CAUSA DENOMINACIÓ De l’EQUIP

Hidràulica Pressió del líquid a través d’un xicotet orifici Pulv. Hidràulic

Hidropneumàtica Pressió del líquid i corrent d’aire Pulv. Hidropneumàtic

Pneumàtica Depressió i xoc d’un corrent d’aire a gran velocitat Pulv. pneumàtic

Centrífuga Força centrífuga Pulv. centrífug

Tèrmica Depressió per corrent de gas calent Termonebulizador

Electrostàtica Sistema hidràulic o pneumàtic Camp elèctric

Normes generals de maneig i aplicació de productes fitosanitaris

El maneig i l’aplicació adequats de productes fitosanitaris, implica la reducció dels riscos de toxicitat tant per al personal manipulador com per al consumidor, així com la reducció de l’impacte sobre les distintes faunes i el medi ambient i l’augment de l’eficàcia contra la plaga o malaltia que es desitja combatre. Per a això és necessari seguir de forma general una sèrie de normes de salut, seguretat i condicions de treball, si no s’especifica el contrari:

La decisió de tractar i l’elecció del producte han de ser dutes a terme per personal qualificat, tenint en compte els aspectes mencionats en l’apartat anterior, així com qualsevol altre criteri tècnic que racionalitze l’ocupació de productes fitosanitaris.

Normes relacionades amb la compra i el transport:

-No s’han de comprar productes que no estiguen envasaments o amb envasos deteriorats. El dit envàs a més ha d’estar precintat i degudament etiquetatge en la llengua oficial del país.- Llegir atentament l’etiqueta per a comprovar si s’adequa al nostre problema, tenint en compte les precaucions per al seu correcte ús.- Comprovar l’existència d’un número de registre oficial, ja que l’ús de productes no autoritzats és un risc per a tots.- El transport ha de realitzar-se separat de passatgers i mercaderies de consum.

Normes relacionades amb l’emmagatzemament:

Page 52: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

-Guarde els productes en lloc segur, lluny de fonts de calor i de la llum solar i degudament ventilat, fora de l’abast dels xiquets, persones inexpertes i animals.- No emmagatzemar els plaguicides amb aliments o pinsos, ni fora del seu envàs.- No apilar els envasos, a fi d’evitar la seua caiguda amb possibles vessaments o danys.

Normes que s’ha de seguir en la preparació del caldo de tractament:

-En primer lloc ha de comprovar-se el funcionament correcte de l’equip d’aplicació.- Llegir detingudament l’etiqueta del producte, triant la dosi correcta.- Extremar les precaucions en manejar el producte concentrat, utilitzant el equip de protecció adequat i evitant el contacte del producte amb la pell i ulls.- Preparar cuidadosament el caldo en un lloc obert, d’esquena al vent, amb aigua neta i sabó a l’abast.- Disposar dels instruments de mesura i buidatge necessaris (gerres, pesos, embuts, etc.), que han de ser llavats després de la seua utilització y d’ús exclusiu per al dit fi.- Emprar aigua neta per al tractament.- Calcular el volum de caldo en funció de la superfície a tractar i de l’estat de desenrotllament del cultiu, evitant que sobre.- En el cas de sòlids solubles, dissoldre’ls en un poal abans de tirar-los al tanc de tractament i fer-ho u per un en el cas de mescles. Els productes líquids poden tirar-se directament al tanc de tractament quan el nivell d’aigua abast la mitat del volum necessari.- Les mescles de productes només es realitzaran en cas necessari i sempre després d’assegurar-se de que no suposen cap risc per a les persones, el cultiu i el medi ambient.- En cas d’acabar-se el producte ha d’esbaldir-se bé l’envàs, almenys 3 vegades i afegir aqueixa aigua al tanc de tractament.- Emprar el caldo com més prompte millor (abans de que transcórrega un dia) per a evitar la pèrdua de les seues propietats.

Normes per a l’execució del tractament:

-Els tractaments han de ser realitzats per personal prou capacitat, per a evitar riscos i aconseguir una bona eficàcia.- Utilitzar l’equip de protecció adequat.- Mantenir allunyats els xiquets, embarassades i a tota persona que no estiga degudament protegida.- Assegurar-se de que altres persones no realitzen tasques en el lloc on es va realitzar el tractament.- No fumar, ni menjar, ni beure, ni anar al servei, durant el tractament sense llavar-se degudament.- Tenir en compte les condicions climàtiques abans de realitzar el tractament.- L’aplicador ha d’evitar que el núvol de tractament caiga sobre ell.- La distribució del producte ha de ser uniforme en tota la zona tractada, ajustant la velocitat d’avanç i el cabal d’eixida per les embocadures, evitant el goteig de caldo al sòl.- En cas d’obstrucció de les embocadures o filtres, substituir-los o desembossar-los amb aire o aigua a pressió, però no mai han de netejar-se bufant amb la boca.- No és convenient que unisca mateixa persona estiga tractant durant molt de temps seguit. En cas de sentir alguna molèstia, ha d’abandonar-se el cultiu i prendre una dutxa.- En finalitzar el tractament ha de netejar-se cuidadosament l’equip d’aplicació; els envasos buits han de destruir-se i emportar-se a contenidors específics després de ser llavats. L’aplicador ha de prendre una dutxa, llavar les robes i l’equip de protecció separadament de la resta de la roba, cada vegada que els utilitza i guardar-los en un lloc adequat. En el cas de cultius protegits, han de deixar-se transcórrer almenys 24 hores des de l’aplicació abans de tornar a entrar en l’àrea tractada. Respectar el termini de seguretat per a recol·lectar.

Normes que s’ha de seguir en cas d’intoxicació:

-Acudir a un metge, mostrant-li les etiquetes si és possible o indicant-li els noms dels plaguicides usats recentment. Qualsevol dels següents símptomes es pot deure a una

Page 53: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

intoxicació: extremada sensibilitat, sudoració excessiva, irritació, ardor o taques en la pell, visió borrosa, picor o ardor en els ulls, vòmits, dolor abdominal, salivació abundant, mal de cap, confusió, contraccions musculars, parla balbucejant, tos, dolor en el pit, dificultat respiratòria, etc. També ha de cridar-se a l’Institut Nacional de Toxicologia (telèfon: 91 562 04 20).-Si ha d’atendre a algun intoxicat, aconseguisca assistència mèdica o trasllade al pacient al lloc més pròxim on puga aconseguir-la. En cas que no siga possible el trasllat urgent o en espera de l’ajuda mèdica han de seguir-se els passos següents:

1. A banda a la persona del lloc de l’accident.2. Mantinga la respiració del pacient. Netege qualsevol resta de vòmit o de plaguicida de la boca del pacient. Mantinga la mandíbula cap avant i el cap cap arrere. Efectue si és possible la respiració “boca a boca” en cas necessari.3. Passada les robes contaminades ràpida i completament, inclòs el calçat i netege al pacient amb abundant aigua. En absència d’aigua, netege suaument tot el cos amb una esponja o paper, que hauran de ser destruïts immediatament.4. Col·loque el pacient de costat, amb el cap més baixa que la resta del cos. Si el pacient està inconscient, mantinga la mandíbula subjecta cap avant i el cap inclinada cap arrere, per a assegurar i facilitar la respiració.5. Controlar la temperatura del pacient, de manera que si és molt elevada y la sudoració és excessiva, ha de refrescar-ho, passant una esponja amb aigua freda. Si té fred, abrigue-li amb una manta per a mantenir la temperatura normal.6. Mai provoque el vòmit almenys que s’indique expressament en l’etiqueta.7. Si es presenten convulsions, col·loque un separador encoixinat entre les dents.8. El pacient no pot fumar, ni prendre alguna beguda alcohòlica. No ha de subministrar-se-li llet.

Després d’haver patit una intoxicació per plaguicides han de seguir-se les recomanacions següents:

-Evite qualsevol possibilitat de nou contacte amb el plaguicida.- No entre en cap àrea o camp tractat ni en els seus voltants, fins que el producte estiga sec o assentat.- Evite romandre en locals, vehicles, etc., que continguen o estiguen manipulant aquests productes.- No utilitze la mateixa roba o altres objectes que s’havien empleat durant les aplicacions de plaguicides, encara que abans hagen sigut utilitzats convenientment.- Seguir el tractament i els consells mèdics específics daus respecte d’això.

Tècniques de control del desenrotllament vegetal alternatives o complementàries a l’ús dels fitoreguladors.

Reg i nutrició: Tècniques d’utilització del reg deficitari controlat. Efectes sobre la qualitat de plantes en test. Efectes sobre l’enduriment d’arbustos amb interès ornamental i paisatgístic. Millora de la qualitat postcollita de plantes en test. Promoció de la floració Maneig de l’abonat per a fer plantes més compactes.

Control de la temperatura (DIF): Sensibilitat del creixement longitudinal a la temperatura. Regulació de la llum : Control del creixement per la modificació de la qualitat de la llum, del

nivell d’il·luminació i del fotoperíodo. Condicionaments mecànics : Control de l’altura de planta. Altres beneficis. Limitacions. Modificació genètica : Millora vegeta clàssica. Enginyeria genètica: plantes transgèniques.

Avantatges i inconvenients. Pinçaments, esbrotats i podes ..

Bibliografia

Page 54: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

http://www.quiminet.com.mx/pr4/Fitorregulador.htm#m-info http://www.infoagro.com/abonos/aplicacion_plaguicidas.htm http://www.upct.es/contingut/doctorat/doctorado0507/prog_12/2.1.12.5.3.1.pdf

Page 55: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

MÈTODE DE TREBALL I ACTIVITATS

| 55

Page 56: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

MÈTODE DE TREBALL: GRUP D'INVESTIGACIÓ

El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes. Tanmateix, la por a un increment del “soroll de fons” i la manca d’autonomia o esperit cooperatiu a l’hora de treballar ens frenen una mica per posar en marxa una activitat a fer en grup. Tot i així, generalment, la classe presenta una molt bona predisposició a realitzar una activitat grupal i solen mostrar-se més participatius i col·laboradors.

Fins i tot, acaben per acceptar els diferents ritmes de treball dels seus companys i es reparteixen la feina segons les habilitats de cadascun dels components del grup.

Raons per treballar en grups (Bonals,J.,2000):

-benefici cognitiu

-aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

-valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries

-pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge

-afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes

Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup com (Gómez,I.,1991):

-Posar-se en el lloc dels altres

-Interpretar els seus desitjos, exigències, necessitats

-Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre

-Coordinar esforços per arribar més lluny

-Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup

-Discutir metes i centrar objectius de grup

-Distribuir funcions

-Regular la participació

-Analitzar les possibilitats de cadascú i intervenir-hi en funció d’aquestes

Hi ha tres funcions bàsiques d’aquest tipus de treball (Bonals,J.,2000):

Funció de regulació dels aprenentatges

§ organitzar-se dins el grup

§ distribució de feines que poden avaluar ells

§ augmenta la capacitat de complir els acords

§ valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§ posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

Funció socialitzadora

§ Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§ Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

| 56

Page 57: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

§ Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

Funció de potenciació de l’equilibri emocional

§ Fomenta les relacions entre companys de l’aula

§ Sensació de pertanyer i ser acollit dins un grup

§ Pendre consciència de com reaccionen els altres davant el seu comportament

§ S’afavoreix l’autonomia

1.- Organització dels grups:

Pel que fa al nombre d’integrants del grup, cal tenir en compte que determinarà la qualitat i quantitat de comunicació. Així, si el grup és gran els integrants participaran menys, i ens podem trobar que algun membre no participe gens, o bé que es formen subgrups i es tarde força temps a arribar a acords. Però si el grup és massa petit disminueixen els coneixements globals dels que disposen per ensortir-se’n.

Normalment, el tipus d’activitat és el que condiciona el nombre de components. Per exemple, si es tracta d’una activitat amb ordinador poden ser de només dos alumnes, el treball per parelles pot ser enriquidor tant si són heterogènies on la distribució de rols és clara i un explica al que li costa més; com homogènies, on es poden anar intercanviant els rols i els components de la parella poden intercanviar idees, maneres de fer, reflexions o crítiques constructives i acceptació d’aquestes. Si, en canvi, es vol una dinàmica àgil, que facilita el control de la feina per part del professorat, pot ser de tres a cinc membres.

Tot i així, es poden combinar les activitatats de petit grup amb les de grup-classe i amb les individuals.

El temps disponible, la maduresa de l’alumnat, la seqüenciació de l’acció i l’interès per participar són altres factors a tenir en compte.

El nostre grup d'investigació abarca tota la classe: 10 alumnes més

el professor

Un grup serà cooperatiu quan cada component faça aportacions de manera diferenciada i complementària a la de la resta de companys per assolir un objectiu comú. L’ús de formes de treball, estratègies i propòsits particulars enriquiran el grup i posaran els membres en situacions molt semblants a les que es trobaran a la vida, ja com a adults. Cal distingir (Camps, M., 1991) el treball en grup on l’alumnat es distribueix la feina per dur a terme una tasca complexa, del grup cooperatiu, que implica una col·laboració que ajude al progrés de cadascun dels alumnes.

2.- Dinàmica de treball:

S'estableixen les condicions de treball òptimes i fer un seguiment per mantenir les dinàmiques de treball en els grups que funcionen i introduir canvis en els que no. També és important que face patent als grups els procesos que han realitzat i els resultats obtinguts.

Així, els alumnes no només han de realitzar una tasca per assolir un objectiu comú sinó que també han d’aprendre a treballar en grup i a col·laborar (Bleger, 1985 i Pichon-Rivière). Per aquests autors és tan important aquest segon aprenentatge com el primer.

| 57

Page 58: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Els components dels grup han d’aprendre a resoldre els seus conflictes interns i dificultats, buscant per ells mateixos les estratègies per resoldre’ls.

Cada reunion de treball durà a uns accords que quedaran plasmats en

l'acta correspondent a la sessió

3.- Activitats:

Les activitats en aquest tipus de dinàmica han d’estar molt ben delimitades i, fins i tot, cal preveure alguns recursos a emprar davant esdeveniments que solen aparèixer. No totes les feines són igualment adequades per treballar en grup. Les característiques perquè siga adequada són les següents:

- Que existesca un objectiu clar que han d’assolir entre tots.

- Que es formule un problema o conjunt de problemes, una pregunta o una investigació ha resoldre mijançat un procés que serà la realització del projecte.

- Que permeta la implicació de tots. Per això són adequades les feines que es poden subdividir, repartir, fer aportacions sumatives.

- Que la dificultat s’adeque a un nivell intermig de manera que tots puguin colaborar en algun aspecte i que, a la vegada, tots aprenguin.

- Que siguen activitats obertes, és a dir, que es puguin resoldre segons diferents nivells.

- Que el temps per a dur-les a terme sigui escaient.

- Que dispossen del material, informació i recursos necessaris per a resoldre-les.

- Que els components del grup tinguen molt clar el que se’ls hi demana,…

Pel que fa a la tipologia, activitats com: el treball sobre projectes, la metodologia d’investigació, processos de descoberta, la resolució conjunta de situacions problema o de problemes, la relització d’obres artístiques o tecnològiques,…són molt adequades.

Una activitat s’anomena global (Luque, 1989) si implica una acció completa, és a dir, si els alumnes saben el que han de fer, com fer-ho i perquè ho fan.

Si els alumnes són conscients del que se’ls hi demana i com fer-ho es troben millor predisposats a realitzar les activitats i solen obtenir-se millors resultats.

Pel que fa al grau d’ autonomia, activitats més o menys pautades, pot ser diferent segons el funcionament del grup i també al final de la activitat pot ser una correcció duta a terme pel docent o bé deixar-ho en mans dels alumnes com autoavaluació, tant dels coneixements com del propi treball en grup. Com diu Rué (Rué, J., 1991) cal decidir respecte quin és el grau d’autonomia que aquests tenen oportunitat de desenvolupar, i en quins aspectes.

Bibliografia:

¨ Arnaiz, Pere; Qui és qui. Les relacions humanes al grup-classe. Graó, Barcelona, 1988

¨ Bonals, Joan; El trabajo en pequeños grupos en el aula. Graó, Barcelona, 2000

| 58

Page 59: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

¨ Del Carmen, Lluís M.; La planificació de cicle i curs. Materials curriculars. Departament d’Ensenyament, ICE UB, Graó,1993.

¨ Rué, Joan; Gómez, Isabel; Camps, Montserrat et al, Diversitat i agrupament d’alumnes ICE UAB, Barcelona, 1991.

Crèdits del text: www.xtec.es/~cvillalb/evolucio/tregrup.doc

| 59

Page 60: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

SEGUIMENT DE LES ACTIVITATS I ACORDS

Grup d'Investigació sobre fitoreguladors

ACTIVITAT 1

RECERCA DE CONTINGUTS

Ens formulem preguntes sobre el tema a realitzar: FITOREGULADORS. Decidim com seria la següent classe i decidim també que cada un dels components del grup

buscaríem una de totes les preguntes que no vam fer ( d’aqueixa manera comprendríem totes elles)

A part de les preguntes sobre el tema, també vam proposar on buscaríem la informació, on estan les bases de dades…

I finalment, vam proposar paraules clau, per a la recerca organitzada d’informació.

ACTIVITAT 2

EXPOSICIÓ DE SEMINARIS

Vam exposar els seminaris sobre els continguts fonamentals de la material.o Santos: dosi i mètodes d’aplicació.

o Noel: Marco legal.

o José Manuel: tipus i classificació. (porta un treball molt complet i extens, a més conté moltíssima informació sobre la resta de temes)

o Diego: Perills i precaucions (dosis letals)

Una vegada exposats aquests temes, es comenten breument qüestions com per exemple; quina és la finalitat d'aquesta assignatura?, totes les reunions seran d’aquesta manera?, etc.

Finalment, el professor va proposar preguntes relacionades amb la reunió.

o ¿Quines coses no ens han agradat de la reunió?

o ¿Quines coses ens han agradat?

o ¿Hi ha alguna cosa o no que llevaria o afegiria?

Acords: Entre tots vam donar per apta la reunió i acordem continuar per a la següent reunió, acabar d’exposar tota la informació que ens falta.( més o menys la meitat).

| 60

Page 61: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Bé, ja que encara ningú ha obert el forum que va proposar victor, en les primeres reunions, sobre valorar el paper del secretari i el mode de dirigir les reunions, vos ho òbric jo mateix (Noel).

En classe es va proposar a respondre tres preguntes:

1) Quines coses no t’han agradat de la reunió?

2) Quines coses t’han agradat?

3) Coses que eliminaries o afegiries a la reunió

Opinió reunióper Noel Jesus Villanueva Negre - diumenge, 29

març 2009, 20:16

Les respostes que a continuació posaré fan referència al principi, quan cada un s’encàrrec

de recol·lectar informació sobre temes concrets.

1) No m’agradaven les exposicions massa llargues, que es feien pesades i al final perdies el fil de l’explicació. Tampoc m’agrade la desorganització que hi havia en les primeres reunions, però que crec que era normal pel fet que llavors no teníem referència de com fer-ho.

2) Una cosa que a mi personalment m’agrada, és el fet de recordar al principi de la classe el que havíem tractat en anteriors reunions, perquè serveix per a refrescar la memòria, d’allò que s’ha fet fins al moment.

3)En quant a coses que haguera eliminat, diria que les exposicions massa llargues, que les intentaria fer curtes, però que al mateix temps la informació estigués molti clara.

També trobava a faltar començar a orientar l’assignatura, ja que al meu entendre tardem molt a deixar coses clares.

| 61

Page 62: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ACTIVITAT 3

EXPOSICIÓ DE SEMINARIS (II)

Va començar segons el següent orde l’exposició de la informació regoguida:o Alejandro Llopico (llocs de venda): explique que s’havia desplaçat fins una

cooperativa d’Onda i ens aporte informació sobre els fitoreguladors mes usats així com a preus, i quantitats.

o Medi ambient: Francesc va començar fent-nos un repàs del que el dia anterior ens havia exposat i després d’açò, Diego va exposar el que l’havia trobat, donant-nos a cada un un text en què es resumia la informació que el ens comentava.

o Alejandro Melia: ens va portar un document que va trobar en la seu coperativa on s’especificaven les mesures i normes per a manejar productes fitosanitaris, així com a modes d’eliminar la seua perillositat i disminuir el seu risc

o Finalment acordem que el pròxim dia s’exposaran els tres temes que falten ( llocs de major venda, maquinària i alternativa, i comentari d’assajos amb fitoreguladors)

Després de l’exposició dels punts i ja un poc ficats en el coneixement dels fitoreguladors es va proposar, que començàrem a orientar l’assignatura, així es van deixar uns cinc minuts per a pensar que volíem, investigar o estudiar en l’assignatura i el resultat va ser el següent:

1. Practiques d’hivernacle amb distints fitorreguladors ( fructificació del meló, el meló d'Alger

amb auxines i gibberel·lines)

2. Practiques de laboratori ( clorofil·les, respiració, etc...)

3. Observar toxicitat de fitoreguladors prohibits

4. Dosis distintes ( auxines, en arrelament d’esqueixos)

5. Proves de productes no comercialitzats

6. Experimentar amb associació de cultius

7. Producte sintètic contra producte natural

8. Productes naturals amb efectes de fitorreguladors

9. Disminució del període vegetatiu → augment de la producció

10. Desenvolupament de nou producte

11. Propietats organolèptiques dels tractats contra els no tractats

12. Condicions climàtiques ideals en fitorreguladors

13. Indicacions comercials són les ideals?

Acords: Amb els punts ja descrits de cap a on dirigirem l’assignatura, es va acordar que cada un

reflexionara sobre tots i cada un d’això i que, trobara arguments per a descartar allò que

no vera possibles, així com, treballara i s’informara sobre aquells punts que vera possibles i

fàcils de treballar en el curt temps en què s’imparteix l’assignatura ( 4 mesos)

| 62

Page 63: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

La meua opinió sobre el tema a triarper Vicente Vives Peris - diumenge, 8 març 2009,

11:02

Jo personalment descartria principalment el de "Condicions climàtiques ideals en els tractaments amb fitoreguladores" (punt núm. 12), atés que l'hivernacle no és només per a nosaltres, i en alterar les condicions de temperatura, podria afectar experiments d’altres alumnes o professores.A més, un altre punt que descartaria seria el 9, però en aquest només en el cas que siga en fruiters, ja que clarament no ens donaria temps. També llevaria del punt 1 els experiments amb meló d’alger i meló a l’hora de fructificació, perquè només ens queden 3 mesos de classe, i mentre ens posem d’acord i la resta de, ja estan ací les festes de madalena, i després ja abril, quedant dos mesos res més, per la qual cosa ´potser tampoc donara temps en aquest punt.Opineu la resta també, que al cap i a la fi açò és la meua opinió personal i açò és un grup, hem d’opinar tots.Salutacions.

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Jose Manuel Blasco Buj - diumenge, 8 març

2009, 22:37

Jo opine el mateix que vicente, i el punt que mes interessant em pareix és el de comprovar si les concentracions proposades pel fabricant són les mes eficaços, ja que hi ha certs punts que no tenim prou temps per a realitzar.Salutacions

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Vicente Vives Peris - diumenge, 8 març

2009, 23:23

Ara que he llegit la resposta de Jose Manuel me n’he adonat que jo no havia posat les propostes que em pareixen més interessants. Així,aquestes són la de comparar les dosis també, així com la de comparar els fitoreguladores sintètics amb els naturals. Salutacions

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Alejandro Melia Ballester - dilluns, 9 març

2009, 09:49Sota el meu punt de vista, pense que una de les propostes a realitzar fora comparar productes sintètics vs naturals, a més també seriosa interessant agafar un producte i experimentar

amb el que posa en l’etiqueta (baixar dosi a veure si tenen el mateix efecte) i també es podien realitzar proves ambproductes no comercialitzats. Les que descarte serien la d’usar auxinas i veure efecte sobre entatxat, ja que açò aquesta molt estudiat, fructificació del meló i meló d'Alger, per no disposar de suficient temps per al desenrotllament dels cultius, , les practiques en iinvernadero i el desenrotllament de productes nous, ja que pense que necessitem tenir uns coneixements de química que nosaltres no posseïm.

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Francesc Collado Vergara - dilluns,

9 març 2009, 12:211. Practiques d’hivernacle amb distints fitoreguladors ( fructificació del meló, el meló d’alger amb auxinas i giberelinas)9. Disminució del període vejetativo → augment de la producció12. Condicions climàtiques ideals en fitoreguladorsDescartaria els indicats la 12 perquè amb el temps que tenim no ho veig factible, igual que el 9 i'l’1 per motius de temps, com Vicente.Per la resta no veig problemes de disponibilitat de temps i em resulten mes motivadors la 13 i la 5.

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Jose Manuel Santos Gorriz - dilluns, 9 març

2009, 13:51Hola a tots!En la meua humil opinió, les més interessants són: la 2, 3, 8,11 i sobretot la 13, crec que va ser una gran idea i segur que és molt interessant i divertida.La 2 crec que és important com funciona a nivell intern.La 3 m’agrada molt també per saber fins que punt de tòxics poden arribar un cert productes.La 8, seria útil esbrinar que productes naturals tenen efectes fitoreguladores.L’11, també és divertida i crec que és totalment factible, ja que plantant una espècie hortícola de cicle ràpid, podem arribar a la conclusió de que amb la utilització d’hormones alterem o no en gran manera a la qualitat organolèptica del fruit. I finalment, les que em pareixen molt complicades per temps més que res, serien: l’1, 9, 10 i 12. Encara que algun company diu que no es podria realitzar la 10, per motius que

| 63

Page 64: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

escapen als nostres coneixements químics, jo crec que per a res és així, encara que sí que és cert que per a indagar i trobar un producte nou productiva i economicamente rendible no tindríem temps ni mètodes necessaris.

Re: La meua opinió sobre el tema a triarper Alejandro Llopico Cabedo - dilluns, 9 març

2009, 14:29Tots els temes anomenats en classe per a realitzar el treball són interessants, però personalment, per a mi, el punt 3( observar toxicitat fitoreguladors prohibits), el

7( comparar extractes sintètic i natural), el 9 (productes naturals amb efectes de fitoreguladors), l’11 (propietats organolèptiques entre tractats i no tractats) i el punt 13 (indicacions comercials són les més ideals?) són els punts que més m’agraden. La resta, degut principalment al poc de temps que tenim, és molt difícil d’acabar el treball, i ja que ho fem, seria interessant acabar-ho tot i poder traure conclusions. Ja tenim un debat interessant en classe!!!!!!!!!!!!!

| 64

Page 65: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ACTIVITAT 4

ELECCIÓ DEL TREBALL D'INVESTIGACIÓ

Explicació dels últims punts:o Vicente Vives: Assajos amb fitoreguladors; ens va explicar una sèrie d’experiments, i

que aquests depenien de la fisiologia de les plantes.

1.Aplicaciones de fitoreguladors en cítrics.

2.Influencia enfront de l’estrès salí.

3.Calidad dels fruits segons els fitoreguladors.

o Idoia Querol: Maquinària i alternativa; Explique les dificultats que havia tingut en trobar informació sobre aquest punt i ens va explicar diferències entre espolvoreadores i polvoritzadors.

o Víctor Escoín: Llocs de major venda; igual que Idoia, Víctor també va tenir molts problemes sobre aquest punt per la falta d’informació. Ens va dir que se solapava molt amb les aplicacions d’herbicides, pesticides,,,. I va exposar un exemple de fitoreguladors aplicat en plantes de tabac. Explique la diferents maneres d’aplicar els fitoreguladors:

1.Manual: no controla la dosi aplicada i que és mes barat.

2.Mecánica: S’utilitza per a grans extensions.

També va trobar la mateixa informació que Idoia referit als espolvoreadores i polvoritzadors.

Una vegada explicats tots els apartats relacionats amb fitoreguladors, ens vam posar a realitzar la votació dels punts enfocats al projecte, alguns dels presents en classe o no, com en el cas de Francesc ho van exposar ja en el fòrum com es va acordar en la sessió de la classe anterior. El mètode que s’ha de seguir va ser:

o 1. Eliminació dels projectes que en el fòrum la gent havia descartat. Van ser eliminats els punts:

1. Practiques d’hivernacle amb distints fitoreguladors ( fructificació del meló, el meló d’alger amb auxinas i giberelinas)

4. Dosis distintes ( auxinas, en arrelament d’esqueixos)

9. Disminució del període vegetatiu → augment de la producció

10. Desenrotllament de nou producte

12. Condicions climàtiques ideals en fitoreguladors

o 2. Votació de dos dels 8 punts que quedaven, la puntuació va ser: 3 vots per al punt tres: 3. Observar toxicitat de fitoreguladors prohibits

6 vots per al punt set: 7. Producte sintètic contra producte natural

1 vot per al punt vuit: 8. Productes naturals amb efectes de fitoreguladors

| 65

Page 66: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

8 vots per al punt 13: 13. Indicacions comercials són les ideals?

La resta de punts no va rebre cap vot pel que van ser eliminats de la llista. A continuació votem quin d’aqueixos tres volíem que fóra eliminat, tots votem que fóra eliminat el punt 3 excepte Santos, i l’abstenció de Noel, per la qual cosa després de debatre, es va eliminar el punt 3.

Víctor va explicar el disseny experimental en què consistia, com en que abans havíem de tenir un objectiu i després d’ell els resultats podíem observar-los de diferents maneres, visualment…

Acords: Es va acordar que Melià fora l’encarregat de tot relacionat amb les publicacions als mitjans de comunicació. Es va acordar que tots penjaríem en l’aula virtual nostre disseny experimental que creiem correcte, per al bon funcionament de l’assignatura, com l’elecció del nombre de plantes a realitzar les concentracions dels fitoreguladors, o la classe de plantes per a realitzar l’experiment

ACTIVITAT 5

CONCRECIÓ DEL TREBALL EXPERIMENTAL

Alejandro Meliá porta el Vademècum de productes fitosanitaris, tal com es va acordar en sessions anteriors.

Es pren la decisió de concretar el disseny experimental, optant-se per les sinergies entre un fitoregulador químic i un natural, emprant-se dues plantes distintes.

Es formen distints grups, amb la qual cosa:

o - Alejandro Meliá i Diego Roda s’encarreguen de buscar un fitoregulador en el Vademècum, trobant el Messenger, de la casa Ortoque, basat en la proteïna Arpin al 3%, emprant-se com bioestimulant, i decideixen aplicar-ho a tomaca i enciam, ja que és per a cultius hortícoles, decidint-se així que treballarem amb tomaca i enciam.

o Idoia Querol i Noel Vilanova ideen el disseny experimental a seguir, en el que es trabajarn amb 2 cultius (tomaca i encisam), 2 substrats (un normal i un altre amb un 60% de compost) i 8 dosi del fitoregulador (una control, una amb la dosi del fabricant i altres en què es variarà).

o Jose Manuel Santos, Jose Manuel Blasco i Vicente Vives fan una llista de materials a necessitar, resultats a observar en les plantes tractades i dades a adjuntar en la memòria de l’experiment. Així, entre els materials estan les plàntules, els tests, el fitoregulador, el substrat, l’aigua, cordes, tutors, materials de reg, provetes, vasos de precipitats, pipetes, micropipetes, polvoritzadors i metre. En els resultats a observar s’acorda que en la tomaca s’acabaran comptant el nombre de fruits, l’altura de la planta i el nombre de flors, i en l’encisam l’altura de la planta, el diàmetre i el pes fresc. Finalment, s’acorda que en la memòria de l’experiment també s’han d’adjuntar fotografies i resultats setmanals, gràfiques i comparació d’aquestes, i extraure conclusions explicant els resultats obtinguts.

Acords:

o Alejandro Meliá i Diego Roda han de passar la informació sobre el producte amb què es treballarà per mail a la resta de l’equip

o Idoia Querol i Noel Vilanova s’encarreguen de redactar un document en què es redactarà el disseny experimental

| 66

Page 67: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

o Jose Manuel Santos, Jose Manuel Blasco i Vicente Vives s’encarreguen de realitzar un calendari amb la planificació del treball a realitzar

o Vicente Vives S’encarrega d’avisar a Alejandro Llopico sobre les plantes que es necessiten

o Jose Manuel Blasco s’encarrega d’obrir un fòrum en què s’exposaran els horaris en què cada un pot estar disponible per a realitzar distintes operacions al llarg del projecte

NOTA: Encara queden per penjar en a l’aula virtual fitxers sobre la informació recopilada, com la de Diego, Alejandro Llopico o Víctor.

| 67

Page 68: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Com es va explicar l’últim dia de classe, tots deveu d’escriure el disseny experimental que voleu realitzar en aquesta assignatura, com qual dels dos punts voleu fer 7 o el 13, el núm. de plantes etc. Ací deix el disseny experimental que crec que s’ajustaria a les nostres possibilitats.Al meu parer que m’agradaria ralizar:Objectiu: el punt 13, el de comprovar si les dosis recomanades pel fabricant són les ideals, ja que potcrear molta controvèrsia.Disseny experimental: Els assajos els realitzaria amb dues plantes diferents, tomaca i cogombre per exemple. Despréshi hauria diverses casos d’aplicacions, tres tests de planta control, tres tests amb dosi mes baixes que lesrecomanades pel fabricant, i tres tests amb dosi mes elevades per a observar si el procés seintensifica, després com va dir victor podríem anar variant el % d’humus, encara que amb açò se’ns dispararia elnombre de tests.Bé aquest és el meu disseny experimental, espere que poseu el vostre si no vos entra mala gana ara enmagdalena, jeje,Una salutació i bones festes. XEMA

Disseny experimentalper Noel Jesus Vilanova Negre - dilluns, 23 març

2009, 14:24Bé jo tal qual he descrit en el document word denominat Fitoreguladors per a creïlla i enciam, propose realitzar els assajos amb aquests dos cultius i per a observar quelcom de variavilidad entre cultius, en canvi propose estudiar només amb una matèria activa. Quant a l’experiment proposevariar les concentracions de producte, disminuint progressivament la seua concentració. Para mes informació anar al document que he penjat.Salutacions a tots, i que vaja vien la volta a les classes

Disseny experimentalper Diego Roda Preses - dimecres, 18 març

2009, 11:31

Jo crec que és millor la realització de l’experiment amb una només tipus de planta i utilitzar com a variables: les diferents concentracions de fitoregulador comercial i les diferents concentracions de substrat. D’esta manera realitzarem tant el punt 8 com el 12.

Re: Disseny experimentalper Víctor Escoín Reula - dilluns, 23 març 2009,

13:20És bona idea. I agafar el fitorreg més venut i després poder calcular amb els resultats obtinguts quin seria l'estalvi econòmic i de producte si s'usara emparellat amb el sustrat?O fer 2 o 3 grups de treball i cadascun prova un fitorreg i cultiu diferent amb les mateixes proporcions d'humus?És interessant.

DISSENY EXPERIMENTAL (SANTOS)per Jose Manuel Santos Gorriz - dimarts, 17

març 2009, 12:56Vegem, al meu parer el disseny al qual ens podríem cenyir tots, seria el 13, com al dit Xema, però jo canviaria per exemple; cogombre per fesol(leguminosa), ja que és de cicle prou ràpid, i la tomaca.DISSENY:-3 control (dosi fabricant)-3 de menor dosi-3 inclús mes baixes( per a intentar la dosi minima a la qual no arriba a tenir efecte)Jo deixaria estar el tema de l’humus, ja que com molt bé al dit Xema, se’ns disparen els tests i a més crec que és marejar-nos en excés per a al cap i a la fi no trobar grans diferències.

Re: DISSENY EXPERIMENTAL (SANTOS)per Alejandro Melia Ballester - dimecres, 18

març 2009, 11:14El meu disseny experimental seriosa com el que ha descrit Santos, encara que faria un altre bloc en què s’aplicaren dosi mes altes que les que indica l'etiqueta per a veure si l’efecte és més ràpid o al contrari, produeix toxicitat en la planta i realitza un procés molt diferent del que es vol aconseguir mitjançant el fitoregulador.Això de l’humus és molt bona idea, però crec que és un poc complicat el que es vol aconseguir o al contrari podríem utilitzar només un cultiu i experimentar amb l’humus.

| 68

Page 69: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Re: DISSENY EXPERIMENTAL (SANTOS)per Idoia Querol Muntanyès - divendres, 20

març 2009, 17:39El diseny experimental que jo proposaria seriosa semblant al de Santos i Alejandro, probant en dosi baixes i altes. La proba amb l'humus tambe la deixaria ja que, puntals que tindrem massa plantons, a l'hora d'interpretar els resultats tindrem massa variables a considerar que potser ens portarien a error.

Re: DISSENY EXPERIMENTAL (SANTOS)per Víctor Escoín Reula - dilluns, 23 març 2009,

13:18Aquesta opció és interessant. només, q caldrà afegir mes valors intermedis de tractament:Exemple:Si la dosi de fabricant és 1microL/planta:

1. control2. 0,005 microL3. 0,01 microL4. 0,05 microL5. 0,1 mic6. 0,25 mic7. 0,5 microL8. 0,75 microL9. 1 microL10. 2 microL11. 5 microL

Podem eliminar alguna intermèdia, Però s'ha de tindre en compte que en elimininar la prova de substrat, ja no hi ha sinèrgies que estudiar, i per tant l'estudi se centra NOMÉS en la prova de dosi òptima. Crec, per tant, que s'ha de detallar per trobar la mes exacta possible.Una altra cosa és que hem de provar almenys 3 productes (Jo en faria entre 5 i 10), sinó tampoc és de suficient envergadura (una cosa és ser poc ambiciós i una altra perdre el temps...)

Possibilitats de disseny experimentalper Vicente Vives Peris - divendres, 13 març

2009, 17:34Em pareix bona l’opinió de Xema de fer-ho amb dos cultius distints, així com amb substrats amb

distintes concentracions d’humus i del fitoregulador en qüestió, amb 3 plantes de cada.No obstant això, com serien un total de moltes plantes, si haguera que prescindir d’algun, jo votaria per prescindir dels dos tipus de plantes, deixant només u.

Re: Possibilitats de disseny experimentalper Alejandro Llopico Cabedo - dimarts, 17

març 2009, 12:33Les opcions que hi ha fins ara em pareixen interessants, però com ha dit Vicente si utilitzem dos cultius i també tipus de substrat, haurien molta quantitat de plantes. Jo preferiria fer un sol cultiu, la tomaca, i tenir 3 tests control, 3 a dosi més baixa i 3 a dosi més alta i a part provar també amb el tipus de substrat, utilitzant 3 substrats diferents amb 3 tests per a cada substrat. En total serien 27 plantes.TOMATA

Control Dosi baixa Dosi alta

Substrat 1--> 3 3 3

Substrat 2--> 3 3 3

Substrat 3--> 3 3 3

Re: Possibilitats de disseny experimentalper Víctor Escoín Reula - dilluns, 23 març 2009,

13:08Estic d'acord. amb una sola espècie suficient.

Re: Possibilitats de disseny experimentalper Víctor Escoín Reula - dilluns, 23 març 2009,

13:10Aquest tipus d'assaig és molt interessant: si és combina fitoregulador amb substrat és suficientment complex per a tindre sinèrgies i sorpreses als resultats, i prou senzill també per a poder començar-lo ja i acabar abans de l'estiu!

| 69

Page 70: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ACTIVITAT 6

DOSIS I CALENDARI

Alejandro Meliá i Diego Roda exposen el problema que tenen en la presa de decisió del fitoregulador a utilitzar, optant finalment per l’elecció del Messenger, producte que vam triar en la reunió anterior.

Noel i Idoia ens parlen sobre el problema del càlcul de la dosi, ja que han d’obtenir les distintes dosis que utilitzarem així com la quantitat total de producte a utilitzar.

Se parla sobre el calendari, ja que al no haver-hi reunió la setmana passada hem patit un retard respecte al planning fet pels nostres companys (Santos, Blasco i Vicente).

Víctor intervé per a reconduir un poc la reunió, exposant els textos que hem de fer durant i després de l’experiment, així com la forma d’organitzar-nos. A més també ens introdueix una nova ferramenta de treball (Prezi).

Acords:

o Noel i Idoia s’encarreguen del càlcul de les dosis i de deixar clar el disseny experimental

o Acordamos que tots podem venir la 2ª Setmana de Pasqua, per a anar avançant (netejar tests, prepara-les, començar trasplantament…).

o Alejandro Llopico s’encarregara de portar les plàntules i començar al trasplantament (Avís via aula virtual). També ha de passar els preus a Víctor

o Vicente Vives s’encarrega de buscar el fitoregulador natural a utilitzar

o J.M. Santos i J.M. Blasco s’encarreguen de modificar el calendari

o Queda pendent com realitzar els documents que hem de fer sobre el projecte

o Víctor ens informarà, via aula virtual, la zona de l’hivernacle a utilitzar, així com la data en què podem començar a utilitzar-ho

o Alejandro Meliá, és l’encarregat de premsa i ha de buscar llocs on poder publicar els articles que fem durant i després de l’experiment

ACTIVITAT 7

DISTRIBUCIÓ DE TASQUES

Victor ens remarca la importància de la distribució de les tasques, així com la formació dels grups.

o Grup dels dimarts: Idoia Querol, José Manuel Blasco, José Manuel Santos, Diego Roda.

o Grup dels dijous: Alejandro Llopico, Noel Vilanova, Alejandro Meliá, Vicente Vives.

Es parla sobre el calendari, que es deu de modificar i replantejar perquè s’adapte al temps disponible (1 mes)

A causa del poc temps per a la realització de l’experiment es proposa la realització de les aplicacions de forma mes contínua, tres aplicacions setmanals del fitoregulador natural i una aplicació setmanal del fitoregulador de síntesi.

Es proposa que cada alumne/a avalue les dades obtingudes per separat.

| 70

Page 71: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Acords:

o Formació de dos grups per a realitzar els tractaments de fitoreguladors, un deurà de de realitzar el tractament natural el dimarts i un altre el dijous

o S’acorda realitzar el tractament químic amb el compost sintètic els dilluns a l’hora de classe

o Vicente i Diego es comprometen a ser els coordinadors dels dos grups

o Noel es compromet a la realització de les fotos

o Victor es compromet a portar el fitoregulador químic el dimarts (5/5/09).

o Vicente Vives s’encarrega de buscar el fitoregulador natural a utilitzar

o J.M. Santos s’encarregara de la realització d’un full de calcule per a la realització dels mesuraments

o S’acorda quedar el dia següent per a la realització del primer tractament

o S’acorda que cada un dels components del grup deuran de confrontar les dades de l’experiment i extraure les seues pròpies conclusions, les quals deuran de ser posades en comú en les última classes

o Alejandro Meliá, l’encarregat de premsa, deurà de posar-se en contacte amb el periòdic de la UJI

o Els dos coordinadors dels grups es comprometen a obrir un fòrum en l’aula virtual la qual sàrria utilitzada com a diari de l’experiment

| 71

Page 72: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Tal com es va dir l’últim dia de classe, hem de començar ja amb el disseny experimental, per la qual cosa se posarà dos dies per a anar a regar, dimarts al matí i dijous al matí.Així que tots deveu d’escriure en aquest fòrum el dia que prefereis anar, a regar les plantes, i a mesurar els distints paràmetres (tomata: el núm. de fruits, l’altura de la planta, i el núm. de flors; en encisam: l’altura, el diàmetre i el pes fresc que es mesurarà al final).Així el grup dels dimarts es dedicarà a regar els dos cultius, i mesurar els paràmetres de la tomaca, així com el del dijous regarà també els dos cultius i prenguera els diferents paràmetres de l’encisam.Resum:Dimarts: Regar els dos cultius i mesurar tomaca.Dijous: Regar els dos cultius i mesurar encisam.Tot açò s’anirà anotant en una llibreta de camp i haurà que ser acompanyat de fotografies.

Grup dimarts.per Jose Manuel Blasco Buj - divendres, 27

març 2009, 11:27Jo m’apunte al grup del dimarts

Re: Grup dimarts.per Idoia Querol Muntanyès - dissabte, 28 març

2009, 12:52Jo també preferesc anar al grup dels dimarts.

Re: Grup dimarts.per Diego Roda Preses - dilluns, 30 març 2009,

10:27

A mon em ve millor anar els dimarts

Re: Grup dimarts.per Jose Manuel Santos Gorriz - dilluns, 30 març

2009, 10:46Ja que els Dimarts tinc classe al matí d’Olivicutura, preferisc que siga el Dimarts, així no he de fer un viatge en valde.

Re: Grup dijous Re: Grup dijousper Vicente Vives Peris - divendres, 27 març

2009, 11:28Jo m’apunte al grup dels dijous.

Re: Grup dijousper Noel Jesus Vilanova Negre - diumenge, 29

març 2009, 17:18Igual que el meu company Vicente jo m’apunte al grup dels dijous

Re: Grup dijousper Alejandro Melia Ballester - diumenge, 29

març 2009, 23:53A mon també m’agradaria estar en aquest grup, ja que a l’1 tinc classe de matemàtiques i els dimarts no tinc res al matí pel que em tocaria acostar-me a Castelló per a regar les plantes.

Re: Grup dijousper Alejandro Llopico Cabedo - dilluns, 30 març

2009, 16:47Jo també m’apunte al dels dijous, perquè estic fent les practiques i em ve millor, ja que a la vesprada tinc classe i sinó em tocaria fer el viatge a propòsit a Castelló.

| 72

Page 73: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

ACTIVITAT 8

APLICACIONS

Observar els plançons per a veure si ja comencen a notar-se els canvis produïts per l’aplicació dels fitoreguladors.

Comprovar que no hi ha cap problema en els plançons ni en el reg…

Realitzar els tractaments a encisam i tomaca.

Realitzar les fotos

Mesurar els plançons i apuntar-ho en la taula realitzada per J.M. Santos.

Cal realitzar els tractaments als 2 cultius, tant el natural com el sintètic. Per al natural hem de preparar-ho.

Una vegada preparat el fitoregulador natural, ho apliquem en encisam i tomaca i també apliquem el sintètic.

Una vegada aplicades les dosis corresponents, ens dediquem a mesurar les plantes. De l’encisam mesurem el diàmetre i l’altura, i de les tomaques l’altura.

Una vegada finalitzat tot, ho arreglem i ho deixem en el seu lloc.

Acords: El dimarts ha d’anar un grup a l’hivernacle per a aplicar el fitoregulador natural i el dijous l’altre grup a realitzar la mateixa tasca.

| 73

Page 74: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

PROPOSTA D'ASSAIG AMB CREÏLLA I ENCIAM

Noel Villanueva

Realment les indicacions del productor són les ideals en els fitoreguladors?

Primer que res pel fet que disposem d’uns 4 mesos de classes, he optat per buscar aquells cultius que són de cicle curt i que jo personalment he cregut que són mes interessants, així, aquells cultius els quals podríem observar tot el seu cicle serien:

La carlota amb una duració de 3 a 4 mesos

L’encisam amb una duració d’aproximadament 3 mesos

Per un altre costat també podríem cultivar altres les quals ja haurien d’estar cultivades i nosaltres realitzaríem trasplantament, com són:

La creïlla de 3 mesos La ceba de 4 mesos La col de 3 mesos I la tomaca d’uns 3 estire

Pel fet que tant la creïlla com l’encisam són cultius molt estesos per la nostra regió i que se’ns acobla al temps estimat del que disposem per a realitzar els assajos les he seleccionat com a cultiu sobre el qual realitzarem les nostres proves.

Dades sobre la creïlla

Així la creïlla l’hauríem de comprar a un viver ja cultivada i crescuda i nosaltres deurem de realitzar el trasplantament en el nostre hivernacle.Família SOLANÀCIESNom Científic: Solanum Tuberosum

Pel fet que la planta la comprarem en hivernacle, ja cultivada i realitzarem trasplantament en hivernacle les etapes anteriors no ens interessaren.

NASCENCIA.En aquesta fase hi ha un fort creixement vegetatiu, a més ens interessa que el procés siga ràpid i el mes curt possible. Els factors que intervenen en aquest procés són la temperatura, que seriosa recomanable al voltant d’uns 20ºC i una elevada Humitat Relativa.

TUBERIZACIÓ.Alhora que s’inicia la tuberización s’inicia també el process de floració.Factors ambientals que inhibeixen la tuberización:a) Temperatura superior a 18ºC.b) Una alta temperatura nocturna.c) Fotoperiodo crític major de 16 hores en les varietats precoces.d) Un excessiu abonat nitrogenat.e) El diferent material vegetal. Factors genètics.

FLORACIÓ I MADURACIÓ DE TUBÈRCULSEn aquesta fase es produeix la parada de creixement vegetatiu i es passa a l’acumulació final de reserves amb el conseqüent engrossiment del cultiu, i la formació de l’epidermis del cultiu.

EXIGÈNCIES DE CLIMA I SÒL: Temperatura. Durant la fase de

creixement vegetatiu i tuberación les temperatures hauran d’estar al voltant dels 15ºC. Mentres pel que fa a les temperatures nocturnes aquestes hauran de ser prou fresques.

Aigua. Cultiu prou exigent en aigua, sobretot en l’última fase perquè estan engrossint els tubèrculs, els quals estan compostos en el seu 90% d’aigua.

Llum. La tuberización no requereix moltes hores de llum, perquè sinó afavoreix el desenrotllament de la part aèria i la planta pateix un desequilibri.

Sòl. Com el realment important de la planta són els òrgans subterranis de la planta, seran necessaris sòls no molt pesats, però que al mateix temps retinga aigua. La qual cosa coincideix amb sòls franc-arenosos.

Dades sobre l’enciamPer un altre costat pel fet que l’encisam pot completar el seu cicle al complet durant 3 mesos, nosaltres mateixos realitzarem les sembra en l’hivernacleFamília ASTERACEAS (COMPOSTES)Nom Científic: Lactuva sativa

| 74

Page 75: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

En aquest cas el que haurem de fer és comprar les llavors a una cooperativa i sembrar-les nosaltres mateixos.

Les llavors passen per un període de latència, que dura aproximadament uns 2 mesos. Per a combatre aquesta latència podem realitzar els tractaments següents: -sotmetre les llavors a baixes

temperatures. A uns 2ºC durant 48 hores.

-tractaments amb llum roja en una cambra fosca durant 48h.

-germinació en aigua durant 48h.

GERMINACIÓLes llavors germinen bé entre els 15 i 20ºC, però si ens passem de 30ºC podem entrar en un període de termolatencia.

CRECIMENTO EN ROSETALa temperatura òptima es troba entre els 16-18ºC.

COBERT. -ha d’existir un equilibri entre la llum i la temperatura. És a dir que si tenim pocaradiació, han d’existir baixes temperatures. -ha d’existir termoperiodismo, és a dir diferència de temperatures entre el dia i lanit. Les temperatures diürnes hauran de situar-se entre els 20-23ºC i les nocturnes entre els3-10ºC.

EXIGÈNCIES DE CLIMA I SÒL: Temperatura. Prefereixen climes

temperats i humits. La temperatura òptima per a la germinació, oscil·la entre els 15 i 20ºC i el mateix per al creixement vegetatiu.

Sòl. prefereix els del tipus franc-arenós.

SEMBRA I PLANTACIÓ. En el sistema tradicional es realitza primer un planter i després el seu posterior trasplantament a camp. El planter es realitza a voleie en taules de cultiu i resguardat dels efectes climàtics. El trasplantament es realitza quan la planta té 5 o 7 fulls, als 40/50dies després de la germinació. Pot realitzar-se a arrel nua o amb cepellón.

Una vegada descrites quines són les característiques principals dels cultius a utilitzar he estat buscant un fitoregulador que siga comú a ambdós cultius i el resultat ha sigut el producte Bioforte, un fitoregulador que el que fa és augmentar les collites del cultiu, a continuació vos adjunt la informació de l’etiqueta:

BioforteFitoregulador complet

amb alta concentració

de citocininas

Líquid

GARANTIA DE COMPOSICIÓ:

Extractes orgànics, fitohormonas i vitamines

biològicament actives:

Citocininas............................ 2,197.95 ppm

Giberelinas................................. 33.50 ppm

Auxinas...................................... 34.70 ppm

Nitrogen (N)................................. 7.40 g/L

Fòsfor (P).................................. 14.70 g/L

Potassi (K).................................. 15.50 g/L

Calci (Ca).................................... 3.70 g/L

Magnesi (Mg).............................. 6.20 g/L

Ferro (Fe)................................... 28.30 g/L

Zinc (Zn)..................................... 35.70 g/L

Manganès (Mn)......................... 14.80 g/L

Coure (Cu).................................... 7.20 g/L

Bor (B)........................................ 5.30 g/L

Cobalt (Co).................................. 3.10 g/L

Sofre (S)................................... 53.00 g/L

Molibdè (Mo).............................. 5.30 g/L

Acide fòlic.................................. 1.25 ppb

Acide pantoténico...................... 15.82 ppb

Riboflavina................................... 1.57 ppb

Tossal....................................... 952.94 ppb

Niacina..................................... 135.67 ppb

Tiamina..................................... 145.67 ppb

Diluents i condicionadors...... 12.40%

Total:............................................ 100.00%

| 75

Page 76: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

INFORMACIÓ GENERAL: BIOFORTE és un

fitoregulador complet amb alta concentració de

citoquinines d’aplicació foliar, la seua

formulació està dissenyada per a augmentar i

millorar el rendiment de les collites.

Conté en forma balancejada auxinas,

giberelinas i citocininas; tots els

macroelements, nitrogen, fòsfor i potassi; tots

els mesoelementos, calci, sofre i magnesi està

complementat amb vitamines i tots els

microelements essencials per a intensificar els

processos metabòlics de les plantes, estimulant

al màxim el seu potencial genètic.

Es recomana aplicar BIOFORTE mesclat amb 2

L/ha de Sagafos més 2 L/ha de Nutriplant Plus si

s’aplica en l’etapa de creixement vegetatiu i

amb 2 L/ha de Sagafos més 2 L/ha de Peka si

s’aplica en etapa de floració i fructificació.

PRECAUCIONS I Advertències sobre riscos: No

transportar ni emmagatzemar junt amb

productes alimentaris, roba o farratges.

Mantinga’s fora de l’abast dels xiquets i animals

domèstics.

No emmagatzemar a casa habitació.

No reutilitze l’envàs, destruïsca’s i soterre’s.

LLEUGERAMENT TOXIC

A partir de les dades que apareixen en l’etiqueta, podríem realitzar dos tipus d’assajos:

D’una banda en l’etiqueta ens diu que

es recomana aplicar BIOFORTE mesclat

amb Sagafos i de Nutriplant Plus si

s’aplica en l’etapa de creixement

vegetatiu i amb Sagafos més Peka si

s’aplica en etapa de floració i

fructificació (encara que aquesta

ultima mescla a nosaltres no ens

interessaria perquè tant la creïlla com

l’encisam el que es busca és el

creixement vegetatiu i no la

fructificació)

Bueno perquè d’acord amb aquesta

informació podríem realitzar un assaig

en el qual obtinguérem si realment és

veritat el que ens diu. Per a això d’una

banda unes plantes les tractaríem amb

els tres compostos, Bioforte, Sagafos i

Nutriplant en les concentracions que

ens diu, per un altre costat tractaríem

altres plantes només amb Bioforte en

les concentracions que ens indica

l’etiqueta, i per ultime deixaríem altres

plantes de control sense realitzar cap

tractament sobre elles. Aquest assaig

ho hauríem de realitzar tant en les

creïlles com en els encisams. Per

ultime deuríem de d’extraure dades

sobre el que investiga i arribar a una

conclusió.

L’altre camp de la investigació

consistiria a esbrinar si les

concentracions que ens dóna el

productor són les correctes, per a això

el que faríem seriosa disminuir

concentracions i observar els resultats.

En el cas de l’encisam ens diu que és

usat per a incrementar i uniformitzar

la grandària dels caps, per a això es

realitzen tres tractaments al llarg del

seu cicle, el primer quan la planta tinga

de 4 a 6 fulls (1cc/l), el segon als 15

dies següents (1,5cc/l), i l’ultime 15

dies després (1cc/l). Així, doncs

nosaltres el que hauríem de fer és

| 76

Page 77: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

disminuir aquestes concentracions i

contrastar els resultats tant amb una

planta control sense tractar, com amb

una planta tractada amb les

concentracions indicades.

Per un altre costat en el cas de

l’encisam el productor ens diu que és

usat per a augmentar i uniformitzar la

grandària del tubèrcul, per a això ens

indica que s’han de fer tres

tractaments sobre el cicle del cultiu, el

primer a l’inici de l’aparició o

engrossiment de l’arrel (1,5cc/l), el

segon en la formació del

tubèrcul(2,5cc/l) i la ultima als 15

dies(2,5cc/l). En aquest cas nosaltres

deuríem de seguir el mateix procés

que en el cas de l’encisam, que

consisteix a anar disminuint les

concentracions que se’ns indica i

contrastar-les amb els resultats d’unes

plantes control sense tractar i amb

altres tractades amb les indicacions

que ens dóna el productor.

Altres dades importants:

Sagafos és un nutrient per a aplicació

foliar i radicular amb una elevada

concentració de fòsfor i nitrogen que

promou un millor creixement de les

plantes i una millor floració i

fructificació. Aplicat en etapes

primerenques afavoreix el

desenrotllament d’arrels i agafe de

plàntules acabades de trasplantar.

Nutriplant-Plus és un fertilitzant foliar

complet perfectament balancejat que

conté tots els elements majors,

secundaris i menors en forma de

quelatos, a més de vitamines,

fitohormonas, agents de penetració i

àcid húmico, necessaris per a

augmentar el rendiment i qualitat de

la seua collita.

| 77

Page 78: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

FITOREGULADOR A UTILITZAR: MESSENGER

Alejandro Meliá I Diego Roda

Proteïna Harpin 3%. WG

Composició: Proteïna Harpin 3% + additius i ingredients inerts (92%). Fitoestimulador la funció del qual consisteix a provocar en les plantes respostes fisiològiques que es produeixen naturalment. Es tracta d’un preparat a base d’una proteïna del tipus Harpin que es caracteritza per actuar com missatger promovent l’actuació d’altres proteïnes que intervenen en processos fisiològics relacionats amb el creixement, la reproducció i laresistència a situacions d’estrès. Els efectes de la resposta fisiològica se manifesten sobre la qualitat de la collita, avanç de la recol·lecció I millora de la conservació dels

fruits, segons dosi, espècie i varietat, estat fenològic del cultiu…, en el moment que es realitze el tractament.

Dosi i mode d’ocupació: Hortícoles

30 g/hl. Aplicar abans del trasplante, 7 dies després i repetir cada 14 dies durant tot el cicle.

Nom comercial: Messenger (Ortoquel)

| 78

Page 79: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 79

Page 80: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 80

Page 81: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 81

Page 82: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

| 82

Page 83: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

INFLUÈNCIA DE DIFERENTS DOSIS DE FITOREGULADOR NATURAL I SINTÈTIC EN EL CULTIU D’ENCISAM I TOMACA. DISSENY EXPERIMENTAL.

Víctor Escoín, Jose Manuel Blasco, Francesc Collado, Alejandro Llopico, Alejandro _Meliá, Idoia Querol, Diego Roda, Jose Manuel Santos, Noel Vilanova, Vicente Vives

EN EL PRESENT TREBALL S’ESTUDIA LA INFLUÈNCIA D’UN TIPUS DE FITOREGULADOR SINTÈTIC I UN ALTRE NATURAL (EXTRACCIÓ DE PLANTA) EN EL CREIXEMENT I QUALITAT DE DOS CULTIUS HORTÍCOLES:

LA TOMACA (SOLANUM LYCOPERSICON) I ENCISAM (LACTUCA SATIVA).

Procediment

En un principi s’han triat dos cultius, la tomaca i l’encisam, als que se sotmetran a distintes proves:

D’una banda, es plantaren sobre substrat convencional i se n’aniran variant les proporcions de fitoregulador sintètic, partint des d’una proporció 0 (control) i anar ascendint fins a la dosi recomanada pel fabricant (7 dosis distintes).

D’altra banda, s’estudiara, la resposta d’ambdós cultius a distints fitoreguladors naturals, com ara extractes de fruits, fulls, flors i arrels.

Ambduess proves es realitzaren tant per a encisam com per a tomaca.

Esquema

| 83

Page 84: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Tal qual observem en la imatge, la investigació estaria dividida en dues branques: d’una banda l’encisam i per l’altra la tomaca. Dins de cada cultiu, al seu torn, se subdivideix en altres dues noves branques: una composta per l’aplicació del fitoregulador sintètic i una altra pel fitoregulador natural.Es realitzaren 7 aplicacions diferents del fitoregulador. En el cas del fitoregulador sintètic, a partir de la dosi recomanada pel fabricant, s’ira abaixant la concentració.En el cas del fitoregulador natural se n’aniran aplicant els distints productes sempre en la mateixa quantitat.Per a analitzar les distintes proporcions de fitoregulador s’usaren 3 plantes per a la mateixa aplicació.

Quantificació

En la següent imatge s’observa el nombre de plantes total que es van a utilitzar:

| 84

Page 85: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Consideracions

Per a l’obtenció del fitoregulador natural es realitzara una extracció natural de distintes plantes que són: fruit d’ametler i bresquilla, fulls de populus i cotoneaster, flors, i tija de cebollí i all.

El fitoregulador sintètic que s’ha triat és el Messenger (Veja full de registre del Messenger, aula vitual) .

Càlculs

D'acord amb el que se’ns indicava, pel fabricant comencem preparant una dissolució en aigua de Messenger al 0.03%, per a això i amb vista al futur preparem una quantitat suficient per a les 6 aplicacions aproximades que realitzarem durant tot l’experiment.

Per a això d’acord amb les indicacions que ens aportava l’etiqueta del producte realitzem la dissolució d’un sobre en 3.3 litres d’aigua, dissolució que ens donava una concentració exacta de 0.03%. I a partir d’aquesta dissolució mare hem anat obtenint les distintes concentracions que volíem mitjançant dilucions.

0.03%

Ja que a partir de la dissolució mare de 0.03% anirem diluint les diverses concentracions amb què volem investigar (7), hem dividit la dissolució mare entre les 7 aplicacions que volem realitzar, donant-nos com resultat 0.47 l per a cada una, però per a fer mes fàcils els càlculs en les 6 primeres concentracions partirem de 0.5 l per a calcular la dilució, mentres que en la ultima partirem de 0.3 l.

0.027%

A partir dels 0.5 L. obtinguts anteriorment, calculem la quantitat d’aigua a afegir a aquesta dissolució mare mitjançant una regla de 3 inversa. En les següents concentracions se seguirà el mateix procediment.

0.022%

| 85

m ll

lx

x

l

5 00 5.05.05 5.0

5 5.0

%0 2 7.0

%0 3.05.0

m ll

lx

x

l

1 8 11 8.05.06 8.0

6 8.0

%0 2 2.0

%0 3.05.0

Page 86: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

0.018%

0.013%

0.01%

0.005%

Esquema de mescal per a una aplicaciño I un cultiu:

| 86

Page 87: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Planificació

Tasca Responsable Març Abril Maig Juny Juliol Agost

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

Reserva del laboratorio Víctor X X

Reserva del invernadero Víctor X X X X X X X

Adquisición materiales Víctor X X

Reserva material laboratorio Víctor X X

Adquisición plántulas A. Llopico X

Trasplante de las plantas Grupo X

Realización acta Todos X X X X X X X X X

Aplicación del fitoregulador Todos X X X

Riegos Grupos X X X X X X

Mediciones Grupos X X X X X X

Fotografías Grupos X X X

Arrancado de plantas Grupos X

Pesar peso fresco lechugas Grupos X

Elaboración memoria proyecto Todos X X

Evaluación del proyecto Todos X

Diari de l'experiment

DIA 7/5/09 - DIJOUSEl dijous es va fer la segona aplicació dels fitoreguladores naturals (a falta d’un que inclús no està adquirit). Es van preparar nous extractes de flors i ametla, i es van guardar tots els extractes en la bossa (per si serveixen per a la següent aplicació). Personalment, vaig notar que les plantes havien crescut prou quant al dilluns, però encara no vaig veure diferències entre les dosis o els distints fitoreguladores naturals.

DIA 14/5/09 - DIJOUSAvui s’han aplicat els fitoreguladores naturals conforme es va quedar, i s’han entutorat les tomaqueres en veure que ja tenien prou altura. Les tomaqueres, tant les del fitoregulador natural com el químic, els ixen arrels de la tija, potser per excés d’humitat en aquesta zona. S’ha partit una tomaquera entutorant-la.

DIA 21/5/09 – DIJOUSAvui s’ha aplicat el fitoregulador natural, i s’ha vist que les plantes necessiten tutors més alts, per la qual cosa s’ha pensat a canviar-los el dilluns que ve. Personalment he observat que les tomaqueres tenen prou més flors en general, i que en alguns encisams, sobretot el control del fitoregulador natural, les puntes dels fulls s’estan tornant negres.

DIA 25/5/09 DILLUNSS’han canviat els tutors, i preparat i aplicat el fitoregulador químic. S’observa que les plantes (tant encisams com tomaqueres) de fitoregulador natural han crescut respecte del control, encara que no s’aprecien diferències. Els encisams amb el fitoregulador natural s’han ennegrit les puntes.

| 87

Page 88: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

En el fitoregulador sintètic es pot veure també que totes les plantes han crescut respecte del control, i pareix que la dosi òptima és la que indica el fabricant.

Anotacions en el diari de l'experiment

7/5/09per Vicente Vives Peris - dilluns, 11 maig 2009,

11:56Dijous es va fer la segona aplicació dels fitoreguladores naturals (a falta d’un que inclús no està adquirit). Es van preparar nous extractes de flores i ametla, i es van guardar tots els extractes en la bossa (per si serveixen per a la següent aplicació). Personalemnte, vaig notar que les plantes havien crescut prou quant al dilluns, però encara no vaig veure diferències entre les dosis o els distints fitoreguladores naturals.

14/05/09per Vicente Vives Peris - dijous, 21 maig 2009,

23:26Avui s’han aplicat els fitoreguladores naturals confomre es va quedar, i s’han entutorado les tomaqueres en veure que ja tenien prou altura.

21/05/09per Vicente Vives Peris - dijous, 21 maig 2009,

23:29Avui s’ha aplicat el fitoregulador natural, i s’ha vist que les plantes necessiten tutors més alts, per la qual cosa s’ha pensat a canviar-los el dilluns que ve. Personalment he observat que les tomaqueres tenen prou més flors en general, i que en alguns encisams, sobretot el control del fitoregulador natural, les puntes dels fulls s’estan tornant negres.

Taula de presa de dades:

| 88

Page 89: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 90: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Resultats

Evolució de l’altura de les tomaqueres al llarg dels dies amb les diferents concentracions de producte comercial Messenger.

La següent gràfica representa la quantitat de floració al llarg del desenrotllament de les tomaqueres mitjançant l’aplicació del producte comercial Messenger.

Observacions: en la concentració de 0,010 s’observa un descens en la floració açò pot ser degut a l’eliminació de flors durant la poda.

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

10

20

30

40

50

60

70

80

cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

Page 91: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Creixement de les tomaqueres enfront del temps amb l’aplicació de diferents productes naturals.

Quantitat de flors al llarg del temps mitjançant l’ús de productes naturals.

Observacions: s’observa un descens en la floració açò pot ser degut a l’eliminació de flors durant la poda.

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

18/05/09 25/05/09 28/05/090

2

4

6

8

10

12

14

16

18

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

Page 92: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Altura encisam tractament natural

Diàmetre de la copa utilitzant productes naturals en encisam

altura encisam sintètic

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

5

10

15

20

25

30

35

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

Page 93: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Diametres encisam sintètic

NOTA: Per a la realització de les gràfiques s’ha obtingut la mitjana dels valors obtinguts per a cada grup de plantes.

Discusions

Cal recordar que les discusions no es duien a terme en grup per a fomentar l'aprenentatge individual:

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

5

10

15

20

25

30

35

40

Cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

Page 94: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (I)

Alejandro Meliá i Diego Roda

Per al desenrotllament de l’experiment s’han realitzat s’ha utilitzat un compost sintètic basat en una proteïna arpin del qual s’han aplicat diferents concentracions i d’altra banda s’han utilitzat extractes naturals els quals s’ha comprovat que presenten giberelinas com són els brots, les flors i les llavors.

Per a la realització de l’experiència s’han utilitzat dues espècies diferents tomaca i encisam en els quals s’han valorat criteris distints, és tomaca s’ha valorat el creixement, el numere de flors i de fruits obtinguts, en canvi en encisam s’ha valorat l’altura de la planta, així com el seu diàmetre.

Els resultats obtinguts són els següents:

Evolució de l’altura de les tomaqueres mitjançant l’aplicació de Messenger.

Taula 1 altura tomaqueres aplicant Messenger

En aquesta gràfica es pot apreciar com l’aplicació del producte de síntesi Messenger no origina grans canvis en l’altura de les tomaqueres segons les diferents concentracions aplicades d’aquest producte, no obstant això si que mostren un increment de creixement les plantes que han sigut tractades amb el producte enfront del control.

Pel que fa a la floració tal com representa la taula 2 amb les concentracions mes baixes de producte aplicat obtenim una major floració, pel contrari, a dosis majors es produeix una menor floració inclús

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

10

20

30

40

50

60

70

80

cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

Page 95: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

inferior a la control, a excepció de la dosi recomanada pel fabricant. Aconseguint una major floració amb la concentració 0,005.

Taula 2 floració del tomaqueres aplicant messenger

Observacions: en la concentració de 0,010 s’observa un descens en la floració açò pot ser degut a l’eliminació de flors durant la poda.

En el que a quallat de fruits es referix les concentracions mes baixes 0,005 ha obtingut un major quallat o una major precocitat en el mateix.

Pel que fa als fitoreguladors naturals empleats s’han utilitzat brots de populus i cotoneaster, llavors d’ametla i nectarina i flors.

Pel que fa al creixement de les plantes de tomaca apareix un lleuger increment de l’altura d’aquestes respecte al control, sent les que presenten una major altura aquella a què li apliquem un combinat de diferents extractes naturals.

És

destacable l’aparició de clorosi en els fulls vells de tomaca en aquelles plantes tractades amb ametla açò podria explicar el descens del creixement.

18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

Page 96: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Per a la determinació de la floració cal destacar que en aquest cas la floració obtinguda es troba per davall de l’obtinguda pel control a excepció del populos el qual ha aconseguit augmentar la floració, també cal destacar la major quallat de fruits en extracte compost per la mescla de diferents compostos en els que s’obtenen 5 fruits per planta enfront dels 1,6 obtinguts pel control.

En

aquest cas la disminució de la floració podria deure’s a l’eliminació de flors durant la poda realitzada.

En el cas de l’encisam no s’aprecien diferències significatives ja que hi ha una gran dispersió de dades degut a la subjectivitat de les formes de mesura dels diferents criteris tinguts en compte.

18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

cont

Alm

Flor

NectCott

Pop

Mesc

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

5

10

15

20

25

30

35

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

Page 97: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Taula 6 diàmetre d’encisam amb extractes naturals

L’estimació del diàmetre dels encisams en un criteri molt subjectiu ja que resulta difícil de mesurar, a això s’incrementa la dificultat d’obtenir uns valors homogenis ja que en l’experiment s’han utilitzat dues varietats d’encisam diferent, la romana i la meravella de primavera.

Taula 7 altura d’encisam amb Messenger

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

cont

Alm

Flor

Nect

Cott

Pop

Mesc

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/090

5

10

15

20

25

30

35

40

Cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

Page 98: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

Totes les aplicacions del producte de síntesi s’obté una major grandària, no obstant això les diferències d’aquests del control no són el prou significatives com per a assegurar que aquest increment de grandària és degut a les concentracions de Messenger, ja que les concentracions d’aquest no segueixen un criteri lògic per a la justificació del creixement del mateix

Hi ha una gran dispersió quant als diàmetres obtinguts en els diferents concentracions utilitzades, els resultats en aquest cultiu pareixen prou incocluyentes, açò vaig poder estar causat per les necrosis que s’han produït en les puntes dels fulls d’algunes plantes.

CONCLUSIONS

A baixes concentracions (0,005) el compost Messenger incrementa o avança la floració sí que com el quallat del fruit.

Els compostos procedents d’extractes de plantes incrementen el creixement en les plantes de tomaca, resulten mes favorables els que estan formats mescla de diferents compostos.

La mescla d’extractes naturals de diferents plantes incrementa el quallat en tomaca.

Tant les aplicacions realitzades en encisam, tant amb fitoreguladores naturals com amb sintètics, han sigut poc concloents amb el que podem dir que aquest cultiu no s’ha vist afectat pels tractaments a què ha sigut sotmès.

05/05/09 11/05/09 18/05/09 25/05/09 28/05/09

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Cont

0,030

0,027

0,022

0,018

0,013

0,010

0,005

Page 99: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (II)

Alejandro Llopico i José Manuel Santos

Després d’observar els resultats, passem a interpretar-los.

 Amb l’aplicació del fitoregulador natural i del sintètic, s’ha observat un increment de la grandària i del quallat (en tomaca) respecte als controls.

En el cas de la floració, l’aplicació natural de brots de populus i el control presenta un nombre més gran de flors. En canvi, de les aplicacions sintètiques, només en la dosi recomanada pel fabricant (Messenger al 3%) veiem un número interessant de flors.

 En el fitoregulador natural, percebem una diferència interessant amb el sintètic (es pot deure que aquest ha sigut aplicat seguint les normes del fabricant, és a dir, aplicant una vegada per setmana, per tres vegades en el natural) ja que ha donat millors resultats en un curt període de temps. Aquesta solució pot resultar encoratjadora, ja que s’aconseguiria un important estalvi econòmic.

 Quant al fitoregulador natural, amb l’aplicació d’una mescla (ametla, nectarina, brots de populus, flors i cotoneaster) s’ha aconseguit un desenrotllament superior en la grandària i el quallat respecte al sintètic i a qualsevol dels naturals per separat.

 En el sintètic, l’aplicació del Messenger a baixes concentracions indueix el quallat, observant-ho en la investigació.

En el cas de l’encisam, en mesurar el diàmetre i l’altura persones distintes, hi ha hagut gran variació en els resultats finals, per la qual cosa ens podria portar a despreciar la investigació en aquest cultiu.

 L’altura de l’encisam, en el fitoregulador natural, s’observa que en el control i en populus és molt major que en la resta, mentres que en el sintètic, veiem una controvèrsia.

Aquesta contradicció mostra que en la dosi del fabricant hi ha una altura major que en la resta, en canvi, la segona altura més alta la trobem en la dosi més baixa (és a dir, la concentració més baixa provoca la segona altura més alta, després de la recomanada pel fabricant) i així successivament.

 

CONCLUSIONS

 Des d’un principi, l’objectiu principal d’aquesta investigació era conèixer si l’aplicació del fitoregulador a la dosi recomanada pel fabricant era l’adequada i en un segon pla comparar el fitoregulador natural amb el sintètic.

 L’aplicació del fitoregulador sintètic al 3% recomanat pel fabricant, és la dosi més adequada per a la floració i l’altura de les tomaqueres, encara que cal dir que totes les dosis aplicades han sigut superiors al control.

 Respecte a l’encisam, millor despreciem els resultats obtinguts en el diàmetre, a causa de les diferents pautes dutes a terme per cada un a l’hora dels mesuraments, tant en sintètic com en el natural.

Quant a l’altura de l’encisam, en el tractament natural dir que totes les altures són inferiors al control, excepte el populus. En el cas del sintètic, l’única dosi que val la pena és la del fabricant.

 L’objectiu de l’experiment ens ha revelat que la dosi del fabricant és l’òptima per a un correcte desenrotllament, com a mínim per a aquests dos cultius. A dosi més baixes, no té l’efecte desitjat i inclús pot tenir un efecte contrari.

 A l’hora de comparar el fitoregulador natural amb el sintètic, durant aquest curt període de

Page 100: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

temps, hem observat que el natural ha fet més efecte quant a grandària, floració i quallat de la tomaca, encara que en aquest últim no podem afirmar-ho, ja que necessitaríem més temps.

 Finalment, per a confirmar les nostres suposicions, hauríem de tenir més temps, fer més repeticions i perfeccionar els possibles errors que hem pogut tenir a l’hora de realitzar la investigació.

Page 101: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (III)

José Manuel Blasco i Vicente Vives

Al meu entendre, els fitoreguladores naturals amb els que s’ha experimentat, afecten per igual a tomaqueres i encisams, sense importar d’on hagen sigut extrets, encara que la mescla funciona millor, potser per sinergies.

 En el fitoregulador sintètic, la dosi òptima pareix la indicada pel fabricant, del 0,03 %, ja que encara que les tomaqueres hagen crescut més amb la concentració del 0,01%, les de 0,03% han tingut més flors.

 Encara així, es pot dir que en encisam no s’han vist grans resultats, i que els resultats de l’experiment han pogut variar per les condicions de sol, vent, etc., ja que les plantes estaven situades en distintes zones de l’hivernacle.

 En comparació del resultat de les tomaqueres amb el del fitoregulador natural, s’han obtingut millors resultats amb el fitoregulador natural de mescla de tots els altres, que usant el Messenger a la concentració indicada pel fabricant.

Page 102: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS (IV)

Francesc Collado

TOMATA

Fitorregulador sintètic: influència de diferents dosis

T1. D'acord amb el seu full de registre, el fitorregulador sintètic emprat, Messenger (proteïna Harpi 3%) és un fitoestimulador implicat en el creixement, la reproducció i la resistència a situacions d'estrés, que millora:

Els distints moments vegetatius del cicle de cultiu

La qualitat i quantitat de la collita, Minimitza l'estrés del cultiu Avanç de la recol·lecció i Allarga el període de conservacio dels

fruïts.

Centrem la investigació en l'alçada de les plantes i la quantitat de floració per tal de relacionar-les amb les característiques de millora inicials, aquelles vinculades a creixement i reproducció.

T2. La dosi indicada pel fabricant és 30 g/hl. Aplicar el granulat dispersable en aigua abans del trasplantament, 7 dies després i repetir cada 14 dies durant tot el cicle. Es considera respectada d'acord amb el que s'indica en la taula de planificació: aplicació de fitorregulador la primera, segona i quarta setmana.

Controls S i N, comparativa prèvia:

T3. Cal fer esment sobre els controls. S'han fet servir 6 plantes de tomata control, 3 per a l'aplicació del sintètic (S) i 3 per a l'aplicació del natural (N). Si bé en ser controls hagués estat suficient amb 3 plantes el fet de tenir-ne 6 ens permet adonar-nos d'un fet peculiar: els controls per a l'experiència tenen un creixement superior en els controls N de gairebé 20 cm. Mentre la mitjana de creixement dels controls S és de 52 cm, la dels controls N és de 70 cm. Per la seua disposició en l'hivernacle no és atribuïble a les condicions ambientals. Un control N de 70 cm és comparable a l'aplicació de la dosi més efectiva de fitorregulador

sintètic, fet que fa dubtar sobre els resultats tal i com es presenten en ambdues taules.

Alçada (Fitorregulador sintètic):

T4. El creixement de la pràctica amb fitorregulador sintètic s'estabilitza als 20 dies, generant-se una diferència clara entre plantes tractades i control a partir dels 13 dies, on el ritme de creixement en controls es manté mentre que no ho fan les plantes tractades, que incrementen el ritme fins a situar-se a més de 15 cm sobre les plantes control.

T5. Per no deixar de banda la comparativa amb els controls N cal apreciar que aquest control no estabilitza el seu creixement als 20 dies, generant-se en els 8 últims dies la diferència amb els controls S per aquest darrer creixement.

T6. La dosi més efectiva, a la vista del gràfic, és al 0,01 %, amb 72 cm, però no discrepa molt de la de 0,03%; 0,027%; 0,005%; 0,018% i 0,022%, amb 70cm i amb uns 67 cm la dosi de 0,013%. Amb una anàlisi estadística dels resultats es podria concloure que aquesta diferència no és significativa a efectes reals. Si bé és cert que amb l'aplicació efectuada en un temps d'aplicació de 23 dies no s'aprecia benefici amb la dosi proposada pel faricant respecte de les inferiors emprades. Es pot atribuir a un major efecte de la dosi 0,03% a més llarg termini o que afecte paràmetres no avaluats i que són beneficiosos per al fabricant, com ara la qualitat de la collita, l'estrés, la recol·lecció prematura o la conservació dels fruits, però que no semblen tenir efecte sobre la grandària de la planta, que recordem que assoleixen una alçada semblant a les plantes control de l'experiència amb fitorreguladors naturals.

Floració (Fitorregulador sintètic):

T 7. Si eliminem la dosi de 0,01% de l'experiència en tant que la disminució de floració s'atribueix a una poda mal efectuada ens queda un increment en la floració en 0,005% (17) i en 0,03 % (15) sobre un control

Page 103: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

amb 13 i un efecte de descens de la floració en la resta de dosis, essent la de 0,027% la inferior amb 7.

T8. El control N ací, tot i tenir major embergadura coincideix en nombre de flors amb el control S.

T9. L'efectivitat de l'aplicació de fitorregulador sintètic es manifesta en un increment de 2 a 4 flors. Aquest fet és poc significatiu per extraure'n conclusions, més si es té en compte que la màxima floració es té amb la dosi menor, seguida de la major (recomanada pel fabricant) mentre que els intermèdies resten per sota del control. És així que amb les dades obtingudes no es pot extraure una conclusió clara a propìsit del benefici d'aquest fitorregulador sobre la floració amb el temps emprat. Potser a la llarga els resultats canvien com indica el fabricant, però amb el temps disposat seria agosarat pronunciar-se al respecte.

T10. Cal tenir present també que el que sí que s'ha constatat és que s'incrementa l'alçada (si ens cenyim als controls S i no als controls N) i que així seria d'esperar que a major embergadura es genere una major floració a la llarga.

T11. Pel que fa al quallat de fruits les concentracions més baixes de fitoregulador: 0,005% han estat bé majors o bé amb major precocitat.

Fitorregulador natural: influència de diferents extractes

Alçada (Fitorregulador natural):

T12. Les aplicacions de brots de Populus, ossos de nectarina, flors de Melia i Cottoneaster, fruits d’ametler i una mescla dels diferents extractes tenen efectes positius en el creixement, sobretot a partir de la segona setmana d'investigació que se separen del control de forma progressiva (menys el tractat amb ametlla que acaba amb la mesura de les plantes control).

T13. La diferència final (23 dies) amb la planta control és de més de 10 cm, essent menor en brots de Populus (11 cm) i major en la resta (13 cm). S'assoleix una alçada de 85 cm, uns 35 cm per damunt del control S i més de 10 cm per

damunt de les plantes amb fitorregulador sintètic (segons les dades de les taules), fet un tant desconcertant.

T14. Altra diferència entre el seguiment del sintètic i les aplicacions de giberel·lines naturals és que el creixement en les plantes tractades amb productes naturals no s'estabilitza i continuen creixent, fins i tot les plantes control. Un altra dada desconcertant que no permet comparar ben bé els dos seguiments

T15. Les plantes tractades amb ametlla presenten clorosi. En aquestes plantes s'observa un decreixement de la taxa de creixement a accentuada a partir de la tercera setmana.

Floració (Fitorregulador natural):

T15. Si eliminem les dades d'aquelles plantes amb menys floració per error amb la poda trobem que tenim un control amb 13 superat únicament per les plantes amb aplicació de brots de Populus (17), que recordem que oferia una menor embergadura que la resta d'aplicacions tot i que major a la control.

T16. El valor de brots de Populus és comparable amb el de la dosi menor de fitorregulador sintètic, tot i que aquesta última planta tenia una alçada inferior.

T17. S'ha donat un major quallat en aquelles plantes tractades amb mescla d'extractes, amb 5 fruits front als 1,6 del grup de control.

ENCIAM

Fitorregulador sintètic: influència de diferents dosis

Alçada (Fitorregulador sintètic):

E1. S'observa un increment de 9 cm respecte al control d'aquella tractada amb la dosi del fabricant. La resta assoleixen valors intermedis tot i que erràtics.

E2. La lectura de les dades intermèdies du a pensar de nou en errors de mesura o de lectura en tenir-se criteris diferents que s'havien d'haver establert a l'inici del protocol d'investigació.

Page 104: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

E3. Comparem amb el control del fitorregulador natural (N) i trobem el mateix cas que en la tomata. Els controls N assoleixen un creixement final de 34 cm pels 25 del control S. En aquest cas es pot atribuir de nou a errors de mesura en tant que s'observen decreixements difícils d'explicar.

Diàmetre (Fitorregulador sintètic):

E4. Les mesures de diàmetre també pateixen daltibaixos al llarg del període de mesura. Influeix també potser el criteri de mesura i per tant es poden atribuir errors de lectura. Dit aixó es veu als 23 dies que les plantes control tenen un diàmetre de 35 cm mentre que el major està en 42 cm de la dosi de 0,013% i un valor equiparable al control per a la dosi 0,03%.

E5. Els valors dels 13 dies indiquen igualtat entre el valor control i el de la dosi 0,03%, superior a la resta.

E6. A banda dels problemes en els criteris de mesura cal assenyalar 2 factors: s'ha produït necrosi en les fulles d'algunes plantes, tanmateix no s'ha enregistrat quines plantes eren les que la patien, fet que evidentment ha fet trontollar el diàmetre però a més a més s'han usat dues varietat que han alterat més el resultat: la romana i la meravella de primavera.

E7. En aquest cas però no ocorre com en els controls de d'alçada d'enciam i els controls de tomata i els valors de control N i control S són prou semblants al llarg de l'evolució del diàmetre de la planta.

Fitorregulador natural: influència de diferents extractes

Alçada i diàmetre (Fitorregulador natural):

E8. Les dades varien molt d'una mesura a la següent, creixements i decreixements que fan difícil traure conclusions.

E9. En l'última mesura els enciams control tenen una major alçada i diàmetre que la resta,

però de nou és l'extracte de brots de Populus el que dona valors majors respecte a la resta de fitrreguladors naturals emprats.

E10. Els valors enregistrats per a l'alçada van dels 27 als 34 cm en l'última mesura, concentrats al voltant del 30, mentre que el fitorregudor sintètic oferia valors de 24 a 33,5, amb un rang de separació major.

E11. En el cas del diàmetre els valors discorren dels 35 al 42,5 cm, mentre que el fitorregulador sintètic els situava del 27 al 34, en l'última lectura.

CONCLUSIONS

A la vista dels resultats es pot arribar a diferents conclusions sobre la metodologia:

Que la investigació requereix de més temps per tal de fer de manera correcta les aplicacions de fitorregulador a les dosis indicades pel fabricant així com per a veure el progrés i si s'estabilitza o no el creixement en el cas del sintètic i fins quan s'assoleix l'estabilitació en el cas de l'ús d'extractes. (La dosi indicada pel fabricant és 30 g/hl. Aplicar el granulat dispersable en aigua abans del trasplantament, 7 dies després i repetir cada 14 dies durant tot el cicle)

Que l'aparició de diferències tant grans en el creixement dels grups control genera suficient incertesa com per a fer trontollar la resta de resultats obtinguts.

Que la poda ha perjudicat l'altra variable estudiada, i sense saber quantes flors han estat podades és complex treballar amb els resultats i extraure'n conclusions

Que calen uns criteris de mesura compartits per tot el personal implicat en l'experient.

Que aquest experiment pot servir de previ per tal de realitzar un correcte que solvente tots els errors que s'han dut a terme, dels quals, si més no s'ha aprés força, que al cap i a la fi és l'objectiu de l'assignatura.

Una anàlisi estadística deles dades no genera diferències significatives en el temps estudiat.

Page 105: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

TOMATASobre el fitorregulador sintètic:

Creixement. Una major dosi no implica una major alçada. Amb les dades que es té i el temps invertit no es pot concloure si la dosi proposada pel fabricant es troba o no en excés tot i apreciar-se una millora respecte a les plantes control de la varietat emprada.

Floració. A una concentració de 0,005% s'augmenta la producció en 23 dies, però a la llarga, mentre aquest sembla estabilitzar-se, pot interpretar-se encara un augment progressiu en la dosi 0,03%, que és la proposada pel fabricant.

Sobre el fitorregulador natural: Creixement. Els extractes de plantes

incrementen el creixement menys el tractat amb ametlla que acaba amb la mateixa mesura que les plantes control.

Floració. Els brots de Populus són l'únic que incrementa la floració respecte al control amb el temps estudiat. La mescla d'extractes naturals de diferents plantes incrementa el quallat de les tomateres.

Comparació entre sintètic i natural. Pel que fa al creixement totes les

plantes tractades experimenten una major alçada que els respectius controls.

Els extractes de plantes tenen un efecte més ràpid (en el temps estudiat) que el fitorregulador sintètic. Pot deure's a un major nombre d'aplicacions (3) que el sintètic, que ha seguit les instruccions del fabricant. De

ser real en l'experimentació feta amb un temps de cicle complet suposaria un estalvi econòmic considerable en tant que s'evita la despesa en compra del sintètic amb els beneficis mediambientals que a més a més aiò comporta.

La concentració del sintètic oferida pel fabricant genera un increment de la floració que en la gràfica s'interpreta en ascens mentre que la dosi inferior sembla estabilitzar-se. Totes dues generen una major floració, semblant al valor de l'extracte de Populus tot i que els valors són tan pròxims al control que no permeten extraure conclusions amb certesa.

Una major embergadura de la planta no pronostica, en el temps d'estudi, una major quantitat de flors.

El quallat s'ha vist beneficiat per les plantes tractades amb la dosi de 0,005% i l'extracte natural de mescles. La primera dada indica que en aquest aspecte la dosi del fabricant no s'adequa als beneficis que indica el producte pel que fa a la quantitat i qualitat del quallat.

ENCIAM

Les dades són poc concloents en general, però es pot sintetitzar en el fet que la dosi del fabricant genera un major increment final del creixement de la planta però no del diàmetre respecte a les plantes control. En el natural és l'extracte de brots de Populus el que dona valors majors respecte a la resta de fitrreguladors naturals emprats.

Page 106: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

NOTA DE PREMSA

Alejandro Meliá

Els i les alumnes d’Enginyeria Tècnica Agrícola, hem estat realitzant un experiment al llarg d’aquest segon semestre, dins del programa de l’assignatura “Grup d’aprenentatge sobre fitoreguladors”. Durant aquests mesos hem estat observant la incidència de fitoreguladors naturals i sintètics per a veure quin produeix un major creixement en plantes de tomaca i encisam. A més, el fitoregulador sintètic s’ha provat a distintes dosis, per a concretar si les dosis recomanades pel fabricant en les etiquetes dels productes són les adequades o sobredimensionen aquestes perquè s’utilitzen dosis majors, i així aconseguir majors beneficis econòmics per utilitzar més producte d'aquell que realment fa efecte.

Per a això, els alumnes utilitzem els hivernacles de la universitat, on es van col·locar 48 plantes de tomaca i 48 plantes d’encisam. Aquestes plantes les dividim en 2 blocs: Tomaca i encisam amb aplicacions de sintètic a diferents dosis i tomaca i encisam amb aplicacions d’extractes naturals.

Com fitoregulador sintètic utilitzem el producte “Messenger” (Proteïna Arpin al 3%). Aquest producte pertany al grup dels fitoestimuladores la funció del qual consisteix a provocar en les plantes respostes fisiològiques que es produeixen naturalment. A més de comparar el seu efecte amb els extractes naturals, es pretenia veure si les dosis recomanades pel fabricant eren les adequades pel que el bloc de sintètic, amb 3 plantes per tractament, es va distribuir amb els percentatges següents: control (sense tractament), 0´03% (recomanada pel fabricant) i altres percentatges de producte més baixos.

D’altra banda, els alumnes realitzem diferents extractes naturals amb plantes recol·lectades en el campus, els quals s’aplicaven en diferents blocs (3 plantes per bloc) per a veure l’efecte d’aquests extractes enfront de l’efecte del fitoregulador sintètic. Per a la realització d’aquests extractes els alumnes es van servir de brots de Populus, ossos de nectarina, flors de Melia i Cottoneaster, fruits d’ametler i una mescla dels diferents extractes. Aquests

extractes van ser realitzats amb aquestes parts de la planta ja que presenten una gran concentració d’auxines tant en brots, flors i fruits, inclús en llavors. Les auxines promouen el creixement cel·lular amb el que les plantes creixen més ràpidament i es fan més vigoroses.

Per a obtenir els resultats, prenem diferents mesures per a veure l’efecte del creixement, en encisam i tomaca, i l’efecte sobre la floració i quallat (en tomaca). En tomaca es van prendre les dades d’altura de la planta, nombre de flors i nombre de fruits, mentres que en encisam es va mesurar l’altura i diàmetre de la planta i el seu pes en fresc una vegada acabat l’experiment.

Després de la interpretació dels resultats es va concloure que a baixes concentracions (0´005%) el producte sintètic incrementa o avança la floració, així com el quallat dels fruits. A més en els extractes naturals, resulte més efectiva la mescla dels diferents productes, incrementant el quallat en tomaca. En encisam, els resultats obtinguts han sigut poc satisfactoris, ja que s’han comès certs errors de mesura.

 Per a finalitzar el document, ens agradaria dir que aquesta assignatura ha sigut enfocada des d’un punt de vista nou, on a més dels continguts teòrics, hem posat els coneixements en pràctica, realitzant l’experiment els alumnes des de la seua planificació fins a la interpretació dels resultats obtinguts, la qual cosa ens ha ajudat, a més de fomentar el treball en grup, a tenir curiositat i inquietud sobre els esmentats compostos i aprenent gran quantitat de coses.

Aquest nou concepte de classes creiem que són més divertides i entretingudes que les classes magistrals de tota la vida i pensem que podria ser una estratègia a adoptar per molts professors, que vullguen despertar interès i inquietud sobre l’alumnat.

Page 107: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors

IMATGES

Page 108: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors
Page 109: Grup d'aprenentatge sobre fitorreguladors