8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

1/7

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

2/7

Direcci General del Patrimoni CulturalServei de Restauraci de Bns Mobles

MEMORIA D'ACTIVITATSdel

Servei de Conservaci i Restauracide Bns Mobles

de laGeneralitat de Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Barcelona, 1997

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

3/7

Bll iUOTECA DE CATALUNYADADES CIPServei de Conservaci i Restauraci de Bns Mobles

Memoria d'activitats del Servei de Conservaci i Restauracide Bns Mobles de la Generalitat de Catalunya

A la part superior de la portada: Direcci Generaldel Patrimoni Cultural. Servei de Restauraci de Bns Mobles

ISBN 84-393-419MiI. Catalunya. Servei de Restauraci de Bns Moblesn. Catalunya. Departament de CulturaIII. Ttol l. Servei de Conservaci i Restauracide Bns Mobles - Informes - 1989/1996

2. Bns Mobles - Conservaci i RestauraciCatalunya - Informes - 1989/1996

3. Objectes d'art - Conservaci i RestauraciCatalunya - Informes - 1989/1996

7.025.3/.4(4671)"1989/1996"(058)

CONSELL DE REDACCIJOSEP M . XARRI i ROVlRAM IR EI A M ES TR E iCAMPAA NG EL S P LA NE LL iI3ADELLA NN A PE A i PEA

FOTOGRAFIESCARL ES AYMER IC H i BARBA

ANLISISscoqumiques ifotografes danlisisEUDALD CID i BALLB

AGRAlMENTSUNIVEHSITAT DE BAIKELONA

Facultar de Ciencies Fisiques iQuimiquesServei de Microscopia Electrnica

SERVEI O'AI{QUEOLOG1A DE LA GENEHALlTAT DE CATALUNYAAHACELI MAHTN

JOAN AINAtlD DE LASAHTE

PRIMERA EDICIM AR;: DE 1997

EDICID EPA RTA MENT D E CU LTU RAG EN ER AL lT AT D E C AT AL UN YA

COBERTASARSANEDAS-AZCUNZE

Il-IustraciPintures mural s romniques de l 'absis de I'esglsia parroquialde Baiasea, Llavors (PaJlarsSobir)

PREIMPRESSIANGLOFORT SA

RosseJl, 33 . I3areelonaIMPRESSI

INGOPRINT SAMaraeaibo, 15. Barcelona

DIPSIT LEGALB . 1 24 37 -1 99 7

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

4/7

SUMARI

7PRESENTACl

9CONSERVACI I RESTAURACIPROBLEMA UNIVERSAL

19ESCULTURA POLICROMADA

101PINTURA SOBRE FUSTA

137PINTURA MURAL

167PINTURA SOBRE TELA

203MATERIALS ARQUEOLOGICS

213MATERIALS DIVERSOS

233MATERIALS D'ARXIU

240RELACI DE PECES RESTAURADES

272MAPA DE VISITES 1 INTERVENClONS

274RELACI DE RESTAURADORS

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

5/7

218

Preparacideissuportsd'aerolam

646 rajoles de cermicavidriada

Mides, temes i estils diversosMuseu d'Art de Girona (Girons)Reg. de I 'SRBM 3908,1991

Restauraci: Magda Gmez, Eva Casas

P r ese n tr ac i de dos g r ups de qua tr e r aj ol es , d e sp r s de l a r e s ta u ra c iMoltes rajoles han arribat trencades id'altres enganxades. La majoria te-nen molta terra, sorra i ciment adhe-rit (rnolt fort en algunes peces). Lamajoria arriben separades, pero tam-b en grups de quatre unides per unsuport de guix i en un cas emmarca-eles en fusta. Una rajola anomenadad'aresta (segles XVI-XVII) i que formaconjunt amb una altra s el doble elegruixuda que aquesta. En algunespeces hi ha perdua de su port.Sobre la capa de vidriat algunespresenten concrecions de ciment,etc., d'altres, senyals d'oxid (indicidel fet que han estat subjectades ambgrapes de ferro). En la capa superfi-cial trobem pols, ratlles de pintura igotes d'adhesiu, Moltes peces han es-tat intervingudes anteriorment: reinte-graci en el suport i en el color (ambpintura a l'oli), en diferents etapes. Elprocs de conservaci i restauracis'ha iniciat arnb la neteja, que ha es-

tat superficial, utilitza nt productesaquosos, i mecnica, La consolidacidel suport s'ha realitzat amb adhesiu

cellulosic i guix escaiola, segons elscasos. S'han conservat els retocs an-teriors i la nova reintegraci crornati-ca s'ha realitzat arnb tintes planes deforma figurativa i arnb guaixos. Coma sistema de presentaci s'ha optatper l'aerolam com a suport ele 641rajoles agrupades en sis arnbits, se-gons un estudi museografic realitzatpel Museu d'Art de Girona. Les rajo-les es troben adherides i subjectes alsuport per una pasta adhesiva; l'Ae-rolarn es collat a la paret. Les sis ra-joles restants sn independents is'exposen en vitrines.

MAGDALENA GMEZ

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

6/7

EIs plafons 1, 2 i 3 estan formats pergrups ele 40 rajoles, el 4 tamb, peroarriba amb 38 (en falten 2); el piaf5 cont 23 rajoles (li'n manquen 5).Hi ha en conjunt 181 rajoles i 7 eleelesaparegudes.

Arriben sobre 5 suports de fusta

discontinua cmmarcades per unsllistons tamb de fusta i subjectadesentre elles i al suport per claus quetravessen una moneda i entre aques-ta i les rajoles un tros de cuir. Moltesrajoles han estat intervingudes en elsuport (que s'ha reintegrat o consoli-

dat) i en la reintegraci cromtica.Tenen una capa de verns fose,

pols, guix i unes taques de colorgroc i gris. La numeraci del museu(de color vermell i en l'escaire baixdret) va col, locada darnunt d'aquestverns. EIs plafons 1, 3 i 4 tenen pe-ces trencaeles i d'altres mal enganxa-des. Moltes rajoles, sobretot en elscxtrcms, ten en taques en forma defranjes de color del verns del marc,

Les rajoles no han estat dessalinit-zades. Les peces fragmentades s'hanenganxat i les que s'havien enganxatmalament s'han desenganxat i unitnovament. La brutcia surt bastant bestovant-la arnb aigua destllada, tot ique en la majoria s'ha d'insistir meca-nicament.

Per mitja de motlles de fusta i guixescaola s'ha reproduit el suport de lespeces que falta ven. S'han estucat lesllacunes amb perdua de vidriar.

219

5 plafons de rajolesvidriades-policromades,anomenades d'oficisSegles XVI I i XVI I I

Piaf 1, 53,5 cm x 134,5 cmPiaf 2,54,1 cm x 134,9 cm

Piaf 3 i 4 ,53,4 cm x 134,9 cmPiaf 5, 53,2 cm x 92,9 cmBiblioteca Museu de Balaguerde Vilanova i la Geltr (Garra!)Reg. de I'SRBM 3891, 1992

Restauraci: Magda Gmez, Maite Toneu

M. MAGDALENA GMEZ

Con junt de les rajoles en la seva presen tac i f inal , un cap nalnzada la res taurac i

8/7/2019 Gmez, M. Rajoles cermica vidriada. 1997

7/7

220

125 plats de cermicavidriada

Material arcueolqicSegles XVII , XVI II , X IX i xx

Esglsia parroquial de Sant Nicolau a Bellpuig 1(Urgell)

Reg. de I 'SRBM 3923, 3924,1992Restauraci: Magda Gmez

Segons el suport, els 124 plats es po-den agrupar en: complets fragmen-tats, incomplets fragmentats, sen-cers, sencers incomplets.

La majoria arriben amb els frag-ments enganxats, tenen les juntesmolt rodades i per la part posteriorporten un filferro (per penjar a la pa-ret), sobretot en els 49 plats proce-dents dellot de l'Ajuntament de Bcll-puig. Tenen el vidriat bastant benconservat i adherit al suport, ambperdues generalment a les vores i apunts molt concrets. En les capes desuperfcie s'hi troben concrecions,taques d'oxd de ferro i pols,

Alguns deis plats apareixen foto-grafiats i catalogats a la revista Urtx,nm. 2 (revista cultural d'Urgell. Tar-rega 1990).EIs plats han estat dessalinitzatsper mitja de banys en aigua destilla-da; tot controlant l'aigua residual atravs de l'anals visual. Per verificar

Tres deis plats abans de l t rac tament , un d'el ls a sota a lad re ta. anvers i revers

el grau de turbulencia (de salinitza-ci) es feia el test estandard de salsamb mostres de l'agua deis banys(acid ntric ms nitrat d'argent en lescorresponents proporcions). Un copdessalinitzats es van escrrer i asse-car al forn a 50 "c .Molts han estat desenganxatsamb vapors d'acetona, per tal de nofragmentar el vidriat i tornats a en-ganxar per mitja d'adhesiu cellulo-sic. El trebal! en aquest punt ha estatmolt rnecanic,

La fixaci del vidriat ha estat perimmersi, durant 24 hores, en Para-loid B-72. La neteja ha estat superfi-cial, me canica i en algun cas qumi-ca amb toes puntuals d'acid ntricneutralitzat amb aigua destillada.

La reintegra ci del suport ha es-tat parcial o total segons els criterisde mxima intervenci, en els casosen que perilli I'estabilitat formal o f-sica del plat; mnima, en els casos en

que existia aquesta estabilitat fsicapero no esttica, i cap reintegracien els plats en que no es produenles dues condicions anteriors (man-ca d'estabilitat fsica i esttica); elmaterial utilitzat ha estat I 'escaiola.La reintegraci cromtica s'harealitzat en plats amb nou suport,imitant el color de fons amb tintesplanes, amb olis i verns brillant.

MAGDALENA GMEZ

NOTA1. L 'any 1969 a I 'esgls ia parroqu ia l de Bel lpuig hifeien obres per installar-hi lacalefacci. A lameitat de lanaup rin cip al d el te mp le , a la b an da d e l'e os to la , a to ca r d e I'a n-tiga porta que donava accs al cementiri i que actualment scegada amb paret de pedra, h l van t rabar una s it ja de di -mensions redu'ides, gaireb plena de plats. N'extraguerenuna quinzena i e ls portaren a l 'Ajuntament. L 'any 1972 ungrup de[oves de lavila(avisats de laimportancia de latroba-l Ia)van tornar a obrir la sit ja i en van extreure el contingut:uns t res-cents plats de cermica ms o menys sencers,fragments corresponents a uns altres dos mil plats ms, ca-sulles i un diari de I'any 1915. Els ms vells recordaren I'anti-ga tradici de considerar sagrats i ind ignes d 's prot esp la ts i al tres rec ipients usats a les cases per conteni r elssants olis de I'extremunci, quan hi havia hagut algun malalto moribundoBIBLlOGRAFIAUrtx. RevIsta Cultural d'Urgell [Trreqa] (1990). nm. 2.