Glossari termes programació 1
-
Upload
arnau-gamez -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
description
Transcript of Glossari termes programació 1
-
Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB
Curs 2014-2015. Laura Igual
Glossari de termes del Bloc 2
(Programaci orientada a objectes)
Abstracci f Capacitat de concebre un concepte sense pensar en cap exemple especfic.
lies f Dos o ms referncies que es refereixen al mateix objecte
Array m Agrupaci fitada delements dun mateix tipus.
Asserci f Sentncia de codi verdader-fals per comprovar una suposici en temps dexecuci.
Atribut m Descripci duna caracterstica de totes les instncies duna classe. En general, representa una qualitat dels elements del mn real dins duna classe.
Bloc condicional m Conjunt dinstruccions que sexecuten o no depenent duna certa condici.
Bloc iteratiu m Conjunt dinstruccions que sexecuten reiterativament fins que es compleix una certa condici.
Boole m Tipus de dada que representa els valors de certesa o falsedat.
Capalera dun mtode f Descripci dun mtode: nom, parmetres i tipus del retorn.
Casting m Tcnica de conversi de dades que ens permet utilitzar una instncia duna classe o tipus bsic de dades com si es tracts duna instncia dun altre tipus o classe. Permet conversions dampliaci i reducci.
Classe f Estructura que permet definir entitats amb propietats comunes mitjanant labstracci i que representa un element del mn real.
Classe abstracta (o classe diferida) f Classe que queda definida, per que no accepta instncies concretes.
Classe embolcall (Wrapper class) f Classes que encapsulen laccs o utilitzaci dun altra classe o tipus de dades.
Classe final f Classe de la qual ja no es pot estendre ms la jerarquia dherncies.
Classe parametritzada f Classe la descripci de la qual depn dun o diversos parmetres.
Classe sincronitzable f Classe amb mtodes als que no es pot accedir al mateix temps des de diferents tasques evitant problemes de sobreescriptura.
Constructor m Mtode especial que inicialitza un objecte en el moment de la seva creaci.
Delegaci f Acci de demanar a un altre objecte la resoluci, total o parcial, dun mtode.
Destructor m Mtode que realitza les tasques prvies a leliminaci de lobjecte.
Encapsulament m Ocultaci de la implementaci concreta duna classe en qu sofereixen noms aquelles dades que es vol que les altres classes puguin utilitzar. s una caracterstica dels mduls que permet abstreure la gesti de la informaci daquests de la representaci interna de la informaci que contenen.
Especialitzaci f Acci de crear una classe a partir duna altra afegint-li significat.
Excepci f Tipus de classe que serveix per a millorar el tractament derrors.
Flux de control duna invocaci m Ordre en el que sexecuten les instruccions dun programa, sent les prpies instruccions les que determinen o controlen dit flux.
Genericitat f Caracterstica dun element de programaci que permet que sutilitzi amb tipus de dades diferents.
-
Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB
Curs 2014-2015. Laura Igual
Herncia f Mecanisme amb qu es defineix una classe a partir dunes altres, descrivint noms les caracterstiques que la diferencien de les altres.
Herncia mltiple f Forma no restringida dherncia de manera que es poden tenir tantes superclasses com facin falta.
Herncia simple f Herncia en qu noms es pot tenir una nica superclasse.
Instanciaci f Acci que crea una instncia duna classe.
Interfcie f Collecci de declaracions de mtodes abstractes que defineixen un comportament, per no limplementa. Permet implementar herncia mltiple en Java.
Invocaci dun mtode f Crida dun mtode.
Java Llenguatge de programaci dalt nivell, orientat a objectes.
Llibreria de classes f Collecci de classes, implementades per tercers, que podem utilitzar per desenvolupar programes i que permeten reutilitzaci del codi.
Matriu m Conjunt delements, generalment del mateix tipus, als quals es pot accedir per mitj dun ndex. Poden tenir d1 a n dimensions. Mtode m Bloc de codi que permet realitzar una tasca o algorisme concret. Es pot entendre com un smil en la programaci orientada a objectes duna acci que es pot realitzar sobre lelement del mn real representat per una classe.
Mtode consultor m (getter) Mtode que retorna el valor actual duna variable.
Mtode modificador m (setter) Mtode per establir el valor duna variable.
Mtode de classe m Mtode que s el mateix per a tota una classe dobjectes i no depn de les dades concretes de cap instncia. No cal que existeixi cap objecte per a poder-lo aplicar.
Mtode dobjecte m Mtode que pot ser el mateix per a tota una classe dobjectes i depn de les dades concretes duna instncia. Cal que existeixi un objecte al qual poder-lo aplicar.
Modificadors de visibilitat m Paraula reservada Java que especifica caracterstiques particulars dun mtode o de les dades. Exemples, public, private, protected.
Objecte m Instncia duna classe dobjectes.
Operador m Element del llenguatge que permet definir una operaci sobre les dades a les quals afecta.
Polimorfisme m Capacitat que permet substituir el comportament dun mtode dins una jerarquia de classes.
Programaci orientada a objectes f Enfocament per a desenvolupar aplicacions en qu el mn real es representa mitjanant mduls de compilaci separada, denominats classes, que es relacionen entre ells.
Programaci procedimental f Enfocament del desenvolupament daplicacions basat en la descomposici funcional daquestes.
Recursivitat f Definici dun procediment en termes de si mateix. Referncia f Forma de referir-se a un objecte.
Reutilitzaci f Propietat per la qual el mateix mdul (pea de programari) es pot utilitzar diverses vegades en diferents aplicacions.
Signatura dun mtode f All que identifica un mtode de forma nica: la classe en la que es defineix, el nom, el nmero, ordre i tipus dels arguments.
Sobrecrrega f Capacitat perqu el nom dun mtode o atribut faci referncia a dos o ms elements.
Tipus esttic m Tipus duna variable que es determina en temps de compilaci.
Tipus dinmic m Tipus duna variable que noms es pot conixer en temps dexecuci i pot canviar.
-
Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB
Curs 2014-2015. Laura Igual
Vector m Matriu duna dimensi. La majoria de llenguatges de programaci tenen un vector com a tipus de dada.