� de �1 3Gripaus de la mida d’un camió.

Mai m’han agradat els famosos “ d i l e m e s m o r a l s ” a m b exemples impossibles respecte a l ’especisme. Ni i l les desertes, ni cases que es cremen ni vies amb éssers vius lligats i a punt de ser esclafats pel tren. Preferisc els dilemes reals, com el que gira al voltant d’aquesta foto. Era una fira de protectores de gossos i gats a Almàssera , un pol d’atracció 1

per a difondre la necessitat d’oferir refugi als individus a b a n d o n a t s , f o m e n t a r l’adopció per a que tinguen una nova oportunitat i defensar una relació responsable amb les “mascotes”. I, en el mateix perímetre de la fira, a tocar de les parades, es troba aquesta furgoneta. Cal parar atenció en

el que diu: “Gossos d’Alpe. Recollida i adopcions de gossos abandonats”, més una web i un telèfon de contacte.Sabia que és Gossos d’Alpe, però optí per consultar gent que sap més abans de fer res. Quedà confirmat que es tracta d’una gossera, una empresa privada que s’ofereix per a “recollir” animals abandonats, que fins i tot fa “batudes” puntuals per encàrrec. Gossos d’Alpe els mata, els elimina quan passa un temps establert sense que hagen tingut eixida. Em comenten què, certament, ha fet un gir cap a la sensibilitat i que està oberta a fomentar l’adopció, que destina recursos a incrementar les opcions d’eixida dels animals.A més, gent animalista ha decidit participar d’aquest procés per a salvar el major nombre de gossos. No són les úniques persones que operen com a àngels de la guàrdia dels animals que

han caigut a les xarxes dels centres d’extermini, però, en a q u e s t c a s , c o l · l a b o re n estretament amb Gossos d’Alpe amb un model que podem considerar com a “una protectora adherida a una gossera”. Són una espècie d’hostes de les instal·lacions d’aquesta gossera i sempre treballen amb la pressió d’un compte enrere, d’una espasa de Dàmocles en forma de c a m b r a d e g a s . E i x a col·laboració implica adhesió, lloança i defensa de Gossos d’Alpe com a empresa, que té la paella pel mànec i pot posar fi al projecte en qualsevol moment.I així és com una furgoneta

Vetus Veterinus, Silvia Rius Rodrigues, 11/02/2016, 1ª Feria de Animales de Almàssera, http://1

vetusveterinus.blogspot.com.es/2016/02/i-feria-de-animales-de-almassera.html?spref=fb

Reportatge de la fira: http://www.youtube.com/watch?v=NNlPS63N5AE

� de �2 3d’una gossera, amb un telèfon de contacte per a la recollida de gossos i una oferta als ajuntaments com a centre d’eliminació dels problemes, es situa al mig d’un esdeveniment per a fomentar la consideració cap als animals i la seua protecció. Què faries tu? Ho acceptaries com un gripau que t’ha d’engolir o ho rebutjaries?En el debat sobre “l’eficiència de les estratègies animalistes”, ens enfrontem a quelcom de semblant. La crítica al neobenestarisme arriba des d’un abolicionisme sense fissures, defensor de manera clara del veganisme com a alternativa a l’explotació animal. Es considera neobenestarisme a l’acceptació i la defensa de millores en el tracte que reben els altres animals dins del sistema d’explotació, millores que poden ser fins i tot assumides per aquest. Una gàbia més gran continua sent una forma d’esclavitud, una mort més “compassiva” continua sent una matança. Els animals continuen sent víctimes de l’explotació amb el beneplàcit de qui es suposa que els ha de defensar, ni que siga com a forma de generar gradualment consciència a favor d’un objectiu final comú: la fi de l’especisme i l’abolició de totes les formes d’explotació.Jon Bockman, director executiu d’Animal Charity Evaluators , rebutja aquest tipus de crítiques 2 3

per sectàries i, sobre tot, per ineficients. Ell mateix es posa com a exemple de l’eficiència d’una campanya diferent a la dels “activistes radicals pels drets dels animals”, que sempre li havien generat rebuig. Una vegada li preguntaren si volia “ajudar a aturar la violència” i li donaren un pamflet amb fotos d’animals víctimes de les granges d’explotació intensiva, El fullet deia: “Si tot el món reduïra el seu consum de carn a la meitat, milers de milions d’animals es salvarien del patiment”. Fou el revulsiu que el portà al vegetarianisme i després al veganisme, a militar activament al moviment pels drets dels animals i a fer donació d’una part del seu sou. Ell és exemple de l’eficiència del reforç positiu front a la culpabilització, dels discursos adaptatius i generadors de participació front a l’autoritat moral i l’exigència d’un compromís ferm.

I, amb aquesta tesi com a escut, aborda la ramaderia ecològica o els estàndards compassius a les granges d’animals, com els que aplica Whole Foods Market. Rebutja els atacs als grups que reco lzen aquests estàndards, perquè no encaixen en el perfecte ideal vegà. Ens diu què el nostre enfoc ha de ser dinàmic i, sense atacar altres persones i grups a n i m a l i s t e s , h e m d’aconseguir canvis reals en la situació dels animals explotats i en la percepció social cap als animals com a é s s e r s d i g n e s d e consideració. Màrqueting per aconseguir el millor per a l a m a j o r q u a n t i t a t

d’animals possible. L’argument s’ha tensat fins al trencament. Primer, rebutgem la culpabilització i persecució d’organitzacions com PETA o Mercy for Animals, que també fan servir discursos radicals a favor de l’abolicionisme i promouen el veganisme com a alternativa. Després, sense saber com, l’aigua ja és a altre molí: passem a ser persones defensores i publicistes d’una forma d’explotació

http://www.animalcharityevaluators.org2

En defensa de los animales, Jon Bockman, 08/01/2016, ¿Bienestaristas o abolicionistas? Por qué la división perjudica 3

a los  animales, https://endefensadelosanimalesblog.wordpress.com/2016/01/08/bienestarismo-abolicionismo-division-perjudica-animales/

� de �3 3i matança “menys agressiva que altres”, ens convertim en conductores de la furgoneta de l’explotació, aparcada al si de l’acció animalista. Això és el que es proposa, amb el pretext de l’efectivitat , des d’una organització que “assessora” persones i empreses donants amb 4

estadístiques inexistents, sense aportar cap dada verificable . No és un argument objectiu, és un 5

discurs convenient per a Bockman i Animal Charity Evaluators. Fins i tot, és un discurs convenient per a Gossos d’Alpe. Sovint, cometem l’error de convertir un objectiu, una estratègia o un procediment tàctic en un discurs. Aprenem a articular eixe discurs cada vegada amb més habilitat, el desenvolupem i l’adaptem a les circumstàncies i el convertim en una meravellosa eina comunicativa, propagandística i de captació. Fins i tot, el convertim en el torn amb el què modelem la realitat a conveniència. Li donem totes les voltes que facen falta per a que no represente cap obstacle, la manipulem en exposicions eternes o en debats que han de ser eterns. Si cal, insistim fins extenuar les persones amb discursos més o menys diferents. El nostre discurs es converteix en la realitat, i neguem les realitats que no encaixen en el nostre discurs. Així, també ens convertim en persones expertes a l’hora d’engolir gripaus i, encara pitjor, a l’hora de pretendre que se’ls mengen altres. Trobem justificacions sorgides de la feblesa, les pressions, les necessitats i els errors, i acabem forçant les nostres tàctiques, les nostres estratègies i, fins i tot, els nostres objectius i la nostra ideologia. Crec que no és necessari.Un pamflet que informa del que significa reduir el consum de carn al 50% no és el mateix que el suport públic d’una organització animalista a Whole Foods Market. L’esforç per a salvar gossos d’una gossera no és el mateix que identificar-se i mimetitzar-se amb ella. Un enfoc adaptatiu no és sinònim de generar justificacions més sectàries que les de l’antiespecisme ferm. Una forma d’apropar-se amb empatia a qui encara no ha pres consciència no és el mateix que l’estratègia “menys polèmic, menys conflicte a dins i a fora, més fàcil, més suport, més diners”. Bockman signa aquesta horrible frase: “ignore la ideologia i tracte de fer el que és millor pels animals”. La ideologia, lluny de purismes i sectarismes, és el que som, és la consideració dels interessos dels altres animals i dels seus drets a la vida, la llibertat i la integritat. És allò pel què lluitem. Gary Francione, l’autor de l’antítesi del Bockman, fa molt que donà cinc criteris bàsics 6

per a una lluita animalista que genere un canvi gradual a partir de la conscienciació de la societat. Davant de l’explotació o d’una forma concreta d’aquesta: protecció dels interessos dels animals; prohibició; finalització total, sense excepcions ni lectures interessades; i rebuig de formes substitutòries. Em semblen 5 criteris molt vàlids que trauen la furgoneta de la gossera de la fira animalista. Serveixen per a no haver d’engolir gripaus de la mida d’un camió articulat.

Filosofia Vegana, Casey Taft, 08/02/2016, El mal uso del término "efectividad" en el activismo animalista, http://4

filosofiavegana.blogspot.com.es/2016/02/el-mal-uso-del-termino-efectividad-en.html

Jo mateix sóc fruit d’un canvi i una presa de consciència a partir d’un discurs “radical”, i he estat testimoni del mateix 5

efecte en altres persones. Recorde especialment una estudiant de dietètica que reaccionà a la defensiva, a tocs d’indignació, a una conferència de defensanimal.org. Pocs mesos després, la vaig veure en altre acte animalista i intervingué com a antiespecista i vegana. Animalisme CAT, 30/10/2013, Canvi gradual, criteris cap a l’abolició de l’especisme , http://6

animalismecat.blogspot.com.es/2013/10/canvi-gradual-criteris-cap-labolicio-de.html?q=canvi+gradual