La civilització grega

Eix cronològicFinals del neolític Pobles

agricultors de parla grega arriben a la península balcànica

Civilització aqueo-

micènica Edat de bronze.

Escriptura arcaica.

Ciutats-estat

Invasions dòriques Edat del

ferro. Edat fosca.

Poemes homèrics

Període arcaic Alfabet grec.

Primeres olimpíades. Colònies.

Arquitectura i escultura

Època clàssica Esplendo

r cultural. Atenes i Esparta

Període hel·lenísti

c Alexandre

el Gran conquereix

Grècia

La democràcia a Atenes

Les polis eren estats independents unides per una cultura comuna. Abans de l'aparició de la civilització grega, en el món mai no va existir el concepte de pàtria. La gent era fidel al seu

senyor o al seu rei i només s'identificava amb els membres del seu clan o família. Els grecs van crear el concepte d'estat-nació. La polis va ser la primera organització política i social

que els individus van sentir com a pròpia. Els homes ja no eren només fills d'una determinada família, sinó que se

sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans".

Les polis van sorgir com a fortins dalt d’un

turó.

Els pobladors de les valls van marxar, a poc a poc, a viure

dalt.

Cap al 600 abans de Crist, la ciutat junt amb les terres del voltant formen ja la polis.

• "La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l'Estat, no li és destorb la seva obscura condició social [...]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics [...]. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil".

Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès, II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

Pèricles, el líder més famós d’Atenes. Va ser reelegit any

rere any com a estrateg, per la seva experiència, capacitat i

honradesa personal manifesta: sempre va prioritzar els interessos d’Atenes per damunt dels personals.

"Pèricles, molt influent pel seu prestigi i per la seva intel·ligència, i manifestament insubornable, dominava la multitud respectant la llibertat i la guiava més que no pas era guiat per ella [...]. En fi, allò era de nom una democràcia, però de fet el govern del primer ciutadà". (Tucídides, II 64, 8-9).

Tucídides 385-322 a.C. 460-400 a.C.

Historiador grec conegut per la seva obra Història de la guerra del Peloponès. Se li considera fundador de la ciència històrica.

• La democràcia atenesa va ser el producte de més de dos segles. Les primeres reformes que van permetre la participació del démos -poble- a la política van ser dutes a terme l'any 594 a.C.

• Però no és fins a la tirania de Pisístrat (segle VI a.C) que l'aristocràcia no accepta les conquestes político-socials dels pobres. Després de la caiguda de la tirania, s'inicien els conflictes entre els aristòcrates, i és finalment l'Alcmeònida Clístenes qui es fa amb el poder, el 508 a.C., amb el suport del démos. Aleshores, es produeix un canvi substancial en les institucions i s'integra el poble dins les noves estructures democràtiques.

• Pèricles va ser l'home fort a Atenes fins a la seva mort el 429 a.C. Durant els 30 anys que governà, les institucions democràtiques es perfilen del tot.

• La mort de Pèricles i la guerra del Peloponès portaren al poder personatges de les elits del démos, i la democràcia es va radicalitzar. Això, juntament amb els desastres militars, provocà dues reaccions oligàrquiques el 411 i el 404 a.C., que van limitar el poder del poble. La restauració de la democràcia va ser immediata en tots dos casos i no va sofrir més interrupcions fins al 322 a.C. Però durant el segle IV a.C. el démos perd interès en la democràcia a causa pel procés de depauperació que pateix.

• Per aquest motiu, les magistratures s’especialitzen. Els oradors atrauran el poble amb discursos a l'assemblea, els estrategs només s'ocuparan de la guerra, els tècnics financers s’encarregaran dels problemes econòmics.

• La pèrdua de la independència d'Atenes davant dels macedonis tindrà com a conseqüència també la substitució de la democràcia per una nova oligarquia. I la seva restauració al 280 a.C. no serà sinó un pàl·lid reflex de la seva apassionada vida política anterior.

Institucions Polítiques

de la democràcia

Assemblea Consell TribunalsMagistratures

El temps de paraula

finalitzava quan s’omplia la

galleda (uns 6 minuts)

• L'assemblea o ekklesía era l'òrgan polític per excel·lència on s'expressava la sobirania popular.

• Malgrat que hi podien assistir tots els atenesos, a la pràctica les sessions les seguien un nombre molt menor a causa de:

• l'interès dels temes a tractar, • la distància que calia recórrer des d'on es vivia o • la disponibilitat de cadascú per perdre un dia de feina. En conseqüència el

pes de la ciutadania urbana en el govern era superior.

• Al llarg de l'any se celebraven unes 40 sessions; només dues amb data fixa. S’hi gestionava l'abastiment, la política exterior i militar i les finances.

• En matèria judicial l'assemblea intervenia en la seguretat de l'Estat. En teoria els poders li eren il·limitats, excepte legislar contra les antigues lleis.

1.Acrópolis

2.Orador

3.Guardià de l’ordre

4.Altar de Zeus

6.Escrives

7.Ciutadans

• La representació permanent de l'assemblea era el consell o la bulé. Qualsevol ciutadà més gran de 30 anys s'hi podia presentar, cosa que feia que l'atenès mitjà tingués possibilitats d'entrar-hi almenys un cop a la vida.

• El consell -contrapès de l’assemblea- se solia reunir al buleuteri, situat a l'àgora. Les sessions les presidien els prítanis, cinquanta buleutes de cada tribu que durant una desena part de l'any constituïen el govern de la polis.

• La bulé redactava els probouleúmata per presentar a l'assemblea i executava la majoria de les decisions de l'assemblea. El consell administrava la polis, directament o a través de comissions designades per tractar afers específics, tot exercint control sobre els magistrats, l'organització militar i les finances.

• Al segle IV a.C. perdé part de les funcions a favor de l'assemblea.

Buleuteri, s. II a.C., Priene, (Turquia)

• La ciutadania delegava part de la seva sobirania a les magistratures, que eren majoritàriament obertes a tothom, col·legiades i anuals, excepte les militars i financeres, que, com a especialitzades que eren, les elegia l'assemblea. Rendien comptes de la seva gestió al cap d’un any al consell.

– Arconts: magistrats de més prestigi que no pas poder real. Eren nou.

– Estrategs: Eren deu. Especialment des de Pèricles l'estratègia esdevé la magistratura suprema, gràcies al fet que és electiva i, a més, reelegible

Després de Pèricles l’estrateg sobrepassa sovint les seves atribucions teòriques de comandància de l'exèrcit per la capacitat de convicció davant l'assemblea. Va ser el cas del mateix Pèricles, de Nícias i Alcibíades ( a la foto)

Els judicis s’endegaven per iniciativa d'un particular. Dos tribunals:

– El més antic, l'Areòpag, jutjava delictes de sang. Format per exarconts -cosa que li conferia un gran prestigi- molts atenesos el consideraven guardià de la constitució.

– El tribunal popular i principal, l'Heliea, el constituïen 6000 jutges triats per sorteig cada any entre els atenesos més grans de 30 anys. Al moment de lliurar el seu veredicte als jutges se’ls pagava amb un jornal.

– Com que, en cas de condemna, el demandant rebia una part de la multa o dels béns confiscats, els anomenats sicofantes van fer de les denúncies o amenaces de delació un mitjà d'enriquiment personal

Fitxa de bronze amb què se sortejava el jurat. Hi havia inscrit el nom de cada candidat i es posaven en columnes de l'aparell de pedra segons les tribus. Amb les boles negres i blanques que sortien per un embut es triaven a l'atzar les fileres que participaven al tribunal. British Museum, Londres (S.G.).

Conclusions• La imatge desfavorable de la democràcia atenesa deriva de fonts

contemporànies. La desfeta de la guerra del Peloponès, la condemna de Sòcrates o la procedència social de la majoria dels autors de l'època expliquen la seva actitud crítica i l’ interès per ressaltar els defectes de la democràcia. Aristòfanes veu en la radicalització del démos un atac als valors tradicionals, Tucídides salva només la democràcia de Pèricles, i Aristòtil defensa un règim mixt governat per les classes mitjanes, mentre que Plató i Xenofont estan encisats pel miratge espartà. Només els oradors, com Lísias i Demòstenes, fan una apologia de la democràcia.

• Des del punt de vista polític Atenes era una societat oberta, poble que feia el ciutadà responsable del seu destí. La democràcia atenesa tenia sistemes de control perquè el govern restés en mans dels ciutadans i no esdevingués monopoli d'una classe de polítics allunyada dels interessos de la col·lectivitat com passa sovint en les nostres democràcies representatives. No hi ha dubte que la democràcia va ser un règim innovador, malgrat les limitacions i contradiccions que hi poguem trobar vint-i-cinc segles després.

• Una altra base per a la democràcia va ser la possessió d'un imperi, que va proporcionar a Atenes bona part dels recursos necessaris. L'hegemonia d'Atenes sobre gran part del món hel·lènic va fer que durant els segles V i IV a.C. el règim democràtic s'estengués a moltes de les polis gregues.

Alexandre el GranDetall d’Alexandre el Gran lluitant contra el persa Darios III. (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

Nascut el 20 de juliol del 356 a.C. i mort el 10 de juny del 323 a.C, va ser rei de Macedònia (336-323 aC) i conqueridor de l’Imperi Persa. El seu regne arribà fins a l’Índia.

Alexandre el Gran rebè lliçons d'Aristòtil

Fill del rei Filip II de Macedònia i d’Olimpia d’Epir, Alexandre va ser educat com un príncep hereu i des dels primers anys va rebre una sòlida formació atlètica i

militar. Als 14 anys va ser posat sota la tutela del filòsof Aristòtil, que va continuar amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia,

la zoologia i la botànica. Ben aviat el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent.

Primer, Alexandre unificà les polis gregues.

Regions gregues

Després, conquerí l’Imperi persa, enemics tradicionals de Grècia, i arribà fins a l’Índia.

Límits de l’Imperi Persa

Representació de la batalla d’IssosTot i que l’exèrcit persa comptava amb més efectius que el macedoni

(uns 150.000 contra uns 40.000), Alexandre va derrotar Dario, que va fugir cames ajudeu-me en plena contesa. L’estratègia del grec superava amb escreix la del persa. Alexandre respectà la mítica

Babilonia, però massacrà d’altres ciutats, potser com a revenja per antigues topades.

Alexandre el Gran

Dario, rei dels perses

El conqueridor grec va fundar Alexandria (Egipte), ciutat que va acollir el far, una de les set meravelles del món antic, i la biblioteca, la més gran de l’època. La ciutat,

que ocupava una situació estratègica òptima pel trànsit de vaixells, de seguida s’erigí en centre cultural del món

antic. El far i la biblioteca van desaparèixer.

Maqueta del far

Interior de la biblioteca

Biblioteca moderna

A la mort d’Alexandre, als 33 anys, l’imperi es va fragmentar a causa de les lluites

aferrissades del seus generals, les quals acabaren per ensorrar l’imperi. Tot i això, Alexandre va difondre la

cultura grega pel Pròxim Orient, l’Àsia Central i Egipte.

Les restes del l’imperi poc després de la mort d’Alexandre, el 323 a.C.

Un dels seus generals li’n va preguntar per les raons. Alexandre va explicar:

1. Vull que els més eminents metges carreguin el meu taüt per a mostrar que ells no tenen, davant la mort, el poder de guarir.

2. Vull que el sòl sigui cobert pels meus tresors perquè tots puguin veure que els béns materials aquí conquistats, aquí romanen.

3. Vull que les meves mans es balancegin al vent, perquè les persones puguin veure que vam venir amb les mans buides, i amb les mans buides partim.

Trobant-se a la vora de la mort, Alexandre convocà els generals i els comunicà 3 desitjos:

1. Que el seu taüt fos transportat pels metges.

2. Que fossin escampats pel camí fins a la seva tomba els tresors que havia conquistat.

3. Que les seves mans quedessin a l'aire, fora del taüt, a la vista de tots.

Herència gregaPotser penseu que Grècia

queda ben lluny en el temps i que avui dia

només resten una pila de ruïnes amuntegades

d’aquella antiga civilització. No és així. Europa i gran part del món va heretar grans

trets de la cultura grega a causa de l’Imperi romà i el posterior

colonialisme europeu.

La Ilíada i L’Odissea, grans poemes èpics escrits suposadament per Homer, van atorgar als diferents pobles grecs un origen comú. En aquestes obres, per

exemple, es cataloguen els déus.

Combat a La Ilíada

En la mitologia grega, els déus olímpics eren els principals del panteó. Habitaven a l’Olimp, el cim més alt de Grècia. Va haver, en diferents èpoques, 14 déus reconeguts com a olímpics, encara que mai més de 12 alhora. Per això sovint se’ls coneix com els dotze olímpics. Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i

Artemisa són sempre considerats déus olímpics.

Els ajudants dels déus olímpics, detall d'un baix relleu, sarcòfag grec, c. 240 a. C.

Zeus, el rei dels déus,

tenia diversos malnoms: “l’apleganúvols o Zeus

pare”.

Era el déu més important dels grecs. Per la societat grega, la vida dels éssers

humans no era lliure del tot sinó que es vivia sota els capricis dels déus. D’aquí, un altre malnom, “el de la

ment recargolada”.

Tanmateix, també hi havia ateus. Protàgoras, Demòcrit, Epicur...

Demòcrit fou el primer a pensar que la realitat la componien àtoms i buit. El filòsof pensava que la inexistència dels déus se seguia de l'existència de millors explicacions per al món real, postulant la seva visió d'un univers compost per àtoms.

Grècia aportà molts filòsofs que han passat a la història

Sòcrates va ser el mestre de Plató. Mai no va escriure res.

Plató (esq) parla amb Aristòtil, deixeble del primer. Plató elabora la teoria de les idees, font d’inspiració pel cristianisme. Aristòtil: per uns el més

gran dels filòsofs, per altres, l’origen de molts errors.

...així com físics i matemàtics

Principi d’Arquímedes: tot cos submergit en un fluït

experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes

del fluït desallotjat.

El Teorema de Pitàgoras estableix que en un triangle rectangle el quadrat de la

hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels dos catets.

Els Grecs van “inventar” els jocs olímpics. Els componien esports

individuals com la carrera, la boxa, la lluita, la carrera

de carros, el salt de longitud o el llançament de

javelina i de disc.Els exercicis eren, al costat de les

lletres i la música, clau en l'educació.

Arquitectura

L'ordre dòric és el més primitiu i simple de l’ arquitectura clàssica, és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més matusser, donant

sensació de robustesa; com més tardà, com el jònic i el corinti, més esvelt i proporcionat és; assolint així l'harmonia i bellesa clàssica.

Escultura

Període arcaic, clàssic i hel·lenístic

Fonts d’informació

• http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm • http://laescueladeateanas.wordpress.com/2007/10/06/pericles-ii/• www.filosofia.com.mx• http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_el_Gran• http://web.educastur.princast.es/proyectos/jimena/pj_isabelan/imagenes/greci0.jpg• http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/02/foto24.htm• http://www.biografiasyvidas.com/monografia/alejandro_magno/fotos12.htm• http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/40/MacedonEmpire.jpg• http://reflexionesdiarias.wordpress.com/2008/12/29/los-ultimos-deseos-de-alejandro-magno/

#comment-16260• http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/diacodos1/testamento.htm• http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/diacodos1/diacodos_Iparte.htm• http://www.damisela.com/literatura/pais/cuba/autores/marti/oro/iliada.html• http://es.wikipedia.org/wiki/Dioses_ol%C3%ADmpicos• http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates45/opciones/sabias/escuela

%20pitagorica/pitagoras2.jpg• http://weblatam.com/wp/tornillo-de-arquimedes/142/• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/zeus/olympia1.htm• http://www.slideshare.net/tomperez/el-arte-griego-la-escultura-general-y-arcaica