GRAELLA PER A UN PROJECTE O PLA D’ ACCIÓ

1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE O PLA D’ ACCIÓ

El meu pla d’ acció es desenvoluparà:

Amb quin objectiu concret? El nostre objectiu és la creació d’ un manual de literatura amb textos i autors estudiats a classe de l’ Edat Mitjana.

On? En quin espai del centre? Treballarem a la biblioteca . Amb quin grup d’ alumnes? Treballarem amb un grup de 22 persones de tercer d’

ESO Treballaran individualment, cooperativament? Treballaran cooperativament en

grups de 3 ó 4 persones En quins moments ? Com gestionaré això ?durant aquests mesos hem estat

treballant el contingut (la literatura medieval), ara només cal donar informació teòrica sobre el funcionament d’ una biblioteca i els manuals de literatura. A partir d’ ara , hauran de recollir tota la informació treballada i realitzar el seu propi projecte: el manual.

Quan ¿ En quin moment del curs? Portem treballant des del mes de març aproximadament.

En quines dates ? Quantes sessions ocuparà ? calculem la stemana del 8 al 17 de maig.( potser una tercera setmana)

Quines accions concretes duré a terme ?1. Passar un qüestionari per poder consensuar els criteris d’ avaluació i formar

esl grups2. Anar a la biblioteca i descubrir el sistema CDU , els manuals de literatura i

les normes de convivencia de la biblioteca.3. Distribuir les feines per grups, senyalar la tasca de cadascú i els alumnes

ompliran una espècie de bitàcora amb els acords presos a cada sessió mentres fan la tasca

4. avaluar el resultat final segons una graella d’ avaluació . Què necessito per fer-ho?elaborar una fitxa per treballar el CDU i els teixells, les

normes de convivencia de la biblioteca Quines lectures consultaré?sobretot lectures relacionades amb l’ avaluació per

aclarir com avaluar el procès i quin pes tindrà el resultat final en l’ avaluació de tot el curs.

Com observaré les meves actuacions? Amb quin tipus d’ observació? Anotaré en un blog les meves idees, la planificació. Les reaccions dels alumnes i els canvis que aniré fent per adaptar-me al projecte final.

Amb quins instruments? Utilitzaré graelles per recollir la informació, que em permetran detectar la evolució o els canvis de les seves estratègies o de les meves.

Em refereixo a:

TAULA D’OBSERVACIÓ PER AL PROFESSORAT

Etapa: inicial (abans de la seqüenciació)

UTILITZACIÓ

ESPAI: L’ aula com a espai de reflexió i comunicació

3ESO:25 alumnes

TEMPS: Determinació i control del temps.ETAPA 1: 15 minutsETAPA 2: 30 minuts

METODOLOGIA:.Tasques.interacció.autonomia ESTRATÈGIES

.lectures prèvies

.selecció dels textos

.limitació dels continguts mínims de la reflexió teòrica.intuïció per establir els suposats coneixemnts previs.il.lusió per a posar-ho en pràctica

Tasca 1:feu dos grups:pobres i ricsTasca 2.relaciona la imatge amb el vocabulariTasca 3: completa els grups segons una selecció del poema: villanos/hidalgosTasca 4:dibuixa els personatges

.Antología de la poesía medieval, Madrid, Akal ,2006

.Romancero, Text La Galera ,Barcelona, 2005.web de la indumentaria de l’ època.tria del romance “La jura de Santa Gadea” perquè hi ha un tros que ens permet parlar dels dos grups socials i reflexionar sobre l’ emisor i receptor d’ aquestes composicions.

TRIA DE :(per a desenvolupar en l’ alumne)

OBJECTIUS:.elaborar una història de la literatura que integri tot allò après.aproximar-se a la literatura antiga i en versió original

poesia popular i culta al segle XV.

CONTINGUTS: .deducció d’ una història de la literatura.Interès per conèixer costums i pensaments d’ altres époques.El Romancero.Indumentària al segle xv de les diferentes classes socials.

RECURSOS:.Anexos de referència i consulta.audiovisuals:webquests, powerpoints ,etc

ESTRATÈGIES(DE MEDIACIÓ):.Treball amb la informació: resums, omplir graelles, reformular el contingut, recerca de sinònims, establiment de paral.lelismes i diferències.reconèixer gènere i tipus de text.búsqueda dels elements de la comunicació en la literatura.(D’ INTERACCIÓ):.respecte dels torns de paraula.recerca i intercanvi d’ informació en petits grups sense l’ ajut constant del professor

ELABORACIÓ D’ACTIVITATS

.Improvisació de l’ explicació en funció de les necessitats i coneixements dels alumnes.tractament de l’ error: la reformulació, etc.donar informacions breus i puntuals.exercicis pautats i sense ambigüetats.omplir graelles d’ observació.reflexió « a posteriori » .conclusions

. Las classes socials

. Públic i autor en l’ èpica

TAULA D’ OBSERVACIÓ PER AL PROFESSORATEtapa: Inicial (durant la seqüència)

ESTRATÈGIESDel professorat.lectures prèvies.selecció dels textos.limitació dels continguts mínims de la reflexió teòrica.intuïció per establir els suposats coneixements previs.il.lusió per a posar-ho en pràctica

..COMENTARIS:

ESTRATÈGIES de l’ alumnat(DE MEDIACIÓ):.Treball amb la informació: resums, omplir graelles, reformular el contingut, recerca de sinònims, establiment de paral.lelismes i diferències.reconèixer gènere i tipus de text.búsqueda dels elements de la comunicació en la literatura.(D’ INTERACCIÓ):.respecte dels torns de paraula.recerca i intercanvi d’ informació en petits grups sense l’ ajut constant del professor

..COMENTARIS:

TAULA D’ OBSERVACIÓ DEL PROFESSORAT (durant la seqüència):

.Improvisació de l’ explicació en funció de les necessitats i coneixements dels alumnes

tractament de l’ error: la reformulació, etc

.donar informacions breus i puntuals

exercicis pautats i sense ambigüetats

.reflexió « a posteriori » .conclusions

TAULA D’ OBSERVACIÓ DE L’ ALUMNE :Etapa: final de la seqüència:

Descriu què t’ ha semblat:

Espai/temps per fer les activitats

tasques Recursos:imatges, webquest, etc

Sóc capaç de… ?SÍ NO A

vegadesPer què?

1. fer les activitats sense consultar els companys

2. fer les activitas sense consultar al professor

3. escoltar les indicacions del professor

4. llegir els enunciats fins al final

5. buscar a les imatges alguna pista

6. utilitzar les eines addicionals com diccionaris, pàgines recomanades,etc

7. reformular el contingut del text

8. identificar el gènere i tipus de text

9. investigar sobre l’ emisor i receptor del text

10. elaborar conjuntament amb la professora una història de la literatura del segle XV

Anticipació de la tasca: En un primer temps, vais observar quin procès seguia a l’ hora d’ elaborar la seqüència didàctica i quin procés seguia l’ alumne quan la rebia i la treballava. L’ interés d’ aquesta observació era esbrinar quin tipus de estratègies tenien ja desenvolupades

Anticipació del que s’ ha d’ aprendre: com a profesor, durant tot el procès posava molt èmfasi als continguts que volia transmetre. Però en aquesta unitat l’ havia de treballar de manera que els alumnes trobessin un espai per fer anar les seves estratègies i que aquestes predominessin sobre els continguts. Vais intentar crear activitats que treballesin les estratègies mé sutilitzades de mediació i d’ interacció. A continuació adjunto quines activitats vam fer:

FICHA DE LECTURA: LA JURA DE SANTA GADEA1. Completa el siguiente cuadro:

Personajes femeninos:Nombre y descripción y apodos

Personajes masculinos:Nombre, descripción y apodos

OficioLugar / espacio:

Acción

Diálogo

Género textual:

2. Señale la indumentaria que corresponda a las clases sociales mencionadas en el poema

Abarcas: calzado rústico Capuz: capa con capucha Tabardo: galán sin mangas de paño o piel

Holanda: tela fina Zapatos con lazos: Calzado utilizado por los señores

Capas aguaderas: capas hechas con juncos o tela impermeable para protegerse de la lluvia

3. Dibuje los personajes según las pistas dadas en los versos 10 al 22. Puede ayudarse de las imágenes anteriores. Creació de necessitats: em vaig trobar amb les següents dificultas.

OBSERVACIÓ (Resum): Com ho he viscut jo?

JO (profesora): Fer uns enunciats més entenedors i acompanyats d’ elements gràfics que facilitin la

comprensió d’ allò que han de fer. Elaborar una espècie de glossari que puguin consultar ja que el castellà antic els

resulta complicat. Orientar-los amb posibles estratègies, tot i que semblin òbvies. Desesperació en veure que els hi costa treballar en grup, que no saben fer classes

amb aquesta dinàmica i a vegades penso que si serveix d’ alguna cosa.L’ ALUMNAT:Impaciencia: no respecten els torns de paraula, em criden a la vegada, em parlen dos o més persones al mateix temps.No es molesten a buscar la informació. A la mínima dificultat ja em demanen la opinió ja que no saben o no volen esbrinar-ho amb el grupNo m’ escoten quan parlo i si faig una aclaració no la senten i la haig de tornar a repetir.Acabo dient la feina grup per grup perquè així estic segura que tots m’ han escoltat.Presenten dificultat per treballar amb mapes conceptuals, graelles, etc

Com ho han viscut ells?Després de llegir les enquestes que els hi vaig passar i de fer el buidatge , he extret les següents conclusions:

Interacció: treball en grups, el profesor és un guia, etc

Molts valoren positivament el poder fer l’ exercici amb amb amb un company per si no ho saben fer. També es

declaren insegurs a l’ hora de treballar o de començar alguna cosa nova i per això consulten al company o alprofessor.Hi ha certa obsessió per trobar la resposta correcta i la por a equivocar-se.Criden tant al profesor per aquesta inseguretat, perquè l’ enunciat no està clar el que han de fer i perquè a la classe no disposen d’ altres estris on mirar-ho. (El màxim de consulta que hi ha és un diccionari o el llibre de text)

Tasques Les troben més divertides, l’ estona passa molt ràpid, posen més atenció, els fa pensar més, aprenen al mateix temps que es diverteixen, fan de millor recordar ; no els agrada les llargues i pesades explicacions.Negativament: hi ha alguns alumnes que els agrada però els hi fa por perquè no veuen què han d’ estudiar, no veuen on és la teoria i estan preocupats per allò que ha d’ entrar a l’ examen.

Recursos: Les imatges els ajuda a imagirnar-se millor allò que expliquem. No els agrada utilitzar tant el llibre. Els cansa la típica classe d’ estar en silenci i escoltar i per això estan molt contents dels power points, etc

Elaboració del problema: treballar d’ aquesta manera em va fer adonar que el més complicat de tot era com avaluar el procés o evolució d’ estratègies utilitzades per ells i per mi. Per això vaig començar a llegir els textos del curs sobre l’ avaluació.

Avaluació inicial: en aquest apartat vaig fer dos tipus d’ avaluació: una qualificadora, basada en un control per veure com els alumnes retenien els conceptes treballats en aquest vessant més procedimental. Ës el següent:

Control de literatura española. IES Lluís Domènech i Montaner

NOMBRE: APELLIDOS:CURSO: FECHA:

1.Lee atentamente y contesta: (2,5p.)

Si no trueco este cantar,En un romance de verdad , mi cabeza rodará. ¿Me puedes ayudar? Te ha de sonar ,porque de ocho cabezas va.

“A mi llaman don Rodrigo , y aun don Rodrigo de Lara,“Si a ti llaman don Rodrigo, y aun don Rodrigo de Lara,por sobrinos me los hube los siete infantes de Larapor hermanos me los hube los siete infantes de Laracuñado de don Gonzalo, hermano de doña Sanchaa mí Mudarra González, hijo de la renegada,Maldigo aquí a Mudarrilla, hijo de la renegada,de Gonzalo Gustios hijo y alnado de doña Sanchatú los vendiste, traidor, en el val del Arabiana.si delante le tuviese, yo le sacaría el alma.”Mas si Dios ahora me ayuda, aquí dejarás el alma”

2.¿Te acuerdas cuál es la historia en prosa de este romance? Reformúlala con tus propias palabras. (1,5p.)

3.Relaciona las siguientes imágenes con el tipo de poema correspondiente y justifica tu respuesta. (2p.)

POEMA A POEMA BDespués que nascí, Bolviendo los ojos a do me mandava,Non vi tal serrana vi más adentro muy grandes tres ruedas:Como esta mañana. Las dos eran firmes, inmotas e quedas,Allá a la vegüela, mas la de en medio boltar non çesava;A Mata el Espino, e vi que debaxo de todas estavaEn ese camino caída por tierra gran gente infinita,Que va a Lozoyuela, que avía en la fruente cada qual escriptaDe guisa la vi, el nombre e la suerte por donde passava (...)Que me fizo ganaLa fructa temprana.Garnacha traíaDe oro, presadaCon brocha doradaQue bien relucíaA ella volvíDiciendo: -“Lozana,¿e sois vos villana?”-“Sí soy, caballero;si por mí lo habedes,“decid qué queredes;“fablad verdadero”Yo le dixe aí:-“Juro por Santana“que non sois villana”

4. Explica el significado de los elementos subrayados en los poemas: villana, traidor, serrana, Lozana, (1p.)5. Haz un mapa conceptual sobre la poesía del siglo XV, para ello puedes fijarte en las siguientes pistas: (3p.)

métrica

romancerostile nuovo

receptorPoesía culta

Clasificación temática

Marqués de Santillana

I, un altre text d’ autoavaluació per saber com els nens havien viscut aquesta experiencia i si es veien amb cor de continuar treballant sempre, ja pensant en el projecte final, que és el manual.

TAULA D’ OBSERVACIÓ DE L’ ALUMNE :Etapa: final de la seqüència:

Descriu què t’ ha semblat:

Espai/temps per fer les activitats

tasques Recursos:imatges, webquest, etc

Sóc capaç de… ?SÍ NO A

vegadesPer què?

11. fer les activitats sense consultar els companys

12. fer les activitas sense consultar al professor

13. escoltar les indicacions del professor

14. llegir els enunciats fins al final

15. buscar a les imatges alguna pista

16. utilitzar les eines addicionals com diccionaris, pàgines recomanades,etc

17. reformular el contingut del text

18. identificar el gènere i tipus de text

19. investigar sobre l’ emisor i receptor del text

20. elaborar conjuntament amb la professora una història de la literatura del segle XV

2.DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE O PLA D’ ACCIÓ

Establir procediments d’ observació i de recollida de dades. Com m’ adonaré que he aconseguit l’ objectiu?

Quan sigui capaç de fer una avaluació diferent de la feta fins ara , per tant, hi haurà un canvi en les meves estrtègies de treball

Si l’ alumne és capaç de fer el projecte i per això ha d’ utilitzar les estratègies fetes durant el curs.

Quines evidències puc recollir? El manual i la bitácora que faran durant l’ elaboració del manual.

Quins seran el scriteris d’ avaluació? Els que haurem consensuat. Per aquesta feina hem passat una graella i después hem fet un buidatge.

Lea atentamente las siguientes preguntas y conteste:

CRITERIOS SÍ NO OBSERVACIONES1. ¿Sabes lo que es un manual?2. ¿Conoces diferentes tipos de

manuales?3. ¿Cuál es la diferencia entre un

manual de literatura y una enciclopedia de literatura?

4. En una biblioteca, ¿sabrías encontrar el número del CDU(clasificación decimal universal) correspondiente a los manuales de literatura?

5. ¿Has consultado alguna vez un manual de literatura?

6. ¿Qué pasos has seguido?7. ¿Conoces algún título de manual de

literatura?8. ¿Cómo es el diseño de un manual

de literatura?9. ¿En qué tipo de texto están escritos

los manuales?10. ¿Conoces qué criterios utilizan los

autores para organizar el contenido de un manual de literatura?

11. ¿consultas habitualmente el índice de materias o de autores de los manuales?

12. ¿Conoces las informaciones que aparecen en la solapa o portada de un libro?

13. ¿Sabes si hay ilustraciones en este tipo de libros?

14. ¿Utilizas normalmente internet como fuente de información?

15. ¿Qué pasos sigues?16. ¿Has manejado alguna vez internet

para localizar información sobre literatura?

17. ¿Cómo procediste para localizar dicha información?

18. ¿ Sabes qué es la bibliografía?19. ¿Sabes hacer la referencia

bibliográfica de un libro? ¿Y de una página web?

IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER3ESORED SISTÉMICA

¿A QUÉ SERIEREN LOS ALUMNOS? IDEA SUBYACENTE ¿QUÉ EXPRESIONES UTILIZAN LOS ALUMNOS? CÓDIGO

A manual instrucción Son las ordenaciones para saber hacer cierta cosas He visto alguno al montar algún mueble Te dicta unos pasos sobre cómo montar algo

1

1

Dar ejemplos en lugar de la definición Manual de instrucciones de montaje, recetas, etc 2

Buscar un sinónimo, hiperónimo, etc Sinónimo de instrucciones 3

A manual de literatura No sabe o lo deja en blanco No sé 4

tamaño La enciclopedia es extensa y el manual es pequeño 5

utilidad la enciclopedia da el significado y el manual explica cómo hacer servir algo

6

autores señalan los autores de literatura 7

A consultar información en una biblioteca Buscar ayuda se lo preguntaría al bibliotecario/a 8No sabe o lo deja en blanco No sé 9Autonomía tendría que ir al apartado de literatura ,lógicamente, y luego buscar el

manual10

A consultar información en internet Autonomía Busco cualquier buscador: wikipedia, google 11Autonomía Lo uso de diccionario 12

A diseño de portadasNo sabe qué es Tal vez hay ilustraciones 13

Identificación de algunos elementos Aparece título, editorial, autor, edición y también alguna vez un dibujito

14

Lo da por obvio Esto nos lo enseñan de pequeños 15

A diseño de ilustraciones Justificación de su posible uso Puede que haya ilustraciones para que se entienda mejor 16

Frecuencia Hay ilustraciones puntuales 17Tipos de imágenes Fotos de algunos autores 18

A elementos textuales Identificación del tipo de texto Están escritos en narración, descripción, instructivos o prescriptivos, explicativos

19

Confusión de conceptos Lenguaje estándar 20

A elementos paratextuales: índice de autores

Confusión con el índice general 1. Con puntos2.3.

21

Acierto o tal vez confusión con el índice general Sirve para orientarte 22A elementos paratextuales: bibliografía y referencias bibliográficas

Criterio para organizar el manual La información que mencionan en un trabajo acerca de dónde has encontrado la información

23

Identificación de algunos elementos Es saber la editorial, autor, edición, título 24Comprensión del sentido Creo que es la biografía de los libros de un autor 25Confusión con las biografías La vida de alguien 26Deducción del significado gracias al prefijo bibl- Pero viene de biblioteca ¿no? Eso me parece 27

Manual Manual literatura

Busqueda de información diseño Elementos textuales y paratextuales

biblioteca internet portadas ilustraciones Tipo texto Indice materias

bibliografia

Alumnos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Robert X X X X XBruno X X X X X xMateus X X X x

Júlia X X X X X XAdina X X X X X XEdna X X X X XEva X X X X X XXisco X X xPablo X XLaura M. X X X X X XJordi X X X X XAnanda X X X X XLaura L X X X XIrene XDavid X X x X X X XClara X X X XSílvia X X X X X X X XRicardo X XAxel X X XPaula X X XMilena X X X X X

PARRILLA DE EVALUACIÓN INICIAL (26/04/07)

Després d’ aquest buidatge, ja podem elaborar els criteris d’ avaluació:

1. Criterios de evaluación

Objetivos individuales: (conocimientos ya adquiridos) Diferencias entre un manual, un manual de literatura y las enciclopedias Buscar información en Internet

Objetivos grupales ( son los nuevos conocimientos que han de adquirir):o Saber utilizar una biblioteca. Para ello se debe:

1. Conocer el CDU2. Entender los tejuelos3. Localizar un libro en la estantería4. Respetar las normas de convivencia de la biblioteca

o Diseño del manual:1. Diseñar portadas con todos los elementos2. Importancia de las ilustraciones en este tipo de libros3. Tipos de imágenes que podemos encontrar

o Elementos paratextuales:1. Utilidad del índice de autores y de la bibliografía2. Elaborar siguiendo los pasos adecuados un índice de autores, de

materias, general, la bibliografía y las referencias bibliográficas.

Com analitzaré les reaccions dels alumnes? A través d’ anotacions, de la graella de coevaluació i pel seu diari.

Quines accions he realitzat? Per planificar la seqüència i les estratègies , necesitaba abans de tot saber esl seus coneixements previs.

He anul.lat alguna de les que ja havia previst? Sí, tot allò que correspon als objectius individuals perquè ja ho coneixen i no cal insistir.

N? he afegit alguna nova, a més de les previstes? He afegit una nova activitat d’ avaluació formadora, que és fer una petita gymcana perquè a la graella inicial sortia que no sabien res del funcionament de les biblioteques.

He canviat la manera que havia previst?. Sí, perquè al principi només em preocupaven els continguts del manual (la poesia i la prosa) i m’ he allunyava una mica del tema estudiat , les estratègies,. Ara a través de la confecció del manual podré veure com utilitzen aquestes estratègies desnvolupades( planificació, interacció i mediació). Potser el resultat final no és gaire lluit però la feina que realitzaran entre ells sí perquè anirà més enllà desl continguts i aprendran a fer anar una biblioteca i els manuals.

2. Actividades de evaluación2.1. Evaluación inicial (diagnosi):Los alumnos deberán rellenar el precontrato para consensuar los criterios de evaluación.El profesor vaciará la información a través de la elaboración de una red sistemática para detectar sus conocimientos y poder determinar qué criterios evaluará.2.2. Evaluación formativaLos alumnos realizarán una especie de “gimcana” que tendrá lugar en la biblioteca y donde deberán sortear una serie de obstáculos, por grupos, relacionados con el CDU, uso de la biblioteca

2.3. Evaluación final: presentación del proyecto, que es el manual de literatura, que será evaluado por los alumnos del otro grupo de tercer de ESO , siguiendo los criterios de evaluación y su propia experiencia.

3. Actividades y grupos

Ilustraciones portadas poesía prosa Índice de autores

Bibliografía y referencias bibliográficas

Bruno Axel Clara Silvia Ricardo MilenaMateus Pablo Edna Robert Julia PaulaXisco Eva Laura LL. Laura M. AdinaAnanda Ananda Jordi David IreneAnanda (portavoz)

Ananda (portavoz)

Jordi (portavoz)

Jordi (portavoz)

Júlia (portavoz)

Adina (portavoz)

Equipo gráfico Autores Equipo de correctores

Coavaluació: Finalment, per avaluar tot haches procès, esl alumnes evaluaran els manuals dels altres grups i posaran la nota. A més hi haurà una part omplerta per mi on evaluaré el procés gràcies sobretot al diari que hauran elaborat.

Parrilla final de evaluaciónNombres del grupo:Nombres de los correctores:Uso y normas de la biblioteca Puntuación del grupo 1:

(del 1 al 10)Puntuación del grupo 2:(del 1 al 10)

Observaciones Nota final del proyecto:

1.Reconoce el CDU

2.Localiza el libro según el tejuelo

3.Respeta las normas de convivencia4.La portada contiene todos los elementos5.Los contenidos están completos y ordenados:5.1.Elaboración de la poesía medieval

5.2.Elaboración de la prosa medieval5.3 Hay ilustraciones o imágenes

6.Índice general

7.Índice de autores

8.Biliografía

*Los descritores de color azul (del 1 al 3) deben ser rellenados por el profesor. El resto, por los alumnos/as.

INFORME I AVALUACIÓ

Com he observat les meves actuacions? Com ara les observacions pertanyen al camp de l’ avaluació , he hagut d’ utilitzar una graella on apareixen tots els ítems que volia observar en l’ alumnat. En quant a mi, continuo anotant aquelles reaccions o reflexions que surten durant la classe i que poden ajudar a millorar la meva tasca.

He canviat el tipus d’ observació previst? No el meu ,però sí el de l’ alumne. Les graelles d’ observació són diferents perquè busco analitzar el resultat final i no fer un diagnosi inicial. A més, en aquesta avaluació, he fet d’ àrbitre ja que han sigut ells qui han valorat el producte final.

N’ he afegit algun de nou? L’ únic element nou és la coevaluació.

Puc dir que he conseguit l’ objectiu ? sí. Quines evidències he recollit?les graelles d’ autoavaluació i de coavaluació dels alumnes i el resultat final és la millor evidència per verificar i observar el canvi entre les estratègies que utilitzaven al principi, centrades més en retenció de continguts, que les utilitzades al final, que treballen més l’ interacció i la reflexió.

Com i en quin moment he observat les reaccions de l’ alumnat? En tot moment de l’ activitat he pres notes de les seves reaccions i, a més , els hi he demanat un diari d’ aquestes sessions i dels pasos que han seguit.

Avaluació final i autoavaluació

Estic contenta perquè era tot un repte treballar mirant les estrtègies tant d’ ells com les meves. Hi havia moments que em sentia perduda perquè el projecte era força llarg i no sabia si es podria realitzar. Finalment, i a pesar del desànim d’ alguns moments d’ incomprensió per part de l’ alumnat que els sobtava aquesta manera de treballar, s’ han engrescat i, els resultats finals han sigut força positius i això s’ ha traduït en un bon resultat de la tercera avaluació. En quant a mi, m’ agradat treballar d’ aquesta manera , és força creativa i aprens molt més de la pràctica diària.