Girona a l'Abast XV

LA PREHISTÒRIA RECENT A L’ENTORN DE GIRONA

EL TEMPS DELS CAÇADORS-RECOL·LECTORS

L’EDAT DEL FERRO,I LA CULTURA IBÈRICA

EL PLA DE GIRONA,UNA APROXIMACIÓ AL SEU MARC FÍSICDES DE LA GEOGRAFIA

D’EMPORION A EMPORIAE.DE LA COLONITZACIÓ GREGAA L’ARRIBADA DELS ROMANS

ELS JACIMENTS DEL PARATGEDEL RECLAU DE SERINYÀ (EL PLA DE L’ESTANY)

GIR

ON

A A

L’AB

AST

XV

GIR

ON

A A

BA

NS D

E G

IRO

NA

GIRONA ABANS DE GIRONA

Girona a L’ABAST XVCicle de conferències

Girona a l’Abast : XV : Girona abans de Girona : Cicle de conferències

ISBN: 978-84-922386-6-8

I. Bosch i Baulida, Ramon II. Vilas i Pujol, Eudald III. Campos i Massaguer, David, ed.ll. Bell-lloc (Centre docent)1. Girona-Història local-assaigs, conferències, etc

55555-4-5 Gi Girona

GIRONA A L’ABAST XV

Edita Col·labora

Organitzadors de Girona a l’abast XV i coordinadors de la publicacióRAMON BOSCH I BAULIDADAVID CAMPOS I MASSAGUERSERGI ARIACA CAMPENYEUDALD VILAS I PUJOL

Disseny del cartell de la portadaSANTIAGO ROCA D. COSTA

Assessorament lingüísticFÈLIX BRUGUERA

AgraïmentsJOSEP MARIA CASTANY

Realitzaciówww.palahi.cat

Dipòsit legal: GI-1.498-2014ISBN: 978-84-922386-5-1

Cicle de conferències - febrer/març 2013GIRONA A l’AbAst XV

lloc: Auditori EspaiCaixa de la Plaça poeta Marquina,11 – 17002 Girona. Hora: 2/4 de 8 del vespre

GIRONA AbANs de GIRONA Dels primers assentaments fins la fundació de la ciutat

Realització: www.palahi.cat - Dipòsit Legal: Gi-22-2013

Dijous 7 de febrer de 2013

EL tEmps DELs caçaDoRs –REcoL·LEctoRs Dr. Julià MarotoProfessor titular de Prehistòria a la UdG.


pREhistòRia REcEnt: ELs pRimERs aGRicuLtoRs i RamaDERs Dr. Angel BoschArqueòleg. Professor de Prehistòria de la UdG.


L’EDat FERRo i La cuLtuRa ibèRica Dr. Jordi SagreraArqueòleg del laboratori d’Arqueologia i Prehistòriade la UdG

Informacióbell-lloc. can pau birol 2-617005-GiRona.tel. 972 23 21 11Fax 972 23 00 23Webs: www.bell-lloc.orgwww.girona-abast.com/www.facebook.com/agrupacio.girona?sk=wallE-mail: [email protected]

Dibuix de: santiago Roca D. costa

organitza:

patrocina:

Dijous 7 de març de 2013

DE La coLonització GREGa a L’aRRibaDa DELs Romans Dr. Pere Castanyer Arqueòleg. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Dissabte 23 de febrer de 2013

Visita a les coves de serinyà.Dr. Narcís Solercatedràtic de prehistòria de la udG.

Visita gratuïta, prèvia inscripció trucant a bell-lloc.El desplaçament es farà en cotxes particulars.

L’educació és l’arma més poderosa

que podeu fer servir si voleu canviar el món

NELSON MANDELA

11

El dia 2 d’octubre de 1965, a la finca de Bell-lloc, un grup de persones comença-

va l’aventura de fer possible una escola. L’any 1986, es donava la primera conferència

del que després seria el Cicle de Conferències Girona a l’Abast: aviat celebrarem els 50

anys de l’escola, i fa relativament poc temps, complíem els 25 anys de Girona a l’Abast.

Amb la publicació d’aquesta quinzena edició, presentem el novè exemplar.

Al marge de les xifres, la realitat és molt més rica. Al llarg d’aquests anys, la

societat gironina ha anat canviant i amb el temps, també l’activitat de l’escola, el seu

impuls i la implicació amb el teixit ciutadà en el qual s’emmarca. L’època en què vivim

presenta un moment de canvi, potser perquè la crisi ens ha portat replantejaments

globals: l’educació es troba en una situació de reorientació en què, a part dels dubtes

inevitables, hi apareixen la implicació i la creativitat com a eines de rellevància; la

societat està capgirant el seu ordre de valors, i va més enllà de la immediatesa i la

materialitat per donar prestigi als intangibles, a la persona, a la identitat i a l’interior de

l’ésser humà. També cal saber que el patrimoni natural, cultural, històric i artístic han

pres volada, així com el respecte i l’estima dels ciutadans. Els 50 anys de l’escola i els 25

de Girona a l’Abast hi han posat el seu gra de sorra. Esperem continuar així.

Però, també és el moment de tancar cercles i aquesta edició de “Girona abans

de Girona”, en certa manera, té aquesta intenció. D’una banda, perquè posa sobre la

taula un període que encara no havíem abordat dins el cicle: la prehistòria i la proto-

història, el que de fet conforma el període temporal més llarg de l’ésser humà vivint

en la cruïlla de rius, però que el cicle, nascut per unir les àrees d’Història i Història de

l’Art, mai havia posat sobre la taula.

D’altra banda, a part de cobrir tot l’espectre historicoartístic, també hem vol-

gut arribar a noves àrees del que anomenem patrimoni: monuments, obres d’art, li-

teratura i llibres o música, afegint-hi un repàs pel paisatge de la mà de la geografia,

PRESENTACIÓ


12

de la geologia i de la botànica. Tot seguit, la biologia i, cada cop més, l’arqueologia,

ens explicaran la presència humana en el territori seguint l’estructura tradicional: pa-

leolític, neolític, protohistòria o cultura dels ibers i l’arribada dels colonitzadors amb

Empúries com a focus d’irradiació. La fundació de Girona és el punt final d’aquesta

etapa. El moment de canvi, com els nostres dies.

Eudald Vilas i Pujol

daVid CamPos i massaguEr

ramon BosCh i Baulida

sErgi ariaCa i CamPEny

EL PLA DE GIRONA, UNA APROXIMACIÓ AL SEU MARC FÍSIC DES DE LA GEOGRAFIA

DAVID PAVÓN GAMERO*

30 d’octubre de 2012

15

1. EMMARCAMENT TERRITORIAL DEL PLA DE GIRONA

Abans d’entrar en qüestions de major detall, creiem oportú de deixar dit que

el pla de Girona se situa a l’extrem nord d’una de les tres grans unitats estructurals

del relleu català. A part de la Depressió Central i dels Pirineus cal afegir-ne una altra

coneguda, genèricament, com el Sistema Mediterrani Català. Aquesta darrera gran

unitat, amb una disposició paral·lela al mar que va, grosso modo, des del Ter, al nord,

fins a l’Ebre, al sud, es divideix, al seu torn, en tres alineacions paral·leles que, de la

més propera al mar a la més allunyada són la Serralada Litoral, la Depressió Prelitoral i

Serralada Prelitoral. Per tant, s’està parlant de dues alineacions muntanyoses separades

per una zona més deprimida i d’amplada variable. Doncs bé, el pla de Girona no és

altra cosa que l’extrem nord-oriental de la Depressió Prelitoral. A la vegada, actua com

a una zona de contacte entre l’extrem nord de la Serralada Litoral (amb les Gavarres),

a l’est, i l’extrem nord de la Serralada Prelitoral (amb els contraforts de les Guilleries), a

l’oest. Cal afegir aquí, el tancament de la plana, pel nord, que ve de la mà d’un punt

de tanta rellevància històrica i estratègica, com la muntanya dels Sants Metges, que

es comporta com a autèntica frontissa entre les derivacions careneres de la Serralada

Transversal (bloc del Rocacorba), al nord-oest, i les Gavarres, al sud-est. Entremig, el

Ter s’esmuny, com pot, a la recerca de la plana empordanesa a través del pronunciat

meandre que descriu el riu entre Campdorà i Celrà, altrament conegut com El Congost.

Ara bé, la presencia del sistema urbà de Girona dota aquest espai d’unes característiques

paisatgístiques pròpies que el diferencien de la resta del paisatge de la plana selvatana.

* Departament de Geografia Universitat de Girona


16

El fet urbà i els processos territorials que en deriven són, doncs, els principals elements

de diferenciació paisatgística del pla de Girona respecte de la depressió selvatana. La

presència, al seu centre, de la ciutat de Girona, a més de diverses localitats pròximes,

amb més de 150.000 habitants, li confereix unes característiques territorials pròpies

que el diferencien del que seria la plana selvatana entesa en un sentit ampli.

Si es diu que el pla de Girona conforma l’extrem nord de la Depressió Prelitoral,

això significa que el que té al sud també continua sent part d’aquesta plana. Efectivament,

sovint s’ha afirmat que el pla de Girona és, de fet, la continuació de la depressió de la

Selva. I és ben cert, ja que no hi ha cap obstacle o barrera que permeti individualitzar de

forma concisa i diàfana quins són els límits de cadascuna. No obstant això, la presència de

relleus intermedis singulars com el volcà de la Crosa de Sant Dalmai a part d’altres turons

discrets, ajuden a individualitzar, fins a cert punt, el territori que és objecte d’aquesta

conferència. Definir els límits del pla de Girona és especialment difícil per la seva banda

sud. Fins i tot la pròpia toponímia en dubta i no es posa d’acord a l’hora d’establir els

límits: Fornells, nucli emplaçat tan sols a 6 km. del barri vell de Girona ja és cognomenat

‘de la Selva’ mentre que Aiguaviva, ubicada a una distància un xic superior, però en un

àmbit més aturonat, sovint és cognomenada com ‘del Gironès’. Per a la resta de sectors,

com veurem més endavant, l’orografia aporta pistes per realitzar aquesta tasca (fig.1).

Complementàriament al relleu, també el pla de Girona és l’escenari on

convergeixen diversos cursos fluvials tributaris o subtributaris del Ter, com l’Onyar,

el Güell, els Masrocs i el Galligants, a part del Llémena, i d’altres rieres com la dels

Bullidors, la d’en Xuncla o la de la Garriga.

2. APROXIMACIÓ AL RELLEU, LA GEOMORFOLOGIA I LA HIDROGRAFIA DEL

PLA DE GIRONA

2.1. L’origen tectònic del pla de Girona

Com es comentava a l’apartat introductori, la plana de Girona constitueix

l’extrem nord de la Depressió Prelitoral catalana, la qual és, de fet, el perllongament de

la depressió de la Selva. Que la plana de Girona, en tant que extrem nord de la Depressió

Prelitoral, estigui delimitada tant a l’oest com a l’est per diversos massissos respon a

la dinàmica d’enfonsament de diversos petits blocs de l’escorça com a conseqüència

de la tectònica distensiva del Neogen, posterior a la formació dels Pirineus, durant

17


Figura 1. Mapa d’emmarcament del Pla de Girona en el context del Gironès. Adaptació a partir de la cartografia del volum núm. 3 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. núm. 3, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.

Figura 2. Mapa d’ unitats de relleu, substrat geològic i tec-tònica del Pla de Girona i els seus voltants. Font: adaptació a partir del plafó del punt in-formatiu de les Guilloteres, a la Crosa de Sant Dalmai (Bes-canó)


18

l’orogènia alpina (fig. 2). L’estructura ve condicionada pel moviment d’un conjunt de

falles orientades de nord-oest a sud-est, les quals actuen en combinació amb una

altra sèrie de fractures amb disposició d’est-nord-est (ENE) a oest-sud-oest (OSO). Les

primeres limiten la depressió a llevant i a ponent, i l’enfonsen respecte dels massissos

de les Gavarres i de les Guilleries. Les segones, les separen de les Guilleries, al nord, i de

la serralada de la Selva Marítima, al sud.

El sòcol de la depressió selvatana (incloent-hi l’àrea del pla de Girona) està

constituït, en el seu conjunt, per materials del Paleozoic, essencialment roques

granítiques i, en menor mesura, per roques metamòrfiques. Des de l’inici del seu

enfonsament, en el Miocè superior, fins a l’actualitat, s’ha anat reblint amb sediments

detrítics acumulats en forma de ventalls al·luvials que tenen l’origen en la meteorització

química i física que han patit els massissos enlairats que l’envolten. Com veurem més

endavant, al centre de la plana de Girona, el gruix d’aquests materials és molt notori, per

tractar-se dels punts més deprimits de la zona, és a dir, els ubicats a una menor altitud.

A més a més, coincideix amb l’àrea de convergència dels principals cursos de la xarxa

hidrogràfica (el Ter i els seus afluents i subafluents); per tant, indrets privilegiats per al

dipòsit i acumulació d’aquests sediments detrítics. A les vores de la fossa tectònica,

és fàcil trobar-hi capes de graves i sorres, de major diàmetre i pes, mentre que cap

al centre hi ha sorres i argiles, de menor granulometria i més lleugeres. A vegades,

es vincula la seva existència amb zones lacustres. Atesa la dinàmica distensiva abans

apuntada, als marges de la fossa o a punts de l’escorça més sensibles, s’hi van produir

significatives manifestacions volcàniques al llarg del Neogen, les quals es van perllongar

fins al Quaternari. És en aquest context que cal ubicar de forma preeminent el volcà

de la Crosa de Sant Dalmai, situat a cavall de les comarques del Gironès i la Selva. La

presència d’un cràter de més d’un quilòmetre de diàmetre se superposa damunt el

relleu preexistent, la qual cosa ha contribuït a accentuar la diferenciació entre la plana

de la Selva i el pla de Girona, en un sentit estricte, al seu sector sud-occidental. Sense

l’existència d’aquest gran cràter, de major alçada que el relleu circumdant, seria més

difícil fixar aquesta diferenciació entre ambdós àmbits.

2.2. Extensió i delimitació

El pla de Girona comprèn una superfície d’uns 110 km2, ocupant tot el sector

central de la comarca del Gironès, cosa que equival al 20% del seu territori (572 km2).

Per bé que amb irregularitats, tindria la forma d’un rectangle amb orientació nord-sud,

19


Figura 3. Mapa amb els límits del pla de Girona i elements físics més rellevants. Adaptació a partir del mapa que delimita la unitat de paisatge Pla de Girona (Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironi-nes, Observatori del Paisatge, 2010)


20

amb una llargada d’uns 20 kms. i una amplada d’uns 8-10 kms. Val a dir que, per definir

els seus límits a efectes d’aquest treball, s’han seguit els considerats per a la unitat

de paisatge del Pla de Girona, dins del Catàleg de paisatge de les comarques gironines,

elaborat per l’Observatori del Paisatge, l’any 2010 (fig. 3). La part central de la plana

es correspondria amb l’àrea de les altituds mínimes (60-70 metres) ja que per ella

discorre el principal curs fluvial que és el Ter i punt on desemboquen els afluents més

sobresortints. Per l’oest, el pla de Girona s’inicia un cop el riu Ter supera la localitat de

Bescanó i deixa enrere els contraforts de la muntanya de Sant Grau (500 m.), al nord, i

del puig d’en Rigau (212 m.), pel sud. El pas de la Pilastra és un paratge prou conegut

que marca aquesta entrada. Aigües avall, l’horitzontalitat o quasi horitzontalitat del

terreny imposa la seva llei. Al Ter se li uneixen diversos tributaris de rang divers, tant

per la riba esquerra (riu Llémena, torrent de Pedrola o riera dels Bullidors) com per la

dreta (Reramurs, Masrocs o Güell). La plana se subdivideix en plans de dimensions

discretes dels quals, els més immediats al riu són el pla de la Jueria, pel nord, i el pla

dels Socs, pel sud. El primer és travessat, en àmplies rectes, per la carretera GI-531 que

connecta Girona amb la vall del Llémena, per Sant Gregori; al segon hi ha les Deveses,

amb les seves hortes i plantacions de pollancres i plàtans, siguin les de Salt o les de

Santa Eugènia. En segona línia, a la riba dreta, trobem altres plans com els de Salt i

Vilablareix. A la riba esquerra, fins a Canet d’Adri, s’hi estenen altres plans, més allunyats

i a una major altitud (150-200 m.) com els de Cartellà i de Montcal. De fet, aquests plans

ocupen una posició intermèdia entre el pla de Girona pròpiament dit i les derivacions

de les serres de Rocacorba, de Pujarnol o de Cal Gall, ja dins el Sistema Transversal.

Al nord, el pla de Girona queda tancat pel congost del Ter, al límit entre els

municipis de Sarrià de Ter, Celrà i Sant Julià de Ramis-Medinyà (60-65 m.). L’elevació de

la muntanya dels Sants Metges (198 m.), amb una proa d’uns 2 km. orientada en sentit

nord-oest – sud-est obliga el riu a descriure un acusat meandre abans d’endinsar-se al

pla de Celrà. En tot aquest sector nord, el curs del Ter segueix una disposició sud-nord.

Es pot dir que és així des de l’alçada del denominat “pont de la Barca”, al barri gironí de

Sant Ponç. En aquest punt, el riu descriu un meandre a l’esquerra de 90º i prossegueix

cap al Pont Major i Sarrià. Amb el seu gir, no només canvia l’orientació del riu sinó tot el

pla de Girona que es constreny vers el nord, flanquejat, a l’est, pels turons de Montjuïc

(226 m.) i la muntanya de Can Ribes (267 m.) i, a l’oest, pels turons que davallen des

de Montagut i Sarrià de Dalt fins a assolir el puig d’en Roca (144 m.). Abans d’arribar al

congost del Ter, s’alternen alguns petits plans com el de Sarrià o el de Campdorà.

21


Per l’est, el pla de Girona queda sòlidament tancat per l’extrem nord del massís

de les Gavarres, amb la seva extensa coberta forestal pròpia de la muntanya baixa

mediterrània. Com a punts culminants més simbòlics i sobresortints, hi ha el puig Alt

(484 m.), amb el popular santuari de la M. de D. dels Àngels al seu cim, i la muntanya

de Sant Miquel (395 m.), on la recentment restaurada torreta de telegrafia òptica

proporciona una magnífica panoràmica tant del pla de Girona com del de Celrà, per

no esmentar una corrua d’indrets molt més allunyats. La seva major proximitat al Ter

realça la sensació d’altitud i visió aèria dels seus voltants. Entre la plana i el massís

gavarrenc, un conjunt de rieres i torrents drenen les seves aigües ja sigui directament

cap al Ter o vers l’Onyar. En són un exemple, el Celrè, la riera de Sant Miquel o el propi

Galligants.

Entre les Gavarres i la plana del Ter, a mode d’avantguarda, s’hi disposa encara

una alineació de petits turons de naturalesa calcària, amb orientació nord-sud, que

s’arrengleren al llarg d’uns 6 quilòmetres i que van des de la muntanya de Can Ribes,

al sector de Campdorà (267 m.), fins al puig d’en Rovira, a la zona de la Creueta. L’origen

mateix de la ciutat romana de Girona s’emplaça al peu d’aquesta zona aturonada,

damunt del vèrtex descrit entre els rius Galligants i Onyar. Aquests turons es troben

sovint força individualitzats entre ells, de manera que s’insereixen elements de la

xarxa fluvial tot configurant petits congostos. És el cas del Galligants, entre el turó de

Montjuïc (226 m.), al nord, i el del Calvari, al sud (178 m.) o del riu Onyar, entre el Calvari,

al nord, i el turó de Montilivi (169 m.), al sud. En general, aquesta és una zona més eixuta

que la resta, en part per l’existència de fenòmens càrstics que faciliten l’escolament de

l’aigua cap a nivells subterranis, i on s’hi troba un paisatge caracteritzat pel predomini

de garrigues que s’alternen amb pinedes de pi blanc (Pinus halepensis).

De fet, és l’existència d’aquests turons el que obliga l’Onyar a descriure un ampli

gir que va des del pla d’en Triola, prop de Palau fins a la seva entrada a Girona pel sector

del Carme i Vista Alegre. Aquests passadissos fluvials proporcionen uns ambients molt

particulars, on subsisteixen unes sanefes de ribera prou frescals i humides, fins i tot a

l’estiu. De vegades costa de creure que se situïn tan a prop de la ciutat. La presència

d’aquests turons trenca la linealitat de la plana que s’estén a l’altra banda de l’Onyar

i introdueix una major irregularitat en els relleus dominants. Tant és així que, entre

aquests turons i les Gavarres pròpiament dites, encara es dibuixen petites depressions

intermèdies, com la de la Creueta, al sud, o la vall de Sant Daniel, al nord. La vall de Sant

Daniel recrea un microcosmos encara parcialment agroforestal ben contrastat amb el

22


que ens remet la pròpia àrea urbana de Girona. Això, al costat d’elements patrimonials

com diversos masos o el propi monestir de Sant Daniel, aporta a l’espai una vàlua

afegida.

Com s’esmentava a l’inici de la intervenció, el sector amb una delimitació més

imprecisa del pla de Girona és pel sud, especialment al sector comprès entre l’oest

de Quart i l’est d’Aiguaviva. És una zona que no compta amb elevacions significatives

i per on discorre el riu Onyar després d’haver superat les proximitats de Riudellots;

les altituds es mouen entre els 80 i els 150 metres. La part central d’aquest àmbit és

coneguda amb el nom de pla d’Onyar i el seu perllongament cap al sud es confon,

ja, amb la depressió central selvatana. També hi trobem el curs del riu Güell abans

d’entrar al nucli urbà de Girona pel Perelló. Tot aprofitant la presència d’un terreny

escassament complicat, trobem, en pocs centenars de metres, el traçat d’importants

vies de comunicació tant de connexió específica amb Girona com grans itineraris

europeus. Així, hi ha l’autopista AP-7, la carretera comarcal GI-533 de Girona a Santa

Coloma de Farners, l’autovia A-2, la carretera N-II com a variant de Girona per l’est,

la carretera C-250 cap a Cassà de la Selva i Llagostera, la via de tren convencional

de Barcelona a Portbou i la via del tren d’alta velocitat. Fins i tot, s’ha aprofitat

aquesta manca d’obstacles orogràfics per a la construcció de la pista de l’aeroport

Girona-Costa Brava compresa, majoritàriament, al terme de Vilobí d’Onyar (1967).

La concentració de vies de comunicació és similar a la de l’extrem nord del pla de

Girona però, mentre que allà s’han de sortejar elevacions orogràfiques, aquí són

quasibé inexistents.

Conforme ens desplacem cap a l’oest, el relleu es torna més aturonat i sinuós.

No deixa de dominar-hi la suavitat, però es va tornant més irregular. Majoritàriament,

s’inclou dins del municipi d’Aiguaviva. És damunt d’aquest relleu a l’extrem del

quadrant sud-occidental del pla de Girona a on se superposa el cràter de la Crosa

de Sant Dalmai, el qual és dividit, quasi a parts iguals, entra la comarca del Gironès

(municipi de Bescanó), a la seva meitat nord, i la comarca de la Selva (municipi de

Vilobí d’Onyar), a la seva meitat sud. Les alçades de l’antic con (assoleix els 223 m. al

turó de Sant Llop) han ajudat a incrementar la sensació de relleu i de diferenciació

entre les planes centrals de les dues comarques veïnes per aquest flanc. A partir d’aquí,

cap al nord-oest, s’hi estenen unes elevacions, cap a l’Estanyol i fins al Ter on dominen

les cobertes forestals i a on se superen, en alguns punts, els 300 metres d’alçada (per

exemple, puig Gros -332 m.-).

23


2.3. Una hidrografia articulada pel Ter

Pel que fa a la hidrografia, el Ter és, sense cap discussió, el curs fluvial que vertebra

el conjunt del pla de Girona. Des del pas de la Pilastra (Bescanó) fins al congost de

Campdorà, el riu recorre 14 km. tot dibuixant diversos meandres força oberts i rebent

aportacions tributàries tant pel marge dret com per l’esquerre, que davallen tant dels

contraforts de les Guilleries, com dels del Sistema Transversal com de les Gavarres (fig.

4). A la meitat d’aquest recorregut i just en el moment que rep les aigües de l’Onyar,

per la dreta, el Ter descriu el més pronunciat dels seus meandres, s’orienta cap al nord

i s’encaixa dins les unitats sedimentàries paleògenes del Sistema Transversal. Passat

Sarrià de Ter, però, torna a girar cap a llevant i secciona l’àpex septentrional de les

Gavarres, aïllant completament la muntanya de Sant Julià de Ramis de la resta del

massís.

Figura 4. Perspectiva del nord del pla de Girona, amb el sector del pla de Campdorà, en primer terme. Visió des del castell de Sant Julià de Ramis

24


A l’entrada del pla de Girona per l’oest, la muntanya de Sant Grau (500 m.)

actua de divisòria entre les aigües del Ter estricte i de les que provenen del riu de

Llémena, abans que s’uneixin al pla per la banda de Sant Gregori. El riu de Llémena,

amb una conca de 109 km2, té la seva capçalera al vessant meridional de la serra de

Finestres (comarca de la Garrotxa), emprèn el seu descens per la falla que forma la

vall del Llémena i, poc abans desembocar al Ter, rep la riera de Canet, el seu principal

afluent que, en el seu curs alt, aigües amunt del nucli de població de Canet d’Adri, es

bifurca amb la riera de Rocacorba i el torrent de Rissec. Des de l’aiguabarreig i fins al

congost de Campdorà, va rebent afluents discrets. Els de la riba esquerra recullen les

escorrenties dels contraforts sud-orientals del massís del Rocacorba, com el torrent de

Garrabia, la riera dels Bullidors, el rec de Can Murtra, la riera d’en Xuncla o la riera de la

Garriga.

Per la riba dreta, el ventall d’afluents és més ampli. Fins a la trobada amb

les aigües de l’Onyar, el Ter rep petits afluents que tenen el seu naixement, molt

majoritàriament, en els relleus ondulats compresos entre Aiguaviva i Bescanó. Tindríem,

al sector de Montfullà, el Reramurs i, principalment, el Masrocs i el Güell. El Masrocs

desguassa al Güell, ja dins del nucli urbà de Girona, al sector de Can Gibert del Pla.

Justament, el conjunt d’equipaments del complex docent Bell-lloc del Pla es troba als

terrenys compresos entre ambdós rierols abans de produir-se el seu aiguabarreig. Un

cop superat l’Onyar, els tributaris que rep el Ter ja són els dels vessants de les Gavarres,

amb el Galligants com a més significatiu. Pel fet que les Gavarres s’aboquen en aquest

sector de manera molt més directa i immediata, els torrents són més curts i amb un

major pendent que els que davallen tant de la banda dels contraforts del Rocacorba

com del sector d’Aiguaviva i Bescanó. Allí hi manquen els amplis replans intermedis

que ens permetin reduir l’acusat desnivell que salven aquests torrents.

Per la riba dreta del Ter, cas a part és l’Onyar, l’afluent que per ell mateix

constitueix una àmplia subconca (331 km2) que drena les aigües de la meitat meridional

de la comarca, des del terme de Llagostera fins a la ciutat de Girona. Bona part de la

plana de la Selva és domini de l’Onyar que neix al massís de les Guilleries i, influït per la

tectònica distensiva neògena de la depressió de la Selva, presenta una morfologia de

conca prou singular. L’Onyar descriu un amplíssim gir al llarg de la depressió de la Selva.

És a partir del meandre que descriu un cop superat els voltants de Riudellots, quan

pren una orientació definitiva vers el nord i s’endinsa en el pla de Girona, estrictament

parlant. El congost sota Montilivi marca l’inici del tram urbà del riu per Girona fins a la

25


tributació dels seus cabals al Ter. Si, per una banda, l’Onyar ha esdevingut en aquest

tram de quasi 3 km. un riu totalment antropitzat, també és cert que aquest segment

ens brinda la imatge més coneguda i difosa de la ciutat i del seu conjunt monumental;

una composició equilibrada i cromàtica que ens mena fins a les primeres passes, tant

en el temps, com en l’espai, del nucli urbà.

Per la riba dreta, cal fer un esment especial, igualment, de la sèquia Monar.

Aquesta sèquia pren l’aigua del Ter a la resclosa de Montfullà (Bescanó) i segueix

paral·lela al riu fins a ajuntar les seves aigües amb les de l’Onyar, a la ciutat de Girona.

Al llarg de la seva existència, com a mínim durant 1.000 anys, ha donat servei tant a les

hortes i conreus de la plana com a molins fariners alguns dels quals, al llarg dels segles

XIX i XX, han esdevingut fàbriques tèxtils o centrals hidroelèctriques. Són els cabals

que condueix la sèquia els que permeten que, per sota del pont de Pedra de Girona,

l’Onyar quasi sempre compti amb un volum d’aigua apreciable.

2.4. Constitució geològica

Si ens referim a la constitució geològica del pla de Girona, s’apreciarà que a les

zones més deprimides i pròximes al Ter i a l’Onyar hi predominen materials argilosos

i sorrencs quaternaris associats als dipòsits fluvials. Les seves zones font provindrien

tant de les Gavarres com de les Guilleries. De fet, bona part del pla damunt del qual

s’ha produït el creixement tant de Girona com de Salt reposa sobre aquests materials.

Es corresponen, fonamentalment, amb dues terrasses de graves amb matriu sorrenca

a la base que, a sostre, passen transicionalment a llims argilosos. S’interpreten com a

dipòsits fluvials de tipus trenat-meandriforme. Mentre que la terrassa 1 (Qt1) s’atribueix

al Plistocè superior – Holocè, la número 2 (Qt2) correspondria al Plistocè superior. La

terrassa núm. 1 té un gruix màxim d’uns 5 m i es troba entre uns 3 i 5 m per sobre

la llera actual dels rius. En termes generals, les graves que formen la terrassa núm. 1

estan constituïdes per còdols de diferents mides que són de tipus molt variat (fins i

tot basàltic) en el cas del Ter, mentre que a l’Onyar hi dominen els còdols de roques

metamòrfiques procedents del substrat neogen. Quant a la segona terrassa, el seu

gruix arriba a ser de fins a 15 metres i la seva situació topogràfica respecte la llera actual

del riu és de mitjana d’uns 9 metres. Mentre que la terrassa núm. 1 s’estén bàsicament

a la riba dreta del Ter i fins al traçat aproximat de la sèquia Monar, la terrassa núm. 2

se situa al sud d’aquesta construcció i cobreix tot el pla de Salt i de la ciutat de Girona

fins a l’Onyar; les primeres elevacions dels sectors de Montilivi i de Palau marcarien els

seus límits. Per tant, és la terrassa més constant i que es pot seguir amb més facilitat.

A la riba esquerra del Ter, es tornaria a reproduir l’esquema descrit per bé que, dins

d’ella, l’amplitud és molt inferior; l’altitud sobre el nivell del mar es mou entre els 70 i

els 90 metres. Cap al sud-est, en tot l’àmbit de Palau-Sacosta fins arribar als dipòsits de

l’Onyar, la litologia dominant són sorres arcòsiques de granulometria variable, en què

s’intercalen argiles i llims de color vermell i ocre, i nivells de graves. El gruix de les capes

de sorres és de mètrica a decamètrica.

Damunt dels materials descrits, s’hi troba un paquet de calcàries de color gris

que arriba a tenir gairebé 125 m de potència. Aquests sediments marins es varen formar

en ambients soms d’una plataforma carbonatada que anava rebent aports detrítics.

S’entén com una etapa transgressiva que s’ esdevingué durant el Lutecià inferior i

mitjà evolucionant cap a ambients de plataforma més profunda. Es caracteritza per

tenir fauna abundant, especialment de foraminífers, d’entre els quals cal destacar

els nummulits que donen sobrenom a la roca. Aquestes calcàries nummulítiques,

altrament anomenades també pedra de Girona, han estat àmpliament explotades

com a roca ornamental en les nombroses pedreres del voltant de Girona. Aquests

nivells calcaris són molt resistents i no hi manquen alguns espadats damunt mateix de

Girona. És aquesta la constitució de materials dels turons alineats a l’est de Girona, des

de la muntanya de Can Ribes fins a Montilivi.

3. UNA VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA, PERÒ AMB MATISOS

Si agafem com a referència el conjunt del Gironès, la seva flora és prou rica i

variada. El nombre de plantes vasculars, és a dir, de falgueres, coníferes i plantes que

fan flors s’acosta a les 1.100 espècies. L’àrea més diversa és, justament, la rodalia de

la ciutat de Girona, on el quadrat de 10 km de costat (100 km2) que inclou la ciutat

conté pràcticament, totes les espècies presents a la comarca. Per tant, l’àrea objecte

d’aquesta conferència s’hi troba inclosa de ple. Però, quina seria la seqüència de la

vegetació potencial que esperaríem trobar en condicions naturals, és a dir, si no es

produís cap modificació producte de l’activitat humana?

En primer lloc, als sectors més deprimits i planers permanentment inundats

s’hi localitzaria la vegetació aquàtica d’aiguamoll, avui quasi desapareguda totalment

a la comarca. En segon lloc, a les àrees temporalment inundades, especialment als


26

27


marges dels cursos fluvials, hi trobaríem la vegetació de ribera, amb espècies com el

freixe, l’om, el salze, el vern o l’àlber. A l’actualitat, aquest àmbit s’ha reduït de forma molt

notable i resta circumscrit, i no de manera contínua, a les ribes dels rius principals. A les

zones més allunyades dels rius, aquest ambient ha estat transformat en prats de dall i,

sobretot, en conreus de regadiu. També ha estat envaït per les expansions urbanes de

les principals poblacions. En tercer lloc, a les zones més enlairades no inundades però

amb nivells d’humitat significatius, hi dominarien les rouredes de roure martinenc. La

seva extensió actual s’ha reduït notablement ja que es correspon amb l’espai on s’han

assentant i crescut localitats com Girona i Salt. Per tant, cal desplaçar-se fins a zones més

perifèriques no urbanitzades per trobar-ne algunes mostres. En aquests casos, solen

alternar-se amb espais conreats, conformant una matriu agroforestal molt valuosa,

tant des del punt de vista ambiental, com paisatgístic. A quasi tots els municipis que

envolten Girona i Salt, n’hi ubiquem bons exemples. Finalment, a les àrees planeres però

més eixutes així com als turons més secs, l’alzinar de la terra baixa mediterrània guanya

pes, ja sigui com a comunitat específica o bé integrant boscos mixtos amb els roures. A

l’actualitat, es poden trobar representacions d’aquestes masses forestals, sovint, a l’estrat

arbori alt, amb espècies com el pi pinyoner o el pi pinastre que hi són freqüents.

Figura 5. Mapa de vegetació actual al pla de Girona i els seus voltants. Any 2008. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Atles Comarcal de Catalunya. 20. Gironès (any 2008)


28

Per comentar la vegetació actual (fig. 5) cal, en primer lloc, deixar de banda les

àrees urbanitzades, especialment a la plana compresa entre les localitats de Girona i

Salt. És aquí on el grau de transformació respecte la vegetació climàcica o potencial ha

esdevingut més acusat. No obstant, això no ens ha de conduir a la idea equivocada,

que la vegetació dels seus voltants no sigui diversa en espècies i en formacions

vegetals. Al conjunt del Gironès, a part de les plantes d’àmplia distribució arreu,

anomenades pluriregionals, la majoria d’aquestes espècies (un 34%) són plantes de

distribució mediterrània, però un 23% són plantes eurosiberianes, és a dir, comunes

a les terres humides del centre i nord d’Europa (Atles comarcal del Gironès, 2008). És

una xifra prou considerable per a una comarca típicament mediterrània sense gaire

diferència altitudinal, com és el Gironès. La causa d’aquest nombre elevat d’espècies

eurosiberianes s’ha de cercar en el tipus de clima que es dóna a la comarca, amb

mesos primaverals regularment humits que en permeten el seu desenvolupament, ja

que només estan sotmeses a un període eixut relativament curt, el del pic de l’estiu. És

cert, però, que no hi apareixen les espècies eurosiberianes estrictes, aquelles que no

toleren l’eixut estival, cosa que marca la diferència amb una comarca més muntanyosa

i amb un clima més humit com, per exemple, la Garrotxa.

Al pla de Girona, fora dels sectors urbanitzats i denudats, i en ambients no

excessivament secs, s’hi estenen bones representacions de l’alzinar de la terra baixa

mediterrània. Hi són freqüents als vessants de les Gavarres que ascendeixen cap al

turó de Sant Miquel o cap al puig Alt (santuari dels Àngels) o al sector de Castellar

de la Selva (Quart). No obstant, a les àrees més assolellades i eixutes, hi sovintegen

formacions mixtes amb pi blanc o pi pinonyer o, fins i tot, pinedes d’ambdós tipus,

sobre substrat calcari. De fet, als turons calcaris de la rodalia de la ciutat de Girona

s’hi imposa l’alzinar amb pi blanc i, a les zones desforestades i cremades, la garriga

(Quercetum cocciferae) i la brolla de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino-Lithospermetum),

mentre que a les clarianes d’aquestes comunitats arbustives, hi trobarem l’interessant

prat sec del llistonar (Phlomido-Brachypodietum retusi).

A les fondalades i obagues humides, hi ha retalls de roureda acidòfila (Carici-

Quercetum canariensis) on creix el roure martinenc (Quercus pubescens), un arbre que,

en aquests darrers anys, s’ha recuperat molt a la comarca en reduir-se la pressió forestal

dels nostres boscos. En disposem de mostres representatives, al nord-oest de la plana,

en els darrers contraforts que davallen des de Rocacorba (sector de Cartellà, a Sant

Gregori) o als vessants obacs que voregen el congost del Ter (sector de Campdorà).

29


També n’hi ha d’altres cap al sud-oest, especialment al sector comprès entre Aiguaviva

i Estanyol. Altres extensions més esparses també es localitzen en indrets dels termes

de Quart i de Fornells.

A les rieres i torrents, finalment, hi ha bosc de ribera, ja sigui verneda (Lamio-

Alnetum glutinosae), gatelleda (Carici-Salicetum catalaunici) o avellanosa (Polysticho-

Coryletum); la presència d’aquestes tres comunitats depèn del cabal del curs fluvial,

de manera que, quan el curs porta aigua bona part de l’any, hi trobem verns (Alnus

glutinosa), mentre que a les capçaleres o bé als cursos de menys entitat, gatells

(Salix atrocinerea) i avellaners (Corylus avellana). Sovint, entremig d’aquest arbres, hi

creixen també oms i freixes i, als trams baixos, el bosc de ribera ha estat transformat

en plantacions de pollancres (Populus canadensis) o plàtans (Platanus orientalis var.

acerifolia). Tret de les àrees conreades, aquesta part del pla aturonat és un bosc dens,

la vegetació arbustiva hi ocupa poca superfície i sempre conté una certa proporció

d’arbres (és, doncs, una brolla arbrada); es tracta de la brolla d’estepes i brucs (Cisto-

Sarothamnetum catalaunici).

4. TRETS CLIMÀTICS: TEMPERATURES I PRECIPITACIONS

La situació de la comarca del Gironès en general, i del pla de Girona en particular,

sobre latituds mitjanes, a ponent i a l’extrem meridional del continent europeu, exposa

aquesta regió als dominis de la circulació general atmosfèrica de l’oest i les seves

variacions meridianes. Pel que respecta a les particularitats climàtiques del pla de

Girona, cal subratllar algunes idees importants. Primer de tot dir, com era d’esperar,

que es tracta d’una zona que resta inclosa dins de l’entorn climàtic mediterrani. No

obstant, presenta algunes particularitats degudes al seu emplaçament. En primer

lloc, el fet d’ubicar-se al fons d’una plana creuada per diversos rius de cabal desigual

proporciona uns nivells d’humitat relativa de l’aire majors que els dels territoris

circumdants. En segon lloc, l’encaix de la plana entre diverses barreres orogràfiques,

afavoreix l’estancament de l’aire fred a les valls del Ter i a altres subconques tributàries

en situacions anticiclòniques. Cal afegir, encara, que les proximitats de les dorsals

muntanyoses de Rocacorba i Finestres, les estribacions més septentrionals de les

Gavarres i la distància propera al mar afavoreixen l’arribada, la formació i la regeneració

de les precipitacions (de vegades a sotavent).


30

Pel que fa a la caracterització de temperatures, es pot sintetitzar en els següents

punts (segons dades aplegades a l’Atles comarcal del Gironès): ■ Elevada freqüència de les inversions tèrmiques nocturnes.

• En un 85% dels dies de l’any (300 dies), s’hi observa inversió tèrmica, amb la

qual la temperatura mínima és més elevada a Montjuïc que a Girona.

• El pla de Girona (70 m) té una temperatura mitjana de les mínimes 2,4ºC més

baixa que la del turó de Montjuïc (219 m).

- Un exemple: el 4-I-1995 la inversió tèrmica fou 10,5ºC, amb una temperatura

mínima de -5,5ºC a Girona i de 5ºC a els Àngels (485 m). ■ Estius calorosos, però no tant com a la Depressió Central.

• Les temperatures mitjanes del mes més càlid volten els 23ºC arreu de les

zones baixes, mentre que a les àrees muntanyoses l’ambient és més fresc (temperatura

mitjana de 18,9ºC al mes de juliol a Rocacorba, i de 21,4ºC a els Àngels).

• Nits relativament fresques. A Girona, la mitjana de nits tropicals (nits en què la

temperatura mínima iguala o supera els 20ºC) és de 6 dies l’any.

• les onades de calor provinents del Sàhara sovint fan incrementar la temperatura

més enllà dels 37ºC.■ Hiverns moderadament freds.

• La temperatura mitjana del mes més fred (gener) a gran part de les zones

baixes volta els 7ºC i, per tant, no es pot parlar d’un veritable hivern.

• A les nits serenes i calmades d’hivern, les temperatures mínimes poden ser fins

a 5ºC més baixes a la plana (on volten els -3ºC) que a les Gavarres (mínimes de 2ºC). ■ Glaçades força abundants a la plana, tot i que amb notables variacions:

• Mitjana de dies amb glaçada:

- Girona: 44 -Deveses de Salt: 74 -Vall de St. Daniel: 55 -Turó de Montjuïc: 15■ Efecte acusat de l’illa de calor urbana a Girona per l’efecte tèrmic de l’activitat

humana i dels materials de la construcció.

• Fenomen bàsicament nocturn i més marcat a primeres hores de la matinada.

De dia les temperatures de les ciutats i del seu entorn són semblants o idèntiques.

• Durant nits serenes i calmades, la diferència mitjana és de 4,3ºC, i s’han

observat diferències de fins a 7,4ºC

Quant a la caracterització de les precipitacions, es poden subratllar els següents

aspectes (segons dades aplegades a l’Atles Comarcal del Gironès):

31


• Oscil·len entre els 700 i els 800 mm. anuals.

• Gradient que, per efecte del relleu, pot anar des dels 1.000 mm. al sector del

Rocacorba fins als menys de 700 mm. del sector meridional de les Gavarres.

• Ritme publiomètric: els règims estacionals més representatius del Gironès són

el TPHE (Tardor-Primavera-Hivern-Estiu) i el THPE (Tardor-Hivern-Primavera-Estiu), que

es presenten gairebé al 80% de la comarca.

• Irregularitat: un tret definidor de l’àmbit pluviomètric mediterrani és la irregu-

laritat de les precipitacions, i es posa de manifest perquè pocs dies de l’any aporten un

percentatge elevat de la precipitació total. En funció dels tres observatoris amb dades

diàries disponibles, es desprèn que les precipitacions de fins a 5 mm suposen per a Gi-

rona prop del 60% del dies plujosos, però només aporten el 14% de la precipitació total.

5. UN PLA INTENSAMENT TRANSFORMAT PEL POBLAMENT

Des del punt de vista de les transformacions humanes, el paisatge actual del

Pla de Girona s’organitza de tal manera que, a grans trets, es pot dividir en dos àmbits

diferenciats: un que engloba el que és estrictament el medi urbà i un altre propi de

l’espai rural, en el qual hi predominen en el paisatge les especificitats característiques

de les activitats agrícoles i ramaderes, junt amb activitats del sector terciari com el

turisme rural.

El primer àmbit comprèn l’espai urbà i s’estructura al voltant de la ciutat de

Girona, i al llarg de les principals vies de comunicació que tenen com a punt d’origen

o de destí la capital. A l’interior d’aquests nuclis, especialment a Girona, és relativament

senzill identificar les diferents etapes històriques del procés d’urbanització de cada

lloc, des dels primitius nuclis d’origen medieval fins als moderns eixamples i barris de

recent aparició. La morfologia urbana, l’arquitectura o la trama viària no és uniforme,

sinó que varia depenent de l’època de construcció i, fins i tot, del nivell socioeconòmic

de la població que hi habita o habitava. En aquest sentit, hi ha espais urbans de Girona

clarament diferenciables, com el barri Vell, l’Eixample, les Cases Baixes de Sant Narcís, la

Font de la Pólvora o les urbanitzacions de Montjuïc, la Creu de Palau i Montilivi. Per altra

banda, cal remarcar el creixement del sòl residencial, per exemple a Salt o al barri de

Montilivi, i també del sòl industrial, com els polígons industrials de Mas Xirgu, Fornells

de la Selva, el CIM la Selva o el de Riudellots.


32

Els pobles més propers a Girona han sofert els efectes derivats de la dinàmica

urbana generada des de la ciutat i han anat creixent fins formar-se un continuum

urbà que, dia a dia, s’endinsa més a l’interior de l’espai agrícola i forestal adjacent. El

contrast entre una fotografia aèria del pla de Girona a inicis de la dècada de 1960 i

una de l’actualitat (fig. 6 i 7), és indiscutible i posa de relleu com, el segon dels àmbits

Figura 6. Perspectiva del pla de Girona amb la ciutat ocupant el seu centre, a inicis de la dècada de 1960. A la imatge, s’hi aprecia una ciutat de Girona que tímidament ha superat l’eix del carrer Emili Grahit, al sector de les Casernes. Al sud, el domini correspon al mosaic de camps de conreu. Es distin-geixen perfectament, i en paral·lel, la carretera N-II (dreta) i el ferrocarril cap a Barcelona (esquerra). En diagonal, al sud-oest, la carrera GI-533 enfila cap a Santa Coloma de Farners. A la dreta, l’eix carener de les Gavarres, que mor a les muntanyes de Sant Miquel de Campdorà (395 m.) i dels Sants Metges (196 m.). A l’altre costat, cap al nord-est, la plana del Ter, més enllà del Congost, entre Celrà i Flaçà. Font: Trabajos Aéreos y Fotogramétricos, S.L.

33


s’ha enretirat fins a zones molt allunyades del que eren els nuclis històrics o els primers

eixamples tant de Girona com de Salt. A mitjan dècada de 1950, el límit de l’urbanitzat el

marca, i encara amb espais lliures intermedis, l’eix comprès entre l’avinguda Emili Grahit,

el barri de Sant Narcís i el traçat del ferrocarril de Girona a Olot (actual Passeig dels Països

Catalans). A l’actualitat, l’expansió cap al sud, seguint els eixos dibuixats, ja sigui per la

Figura 7. Perspectiva del pla de Girona amb la ciutat i els seus eixamples ocupant bona part de la plana. Any 2007El creixement de la ciutat de Girona ha envaït bona part de la plana, de manera que el que a inicis de la dècada de 1960 marcava el seu límit i perifèria, quaranta anys després han esdevingut zones quasi centrals. Al sector sud-oest, a l’àmbit de Santa Eugènia, s’hi aprecien nous polígons a punt de ser ur-banitzats. S’evidencia, igualment, com els eixos de la carretera de Barcelona (N-II) o de Santa Coloma de Farners (GI-533) resten flanquejats per naus i magatzems. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Atles comarcal de Catalunya. 20. Gironès (any 2008)


34

carretera de Santa Coloma (GI-533) o per la carretera de Barcelona (N-II) oscil·la entre els

3 i els 4 km de longitud, primer amb tipologia edificatòria de blocs de pisos, després

amb habitatges de baixa densitat i, finalment, amb grans naus i magatzems, sigui per

donar cabuda a activitats industrials o comercials. De fet, la zona urbana consolidada la

marquen, pel sud, veïnats com El Perelló, Fornells Park o la Creu de Palau. Es tracta d’un

tipus de paisatge en el qual domina l’edificat i a on les fronteres administratives entre

municipis es tornen a voltes imperceptibles als ulls de l’observador.

En aquest sentit, fruit també d’aquests espais de transició, els accessos a

la ciutat de Girona s’han convertit, en alguns casos, en carreteres-aparador en les

quals proliferen principalment naus comercials (mobles, concessionaris de cotxes,

electrodomèstics, etc.), tant si s’arriba des del sud (Fornells de la Selva) com si es fa des

del nord (Sarrià de Ter).

Segons les dades publicades a la fitxa de la unitat de paisatge sobre el pla

de Girona (Catàleg de paisatge de les comarques gironines), l’any 2010, a partir de la

cartografia d’usos i cobertes del sòl (Institut Cartogràfic de Catalunya), el 44,5% de

la superfície del pla de Girona corresponia a espai agrícola, mentre que un 32,3% era

vegetació espontània (s’hi inclou tant l’arbrada com la no-arbrada), el 22,7% era espai

construït i, un 0,5% estava ocupat per làmines d’aigües.

6. CONSIDERACIONS FINALS

A partir de les explicacions aportades al llarg dels apartats anteriors, podem

enumerar unes idees força a tenir present en la caracterització actual del pla de Girona.■ Plana que es correspon amb l’extrem septentrional de la Depressió Prelitoral.■ Per trobar-se just al llindar entre dues planes importants: l’Empordà i la

Depressió Prelitoral, i gairebé escanyat entre els sistemes orogràfics Transversal i

Mediterrani, els substrats geològics i els paisatges són força heterogenis.■ Vegetació i trets climàtics de caràcter mediterrani si bé matisats pels diversos

condicionants locals de tipus físic.■ Dinàmiques territorials i paisatgístiques determinades per les dimensions de

l’àrea urbana de Girona. És possible establir una gradació des dels àmbits construïts

dels nuclis de població fins a un mosaic agroforestal dels entorns rurals.■ L’acusat creixement demogràfic i urbanístic experimentat especialment a

35


partir de la dècada de 1960 permet afirmar que la intensitat de les transformacions

durant el darrer mig segle al pla de Girona han estat fins i tot més profunda que en tot

el període viscut, com a mínim, des de la romanització. ■ Patrimoni històric i natural notable fruit de la diversitat de la matriu física i de

la petja humana deixada al llarg dels segles.

BIBLIOGRAFIA

AA DD (2007): Agenda 21 comarcal del Gironès, DEPLAN. Desenvolupament i planificació

ambiental: Girona.

AA DD (2008): Atles comarcal de Catalunya. 20. Gironès, Diputació de Girona i Institut

Cartogràfic de Catalunya: Barcelona (edició digital en CD).

AA DD (2010): Catàleg de paisatge de les comarques gironines. Unitat de paisatge 16: Pla de

Girona (fitxa i cartografia), Observatori del Paisatge, Departament de Política Territorial

i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.

AA DD (1991): “Gironès, Pla de l’Estany, Selva, Garrotxa”, dins Gran geografia comarcal de

Catalunya, vol. núm. 3, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

AA DD (2003): Mapa geològic de Catalunya 1.25.000, full Girona 334-1-1, Institut Cartogràfic

de Catalunya. Servei Geològic de Catalunya: Barcelona, (1a. edició).

AA DD (2009): Mapa geològic de Catalunya 1.25.000, full Salt 333-2-1, Institut Cartogràfic de

Catalunya. Institut Geològic de Catalunya: Barcelona, (1a. edició).

AA DD (1997): Mapa geològic de Catalunya 1.25.000, full Sarrià de Ter 296-1-2, Institut

Cartogràfic de Catalunya. Servei Geològic de Catalunya: Barcelona, (1a. edició).

ALBERCH, Xavier i BURCH, Josep (coord.) (2002): Història del Gironès, vol. III, Diputació de

Girona: Girona.

PALLÍ, Lluís i ROQUÉ, Carles (2009): El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements

singulars, Universitat de Girona: Girona.

SOLÉ SABARÍS (dir.)(1964): Geografia de Catalunya, vol. III, Editorial Aedos: Barcelona.

VEHÍ, Montserrat; BRUSI, David; PALLÍ, Lluís i ROQUÉ, Carles (1996): Hidrografia, cartografía

temàtica de les terres gironines, núm. 9, E1:212.750, Girona: Universitat de Girona i

Diputació de Girona.

ELS TEMPS DELS CAÇADORS-RECOL·LECTORS

JULIÀ MAROTO7 de febrer de 2013

39

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte d’aquest article és parlar dels primers pobladors del territori que

ens ocupa: el pla de Girona i les seves zones adjacents. Així, parlarem dels temps

dels caçadors-recol·lectors, del paleolític, i ho hem de fer en plural perquè en realitat

parlarem de diferents períodes i de diferents protagonistes.

D’aquesta manera, quan avui parlem del paleolític, ho hem de fer amb una visió

diferent a la d’anys enrere. Abans, teníem una visió egocèntrica, tots els humans eren

avantpassats nostres i per això aplicàvem la primera persona del plural i ens podíem

considerar protagonistes des dels primers moments. Actualment, i des de fa alguns

anys, sabem que no és així, nosaltres –la nostra espècie– no hem estat els únics humans

del planeta i només portem a Europa poc més de 40.000 anys. Anteriorment, durant

milers de mil·lennis, hi va haver altres humans. Aquesta visió nova s’està popularitzant

des de fa potser dues dècades –en mitjans científics porta força més temps assolida–,

però encara no està suficientment interioritzada a l’imaginari col·lectiu. Els altres

humans sí que són parents nostres, els nostres cosins, però no els avantpassats de la

nostra línia filogenètica.

Així, i ja en el cas de Girona, quan parlem del paleolític, hem de parlar de tres

protagonistes diferents: els preneandertals (Homo heidelbergensis), els neandertals

(Homo neanderthalensis) i els humans moderns (Homo sapiens). Les cronologies

indicatives són de l’ordre de 500.000 a 200.000 anys per als primers, 200.000 a 40.000 anys

per als segons i a partir de 40.000 anys per als tercers. Els neandertals són descendents

dels preneandertals, en aquest cas sí; després hi ha una ruptura entre els neandertals

i els humans moderns, nosaltres mateixos, que arribem a Europa per l’est, procedents


40

d’Àsia i amb un origen africà, fa poc més de 40.000 anys. Tots tres foren els pobladors

arcaics de Girona, els humans que van ser caçadors-recol·lectors al nostre territori.

Parlar de paleolític en una àrea petita també és molt difícil perquè hi ha

poca informació. D’altres èpoques, sobretot si ja no són prehistòriques, és més fàcil

perquè sol haver-hi més jaciments i és més senzill trobar fils conductors. Els caçadors-

recol·lectors tenien unes demografies molt baixes i uns territoris d’explotació molt

grans (de centenars de km2). Segurament, deixaven moltes empremtes de les seves

activitats, però aquestes difícilment fossilitzaven. Per tant, els jaciments paleolítics

(sobretot els que estan estratificats) no es troben arreu. Al contrari, percentualment hi

ha molt pocs jaciments paleolítics bons i costen de trobar. Per això hi ha la dificultat de

parlar del paleolític a territoris petits.

Girona no és una excepció. Si ens fixem en tot Catalunya, els únics municipis on

podem trobar una bona seqüència paleolítica són Serinyà i Capellades. Fora d’aquests,

costa trobar a Catalunya llocs amb una certa seqüència del paleolític, encara que sigui

incompleta. Girona amb el seu entorn no està al nivell de Serinyà i Capellades, però sí

que el podríem situar en un segon ordre, aquest d’una certa seqüència, encara que sigui

incompleta. No tenim un gran jaciment, un jaciment singular, però sí que disposem

d’una mica de tot, tenim paleolític inferior, paleolític mitjà i paleolític superior. També,

alguns jaciments interessants, importants, de segon ordre. I el que no trobem aquí, ho

podem anar a buscar a Serinyà, que ens servirà per completar la seqüència (deixant de

banda els temps més antics).

2. EL PLA DE GIRONA I ELS TIPUS DE JACIMENTS PREHISTÒRICS

Per tal de contextualitzar millor l’explicació dels jaciments paleolítics, recordem

una mica la situació geogràfica i geològica del pla de Girona. Aquest està situat entre

dues depressions importants, les de l’Empordà i la Selva; així és un pas obligat en el

desplaçament nord-sud per les depressions litorals de Catalunya. Per tant, el seu paper

estratègic no és menor. També, que a l’oest trobem els relleus de les Guilleries-Garrotxa

i, a l’est, els de les Gavarres.

Si analitzem els materials, les roques, d’aquest territori, hi trobarem diversitat (Pallí,

2006). Hi ha materials molt antics, paleozoics (primaris) als sectors de les Guilleries i de les

Gavarres; en aquests llocs és difícil de trobar jaciments prehistòrics, aquí hi haurà poca cosa.

41


Hi ha materials calcaris a la unitat de Rocacorba, enganxada a les Gavarres, és

la pedra de Girona; les calcàries són interessants per trobar jaciments, ja que les coves

fàcilment poden ser ocupades i els avencs fàcilment poden ser trampes naturals; però

la pedra de Girona té el problema que no està prou carstificada, té poca potència, ha

originat poques coves; així i tot, s’han aprofitat les poques coves i avencs que es poden

trobar (Can Rubau, una trampa paleontològica, i la cova de Can Simon).

A l’extrem de la unitat de les Gavarres, s’hi troben calcàries metamorfitzades, a

prop de ser marbres. La seva carstificació ha creat algunes coves; n’hi ha molt poques,

però les suficients per ser utilitzades. Es localitzen a Sant Julià de Ramis: el cau de les

Goges i el cau de Sant Vicens.

Pel que fa a les depressions, són llocs on s’hi acumulen sediments torrencials,

fluvials, d’escorrentia superficial, gravitacionals, etc., és a dir, tota una sèrie de sediments

detrítics (argiles, llims, sorres, graves) molt interessants perquè poden recobrir jaciments.

Quin és el problema de les planes i depressions? Que els jaciments, per estar soterrats,

són molt difícils de trobar. Fent prospeccions, difícilment es trobaran, es troben

fortuïtament quan es remenen terres, quan es fan obres, sobretot d’infraestructura

(autopistes, autovies, ampliacions urbanístiques...); els jaciments de Domeny i del Turó

de la Bateria han aparegut d’aquesta manera.

També hi ha la possibilitat de trobar jaciments prehistòrics als sediments de les

terrasses fluvials, en particular del riu Ter. Aquest riu, en el passat, circulava a més altitud

que a l’actualitat i dipositava sediments potencialment aptes per recobrir jaciments,

que avui constitueixen terrasses fluvials.

Finalment, hem d’esmentar els jaciments en abrics travertínics. El travertí de

cascada és una roca carbonatada que s’origina per cursos d’aigua a l’aire lliure, torrents,

que en realitzar un salt dipositen carbonat de calç. El fenomen té lloc en èpoques

temperades i és relativament freqüent a l’àrea mediterrània. Aquest és l’origen dels

abrics de Capellades i de les coves de Serinyà i, també, d’alguns jaciments, en aquest

cas modestos, de Sant Julià de Ramis.

3. ELS JACIMENTS EN SUPERFÍCIE

Hem parlat dels jaciments soterrats, sedimentats, estratificats, en definitiva, dels

jaciments que ens donen més informació, que algunes vegades, no sempre, conserven

les restes de fauna (i així es poden estudiar els animals i la seva relació amb els humans),


42

i que sempre conserven les restes lítiques, les eines de pedra. I en aquests jaciments

sabem que totes les restes que es troben en el mateix estrat són contemporànies les

unes de les altres. I si a més es poden datar, gràcies a un sistema de datació radiomètrica,

molt millor, ja que sabrem l’edat d’aquell conjunt d’eines, d’aquelles activitats.

Però a més, a Girona, tenim uns altres jaciments, els jaciments en superfície. N’hi

ha molts. En aquests llocs s’hi ha trobat material lític en superfície. Constaten que hi va

haver una activitat humana pretèrita en aquell indret. Ens serveixen per això, com a un

indici del coneixement del passat, no per gaire més, ja que tenen molts inconvenients:

no sabem la sincronització de les seves restes, ja que poden estar barrejades mil·lennis

d’anys.

Membres de l’Associació Arqueològica de Girona han descobert i estudiat

molts d’aquests jaciments. Entre d’altres, podem destacar els següents, seguint un

hipotètic ordre cronològic: Costa Roja (al congost de Sant Julià) i Puig d’en Roca (al

nord de la ciutat), del paleolític inferior; Camí dels Carlins (al pla de Salt), de l’etapa de

transició entre el paleolític inferior i el mitjà; Sobrepedret (relleus de sobre Pedret), Puig

d’en Roca III (a l’anomenat turó de la Bateria, al cantó de l’Hospital Trueta) i Campdorà

(la plana al nord de Pont Major), del paleolític mitjà (Soler, 1976; Canal & Carbonell,

1979, 1989; Carbonell & Mora, 1984; Carbonell & Pons, 1987; Sala et al., 1990; Cantón &

Antonio, 2003; Cantón, 2005).

Fem un esment al Puig d’en Roca, per la seva significació, ja que va ser el

primer jaciment que va encetar l’estudi dels jaciments vells, paleolític inferior i mitjà,

de l’àrea de Girona. Constitueix una col·lecció de materials lítics recollits en una àmplia

superfície.

4. ELS PRENEANDERTALS. EL PALEOLÍTIC INFERIOR

Per fer el recorregut cronològic pel nostre territori, deixarem els jaciments

en superfície i ens centrarem en els que estan estratificats i s’hi ha realitzat alguna

excavació. Seguirem la seqüència cronològica, agrupada pels protagonistes.

4.1. Puig d’en Roca excavació

Eudald Carbonell i Rafel Mora, 10 anys després de l’inici de les prospeccions en

superfície al Puig d’en Roca, porten a terme una excavació en aquell indret. Durarà 4

43


campanyes, de 1982 a 1985, i excavaran un paquet de sediments situats al vessat oest

del puig. Aquests sediments procedeixen de l’erosió de la terrassa superior del riu, els

quals alhora constitueixen els sediments fluvials més antics conservats del riu Ter. Els

sediments s’havien erosionat i havien quedat atrapats al blocs de gres del vessant.

No estan in situ, estan desplaçats i resedimentats. Però, les restes que contenen, totes,

procedeixen del mateix lloc i constitueixen un conjunt tancat, són contemporànies

entre elles, d’aquí l’interès del jaciment (Carbonell et al., 1988; Carbonell & Canal, 2002).

La cronologia d’aquestes restes és molt difícil de saber amb exactitud, podem

dir que correspon a un moment del plistocè mitjà (quaternari mitjà) en què l’etapa

tecnocultural és l’anomenada acheulià. Estem a l’època dels humans prenenaderals,

els Homo heidelbergensis, que podem paral·lelitzar amb els jaciments de la cauna de

l’Arago (Talteüll, Rosselló) i de la Sima de los Huesos (Atapuerca, Burgos), tots dos al

voltant dels 500.000 anys; podem estar en aquesta cronologia, 100.000 anys amunt,

100.000 avall. Els humans preneandertals encara no han inventat la domesticació del

foc. Una de les eines que fabriquen més són els bifaços. A Girona, en trobem pocs

perquè les matèries primeres no són gaire adequades, però és l’època daurada dels

bifaços. Són humans nòmades, que aprofiten els recursos estacionalment i que cacen

herbívors, amb molt d’esforç, que eren la font principal d’alimentació. En aquesta

etapa, descobreixen la consciència de la mort, d’acord amb la Sima de los Huesos de

Atapuerca (Burgos), on s’ha interpretat l’existència d’una acumulació intencionada de

cadàvers.

5. ELS PRENEANDERTALS. DEL PALEOLÍTIC INFERIOR AL PALEOLÍTIC MITJÀ

Passem a l’etapa següent, en la qual apareixen les tècniques de talla pròpies del

paleolític mitjà, però que encara conserva les tècniques de l’acheulià. És la que es pot

anomenar paleolític mitjà antic.

5.1. Jaciments de Domeny

Representats per un conjunt de jaciments, es troben al pla de Domeny, al

voltant d’on passa actualment l’autopista, i al peu dels relleus de Canet d’Adri, en

concret, al peu del volcà de Puig d’Adri. Són jaciments excavats recentment, tots

gràcies a excavacions preventives, degudes als treballs d’urbanitzacions, en uns casos,


44

Figura 8. Excavació del jaciment de Pla de Dalt (Domeny). Es pot apreciar la densitat de les restes lítiques (fotografia: Xavier Aguelo).

i d’ampliació de l’autopista, en altres. L’últim d’aquests treballs s’ha fet al Pla de Dalt,

l’any 2012.

El primer d’aquests jaciments (Domeny Industrial) es va excavar al 1999, per

part de Robert Sala, a la zona del polígon industrial de Domeny; el segon, a la zona de

la Jueria, l’any 2003, per part de l’empresa Arqueociència i Bruno Gómez; també degut

a la realització d’obres d’urbanització industrial. Hi van aparèixer eines fetes sobre còdol

que són equiparables al que en altres llocs són bifaços; tenim així tècnica acheuliana

(Sala et al., 2000; Gómez et al., 2005).

El tercer, anys després, el 2008, a les obres de construcció del pla d’en Serra,

per part també de l’arqueòleg B. Gómez. Destacà la troballa d’un tipus de nucli de

preparació d’ascles (ganivets), que apareix a Europa fa uns 350.000 anys (el nucli és

la porció de matèria primera d’allà on es desprenen les ascles), i que està preparat de

tal manera que s’obtenen unes ascles molt lleugeres i talladores. És el que es diu un

nucli levallois, que ens marca l’inici del paleolític mitjà. És un altre invent a càrrec dels

preneandertals.

45


Arribem a l’últim d’aquests jaciments,

el que s’ha excavat més recentment, els anys

2011 i 2012, per part de l’empresa Àtics, i sota

la direcció de l’arqueòleg Albert Aulines, al Pla

de Dalt, de Domeny (fig. 8). Ens centrarem en

aquest jaciment, actualment en curs d’estudi.

L’origen de la seva excavació són les obres de

l’autopista, per ampliar un carril i per construir

el vial d’accés a Domeny. A la base del jaciment

es troba la colada basàltica que procedeix del

volcà de Canet d’Adri, pel seu vessant sud-est,

i que està datada en 317.000 anys. Per sobre la

colada, hi havia el nivell arqueòlogic que, per

tant, ha de ser més recent de 317.000 anys, i

que estava recobert per les terres de conreu

actuals (Aulinas, 2012).

El jaciment és important per

l’abundància d’indústria lítica (els útils

de pedra). Hi ha eines acheulianes: uns

pocs bifaços i diversos útils sobre còdol

equiparables als bifaços, però també les eines que ens marquen la presència del

paleolític mitjà (fig. 9). Podria ser que de manera continuada els preneandertals van

fer servir el lloc com a taller de talla de la pedra, taller de fabricació d’eines. Les roques

utilitzades (quars, quarsita, corniana, filonianes...) van ser recollides prop del jaciment,

els preneandertals recollien les matèries primeres dins els seus territoris d’explotació

diaris. D’acord amb la datació de la colada basàltica i amb aquests elements culturals,

tant del paleolític inferior acheulià com del paleolític mitjà, ens podríem situar en una

edat a l’entorn dels 300.000 anys, o 250.000 anys, o similar.

També coincideix amb l’època, a grans trets, de la domesticació del foc, un altre

dels grans invents dels preneandertals. Justament en aquest jaciment es van trobar

uns pocs fragments carbonitzats. El jaciment té una gran riquesa d’eines de pedra,

malauradament la fauna gairebé no s’ha conservat, a causa de l’acidesa del terreny,

degut al basalt; només alguna resta carbonitzada (ja sigui esquelètica, ja sigui un carbó

vegetal) s’ha pogut conservar (en altres medis més àcids no es conservaria ni això).

Figura 9. Pla de Dalt (Domeny). Bifaç fo-tografiat poc després de la seva troballa (fotografia: Xavier Aguelo).


46

6. ELS NEANDERTALS. EL PALEOLÍTIC MITJÀ

Fem un pas endavant, anem a la següent etapa i trobem el segon jaciment

important excavat els últims anys, el Turó de la Bateria (l’any 2009, per Rafel

Rosillo i Antoni Palomo, de l’empresa Arqueolític). Hem de fer un salt cultural i

salt antropològic. Passem als neandertals i al paleolític mitjà en sentit estricte. Ens

trobem al plistocè superior (quaternari superior), amb una edat més recent de

130.000 anys. Ja anteriorment, els preneandertals s’havien transformat gradualment

en neandertals. La diferència entre uns i altres és, essencialment, que els segons

tenien el crani més allargat, de davant a endarrera, i conseqüentment la seva

capacitat era més gran. Els neandertals van ser els amos i senyors d’Europa des de

fa, a títol indicatiu, 200.000 anys fins fa 40.000 anys. Gradualment, van deixar de

fabricar bifaços i eines grans (van deixar de fabricar acheulià) i es van concentrar a

optimitzar la fabricació de ganivets, es van especialitzar a subsistir fabricant eines

petites i abandonant les eines grosses.

6.1. El Turó de la Bateria

El Turó de la Bateria és un jaciment que està en el vessant nord del turó del

mateix nom, on se situa el jaciment Puig d’en Roca III. És un lloc de nova urbanització

(hotels, habitatges socials, carrers, etc.), on justament per la remoció de terres va

aparèixer aquest jaciment en superfície, que pel context geològic se situa al quaternari

superior i que pel contingut d’eines de pedra se situa perfectament dins el paleolític

mitjà (és el que s’anomena tecnocomplex mosterià) (Rosillo et al., 2010).

Els seus autors són els neandertals, que ja fa temps que dominaven el foc, que

cuinaven, que fabricaven les ascles (ganivets) i els seus derivats amb una gran facilitat

i perfecció, que eren nòmades, que tenien uns territoris d’explotació molt grans i que

havien introduït a la història d’Europa els enterraments individuals dins una fossa.

El jaciment està constituït per un paquet de sediments fins que cobreix el

sòcol (la roca de base), dins del qual hi ha dos nivells, tots dos del paleolític mitjà i tots

dos, segurament, amb una edat semblant, amb poca diferència cronològica (fig. 10).

És un sediment deixat per cons de dejecció, al·luvials; corresponen així a la part distal

d’un torrent, que ja ha perdut força de tracció i que diposita ara fang, que cobrirà una

gran extensió i que soterrarà les eines de pedra que deixaren els neandertals en un

campament a l’aire lliure.

47


En aquest jaciment, tampoc s’hi han trobat restes de fauna (el context tampoc

és idoni per a la seva conservació, el sòcol de gres proporciona acidesa) per tant, el que

s’ha conservat són les eines de pedra. Entre elles, destaquen especialment els ganivets

fabricats amb la tècnica levallois (a partir de nuclis levallois).

Tenim altres jaciments del paleolític mitjà, en concret a Sant Julià de Ramis: Can

Garriga i Pedra Dreta.

Figura 10. Excavació del jaciment del Turó de la Bateria. S’observa com els sediments fins, d’origen al·luvial i que contenen els dos nivells arqueològics, cobreixen el sòcol irregular de gres (fotografia: Rafel Rosillo, Arqueolític).

6.2. Can Garriga

Originàriament, Can Garriga era un jaciment en

un abric travertínic, però d’aquest abric pràcticament

mai n’hem vist res. La construcció de la carretera nacional,

al seu pas per Sant Julià de Ramis, el degué destruir en

bona part. Va quedar una part petita de reompliment,

que es va excavar en dues etapes.

La primera excavació, quan es va descobrir

el jaciment, la varen portar a terme els arqueòlegs E.

Carbonell i R. Mora, el 1986 i 1987. Es va fer una excavació

preventiva per evitar que la part que estava aflorant del

jaciment no s’erosionés i es perdés (Mora et al., 1987).

La segona, ja definitivament, va ser una excavació

completa del que quedava del jaciment, l’any 1991,

quan es construïa el vial d’accés a l’autovia de Banyoles,

dins el marc de les obres olímpiques de l’any 1992. Xose

Pedro Rodríguez, Robert Sala, Josep Vallverdú i Susanna

Casellas la portaren a terme (Rodríguez et al., 1995, 2004;

Rodríguez & Lozano, 1999).

Del material recuperat, destaquen ganivets fets amb roques filonianes i quars.

Alguns d’ells estan retocats per a convertir-los en denticulats (molt aptes per treballar

la fusta, per serrar) (fig. 11) o rascadores (ganivets amb un dentat moderat). La seva

edat és superior als 103.000 anys (una capa de travertí que cobria el nivell arqueològic

va ser datat pel mètode de l’U-Th). Així, l’edat del jaciment es podria situar entre els

130.000 anys (inici del plistocè superior) i els 103.000 anys.

6.3. Pedra Dreta

Un altre jaciment interessant és el de Pedra Dreta, que està a tocar l’anterior,

només a uns 100 m al nord. També era un jaciment en un abric travertínic, que agafa el

nom d’un antic menhir, desaparegut des de fa temps, potser des d’inicis del segle XX

(en tenim el testimoni conservat en una postal del fotògraf Fargnoli). El jaciment va ser

molt erosionat per la construcció del camí que anava des de la carretera nacional (des

de Sant Julià de Ramis) fins a Cornellà del Terri. Així, es tractava d’un jaciment malmès

que mai hem vist sencer.


Figura 11. Can Garriga. Ascla levallois de roca filo-niana (fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalun-ya-Girona).

48

49


Va ser prospeccionat i excavat per primera

vegada per Francesc Riuró l’any 1965. L’Associació

Arqueològica de Girona va reemprendre els treballs

a 1976 i 1977. Finalment, Xose Pedro Rodríguez,

Robert Sala, Susanna Casellas i Josep Vallverdú,

l’any 1991, abans de treballar a Can Garriga i dins

el mateix projecte, varen excavar aquest jaciment

(Canal et al., 1978; Carbonell & Mora, 1984; Giralt et

al., 1995; Rodríguez et al., 1995, 2004; Rodríguez &

Lozano, 1999).

L’any 1991, ja quedava molt poc per excavar;

hi havia un únic nivell que, afortunadament, estava

segellat entre dues capes de travertí. Es varen poder

datar les dues capes de travertí i, d’aquesta manera,

sabem que el nivell tenia una edat al voltant dels

90.000 anys. Però, la major part de les troballes

provenen dels anys 1976–1977 (procedeixen de la

neteja i prospecció dels derrubis), perquè al 1991

hi quedava molt poc (els únics materials recuperats

in situ). Constitueixen una mostra d’ascles, ascles levallois, ascles retocades, nuclis... de

quars, corniana i altres roques. Els nuclis són tant de tipus levallois, com discoidals;

aquests últims són més senzills però molt pràctics, la qualitat de les ascles no és tan

alta, però el nucli és més productiu, explota les dues cares. Els neandertals, segons la

qualitat de la matèria primera, feien nuclis d’un tipus (més qualitat, levallois) o d’un

altre (menys qualitat, discoidal).

A Pedra Dreta, van sortir molt poques restes de fauna, d’entre les quals destaca

una molar de rinoceront (Dicerorhinus). Justament de la fauna, en parlarem en el

proper jaciment.

6.4. Can Rubau

El jaciment de Can Rubau era un avenc, actualment destruït, que es troba a la

pedrera de Can Rubau, al Pont Major, única àrea del territori que resseguim on apareixen

formes càrstiques. Va aparèixer a causa dels treballs d’explotació de la pedrera, que el

van posar al descobert. En obrir-se, això va fer que s’anés erosionant, i que en tot el

Figura 12. Can Rubau. Fragment de mandíbula de cérvol (foto-grafia: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona).


50

vessant caigués el sediment que procedia del seu interior; d’aquesta manera, l’erosió

natural va buidar el seu reompliment. És un jaciment que no es va poder excavar,

malauradament, però, en canvi, se’n va poder recollir el material, almenys en part,

que procedia del seu interior. Hi ha una notable col·lecció de restes faunístiques

(restes esquelètiques) d’aquest jaciment dipositada al Museu d’Arqueologia de

Catalunya-Girona (fig. 12). Aquest treball de prospecció el van dur a terme l’Associació

Arqueològica de Girona i el CERPES (Centre de Recerques Paleoecosocials de Girona),

a l’inici dels anys 80.

Hem tingut l’oportunitat d’estudiar, conjuntament amb altres col·legues,

aquesta col·lecció. Hi ha cargols terrestres, llangardaixos, tortugues, ocells, rosegadors,

conills, llebres, petits carnívors i diversos grans mamífers. D’entre aquests últims, tenim

ós bru (Ursus arctos), linx ibèric (Lynx pardinus), cavall (Equus ferus), rinoceront de les

praderies (Dicerorhinus hemitoechus), senglar (Sus scrofa), cabirol (Capreolus capreolus),

ren (Rangifer tarandus), daina (Dama dama), cérvol (Cervus elaphus), ur (Bos primigenius)

i bou mesquer (Obivos muschatus). Recordem que estem a l’època paleolítica, tots

aquests animals són salvatges. Aquest conjunt constitueix una representació de grans

mamífers molt típica del quaternari superior, del plistocè superior. Això vol dir que se

situaria o al paleolític mitjà o al paleolític superior (de moment, no en sabem la seva

edat, estem esperant disposar d’una datació radiocarbònica per determinar-la).

Hi ha dos tàxons molt singulars en aquesta llista: el ren i el bou mesquer. Tots

dos són indicadors de clima fred. Podria ser que el jaciment fos d’un moment molt

fred i el moment més fred que coneixem del plistocè superior és al voltant de fa 20.000

anys, el que s’anomena pleniglacial, el moment més fred de l’últim període glacial.

Aquest pleniglacial ja està dins el paleolític superior, per tant, podria ser que aquesta

fauna fos del paleolític superior.

No és una fauna caçada pels humans, eren animals que van caure a l’avenc,

que va actuar com una trampa natural. Per tant, es tracta d’un jaciment paleontològic.

No hi ha intervenció humana però, tot i així, és molt interessant perquè ens dóna a

conèixer tota una sèrie d’animals que van conviure amb els humans durant tot aquest

quaternari recent, tant amb els neandertals, com amb els humans moderns.

Sobre el ren, n’hi ha molt poc a Catalunya. A Ibèria només n’hi ha al Cantàbric

(que té la fauna europea, pel seu clima atlàntic) i una mica, molt poc, a les comarques

gironines (on la fauna és mediterrània, però geogràficament prop dels Pirineus). Can

Rubau és, fins ara, el jaciment més meridional mediterrani amb ren.

51


Amb el bou mesquer torna a passar el mateix, a Catalunya només s’ha identificat

a Serinyà (una sola resta) i a Can Rubau (de l’ordre de mitja dotzena, molt significatiu).

El bou mesquer actualment està fregant el cercle polar àrtic; és un indicador clar de

molta fred.

Del conjunt de les restes de grans mamífers, el cérvol és el més abundant.

Després hi ha el cabirol, el cavall salvatge i l’ur (brau salvatge).

7. ELS HUMANS MODERNS. EL PALEOLÍTIC SUPERIOR

Passem a la darrera etapa, la dels humans moderns i el paleolític superior.

Disposem només de dos jaciments, situats a Sant Julià de Ramis, que són significatius.

7.1. Cau de les Goges

El primer d’ells és el Cau de les Goges, que es troba a la muntanya de Sant

Julià. És l’únic jaciment dels que veiem en aquest capítol que està obert a les calcàries

metamòrfiques. És conegut de molt antic, ja que el 1899 hi efectuaren les primeres

prospeccions Francesc Viñas i Pere de Palol. L’any 1921, continuaren els treballs Paul

Wernet i Maties Pallarès, en una excavació de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta és

l’excavació més important, la principal. Després, tenim excavacions més modestes, de

petits racons, puntuals, de pocs dies. La de 1933-1934 de Francesc Riuró i Carles de

Palol; la de 1959, d’Eduard Ripoll i Lluís Pericot, i, finalment, la de 1963, de Josep M.

Corominas i Miquel Oliva (Pallarès, 1915-1920; Wernet, 1920; Oliva, 1959; Soler, 1976;

Terradas, 2002; Fullola & Soler, 2004).

El jaciment és una cova petita que presenta dues entrades. La del sud és artificial

i es va realitzar durant l’excavació de l’any 1921 per facilitar els treballs.

Situem-nos, ens trobem al paleolític superior, què vol dir això? És l’època dels

humans moderns, els neandertals ja s’han extingit. Els neandertals van ser els sobirans

d’Europa fins al moment que arribaren els humans moderns (nosaltres mateixos) fa

uns 45.000 anys, a l’est, i uns 42.000 anys, a l’oest. Arribem procedents de l’est i anem

avançant ràpidament d’est a oest per tot Europa. El contacte dels humans moderns

amb els neandertals portarà a l’extinció d’aquests últims. No sabem exactament per

què, hi ha moltes hipòtesis al respecte, és un tema de debat, un tema que està de

moda, que agrada parlar-ne als arqueòlegs, antropòlegs, paleontòlegs, investigadors


52

en general... Aquí no ens hi estendrem

massa, però la qüestió és que els

neandertals, a resultes de la competència

dels humans moderns, sense descartar

potser altres factors, s’acaben extingint,

i amb ells desapareix la cultura del

paleolític mitjà. I els humans moderns

aporten la cultura del paleolític superior,

aporten uns coneixements que havien

après fora d’Europa i que a Europa els

van desenvolupant, els van ampliant.

Així, una de les novetats del paleolític

superior és l’ornamentació, que és

característica dels humans moderns

(tots els pobles l’utilitzen, ja sigui en

forma de penjolls, arracades, collarets,

braçalets...). Els neandertals, en canvi, no

la tenien. És un exemple de la ruptura

cultural entre els dos períodes. Al Cau de

les Goges, hi trobem cargols marins, petxines i dents de mamífer perforats (fig. 13).

Les eines de pedra del paleolític superior són més diversificades i ens apareixen,

per exemple, les puntes de projectil, que podien ser llançades amb un arc o amb un

propulsor. Al Cau de les Goges en tenim alguns exemples (de diferents tipus, algunes

amb peduncles) (fig. 14). Per fabricar aquestes eines s’utilizava el sílex com a matèria

primera. Si aquest sílex no es trobava a l’àrea, es portava d’altres llocs d’on es venia.

En el cas de Sant Julià de Ramis, i de les comarques de Girona en general, aquest sílex

procedeix, majoritàriament, del nord dels Pirineus, de la conca de Narbona, situada

entre 100 i 150 km més al nord. Formava part del territori d’explotació d’aquests

humans.

També veiem que aquestes eines són més allargades, tenen més forma de

ganivets típics, són làmines i laminetes. Inventen tècniques de talla per fabricar les

seves làmines, laminites i projectils.

Els humans moderns també tindran l’art. A les comarques de Girona, l’art

rupestre paleolític no hi és present, però és l’art del paleolític superior, que es troba

Figura 13. Cau de les Goges. Collaret restituït en base a dents de mar (Dentalium), cargols marins perforats i canina de cérvol perforada (fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalu-nya-Girona).

53


molt ben representat al vessant nord

dels Pirineus.

Una altra innovació és la

fabricació d’eines fetes sobre os, de

noves tècniques de fabricació aplicades

a l’os i a la banya de cèrvid i als ivoris de

les defenses dels elefants i mamuts.

Els materials del Cau de les Goges

es troben a les seus de Girona i Barcelona

del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Els dibuixos de Wernet dels anys 20, de

gran qualitat, encara ens serveixen per

il·lustrar i interpretar la indústria lítica. El

Cau de les Goges correspon al moment

del paleolític superior on es talla millor el

sílex, és l’anomenat període solutrià. No

és el més antic, és el tercer (de l’aurinyacià

i del gravetià no en tenim res a l’àrea de

Girona, però a Serinyà hi són molt ben representats). El solutrià del Cau de les Goges

pot tenir una antiguitat al voltant dels 20.000 anys (datació relativa, no disposem de

cap datació directa) i es correspondria amb el període més fred, el pleniglacial (potser

té la mateixa edat que Can Rubau).

7.2. Cova de les Goges

L’últim jaciment que analitzarem correspon per tercera vegada a un abric

de travertí avui inexistent. De la cova de les Goges es conserva, però, una fotografia

completa feta per Fargnoli, a la primera meitat del segle XX. Aquesta cova estava

situada prop de Pedra Dreta i Can Garriga, no lluny de la muntanya de Sant Julià de

Ramis.

Va ser el primer jaciment explorat a Girona. Ja l’any 1889, en Pere de Palol i en

Francesc Viñas el van prospeccionar i van passar uns materials a en Manuel Cazurro, el

qual els va classificar com del paleolític superior. Llavors, el mateix Cazurro, l’any 1915,

hi va fer una excavació i, finalmente, Miquel Oliva i Francesc Riuró l’acabaren d’excavar

l’any 1967. Aquesta última va ser una excavació d’urgència, perquè el jaciment s’havia

Figura 14. Cau de les Goges. Punta de pro-jectil de sílex, del tipus anomenat punta d’escotadura (fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona).


54

de destruir per l’ampliació de la carretera nacional, la N-II. L’ampliació de la carretera,

estreta llavors, havia de destruir l’espadat de travertí on s’ubicava el jaciment. Això va

comportar que, afortunadament, abans es documentés, topografiés i s’excavés. Hi

havia un únic nivell arqueològic, que va proporcionar un material lític que correspon

a l’anomenat magdalenià, que és l’últim període del paleolític superior (Oliva, 1969;

Soler, 1976).

Què passa al magdalenià? Doncs que comença a recuperar-se la temperatura;

el solutrià era el moment més fred, el magdalenià és un moment de transició entre el

moment més fred i el clima actual, l’holocè, que començà fa aproximadament 12.000

anys. Així, entre els 12.000 i els 17.000 anys, el clima va millorant, tot i que encara és

un clima fred. Culturalment, està caracteritzat, entre d’altres coses, perquè les eines

de pedra són molt petites, es rendibilitza al màxim l’explotació dels nuclis de sílex. Les

laminetes, de l’ordre de mig centímetre d’amplada, s’emmanegaven per a utilitzar-se

com a projectils. Altres làmines més grans devien servir per a les eines domèstiques.

Igualment, el magdalenià és el moment de màxima esplendor de la indústria

òssia, és també quan hi ha més elements d’ornamentació, més elements artístics... És

un moment molt interessant, i amb el qual s’acaba el paleolític superior. Però, la cova

de les Goges és un jaciment molt modest, amb poques troballes, la virtut principal del

qual és palesar que els últims grans caçadors de l’època glacial també explotaren el

territori de Girona.

Agraïments

Agraïm als arqueòlegs Albert Aulines, que ens ha facilitat informació sobre el

jaciment de Domeny (Pla de Dalt), i Rafel Rosillo i Antoni Palomo, sobre el Turó de la

Bateria. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona la documentació gràfica cedida

i les facilitats donades per examinar materials. Al col·legi Bell-lloc, per la invitació a

participar en aquest llibre.

8. BIBLIOGRAFIA

AULINAS, A. (2012): “Investigació i societat civil al jaciment paleolític de Domeny

(Girona) durant la campanya d’excavació de 2012”. Quadern de Prehistòria

Catalana, 20, pp. 89-148.

55


CANAL, J.; CARBONELL, E. (1979): “Una nova estació paleolítica: ‘Sobre Pedret’ (Girona)”.

Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona, 2, 12 pp.

CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989): Catalunya paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis,

Girona.

CANAL, J.; CARBONELL, E.; JIMÉNEZ, E.; ESTÉVEZ, J. (1978): “El yacimiento pre-wurmiense

de Pedra Dreta (Sant Julià de Ramis)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXIV, pp.

227-249.

CANTÓN, P. (2005): L’aigua i els primers humans al pla de Salt. Museu de l’Aigua,

Ajuntament de Salt, Salt.

CANTÓN, P.; ANTONIO, A. (2003): “Els axelians a Montaspre”. Quadern de Treball de

l’Associació Arqueològica de Girona, 11, pp. 84-101.

CARBONELL, E.; MORA, R. (1984): “Diacronía y homogeneidad funcional entre dos

yacimientos del Paleolítico Inferior del N.E. catalán: Pedra Dreta y Puig d’en

Roca III”. Arqueología Espacial, 2, Estudios Diacrónicos y Paleolítico, Teruel, Colegio

Universitario, pp. 147-158.

CARBONELL, E.; PONS, E. (1987): Girona abans de Girona. Prehistòria. Quaderns d’Història

de Girona, Diputació de Girona i Ajuntament de Girona, Girona.

CARBONELL, E.; GUILBAUD, M.; MORA, R.; SALA, R.; MIRALLES, J. (1988): El complex del

Plistocè Mitjà del Puig d’En Roca. Consell Superior d’Investigacions Científiques,

Madrid.

CARBONELL, E.; CANAL, J. (2002): “El paleolític inferior a les comarques gironines. El

Començament”, a X. Alberch i J. Burch (coords.): Història del Gironès, Diputació de

Girona, Girona, pp. 48-50.

FULLOLA, J.M.; SOLER, N. (2004): “El paleolític superior a Catalunya”. Fonaments, 10/11,

pp. 97-132.

GIRALT, S.; VALLVERDÚ, J.; SALA, R.; RODRÍGUEZ, X.P. (1995): “Cronoestratigrafia i

paleoclimatologia de l’ocupació humana a la vall mitjana del Ter al Pleistocè mitjà

i superior inicial”, a B. Agustí, J. Burch i J. Merino (ed.): Excavacions d’urgència a

Sant Julià de Ramis. Anys 1991-1993, Sèrie monogràfica, 16, Centre d’Investigacions

Arqueològiques, Girona, pp. 23-36.

GÓMEZ, B.; CARRANCHO, A.; GARCÍA, S.; GARRIDO, D.; RIBA, D.; SALA, R. (2005): “La

Jueria, un nou jaciment del plistocè en la vall mitjana del Ter”. Quadern de Treball

de l’Associació Arqueològica de Girona, 13, pp. 41-51.


56

MORA, R.; CARBONELL, E.; MARTÍNEZ, J. (1987): “Can Garriga: Un tecnocomplejo en

contexto estratigráfico (Sant Julià de Ramis, Girona)”, a Actas de la VII Reunión sobre

el Cuaternario. Santander, septiembre 1987. Cuaternario y Geomorfología, 1, pp. 195-

218.

OLIVA, M. (1959): “Actividades de la Delegación de Excavaciones y del Servicio Provincial

de Investigaciones Arqueológicas, Conservación y Catalogación de Monumentos

de la Excma. Diputación de Gerona, en 1959”. Anales del Instituto de Estudios

Gerundenses, XII, Girona, pp. 365-389.

OLIVA, M. (1969): “Cova de les Goges (Sant Julià de Ramis)”. Revista de Gerona, 47, pp.

12-14.

PALLARÉS, M. (1915-1920): “El solutrià de Sant Julià de Ramis: el Cau de les Goges”.

Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, Barcelona, pp. 425-431.

PALLÍ, Ll. (2006): “Les unitats geomorfològiques”, a Ll. Costa i J. Maroto (ed.): Història de

Girona, CCG Edicions, Girona, pp. 17-23.

RODRÍGUEZ, X.P.; LOZANO, M. (1999): “El Pleistoceno medio y superior inicial del

Noreste de la Península Ibérica”. Pyrenae, 30, pp. 39-68.

RODRÍGUEZ, X.P.; MAROTO, J.; VAQUERO, M.; ORTEGA, D.; SALA, R.; GARCÍA, J.; LOZANO,

M. (2004): “El paleolític inferior i mitjà a Catalunya”. Fonaments, 10/11, pp. 23-66.

RODRÍGUEZ, X.P.; SALA, R.; CASELLAS, S.; VALLVERDÚ, J. (1995): “Ocupació antròpica

de la vall mitjana del Ter en l’inici del Pleistocè superior”, a B. Agustí, J. Burch i J.

Merino (ed.): Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis. Anys 1991-1993, Sèrie

monogràfica, 16, Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona, pp. 37-64.

ROSILLO, R.; PALOMO, A.; DEHESA, R. (2010): “Les intervencions arqueològiques al Turó

de la Bateria. T.B. Vials i T.B. Patronat benèfic (Girona, Gironès)”. Desenes Jornades

d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, pp. 27-31.

SALA, R.; GARCIA, J.; MARTÍNEZ, K.; PUJADES, A. (2000): “Un nou conjunt del Plistocè

Mitjà a la vall mitjana del Ter. Domeny industrial (Pla de Dalt, Girona)”. Cinquenes

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, pp. 8-12.

SALA, R.; CABAÑAS, A.; DÍEZ, M.; GIRALT, S.; TABERNERO, E. (1990): El Congost al Paleolític.

Cent anys d’arqueologia a Sant Julià de Ramis. Ajuntament de Sant Julià de Ramis,

Sant Julià de Ramis.

SOLER, N. (1976): “El Cau de les Goges”, a CANAL, J. i SOLER, N. [dirs.]: El Paleolític a les

comarques gironines, Caixa de Girona, Girona, pp. 61-62.

57


SOLER, N. (1976): “La Cova de les Goges”, a CANAL, J. i SOLER, N. [dirs.]: El Paleolític a les

comarques gironines, Caixa de Girona, Girona, pp. 63-64.

SOLER, N. (1976): “Jaciment de sílex a Monjuïc”, a CANAL, J. i SOLER, N. [dirs.]: El Paleolític

a les comarques gironines, Caixa de Girona, Girona, p. 58.

TERRADAS, X. (2002): “La prehistòria”, a X. Alberch i J. Burch (coords.): Història del Gironès,

Diputació de Girona, Girona, pp. 21-127 i 793-798.

WERNERT, P. (1920): “Estudi tipològic del Solutrià Superior de Sant Julià de Ramis”.

Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 1915-1920, pp. 432-444.


ÀNGEL BOSCH LLORET14 de febrer de 2013

61

1. INTRODUCCIÓ

Durant la segona meitat del VI mil·lenni a.C., quan ja s’havien acabat les darreres

conseqüències climàtiques dels temps glacials, en els entorns d’on ara hi ha la ciutat

de Girona, van aparèixer els primers grups d’agricultors i ramaders. Es va iniciar una

forma de vida camperola que va protagonitzar els darrers temps de la prehistòria i que

va perdurar al costat de les primeres manifestacions urbanes, ja en períodes històrics.

En aquesta breu síntesi, considerarem les evidències d’activitats humanes que

coneixem actualment, des de l’aparició dels primers grups d’agricultors i ramaders, fins

a la fi de la primera edat del ferro, deixant fora el període ibèric, que ja forma part de

la protohistòria. Són uns cinc mil anys d’evolució humana sobre aquest territori, en els

quals la població es va fer gradualment més nombrosa, amb una organització social

cada vegada més complexa i en els quals es va produir un desenvolupament tècnic

que va permetre un aprofitament més gran dels recursos naturals. Però, com passa

en tot l’occident europeu, els canvis es van produir d’una manera lenta i, a diferència

del que va passar a l’altra costat de la Mediterrània, l’urbanisme no va arribar fins a

l’albirament dels temps històrics.

Parlarem d’un llarg període en què l’entorn de Girona no coneixia cap

aglomeració urbana. En tot cas, petits poblats, petits llogarrets que s’escampaven per


62

un entorn que devia ser majoritàriament forestal, i que es va anar esclarissant a mesura

que la població va anar creixent. Era un territori amb un clima benigne, amb terres

planes per a poder talar el bosc i obrir nous camps, amb recursos hídrics, al costat

del riu Ter, que comunica el litoral amb l’interior. Era, per tant, un bon lloc perquè hi

prosperés la vida camperola.

2. ELS PRIMERS AGRICULTORS I RAMADERS (5500 – 4600 A.C.)

Durant el VI mil·lenni a.C., es desenvolupa a les nostres terres una nova forma de

vida. La població construeix cases més sòlides, les agrupa en petits poblats, s’estabilitza

en un territori que transforma per tal de poder plantar els seus cereals i lleguminoses, i

pasturar els seus ramats. És el començament de la civilització rural, pagesa i ramadera,

que l’arqueologia coneix com a període neolític.

Els avantatges de la nova economia eren evidents: permetien una producció

molt superior i, a més, era més previsible que la cacera i la recol·lecció. Aquesta

major producció i la vida sedentària en el poblat van provocar el creixement de la

població. Aquesta va colonitzar nous territoris cada vegada més allunyats del focus

original, ocupant les terres escassament poblades de les poblacions encara caçadores

i recol·lectores que, al seu torn, per un procés d’aculturació, es van incorporar a la nova

economia.

L’aparició de l’economia neolítica a Catalunya va suposar un trencament clar en

l’evolució de les poblacions autòctones. Però l’adopció de la nova economia no es va

fer d’una manera ràpida i homogènia a tot el territori. L’arribada de colons agrícoles i

l’aculturació de les poblacions autòctones va provocar que durant gairebé un mil·lenni

es produïssin diferents nivells d’evolució. És un període durant el qual la població

degué ésser escassa, deixant àmplies zones del territori desocupades.

L’evidència més important d’aquest període a l’entorn de Girona cal buscar-la

a les vores de l’estany de Banyoles on, des de 1990, s’excava el poblat de la Draga1 (fig.

15). La zona escollida per a construir el poblat era a la mateixa vora de l’Estany, en el

seu costat est, aprofitant una lleugera elevació que quedava entre la seva vora i la seva

1 (BOSCH, CHINCHILLA, TARRÚS (2000) i (2011); BOSCH et al. (2011)

63


sortida natural, en forma de riu. La zona, molt transformada actualment, era una mena

d’illa enmig dels aiguamolls.

En aquest lloc hi va viure un grup humà, durant un llarg període, entre 100 i

150 anys, fins que una pujada de les aigües del llac, en una fase de transgressió, va

inundar la zona, provocant el seu abandonament i la conservació de les seves restes i,

entre elles, la part inferior dels troncs de sosteniment de les cabanes. L’oblit de la seva

existència va ser absolut fins a l’any 1990, quan van ser localitzades les seves restes

en els primers treballs d’adequació per a la construcció de la vila olímpica per als jocs

olímpics de 1992.

Les excavacions han detectat ocupació en una superfície propera als 8000 m2,

amb un front d’uns 100 metres seguint la riba de l’Estany, en direcció nord - sud, i una

profunditat d’uns 80 metres cap a l’oest. Les cases estaven orientades en relació a la

Figura 15. Parc arqueològic de la Draga, Banyoles. Aquesta reconstrucció parcial es troba situada en el lloc on es va descobrir el poblat neolític més antic del nord-est de Catalunya. Actualment és un punt de referència per a la difusió de les formes de vida de les primeres poblacions camperoles de les nostres terres.


64

riba de l’estany, en sentit nord-oest

a sud-est, formant, probablement,

dues fileres, una a la mateixa riba

i l’altra més interior, amb un total

d’unes 10 a 15 cases, aptes per una

població d’unes 100 a 150 perso-

nes. L’espai que quedava en el sec-

tor interior probablement no va ser

ocupat per cap casa, sinó que va

restar obert per a diferents activitats

domèstiques, potser col·lectives,

com l’estabulament de bestiar en

petits tancats, la preparació de focs

per a torrar els cereals i la construc-

ció d’estructures empedrades per a

emmagatzemar-les. (fig. 17)

La Draga gaudeix d’unes

condicions òptimes per a la con-

servació de les estructures en fusta.

Fins avui, l’excavació ha extret un

nombre superior a 300 troncs o es-

taques clavats, que formaven part,

tant de cases com d’altres estructu-

res que s’hi relacionaven amb elles. Els resultats provisionals mostren les relacions de

conjunts de troncs que ens indiquen que les cases estaven formades per alineaments

de troncs, separats entre ells per distàncies superior a 1 metre.

De forma ideal, les cases de la Draga eren de planta rectangular. El seu eix

central estava format per 4 o més pals, de 15 a 20 cm. de gruix, separats per una

distància d’entre 1,5 i 2 metres. La part aèria del tronc arriba als tres metres. A la seva

part superior, és freqüent trobar un brancal que permetria sostenir horitzontalment

la biga carenera o cairat mestre, sobre el qual es disposa tota la coberta. Les parets

laterals estan formades per troncs clavats, de proporcions més petites, entre 12 i

16 cm. de gruix, separats per una distància d’ entre 1 i 1,5 metres, clavats també a

gran profunditat. No assoleixen, però, una alçada superior a 1,5 metres, permetent,

Figura 16. L’excepcional conservació de les restes orgàniques a la Draga ha permès recuperar molts objectes que són completament desconeguts en altres jaciments. A la imatge: cordes, un cullerot, una pala, una pinta, un objecte que té una forma ganxuda, un mànec d’aixa i un pal cavador.

65


d’aquesta manera, un pronunciat tombant de la coberta. La distància entre els troncs

era omplerta amb un entramat de branques procedents dels boscos de ribera (verns,

salzes), molt més flexibles. El conjunt es recobria de fang barrejat amb palla que, un

cop sec, resultava un perfecte aïllament de l’exterior.

La coberta es realitzava amb un sistema de cairats que unien la biga carenera

i la part superior de les parets laterals. Eren troncs d’una mitjana de 12 cm. de gruix,

units amb fortes lligades de cordes fetes amb escorces o tiges de plantes aquàtiques.

Al damunt, només quedava cobrir amb un material aïllant que pugui evacuar

adequadament l’aigua de les pluges. Aquest podia ser la palla, el bruc o, millor, el

canyís que creixia de forma natural a les vores de l’Estany.

Tots els troncs presenten al complert la seva escorça, ja que això els dóna una

protecció a la intempèrie que els permet allargar la seva vida útil. Amb tot, aquestes

cases difícilment van sobrepassar els 12 o 15 anys d’existència. Als primers problemes

Figura 17. Reconstrucció idealitzada de com podria haver estat el poblat neolític de la Draga. Una filera de cases a la vora de la riba de l’estany i un espai interior per a diferents tipus d’activitats domès-tiques.


66

es podia reposar algun tronc, però no tardava a fer-se necessària la construcció d’un

nou edifici que substituís l’anterior, si no s’havia decidit abans canviar d’emplaçament

el poblat, a la recerca de terres més fèrtils.

L’única obertura de la casa era la porta. Situada en un dels extrems, oberta cap a

l’est o el sud, a la recerca de llum i protegida dels freds vents del nord, tenia una forma

rectangular. Estava construïda amb planxes de roure, situades paral·lelament, i unides

amb travessers mitjançant cordes.

A l’interior, els dos elements bàsics: un fogar en cubeta, cremant la major part

del dia; i algun sistema d’emmagatzematge d’aliments. Com que el subsòl era humit,

no s’excavaven sitges, sinó que es preferia guardar els aliments en grans peces de

ceràmica o, fins i tot, construint altells dins la mateixa casa.

Finalment, calia aïllar la casa del subsòl, excessivament humit. Per això, el terra es

cobria de petits branquillons, escorces i fulles seques. Damunt d’aquest sòl, es podien

disposar les pells que donarien un ambient confortable a l’edifici.

Des d’aquestes cases, la seva població va conrear, sobretot, diferents tipus

de cereals (ordi nu, ordi vestit, blat nu, pisana) i de lleguminoses (sobretot faves). Els

ramats de bous, xais, cabres, porcs pasturaven, depenent de l’estació de l’any, a les

zones pantanoses de l’entorn de l’Estany o bé a les zones muntanyoses properes. De

l’Estany, se n’obtenien musclos, tortugues i barbs. Altres productes de la cacera, com

el cérvol, el senglar o el bou salvatge, procedien dels boscos propers, on també es

recollien pinyons, aranyons o raïms silvestres.

Els pocs enterraments que coneixem d’aquestes poblacions es troben a l’interior

d’abrics rocosos o de coves. És el cas de la cova del Pasteral (La Cellera de Ter), de les

coves del paratge del Reclau-Viver (Serinyà) o de la cova de l’Avellaner (Cogolls, Les

Planes d’Hostoles). Són llocs d’enterrament d’una comunitat durant un cert temps, que

no han necessitat de grans obres de construcció i que són mostra de la provisionalitat

dels seus assentaments.

De tots ells, el que ha estat objecte de més estudis, i el que ens proporciona

millors dades és el de Cogolls2 de finals d’aquest període. Es van utilitzar unes

esquerdes naturals enmig d’una cornisa de travertins, que van ser adequades per a

formar 3 petits espais sepulcrals en els quals s’hi van sepultar 8, 6 i 5 individus. El petit

2 BOSCH, TARRÚS (1990)

67


espai de cada nínxol feia que, a cada nou enterrament, les restes de l’anterior fossin

arraconades al fons de la cavitat. Acompanyant els difunts, s’hi van dipositar, com a

ofrenes, vasos ceràmics (que devien contenir aliments) i restes de diferents animals,

juntament amb alguns elements d’ornamentació personal. La bona conservació

de les restes humanes ha permès fer anàlisis genètiques d’ADN mitocondrial i del

cromosoma-Y3 que, en resultats provisionals, ens posen de manifest la importància del

llinatge paternal entre aquests grups i la poca representació que tenen aquells grups

genètics entre la població actual, fet que confirmaria que, des d’aquells moments, a les

nostres terres han arribat moltes noves poblacions de grups genètics molt diversos.

A l’entorn més immediat de Girona, què en coneixem d’aquests primers

agricultors? Doncs, de moment, ben poca cosa. L’única dada segura ens la proporcionen

dues petites fosses descobertes a la zona de Torre Vedruna (actualment can Devesa)

durant les obres que es van fer entre aquesta casa i el Gros Mercat4. Corresponen a la

part inferior de dues sitges, molt arrasades, que contenien restes orgàniques i materials

d’aquest període que són indici d’un poblament encara desconegut en aquest indret.

Van ser localitzades a la proximitat d’un camp de sitges, més modern, d’època ibèrica.

3. LA PLENITUD DELS TEMPS NEOLÍTICS (4600 – 3200 A.C)

A la primera meitat del V mil·lenni, la forma de vida neolítica ja estava plenament

difosa a totes les terres de Catalunya, tant a la costa com a l’interior. L’especialització

agrícola va fer que s’ocupessin les millors terres del país que s’explotaven a partir

de petits poblats i que s’anessin adoptant noves tècniques que permetien una

especialització en els conreus.

La creixent producció agrícola va permetre un contingent de població cada

vegada més gran i que comencessin a aparèixer altres especialitzacions no destinades

a la producció d’aliments. Les activitats artesanals i comercials van començar a desen-

volupar-se, creant-se una xarxa comercial a considerable distància amb intercanvis de

productes de qualitat. Així, per exemple, arriba a les nostres terres el sílex de la Proven-

3 LACANA et al. (2011)4 DEHESA (2010).


68

ça, l’obsidiana de Còrsega, roques

polides dels Alps, etc. Participant

d’aquesta xarxa d’intercanvis, van

aparèixer especialitzacions mineres

i artesanes, com és el cas de l’explo-

tació minera de Can Tintorer (Gavà,

Baix Llobregat) per tal d’obtenir la

variscita, roca verda utilitzada per a

la confecció de denes de collaret,

que tenien una àmplia distribució.

Una altra característica

d’aquestes comunitats és la iden-

tificació creixent amb un territori

propi, on es va viure durant vàries

generacions, que es deixa notar

sobretot en l’aparició de veritables

necròpolis en què hi ha diferents

tradicions: s’excavaven profundes

fosses on s’enterrava una o vàries

persones, repartides desigualment

per les immediacions del poblat o es construïen monuments megalítics. Les prime-

res construccions megalítiques eren petites cistes, formades per quatre lloses que

delimiten un espai quadrat i una cinquena de coberta. Però, ben aviat van aparèixer

construccions més complexes, en forma de sepulcres de corredor, en els quals la cam-

bra sepulcral té unes proporcions molt més grans, adoptant una forma poligonal, afe-

gint-s’hi un corredor que permetia accedir-hi des de l’exterior. Aquestes construccions

podien ser utilitzades per una comunitat o un grup familiar durant vàries generacions,

fins a arribar a contenir les restes de centenars d’individus. El més gran conservat a

Catalunya és el de la Creu d’en Cobertella (Roses, Alt Empordà).

Milers d’anys d’activitat agrícola a la plana han provocat un rebaixament del

nivell del sòl, que ha fet desaparèixer la major part de les evidències dels hàbitats

d’aquestes poblacions. Ens han quedat, sobretot, aquelles estructures negatives, aque-

lles que havien estat excavades en el sòl, sobretot sitges i fosses, utilitzades per emma-

gatzemar el gra, com a abocadors o per a enterrar. Aquest tipus d’estructura és el que

Figura 18. Vas ceràmic que acompanyava una de les sepultures neolítiques del Puig d’en Roca. Des-cobertes el 1955 durant la construcció de la llar infantil, i excavades per F. Riuró i M. Oliva, forma-ven un conjunt de 16 enterraments en fossa, que s’acompanyaven de vasos ceràmics i altres objectes ornamentals o instrumentals (MAG)

69


ha permès conèixer aquest període

a l’entorn més proper de Girona.

Els primers jaciments cone-

guts van ser els de les necròpolis

del Puig d’en Roca (fig. 18) i de Sant

Julià de Ramis5. Van ser descober-

tes per J. Sanz i Antoni Franquet,

i excavades per Francesc Riuró i

Miquel Oliva el 1955. La necròpo-

lis del Puig d’en Roca va ser troba-

da durant la construcció de la llar

d’infants i les màquines ja havien

destruït parcialment el conjunt

dels 16 enterraments quan van ser

descoberts. A Sant Julià de Ramis,

la necròpolis va ser descoberta du-

rant les obres de construcció de la

fàbrica Pérez Gifra i constava de 4

enterraments. En els dos casos, es

va utilitzar el mateix ritual de se-

pulcre en fossa destinada a un sol individu, o en algun cas dos, col·locat en posició

encongida i de costat, amb les cames i braços doblegats, recordant una posició fetal

que ha estat interpretada com un símbol de retorn a la mare terra o de renaixement.

Acompanyaven al difunt alguns vasos ceràmics que devien contenir aliments, i algu-

nes eines de pedra i os (fig. 19).

Entre 1991 i 1993 es van dur a terme excavacions d’urgència al paratge de les

Goges (Sant Julià de Ramis)6 a causa d’una connexió viària. Es va excavar una important

necròpolis visigoda, però entre les fosses sepulcrals de l’antiguitat tardana hi havia un

grup de quatre fosses d’origen neolític, tres d’elles eren sitges d’emmagatzematge

que, una vegada amortitzades, van ser utilitzades com a escombreres, amb restes

5 RIURÓ, FUSTÉ, (1980)6 AGUSTÍ, BURCH, MERINO (1995)

Figura 19. Vas ceràmic de boca quadrada localitzat en un dels tres sepulcres trobats en la construcció de la fàbrica Pérez Gifra de Sant Julià de Ramis, exca-vada el mateix any que la necròpolis del Puig d’en Roca. Les ceràmiques dels “sepulcres de fossa” cata-lans es relacionen amb les de les cultures de Chas-sey i la Lagozza, del sud de França i el nord d’Itàlia (MAG).


70

ceràmiques i d’ossos d’animals, i una quarta que va ser utilitzada com a gran estructura

de combustió. Segurament, aquest petit conjunt, excavat en el sòl, hauria de relacionar-

se amb alguna estructura d’hàbitat, completament desapareguda, que es devia trobar

en la seva proximitat.

Més recentment, al sud de la ciutat de Girona, al terme de Aiguaviva, s’han fet

dues noves descobertes propiciades per les obres de la línia ferroviària d’alta velocitat.

La primera d’elles, en els entorns del mas enrunat de Can Gelats7 i, la segona, als camps

del Mas Figueres8.

A Can Gelats (fig. 20), a la zona afectada per les obres es van poder

localitzar 17 estructures excavades en el sòl, de les quals 12 corresponien a sitges

d’emmagatzemament, 2 a fogars i 3 a sepulcres. Els enterraments es van fer en fosses

ovalades, en les quals el difunt era col·locat amb els cos flexionat, amb cames i braços

doblegats. En dos d’ells, es tracta d’una persona adulta i en el tercer, de mesures més

petites, no hi havia restes de l’esquelet, fet que fa pensar en un enterrament infantil en

què els ossos no han resistit el pas dels anys. Els aixovars estaven compostos per vasos

ceràmics, puntes de sílex i, en un cas, una destral de pedra polimentada subjectada per

la mà dreta del difunt.

En els camps del Mas Figueres, situats a poca distància de l’anterior, es van

localitzar 8 estructures excavades en el sòl, de les quals 3 corresponien a sitges

d’emmagatzematge, 3 a cuvetes de poca fondària i 2 a forns.

Els conjunts descoberts, tant al nord de la ciutat, al Puig d’en Roca i Sant Julià de

Ramis, com al sud, a Can Gelats i Mas Figueres d’Aiguaviva, ens manifesten la presència

de petites agrupacions humanes dedicades al conreu i a la ramaderia, que devien

disposar de construccions en fusta, de les quals només ens han quedat les estructures

que havien estat excavades en el sòl i que no han estat afectades pels treballs agrícoles

duts a terme durant milers d’anys. Aquestes poblacions sepultaven els seus difunts

en fosses, a les proximitats dels seus poblats mentre que, al mateix temps, en zones

properes muntanyoses de les Gavarres i de les Alberes s’havia començat a enterrar en

sepulcres megalítics.

7 AUGUÉ et al., (2009) i (2010)8 (MOIX, SÀNCHEZ, (2010)

71


4. EL FINAL DELS TEMPS NEOLÍTICS I LA INTRODUCCIÓ DELS PRIMERS

METALLS (3200 – 2200 A.C). EL CALCOLÍTIC.

Durant el III mil·lenni, la lenta evolució de les comunitats neolítiques es veu

alterada per una innovació tecnològica com és la fosa dels primers metalls. A Orient,

aquest fenomen va dur a l’aparició de les primeres civilitzacions històriques que, amb

unes societats ja molt jerarquitzades, van rivalitzar entre elles per a fer-se amb les

millors terres de conreu i per a proveir-se d’uns metalls no sempre fàcils d’obtenir.

El territori de Catalunya, com bona part d’Europa, va quedar al marge d’aquests

grans canvis, excepte en el seu moment final, quan sembla que es va produir un gran

moviment de població i d’objectes materials, que acompanyaven al vas campaniforme.

Figura 20. Zona excavada al mas Gelats on es poden veure les “estructures negatives”, excavades en el sòl, que són l’únic testimoni que queda d’un poblament neolític en aquesta zona. Les 17 estructures localitzades corresponien 12 a sitges, 2 a fogars i 3 a sepulcres (fotografia cedida per l’empresa Janus).


72

Aquesta continuïtat es pot constatar en la utilització dels sepulcres megalítics, que

assoleix, durant el III mil·lenni, el seu màxim desenvolupament, amb la construcció

de les anomenades galeries catalanes i amb l’excavació d’hipogeus; assolint-se el

màxim nombre de restes humanes sepultades, cosa que pot ser indicativa del continu

creixement de la població.

Les poblacions que vivien a l’entorn d’on actualment hi ha la ciutat de Girona

van construir molt pocs monuments megalítics i els pocs que coneixem actualment es

troben a les muntanyes que envolten la plana gironina. Les construccions dolmèniques

podien ser en petites cistes amb túmul, com la de la Roca d’Ivet (Llagostera, Gironès) (fig

21) o, sobretot, galeries catalanes, de forma allargada, sense diferenciar el corredor de

Figura 21. Les cistes eren petits sepulcres envoltats amb lloses, que podien anar enterrats en el sòl, o construïts a la superfície i coberts amb un túmul de terra, com hauria estat el cas de la Roca d’Ivet, a Llagostera. La fotografia mostra l’estat en què es trobava abans de la seva excavació, en la qual no va aparèixer cap resta humana per l’acidesa del sòl, però si nombroses restes de l’aixovar, com denes collaret, ganivets de sílex, plaquetes i un vas ceràmic (fotografia de J. Tarrús).

73


la cambra sepulcral. Eren sepulcres col·lectius: al puig del Moro (Sant Aniol de Finestres,

La Garrotxa)9, les excavacions de F. Riuró i LL. Esteve, dutes a terme entre 1965 i 1972,

van recuperar les restes d’almenys 9 individus. Al Turó de Sant Dalmau (Canet d’Adri,

Gironès)(fig. 22) a les excavacions de LL. Esteve i E. Sanz, de 197510, es van recuperar

les restes d’almenys 34 individus. Al Cementiri del Moros (Torrent, Baix Empordà)11,

9 RIURÓ, (1969); TARRÚS, (2002)10 ESTEVE, SANZ (1985)11 ESTEVE (1964), (1965) i (1970)

Figura 22. El dolmen del turó de Sant Dalmau, a Canet d’Adri, és un del pocs exemples d’arquitectura megalítica de la comarca del Gironès. Va ser un sepulcre col·lectiu utilitzat repetidament durant el pe-ríode calcolític. Durant les excavacions de Ll. Esteva i E. Sanz, de 1975, es van recuperar restes humanes que corresponien almenys a 34 individus (fotografia de J. Tarrús).

74


les excavacions de LL. Esteve, entre 1945 i 1948 van recuperar restes d’almenys 75

individus. També podríem esmentar, per la seva proximitat, el dolmen de la Castellana,

recentment restaurat, situat damunt la serra d’en Martina, a Cervià de Ter12.

Els hipogeus, coves artificials excavades amb finalitat sepulcral, es concentren a

la zona litoral, en els massissos de Begur i d’Ardenya. Estan excavats en roca granítica i

presenten una cavitat de planta ovalada i secció hemisfèrica, de mides modestes, que

no superen els 3 metres de llargada. Els més coneguts són el Mas Rissec (Llagostera,

Gironès)(fig. 23), excavada per Ll. Esteve, Ses Falugues (Begur, Baix Empordà) i Cova de

la Tuna (Solius, Baix Empordà).

12 PONSETÍ, CABRA (2004)

Figura 23. L’anomenada cova de Mas Rissec, a Llagostera, és, en realitat, un hipogeu excavat a la roca durant el període calcolític per a fer un sepulcre col·lectiu. L’acidesa del sòl granític no va permetre la conservació de les restes òssies, però a l’excavació es van poder recuperar alguns dels objectes que formaven part de l’aixovar deixat als morts (fotografia de J. Tarrús).

75


Els menhirs eren construc-

cions megalítiques no sepulcrals.

A les comarques de Girona són

coneguts els de les Alberes, com

el menhir dels Palaus (Agullana, Alt

Empordà), de 3,20 metres, decorat

amb gravats; a les Gavarres, com

el menhir de Puig ses Forques (Ca-

longe, Baix Empordà), decorat amb

cassoletes; o a la Garrotxa, com la

Pedra del Diable (Santa Pau, la Gar-

rotxa), que ens evoca les connotaci-

ons misterioses d’aquesta mena de

construccions. A l’entorn de Girona,

hi va haver un probable menhir en

la Pedra Dreta (fig.24) que es tro-

bava a les proximitats del pont del

Diable, a Sant Julià de Ramis, a les

proximitats de la confluència del

torrent de la Garriga amb el riu Ter.

Era un gran bloc de travertí, dreçat

verticalment, que va desaparèixer

en l’ampliació de la carretera N-II. A la serra de l’Ardenya, al terme de Llagostera, són

coneguts els menhirs de Montagut i d’en Llach, realitzats sobre granit.

La manca de monuments megalítics a l’entorn immediat a Girona segurament

ha de ser atribuït a un aspecte cultural: no tots els grups neolítics i calcolítics enterren

en construccions megalítiques, sinó que molts d’ells prefereixen els enterraments en

profundes cavitats naturals. A la zona del congost del Ter, coneixem dues d’aquestes

cavitats utilitzades com a sepulcres col·lectius des del període calcolític, les coves de

Can Simon i de Can Sant Vicenç, les dues excavades per F. Riuró i M. Oliva13.

13 OLIVA (1949); TOLEDO (1990)

Figura 24. La Pedra Dreta de Sant Julià de Ramis, situada al costat del pont del Diable i, com aquest, desapareguda després de les obres d’ampliació de la N-II, era un gran monòlit de roca travertínica que sempre ha estat considerat com un probable men-hir (a partir d’una fotografia de V. Fargnoli).

La cova de Can Simon (fig.

25), actualment desapareguda,

estava situada a la riba dreta del

riu Ter, dins del mas dels Tres Reis,

al Pont Major. Va ser descoberta

l’any 1931 i explorada per I.

Macau, després que un brollador

natural que va durar tres setmanes

inundés camps i camins. Tenia

una entrada molt estreta però al

seu interior hi havia grans cavitats.

L’excavació va recuperar moltes

restes humanes acompanyades

d’elements ornamentals, entre els

quals destaca un os decorat amb

gravats i vasos ceràmics.

La cova de Can Sant Vicenç,

està oberta en una formació rocosa

que es troba a la riba esquerra del

riu Ter, en el terme de Sant Julià

de Ramis. Va ser explorada per M.

Pallarès en els anys 20 i excavada

en els anys 30 i 40. A la seva

excavació, s’hi van recuperar restes

humanes, objectes d’ornament i

vasos ceràmics que corresponien al

seu ús sepulcral al calcolític i a final

de l’edat del bronze.

Tot i que puntualment es

podien utilitzar les coves com a

refugi o hàbitat ocasional, sembla

que la vida es devia desenvolupar en

petits poblats, amb construccions

de fusta, similars als que hi havia


76

Figura 26. Punyal de coure de fulla llarga trobat per F. Riuró el 1936, fent el seguiment d’unes obres que es feien al carrer Joan Maragall núm. 26. És una peça excepcional, trobada fora de context, molt ca-racterística del calcolític. Presenta una nervadura de reforçament i els claus de reblament per a un em-manegament de fusta (MAG).

Figura 25. Dena amb perforació en V de la cova de Can Simó. Utilitzada com a sepulcre col·lectiu du-rant el calcolític, les restes humanes anaven acom-panyades d’ofrenes d’aliments i d’objectes orna-mentals. Les denes amb perforació en V són objectes que formaven part d’una vestimenta o d’un collaret, molt característics d’aquest període (MAG).

77


hagut en època neolítica. D’aquest període, s’han excavat darrerament els poblats de

Ca N’Isach (Palau Savardera, Alt Empordà) o el de la Serra del Mas Bonet (Vilafant, Al

Empordà), aquest darrer amb unes interessants esteles esculpides en roca en forma

de cornamenta. Als entorns de Girona, al terme de Sant Gregori, a la intervenció

arqueològica del pla d’en Serra, van aparèixer-hi algunes estructures amb ceràmiques

que corresponen a aquest període i que són testimoni d’algun poblament en aquesta

àrea14.

Finalment, ja en ple centre urbà de Girona, cal recordar una important troballa

aïllada, en forma de punyal de coure de fulla llarga (fig. 26), realitzada per F. Riuró l’any

1936 a les obres que es feien al núm. 26 del carrer Maragall. És un objecte excepcional,

que mesura 24,4 cm de llargada i la fulla presenta una nervació central de reforçament.

La part que devia anar emmanegada presenta 3 forats i 2 claus de reblament que

l’havien de fixar a un mànec de fusta, que no s’ha conservat.

5. L’EDAT DEL BRONZE (2200-1100 AC)

A finals del tercer mil·lenni a.C, a la Mediterrània es produeix una gran diferència

entre les costes orientals, on es desenvolupen les evolucionades cultures ciclàdica,

minoica i micènica, i les occidentals, on aparentment sembla que res ha canviat dels

darrers temps neolítics. Tot fa pensar que les poblacions agrícoles continuen vivint en

petites agrupacions de cases escampades sobre el territori, sense que aparegui una

veritable organització urbana. Hi ha, però, alguns canvis importants que cal considerar:

a nivell instrumental, el sílex ha deixat definitivament pas als metalls; s’intensifica el

comerç per a proveir de metalls aquelles zones en les quals no apareixen com a matèria

primera; desapareixen finalment els sepulcres megalítics, però encara es mantenen els

sepulcres col·lectius en coves.

L’especialització de les diferents comunitats, que ja havia començat durant

el període neolític, sembla que es va aprofundir degut a l’aparició d’una incipient

metal·lúrgia, però sempre a una escala reduïda. Un exemple simptomàtic el podem

trobar en un retorn a zones muntanyoses, ja sigui a la recerca de pasturatges o de

14 RIBA, ROSILLO, PALOMO (2010)


78

minerals, tal com es pot comprovar a la balma del Serrat del Pont (Tortellà), a la vall

del Llierca. Aquest exemple ens mostra el poc desenvolupament que va tenir la

metal·lúrgia en el nostre territori: es va ocupar una balma per part d’una comunitat

reduïda, des d’on s’explotaven els escassos recursos de coure de què disposa la vall. El

mineral era fos a la mateixa cavitat, on s’han recuperat gresols i escòries, des d’on era

distribuït en forma de destrals o altres eines. Al costat d’aquesta certa especialització,

aquest grup continuava practicant l’agricultura i la ramaderia a petita escala i, fins i tot,

es confeccionava la ceràmica.

L’àrea de Girona, com passa en general a tot Catalunya, és una zona pobra en

metalls, i aquest és un condicionant afegit en el poc relleu que té aquest període. Hi

ha, però, algunes dades que ens recorden que aquest període no va suposar un buit

de població i que el que hi ha és, sobretot, una manca d’informació. Les dades de què

disposem són escadusseres, però són indicatives d’una continuïtat de poblament.

Dins el municipi de Girona, al turó de la Bateria15 durant les obres d’urbanització

prèvia a la construcció de l’hotel Ibis, van aparèixer restes ceràmiques de l’edat del

bronze que semblen correspondre a un petit poblament que es devia situar en aquesta

petita elevació, a la riba esquerra del riu Ter. A l’altra costat del municipi, al carrer Emili

Grahit, cantonada amb carrer Ullastret16, va aparèixer-hi una fossa farcida amb restes

de l’edat del bronze. Probablement, es tracta d’una sitja per a l’emmagatzemament de

cereals que es devia situar a les proximitats d’un hàbitat i que, una vegada amortitzada,

es va utilitzar com a abocador.

No gaire lluny de Girona, a Bordils, durant les obres de fonamentació del nou

ajuntament al carrer Almeda17 es va recollir un conjunt arqueològic en el qual hi havia

restes de 8 vasos ceràmics, dels quals 4 de sencers, a més de l’esquelet d’un gos i

restes de cereals. La zona no ha pogut ser excavada i és, per tant, una troballa de difícil

interpretació. Resulta, però, una nova evidència del poblament d’aquest període a les

zones planeres de potencial agrícola.

Els enterraments que coneixem continuen essent en cova, en forma

d’inhumacions col·lectives. A més de les esmentades coves de Sant Simon i de Can Sant

15 ROSILLO et al. (2010)16 TERRATS, PALOMO, (2002)17 TOLEDO, (1993)

79


Vicenç, que havien estat utilitzades

durant el període calcolític, podem

afegir-hi la cova Rocafesa o de Sant

Martí (Sant Martí de Llémena) (fig.

27), una cavitat de llarg recorregut

que s’obre als cingles de Rocafesa,

a la riba esquerra del riu Llémena.

La cova va ser excavada per M.

Oliva i F. Riuró el 1947 i per A.

Ma. Múñoz el 1970. Poc després,

en una exploració feta pel Grup

d’Investigació Subterrània de

Girona, es va fer una troballa de cinc

vasos sencers de l’edat del bronze,

en els quals hi havia una tassa

carenada amb apèndix de botó,

un dels elements més característics

d’aquest període18.

6. EL FINAL DE L’EDAT DEL BRONZE I EL COMENÇAMENT DE L’EDAT DEL FERRO

(1100 – 600 A.C.)

La llarga pervivència de formes de vida durant el neolític i la major part de l’edat

del bronze es va veure definitivament trencada a la fi del segon i durant la primera

meitat del primer mil·lenni a. C. És aquest el període en el qual finalitza la prehistòria

del nostre territori i es posen les bases del que serà la cultura ibèrica. Després d’haver

restat al marge dels grans canvis que havien afectat la Mediterrània oriental en el darrer

mil·lenni, els nous avenços tecnològics –entre ells la metal·lúrgia del ferro- i la nova

societat que n’havia sorgit, acabaran afectant-nos plenament a partir de dos estímuls

exterior.

18 TOLEDO, (1990)

Figura 27. La cova Rocafesa, també coneguda com a cova de San Martí, a la vall del Llémena, és una de les cavitats conegudes a l’entorn de Girona, com les de Can Simon i Can Sant Vicenç, utilitzades durant l’edat del bronze com a lloc d’enterrament col·lectiu.


80

En primer lloc, l’anomenada cultura dels Camps d’Urnes, que provenia

del centre d’Europa, i que a partir del 1250 a.C. ens va dur, molt probablement, un

contingent de població nova. El canvi es deixarà sentir, sobretot, en aspectes culturals,

amb novetats lingüístiques, noves formes ceràmiques, tecnologies de fosa i treball

dels metalls, innovacions en les tècniques agrícoles, tot això relacionat amb una nova

organització social i ideològica.

La forta incidència d’aquesta cultura en les pràctiques sepulcrals va comportar

la implantació d’un nou ritual que incinera els cadàvers i enterra les cendres dins de

petites urnes, tapades generalment amb un plat invertit, i acompanyant un petit aixovar

on es poden trobar objectes de bronze com agulles de cap, fíbules, navalles d’afaitar,

penjolls, anells, braçalets, etc. Aquestes tombes s’agrupen en grans necròpolis, algunes

amb centenars d’enterraments, com la de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà).

La segona gran influència és d’origen mediterrani, i procedeix d’un poble

històric, com és el fenici, que a través de les seves fundacions comercials del sud

de la península Ibèrica, i de la posterior d’Eivissa, va recórrer les nostres costes amb

finalitats comercials, almenys a partir del segle VII a.C., introduint el coneixement

de la metal·lúrgia del ferro i de l’alfabet entre les poblacions indígenes. Un exemple

d’aquesta doble influència i de la importància del comerç de metalls, el trobem a

la necròpolis d’Anglès (La Selva). Situada a uns 50 km. de la costa i datada del s. VII

a.C., presenta urnes cineràries d’origen atlàntic, l’origen de les quals es pot trobar a

Aquitània, al costat d’objectes fenicis com una urna i una àmfora realitzades a torn, i els

objectes de ferro més antics coneguts a Catalunya. La seva unió es posa en relació amb

una antiga ruta entre les costes del golf de Lleó per a aconseguir estany a la Bretanya i

les illes Britàniques, explotada en aquells moments pels fenicis.

De finals de l’edat del bronze, són les restes trobades a can Pau Birol, a Bell Lloc

del Pla (Girona) (figura 28)19. La primera notícia prové de M. Cazurro, el 1911, quan

les localitza sota el mosaic romà, i, posteriorment, recollí noves restes J. de C. Serra

Ràfols en els treballs per identificar el recinte del mosaic. M. Almagro identificà les

restes amb una necròpolis d’incineració del període dels Camps d’Urnes. En treballs

posteriors de J. Maluquer i d’E. Pons es demostra que els vasos, grans contenidors, no

corresponen a urnes d’incineració i que les restes òssies cremades no eren humanes.

19 PONS, (2002)

81


Per tant, les restes recuperades corresponen, segurament, a un assentament humà, un

petit llogarret, segurament sedentari, en el pla de Girona. Les característiques de les

ceràmiques ens situen en una cronologia propera al 900 a.C.

De característiques semblants, però de cronologia més recent, entre el final

de l’edat del bronze i la primera edat del ferro, serien les restes trobades al sector

de Mas Xirgu (Girona) (fig. 29)20 durant les obres de construcció de la línia ferroviària

d’alta velocitat. L’excavació, com succeeix en aquests casos, només s’ha realitzat

sobre la zona afectada per les obres, i ha posat al descobert diverses estructures

excavades en el subsòl, dues de les quals semblen correspondre a fons de cabanes,

20 COLOMEDA et al. (2010)

Figura 28. Fragments ceràmics de finals de l’edat del bronze de Can Pau Birol, a Bell Lloc del Pla, trobats després dels treballs que el 1941 va efectuar J. de C. Serra Ràfols, per tal de delimitar l’espai ocupat pel mosaic romà. Les primeres notícies de les restes prehistòriques les va donar M. Cazurro el 1911, arran de la descoberta del mosaic.


82

una, a una estructura de combustió externa, i 7 més, a fosses de funcionalitat diversa

(sitges d’emmagatzematge, escombreres...). En relació amb les cabanes o amb altres

estructures, es van poder identificar 73 empremtes de fora de pal.

Els fons de cabanes del Mas Xirgo semblen correspondre a un model força estès

durant la prehistòria recent d’Europa, sobretot en zones de sols argilosos, consistent

a excavar el fons de la cabana en el subsòl, fins a fondària que rarament superava el

metre. Una filera de pals al centre, sostenint una biga carenera, servien d’estructura a

una coberta amb troncs que anaven de la biga a les parets laterals de terra.

A l’excavació de Mas Xirgo, a més de restes ceràmiques i de consum alimentari,

va aparèixer-hi un nombre considerable d’objectes metàl·lics, que ens demostren

que la metal·lúrgia s’havia imposat definitivament en l’elaboració de l’utillatge de les

poblacions que vivien a les nostres terres.

Figura 29: La zona excavada de Mas Xirgo presenta fons de cabana i nombroses empremtes de forats de pal que són el resultat d’unes construccions que tenien el terra excavat en el sòl i una estructura amb troncs d’arbre (fotografia cedida per l’empresa Janus).

83


7. CONSIDERACIONS FINALS

Els indicis sobre la vida a la prehistòria recent en l’entorn del que avui coneixem

com a ciutat de Girona comencen a ser considerables i permeten fer un esbós de

l’evolució de les primeres poblacions camperoles en aquest territori. A les primeres

troballes de pioners com I. Macau, F. Riuró, M. Oliva o LL. Esteva, cal afegir-hi ara les

que ha proporcionat l’arqueologia preventiva en el seguiment de les principals obres

d’urbanització o de construcció de vials de transports i vies de ferrocarril.

Detectar un assentament d’aquest període no és sempre fàcil. Hi ha una sèrie

de condicionants negatius com el fet que no es construeixi amb pedra sinó amb troncs

d’arbre, dels quals, a excepció de la Draga, no en queda més que una empremta, que

es faci en una plana que, després, ha tingut milers d’anys d’activitat agrícola, que

moltes vegades no queda més que aquelles estructures excavades en el sòl, que la

ceràmica feta a mà i cuita a temperatures poc altes es degrada fàcilment, i que les

restes òssies en terrenys àcids no es conservin. El resultat havia estat una coneixença

deficient d’un període molt important de l’evolució de les poblacions humanes. Però,

els equips d’arqueòlegs que fan el seguiment d’una obra són capaços, ara, de detectar

les estructures d’aquests períodes i aportar una informació que fins ara era difícil

d’aconseguir.

En aquesta síntesi, he intentat integrar els resultats de les excavacions realitzades

molt recentment, fruit del seguiment de les obres de grans infraestructures. Molts

d’aquests resultats estan encara en fase d’estudi i han estat publicats únicament en

els breus reculls que es fan gràcies a les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de

Girona que es celebren cada dos anys. He d’agrair a les empreses Janus i Arqueolític,

responsables de la majoria d’aquestes excavacions, les facilitats que m’han donat per

obtenir una informació i fotografies d’aquestes excavacions.

El resultat que podem albirar és el d’una població que va evolucionant de

manera lenta però imperturbable, en la qual arriben difuminats els grans canvis que

es produeixen a l’altra banda de la Mediterrània. Uns canvis que es van integrant,

progressivament, en les tradicions consuetudinàries que s’han anat formant al llarg de

molts anys, però que prepararan aquestes poblacions per a les grans transformacions

que hauran de realitzar a la segona part del I mil·lenni a.C.


84

BIBLIOGRAFIA

AGUSTÍ, B.; BURCH, J.; MERINO, J.(1995): Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis, anys

1991 – 1993. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Sèrie Monogràfica 16.

AUGUÉ, A.; CODINA, D.; SÀNCHEZ, M. (2010): “Can Gelats (Aiguaviva, Gironès): del Neolític

a la Tardoantiguitat”. Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona,

Arbúcies.

AUGUÉ, A.; LLINÀS,J.; MOIX, E.; SÀNCHEZ, M.; ZABALA, M. (2009): “Prehistòria recent i

antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres

del TGV”. Quaderns de la Selva 21, pp. 175 – 194.

BOSCH, A.; TARRÚS, J. (1990): La cova sepulcral del Neolític antic de l’Avellaner (Cogolls, Les

Planes d’Hostoles, la Garrotxa). Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

Sèrie Monogràfica 11.

BOSCH, A.; CHINCHILLA, J.; TARRÚS, J. (2000): El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions

de 1990 a 1998, Monografies del CASC 2, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona.

BOSCH, A.; CHINCHILLA, J.; TARRÚS, J. (2007): Els objectes de fusta del poblat neolític de la

Draga. Campanyes de 1995 - 2005. Monografies del CASC 6, Museu Arqueològic de

Catalunya. Girona.

BOSCH, A.; CHINCHILLA, J.; TARRÚS, J. (2011): El poblament lacustre neolític de La Draga.

Excavacions de 2000 a 2005, Monografies del CASC 2, Museu d’Arqueologia de

Catalunya, Girona.

BOSCH, A.; BUXÓ, R.; CHINCHILLA, J.; PALOMO, A.; PIQUÉ, R.; SAÑA, M.; TARRÚS, J.; TERRADES,

X. (2011): “El jaciment neolític lacustre de la Draga”. Quaderns de Banyoles 13.

CARBONELL, E.; PONS, E. (1987): “Girona abans de Girona. Prehistòria”. Quaderns d’Història

de Girona.

COLOMEDA, N.; FUERTES, M.; MONGUILO, E.; CODINA, D.; AMIGÓ, R.M. RIO, M.; ORRI, E. (2010):

“El jaciment prehistòric i les troballes d’època romana de Mas Xirgo” (Girona, Gironès).

Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, pp. 61-64.

DEHESA, R. (2010): L’excavació del camp de sitges de Torre Vedruna – Sector Transports-(Girona

– Vilablareix, Gironès). Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona,

Arbúcies, pp. 113 – 116.

ESTEVA, LL. (1964, 1965 i 1970): Sepulcros megalíticos de las Gabarras, I-III (Gerona). Corpus de

sepulcros megalíticos 3-5. Gerona.

ESTEVA, LL.; SANZ, E. (1985): “El dolmen de Canet d’Adri o de La Mota”, Quaderns del CECB,

vol II, Banyoles, pp. 95 – 116.

85


LACANA, M,; KEYSER,CH.; RICAUT, F.X.; BRUCATO, N.; TARRUS, J.; BOSCH, A.; GUILAINE, J.;

CRUBEZY E.; LUDESB, B. (2011): Ancient DNA suggests the leading role played by men

in the Neolithic dissemination. PNAS, November 8, vol. 108, no. 45, pp. 18255–18259.

MOIX, E.; SANCHEZ, M. (2010): “Excavació del jaciment del neolític mig del Camps de Mas

Figueres (Aiguaviva, Gironès)”. Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de

Girona, Arbúcies, pp. 43 – 44.

OLIVA, M. (1949): Más hallazgos en la cueva de “Can San Vicens”, A.I.E.G. Vol. IV, pp. 254 – 256,

Girona.

PONS, E. (1984): L’Empordà, des de l’edat del Bronze fins a l’edat del Ferro (1100 – 600 a.C.). Sèrie

monogràfica 4, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

PONS, E.: “Can Pau Birol” a X. Alberch i J. Burch : Història del Gironès, Diputació de Girona,

2002, pp 124 – 127.

PUNSETÍ, D.; CABRA, J. (2004): “Restauració del dolmen de la Castellana (Cervià, Gironès)”. VII

Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, pp. 83 – 86.

RIBA, D.; ROSILLO, R.; PALOMO, A. (2010): “Resultats preliminars de les intervencions

arqueològiques al Pla d’en Serra (Sant Gregori, Gironès)”. Desenes Jornades

d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, pp. 69 - 74.

ROSILLO, R.; PALOMO, A.; DEHESA, R. (2010): “La intervenció arqueològica al Turó de la Bateria.

TB Vials, TB Patronat Benèfic (Girona, Gironès)”. Desenes Jornades d’Arqueologia de les

Comarques de Girona, Arbúcies, pp. 27 - 32.

RIURÓ, F.; FUSTÉ, M. (1980): Las estacions prehistòriques del Puig d’en Roca. Les necròpolis

neolítiques del Puig d’en Roca (Girona) i Sant Julià de Ramis. Associació Arqueològica de

Girona.

RIURÓ, F. (1969): “El valle de San Aniol de Finestras. Exploraciones arqueológicas”. Revista de

Girona 48, pp 19 – 21, Girona.

TERRATS, N.; PALOMO, A. (2002): “c) Emili Grahit c) Ullastret.” Actes de les VI Jornades

d’Arqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadeses, pp. 63 – 68.

TOLEDO, A. (1990): La utilització de les coves des del Calcolític fins al Bronze final al Nord-est de

Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona.

TOLEDO, A. (1993): “El jaciment del carrer Almeda de Bordils, Gironès. Noves dades sobre el

Bronze antic al Nord-est de Catalunya.” Cypsela X, Girona, pp. 51 – 56.

TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J. (1986): Els monuments megalítics. Quaderns de la Revista de

Girona 37.

TARRÚS, J. (2002): Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i

cap de Creus. Diputació de Girona.

L’EDAT DEL FERRO I LA CULTURA IBÈRICA

JORDI SAGRERA28 de febrer de 2013

89

L’augment progressiu dels contactes comercials dels fenicis amb la península

Ibèrica va projectar una profunda influència en les poblacions autòctones que es va

intensificar notablement amb l’assentament dels primers establiments colonials que

seguien els recursos metal·lífers especialment de la vall del Guadalquivir. Es van introduir

novetats que van afavorir transformacions socioculturals i econòmiques que, en menor

o major grau, es van estendre per tot l’arc mediterrani de la península. A l’àrea de

l’actual Catalunya, els canvis es materialitzen vers el 700 aC amb l’entrada generalitzada

d’objectes de ferro i la manufactura de ceràmiques elaborades a torn; és la primera edat

del ferro. Una altre element arqueològicament característic és la incineració dels difunts

i l’enterrament de les cendres en recipients dins necròpolis conegudes com a camps

d’urnes com la que es va descobrir a Amer amb una cronologia de 800-650 aC.

Tanmateix, la informació sobre la vida d’aquestes societats és escassa. Se sap

que alguns abrics i coves encara eren utilitzats com la cova de Can Sant Vicenç (Sant

Julià de Ramis) però predominaven els assentaments a l’aire lliure. Es disposaven en

modestes cabanes on predominaven els materials peribles com la fusta i el fang en la

seva construcció. Es trobaven aïllades o concentrades en grups formant petits vilatges

sedentaris com els grups de cabanes documentades al Puig d’en Roca i a Bell-lloc del Pla.

L’evolució natural d’aquesta mena d’establiments del primer ferro durant la

primera meitat del segle VI aC. va cristal·litzar cap al 550 aC. en el que s’ha anomenat

cultura ibèrica.

Ibèria era el nom que aplicaven els grecs a les terres situades a l’extrem

occidental de la Mediterrània. Pels grecs, els ibers eren llurs habitants gairebé sense

cap altra connotació que la geogràfica. Tanmateix, la denominació aplega un conjunt


90

de realitats molt heterogènies ja que, genèricament, el món ibèric, desplegat por

tota la franja mediterrània de la península i una part del sud de l’actual França, no

va esdevenir mai una unitat homogènia cultural, política ni lingüística. Les fonts

antigues ens informen de l’existència de diferents pobles o tribus distribuïts en àrees

específiques pel territori. En l’àmbit nord-est català, els autors clàssics que en van parlar

explícitament, com Salusti, Estrabó i PLini el Vell, feren servir la informació aplegada

Figura 30. Mapa del pla de Girona en el qual s’han ubicat els poblat ibèrics coneguts.

91


durant el segle I aC., és a dir, en el procés final de la romanització quan les traces

culturals ibèriques havien quedat ja pràcticament diluïdes. Així, no ens han d’estranyar

les diferències d’apreciació, les omissions i les imprecisions que s’hi observen. En

general, però, semblen coincidir en l’apreciació que, a la franja costanera i des del

Maresme fins al Rosselló, s’hi succeïen,de sud a nord, els laietans i els indigets.

Ptolomeu, el savi alexandrí del segle II, localitzava la ciutat de Gerunda en el

populus dels Ausetani. Tal afirmació ha comportat controvèrsia en la historiografia

moderna ja que autors antics, com Titus Livi i Juli Cèsar, els consideraven un dels pobles

interiors i sempre els relacionaven amb els ilergets, lacetans, ceretans i berguistans.

No és fàcil admetre l’adscripció del pla de Girona als ausetans, nom del qual

prové Ausa (Vic), per la dificultat que imposen les Guilleries per a la comunicació entre

la Selva i el pla de Girona amb Osona.

Les dades arqueològiques confirmen a través dels registres materials una

clara convergència dels jaciments ibèrics del Pla de Girona amb assentaments

empordanesos i selvatans. Fins i tot la numismàtica forneix indicis en aquest sentit.

L’encunyació de moneda de metrologia romana i llegenda ibèrica a partir del segle

II aC. permet rastrejar-ne la distribució. Les de la seca Ausesken (ausetans) es troben

principalment a Osona i zones properes de la Catalunya interior. En canvi, són absents

a les comarques del nord-est de Catalunya on la seca més representada és la de

Untikesken (indigets) batuda a Empúries.

2. ELS OPPIDA

En l’àmbit gironí, els primers temps del període ibèric –l’ibèric antic- es van

consolidar a partir dels petits assentaments de cabanes preexistents. Alguns havien

crescut considerablement en extensió com els de l’Illa d’en Reixach i del Puig de Sant

Andreu a Ullastret i a aquests se n’hi afegiren d’altres fundats durant la primera meitat

del segle VI aC. com el de Montilivi que, malgrat tot, continuaven construint cabanes

amb el mateix patró constructiu. No serà fins a la segona meitat avançada del segle

VI aC. quan els hàbitats prenen definitivament les característiques pròpies dels oppida

ibèrics (fig. 30).

El poblament ibèric es va concentrar en poblats ubicats en llocs enlairats,

fàcilment defensables de manera natural i controlant directament el territori immediat,


92

especialment les vies de comunicació i els terrenys de cultiu de les planes i valls. Al pla

de Girona, els localitzem distribuïts formant una corona al seu voltant.

Cap al sud, i dominant el congost del riu Onyar, trobem el puig d’en Rovira a La

Creueta (Quart), un jaciment notable, ben fortificat, que es localitza en posició dominant

justament damunt del congost del riu Onyar. Controlava un important camí que posava

en relació el pla de Girona amb les excel·lents terres agrícoles de Cassà de la Selva, de

Llagostera, amb la vall d’Aro i amb el mar. Un xic més enllà, ocupant les modestes alçades

que defineixen la vall de l’Onyar i la plana de Girona i Salt, el ja esmentat de Montilivi, les

característiques del qual ens són desconegudes. Cap a ponent, el poblat del puig de can

Cendra a Estanyol (Bescanó) que se situa, justament, dominant la plana sobre els primers

contraforts que la delimiten cap a ponent. Seguint cap al nord, en el marge esquerre del riu

Ter, destaquen encimellades l’estació ibèrica del puig de Sant Grau i del puig d’en Carrerica.

Tancava el periple l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis que, amb

petits establiments subsidiaris com la modesta estació del puig Castellar també

coneguda com a puig de Sant Miquel, controlava visualment i físicament gran part de

la plana empordanesa i del pla de Girona així com el camí natural que hi comunica a

través del congost del riu Ter.

Malauradament, el coneixement d’aquests oppida és molt desigual atès que,

en molts casos, la documentació prové de modestes prospeccions i de la recollida de

materials en superfície que només en testimonien l’existència.

Allà on la recerca ha incidit en més extensió s’ha comprovat que la forma

urbana dels poblats s’adaptava en gran mesura al relleu marcat, per regla general, per

una topografia plena de desnivells. El recinte s’envoltava d’un circuit murallat de traçat

irregular on s’hi practicaven pocs accessos; una porta principal i, ocasionalment, altres

de secundàries. La mida i extensió dels poblats és molt relativa. El puig d’en Rovira

superava els 2000 metres quadrats, el de Sant Julià de Ramis era ja considerable, car va

arribar a les quatre hectàrees, i superava la del recinte fundacional de Gerunda. Altres

poblats encara van excedir en extensió com, probablement, el de Montbarbat, entre

Lloret i Blanes, i, sobretot, el d’Ullastret que, entre els dos nuclis de l’Illa d’en Reixach i el

puig de Sant Andreu, amidava unes onze hectàrees de superfície urbana dins murs, la

més gran i imponent de la indigècia (fig. 31).

Malgrat les diferències de mida i els condicionants orogràfics, la tècnica

constructiva tradicional ibèrica va seguir unes pautes generals comunes. Les diferències

observades rauen, principalment, en els materials lapidis emprats ja que la pedra varia

93


d’una estació a una altra degut al fet que es preferia la dels entorns més immediats per

a bastir els poblats. Així, a Sant Julià de Ramis es va utilitzar principalment l’esquist que

forma la base de la mateixa muntanya i, en menor grau, les calcàries de Campdorà i les

sorrenques de Sarrià de Ter i Taialà. Al puig d’en Rovira, hi domina la pedra calcària que

es troba en el mateix entorn.

Les cases s’assentaven sobre la roca natural o sobre sediments regularitzats.

En punts on el relleu resultava complicat es podia retallar la roca o es preparava per

a condicionar un espai més o menys planer. La disposició era senzilla, generalment

amb una planta rectangular i escassa compartimentació interna, sovint amb una sola

estança precedida, ocasionalment, per un porxo o una mena de vestíbul. Tanmateix,

també s’han documentat edificis de planta complexa amb diverses estances i eixides.

Figura 31. Reconstrucció ideal del gran poblat d’Ullastret format per dos nuclis diferenciats.


94

Les més notables devien pertànyer a les classes benestants però, també, a tallers i

instal·lacions industrials com forges i forns que necessitaven espais adients.

A través de parets mitgeres, les cases s’arrengleraven juxtaposades formant

illes delimitades per carrers. En els barris limítrofes, les parets es recolzaven contra la

muralla que servia de tanca. Els murs domèstics, amb gruixos que oscil·len entre els

50 i els 60cm, tenien escassa fonamentació i contenien un sòcol bastit amb pedra

lligada amb fang o col·locada en sec formant filades sobre el qual es muntava la paret

obrada amb tovot. Els paviments es fornien amb aportacions de terra de rebliment

destinades a regularitzar els desnivells interns i, per sobre, una o vàries capes primes de

terra argilosa compactada que constituïa, generalment, el paviment pròpiament dit.

Les llars domèstiques es disposaven a terra amb una base arrodonida o quadrada amb

un diàmetre mitjà al voltant d’un metre aproximat, formada per pedruscall i bocins de

terrissa i una solera d’argila vermella endurida pel foc. Els sostres de fusta es coronaven

amb una coberta vegetal de branques i palla barrejades amb argila i fang (fig. 32).

La senzillesa constructiva ibèrica en els materials no amaga la complexitat

urbana dels oppida que demana un madurat grau d’organització dels seus habitants.

Malgrat restar molt allunyats de qualsevol afinitat amb el concepte d’estat, cal reconèixer

l’existència d’un sistema socioeconòmic prou elaborat. El poblat emparava físicament

i simbòlicament la comunitat de la qual en destacava una elit —sovint s’ha parlat

d’aristocràcia— que devia aglutinar prou poder per governar o influir notablement en

les decisions dins la mateixa comunitat com en les relacions amb els oppida veïns. Se sap

de la importància dels lligams i els pactes personals, familiars o de clans a l’hora d’establir

aliances o iniciar una guerra, freqüent en el món ibèric però de baixa intensitat, és a dir,

l’atac per sorpresa i la batalla campal. La complexitat de la guerra prolongada quedava

fora del seu abast. La poliorcètica ibèrica n’és un reflex ja que les muralles dels oppida

estaven preparades per suportar un cop de mà i no pas un setge prolongat (fig. 33).

3. LA FI DEL MÓN IBÈRIC

En el context de la Segona Guerra Púnica, els romans desembarcaven al port

d’Emporion el 218 aC; iniciant de manera no del tot premeditada la conquesta de la

península Ibèrica. Passats els primers anys de control militar, Roma decidia organitzar

els nous territoris en dues províncies: la Citerior, on es van incloure les terres dels

95


Figura 32. Cases del segle V aC. del sector nord occidental del poblat de Sant Julià de Ramis: 1) porta de l’oppidum, 2, 5 i 10) muralla, 3 i 4) sostres de palla, fang i branques, 6) carrer, 7) llar, 8) pis superior de la casa i 9) paviment de terra compactada.


96

indigets, i la Ulterior. El canvi d’actitud i de concepte que això representava envers els

pobles autòctons van abocar, en gran mesura, a la revolta indígena del 197 aC. que va

ser esclafada militarment dos anys després amb la conseqüent submissió dels indigets.

La deditio o pacte de rendició incondicional implicava la deposició de les armes, el

desmantellament de les defenses, la cessió d’ostatges, l’aplicació arbitrària d’exaccions

o multes de guerra i la manca de drets civils de la població. Malgrat la duresa general

de les condicions, les disposicions del cònsol Cató no afectaren de manera igual

tots els assentaments. Probablement, factors com la resistència oposada, la posició

estratègica de control del territori i les aptituds funcionals per a l’aprofitament com a

bases tàctiques i logístiques es devien valorar a l’hora de decidir la clausura d’un poblat

i el manteniment d’un altre. El gran oppidum d’Ullastret fou abandonat a principis del

segle II aC. com els oppida de Montilivi i del puig d’en Rovira al pla de Girona. Altres, en

canvi, continuaven actius i es potenciaven amb l’ingrés de la població desplaçada. És

el cas del poblat de Sant Julià de Ramis (fig. 34).

Durant un cert temps i dins l’àmbit estrictament domèstic, Roma mostrà certa

permissivitat en la continuïtat de l’estructura social i econòmica indígena dels poblats

en la qual les elits locals esdevingueren els interlocutors dels romans convertint-se, al

seu torn, en la capa més permeable a la romanització. La població nadiua continuava

l’explotació directa dels conreus per bé que les terres havien passat a la condició de

solum provinciale i que la producció restava sota el control de les autoritats romanes.

Des de mitjan segle II aC., es van anar introduint canvis en l’organització

territorial. La influència romana es feia sentir en la progressiva instal·lació, a les planes i

valls, de petits assentaments indígenes, sovint explotacions familiars, que, de mica en

mica, anaven incorporant elements constructius itàlics. Alguns, com el del puig d’en

Rovira a la Creueta1, es van ubicar a les immediacions d’oppida abandonats i van seguir

actius molt temps convertits en vil·les romanes.

Els poblats centralitzaven tota la producció agrària, que s’emmagatzemava

en sitjars ubicats prop de les principals vies de comunicació, per a poder satisfer

eficientment les exigències fiscals de l’autoritat romana que encara es pagaven,

majoritàriament, en espècie ja que, tot just en aquests anys, es començava a implantar

l’encunyació de moneda en bronze. És el cas del camp de sitges del bosc del Congost,

1 BURCH et al., (2010), núm. 163, 318-320, amb la bibliografia anterior.

97


Figura 33. Sant Julià de Ramis. Reconstrucció d’una casa de planta complexa del segle III aC: 1) llar, 2) forn, 3) sòcol de pedra del mur, 4) part superior de la paret obrada amb tovot i 5) coberta vegetal del sostre.


98

als peus de la muntanya de Sant Julià de Ramis i sobre la riba del riu Ter. El 1991, durant

les obres de construcció de la variant de la carretera N-II a Girona, s’hi van excavar 119

dipòsits, dels quals, la majoria corresponien al segle II i les primeres dècades de l’ I aC.

Consolidada la conquesta de la Citerior, s’endegava la integració definitiva dels

territoris a la República romana. S’iniciava el procés d’abandonament definitiu dels

oppida. Al segle I aC., es fundaven ciutats noves a les valls i planes, més còmodes i

Figura 34. Estructures d’habitació de principis del segle II aC a Sant Julià de Ramis.

99


funcionals per a l’explotació del territori. Els indígenes s’hi

van anar aplegant junt amb població itàlica nouvinguda.

El praesidium d’Empúries es tancava i es fundava la ciutat

romana al costat de la neàpolis; apareixia Emporiae. El

trasllat de la població autòctona a Gerunda, durant la

tercera dècada d’aquell segle, significava la liquidació de

les ja diluïdes formes ibèriques.

4. L’OPPIDUM DE KERUNTA

Tenint ben present que el fil conductor són els

precedents urbans de Girona, cal centrar la vista sobre

un d’aquests oppida de l’entorn del pla de Girona; el

de la muntanya de Sant Julià de Ramis (fig. 35). El fet

d’haver estat objecte de nombroses intervencions

arqueològiques, ja des dels anys trenta del segle

passat però amb especial incidència en els darrers anys

amb excavacions regulars i planificades, n’ha permès

conèixer l’abast i les principals fases històriques.

Comparant les dades arqueològiques, s’han

pogut observar els forts i estrets lligams cronològics i

culturals que manté amb els nivells fundacionals de la

Girona romana. Així, hom parla de continuïtat històrica

fins al punt de percebre la fundació romana, a principis

del segle I aC., com un simple trasllat del poblat a un

nou emplaçament. Amb aquest convenciment, els

historiadors l’han donat a conèixer amb el nom de

Kerunta, que és la translació en ibèric de Gerunda. El

cas de Sant Julià de Ramis no representa una anomalia

històrica. L’exemple ben estudiat d’Ilturo, el gran

oppidum ibèric dels Laietans a Burriac desplaçat al segle

I aC vora mar convertit en la Iluro romana, proporciona

una ferma cobertura argumental. Figura 35. Planta general de l’oppidum de Kerunta.


100

4.1. La fundació i els primers temps

L’estructura urbana de Kerunta s’enfila damunt la muntanya resseguint-ne la

carena en un recorregut allargassat sud-est nord-oest, aproximadament d’uns 400

metres de llargada. Les evidències assenyalen que l’hàbitat es fundava vers la segona

meitat del segle VI aC. Inicialment, es restringia a la zona nord-occidental en un pla

enturonat, a sobre del qual es bastia una caserna militar tardoantiga que var alterar

substancialment l’estructura ibèrica anterior. Tanmateix, les traces conservades

permeten dibuixar encara un recinte envoltat ja d’una muralla primerenca. Es coneix

prou bé el tram septentrional de les defenses on s’obria una única porta d’accés que

menava al carrer principal del poblat (fig. 36). Si bé els límits per migdia i llevant resten

obscurs, se sap del cert que no arribaven encara a la zona presidida avui per l’església

dels Sants Metges, a uns tres-cents metres cap al sud-est. Recordem que el temple

romànic fou, antigament, el parroquial sota l’advocació de Sant Julià i el que va donar el

nom actual de la muntanya i, per ensems, al municipi. Durant la campanya de l’any 1998,

Figura 36. Detall del tram nord de la muralla de Kerunta. A baix, la muralla del segle VI aC convertida en el tancament de la plataforma de pedres i terra. Al centre, el mur del segle V aC. i, a dalt, la muralla del IV aC.

101


efectuada a redós de dita església, es van recuperar fragments de tela de lli decorada

de revestiment de cinturó, sivelles i aplics de bronze, elements, tots ells, característics

d’enterraments aristocràtics de mitjan i segona meitat del segle VI aC. Malgrat que

van aparèixer en nivells afectats per estructures d’habitació del segle III aC., evidencien

l’existència d’una petita necròpolis senyorial que correspondria a l’hàbitat que estem

descrivint i que, oblidada pel pas dels anys, hauria estat (parcialment) destruïda quan

es començà a urbanitzar aquella àrea (fig. 37).

Un problema recurrent a Kerunta, ja des dels primers temps, és el de la

inestabilitat del sòl. Els constants pendents costeruts i les característiques naturals del

subsòl format per esquistos degradats en superfície facilitaven les esllavissades. Cap

a la fi del segle V aC., i després d’experimentar el fenomen amb l’ensurt en forma de

caiguda accidental d’un pany de mur, es prengué la decisió de reformar la muralla. Se

n’enderrocaven alguns trams conservant-ne, però, els sòcols que servien de contenció

Figura 37. Elements d’abillament funerari (segle VI aC) procedents de la necròpolis situada sota l’actual església dels Sants Metges.


102

d’unes plataformes artificials aixecades amb ingents aportacions de terra i pedra. Van

constituir la base sobre la qual es fonamentava ben calçada una muralla nova. Aquesta

manera de fer que ja era utilitzada al món grec quan el subsòl no era prou sòlid o no

podia arribar-se a la roca, també es va emprar en la cultura ibèrica on puntualment

es constaten tècniques similars al puig de Sant Andreu, a l’oppidum de la Cadira del

Bisbe (Premià de Dalt) i a l’Esquerda. En general, el traçat defensiu resultant reculava

lleugerament respecte dels murs anteriors que funcionaven com una potent banqueta

de fonamentació sobresortida. És el mateix concepte que trobem a Montbarbat2 i a la

base de la muralla de ponent de mas Castellar de Pontós.

L’obra comportà l’alçament de la cota de circulació dels sectors més baixos de

l’oppidum eliminant els desnivells interns més sobtats i regularitzant la superfície urbana.

Moltes cases properes a la muralla varen quedar colgades i se’n van haver de bastir de

noves. El recreix del terreny —superior en molts punts als dos metres— també va alterar

els accessos al poblat. Així, es va emprendre la construcció d’un sistema complex d’entrada

en angle i amb rampa constant flanquejada per murs que marcaven un corredor d’accés

al cos central de l’oppidum, el més enturonat. No fou una solució original ja que, a mas

Castellar de Pontós, hi trobem un paral·lel amb una cronologia lleugerament anterior i a

la porta 4 del puig de Sant Andreu d’Ullastret un altre de lleugerament posterior.

Contemporàniament a la reforma de la muralla, s’obria cap a llevant una

portella —una porta secundària— que reproduïa, a escala reduïda, l’esquema de la

porta principal del turó central.

4.2. Els segles IV i III aC

Cap a mitjan segle IV aC, es decidia la reconstrucció gairebé completa de les

defenses. A la zona nord-occidental, el projecte prenia més volada encara que l’anterior

del segle V aC. malgrat que el traçat del circuit no s’alterava gaire. S’hi alternaven trams

de mur unitari, massís i rectilini amb trams on el mur (uns 140 centímetres de gruix) es

desdoblava amb parets de 120 centímetres formant seccions estanques de més de 18

metres de llargada en les quals l’espai interior entre murs es reblia amb terra per formar

bastions de més de quatre metres i mig d’amplada. La portella s’anul·lava i, amb el

recreix general conseqüent, es modificaven les cases properes als murs (fig. 38).

2 NEGRE i VILÀ, (1991), 276-277)

103


Figura 38. Planta de la muralla nord occidental de Kerunta en el segle IV aC.


104

En aquesta època, es començaren a construir les primeres cases documentades

vora l’església dels Sants Metges, un espai que, fins aleshores, havia romàs fora del

recinte de l’oppidum. Es disposaven en terrasses esgraonades sobre la cara oest de

la muntanya, mirant cap a Campdorà, i s’arrengleraven a banda i banda d’un carrer

orientat de nord a sud. El 2009, es descobria un pany de muralla amb porta inclosa

també a prop de l’església. Se situava a la mateixa alçada del barri esmentat però

encarada sobre el vessant de llevant de la muntanya. Malgrat que no se’n va poder

precisar la datació (segles IV/III a C.), la troballa constatava que, a l’ibèric ple, l’oppidum

assolia la màxima extensió —unes quatre hectàrees— i que tot el recinte estava

protegit per una muralla.

El tret distintiu del segle III aC. i de bona part del II aC. és el de la continuïtat.

Efectivament, l’estructura coneguda de l’oppidum sembla estabilitzada i no s’hi

aprecien canvis significatius mes enllà de reformes domèstiques i d’un increment de

l’activitat edilícia de cases. Les muralles, fruit de les grans obres realitzades el segle

anterior, es van mantenir operatives durant tot aquest temps.

4.3. El segle II aC

El barri de Cabanes, situat a la banda sud-oriental de l’església dels Sants Metges,

va tenir una fi sobtada cap al tercer quart del segle II aC., quan es decidí construir

un temple suposadament en el lloc on ara s’aixeca l’església. Els constants desnivells

del rost de la muntanya varen obligar a bastir una gran plataforma elevada per tal de

regularitzar els terrenys però, també, per emfatitzar la imatge del temple, aquesta fou

la causa directa de la destrucció i colgament del barri.

La plataforma es projectà possiblement amb una planta rectangular. Amb

aquesta finalitat, es bastia un poderós mur perimetral de contenció (fig. 39). Fins ara

se n’ha delimitat completament el costat sud-est; una imponent estructura rectilínia

de cent deu centímetres de gruix ben ancorada a la roca natural que fou tallada per

permetre un millor assentament. El parament extern es fornia amb blocs desbastats

poligonals, majoritàriament de pedra calcària procedent de la muntanya de Montjuïc,

però també de gres. En trobar els xamfrans nord i sud, se’n va poder amidar la llargada

total que arribava als 39,25 metres. Des de la cara interna del mur, arrencaven, a

intervals regulars i perpendicularment, altres parets més modestes construïdes amb

llesques de pissarra col·locades en sec que actuaven de tirants repartint i cohesionant

el rebliment general format per ingents aportacions de sediments de pedres i terra.

105


Les restes del barri ibèric anterior que havien quedat a l’exterior de la plataforma

també foren obliterades; bé pels mateixos enderrocs de les cases o bé per terres

aportades expressament per colgar-les. L’espai resultant fou aprofitat en més d’una

ocasió com a un abocador obert que perdurà fins a l’abandonament del poblat.

L’obra de la plataforma degué ser costosíssima i devia causar tal impacte visual

que obliga a creure que el conjunt era presidit per un o uns edificis emblemàtics de

caràcter sumptuari. Aquesta és la raó principal que ha abonat la idea que al damunt

s’hi havia fonamentat un temple. La veritat és que encara no se n’ha localitzat

l’emplaçament, però l’existència es testimonia pels diversos elements constructius

tallats en pedra sorrenca que el fornien i que, més endavant, foren reutilitzats en

obres properes com ara en el castellum baix imperial, la mateixa església i fins i tot a

la veïna casa de can Bota. S’han registrat més de quaranta peces d’aquell edifici que,

Figura 39. Aspecte del gran mur de contenció de la plataforma republicana.


106

analitzats en conjunt, permeten oferir la proposta d’un temple de tipus itàlic construït,

integrament, amb blocs de gres ja des del podium que és una característica dels

temples del segle II aC. La identificació sense problemes d’un tambor de semicolumna

amb el fust llis el defineix com a un edifici pseudoperípter i d’ordre toscà. A partir de les

mesures, es calcula que les columnes podien superar els 6m d’alçada. L’entaulament es

pot refer a partir de peces corresponents a l’arquitrau, el fris i la cornisa.

Contemporàniament a la construcció de la plataforma, es modificava la

muralla de la zona nord-occidental del poblat que, aleshores, mantenia intacta encara

l’estructura del segle IV aC. El canvi més significatiu es produïa en el promontori més

enlairat del sector on, des d’antic, hi havia la porta principal del recinte. Aquesta

s’anul·là quan s’aixecà una gran torre poligonal de planta asimètrica amb nous murs

perimetrals avançats. A l’ interior, el corredor de la porta antiga quedava sepultat per

rebliments de sediment aportats, expressament per guanyar l’alçada requerida de la

base massissa. Al damunt, s’hi disposava un nivell de combat prou ampli i espaiós per

donar cabuda a l’armament pesant, probablement balistae. El conjunt es completava

amb l’afegit, contemporani o de poc temps després, d’una petita torre de guaita de

planta quadrada encastada contra la cara nord (fig. 40).

L’accés es practicava des de dins el recinte. Rere la torre –just allà on hi havia

hagut la porta de l’oppidum- s’hi habilitava un espai rectangular allargassat tancat per

potents murs de pedra de nova fàbrica bastits, amb grans blocs de pedra calcària. Per

dins, es farcia amb terra i pedra però s’hi deixava un espai buit pavimentat amb una

estesa de tegulae col·locades bocaterrosa. Aquesta estança funcionava de caixa d’escala

(probablement de fusta) i permetia pujar al nivell de combat de la muralla i de la torre.

El gran bastió enturonat connectava cap al sud-oest amb un tram de muralla

completament nou. Es va concebre com a un mur massís de pedra calcària de 2m

d’amplada reforçat amb contraforts interiors de planta quadrada. Es disposaven a

intervals regulars de 2,5m. i servien per a suportar l’estructura de fusta penjada del pas

de ronda superior de la muralla. Per la banda oposada, la torre es lligava directament al

pany nord de la muralla de l’ibèric ple que es conservava, però s’hi practicava un nou

portal d’accés al recinte. L’entrada deixava un replà de planta quadrada d’accés de poc

més de 2m de costat en la qual la porta quedava reculada al fons. Rere el portal, els nous

murs de flanc continuaven uns metres més cap endins formant una mena d’embut.

És indubtable que la reforma de la muralla va implicar canvis en la fesomia

urbana immediata. Algunes cases es van haver d’enderrocar per fer viables els nous

107


Figura 40. Planta de la muralla nord occidental de Kerunta en el segle II aC: 1) gran torre poligonal i 2) porta d’accés al poblat.


108

accessos que, en general, pujaven els nivells de circulació, fet que va tenir més

transcendència que l’obra mateixa de la muralla ja que obligava a remodelar moltes

de les cases adjacents.

Les reformes domèstiques del moment seguien les pautes arquitectòniques

tradicionals ibèriques, però s’hi començaven a introduir tècniques i acabats de clara

filiació itàlica. Així, per exemple, prop de la nova porta s’hi bastia un edifici de planta

rectangular que es recolzava contra la muralla i contra un dels murs que flanquejaven

el portal. Les dues habitacions explorades deixaven al descobert un paviment

blanquinós de morter de calç i restes d’estuc pintat amb franges vermelles i motius de

color groc que decoraven les parets.

4.4. L’abandonament

Les ingents quantitats de material ceràmic recuperat arreu, procedent de

les estratigrafies d’amortització de l’hàbitat, situen, sense marge d’error, el moment

d’abandonament del poblat en el primer quart del segle I aC. Els registres arqueològics

també assenyalen que l’evacuació es produí de manera més o menys ràpida i general.

Encara, però, i en ple procés d’abandonament, es va construir alguna casa al

peu de la gran plataforma del temple. Es tracta d’estructures d’habitació modestes

que aprofitaven els sòcols d’algunes antigues cabanes ibèriques. Bastiren murs de

nova construcció aprofitant pedra de tota mena, fins i tot dels mateixos murs de la

plataforma. Tècnicament, seguien l’esquema habitual ibèric però, segurament, amb

acabats més matussers i, probablement, les cobertes disposaven de sostres de tegulae.

Van tenir una vida útil curta, una generació a tot estirar, ja que no van funcionar més

enllà del primer terç del segle I aC.

A mitjan segle I aC., quan el poblat ja era abandonat, un nombre reduït de

persones, potser només una família, s’instal·là puntualment en un espai situat a tocar

de la porta nord-occidental, a l’extrem oposat de l’oppidum. Es construí una casa

recolzada contra la muralla ibèrica aprofitant murs preexistents. Els paviments de terra

compactada, la llar amb solera d’argila i les parets amb sòcols de pissarra i acabat de

tovot tan ibèrics, contrastaven amb la coberta de teules, els fragments de les quals

abundaven en l’estrat d’amortització que es va fixar a l’època d’August. Es tracta d’una

ocupació residual que reafirma l’estat d’abandonament de l’oppidum a mitjan segle I

aC. La població ja havia marxat temps enrere quan es traslladà a un nou emplaçament

situat uns cinc quilòmetres cap al sud. Era Gerunda fundada pels volts de l’any 76 aC.

109


BIBLIOGRAFIA

ASENSIO D., PONS E., (2009): “L’entrada meridional del nucli ibèric fortificat del Mas Castellar

(Pontós, Alt Empordà): una porta complexa del segle V aC”, Revista d’Arqueologia de

Ponent, 19, 271-286.

BEJARANO A., (1987): Hispania antigua segun Pomponio Mela, Plinio el VieJo y Ptolomeo, Fasc.

VII de Fontes Hisàniae Antiquae, Barcelona.

BURCH J., NOLLA, J.M., (1995): “Gerunda i els ausetans. Una qüestió recurrent”, Annals de

l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XXXV. Girona.

BURCH, J., NOLLA, J.Mª, PALAHI, LL, SAGRERA, J., SUREDA, M. VIVO, D., (2001): Excavacions

arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1 El sector de l’antiga església

parroquial, Girona.

BURCH J., NOLLA J. M., SAGRERA J., (2010): Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant

Julià de Ramis, 4. Les defenses de l’oppidum de *Kerunta, Girona.

BURCH, J., SAGRERA, J., (2009): Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de

Ramis. 3 Els sitjars. Girona.

CANAL J., CANAL E., NOLLA J. M., SAGRERA J., (2010): Atles d’història urbana de Girona. Segles

VI aC-XVI. Girona.

MIRÓ M. T., (1991): “Les estructures defensives del poblat ibèric de la Cadire del Bisbe de

Premià de Dalt (Maresme)”, Fortificacions: la problemàtica de l’ibèric ple (segles IV-II aC).

Simposi internacional d’arqueologia ibèrica. Manresa, 6, 7, 8 i 9 de desembre de 1990,

Manresa, 241-244.

MORET P., (1996): Les fortifications ibèriques. De la fin de l’Âge du Bronze à la conquête romaine,

Madrid (Collection Casa de Velázquez 78).

NOLLA, J. M.; PALAHÍ LL., VIVÓ D., (2007) (ed.): De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat.

Catàleg de l’exposició del Museu d’Història de la Ciutat de Girona (juny-octubre de

2007), Girona.

NOLLA J.M., PALAHÍ LL., VIVO J. (ed.), (2010): De l’oppidum a la civitas. La romanització inicial

de la indigècia, Girona.

PONS E., (2002): “La reocupació de les planes i l’aparició dels primers vilatges”, Història del

Gironès a Història de les comarques de Girona, vol. III, Girona, 119-127.

PONS E., GONZALO C., LÓPEZ A., (2005): “El sistema defensiu del poblat de Mas Castellar

de Pontós (Alt Empordà, Girona)”, Món iber als Països Catalans. Vol. I. XIII Col·loqui

Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs. Puigcerdà,

14 i 15 de novembre de 2003, Puigcerdà, 379-392.


110

PRADO G., (2009): “Noves aportacions al coneixement de les portes i sistemes d’accés a

l’oppidum del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”, Revista d’Arqueologia de

Ponent, 19, 335-358.

Prado G., (2010): “La fortificación de Puig de Sant Andreu (Ullastret, Cataluña): espectos

técnicos, formales y funcionales.” Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes

des rencontres du programme européen Ramses (2006-2008) a cura d’H. Tréziny, Paris-

Aix-en Provence, 567-581 (Biblothèque d’Archeologie Méditerranéenne et Efricaine 3).

ROCAFIGUERA M., (1991): “L’Esquerda: assentament i territori en el període de l’ibèric

ple”, Fortificacions: la problemàtica de l’ibèric ple (segles IV-II aC). Simposi internacional

d’arqueologia ibèrica. Manresa, 6, 7, 8 i 9 de desembre de 1990, Manresa, 309-314.

D’EMPORION A EMPORIAE. DE LA COLONITZACIÓ GREGA A L’ARRIBADA DELS ROMANS

PERE CASTANYER I MASOLIVER

7 de març de 2013

113


L’estudi del període comprès entre la colonització grega i l’arribada dels romans

al nostre territori va ineludiblement lligat a la història d’Empúries, atès que fou en aquest

indret on s’establiren els primers grec foceus i on, segles més tard, desembarcaren les

primeres tropes romanes per engegar el procés de domini i la posterior romanització

de la península Ibèrica.

Considerant, doncs, aquest factors, no és d’estranyar que en el nostre treball, el

jaciment emporità sigui justament el fil conductor per desgranar els esdeveniments

més significatius d’aquest període històric. La seva dilatada trajectòria de recerca,

amb més de cent anys d’excavacions sistemàtiques, fa possible que avui tinguem

un coneixement força detallat dels diversos nuclis de poblament que en el transcurs

del temps configuraren Empúries. També hi ajuden les recerques arqueològiques

realitzades aquest darrers anys, que han aportat novetats significatives en relació a

l’evolució dels nuclis grec i romà.

Abans de començar a estudiar les dinàmiques de poblament durant les

diferents etapes històriques, caldrà incidir, primer, en algunes qüestions relacionades

amb la geomorfologia i el paisatge del territori, perquè condicionaren els seus patrons

d’assentament. Probablement, la percepció que actualment tenim del paisatge

empordanès ben poc té a veure amb la que devien tenir els primers navegants grecs

i els legionaris romans, perquè alguns dels elements més singulars que antigament el

conformaven avui són pràcticament imperceptibles.

Especialment rellevants són els esforços realitzats en la reconstrucció de la

topografia i del paleopaisatge dels entorns dels principals jaciments del territori, com

poden ser Empúries o Ullastret. Els treballs confirmen que la transformació d’aquest


114

medi fins arribar a la situació actual obeeix, d’una banda, a la confluència de factors de

tipus natural (procés al·luvial, desplaçament de les lleres dels rius, etc.) i, de l’altra, de

tipus antròpic, com ara la dessecació d’antigues llacunes per a la formació de noves

àrees de conreu o la construcció de nous camins.

En el cas del territori costaner, la consideració d’aquests factors és imprescindible

en els treballs arqueològics actuals i en la seva interpretació, atès que es tractava d’una

microregió marcada per la confluència dels deltes dels rius Muga, Fluvià i Ter, que amb

el pas dels temps anaren omplint amb sediments l’actual plana.

L’entorn geogràfic d’Empúries en època antiga n’és una bona mostra: al voltant

del promontori emporità hi havia altres turons, serres i petites elevacions, a redós dels

quals s’hi estenien unes àmplies àrees d’aiguamolls i petits estanys, d’aigua salobre o

dolça, de profunditat i extensió variable i cursos fluvials canviants, el Ter al sud i el Fluvià

i la Muga al nord (fig. 41).

És justament en aquestes petites elevacions on trobem les mostres més

antigues del poblament d’aquesta part de la plana empordanesa, que podem situar

a l’època del Bronze Final, en els primers segles del I mil·lenni abans de la nostra Era.

A més dels jaciments coneguts de fa temps, com el de la Fonollera o de Parrallí, hi

podem afegir l’hàbitat de Sant Martí d’Empúries, ben documentat arran de les

excavacions realitzades els darrers anys en diferents punts del nucli actual. És en aquest

moment quan es comencen a fer evidents les pautes que caracteritzaran l’estructura

del poblament d’aquest territori.

En el cas de l’hàbitat de Sant Martí d’Empúries, a més dels materials ceràmics

pertanyents a aquest horitzó cultural comptem també algunes restes de possibles

fons de cabanes, fetes amb un entramat d’elements vegetals i argila, així com algunes

estructures de combustió i fosses vinculades a diferents activitats domèstiques. A més

de les ceràmiques fetes a mà associades a aquest context cultural, hi podem afegir

també la troballa d’un petit dipòsit metàl·lic conformat per diferents destrals i altres

estris de bronze, probablement destinats a la seva refosa.

Malgrat que la seqüència estratigràfica no permet establir una ocupació

continuada, és en aquest mateix indret on s’ha pogut documentar el primer

assentament estable corresponen a la primera Edat del Ferro que, cronològicament,

podem situar entre la segona meitat segle VII i els inicis del segle VI aC. Els treballs

arqueològics realitzats en diferents solars de Sant Martí d’Empúries han permès

identificar diverses estructures i elements d’aquest primer d’hàbitat, que segueixen

115


unes pautes semblants a les d’altres jaciments propers, que trien igualment turons de

poca alçada emplaçats sovint entre el mar, els estanys interiors i els aiguamolls. Pel que

sabem, el poblat es localitzava a la part més elevada del promontori, avui sector de

l’església i de la plaça Major, però s’estenia també vers la part nord i oest, dominant així

el litoral i també l’antiga desembocadura del Fluvià.

Figura 41. Vista aèria d’Empúries, on s’assenyalen els principals nuclis urbans que el configuren: la Palaia Polis (Sant Martí d’Empúries), la Neàpolis i la ciutat romana (MAC-Empúries).


116

En coneixem les restes d’algunes cabanes, de planta rectangular i amb els

extrems arrodonits. Malgrat la parcialitat de les evidències recuperades, és possible

intuir una certa estructuració de l’espai, amb les cases formant petites agrupacions o

juxtaposicions, separades per espais de circulació o d’ús comú. Els murs eren fets amb

un sòcol de pedres a la base i un entramat de fusta i branques que es recobria amb

argila. La coberta seria igualment feta amb materials peribles.

Les excavacions fetes l’any 1998 en un dels solars situats a la banda nord del

turó de Sant Martí d’Empúries permeten confirmar que durant els primers decennis del

segle VI aC. el poblat s’estenia fins aquest sector, fet que podria denotar un augment

de la seva superfície en relació a l’etapa anterior. En aquesta zona, la majoria de les

evidències semblen correspondre a una àrea descoberta, qui sap si d’ús col·lectiu,

associada amb les activitats de la mòlta i el processat de cereals.

L’hàbitat de la primera Edat del Ferro de Sant Martí d’Empúries devia coexistir

amb d’altres nuclis de població ubicats igualment en el territori proper, emplaçat

igualment aprofitant les petites elevacions o turons propers al mar, envoltats de zones

humides i d’aiguamolls que comunicaven amb les planes al·luvials dels antics estuaris

del Ter i el Fluvià.

El registre arqueològic actual permet ampliar la carta de jaciments d’aquest

mateix període, amb altres establiments situats a l’entorn d’Empúries, com ara el de

mas Gusó de Bellcaire, i també amb la necròpolis d’incineració localitzada al vessant

oest del turó de Vilanera. Malgrat que la utilització d’aquesta àrea com a espai funerari

es remunta ja al període del Bronze Final, cal subratllar que la majoria de les tombes

d’incineració excavades es daten entre les acaballes del segle VII i els inicis del segle

VI aC.

Cal imaginar, doncs, que l’hàbitat de Sant Martí s’integrava dins una estructura

d’ocupació del territori conformada per altres petits establiments. En el cas emporità,

però, la seva posició estratègica, al cim d’un esperó litoral, degué afavorir el seu lligam

amb el mar i, sobretot, amb les diferents activitats comercials vehiculades pels primers

navegants que arribaren a aquestes costes. La cultura material del poblat de Sant Martí

o els conjunts funeraris procedents de la necròpolis de Vilanera posen de manifest el

paper clau d’aquest territori com a punt d’intercanvi entre aquesta població indígena

i el comerç fenici.

Ben aviat, però, a partir dels inicis del segle VI aC., hom constata l’arribada

d’altres productes de filiació etrusca o grega, vehiculats per les navegacions comercials

117


que des del golf de Lleó arribaven al nostre territori. Pel que fa al registre arqueològic,

hom interpreta aquest fet com l’evidència dels primers contactes amb els navegants

grecs que, a partir de Massalia, començaren a establir relacions amb aquests nuclis

indígenes.

Aquests contactes preliminars permeten entendre ara millor la creació de

l’assentament colonial foceu-massaliota d’Emporion, entorn del segon quart del segle

VI aC, al mateix turó de Sant Martí d’Empúries, la Palaia Polis o “ciutat vella”, esmentada

per les fonts antigues. Una vegada més, les particulars característiques topogràfiques

d’aquest turó, que s’endinsava al mar i es trobava unit a terra ferma per un petit istme, a

tocar de la desembocadura del Fluvià i tancant pel costat nord una fondalada marítima

que constituïa un excel·lent port natural, s’ajustava perfectament a les necessitats d’un

empori comercial.

La instal·lació d’aquest primer empori foceu a Sant Martí d’Empúries va

comportar un seguit de canvis en relació amb l’estructura i organització de l’hàbitat

precedent, que podem percebre en el registre arqueològic recuperat. No obstant això,

hem d’imaginar que, com a mínim en un primer moment, el contingent de població

grega nouvinguda devia ser encara poc important.

Especialment destacable és, també, la transformació que es detecta en la cultura

material, que mostra un clar descens de les ceràmiques de tradició indígena, que és

paral·lel a l’augment dels materials d’importació, sobretot de vaixella de procedència

grega i de les àmfores d’origen etrusc, que són una prova de la inserció d’aquest nou

establiment dins la nova dinàmica del comerç marítim d’aquest sector occidental de la

Mediterrània. Les excavacions han permès localitzar una àrea artesanal, amb restes de

forns de cambra circular i pilar central, dedicada també a la fabricació local de ceràmica

gris monòcroma, amb unes característiques de fabricació i un repertori tipològic molt

semblant als tallers de Massalia o a d’altres tallers de tradició grega oriental.

Lluny de voler analitzar en detall la seqüència arqueològica relativa al

període d’ocupació d’època arcaica, ens interessa subratllar el canvi en l’urbanisme

de l’hàbitat, que hem pogut recuperar, sobretot, a la part nord del nucli (fig. 42).

Les construccions estan fetes amb sòcols de pedra, amb un traçat i una tècnica

acurats, mentre que els alçats eren de tovots. L’estructura de les cases dibuixa formes

força simples, de planta allargada i estreta, d’entorn als 25 m2 de superfície amb un

màxim d’un o dos espais diferenciats, arrenglerades i formant illes d’edificacions que

obrien als carrers, d’uns tres metres d’amplada, que d’est a oest salvaven el desnivell


118

natural del promontori. Els paviments

interiors eren de terra batuda i també

es localitzaren sengles llars fetes

sobre una base refractària.

L’estructura de l’hàbitat, de

les cases i dels carrers sembla que

es va mantenir relativament intacta

amb el transcurs dels segles, fins,

com a mínim, els inicis del segle

IV aC. La principal dificultat en la

interpretació de la seqüencia de Sant

Martí d’Empúries és intentar establir

la naturalesa de l’establiment i la

identitat dels seus pobladors o, el que

és el mateix, determinar si es tracta

de l’evolució d’un hàbitat indígena o

si, per contra, els canvis detectats són

una conseqüència directa de l’arribada

de població forana en el moment de

creació de l’emporion grec.

La reestructuració de la Palaiá Polis durant la segona meitat del segle VI aC.

coincideix, històricament, amb un moment especialment important per a les colònies

focees de l’extrem occidental de la Mediterrània, a causa de la caiguda de la metròpoli

focea a mans de l’exèrcit persa. El reforçament de Massalia afavoreix també el paper de

port escala del nucli emporità, especialment pel que fa a les rutes de navegació vers el

litoral ibèric peninsular.

En aquest sentit, el desenvolupament de l’Empori original comportarà la

necessitat d’ampliar l’àrea habitada al promontori que hi havia a la part sud del port

natural, donant lloc, així, al nucli urbà principal del que coneixem com a Emporion.

Aquesta denominació de la ciutat, que en grec significa mercat, és reveladora de la

vocació comercial que des de l’inici en va determinar la creació. A partir d’aquest

moment, doncs, Emporion quedava formada per l’antic barri de la Palaia polis i pel nucli

de terra ferma, conegut també com a “Neàpolis”, terme utilitzat en època moderna per

distingir-lo del primer establiment de Sant Martí d’Empúries (fig. 43).

Figura 42. Restes de l’hàbitat de la Palaia Polis en el segle V aC. En primer terme, un dels carrers i, més al fons, algunes de les cases descobertes l’any 1998 en un dels solars de la part nord del turó (MAC-Empúries).

119


A l’actualitat, coneixem gairebé

la totalitat de les restes corresponents

a les fases més modernes d’aquesta

ciutat -d’època hel·lenística i romana-,

que ocupen una extensió total

d’aproximadament unes 5 hectàrees.

Les excavacions arqueològiques,

especialment intenses entre els anys

1908-1936 però també reactivades els

darrers anys, permeten determinar que

el nucli originari es localitzava a redós

del port natural i que, amb els segles,

l’àrea ocupada es va anar estenent,

progressivament, cap al sud. L’evolució

i el creixement urbanístic de la ciutat

grega van comportar, amb el pas del

temps, modificacions importants

tant en la seva fisonomia com en

l’organització i l’estructura internes.

Les excavacions realitzades en diferents àrees de la ciutat grega, on s’ha pogut

arribar als estrats més antics, permeten concloure que la primera configuració urbana

data del tercer quart del segle VI aC. A aquest moment pertanyen les restes excavades

els darrers anys a tocar l’àrea portuària, on s’han descobert diferents límits així com

el camí que comunicaria aquest barri nord-occidental de la Neàpolis amb el port. Es

tractava d’una mena de rampa exterior que aprofitava, en part, el pendent natural de

la roca, de sud a nord, per comunicar la platja amb l’interior de la ciutat, assentada

damunt d’un promontori rocós i que, en aquell moment, quedava considerablement

més enlairada en relació a l’àrea del port.

De l’excavació d’aquest sector, crida l’atenció la troballa de nombroses

ofrenes votives i d’objectes de caràcter ritual, com ara la gran quantitat de kernoi amb

representacions en miniatura de craters o hídries, així com també diversos conjunts

d’olpai enterrats en diferents forats excavats al terra. La inusual concentració d’aquests

tipus de peces en aquest punt convida a pensar en l’existència d’un possible santuari o

espai de culte on s’hi realitzaven algunes pràctiques rituals, probablement relacionades

Figura 43. Vista aèria de la Neàpolis d’Empòrion, amb la plaça de l’àgora a l’àrea central (MAC-Empúries).


120

amb l’activitat portuària, i on els

mariners i navegants podien oferir les

seves libacions abans d’emprendre un

viatge o en arribar al port emporità

(fig. 44).

Més endavant, ja entorn a mitjan

segle V aC., es desenvoluparen nous

espais sacres al sud, en un sector que

inicialment cal considerar com a espai

periurbà i que constitueixen l’embrió de

l’àrea de santuaris que es configurarà en

aquesta zona més endavant. D’aquest

primer estadi, en coneixem les restes

d’una gran plataforma o podi elevat

bastit amb murs fets amb blocs de

pedra calcària, que interpretem com

la base d’un temple del qual només se

n’han pogut recuperar alguns elements

de la coberta, amb un anthemion amb

antefixes decorades amb palmetes i de flors de lotus. Tot i el desconeixement que tenim

dels límits reals de la ciutat grega durant el segle V aC, creiem que el temple va ser

construït fora del perímetre encerclat per les muralles, amb l’objectiu d’esdevenir un lloc

de culte comú per a grecs i indígenes, per tal de fomentar i incrementar, així, els lligams

entre ambdós pobles.

Tal com ja hem avançat, el creixement urbà i la construcció del nou recinte

defensiu vers la primera meitat del segle IV aC, va suposar la integració d’aquell primer

espai cultual suburbà, configurant així una nova àrea religiosa que persistirà fins a

l’abandonament final de la ciutat. Tot això va comportar la redefinició de l’àrea cultual

que va ser objecte de noves edificacions religioses, com ara un temple situat en el

sector més elevat i en posició dominant, a redós del quals s’hi distribuïen diversos

altars i altres edificacions. El fet que fos en aquest basament on es varen localitzar

diverses peces escultòriques ha fet pensar en una possible vinculació d’aquest primer

edicle amb la introducció en el santuari emporità del culte a Asclepi. La presència

propera d’una cisterna, inutilitzada més tard per un pou, i la troballa de vasets votius i

Figura 44. Vas ritual o kernos trobat a les ex-cavacions de l’àrea del port (segle V aC). La presència d’aquests objectes sembla indicar l’existència d’un santuari en aquest sector de la ciutat grega (MAC-Empúries).

121


petits exvots anatòmics en terracota, de vegades trobats ja amortitzats en contextos

arqueològics anteriors al segle II aC, considerats com a indicatius dels rituals vinculats

a un culte de tipus salutífer, donarien suport, també, a la hipòtesi d’aquesta advocació

(fig. 45).

Especial rellevància va tenir per a l’evolució de la ciutat grega d’Empòrion

l’entrada en escena de Roma a la península Ibèrica, en el marc dels esdeveniments

lligats a la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC, quan les tropes de Gneu Corneli Escipió

desembarquen al port emporità amb el propòsit de tallar la rereguarda a l’exèrcit

cartaginès, camí de Roma. La victòria final romana en el conflicte va fer possible

iniciar un procés de domini i conquesta del territori, fenomen que coneixem com a

“la romanització” i que amb el temps va suposar l’aculturació definitiva de la població

indígena o ibèrica a Roma.

L’entrada en escena dels romans va comportar canvis profunds en l’organització

políticoadministrativa com també en l’ordre social i econòmic. Fou un procés lent i

gradual, que va durar més d’un segle, dins del qual s’hi poden diferenciar diferents

etapes, que van del domini militar i fiscal inicial fins a la imposició o adopció d’una

nova civilització, amb un nou concepte de ciutat, una nova manera de concebre

l’explotació del camp o, en definitiva, d’una nova manera de viure basada en uns

preceptes completament diferents als vigents amb anterioritat a la dominació romana

(fig. 46).

Aquests canvis no varen comptar, com a mínim inicialment, amb el vist-i-plau

de la població indígena, que de forma majoritària no devia compartir els propòsits

romans i, menys encara, la imposició dels tributs que aquest decretaren de forma

gairebé immediata. Les fonts escrites, i també l’arqueologia, constaten que el conflicte

d’interessos va desembocar aviat en un conflicte directe, provocant, l’any 197 aC. la

revolta de la població local. L’equilibri que havien mantingut durant segles els grecs i

els indigets quedava, doncs, alterat per la irrupció de la nova potència emergent a la

Mediterrània: Roma.

Tot i que es fa difícil discernir el paper d’Empòrion en aquest context

d’enfrontaments, i que això sens dubte creà contradiccions importants en el si de la

ciutat grega, on el sincretisme entre els grecs i la població indígena devia ser ja total,

els fets confirmen que, finalment, optà per jugar a favor dels romans. Així ho demostra

el fet que, l’any 195 aC, permet novament el desembarcament de les tropes del cònsol

romà Marc Porci Cató al seu port per tal d’esclafar la revolta indígena.


122

123


No obstant la traumàtica entrada en

escena dels romans, el segle II aC no representa

encara una ruptura total en relació amb el

sistema vigent fins aquell moment, estructurat

territorialment a partir dels poblats ibèrics.

L’abandonament d’alguns d’aquests oppida,

com ara Ullastret, que probablement rep

l’embranzida inicial romana, no suposa la fi

d’aquest model d’organització territorial de la

població. Així ho indica la revifalla constructiva

que es documenta en molts poblats (Sant Julià

de Ramis, Mas Castell de Porqueres, etc.), que

sembla que ràpidament s’adapten a la dinàmica

romana o, també, la construcció ex novo d’altres

petits nuclis d’hàbitat (Turó Rodó, etc.), seguint uns patrons encara plenament ibèrics.

Al camp, el segle II aC s’intueix com una etapa de molta activitat i, fins i tot

d’augment de la producció agrícola, segurament a causa de la necessitat de pagar els

forts tributs imposats per Roma, segons es dedueix del fet que és en aquest segle quan

funcionen la majoria dels camps de sitges que coneixem o de l’augment de petits

establiments rurals que hom localitza arreu.

A Emporion, les importants reformes urbanístiques endegades a partir d’aquest

segle demostren l’encert en l’aposta romana que adoptaren els emporitans. Les obres

a l’àrea portuària, la construcció de l’àgora i l’estoa al bellmig de la Neàpolis o la

remodelació del recinte religiós i de les muralles posen de manifest que aquesta fou, en

efecte, una de les etapes de més vitalitat en la història de la ciutat, com a conseqüència

de la intensa activitat comercial del port emporità en les rutes del comerç itàlic vers

Hispània (fig. 47). Aquest increment de l’activitat obligà a remodelar i ampliar les velles

instal·lacions portuàries, adaptades a un altre moment i a una altra època, amb la

construcció d’un nou moll i fondejador a llevant de la Neàpolis, de més capacitat i,

probablement, també d’accés més còmode i preparat per als nous tipus de vaixell que

hi arribaven carregats de mercaderies.

Figura 45. Estàtua atribuïda al déu Asclepi, trobada l’any 1909 al sector dels temples de la ciutat grega (segle II aC.) (MAC-Empúries).

Figura 46. Dracma emporitana de plata encunyada a Empòrion, amb la llegenda EMPORITON al revers (“dels emporitans”) (MAC-Empúries).


124

No obstant aquesta bonança econòmica, hem d’imaginar que la “independència”

d’Empòrion en aquest moment fou relativa perquè, molt probablement, estava

subjecte a una forta tutela i influència romanes i, més encara, si considerem que ja al

segle II aC. es va instal·lar un campament militar romà a la part alta del turó.

Un dels sectors més intensament reformats fou l’àrea religiosa del sector

meridional, amb la construcció d’unes noves muralles i d’una nova porta d’entrada,

flanquejada, ara, per dues grans torres. L’ampliació del perímetre d’uns 25 metres cap

al sud va facilitar l’articulació d’aquesta zona en tres grans terrasses, mantenint a l’oest

l’àrea cultual, en posició dominant en altura. A la terrassa inferior, que ocupava el gran

Figura 47. Les gran reforma urbanística feta en el segle II aC. a la ciutat grega va comportar, també, la remodelació de l’espai central, amb el conjunt àgora-estoa (MAC-Empúries).

125


espai rectangular guanyat amb el desplaçament del recinte defensiu 25 m més al sud,

s’hi va bastir un ampli espai envoltat de porticats (fig. 48).

Paral·lelament, també es va reformar el centre públic, formant una gran

plaça o àgora, dominada al nord pel gran edifici porticat de l’estoa. Per disposar de

la superfície necessària per crear aquests nous espais arquitectònics, es va afectar

una zona àmplia que fins llavors havia estat ocupada per construccions d’hàbitat

privades, així com per diversos trams de carrers de la trama urbanística precedent

i, possiblement, també per l’espai d’una àgora anterior, segurament de dimensions

bastant més reduïdes.

Figura 48. Restitució hipotètica del sector meridional de la ciutat grega al segle II aC. (Dibuix: Julio Ariza).

126


L’àgora s’emplaçava en el punt de confluència des dos carrers principals de

la Neàpolis i ocupava un gran espai rectangular, d’uns 50 per 40 metres, obert al

centre i voltat, en part, per un porticat. Destaca igualment la stoá, situada al nord, un

imponent edifici de planta rectangular, d’uns 50 metres de llargària per 14 d’amplària,

amb nou estances a la part posterior que servien per a les reunions i les transaccions

dels comerciants. La inclusió d’aquests dos elements, presents també en moltes altres

ciutats hel·lenístiques, s’ha interpretat com un intent de reafirmar el caràcter grec del

nucli emporità, justament en un moment en què la cultura romana començava a

transformar-lo.

Pel que sabem, l’antic campament militar romà va esdevenir, a inicis del segle I

aC., l’embrió d’una nova ciutat, que ocuparà una extensió de 22’50 hectàrees. Empúries,

Figura 49. Detall de la muralla meridional i de la porta d’entrada principal a la ciutat romana (MAC-Empúries).

127


d’ençà d’aquest moment, quedarà constituïda, doncs, pels dos antics nuclis grecs, (la

Palaia Polis i la Neàpolis) i per la nova ciutat romana, de la qual en desconeixem el seu

estatut jurídic inicial.

Aquesta nova ciutat, de planta rectangular i de 700 metres de longitud i gairebé

350 m de costat, estava delimitada per un recinte emmurallat que més que una funció

defensiva definia el pomaerium o recinte sagrat. L’espai intern es va definir amb una

xarxa ortogonal de carrers, segons la qual els eixos longitudinals en sentit nord-sud

eren paral·lels al carrer central o cardo maximus, que s’originava a la porta principal

(fig. 49), i es creuaven amb els eixos transversals, anomenats decumani, que anaven

en sentit est-oest. D’aquesta manera, es generaven les insulae o illes destinades a

l’edificació, que tenien unes dimensions de 70 m de llarg per 35 m d’ample (2 x 1 actus,

en mesures romanes).

El centre de la ciutat va ser ocupat per un immens camp de sitges excavat al

subsòl que s’utilitzava per centralitzar el cereal del territori empordanès, que encara

s’explotava seguint els paràmetres de la societat ibèrica. La creació d’aquest camp de

sitges, que cronològicament coincideix amb la inutilització dels altres camps de sitges

dispersos pel territori, demostra, primer, que la producció de cereal era encara la base

de l’agricultura d’aquesta part del país i, també, la voluntat dels romans per continuar

controlant-la i de centralitzar-la a redós del port d’Empúries.

A partir d’inicis del segle I aC, la romanització del territori es fa més palpable

gràcies, en bona part, a la fundació d’altres ciutats romanes, com Gerunda que,

d’aleshores ençà, exerciran la capitalitat política, administrativa i econòmica. Serà

també en aquest moment quan es fan més evidents els canvis en el territori, amb el

sorgiment de les primeres formes d’ocupació i explotació plenament romanes.

En determinades àrees, especialment a la franja costanera, aquesta transformació

és paral·lela a un canvi en la producció agrícola que, sovint, es focalitza entorn de

l’activitat vitivinícola, a conseqüència de la qual comença a sorgir també una creixent

indústria artesanal destinada, essencialment, a la fabricació dels envasos amfòrics

per a la seva posterior comercialització. Molt probablement, la presència d’elements

itàlics que inverteixen en aquestes noves explotacions, juntament amb la parcel·lació

d’algunes terres de conreu, activen de forma important aquesta transformació del

paisatge i demostren que, a partir d’aquest moment, la intervenció romana és molt

més decidida una vegada s’ha consolidat la conquesta i el domini de la península

Ibèrica.

La creació del municipium Emporiae, en època d’August, va suposar una nova

embranzida en l’evolució dels diferents nuclis emporitans, fins al punt que es va fer

efectiva la unió física entre l’antiga ciutat grega d’Empòrion i la ciutat romana. Aquesta

unió material va comportar la construcció d’uns nous trams de muralles que englobaren

en un únic recinte les diverses “Empúries”. D’ençà d’aquest moment, el gruix de l’activitat

política i administrativa es va concentrar a l’espai central de la ciutat romana, que és en

aquest moment quan emprèn una reforma integral. El nou fòrum es va concebre com

a àrea monumental, amb una plaça descoberta envoltada d’un pòrtic. La part nord

Figura 50. Amb la creació del Municipium Emporiae, el fòrum esdevingué el centre neuràlgic de l’activitat ciutadana i el lloc on es concentraren els edificis principals (MAC-Empúries).

128


estava presidida pel temple principal emmarcat per un porticat de tres ales, a la banda

est s’hi van edificar la basílica i la cúria, edificis administratius, mentre que les bandes

oest i sud es van tancar amb dues filades de botigues comercials o tabernae. D’aquesta

manera, la ciutat es dotava dels edificis on s’acomplien les funcions religiosa, político-

administrativa i econòmica (fig. 50).

Tot i que el coneixement de la ciutat romana es limita avui només a una petita

part, sabem que comptava també amb grans domus privades que seguien els models

itàlics, i que també va anar incorporant altres edificis que, com les termes públiques,

la palestra o l’amfiteatre, evidenciaven la imparable romanitat del territori, diluint així,

mica en mica, el llegat de la vella Empòrion grega.

BIBLIOGRAFIA

AADD, Imatges d’Empúries, Barcelona, 1993.

AADD, Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament

pre-colonial a l’Empúries actual Monografies Emporitanes, IX, Girona, en premsa.

Almagro, M. 1951, Las fuentes escritas referentes a Ampurias, Monografías Ampuritanas I,

Barcelona.

AQUILUÉ X., CASTANYER P., SANTOS M., TREMOLEDA J. (1999): Empúries. Guies del Museu

d’Arqueologia de Catalunya, Tarragona.

AQUILUÉ, X., CASTANYER, P., SANTOS, M., TREMOLEDA, J. (2011): Resultats de les darreres

intervencions arqueològiques a la Neàpolis de la ciutat grega d’Empòrion (Empúries,

l’Escala, Alt Empordà), Tribuna d’Arqueologia 2009, Barcelona, 121-147.

AQUILUÉ X, MAR R., NOLLA J. M., RUIZ DE ARBULO J., SANMARTÍ E. (1984): El fòrum romà

d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de

la romanització al nord-est de la Península Ibèrica. Barcelona, Monografies Emporitanes,

VI, Barcelona.

MAR R., RUIZ DE ARBULO J. (1993): Ampurias romana. Historia, Arquitectura y Arqueología,

Sabadell.

MARCET R., SANMARTÍ E. (1989): Empúries, Barcelona.

SANMARTÍ, E., CASTANYER, P., TREMOLEDA, J. (1990): Emporion, un ejemplo de

monumentalización precoz en la Hispania republicana. Los santuarios helenisticos

de su sector meridional, a P.Zanker, W.Trillmich (dir.), Stadtbild und Ideologie. Die

129


Monumentalisierung hispanischer Städte zwischen Republik und Kaiserzeit, Bayerischen

Akademie der Wissenschaften, München, 117-144.

SANMARTÍ, E., CASTANYER, P., TREMOLEDA, J. (1991): Nuevos datos sobre la historia y la

topografía de las murallas de Emporion, Madrider Mitteilungen 33, Mainz, 102-112.

SANTOS, M., CASTANYER, P., TREMOLEDA, J. (2013): Emporion arcaica: los ritmos y las

fisonomías de los dos establecimientos originarios, a partir de los últimos datos

arqueológicos, in L‘Occident grec de Marseille à Mégara Hyblaea. Hommages à Henri

Tréziny, BiAMA 13, Aix-en-Provence, 2013, 103-113.

130


ELS JACIMENTS DEL PARATGE DEL RECLAU DE SERINYÀ (EL PLA DE L’ESTANY)

NARCÍS SOLER MASFERRER

JOAQUIM SOLER SUBILS

ALBA SOLÉS COLL

SÒNIA RAMIÓ IGLESIAS

23 de febrer de 2013

133

1. LES COVES DE SERINYÀ

Al municipi de Serinyà (Pla de l’Estany) hi ha petites cavitats anomenades coves

o bores. En realitat no són verdaderes coves, entenent com a tals les cavitats obertes en

terrenys calcaris per corrents d’aigua subterranis en èpoques geològiques passades,

cavitats que l’erosió posterior ha fet accessibles des de l’exterior.

Al contrari, les coves de Serinyà han estat construïdes per l’aigua de les fonts que

han rajat i encara ragen en molts llocs, generalment a les vores d’antigues formacions

lacustres. L’aigua, carregada de calç, diposita tosca calcinal sobre la vegetació aquàtica.

S’origina d’aquesta manera una roca porosa, el tur o travertí, en aquest cas travertí de

cascada, ja que es forma, precisament, en el lloc on es precipiten les aigües. Aquest

travertí té tendència a créixer en la mateixa direcció de l’aigua i a formar capellons

que deixen sota seu espais que són les cavitats que anomenem coves i que un cop

abandonades per l’aigua poden ésser ocupades pels humans.

Les formacions de travertí de cascada són abundants en moltes regions, i no

és rar que hagin estat ocupades en èpoques prehistòriques o històriques. La riera

Capellada a Besalú (Garrotxa) o la població de Capellades (Anoia) reben llur nom per

la visibilitat que hi tenen els capellons travertínics. Podem veure el fenomen de la seva

formació encara en activitat a La Caula (Les Escaules, Boadella, Alt Empordà) o a Sant

Miquel del Fai.

A Serinyà, moltes de les cavitats que hem descrit tenen interès arqueològic. Hi

ha les que es troben a la Margenera, que és l’espadat que forma la terrassa del pla de

Serinyà sobre el riu Ser. D’aquestes, la més coneguda és la cova dels Encantats. Foren

utilitzades com a sepulcres durant el calcolític i l’edat del bronze.


134

No gaire lluny, hi ha la bora Gran d’en Carreres, el primer jaciment paleolític

conegut i excavat a Catalunya. És una excepció, perquè no està construït de travertí i,

per tant, és molt diferent de la resta de les coves. És un gran abric obert en conglomerats

d’època pliopleistocènica subjacents als travertins. En tercer lloc, tenim el sector del

paratge del Reclau, on hi ha una colla de coves molt pròximes les unes a les altres que

són les que actualment formen el parc de les coves prehistòriques de Serinyà i les que

descriurem aquí. Encara, en el poble veí d’Esponellà, en els espadats travertínics sobre

el riu Fluvià, hi ha altres cavitats d’interès prehistòric com la cova de les Encantades de

Martís i la cova Mariver, on s’hi feren enterraments durant el calcolític i l’edat del bronze.

El paratge del Reclau, de propietat pública, és el sector on avui hi ha el Parc de

les Coves Prehistòriques de Serinyà. Potser, en un futur s’hi podran anar afegint les altres

zones esmentades, de propietat privada, que també tenen un gran interès geològic,

arqueològic i per a la història de la investigació de la prehistòria a Catalunya. Totes

són pròximes, a menys de mitja hora a peu, i els camins que des del parc hi menen

passen per llocs molt interessants des del punt de vista paisatgístic, medioambiental

i patrimonial.

2. EL PARATGE DEL RECLAU

El Reclau és una petita àrea delimitada entre el riu Serinyadell, a l’oest, i el final

del pla d’Usall, a l’est. Aquí s’acaben els terrenys terciaris d’origen marí que formen

les muntanyes de la Garrotxa i comencen els dipòsits quaternaris i pliocens del Pla

de l’Estany i l’Empordà. El pla d’Usall, una antiga terrassa travertínica lacustre, està en

posició força elevada sobre el riu Serinyadell, que el voreja pel seu cantó occidental. A

la seva base ragen nombroses fonts, que són les que donen origen al riu Serinyadell i

les que, quan naixien més altes, van construir amb els seus dipòsits de travertí les coves

prehistòriques.

Formen el paratge la petita terrassa fluvial del Serinyadell i el talús que des d’ella

puja cap el pla d’Usall (fig. 51). En aquest talús, hi ha les formacions de travertí de

font, que són antigues i ja molt malmeses, entre les quals existeixen algunes cavitats,

en bona part enfonsades, que conserven jaciments d’interès prehistòric. El procés de

formació de travertí va tenir lloc fa més de 200.000 anys, com indiquen les datacions

per U/Th obtingudes en els travertins que formen la cova de l’Arbreda i la de Mollet.

135


Totes les cavitats d’interès arqueològic es troben en uns tres-cents metres de

talús travertínic, des de la cova de l’Arbreda, al sud, fins la cova del Reclau Viver, al nord.

Després que foren abandonades per l‘aigua, ben aviat algunes cavitats, com la cova

de Mollet i la cova de l’Arbreda, van ésser ocupades per l’home prehistòric durant el

mosterià antic. L’Arbreda ho va continuar essent en el paleolític superior, moment en

què foren també ocupades la cova del Reclau Viver i la cova d’en Pau, entre d’altres.

Després del solutrià final, fa uns 18.000 anys, a totes les coves hi ha una llarga solució de

Figura 51. Paratge del Reclau. A l’esquerra la vegetació espessa assenyala el pas del riu Serinyadell. A la dreta es veu com comença a elevar-se el talús travertínic que conté les coves i hi ha la senyalització als accessos a la cova de l’Arbreda i, més al fons, a la cova de Mollet . Foto Narcís Soler.


136

continuïtat en el registre arqueològic, i no van tornar a ésser ocupades fins al neolític i

al calcolític, però aleshores quasi sempre amb finalitat sepulcral.

L’existència de coves al paratge era coneguda des de temps immemorial. La

cova del Reclau Viver té una part no enfonsada, el vestíbul, que ha estat sempre visible

i visitada. Aquesta i altres cavitats del Reclau eren conegudes antigament com “Les

Bores del Ferrer” (Alsius 1896).

El reconeixement del seu interès prehistòric es deu a Josep Maria Corominas i

Planellas, metge de Banyoles i Serinyà, delegat local d’excavacions i prehistoriador, que

va descobrir i excavar bona part de les cavitats a partir dels anys 40 del segle passat.

La primera de totes, la cova del Reclau Viver, a la qual van seguir més tard la de Mollet,

la cova d’en Pau, el cau d’En Paquito, la cova de l’Arbreda, Mollet III i, finalment, Davant

Pau, entre les més importants (Corominas 1946, 1948, 1973) (Soler, 1996) (Soler et alii,

2010).

Serinyà ja tenia una llarga tradició de recerca prehistòrica. Amb anterioritat, les

excavacions s’havien concentrat a la bora Gran d’en Carreres, on les primeres s’havien

efectuat el 1882, i també a la cova dels Encantats i a altres cavitats de la Margenera.

En el parc es visiten les tres més importants i més estudiades, generalment per

aquest ordre: cova de l’Arbreda, cova de Mollet i cova del Reclau Viver. Actualment, els

arqueòlegs treballen a la cova de l’Arbreda, la cova de Mollet III i el cau del Roure.

3. LA COVA DE L’ARBREDA

La major part d’aquesta gran i complexa cavitat, situada a la part alta del talús,

es va enfonsar en època antiga, de tal manera que no coneixem bé la seva morfologia.

Josep Maria Corominas hi excavà entre 1972 i 1973 un sondeig de dalt a baix, el sector

Alfa, que posà al descobert la seva llarga estratigrafia (fig. 52).

Des del 1975, es van tornar a començar les excavacions en el sector Beta, al costat

sud del sondeig Corominas o sector Alfa. Han anat a càrrec del Centre d’Investigacions

Arqueològiques de la Diputació de Girona i, després, de l’Institut de Recerca Històrica

de la Universitat de Girona. Es fan cada any al mes de juliol i, en els últims anys, són

una atracció més per als visitants del parc. Hi solen participar una vintena d’estudiants

de diverses universitats (fig. 53). El sector Beta s’ha aprofundit fins als 7 metres de

profunditat, i la regularització dels talls del sector Alfa ha permès estudiar els nivells

137


Figura 52. Cova de l’Arbreda. Es veu la petita cavitat que rebia el nom de cova de l’Arbreda. Darrera seu hi ha el sector Gamma. La plataforma metàl·lica quadrada assenyala el lloc del sector Alfa, i en primer terme hi ha el sector Beta. Foto Narcís Soler.


138

més profunds. Des del 2009, una bastida fixa facilita l’accés a l’àrea d’excavació, cada

vegada més profunda i complexa, perquè també s’ha començat a treballar al nord,

en el sector Gamma, i també a l’est del sector Beta. Cada dos anys, es publiquen els

progressos fets a l’excavació (Soler Subils, 2014).

El farciment de la cavitat està format, de dalt a baix, primer per la terra rossa superior,

d’època postpaleolítica. Segueixen, després, trams amb moltes pedres que corresponen

al paleolític superior, amb nivells solutrians, gravetians i aurinyacians. A Catalunya,

només l’Arbreda i el Reclau Viver tenen aquesta estratigrafia del paleolític superior, que

complementen entre elles. A l’Arbreda hi ha dos nivells solutrians, datats en 18.860 i 19.

Figura 53. Un moment de l’excavació de nivells mosterians al sector Beta. A la dreta, més avall, es veu una intervenció al sector Alfa, en els nivells mosteriana més profunds i més antics. Foto Narcís Soler.

139


Figura 54. Mostra de la indústria lítica solutriana de l’Arbreda. Algunes de les peces dibuixades, totes elles fetes de sílex, deixen veure el típic retoc pla propi d’aquest moment. Foto Narcís Soler.


140

480 anys abans d’ara. La civilització solutriana té unes eines molt característiques, fetes

amb un gran domini de la talla de la pedra amb la tècnica del retoc pla (fig. 54). Els

nivells gravetians són tres, i un d’ells representa una ocupació molt intensa, que va deixar

moltes cendres i carbons. Es daten en 22.630, 25.430 i 28260 anys abans d’ara. El paleolític

superior més antic està representat per dos nivells aurinyacians. Uns d’ells està format per

una ràpida successió d’ocupacions intenses, que deixaren llars construïdes de plaquetes

de gres. Es tracta d’un aurinyacià evolucionat que a tota l’àrea mediterrània només es

troba aquí i a la cova Beneito (País Valencià). Es data en 32.000 anys abans d’ara. A sota,

els primers homes anatòmicament moderns (Homo sapiens) que van viure a Catalunya

hi van deixat evidències del seu pas en el tram corresponent a l’aurinyacià arcaic, que es

data en 38.000 anys abans d’ara o poc més tard. Quan van arribar a l’Arbreda, feia pocs

segles que l’havien abandonat els últims neandertals (Homo neanderthalensis).

El fragments de travertí abundants durant el paleolític superior es van rarificant

i, més avall, entre argiles i arenes trobem els nivells mosterians, amb evidències del pas

del homes de Neandertal. Els més tardans es daten en uns 40.000 abans d’ara. Abans,

Figura 55. Indústria lítica del nivell mosterià més profund i antic de l’Arbreda. Es pot veure com està tallada sobre roques locals (corniana, quarsita, quars, lidita, pòrfir) i no sobre sílex. Foto Narcís Soler.

141


i durant mil·lennis, la cova va ésser ocupada més pels óssos de les cavernes (Ursus

spelaeus) que pels humans, que només ho feien esporàdicament. Finalment, el tram

més profund, sense pedres i amb molta alteració, conté nivells molt rics del mosterià

antic, que delaten ocupacions molt intenses, les primeres que hi va haver a la cova, fa

uns 130.000 anys. Les eines del homes de Neandertal són fetes sobre roques locals (fig.

55), a diferència de les dels homes anatòmicament moderns, que en general són de

sílex, una roca que anaven a buscar a les Corberes, a 130 km al nord.

El sediment de l’Arbreda conserva bé la indústria lítica i òssia, la fauna i el pol·len,

de tal manera que proporciona elements per reconstruir l’economia i el medi ambient

dels homes prehistòrics, tant neandertals com cromanyons, que hi van viure els últims

100.000 anys. Els homes anatòmicament moderns i els homes de Neandertal caçaven

conills, cérvols, cavalls, ases, braus, bisons, cabres i llebres. La cova també ha preservat

restes d’óssos de les cavernes, hienes, guilles, elefants (fig. 56) i, excepcionalment de

ren, elefant i bou mesquer. Fins al final de l’última glaciació i l’arribada de l’holocè, a

Serinyà hi havia espais oberts formats per praderies on pasturaven els grans herbívors,

Figura 56. Germen d’una dent d’elefant del mosterià de l’Arbreda. Foto Narcís Soler.


142

Figura 57. Estratigrafia de la cova de l’Arbreda. Secció de Joaquim Soler.

143


al costat alguns boscos de pi bord (Pinus silvestris) i dels boscos de galeria al costat dels

corrents d’aigua.

L’Arbreda conserva molt bé també els talls deixats per les excavacions gràcies a

les cobertes que els han protegit des dels primers treballs. Aquestes seccions permeten

veure, estudiar i mostrejar l’estratigrafia. És el jaciment de Catalunya que la presenta

més completa, des del mosterià al neolític, amb un reompliment d’uns 11 metres de

potència (fig. 57).

4. LA COVA DE MOLLET

Se situa a la part baixa del talús (fig. 58). És una petita cavitat que a finals del

pleistocè mitjà era un cau de hienes que hi van acumular, a més dels seus propis

esquelets, moltes restes d’una variada fauna arcaica. Més tard, al final del paleolític

inferior o començament del mitjà, va ésser ocupada per l’home prehistòric, segurament

abans que no ho fossin els nivells inferiors de la cova de l’Arbreda. Es tracta, doncs, del

Figura 58. La cova de Mollet a la part baixa del talús travertínic. Foto Narcís Soler.

jaciment més antic del paratge del

Reclau, i ha proporcionat un queixal

que és la resta humana més antiga

de la Catalunya espanyola (fig. 59).

5. LA COVA DEL RECLAU VIVER

Va rebre el seu nom perquè

està situada per sobre d’un viver, un

dipòsit d’aigua construït a mitjans del

segle XIX, que recollia l’aigua de les

fonts ja esmentades. Com l’Arbreda,

s’obre en la part alta del talús, i abans

de les excavacions era inaccessible

des de la terrassa fluvial i ho era

únicament des del pla d’Usall.

Està formada per una part que

conserva la coberta, que abans de les

excavacions era l’única coneguda, i

que avui anomenem “vestíbul” , i per una altra de més gran, anomenada “galeria” (fig. 60,

61), que va ésser posada al descobert per les excavacions, les primeres del paratge, que

Josep Maria Corominas hi va portar a terme els anys 40, i que van buidar completament la

cavitat. La galeria conservava uns 5 m d’estratigrafia, i era la primera del paleolític superior

coneguda a Catalunya. Aquest farciment contenia, de baix a dalt, dos nivells aurinyacians,

dos de gravetians i dos de solutrians, els quatre últims força rics i significatius. Gràcies al

fet que va ésser excavada totalment, permet apreciar bé la seva morfologia, una mena de

galeria orientada en el mateix sentit nord-sud que el talús. El gravetià final és molt ric, i en

aquest sentit completa la seqüència de l’Arbreda, que en aquest moment és molt pobre.

També durant el solutrià la cova va ésser ocupada pels humans de forma molt intensa.

És el solutrià de la península Ibèrica on els útils típicament solutrians, fets amb retoc pla,

hi tenen un percentatge més alt. En les riques ocupacions solutrianes i gravetianes s’hi

van trobar, també, algunes restes humanes i una gran acumulació de cargolets marins

perforats per fer collars o anar cosits als vestits (fig. 62).

Figura 59. Molar humana de la cova de Mollet , la resta humana més antiga de Catalunya. Foto Butinyà.

144


145

Immediatament al sud del Reclau Viver, el visitant pot veure de passada la cova

d’En Pau, el cau d’en Paquito i Davant Pau, tots ells jaciments que, com Pau II i Pau III,

en realitat són àmbits excavats o sondejos efectuats en la mateixa gran cavitat, només

parcialment excavada. Contenia una gran potència de nivells postglacials i més avall

solutrians i gravetians, sense que s’hagi arribat al fons. El solutrià va proporcionar un

xiulet fet sobre una ulna de gralla, el primer instrument musical mai trobat a Catalunya.

6. MOLLET III I EL CAU DEL ROURE

Des de fa uns anys s’excaven també les coves anomenades Mollet III i Cau del

Roure, que seran incorporades a les visites. La primera ha proporcionat les restes d’un

Homo sapiens d’època gravetiana, datat en 22.330 anys abans d’ara. Es tracta de les més

antigues de Catalunya. Formava part d’una sepultura, també la primera que es coneix al

nostre país, i anava acompanyat d’un aixovar de dents i cargols marins perforats (fig. 63).

Figura 60. Un dels grups de la visita a la cova del Reclau Viver. Foto Josep Maria Castany.



146

El Cau del Roure conté paleolític superior i neolític i, a l’exterior, una interessant

acumulació d’ossos deixada segurament per les hienes.

7. EL PARC DE LES COVES PREHISTÒRIQUES

El parc consta actualment d’un gran aparcament al costat mateix de la carretera

de Banyoles a Besalú, des del qual es travessa amb un pontet el riu Serinyadell i s’accedeix

a una àrea de pícnic i a l’edifici de recepció. Allà hi ha la zona de venda d’entrades i

Figura 61. La galeria del Reclau Viver, on es va trobar l’estratigrafia del paleolític superior ben conser-vada. Foto Narcís Soler.

147

informació, la botiga, una àrea recreativa amb taules i màquines de begudes, la sala

de l’audiovisual i una estança on s’evoca la vida dels homes prehistòrics del paleolític

superior amb una pintura mural i reproduccions dels útils. L’espai permet presentar

petites exposicions temporals. També hi ha serveis higiènics per als visitants i per als

excavadors, i un magatzem per als treballs arqueològics. De l’edifici de recepció en

surt un passeig que segueix el curs del riu Serinyadell. De la dreta d’aquest passeig en

surten els accessos a la cova de l’Arbreda, de Mollet, de Mollet III i del Reclau Viver. Al

llarg del passeig, i sobretot al costat d’aquest últim accés, hi ha estructures del segle

XIX destinades a l’aprofitament de l’aigua de les fonts. Tot aquest sector, molt humit, és

una important zona de reproducció d’amfibis.

Atesa la importància dels jaciments que hem esmentat, el 1974 la Diputació de

Girona va adquirir els terrenys del paratge, que fins aquell moment eren de propietat

privada, i els va protegir amb una tanca. Es posava així la primera pedra del que en el

futur seria el parc arqueològic. Poc temps després, la Diputació de Girona cedí un 25%

de la propietat, indivisa, dels terrenys que havia adquirit, als ajuntaments de Banyoles


Figura 62. Cargolets marins perforats del solutrià de la cova del Reclau Viver.


148

i Serinyà. En aquest mateix moment, es va crear el Patronat Germanes Genover Jofre

(del nom de les anteriors propietàries dels terrenys).

Ja els anys setanta, els jaciments començaven a ésser visitats per les escoles.

Gràcies al programa Acció Cultural que organitzava la Diputació, es van rebre més

grups escolars i es van començar a organitzar visites concertades.

El 21 de novembre de 1991, dins el marc de traspassos de competències de

les diputacions catalanes, la Diputació de Girona cedí la seva part de la propietat (el

75%) al Consell Comarcal del Pla de l’Estany, actual propietari majoritari i gestor de les

instal·lacions.

Figura 63. Crani de la sepultura de Mollet III, la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya. Ullals de cérvol perforats i petxines marines que acompanyaven les restes humanes i que són l’aixovar de la sepultura més antiga de Catalunya.

149


Fou l’any 2000 quan es van obrir definitivament les portes del parc durant tot

l’any. El 2008, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Actualment, l’empresa ATZAGAIA, formada per gent lligada de temps enrere a

les excavacions arqueològiques i al parc, s’ocupa de l’atenció als visitants. El parc està

obert tots els caps de setmana i ponts i diàriament durant la temporada d’estiu.

Abans de fer la ruta pels jaciments, es proposa al visitant un audiovisual que

dura 12 minuts, disponible en quatre idiomes, que serveix d’introducció al parc. Allà,

s’hi explica com s’han format les coves, com era el paisatge en l’època que varen ser

ocupades pels neandertals i els homes de Cromanyó, quins animals caçaven, què

recol·lectaven, com eren les seves eines, etc.

Els visitants es poden incorporar a les visites guiades o fer la visita a través de les

audioguies, que s’ofereixen en diversos idiomes.

El primer cap de setmana de cada mes, els dies festius, tots els caps de setmana

de juliol i a diari durant el mes d’agost s’ofereixen tallers relacionats amb el paleolític,

que duren al voltant d’una hora, i es porten a terme dins del parc en un recinte adequat

especialment per a aquesta finalitat.

BIBLIOGRAFIA

ALSIUS i TORRENT, P. (1896): Espeleologia catalana. Butlletí del Centre Excursionista de

Catalunya, VI, p. 181-189.

COROMINAS PLANELLAS, J. M. (1946): La cueva del Reclau-Viver de Seriñá. Anales del

Instituto de Estudios Gerundenses, 1, p. 209-223.

COROMINAS PLANELLAS, J. M. (1948): El Mesolítico de la cueva “d’En Mollet” de Seriñá.

Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 3, p. 89-98.

COROMINAS PLANELLAS, J. M. (1973): El Musteriense de Seriñá, Amics de Besalú. II

Assemblea d’Estudis del seu comtat, p. 45-47.

RAMIÓ, S.; PUJADAS, R.; MAROTO, J.;SOLER, N. (2005): Parc de les coves prehistòriques

de Serinyà. Un ejemplo de yacimientos paleolíticos visitables, III Congreso

Internacional de Musealización de yacimientos arqueológicos. De la excavación al

público. Proceso de decisión y creación de nuevos recursos: Zaragoza.

SOLER MASFERRER, N. (1999): Le Paléolithique des grottes de Serinyà (Gérone,Catalogne,

Espagne), in Dominique Sacchi (dir) Les faciès leptolithiques du nord-ouest


150

méditerranéen: milieux naturels et culturels: 195-228. Carcassonne: XXIVe Congrès

Préhistorique de France, Société Préhistorique Française, Ministère de la Culture,

p. 195-228.

SOLER, N.; MAROTO, J.; RAMIÓ, S. (2001): Les coves prehistòriques de Serinyà. Guies

dels Museus d’Arqueologia de Catalunya. Banyoles: Consell Comarcal del Pla de

l’Estany, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

SOLER SUBILS, J.; SOLER MASFERRER, N.; SOLÉS COLL, A.; NIELL CIURANA, X.; COROMINA

BUJONS, N.; SIMON REIG, J. (2014): Les excavacions a la cova de l’Arbreda durant les

campanyes de 2012 i 2013, XII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona,

Girona: Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona. Departament d’Història i

Història de l’Art, Ajuntament de Besalú, p. 33-41.

SUMARI

153

Presentació .......................................................................................................................................................................................................................................11

El pla de Girona, una aproximació al seu marc físic des de la Geografia ..........................................13

David Pavón

Els temps dels caçadors-recol·lectors ....................................................................................................................................................37

Julià Maroto

La prehistòria recent a l’entorn de Girona ......................................................................................................................................59

Àngel Bosch Lloret

L’edat del ferro i la cultura ibèrica ..................................................................................................................................................................87

Jordi Sagrera

D’Emporion a Emporiae. De la colonització grega a l’arribada dels romans .............................111

Pere Castanyer i Masoliver

Els jaciments del paratge del reclau de Serinyà (El Pla de l’Estany) .......................................................131

Narcís Soler, Joaquim Soler, Alba Solés i Sònia Ramió

SUMARI

155

Figura 1. Adaptació a partir de la cartografia del volum núm. 3 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. núm. 3, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.Figura 2. Adaptació a partir de la cartografia que figura al plafó del punt informatiu de les Guilloteres, a la Crosa de Sant Dalmai (Bescanó)Figura 3. Adaptació a partir del mapa que delimita la unitat de paisatge Pla de Girona (Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines, Observatori del Paisatge, 2010)Figura 4. David PavónFigura 5. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Atles comarcal de Catalunya.20. Gironès (2008) Figura 6. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos, S.LFigura 7. Institut Cartogràfic de Catalunya. Atles comarcal de Catalunya. 20. Gironès (2008)Figura 8. Xavier AgueloFigura 9. Xavier AgueloFigura 10. Rafel Rosillo - ArqueolíticFigura 11. Museu d’Arqueologia de Catalunya - GironaFigura 12. Museu d’Arqueologia de Catalunya - GironaFigura 13. Museu d’Arqueologia de Catalunya - GironaFigura 14. Museu d’Arqueologia de Catalunya - GironaFigura 15. Àngel BoschFigura 16. Àngel BoschFigura 17. Àngel BoschFigura 18. Museu Arqueològic de Girona

Figura 19. Museu Arqueològic de GironaFigura 20. Janus SLFigura 21. Josep TarrúsFigura 22. Josep TarrúsFigura 23. Josep TarrúsFigura 24. Valentí FargnoliFigura 25. Museu Arqueològic de GironaFigura 26. Museu Arqueològic de GironaFigura 27. Àngel BoschFigura 28. Àngel BoschFigura 29. Janus SLFigura 30. Jordi SagreraFigura 31. Jordi SagreraFigura 32. Jordi SagreraFigura 33. Jordi SagreraFigura 34. Jordi SagreraFigura 35. Jordi SagreraFigura 36. Jordi Sagrera Figura 37. Jordi SagreraFigura 38. Jordi SagreraFigura 39. Jordi SagreraFigura 40. Jordi SagreraFigura 41. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 42. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 43. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 44. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 45. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 46. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 47. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 48. Julio ArizaFigura 49. Fons fotogràfic MAC-EmpúriesFigura 50. Fons fotogràfic MAC-Empúries

PORTADA: Detall del cartell de “Girona a l’Abast XV” de Santiago Roca D. Costa

PROCEDÈNCIA DE LES FOTOGRAFIES

Aquest llibre s’acabà d’imprimir

el dia 2 d’octubre del 2014

data en què se celebra el

49è aniversari de

Bell-lloc


EL TEMPS DELS CAÇADORS-RECOL·LECTORS

L’EDAT DEL FERRO,I LA CULTURA IBÈRICA

EL PLA DE GIRONA,UNA APROXIMACIÓ AL SEU MARC FÍSICDES DE LA GEOGRAFIA

D’EMPORION A EMPORIAE.DE LA COLONITZACIÓ GREGAA L’ARRIBADA DELS ROMANS

ELS JACIMENTS DEL PARATGEDEL RECLAU DE SERINYÀ (EL PLA DE L’ESTANY)

GIR

ON

A A

L’AB

AST

XV

GIR

ON

A A

BA

NS D

E G

IRO

NA



Girona a l'Abast XV

Documents

Transcript of Girona a l'Abast XV