Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny,...

22
Grau d’Educació Primària Curs 2011-2012 MÒDUL: Ensenyament i aprenentatge de l’educació física MATÈRIA: Ensenyament i Aprenentatge de l’Educació Física II CODI: 100821 CURS: Tercer CRÈDITS ECTS: 5 crèdits SEMESTRE: 1r TIPUS DE MATÈRIA: Obligatòria IDIOMA: Català PROFESSOR RESPONSABLE: Pere Blanco i Felip [email protected] EQUIP DOCENT: Juanjo Gómez [email protected] Vicenç Hernández [email protected] Pere Blanco i Felip COMPETÈNCIES Conèixer el currículum escolar de l’educació física. Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents dels estudiants. Dominar les TIC. Expressar-se correctament de manera oral i escrita. OBJECTIUS 1. Comprendre els principis bàsics i les lleis fonamentals de les ciències experimentals (física, química, biologia i geologia). 2. Conèixer el currículum escolar d’aquestes ciències. 3. Plantejar i resoldre problemes associats amb les ciències a la vida quotidiana. 4. Valorar les ciències com un fet cultural. 100821 _ 1

Transcript of Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny,...

Page 1: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

Grau d’Educació Primària

Curs 2011-2012

MÒDUL: Ensenyament i aprenentatge de l’educació física

MATÈRIA: Ensenyament i Aprenentatge de l’Educació Física II

CODI: 100821

CURS: Tercer CRÈDITS ECTS: 5 crèdits

SEMESTRE: 1r TIPUS DE MATÈRIA: Obligatòria

IDIOMA: Català

PROFESSOR RESPONSABLE:

Pere Blanco i Felip [email protected]

EQUIP DOCENT:

Juanjo Gómez [email protected]

Vicenç Hernández [email protected]

Pere Blanco i Felip

COMPETÈNCIES

— Conèixer el currículum escolar de l’educació física.

— Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents dels estudiants.

— Dominar les TIC.

— Expressar-se correctament de manera oral i escrita.

OBJECTIUS

1. Comprendre els principis bàsics i les lleis fonamentals de les ciències experimentals (física, química, biologia i geologia).

2. Conèixer el currículum escolar d’aquestes ciències.

3. Plantejar i resoldre problemes associats amb les ciències a la vida quotidiana.

4. Valorar les ciències com un fet cultural.

100821 _ 1

Page 2: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

5. Reconèixer la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic, així com les conductes ciutadanes pertinents, per a procurar un futur sostenible.

6. Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure l’adquisició de competències bàsiques en l’estudiantat.

7. Dominar les TIC.

8. Expressar-se correctament de manera oral i escrita.

OBJECTIUS

Àmbit curriculum

1. Assimilar una visió general de l’educació física, de les principals tendències didàctiques actuals.

2. Identificar els fonaments de l’educació física i la seva didàctica.

3. Tenir coneixement de la cohesió educativa que s’estableix en l’educació física gràcies a la seva didàctica.

4. Analitzar els factors que intervenen en la didàctica de l’educació física, des de plantejaments curriculars formals i no formals per a l’etapa de primària.

5. Fer ús de recursos teòrics i pràctics que facilitin actituds positives i valorin l’activitat física com a complement essencial per a la formació integral de les persones.

6. Confeccionar unitats didàctiques i aprofundir en la metodologia que afavoreixi la diversitat pedagògica dels discents.

7. Participar d’un ambient estratègic i fer ús de tècniques i procediments que facilitin l’adquisició i la gestió de l’aprenentatge.

8. Contribuir a la reflexió participant d’activitats de recerca cooperatives i innovadores.

9. Proporcionar mitjançant sessions pràctiques, l’ocasió d’experimentar i reconduir situacions pràctiques mitjançant la planificació, organització, aplicació, avaluació i reflexió d’una sessió d’educació física en un context escolar.

Àmbit de primers auxilis, atenció a la diversitat, jocs i expressió corporal

1. Conèixer les diferents pautes d’higiene, hàbits saludables, prevenció i primers auxilis en l’àmbit escolar.

2. Realitzar protocols d’atenció immediata davant de possibles incidents o situacions de risc.

3. Treballar la sensibilització davant de grups de població específics que requereixen d’adaptacions curriculars per poder realitzar les classes d’educació física.

4. Conèixer possibles alteracions del nen/a en relació a la activitat, comportament i alimentació que poden afectar a la programació d’educació física.

5. Realitzar adaptacions en les classes d’educació física en funció de les característiques particulars dels alumnes que puguin afectar al desenvolupament habitual de la classe.

6. Analitzar el joc a partir de la seva lògica interna.

7. Analitzar el desenvolupament del joc per a detectar mancances educatives o formatives.

8. Saber modificar l’estructura del joc per assolir els objectius educatius marcats.

9. Entendre el propi cos i el de l’infant com a mitjà d’expressió, comunicació i creixement personal.

100821 _ 2

Page 3: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

10. Conèixer el procés de desenvolupament de les capacitats perceptives i habilitats motrius de l’infant de 6 a 12 anys.

11. Adquirir recursos per tal de fer propostes creatives d’intervenció a l’escola.

CONTINGUTS

Àmbit curriculum

— Noves expectatives, nova societat

— Protagonistes confosos

— Paradigma educatiu

— La didàctica de l’educació física La didàctica, un ambient La didàctica, un projecte La didàctica, un ensenyament i un aprenentatge La didàctica, una investigació

— Els docents d’educació física

— Els continguts de l’educació física

— Concepte de currículum Nivells curriculars Organització del currículum Projecte educatiu o Caràcter Propi

— Disseny Curricular. Elements del currículum Contextualització del currículum Gestió dels elements curriculars

— El projecte Curricular de l’Educació Física Desenvolupament curricular Les competències i els objectius Els continguts educatius Organització i seqüenciació dels continguts Activitats d’ensenyament–aprenentatge Estratègies docents L’avaluació

— Desenvolupament de la unitat de programació Consideracions prèvies Introducció Continguts Objectius didàctics i competències Activitats d’ensenyament i d’aprenentatge Estratègies docents Avaluació i acreditació dels aprenentatges

Àmbit de primers auxilis

— Primers auxilis a l’escola.

— Principis de prevenció d’accidents més comuns.

100821 _ 3

Page 4: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

Àmbit d’atenció a la diversitat

— Alteracions de la salut amb incidència al desenvolupament de les classes d’educació física

— Processos d’intervenció i adaptació educativa

Àmbit del joc

— El Joc; la seva lògica interna

Àmbit d’expressió corporal

EL LLENGUATGE CORPORAL NO INTENCIONAL

— Tractament actual de l’expressió corporal en el currículum escolar

— Principals àrees de la comunicació no verbal Cinèsica Proxèmia Conducta tàctil Paralingüística

— Generalitats del procés de comunicació Elements dels sistema de comunicació

EL RITME I LA DANSA COM A MANIFESTACIÓ EXPRESSIVO-EDUCATIVA

— La dansa en l’escolar. Reflexions prèvies

— La dansa en l’educació primària a partir del moviments fonamentals. Anàlisis dels elements que la component

— La dansa en l’escola al voltant dels diferents estils i la seva metodologia Dansa lliure El procés d’elaboració coreogràfic Els balls de saló Danses tradicionals i populars

LA DRAMATITZACIÓ COM A MANIFESTACIÓ EXPRESSIVO-EDUCATIVA

— El sistema evolutiu del teatre en els diferents etapes educatives Joc simbòlic Joc dramàtic Dramàtica creativa

— Els rols tècnics teatrals en Primària

— Desenvolupament de les tècniques bàsiques

METODOLOGIA

A partir dels aprenentatges teòrics (40% de la quota horària dels crèdits) es combinaran treballs pràctics (60 % de la quota horària dels crèdits) per aprofundir en els aspectes didàctics i curriculars que el mestre que imparteix docència en l’àrea d’educació física, ha de tenir presents:

— Presentació i orientació del marc teòric per part dels professors.

— Elaboració, exposició posada en pràctica per part de l’alumnat d’una programació, atenent els diferents apartats prescriptius desenvolupats en el temari.

— Debats en els quals s’intentarà aprofitar l’experiència i els coneixements que s’aniran assolint per treure conclusions de com les idees treballades poden ajudar a millorar la nostra pràctica pedagògica i didàctica.

100821 _ 4

Page 5: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

— Estudi i discussió a partir de les reflexions i expectatives presentades en les dinàmiques d’aula.

— Portafoli recull de les activitats i dinàmiques realitzades.

— Comentari, clarificació del resultat de treball dels grups i/o individuals en sessions plenàries.

— Intercanvi d’experiències.

AVALUACIÓ

Per ser considerat APTE en es tindrà en compte de forma global:

L’assistència i participació regular a les hores teòriques de l’àrea.

L’assistència i participació a les sessions pràctiques.

Realització de treballs individuals i de grup i el disseny d’una unitat didàctica de primària de l’àrea d’educació física.

Prova escrita.

Criteris d’avaluació

L’assistència i la participació computarà un 20 % de la nota final. La prova escrita que acollirà les dues parts de l’assignatura, un 30 % i, els treballs realitzats a patir de la carpeta d’aprenentatge i/o portafoli el 50 %

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Àmbit curriculum

Utilització bàsica en l’assignatura:

Blanco, P.: (2007). Un marc vivencial per al dsenvolupament de les competències. Lleida: Universitat de Lleida.

D’altra bibliografia complementaria:

Blanco, P.: (1994-a) Projecte curricular de l’Àrea d’Educació Física. Material per al professorat. Barcelona: Servei de Difusió i Edicions de la Generalitat de Catalunya.

Blanco, P.: (1994-b) Projecte curricular de l’Àrea d’Educació Física. Material per a l’alumne. Barcelona: Servei de Difusió i Edicions de la Generalitat de Catalunya.

Blanco, P. i Suau, J.: (1999) Propòsits d’evolució. Una estratègia en el camp de l’educació física. Barcelona: La Galera S.A.

Blanco, P. et al.: (2005) Acció estratègica per aconseguir competències. Barcelona: Barcanova.

Blanco, P.: (2007) la formación permanente una competencia pràctica de futuro. Revista Investigación en la Escuela. 62/2007, p. 87-97.

Blanco, P. (2009): Adquirir competencias desde las habilidades competenciales. Revista Aula de Encuentro, 12/2009, p. 155-174.

Blanco, P. i Franquet, B.: (2010): La mediación del caballo y su relación con la adquisición de competencias. Revista Apunts. Revista de Educación Física y Deportes, 101, p. 5-14.

Blanco, P. et al.: (2011): La competición deportiva como estrategia metodológica en edad escolar. El caso de Aragón. Revista Española de Educación Física y Deportes, 393, p. 12-26.

100821 _ 5

Page 6: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

Blanco, P. et al.: (2011): Conductas de salud en escolares de la provincia de Alicante. Revista Nutrición Hospitalaria, 26.1, p. 71-72.

Blanco, P. (2011): Paradigma Pedagógico Ignaciano e Investigación- Acción. Una propuesta ecléctica para el desarrollo de habilidades competenciales. Revista Aula de Encuentro, 14/201.

Bonals, J.: (1996) El treball en equip del professorat. Barcelona: Graó.

Brown, G.: (1992) Qué tal si jugamos... otra vez. Nuevas experiencias de los juegos cooperativos en la educación popular. Buenos Aires: Humanitas.

Carretero, M.: (1993) Constructivismo i educació. Madrid: Edelvives.

Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 29 de juny de 2007, núm. 4915.

Coll, C. & Solé, I.: (1990). La interacció professor/alumne en el procés d’ensenyament i aprenentatge. En C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desenvolupament psicològic i educació, II. Psicologia de l’educació. Madrid: Aliança Editorial.

Del Carmen et Zabala, M.: (1991) Guia para l’elaboració, seguiment i valoració dels Projectes curriculars de centre.Madrid: CIDE.

Delors, J. et al.: (1996) L’educació tanca un tresor (Informe a la UNESCO sobre l’educació en el segle XXI). Madrid: Santillana.

Departament d’Ensenyament.: (1989) Disseny Curricular. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Departament d’Ensenyament: (2007) Desplegament Curricular. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Diaz Lucea, M.: (1993) De las habilidades básicas a las habilidades específicas. Iniciación a los deportes de equipo y los saltos en atletismo. Barcelona: INDE Publicaciones.

Diaz, J.: (1993) El desarrollo motor y su implicación didáctica. En VV.AA. Fundamentos de Educación Física para Enseñanza Primaria. Vol. I. Barcelona: INDE.

España. Ley orgánica 01/1990, de 03 de octubre, de ordenación del sistema educativo. Boletín Oficial del Estado, 04 de octubre de 1990, núm. 238.

España. Ley orgánica 10/2002, de 23 de diciembre, de calidad de la educación. Boletín Oficial del Estado, 24 de diciembre de 2002, núm. 307.

España. Ley orgánica 2/2006, de 03 de mayo, de educación. Boletín Oficial del Estado, 04 de mayo de 2006, núm. 106.

Federación Internacional de Educación Física.: (2000) Manifest mundial de L’Educació Física FIEP-2000.

Garcia Ferrando.: (1990) Aspectos sociales del deporte. Madrid: Alianza Editorial.

Garcia, A; Pomares, C; Serrano, M.: (1992) La educación física en primaria. Madrid: Alambra Longman.

Gardner, H.: (1998) Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós.

Goleman, D.: (1996) La inteligencia emocional. Buenos Aires: Vergara.

Institut de Formació del Professorat: (2005) Jornades sobre didàctica de l’expressió musical, didàctica de l’expressió plàstica i didàctica de l’expressió corporal. Madrid: Ministeri d’Educació i Ciència. Inèdit.

Jové, M. C.: (2005) Model d’intervenció psicomotriu vivenciada per a la prevenció del risc social en educació infantil. Tesi doctoral dirigida pel dr. Carlos Alsinet. Universitat de Lleida. Inèdita.

Kirk, D.: (1990): Educación Física y curriculum. Valencia: Ed. Universitat de Valencia.

Llorente, E, B.: (2002) La coeducación en el deporte en edad escolar. En actas sobre las Jornadas de deporte escolar en Bilbao.

100821 _ 6

Page 7: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

Manno, R.: (1995) Fundamentos del entrenamiento deportivo. Barcelona: Paidotribo.

Meinel, K. et Schnabel, G.: (1987) Teoría del movimiento. Síntesis de una teoría de la motricidad deportiva bajo el aspecto pedagógico., Buenos Aires: Stadium.

Monereo, C.: (1994) Estrategias de enseñar y aprendizaje. Formación del profesorado y aplicación en la escuela. Barcelona: Graó.

Mosston, M.: (1978) La enseñanza de la educación física. Buenos Aires: Paidós.

Olson, M.W.: (1996) La investigació-acció entra a l’aula. Argentina: AIQUE.

Omeñaca, R. et Ruiz, J.V.: (1999) Jocs cooperatius i Educació Física. Barcelona: Paidotribo.

Orlick, D.: (1990) Lliures per a cooperar, lliures per a crear. Barcelona: Paidotribo.

Pavlov, I.P.: (1968) Fisiología y psicología. Madrid: Alianza Editorial.

Peiró, C.: (1992) Educación Física y Salud: modelo de igualdad. En Ponencia L’Ensenyament de l’Educació Física, IV Jornadas Internacionals de Coeducació. Valencia: Universitat de Valencia, 467-477.

Pozo, J. et Postigo, Y.: (1994) Las estrategias de aprendizaje como contenidos del currículum. En Monereo C. et al.: Estrategias de aprendizaje: procesos, contenidos e interacción. Barcelona: Doménech.

Riera, J.: (1989). Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: INDE.

Roman, M. et Deu I.: (1991) Aprenentatge i currículum: dissenys curriculars aplicats. Madrid: Paidós.

Ruiz, L. M.: (1987) Desarrollo motor y actividad física. Madrid: Gymnos.

Ruiz, L. M.: (1994). Deporte y aprendizaje. Procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor Distribuciones.

Vazquez, B.: (1990) La coeducación en Educación Física. Algunas reflexiones. En Cursos Emakunde. Primer postgrado de coeducación. Hacia una escuela coeducadora. Álava: UPV, 291-297.

Velazquez, C.: (2004) Las actividades físicas cooperativas. Una propuesta para la formación en valores a través de la educación física en las escuelas de educación bàsica. México D.F: Secretaria de Educación Pública.

Àmbit de primers auxilis, atenció a la diversitat, jocs i expressió corporal

Alonso, J. (1984): “Expresión i creatividad corporal”. Grupp Dissabte. Valencia.

Bantula, J (1998) Juegos motrices cooperativos. Barcelona: Paidotribo.

Bayer, C (1986) Enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano europea.

Blouin Le Baron, J. (1985). “La Expresión Corporal”. Revista de Educación Física. N° 2. p. 9-13

Boisclain (2006) En nombre de la libertad ¡dejadme jugar! Barcelona: INDE.

Camerino, O; Castañar, M (1997) 1001 Ejercicios y juegos de recreación. Barcelona: Paidotribo

Canales Lacruz, I. y López Villar, C. (2002). “Creatividad y singularidad, ejes vertebradotes de la Expresión Corporal”. Revista de Educación Física. N° 86. p. 23-26.

Casado, J; Díaz, M; Lausín, C (1998) Fichas 2. Madrid: Pila Teleña

Cervera, J. (1981): “Cómo practicar la dramatización. Cincel. Madrid.

Delgado Noguera, M.A. (1991). Estilos de aprendizaje. I.C.E. Universidad de Granada. Granada

Garcia, A; Gutierrez, F; Marques,J; Roman,R; Ruiz,F; Samper,M (2000). Los juegos en la educación física de los 6 -12 años. Barcelona: INDE

Garcia, A; Gutierrez, F; Marques, J; Roman, R; Ruiz, F; Samper,M (2002) Los juegos en la educación física de los 12 - 14 años. Barcelona: INDE.

100821 _ 7

Page 8: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

Garcia, M. A. (1989) El juego pre-deportivo en la educación física y el deporte. Madrid: Pila Teleña.

Garijo, J; Serrano Mª D; Cruz, M (2000) Juegos alternativos para primària. Barcelona: INDE

Guitart, R (2000) 101 juegos no competitivos. Barcelona: Graó. 11 Edició

Guitart, R (1998) Jugar i divertir-se tothom. Barcelona: Graó.

Guitart, R (2005) Jugar y divertirse sin excluir. Barcelona: Graó. 3 Edició

Gómez, R; García C et al. (1999) Juegos populares. Madrid: Pila Teleña.

Gutiérrez, M (1991) La educación psicomotriz y el juego. Sevilla: Wanceulen

González, C (1987) Juegos y la educación Física. Madrid: Alambra

Jardi, C; Rius, J (2004) 1000 Ejercicios y juegos con material alternativo. 7 edición. Barcelona: Editorial Paidotribo.

Hernández, M (1997) Juegos y deportes alternativos. Madrid: Ministerio de Educación y cultura

Jimeno, L. A. (2003). “Una experiencia narrativa en Expresión Corporal”. Revista de Educación Física. N° 89. p. 27-30

Lamour, H. (1987).”La pedagogía del ritmo”. Revista de Educación. N° 16. p. 26-27.

Levieux, J. P. y Francette (1991). “Expresión Corporal. Las marchas. Revista de Educación Física. N° 38, p. 10-14

Levieux, J.P. y Francette (1991). “La danza en el medio escolar”. Revista de Educación Física. N° 38. p. 15-19

Lleixà, T (1995) Juegos sensoriales y de conocimiento corporal. Barcelona: Paidotribo.

Madden Dorothy. G. (1990) “Algunas bases sobre la composición coreográfica”. Revista de Educación Física. N° 34. p. 19-21

Mendez,A; Mendez C (2000) Los juegos en el currículum de la educación Física. Barcelona: Paidotribo

Montilla, Mª José. (1991). “Una aproximación pedagógica al ritmo” Revista de Educación Física. N° 42 p. 6-9

Omeñaca,R; Ruiz, J (2005) Juegos cooperativos y educación física. 3 edición. Barcelona: Paidotribo.

Omeñaca,R; Puyuelo,E; Vicente, J (2001) Explorar, jugar, cooperar. Barcelona: Paidotribo

Orlick, T (1997) Libres para cooperar, libres para crear. 3 edición, Barcelona: Paidotribo.

Orlick (1997) Juegos y deportes cooperativos. Espanya: Editorial Popular- Orlick (1997) Juegos y deportes cooperativos. Espanya: Editorial Popular.

Ortega, R (1992) El juego infantil y la construcción social del conocimiento. Sevilla: Alfar.

Orti,J; La animación deportiva i el juego y los deportes alterantivos. Barcelona: INDE

Ortiz Camacho, Mª del Mar. (2002): “Expresión corporal. Una propuesta didáctica para el profesorado de Educación física”. Editado por grupo editorial Universitario. Granada.

Piaget,J; Inhelder,B (2002) Psicología del niño. Madrid: Morata

Pineda,J;Pareja,J; Lanzas M (1997) La salud coporal y los juegos. Sevilla: Wanceulen.

Pineda,J;Pareja,J; Lanzas M (1997) El cuerpo: expresión i comunicación. Sevilla: Wanceulen.

Piñango,C; martin S (1996) Construcción de juguetes con material de desecho. Madrid: Comunidad de Madrid.

Posada, F (2000) Ideas prácticas para la enseñanza de la educación física. Zaragoza: Agonos.

Puigmire,Mc (1996) El juego espontáneo. Madrid: Nancea

Pulet, R (1995) Juegos de animación en educación infantil y primaria. Madrid: Aljibe.

Quintana Yañez, A. (1996). Unidades Didácticas para la Educación Secundaria Obligatoria. M.E.C. Madrid.

100821 _ 8

Page 9: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

100821 _ 9

Rios, M (2003) Manual de la educación física adaptada al alumnos con discapacidad. Barcelona: Editorial Paidotribo

Sebastián, E et altris (1996) Unideades didàcticas para secundaria IV. Jugar, jugar,jugar. Barcelona: Inde.

Serrabona, M; Andueza,J; Sancho, R. (2000) 1001 ejercicios y juegos de calentamiento. Barcelona: Paidotribo.

Stokoe, P. y Schachter, A. (1984). La Expresión Corporal. Paidós. Buenos Aires.

Schinca, M. (1988). Expresión Corporal. Escuela Española. Madrid

Stump, U (1995) Adquirir una buena condición física jugando. Barcelona: Paidotribo.

V.V.A.A: (2008): Manual Cruz Roja de Primeros Auxilios. Madrid. Ed. Aguilar.

Winnick (2007) Adapted Physical Education and Sport Human Kinetics Book. Illinois

Page 10: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

CRONOGRAMA: ACTIVITATS D’APRENENTATGE

ÀMBIT CURRICULUM

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Un futur com a educador (presentació personal)

Presentació de l’assignatura, part currículum.

1, 2, 3 PPT Presentació Implicar-se en la presentació

Realitzar una graella d’habilitats competencials.

P

GM

1h

Situar la metodologia de treball amb el Paradigma estratègic

Creació de grups de treball (Tot el grup ha de formar part del mateix grup petit) Distribució de les tasques i sorteig d’exposició

1, 2, 3 Presentar el Paradigma Estratègic. PPT Paradigma Estratègic.

Dinamitzar els grups

Activitat -00- Article: Paradigma Estratégico para el Desarrollo de Habilidades Competenciales

Creació dels grups i repartiment de tasques

Haver-se llegit l’article abans de venir a classe. Recordar-ho en el Sakai

14 grups de 5 persones

NP

Individual

2 h

Lectura de l’article i confecció de la fitxa -00- Anàlisi del text.

4, 5 Penjar bloc activitats al Sakai

Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat.

Setmana 1

NP

Grup

3 h

Distribuir les tasques del grup d’acord als documents lliurats: Context, experiència, reflexió, acció i avaluació i recerca bibliogràfica

4, 5, 8 Lliurar documents: Context, experiència, reflexió, acció i avaluació, en el Sakai

Realitzar en grup l’activitat -00- i -0-

Analitzar els documents presentats per a les tasques del grup.

Els alumnes ho han de baixar del Sakai

100821 _ 10

Page 11: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Pluja d’Idees amb l’article del Paradigma Estratègic.

Situar la metodologia de treball amb el Paradigma estratègic

Fer una pluja d’idees dels elements que formen part d’un currículum i analitzar el grau d’importància. Presentar el Triangle gestió de l’aprenentatge.

1, 2, 3 Discussió a l’aula

Presentar el Paradigma Estratègic. PPT Paradigma Estratègic.

PPT comparatius Triangles gestió de l’aprenentatge.

Implicar-se en la discussió.

Implicar-se en la pluja d’idees.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Presentació de la situació actual de l’educació en la societat.

Anàlisi del manifest Mundial de l’Educació Física 2000.

1, 2, 3 PPT Situació actual. Portar llegit el manifest del Llibre de treball.

Haver-se llegit el manifest abans de venir a classe. Recordar-ho en el Sakai

14 grups de 5 persones

NP

Individual

3 h

Confecció de les fitxes -0- I-II- Pluja d’Idees a partir de l’article: Paradigma Estratégico para el Desarrollo de Habilidades Competenciales, mapa conceptual i Manifest de l’educació Física 2000. Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

4, 5 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitat –0-I-II- Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Setmana 2

NP

Grup

2 h

Recerca bibliogràfica i aportació d’idees al grup sobre la tasca pròpia.

4, 5, 8 Posar en comú les experiències i la recerca bibliogràfica recollida fins al moment amb el grup propi.

Els alumnes han de fer recerca bibliogràfica i aportar les vivències al grup propi.

100821 _ 11

Page 12: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Anàlisi de la situació. Redissenyar l’escola

Continuar amb la presentació de la situació actual de l’educació en la societat.

1, 2, 3 Dinàmica grupal

PPT Situació actual.

Implicar-se en la dinàmica.

Participar de la presentació.

Recollir idees per a la resolució individual de l’activitat –III-.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Treballar amb cada grup d’homòlegs: Context, experiència, reflexió, acció i avaluació.

Presentar al grup d’homòlegs del Context: l’espina de Peix.

Experiència: les sis preguntes i les fitxes bibliogràfiques

4, 5, 8 Resoldre dubtes i aportar idees.

Presentar l’espina de peix, les sis preguntes i les fitxes bibliogràfiques.

Portar la recerca bibliogràfica, les idees pensades i els dubtes discutits prèviament en el grup.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

NP

Individual

3 h

Confecció de les fitxes –III- i -IV- Redissenyar l’escola i Noves expectatives, nova societat.... Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

4, 5 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitat –III- i –IV- Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Recull 1a part Portafoli

Setmana 3

NP

Grup

2 h

Recerca bibliogràfica i aportació d’idees al grup sobre la tasca pròpia.

4, 5, 8 Posar en comú les experiències i la recerca bibliogràfica recollida fins al moment amb el grup propi.

Els alumnes han de fer recerca bibliogràfica i aportar les vivències al grup propi.

100821 _ 12

Page 13: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Continguts de l’Educació Física i Currículum: factors i elements

Competències, habilitats competencials i competències pròpies de l’àrea

3, 4 PPT Didàctica de l’Educació Física: continguts i currículum.

PPT Aprenentatge per competències.

Implicar-se en la presentació.

Participar de la presentació.

Recollir idees per a la resolució individual de l’activitat –V -VI- i –VII- Significació dels continguts, tècnica de sis preguntes i recerques bibliogràfiques.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Treballar amb cada grup d’homòlegs: Context, experiència, reflexió, acció i avaluació.

Presentar al grup d’homòlegs del Reflexió: DAFO.

Acció: Unitat didàctica

5, 7, 8 Resoldre dubtes i aportar idees.

Presentar el DAFO i la Unitat de programació d’EF

Portar la recerca bibliogràfica, les idees pensades i els dubtes discutits prèviament en el grup.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

NP

Individual

4 h

Confecció de les fitxes –V-VI- VII-Significació de continguts les sis preguntes i recerques bibliogràfiques. Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

4, 5 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitat –V–VI- VII- Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Setmana 4

NP

Grup

1 h

Recerca bibliogràfica i aportació d’idees al grup sobre la tasca pròpia.

4, 5, 8 Posar en comú les experiències i la recerca bibliogràfica recollida fins al moment amb el grup propi.

Els alumnes han de fer recerca bibliogràfica i aportar les vivències al grup propi.

100821 _ 13

Page 14: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Característiques i Estructura didàctica de la programació: Activitats d’ensenyament-aprenentatge.

2, 3, 4 PPT Característiques de la Unitat de programació i Estructura de la programació.

Implicar-se en la presentació.

Participar de la presentació.

Recollir idees per a la resolució individual de les activitats –VIII- IX- X-XI- Projecte curricular, competències bàsiques, DAFO i Espina de peix

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Treballar amb el grup propi: la concreció definitiva del treball.

Treballar amb el grup d’homòlegs del Plantilla de descripció d’activitats

4, 5, 9 Resoldre dubtes i aportar idees.

Presentar plantilla Unitat de Programació activitats

Portar les idees d’activitats pensades i els dubtes discutits prèviament en el grup propi.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

NP

Individual

4 h

Confecció de les fitxes – VIII- IX- X-XI-Projecte curricular, competències bàsiques, DAFO i Espina de peix. Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

5, 7 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitats –VIII-IX- X-XI-Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Setmana 5

NP

Grup

1 h

Confecció del treball amb el grup propi. Preparar la unitat de programació.

8 Seleccionar part de la unitat de programació que es portarà a terme.

Els alumnes han de vincular les seves experiències amb la pràctica.

100821 _ 14

Page 15: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Característiques i Estructura didàctica de la programació: Activitats d’avaluació.

3, 4 PPT Característiques de la Unitat de programació i Estructura de la programació.

Implicar-se en la presentació.

Participar de la presentació.

Recollir idees per a la resolució individual de les activitats -XII-XIII-XIV- XV- Quadre de relacions: Relacionar les competències amb els objectius, relacionar els criteris d’avaluació i habilitats competencials amb els continguts, recull actitudinal, prioritzar i innovar.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Presentació pràctica de 20 ‘ d’una Unitat de programació. Pels grups 1, 2, 3, 4,5,6

6, 9 Resoldre dubtes i aportar idees.

Revisar unitat de programació

Portar les idees d’avaluació pensades i els dubtes discutits prèviament en el grup propi.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

Prova pràctica

NP

Individual

4 h

Confecció de les fitxes -XII-XIII-XIV- XV- Quadre de relacions: Relacionar les competències amb els objectius, relacionar els criteris d’avaluació i habilitats competencials amb els continguts, recull actitudinal, prioritzar i innovar. Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

5, 7 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitat - XII-XIII-XIV- XV- Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Recull 2a part Portafoli

Setmana 6

NP

Grup

1 h

Confecció del treball amb el grup propi. Preparar la unitat de programació.

8 Seleccionar part de la unitat de programació que es portarà a terme.

Els alumnes han de vincular les seves experiències amb la pràctica.

100821 _ 15

Page 16: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Característiques i Estructura didàctica de la programació: Estratègies d’ensenyament aprenentatge

3, 4, 5 PPT Característiques de la Unitat de programació i Estructura de la programació.

PPT Estructura de la unitat de programació.

Implicar-se en la presentació.

Participar de la presentació.

Recollir idees per a la resolució individual de les activitats -XII-XIII-XIV-XV- Quadre de relacions: Relacionar les competències amb els objectius, relacionar els criteris d’avaluació i habilitats competencials amb els continguts, recull actitudinal, prioritzar i innovar.

Recollir les idees que van sorgint a l’aula.

P

GM

1 h

Presentació pràctica de 20 ‘ d’una Unitat de programació. Pels grups 7,8,9,10,11,12

6, 9 Resoldre dubtes i aportar idees.

Revisar unitat de programació

Portar les idees metodològiques pensades i els dubtes discutits prèviament en el grup.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

Prova pràctica

NP

Individual

4 h

Confecció de les fitxes -XII-XIII-XIV- XV- Quadre de relacions: Relacionar les competències amb els objectius, relacionar els criteris d’avaluació i habilitats competencials amb els continguts, recull actitudinal, prioritzar i innovar. Fer els comentaris amb ampliació de suport bibliogràfic

5, 7 Penjar bloc activitats al Sakai

Activitat - XII-XIII-XIV- XV-Confecció de la tasca i penjar-ho al Sakai abans de la data límit del bloc en conjunt

Realitzar l’activitat en funció del temps destinat. S’ha d’ampliar amb bibliografia

Setmana 7

NP

Grup

1 h

Confecció del treball amb el grup propi. Preparar la unitat de programació.

8 Seleccionar part de la unitat de programació que es portarà a terme.

Els alumnes han de vincular les seves experiències amb la pràctica.

100821 _ 16

Page 17: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

SETMANA MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES

PROFESSORAT TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P

GG

2 h

Avaluació teòrica Presentació de l’examen teòric

Realització d e l’examen

Treballar els apunts i el llibre recomanat i treballat en la programació.

Prova teòrica

P

GM

1 h

Presentació pràctica de 20 ‘ d’una Unitat de programació. Pels grups 13,14

6, 9 Resoldre dubtes i aportar idees.

Revisar unitat de programació

Portar dubtes discutits prèviament en el grup del treball definitiu.

Portar un guió confeccionat prèviament en el treball de grup.

Proves pràctiques

NP

Individual

4 h

Estudi i finalització del treball de grup amb perfil individual

Preparació de l’examen.

Concreció i perfil personal del treball en grup

Repassar les activitats individuals portades a terme durant el procés de l’assignatura.

Recull 3a part Portafoli

Setmana 8

NP

Grup

1 h

Presentar treball de grup Revisar el treball Penjar individualment el treball de grup al Sakai abans de la data determinada.

Els alumnes han de vincular els propis aprenentatges en el treball de grup.

Recull de treball i darrera part del portafoli

100821 _ 17

Page 18: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

ÀMBITS PRIMERS AUXILIS, EXPRESSIÓ CORPORAL

BLOCS DE TREBALL

MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

PRIMERS AUXILIS

Sessió 1 GRUP GRAN

Presencial Classe magistral

Facilitar informació respecte als Primers auxilis a l’escola

Seleccionar, organitzar, preparar i presentar el treball de la matèria

Sessió 2 GG

P Classe magistral

Adquirir un conjunt de coneixements específics de tractament i prevenció

Seleccionar, organitzar, preparar i presentar el treball de la matèria.

Presentar exemples i aplicacions pràctiques dels continguts

Repassar els coneixements, tenir una actitud participant i reflexiva, tot intervenint durant les classes intercanviant idees.

Sessió 3 GG

P Classe magistral

Reflexionar sobre els protocols d’actuació específics de primers auxilis a l’escola.

Seleccionar, organitzar, preparar i presentar el treball de la matèria.

Participar durant les sessions, adoptant una actitud reflexiva i crítica.

Presentar casos específics a l’escola.

Sessió 1 GRUP MITJÀ

P Classe magistral

Pràctiques aplicades

Ensenyar i practicar els protocols de S.V.B.

Ensenyar i justificar els protocols que hauran de practicar els alumnes en petits grups.

Participació en les sessions pràctiques.

Utilització de vídeos de S.V.B. reals.

Sessió 2 GM

P Resolució de casos pràctics de forma teòrica

Resolució de casos pràctics en base als continguts apresos a l’aula

Reconduir les respostes dels alumnes que no s’adeqüin als protocols preestablerts de primers auxilis.

Elaboració d’un informe dels diferents casos pràctics presentats.

Utilització d’ensenyament recíproc

100821 _ 18

Page 19: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

BLOCS DE TREBALL

MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

Sessió 3 GM

P Resolució de casos pràctics de forma pràctica.

Resolució de casos pràctics en base als continguts apresos a l’aula, amb participació activa i utilització de material específic.

Reconduir les respostes dels alumnes que no s’adeqüin als protocols preestablerts de primers auxilis.

Participar en grup de la recreació d’atenció immediata en diferents casos pràctics.

Utilització de models de participació activa.

No presencial

Recerca d’informació

Conèixer els accidents habituals de la llar i a l’escola.

Fer recomanacions de prevenció

Marcar les pautes de la informació que es treballarà

Realitzar un document que vinculi la seva realitat amb els continguts de l’assignatura

Tasca significativa.

NP Elaboració d’un mural

Elaborar un mural explicatiu d’actuacions específiques de primers auxilis dirigides als alumnes en edat escolar.

Establir les pautes de realització del mural i resoldre possibles dubtes.

Preparar un mural o pòster.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Sessió 1 GG

P Classe magistral

Adquirir un conjunt de coneixements específics en vers a les diferents adaptacions del currículum per alumnes amb característiques particulars que afecten al programa d’educació física en l’escola.

Seleccionar, organitzar, preparar i presentar el treball de la matèria.

Repassar els coneixements, tenir una actitud participant i reflexiva, tot intervenint durant les classes intercanviant idees.

Sessió 2 GG

P Classe magistral

Conèixer la realitat social i adoptar una actitud crítica davant de casos específics d’atenció a la diversitat dins del marc de l’educació física.

Elaborar i presentar diferents situacions escolars on els alumnes hauran d’anar a observar i donar valoracions personals sobres les actuacions més adients.

Donar opinions personals de forma reflexiva i posicionar-se davant de les situacions plantejades.

Fomentar la participació activa.

100821 _ 19

Page 20: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

BLOCS DE TREBALL

MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

Sessió 1 GM

P Classe pràctica Vivenciar les dificultats motrius en la pràctica física de persones amb minusvàlides físiques.

Preparació i execució d’activitats motrius amb adaptacions simulades de minusvàlides físiques.

Participar en les activitats, adaptant les seves motricitats a les exigències de la pràctica.

Treball d’interiorització i sensibilització.

Sessió 2 GM

P Anàlisis d’informació.

Anàlisi de la dieta personal i extracció de conclusions generals vers la dieta.

Fomentar la reflexió vers el treball realitzat.

Exposició de les conclusions de l’anàlisi de diferents dietes i valoració nutricional.

NP Recerca d’informació

Registre i valoració de la pròpia dieta setmanal.

Donar les pautes per la recollida de dades i procés d’anàlisi.

Registre de la dieta setmanal i el seu anàlisi.

EL JOC

Sessió 1 GG

P Classe magistral

Adquirir coneixements específics per l’anàlisi de la lògica interna del joc.

Seleccionar, organitzar, preparar i presentar el treball de la matèria.

Participar durant les sessions, adoptant una actitud reflexiva i crítica.

Utilització d’exemples pràctics per recolzar els continguts.

Sessió 1 GP

P Classe pràctica Valorar les modificacions de l’estructura i lògica interna del joc per assolir els objectius proposats.

Elaboració i conducció de l’activitat.

Participació activa. Reflexió sobre la pràctica.

NP Treball Plantejar modificacions de la lògica interna sobre jocs, per resoldre conflictes educatius a la classe.

Tutorització. Recerca de jocs i adaptacions d’aquestos modificant la seva estructura segons intencions didàctiques proposades.

100821 _ 20

Page 21: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

BLOCS DE TREBALL

MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P Exposició oral amb suport virtual

Lectura de textos

Anàlisi, interpretació, comentaris i col·loquis.

Preparació de power Point, de documents visuals i d’activitats.

Explicació dels conceptes

Moderar els col·loquis

Supervisió i acompanyament de les activitats d’aula.

Promoure la participació activa dels alumnes.

Observar, escoltar i prendre les notes pertinents.

Visionat audiovisual.

Comentaris i col·loquis.

Activitats individuals i en petit grup.

Lectura de textos.

13, 14 i 16: GG

NP Lectura de textos

Conèixer les bases teòriques-practiques de l’expressió corporal.

Conèixer els principals elements que conformen el llenguatge corporal i la influència social en la conformació d’aquests.

Comprendre la importància que tenen els elements no verbals en els processos comunicatius que es produeixen en la vida quotidiana o en els diferents àmbits professionals.

Entendre el propi cos i el de l’infant com a mitjà d’expressió, comunicació i creixement personal.

Conèixer el procés de desenvolupament de les capacitats perceptives i habilitats motrius de l’infant de 6 a 12 anys.

Adquirir recursos per tal de fer propostes creatives d’intervenció a l’escola.

Supervisió i acompanyament de les activitats d’aula

Lectura de textos.

Aprofundir teòricament en el desenvolupament dels conceptes de classe a través de la recerca bibliogràfica.

Afavorir un clima de treball autònom i de col·laboració.

Desinhibir-se i aprofundir en els desenvolupament personal a través del treball corporal.

Carpeta d’aprenentatge.

100821 _ 21

Page 22: Grau d’Educació Primària · Madrid: Edelvives. Catalunya. Decret 142/2007, de 16 de juny, d’establiment de l’ordenació dels ensenyaments d’educació primària. Diari Oficial

100821 _ 22

BLOCS DE TREBALL

MODALITAT DESCRIPCIÓ OBJECTIUS TASQUES PROFESSORAT

TASQUES ALUMNAT

RECOMANACIONS AVALUACIÓ

P Practiques d’aula

Comprendre la importància que tenen els elements no verbals en els processos comunicatius que es produeixen en la vida quotidiana o en els diferents àmbits professionals.

Entendre el propi cos i el de l’infant com a mitjà d’expressió, comunicació i creixement personal.

Adquirir recursos per tal de fer propostes creatives d’intervenció a l’escola.

Preparació d’activitats practiques.

Supervisió i acompanyament de les activitats d’aula.

Promoure la participació activa dels alumnes.

Activitats individuals i en petit grup.

Prova pràctica 15 i 17: GM

NP Elaborar un informe

Adquirir recursos per tal de fer propostes creatives d’intervenció a l’escola.

Tutoria per a supervisar el treball escrit

Carpeta d’aprenentatge.