INTRODUCCIÓ

VIDa I ObRa

Nascut en Leipzig en 1646 es va formar en la seva localitat natal en Filosofia i en Dret en Jena i Altdorf, doctorant-se als vint anys.És l’iniciador de la lògica matemàtica i de la topologia. Enuncia el principi segons el qual la massa pel quadrat de la velocitat es manté constant. El seu gran descobriment és el Càlcul Infinitesimal.Continuador de la filosofia de Descartes.

Leibniz va jugar un important paper en la política i diplomàcia europea de la seva època. Ocupa un lloc igualment gran en la història de la Filosofia i en la de les Matemàtiques. Leibniz va morir a Hanover el 1716.

DaDes hIsTòRIqUes

Leibniz va viure entre els anys 1646 i 1716.Amb dos anys Leibniz va veure acabada una de les guerres europees més llargues la Guerra dels Trenta anys.

Per culpa d’aquesta guerra Alemanya entra en una gran crisi de la que trigarà molt de temps en recuperar-se.L’home més destacat durant el temps que va viure Leibniz va ser el gran music Johan Sebastian Bach que va néixer al 1685

INflUèNCIes Les seves primeres influencies daten

del 1663. Weigel, professor de Matemàtica i filòsof. A través d'ell Leibniz va començar a entendre la importància del mètode de demostració matemàtic per a disciplines com la lògica i la filosofia.

A l'octubre de 1663 regressa a Leipzig per a començar el seu doctorat en dret. Va obtenir el seu títol en filosofia per una dissertació que combinava aspectes de filosofia i dret estudiant les vinculacions entre aquestes disciplines i les idees matemàtiques que havia après de Weigel. En la tardor de 1672, comença a estudiar matemàtica i física amb Huygens. Per consell d'aquest, Leibniz va llegir el treball de SaintVincent sobre la summa de sèries i va fer alguns descobriments personals sobre aquest tema.

INflUèNCIes Leibniz va ser triat membre de la

Royal Society de Londres el 19 d'abril de 1673. Leibniz es va trobar amb Ozanam i va resoldre un dels seus problemes, després va tornar a trobar-se amb Huygens que li va donar treballs de Pascal, Fabri, Gregory, Saint-Vincent, Descartis i Sluze.En la filosofia de Leibniz sol criticar a Descartes i als seus mètodes.Durant la seva vida va tenir una relació epistolar amb Newton on es posaven al dia de nous descobriments matemàtics sempre critica’n el treball del altre.

PeNsameNT fIlOsòfIC El pensament de Leibniz es pot

dividir en quatre grans parts:- La primera és la teoria de la substància: Leibniz esta d’acord amb Descartes en concebre la substància com una realitat autònoma e independent de qualsevol altre, però no esta d’acord amb el concepte mecanicista i la idea d’extensió de Descartes, ell defensa un dinamisme perquè allò que es simple no pot ser extens.Segons Leibniz, existeixen infinitat de substàncies simples a les que anomena mònades. Entre elles no intervenen, ni es modifiquen, ni es determinen, sinó que la mònada de les mònades, que és Déu, es qui fa que en l’Univers i hagi una harmonia preestablerta.

PeNsameNT fIlOsòfIC

- La segona és el tema del principi de raó suficient. Aquesta part es divideix en dos tipus de veritats que són:• Les veritats de raó: són veritats necessàries i el contrari es impossible.• Les veritats de fets: capten a través de l’experiència, estudi e investigació.

PeNsameNT fIlOsòfIC

- El tercer tema és el problema de la llibertat: Leibiniz va defensar sempre la llibertat del esser humà per actuar d’acord a la seva voluntat, i això explica la seva teoria a la distinció entre veritats de fets i de raó.

PeNsameNT fIlOsòfIC - L’últim tema del pensament

de Leibniz va ser Déu i el principi de les veritats de raó suficient: Segons Leibniz, les veritats de raó es basen en l’enteniment diví, i les veritats de raó en la voluntat divina, que ha decidit crear un món. La raó per a que Déu crearà aquest món i no un altre es que aquest món es el millor de tots els mons possibles. Després ni el mateix Déu seria lliure per a crear distintament a aquest.