Glossari termes programació 1

3
Programació 2. Grau d’Enginyeria Informàtica. Facultat de Matemàtiques. UB Curs 2014-2015. Laura Igual Glossari de termes del Bloc 2 (Programació orientada a objectes) Abstracció f Capacitat de concebre un concepte sense pensar en cap exemple específic. Àlies f Dos o més referències que es refereixen al mateix objecte Array m Agrupació fitada d’elements d’un mateix tipus. Asserció f Sentència de codi verdader-fals per comprovar una suposició en temps d’execució. Atribut m Descripció d’una característica de totes les instàncies d’una classe. En general, representa una qualitat dels elements del món real dins d’una classe. Bloc condicional m Conjunt d’instruccions que s’executen o no depenent d’una certa condició. Bloc iteratiu m Conjunt d’instruccions que s’executen reiterativament fins que es compleix una certa condició. Booleà m Tipus de dada que representa els valors de certesa o falsedat. Capçalera d’un mètode f Descripció d’un mètode: nom, paràmetres i tipus del retorn. Casting m Tècnica de conversió de dades que ens permet utilitzar una instància d’una classe o tipus bàsic de dades com si es tractés d’una instància d’un altre tipus o classe. Permet conversions d’ampliació i reducció. Classe f Estructura que permet definir entitats amb propietats comunes mitjançant l’abstracció i que representa un element del món real. Classe abstracta (o classe diferida) f Classe que queda definida, però que no accepta instàncies concretes. Classe embolcall (Wrapper class) f Classes que encapsulen l’accés o utilització d’un altra classe o tipus de dades. Classe final f Classe de la qual ja no es pot estendre més la jerarquia d’herències. Classe parametritzada f Classe la descripció de la qual depèn d’un o diversos paràmetres. Classe sincronitzable f Classe amb mètodes als que no es pot accedir al mateix temps des de diferents tasques evitant problemes de sobreescriptura. Constructor m Mètode especial que inicialitza un objecte en el moment de la seva creació. Delegació f Acció de demanar a un altre objecte la resolució, total o parcial, d’un mètode. Destructor m Mètode que realitza les tasques prèvies a l’eliminació de l’objecte. Encapsulament m Ocultació de la implementació concreta d’una classe en què s’ofereixen només aquelles dades que es vol que les altres classes puguin utilitzar. És una característica dels mòduls que permet abstreure la gestió de la informació d’aquests de la representació interna de la informació que contenen. Especialització f Acció de crear una classe a partir d’una altra afegint-li significat. Excepció f Tipus de classe que serveix per a millorar el tractament d’errors. Flux de control d’una invocació m Ordre en el que s’executen les instruccions d’un programa, sent les pròpies instruccions les que determinen o controlen dit flux. Genericitat f Característica d’un element de programació que permet que s’utilitzi amb tipus de dades diferents.

description

Termes programació

Transcript of Glossari termes programació 1

  • Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

    Curs 2014-2015. Laura Igual

    Glossari de termes del Bloc 2

    (Programaci orientada a objectes)

    Abstracci f Capacitat de concebre un concepte sense pensar en cap exemple especfic.

    lies f Dos o ms referncies que es refereixen al mateix objecte

    Array m Agrupaci fitada delements dun mateix tipus.

    Asserci f Sentncia de codi verdader-fals per comprovar una suposici en temps dexecuci.

    Atribut m Descripci duna caracterstica de totes les instncies duna classe. En general, representa una qualitat dels elements del mn real dins duna classe.

    Bloc condicional m Conjunt dinstruccions que sexecuten o no depenent duna certa condici.

    Bloc iteratiu m Conjunt dinstruccions que sexecuten reiterativament fins que es compleix una certa condici.

    Boole m Tipus de dada que representa els valors de certesa o falsedat.

    Capalera dun mtode f Descripci dun mtode: nom, parmetres i tipus del retorn.

    Casting m Tcnica de conversi de dades que ens permet utilitzar una instncia duna classe o tipus bsic de dades com si es tracts duna instncia dun altre tipus o classe. Permet conversions dampliaci i reducci.

    Classe f Estructura que permet definir entitats amb propietats comunes mitjanant labstracci i que representa un element del mn real.

    Classe abstracta (o classe diferida) f Classe que queda definida, per que no accepta instncies concretes.

    Classe embolcall (Wrapper class) f Classes que encapsulen laccs o utilitzaci dun altra classe o tipus de dades.

    Classe final f Classe de la qual ja no es pot estendre ms la jerarquia dherncies.

    Classe parametritzada f Classe la descripci de la qual depn dun o diversos parmetres.

    Classe sincronitzable f Classe amb mtodes als que no es pot accedir al mateix temps des de diferents tasques evitant problemes de sobreescriptura.

    Constructor m Mtode especial que inicialitza un objecte en el moment de la seva creaci.

    Delegaci f Acci de demanar a un altre objecte la resoluci, total o parcial, dun mtode.

    Destructor m Mtode que realitza les tasques prvies a leliminaci de lobjecte.

    Encapsulament m Ocultaci de la implementaci concreta duna classe en qu sofereixen noms aquelles dades que es vol que les altres classes puguin utilitzar. s una caracterstica dels mduls que permet abstreure la gesti de la informaci daquests de la representaci interna de la informaci que contenen.

    Especialitzaci f Acci de crear una classe a partir duna altra afegint-li significat.

    Excepci f Tipus de classe que serveix per a millorar el tractament derrors.

    Flux de control duna invocaci m Ordre en el que sexecuten les instruccions dun programa, sent les prpies instruccions les que determinen o controlen dit flux.

    Genericitat f Caracterstica dun element de programaci que permet que sutilitzi amb tipus de dades diferents.

  • Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

    Curs 2014-2015. Laura Igual

    Herncia f Mecanisme amb qu es defineix una classe a partir dunes altres, descrivint noms les caracterstiques que la diferencien de les altres.

    Herncia mltiple f Forma no restringida dherncia de manera que es poden tenir tantes superclasses com facin falta.

    Herncia simple f Herncia en qu noms es pot tenir una nica superclasse.

    Instanciaci f Acci que crea una instncia duna classe.

    Interfcie f Collecci de declaracions de mtodes abstractes que defineixen un comportament, per no limplementa. Permet implementar herncia mltiple en Java.

    Invocaci dun mtode f Crida dun mtode.

    Java Llenguatge de programaci dalt nivell, orientat a objectes.

    Llibreria de classes f Collecci de classes, implementades per tercers, que podem utilitzar per desenvolupar programes i que permeten reutilitzaci del codi.

    Matriu m Conjunt delements, generalment del mateix tipus, als quals es pot accedir per mitj dun ndex. Poden tenir d1 a n dimensions. Mtode m Bloc de codi que permet realitzar una tasca o algorisme concret. Es pot entendre com un smil en la programaci orientada a objectes duna acci que es pot realitzar sobre lelement del mn real representat per una classe.

    Mtode consultor m (getter) Mtode que retorna el valor actual duna variable.

    Mtode modificador m (setter) Mtode per establir el valor duna variable.

    Mtode de classe m Mtode que s el mateix per a tota una classe dobjectes i no depn de les dades concretes de cap instncia. No cal que existeixi cap objecte per a poder-lo aplicar.

    Mtode dobjecte m Mtode que pot ser el mateix per a tota una classe dobjectes i depn de les dades concretes duna instncia. Cal que existeixi un objecte al qual poder-lo aplicar.

    Modificadors de visibilitat m Paraula reservada Java que especifica caracterstiques particulars dun mtode o de les dades. Exemples, public, private, protected.

    Objecte m Instncia duna classe dobjectes.

    Operador m Element del llenguatge que permet definir una operaci sobre les dades a les quals afecta.

    Polimorfisme m Capacitat que permet substituir el comportament dun mtode dins una jerarquia de classes.

    Programaci orientada a objectes f Enfocament per a desenvolupar aplicacions en qu el mn real es representa mitjanant mduls de compilaci separada, denominats classes, que es relacionen entre ells.

    Programaci procedimental f Enfocament del desenvolupament daplicacions basat en la descomposici funcional daquestes.

    Recursivitat f Definici dun procediment en termes de si mateix. Referncia f Forma de referir-se a un objecte.

    Reutilitzaci f Propietat per la qual el mateix mdul (pea de programari) es pot utilitzar diverses vegades en diferents aplicacions.

    Signatura dun mtode f All que identifica un mtode de forma nica: la classe en la que es defineix, el nom, el nmero, ordre i tipus dels arguments.

    Sobrecrrega f Capacitat perqu el nom dun mtode o atribut faci referncia a dos o ms elements.

    Tipus esttic m Tipus duna variable que es determina en temps de compilaci.

    Tipus dinmic m Tipus duna variable que noms es pot conixer en temps dexecuci i pot canviar.

  • Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

    Curs 2014-2015. Laura Igual

    Vector m Matriu duna dimensi. La majoria de llenguatges de programaci tenen un vector com a tipus de dada.