ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica

Al Gòtic l’escultura distingeix l’escultura escultura

monumentalmonumental i l’esculturaescultura exemptaexempta,

ja que s’inicia un procés d’alliberament de la

seva dependència respecte a l’arquitectura.

Els materialsmaterials més emprats són la pedra, la

fusta policromada i l’ivori.

FormalmentFormalment destaca la tendència a un major

naturalisme de les figures, que es veu en les

actituds, les expressions o en el tractament

dels vestits.

Els relleus volen contar històries.

ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica

A l’exterior l’espai escultòric més important són

les portalades.

Respecte del Romànic diferenciam:• espai més abundant (portes més botzinades)

• nombroses arquivoltes• les figures es disposen en la direcció de l’arc

• els timpans s’organitzen en registres

horitzontals• als brancals sovint les columnes son

substituïdes per estàtues• les figures es combinen amb dossers i

pedestals• s’afegeixen les façanes dels braços del

transsepte• a l’interior perden importància els capitells i

en guanyen les imatges d’altar, els retaules,

cadires del cor i l’escultura funerària.

ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica

TemesTemes:• A la façana principal sol aparèixer el Judici

Final (Crist crucificat i no tant el pantocràtor)• Sovintegen les escenes de la vida de Crist

(sobretot la Passió)• clara evolució de les mares de Déu (major

tendresa materna), que es sol situar al

trencallum o mainell• es dediquen portalades als sants titulars de

les esglésies• la temàtica fantàstica no desapareix, però es

desplaça de les façanes (per exemple a les

gàrgoles)

Diferències entre dues

mares de Déu, una romànica i

una altra gòtica

Diferències entre dos

timpans, un de romànic i un

de gòtic.

S'ha produït un canvi en la

concepció de les formes

escultòriques. El simbolisme

romànic deixa pas a un

progressiu naturalisme,

d'acord amb una nova

espiritualitat més humanitzada.

Imatgeatemporal

Imatgehumanitzada

Crist més humanitzat i patidor

S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura

S’avança en la representació de gestos i actituds,

tot i que els rostres continuen essent poc expressius

Les figures comencen a relacionar-se

entre si, mitjançant un

diàleg de gestos i

actituds que converteix les

escenes en quelcom proper a

l'espectador, molt més

naturalista

Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació

Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds,

volumetria i representació anatòmica …

… es donen les passes cap a un nou

humanisme

Escena del gènesis … Eva menjant la poma

torna el nuu?

… i per això són expulsats del

paradís; el caràcter narratiu i didàctic

de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o

gust per la bellesa física

L’horror al buit i la representació d’animals amb

significat simbòlic es manté

Les figures es continuen

disposant al pòrtic ocupant tot l’espai

arquitectònic, desfent-se d’ell,

però protegides per un dossellet

També ocupen les arquivoltes del

pòrtic

Portalada de la catedral de Chartres

ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica

Timpà central

Timpà de la dreta

Estàtues del branca

ls

Timpà del judici final de la catedral de Chartres

Pòrtic de la catedral

d’Amiens i Crist al mainell

Brancals de la dreta de la portada central de la catedral de Reims

Figures del brancal dret de al catedral de Reims:grup de la Visitació i de l’Anunciació

Les figures s’interrelacionen.

 Mostren certa proporció, encara que les figures són allargades.

Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa.

La vestimenta recorda la tècnica draps banyats.

Pòrtic de la catedral de Lleó. Mainell de la Mare de Déu Blanca

Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos

3. L’escultura Gòtica3. L’escultura GòticaART GÒTIC

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de

vitralls) fan que la pintura mural perdi

importància.

Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són

els retaulesretaules els que agafen protagonisme.

Són grans estructures de fusta que es troben

darrera l’altar.

Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i

un seguit de carrers verticals i així com altres

elements o parts.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Parts o elements d’un retaule

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.Respecte a les característiques generalscaracterístiques generals de la

pintura gòtica: TemesTemes: els mateixos que a

l’escultura (escenes de la vida de Crist –passió-, la

mare de Déu –anunciacions i visitacions-, i vides

de sants).• TècniquesTècniques: introducció de la pintura a l’oli.• FormalmentFormalment: tendència a la humanització de

les figures (expressió, proporcions i

gestualitat); es conten més històries).

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:• Gòtic lineal o francogòticGòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat

del segle XII i al segle XIII, on predominen els

models francesos.• L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del

XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un

corrent més naturalista, que acabarà amb la

crisi de la pesta el 1348• Gòtic internacionalGòtic internacional: (segona meitat del segle

XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i

refinada, de tall cortesà.• Gòtic flamencGòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista,

rigorosa en el tractament de l’espai i les

formes; de grandíssima qualitat.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:• Gòtic lineal o francogòticGòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat

del segle XII i al segle XIII, on predominen els

models francesos.Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta,

els vitralls i la miniatura.

Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les

figures; divisió de l’espai en composicions

centralitzades a base de medallons, cercles o

formes florals disposades en forma radial a partir

d’un motiu central.

Rosassa de la catedral de ChartresRosassa de la catedral de Notre Dame de París

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Vitralls de l’església de Saint Chapelle de París

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del

XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un

corrent més naturalista, que acabarà amb la

crisi de la pesta el 1348L’italogòtic o pintura italiana del TrecentoTrecento és una

pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí,

és a dir, fortament simbòlica, sense fons de

paisatge i amb base daurada.

Posteriorment evolucionà (ja al TrecentoTrecento –segle

XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials,

l’estudi anatòmic de les figures, la representació

d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la

valoració de la llum i la matisació tonal dels

colors.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Es desenvoluparen dues escoles diferenciades:

L’escola florentinaL’escola florentina

L’escola de SienaL’escola de Siena

En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del

XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un

corrent més naturalista, que acabarà amb la

crisi de la pesta el 1348

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

L’escolaescola florentinaflorentina serà la que millor mostrarà les

característiques de l’italogòtic, i Giotto di BondoneGiotto di Bondone

el millor exponent.

•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del

XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un

corrent més naturalista, que acabarà amb la

crisi de la pesta el 1348

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià

Mare de Déu al tron. Giotto

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià

Captura de Jesús. Giotto

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià

San Francesc predicant als ocells. Giotto

Giotto es considera

l’iniciador de la pintura

moderna pel seu domini de

la representació espacial, del volum i de la

corporeïtat de les figures.

També per la introducció del fons de paisatge

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià

Lamentació sobre Crist

mort. Giotto

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

L’escolaescola de Sienade Siena, al seu torn, encara mostrarà les

influències bizantines.

És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina,

delicada i elegant, que s’observa sobretot en el

tractament de les robes,

i també per mostrar millor els sentiments religiosos

i humans.

Els pintors més destacats varen ser Simone MartiniSimone Martini,

Duccio de BuoninsegnaDuccio de Buoninsegna i els germans PietroPietro i

Ambrogio LorenzettiAmbrogio Lorenzetti.

•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del

XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un

corrent més naturalista, que acabarà amb la

crisi de la pesta el 1348

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Mare de Déu al tron. Duccio.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Anunciació.

Duccio

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Majestat. Duccio

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Anunciació. Simone Martini

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Jesús al temple. Simone Martini

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Mare de Déu. Simone

Martini

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Passió. Simone Martini

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Alegoria del Bon Govern.

Ambrogio Lorenzetti.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Anunciació. Ambrogio Lorenzetti.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Davallament. Pietro

Lorenzetti.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Mare de Déu al tron.

Pietro Lorenzetti.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Naixement. Pietro

Lorenzetti.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:•Gòtic internacionalGòtic internacional: (segona meitat del segle

XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i

refinada, de tall cortesà.Entre 1385 i 1450 s’estén per una gran zona

d’Europa una pintura amb trets homogenis, que

són:• El gust per les línies sinuoses i mogudes.

• L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el

luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls

representa.• La intensitat dels colors i els fons daurats.• El gust per l’anècdota i per la profusió de

personatges secundaris a les composicions.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Llibre de les molt riques hores de Jean Berry. Germans Limbourg.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre

subestils o models:•Gòtic flamencGòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista,

rigorosa en el tractament de l’espai i les

formes; de grandíssima qualitat.A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir

ciutats com Bruges, Gant o Bravant.

En aquest context es va desenvolupar una escola

pictòrica molt important fruit de la demanda de la

burgesia.

Les seves característiques eren:

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica. Eren obres reduïdes fruit de les comandes

burgeses (díptics o tríptics).Tècnica de la pintura a l’oli sobre fusta (permet

varietat cromàtica, colors vius, brillants, que

afavoreixen el detallisme)Minuciositat o detallisme: predominen les parts

sobre el tot.Gust per la reproducció d’objectes petits, dels

detalls de la roba, ...Per tant, naturalisme no idealitzat, molt realista. Interès per aconseguir una il·lusió espacial, tot i

que encara no es practica la perspectiva lineal.D’aquí el gust pels paisatges.

Destacam especialment els germans Van Eyck,

Herber i Jan.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Localització de Flandes

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Resurrecció. Hubert Van

Eyck.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Mare de Déu. Jan Van

Eyck.

Matrimoni

Arnolfini. Jan Van Eyck.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Retrat d’home amb

turbant vermell. Jan Van Eyck.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Retrat. Jan Van Eyck.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Margarita Van Eyck. Jan Van Eyck.

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

El jardí de les delícies.

El Bosc

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Eden. El Bosc

ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura

gòtica.gòtica.

Infern. El Bosc