1.

1 1 1 1 1 1

GRbFaICA CC^f.11W, ml

ll.u^.u^s

aa4#444 aaaaa4 4 44aiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ♦ iaaaaaaaaaa4iaaaaaaaaiaaaaaaaaaaaaaaaaart

• MA0.CAQ^ f6^5TQ^

y «

rort2 de anr auP2c SA @ 4-«

4 Propietària de la marca de fàbrica 4.

Pa -Romeu

Pastisseria ♦ ConfiteriaBomboneria • Vins

oLicors i Xampanys «.

Llibreteria, 3 A - 2441

• Passeig de Gràcia, 7 A - 4582

Fàbrica: Vich, 1, 3 i 5 (Gràcia)

tttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttfttttt,R

oZOí^ua de W. ,8uarro . f

¡ fàbrica oe paper be tina

o Ad a^d anada cn et 5C0(¢ XVII

•

¶roveidora del paper segellat dei' les ¡,

lRepúbliques de Ue 1 rgentína.

¡ tapers de fil de totes classes. Pav !'¡

y^aper catad. Pw lhaper d' effci.

Cartrol{nes. Pw £artrol{nes fil per a

naips. ¶aper per a edicions, etc.• i.

A^agat;em t despenc: q iZranvfa Laietana, II a8arcelona1

¡:.s.~.~. „_. .........4m....._.o.~ . ...—.~._.~.........o..4....~.~.^.~.~.~.—.^.o...^:

y.^

Grá ica►AVISOS

A fi i efecte de que tots els catalans i aimants deCatalunya puguen cooperar a la nostra obrade nacionalisme i cultura general, acceptarem

Per a Barcelona les següents subscrip-cions :

Mensuals ...... X1'75 ptes.Trimestrals ..... 5'--- »Semestrals ..... 9`50 »AnyaIs ...:.... 18'— »

Per a fora de Barcelona únicamentadmetrem subscripcions

semestrals i anyals

Per a l'estranger

cÀtALUNYA GRÅFICA

plill de Lata1nna_'^1 de Barcelona i^r

Història de les transformacions queha sofert dita plaça, il'lustrada amb

nombrosos gravats, per

lu fEflulesi lulpim 1 [MIPREU: 4 PTES.

A primers del prop-vinent mes d'agost el rebrande franc tots els subscriptors anuals i els subs-criptors semestrals que hagin pagat els dos se-mestres. Els subscriptors trimestrals el rebranal pagar el quart trimestre i els subscriptorsmensuals ai pagar el rebut corresponent al mesde desembre, és ben entès, sempre que hagin

sigut subscriptors durant tot l'any

ADVERTIMENT nostre mient

tindrà com a subscriptors als que'nshagin pagati que de consegüent tinguin els rebuts correspo-nents firmats per En Joan Guasch i deguda-

W® ment segellatst^® n_

Semestrals .....18'— ptes.Anyals. ...... . 30`— »

Preparem una nova tirada del n.° 1, que faremal tenir la nota total dels que necessiten els

nostres corresponsals.

També és convenient que ens enviin dessegui-da per Gir Postal les liquidacions corresponents

i l'import de les subscripcions.

Advertimals nostres amics i als corresponsalsque poden encarregar nos les tapes pelprimer volum, corresponent al primer

mig any de la nostra revista.

Costaran les tapes soltes ... Ptes. 4Tapes i enquadernació .... » 6

Els de fora tindrán d'afegir-hi l'import de franqueigi certificat.

1 plana .................... PtLs.400

COBERTA 1/2 . .................... e 250

1/4 . .................... . 150(2? i 3. plana) 1/8 . .................. . 90

1/16 ....................... 50

1 plana .................... Ptas. 500

COBERTA:1/2 .................... . 300

1/4 .. . 175(4. plana) 1/8 . . ................... • 100

1/16 . 60

` 1 plana . Ptas. 300

ANUNCIS t 1/4 . ....................:

200125

GENERALS ; 1/8 . ................... 75

' 1/16 „ .................... • 40

També farem articles i reclams a prens convencionals.

Preus convencionais per una sèrie de anuncis.

Sempre amb dret als números extraordinarisl a les G UI E S dels bells indrets de Cata-lunya que aviat començarem a publicar en

forma manual,

j-

Gran baràtura de preus

CATALUNYA GRÁFICA

ÉS [-A Ilfl I LLOR MARCA

de LLET CONDENSADA la de

Oficines: r la,ça, Catalunya, 9 (^ ^1r

INDUSTRIA LLETERA, S. A. Ma^,a Te èfon 727Trafalgar,

r, n.- 64 hAfl Lo

^ V l.J !l fill

Magatzem de papers.de totes classes

de

i k

k¡i

Duc de la Victòria, 6 Telèfon A 408

ARCELONA

/^ Y,. b @

f ' 2

Portaferrissa, 10

BARCELONA

4....1,.. Oi..^JL,tli mL , . nrh Ni.,., O. F..., l . .n

TALLERS DE FOTOGRAVAT Fábrica de Gèneres de Punt

JOAN BASTARD

COMTE DE L'ASSALT, 63, i. er , interior

BARCELONA

SECCIODE DETALL

Especialitat en articles fins

Ronda Sant Antoni, 47 — Telèfon 4745 A.1 BARCELONA

neUnu.^^^ry^..:Um . ^ya T^,.,mirnN.. „.ry.,w, , ,.Wm,,,mNn^:...,ypWu...^^ilmnym..^^yWgp°^,^,vNP^iy^+,^.., . ^

CATALUNYA GRAFICAREVISTA CATALANA D'INFORMACIÓ NACIONAL I ESTRANGERA

Sortirà tres vegades cada mesFUNDADOR 1 DIRECTOR: JOAN GUASCH I RIUS REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ: FONTANELLA, 13

Fontanella, 13. Telèfon: 2258 A. Telèfon: 2258 A. . Apartat de Correus n.° 10

NÚMERO ATRASSAT 60 CÈNTIMS

NOVENA FESTA DE LA MÚSICA CATALANA

DISCURS DEL PRESIDENT

L'Orfeó Català em féu el gran honor d'invitar-ine apresidir el Jurat d'aquesta bella Festa de la Música Cata-]ana; i la invitació fou acceptada per mi amb la més granemoció i agraïment, convençut que la tal comanda cons

-tituïa una demostració d'afecte i d'amistat de les méstendres que es puguin fer a un músic de llunyanes terresqui porta en son cor l'amor a Catalunya i a la seva bellamúsica.

Coni és sabut de molts dels que m'escolten, jo he cercatla Catalunya amb la nieva ànima, molt temps abans deconèixer-la. La magnífica col • lecció de música i de folk-lore català que em fou tramesa fa cinc anys de part delvostre Lluís Millet, per iniciativa i interveñció del seu cunyatque tots enyorem, En Francesc Millet, m'havia obert elsulls sobtadament a la contemplació dels insospitats tresorsde bellesa que posseeix la vostra música catalana.

Jo no sospitava aleshores l'obra de conjunt, la sumatotal de treball creador que representa la moderna escolade composició choral catalana, car si jo n'hagués tingutesment, ben cert que no hauria gosat fer el que vaig em

-pendre'm amb el coratge de la ignorància i de la simpli-citat, és a dir, jo no hauria gosat escriure «glosses» choraissobre tenies catalans; els vells grecs d'això en dirien «portarmussols a Atenes », i els anglesos d'avui dia en dirien «portarcarbó a Newcastle».

Quan vaig sentir per primera vegada a Barcelona, fatres anys, el vostre Orfeó Català i el vostre públic em ferenuna recepció inoblidable, un acolliment tan xardorós, queem commogué fins al fons de l'ànima. I al capdevall, el quejo havia fet a América per la vostra música, no era ni mésni menys que el meu deure artístic.

Es pot dir que per a ben representar l'art musical de laCatalunya d'avui, calen dues coses: un gran orfeó o unapetita cobla de sardanes. Doncs bé! la cobla, no la tenimpas = millor dit, no la tenim encara — a Amèrica; peròel meu orfeó — del qual, sense que 'ho prengueu a immo-dest elogi, puc afirmar que está compost d'una seleccióde gent molt musical — s'és posat entusiàsticament a ladisposició de l'art, catalá, i continuará per aquest camímentre jo en sia el guia responsable. I jo em sento ben joiósde contar-vos que una altra entitat choral del Nord d'Amè-'rica, el 'magnífic «Mendelssohn Choir» de Toronto, en elCanadá, ja fa dos anys que s'és posat a cantar el repertoricatalà; no fa més enllà de deu dies que he rebut del seudirector, l'entusiasta i destre Mr. Fricker, una lletra pre-gant-me de . procurar-Ii noves composicions del vostre re-pertori per al pròxim curs. Naturalment, al Canadà cantenla cançó catalana• en anglès, mentre que nosaltres, en laciutat immensa i políglota de Nova York, hem usat ja debon principi la bella llengua original, que, feliçment per

als estrangers, . és molt més-fàcil de cantar que de parlar!Almenys, els centerears de catalans de Nova York queassisteixen als nostres concerts i els meus amics del CentreNacionalista Català de la mateixa Ciutat, m'han afirmatque podien compendre cada paraula. (Ai 1 com voldria joque el públic d'avui pogués dir elmateix del meu discurs!)

He escollit per tema d'aquest petit parlament que esteuescoltant, «La música mediterrània; i la importància del'expansió musical catalana a l'estranger». Us parlaré dela seva importància per als països de races completamentdiferents, com els anglo-saxons, els alemanys, els francesosdel Nord, els russos i els bascos, i, per altra part, de la sevamissió de lligam espiritual entre els països i regions de racesafiliades mediterrànies, meridionals, com eI Rosselló, laProvença i el Llemosí, el Piamontés i les illés de Mallorcai Sardenya. Jo tractaré, en tant que em sia possible, deresumir el que está ja acabat, i de descriure-us a la fi mossomnis, mes esperances sobre les possibilitats de l'esdeve-nidor.

Ja una vegada, en el passat llunyà, en el període de cul-minant medieval, el geni catalá, estretament afiliat al geni

provençal, s'han expressat en una floració completa: en lapoesia i la música dels trovadors. Gràcies a les laboriosesrecerques del cèlebre musicòleg Pierre Aubry podem, d'ençàd'una quinzena d'anys, apreciar tota la bellesa i tota lasabor d'aquestes belles melodies primaverals, de caienttot catalanesc.

Fou una meravellosa primavera de la música mediter-rània, que durà uns dos segles, i de la qual es- troben lesdarreres mostres en les «Cántigas del rei' Alfons el Savi »,permetent-me esmentar la sublim desena: Rosa das Rosaset fror das /ores. Després, sortint d'aquest estat adorable,melodiós de la joventut primerenca, l'orientació de la mú-sica canvia i esdevé seriosa, complicada, polifònica; la Itàliapren lloc dominant, i gràcies a l'extrema importància acor-dada a la música' per l'Església de Roma, es prepara el fona-ment damunt el qual s'alçarà l'art sublim polifònic dePalestrina. De la _glòria d'aquesta nova llum les guspiressalten en totes direccions, encenent nous . focs; l'escola delsmestres piadosos i ascetes de Sevilla, els Fernández! Gue-rrero i Mórales, més «diví» aquest darrer que el tan anome-it pintor, penetra encara més lluny en el misticisme dela música polifònica, i, el gran Victòria s'alça com un gènitigual al costat de Palestrina. Els Països Baixos assoleixenaleshores llur punt culminant en la música, quan Rolandde Lassus, . amb la seva vigoria i el seu geni universal, aca-para tota aquesta tècnica, servint-se'n igualment bé enl'idioma religiós com en el secular. Al seu darrera, l'Angla-terra pren una volada musical fantàstica, i durant trentaanys, durant el regne d'Elisabeth, domina el món conegutper la perfecció musical de la seva escola madrigalesca.Si hi havia encara pesantor, rigorisme, un excés de treballcerebral en aquesta escola polifònica, és la França que reac-ciona contra aquests defectes en aquell període amb els seusJannequin i Claude le Jeune, com reaccionará encara una

CATALUNYA GRÁFICA

vegada al divuitè segle amb els seus clavecinistes plens degràcia i naturalitat, els Rameau, Couperin i Daquin. Jan-nequin, sobretot, quin mestre adorable i massa poc cone-gut en el món, però que Barcelona, gràcies a la iniciativai al coratge del mestre Millet, ha pogut apreciar en les sevesOcellada i Batalla de Mavignan! De la seva vida, cap detallse'n coneix; però qui d'entre els que han sentit o cantat latseva obra pot dubtar que hi hagué en ell sang meridional,provençal; sens dubte, durant tot aquest període en el qualel geni musical meridional sembla eclipsat, hem de veure-hiel representant de l'esperit primerenc, fogós, saborós quecaracteritza la gent del Mitjorn.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I els meridionals? Llur renaixença musical cc.incideix,quan al temps, aproximadament amb el moviment rus,solament que el procés ha estat, en el cas llur, més espaiat,més gradual. Els països de Mitjorn, de la llengua d'Oc, dela Catalunya sobre tot, representen, al meu entendre, ambRússia, el més ric terreny de Folk-lore musical, deu inago-table i verge, la contribució sana i vigorosa de la qual podràregenerar el nostre art estimat que s'ofega en aquest momentdins d'un cosmopolitisme mòrbid, 'dins d'un comercialismeCínic.

Els veritables successors de Bizet foren dos, l'un francésdel sud i l'altre català, extraordinàriament semblants l'uni l'altra per llurs temperaments fogosos i saborosos; parlod'Emmanuel Chabrier i d'Isaac Albéniz.' Dotats d'unaimaginació desbordant, d'una riquesa de melodies i deritmes enlluernadora, tots dos refiats en l'abundor de lainspiració llur, tots dos malbarataven i escampaven llursdons sense parió per tots cantons, sense criticar-segaire ells mateixos, s°nse massa raonaments, fins quea la fi de llurs massa curtes vides, ja sota l'espectrede la malaltia ó de la mort, es concentraren per a realitzaresforços sublims. Així, el fragment d'òpera B7iseis, deChabrier, constitueix una veritable epopeia del Mediterrani,amb sos chors de mariners, sos himnes al Déu-sol, sos cantsde tendresa i d'èxtasi, tot amarat d'una claror lluminosacorn el cel de Mallorca, sobre un tapís florit de colors viro-lades com els prats primaverals del Llenguadoc. I Albéniz,després d'una vida de creació contínua i abundosa, en laqua] joiells preciosos es barregen amb pedres de menor qua-litat, s'alça, veritable gegant, amb la seva col•lecció Ibèvia,que és com la síntesi de tots els esforços ibèrics que l'hanprecedit, i a l'ensems el punt de partida del qual haurand'arrencar tots els seus successors.

Al costat d'aquests des gegants, trobem de nou a bandai banda de la frontera, dos músics lírics de primer ordre:Déoclat de Sévérac, el dolç cantaire del Rosselló i de laCerdanya, .i el plorat Enric Granados, l'ànima dolça, finadel qual s'expressava tan tendrament èn les seves exqui-sides creacions, i que el món sencer aclamava quan la tris-tesa del destí el féu finar prematurament.

Per fi, el colós de la música panibérica, el fill de Tortosa,Felip Pedrell, el qual canta en la seva Glossa sobre un poemad'En Maragall la proclamació de l'unitat de tot els homesdel Mitjorn, i que més ben préparat que ningú evoca lescorts d'amor dels temps trovadorescos en la seva trilogiaEls Pireneius.

Mentre que així els músics genials de Catalunya i de laFrança meridional s'allarguen les mans en una creacióessencialment pròpia, s'acaba una altra obra, veritable-ment monumental, única, durable, i en la qual la Cata-lunya passa ben bé al davant de tots. els seus veïns, i, engeneral, del restant del món; cm refereixo a la creació dglsorfeons de Catalunya. Guiat pel desig imperiós d'expres-sar la seva individualitat racial 'i nacional tan diferentadel restant de la Ibèria, i seguint l'exemple dels grans poetesde raça catalana, el poble en massa esposa a la tasca, esposa a cantar. Guiats assenyadament, vigorosamen.t, ambentusiasme pels mestres Clavé, i més tard, per En Morera,els obrers, els estudiants, els homes del poble s'apleguenarreu per a desbordar llur ànima en llur bell cant català.Es aleshores que el poble fa recordança de les danses secu-lars camperoles i saboroses del terrer; i es porta la sardanaen triomf per tot Catalunya, dansant, cantant, vibrant enun culte sublim de bellesa, de ritme i de natura.

En aquells temps era fundat l'Orfeó Català, aquest

organisme que en pocs anys es posà al cap de tots els orga-nismes "semblants de] món. Ell reposa damunt els basa-ments més sòlids. Portat per l'entusiasme d'un poble,fundat sobre una riquesa inaudita de recursos d'un reper-tori verge, apoiat sobre l'amor devot i pacient d'una multi

-ud de compositors de mèrit.Un dels seus fundadors, Amadeu Vives, s'inspirà en la

dèu popular per a escriure aquest joiell L'emigrant, queressona en les ànimes de milions de catalans en tot el móni fa plorar fins els homes de raça diferent. I fins ara, des-prés de sa llarga absència, jo sé que el cor d'En Vives bategasempre per l'Orfeó, ja que en aquest mcment treballa enla composició d'una nova sèrie d'obres chorals a ell desti-nades. A l'ensems que a En Vives, la direcció de l'OrfeóCatalà s'escaigué en un home qui, per sa natura única, sacombinació de qualitats raríssimes humanes i artístiquesfou el més ben dotat per a un lloc de tal responsabilitat;aquest home que jo tinc l'honor i el privilegi d'anomenarmon amic, aquesta glòria de Catalunya és En Lluís Millet.Dotat d'una musicalitat que ho comprèn tot, de la pacièn-cia i bondat cl,'un àngel, de l'entusiasme d'un sant; tècnicadmirable fins en els detalls més minuciosos del ritme i dela color vocal, infatigable estudiós del folklore del seu país,guia i inspirador de la joventut i dels camarades en el tre-ball, és així com jo veig En Lluís Millet, i jo el ,saludo comuna veritable obra mestra encarnada, un joiell de la huma-nitat. La seva influència ha estat incalculable; no solamentell ha conduït l'Orfeó a una perfecció sense parella, no sola-ment ha transplantat tota la gran música de] món en lavostra Catalunya, sinó que ha fet nèixer, a l'entorn del'Orfeó, una escola de composició choral esplèndida, escritaper una falange de mestres catalans per a aquest instrumentdiví i inaudit que és l'Orfeó Català, una floració de músicaque no existiria sense aquest instrument, que és el corona-ment definitiu d'En Lluís Millet. Ditxosa Catalunya de tenirun tal fill! Ditxosos els mestres que poden treballar enco] • laboració amb el]! Ditxòs el centenar d'orfeons d'aquestaterra que poden seguir el camí traçat per ell!

Entre els compositors que han escrit per a l'Orfeó,el lloc d'honor es deu certament al mestre Nicolau. Ell hacreat una sèrie d'obres inspirades d'un misticisme sublimi ben català, misticisme de Ramon Llull i de Mn, Jacint.Verdaguer. La Maye de . Déu, La mort de l'escola, DivendresSant, aclamats . xardorosament a Londres i a París, hanpres ja un lloc ben alt d'afecte en els nostres Estats Units,i continuaran llur victoriosa volta al món, perquè sensecap dubte, són les obres mestres de la producció choralmoderna en sentit espiritual com en sentit tècnic. De moltscantons a Nova York cm demanen una repetició. de sonDivendres Sant — que s'anomena allí «la més bella obrade música religiosa dels nostres temps »—com ja he tingutde repetir La mort de l'escolà. Mes, abans d'accedir enaquestes peticions, jp vull primer donar la seva obra cabdal,el Captant, que, personalment, ja estimo més que totes

La tècnica choral d'En Nicolau és d'una concepció benindividual, les seves obres són com catedrals gòtiques, anibllur arquitectura flexible ingeniosament entrellaçada degarlandes florides que són les cançons populars de Cata-luiiya

L'estol dels altres compositors s'és més rigorosamentdecantat a la cançó popular pròpia, hannonizant-la, va-riant-la de la manera més enginyosa Els resultats de llursesforços, sobretot vistos amb els ulls de l'estranger, són bensorprenents; una tal varietat i subtilitat de ritmes, unatal paleta de colors no han mai existit abans en la músicachoral. Gràcies . al temperament meridional, a una imagi-nació fèrtil i abundosa, la música choral es transforma aquíen orquestra vocal, en la qual les veus d'infants, poc usadesen les musiques .d'altres països, contribueixen a donarsonoritats corprenedores i sorprenents. Jò. us he parlatabans del fenomen extradrdinari de l'escola choral en lavella Anglaterra, sota la reina Elisabeth; doncs bé, el mateixfenomen jo el veig en el ràpid desenrotllament de la músicaorfeònica de Catalunya; solament que en lloc de la reinaElisabeth (1'Oriana dels Madrigals), com a protectora, ésel vostre Lluís Millet, qui n'esdevé l'àngel tutelar!

KURT SCHINDLER.(Acabarà)

LA PLANA DE VICH

Una masia

^ATALLINVA GRÁFICA

ELS CLAUSTRES DE VICH

Els de la Catedral

Volem donar una prova del nostre agraïment enversels vigatans per la bona acollida que han dispensat a lanostra revista, explicant, per a que tots els nostres llegidorsles coneguin, les coses notables que conté Vich, començantavui pels claustres.

Els primers són els de laCatedral, l'únic bonic que,a juí nostre, té l'esmentatt mp1e.

Els claustres de la Cate-dral són de pur estil gòtic i(l'una magnificència i detallsque impressionen de veres,són dignes d'una catedral demolta més importància quela de Vich; les 20 finestresgòtiques cada una desenrot-1 a diferents rosetons sostin-guts per tres elegantíssimesco'umnes de marbre. La ga-leria que publiquem es la íque dóna a la banda del riu;fou acabada pel bisbe Mor-gades que tant treballà ibé per l'Art de Catalunya.El pati és també una obra mestra qne publicarem unaltre dia.

El dl C 'd'S e arme mi eixen,incloint-hi les galeries, 29 Els del Convent de la Mare de Déu del Carme. Segle XVIII

metres; contenen set arcsde mig punt en cada gale-ria, sostingut per herniosescolumnes toscanes apoiadesamb luxoses bases, avui ta-piades. En el centre del patihi ha la boca d'un pou ambun molt treballat ampit iuna hermosa glorieta tot depedra. L'església del Carmeestà a la Rambla. Es (le lasegona meitat , del segle xvii.Fou convent de Carmelites,i avui és parròquia. E] cor.

-vent és col • legi dels religio-sos maristes.

Els de S. Domènec (Do-misago). — En l'any r66o elbisbe dominic Fr. FrancescCrespi de Valldaura comen-çà l'actual convent de Do-minics, situat al carrer deSant Francesc, que no acabàper haver-se mort dos anysdesprés; els continuà el ge-neral de l'Ordre Fr. TomàsRipoll, deixant-lo també sen-

se acabar, és a dir, tal com está avui. Després de laCatedral, es l'església més espaiosa de Vich. A l'orientdel temple hi ha el convent, bon edifici de dos pisos alts,que rodeja un preciós claustre quadrat que té 27'90 .me

Els del convent de la Mare de Déu de la Mercè. Segle X111

Els del convent de Sant Domènec. Segle XVII

CATALUNYA GRÀ1^ICA

tres de co2,tat tital, o siainclòs les galeries. Cada ga-leria té 335 metres d'am-plada, contenint sis arcs sos

-tinguts per esveltes colum-ues de marbre de color, delpaís, les quals s'apoien so-bre treballats pedestals depedra i bases àtiques, aca-bant amb hermosos capitellsd'ordre compost. Els també:primorosament esculturatsarcs estan dividits en dos,mes els caps d'aquests, quevénen a juntar-se en el bellmig, no s'apoien en cap co-lunnia ni en res, com potveure's ben bé en la fotogra-fia, quedant així graciosa-ment suspesos en l'aire. Nosón menys bonics els treba-llats dels arcs reentrants enllur mitat, d'estil àrab,veient-s'hi figuretes, flors ialtres capricis, formant unconjunt agradable i ric. Lagaleria occidental té precio-sa volta dividida en compartiments per arcs transver-sals que arrenquen de cada columna i guarnits de dosllunetes a cada cap i, a més, d'esculturats florons en elcentre d'aquells. Les altres ales no tenen voltes. Lacisterna del centre del pati llueix un brocal de pedra benesculturada. Avui el temple continua obert al culte, i el

convent l'una mitat hostatja els jutjats i l'altra mitat laCasa de Caritat.

Els de la Mercè. — El Rei Conquistador, cofundadorde l'Ordre de la Mercè, fundà aquest convent a l'any1235.

Està situat al sur de la ciutat, vora de la Rambla. Elclaustre és quadrat: té 24metres per banda, inclosesles galeries, que en tenen 3d'ample cada una; set arcsde mig punt apoiats en co-lumnes toscanes de marbrede color, apoiades a l'ampitde polida pedra. Guarneixel claustre del pati la bocade ben treballada pedra dela cisterna, amb els seusmontants. Els dos pisos altsno tenen galeries, però elsseus balcons, finestres i ovals,col • locats tots amb agrada-ble simetria, llueixen marespolits de pedra que els do-nen molt caràcter. Resultaun claustre hermós de veres.

Fotos del nostre bon amic i col-aborador Dr. Garrut.

CATALUNYA GRÁFICA

LA FAMÍLIA DELS LLÚPIES

ELS RUSSOS A LA HAYA

Tres personatges que obren pas aIla'comitiva oficial o anunciadorade la Festa Major de Vich i a la solemne processó del Sant Patró.

Sokolnikof, Litvinof, Krestinsky, delegats dels sovietsa la fracasada Conferència de La Haya

HHNHNNHKKHNHKN HH H H 44HHNKH NNNH H KH I+NK -X111-4+4+ K .......-.-.-+ +++#+4-4-++4-4-*4#+++++ ++4+-+++++4-+4-4++4-+4-+4-+#+4-4 NHKKHHKKHHH

Vol

VOV i

v^

iM

El senyor arquebisbe (le Tarragona i el nostre senyor bisbe Dr. Guillamet, saludantals peregrins catalans al tornar de visitar Ntra. Sra. de Lourdes.

CATALUNYA GRÁFICA

INSTITUT

AGRICOL CATALÀ

DE SANT ISIDRE

Descubriment del bust

del senyor Deu i en-

trega als senyors don

PereGirona i D. Pere

Fages dels pergamins

ele reconeixement pels

llurs treballs en prò

de l'Institut.

ESCOLES DE BOSC

El senyor Ainaud, acu u cap tècnic de la sec-ció de Cultura del nostre Ajuntament, donant

una ele les seves instructives conferèncias. Al'acte, com es veu en la nostra fotografia, hi as-sistiren autoritats, mestres i artistes que sem-pre escolten amb gust el distingit conferen-ciant.

LLIGA DEL BON MOT

bliting que tingué lloc darrerament a Santa

Colonia de Farnés. Fou un altre dels molts

actes que la important entitat que dirigeix el

b,-remèrit Ivon Escop ve celebrant a Cata-

lunya per a foragitar del nostre poble la niolt

lletga costum de mal parlar (blasfemar).

CATALUNYA GRÀFICA

ACTES D'AFIRMACIÓ NACIONALISTALa gran guerra que ha capgirat el món creant una

munió d'entrincats problemes semblava havia apaivagatels entusiasmes nacionalistes suara palesats de faisó ad-mirable i esplendent sadollantncs l'ànima d'esperances en-coratjadores.

Nosaltres voldríem que les diferentes orientacions ques'assenyalen sapigucssen formar un sol front, amb l'únicobjecte de que no sia pcssible entre nosaltres la guerra

grat tot ço que s'ha dit, avui som molts més els naciona-listes, i que, de consegüent, estem en millors condicions pcia fer feina positiva si tothom treballa amb la fe i entu-siasme que diu sent pels ideals nostres, per ]'enaltimentde la nostra Catalunya. El miting de Poblet, l'àpat al ParcGüell i l'Assemblea de Parlamentaris són tres actes que.assenyalen abastament el moviment ascensional que hatingut el Nacionalisme. Els del dia 9 de juliol de 1922

Miting celebrat a Poblet, organitzat per la Lliga Regionalista, amb motiu de la visita que els bascs feren a Catalunya (1914)

civil suara haguda a Irlanda, per cert ben dolorosa, doncs amés de fer nombroses víctimes entre els seus més benvolgutsgermans causarà un retràs força perillós per les llibertatsde la dissortada nació irlandesa.

Acció Catalana, Unió Catalanista, Joventuts Naciona.listes, tothom treballa, cadascú ha fet els seus actes depropaganda força importants i ben entusiastes. Mes, enhonor eje la veritat, hem de dir que els actes organitzatsper la Lliga Regionalista han sigut dels que es recordensempre.

Nosaltres hem volgut retreure unes quantes fotografiesd'actes ja històrics per a fer compendre a tothom que, mal-

són el grau màxim. Desitgem perduri l'organització acu-rada dels prohoms de la Lliga i que llurs deixebles ne tre-guin les degudes lliçons per a saber fer bona feina, çò és,ben profitosa per la nostra benvolguda Catalunya.

Les sales immenses del Palau de l'Art Modern, atapeïdesd'una gernació entusiasta era un espectacle veramentencoratjador. Hi havia gent de totes les terres Cata-lanes. Els oradors Vallès i Pujals — qui llegí les con-clusions aprovades en l'assemblea celebrada el dissabte alvespre, — Puig de la Bellacasa, Maynés, Duran i Vento

-sa, Ventosa i Calvell, Puig i Cadafalch i Cambó forenovacionats, especialment el nostre President, qui ho fou

CATALUNYA GRÀFICA

llarga estona i amb aquell caràcter, i En Cambó, cadaúd'ells assenyalà el camí a recórrer, afirmant que les vic-tòries aconseguides en vint anys d'actuació política donendret a demanar la continuïtat i perseverància que són lesque han de dur la victòria definitiva. Cal treballar bé ide ferm per aconseguir el reconeixement de la nostra per-sonalitat nacional; çò és el que demanava amb els seusaplaudiments entusiastes i sorollosos la gernació acobladaal reclòs dels capdavanters de la Lliga.

inusitades. Supera en grandiositat a les naus del Palau deBelles Arts i del Palau de la Indústria (Fira de Mostres).Les fotografies que publiquem donen una b.inica provade la magnitud que tingueren els actes celebrats i que peraixò no detallem; sols volem fer constar que el servei decuina, a càrrec del senyor Montllor amb la col•laboraciódel seu consoci senyor Ascoaga, f.ou ben excel • lent si es téen compte ço que representa l'haver de fer un àpat de talmagnitud.

Acte preparatori de l'Assamblea de parlamentaris celebrat al Consistori Nou del nostre Ajuntament.Primer rengle d'assentats, d'esquerra a dreta: Marquésde Camps, Lleonci Soler i Marc, Joan Garriga i Massó, Pere Raliola, J. Cusi,duc de Solferino. Segon rengle: Albert] Rusifiol, Bonaventura Plaja, Lluís Ferrer i Vidal, Lluís Sedó, J. Bertran i Musitu, JoanVentosa i Calvell, Francesc Cambó. Tercer rengle: N. N., lMarcelí Domingo, LI. Macià, Frederic Rahola, Manuel Farguell, Magí

Morera i Galicia, Eusebi Bertran i Serra, Josep Claret, Anton Jansana, Anton Albafull i Joan Vallés i Pujals.

o

L'ovació que es tributà a l'il • lustre president de laMancomunitat palesà de manera indubitable que els ciu-tadans reunits al Palau de l'Art Modern aclamaven el fetviu de Catalnya.

La Mancomunitat fa obra constant de govern, omplael buit que ha deixat a Catalunya l'absència de l'Estat: aixòremercii ven amb els seus aplaudiments al President els8,000 assistents a l'acte.

No ha mort, dones, el nacionalisme: és un sentiment,és una realitat que tots els catalans volem.

L'àpat es celebrà a la sala gran del Palau, de proporciona

I, per acabar, heu's aquí algunes dades curioses:Es necessitaren 20,000 ous, dues tones i 225 quilos de

llos i 4,000 pollastres. A cada angle de la immensa sala

hi havia un celler-cambra frigorífic amb 4,000 ampolles

de vi claret del Castell del Bosch (de l'Amadeu Maristany),

6,000 ampolles d'aigua mineral Sarba (Parc Güell), Fargas

Montalt i 2 ,000 ampolles de xampany Freixinet. Totes

aquestes ampolles estaven sota una montanya de gel. Hi

havia 15,000 barretes de pa de 200 grams, grans còvens

de fruita i grandiosa quantitat de pastisseria. Les naus

foren arranjades per la casa Ribas i Pradell.

CATALUNYA GRÁFICA

cr^ f^t ú^V

Presidència del àpat, dit dels cinc mil, celebrat al Parc Güell. Maig 1916.Presideix el seny català, En Prat de la Riba, tenint a la dreta En Raimond d'Abadal, Francesc Cambó, Lluís Duran i Joan Ventosa

i Calvell, i a l'esquerra, N'Albert Rusiñol, Leonci Soler i Marc i Lluís Ferrer i Vidal

Presidència del apat d'enguany, dit dels set mil, celebrat al Palau del Art Modern, Montjuich,Presideix el nostre President en Puig i Cadafalch, tenint a la dreta En Cambó, Vallés i Pujals, president de la Diputació de Barcelona;Riera, president de la de Gerona i Joan Maluquer; seguint a l'esquerra, Abadal, Alcalde de Barcelona, Duran i Ventosa, Ventosai Calvcll, Romà Sol, Montserrat Quadradas, Angel RabaCà i D. Antoni Martínez Domingo, seguint els senyors Maynés, Sedó, marquès

de Camps i Ricart Ramos, i els senyors Jansana, Coll i Turbau, Ferrer i Vidal, Morera i Galícia i Pere Raliola.

CATALUNYA GRÀFICA

ir•

lijé lð. lkí4 q

1_

y•'^ a L€ ^i^T^,., %Mw^ ' Tdt^^ '•... •rs fre x w —y ^

.^`t ^ ^:^^ Y r 73w. e _. a - -i^ r Z r

•

F. . '

Miting ele Afirmació Catalana, organitzat per la Lliga Regionalista de Barcelona,i celebrat el dia 9 de Juliol de 1922 en la nau n.° i del Palau de l'Art Modern. Moment de dirigir la paraula En Francesc Cambó.

Apat dels set mil, celebrat en la nau n.° 2 del mateix Palau Fois. del rcl5orler Sagarra

Kurt Schindler, mestre nortamericà, president del jurat

CATALUNYA GRÁFICA

NOVENA FESTA DE LA MÚSICA CATALANAFou aquesta festa cele-

brada el clissabte 8 de ju-liol a1 Palau de la MúsicaCatalana ben nostrada.Oferia el Palau l'aspectedels grans dies. Les nos-tres primeres autoritatsforen representades pelregidor senyor Massot, enrepresentació del batllede Barcelona; els regidorssenyors Escolà, Duran yReynals, i Bordas; els di-putats provincials senyorsGrañé, Campmany i Pich;el senyor Sans i Buigas,secretari (le la Mancomu-nitat, i la Junta de l'Or-feó, presidida per En Joa-quim Cabot. El Jurat dela Festa d'enguany el for-maven els mestres KurtSchindler, Lluís Millet,Jean Lambert, Vicens M.,de Gibert i FrancescPujol.

El discurs que llegí elmestre nord-americà fouuna glossa a la MúsicaMediterránia i a la im-portància de l'expansió dela música catalana a ]'es-tranger. Es extremada-ment afalagador per a lanostra música, de la qualel mestre demostrà ésser-ne un entusiasta enamo-rat. Cal fer notar quel'il • lustre mestre llegí elseu treball en català, en-tenent-lo bé tothom,aplaudint -lo sovint i ova-cionant-lo a ]'acabar.

En Joaquim Cabot,parlant de la gesta delmestre, digué en el seudiscurs de gràcies que ésun gest exemplar quehauria d'avergc•nyir alsqui d'ençà i d'enllà del'Ebre menyspreuen i dis-cuteixen els drets de lanostra llengua.

El mestre .Pujol, secre-

UN MIRACLE DE SANT RAMONLLETRA,DE La GLOSSA DEL MESTREISCHINDLER

La Mare de Déu un Roser plantava,d'aquest sant Roser florí una branca,nasqué Sant Ramon, fill de Vilafranca,confessor de reis, de reis i de papes.Confessava un rei qué'n pecat n'estava.El pecat és gran, Sant Ramon plorava.El traidor del rei li amenaçavaque li pegaria si no'l perdonava.Ramon s'en va al port a Llogà una barca;el barquer li diu que n'està embargada.No'n pot embarcar capellans ni fraresni estudiants ni els que van descalços.Mireu, en Ramonl ja'n va fé un miracle.Tira'l seu manteu per servir de barca;i ]c gaiatet per arbre posava,i amb l'escapulari gran vela n'alçava,i amb el seu cordó bandera molt santa.

tari del Jurat, llegí laseva Memòria explicantel criteri del Jurat res-pecte de les composicionspremiades, donant a co-nèixer el nom de lesobres i llurs autors. Heu

-los aquí:Primer premi: Himne

a la Ciutat de Déu, chormixte del jesuita P. An-toni Massana, lletra deMossèn Ribé.

Premi segon: Chor mix-te del mestre Antoni Pé-rez Moya que també gua-nyà el set i el quinz,;l'enhorabona estimatamic i col-laborador.

El premi del senyorBisbe el guanyà N'An-toni Planàs.

En Joaquim Zamacoisguanyà el de l'eAssociaciód'Amics de la Música» iessent premiats els recullsde cançons dels senyorspreveres Josep Masdeu,Lluís Comella, Joan Sala,Josep Potellas i Josep M."Castellà, de la senyoretaNa Mercè Fàbregas i delssenyors Josep Raburés,Josep Tomàs, Joan Ama-des, Bartomeu Simó, Car-les Grandó, FrancescMontserrat i J. Piñol.

S'executaren: Pregàriadel P. Massana; Ave Ve-rusa i O Jesu, d'En An-toni Planàs; La nina bella,de Pérez Moya, i algunescançons populars. Totesforen molt aplaudides.També es cantà El miraclede Sant Ramon, glossa delmestre Schindler, i elnostre himne, ambduessorollosament ovaciona-des.

Tingueren accèssits elsmestres J. Sancho Ma-rraco, Antoni Juncà iCassià Cassademont.

Quan és alta mar, Montjuich assenyala.Tots els mariners surten a muralla.«Jesús! ;Què és allò? ¿Es galera o barca?No és vaixell, no, ni galera armada,que n'es Sant Ramon que ha fet un miracle!»Santa Catarina toquen les campanes.

PLEGÀRIACHOR MIXTS DEL P. MASANA, GUANYADOR DEL PRIMER PREMI

Himne de la Ciutat de Déu. . . . . . . . . . . . . . . . . .O Crist, Palma dels guerrers, en aquesta ta Ciutat

clones=m'hi ciutadania: perquè hi tingui repòs grattrenca el cíngol militar que oprimeix mon flanc cansat.

Puix la vida és un combat, dona'm força, feble só;mes no neguis el descans al guerrer moll de suo^i després del gran triomf el justíssim guasardó.

LLORENÇ RIBER, PVRE.

Antoni Pérez Moya, mestre guanyador de tres premis, directorde l'Qrfeó Montserrat.

CATALUNYA GRÁFICA

Na Concepció Patxot, Reina de la festa,gentil i distingida senyoreta, filla del conegut intel•ligent

i g» serós català En Rafel Patxot.

L'HEREU RIBERAI(CANçó POPULAR)

No hi vagis cullir floretes,que ja saben perquè hi vas;que hi vas per l'hereu Ribera,que sempre t'hi ve a trobar.

Tirolaire que va l'aire,tirolaire l'aire va.

No hi vagis, ¡ai, no! Roseta,que amb un'altra es casarà:la pubilla Mas Carreras,que té onces per llençar.Al sentir-ne això Rosetase n'és posada a plorar.Ai no ploris, no, Roseta,que algun altre ja et voldrà!— Jo estimo l'hereu Ribera;jo amb ell me vull casar.Si per cas ell no cm volia,amb cap més nie vull casar. -Passades les tres setmanesuna boda se'n farà:la pubilla Mas Carrerasamb Ribera es casarà.Quan ne foren dins l'església,la Roseta ja hi va entrar;en porta un ram de floretes,tothom mira qué en farà:Quan ne sent dir «sí, parc »,a En Ribera les tirà:— Aquí tens eixes floretes;veure qué et recordaran. -Al dir aqueixes paraulesla Roseta es desmaià;quan ne van per retornar-lamorta la varen trobar.

Del vecull de Mn. Sala.

El cantar de la matinera alosaanunciant el non jorn que començava,desvetllà dins els nius les orenetesi als pardals adormits sota . les fulles,i per sota les teules de les caseson sos nius tendrament hi aixoplugaven.

Els pardals en llurs nius varen remoure'si amb sos becs punxaguts s'esplomissaren.Tot seguit sobre les teulades quietesregalant amarades de rosadaun festiu xerroteig i batre d'alesva esclatar, saludant la nova acabada.Un falsiot, del cloquer de la parròquia,va llençar-se a l'espai xisclant frenètic;tot seguit respongueren altres xisclesmés aguts... De falsiots i d'oreneteses va omplir el cel blau quan llmtrcjavII.Dalt de] cel s'amagaven les estrellescom fugint ele la llum avergonvides,i a llevant una resplendor moradaque s'anava tornant tota rogencaempenyia a ponent la nit... la forca!...Allà a dins al corral ele la masiael bon gall llevorer, cantador d'hores,va cantar amb sa veu forta i timbrada,i altres galls de cent caces responguerenanunciant l'arribada del nou cija.El pastor bo i seguit de la remadaensonyat ha passat per tot el pobledespertant els carrers silenciososamb l'estrèpit dels sous esclops de fustai els clapits del bon gos renyant l'ovellaque mandrosa es quedava esgarriada.La campana amb sa veu aixordadoradesvetllà tots els ecos que dormienanunciant als fidels missa primera.Quatre velles amb caputxeta negrai a les mans uns ja rovellats rosarisranquejant van entrar dintre l'església.Una porta va obrir-se grinvolairei una mossa amb dos càntirs sortí a foraUn bon jaio amb un càbec a l'espatllava passar frec a frec de la fadrinai va dir-]i amb la rialleta als llavis:— Hola, noia! que Deu te dó bon clic!— Igolment, l'Avi Puna! ¿cap a batre?— Primé al camp, i després, quan el sol piqui,cap a l'era amb els mossos i les eugue».!— Ja en farà avui de sol, prou ha de ccure'n:-:Dalt del cel no s'hi veu ni una boirina!

—I la mossa seguí camí de l'aiguai el bon vell tirà amunt cap a la feina............................................Oh, quin jorn més hermós! Oh, jora claríssim:Amorat tot de sol i d'alegria!Tot es mou ben despert, el que dormia!

EMILI VENDRELL IBARS.

,, ^^y yr l^.y -

1 J a vt ¡¡^' 11

,Jocs florals de l'any 1922 celebrats

a l'Ateneu Obrer del Districte segon

La reina de la festa, senyoreta N'Antonia Gallarti les dan;isel • les acompanyantes Na Montserrat Ga-llart, Na Mercedes Trías, Na Lluisa Suñer, Na TeresaColl, Na Mercè Giró, Na Francisca Antern, Na Car-me Gilera i Na Rosa Montaña. 1 cl poeta guanyadorde la Llor natural En Jaume Novellas ele ]Molins.

Aquesta festa resultà ben catalana i encisadora.

CATALUNYA GRÀFICA

Festa inaugura] dels Porcells de Ju-ventud: «Fe, Esperança i Caritat »,«Poncelles de la Divina Pastora»i «Fuster de Nazareth» de Sans,celebrada el 2 de juliol de 1922.

A dos quarts de nou tingué lloc la festade Fe en el temple de la Divina Pastora, be-neint les caputxetes i amb Comunió general.Poc després es ballaren sardanes a la plaçade Víctor Balaguer per Ja cobla «La Principaldel Vallès». Al migdia, festa d'amor, repartintbons de pa, arròs i carn als pobres de la bar-riada. I a la tarda, festa de Pàtria en elteatre del Casino de Sans, prenent-hi part amés dels susdits pomells, els nens i nenes delPorcell «Entre Flors », la damisel•la EulàriaTorras, l'esbart dansaire de] Casa] Nacionalistade la Barceloneta dirigit per Na Josepa Ca-

L 1

•L.

rulla d'Homs, les damisel • les Rafela Olive,Maria dels Angels Garriga, Maria Carlos, C-écília Pardo, Rosa Ros, Francisca Simón, RosaMoix, Engràcia Palau, Modesta Llobet, MercèBové, Cristina Ribas, Júlia Ramos, Teresa Ros,Marina Ibáñez, Lluïsa Ferrer, Concepció López,Mercè Carrió, Joaquima Pérez, Joana Pujés,Assumpció March, Ramona Coll, FranciscaGispert, Gràcia Cazorla i Esperança Sans; elssenyors En Joan Oliva, En Josep Espriu i EnMarian Jardí. L'Orfeó Renaixement, dirigit pelseu mestre fundador En Llorenç Carbonell,cantà un triat programa; el fundador delspomells, el nostre amic En Josep M. Folchi Torres, pronuncià un bell parlament finint-sel'acte cantant tothom l'Himne deis PomellsdeJoventut. En conjunt, una gran festa pome-llista.

i. Representació de] cuadro patriòtic «Porcellsele Juventud», original del R. P. Fr. Tomàsde Barcelona.

2. Presidència ele les Autoritats populars deldistricte i- públic que presencià la festa. i!

Arribada -del equip (le Barcelona, presidit

per En Zamora

Apat ofert a n'En Zamora

Fois. del bon amic Sendra

CATALUNYA GRÁFICA

FESTA MAJOR DE MASNOU (29 juny a 2 juliol 1922)

i

L'equip Ilnro (le Mataró, guanyador de la

copa Sendra

CATALUNYA GRÁFICÁ

Comissió Mixta del Treballde Barcelona

Fou ban imrortant la festa celebr, -da al Saló del Concell ele Cent, per arepartir els premis del concurs Inter

-nacional que per el Reg'ment de vidaper a la D2Fendència Mercantil quea base de Mutualitat previngui elscascs de malalties, impDssibilitat perel treball i mort, organitzat per lancstra Comissió Mixta del Treball.

El Premi de 5 , 000 ptes. el guanyàEn Joan P. Seylet, suís de Ginebra ide la oficina de l'Institut del Treballd'aquast Departartament.

e. Una bonica esce-na d'expansió familiaren la platja.

2. Comissió Mixtade] Treball. Reparti-ment ele premis al Salóde Cent. Moment dellegir el senyor Seyletel seu treball premiatamb 5,000 pessetes.

3. Ápat del 50o ma-taronins celebrat per

haver obtingut el dipu-tat senyor Moret ellliure transport de lespatates, cosa que el Go-vern es fa demanar cadaany. No estaria de mésque aquesta concessiólos per sempre.

L'accessit de 1,0oo p.ssetes En Fr,dericBlanes, de Barcelona, i un altre també de i,000pessetes En F. Pons Solanes i l'Antoni Prats,abdós de Barcelona,

El repartiment tingué lloc el 2 ele juliol almig dia, presidint el delegat del Ministre delTreball senyor Ricard sOy uelos assesor tècnicde dit ministeri.

LES NOSTRES

ARTISTES

La simpàtica ar-tista barce]onina hatingut per mestresEn Planas, Mas iSerracant, EnricMorera, EduardTorà, M. Perellói Crickboom.

El primer con-cert el donà elprimer de juliol dei916 a Tarragona,havent-ne desprésdonat altres varisen diferents ciutatsda Catalunya.

El 6 d'abril de19i9 va fer la seva

presentació artís-tica a Barcelonaen la Sala Mozart,assolint un remar-cable triomf.

Els èxits s'hanvingut succeintcontínuament, po-dent ben dir quecada concert de lajove violinista ésun èxit nou queafegir a la sevacarrera artística.

Ara surt par afer un viatga ar-tístic per Europa.Desitgem que l'èxiti la fortuna siguinsos companys inse-parables, doncs n'ésla pulcra concer-tista ben mereixe-dora.

CATALÚNVA G12ÀÍICÀ

PEPITA "DIÉGUEZprimer premi de violí del Conservatori real de música de Bruselas

ELS NOSTRES ARTISTES

El nostre dibuixant i bon amic EnJosap Alumá ha demostrat una vegadamés, que .quan vol, dibuixa bé i sabde veres presentar una bona taca decolor, qualitat indispensable per a totcartell destinat al p-íblic. Aquestesqualitats el jurat les trobà per unani-mitat reunides en el cartell primerdel nostre amic, concedint-li el pri-mer premi, concessió que també hasigut reconeguda com a justa per atots els crítics d'art i pel públic esco-llit que visità l'exposició dels esmen-tats cartells, destinats a la ePublici-dad», que fou molt felicitada peraquesta iniciativa.

Rebi la nostra enhorabona benefusiva el jove artista Alumá.-

LA PUBLICIBABprimer premi Scgon premi

EXPOSICIÓ DE PUNTES I VANOS

organitzada pel Foment de les Arts Decoratives en les sales

de casa la distingida senyora donya Isabel de Llorach

i. Vitrina en la que hi figuraven els vanos de més mèrit i preu.

2. Puntes i vanos.

LA QÜESTIÓ IRLANDESA

CATALUNYA GRÁFICA

Mr. Lamming guanyador del primer premi en les regates celebrades en elriu Tàmesis

L'arrestament del frare Domènec, caputxí, que assistiaels irlandesos ferits dins del Palau de Justicia de Dublín

CATALUNYA GRÁFICA

Sð uPROBLEMA INÈDIT. —N.° 2

per JosFP PALUZfE

NEGRES

•WÄ p)uI14 1

•V%*U V,j

PA4L'fj.0 r .rJUU'ALn L H LN E.

Les blanques juguen i donen mat en dugues jugades.

Solució al n.° I: D5R

L'ESCAQUISTA RUS ALHEKIN A BARCELONA

El jugador. d'escacs Alhekin, actualment campió rus,rival del seu compatriota Rubinstein i, com aquest, aspirantal campionat mondial, avui per avui en poder de Capa-blanca, ha realitzat peí Espanya una tournée d'exhibició.Visitades Madrid, Sevilla i Múrcia, arribà a Barcelona eldia io del passat . juny i durant tota una setmana per-manesqué. entre nosaltres, de tothom atès i per tots ob-sequiat, en justa correspondència als seus excel • lents tracte,amabilitat i sabedor en la matèria.

Es un jove ros, alt, de constitució sana, un xic curt devista; molt instruït; parla correctament francés i alemany.

Deixant a part la seva notable història escaquista, enslimitareln a assenyalar les seves últimes victòries en elsconcursos internacionals de ,Petrograd (tercer premi),Pystian (segon premi), La Haya, Budapest i Triberg (pri-mers premis).

Les sessions que donà a Barcelona foren: en el CírcolArtístic, dia uI, jugà quatre partides simultànies contraMarin i les parelles en consulta Puig-Domènech, Ferrer-Alemany (F.) i Ardévol-Buxaderes, guanyant les quatre.Dia 22, altres quatre partides contra Mann i les parellesen consulta Puig-Montaner, Balar¡-Quintana i Soler-Vilar-debó, guanyant les tres primeres i perdent la última. Dia14, a les Io de la nit; sessió de 27 partides simultàniescontra els Srs. Marín, Puig, Pintas, Comas, Ardévol, Domè-nech, Arnau, Balári, Ferrér Pomés, Rosal, Quintana, Ale-many (F.), Rubio, Alemany (M.), Buxaderes, _ Torrella,

marqués de Gaitero, Arruga, Ivanoff, Soler, Vilardebó,Nogués, Cortés, Leinss, Bosch i Rosell, tots ells aficionatsde bona força i socis dels Círcols Artístic, Eqüestre, Militar,Club Barcelona i Penva de Novetats. En guanyà 23,n'anul • là 2 (Balaguer i Torrella) i va perdre solament ambels Srs. Marín i Soler. Duració de la 'sessió: unes 4 horesamb un promig de 9 minuts per partida. Dia 15, a les 5 dela tarda: conferència, en la que donà explicacions analí-tiques de les seves partides contra Tarrasch i Selesnewdel torneig de Piptian; contra Rubinstein, del de La Haya;contra Sterk a Budapest; i contra Bogoljubov a Triberg.En aquesta sessió poguérem donar-nos perfecta idea, dela concepció pregona, alcanç i perfecció analítiques queposseeixen els grans jugadors actuals. Posà també la posi

-ció de una partida jugada contra un «amateur'> (donantcavall de ventatja), que té tot l'aspecte de una composicióartística (Blanques: Rh2, Dd6, Agi, Tb3, Tc2, Pa4, Pa6,Pc4, Pd5, Pgz, Phi, Negres: Ra8, Dg5, Tc8, Tel, Ad8,Cg3, Paf, Pb6, Pf6, Ph4. Solució: jugada inicial c4-c5).

Mes el «clou» fou la sessió donada en el Círcol Eqüestreel dissapte 17, a les io de la nit. Alhekin jugà Iz partidessimultànies a cegues i de memòria, és a dir sense veurecap tauler ni pendre cap anotació, i demés contra aficionatsgairebé tots de primera força. En aquesta sessió demostràque a més de posseïr una memòria poc comuna té unavisió imaginativa perfectament clara que li permet actuari combinar com si tingués les posicions en els taulers idavant els seus ulls. L'èxit coronà plenament el seu esforçdones guanyà I r partides i proposà la nul • litat en eI taulerque conduïa el Sr. Buxaderes, que fou qui ens lliurà d'unaderrota absoluta.

Les altres partides foren conduïdes pels Srs. Andreu,Picavia, Bosch, Balan, Ferrer, Puig, Domènech, Quintana,Vilardebó, Alemany (F.), Bofill. El primer en rendir-seho féu a la jugada ii per haver caigut en una combinacióde planteig.

Finalment el diumenge 18, a, dos quarts de cinq, donàuna sessió de 20 simultànies en el Cassino Militar. Jugarenels Srs. del Valle, Espino, Colmenares, Pozo, Reyter, Ruizde la Serna, Ribas, Torres, Roji, E. García Sampedro,Alemany (M.), Sacanellas, Fernández, Miralles, A. García,Pérez, Labrús i Zaresa.

Amb hora i mitja guanyà les zo, el que dóna un promigde 4 minuts i mig per partida.

Marxà després cap a Saragossa i Gijón per anar a Lon•dres, on es celebrará en 31 de juliol un gran torneig inter-nacional amb les primeres figures actuals d'escacs.

Sincerament li desitgem un gran èxit en aquesta lluitaque pot decidir la seva vida escaquística.

E. PUIG I PUIG.

Pròximament donarem als nostres llegidors les mésinteressants de les partides a cegues jugades pel gran mestre.

NOTICIARI

Dintre el propvinent agost es celebrarà a Londres untorneig internacional de mestres, en el qual hi prenen partels més prestigiosos jugadors actuals com són Capablanca,Alhekin, Bogoljubov, Reti.

El dia 17 de . juny el jove i ja notable jugador senyorSoler, donà en el «Centre de Dependents del Comerç i del'Indústria», una sessió de 27 partides simultànies amb elben falaguer resultat de 22 guanyades i 5 perdudes sensecap partida nulla. Rebi la nostra enhorabona.

Successors d'Henricb i C.°

ciSolidesa

Comoditatv m___ ineu=la a les papereries

Importació

Exportació

iIIIIAGENT DE DUANES

LLAUDER, 1, entressol(CANTONADA P. ISABEL II)

BARCELONATELÈFON A. 3976

CATALUNYA GRÁFICA

6

.++o

fTiflUftIi(IflS)

Qdó/o, 33.6a1^^

Confecció de Bosses i de tota classe

d'Envoltoris de paper. — Fabricació.

de Paperets, Serpentines, Boles deNeu i altres articles per a Festes deCarnaval. d Papers de totes classes.Bosses berenar per ais excursionistes.

Sant Pau, 83 Telèfon A 4013

BARCELONA

CATALUNYA GRÁFICA

1'

Llibrers ubiranaPORTAFERRISSA, 14

APARTAT, 203

TELÉFON 1579 A

ti

LLIBRES

Religiosos, Cientí-

fics, Literaris i d'Art de totes

classes i procedències - Secció de bi- 88

bliografia a disposició dels clients de la casa.

Gran assortit en objectes d'Art Reli-

giós - Per a regals: plomes

font de les millors

marques -

BARCELONAI,a \ ♦ ♦ \•\ 1 1, \ 1, '. \ ,., t , ,/ / ,;:;:;%i

Gran fábrica de Dolços i Bombons

Especialitat en Marrons glacés Caramels àcids AmetllesConfits Fruites, etc.

FABRICA i DESPATX: SUCURSAL:

Orteu, 5, 7, 9 i 11 (Sant Gervasi)

Consell de Cent, 362 i 364

TELÈFON 624 G TELÈFON 1097 S. P.

BARCELONA

MAGATZEMS

SANTA EULALIA

CINTURONS,

GENERES DE PUNT, etc.

VARIAT ASSORTIT

IIIIIIII

ENulnm

(ORBATES

CATALUNYA GRÁFICA

^O^O^OOO^OO O_OOOOOOD^^OOl7^OOOOD^O^^OOOO^OODOOO^000l7^l7^O^Ol7O(] OO^^000OOO^^OOOOI]^OO 0

gal neari La Poda de Montserrat Ó1

0 _er^n.°w,^-w.,,w...,;v,y,._V.;v. _,_ ........... .......wlu,—.^„,,....,•.I_.,,,va,..,.,,.w.-,.®0ooÓ

Obertura el 15 de juny0

°q AIGÜESTERMALS, RADIOACTIVES, SULFURADO - SÓDICO-AZOADESo0 o

0

ó Vaporaris (de fama mundial) per a combatre la disposició als CATARROS, ó

HBRONQUITIS, OFEC, i afeccions post-grip. ó

ó Viatge: Línia Nord, Estació Olvan a Autornòbils als trens 8'o4, 13`27 i 1 7 ` 47 °qó de Barcelona. óo

ó Informes: Diagonal Martorell460 o Balneari – – d Telèfon 507, grup MartoreIB

óOq0 ^OOOO^O!]DO!]O^OO!]OO^O^O[7@1C7^(] OOl]ODOO^(JO^^CI!^O!] ^(e1l]OOOOOOOI]O@]OOI^;^[7Jf^I^pLJO®O^ClL7!]C1^O(]^^e

PARC

Magnífic centre d'esbarjo i atraccions . Concertper la BANDA de VERGARA

Funcionament dels URALS, muntanyes russes,lemes emocionants d'Europa. «Water chutten,únic a Espanya, FERROCARRIL MINIA-TURA, COVES, HIDRO-CICLES, transparenti altres novetats. Gran Casino. Immillorable ser-vei de restaurant per cobert de 7,50 pessetes,i a la carta, Especial sala per a banquets.

Entrada de Passeig, 0 ,10 cèntims

69 Op 6q * * * * *na o^ va oa oA do o^ on

Agència de Cobrances

i Repartiments

UIOR! [m^M¥

CARRER D'AVELLÁ, 3, 1.Cr, 1. `

TELÈFON 2258 A

Servei especial en 1'impressió irepartiment d'ESQUELES MOR-TUÒRIES . Extens assortit enRECORDATORIS; impressió es-merada • COBRANCES i REPAR-TIMENTS de tota mena, fets ambgran cura i rapidesa • SERVEIRÁPID - GARANTIA ABSOLUTA

TURÓ PARK

Obert tarda 1 nit

VP4 0^4 d p Q óaa^ ' ' 1 pQ^b-0A D-0A OCl ^^ C%xl bOA £' {i^

1, _Boquaria, 1

BARGELOpi*

Encisadors jardins. Preciós roserar amb milionsde flors. Importants i novlssimes atraccions.Cada nit concerts per la BANDA DE CAÇA-DORS DE BARCELONA. Esmerat servei deRestaurant als elegants salons del Casino. A lacarta i per coberts a 7`50 pessetes. Serveis d'auto -

òmnibus des de la Plaça de Catalunya al

TURÓ PARK

Entrada de Passeig, 0`50 cèntims

MAGATZEM DE DROGUESDE

Morera i Santamans 1COLONIALS • PERFUMERIA • PRODUCTES QUIMICS

PINTURES i CARBUR DE CALCIJ1/

Telèfon 1901 A. Hospital, 40, 42 i 44

QS^S^ BARCELONA

N A C M►NISON FONp£F

EN 1715J&^

quj -.

tá

P.

=. PI PPERM IryNT GETLE MEILLEUR DES RAFRAICNISSEMEHTS

tx rr, irn/n s/ ð)

} ;^ AN 1SETTECACAO CHOUAO -I CÚRAçAO

CHERRY BRANDY