Gran Via Carles III, 85 bis. 08028 Barcelona Memòria de …€¦ · Gran Via Carles III, 85 bis....

Memòria desostenibilitat

2011

Gran Via Carles III, 85 bis. 08028 Barcelona

Memoria BSM portada:Maquetación 1 11/12/12 12:16 Página 1

Memòria de sostenibilitat2011

Memoria BSM 5:BSM 11/12/12 12:12 Página 3

Memòria de sostenibilitat2011


Memòria desostenibilitat

2011


Sumari

1. Carta del director general 11

2. Abast i perfil de la Memòria de sostenibilitat 132.1. A primer cop d’ull 13

3. Qui som: l’organització 153.1. Història del grup B:SM 153.2. Com ens organitzem 153.3. Com treballem 213.4. Quins són els nostres grups d’interès 23

4. Què hem fet: l’exercici 2011 274.1. Mobilitat 304.2. Zoo 344.3. Anella Olímpica 374.4. Fòrum-Montjuïc 384.5. Empreses participades 38

5. Les persones 475.1. El nostre equip 475.2. Salut i seguretat 515.3. Formació i avaluació 535.4. Relació empresa-treballadors 55

6. Gestió mediambiental 596.1. Gestió i minimització de residus 596.2. Gestió dels recursos consumits 616.3. Iniciatives d’estímul i participació 66

7. Balanç econòmic 69

8. Annex: indicadors GRI 73


10 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals


Memòria de sostenibilitat . 11

1.Carta del director generalEm complau presentar-vos la primera Memòria de sostenibilitat deBarcelona de Serveis Municipals (B:SM), com a instrument detransparència i resum de l’activitat global de l’empresa l’any 2011. Aquestcompromís que prenem formarà part de la propera estratègia deresponsabilitat social corporativa (RSC) que té previst contemplar el nouPla estratègic de B:SM.La informació que s’inclou mostra la realitat vigent l’any 2011. MostremB:SM com una empresa diversa que sap ajustar-se als temps complexosper administrar els recursos en benefici de la ciutat amb fórmuleseficients de gestió i visió estratègica, cosa que es fa, al mateix temps,mantenint estret el lligam amb l’Ajuntament de la ciutat.Així, B:SM, mitjançant la gestió d’activitats i serveis encarregats perl’Ajuntament de Barcelona, aporta el coneixement i l’especialització degairebé trenta anys d’experiència i afegeix un valor diferencial en la gestiódels més de deu serveis que explota i gestiona diàriament.La gestió d’aquesta complexa organització es fa possible gràcies a laqualitat humana i professional de tota la gent que hi treballa. Vull agrair atot l’equip de B:SM la seva professionalitat i el seu desig d’oferir un serveide màxima qualitat als ciutadans d’acord amb els valors que configuren laforma de ser de l’empresa i de l’Ajuntament.Us animo a llegir aquest retrat de l’empresa i a seguir participant amb lesvostres aportacions, per aconseguir entre tots que B:SM sigui un exemplede gestió de serveis públics per als ciutadans.

Ignasi ArmengolDirector general


2.Abast i perfil de la Memòria de sostenibilitatL’abast d’aquesta Memòria de sostenibilitat inclou totes les activitats deB:SM, SA i recull les principals actuacions i dades de l’organització durantl’exercici 2011.Aquest és el primer any en què B:SM presenta un document que, a mésd’incloure un resum de dades econòmiques i actuacions destacades dutesa terme durant l’any, mostra aspectes de responsabilitat socialcorporativa (RSC) de l’empresa. Així, l’objectiu d’aquesta memòria ésmesurar l’acompliment dels objectius de l’empresa en els àmbitseconòmic, ambiental i social i comunicar-ho a tots els grups d’interèsamb el compromís de a fer-ho anualment. La present Memòria de sostenibilitat s’ha elaborat a partir de sessions detreball en grup i també personals amb els responsables de cadascuna de lesdivisions i departaments corporatius de l’empresa, seguint les indicacions dela versió G3.1 de la Guia per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat de laGlobal Reporting Initiative (GRI) amb l’objectiu d’assolir-ne el nivell C+. Enaquestes sessions hem avaluat els aspectes clau, grups d’interès, objectius del2011 i hem seleccionat els indicadors que millor constaten la feina duta aterme al llarg de l’any. La informació es presenta desagregada per divisionssempre que ha estat possible i s’ha considerat adient a les reunions del grupde la memòria. Així, els indicadors GRI que apareixen a l’informe són fruit del’anàlisi de materialitat duta terme amb cada responsable, a partir dels seusobjectius de treball i dels sistemes de gestió respectius. A més, a l’horad’establir prioritats en aquesta anàlisi, s’han tingut en compte temes derepercussió dels diferents negocis al llarg de l’any 2011.

2.1. A primer cop d’ull

Indicadors generals del nivell d’activitat 2009 2010 2011

Plantilla mitjana 1.244 1.232 1.207 Inversió (milers d’euros) 65.126 49.373 45.258

Pròpia 43.890 22.640 21.035 Per compte de l’Ajuntament, OOAA i EEMM 17.395 17.758 4.200 Financera 3.841 8.975 20.023

Resultat comptable (milers d’euros) 7.097 8.822 55.841 Cashflow (milers d’euros) 20.073 22.978 81.748 Vendes netes 126.877 122.618 126.525



3.Qui som: l’organització3.1. Historia del grup B:SM

B:SM, SA és una empresa pública que es va constituir el 19 de juliol de1982 amb la denominació de Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis,SA (SMASSA). El 2002, el plenari del Consell Municipal va aprovar lamodificació dels seus estatuts, que ampliava l’objecte social i modificavala denominació a Barcelona de Serveis Municipals, SA. L’any següent, lasocietat va iniciar una nova etapa com a conseqüència de la decisió del’Ajuntament de Barcelona d’unificar en una sola societat la prestació deserveis municipals de contingut econòmic. Fruit d’això es va portar aterme la fusió per absorció de Barcelona de Serveis Municipals, SA(societat absorbent), Parc Zoològic de Barcelona, SA i Barcelona PromocióInstal·lacions Olímpiques, SA (societats absorbides) i al mateix temps esva dur a terme el procediment d’ampliació de capital que l’Ajuntament deBarcelona, com accionista únic, va desemborsar mitjançant l’aportacióde les accions representatives de la seva participació en una sèried’empreses d’economia mixta.

3.2. Com ens organitzemB:SM s’organitza a través d’un Consell d’Administració, presidit per SòniaRecasens i integrat per diferents consellers. Entre aquests hi ha membres delConsell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, accionista únic de l’empresa,i el director general de B:SM, Ignasi Armengol, que ha assumit el càrrec aquestestiu. La presidència del Consell d’Administració no ocupa càrrec executiu dinsl’estructura organitzativa de B:SM.

L’estructura organitzativa de l’empresa apareix esquemàticament acontinuació.


Aparcaments

Direcció General

Consell d’Administració

Transports Zoo AnellaOlímpica

MontjuïcFòrum

ServeisCorporatius Tibidabo Cementiris



Les activitats que desenvolupa el grup B:SM són variades i abasten unampli espectre en el marc de la ciutat: des d’aspectes relacionats amb lamobilitat, fins a la gestió d’instal·lacions de referència a la ciutatdedicades al lleure, passant per la gestió de l’emblemàtic Zoo deBarcelona. Per a la gestió de les diferents activitats que duu a termedirectament, B:SM SA s’organitza en tres grans àmbits:• Mobilitat, que comprèn les activitats de construcció i gestiód’aparcaments municipals, el servei municipal de grua, l’activitat deregulació d’aparcament en superfície (AREA), les estacions d’autobusosBarcelona Nord i Fabra i Puig, les galeries comercials situades al’Hospital del Mar i el servei de Bicing. Des d’agost de 2012, aquest àmbits’ha desdoblat en Aparcaments i Transports.• Lleure, que comprèn la gestió d’instal·lacions de l’Anella Olímpica id’altres instal·lacions esportives i d’oci de l’Ajuntament de Barcelona.Des de mitjan 2011 treballa com dues divisions independents: AnellaOlímpica i Montjuïc-Fòrum.• Zoo, que inclou la gestió del Parc Zoològic de Barcelona.

Així mateix, B:SM té participacions, en part o en la seva totalitat, endiferents societats com: la gestió del Parc d’Atraccions Tibidabo SA(PATSA); la gestió dels serveis funeraris, d’incineració i cementirimunicipal; la gestió del servei d’escorxador i mercats centrals i eltractament i l’aprofitament de residus sòlids i assimilables i de les aigüesresiduals de Barcelona i l’àrea metropolitana, entre d’altres.

3.2.1. AparcamentsA B:SM hem construït i gestionem 48 aparcaments, que es distribueixenper tota la ciutat de Barcelona. La nostra missió és contribuir a la millorade la mobilitat, facilitant l’elecció modal en origen i el control de lademanda en destí. - Reduïm els dèficits d’aparcament residencial i laboral amb laconstrucció d’aparcaments amb ofertes de serveis de llarga durada. - Facilitem l’estacionament de les demandes d’aparcament de curtadurada (gestions, compres, etc.).- Contribuïm a l’ordenació urbanística aprofitant la construcció de nousaparcaments.Per això oferim una xarxa d’aparcaments amb més de 17.000 places derotació i abonaments a tots els districtes de la ciutat, aparcamentsexclusivament per a residents amb places en concessió de dret d’ús a 50anys i aparcaments per a autocars, on poden aparcar per hores o dies, aixícom contractar abonaments.

3.2.2. ÀreaL’Àrea Verda es va implantar a Barcelona el maig de 2005 i s’emmarca dinsla política de mobilitat sostenible de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1984, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar al desenvolupament


i la implantació del concepte de l’estacionament regulat a la calçada. Elprincipal objectiu era augmentar la rotació dels vehicles estacionats alcentre de la ciutat. Des de llavors el concepte s’ha anat ampliant fins a laimplantació de la Regulació integral de l’estacionament, més conegutcom a Àrea Verda, amb l’objectiu de reduir la congestió del trànsit a laciutat actuant en l’oferta d’estacionament.Les àrees d’estacionament regulat, autoritzades per l’Ajuntament deBarcelona, donen servei a la mobilitat de la ciutat, ordenant un bé escàscom és l’estacionament a la calçada. És un sistema d’ordenació integralque regula tant les places verdes, com la zona blava, les places de càrrega idescàrrega, les places de motos i altres reserves especials. Els nostresobjectius principals són:- Millorar la fluïdesa del trànsit.- Millorar la qualitat mediambiental en rebaixar les emissions de fums isorolls.- Aconseguir una ordenació millor de l’espai públic.La gestió es fa mitjançant un equip humà especialment format i dotatd’eines amb tecnologia d’avantguarda amb un esperit de milloracontínua i sempre respectant els requeriments legals vigents establerts.

3.2.3. GruesEl servei municipal de grues s’encarrega d’organitzar i posar a disposicióde la Guàrdia Urbana els recursos humans i materials necessaris perretirar, traslladar i custodiar de vehicles d’acord amb la normativa vigent.


Disposem de 48aparcaments distribuïtsper tot Barcelona.


Aquest servei té un paper cabdal en el control de la indisciplina a la ciutat,a més de contribuir a la seguretat viària i millorar els nivells de fluïdesadel trànsit com a eina imprescindible en la política de mobilitat de laciutat.Actualment, B:SM, SA disposa de 48 grues i 5 dipòsits de vehicles queofereixen els serveis següents:• Requeriments específics, com a resposta a la sol·licitud dels ciutadans ode la mateixa autoritat municipal.• Actuacions directes, que es porten a terme sobre vehicles mal aparcatso que destorben la circulació.• Dissuasió, amb la mera presència itinerant de les grues cessa lainfracció a la via pública.• Millora del paisatge urbà, amb la retirada de vehicles abandonats a lesplaces i carrers, que alhora permet alliberar les places d’aparcament queocupen.• Altres serveis, com ara actuacions relacionades amb trasllats entredipòsits, moviments de vehicles per obres, celebracions, vehiclesrobats...• Serveis a petició de particulars o empreses, per a moviments devehicles en distàncies curtes amb motiu d’obres, esdeveniments...

3.2.4. Estacions d’autobusosLes estacions d’autobusos contribueixen al model d’ordenació del trànsitd’autocars, garantint els nivells adequats de servei per a les empresesoperadores i els seus usuaris. Actualment aquesta secció està formada perl’Estació d’Autobusos Barcelona Nord i l’Estació d’Autobusos Fabra i Puig.

El nostre compromís es basa a contribuir al model d’ordenació del trànsitd’autocars garantint els nivells adequats de serveis per a les empresesoperadores i per als seus usuaris.- Concentrar el nombre més elevat possible d’empreses operadores detransport regular i discrecional.- Oferir un bon servei a les empreses operadores, als seus usuaris i alsclients de la zona comercial.

Estació d’Autobusos Barcelona NordSituada a l’edifici de l’antiga estació ferroviària del Nord, que data de l’any1861, l’Estació d’Autobusos Barcelona Nord és avui el nucli centrald’arribada i sortida d’autobusos de Barcelona. Des d’aquí surten elsautobusos que viatgen a la major part de comarques catalanes, a totEspanya i a les principals ciutats europees i del nord d’Àfrica.

Estació d’Autobusos Fabra i PuigSituada a l’avinguda Meridiana, aquesta estació ha estat històricament unpunt neuràlgic d’enllaç entre Barcelona, la seva àrea metropolitana ialgunes comarques properes.


El servei de Bicing té mésde 400 estacions per laciutat.


L’estació, que disposa de 15 andanes útils, segueix els estàndards dequalitat, eficàcia, sostenibilitat i millora contínua que li són propis, ambl’objectiu de contribuir a la millora de la mobilitat dels ciutadans deBarcelona i Catalunya.

3.2.5. BicingEl Bicing és un mitjà de transport públic individualitzat de bicicletes i uncomplement al transport tradicional de Barcelona. La seva finalitat éscobrir els petits trajectes diaris que es fan per dins de la ciutat. Laimplantació a la ciutat, el març del 2007, del Bicing va permetrecomplementar els tipus de desplaçaments entre el transport col·lectiu i eltransport a peu. El servei és operatiu els 365 dies de l’any de dilluns adivendres de 5.00 a 2.00 i els caps de setmana i festiusininterrompudament a les més de 400 estacions distribuïdes per la ciutat.

3.2.6. ZooEl Zoo de Barcelona és un parc zoològic capdavanter, educador isensibilitzador, compromès contra les amenaces globals a la biodiversitati promotor de la sostenibilitat. Té com a missió principal ajudar a laconservació de la fauna silvestre i la biodiversitat del món. Per complir elaquest compromís amb la societat hem de:• Conservar i protegir les espècies en perill d’extinció a través deprogrames de reproducció i d’investigació.• Promoure el coneixement de la biodiversitat mitjançant activitatseducatives i formatives.


Ajudem a la conservacióde la fauna silvestre i labiodiversitat del món.



3.2.7. Anella OlímpicaL’Anella Olímpica deBarcelona és unconjunt monumentalformat per espais dereferència a la ciutatcom: l’Estadi Olímpicde Montjuïc LluísCompanys, el Palau SantJordi, el Sant Jordi Club il’Esplanada de l’Anella. Aquestsespais, situats a l’entorn natural delParc de Montjuïc, són l’escenariincomparable d’actes esportius deprimer nivell, de les gires d’artistes igrups nacionals i internacionals depop rock, d’esdeveniments culturals,espectacles familiars, congressos,convencions, sopars de gala, etc.

L’Estadi Olímpic és la instal·lació esportiva més entranyable pelsbarcelonins. Recordat com a seu de les cerimònies d’obertura i cloendadels Jocs Olímpics de 1992, l’Estadi Olímpic ha renovat molts espais arrande la celebració dels Campionats d’Europa d’Atletisme el 2010.

Dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, el Palau Sant Jordi va serconstruït amb motiu dels Jocs Olí mpics de Barcelona de 1992. La sevaestructura permet adaptar el recinte per acollir tot tipus d’esdeveniments.

3.2.8. Fòrum-MontjuicLa divisió de Fòrum-Montjuïc s’encarrega de la gestió del recinte delFòrum i del Barcelona Teatre Musical (BTM), i de la coordinació del Parcde Montjuïc (inclòs el Castell de Montjuïc).

El Parc del Fòrum posa a disposició dels ciutadans un gran recinte peracollir infinitat d’actes; s’ha consolidat com un dels principals espais d’ocide la ciutat gràcies a les múltiples possibilitats que ofereix i al fet que potacollir fins a 65.000 persones simultàniament.

El Barcelona Teatre Musical, antic Palau dels Esports, va ser construïtl’any 1955 per acollir els II Jocs del Mediterrani. L’any 2001 va serremodelat i es va configurar definitivament com a recinte dedicat al teatrede gran format. Actualment, per la seva comoditat i excel·lent acústica,s’ha convertit en un dels recintes on més representacions teatrals iactuacions musicals es programen en l’àmbit nacional.

Les instal·lacionsolímpiques delstemps actuals.


El Parc de Montjuïc, amb 450 hectàrees d’extensió, ocupa un dels turonsmés característics de la ciutat de Barcelona. És un punt de trobadad’activitats culturals, esportives i de contacte amb la natura perquèofereix cultura, esport i natura.

3.3. Com treballemB:SM presta els seus serveis amb la màxima qualitat i respecte pel mediambient, conscient de la importància d’aquests factors en el contexteconòmic global actual. A més, com a empresa pública que és, estàcompromesa amb la societat i té el ciutadà com a eix fonamental del seudia a dia. Al llarg de l’any s’ha ofert col·laboració en clau solidària acol.lectius i ONG facilitant accions amb les quals finançar i/o divulgar lesseves iniciatives com el “Dreamnights at the Zoo”, o, de forma corporativa,la recollida d’aliments destinada al Banc dels Aliments.

3.3.1. Sistemes de gestió de la qualitatEn aquest àmbit, la voluntat de B:SM és mantenir les diferents activitats denegoci certificades en qualitat segons la norma internacional ISO 9.001 i atots els agents implicats -clients, proveïdors, ciutadans, treballadors,institucions i accionistes-, coneixedors de les polítiques de qualitat, amb lesquals s’assumeix un conjunt de compromisos que esdevenen d’obligatcompliment i que estan integrats en la filosofia diària de treball de l’empresa.

Actualment el grup B:SM disposa de les següents certificacions, que s’hananat renovant anualment:• Aparcaments municipals (2001).• Estació del Nord (2002).• Grues municipals (2003).• Tibidabo (2003).• Unitat Operativa d’Estacionament Regulat (2004).• Zoo de Barcelona (2005).• Divisió lleure (Anella Olímpica i Fòrum Montjuïc) (2008).

Gràcies al sistema de qualitat implantat, any rere any, es millorenqualitativament els objectius. Millorar la gestió dels recursos i normalitzarels processos, optimitzant-los, permet un ajust de la despesa qued’alguna manera redunda en l’usuari/client final. Més eficiència i eficàciagràcies al compromís i professionalitat dels empleats de B:SM, un delsactius més importants amb què compta: personal capacitat i honest queexerceix la seva responsabilitat de forma ètica, des de la llibertat i laconfiança.

3.3.2. Compromisos mediambientals i sistemes de gestió ambientalEn el seu moment, el Zoo (2004), la divisió de Montjuïc (2005) i elTibidabo (2007) estaven adherits a l’Agenda 21 de forma individual. Coma conseqüència d’això, l’any 2010 B:SM SA s’adhereix voluntàriament


La qualitat està presental nostre dia a dia.


com a empresa al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de l’Agenda 21,com a culminació d’una trajectòria iniciada l’any 2004 i que suposa laparticipació activa i la corresponsabilitat en matèria de medi ambient.Amb la signatura conjunta del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, lasocietat municipal assumeix la implicació d’una ciutat més sostenibled’acord amb els objectius i línies d’acció recollits en el Compromís i, a lavegada, es predisposa a treballar-hi activament i a fer públiques lesaccions concretes que evidenciïn aquesta contribució.

Ara, totes les divisions tenen elaborat el seu Pla d’acció de l’Agenda 21,sobre el qual es fonamenta l’activitat diària mediambiental i amb el quals’orienten les millores de treball.

Paral·lelament, el 2006 Montjuïc va ser la primera divisió de B:SM aimplantar un sistema de gestió mediambiental (SGM), que es va certificarsegons el reglament europeu EMAS. El 2009, seguint la trajectòria iniciadaper Montjuïc, en ser incorporat a la divisió de lleure, es va variar l’SGMper adaptar-se a la norma internacional ISO 14.001, que encara és vigent.Gràcies a l’SGM es gestiona el delicat equilibri entre el manteniment de larendibilitat i la reducció de l’impactemediambiental. Els compromisosfonamentals que la norma estableixsón la millora contínua delcomportament ambiental, elprincipi de prevenció de lacontaminació i elcompromís decomplir amb lalegislació.


Ajuntament Client externCol·lectius

Individuals

Cossos de seguretat

Altresadministracions

públiques

Altresempreses delgrup B:SM

Associacionsciutadanes

Universitatsi col·legis

professionals

Associacionspatronals

Altresentitatsd’animals

Competidorsi altres

instal·lacionssimilars

Entitatspúblico-privadesrelacionades

amb la mobilitat

Mitjans de comunicació

Sindicats

Prescriptors

FundacionsProveïdors

Treballadors Client intern


3.4. Quins són els nostres grups d’interès B:SM ha dut a terme la identificació dels grups d’interès per millorar laxarxa d’interaccions, entendre interessos i expectatives, escurçar iestrènyer relacions i potenciar les col·laboracions en benefici mutu. Aquesta identificació s’ha fet a través de l’anàlisi dels grups d’interès decadascun dels departaments i divisions de B:SM. Posteriorment tots elsesquemes s’han posat en comú i en funció de les prioritats de cadascuns’ha creat aquest esquema.

Així, els grups més propers a B:SM són l’Ajuntament, el personal i elsclients externs i interns. Actualment aquesta xarxa de grups d’interèsdisposa de diferents canals de diàleg per mantenir-se a prop i intercanviarconeixements, xarxa que s’anirà perfeccionant a mesura que se’n faci unaanàlisi. Amb el pròxim Pla estratègic la definició dels canals de diàlegesdevindrà una part de línea de RSC.Amb tots aquests grups s’estableixen relacions formals i informals quepermeten mantenir una proximitat relativa amb l’empresa. Es mantenencomunicacions fluides a través dels canals habituals com ara el correuelectrònic, telèfon, xarxes socials o reunions presencials.

3.4.1. Procediment de participació en les millores Actualment, com a canal directe amb el personal hi ha el procediment departicipació en les millores. Basat en un model que ja s’estava portant aterme en la divisió de Mobilitat, B:SM ha iniciat el juny de 2011 el projecte“participació en les millores”, una iniciativa oberta a tots els treballadorsde l’empresa que fa un pas més enllà en l’acompliment del sistema demillores requerit pel sistema de qualitat pel qual estem certificats. Així,B:SM aposta per obrir una via més explícita de relació entre els seusempleats i els organismes de decisió de la companyia, ampliant elconeixement i la informació. La “participació en les millores” és un procés àgil i senzill que premiaràun cop l’any la millor idea presentada individualment que estiguiimplantada i mesurada, en un període de temps, segons tres categories:• Millora amb més impacte econòmic, per estalvi o per ingrés.• Millora amb més incidència en la companyia.• Millora amb una dimensió social més àmplia.La proposta participativa consisteix a traslladar totes les propostes demillora aportades que resolen problemes detectats des dels llocs detreball cap a les línies de comandament respectives, que en fan el primerfiltre i consideraran aptes aquelles que es trobin dins els eixos estratègics.A partir d’aquesta aprovació les propostes s’introduiran en el sistema iseran tractades i gestionades per poder portar-les a terme. Un copimplantades, i en funció del grau d’assoliment dels objectius que s’hagindeterminat, seran també avaluades pel mateix Comitè de Qualitat.Finalment, totes les que s’evidenciïn efectives es presentaran al Comitè deDirecció de B:SM perquè faci la tria de les que resultaran premiades encada categoria designada: més impacte econòmic, transversalitat i




ISC QUALITAT GAP INFORMACIÓ SOBRE ATT PERSONAL RELACIÓPERCEBUDA PRODUCTES SERVEIS QUALITAT / PREU

( O PERSONAL)Anys 09 10 11 09 10 11 09 10 11 09 10 11 09 10 11Aparcaments - 7,2 7,2 n/a 105% 105% - 5,7 5,9 n/a - - - - -Estació 7 7,2 7,1 105% 98% 94% - - - 6,9 8,1 7,8 - - -Grues 5,9 5,8 5,6 99% 101% 101% - - - 6,9 6,9 6,8 - - -Àrea 4,7 n/a n/a 99% n/a n/a 5,4 n/a n/a 5,5 n/a n/a - - -Zoo 7,8 7,6 7,7 97% 99% 98% 7,9 7,6 7,8 8 7,5 8,1 7 6,6 7PSJ 7,8 8,3 n/a 100% 103% n/a - - - 8,1 8,6 n/a 7,3 8,1 n/aEstadi Olímpic 6,9 n/a 7,9 103% n/a 104% - - - 7,7 n/a 8,4 7,5 n/a 8,5Bicing 4,8 5,4 6,5 - 69 87% - - - - - - - - -Anys 09 10 11 - - - - - - - - - - - -Promig 6,5 8,0 8,3 - - - - - - - - - - - -

dimensió social més amplia. Aquest premi es lliura en un acte obert a totsels treballadors un cop cada any.A finals de 2011 ja hi havia introduïdes al sistema 244 millores formuladespel personal, de les quals 211 estaven aprovades per la línia decomandament corresponent i formaven part dels eixos estratègicsestablerts.

3.4.2. Índex de satisfacció dels clientsHi ha diversos indicadors que ens permeten conèixer la valoració delsclients externs dels negocis i activitats. Així hem pogut saber les sevespercepcions i aprofundir les nostres relacions i millora.



Els clients, un dels grupsd’interès més propers.



4.Què hem fet: l’exercici 2011 L’exercici 2011 continua en un context de crisi generalitzada, tot i que pera B:SM pot qualificar-se de satisfactori, tant per l’evolució de les diferentsactivitats que desenvolupa, com pels resultats obtinguts.Durant 2011 destaca:• L’obertura de 5 aparcaments subterranis nous i 3 per a autocaravanes.• El pagament trimestral dels residents a l’Àrea.• La reducció del temps d’espera pels ciutadans que requereixen servei deretirada de vehicle per obstrucció de gual.• L’inici en la gestió de l’Estació d’Autobusos Fabra i Puig.• La implantació exitosa del nou software de gestió del Bicing.• L’assoliment del rècord de visitants al Zoo.• L’increment del 17 % d’assistents a les instal·lacions olímpiques. • La pujada de la relació d’usuaris per dies d’ocupació en més de milpersones a Fòrum-Montjuïc. • Les millores de mobilitat i accessibilitat al cim del Tibidabo, que han fetque el 64 % de les persones hi pugin en transport públic.• La difusió dels valors culturals i històrics a Cementiris de Barcelona .



Indicadors propis del nivell d’activitat 2009 2010 2011

MobilitatAparcamentsEn gestió directa o concessió:Subterranis:Règim d’explotació mixtNre. aparcaments 45 45 48Nre. places 15.953 15.943 17.091Règim d’explotació de residentNre. aparcaments 19 19 21Nre. places 5.361 5.361 5.796En gestió:SubterranisNre. aparcaments 3 2 2Nre. places 1.015 569 576SuperfícieNre. aparcaments 6 6 6Nre. places 1.035 1.035 934Subterranis places en propietatNre. places 79 64 64TotalNre. aparcaments 73 72 77Nre. places 23.443 22.972 24.461Aparc. rotació horària (milers hores) 8.766 8.650 8.575Programa AREAPlaces zona blava 9.912 9.996 10.135Places zona verda

Resident 4.366 3.960 3.919Forani 34.070 39.877 39.968

Ús forani (milers hores) 14.916 14.957 15.149Ús resident (milers dies) 9.073 10.451 12.103GruaNre. grues 50 48 48Vehicles recollits per infracció 111.362 111.071 107.637Estacions d’autobusosNre. andanesBarcelona Nord 47 47 47Barcelona-Sant Andreu Arenal «Fabra i Puig» - - 16 Viatgers (milers) 2.691 2.827 2.436



Indicadors propis del nivell d’activitat 2009 2010 2011

Servei BicingNre. Bicicletes 6.000 6.000 6.000 Nre. Estacions 440 420 420 Nre. abonaments anuals 151.238 119.793 120.212 Nre. d’usos (milers) 10.791 11.150 14.515

Zona comercial Hospital del Mar (Nre. locals) 24 24 24

ZooCol·lecció zoològicaNre. d’espècies 318 315 319Nre. d’exemplars 2.208 2.094 2.135Total visitants Parc Zoològic 1.049.422 1.054.885 1.164.027

Fòrum-MontjuïcBarcelona Teatre MusicalTotal dies ocupació 311 150 20 Total usuaris 177.800 64.458 19.765 Recinte Fòrum i altresTotal dies ocupació 207 165 184 Total usuaris 975.944 1.213.400 1.144.931 TotalTotal dies ocupació 518 315 204 Total usuaris 1.153.744 1.277.858 1.164.696

Anella OlímpicaEstadi Olímpic de Montjuïc Lluís CompanysTotal dies ocupació 93 73 68 Total usuaris 951.630 583.802 780.813 Palau Sant JordiTotal dies ocupació 203 214 173 Total usuaris 600.645 719.787 754.680 Sant Jordi ClubTotal dies ocupació 115 168 102 Total usuaris 92.441 136.719 178.440 Esplanada Anella OlímpicaTotal dies ocupació 22 50 23 Total usuaris 12.100 2.500 17.300 TotalTotal dies ocupació 433 505 366 Total usuaris 1.656.816 1.442.808 1.731.233


4.1. Mobilitat

4.1.1. Aparcaments Durant l’exercici 2011 s’ha dut a terme la posada en marxa de 5aparcaments amb un total de 1.388 places. Al gener s’han posat en marxa3 aparcaments subterranis, la construcció dels quals havia estatfinalitzada el 2010: 224 noves places d’aparcament de rotació a viaAugusta-FGC, 260 places d’aparcament també de rotació a Josep Amat i118 places per a residents al carrer Galícia. A aquests, cal sumar-hi aquellsque han finalitzat les obres de construcció i posada en marxa el 2011: IllaBorbó, amb 469 places de rotació, i parc de la Unitat, amb 317 placesexclusives per a residents. Addicionalment, s’han iniciat les obres dels aparcaments de la plaça de laGardunya, plaça de les Navas, rambla de Poblenou, carrer Badajoz i CiutatMeridiana, aquest últim per a residents, que es troben en fase deconstrucció fins al 2012. De la mateixa manera s’han seguit duent a terme millores enles instal·lacions dels aparcaments ja existents:adequació dels sistemes de control d’accessos pera permetre la modalitat de rotació per a motos,implantació de nous sistemes de vídeo-vigilància, comunicació per a la gestió remota,dotació d’endolls per a càrrega de vehicleselèctrics... augmentant la seguretat de lespersones i del béns a l’interior de lesinstal·lacions.Durant aquest any també s’ha iniciat el nouservei d’estacionament per aautocaravanes en tres dels seusaparcaments dels carrers Foc, Consellde Cent i Garcia Faria. Es tracta deplaces d’aparcament per a estadesde fins a tres dies. L’objectiu ésdonar servei als visitants de laciutat que vénen ambautocaravana i que fins ara nodisposaven d’espais regulats perestacionar. A més, poden fer lacontractació d’aquest servei via web. Com a millora comercial i gràcies alscontinuats estudis de mercat, s’hancreat els abonaments setmanals iquinzenals. L’atenció als clients delsaparcaments també ha incorporat una novamillora: la incorporació dels aparcaments ales xarxes socials.


Sempre al servei de laciutat: Aparcaments,Transports, Zoo, AnellaOlímpica i Fòrum-Montjuïc.


4.1.2. Estacionament regulat: AREAPel que fa a l’estacionament regulat de superfície (AREA), s’ha consolidatl’ampliació efectuada durant el 2010 a quatre nous barris de la ciutat is’han implantat les novetats introduïdes en l’Ordenança fiscal 2011,relatives al pagament trimestral dels residents. També s’han desenvolupatles novetats –que han estat efectives abans del 2012– referents a la novatargeta de resident (que substitueix el distintiu) i la gratuïtat per alresident “bon conductor” (aquell que no ha rebut sancions a l’anyanterior). Aquesta racionalització de processos s’ha dut a terme amb laimplementació de sistemes tecnològics més avançats, tenint en compte elrespecte pel medi ambient, i ha permès que els ciutadans es beneficiïnd’un servei més còmode i àgil. Un exemple d’això és la reorientació delscapçals fotoelèctrics dels parquímetres per tal de millorar l’eficiència enla captació de l’energia solar i la millora del control de recàrregues de lesbateries amb l’etiquetatge de totes les bateries dels parquímetres per tald’identificar-les i portar el control de les recàrregues. Durant el 2011 també s’ha dut a terme una millora contínua a l’atenció al’usuari a través del telèfon i la web, mitjançant el control, revisió i millora dela informació i de les seves funcionalitats. S’ha aconseguit atendre el 95 % detrucades respecte del total i d’aquesta manera superar l’objectiu en un 10 %.

4.1.3. GruesL’activitat de la grua municipal és una tasca de suport a la mobilitat de laciutat de Barcelona. El servei durant el 2011 s’ha reorganitzat i s'hanimplantat uns sistemes de comunicació eficaços. Així s’ha contribuït a lareducció de l’objectiu del temps d’espera dels ciutadans que requereixenel servei per obstrucció de gual i s’està a prop d’aconseguir el mateix per aaltres tipus de bloqueigs. També s’ha millorat l’atenció al ciutadà amb la implantació del cercadorde vehicles retirats a través del portal web, complementari a l’atenciótelefònica. Aquesta nova prestació primer ha estat disponible per aordinadors i progressivament s’ha adaptat per a telèfons mòbils amb uncost zero per a l’usuari.D’altra banda, s’han instal·lat caixers automàtics als dipòsits de la gruaper agilitzar el servei de recollida del vehicle, fet que permet gestionar laliquidació de taxes de manera ràpida i senzilla, ja que minimitza les cuesen moments de molta activitat administrativa. Els ciutadans podenliquidar les taxes del servei directament als caixers automàtics sempreque siguin els titulars del vehicle i un cop dutes a terme diversesoperacions de seguretat. Els nous caixers estan programats perquè en unfutur els ciutadans puguin fer la liquidació de tributs i altres denúnciesque ja tinguin notificades.

4.1.4. Estacions d’autobusos: Barcelona Nord i Fabra i PuigL’activitat de les estacions té per objectiu aconseguir la regulació de lesparades urbanes del transport de viatgers per carretera. L’Estació d’Autobusos Barcelona Nord té un moviment aproximat de 800


Inici del pagamenttrimestral dels residents.


expedicions diàries de línies regulars (sense comptar els serveisdiscrecionals). D’aquestes expedicions, el 49 % són línies de menys de 30quilòmetres, el 47 % línies d’entre 30 i 50 quilòmetres i el 4 % restant sónlínies que superen aquestes distàncies. A partir de 2011 els usuaris de l’Estació d’Autobusos Barcelona Norddisposen de connexió Wi-Fi gratuïta a les sales d’espera, servei ques’emmarca en el projecte Barcelona Wi-Fi de l’Ajuntament de Barcelona. A la vegada s’ha automatitzat el servei i s’han implantat noves tecnologiesper l’atenció al client, aconseguint atendre el 96 % de les trucades i reduirel nombre de trucades ateses per operador.També s’ha treballat en la millora de l’atenció als ciutadans millorantl’ocupació de l’oferta de serveis a la galeria comercial i fent accionspromocionals i informatives i ofertes que cobreixin les necessitats imillorin la confortabilitat dels usuaris.A finals d’any s’ha començat a portar la gestió de Estació d’AutobusosFabra i Puig. S’ha dotat d’un servei de bar, serveis i lavabos per alsviatgers. Les principals empreses de servei regular que operen a l’Estaciód’Autobusos Fabra i Puig són Sagalés, Martí i Renom i Autocars Font, queaglutinen totes tres el 98 % del moviment d’expedicions de línies regulars.També hi ha dues línies d’autobús de TMB (la 97 i la 102), i és origen idestí de diferents serveis discrecionals per a empreses.

4.1.5. Bicing La implantació a la ciutat el març del 2007 del Bicing, transport públicindividualitzat de bicicletes, ha permès complementar els tipus dedesplaçaments entre el transport col·lectiu i el transport a peu. Segons unestudi de la consultoria Copenhagenize, Barcelona se situa en tercer llocpel que fa a les millors ciutats per a bicicletes urbanes. Aquest índexvalora els esforços de les ciutats per fer del transport urbà en bicicleta unmodel estès, pràctic i segur.El nombre d’abonats al tancament de l’exercici 2011 se situa en 121.819,recuperant més de 4.000 abonats des del tancament de l’exercici anterior.El nombre d’utilitzacions ha estat de 14,5 milions el 2011 (11,15 milions al’exercici 2010), xifra que representa un increment del 30,2 % respecte del’exercici 2010.El servei ha incorporat diverses millores tècniques encaminades a laprestació d’un servei de qualitat i a incrementar la solidesa i la fiabilitat deles bicicletes. Una bona mostra d’aquesta millora tècnica és l’incrementdels usos registrats: • Nou fre de tambor, • canvi de la maneta de fre a un model de més qualitat i més robust, • canvi i millora del material del parafangs del darrere,• estudi en marxa sobre un neumàtic antipunxades,• canvi a un model metàl·lic de protector de cadena.



Per posar un exemple recent, a finals del mes de setembre, coincidintamb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el Bicing va batre elrècord d’usos amb més de 57.000 viatges diaris de mitjana. Una notíciadoblement positiva: d’una banda, perquè realça el seu esperit detransport urbà individual d’ús compartit i, de l’altra, perquè posa enevidència l’èxit del nou software implantat l’estiu passat, sense el qualaquest alt volum d’usos no hagués estat possible.Durant el 2011, s’ha renovat el web de bicing.cat, que s’ha convertit enuna eina que permet estar al dia de les novetats i aplicacions d’unamanera senzilla i útil. El nou web facilita la navegació i és més intuïtiu iaccessible des de qualsevol entorn. També permet als abonats poder ferfàcilment qualsevol tràmit a la seva zona exclusiva, informar-se de l’estatde les estacions en temps real o consultar la disponibilitat de bicicletes. Amés, s’ha desenvolupat l’aplicació iBicing per a iPhone i Android, quepermet tenir informació sobre la situació de les estacions, la disponibilitatde bicicletes o les places lliures en temps real. Durant aquest any el Bicing s’ha incorporat a les xarxes socials, fet que hapermès que aquest nou canal de comunicació esdevingui una einabidireccional d’atenció al client. Així, aquest transport tan popular i tanarrelat a la mobilitat de la ciutat ha proposat com a activitat del seu quartaniversari l’organització del primer concurs de fotos i videoclips.


Nova gestió de l’estacióEstació d'Autobusos Fabra i Puig.


4.2. ZooEl Parc Zoològic ha tingut el 2011 més d’un milió de visitants, (1.164.027),fet que el situa com el segon equipament públic de la ciutat més visitat,lleugerament per sota del Museu Picasso. És fundador de l’AssociacióIbèrica de Zoos i Acuaris (AIZA) i seu de la seva oficina tècnica, i membrede les grans entitats i associacions zoològiques i conservacionistes:World Association of Zoos and Aquariums (WAZA), EuropeanAssociation of Zoos and Aquaria (EAZA), International Union forConservation of Nature (IUCN) i World Wildlife Fund (WWF). D’altrabanda, és la seu de l’oficina central de l’Institut Jane Goodall a Espanya iseu de l’oficina central de l’Associació Ibèrica de Cuidadors d’AnimalsSalvatges (AICAS).Durant l’any 2011, al Parc Zoològic hi havia 2.208 animals de 319espècies, amb una excepcional representació de primats i 400 espèciesde plantes. A més és refugi d’animals silvestres que habiten lliurement laciutat. El Zoo és també la seu d’un important patrimoni arquitectònic iescultòric. Durant el 2011 ha consolidat el Programa de recerca i conservació 2009-2011, un dels objectius prioritaris per garantir el futur i preservar labiodiversitat del planeta. Diversos programes de conservació i recercacompten amb el suport d’empreses com COMSA EMTE Medio Ambiente,Telefónica, Cespa, FCC, Urbaser o Teyco, que col·laboren de maneradesinteressada per tal que es puguin portar a terme. A banda del desenvolupament de la recerca i la conservació, s’han ofertdiversos programes de beques:

Beca Floquet de Neu, ajut econòmic que dóna suport al desenvolupamentde treballs d’investigació que potenciïn la recerca sobre els primats

• Millorant la seqüenciació del genoma de Floquet de Neu

Beques del programa de recerca i conservació, ajut a la investigacióaplicada a la conservació, tant in situ com ex situ

• Estudi de la fauna autòctona de mosquits Culicoides (Diptera:Ceratopogonidae) del Zoo de Barcelona.• Planàries de la ciutat de Barcelona i de Girona: una aportació a labiodiversitat mediterrània desconeguda.• Amenaces per a la conservació de l’elefant marí meridional(Mirounga leonina) a l’Atlàntic meridional derivades de la pescacomercial.• Estudi de la distribució hivernal de la gavina capnegra (Larusmelanocephalus) al golf de Sant Jordi, la seva principal àrea mundiald’hivernada.• Caracterització genètica del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi):Implicacions en la gestió i conservació de l’espècie.• Passive integrated transponders o “anelles de vores romes” en elmarcatge de quiròpters en vida salvatge i en captivitat.


Rècord al Zoo amb més de 1.100.000 visitants.



• Avaluació d’indicadors de benestar en goril·les mitjançant seguimentconductual, d’emissió de vocalitzacions i nivells hormonals.• Estudi de l’impacte del canvi climàtic en els organismes marinsd’ambients costaners antàrtics.• Projecte de conservació a Ghana (Àfrica) del mangabei de coronetablanca (Cercocebus atys lunulatus), en col·laboració amb la WestAfrican Primate Conservation Action and Wildlife Division.• Viabilitat de l’adaptació d’invertebrats bentònics procedents del by-catch de la pesca d’arrossegament en el Mediterràni català i els seuspossibles usos. VIBAM.• Impacte de la contaminació en la biodiversitat del Sundarbans, elmanglar més gran del món.• Projecte de conservació a Luambe.

També existeixen diferents premis • Premis a la recerca i d’estímul a la publicació d’estudis i resultats.• Premi Floquet de Neu al millor treball de recerca de batxillerat.• Premi professor Sabater Pi dirigit a 3r i 4t d’ESO per apropar laprimatologia i la biologia.• Premi Staedtler “El teu animal preferit” pels participants delscasals de zoologia.

El ZooClub té 108.468 socis, fet que converteix el Zoo en una de lesinstitucions amb més associats de la ciutat, que ja des de l’anypassat disposen de carnets del Club fets amb plàstic biodegradable.

També des de 2011 es pot trobar el Zoo de Barcelona a les xarxessocials, fet que ha suposat una millora en la comunicació i el diàleg ambels visitants. El Departament d’Educació del Parc, amb programes educatius des

d’infantil fins a batxillerat, va rebre 94.514 alumnes. D’altrabanda, ha donat assistència, formació i tutoria gratuïta a

més de 1.000 alumnes de batxillerat i universitat percompletar els seus currículums acadèmics i també ainvestigadors.Durant l’any 2011, s’han fet diferents millorestècniques que corresponen a la instal·lació delselefants i dels llops, la impermeabilització de llacs ialtres actuacions de reordenació del Zoo de la

Ciutadella.D’altra banda, l’Equip Verd, grup voluntari del Zoo, continuades de 2007 contribuint a la tasca mediambiental ambactuacions com l’impuls per a la creació d’un equip verd alTibidabo, la participació al programa “Compostem iaprenem” de l’Agenda 21, amb el seguiment i manteniment

del compost fet amb deixalles del Zoo, i la participació al DiaMundial del Medi Ambient, celebrat el 5 de juny al Zoo, amb l’aportaciód’un estand on s’explicava el compostatge que s’hi fa.

Els programes debeques ajuden ala recerca i laconservació.



Per a

Famílies afectades iprofessionals.Objectiu, resoldredubtes sobre lasíndrome de Down.

Nens malalts crònicso discapacitats i elsseus pares i germans,dels hospitals de laVall d’Hebron, SantJoan de Déu, SantPau i Germans Trias iPujol.

Públic en general,amb l’objectiu derecollir fons per aAFANOC iconscienciar elsvisitants.

Tothom. Recollir fonsper a les activitats dePallapupas.

Diferents assistentsque vulguin aportarfons a l’Àread’OncologiaPediàtrica del’hospital.

Nens amb unamalaltia odiscapacitat greu.



Nens sords.

discapacitatsmentals.

Tema

Festa

Festa

Festa

Festa

Sopar solidari

Fundació

Fundació

Fundació

col•lectius ambnecessitatsespecials:

conveni

Nom de l’acció

Dia mundial dedicatal cromosoma 22.

Dreamnight at theZoo.

Posa’t la gorra.

Un dia de nassos.

2a nit solidària.

Visitespersonalitzades nensamb greu malaltia odiscapacitat.

Visitespersonalitzades nensnens amb unamalaltia odiscapacitat greu.

Visitespersonalitzades nensamb una malaltia odiscapacitat greu.

l’Associació de Paresde Nens Sords deCatalunya(APANSCE).

Conveni zoo + PiJ +CA.

Associació implicada

Fundacióinternacional 22 Q.

Zoos del mónadherits a lainiciativa globalDreamnight at theZoo. Organitzacadascun la sevafesta.

Associació deFamiliars i Amics deNens Oncològics deCatalunya (AFANOC).

L’ONG Pallapupas.

L’Obra Social del’Hospital Sant Joande Déu.

Ilusiones (make awish España).

El Somni dels Nens.

Pequeño Deseo.

-

Centre assistencialDr. Emili Mira.

Què fem/oferim alZoo?

Cessió aules per ataula rodona i talleramb pallassos.Reducció preusd’entrada.

Visita especial ambtallers, berenar iregals, fora d’horaride públic.

El Zoo acull la festa icol·labora en la sevaorganització. Preusespecials.

Visita al Zoo a unpreu especial.

Aportem premis peral sopar.

Visitespersonalitzades nensamb greu malaltia odiscapacitat, quetenen un desigespecial relacionatamb el Zoo.

Visitespersonalitzades nensamb una malaltia odiscapacitat greusque tenen un desigespecial relacionatamb el Zoo.

Visitespersonalitzades nensamb una malaltia odiscapacitat greu.

Activitats adaptadescasal de Nadal ofert.

tasques de Jardineriaal Palmerar.

Participa algú més?

Pallapupas.

Treballadors del parc,de forma voluntària.Concessions,proveïdors habitualsdel Zoo. Empresescol·laboradores.

Empresescol·laboradoresd’AFANOC.

Tibidabo.

Altres empresescol·laboradores.

No.

No.

No.

-

Parcs i Jardins.


Durant 2011 el Zoo ha esdevingut font i seu de nombroses campanyes desuport, sensibilització, conscienciació i difusió de diferents projectes.També ha col·laborat amb diverses fundacions i ha desenvolupatdiferents activitats adaptades per a col·lectius.Així, es vincula i estableix sinergies amb operadors públics i privats de laciutat per a coadjuvar al desenvolupament d’activitats o a la potenciacióde projectes i línies de treball que els són propis i que tenen un retornsocial important.

4.3. Anella OlímpicaLa divisió de l’Anella Olímpica té la responsabilitat de la gestió de lesinstal·lacions de l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i l’Esplanada del’Anella Olímpica. L’any 2011 s’ha incrementat el total d’usuarisd’aquestes instal·lacions fins a arribar a 1.731.233 persones, reduint en un28 % el nombre de dies d’ocupació respecte de l’any anterior.Aquest any s’ha posat èmfasi en l’optimització del rendiment econòmic isocial a les instal·lacions de l’Anella a través de l’aplicació de polítiquescomercials adequades per a cada tipus de sector, mantenint una ofertalúdica permanent i adequada a les exigències mínimes d’aspectesambientals de la ISO 14.001. Paral·lelament, s’ha treballat per incrementarels contractes per serveis a l’activitat amb bonificació de ràpel i també perexigir requeriments ambientals i socials més grans.


L’Anella Olímpica estàcertificada per la ISO14001 de medi ambient.


Des del maig de 2011, l’Anella està present a les xarxes socials, queconstitueixen un nou canal de comunicació que millora les interaccions il’escolta activa amb els clients. Al llarg del 2011 van sortir diverses notícies que parlaven de la possibilitatde canviar el model de gestió de l’Anella Olímpica, passant d’una gestiódirecta per B:SM a una gestió indirecta a través d’una empresa mixta.Finalment, per decisió de l’Ajuntament de Barcelona es va determinar noefectuar aquest canvi per raons d’interès públic.

4.4. Fòrum-MontjuïcLa divisió de Fòrum-Montjuïc té la responsabilitat de la gestió del recinteFòrum, el Barcelona Teatre Musical (BTM) i la coordinació del Parc deMontjuïc (inclòs el Castell de Montjuïc). Les activitats que integrenaquests espais han assolit 1.164.696 usuaris. D’altra banda, durant el 2011ha finalitzat l’encàrrec de gestió de l’edifici Fòrum.Al llarg de 2011 els aspectes clau de desenvolupament de Montjuïc-Fòrum van estar relacionats amb la recerca de la continuïtat o l’augmentdel nombre d’actes, així com l’explotació de les carpes i dels espais oberts,com són l’esplanada i la zona dels auditoris. L’adequada gestió dels espaisamb grans volums de participació es desenvolupa a través d’unacoordinació de les tasques i dels requeriments relatius a la ISO 14.001.

4.5. Empreses participadesB:SM duu a terme altres activitats definides en el seu objecte socialmitjançat la participació en diferents societats. Al tancament de l’exercici2011, B:SM és accionista majoritari amb el 100 % de les accions de Parcd’Atraccions Tibidabo, SA i de Cementiris de Barcelona, SA. D’altra banda,31 de desembre de 2011, té diferents participacions a les societatssegüents:


% Participació SocietatDirecta Indirecta titular part.

Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00 % - B:SMCementiris de Barcelona, SA 100,00 % B:SMTractament i Selecció de Residus, SA 58,64 % - B:SMSelectives Metropolitanes, SA - 100,00 % TERSASolucions Integrals, SA - 100,00 % TERSATransports Sanitaris Parets, SL - 51,00 % SFBMercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69 % - B:SMCatalana d’Iniciatives, CR, SA 24,25 % - B:SM

B:SM: Barcelona de Serveis Municipals, SATERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA


• Amb data 25 de febrer de 2011, el Plenari del Consell Municipal aproval’adjudicació del 36 % del capital social de la Societat Serveis Funerarisde Barcelona, SA a la societat Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL. El 17de març de 2011, l’Ajuntament de Barcelona n’acorda l’adjudicaciódefinitiva. Com a resultat d’aquesta operació de venda, la participació de B:SM enServeis Funeraris de Barcelona, SA queda en un 15 % i passa a tenir laconsideració d’ “Actiu financer disponible per a la venda”.• Amb data 13 d’abril de 2011 la societat adquireix el 49 % de Cementirisde Barcelona, SA a Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, després que l’1d’octubre de 2010 el Plenari del Consell Municipal aprovésdefinitivament el canvi en la forma de gestió del servei públic decremació i cementiris a la ciutat de Barcelona, mitjançant el rescat de laparticipació privada del 49 % de la societat Cementiris de Barcelona, SA,amb l’objectiu que l’Ajuntament de Barcelona n’assumís la gestiódirecta.

TibidaboL’únic accionista de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA (PATSA) és B:SM. Lesactivitats del parc se centren en la gestió del parc d’atraccions, delsdiversos centres de restauració dins el recinte, de les botigues, elfunicular, l’aparcament, l’espai públic Camí del Cel del Tibidado i del


La relació d’usuaris perdies d’ocupació augmenta.


mirador de la Torre de Collserola, tots ubicats al cim de la muntanya delTibidabo. La societat gestiona també els centres de restauració ubicats alParc Zoològic de Barcelona.A l’exercici 2011, el parc ha tingut 442.693 visitants. Tot i haver augmentatun 10 % respecte a l’any anterior, encara se situa per sota de la xifra que esconsidera òptima, uns 600.000 visitants. Cal destacar que la xifra devisitants entre els mesos de juliol a desembre del 2011 s’ha incrementatun 43 % respecte a l’any 2010, tot i que encara està un 24 % per sota delnombre de visites del 2009. La valoració dels clients del tracte rebut pelpersonal ha estat de 8,5 sobre 10 punts.De la mateixa manera, s’ha treballat per oferir més avantatges als 54.230socis del Tibiclub, com per exemple el 15 % de descompte en els centresde restauració del parc. També, durant el 2011, el Parc s’ha fet present ales xarxes socials, que constitueixen un canal de comunicació dinàmic ibidireccional.Al llarg d’aquest any s’ha dut a terme una revisió extraordinària de totesles atraccions del parc, i s’han tornat a considerar els protocols iprocediments de manteniment i certificació avalats pel Col·legid’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquestes revisions seguiran fent-sedurant el 2012.Pel que fa a les activitats dutes a terme per la societat durant el 2011, caldestacar:


Tibidabo, més a prop teu.


• La consolidació de la gestió basada en l’escolta activa al client, quepermet recollir les aportacions dels clients i incorporar-les a la gestió:així s’han implantat com accions de millora el 70,3% dels 1.112suggeriments totals rebuts.

• Després de més de 5 anys de l’eslògan “Tibidabo, més a prop teu” (març2004), el Parc d’Atraccions Tibidabo enceta la nova temporada amb nouconcepte: “Tibidabo, el teu parc”. Amb aquesta nova crida es posen envalor els trets més característics del parc: arrelat a la ciutat, de més decent anys d’història, un parc que et retorna a la infantesa i per a tots elmembres de la família.

Al llarg de la temporada 2011 s’han presentat com a novetats les novesescenes i 2 nous personatges incorporats a l’Hotel Krüeger, la presentaciódels espectacles de cloenda i de titelles, i l’emissió d’una nova pel·lículaen 4D al cinema DIDIDADO, El Museu del Pirata. A més, ha tingut lloc laprimera mostra de titelles, s’ha acollit l’exposició de marionetes de lacompanyia d’Herta Frankel i s’ha instal·lat de manera temporal unScalextric gegant.

D’altra banda, el programa educatiu ha arribat als 2.606 alumnes que hanfet l’activitat didàctica de Ciència i Tecnologia el 2011, experiència lúdico-educativa dirigida a estudiants de primària, ESO i batxillerat per sabercom funcionen les atraccions des d’una òptica educativa.

Dins l’apartat d’accions socials, durant aquesta temporada s’han celebratles festes següents: l’Estiu sense barreres, la Cançó de pau (amb l’especialcol·laboració amb UNICEF i la seva campanya Dóna 1 dia), la Gran festade suport als nens i nenes amb problemes de cor de l’Associació d’Ajudaals Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC), la festaorganitzada per l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya(FANOC), la festa “Un cop de mà” amb la fundació Real Dreams, la festaUn dia de nassos organitzada per l’associació Pallapupas i la participacióa l’Uphill Tibidabo i a la Cursa de l’amistat.

Pel que fa al medi ambient, entre les accions portades a terme durantl’any, cal destacar la inversió a fi de millorar la mobilitat i potenciarl’accés mitjançant el transport públic al cim del Tibidabo. Aquestes i altresmesures de mobilitat (increment de la freqüència i nombre d’autobusosdel Tibibus, oferta d’estacionament i llançadora des de l’aparcament deSant Genís i reembossament als clients del cost dels bitllets del Tibibus encomprar l’entrada al Parc) han aconseguit que un 64 % dels visitantsaccedissin al cim del Tibidabo amb transport públic durant l’exercici2011. D’altra banda, s’ha continuat amb el manteniment de l’entornnatural a diverses zones del parc dins del contracte de manteniment de latotalitat de les instal·lacions.



CementirisCementiris de Barcelona, SA també és una empresa 100 % participada perB:SM. Es va constituir el 2006 i des de 2011 és una empresa totalment decapital municipal. Aquesta estructura empresarial garanteix la igualtatd’accés dels serveis de cementiris i de cremació a tots els operadors deserveis funeraris de la ciutat. Actualment, gestiona els nou cementiris dela ciutat, amb 336.937 sepultures i 2.425.581 metres quadrats: Montjuïc,Poblenou, Sant Andreu, Les Corts, Collserola, Horta, Sants, Sarrià i SantGervasi, així com els dos centres de cremació situats a Montjuïc iCollserola.

Cementiris de Barcelona, a més de garantir la memòria individual icol·lectiva, vetlla per la conservació del patrimoni cultural de la ciutat i téun interès especial en la preservació del medi ambient.

Rehabilitació i millora contínuaL’any 2011s’ha rehabilitat l’Oficina d’Atenció a l’Usuari de lesdependències centrals (carrer Joan d’Àustria, 130) i a la vegadas’ha obert una nova Oficina d’Atenció a l’Usuari al cementiri dePoblenou, totes dues amb accessibilitat total. D’altra banda, s’hanhabilitat i remodelat diversos espais del cementiri de Montjuïc perubicar-hi el nou magatzem general i un nou taller mecànic per a lareparació de la flota de vehicles.

Durant el 2011, s’ha posant enfuncionament un nou forn crematori,(el setè, 4 a Montjuïc i 3 a Collserola),per tal de donar resposta a la creixentdemanda en incineracions produïdaels darrers anys.

Cementiris de Barcelona també vainaugurar un parc solar al cementiri deMontjuïc, que ocupa una superfície de 700metres quadrats. Es tracta de la primera instal·lació als cementirisde Barcelona però, per a un futur proper, es consideradesenvolupar altres parcs solars a altres recintes funeraris de laciutat.

A més, durant l’any 2011 s’han desenvolupat diferents obres irehabilitacions:• Al Cementiri de Montjuïc s’ha continuat desenvolupant el Pladirector, amb la rehabilitació de zones amb patologiesconstructives, que han afectat un total de 60 tombes i 2.312nínxols. • Al Cementiri de Poblenou s’ha seguit amb les obres de restauracióde les façanes de nínxols, amb la rehabilitació d’un total de 1.629


Garantim lamemòria, vetllempel patrimoni ipreservem el mediambient.


nínxols.• Al Cementiri de Collserola s’ha encarregat la confecció d’un nou plànoltopogràfic i s’han fet els primers expedients d’obres per iniciar eldesenvolupament del Pla director. Aquestes obres han suposat larehabilitació de 3 blocs de nínxols, amb una afectació total de 460unitats.• Al Cementiri de Sant Andreu s’han fet obres de rehabilitació de teuladesd’edificis de nínxols, que han afectat un total de 240 unitats.

Quant a la construcció de noves sepultures, s’han construït 40 columbariscineraris al Cementiri de Les Corts, 144 columbaris cineraris al Cementiride Sant Andreu, 64 columbaris cineraris tipus Corten al Cementiri deMontjuïc, 6 tombes menors de 3 departaments al Cementiri de Poblenoui 18 nínxols al Cementiri d’Horta.

Difusió de valors culturals i històricsPer a Cementiris de Barcelona el patrimoni funerari que administra té unvalor cultural incalculable per a la ciutat, motiu pel qual, a més depotenciar rutes culturals, iniciades el 2006, i altres activitats indicadoresdels valors d’aquests recintes, té com un dels seus màxims objectiuspromoure la restauració contínua d’aquest patrimoni de la ciutat.

Durant l’any 2011 Cementiris de Barcelona ha fet un gran esforç enmitjans tècnics, econòmics i humans per tal de mostrar i apropar a totsels ciutadans el valor arquitectònic, escultòric i artístic i amagat alscementiris. Un bon exemple d’això és la mostra de carruatges ques’utilitzaven pels enterraments de principis del segle XX. Durant el 2011s’ha començat a treballar per traslladar i actualitzar aquesta col·lecció a


Col·lecció de carrossesfuneràries.


un nou espai situat al Cementiri de Montjuïc, on també s’hi ubicarà labiblioteca funerària, que té més de 2.000 títols de temàtica centradaprincipalment en els ritus funeraris de nombroses civilitzacions, des de laprehistòria fins a l’època actual.

També ha participat, oferint visites guiades als cementiris de Poblenou iMontjuïc amb gran acceptació de públic, en la segona edició del 48HOpen House Barcelona, esdeveniment cultural amb l’objectiu d’aproparels ciutadans mitjançant l’accés gratuït a determinats edificis,l’arquitectura de la ciutat.

D’altra banda, Cementiris de Barcelona ha incorporat també l’ús de lesprincipals xarxes socials com a eines de comunicació. Ha creat aFacebook els Divendres Culturals a Cementiris de Barcelona per divulgarel coneixement artístic, històric, arquitectònic i escultòric dels cementiris,i presentar cada divendres una sepultura integrada a les rutes dePoblenou i Montjuïc. En aquests cementiris monumentals, durant el2011, s’ha continuat amb l’organització de les rutes guiades, que haassolit la xifra de 7.000 visitants. Aquestes rutes culturals, incloses dins dela Ruta Europea de Cementiris, tenen el suport del Centre Unesco deCatalunya, Unescocat. Enguany la Ruta Europea ha estat guardonada


Ruta cultural pelscementiris de Barcelona.


amb el Premi Especial del Jurat dels guardons UNWTO Ulysses 2011.

El Concert per al Record es consolida, en la seva segona edició i amb granèxit de convocatòria, com un ritus funerari en memòria de les personesenterrades en els cementiris de la ciutat durant tot l’any 2011.

Cementiris de Barcelona ha participat enguany en l’edició del llibreTombes i Lletres, publicació d’homenatge especial, singular i col·lectiu a41 escriptors que han esdevingut referents a la literatura catalana.

Compromís amb el medi ambientLa planta incineradora del crematori del Cementiri de Montjuïc ha rebuta finals d’any el certificat ISO 14.001:2004 per complir amb elsrequeriments establerts en matèria de gestió de la responsabilitat amb elmedi ambient: control de les emissions contaminants, segregació delsresidus i bon ús que se’n fa. Aquesta certificació ISO de responsabilitatamb el medi ambient té vigència fins l’any 2014 i serà revisadaanualment.

Cementiris de Barcelona ha estat pionera a l’Estat espanyol en lautilització de filtres de dioxines als forns crematoris, que permeten reduiral mínim les emissions contaminants. També ha estat pioner, a la ciutat,per la instal·lació del parc solar, amb una potència instal·lada de 100kilowatts i la previsió de generar a l’any 136.011 kilowatts hora, queequival al consum de 46 famílies o a gairebé el total del consum elèctricdel Cementiri de Montjuïc durant un any. Aquesta instal·lació permetràreduir les emissions de CO2 a l’atmosfera en 135 tones, de SO2 en 369

quilos i de NOx en 246 quilos.

Amb la finalitat de preservar els espais i millorarels recintes, Cementiris de Barcelona, i el Centred’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) hansignat un acord de col·laboració per crear unazona de seguretat lliure de vegetació alCementiri de Collserola, amb l’objectiud’evitar la propagació d’incendis al voltantdel recinte funerari. La biomassa que es generide la neteja de l’arbrat serà utilitzada per

l’arranjament dels parterres interiors de lesagrupacions de sepultures que hi ha al cementiri.


Ens comprometem, perquèforma part de nosaltres.


5.Les persones 5.1. El nostre equipLa plantilla de B:SM el 31 de desembre de 2011 era de 1.207 treballadors.Des de 2007 hi ha hagut un increment del 5 % de plantilla arribant almàxim d’empleats (1.269) l’any 2010. L’edat mitjana dels empleats és de43,8 anys.


EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA

1.050 —

1.100 —

1.150 —

1.200 —

1.250 —

1.300 —

2009

1.244

2010

1.269

2011

1.207


Distribució de la plantilla per gènere i treball2009Divisió Homes DonesAparcaments 172 69 Transports 479 162Zoo 101 82Anella 43 27Fòrum-MontjuicCorporatiu 46 63

2010Divisió Homes DonesAparcaments 175 62Transports 508 178Zoo 102 72AnellaFòrum-Montjuic 38 24Corporatiu 44 66

2011Divisió Homes DonesAparcaments 176 66Transports 468 159Zoo 95 76Anella Olímpica 24 15Fòrum-Montjuic 9 11Corporatiu 43 65

5.1.1. Relacions laboralsA data de 31 de desembre de 2011 el 51 % de la plantilla de l’empresa estàafiliada a algun sindicat. Aquesta proporció es considera estable segons latendència de l’històric de l’empresa.


% DE TREBALLADORS AFILIATS

44% —

46% —

48% —

50% —

52% —

2009

49%

2010

49%

2011

51%


La tardor de 2011 va tenir lloc l’elecció dels representants delstreballadors a B:SM. Els treballadors escullen el Comitè d’Empresa persufragi universal, lliure, secret i directe, cada quatre anys. Aquest procésva consistir en l’elecció de les taules electorals, l’exposició del cens,l’aprovació del calendari, les votacions i l’escrutini. El Comitè d’Empresaés l’òrgan de diàleg entre els treballadors i la Direcció de B:SM.

La composició del Comitè d’Empresa representa el 2 % de B:SM i el 6 %del Zoo, i a data de 31 de desembre de 2011 és :

Existeixen altres òrgans de B:SM amb representació dels treballadors comsón:


Membres Comitè d’EmpresaRepresentants B:SM Representants Zoo

Sindicat Delegats Alliberats Delegats AlliberatsUGT 10 2 6 1CCOO 7 2 3 1CGT 2 1USOC 2 1FESIT 1 1CSIF 1 1

Comissions de TreballB:SM ZooComissió de Formació Comissió de Seguretat i SalutComissió de Variable Comissió de Gestió i SeguimentComissió d’Activitats Culturals Comissió de Jubilacions ParcialsComissió de Gestió i Seguiment Comissió de Conciliació d’IgualtatComissió d’Igualtat Comissió de Retribució VariableComissió d’AntiguitatComissió de Gestió de GruesComissió de Gestió d’AparcamentsComissió de Gestió d’ÀreaComissió ParitàriaComissió de Pla de PensionsComissió de Redactat de ConveniComité de Seguretat i Salut


Durant l’any 2011 són vigents els convenis:

• Barcelona de Serveis Municipals 2009-2012, que afecta uns 1.090empleats.

• Zoo 2008-2011, que afecta uns 143 empleats.

5.1.2. Estabilitat del personal a través dels contractesB:SM tracta de mantenir l’estabilitat en la seva plantilla i això es reflecteixen la distribució de la plantilla segons el tipus de contracte, ja que el 85 %dels contractes indefinits són a temps complet.


85%

8%5%

1%

Indefinits temps complert

1%

Rellevistes i jubilats parcials

Eventuals temps complert

Indefinits temps parcial

Eventuals temps parcial

Al llarg de 2011 hi ha hagut vacants de promocions internes per a la unitatde grues, els aparcaments i el Zoo, distribuïdes segons la taula següent:

5.1.3. Noves contractacionsDurant l’últim any, en els processos de noves contractacions hi ha unpredomini notable de la franja d’edats compreses entre els 20 i 30 anys.Aquesta prevalença de personal jove afavoreix el rejoveniment de laplantilla activa.

5.2. Salut i seguretatEl Servei de Prevenció de B:SM –operatiu des de 2002–, ha centrat els seusobjectius a millorar les condicions de treball de totes les persones queformen part de l’empresa amb el desig clau d’intentar anar més enllà delque estipula la llei.A poc a poc les bases de la cultura preventiva han anat instaurant-se encadascuna de les divisions. De manera lenta però segura, els fonamentsde la prevenció s’han anat consolidant com una premissa a tenir encompte.


Unitat / àrea / dept. Vacants 2011 Candidats Vacants Llista espera SeleccionatsConductor grues temporal

contracte de relleu 7 1 3 1Operador centre de control

llista de reserva 17 11 0 11Assistentcuidador 17 2 0 2

Coberturaservei PAM 20 35 0 20

20 a 30 31 a 400 —5 —

10 —15 —20 —25 —30 —35 —40 —45 —50 —

41 a 50 51 a 60Edat >

Homes

Dones

44

27 27

8

2622

1214

B:SM es dota d’una Carta de compromís que defineix i unifica la políticapreventiva del grup establint els criteris de servei i qualitat en matèria deseguretat i salut en el treball.El Servei posa a l’abast de qualsevol treballador de l’empresa els criteris iconceptes de prevenció del grup, així com els processos o guiesd’actuació que s’han anat creant al llarg del temps.

5.2.1. Campanyes anuals i campanyes de sensibilització.B:SM, conscient de la importància de la prevenció en la salut, fa anualmentuna campanya de vacunació de la grip comú i del tètanus i campanyespuntuals per incentivar els hàbits saludables i la qualitat de vida.Sota el lema “B:SM et cuida”, al llarg dels anys s’han anat duent a termecampanyes com la de prevenció per controlar el mosquit tigre, el placontra el sobrepès, la campanya grip A, la campanya de prevenció delsaccidents de trànsit, la campanya per donar sang i la campanyad’hipertensió arterial. Treballant conjuntament amb l’equip de formació, durant l’any 2011 elServei de Prevenció, ha organitzat la campanya “Beneficia’t” per deixar defumar, basada en dues sessions d’hipnosi, una al juny i una altra al’octubre.

5.2.2. Comitès de Seguretat i SalutLes reunions del Comitè de Seguretat i Salut (CSS), contemplades en elconveni col·lectiu, són un procés que permet que es vagi més enllà delque marca pròpiament la llei. Aquestes tenen lloc normalment amb unaperiodicitat mensual i representen la totalitat dels empleats.

Indicadors de baixa per accident laboralEls indicadors per sexe que s’han seguit per conèixer la durada mitjana i lataxa d’incidència dels accidents laborals són els que es mostren a la taulasegüent. Durant el 2011 no s’ha produït cap accident laboral greu ni moltgreu.


DONESTIPUS I. INCIDÈNCIA DUR. MITJANA

DIVISIONS Mens. Anual Mens. AnualEstruc. corporativa 1,59 0,13 8,00 124,00

Grues 0,00 0,00 0,00 0,00AREA 0,70 2,07 75,00 18,69Aparcaments 0,00 0,14 0,00 16,00Estació+Sup. 0,00 0,00 0,00 0,00Bicing 0,00 0,00 0,00 0,00

Anella Olímpica 0,00 0,00 0,00 0,00Parc Montjuïc-Fòrum 9,09 0,70 18,00 18,00Zoo 0,00 0,68 0,00 23,50

Mob

ilita

t

HOMESTIPUS I. INCIDÈNCIA DUR. MITJANA

DIVISIONS Mens. Anual Mens. AnualEstruc. corporativa 0,00 0,00 0,00 0,00

Grues 2,52 3,79 26,50 20,62AREA 0,76 1,31 36,00 16,49Aparcaments 0,00 0,30 0,00 17,17Estació+Sup. 0,00 0,00 0,00 0,00Bicing 0,00 2,86 0,00 12,00

Anella Olímpica 0,00 0,67 0,00 12,50Parc Montjuïc-Fòrum 0,00 0,00 0,00 0,00Zoo 0,00 0,28 0,00 52,00

Mob

ilita

t

Índex incidència = Nre. d’accidents per cada 100 persones exposades


Aquests indicadors formen part dels indicadors d’absentisme, els qualspodem desglossar en baixes per contingències comunes, maternitats ipaternitats i accidents laborals i així establir un total. A B:SM l’absència ala feina es justifica utilitzant document acreditatiu de la baixa. La relacióper contingència comuna és del 4,95 en homes i 5,53 en dones. Respecte ales maternitats i paternitats, són del 1,22 i del 0,13, respectivament. Elsaccidents laborals són del 1,67 en homes i del 1,42 en dones. D’aquestamanera, els percentatges totals d’absentisme entre homes i dones són de6,62 i 8,17 respectivament.

5.3. Formació i avaluacióAl llarg de 2011 s’ha tractat de dissenyar les accions formatives tenint encompte l’optimització dels recursos.Durant l’any passat han rebut formació 1.818 participants, distribuïts pertemàtica segons mostra la figura següent, el 50 % dels quals ha estatformat internament.


DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTILLA

1 —2 —4 —8 —

16 —32 —64 —

128 —256 —512 —

1.024 —

87

366 52

3 842

Seguretat i salut Atenció al client RSC Millora competències


Per gènere, la distribució ha estat d’un 58,4 % pel que fa a homes formats iun 41,6 % de dones en les matèries que mostra la figura següent.

El nombre d’accions formatives ha estat de 1.826, amb una participacióde la plantilla del 81,36 % i amb un grau de satisfacció promig de 4,19sobre 5. Les hores per sexe i categoria es poden observar a la taulasegüent.


Categoria Hores / individu home Hores / individu dona Total horesResponsables 1.747,8 2.508,55 4.256,35Comandaments intermedis 746,55 520,8 1.267,35Tècnics 531,8 277,3 809,1Operacions 4.276,8 2.252 6.528,8Administració 542,5 1.741 2.283,5Total 7.845,45 7.299,65 15.145,1

5 %5 %

23 %Homes > 58,4 %

Dones > 41,6 %15 %

27 %31 %

45 %49 %

Seguretat i Salut

Atenció al client

RSC

Millora competències

5.3.1. Eina d’avaluació del personalPer tal de millorar la qualitat del servei i les prestacions laborals femservir com a eina d’avaluació el feedback 360º. Aquest criteri d'avaluació

utilitza un mètode en què el 100 % del personalrep una valoració dels companys defeina, directius, subordinats iclients. D’aquesta formas’aconsegueix un feedbackmésobjectiu que amb els mètodestradicionals de recepcióexclusiva del comandamentdirecte. Així s’aconsegueix un

desenvolupament del personal iuna millora contínua de les tasques.

D’altra banda, existeixen altres mecanismesinterns de les unitats de negoci que també permeten dissenyar plans deformació específics per als empleats: el client misteriós i les “miniauditoriesexpress”. A partir d’aquests mecanismes s’ha pogut fer formació alsaparcaments i a les grues sobre atenció al client, qualitat, medi ambient, etc.

5.4. Relació empresa-treballadors

5.4.1. Nous canals de comunicació internaDes de fa un temps, l’adaptació a les noves tecnologies és una de lesprioritats de B:SM, fet que es posa de manifest amb els diferents canalsd’informació implantats. Els diversos estudis duts a terme sobrecomunicació interna coincideixen a assenyalar que la millor manera decomunicar-se és la relació personal, seguida de la utilització de suportsdigitals i escrits. Sent B:SM una empresa amb una tipologia de negocismolt diferents i amb un gran ventall de treballadors i centres de treball,cal aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies,especialment per informar a tothom d’una manera global i immediata. B:SM va estrenar el juny de 2011 la segona versió del seu portal, que haesdevingut una eina 2.0, d’acord amb la política de millora de lacomunicació interna i després d’assolir més de 3 milions de tramitacionsdurant l’any 2010. La nova versió de la intranet es caracteritza per unanova imatge i una nova estructura, una ampliació de continguts i unamillor accessibilitat. S’incorpora, per a tots els empleats, la possibilitat deconsultar el correu electrònic des de qualsevol ordinador i de manerapersonalitzada. Durant els primers mesos d’adaptació, el nou portal 2.0ha registrat un increment considerable d’usabilitat i mig any després de laimplantació ha generat uns 800 visitants diferents cada mes, fet que l’haconvertit en l’eina per excel·lència de la comunicació interna a l’empresa.En qüestió d’un any la gestió de dades ha passat de 80 a 172Gb detransferència.


La comunicació ens apropa.


Al mes de juliol, B:SM va implantar un nou canal de comunicació basaten un circuit tancat de TV amb 17 pantalles distribuïdes pels diferentscentres de treball: 13 pantalles d’ús intern distribuïdes per diferents llocsde l’empresa i 4 d’ús extern ubicades a les recepcions obertes al públic.Gràcies a aquests nous suports de comunicació s’ha pogut fer una difusiód’actes, comunicats i informacions més efectiva.

5.4.2. Benestar i igualtat d’oportunitatsEn el marc del Pla d’igualtat de la companyia existeix un principi d’igualtatd’oportunitats que vol evitar cap discriminació per raó de naixement, raça,sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal osocial. S’aplica a totes les àrees de l’empresa i especialment a la formaciódels empleats, la selecció dels candidats, la política igualitària deretribucions entre el personal vinculat al conveni col·lectiu, l’ús delllenguatge no sexista, la no tolerància a l’assetjament, etc.

Els esforços que s’han dedicat a la paritat, queden palesos en laprogressiva incorporació de la dona a la plantilla: actualment dels 1.207empleats el 31,87 % són dones. Per exemple, en els processos de seleccióde l’any 2011, que van generar un total de 180 noves contractacions, lesdones representen més del 40 %. També, es concedeixen 2 dies més pelpermís de paternitat dels que dicta la llei, en total 17 dies. Aquest permíss’aplica arran de l’entrada en vigor de la Llei d’igualtat. Per això, abans del2007 no existeix cap permís de paternitat concedit, els treballadorsúnicament van gaudir de les millores reflectides als seus convenis. Totstornen a la feina després de les llicències concedides, no hi ha baixesassociades a aquest permís.

Per tal de millorar la conciliació de la vida familiar i laboral existeixenfacilitats per al personal de B:SM com: el permisos d’hores per aacompanyar fills o pares a metges, ampliació de dies de permís enconveni per sobre de l’Estatut dels Treballadors, jornades laboralscontinuades, permís per minivacances al Nadal o Setmana Santa, eleccióde centre de base de grues entre el personal operatiu de grues, i elecció dezona pel personal d’àrea i d’aparcaments (Llobregat/Besòs).


Anys Maternitat Paternitat Total B:SM2009 18 27 452010 7 11 182011 21 26 47


A més, el conjunt de treballadors de B:SM disposen, segons s’inclou alconveni, dels avantatges següents: l’ajut escolar, ajut als pares amb fillsdiscapacitats, preus especials per a treballadors de B:SM i els seusfamiliars a la mútua ASISA, permís sense remunerar a banda dels diesd’assumptes personals, fons d’ajuda econòmica per als treballadors,

bonificació als aparcaments de la xarxa B:SM del 50 % en rotació idel 35 % en abonaments.

El personal d’Àrea, a més, té compensació de materialortopèdic i de calçat especial.La plantilla del Zoo gaudeix de: gratificació per casament inatalici, colònies d’estiu per a fills del personal icompensació d’ajuda per a pròtesis dental, faixesortopèdiques, plantilles i ulleres.

També existeixen beneficis enfocats de manera externa per adiferents col·lectius com: l’àrea d’estacionament gratuït per a minusvàlidsi per a vehicles totalment elèctrics. Els abonats a la xarxa d’aparcamentsde B:SM tenen l’avantatge de pagar el 50 % de l’estada en qualsevolaparcament. El Zoo aplica tarifes solidàries per a col·lectius amb recursoslimitats; descomptes especials per a escoles i col·lectius que van des del30 % al 100 % segons el casos: disminuïts, famílies nombroses imonoparentals, escoles d’acció preferent de Catalunya, centresd’acollida, ONG, hospitals, centres penitenciaris i d’inserció, residènciesd’avis, col·lectius drogodependents i marginats, grups de solidaritat depaïsos en conflicte, jubilats amb targeta rosa. El curs 2010-2011, en elconveni amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), acausa la crisi econòmica, ha augmentat de forma notable el nombre depeticions passant de 150 a 642 beques atorgades. D’altra banda, el Zootambé té Els Amics del Zoo, un grup de joves que donen suport demanera voluntària als educadors del Departament d’Educació.


A la feina, iguals.


6.Gestió mediambientalConscient de la importància que té, B:SM manté un procés continuat decompromís, responsabilitat i respecte envers el medi ambient en les sevesactivitats.

Tota activitat està aixoplugada dins la Política de medi ambient de B:SM,en què s’integren els eixos estratègics, els valors i els compromisos.

6.1. Gestió i minimització de residusLes instal·lacions de B:SM generen residus de tipologia especial, com elsfluorescents, aerosols, piles... i de tipologia no especial, com ara fraccionsde tipus domèstic (rebuig, paper, vidre i envasos) i altres residus com lafusta, runa, ferralla, etc. Els residus domèstics de B:SM es gestionen através de la recollida municipal i la resta estan controlats i gestionats através d’altres gestors autoritzats. Els principals punts de generació deresidus són les instal·lacions de Lleure, el Zoo i Manteniment de la divisióde Mobilitat.

A B:SM es té en compte el reciclatge: la separació segregada dels residus,fent esforços per maximitzar-ne la separació i un cop fet això, establirmecanismes per potenciar-ne la minimització.


Valorització Tractament 2009 2010 2011Fems V81, V83, V85 950,40 998,40 656,19Tòners V54 T12 0,43 0,82 0,74Llaunes V51, V41 T12 0,19 0,17 0,18Runa V71 T12, T15 171,85 266,68 143,10Residus sanitaris V46 T12, T21 1,32 1,04 0,34Animals morts V31,V83 T36, T21, T32 3,28 2,81 1,51Matèria orgànica V11, V61, V85 161,13 232,90 209,36Moqueta V14 23,02 7,81 17,74Equips elèctrics i electrònics V83, V85 T12 0,27 0,29 4,12Fusta V13, V61 16,45 9,42 16,29Ferralla V41 6,85 14,35 7,34Matèria vegetal V15, V61 T12 362,50 329,25 369,00Poda/fulles V12, V61 25,72

Resi

dus N

O E

spec

ials

(Tn)


Cada dia més ens esforcem per comptabilitzar més rigorosament elsresidus no especials adequant i potenciant la recollida selectiva. Peraquest motiu i per la disponibilitat d’algunes dades de residus domèstics,no apareixen les quantitats retirades d’envasos, paper, vidre i rebuig. Larecollida d’aquestes fraccions es fa a través de la gestió municipal a totesles divisions. A l’Anella Olímpica s’està establint un mètode per poderestimar correctament les quantitats retirades, fins a la data les xifres nosón fiables.

La campanya de recollida de mòbils “Mobilitza’t per la selva” permetque 2 ximpanzés hagin estat adoptats pel ZooGràcies a la campanya de recollida de telèfons mòbils que s’ha fet al Zoode Barcelona i a les oficines centrals de B:SM, el Zoo ha adoptat dosximpanzés del centre que l’Institut Jane Goodall té a la RepúblicaDemocràtica del Congo. Recollir telèfons mòbils antics o en desús permet reutilitzar terminals imaterials, reduint la demanda insostenible de minerals valuosos com elcoltan o la cassiterita, les explotacions dels quals són al centre delsenfrontaments que produeixen milers de víctimes i refugiats a laRepública Democràtica del Congo.D’aquesta manera s’aconsegueix reciclar elements útils i disposaradequadament dels materials tòxics, evitant la contaminació del medi irecaptant fons per als programes d’educació, conservació idesenvolupament al Congo, com el del Centre de Recuperació deXimpanzés de Tchimpounga. Per més informació de la campanya podeu visitar el web:www.mobilitzatperlaselva.org


Valorització Tractament 2009 2010 2011Envasos contaminats V51 T21, T36, T13 0,68 0,90 0,68Draps i absorbents V13, V41T24, T21, T22, T13, T31, T36 0,51 1,12 0,64Aerosols T32, T13 0,02 0,03 0,03Piles V44 0,09 3,62 4,33Fluorescents V41 0,16 0,77 0,60

Resi

dus

Espe

cial

s (Tn

)


6.2. Gestió dels recursos consumitsLa gestió dels recursos també esdevé una font d’indicadorsmediambientals. El procés d’obtenció de dades i el seu tractament haanat millorant progressivament i es tendeix cada vegada més altractament de dades reals desvinculades de la facturació dels recursosconsumits.

6.2.1. L’energia

L’electricitat que fem servirL’evolució total del consum elèctric a tot B:SM indica una tendència cap ala reducció del consum, baixant un 9 % respecte de l’any anterior.

Consum elèctric total a les instal·lacions de B:SMDivisió 2009 2010 2011Aparcaments 7.451.116 7.862.432 7.231.780Transports 1.644.740 1.618.499 1.482.955Zoo 2.974.929 2.852.778 2.856.058Anella Olímpica 5.683.721

7.651.965 7.413.801Fòrum-Montjuic 745.759Oficines 700.132 662.553 534.711

Per aconseguir aquesta reducció en el consum s’han anat implantantalgunes millores que han contribuït a l’estalvi i l’eficiència energètica a lesdivisions d’Aparcaments, de Transports i a les oficines, com la substitucióde lluminàries incandescents per altres d’alta eficiència, l’inici de lainstal·lació de leds a alguns ascensors dels aparcaments, el canvi de


200920.978.578kWh

201020.410.063

201118.534.984

17.000.000 —17.500.000 —

18.000.000 —18.500.000 —19.000.000 —19.500.000 —

20.000.000 —20.500.000 —21.000.000 —21.500.000 —

CONSUM ELÈCTRIC TOTAL

reactàncies ferrítiques per electròniques, la col·locació de detectors depresència i sistemes d’apagada i encesa automàtiques i l’adequació de laclimatització a l’hivern i a l’estiu.

La reducció de consum d’energia a l’Anella Olímpica i al Fòrum-Montjuïcestà molt vinculada al nombre i tipologia d’actes i activitats ques’efectuen durant l’any. Per això la reducció no s’associa a milloresd’eficiència.

D’altra banda, dins de l’aposta per la innovació i el seguimentd’estratègies d’estalvi i eficiència vigent a totes les unitats, durant el 2011s’ha fet un estudi per la millora de la climatització mitjançant energiageotèrmia a l’Estació del Nord, amb resultats de viabilitat satisfactoris(projecte guanyador el 2012 del Premi B:SMedi Ambient).

El gas natural que ens escalfaEl gas natural consumit serveix per generar calor a les instal·lacionssituades a l’Anella Olímpica i al Zoo. L’evolució total del consum de gasnatural té la tendència que es mostra a la figura següent, on es pot veureque el consum de gas ha baixat un 17 % respecte de l'any anterior:

Consum de gas natural total a les instal·lacions de B:SMDivisió 2009 2010 2011Zoo 108.260 135.635 147.500Anella 278.417 238.765 161.921


2009378.014m3

2010374.400

2011309.421

—50.000 —

100.000 —150.000 —

200.000 —250.000 —300.000 —350.000 —

400.000 —

CONSUM DE GAS TOTAL


Ara bé, la reducció de gas està molt lligada al nombre i tipologia d’actes iactivitats que tenen lloc a l’Anella Olímpica al llarg de l’any i és per aquestmotiu que el consum pot fluctuar d’un any a un altre.

El combustible que ens desplaçaEls vehicles de grua suposen el 86 % del consum de combustible del’empresa, d'un total de 285 metres cúbics.

Per això es treballa per reduir el consum d’aquests vehicles. Al llarg del2011 el servei de grua municipal ha aconseguit reduir els litres decombustible per cada cent kilòmetres gairebé a l’11% gràcies alseguiment que s’ha fet del consum de 12 vehicles i dels seus conductors,participants del projecte pilot iniciat l’any 2010. El 2011 els cursospersonalitzats de conducció sostenible s’han estès a la totalitat de laplantilla i per això el 2012 la reducció del combustible esdevé un objectiude la unitat. De la mateixa manera, quan es desenvolupa la renovació progressiva delparc de vehicles de les grues, s’opta per triar aquells que tinguin unmenor impacte ambiental, com les que van entrar en funcionament elnovembre de 2010 (complint la norma CE euro-5). També durant l’any2011 s’han realitzat diverses proves de motos elèctriques per al personald’aparcaments i estacionament regulat (AREA), i si bé algunes han estatsatisfactòries, encara no assoleixen el nivell desitjat per desenvolupar lestasques de treball habitual.


Vehicle grua > 86 %Furgoneta > 7 %Motocicleta > 5 %Turisme > 2 %

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM DE COMBUSTIBLE PER TIPUS DE VEHICLE


Actualment i pel que fa a vehicles menys contaminants, l’Àrea deManteniment de Mobilitat disposa, de manera pionera a B:SM, d’unvehicle de gas natural. D’altra banda, al Zoo s’utilitzen bicicletes per alsdesplaçaments interns així com alguns vehicles elèctrics. El 2011 el Parcdel Fòrum ha disposat de tres motos elèctriques i la unitat d’Aparcamentsja té el seu propi cotxe elèctric.

6.2.2. L’aigua que consumimL’evolució del consum d’aigua de la xarxa a tot B:SM es manté constant enel darrer període amb una variació de menys de l’1 %. A l’Anella Olímpicadurant el 2011 s’han consumit 3.932 metres cúbics d’aigua freàtica.

Consum d’aigua total a les instal·lacions de B:SMDivisió 2009 2010 2011Aparcaments 6.308 7.926 7.335Transports 12.905 10.746 12.762Zoo 315.683 285.257 289.080Anella Olímpica 48.814

68.407 61.355Fòrum-Montjuic 9.416Oficines 738 759 698

De tota manera, hem seguit treballant en mesures per reduir el consumd’aigua, instal·lant mecanismes estalviadors com les aixetes tipus Presto ila doble descàrrega a les cisternes en llocs de treball que encara no endisposaven, com a les divisions d’Aparcaments i Transports i algunesoficines.

Al Zoo s’ha continuat amb l’aplicació d’un tractament biològic per laneteja de llacs dels primats i, en vista dels bons resultats, s’ha iniciat elmateix procediment als llacs d’ossos i hipopòtams, suprimint netejadorstradicionals i reduint el consum d’aigua, ja que el tractament manté els


2009431.428m3

2010366.043

2011364.174

320.000 —340.000 —360.000 —380.000 —400.000 —420.000 —440.000 —

CONSUM D’AIGUA DE LA XARXA


llacs nets durant més temps. També s’han fet tasquesd’impermeabilització i col·locació de filtres al llac de les tortugues perevitar pèrdues.

6.2.3. La compra i la contractació responsableEl fet d’estar certificats en medi ambient a Lleure ens compromet aincorporar, a tots els contractes que sigui possible, clàusules desostenibilitat. Però a la resta de B:SM també s’incorporen a poc a poccanvis als contractes que es van renovant. Per exemple, durant el 2011s’ha fet efectiva l’eliminació de l’ús de lleixiu a totes les instal·lacions onés prescindible i s’ha estès la utilització de productes de neteja ecològics.

De la mateixa manera, es manté la contractació del servei demissatgeria verda.

El cas del paperLa demanda de paper varia molt en funció de ladivisió en què ens trobem, fins i tot la ràtiocomparativa de paper 100 % reciclat – paper blanc

és diferent segons l’ús que se li doni ja que hiha unitats que pel seu treball diari podenprescindir del paper blanc i en canvi enaltres, com pot ser el cas de Contractacióo Direcció General, l’usen més sovint. Entotal el grup B:SM, l’any 2011, haaugmentat la compra de paper un 20 %

però el reciclat supera al blanc en més del 80 %. Val a dir que els dos tipus de paper que

utilitzem són ambientalment respectuosos. El queconeixem com a blanc està produït amb criterisd’emissió neutra de CO2, està certificat pel fet deprovenir de fonts autoritzades per FSC, tota laproducció ve garantida per l’ecoetiqueta europea,

l’ecoetiqueta noruega, el cigne blanc i està certificat com aTCF, totalment lliure de clor. Respecte al reciclat,

ho és al cent per cent i també ve garantit percertificacions com el cigne blanc norueg yl’àngel blau alemany. Si bé s’han dut aterme accions per minimitzar el consummodificant certes instruccions a l’horad’imprimir determinats escrits i adquirint

una tendència en la digitalització de tasques,s’espera que els canvis es vagin reflectint en el

consum a mesura que la percepció de necessitat de paperes redueixi.


Fem públic el nostrecompromís mediambiental.


6.3. Iniciatives d’estímul i participació

Premi Medi Ambient per potenciar la realització de projectes internsmediambientalsDes de 2009, B:SM convoca el Premi de Medi Ambient per guardonarnous projectes que potenciïn millores mediambientals a l’entorn laboral.Les bases de l’edició 2010-2011 giraven al voltant de projectes enfocats al’estalvi. Les candidatures presentades van ser: • Grues, Reducció d’emissions, combustible i manteniment dels vehicles.• Zoo, Neteja i tractament biològic de les aigües dels llacs del Parc.• Tibidabo, Reducció d’emissions de CO2 en l’accessibilitat al cim delTibidabo. La guardonada va ser la del Tibidabo, per l’estalvi d’emissions associat a ladisminució del vehicle privat en l’accés al cim. El 2011 s’han presentat les bases per a la tercera edició del certamen, quees resoldrà la primavera del 2012, aquesta vegada per projectes ambalguna relació amb la regla de les 4R: repensar, reduir, reutilitzar i reciclar.

Pla de comunicació interna de medi ambientAquest any 2011 s’ha iniciat el Pla de comunicació interna de mediambient, que s’ha estrenat amb la primera edició de la publicació


5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient al Zoo.


ecoNews, un butlletí d’actualitat amb notícies, informacions i consellsmediambientals. A més, també s’han difós diferents missatgesmediambientals a través d’una imatge a la finestra que s’obre en iniciar lasessió dels ordinadors de tots els empleats.

Celebració del Dia Mundial del Medi Ambient al Zoo de BarcelonaEl passat 5 de juny de 2011, coincidint amb el Dia Mundial del MediAmbient, el Zoo de Barcelona va sumar-se als diferents actes de la ciutatper a la celebració d’aquesta jornada, amb l’organització d’activitatsfamiliars i taules informatives per part d’alguns col·laboradors del Zoo.Els amics que van participar van ser: l’Equip Verd del Zoo, Medi Ambientde l’Ajuntament de Barcelona (Parcs i Jardins), l’Institut Catalàd’Ornitologia, CESPA (gestió de residus) i el Departament d’Educació delZoo, amb activitats que giraven a l’entorn de la conservació i l’educacióambiental, la biodiversitat i els residus.


Tot gest per petit quesigui és gran pel mediambient.


7.Balanç econòmicEn aquest darrer any, més que mai, s’ha vetllat per mantenir l’equilibrieconòmic aplicant una racionalitat financera i social en qualsevolactivitat de l’empresa. A partir d’alguns conceptes del balanç de pèrdues i guanys que es troba ala taula d’estats financers i individuals es crea la taula resum de valoreconòmic de B:SM.

Per a major grau de detall s’amplia la informació anterior amb els estatsfinancers individuals a 31 de desembre de 2011.


Component Import

VALOR ECONÒMIC DIRECTE CREAT (VEC)a) Ingressos 193.138.353,09 EurVALOR ECONÒMIC DISTRIBUÏT (VED)b) Despeses operatives 55.457.698,73 Eurc) Salaris i beneficis socials per als empleats 52.638.511,54 Eurd) Pagaments a proveïdors de capital 1.013.038,71 Eure) Pagaments a governs 160.137,03 Eurf) Inversions a la comunitat 0,00 EurVALOR ECONÒMIC RETINGUT (VER)(calculat a partir del valor econòmic generat menys el valor econòmic) 26.045.384,74 Eur



Estats financers individuals a 31 de desembre de 2011 (milers d’euros)

Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Operacions continuadesActiu no corrent Aparcaments 32.838

Immobilitzat intangible 381 Serveis municipals AREA i grua 56.482 Immobilitzat material 172.594 Estacions d’autobusos i zones comercials 1.944 Inversions financeres emp. grup ll/t 75.054 Bicing 11.239 Inversions financers a ll/t 34.280 Zoo 12.661 Actius per impost diferit 3.157 Lleure 10.002

285.466 Altres serveis 1.359 Actiu corrent Ingressos de participacions financeres 5.063

Deutors comercials 9.505 Import net de la xifra de negocis 131.588 Inversions financeres emp. grup c/t 24.438 Inversions financers a c/t 0 Altres ingressos explotació 76 Periodificacions a c/t 0 Efectiu i altres líquids equivalents 2.297 Aprovisionaments (30.329)

36.240 Despeses de personal (52.639)Total actiu 321.706

Serveis exteriors (25.129)Tributs (941)Altres (139)

Passiu Altres despeses d’explotació (26.209)Patrimoni Net Amortització (11.777)

Fons propis abans resultats 158.573 Pèrdues i guanys de l’exercici 55.841 Imputació subvencions d’immobilitzat 248 Ajustos per canvis de valor 19.832 Subvencions de capital 1.029 Deteriorament i resultat alienació immob. 44.402

235.275 Passiu no corrent Altres resultats (60)

Deutes a llarg termini 47.704 Passius per impost diferit 3.411 Resultat Explotació 55.300 Periodificacions a ll/t 971

52.086 Ingrés financer 773 Passiu corrent Despesa financera (1.013)

Deutes a curt termini 6.877 Resultat financer (240)Deutes amb emp. grup c/t 4.993 Creditors comercials 19.300 Resultat abans impostos 55.060 Periodificacions a c/t 3.175

34.345 Impost sobre beneficis 781 Total patrimoni net i passiu 321.706 Resultat de l’exercici 55.841


8.Annex: indicadors GRI

1 Estratègia i anàlisi1.1 Declaració del director general.

2 Perfil de l’organització2.1 Nom de l’organització.2.2 Principals marques, productes i/o serveis.2.3 Estructura operativa de l’organització, incloent les principals

divisions, entitats operatives, filials i negocis conjunts.2.4 Localització de la seu principal de l’organització.2.5 Nombre i nom dels països en els quals opera l’organització.2.6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica.2.7 Mercats servits (incloent el desglossament geogràfic, els sectors

que engloba i els tipus de clients/beneficiaris).2.8 Dimensions de l’organització que informa incloent el nombre

d’empleats, les vendes netes, la capitalització total i la quantitat deproductes o serveis prestats.

2.9 Canvis significatius durant el període cobert per la memòria enmida, estructura i propietat de l’organització.

2.10 Premis i distincions rebudes durant el període informatiu.

3 Paràmetres de la memòriaPerfil de la memòria

3.1 Període cobert per la informació recollida en la memòria.3.2 Data de la memòria anterior més recent.3.3 Cicle de presentació de memòries.3.4 Punt de contacte per qüestions relatives a la memòria o al seu

contingut.3.5 Procés de definició del contingut de la memòria.3.6 Cobertura de la memòria.3.7 Indicar l’existència de limitacions de l’abast o cobertura de la memòria.3.8 Informació sobre negocis conjunts, filials, instal·lacions

arrendades, activitats subcontractades i altres entitats que puguinafectar significativament la comparabilitat entre períodes i/o entreorganitzacions.

3.10 Descripció de l’efecte que pugui tenir la reexpressió d’informacióque pertany a memòries anteriors, juntament amb les raons quehan motivat aquesta reexpressió.

3.11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en els mètodesd’abast, la cobertura o el mesurament aplicats en l’informe.

3.12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics en la memòria.

Pàgina

11

1115-16

15

Contraportada1315

15-20

13

15

No se n’ha rebut cap

111113

Contraportada

15, 2313-16

1315-16

11, 13, 16

13

73-75



4 Govern, compromisos i participació4.1 Estructura de govern de l’organització.4.2 Indicació si el president del màxim òrgan de govern ocupa un

càrrec executiu.4.3 Nombre de membres del màxim òrgan de govern que siguin

independents o no executius.4.4 Mecanismes dels accionistes i empleats per comunicar

recomanacions o indicacions al màxim òrgan de govern.

Compromisos amb iniciatives externes4.14 Relació dels grups d’interès que l’organització ha inclòs.4.15 Base per a la identificació i selecció dels grups d’interès amb els

quals es compromet l’organització.


Pàgina

1515

15

15, 48

22-2422


INDICADORS DE RENDIMENTEC EconòmicEC1 Valor econòmic directe generat i distribuït.

EN Medi AmbientEnergia

EN3 Consum directe d’energia desglossat per fonts primàries.EN5 Estalvi d’energia degut a millores en la conservació i l’eficiència.

AiguaEN8 Captació total d’aigua per fonts.

Emissions, abocaments i residusEN22 Pes total de residus per tipus i mètode de tractament.

LA Acompliment social: pràctiques laborals i treball decentOcupació

LA1 Total de treballadors per tipus de feina, contracte de treball, i regió,desglossat per gènere.

LA2 Nombre total i taxa de contractació nous empleats i rotació delsempleats per grups d’edat, sexe i regió.

LA3 Beneficis socials per als empleats de temps complet que no esproporcionen als empleats a temps parcial o temporals, peractivitat principal.

LA15 Reincorporació a la feina i taxes de retenció després de la llicènciaparental, per gènere.

Relacions empresa-treballadorsLA4 Percentatge d’empleats coberts per convenis col·lectius.

Salut i seguretat ocupacionalLA6 Percentatge del total de treballadors representats en comitès de

seguretat i salut on participen direcció i empleats, que ajuden acontrolar i assessorar sobre programes de seguretat i salut.

LA7 Taxes d’absentisme, malalties professionals, dies perduts iabsentisme, i el nombre de víctimes mortals relacionades amb eltreball per regió i per sexe.

LA8 Educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscosque s’apliquen als treballadors, a les seves famílies o als membresde la comunitat en relació amb malalties greus.

Formació i educacióLA10 Mitjana d’hores de formació l’any per empleat, per sexe i per

categoria d’empleat.LA12 Percentatge d’empleats que reben avaluacions regulars

d’acompliment i de desenvolupament professional, per sexe.


Pàgina

69

61-6461-64

64

59-60

47

51

55-57

56

49

52

52

52

53-54

54

Gran Via Carles III, 85 bis. 08028 Barcelona Memòria de …€¦ · Gran Via Carles III, 85 bis....

Documents

Transcript of Gran Via Carles III, 85 bis. 08028 Barcelona Memòria de …€¦ · Gran Via Carles III, 85 bis....