Les Corts de Cadis (1812)

Gui del treball:1) Organitzaci del Consell de Regncia i convocatria de les Corts Generals.El Consell de Regncia era lrgan suprem de govern, aquest va ser creat durant la guerra contra Napole per la Junta Suprema Central. Aquest organisme va ser fundat amb lobjectiu de dirigir en nom de Ferran VII la resistncia contra els francesos i de reunir les corts per reorganitzar el pas. El Consell fou creat per organitzar el pas en nom del rei quan aquest no hi era. Aquest organisme va estar format al principi per 5 persones, desprs es va reduir a tres i per ltim va tornar al nombre de persones que el formaven des de un principi. Quan va tornar Ferran VII, va ser ell qui es va encarregar de governar el pas.Des de el 24 de Setembre de 1810 fins al maig de 1814 a lilla de Len, a Cadis i a Madrid es va reunir una assemblea de diputats, aquesta reuni duta a terme durant el govern de Josep I i durant la revolta anti-napolenica, sota la pressi de grups de cultes illustrats i liberals minoritaris. Lobjectiu de la reuni daquestes corts era millorar la situaci que sestava vivint per culpa de la guerra contra Napole i lacci desastrosa de Carles IV que havia provocat la runa dEspanya i poder garantir un futur contra el poder absolut del monarca.s per aix que les Corts es van repartir en 240 diputats que van anar variant.La representaci en quan a classes va ser la segent: Un ter eren nobles. Un altre ter eren eclesistics. I laltre ter pertanyien al tercer estat, eren burgesos, advocats, professors...A les corts hi va haver en total 20 diputats catalans, tot i que no van aconseguir res irrellevant ja que es tractava dun grup molt diferent entre ells.

2) Per qu a Cadis?La Junta Suprema Central formada el setembre de 1808 com a govern alternatiu shavia mostrat incapa per a dirigir la guerra contra els francesos i, desprs dhaver de fugir dAranjuez a Sevilla i, posteriorment, a Cadis el 1810, lnica ciutat que, grcies a lajuda britnica, resistia el setge francs, va acabar per dissoldres el gener de 1810

Durant la Guerra del Francs es van dur a terme aquestes reunions a cadis ja que era dels nics llocs que quedaven sense ocupar i tamb perqu tenien lnic port comercial. Arrel daix doncs van decidir portar cap all les corts.

3) Elecci i composici de les Corts.

Pel gener del 1810 es va dissoldre la Junta Central, i una regncia va convocar les Corts al juny del 1810. Malgrat la concepci jovellanista de la Junta Central i les posteriors activitats de la regncia, les corts eren formades per diputats nacionals (no estamentaris), reunits en cambra nica, segons el model francs, i escollits a travs d'una elecci escalonada, primer entre les parrquies i desprs entre corregiments de cada provncia. Les zones ms nombrosament representades van ser Galcia, Catalunya i el Pas Valenci, amb 15 diputats cadascuna, i les ms dbilment representades, les Balears i Ultramar. La categoria social ms nombrosa era la dels eclesistics, seguida dels advocats, funcionaris, militars, catedrtics, propietaris, nobles, comerciants, escriptors i metges. La tendncia de l'assemblea no va ser homognia; al costat d'actituds liberals (Argelles, Calatrava, Garca Herreros, Martnez Marina, Lujn, Oliveros, Prez de Castro, els catalans Espiga i Villanueva), van destacar les tendncies ms conservadores, com Garca de la Huerta, Meja Larrazbal, els catalans Jaume Creus i Francesc Xavier Borrull i alguns homes de conservadorisme matisat, com els catalans Ramon Lltzer de Dou, primer president de les corts, i Antoni de Capmany. Entre els temes debatuts cal destacar el principi de sobirania nacional, la divisi de poders, la llibertat de premsa, el sistema electoral, la constituci, l'organitzaci fiscal de l'estat, l'abolici de les senyories jurisdiccionals i la secularitzaci dels bns eclesistics, el repartiment de les terres de baldo i comunals, la supressi dels serveis personals dels indis a particulars, la supressi del requisit de noblesa per a l'entrada als collegis militars, l'abolici de la regulaci gremial, de la inquisici i de la tortura, la divisi provincial i la unitat del codi civil i de la instrucci pblica. La major part dels diputats dels Pasos Catalans defensaren els postulats d'un tradicionalisme social i poltic, i en la seva majoria es mantingueren en una prudent reserva davant la possible implantaci de novetats sense base histrica, s a dir, davant l'uniformisme liberal, com la centralitzaci fiscal, l'abolici del sistema gremial, etc.

4) Model, forma i estructura de lEstat (poders).El territori de lEstat espanyol es dividia en provncies, institucions dinspiraci francesa que portaran a la recreaci de lEstat, i per al govern interior de les quals es creaven les diputacions provincials, sestablia la formaci dajuntaments amb crrecs electius per al govern dels pobles i es creava la milcia nacional (composada per habitants de la prpia provncia), en els mbits local i provincial. Lestructura de lEstat definida per la Constituci corresponia a una monarquia limitada, moderada o constitucional basada en la divisi de poders i que deixava de banda la monarquia de dret div. Aix, sestableix la divisi del tres poders: el legislatiu, lexecutiu i judicial: el poder legislatiu resideix en les Corts, lexecutiu en el rei no responsable i el judicial en els tribunals de justcia.Elpoder legislatiuera competncia de les Corts unicamerals, que representaven la voluntat nacional i posseen amplis poders com lelaboraci de les lleis, laprovaci dels pressupostos, laprovaci dels tractats internacionals, el comandament sobre lexrcit, etc. Els diputats de les Corts ocupaven el crrec durant dos anys i eren inviolables en lexercici de les seves funcions.Elpoder executiuestava encapalat pel monarca que era qui possea la direcci del govern, intervenia en lelaboraci de les lleis a travs de la iniciativa i la sanci, i tenia la possibilitat daplicar un vet suspensiu a la iniciativa legislativa durant dos anys. Les decisions del monarca havien de ser refrendades pels ministres, els quals estaven sotmesos a responsabilitat penal. El monarca, sota cap pretext, no podria evitar, suspendre o dissoldre les Corts.Ladministraci de justciaera competncia exclusiva dels tribunals, i shi establien els principis bsics dun Estat de dret: codis nics en matria civil, criminal i comercial, inamovibilitat dels jutges, garanties dels processos, etc.

La Constituci de 1812:

PODER EXECUTIUPODER LEGISLATIUPODER JUDICIAL

REINo responsable.Sanciona les lleis.Dret de vet.Ordre pblic.Seguretat de lEstat.Iniciativa legal.NACI ESPANYOLASufragi Universal Mascul (ciutadans de ms de 25 anys).Electors de parrquia.Electors de partit.Electors de provncia.TRIBUNALSProcessos dordre pblic.Un sol fur i codi sense diferncies estamentals.

MINISTRES7 secretaris de despatx.Nomenats pel rei.Responsables.CORTSUn diputat per cada 70.000 habitants.Calia un determinat nivell de renda.Cambra nica.Escollits cada dos anys.Iniciativa legal.Elaboren el pressupost.Control de lexecutiu.Aproven la poltica internacional.DIPUTACIPermanent a les Corts.7 diputats.Vigilen el compliment de la Constituci.

CONSELL DESTATConsultiu.Nomenat pel rei.