CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO CURS 2016/17

PRESENTACIÓL'objectiu d'aquest glossari és definir alguns dels principals termes teòrics que apareixen enles unitats didàctiques de Geografia Humana de 3r de l’ESO.

Front la dificultat de trobar explicacions complexes a conceptes, sovint confusos ipolisèmics, vaig proposar a l'alumnat que elaboraren ells mateixos un xicotet diccionari queens servira de referència per a poder seguir treballant i aprofundint en el temari. Agrupats enequips de treball cooperatiu hem utilitzat Google Docs per elaborar un documentcol·laboratiu.

És un recull no exempt de subjectivitat però, en la nostra opinió, bastant complet i queabasta definicions que van des dels principals indicadors econòmics a conceptes degeoestratègia actual passant per agrupacions de països, teories del desenvolupament i lacolonització etc. Estan ordenats alfabèticament i hem afegit gràfiques, estadístiques oimatges per a fer més entenedora la definició del terme i ampliar l'explicació.

Esperem que el trobeu interessant i que vos resulte útil a tots aquells professors/es oalumnat que l'utilitzeu.

Crèdits d’autor: Document realitzat de manera col·laborativa per l’alumnat de 3r ESO B delcurs 2016/17 del CC Sant Jaume de Montcada (València): Richard Alós, Dani Andújar, MarAranda, Adrián Asavinei, Carlos Caballer, Ricardo Carmen, Nerea Carrasco, AinhoaCobacho, Rubén Flores, Mario García, Javier García, Jorge Gass, Ángela Gómez, AlexisGonzález, Óscar Guillén, Aitana Ibáñez, Sergio López, Andrea Marín, VíctorMarqués,Andrea Martín, Raúl Martínez, Joan Martínez, Marina Montes, Luis Nieto, JaviNoves, Nerea Sánchez i Pablo Tendillo. El professor de l’assignatura és Vicent Marqués.

Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permetun ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de lesquals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

-A-ACNUR. Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats

És l'organisme de les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaçats perpersecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seua situació, per mitjà delre-assentament voluntari en el seu país d'origen o en el d'acollida. Té la seua seu enGinebra, Suïssa, i més de 250 oficines repartides per tot el món. El dret a l'asil i refugi ésprevist en la Declaració Universal de Drets Humans.Més de 9.000 persones treballen en ACNUR al llarg de 126 països, el 88% d'ells en terreny.Des de principis de la dècada de 1980 ACNUR va començar a col·laborar amb ambaixadorsde bona voluntat, açò és, persones de renom nacional o internacional que empren la seuafama o accés als mitjans de comunicació per a buscar suports en favor de la causa delsrefugiats. Per l'expansió de les activitats d' ACNUR a tot el món, i a desplaçats dins d'un país a mésd'internacionals, el nombre de persones que són objecte de preocupació per a l'ACNUR haaugmentat considerablement des dels seus inicis, alhora que s'ha accentuat la complexitatdel problema del desplaçament forçat. En total, fins a principis del segle XXI, haproporcionat assistència a més de 111 milions de refugiats i desplaçats. A finals de 2014, lapoblació total davall l'empara d'ACNUR era de 55 milions de persones, en països de tot elmón. Les nacionalitats d'origen de la major part dels refugiats o desplaçats són Síria,Afganistan i Somàlia.

ALBA. Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra AmèricaL'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles oALBA-TCP (a vegades anomenada extraoficialment pel seu nom inicial Aliança Bolivarianaper a Amèrica o ALBA) és una organització internacional d'àmbit regional, enfocada per alspaïsos d'Amèrica del Sud i el Carib que posa èmfasi en la lluita contra la pobresa i l'exclusiósocial amb base en doctrines d'esquerra.És un projecte de col·laboració i complementació política, social i econòmica entre certspaïsos d'Amèrica Llatina i el Carib, promoguda inicialment per Cuba i Veneçuela com acontrapartida de l'ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques), impulsada pels EstatsUnits. L' ALBA sorgeix com una idea del que era president de la República Bolivariana deVeneçuela, Hugo Chávez, qui en un discurs pronunciat en la ciutat del Mar de la Plata enArgentina, s’ oposà a la creació de l’ ALCA. Estableix tota una sèrie d'acords en base a fonseconòmics cooperatius entre les nacions sud-americanes en matèria agrícola, petroliera, desanitat, infraestructures o comunicacions oposant-se al tradicional control de lesmultinacionals estrangeres.

Antiglobalitzaci ó El moviment antiglobalització és un ampli conjunt de moviments socials format per activistesprovinents de distints corrents polítics, que a finals del segle XX van convergir en la críticasocial al procés de globalització. El moviment antiglobalització acusa a l'actual procés deglobalització de beneficiar a les grans multinacionals i als països més rics, accentuant laprecarització del treball, i consolidant un model de desenvolupament econòmic injust iinsostenible. També l'acusa de soscavar la capacitat democràtica dels Estats, entre altresaspectes negatius. Es tracta de grups de distints països, i inclús d'ideologies molt diverses. Formen part d'estemoviment organitzacions no governamentals (ONG) com Intermón-Oxfam, AmnistiaInternacional, Drets Humans Sense Fronteres: (HRWF, de Human Rights Without Frontiers),Associació Nacional per a la Progressió de la Gent de Color, Centre Simon Wiesenthal...

També membres del moviment ecologista ja que un dels pitjors efectes de la globalització ésla falta de respecte de la indústria cap al medi ambient. Acusen a les grans companyiesd'instal·lar les seues fàbriques en països del Tercer Món, on la legislació sobre medi ambientés més laxa o quasi inexistent i denuncien que no sols posen en perill, de manerairreversible, la biodiversitat del lloc i del planeta sinó també les poblacions autòctones .Els sindicats d'esquerra estan contra el lliure comerç. S'oposen que el comerç cresca acosta dels drets dels treballadors. A més, denuncien el treball infantil i l'esclavitud que existixen molts països pobres.Un altre grup és moviment anarquista o llibertari. Partidaris de l'acció directa ambactuacions, de vegades, violentes dins de les forces antiglobalització. En contra dequalsevol poder establert.Per la seua banda, dins de les queixes del sector agrícola, predomina la veu dels agricultorseuropeus, que es consideren en perill d'extinció. Veuen la globalització, i en especial aEstats Units i les seues quotes, com una barrera a la comercialització dels seus productes,massa cars i sense possibilitat de competir amb els arribats d'EE.UU. o del Tercer Món si noés amb les ajudes de la UE. També estan en contra dels productes transgènics , igual queels agricultors dels països pobres, encara que per diferents raons.

Cal destacar personatges rellevants del moviment antiglobalització com Ignacio Ramonet,director de “Le Monde Diplomatique”, fundador d'ATTAC (Associació per una Taxa a lesTransaccions Financeres Especulatives per a Ajuda als Ciutadans) i promotor del FòrumSocial de Porte Alegre, Naomi Klein, escriptora del famós llibre No Logo. Carlos Taibo,professor de la Universitat Autònoma de Madrid i escriptor de temes geopolíticsd'actualidad. Bono, vocalista irlandés de la banda U2. Trevor Wanek, de Soweto,Johannesburgo, Sudàfrica, és membre del "Centre de desevolupament i informacióalternatius per la condonació de la deute". Rafael Alegria, d'Hondures, representa al"Moviment Internacional de Llauradors sense Terra", entre els que hi ha gran nombred'indígenes, col·lectiu afectat en gran manera per la globalizació.

El moviment va començar a agafar impuls a partir de l'èxit de la protesta que es vaorganitzar en la ciutat nord-americana de Seattle en 1999. A partir d'ací s'han convocatprotestes en cada ciutat que acollia alguna assemblea de l'OMC (Organització Mundial delComerç), el FMI, el Fòrum Econòmic Mundial o el G8: Praga, Washington, Londres,Quebec, Gènova, Barcelona, Rostock...

Nombre de manifestants a les diverses mobilitzacions antiglobalització

-B-Balança de pagaments

La balança de pagaments és un registre de totes les transaccions monetàries produïdes entre un país i la resta del món en un determinat període.La balança de pagaments (BP) s'estructura en quatre subdivisions:

Compte corrent.

Compte de capital.

Compte financer.

Compte d'errors i omissions.

També és molt important disposar d'esta balança on es veu clarament si un país estàequilibrat pel que fa als seus ingressos i pagaments. L' equilibri desitjat seria una balança depagaments igual a zero. El resgistre d'aquestes dades el realitzen els Bancs Centrals decada país.

El fet de que la Balança de Pagaments quadre no significa que el país presente equilibri enles seues transaccions econòmiques internacionals. Els saldos parcials dels distintsdocuments que formen la balança de pagaments (sub balances) són els que ens indiquen lamajor o menor dependència d'un país respecte a l'exterior, així com la seua posició deutorao creditora. Per a cada compte es pot calcular el seu saldo, que no és més que la diferènciaentre les entrades i eixides de divises de les partides corresponents. Si l'operació resultapositiva es diu que la balança corresponent presenta un superàvit , i si és negativa, undèficit.

Banc Mundial (BM)El Banc Mundial és una institució econòmica encarregada d'assistència financera i tècnicaper als països en desenvolupament de tot el món. No és un banc en el sentit corrent.Aquesta organització internacional és propietat de 185 països membres i està formada perdues institucions de desenvolupament singulars: el Banc Internacional de Reconstrucció iFoment (BIRF) i l'Associació Internacional de Foment (AIF). Cada institució té una funciódiferent però fonamental per a aconseguir la missió de reduir la pobresa en el món i millorarels nivells de vida de la gent. El BIRF centra les seues activitats en els països d'ingrés mitjà iels països pobres amb capacitat creditícia, mentre que la AIF ajuda als països més pobresdel món. Junts ofereixen préstecs amb interessos baixos, crèdits sense interessos idonacions als països en desenvolupament per a projectes d'educació, salut, infraestructura,comunicacions i moltes altres esferes.

El Grup del Banc Mundial està integrat per:

-El Banc Internacional de Reconstrucció y Foment.-L’ Associació Internacional de Foment.-La Corporació Financera Internacional.-L’ Organisme Multilateral de Garanties de Inversions.-El Centre Internacional de Arregles de Diferencies Relatives a Inversions.

Poder de vot en el BIRFPaís Percentatge : Estats Units 16,56% Japó 9,17%Alemanya 4,58% França 4,10% Regne Unit 4,10% Xina 3,28% Canadà 2,94%

Índia 2,82% Itàlia 2,50% Rússia 2,50% Aràbia Saudita 2,50% Espanya 2,10% Brasil 2,0% Altres 42.31%

President

El president del BM es elegit per els seus membres i presideix el Directori Executiu, peròsense dret a vot. Dins de les seues funcions se encontra conduir els negocis, organitzar,nomenar i destituir als funcionaris i empleats del Banc, jugant un paper de cap de personal.

BRICs (països)El terme BRICs apareix l'any 2001, encunyat per Goldman Sachs per a fer referència aaquelles economies emergents, que previsiblement marcarien el futur econòmic i polític delsegle XXI.

En termes generals, BRICS és l'acrònim d'una associació econòmica-comercial de les cinceconomies nacionals emergents més importants del món. S’utiliza la sigla BRIC per

referir-se conjuntament al Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica. La veritat és quel'arquitectura financera internacional continua dominada per Estats Units i Europa, i lesinstitucions dissenyades a Bretton Woods el 1944 han estat incapaços de acomodar-se a lanova realitat i atorgar a les economies emergents el protagonisme que mereixen. El PIBagregat dels BRICS és hui en dia major que el de les economies avançades quan es vancrear les institucions de Bretton Woods

-C-Colonització

La paraula colonització es referix a l'acció i el resultat de colonitzar. Per tant, colonitzarimplica l'establiment de colònies, és a dir, convertir a un país o a un territori en colònia d'unaltre, normalment anomenat metròpoli. Cal destacar, que la paraula colonització solemprar-se en diferents àmbits per a donar compte de l'ocupació o la població d'un espai perpart d'un grup, ja siga el mateix humà o d'una altra espècie. En el particular cas dels éssershumans, la colonització implica l'assentament d'una població, els colons, en una zona quees presenta deshabitada o habitada per un altre grup humà.

La colonització europea d'Amèrica s'inicia a finals del segle XV després de que CristòfolColom arribara en 1492 amb el mecenatge de la Corona de Castella. A partir d'ací, l'Imperi

Espanyol, l'Imperi Portuguès, l'Imperi Britànic, França i Holanda, van conquistar i vancolonitzar alguns territoris i poblacions que ja habitaven el continent.En un principi les potències occidentals van arribar a Àsia per a comerciar. Però promptevan exigir concessions als governs asiàtics en forma de territoris per a crear bases militars,que protegirien el seu comerç. En 1914 el 60% de les terres dels continents i el 65% de lapoblació mundial eren dependents dels països colonitzadors europeus.En la segona mitat del segle XIX, exploradors i missioners europeus van recórrer Àfrica. Apartir de 1870 Gran Bretanya i França es van llançar a la conquesta.

Creixement sostenibleEl desenvolupament sostenible es basa en dos factors: economia i medi ambient. L' àmbitdel desenvolupament sostenible pot dividir-se conceptualment en tres parts: ecològic,econòmic i social. El triple resultat és un conjunt d' indicadors d'acompliment d’unaorganització en les tres àrees, però que té diverses dimensions bàsiques: conservació delmedi ambient per a no ficar en perill a les espècies de flora i fauna. Es tracta d'afavorir undesenvolupament apropiat que no afecte substantivament els ecosistemes. Busca tambépromoure la Pau, la igualtat i el respecte cap els drets humans, ha de satisfer lesnecessitats socials i de la població en el que envolta a l’alimentació.

Altres ideologies ecologistes més radicals li donen mes importància a les opcions decreixement zero i aplicació estricta del principi de precaució, que consistix a deixar derealitzar determinades activitats productives mentrestant no es demostre que no sónperjudicials.

-D-Declaració Internacional del Mil·lenni / Objectius del Mil·lenni

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) es basen en la Declaració delMil·lenni de les Nacions Unides (2000). L’esmentada Declaració se centra en l’eradicació dela pobresa, mitjançant la promoció del desenvolupament econòmic i social, el foment de lapau i la seguretat, els valors i els drets humans, la democràcia i el bon govern, i lacooperació internacional.Reafirma els valors fonamentals de llibertat, igualtat, solidaritat, tolerància, respecte per lanaturalesa i responsabilitat compartida. Els Estats membres de les Nacions Unides escomprometen a assegurar una major coherència de les polítiques aplicades en tot elsistema internacional, i es fixen els ODM, la data dels quals de compliment s'estableix per al'any 2015.Els ODM es componen de 8 Objectius i 18 metes quantificables que se supervisenmitjançant 48 indicadors. Els primers set objectius en principi són realitzables individualmentper cada país, encara que requereixen la cooperació amb els més pobres, però el vuitèreconeix que en un món globalitzat és necessària una aliança entre tots els països per aaconseguir el desenvolupament sostenible.Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la famObjectiu 2: Assolir l'ensenyament primari universal.Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la donaObjectiu 4: Reduir la mortalitat infantil

Objectiu 5: Millorar la salut maternaObjectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties endèmiquesObjectiu 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambientObjectiu 8: Fomentar una associació mundialper al desenvolupament

DecreixementEs coneix el concepte de decreixement com un corrent polític, social i econòmic que està afavor de reduir el consum de productes que no són necessaris per els humans i que noafavoreixen la natura.El decreixement està en contra del consumisme i la compra excessiva de elementsinnecessaris que les empreses ens intenten vendre fent-nos creure que comptant-ho esmillorarà la quantitat de la nostra vida.Propostes i solucions decreixentistes:Revaluar. Es tracta de substituir els valors globals, individualistes i consumistes per valorslocals, de cooperació i humanistes.Reconceptualizar. Encaminat sobretot a la nova visió que es proposa de l'estil de vida,qualitat de vida, suficiència i simplicitat voluntària ja esmentades.Reestructurar: Adaptar l'aparell de producció i les relacions socials en funció de la novaescala de valors, com per exemple, combinar eco eficiència i simplicitat voluntària.Relocalitzar: És una crida a l'autosuficiència local amb finalitats de satisfer les necessitatsprioritàries disminuint el consum en transport.Redistribuir: Pel que fa al repartiment de la riquesa, sobretot en les relacions entre el nord iel sud.Reduir: Pel que fa al canvi de l'estil de vida consumista a l'estil de vida senzilla i totes lesimplicacions que açò comporta.Reutilitzar i Reciclar: Es tracta d'allargar el temps de vida dels productes per a evitar elconsum i el balafiament.

Desenvolupament/SubdesenvolupamentEl desenvolupament és un terme que no té una fàcil definició perquè hi ha diferentsinterpretacions del mateix. La interpretació clàssica entén que un país o zona estandesenvolupats (és a dir, són països que han crescut econòmicament i són països rics) sireuneixen una sèrie de característiques determinades i superen uns indicadors econòmics,com per exemple renda per capita elevada, consum de distints tipus de béns des de cimentfins televisors, kilòmetres de carreteres, ús de maquinària agrícola…

S’ identifica, per tant, DESENVOLUPAMENT amb CREIXEMENT ECONÒMIC (elevatsnivells de producció i de consum). Esta idea de desenvolupament tan lligada al creixement

continua sent la més estesa, entre altres, gràcies al fenomen de la globalització, que hapermès estendre un un model econòmic determinat (ECONOMIA CAPITALISTA O DEMERCAT) per tot el planeta. És un model que centra la idea en que el desenvolupament vade la mà del creixement econòmic. Es una visió economicista i occidental.

Seguint aquest model, els països segueixen una sèrie d’etapes:

Societat Tradicional, basada en una economia d’auto subsistència, de baixaproductivitat, escassa tecnologia, estructura sociopolítica estàtica, escassetatd’inversions, etc.

Condicions Prèvies i Impuls Inicial: a partir de l’ increment del capital financer ihumà, l’ existència de recursos energètics, augment de la productivitat agrària.També es donen profundes transformacions socials i econòmiques.

Take-Off / Fase d’ Enlairament: expansió de les forces productives, ràpides millorestecnològiques, inversió productiva per damunt del 10% del Producte Interior Brut,desplaçament de la mà d’ obra rural a la indústria, consolidació d’ una burgesiacapitalista industrial.

Fase de maduresa: difusió del creixement i expansió de les millores tècniques alconjunt del sistema productiu (procés que podria durar entre tres i quatre dècades).

Societat de consum de masses: El sector terciari de l’ economia es converteix endominant junt a les indústries de béns i equips respecte als de primera necessitat. Esgeneralitza l’ accés de la població a majors nivells de consum.

Així, segons la fase en la qual es troba cada país i, seguint aquesta visió, trobem païsosaltament desenvolupats (FASE 5), països desenvolupats (FASE 4 i 5), països en viesde desenvolupament ( FASE 2 i 3) o països poc desenvolupats / subdesenvolupats( FASE 1)

Front aquesta idea, que no té massa en compte factors històrics per exemple, hi ha autorsque plantegen altres definicions o idees de desenvolupament. Per exemple, ImmanuelWallerstein (historiador i economista) parla de l’economia com un SISTEMA MÓNinterrelacionat on hi ha:

UN CENTRE: zones en les que existeixen salaris elevats, alta tecnologia i producciódiversificadaUNA PERIFÈRIA: zones amb baixos salaris, escassa tecnologia i mono-producció oproductes simples UNA SEMIPERIFÈRIA: zones on no no predominen ni els processos de centre ni els deperifèria.

La relació bàsica entre CENTRE i PERIFÈRIA és de dominació i/o explotació. No és unsistema estàtic ja que depenent de l’etapa històrica, una zona pot estar en el CENTRE o enLA PERIFÈRIA. Encara que estes idees es basen en el desenvolupament del capitalisme i l’imperialisme (segle XIX).

Per últim, altres autors amplien el concepte de DESENVOLUPAMENT i, sense negartotalment els aspectes econòmics, afegeixen altres. Proposen una definició com aquesta:

“El desenvolupament és el procés pel qual una societat o territori avança per aconseguirmillores en distintes dimensions (desenvolupament humà, desenvolupament econòmic,desenvolupament ambiental, desenvolupament cultural, desenvolupament territorial,desenvolupament social…)En síntesi, l’ economia no ha d’ incrementar necessàriament el seu volum per a que unasocietat estiga més desenvolupada.

Desigualtat salarial (home/dona)És la diferència existent entre els salaris dels homes i els de les dones expressada com unpercentatge del salari masculí, d'acord amb l'OCDE.

QUINES SÓN LES SEUES CONSEQÜÈNCIES?És conseqüència de discriminacions i desigualtats al mercat laboral i que afecten,principalment, les dones.La desigualtat salarial entre homes i dones que ocupen un mateix càrrec continua sent unarealitat malgrat els esforços engegats pels governs europeus en els últims anys per acombatre-ho. A Espanya, els homes guanyen un 16,1% més que les dones.

LA SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES EN EL MÓN:Les estadístiques sobre la situació de la dona en el món indiquen que encara queden moltper fer perquè la dona aconseguisca la igualtat amb l’home.Als països desenvolupats les dones tenen igualtat de ciutadania i una protecció jurídica mésgran. Als països pobres, les dones pateixen situacions de desigualtat: l’accés o laciutadania, la protecció jurídica, l’educació o la incorporació al mercat laboral són limitats onuls.

LA BRETXA SALARIAL DE GÈNERE:La bretxa salarial entre homes i dones s’incrementa quan les dones tenen fills, assumeixenl'atenció de persones dependents o treballen a temps parcial. Així, les dones decideixentreballar menys hores per poder compaginar les sues responsabilitats familiars amb unafeina remunerada, amb la qual cosa redueixen les seues oportunitats de promocióprofessional.

Deute extern És la suma de les obligacions, en especial diners, que té un país respecte a uns altres. Hiha dos tipus: ● Deute públic: Són els deutes que manté l’Estat. ● Deute privat: Són els deutes que es fan entre persones particulars.

COM AFECTA: Sobretot afecta als països del Sud. Normalment, perquè intentenaconseguir fiançament per desenvolupar-se econòmicament però com no tenen suficientsdiners han de demanar préstecs externs a tercers països, que després no poden tornar-lo.Aquest seria l'anomenat deute extern.

Aquestes són algunes de les conseqüències que hem trobat:

Dificultats per obtindre novament recursos econòmics quan ho necessiten.

Normalment, el deute és tan gran que el país no és capaç de pagar els interessos, iper tant el deute creix en compte de minvar.

La gestió interna (corrupció, tràfic d'influències...), sovint millorable, de la políticanacional agreuja les crisis econòmiques en el país.

El creditor imposa dures condicions per a la devolució dels diners i açò causa que hiperdure la desigualtat entre països.

Deute públic“Deute” significa l’obligació de donar o tornar diners o alguna cosa material a una altrapersona que l’ha prestada. En aquest cas, el deute públic és el conjunt de deutes d’un estatfront a un altre país o una persona en particular. És una forma d’obtenir recursos financersmaterialitzats principalment mitjançant títols de valors.

Se sol utilitzar quan:-Es necessita un mínim de tresoreria per a afrontar els pagaments més immediats -Es necessita finançar operacions a mitjà i llarg terme.

Evolució del deute públic espanyol (2000-2014)

DescolonitzacióÉs tot un seguit de processos d' independència política d’una colònia o territori en relacióamb la nació estrangera que el dominava.

La descolonització és un dels fenòmens més importants de la segona meitat del segle XX ique significà la independència de les colònies que s'havien establert a Àsia i Àfrica per partd’algunes nacions europees un segle abans, i la consegüent aparició de nombrosos estatsen l’escenari mundial. La descolonització va afectar a més de la meitat de la superfície de laterra, i va repercutir notablement en les relacions internacionals. Des del punt cronològic,aquest procés es pot dividir en dues etapes:

1. La primera correspondria a la descolonització d’Àsia (1946 i 1954)

2. La segona etapa correspondria a la descolonització d’Àfrica (1956-1966)

-E- EAGLEs (països) i NEST (països en llista d’espera o niu dels EAGLE)

Els Eagles (Emerging and Growth Leading Economies) són les economies que lideren elcreixement global. Agrupa totes les economies la contribució al Producte Interior Brut (PIB)mundial en els propers 10 anys es preveu que superarà la mitjana de les economies del G7,excloent els Estats Units.

A mesura que el creixement econòmic mundial es desplaça dels països desenvolupats capals que estan «CREIXENT» , es torna més important identificar quines economies són lesque lideren aquest procés.

Aquest és un concepte on els països membres poden anar canviant amb el temps en funcióde les seues previsions econòmiques respecte les economies desenvolupades. En unaprimera instància, estan identificades 10 economies per ordre de rellevància: Xina, Índia,Rússia, Brasil, Mèxic, Corea del Sud, Indonèsia, Egipte, Taiwan i Turquia.

Com a part de la proposta EAGLE, el "niu de les Àguiles" o NEST és un segon grup depaïsos amb una expectativa d'increment del PIB en els propers deu anys menor que lamitjana de les economies del G7, però superior a la d'Itàlia, el país que s'espera quecontribuïsca menys al creixement global en el G7. Els membres són Tailàndia, Nigèria,Polònia, Colòmbia, Sud-àfrica, Malàisia, Vietnam, Bangla Desh, Argentina, Perú i Filipines.En total, el seu increment del PIB serà pràcticament el 7% del creixement total del món.

Ecoaldees Una ecoaldea és una comunitat de persones l'objectiu de la qual és ser sostenible social,ecològica i econòmicament.

El seu desenvolupament es basa en un respecte per la natura, en l'ús d'energiesrenovables, la sostenibilitat tant alimentària com econòmica, el reciclatge i l'ús de materialsde construcció ecològics. Una ecoaldea és un assentament humà, concebut a escalahumana, que inclou tots els aspectes importants per a la vida, integrant-losrespectuosament en l'entorn natural, que recolza formes saludables de desenvolupament ique puga persistir indefinidament. En definitiva es tracta d'una vida sostenible, que respectai cuida l'entorn, que practica una activitat agrícola tradicional, que utilitza construccionsbioclimàtiques, recicla residus, aprofita les energies renovables, etc.

Altres característiques són que parteix de l'escala humana. Tot el món es coneix i escomunica amb els altres, participant de la direcció i evolució de la comunitat. La grandàriad'estes comunitats auto organitzades en ecoaldees no hauria de sobrepassar els 500habitants. Té una completa funcionalitat vital: estudis, treball, oci, necessitats diàries, totqueda cobert dins de l'ecoaldea. Açò no significa un aïllament de l'exterior la vidaorganitzada tradicional urbana; es relaciona amb l'exterior en termes d'elements quesobrepassen les característiques d'una ecoaldea, com en el transport a llargues distàncies ol'ús d'hospitals; l'ideal és una societat distribuïda formada per ecoaldees.

Alguns exemples són les comunitats de Valdepiélagos (Madrid), Lakabe (Navarra) oMatavenero (León). Algunes d'elles s'agrupen en diferents associacions com Red Ibéricad'Ecoaldeas (RIA) o Global Ecovillage NetworK(GEN).

Teixit empresarial a una ecoaldea

Mapa d'ecoaldees a Espanya

Economia de mercatL'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de laproducció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercatacostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmicad'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardarl'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada competència imperfecta. Segons economistes com Adam Smith, l'economia de mercat, regida per les lleis de l'oferta idemanda, la competència i la maximització del benefici,(benefici únicament monetari) està"naturalment" present en el comportament humà i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions,les iniciatives econòmiques. En contra d'aquesta teoria, diverses crítiques han estatarrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideològics.

Mercat és el lloc on concorren oferents i demandants per intercanviar els seus productes. Ellliure funcionament del mercat constitueix un bon mecanisme per assignar eficientment elsrecursos escassos que es troben en el mateix. L'evidència històrica ens demostra que és elsistema menys dolent, i que aquelles societats que han organitzat la seua activitateconòmica d'aquesta manera, han aconseguit importants avenços en el benestar econòmicdels seus ciutadans. El pare de l'economia, Adam Smith, ja va advertir aquest fet en 1776 i ho va plasmar en elseu llibre "La Riquesa de les Nacions". Smith va parlar per primera vegada de l'existènciaen l'economia d'una "mà invisible", que guia als oferents i demandants en el mercat. Totsells actuen intentant maximitzar el seu benefici, i amb això aconsegueixen un benefici social,a través d'un major creixement econòmic. Quatre són les característiques bàsiques de les economies de mercat:

Permeten coordinar gran quantitat de decisionsEl mercat, a través del mecanisme de preus, permet coordinar totes les decisionsdels actors implicats en el procés d'intercanvi. Per exemple, si en l'actualitat tothomvoldria viure al centre de les grans ciutats, això provocaria un gran creixement delspreus dels pisos en aquelles zones, al mateix temps que cauria en picat el preu delshabitatges en l'àmbit rural. Gràcies al sistema de preus no caldrà que cap autoritatdecidesca qui viuria a la ciutat i qui no. En abaratir-se les cases al camp, ja que pocsvolen viure allà, molts agents econòmics variaran la seua decisió i preferiranquedar-se al camp, compensant d'aquesta manera els excessos de demanda id'oferta.

Permeten fer-ho sense necessitat d'una direcció conscientEn els sistemes de mercat els agents econòmics prenen decisions en resposta asenyals públiques, com els preus, i no tenen per què entendre com té lloc lacoordinació perquè el sistema funcione. D'aquesta manera, oferents i demandantsreben informació a través del mecanisme de preus. En funció de la mateixa, podenescollir alternatives i decidir en conseqüència, com per exemple, si produir mésperquè poden obtenir més ingressos, o tot el contrari perquè el preu dels béns queprodueixen és molt baix i no obtenen prou beneficis.

Afecten la distribució de la riquesaEl funcionament del mercat de determinar que aquells agents econòmics l’oferta debéns i serveis siga reduïda respecte a la demanda, obtinguen elevats ingressos iviceversa. D'aquesta manera, els agents econòmics podran canviar les seuesdecisions quan varien les condicions del mercat, i si les seues rendes estan baixant,podran optar, per exemple, per canviar d'activitat a una altra que els reporte majorsingressos.

Afecten el cicle del producteLes economies de mercat es troben sempre evolucionant. Quan una empresa llançaun producte, i és l'única que el produeix, obté importants beneficis, que acabaran perdesaparèixer quan es vagen incorporant noves empreses que produeixen béns

similars o bé quan altres indústries traguen al mercat productes substitutius. Al final,per tant, pot ocórrer que l'empresa que va tenir èxit acabe desapareixent i una altraprenga el relleu.

Mapa concetual del funcionament de l'economia de mercat

Economia del Bé Comú (EBC)L'Economia per al bé comú és un moviment social que advoca per un model econòmicalternatiu. Demana que es treballe cap al bé comú i la cooperació en compte de l'orientacióals beneficis i la competència que condueixen a la cobdícia i el creixement incontrolat. És presentada per Christian Felber com una alternativa tant al capitalisme de mercat com al'economia planificada. El projecte parteix d'uns criteris generals però ha de ser un modelobert que ha de construir-se entre tots els seus membres. D'acord amb Felber, té molt méssentit que les empreses creuen un anomenat "balanç de saldo comú" que un balançfinancer. El balanç del bé comú mostra fins a quin punt una empresa respecta valors com ladignitat humana, la solidaritat i la sostenibilitat econòmica.

Principis de l'Economia del Bé ComúL'economia del bé comú s'ha de regir per una sèrie de principis bàsics que representenvalors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat icompassió, entre d'altres. Per als defensors de l'economia del bé comú, aquelles empreses a les quals guien aquestsprincipis i valors han d'obtenir avantatges legals que els permeten sobreviure, enfront delsvalors del lucre i la competència actuals.

En l'economia real actual es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris comel Producte Interior Brut i els beneficis que deixen fora els éssers humans i al medi en elqual vivim. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, es viu en unadictadura, si sobreexplotem el medi, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixamanera que una empresa tinga beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seustreballadors ni sobre el que produeix ni com ho produeix. El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, lajustícia social, la sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els seus proveïdors iclients. Per exemple, si l'empresa promou l'esclavitud infantil, si hi ha desigualtat entrehomes i dones, si les rendes dels treballadors estan diferenciades ... Finalment, l'avaluació d'aquests valors pot permetre al consumidor escollir els productes.

Alguns economistes neoliberals, com l' espanyol Juan Ramón Rallo, han criticat el modelproposat per l'Economia del bé comú en el seu assaig titulat L'Economia de l'EmpobrimentComú. Conclou Rallo: “L'Economia del Bé Comú és un experiment d'enginyeria social que porta en el seu dissenyla seua condemna al fracàs. Els seus tres majors errors, tal com hem desenvolupatextensament, són pretendre objectivar la idea de bé comú, pensar que és possible coordinarl'activitat de milers de milions de persones desatenent el sistema de preus i obviar la ruïnaque suposaria una brutal descapitalització de l'economia derivada de la persecució de lapropietat (en les seues dues facetes: acumulació patrimonial i control de la gestióempresarial).”

Economia ecològica / verdaEl Programa de las Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) defineix la economiaverda como “aquella que dóna lloc a la millora del benestar humà i igualtat social, mentreque es redueixen significativament els riscos mediambientals i l' escassetat ecològica”.

En l'ecologia verda, l'ecosistema el conformen no sols els elements naturals, sinó tambéaquells altres que ha construït el ser humà, per la qual cosa es consideraran part d'ella desdels organismes vius, l'aire, sòl o l'aigua.D'esta manera, els ecosistemes són tant des d'un paisatge urbà a un xicotet poble on hihaja presència humana. També juga un paper fonamental la doble dimensió de l'individu i dela societat, els valors i coneixements.

L' economia verda aplica 3 mesures generals para el progrés:1. Mesura el grau de transformació econòmica en relació amb la inversió i el

creixement en los sectors verdes. 2. Representa l' impacte del desenvolupament en funció de l' extracció i l'esgotament

de los recursos. 3. L'economia verda mesura el benestar de la societat segons l' accés de la població

als recursos bàsics, l' educació, la salut i la seguretat social.

Esperança de vid a L'esperança de vida és l'indicador més àmpliament utilitzat per a realitzar comparacionssobre la incidència de la mortalitat en distintes poblacions i, basant-se en això, sobre lescondicions de salut i nivell de desenvolupament d'una població.

En definitiva, es tracta de repartir el conjunt d'anys de vida viscuts per un cert nombre depersones inicials per a esbrinar el número mitjà d'anys que correspon a cada persona del ditcol·lectiu.

Per tant, el primer pas és calcular el nombre total d'anys viscuts per la generació a partird'una certa edat (x) . El més freqüent és que es calcule des del naixement, és a dir, quanx=0. La mitjana s'obté simplement repartint eixe total d'anys viscuts a partir d'una certa edatentre la població inicial de la dita edat.

Tx és el nombre total d'anys viscuts des de l'edat x

lx són els supervivents en l'edat exacta x

-F-FAO

És un organisme especialitzat de l'ONU que dirigix les activitats internacionals encaminadesa eradicar la fam. Brinda els seus serveis tant a països desenvolupat com a països en viade desenvolupament i actua com un fòrum neutral on totes les nacions es reunixen comiguals per a negociar acords i debatre polítiques. També és font de coneixement i informaciói ajuda als països en via de desenvolupament i transició a modernitzar i millorar les seuesactivitats agrícoles, forestals i pesqueres a fi d'assegurar una bona nutrició per a tots.

Felicitat Nacional / Interna Bruta (FNB) És un indicador que mesura la qualitat de vida en termes més holístics i psicòlogics que elProducte Intern Brut (PIB).El terme va ser proposat per Jigmge Singye Wangehuchk, rei deBhutan, el 1972 com a resposta a les crítiques al voltant de la pobresa econòmica del seupaís. Aquest concepte s'aplicava a les peculiaritats de l'economia de Bhutan i la seuacultura, basada principalment en el budisme

Aquestos són els Indicadors quantitatius i qualitatius utilitzats per a mesurar la FNB:

1. Ús del temps2. Vitalitat de la comunitat3. Cultura4. Salut5. Educació

6. Diversitat medi ambiental7. Nivell de vida8. Govern9. Benestar econòmic

Fons Monetari Internacional (FMI)El Fons Monetari Internacional o FMI és una institució internacional fundada a l’any 1944que actualment reuneix 189 països. Les seues funcions són les següents: fomentar la cooperació monetària internacional;facilitar l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional; fomentar l'estabilitatcanviària; contribuir a establir un sistema multilateral de pagaments per a les transaccionscorrents entre els països membres i eliminar les restriccions canviàries que dificultenl'expansió del comerç mundial; infondre confiança als països membres posant a la seuadisposició temporalment i amb les garanties adequades els recursos del Fons, donant-los

així oportunitat que corregisquen els desequilibris de les seues balances de pagamentssense recórrer a mesures pernicioses per a la prosperitat nacional o internacional, per escurçar la durada. La seua seu es troba a Washington DC, la capital dels Estats Units. ‘Deures’ que l'FMI ha imposat a Espanya el 2016. Fiscalitat· Apujar l' IVA (tipus reduïts)· Apujar impostos especials· Apujar impostos mediambientalsMercat laboral· Reforma laboral contra la temporalitatDespesa pública· Revisar despesa en educació i sanitat· Ajust de 5.500 milions

Crítiques1. Una mala medicina. (Polítiques econòmiques que estan lluny de curar els Estats membre)2.Injustícia distributiva i social (Les polítiques de l' FMI augmenten la iniquitat, deteriora teixitsocial)3.Afectacions a la sobirania (L'Estat no té control sobre les polítiques imposades pel FMI)4.Actitud secreta i opaca (Hipocresia per part de l' FMI a demanar obertura i transparènciade les polítiques quan aquest no l'ofereix)5.Dèficit democràtic (Sistema de vot ponderat, no tots els països tenen paper efectiu en lesdecisions de la institució)6.Extralimitació d'atribucions (El conveni constitutiu només marca atenció cap als factorseconòmics. FMI vol intervenir en temes com medi ambient, corrupció, protecció als pobles,etc.)7.Asimetria d'obligacions. Entre països desenvolupats i en desenvolupament. Els païsosque controlen l' FMI no acompleixen internament les seues pròpies receptes.

Fòrum Social MundialÉs una trobada anual que reuneix a persones, organitzacions i col·lectius socials ques’oposen a l’actual model de desenvolupament basat en el neoliberalisme i dominat pelsgrans poders financers internacionals.

El Fòrum Social Mundial pretén ser un espai obert i democràtic, un lloc de trobada delsmoviments d’esquerra a nivell internacional per a debatre, analitzar i conèixer alternativessocioeconòmiques al procés de globalització econòmica, política i social. El plantejamentcomú de tots aquestos moviments socials és la idea que cal avançar cap a un nou sistemaglobal; un nou sistema que no s’organitze a l’entorn del lucre del capital sinó de lasatisfacció de les necessitats de les persones i de la natura.

Inicialment, va sorgir com oposició al Fòrum de Davos que reuneix a esta ciutat suïssa a leselits econòmiques, financeres i polítiques d’arreu del món. El primer FSM es va reunir a laciutat brasilera de Porto Alegre coorganitzat per Attac i el Partit dels Treballadors del Brasil.

Les dues següents edicions també es celebraren allí i, a continuació, la seu ha canviat aaltres ciutats com Mumbai (Índia, 2004), Bamako (Mali) i Caracas (Veneçuela) el 2006 oDakar (Senegal) el 2011. L’ any 2016 esta convocar per primera vegada a una ciutat del’hemisferi Nord: Montreal, al Canadà.

Jornada inicial del Fòrum Social Mundial el 2016

-G- Globalització

La globalització es un fenomen actual que pot ser analitzat des de diversos angles. De quèes tracta? Podria dir-se que la globalització consisteix en la integració de les diversessocietats internacionals en un únic mercat capitalista mundial. Per això, el fenomen esdefensat des de teories econòmiques com el neoliberalisme i per entitats com el BancMundial i l'FMI. Els defensors d'este fenomen mundial exposen multitud de raons per a estara favor del mateix. Així, entre elles es troba el que permet que la llibertat s'estenga, ofereixmés llocs de treball i un creixement de l'economia, ha disminuït la mortaldat infantil, haaugmentat l'esperança de vida, han avançat els drets de les dones i ha decrescutl'explotació laboral infantil.

Alguns Avantatges:

-Es disminuïxen els costos de producció i per tant s'oferixen productes a preus menors.

-Augmenta l'ocupació en els llocs on arriben les multinacionals, especialment en els païsossubdesenvolupats.

- Augmenta la competitivitat entre els empresaris i s'eleva la qualitat dels productes. Esdescobrixen i implementen millores tecnològiques que ajuden a la producció i a la rapidesade les transaccions econòmiques.

- Major accessibilitat a béns que abans no es podien obtindre en els païsossubdesenvolupats.

Alguns Desavantatges:

-Major desigualtat econòmica entre els països desenvolupats i subdesenvolupats a causade concentració de capital en els països desenvolupats (acumulació externa de capital) .

-Desigualtat econòmica dins de cada nació ja que la globalització beneficia a les empresesgrans i poderoses.

-En els països desenvolupats augmentarà la desocupació i la pobresa perquè les empresesgrans emigren cap a altres llocs a la recerca de mà d'obra i matèria primera barata.

-Major ingerència econòmica de part dels països desenvolupats cap als païsossubdesenvolupats o en via de desenvolupament.

-Degradació del medi ambient per l'explotació dels recursos. Menor oportunitat de competiramb les grans empreses multinacionals.

-Major fuga de capitals perquè quan les empreses multinacionals ho decidisquen, es traslladen cap a altres països que els oferisquen millors avantatges en la seua producció.

Sovint es parla de diversos tipus de globalització: social, tecnològica, de les comunicacions, financera, econòmica, cultural ...

G7És un grup de països amb una gran importància política, econòmica i militar a escala globalcom pot ser: Alemanya, Rússia, Xina, etc. Els països del G-7 representen més del 64% dela riquesa global ($ 263 bilions de dòlars).Tenen disposició per a coordinar les seuespolítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per a establir alguns mitjanstècnics de cooperació.

Els orígens del G-7 s'estableixen quan, a petició de George Shultz, es van reunir elsministres de finances dels Estats Units, Japó, Alemanya Occidental, França i el Regne Unit.En la cima de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia i, dos anys méstard, en 1977, en la cimera de Sant Joan, Puerto Rico, es va unir a ells Canadà. Desprésd'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia, es vadenominar G-7+Rusia o G-8. Els representants d'estos set països es reunixen anualment.

G12El grup dels 12, també conegut com “G10 ampliat” és un grup de països industrialmentavançats, els que cooperen per normalitzar les finances entre les diferents nacions. Adiferència del seu nom, el G12 està format per 13 països. Els països que el van crear erenels 10 membres principals del Fons Monetari Internacional més Espanya i Austràlia. Suïssaes va unir mes endavant però el nom va continuar sent el mateix. Els membres actuals són:

AlemanyaAustràliaBèlgicaCanadàEspanyaEstats UnitsFrançaItàlia

JapóPaïsos BaixosRegne UnitSuèciaSuïssa

Localització dels països del G12

Grup dels 20És un fòrum internacional de consulta i intercanvi, format per 19 països amb economiesimportants, més la Unió Europea, que des de 1999 reuneix regularment caps d’Estat i deGovern, governadors de bancs centrals, i ministres de finances. Les reunions del Grup dels 20 (G-20) amb ministres de finances i governants de bancscentrals s’establiren en 1999, per a reunir a les economies industrialitzades i aquells païsosamb creixement econòmic més rellevant per a debatre qüestions clau en l’economiamundial. La conferencia inaugural del G-20 es va dur a terme a Berlín, del 15 al 16 dedesembre de 1999, organitzada pels ministres de finances d’Alemanya i Canadà.

Com a funcions podem dir que és un fòrum de cooperació i consultes entre els països entemes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promoudiscussions sobre temes relacionats amb el països industrialitzats i les economiesemergents amb el objectiu de mantindre l’estabilitat financera internacional, id’encarregar-se de temes que estiguen més enllà del àmbit d’acció de altres organitzacionsde menor jerarquia.

Integrants del G20

Per a decidir quina nació presideix el G-20 en un determinat any, se li assigna un grup a els 19 països. Cada grup té un màxim de 4 nacions. Este sistema entrà en vigor en l’any 2010, quan Corea del Sur ocupà la presidència.

-I-Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

L’ Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un indicador del desenvolupament humà perpaís, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).Mesura la salut, l’educació i la riquesa.

L'IDH es va crear per fer èmfasi que les persones i les seues capacitats -i no el creixementeconòmic per sí sol- han de ser el criteri més important per avaluar el desenvolupament d'unpaís.

L'IDH també pot usar-se per qüestionar les decisions normatives nacionals, comparant comdos països amb el mateix nivell d'ingrés nacional brut (INB) per capita obtenen resultatsdiferents en matèria de desenvolupament humà.

-O-ONU

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) es una organització internacional formada per192 països independents. Aquestos es reuneixen lliurement per a treballar junts a favor dela pau i la seguretat dels pobles, aixi com per a lluitar contra la pobresa i la injustícia en elmón. És la major organització internacional existent. Fou fundada el 24 d’octubre de 1945.Alguns propòsits que té la ONU són :

· Mantindre la pau mundial.· respectar els drets i llibertats de tots els éssers humans.· Fomentar la amistat entre tots els països.· Resoldre els conflictes per condicions pacifiques.·Ajudar a millorar las condicions de vida de las persones més necesitades.·Servir de lloc o fòrum a on s’ agrupen els esforços de tots els països per a

aconseguir eixos propòsits.A la ONU els òrgans principals són:

Assemblea general:Es el lloc en el qual tots els països membres estan igualment representats. És el òrgan on s' estudien els temes més importants en que viu la comunitat internacional, o el conjunt de països que formen el món.

Consell de seguretat

Consell econòmic i social (ECOSOC)

Consell d’administració fiduciària

Tribunal internacional de justícia

Secretaria: Realitza el treball diari de la ONU i esta formada per totes les persones que treballen en la sede de Nova York. Al front de la secretaria es troba el secretari general màxim representant de la ONU.

Principals organismes de l'ONU

Organització de països exportadors de petroli (OPEP)L’Organització de Països exportadors de petroli (OPEP) és una associació econòmicainternacional creada amb el fi de coordinar les polítiques petrolieres dels seus païsosmembres i controlar els preus del petroli.

Ací tenim els països que formen part d’aquesta:

-P-Petjada ecològica

És un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi per mig d’unvalor de superfície. El seu objectiu consisteix en avaluar l'impacte sobre el planeta d'undeterminat estil de vida i, per tant, del seu grau de sostenibilitat.

La petjada ecològica de cada país és la superfície requerida per a produir els elements queconsumeix (agricultura, ramaderia, pesca, etc.), per a compensar amb boscos les emissionsde diòxid de carboni i per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats desuperfície, normalment en hectàrees.

La petjada ecològica es pot mesurar globalment al món, utilitzant dades globals i mitjanes atot el planeta; o també per comunitats, regions, països, continents, etc. L'anàlisi per païsosmostra que l'empremta ecològica és molt diferent als països pobres que als“desenvolupats”. Així, la petjada ecològica de les nacions més riques és cinc vegadessuperior a la dels països que tenen un baix PIB.

Producte Interior Brut (PIB) El producte intern brut (PIB) es un indicador macroeconòmic que expressa el valor monetaridel producte de béns i serveis de demanda final d’un país (o una regió) durant un períodedeterminat de temps (normalment un any).

Hi ha dos tipus de PIB :

-PIB Nominal:És el valor monetari de tots els béns i serveis que produeix un país o economia a preuscorrents en l' any en el que els beneficis són produïts.

-PIB Real:Es defineix com el valor monetari de tots els beneficis i serveis produïts per un país o unaeconomia valorats en preus comptants, és a dir, segons el preus de l' any que s’agafa com abase o en les comparacions.

-Q-Quatre tigres asiàtics : Es coneixen com els quatre tigres asiàtics (o els quatre dragons asiàtics) a una generacióde nous països industrials que es localitzen a Àsia (Corea del Sud, Hong Kong, Singapur iTaiwan) i que, entre 1960 i 1990, van mantindre altes taxes de creixement i industrialització.CARACTERÍSTIQUES:

L'abundància de ma d’obra. Salaris baixos(amb llargues jornades laborals). La manca de drets laborals. La creació de les zones franques portuàries,on les empreses estan exemptes

d’impostos, de taxes duaneres i se'ls oferix una legislació especial en matèria laboral(com per exemple, limitació de drets sindicals), a més de millores d’infraestructura del’Estat.

La forta inversió estatal i el desenvolupisme dirigit, portant la contraria al FMI.

-S-SLOW, Moviment: El moviment slow o lent és un corrent cultural que promou calmar les activitats humanes.Proposa prendre el control del temps en compte de sotmetre's a la seua tirania, donantprioritat a les activitats que redunden en el desenvolupament de les persones, trobant unequilibri entre la utilització de la tecnologia orientada a l'estalvi del temps i el prendre’s eltemps necessari per a gaudir d'activitats com passejar o socialitzar.

Els ponents d'este moviment creuen que, encara que la tecnologia pot accelerar el treball,així com la producció i distribució de menjar i altres activitats humanes, les coses mésimportants de la vida no haurien d'accelerar-se.

SMI (salari mínim interprofessional) : Es el sou mínim que han de rebre els treballador sense distinció de sexe o edat, siguenfixos, eventuals o temporals.

El valor que pren el SMI es fixa cada any pel Govern, per mitjà de la publicació d'un ReialDecret. I per a la determinació del mateix es tenen en compte factors com el IPC, laproductivitat mitjana nacional aconseguida o l'increment de la participació del treball en larenda nacional.

Evolució del SMI a Espanya (2000-2016)

SMI als diversos països europeus (2014)

-T-T axa Tobin: La taxa Tobin o ITF (Impost a les transaccions financeres) és un tipus de taxa sobre lestransaccions financeres que va ser proposada per l'economista nord-americà James Tobin ales seues Janeway Lectures a la Universitat de Princeton l'any 1971. És una espècie deimpost o comissió sobre tot moviment, tant de compravenda de bons o de contractesderivats i financers.

Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (ATCI-TTIP):L'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (ATCI) és una proposta de tractat delliure comerç (TLC) entre la Unió Europea i Estats Units. Actualment es troba ennegociacions.

Els seus defensors argumenten que l'acord seria beneficiós per al creixement econòmic deles nacions que l'afegirien, augmentaria la llibertat econòmica i fomentaria la creaciód'ocupació. No obstant això, els seus crítics pensen que estes es produirien a costa del'augment del poder de les grans empreses i no regula els mercats. L' avantprojecte varevelar que el tractat no permetria als governs aprovar lleis per a la regulació de sectorseconòmics estratègics com la banca, els segurs, servicis postals o telecomunicacions.

Alguns dels punts més importants del Tractat Transatlàntic de las seus estructura són elssegüents:

Part 1: Accés al mercat

Comerç de béns Drets de duana Servicis Contractació pública Normes d'origen

Part 2: Cooperació reglamentària

Coherència reglamentària Obstacles tècnics al comerç Seguretat alimentària i sanitat animal i vegetal Sectors industrials específics o Productes químics o Cosmètics o Enginyeria

Part 3: Normes o Desenrotllament sostenible

Acció pel clima Energia i matèries primeres Duanes i facilitació del comerç Xicotetes i mitjanes empreses

Troica europea La troica o troica europea està formada pel Banc Central Europeu (BCE) , el Fons MonetariInternacional (FMI) i la Comissió Europea (CE).

Estos tres organismes multilaterals -integrats per diversos països- es dediquen de maneraconjunta a estudiar la situació econòmica dels països per a assenyalar-los quines mesures ireformes econòmiques han de dur a terme si volen sanejar els seus comptes i créixer. Acanvi d'obeir la troica, el país que ho necessite rebrà finançament del FMI o del BCE. Si elpaís no obeïx la troica, no obtindrà finançament. Es diu que el país finançat per la troica estroba intervingut perquè al seguir les seues directrius perd gran part de la seuaindependència política.

Vinyetes al·lusives als membres de la troica

-R-Refugiats de guerra:Un refugiat és una persona que ha abandonat el país de la seua nacionalitat i no pot tornara eixe país per un temor ben fundat a la persecució per motius de raça, religió, nacionalitat,pertinença a un grup social determinat o opinió política.

D’altra banda, els desplaçats interns, són aquells que han fugit de les seus llars,generalment a conseqüència d'una guerra civil, però que han romàs en els seus païsosd'origen en compte de buscar asil en l'estranger.

-V-Vía Campesina:La Via Campesina és el moviment internacional que agrupa milions de camperols icamperoles, xicotets i mitjans productors, pobles sense terra, indígenes, migrants itreballadors agrícoles de tot el món. Defensa l'agricultura sostenible a xicoteta escala com una manera de promoure la justíciasocial i la dignitat. S'oposa fermament als agronegocis i les multinacionals que estandestruint els pobles i la natura.

La Via Campesina comprèn al voltant de 164 organitzacions locals i nacionals en 73 païsosd'Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica. En total, representa al voltant de 200 milions de camperolsi camperoles. És un moviment autònom, pluralista i multicultural, sense cap afiliació política,econòmica o de qualsevol altra mena. Va ser fundada el 1993 a Mons (Bèlgica).

La Via Campesina es fonamenta en un fort sentit d'unitat i solidaritat entre xicotets i mitjansproductors agrícoles procedents del Nord i del Sud. El principal objectiu del moviment és ferrealitat la sobirania alimentària i aturar el destructiu procés neoliberal. Es basa en laconvicció que les camperoles i els camperols, incloent-hi els xicotets pescadors, pastors ipobles indígenes, que constitueixen gairebé la meitat de la població mundial, són capaçosde produir aliments per a les seves comunitats i alimentar el món de forma sana i sostenible.

Les dones juguen un paper fonamental en el treball de La Via Campesina. Segons la FAO,les dones produeixen el 70% dels aliments mundials però estan marginades i oprimides pelneoliberalisme i el patriarcat. El moviment defensa els drets de les dones i la igualtat degènere a tots els nivells i lluita contra totes les formes de violència cap a les dones.

Cartell de Via Campesina relativa a la sobirania alimentària

FONTS CONSULTADES i WEBGRAFIA UTILITZADA

ARTICLES DE DIARIS i REVISTES

http://elordenmundial.com/2015/09/18/mad-1-definicion-desarrollo-criticas-modelo-vigente/

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/09/30/542a5136e2704e34068b456d.html

http://blogs.publico.es/dominiopublico/267/%C2%BFquien-cabe-en-el-mundo/

http://elpais.com/elpais/2014/10/29/media/1414594522_995852.html

http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1669-90412008000200005

DADES PER PAÏSOS

http://www.datosmacro.com/paises

http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/ceo/article/viewFile/6506/5966

BLOGS i WEBS D’ALTRES PROFESSORS DE SOCIALS

http://ccsocials.blogspot.com.es/2014/04/tema-13-cap-un-sistema-mundial-3-eso.html

https://historiata.wordpress.com/2013/03/04/tema-la-globalitzacio-les-cultures-i-les-desigualt

ats-en-el-mon-actual-tipus-de-desenvolupaments/

GLOSSARIS i VOCABULARIS DE GEOGRAFIA

http://glosarios.servidor-alicante.com/geografia-humana

http://www.xtec.cat/~jfierro/vocageoweb.htm

http://www.ign.es/espmap/glosario.htm

http://laeconomiayglobalizacion.blogspot.com.es/2011/10/vocabulario.html

http://problemasdelaglobalizacion.blogspot.com.es/2011/11/vocabulario.html

http://iesamoreno.es/_iesdata/dptos/VOCABULARIO__tema_10.pdf

http://www.agh.uji.es/GLOSARIO.pdf

I TAMBÉ

https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada