GRÈCIANoms:Noa, Aroa i Josep

El Partenon

Illa de Creta

ÍNDEX…• 1. El món grec. L'època arcaica

• 1.1.Els orígens de la civilització grega• 1.2-L’Hèl·lade• 1.3. El domini de l'aristocràcia

• 2.Les colonitzacions• 2.1.El procés de colonització• 2.2. Els fenicis i els grecs a la península

ibèrica• 2.3. Empúries, ciutat grega

• 3. Les èpoques clàssica i hel·lenística• 3.1.L’época clàssica: Atenes i Esparta• 3.2. L'època hel·lenística: Alexandre el

gran

4. L'Atenes clàssica: economia, societat i política• 4.1. L’agricultura, el comerç i l'artesania• 4.2. La societat• 4.3. Les institucions democràtiques

• 5. Vida quotidiana i costums domèstics• 5.1. Viure a Atenes• 5.2. Les cases de les famílies acomodades• 5.3. La dieta

• 6. La cultura grega• 6.1. El pensament racional• 6.2. La religió dels grecs• 6.3. La mitologia grega

1. EL MÓN GREC. L'ÈPOCA ARCAICA

• La historia de la Gràcia antiga ( segles VIII aC – II aC) es divideix en tres grans etapes

• Els grecs van estendre la seva civilització per bona part de la Mediterrània mitjançant la fundació de colònies.

arcaica clàssica Hel·lenística

1.1.ELS ORIGENS DE LA CIVILITZACIÓ GREGA• A partir del 2000 aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització cretenca o minoica. Van

aprofita la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central.

• Cap al 1400 aC, Creta va ser conquerida per una altra civilització: la civilització micènica o aquea, que tenia el centre principal a Micenes (al Peloponès).

• Pels volts del 1200aC la civilització micènica va ser destruïda per diversos invasors exteriors que ja utilitzaven armes de ferro. Es va iniciar a Grècia un període poc conegut de la seva història: l’època fosca.

1.2.L’HÈL·LADE • A partir del segle VII aC i fins al segle VI aC té lloc la primera etapa coneguda de la

civilització grega antiga: l’època arcaica. Des del punt de vista polític, els grecs estaven organitzats en polis: petits estats compostos per una ciutat i les terres de conreu, zones de pastura i boscos dels voltants. Les polis gregues eren políticament independents entre elles. Les polis o ciutats estat més importants van ser Atenes, Esparta, Tebes i Corint.

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de pintures negres, cap al 769 aC.

Atenes

Esparta

Atenes és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Esparta, o Lacedemònia era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes.

Tebes

Corint

Tebes és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia , capital del nomós del ser mateix nom. Té uns 30.000 habitants.

• Tots els habitants de les polis gregues compartien una mateixa forma de vida i cultura. La cultura grega estava definida per la llengua, la literatura i la religió, i es manifestava amb celebracions religioses i esportives comunes. Els grecs antics anomenaven Hèl·lade el conjunt de territoris de cultura grega.

Les polis gregues

són

independents

Pel que fa a

Sistemes de govern monedes déus

1.3. EL DOMINI DE L’ARISTOCRÀCIA• En aquesta època, el domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies:

l’aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder polític i, a més, eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls.

• La resta de la població estava formada majoritàriament de camperols, amb poques possibilitats d’accedir a la propietat i de millorar les seves condicions de vida. Aquest fet va provocar una important emigració cap a l’exterior.

2.LES COLONITZACIONS2.1.EL PROCÉS DE COLONITZACIÓ

• Va tenir lloc entre els segles VIII i VI aC.• Al començament, els grecs van colonitzar el nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la

península Itàlica i l’illa de Sicília; aquests dos darrers territoris es van denominar Magna Grècia.

• posteriorment, van iniciar la seva expansió per la Mediterrània occidental, bàsicament per la costa sud de l’actual França i la costa Nord de Catalunya.

• Va començar, quan un grup de colons grecs d’una mateixa polis es traslladaven a una zona apta per a l’agricultura i el comerç.

• Quan hi arribaven, fundaven una nova polis, que esdevenia independent.• Els grecs es mantenien al marge de la població autòctona, establien relacions comercials,

adquirien productes, i fins i tot en venien.• La importància que va tenir el comerç grec va trasbalsar profundament les relacions socials

en si de les polis.

2.2. ELS FENICIS I ELS GRECS A LA PENÍNSULA IBÈRICAEls fenicis i els grecs van arribar a les costes de la península Ibèrica amb uns objectius fonamentalment econòmics:• Aconseguir metalls• Buscar nous mercats• Trobar noves terres on es poguessin establir com a colons

Van aportar als habitants de la Península un gran nombre de coneixements:L’escripturaL’ús de la monedaLa producció de la ceràmica al fornLes tècniques per elaborar vi i oli

• Al segle VIII aC, els fenicis es van establir al sud de la Península i hi van fundar unes quantes factories.

• I també a l’illa d’Eivissa, d’es d’on van comerciar amb Catalunya.• Per aquest territori va ser més important la colonització grega.• La colònia més d’estacada va ser la d’Empúries; la seva influència s’estengué per una bona

part del país.

Illa d’Eivissa Necròpolis d’Eivissa, Puig des Molins

2.3. EMPÚRIES, CIUTAT GREGA• Fundada l’any 575 aC per grecs procedents de la colònia focea de Massàlia.• El primer establiment grec, anomenat Paleàpolis, davant de l’illa del riu Fluvià.• Està al Municipi d’Espanya, la seva província és Girona.

La terrassa inferior de l'àrea sagrada amb un temple voltat d'un pòrtic.

• Gran creixement econòmic, basat en la venda a la població indígena ibera de ceràmica, armes, i teixits.

• Va fer que la ciutat es transformés en una veritable polis, organitzada i governada a la manera de les ciutats de Grècia.

• Característiques de les ciutats gregues.• Envoltada per muralles, molt vigilades.• Plaça central, lloc de reunió i discussió dels habitants de la polis.• Tenia un barri on hi havia els temples.• Zona d’habitatges, ocupava la major part de l’extensió de la ciutat• Un port i diverses necròpolis.

3.LES ÈPOQUES CLÀSSICA I HEL·LENÍSTICA

Polis més importants

Atenes Esparta

Els grecs van haver de fer front a un enemic molt poderós: l’imperi persa.La rivalitat i les lluites posteriors entre les polis van permetre l’ascens d’un nou estat que va unificar Grècia: Macedònia.

3.1. L’ÈPOCA CLÀSSICA: ATENES I ESPARTAAl llarg del segle VI aC, el malestar social que hi havia a Atenes entre l’aristocràcia latifundista

els camperols sense terres i la burgesia comercial.

va desembocar en un seguit de reformes socials i polítiques.

Al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada.

• La situació d’Esparta• Una polis situada al Peloponès• Es va caracteritzar pel seu afany

expansionista. • La seva societat era molt militaritzada i es

distingia per una educació fonamentada en una disciplina guerrera.

• El seu règim polític, dominat per una minoria militar, contrastava molt amb el sistema democràtic atenès.

• Al segle VI aC, els perses, van conquerir les polis de l’Àsia Menor i van provar de sotmetre el territori grec peninsular.

• Es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques (500-479 aC).

• A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató (490 aC), mentre que deu anys més tard els perses van ser derrotats a la batalla naval de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia encapçalat la lluita contra els invasors.

Oplíta, guerrer d’infanteria

• Al segle V aC, en què Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec: dominant la lliga de Delos, Atenes es va enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de polis.

• Aviat l’hegemonia d’Atenes va ser contestada per Esparta.

La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va acabar amb victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes.

3.2.L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA: ALEXANDRE EL GRAN

• Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, que va conquerir pràcticament totes les polis gregues (338 aC). Ala seva mort, el seu fill Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s'expandí pel Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte i Orient. En morir Alexandre (323 aC), l’imperi es va fragmentar i van aparèixer els regnes hel·lenístics: Macedònia, Egipte i Síria.

• Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.

4. L'ATENES CLÀSSICA: ECONOMIA, SOCIETAT I POLÍTICA4.1. L’AGRICULTURA, EL COMERÇ I 'ARTESANIA

• L’Atenes clàssica basava la seva riquesa en l’agricultura que es practicava a les terres de l’Àtica.

• Els conreus principals eren el blat, la vinya i l’olivera. També hi havia ramaderia.

• L’activitat artesanal més important era la ceràmica.

• Altres artesans és dedicaven al treball del cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana.

• Importància de la mineria i el treball a les pedreres. D’on s’obtenia el marbre, utilitzat per construir els edificis.

4.2.LA SOCIETAT• La societat artesana

Els ciutadans Els estrangers Esclaus Dones

Homes lliures nascuts a Atenes, de pares atenesos, i que gaudien de drets polítics. Dins d’aquest grup hi havia una minoria de ciutadans rics i una majoria de ciutadans pobres.

Grecs nascuts en altres ciutats que havien aconseguit fer fortuna gràcies al comerç o l’artesania però que no tenien drets polítics.

Era el grup més nombrós. Els que vivien millor es dedicaven a les feines domèstiques i els que patien una existència més dura treballaven al port o a les mines.

Encara que fossin ciutadanes, no podien exercir cap dret polític, no tenien capacitat jurídica i sempre havien d’estar representades pel pare, els germans o el marit.

4.3.LES INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES• Els homes atenesos que tenien la condició

de ciutadans gaudien de tots el drets polítics.• La democràcia grega era participativa perquè

els ciutadans es representaven a si mateixos.• El més important per als ciutadans era

participar a l’Assemblea, on es reunien per ocupar-se dels afers públics.

• El Consell estava format per cinc-cents ciutadans i vigilava l’actuació dels magistrals.

• El principal dirigent atenès de l’època clàssica va ser Pèricles, que va exercir de magistrat diverses vegades

5. VIDA QUOTIDIANA I COSTUMS DOMÈSTICS5.1. VIURE A ATENES

• La ciutat d’Atenes era presidida per la seva gran acròpolis. A la part baixa hi havia l’àgora, centre polític i comercial de la ciutat, i la zona residencial. La majoria de les cases d’Atenes eren molt modestes, i els carrers eren estrets i serpentejants, tot i que hi havia alguns barris amb cases més àmplies, on vivien els rics. Un altre lloc destacat era el port del Pirineu, situat prop d’Atenes.

Durant el dia, la gent feia molta vida al carrer, mentre que a la nit la ciutat esdevenia fosc i insegura. Els pares que s’ho podien permetre enviaven els fills a casa d’un mestre, on aprenien a llegir i escriure, els principis de moralitat pública i privada, literatura, oratòria, aritmètica, música i gimnàstica.

5.2. LES CASES DE LES FAMÍLIES ACOMODADES• En la Grècia clàssica, les cases de les

famílies acomodades solien ser de planta rectangular i es componien de diferents espais com el vestíbul, un pati obert, un pòrtic interior i estances diverses. A la part superior hi havia les habitacions i la sala de les dones i els nens.

Les parets de les sales es revestien amb calç, però algunes habitacions es decoraven amb mosaics, tapissos i pintures murals.Els grecs tenien bona cura de la seva higiene personal.

5.3. LA DIETA• Els grecs menjaven més aviat poc, l’àpat més important que feien era el sopar. Al migdia prenien

alguna cosa lleugera, i al matí, només uns trossos de pa amb vi i algunes figues. La base de l’alimentació eren els cereals: pa de blat o l’ordi.

• A la ciutat, la carn es reservava per als dies de festa, mentre que, al camp, es menjava més carn que peix.

• Els grecs bevien aigua, llet, una barreja d’aigua i mel, i vi rebaixat amb aigua.

6. LA CULTURA GREGA • A Grècia es va desenvolupar el

pensament racional, que va oferir una explicació lògica i raonada als fenòmens de la naturalesa. La religió grega era politeista, és a dir, es creia en molts déus. La mitologia grega era un conjunt d’històries que explicaven la creació del món i la vida dels homes i els déus.

6.1. EL PENSAMENT RACIONALUna de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i la introducció del pensament racional. Cap al segle VII aC, els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o sobrenaturals, i van començar a donar una explicació racional i lògica dels fenòmens de la natura.

Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana: les normes de conducta individual i col·lectiva; també van efectuar reflexions sobre temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.

Anvers de l’Assemblea divina d’Olimp. Del pintor Nikoxenos.

6.2. LA RELIGIÓ DELS GRECS • La religió dels grecs era politeista. Els

déus eren antropomorfs, és a dir, tenien forma humana, i també tenien virtuts, passions i vicis, com els mortals. Els déus habitaven al mont Olimp sota l’autoritat de Zeus, pare dels déus i posseïdor del llamp, i de la seva esposa Hera, protectora del matrimoni.

• En el mon grec eren molt populars les grans celebracions religioses en honor dels deus que incloïen activitats esportives i literàries  

ELS DÉUS MÉS IMPORTANTS• Els déus més importants eren: Atena,

deessa de la saviesa; Apol·lo, déu de les arts i de les lletres; Hefest, déu del foc; Posidó, déu de les arts i de la guerra; Hades, déu del món subterrani; Afrodita, deessa de la bellesa i de l’amor; Hestia, deessa de la llar, Àrtemis, deessa de la caça, i Hermes, missatger dels déus.

6.3. LA MITOLOGIA GREGA• La mitologia grega consistia en un conjunt de relats mítics i llegendaris que tractaven, bàsicament,

sobre els déus, els herois i l’origen del món. Així, les explicacions mítiques servien per donar respostes a les preguntes dels homes quan encara no s’havien trobat les explicacions racionals o científic. tot els grecs coneixien aquestes històries protagonitzades pels deus i els herois.

MEDUSA

Medusa era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Ella era mortal.

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

QUIMERA• En la mitologia grega, Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de

cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren els caCèrber, Ortre, l’Esfinx i el lleó de Nemea.