Governana, innovaci econmica i social en dos

territoris subnacionals europeus

El Black Country (West Midlands) i el Valls Occidental (Catalunya)

Tesi DoctoralMarc Pradel Miquel

DirectoraMarisol Garca Cabeza

Universitat de BarcelonaFacultat dEconomia i Empresa

Departament de Teoria Sociolgica, Filosoa del Dret i Metodologia de les Cincies Socials

2011

A la meva mare, que no va poder veure comenar aquesta tesi,

a la Marina Nogu, que no va poder veure acabar-la.

In memoriam

ndex..................................................................................................................Prleg (a mode dagraments) 9

................................................................................................Captol 1. Situant lescena 11.................................................................................................................................1. La problemOca 13

....................1.1 El desenvolupament local: un smptoma de la reterritorialitzaci de lEstat? 15.............................................1.2 Els casos destudi: dos anOcs centres de producci industrial 18

....................................................................2. mbits de recerca inclosos i contribuci a la literatura 26.................................................................................2.1 Nou regionalisme i economia polOca 26

....................................................................................................2.2 Contribuci a la literatura 30................................................................................................................3. Plantejament de la recerca 33

...................................................................................................3.1 Pregunta inicial i hiptesis 34...........................................................................3.2 Estratgia metodolgica i model danlisi 36........................................................................3.3 Tcniques de recollida i anlisi de les dades 39

...........................................................................................................................4. Estructura de la tesi 46

.........Captol 2. La conguraci histrica dels Estats nacionals i la governana mulPnivell 51.............................................................................................................................................Introducci 53

................................................................................1. LEstat com un espai de governana mulOnivell 55....................................................................1.1 Debats sobre la reterritorialitzaci dels Estats 55

......................................................1.2 Un model explicaOu per a les transformacions estatals 58...........................................2. Desenvolupament histric de la governana a Espanya i el Regne Unit 62

.......................................................................................2.1 La consolidaci de lEstat nacional 62......................................................2.2 La primera revoluci industrial i el capitalisme modern 66

............................................................................2.3 Canvis de lespai estatal sota el fordisme 74........................................2.4 La crisi del fordisme i les primeres estratgies de glocalitzaci 83

....................................................................3. Lemergncia de noves propostes descentralitzadores 94....................................3.1 Noves estratgies glocalitzadores i transformacions econmiques 94.................................3.2 La recerca de nous models de creixement econmic i cohesi social 98

...............3.3 El desenvolupament de nous models de governana al Regne Unit i a Espanya 108................................................................................4. Un model danlisi dels processos dinnovaci 113

......................................................................................................................................5. Conclusions 116

.....Captol 3. Dos procesos histrics dinnovaci: el Black Country i el Valls Occidental 121...........................................................................................................................................Introducci 123

......................................1. La formaci de districtes industrials i ladquisici didenOtats territorials 125............................................1.1 El Valls Occidental, una industrialitzaci basada en la llana 126

.........................................................1.2 Birmingham and district: la ciutat dels mil negocis 134................................................................1.3 Els districtes industrials i el conicte de classes 143

...............................................1.4 Lesplendor dels districtes industrials a nals del segle xix 146.............................................2. El fordisme i el debilitament de les regulacions locals (1940 - 1970) 148

......................................................................2.1 Desaparici per declivi: el Valls Occidental 148...................2.2 Integraci verOcal i desaparici del districte: Birmingham i el Black Country 156................2.3 La situaci del Valls Occidental i el Black Country en arribar als anys setanta 161

...............................................3. Reestructuraci econmica i renovaci insOtucional (1970 - 1995) 162

5

...........................................................3.1 Ladaptaci dels actors locals del Valls Occidental 1633.2 Birmingham i el Black Country: compeOOvitat i diferenciaci de les unitats territorials

.....................................................................................................durant els anys vuitanta 170........................................................4. Els territoris com a actors collecOus amb idenOtat industrial 179

.........................................................................................................4.1 Constellaci dactors 179....................................................................................4.2 Pervivncia de la cultura industrial 181

.....................................................................................................................................5. Conclusions 183

Captol 4. El paper de la Uni Europea i el sorgiment dels Pactes Territorials per lOcupaci....................................................................................................................... 187...........................................................................................................................................Introducci 189

.....................................................................................................1. El Mtode Obert de Coordinaci 191..............................2. Lestratgia europea de locupaci: una nova eina de governana mulOnivell 194

..................................................................................................................2.1 Els antecedents 194.....................................2.2 LEstratgia Europea de lOcupaci com a procs de coordinaci 198

..........................................................3. El paper de les regions en la governana europea i en lEEO 203......................................4. L'emergncia de pactes locals per l'ocupaci i el desenvolupament local 209

.....................................................................................................................................5. Conclusions 214

Captol 5. Formes innovadores de provisi de polPques docupaci: el Valls Occidental....................................................................................................................... 217...........................................................................................................................................Introducci 219

................................................................................1. El Valls Occidental a parOr dels anys noranta 220........................................1.1 Transformaci econmica i sorgiment de nous pols dacOvitat 220

..........................1.2 Integraci dins la regi metropolitana i lideratge de Sabadell i Terrassa 224.....1.3 La pervivncia dels actors industrials: patronals i sindicats com a actors hegemnics 226

.2. Laparici diniciaOves comarcals per al desenvolupament econmic i les polOques docupaci 233................................................2.1 La inuncia europea en lorganitzaci a escala comarcal 233.................................................2.2 Un nou actor dmbit comarcal: el consorci per locupaci 240

.................................................................................3. El Valls Occidental com a espai de regulaci 246.................................................................3.1 Canvis en la Governana produts pel Consorci 246

3.2 El pla estratgic Valls Avana: un consens sobre el desenvolupament econmic ...........................................................................................................................comarcal? 253

.......................................3.3 La fragmentaci dels projectes de desenvolupament econmic 259....................................................3.4 Les diferents lgiques del desenvolupament econmic 267

.....................................................................................................................................4. Conclusions 275

................Captol 6. Noves formes de coordinaci i adaptaci exible: el Black Country 279...........................................................................................................................................Introducci 281

..............................................................1. Birmingham i el Black Country a parOr dels anys noranta 282...........................................................1.1 Transformaci econmica i diferenciaci funcional 282

.............................................................1.2 El desenvolupament econmic del Black Country 285.............................................................................1.3 Canvis insOtucionals i en la governana 289

..........................................2. Aparici diniciaOves subregionals per al desenvolupament econmic 294..................................2.1 El pacte territorial per locupaci de West Midlands (1998 - 1999) 297

.......................................................................2.2 El Consorci de la Ciutat-regi (2006 - 2010) 299

6

......................................................................2.3 El Consorci del Black Country (des de 1999) 300......................................................................................3. El Black Country com a espai de regulaci 308

.........................................................................3.1 Innovaci social i canvis en la governana 308............................................................3.2 La capacitat dorganitzar-se com a actor collecOu 310

..............................3.3 El Black Country davant els nous canvis insOtucionals a parOr de 2010 324.....................................................................................................................................4. Conclusions 331

...............Captol 7. Una comparaPva: nous espais de regulaci i nous actors collecPus 337...........................................................................................................................................Introducci 339

...................................................................................1. Diferncies en els contextos nacional i local 341..................................................................1.1 El context nacional de governana mulOnivell 341

.......................................1.2 El context local: dos escenaris socials de reconversi industrial 346.......2. La capacitat de generar noves formes de governana dels Pactes Territorials per lOcupaci 352

.....................................................................................3. Cap a nous espais de regulaci territorial? 357..................3.1 La inuncia del passat histric en la conguraci duna idenOtat collecOva 359

........................................................................................3.2 La formaci dun actor collecOu 366..........................................................................3.3 Noves formes de relaci entre els actors 371

.......................................................3.4 Cap a una integraci de les polOques econmiques? 383.....................................................................................................................................5. Conclusions 386

....................................................................................................................Conclusions 389.............................1. Una perspecOva regulacionista per entendre la reterritorialitzaci dels Estats 391

................................................1.1 El desenvolupament histric de la governana mulOnivell 394.........1.2 Les polOques des de la UE com a catalitzador per a la innovaci dels actors locals 396

....................1.3 La consOtuci de xarxes dactors i la creaci de noves respostes polOques 398..................................................................2. Noves formes de regulaci locals en espais industrials 400

..........................................................................................3. Nous interrogants i lnies dinvesOgaci 404

.....................................................................................................................Bibliograa 409

Annexos 431..................................................................................................Annex I: sigles que apareixen a la tesi 433

................................................................................Annex II: xarxes denOtats de Sabadell i Terrassa 434.......................................................................................Annex III: metodologia de lanlisi de xarxes 435

.........................................................................................Annex IV: relaci de documents consultats 438........................................................................................................................Valls Occidental 438

.......................................................................................................Black Country i Birmingham 439....................................................................................................Annex V: resum del treball de camp 440...................................................................................................VI.I Guions de les entrevistes 440

.................................................................................VI.II Resums de les entrevistes realitzades 442..................................................................................................................................Annex VI: mapes 458

7

Prleg (a mode dagraments)Aquesta tesi s fruit duna trajectria de recerca que es va iniciar de forma inesperada just

acabar la llicenciatura lany 2002. A la vegada que iniciava els meus estudis de doctorat animat

pels companys de classe (aquesta tesi no existiria sense els nims daleshores del Jose Javier

Fernandez i la Laura Toribio), entrava a treballar en el projecte europeu de recerca Europub:

Europoean Public Space Observatory. En aquest projecte sanalitzava el desenvolupament de la

poltica social europea i el sorgiment dels Pactes Territorials per lOcupaci per tal dentendre

en quina mesura estava sorgint un espai pblic europeu. El que havia de ser una collaboraci

puntual va convertir-se en una recerca de quasi b dos anys. A travs daquell projecte vaig

prendre inters per la complexitat del procs dintegraci europea i com estava emergint una

governana multinivell. Els meus companys de projecte, i en especial Antonio Cardesa, van ser

una font de coneixements en aquestes qestions. A la vegada, prenia inters en els pactes

territorials per locupaci i tenia coneixement del cas del Valls Occidental.

Entre 2004 i 2005, vaig iniciar de forma simultnia al doctorat els estudis en antropologia a la

Universitat Autnoma de Barcelona, on vaig reprendre linters en els fonaments no

econmics de leconomia a travs de les classes dantropologia econmica de Jos Luis

Molina. Tot i que no va ser possible continuar amb els estudis dantropologia, gran part del que

vaig aprendre surt tamb reectit en aquesta recerca. Desprs dun perode de temps fora del

mn de la recerca, a nals de 2006 membarcava en dos projectes europeus que han acabat de

congurar el tema central daquesta tesi. El projecte ACRE-Accomodating Creative Knowledge

analitzava el sorgiment de leconomia cognitivo-cultural a les regions metropolitanes

europees, centrant-se en els esforos per generar una nova economia en rees prviament

deprimides. En aquest projecte vaig poder conixer la realitat de la regi metropolitana de

West Midlands i prendre inters pel Black Country com a zona profundament industrial que

estava afrontant la seva transformaci econmica. Lequip de treball del projecte, format per

Montserrat Pareja-Eastaway (coordinadora), Joaqun Turmo, Montse Sim, Ldia Garcia i Jean

Byrne ha estat una font dinspiraci i de crtica durant els anys en qu sha desenvolupat la tesi

doctoral. Daltra banda, vull agrair als membres de lequip de recerca del projecte ACRE a la

Universitat de Birmingham el seu suport i la seva acollida al Centre for Urban and Regional

Studies. En especial vull agrar a Julie Brown i a Caroline Chapain la seva ajuda durant el treball

de camp i els seus esforos per millorar la meva xarxa relacional durant les dues estades que

he fet a les West Midlands.

9

El segon projecte del que vaig poder formar part ha estat lacci coordinada Katarsis, centrada

en lanlisi i posada en com dexperincies dinnovaci social en diversos pasos dEuropa.

Aquest projecte, dirigit per Frank Moulaert, ha inspirat bona part de lanlisi sobre la

transformaci de la governana urbana. Al llarg dels anys de desenvolupament del projecte el

Santi Eizaguirre ha estat un excellent company de recerca i de viatge, aix com un referent per

a recordar la importncia de les relacions de poder dins la nostra societat.

Aquesta trajectria de recerca, i la tesi que nha resultat, ha estat possible grcies a la guia i el

suport de la doctora Marisol Garca, que ha coordinat els projectes Europub i Katarsis i ha

supervisat lelaboraci daquesta tesi. Vull agrair-li la conana dipositada en mi al llarg

daquesta anys i que mhagi brindat el millor dels aprenentatges: entendre la sociologia com

un acte dartesania i guiar la meva recerca pel desig de fer b les coses com a en s mateix.

Entre els meus companys de la Universitat de Barcelona, la Lili Arroyo, lAnna Ramon i la

Mireia Sierra, a ms de ser una gran companyia en el dia a dia, mhan introdut al mn de

lanlisi de xarxes socials. Vull agrair a la Lili el seu suport en el desenvolupament de la

representaci grca i la construcci de les matrius relacionals (tot i que qualsevol decincia

s atribuble nicament a mi), la lectura i els consells sobre alguns fragments de la tesi i el seu

suport moral durant el procs de redacci. Els seminaris de doctorat organitzats amb el Natxo

Sorolla, la Vanessa Bretxa i la Gloria Garca-Romeral al llarg daquests anys han estat de gran

utilitat per debatre idees. En especial, els consells i els passos seguits per la Gloria han estat un

punt de referncia. Els meus companys de despatx, lEdurne de Juan, la Gloria Romanello, el

Matas Zarlenga, el Martn Zamorano i la Selene Camargo han brindat bona companyia i

consells, generant un escenari interessant dhibridaci cultural. He d'agrair especialment al

Matas la seva lectura atenta del borrador de la tesi. Els seus comentaris han contribut a

enriquir lanlisi i mhan fet ampliar les meves fonts bibliogrques. Tots plegats han fet

aquest procs molt menys solitari del que mesperava. Fora de la universitat, el Carlos

Matamala ha estat clau en el desenvolupament dels mapes situats als annexos.

Finalment, vull agrair al meu pare que sempre hagi cregut en mi ms del que jo ho he fet. El

meu germ Jordi va permetre, juntament amb el seu soci Jos Raya que bona part daquesta

tesi es penss i s'escrivs a les ocines de lempresa que comparteixen, Agilogy, en un moment

en qu mera impossible disposar de la infraestructura necessria a la universitat. El suport del

meu germ ha estat fonamental tamb en lmbit afectiu. Per ltim vull agrair a la Laia el seu

suport incondicional i la seva fe en mi, acompanyant-me en el dia a dia duna aventura sovint

feixuga que ella no va escollir i que ha conviscut amb nosaltres tots aquests anys.

10

CAPTOL 1. SITUANT LESCENA

1. La problemPcaAquesta recerca analitza de forma comparada la creaci de mecanismes de coordinaci

subregionals per al desenvolupament econmic en dos contextos nacionals diferents:

Espanya i el Regne Unit. Des dels anys noranta assistim a una descentralitzaci creixent de les

poltiques vinculades al desenvolupament econmic que ha comportat que el nivell local i

regional siguin partcips diniciatives per a generar ocupaci i creixement econmic dins el seu

mbit dactuaci. Aquesta descentralitzaci semmarca en una perspectiva econmica que els

Estats nacionals occidentals assumeixen i que parteix de tenir en compte que les relacions

socials i la proximitat juguen un paper en el desenvolupament econmic, de forma que sn els

actors econmics i poltics locals amb les seves peculiaritats els qui poden generar creixement

econmic a travs de crear un entorn adequat i unes relacions de conana entre els actors.

Seguint aquesta aproximaci, la Uni Europea (UE) ha tingut un paper clau en el

desenvolupament de poltiques locals i regionals i la potenciaci daquestes escales per al

creixement econmic. El procs dintegraci europea ha comportat un nou marc

doportunitats per als actors que operen a lescala local, ja que a travs dels diferents

programes europeus nanats amb el Fons Social Europeu i amb els Fons Estructurals han han

pogut implicar-se en la provisi de poltiques docupaci i de desenvolupament econmic.

Aquest impuls europeu que afavoreix una major descentralitzaci de les poltiques sha

dentendre en un context generalitzat de recuperaci de linters per noves formes de

desenvolupament local que permetin el creixement econmic i la creaci docupaci que es

comena a donar als anys vuitanta. Durant bona part de la segona meitat del segle XX la

majoria de pasos europeus desenvolupen poltiques centralitzades per al creixement

econmic en les quals les caracterstiques socials del territori sn irrellevants. Aquestes

poltiques de desenvolupament, que sn ecients en el context del creixement del fordisme,

sn posades en qesti amb la crisi del petroli, de manera que es recupera la literatura que

havia estudiat la industrialitzaci del segle XX i es torna a parar atenci al creixement

econmic local. Amb diferent intensitat, durant els anys vuitanta els pasos dEuropa

occidental augmenten el poder de decisi del nivell local en matria de desenvolupament

econmic (Moulaert i Sekia 2003: 290).

En aquesta tesi sanalitza com, dins daquest marc europeu, en alguns territoris subnacionals

profundament industrialitzats els actors locals estan desenvolupant poltiques i formes

dorganitzaci per tal de transformar leconomia local, lluitar contra latur i fer el territori

competitiu. Entenem territori no com una simple unitat geogrca sin com una construcci

Situant lescena

13

social que es congura a travs de relacions econmiques, socials i poltiques ms o menys

fortes entre diferents actors en un espai geogrc determinat1 (Keating 1998: 7-8). Seguint

aquesta denici, en aquesta recerca em centrar en lanlisi de territoris que shan conformat

a travs de les relacions de producci industrial sorgides a partir dels segles XVIII i XIX. Aquest

tipus de territoris sn despecial inters perqu durant el segle XIX van conformar sistemes de

producci locals similars als que els diferents governs i la UE promouen a travs de la

descentralitzaci, i mantenen certs elements en termes de normes, valors, organitzacions i

sentiment didentitat com.

A travs del seu estudi volem veure en quina mesura aquests elements histrics inueixen

positivament o negativa en la creaci destratgies per al desenvolupament econmic, i en

quina mesura aquestes estratgies sn innovadores, parant aix atenci a la tensi entre

dependncia histrica i innovaci. Ens referim aqu a una innovaci de carcter social que

permet noves formes de satisfacci de necessitats humanes i la transformaci de les relacions

entre els individus i entre els grups dins duna comunitat (Moulaert i Nussbaumer 2005:

48-49). Dins dun territori existeixen un conjunt de relacions socials que el deneixen i que

estan condicionades pel seu desenvolupament histric: relacions de mercat (intercanvi entre

empreses), de treball (entre treballadors i empreses), professionals (a travs de gremis i

associacions) i de governana (entre administracions, per exemple). No obstant, els actors

locals poden generar processos dinnovaci que transformen aquestes relacions socials i

permeten noves formes de cobrir necessitats no cobertes ns aleshores, contribuint a fer front

a lexclusi social. Per tant, no es vol analitzar noms el desenvolupament econmic del

territori a travs de formes de noves formes dorganitzaci collectiva sin veure limpacte en

termes dinnovaci social.

Els dos territoris analitzats en aquesta recerca presenten un desenvolupament de formes

dorganitzaci collectiva que potencialment poden dur a una inclusi social ms gran. El

primer s la comarca del Valls Occidental, dins la regi metropolitana de Barcelona, que

entre la segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX va ser la primera zona

productora de teixits de llana dEspanya amb certa capacitat dexportaci a lestranger. El

segon territori s el format pel Black Country (Pas Negre), una rea situada a la conurbaci

de West Midlands i que va formar part dun dels primers districtes industrials de la histria,

Captol 1

14

1 No sha de confondre territori amb el concepte descala. Per escala ens referim a un espai geogrc en base al qual uns actors desenvolupen polOques per al creixement econmic. En tant que denides pels mateixos actors i les seves relacions, aquestes categories no sn prexades sin que sn construccions socials que varien al llarg del temps (Gonzlez 2010: 2).

liderat per Birmingham i que es va orientar a la producci de metalls2. Lelecci dels dos

territoris respon al seu carcter dantics districtes industrials i al fet que ambds han participat

en programes europeus per al foment de la descentralitzaci de poltiques i la regeneraci

econmica. A ms de rebre fons regionals per a la seva reindustrialitzaci, tots dos territoris

han desenvolupat Pactes Territorials per lOcupaci. Durant la segona meitat dels anys

noranta la UE impulsa aquest tipus de pactes, que han proliferat a tot Europa en la darrera

dcada, i que es basen en promoure l'acord entre actors locals per al desenvolupament de

poltiques per l'ocupaci i el creixement econmic. Lobjectiu daquest programa s fomentar

canvis en la provisi de les poltiques docupaci i de desenvolupament econmic amb una

major obertura i una major proximitat a la realitat local. A travs de lestudi dels dos territoris

proposats podrem entendre en quina mesura la proposta dels Pactes territorials genera

innovaci social all on sha desenvolupat.

1.1 El desenvolupament local: un smptoma de la reterritorialitzaci de lEstat?

Laugment de la capacitat poltica del nivell local comporta que es duguin a terme poltiques

per al creixement econmic local que posen de relleu que hi ha factors no econmics com la

conana i les relacions de proximitat que poden portar al creixement econmic. Estudis en

economia analitzen lorganitzaci dels agents econmics en els territoris i, tot i que no hi ha

una teoria econmica coherent sostenint el conjunt daproximacions que es fan des daquesta

disciplina, es posa de manifest la importncia del component social en el comportament

econmic (Amin 1999: 366). Aquestes noves aproximacions recuperen els plantejaments

d'Alfred Marshall, que havia analitzat els territoris amb xit econmic del segle XIX

caracteritzant-los com a districtes industrials, collectivitats locals basades en les xarxes

productives de petites empreses i la seva imbricaci en la societat local que tenien un gran

dinamisme empresarial. Segons aquest autor, lxit daquests territoris es troba en la

coordinaci de la divisi del treball entre els actors econmics que s possible grcies a

relacions de conana basades en la proximitat (Klein 2005: 27).

Les anlisis de Porter (1998) actualitzen aquesta perspectiva i posen de relleu la importncia

de crear economies daglomeraci, clsters o sistemes de producci local, que permetin el

creixement econmic. Aquesta aproximaci s adoptada tamb des de la geograa

econmica (Amin 1999; Le Gals 1998: 489; Moulaert i Sekia 2003: 290; Musterd et al. 2007).

Situant lescena

15

2 A lannex II shan incls mapes detallats de cadascun dels territoris mbit destudi.

Amb un enfocament similar, la sociologia econmica ha reprs l'inters per l'organitzaci

collectiva de les ciutats i regions que s'havia iniciat amb autors com Weber i Simmel,

analitzant les formes no-econmiques d'interrelacions entre els actors que expliquen l'xit

econmic d'un territori (Trigilia 2002). Bagnasco i Trigilia (1988), per exemple, han estudiat el

cas de la 'tercera Itlia' corresponent a una Itlia central que no sajusta al model del nord ni al

del sud. A partir dels postulats de Karl Polanyi, aquests autors posen de relleu que, en

determinats territoris d'Itlia els mercats locals estan estretament lligats a factors com la

cultura poltica local o les estructures familiars i que aix genera models que permeten el

creixement econmic i la inclusi social.

Aquesta literatura t una inuncia en la provisi de poltiques que sorienten cap al foment de

sistemes de producci local i la generaci de clsters o conglomerats dempreses. Els

programes de desenvolupament regional comencen a incorporar poltiques per al foment de

factors no-econmics que es creu que poden ajudar al creixement econmic, com la creaci

dambients que afavoreixin la innovaci i les noves idees o la potenciaci de les relacions

socials entre els actors dun territori per a fomentar un capital social que li permeti crixer

(Trigilia 2001). En termes prctics aquestes poltiques s'han basat en fomentar accions per a

mobilitzar el mxim nombre d'institucions locals i organitzar-les en xarxes a travs de

mecanismes per a la negociaci i l'intercanvi d'idees (Amin, 1999: 368)3. A ms, les poltiques

ja no es desenvolupen de forma centralitzada sin que, per tal de fomentar el creixement

regional i local, hi ha una tendncia a la descentralitzaci del poder poltic que shavia

acumulat en els governs nacionals.

El creixement de les poltiques de desenvolupament econmic local forma part, per tant, dun

procs ampli de transformaci dels Estats en el qual l'mbit subnacional est guanyant

rellevncia com a espai de desenvolupament de poltiques pbliques i on l'mbit

supranacional juga un paper cada cop ms rellevant a travs de la consolidaci d'institucions

com la Uni Europea. La perspectiva institucionalista que han adoptat els programes poltics

parteixen de la voluntat de fomentar la participaci d'actors no governamentals (tant privats

Captol 1

16

3 Hi ha diferents perspecOves teriques sobre les que han reposat les polOques regionals, des d'aproximacions ms properes a l'economia ortodoxa que parteixen de la teoria del creixement endogen a la geograa econmica. Des de diferents perspecOves s'han proposat diferents models explicaOus, com els districtes industrials (A. Bagnasco 1977)(Bagnasco, 1977), els nous espais industrials (A. J. Scos 2008) o ms recentment, la learning region (Morgan 1997) que parteixen de les relacions entre persones per a intercanviar coneixements i innovar (Amin 1999: 368-69; Moulaert i Sekia 2003). L'anlisi detallada dels diferents models explicaOus escapa a les possibilitats d'aquesta tesi. Per a veure una descripci completa vegeu Moulaert i Sekia (2003). L'existncia d'aquests diferents models ha generat tamb diferents polOques regionals enfocades cap a crear aglomeracions d'empreses, millorar l'adaptabilitat del territori als canvis del mercat a travs de fomentar la innovaci, o enforOr l'economia social entre d'altres (Amin 1999: 370-75; Trigilia 2004: 8).

com de la societat civil) en la presa de decisions, de manera que aquest conjunt d'actors creen

coalicions que van ms enll del govern tradicional. Aquest doble procs es caracteritza per

una descentralitzaci de l'Estat tant verticalment (a travs dels diferents nivells de govern)

com horitzontal (a travs de la multiplicaci dactors privats i de la societat civil) (Keating

1998) i ha stat conceptualitzat com un pas del govern a la governana (Rhodes 1997). Dins

daquesta transformaci, l'existncia de l'entramat institucional de la UE s'ha conceptualitzat

com un sistema de governana multinivell (Bache i Flinders 2004; M. Garca et al. 2004) o de

governana policntrica (Le Gals 1998).

Davant d'aquesta transformaci dels Estats cal fer dues precisions. En primer lloc,

l'emergncia d'aquests sistemes complexos de governana no implica un debilitament dels

Estats. El procs s'ha d'entendre com una reestructuraci de l'Estat que ve acompanyada d'un

conjunt de canvis en les seves atribucions4 (Jessop 2004: 63-65). En segon lloc, aquest conjunt

de transformacions no s homogeni. La reestructuraci est prenent formes diferents

depenent de la cultura poltica nacional i de la tradici en la provisi de poltiques de benestar.

Aix fa que es puguin trobar diferents formes d'integraci entre els diferents nivells de govern

aix com diferents graus d'obertura dels processos de presa de decisions als actors privats i de

la societat civil. Mentre que alguns pasos mantenen un grau alt de coordinaci entre el nivell

nacional i els subnacionals (regional i local), en daltres com Espanya trobem que no existeixen

mecanismes formals per a aquesta coordinaci. Igualment, lentrada dactors privats i de la

societat civil tamb s desigual depenent dun gran nombre de factors, entre ells la legitimitat

dels agents socials per a participar dins les estructures de lEstat, factor que condiciona

lentrada de nous actors.

Tot i aquesta diversitat, en el context de la UE els Estats membres tenen un marc com. A

partir dels anys noranta la UE potencia la participaci de l'mbit local en els processos de

presa de decisions a travs de dues vies. Per una banda ha incentivat als pasos membres a

involucrar a l'mbit local en la provisi de poltiques pbliques a travs de recomanacions i

Situant lescena

17

4 A nals dels anys noranta apareix un debat sobre el futur de l'Estat i alguns autors defensen el debilitament de l'Estat davant del augment del protagonisme de les regions i ciutats per una banda i els actors no governamentals per l'altra. No obstant, diversos autors han posat de relleu que l'mbit estatal segueix sent clau. En aquest senOt, Jessop assenyala que el procs de descentralitzaci es veu compensat per un paper creixent dels Estats en la coordinaci de les relacions interescalars, de forma que els Estats controlen quines competncies passen a ser regionals o locals i quines es decideixen de forma coordinada a Europa. D'aquesta manera, els Estats nacionals conserven autonomia per a decidir com es dna el reescalament dels poders estatals de la forma ms protosa per al desenvolupament dels projectes estatals (Jessop, 2004: 64).

anlisi de bones prctiques5. Per l'altra, ha lligat les poltiques de cohesi territorial a la

participaci del mxim nombre d'actors locals i la implicaci de l'mbit local (Regalia 2007: 15).

D'aquesta manera, la integraci europea ha creat un marc d'oportunitats per a les ciutats i

regions que aquestes han aprotat de forma desigual. Aquestes diferncies es poden explicar

tenint en compte el context institucional on aquestes ciutats i regions estan inserides. Alguns

factors rellevants sn la capacitat d'organitzaci collectiva, el sentiment d'identitat, el grau

de coordinaci amb els governs nacionals, el grau centralitzaci en la presa de decisions del

pas, o el seu sistema de benestar, entre d'altres (Le Gals 1998; 2002: 7-8).

1.2 Els casos destudi: dos anPcs centres de producci industrial

Els dos casos destudi escollits per a aquesta tesi van conformar centres de producci

industrial de primer ordre en els seus pasos durant la primera onada industrialitzadora (entre

els segles XVIII i XIX), i en acabar el segle XX han patit una crisi del seu sistema productiu. Avui

dia intenten adaptar-se a la nova economia a travs de noves aproximacions territorials i

poltiques per a redrear latur i generar creixement econmic, entre les quals trobem el

desenvolupament de pactes territorials per locupaci i la creaci de consorcis per al

desenvolupament econmic. Lelecci de les iniciatives desenvolupades al Valls Occidental i

al Black Country respon a tres criteris diferents.

En primer lloc, es volien analitzar territoris que en el passat haguessin estat espais de

creixement econmic. Els dos casos destudi escollits, el Valls Occidental i el Black Country,

formen districtes industrials durant el segle XIX. Sorgeix aix una certa identitat territorial,

basada en les interaccions econmiques que shi generen, que es mant al llarg del temps i

inueix en lorganitzaci collectiva a nals del segle vint: en tots dos casos hi ha una

vinculaci entre poblacions fruit de les interaccions econmiques en el passat que promou

noves formes dinterrelaci entre poblacions i actors del territori. A la vegada, els dos territoris

escollits creixen econmicament a lombra de grans ciutats que esdevenen centres industrials

de primer ordre: al Valls Occidental es desenvolupa una indstria llanera en un context catal

de creixement de la indstria del cot, mentre que el Black Country es converteix en una rea

complementria a leconomia industrial de la ciutat de Birmingham.

Captol 1

18

5 Tal i com veurem en detall al captol quatre ms que forar a la descentralitzaci, la UE ha generat una srie dincenOus i ha fomentat lintercanvi de bones prcOques a nivell local. El reconeixement de prcOques considerades exitoses implica que aquestes siguin donades a conixer a daltres localitats i que es generi un intercanvi de prcOques polOques locals i regionals

En segon lloc, es volien escollir contextos nacionals diferents. En el cas dEspanya, la famlia

mant un paper clau en la provisi de benestar mentre que lEstat del benestar sha anat

desenvolupant progressivament al llarg del temps. El context espanyol mostra tamb una

situaci d'un grau alt de descentralitzaci de les poltiques pbliques per una poca integraci

i coordinaci entre nivells de govern. Com veurem en ms detall a partir del captol tres,

Espanya ha experimentat un procs de recentralitzaci de les poltiques al voltant de les

comunitats autnomes, sense que les entitats locals hagin rebut les conseqncies d'aquesta

descentralitzaci (Wollmann 2009). A la vegada, sha creat un mercat de treball segmentat on

hi ha un sector de treballadors ms protegits i un sector, format principalment per dones i

joves, que pateix dicultats en laccs als llocs de treball de qualitat i una alta temporalitat.

En el cas del Regne Unit, en canvi, trobem un context marcat per un rgim d'Estat del

benestar en transici des d'un rgim socialdemcrata a un rgim liberal (Cameron i Gonzlez

2006: 47) i una alta integraci entre nivells de govern que tamb est en transici amb

l'aparici recent d'un mbit regional6(Wilson 2005). Pel que fa al mercat de treball, el Regne

Unit es caracteritza per una capacitat d'accs al mercat de treball alta per tots els collectius i

una gran diversitat de formes de contractaci que genera formes de treball diferents, cosa

que assegura una integraci ms elevada de la poblaci en el mercat de treball (Ciccia 2009).

Per ltim, es volien escollir dos territoris en reestructuraci econmica que haguessin rebut

fons europeus per al desenvolupament local i que haguessin participat en la iniciativa pilot

dels pactes territorials per locupaci. El desenvolupament d'aquest tipus de pactes va ser una

de les iniciatives impulsades per la UE a partir de 1997 per a fomentar el desenvolupament

local. La nalitat dels pactes era fomentar la creaci d'ocupaci a travs de la implicaci del

mxim d'actors possibles d'un territori en la provisi de poltiques actives d'ocupaci i

programes per al desenvolupament local7.

A travs daquest triple criteri de selecci, l'estudi comparat del Valls Occidental i del Black

Country permet entendre:

Situant lescena

19

6 Desprs de la victria dels conservadors a les eleccions del 5 de maig del 2010, el nou govern de coalici entre conservadors i liberals ha anunciat el desmantellament de les regions i el foment de lmbit local.

7 Com veurem ms endavant, els pactes territorials no noms s'orienten a la generaci d'ocupaci sin que vinculen aquest objecOu al desenvolupament econmic local. En aquest senOt els pactes es basen en fomentar una srie de canvis que permeOn el creixement econmic i l'eradicaci de l'atur. Aquesta perspecOva forma part de l'Estratgia Europea de l'Ocupaci que es basa en quatre pilars bsics: fomentar l'emprenedoria, locupabilitat, la igualtat d'oportunitats i l'adaptabilitat dels treballadors.

En quina mesura la implicaci de l'mbit local en el desenvolupament de poltiques

genera dinmiques que permeten el creixement econmic i certes formes dinclusi

social.

Com aquesta implicaci genera la consolidaci i l'emergncia de sistemes productius

locals que permeten el creixement econmic.

Com la identitat industrial permet o no lemergncia de propostes de coordinaci

innovadores per transformar leconomia local cap a leconomia del coneixement.

1.2.1 La comarca del Valls Occidental

El Valls Occidental conforma, juntament amb el Baix Llobregat, una les zones amb major

producci industrial de la regi metropolitana de Barcelona. La comarca est situada al nord

de Barcelona, entre les serralades litoral i prelitoral, i est delimitada pels rius Bess i

Llobregat. Aquesta situaci ha convertit lrea en estratgica donat que s la sortida natural

de Barcelona cap a linterior de la pennsula. La comarca est formada per 23 municipis entre

els quals destaquen Sabadell i Terrassa, ciutats que durant el segle XIX encapalen el procs

dindustrialitzaci al voltant de la indstria txtil llanera. Aquestes dues ciutats, situades al

centre de la comarca, fan de frontera entre els municipis del sud, fortament industrialitzats, i

els del nord, amb menys densitat de poblaci i que mantenen un carcter agrcola.

La comarca t una llarga tradici industrial vinculada al sector txtil de la llana. Durant la

segona meitat del segle XIX Sabadell i Terrassa van esdevenir el principal centre productor de

teixits de llana dEspanya i exportaven part de la producci a lestranger. Aquest

desenvolupament diferenciat de Barcelona va donar als dos municipis i a la resta de la

comarca una forta identitat prpia que encara es mant avui dia amb lexistncia dactors

institucionals comarcals com les cambres de comer de Sabadell i Terrassa o entitats

nanceres com el Banc de Sabadell, i va prevenir al territori de ser una simple extensi de

leconomia barcelonina. Al llarg del segle XX, la producci llanera va declinar i progressivament

la comarca va experimentar una diversicaci econmica integrant-se en leconomia

metropolitana. No obstant, tant Sabadell com Terrassa han mantingut una centralitat

econmica dins la comarca que els ha fet ser subcentres econmics metropolitans.

Captol 1

20

Seguint la dinmica econmica del conjunt del pas, a llarg dels anys vuitanta la comarca

experimenta un fort increment de latur que es frena a partir de la segona meitat dels anys

noranta, moment en qu hi ha una gran creaci docupaci. No obstant, la comarca segueix

mantenint nivells datur per damunt de la mitjana catalana i espanyola, cosa que lha portat a

desenvolupar iniciatives com la del Pacte Territorial per lOcupaci i a la creaci del Consorci

per locupaci i la Promoci Econmica del Valls Occidental. Al contrari que Barcelona, on

leconomia es basa principalment en el sector serveis, al Valls Occidental la indstria segueix

tenint un pes important tant pel que fa a locupaci com pel que fa al Valor Afegit Brut. El

Valls Occidental ha absorbit gran part de la indstria barcelonina, que sha situat a la

comarca buscant una millor situaci logstica i superfcies industrials ms grans. Avui dia, el

Valls Occidental s la comarca amb ms sl industrial de Catalunya, un 17 per cent del total, i

s una de les comarques amb ms teixit empresarial industrial. La poblaci de la comarca s

de prop de nou-centes mil persones8, la majoria de les quals es concentren a Sabadell i

Terrassa i en menor mesura a la resta de ciutats del sud de carcter industrial. Aix, entre

MAPA 1.1 SITUACI DE LA COMARCA DEL VALLS OCCIDENTAL DINS LA REGI METROPOLITANA DE BARCELONA I DINS CATALUNYA

Catalunya

Regi Metropolitana

Valls Occidental

Font: elaboraci prpia

Situant lescena

21

8 Segons dades dIDESCAT, la poblaci del Valls Occidental era de 886.530 persones el 2010.

Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Valls, Rub i Cerdanyola del Valls concentra el 72 per cent

de la poblaci total de la comarca tal i com es pot veure en el mapa 1.2.

MAPA 1.2 DISTRIBUCI DE LA POBLACI ALS MUNICIPIS DEL VALLS OCCIDENTAL

1 2

4

3

5

678

9

10

11

12

1314

1516

17

1819

2021

22

23

Font: elaboraci prpia

1 Terrassa2 Sabadell3 Rub4 Sant Cugat del Valls5 Cerdanyola del Valls6 Montcada i Reixac7 Ripollet8 Barber del Valls9 Santa Perpetua de Mogoda10 Palau-Solit i Plegamans11 Castellar del Valls12 Castellbisbal13 Sant Quirze del Valls14 Badia del Valls15 Ullastrell16 Viladecavalls17 Vacarisses18 Rellinars19 Matadepera20 Sant Lloren savall21 Gallifa22 Sentmenat23 Poliny

Menys de 10.000 hab.

Entre 10.000 i 25.000 hab.

Entre 25.000 i 50.000 hab.

Entre 50.000 i 100.000 hab.

Ms de 200.000 hab.

Des dels anys vuitanta la comarca sha vist afectada per la persistncia duna taxa datur per

damunt de la mitjana de la taxa datur de Catalunya fruit de la crisi permanent dalguns dels

seus sectors industrials, com el sector txtil i el sector metallrgic9. Aquesta circumstncia ha

portat al govern de la Generalitat i als governs locals a desenvolupar diferents poltiques de

reestructuraci econmica a la comarca, sovint amb lajuda del fons social europeu.

1.2.2 El Black Country

El Black Country forma part de la regi de West Midlands dAnglaterra, al centre i a loest del

pas. La ciutat central de la conurbaci s Birminhgam, la segona ms gran del pas desprs de

Londres. A lest de Birmingham hi ha els districtes metropolitans de Solihull i Coventry,

mentre que a loest hi ha els districtes de Wolverhampton, Walsall, Sandwell i Dudley. Aquests

Captol 1

22

9 Tot i aix, hi ha una tendncia a la convergncia en el perode de creixement econmic 1997-2007. Segons dades del cens obOngudes dIDESCAT, lany 1986 la comarca del Valls Occidental t un atur del 26,7 per cent, mentre que al conjunt de Catalunya s del 20 per cent. Deu anys ms tard el diferencial sha redut a 2 punts (21,5 per cent datur al Valls Occidental per 19,3 a Catalunya), mentre que el 2001 s noms del 0,3.

quatre districtes conformen lrea coneguda com a Black Country. Birmingham i el Black

Country han estat histricament lepicentre de la Revoluci industrial anglesa. El mapa 1.3

mostra la situaci de Birmingham i el Black Country dins dAnglaterra.

Durant el segle XVIII la riquesa mineral del sl de lrea situada a loest de Birmingham permet

la industrialitzaci de la zona que combina la indstria pesada amb lelaboraci de productes

nals. Mentre que Birmingham sespecialitza en lelaboraci de productes manufacturats, les

poblacions mineres sespecialitzen en lelaboraci de primeres matries i tota la zona comena

a ser coneguda com a Black Country degut a la riquesa de carb i la quantitat de fums que

emana la indstria metallrgica. Al segle XX aquesta producci sintegra verticalment i fa

emergir una potent indstria de lautombil de carcter fordista que nalment declina a partir

dels anys setanta. Des daleshores, Birmingham i el Black Country han patit una forta

reconversi industrial amb grans problemes socials, passant de ser una de les rees ms

prsperes del pas a principis dels anys setanta a una de les ms pobres a partir dels vuitanta.

Font: elaboraci prpia

MAPA 1.3 SITUACI DE BIRMINGHAM I EL BLACK COUNTRY DINS DANGLATERRA

Londres

Liverpool

Black Country

Birmingham

West Midlands

Regne Unit

Els districtes del Black Country inclouen zones molt pobres on es donen situacions datur

estructural i baixos nivells de formaci. Davant aquesta situaci, els districtes metropolitans

han desenvolupat diferents poltiques de regeneraci econmica. Mentre Birmingham ha

Situant lescena

23

aconseguit millorar la seva situaci a travs del creixement del turisme de negocis i el sector

nancer, els districtes del Black Country han trobat ms dicultats per a generar creixement

econmic, cosa que els ha portat a desenvolupar un consorci per a la creaci duna estratgia

de regeneraci conjunta. El consorci del Black Country, creat el 1999, reuneix un ampli

espectre dactors pblics i privats del territori i desenvolupa un paper de coordinador dels seus

interessos.

Birmingham i el Black Country tenen aproximadament un mili dhabitants cada un,

distributs entre els diferents centres urbans de la zona. A diferncia del cas del Valls

Occidental, degut a una reestructuraci administrativa duta a terme als anys setanta les

autoritats locals no es corresponen necessriament amb un nic centre urb. En la mesura en

qu sn autoritats metropolitanes, cadascuna delles inclou diferents nuclis poblacionals. El

mapa 1.4 mostra la distribuci de la poblaci dins dels diferents districtes metropolitans. En

total, els quatre districtes es corresponen a vint-i-tres ciutats entre les quals destaquen

Dudley, Walsall i Wolverhampton que donen nom als seus districtes metropolitans, i les ciutats

de West Bromwich, Wednesbury a Sandwell, i Brierley Hill a Dudley (el mapa situat a lannex VI

mostra la situaci de les principals poblacions de cada districte metropolit).

WolverhamptonWalsall

Dudley

Sandwell

MAPA 1.4 DISTRIBUCI DE LA POBLACI AL BLACK COUNTRY

239.400

256.900

292.800

307.400

Nombre dhabitants

Font: elaboraci prpia

Captol 1

24

1.2.3 Una comparaPva

Degut a la seva herncia industrial, tant el Valls Occidental com Birmingham i el Black

Country i han rebut fons europeus per a la reestructuraci econmica, per segueixen tenint

taxes elevades datur i problemes estructurals que han tornat a sorgir amb la crisi econmica a

partir de 2008. Pel que fa a les seves caracterstiques bsiques, els territoris estudiats

presenten caracterstiques similars. La taula 1.1 mostra lextensi de cadascun dels casos

destudi. Una diferncia important entre el Valls Occidental i el Black Country s la dimensi i

el carcter de les unitats administratives locals. Mentre que al Valls Occidental cada poblaci

t el seu propi govern local, les 23 poblacions del Black Country sagrupen en quatre districtes

metropolitans (metropolitan boroughs) Com a resultat, el Valls Occidental inclou municipis

amb molt poca poblaci de carcter agrari juntament amb Sabadell i Terrassa, dues ciutats de

ms de 200.000 habitants cadascuna, mentre que al Black Country la poblaci es distribueix

de forma ms homognia entre els quatre districtes metropolitans. A la vegada, tal i com es

pot observar, el Valls Occidental cont un nombre menor de poblaci dins duna extensi de

territori ms gran, cosa que dna com a resultat una menor densitat de poblaci.

TAULA 1.1 PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL BLACK COUNTRY I EL VALLS OCCIDENTAL

Caracterstica Valls Occidenal Black Country

Extensi en KM2 583 357

Poblaci (2010) 886.530 1.078.140

Densitat de poblaci 1520 3093

Ciutats 23 23

Autoritats locals 23 4

% poblaci ocupada en indstria (2007) 26% 17,5%

% poblaci aturada (2010) 17% 12,3%

Font: elaboraci prpia a partir de dades dIdescat i de Black Country KnowledgeFont: elaboraci prpia a partir de dades dIdescat i de Black Country KnowledgeFont: elaboraci prpia a partir de dades dIdescat i de Black Country Knowledge

Pel que fa al pes de la indstria, el quadre reecteix com el Valls Occidental mant un

percentatge de poblaci ocupada en la indstria superior al del Black Country i Birmingham,

cosa que mostra el pes relatiu del sector industrial en cadascun dels casos. Tot i que en el

context angls el Black Country s una zona eminentment industrial, la seva economia est

ms terceritzada que la del Valls Occidental. En contrast amb Birmingham, que ha terceritzat

molt la seva economia, al Black Country persisteix un teixit industrial que no obstant ha anat

decaient per la manca dinnovaci.

Situant lescena

25

2. mbits de recerca inclosos i contribuci a la literatura

2.1 Nou regionalisme i economia polPca

L'anlisi que es du a terme parteix de la sociologia econmica (Trigilia, 2001, 2006; Mingione,

1994, 2008), que ha parat atenci al sorgiment deconomies regionals en el marc del post-

fordisme, aix com de leconomia poltica, des don sha estudiat la transformaci dels Estats i

la territorializaci de poltiques que s'emmarca en l'estudi de la governana (Brenner, 2004;

Geddes, 2006; Giersig, 2008; Jessop, 2002, 2004; Le Gals, 2002). Encara que des d'ptiques

diferents, ambdues corrents inclouen l'anlisi de les regulacions socials. Entenem per

regulacions les formes de relacions entre els actors d'un territori que determinen la distribuci

dels recursos, la coordinaci d'activitats entre ells i l'estructuraci dels conictes (Le Gals

2002: 14).

Weber primer i Polanyi ms tard, van formalitzar aquest tipus d'aproximaci en la sociologia

econmica, posant de relleu que les relacions socials sn clau per a entendre l'economia, i que

el mercat s una entitat socialment construda. A travs duna anlisi emprica antropolgica i

histrica, Polanyi va denir tres grans tipus de relacions econmiques: l'intercanvi, la

redistribuci i la reciprocitat. Aquests tres tipus de relacions conformen tres formes

dintegraci o organitzaci de leconomia humana i necessiten dunes estructures socials de

suport de manera que no es poden donar desvinculades del conjunt de la societat (Polanyi

1977: 109-11). Partint de les idees de Polanyi, Granovetter (1983, 1985) estudia l'arrelament de

leconomia al conjunt de la societat en les societats post-industrials, posant de relleu la

importncia dels llaos febles per a entendre lxit econmic. Granovetter conclou que les

empreses petites tenen ms possibilitats de sobreviure si formen part duna xarxa de relacions

que inclogui llaos familiars, lleialtats locals, conana, expectatives i respostes compartides a

les situacions de risc (Coulson i Ferrario 2007: 592), i proposa una perspectiva que tingui en

compte les relacions socials que inueixen en el comportament econmic (Granovetter 1985:

487).

A travs daquests postulats sha buscat explicar lxit econmic de determinats territoris

subnacionals, posant mfasi en el fet que aquest xit no depn noms dels intercanvis

comercials entre els actors econmics sin tamb de sistemes d'interrelaci no-econmics

que estan lligats als primers. Des de la sociologia econmica i leconomia institucional sha

estudiat el conjunt dinstitucions que permeten aquesta combinaci de formes dintegraci,

institucions i normes formals i informals que possibiliten un tipus determinat de

Captol 1

26

desenvolupament. Aquestes aproximacions teriques han congurat una agenda de recerca al

voltant del nou regionalisme (MacLeod 2001). Seguint aquesta perspectiva, Becattini reprn

el concepte de districtes industrials plantejat per Alfred Marshall (1954 [1890]), basats en

relacions de conana i proximitat entre els actors econmics. Tant Becattini com Bagnasco i

Trigilia han estudiat els territoris centrals d'Itlia (Les regions del Vneto, Toscana i Emilia

Romagna) on hi ha xarxes de petites empreses que produeixen de forma coordinada basant-

se en la conana mtua i les relacions de proximitat entre elles. Aquest model ha estat

teoritzat com la tercera Itlia per no ajustar-se a la Itlia d'industrialitzaci fordista del nord

ni a la Itlia amb un baix impacte de la industrialitzaci del sud. Tamb shan estudiat

lemergncia de nous districtes industrials a Baden-Wutemberg (Alemanya) o el Silicon Valley

a Estats Units, entre altres (MacLeod 2001: 808; Sabel 1994: 107).

Aquestes perspectives han posat de relleu que la societat industrial no ha eliminat del tot la

inuncia de les formes d'organitzaci social basades en la reciprocitat, sin que les

estructures basades en la reciprocitat s'han adaptat a aquesta societat (Mingione 1994: 66-67)

i que sn rellevants per a l'estudi del desenvolupament econmic local. A ms, han posat de

relleu que amb el post-fordisme hi ha un renaixement de leconomia regional, desprs dun

llarg perode on el creixement econmic shavia donat a escala nacional.

No obstant, les aproximacions sobre la tercera Itlia i altres recerques en matria de

sociologia econmica no ha analitzat en profunditat la relaci entre lacci poltica i el

desenvolupament daquestes formes de producci (Trigilia 2004: 10). Daltra banda, la

globalitzaci ha afectat a lxit econmic dels districtes industrials dItlia: mentre que als anys

vuitanta van mostrar un creixement econmic dels ms rpids dEuropa, a partir dels noranta

experimenten un cert declivi, cosa que fa que lexperincia perdi cert inters (Coulson i

Ferrario 2007: 594-95). No obstant, sha seguit mantenint un inters analtic pels factors

institucionals que expliquen el creixement econmic (Amin 1999) i per la idea darrelament de

leconomia al conjunt de la societat, tot i que el centre del debat ha canviat. Mentre que

durant els anys noranta es volen trobar models per a la supervivncia del teixit empresarial

existent, a partir de la primera dcada del segle XXI els factors institucionals es consideren clau

per a lemergncia de leconomia cultural i del coneixement (Coulson i Ferrario 2007: 595;

Florida 2002).

Les aportacions teriques des del nou regionalisme, malgrat que han perms entendre

lemergncia de noves dinmiques econmiques, no han aprofundit en lestudi de com

lemergncia deconomies regionals sarticula dins el context general de transformaci de

Situant lescena

27

lEstat en el post-fordisme (MacLeod 2001: 813). Aquesta qesti ha estat analitzada des de

leconomia poltica, que constitueix el segon mbit de recerca en el que sinsereix aquesta tesi.

Des de leconomia poltica shan estudiat els processos de transformaci dels Estats i de la

governana urbana. A partir dels plantejaments de Polanyi, diversos autors (Aglietta 1979;

Boyer 1990; Harvey 1990; Jessop 1994; Moulaert i Nussbaumer 2005) han estudiat les

societats occidentals des del punt de vista regulacionista, traslladant les formes de regulaci

al context dels Estats moderns. Aquests autors, que parteixen duna perspectiva marxista

volen explicar perqu el capitalisme ha sobreviscut i sha estabilitzat en el temps tot i les seves

contradiccions internes, i cerquen en els factors no econmics aquesta explicaci (Lauria 1997:

5-6). Per a fer-ho es manegen els termes de rgim dacumulaci i mode de regulaci. El

rgim dacumulaci fa referncia a lestabilitzaci en un perode llarg de temps de

lacumulaci i el consum capitalistes a travs dun sistema de reproducci coherent (Harvey

1990: 143). Un rgim d'acumulaci es caracteritza per desenvolupar-se en un perode de

temps llarg, en el qual la reproducci capitalista es dna de forma regular i hi ha una

continutat d'acumulaci del capital. Dins dun rgim dacumulaci capitalista es poden donar

diferents formes de regulaci que permeten el seu desenvolupament i que sn combinacions

de tres tipus de regulacions diferents i que permeten diferents modes de regulaci :

Regulaci estatal, on l'Estat acumula i distribueix recursos entre els diferents

individus i grups, i t capacitat de sanci.

Regulaci de mercat, on es regula loferta i la demanda a travs d'un sistema de

preus.

Regulaci de reciprocitat o cooperativa, basada en la conana mtua, sentiments

d'identitat, i les normes i valors existents.

El mode de regulaci s el que dna estabilitat al rgim dacumulaci. Est format per un

conjunt de normes i valors, pautes culturals i relacions socials que donen estabilitat al rgim

d'acumulaci i que guien l'acci dels individus (Giersig 2008: 36; Harvey 1990: 143-44). Aix, un

mode de regulaci es pot interpretar com un conjunt de relacions socials que combinen les

formes de redistribuci estatal, intercanvis de mercat i formes de reciprocitat en lobtenci de

bns i serveis.

Partint daquest model teric, lescola regulacionista ha proposat que des de 1970 sha donat

un canvi en el rgim dacumulaci capitalista, caracteritzat com a fordista, que ha tingut

efectes sobre el mode de regulaci, que es basava en el keynesianisme com a poltica

Captol 1

28

econmica que garantia el consens entre capital i treball. La crisi del rgim dacumulaci

fordista ha fet entrar en crisi tamb el mode de regulaci keynesi basat en el benestar

(welfare). En lactualitat, sest consolidant un rgim d'acumulaci exible (Harvey 1990: 170) i

un mode de regulaci basat en el treball (workfare) (Jessop 1994).

En la seva formulaci inicial, laproximaci regulacionista parteix dinterpretar aquests canvis

en base als Estats nacionals, on es conguren formes de regulaci prpies que afavoreixen un

mode de regulaci que permet lestabilitzaci del creixement econmic i que s coherent amb

el rgim dacumulaci capitalista existent. El doble procs de globalitzaci i de creixement de

les regions com a espais per al desenvolupament econmic ha signicat que des de la

perspectiva de la regulaci shagi aprofundit en com les regulacions es produeixen a diferents

escales dins lEstat i ms enll de lEstat.

En el post-fordisme apareixen noves formes de governar ms enll del govern i d'organitzaci

de l'Estat que diferents autors han conceptualitzat com noves formes de governana. Aquesta

transformaci de la governana es considera el mecanisme clau a travs del qual es

despleguen els processos de reestructuraci de l'Estat (Brenner 2004: 449) per tal d'adaptar-se

a la lgica capitalista, i ha rebut una atenci creixent tant des de la cincia poltica (Treib et al.

2005) com des de leconomia poltica que ha parat atenci a les conseqncies de laparici de

formes de governar ms enll del govern (Swyngedouw 2005: 1993-94).

Des daquest punt de vista, el terme governana ha estat utilitzat per a descriure formes de

gesti on no noms el govern est involucrat en la presa de decisions sin que hi ha una

multiplicitat d'actors. En la seva anlisi de les diferents denicions sobre governana, Giersig

(2009: 55) posa de relleu que les diferents aproximacions tenen tres punts en com. En primer

lloc, remarquen la diversicaci i la proliferaci de coalicions per a la presa de decisions on els

representants de l'Estat sn noms una part. En segon lloc, aquestes coalicions sn de

carcter temporal i orientades a objectius i impliquen una dependncia mtua dels grups

d'actors implicats. En tercer lloc, es basen en principis d'expertesa que poden xocar amb els

principis de la representaci democrtica i la transparncia en la presa de decisions. Dins la

cincia poltica han aparegut doncs diferents enfocaments que posen mfasi en un o altre

aspecte de la governana10.

En l'mbit de la poltica urbana la governana ha esdevingut central per entendre la presa de

decisions, tot i que la recerca desenvolupada ha estat poc comparativa (Pierre, 1999: 447), en

Situant lescena

29

10 Aix, la governana s'ha estat estudiat com un procs d'elaboraci de polOques concretes (policies), com un procs polOc en s mateix (poli-cs) i com un procs de construcci d'enOtat polOca (polity).

part per la manca d'un model de comparaci que permeti integrar diferents contextos (Kantor

i Savitch 2005: 135-36). Un dels models d'anlisi que ha esdevingut hegemnic als Estats Units

i que ha perms certa comparaci ha estat la teoria dels rgims urbans (Pierre 1999: 449).

Aquesta aproximaci terica intenta explicar com en l'mbit local es creen coalicions entre el

sector pblic i l'mbit privat per a fomentar el creixement econmic a les ciutats (Dowding

2001) partint de la teoria de l'elecci racional. Per tant, assumeix que tant l'Administraci

pblica com el sector privat busquen la forma ms ecient de facilitar el creixement

econmic. A travs d'aquesta recerca es generen 'coalicions de creixement' que permeten

explicar l'existncia de models virtuosos de creixement local (Dowding 2001; Lauria 1997: 2-3).

Tot i que aquesta aproximaci s'ha mostrat til per a entendre l'emergncia de coalicions als

Estats Units, on el sector privat juga un paper molt important en l'mbit local, ha demostrat

ser poc exportable al context europeu, on el sector pblic t molt ms pes (Kantor i Savitch

2005: 140). A ms, la teoria dels rgims urbans ha estat criticada per tenir poc en compte el

context institucional dels territoris, aix com els condicionants estructurals que porten a un

determinat tipus de coalicions.

DiGaetano i Strom (2003) han proposat un model integrat que comporta tenir en compte les

aproximacions estructuralistes basades en l'economia poltica, les diferents cultures poltiques

i lacci dels actors racionals per a construir diferents modes de governana. Una anlisi

detallada d'aquests models queda fora de l'abast d'aquesta tesi, per s rellevant mencionar

els intents per construir modes de governana urbana que pretenen mostrar diferents models

de gesti de les ciutats segons diferents elements.

2.2 Contribuci a la literatura

Aquesta tesi estudia el desplegament de poltiques de desenvolupament econmic local des

de lenfocament de laparici de regulacions a escala subregional. Lexistncia de diferents

modes de governana ens serveix de marc de referncia per posar de relleu que les relacions

socials entre els diferents actors econmics i poltics locals no estan condicionades noms per

la seva elecci racional sin tamb per daltres elements vinculats a les seves relacions socials

(Granovetter 1985: 504) que a la vegada estan inudes per la cultura poltica i el context on

aquests actors estan inserits (Ghezzi i Mingione 2007). La relaci entre actors, doncs, no est

inuda noms per interessos interns de cada actor sin tamb per pressions i

constrenyiments externs (Giersig 2008: 57), inuts per lexistncia dun rgim dacumulaci

exible. Aix aquesta tesi salinea amb la proposta de Giersig (2008) en la que ressalta un

Captol 1

30

model d'estudi de les poltiques urbanes que intenta integrar els diferents elements a travs

d'una perspectiva multinivell, proposant l'anlisi de l'estructura, de les xarxes de governana i

el procs poltic, del comportament dels actors i de la forma de governar (Giersig, 2008: 108).

Lestudi del desenvolupament i les conseqncies de noves formes de desenvolupament

econmic local en dos territoris diferents permet aportar coneixement tant sobre laparici de

noves formes de creixement econmic regional com sobre la transformaci dels Estats en el

capitalisme post-fordista a travs duna aproximaci que combini ambds elements. Per a fer-

ho sanalitzen no noms els elements institucionals que permeten el creixement econmic

regional sin tamb la variable poltica. La sociologia econmica s'ha centrat en l'anlisi de

sistemes econmics de producci, parant atenci al paper que hi juguen les relacions socials

entre els actors econmics i com aquests interactuen donant lloc a una forma especca de

producci. La recerca que es proposa vol afegir a aquest tipus danlisis la variable de l'acci

poltica analitzant com des de les administracions pbliques simpulsen determinades formes

d'interrelaci d'actors locals per tal de fomentar el creixement econmic i la inclusi social

(Trigilia 2004: 7-8). A la vegada, es vol veure com limpuls daquestes formes dinterrelaci

promou unes escales de desenvolupament econmic subregionals sobre unes altres i les

conseqncies que aix comporta en termes de reescalament de lEstat.

Lelecci dels casos destudi ofereix exemples de com les rees industrials de les regions

metropolitanes europees sestan adaptant a leconomia cognitivo-cultural o del coneixement,

posant de relleu les avantatges i les constriccions que signiquen elements com la cultura

industrial, la xarxa dactors locals o la seva relaci amb la ciutat central en aquesta adaptaci.

Daltra banda, lanlisi dels programes europeus com els pactes territorials per locupaci o el

desplegament de fons regionals sobre zones en desindustrialitzaci daquestes

caracterstiques permet contribuir a entendre com sestan congurant les regions

metropolitanes dins la Uni Europea11.

Aix, en primer lloc, tot i que no s un dels seus objectius centrals, la recerca contribueix a

lanlisi de la transformaci dels territoris cap a leconomia cognitivo-cultural i el paper que els

diferents actors locals tenen en aquesta transformaci desenvolupant iniciatives basades en la

creaci de conana i sistemes productius locals. En segon lloc, aquesta anlisi es du a terme a

travs dun model que per una banda es centra en les relacions socials i per l'altra presenta una

perspectiva multinivell que t en compte les accions dels diferents actors a diferents escales. A

Situant lescena

31

11 En el primer programa pilot dels Pactes Territorials de la UE es posen en marxa 89 pactes territorials disseminats pels 15 Estats membres.

travs daquest model, la recerca que es proposa vol enriquir l'anlisi d'iniciatives de

desenvolupament local. Concretament, es vol analitzar quin s el paper de l'Administraci

pblica local en la generaci de relacions de conana entre els actors locals a travs

dincentivar noves formes de governana que impliquen als actors del territori en la provisi

de poltiques.

Ladopci duna perspectiva multinivell parteix del fet que el reescalament dels Estats no es

dna igual en tots els mbits de les poltiques, de manera que hi ha mbits que es segueixen

regulant des del nivell nacional i d'altres que es conguren des del nivell local o regional. Tenir

en compte les relacions multinivell entre els actors permet analitzar els territoris subnacionals

com a espais on es regula una part de la vida poltica social i econmica, evitant caure en la

idea que amb la reterritorialitzaci de poltiques la dimensi estatal deixa de tenir

importncia. Tal i com assenyala Le Gals, els territoris subnacionals es poden entendre com a

'societats incompletes' en la mesura que no sn autnomes del conjunt de l'Estat i que

representen noms un dels nivells on els actors interactuen, i sn mtuament

interdependents (Le Gals, 2002: 184). Els dos casos que sanalitzen en aquesta recerca sn

exemples dutilitzaci descales intermdies entre lescala local i la metropolitana: una escala

comarcal en el cas del Valls Occidental i una escala subregional en el cas del Black Country.

Des d'una perspectiva sociolgica, per tal d'entendre el context institucional local i el

desenvolupament d'estratgies innovadores cal parar atenci a com els actors

s'interrelacionen, aix com el conjunt del desenvolupament histric del territori, que ha

perms a alguns actors institucionalitzar la seva presncia i legitimar-se com a representants

del territori. A l'hora d'analitzar relacions socials cal tenir en compte dues consideracions

importants. En primer lloc, l'anlisi de relacions socials en un territori no pot ignorar que

aquestes s'estructuren en el marc d'una societat capitalista que privilegia uns interessos per

damunt d'uns altres i que contribueix a que es formin uns consensos on determinats actors

sn marginalitzats12. L'anlisi per tant ha de tenir en compte les relacions de poder i la situaci

desigual dels actors en la conguraci d'aquests consensos.

En segon lloc, cal tenir en compte que les relacions socials no tenen necessriament efectes

positius sobre el creixement econmic i la inclusi social, en contra de visions normatives com

la de Robert Putnam (1995) que s'han assumit com a vlides en molts programes de

Captol 1

32

12 Moulaert et. al. (2007: 197-198) han proposat l'existncia de rgims d'acumulaci locals, posant mfasi en la necessitat de tenir en compte la imbricaci del territori en el conjunt de l'Estat, la diversitat d'acOvitats econmiques i la Opologia de conictes sociopolOcs i de classes que s'hi donen i a travs dels quals es conguren consensos hegemnics que porten a un Opus determinat de desenvolupament.

desenvolupament local13. Putnam deneix les relacions socials com una forma de capital no

econmic que tenen les comunitats i que s fonamental per a fomentar el creixement

econmic. Per a aquest autor, laugment de capital social comporta noms conseqncies

positives14. Considerem aqu, en oposici a largument de Putnam, que una conguraci

determinada de relacions socials pot frenar el desenvolupament econmic i generar

desigualtats socials (Granovetter 1985; Mingione 1994; Trigilia 2001).

Per ltim, una perspectiva histrica s til per a entendre levoluci de la governana

multinivell, ja que permet tenir en compte els processos de transformaci dels Estats i els

contextos on estan inserits. Els processos de reestructuraci dels Estats comporten el

creixement de les interdependncies entre els diferents nivells de govern, en un procs que ha

estat conceptualitzat com reterritorialitzaci (Giersig 2008: 41). Laproximaci multinivell s

especialment rellevant en el cas dels Pactes Territorials per l'Ocupaci, donat que sn

experincies impulsades per la UE i desenvolupades pels actors dels territoris subnacionals

amb el suport dels governs dels Estats membres que les van integrar dins les seves estratgies

nacionals per l'ocupaci. Aquestes experincies es donen en territoris subnacionals a diferents

nivells, tant en el local, com en el comarcal, metropolit o regional.

3. Plantejament de la recercaLa recerca presentada es basa en lanlisi qualitativa i comparada de la creaci de noves

institucions per a la coordinaci del desenvolupament econmic i les poltiques actives

docupaci al Black Country i al Valls Occidental. Tal i com arma Pierre (2005), la comparaci

s el procs a travs del qual l'observador valora les caracterstiques de l'objecte d'estudi en

cincies socials. Donat que en aquestes cincies no s possible la recerca experimental, la

comparaci entre unitats d'anlisi ofereix un mtode per a entendre els actors socials i les

institucions en el seu medi (Pierre, 2005: 454). Tot i que l'anlisi comparativa ha estat molt

Situant lescena

33

13 Putnam situa el capital social com a element central que explica el creixement econmic ja que est lligat a una determinada cultura cooperaOva. A ms, per a aquest autor el capital social duna comunitat depn del seu desenvolupament histric. Per tant, per Putnam (1993), el passat histric determina la capacitat dun territori per al seu desenvolupament present. KeaOng ha criOcat a Putnam per la seva concepci del desenvolupament histric (KeaOng, 1998: 8).

14 Mayer (2003), posa de relleu el concepte de capital social en Putnam proposa que les relacions socials sn desitjables sigui quin sigui el context, cosa que s possible noms perqu no incou totes les formes de comproms cvic, deixant fora a aquelles que mostren la societat civil com una acOvitat no harmnica i que comporten conicte. Els moviments socials urbans, els parOts polOcs i daltres Opus dinsOtucions no queden incloses en lesquema. La perspecOva que dna del capital social s, doncs, fortament comunitarista i conservadora, en la mesura que t en compte la comunitat com un tot harmnic.

fructfera en molts camps de les cincies socials, els estudis basats en la poltica urbana i la

governana s'han basat poc en la comparaci (Kantor i Savitch, 2005; Pierre, 1999: 446). Aix

sexplica en part perqu durant bona part del segle XX l'anlisi comparada i les seves categories

s'han basat en l'Estat nacional (Le Gals, 2002: 17; Giersig, 2008: 30) cosa que ha portat a una

gran producci acadmica basada en la comparaci entre pasos (Pierre, 2005: 455). En

augmentar l'inters per les ciutats i regions com a objectes d'anlisi, tamb s'han comenat a

dur a terme anlisis comparatives entre territoris subnacionals si b aquests estudis s'han

hagut d'enfrontar a una srie de problemes i limitacions, com lexistncia de dades

subnacionals que sajustin a lrea estudiada, o la vinculaci dels fenmens estudiats dins

lrea escollida amb daltres fenmens que es donen en daltres escales.

La recerca plantejada constitueix una comparaci de casos destudi basada en la diferncia

(Della Porta i Keating 2008: 202-03). Aquesta orientaci, tot i que limitada a un nombre petit

de casos, ens permet aprofundir-hi i tenir en compte la seva especicitat histrica. A travs del

contrast entre dos casos molt diferents es poden identicar mecanismes comuns que sestan

desenvolupant en els dos territoris aix com les variables que expliquen aquestes diferncies.

3.1 Pregunta inicial i hiptesis

La pregunta inicial que guia tota la recerca i la comparaci entre casos s la segent:

En quina mesura els processos de descentralitzaci de poltiques docupaci i promoci econmica

impliquen lemergncia de formes de regulaci local? s a dir, aquesta descentralitzaci porta a

formes diferents dintercanvi, redistribuci i reciprocitat en diferents territoris? Com sintegren

aquestes noves formes en la governana multinivell?

Partint de la teoria de la regulaci, es planteja que hi ha una multiplicitat de sistemes de

regulaci a diferents escales que es superposen i que es coordinen a travs de mecanismes de

governana multinivell. Les formes de regulaci nacionals estan conformades per una srie de

relacions socials estables que generen formes de regulaci (normes formals, valors, actors

institucionals, etc.) que es donen a diferents escales i que fan emergir formes desiguals de

provisi de poltiques, intercanvi comercial i reciprocitat. Larticulaci de mecanismes de

governana multinivell permet determinades formes de coordinaci entre aquests

mecanismes de regulaci i dna ms fora a uns sobre les altres, marcant el camp de

possibilitats per al seu desenvolupament per exemple establint competncies poltiques o

donant importncia un determinat tipus dactor (agents socials, tercer sector, famlies entre

Captol 1

34

daltres) sobre uns altres. El quadre 1.1 resumeix com a travs de la reterritorialitzaci de les

poltiques de promoci econmica i docupaci poden aparixer noves formes de regulaci de

carcter local.

Tenint en compte aquesta perspectiva, aquesta recerca es parteix de tres hiptesis que seran

contrastades a travs de lanlisi dels casos emprics:

Hiptesi 1: El context de governana nacional inueix en la capacitat dels actors locals de

crear formes de regulaci local. Els processos de descentralitzaci de poltiques docupaci i

promoci econmica es donen de forma diferenciada segons el context nacional i la

trajectria histrica de cada pas, i aix inueix en la conguraci de formes de regulaci.

Hiptesi 2: Els programes de la UE han tingut una major inuncia en les formes de

governana local all on els actors locals percebien el programa com una oportunitat de fer

poltiques innovadores i de redenir el seu paper dins el territori.

QUADRE 1.1 MARC EXPLICATIU DE LA FORMACI DE NOVES FORMES DE REGULACI SUBNACIONAL

reterritorialitzaci+de+pol/ques+

Pol/ques+de+promoci+econmica+i+ocupaci+

Noves+formes+dinterrelaci+entre+agents+econmics+

Noves+formes+de+provisi+de+pol/ques+docupaci++

Noves+formes+de+regulaci+local+

Formes+de+regulaci+nacionals++

Refor+de+la+iden/tat+col?lec/va+

Fon