GRÉGOIREAHONGBO

NON

“ Primero el ser humano, luego el dinero”

Laia París

Alexis Bueno

Religió

2n Trimestre

ÍNDEX

Introducció……………………………………3

Context Historic………………………………...4

Vida…………

Pensaments………………………….. …………5

INTRODUCCIÓGrégoire Ahongbonon va néixer a Benín, el 10 de gener de 1953. Va ser el fundador de la Associació San Camilo de Lelis, a la Costa de Marfil. Va néixer en una família campestre, va passar l’ infància al poble natal, però als anys setanta, amb dinou anys, va emigrar a Costa de Marfil. Allí va aconseguir treball. Al cap d’un temps passa per dificultats econòmiques i això li comporta una greu crisis personal.

Gràcies a una peregrinació a Jerusalem, Grégoire Ahongbonon canvia radicalment la seva vida, li dona un gir de 360 graus i comença a dedicar-la als malalts psíquics, ja que aquests, a l’Àfrica Occidental, son abandonats per les seves famílies i marginats per la societat.

CONTEXT HISTORIC

- Grégoire neix al 1953.

- Al 1983 crea l’ Associació de Sant Camilo Bouaké.- L’any 1993 comença l’activitat més difícil, però segons Grégoire

també la més extraordinària: alliberar, curar i reinserir, socialment i laboralment, els malalts mentals.

- A partir del 1993 s’han anant obrint centres d’acollida, granges i tallers de reinserció en Bouaké i en altres poblacions del país.

http://comunicarlacultura.com/2013/03/28/los-olvidados-de-los-olvidados/

http://encuentromadrid.com/gregoire-ahongbonon-nadie-se-ha-acordado-de-los-enfermos-mentales/

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111101/54236663910/primero-el-ser-humano-luego-el-dinero.html

http://www.prode.es/index.php?page=79&ampliar=1632

VIDA

Grégoire Ahongbonon va néixer a Benín, el 10 de gener de 1953. Era fill d’una família d’agricultors. Va passar la seva infància al poble natal però al 1971, amb 19 anys, va emigrar a Costa de Marfil per treballar com un reparador de pneumàtics. Va guanyar molts diners, va comprar quatre taxis

i va deixar d’anar a l’església. Cap a final dels anys setanta experimenta uns problemes financers greus que el conduiran al fracàs econòmic i personal fins a portar-lo a la vora del suïcidi.

Durant aquest temps, és quan Grégoire experimenta una trobada profunda amb Déu i es reconcilia amb l’Església Catòlica. El 1982, durant un pelegrinatge a Jerusalem, un sacerdot va pronunciar una frase que el va tocar molt profundament.

“ Tot cristià ha de posar una pedra per construir l’Església”

La seva vida va donar un gir de 360ª al sentir aquella frase. Ell tenia una ànima sensible i, també, es fa més conscient de les seves greus crisis personals. Es quan, Grégoire torna a Bouaké. Al arribar, es va trobar a una persona nua vagant pel carrer a la recerca de menjar, Grégoire s’apropa a ella i s’adona que era un malalt mental i que a causa de les seves condicions havia estat marginat per la societat. Així, és com Grégoire, es comença a interessar per les persones amb trastorns mentals, descobreix les condicions inhumanes en què viuen a l’Àfrica occidental aquestes persones. Grégoire s’adona que la unió i l’abandonament en els carrers d’aquest individus sòn acceptades per les comunitats. Llavors, és quan Grégoire decideix dedicar la seva vida a les persones amb transtorns mentals i marginats per la societat. Comença a alliberar-los de cadenes i de salvar les persones amb problemes mentals que es trobaven al carrer.

Mentrestant, durant la tornada cap a Bouaké, Grégoire va iniciar un grup de pregària que aviat es converteix en un grup de caritat per als pacients que necessitessin atenció “ Associació de Sant Camilo Bouaké”

Actualment, Grégoire està casat i té sis fills. Viu a Bouaké.

He buscat informació sobre l’Associació que va crear Grégoire:

- L’associació neix a Bouaké, segona ciutat més important de Costa de Marfil

- Va néixer l’any 1983- La intenció d’aquesta associació és ajudar als malalts sense recursos.- L’any 1991, l’associació, també s’obre als presoners. No solsment

assisencia sanitària, si no també humana.- S’ocupa d’acompanyar malalts de sida i ajuda als refugiats de la

guerra de Liveria.- L’any 1993 inicia l’activitat més difícil: lliberar, curar, rehabilitar i

reinsertar, social i laboralment, els malalts mentals.

PENSAMENTS

“Los enfermos mentales representan una vergüenza para las familias, para la sociedad, para los poderes públicos, y debería serlo para la humanidad entera. Cuando veo a un hombre bloqueado en un tronco, es la imagen de mi propia persona y de la humanidad. Cuando veo a una mujer desnuda en la calle, prisionera en un tronco, es la imagen de mi madre y de todas las mujeres del mundo” 

“Si un pobre hombre como yo, que no sabe de nada, que es un inútil, un inútil en todo, ha vuelto su mirada a estos enfermos, que están olvidados por todos los intelectuales, por todos los sabios del mundo; si Dios ha querido que un miserable como yo emprenda una actividad semejante es para que podamos todos abrir los ojos, es para permitir a la humanidad abrir los ojos. Hay hombres que están olvidados y Dios nos interpela, nos interpela a todos.”

VALORACIÓ PERSONAL

Crec que Grégoire va tenir molt valor en donar un gir tan gran en la seva vida i de cop deixar la mala vida que portarva i ajudar als demes.

Crec que moltes persones haurien de fer el que ell va fer, donar el que tens als demes. Al principi Grégoire era un home agarrat, ja que diu que quan marxa de casa i comença a treballar guanyava molts diners, però després entra en decadència, llavors és quan es dona compte de tot el que ha fet malament.

Grégoire ha ajudat a molta gent i crec que tots hauriem de fer com ell. No deixar de costat a ningú per què no tingui les mateixes capacitats o sigui diferent que la resta.