“GORILLAS IN THE MIST”

L’EXTINCIÓ DE LES ESPÈCIESRamon Breu

CinEscola.info

SINOPSI – VALORACIÓ CRÍTICA

La pel·lícula recrea la trajectòria vital i científica dela zoòloga Dian Fossey, que dedicà la seva vida al’estudi i protecció dels goril·les de muntanya queviuen al cor de l’Àfrica Equatorial, concretament ales muntanyes Virunga de Rwanda (morí el 1985assassinada per caçadors furtius).

“Gorilas en la niebla” ens aproxima al misteri de lavida salvatge dels goril·les, alhora que invita a unareflexió sobre temes ecològics com ara l’extinciód’espècies i la reducció dels hàbitats. És també unelogi a una gran investigadora com fou Dian Fossey,que serveix per valorar i conèixer un determinatmètode científic. Sens dubte, la sensibilitat de lesimatges contribueix a estimular la preocupacióenvers aquests animals.

Encara vivia Dian Fossey quan va sorgir el projecte de dur a la pantalla la seva vida i lesseves experiències en l’estudi dels goril·les, recollides en nombrosos articles ifonamentalment en el llibre “Gorilas en la niebla”. No obstant, l’assassinat de l’antropòlogal’any 1985 (assassinat del qual mai ha arribat a aclarir-se els motius o la identitat del’homicida), va fer que la futura pel·lícula no pogués tenir l’assessorament directe del’autèntica protagonista de la història. El resultat fou una film intel·ligent, que plantejadiverses qüestions per a la reflexió i que fa que l’espectador la vegi amb força interès. Unfilm que ens aproxima a l’exaltació i al foc intern que devia tenir aquella increïble dona quefou Dian Fossey.

La pel·lícula també ens parla de l’obsessió per una idea (la defensa dels goril·les) que nonomés acaba transformant i dominant la protagonista, sinó que sembla conduir-lairremissiblement a la bogeria. La seva ofuscació, per altra banda, li fa perdre tota nociómoral i la porta a actuar, literalment com una bruixa, fent tot tipus d’excessos. No hi hadubte que Dian Fossey tenia una personalitat molt complexa. És d’agrair, per tant, que lapel·lícula no elimina algunes de les complexitats del seu caràcter. Com va declarar l’actriuSigourney Weaver, que va estudiar a fons la vida de Dian Fossey: “No hi ha gairebé ressobre Dian Fossey que no tingui un cantó positiu i un altre de negatiu.

El film constitueix un autèntic homenatge a la tasca de l’antropòloga -que va canviartotalment la percepció que fins aquell moment es tenia dels goril·les de muntanya- i

reivindica el fet que la dedicació extenuant i la força de voluntat de la Fossey van aconseguirla conservació d’una espècie que avui estaria extingida.

És també un al·legat ecològic que denuncia el tràfic d’espècies en perill d’extinció, així comla manca d’escrúpols d’alguns intermediaris (a la pel·lícula es parla d’un zoològic, peròl’acusació es podria estendre a determinats circs, laboratoris, ensinistradors, etc.) a l’horad’aconseguir els animals sol·licitats, a través de qualsevol mitjà. També s’acusa als culpablesúltims de tot aquest cruel negoci, que no són els nadius, que simplement maten els animalsper sobreviure, sinó els turistes que compren la mà d’un goril·la o aquells que comprenaquests mateixos productes a les seves civilitzades ciutats.

Els rodatge de Gorillas in the Mist es va fer al propi centre de Karisoke, situat a més 3000quilòmetres sobre el nivell del mar, on havia treballat durant vint anys Dian Fossey. Algunsdels goril·les que intervenen al film foren els mateixos amb els que Fossey havia compartitels seus darrers anys.

FITXA:

Títol: “Gorillas in the Mist”(Gorilas en la niebla)Estats Units, 1988Director: Michael AptedProductors: Arnold Glimcher i TerenceClegg per a Universal i Warner Bros.Fotografia: John SealeMuntatge: Stuart BairdMúsica: Maurice JarreGuió: Anna Hamilton PhelanDirector artistic: Ken CourtDurada: 123 minuts

IntèrpretsSigorney Weaver: Dian FosseyBryan Brown: Bob CampbellJulie Harris: Ruth CarrJohn Omizah Milawi: SembagareConstantin Alexandrov: Van Vectem

ACTIVITATS

1.- Feu un mapa d’Àfrica i situa els països en els quals es situa l’acció del film.

2.- Quin és l’objectiu que porta la investigadora a Àfrica?

3.- Quin és el nom del seu guia? Feu-ne una descripció. Expliqueu que li va passar a laseva família.

4.- Quina és la primera pista que troba per descobrir els goril·les?

5.- Després que, per causa d’una guerra civil, és expulsada del seu campament, DianFossey es desanima i vol abandonar, però, finalment, canvia d’idea i torna a investigarels goril·les. Què li fa canviar d’idea?

6.- Una de les imatges més impactants de la pel·lícula són les relatives a les morts imutilacions dels goril·les. Qui són, al vostre criteri, els veritables culpables de lesmorts?

7.- Després de veure i treballar aquest film, canviarà la vostra opinió respecte elszoològics? Per què?

8.- ¿Què us sembla l’actuació de Dian Fossey respecte els furtius: amenaces“màgiques” fent-se passar per bruixa, retenció del nen, “temptativa” d’execució d’uncaçador, crema del poblat...?

9.- Dian Fossey parla de “la meva muntanya”, “els meus goril·les”... us semblacorrecte? Què provoca aquest sentiment?

10.- Expliqueu per què fou útil la feina i el sacrifici d’aquesta investigadora nord-americana.

Dian Fossey

“EL GORILA EN LA SELVA”

“En las llanuras abiertas se avista a los animales a gran distancia. Sin penetrar en zonascomprometidas se aprecia perfectamente su aspecto, su tamaño y se pueden prever susreacciones. Los más colosales habitantes de las sabanas, como elefantes, rinocerontes yleones, optan generalmente por alejarse del hombre, y, así, mantienen una buena distancia deseguridad. En la selva, contrariamente, uno se mete de pronto en el terreno del animal sindarse cuenta. Sobre todo, si el animal, como el gorila, no se sirve del olfato para descubrir asus enemigos y retirarse a tiempo. Por otra parte, en la espesura, en la semipenumbra delsotobosque, entre las lianas, los musgos y los líquenes que penden de las ramas de losárboles, bajo el dosel eternamente amenazador, el ánimo de quien no sea un pigmeo estásiempre presto al asombro y al temor.

Ordinariamente, se suele oír a los gorilas desde unos cien odoscientos metros, pero sus cuerpos permanecen ocultosentre la vegetación. sus vocalizaciones, los chasquidos delas ramas que rompen para alimentarse, incluso sus ruidosintestinales, llegan distintamente hasta los expedicionarios.Pero el encuentro suele ser súbito, al traspasar una zona detupidos arbustos en la selva secundaria o de suculentas yamplias hojas que forman una verdadera cortina en la selvade la montaña. Ante los ojos del hombre aparece entoncesun grupo de animales tan sorprendidos como el propiocazador. Súbitamente, vuelven la cabeza hacia los intrusos.Sus macizas y brutales cabezas, en las que brilla la negrapiel de la faz, aparecen perfectamente dibujadas por la

poderosa musculatura masticadora, que les da un aire amenazador y taciturno, remarcadopor los amplios arcos superciliares, de poderosos resalte óseo y peludas cejas, por losmarcados huesos cigomáticos y, sobre todo, por el alto y puntiagudo copete del cráneo: lacresta sagital de los machos en la que se insertan los músculos temporales. En lasemipenumbra del bosque, la facies del gorila que se ve sorprendido no resulta, desde luego,benevolente. De pronto, el más grande de los animales se destaca del grupo y arrancabruscamente una hoja o el tallo de una hierba para colocárselo, como distraído, entre loslabios. Este gesto indeciso apenas dura un segundo, porque el gorila dominante inicia unrugido que tiene la particularidad de ir in crescendo, llenando toda la bóveda de la selva conun tono tan pavoroso que no hay persona que lo haya escuchado y no lo recuerde durantetoda la vida como uno de los sonidos naturales más impresionantes, superior incluso alrugido del león.

Mientras ruge el gorila va alzándose sobre los miembros posteriores, distiende el ampliopecho, eriza los pelos de los hombros y de los antebrazos, adelanta las sólidas y cuadradasmandíbulas y se golpea el pecho ruidosamente con las palmas de las manos abiertas. El poc,poc, poc,... del golpeteo, en el que ambas manos caen intermitentemente sobre el pechobruñido, se escucha a gran distancia en el silencio de la selva. Terminado el repiqueteo, quesuele constar de unos veinte golpes, y sin dejar de rugir con la boca abierta, el gran machoinicia una carrera que puede ser lateral o bien en línea recta hacia el inoportuno visitante;mientras corre sobre sus cortas piernas, va arrancando ramas, hierbas y hojas, que lanza

aparatosamente al cielo en la dirección de sus enemigos. Un ciclón desatado o el más grandede los carnívoros en plena carga no causarían más pavor que el gorila en pleno trance de suexhibición amenazadora. Ordinariamente, una bala acaba con la representación antes de queel infeliz mono puedas demostrar a sus atacantes que solamente pretendía asustarlos yexpulsarlos de sus dominios.(...)

(...) Pero cuando el expedicionario africano no esun cazador ni lo que se acostumbra a llamar unaventurero – ambos siempre dispuestos aimpresionar a sus compatriotas con sus relatos alregreso del viaje - sino un hombre de ciencia,comienza por penetrar en los territorios del gorilasin llevar armas, como hizo George B. Schallerdurante su larga estancia entre los gorilas demontaña, o Dian Fossey, que vivió integrada enlas familias de gorilas, llegó a interpretar susgestos y vocalizaciones y fue aceptada por ellos

sin que tuvieran que modificar en absoluto sus pautas de comportamiento. Ambosnaturalistas fueron recibidos al principio por los gorilas como extraños, como sus peores ycasi únicos enemigos. ante su presencia, reaccionaron con el típico y acostumbrado baile deamenaza, con el golpeteo en el pecho y el lanzamiento de objetos al aire. Ante lainmovilidad del adversario, los gorilas machos detuvieron siempre su avance amenazador aunos metros de los naturalistas, o se limitaron a pasar corriendo a su lado para perderse en laintrincada espesura. Ninguno de estos dos observadores (...) temieron a estos animales, yambos confesaron que son absolutamente inofensivos y pueden ser estudiados en suambiente a pie firme y sin portar armas.”

Fèlix Rodríguez de la FuenteEnciclopedia Salvat de la Fauna Vol. 3. África

PARLA DIAN FOSSEY

“Els goril·les formen grups socials força estables i cohesionats, la composició dels qualsresulta alterada a vegades per naixements, morts i migracions o immigracions ocasionalsd’alguns individus. El nombre de goril·les que componen cada grup oscil·la entre dos i vintanimals, amb una mitja d’uns deu. Un grup típic està format per un mascle adult de dorsplatejat, d’uns quinze anys d’edat i uns 140 quilos de pes –el doble que la femella– que és elcap indiscutible; un mascle de dors negre, sexualment immadur, d’entre vuit i tretze anys iamb uns 95 quilos de pes; tres o quatre femelles sexualment madures, d’uns vuit anys d’edati setanta-cinc quilos més o menys, vinculades en general de per vida al mascle dominant; i,finalment, de tres a sis individus immadurs, menors de vuit anys (...) El període deconvivència dels joves amb els seus pares, germans i altres parents ofereix als goril·les unaorganització familiar peculiar i segura, reafirmada per vincles de parentes molt estrets. Quanels mascles i les femelles s’apropen a la maduresa sexual, deixen els seus grups de

naixement. La dispersió dels individus en edat de copular és probablement una pauta decomportament destinada a reduir els efectes de consanguinitat.

Durant els primers dies d’estudi a Kabarafou difícil establir contacte amb elsgoril·les. Els goril·les no estaven habituats ala meva presència perquè, en general,fugien quan em veien. Freqüentment podiaescollir entre dos tipus de contacte:d’amagat, de manera que els goril·les nosabien que els observava; o obertament,quan eren conscients de la meva presència.

Els contactes d’amagat eren especialmentinteressants per als comportaments qued’una altra manera s’haurien inhibit. Eldesavantatge d’aquest mètode consisteix enquè no contribueix gens al procésd’habituació. En canvi, els contactes obertsm’ajudaven a guanyar a poc a pocl’acceptació dels goril·les.

L’estimulació de la curiositat dels goril·lesés només un dels aspectes del procésd’habituació que vaig aprendre gràcies al’experiència. Més tard, també me’n vaigadonar que romandre dreta –quieta ocaminant– quan em trobava en el seu campvisual, augmentava el seu recel. Arrand’aquest descobriment vaig començar acaminar ajupida i recolzant-me amb lesmans. El fet de caminar a quatre potes o

estar asseguda quan estava a prop d’ells, no només em situava al seu nivell visual, sinó que amés els transmetia la impressió que no volia barrejar-me amb els seus assumptes.

(...) Durant uns mesos vaig imitar els cops al pit que es fan els goril·les. (...). Em creia moltintel·ligent al fer això, i no me n’adonava que estava enviant als goril·les una informacióinadequada. Els cops al pit són un senyal d’excitació o alarma, per tant en comptes de donarun missatge de tranquil·litat, els estava dient tot el contrari.

Així, doncs, ja no vaig imitar aquest comportament, i ara només el faig servir quan intentoretenir l’atenció d’algun grup que acabo de descobrir.”

Dian Fossey. Gorilas en la niebla Barcelona, Salvat, 1988, pàgs. 10-13 Traducció: CinEscola.info

ACTIVITATS

1.- Quants goril·les componen un grup?

2.- Què vol dir maduresa sexual?

3.- A què es refereix Dian Fossey quan parla dels efectes de la consanguinitat?

4.- Quins avantatges tenia per a Dian Fossey que caminés a quatre potes?

5.- Per què diu que donant-se cops al pit transmetia als goril·les una informacióinadequada?

EL DARRER MISSATGE DE DIAN FOSSEY

Dian Fossey va consagrar la seva vida a l’estudi i a la defensa del goril·la de muntanya. Vamorir per ells. Fou morta el 27 de desembre de 1985 al Parc Nacional de les MuntanyesVirunga, en el mateix lloc on havia establert el seu campament vint-i-un anys abans, i pelsmateixos caçadors furtius que ella havia combatut amb enorme tenacitat i determinació.

En l’epíleg del seu llibre, Gorilas en la niebla, podem llegir unes paraules en defensa de lesespècies animals en perill d’extinció i en defensa del seu hàbitat.. Reproduïm aquestsparàgrafs a manera d’homenatge i degut a la seva importància, ja que constitueixen unautèntic testament.

“Els conservacionistes, els economistes, elssociòlegs i els periodistes tendeixen a enfocar elscomplexos problemes dels països del Tercer Mónd'una manera cada cop més realista en comparacióamb els teòrics d’altres temps. Aquest canvid’orientació s’està obrint pas a Amèrica, on, des defa poc, les polítiques de conservació existents,totalment anacròniques, ignoraven la complexitatde la burocràcia de cada país, les necessitatsbàsiques de la població humana i la corrupció delsfuncionaris (...). Els intents dels estrangers perdemostrar que la fauna i la flora constitueixen unvaluós llegat passen per alt el fet que la majoria delpoble , empobrit i passiu, considera la natura comun obstacle per a millorar el seu nivell de vida,només tolerat si aporta beneficis econòmicspràctics, com ara ullals d’elefant, carn o pells.

Per altra banda, la promoció del turisme, degudament organitzat , podria ser rendible, i aixís’aconseguiria que l’interès de la majoria estigués per sobre dels guanys aconseguits per unspocs explotant les espècies silvestres. Una bona manera d’aconseguir aquests objectius aÀfrica –continent amb tribalisme, nepotisme i règims classistes característics- consisteix enguanyar per aquesta causa a persones fermes i independents, capaces de posar per davant elsinteressos dels animals als seus.

Sens dubte, la majoria de les espècies amenaçades –els 242 goril·les de muntanya quequeden a l’Àfrica, els 1000 pandes gegants de Xina o els 187 ossos bruns d’Amèrica, peresmentar només tres exemples– viuen de manera precària.

(...) La conservació activa inclou patrulles freqüents per a destruir les armes dels caçadorsfurtius, l’estricta i puntual imposició de la llei, el cens dels animals en les regions on aquestsviuen habitualment, i una forta protecció del seu hàbitat. Aquestes activitats no proporcionenbeneficis econòmics a ningú, però donen als animals oportunitats de supervivència.

Els mètodes de conservació activa han de complementar-se amb projectes de més llargtermini. No obstant, els durs esforços diaris de conservació han de precedir a la conservacióteòrica. en el cas del goril·la de muntanya, això significa destruir les trampes i empresonarels caçadors furtius; en el cas dels pandes gegants, la investigació minuciosa dels seusrecursos alimentaris; en el cas dels óssos, la imposició estricta de càstigs als caçadors furtiusi la vigilància rigorosa de la zona teòricament protegida on viuen.”

Dian Fossey. Gorilas en la niebla.Barcelona, Salvat, 1988, pàgs. 263-264Traducció: CinEscola.info

Goril·la(Gorilla gorilla)

Classe: MamífersOrdre: PrimatsFamília: Pòngids Alçada: fins a 180 cm Pes: 200 quilos Alimentació: exclusivament vegetariana:brots, tiges, fulles... Gestació: 250-270 dies. Camada: Un i, en ocasions, bessons.Longevitat: En captivitat, fins a 34 anys.

Goril·la de muntanyaPoblació: uns 200 ejemplarsDistribució: Muntanyes Virunga i a Bwindi National Park(entre les fronteres d'Uganda i Rwanda).Amenaces: - Pèrdua i degradació del seu hàbitat. - Mort d'exemplars a causa dels conflictes bèl·lics. - Caça il·legal per menjar la seva carn i fabricar amulets amb diferents parts del seu cos. - Contagi de malalties mortals a causa del turisme.

ACTIVITATS

1.- ¿De quina manera creus que la corrupció dels funcionaris pot afectar lasupervivència de determinades espècies animals?

2.- Dian Fossey ve a dir que la pobresa de la població africana és un obstacle per a laconservació de la seva fauna. Expliqueu aquest raonament. Què creieu que es podriafer per elevar el nivell de vida d’aquests pobles?

3.- El problema d’espècies animals en perill d’extinció, el tenim a Europa? Sabeu, méso menys, a quins animals afecta?

Crimen contre la naturalezaLa última osa parda autóctona de los Pirineos cae abatida en una caceríaJoaquín Prieto. El País, 3 de noviembre de 2004

“Un grupo de cazadores mató elpasado lunes a Canelle (Canela), laúltima osa parda autóctona de losPirineos. El desastre ecológicoocurrió en una zona escarpada delvalle de Aspe, en la parte francesade la cordillera, donde los cazadorestuvieron la ocurrencia de montar unabatida de jabalíes, con perros, 48horas después de haberse observadola presencia de la osa y su cría. Elanimal se sintió acorralado, mordió

a uno de los perros y se revolvió contra uno de los cazadores, que abrió fuego. La madreresultó muerta y el hijo huyó despavorido.

“Esto ha sido un crimen contra la naturaleza”, claman las asociaciones de defensa del medioambiente, impotentes frente al atentado contra una especie en vías de extinción.

(...) El oso es una especie protegida, lo cual no ha evitado la muerte de tres hembras en losPirineos: Claude, abatida en 1984 en la comarca bearnesa (la misma en que ha muertoCanelle); Melba, muerta en 2001 en el alto Garona (Pirineos Centrales), y ahora, Canelle. Laintroducción de osos procedentes de Croacia y Eslovenia ha evitado la desaparicióncompleta del animal, del que quedan 15 o 16 ejemplares en la cordillera, pero losnaturalistas ya no ven modo de salvar la especie autóctona, de la que sólo sobreviven dosmachos (uno en la parte francesa y otro vagando entre Aragón y los Pirineos Centralesfranceses) y la cría de Canelle.

(...) La realidad es que la caza constituye todo un problema político en Francia, donde lospracticantes de esta actividad constituyen un grupo de presión muy numeroso. Opuestosistemáticamente a las iniciativas de los ecologistas, cuenta incluso con el partido políticoCaza y Pesca, que concurre regularmente a las elecciones.”

ACTIVITATS

1.- De qui és la responsabilitat de la mort de l’óssa Canelle?

2.- Valoreu la cohabitació entre caçadors i espècies protegides.

3.- Quines mesures caldria posar en pràctica per protegir espècies protegides aEuropa?

La Terra pateix una extinció d’espècies noméscomparable a la desaparició dels dinosaures J. M. Martí Font. El País, 25 de gener de 2005

Un terç dels amfibis, una quarta partdels mamífers i un de cada vuit ocells,es troba sota amenaça d’extinció. Són15.589 espècies animals i altres 60.000espècies vegetals en risc dedesaparèixer. S’han perdut el 45 %dels boscos, així com el 10 % delscoralls. La definitiva hegemonia del’Homo sapiens sobre el planeta Terraha provocat un procés de desaparició

d’espècies que es desenvolupa a un ritme centenars de vegades superior al natural, unfenomen que tindria com a únic precedent la desaparició dels dinosaures sobre la Terra, fa65 milions d’anys. Aquestes són alguns dels advertiments que van posar sobre la taula els1.200 experts i polítics de 30 països que participen en la conferència Internacional sobreBiodiversitat, que es celebra aquesta setmana a la seu de la Unesco de París.

La Terra és un planeta molt mal conegut, va afirmar el nordamericà Edward Wilson, elcientífic que va crear el concepte de biodiversitat. (...) L’home només ha descrit 1,8 milionsd’espècies sobre 10 i 30 milions d’espècies que calculem que existeixen; un gram de terrafèrtil té 5.000 tipus de bactèries. El ritme de desaparició és tan ràpid que entre 2002 i 2004en nombre d’espècies amenaçades va passar de 10.046 a 15.589, segons la Llista Rojad’Espècies Amenaçades.

(...) Una de les lliçons del tsunami del 26 de desembre de 2004, és que els manglars i elsesculls de corall poden jugar un paper de tap contra les catàstrofes naturals. Les zones ons’havia tingut cura dels ecosistemes, com els boscos de manglars, van resistir millor que lesque tenien els seus boscos degradats. (...)

Cada any es perden 14 milions d’hectàrees de bosc, la qual cosa no només comportal’extinció de multitud d’espècies que viuen en aquests boscos, sinó que amb la desapariciód’espais verds es redueix la capacitat dels pulmons del planeta (...)

Traducció: CinEscola.info

ACTIVITATS

1.- Expliqueu el significat de les següents paraules: biodiversitat; manglar i esculls decoralls.

2.- Cerqueu informació sobre els acords de la Conferència sobre la Biodiversitat de Ríode Janeiro, de 1992 i el seu compliment per part dels països participants.

3.- Poseu exemples d’espècies animals en perill d’extinció.

4.- Quina funció fan els pulmons verds del planeta, com ara la selva amazònica?

5.- Entreu a Global Amphibian Assessment (www.globalamphibians.org ) i feu uninforme de l’alarmant extinció dels amfibis.