1

Giacomo Puccini

TurandotGIACOMO PUCCINI

Dramma lirico en tres actesLlibret de Giuseppe Adami i Renato Simoni. Últim duo i escena final de Franco Alfano5 - 25 d'octubre

Tem

porada 2019-20

20

3

Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

PresidentSalvador Alemany Mas Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vocals representants de l’Ajuntament de BarcelonaJoan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque SecretariJoaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honorJoaquim Torra Pla President del patronat Salvador Alemany Mas Vicepresidenta primera Mariàngela Vilallonga VivesVicepresident segon Javier García Fernández Vicepresident tercer Jaume Asens Llodrà Vicepresidenta quarta Núria Marín Martínez Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Humet, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

54

Patrocinadors del 20è aniversari

Mitjans de comunicació

Mecenes

Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta, Ràdio Estel.

Gràcies per fer-ho possible

Patrocinadors

6 7

Protectors Col·laboradors

Benefactors

Carlos Abril, Salvador Alemany, Fernando Aleu, Josep Balcells, Joaquim Barraquer, David Barroso, Núria Basi, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Agustí Bou, Josep M. Bové, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Montserrat Cardelús, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Josep Manuel Corrales, M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Joan Esquirol, Magda Ferrer- Dalmau, Mercedes Fuster, José Gabeiras,

José Luis Galí, Jorge Gallardo, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Pepita Izquierdo, Gabriel Jené, Sofia Lluch, Ma. Teresa Machado, Rocio Maestre, Jaume Mercant,Josep Milian, José M. Mohedano, Joan Molins, Josep Ignasi Molins,Josep Oliu, Francisco Reynés,

Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Josep Sabé, Anna Sala, Francisco Salamero, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Manuel Terrazo, August Torà, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Joan Uriach, Marta Uriach, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Salvador Viñas Gràcies per fer-ho possible

8 9

Turandot Giacomo Puccini

CULTURA CREATIVITAT INNOVACIÓ TRADICIÓ IL·LUSIÓ SOMNIS COMUNITAT FIDELITAT Tecnologia SENTIMENTS ENTUSIASME EMOCIÓ MÚSICA PERTINENÇA ALEGRIA FORÇA COMPROMÍS MÀGIA COL·LABORACIÓ TENSIÓ PLAER MALENCONIA ADMIRACIÓ SORPRESA AFECTE FELICITAT CURIOSITAT EUFÒRIA AMOR ADMIRACIÓ REFERENTS Prestigi PASSIÓ ÈXTASI IMAGINACIó EXCEL·LÈNCIA PEDAGOGIA QUALITAT VALORS BELLESA TEATRE ART DANSA ÒPERA

T'IMAGINES UNA VIDA SENSE...

UNEIX-TE A

DONA'NS SUPORT93 485 86 31

mecenes@liceubarcelona.cat

10 11

Turandot Giacomo Puccini

Salvador Alemany President de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Benvinguts i benvingudes a la temporada dels 20 anys de la reobertura del Liceu! Una proposta plena de grans títols, esplèndids artistes i fantàstiques produccions escèniques, tres de les quals s’estrenaran al Liceu amb una nova producció.

Donem la benvinguda, també, a Víctor Garcia de Gomar com a nou director artístic del Liceu. I els nostres millors desitjos per a Christina Scheppelmann, que des del mes d’agost ja lidera l’òpera de Seattle.

Després d’una època de canvis, avui fem un nou pas cap al futur, amb un equip fort, uns abonats fidels, uns mecenes il·lusionats i unes administracions públiques que creuen i donen suport al Gran Teatre del Liceu. Sentim l’orgull d’inaugurar la temporada amb la façana restaurada i il·luminada i amb una nova producció de Turandot, en homenatge a l’òpera que no es va poder representar després de l’incendi de 1994 i que va inaugurar la reobertura del 1999. Tres produccions diferents de Turandot que, en circumstàncies també diferents, passaran a la història.

Avui, sobre l’escenari us presentem una nova proposta de l’òpera de Puccini, un espectacle total que ret homenatge al gènere de l’òpera, a la contemporaneïtat, a les noves tecnologies i a la creativitat del país amb una direcció d’escena innovadora de Franc Aleu. També, aquesta nit, homenatgem la música sota la batuta de Josep Pons, una música exòtica que Puccini va compondre fins al dia de la seva mort i que va deixar inacabada. Però, per sobre de tot, avui fem un homenatge al Liceu, al nostre Gran Teatre, que celebra que tots i totes seguim aquí, donant-li suport i fent-hi òpera.

El Liceu fa bategar Barcelona des del 1847, onze anys abans del naixement de Puccini i setanta-nou anys abans de l’estrena de Turandot. Unes dates que apel·len, precisament, a la perdurabilitat del Teatre. Quan es va construir el Liceu al segle XIX, tots hi vam guanyar, també nosaltres, que més d’un segle després el vam veure esfondrar-se i renéixer, un renéixer que avui fa 20 anys. Per què hem volgut celebrar la reobertura del Liceu? Perquè tots nosaltres creiem en el futur d’aquest Teatre, tots sabem que el Liceu ha superat inclemències per poder-nos oferir, avui, una nit plena d’emocions.

Per tant, amics i amigues, gaudim d’aquest Gran Teatre tot el temps que puguem, traslladem als nostres fills i als nostres nets la força de l’òpera i de la música de la mateixa manera que ho van fer els nostres avantpassats.

Seguirem fent òpera, seguirem fent cultura, i només així el Liceu serà immortal.

L'editorial del president

12 13

15

41

48

Argument de l'obra

Comentarismusicals

Fitxa tècnica

Repartiment

17 Cor

20

Fitxa artística

16

Amb el teló abaixat

23

Orquestra

18

32Turandot

Víctor Garcia de Gomar

Sobre la producció

36

Entrevista a Josep Pons

70

English synopsis

50Turandot al Liceu

80

Jaume Tribó

No en nom de l'amor. Turandot o la misogínia emmascarada de misàndria

54

Laura Mercader Amigó

Xavier Pujol

Selecció d'enregistraments

96

Biografies

98

88Cronologia

Turandot: l'avantguarda d'una nova espectacularitat

62

Jesús Ruiz Mantilla

14

Temporada 2019 / 20 Durada aproxim

ada: 2 h 40 m

in

Turandot

25 d’abril de 1926: estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà 30 de desembre de 1928: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu 31 de juliol de 2009: última representació al Liceu

Total de representacions al Liceu: 71

15

GIACOMO PUCCINI

5 7 8 10111314151618 19202224*25

20 h 20 h 20 h 20 h 20 h 17 h 20 h20 h20 h20 h20 h18 h20 h20 h20 h

Octubre 2019 Torn

Liceu Under 35

-PAB PBT PCAG DPDFEHC

(*): Amb audiodescripció

16 17

Turandot Giacomo Puccini

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena i videocreació Franc Aleu

Codirecció d’escena Susana Gómez

EscenografiaCarles Berga i Franc Aleu Vestuari Chu Uroz

Tecnologies multimèdia José Vaaliña

Il·luminacióMarco Filibeck

Infografia 3d artNil Estany Martina Ampuero Romà Hereter

Assistència a la direcció d’escenaSalva Bolta

Assistència al vestuariJoana Poulastrou

Assistència a la il.luminacióOscar Frosio

Construcció de l’escenografiaDelfini Group S.R.L.

Amb el patrocini de Retransmesa perAmb la col·laboració de

16

Fitxa artística

TURANDOT per Giacomo Puccini.

Libretto di G. Adami e R. Simoni)

L'ultimo duetto e la scena finale furono composti da Franco Alfano sugli appunti lasciati da Puccini.

CASA RICORDI S.r.l., Milano

Editores y Propietarios

La princesa TurandotFilla de l’emperador Altoum Iréne Theorin: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d'octubre Lise Lindstrom: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d'octubre

Altoum Emperador de la XinaChris Merritt

TimurRei tàtar destronatAlexander Vinogradov: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d'octubre Ante Jerkunica: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d'octubre

El príncep desconegut, Calaf Fill de Timur Jorge de León: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d'octubreGregory Kunde: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d'octubre

Liù Esclava de TimurErmonela Jaho: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d'octubreAnita Hartig: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d'octubre

Repartiment

PingGran cancellerToni Marsol

PangMajordomFrancisco Vas

PongCap de la cuina imperialMikeldi Atxalandabaso

Mandarí Michael Borth

Veu del príncep de PèrsiaJosé Luis Casanova: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre Emili Rosés: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre

ServentesMaria Such: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre Marta Polo: 7, 10, 13, 15, 18, 20 i 24 d’octubre Mariel Fontes: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre Yordanka León: 5, 8, 11, 14, 16, 19, 22 i 25 d’octubre

Confecció del vestuariPachuco, Txu, S.L.

Tecnologies multimèdiaEyesberg studio

Robots Universal Robots

Integració dels robotsIberfluid Systems

Programador VR AppGiuseppe Morittu

ProduccióGran Teatre del Liceu

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya

Direcció del cor infantilÒscar Boada

Concertino Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical Josep Gil

Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Jaume Tribó, David-Huy Nguyen-Phung

18 19

Giacomo Puccini

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre. Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.

Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se-bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

Concertino Solista Ass. SolistaC. Associat

IntèrpretsViolí I Kai GleusteenKostadin BogdanoskiLiviu MornaOlga AleshinskyEva PyrekBirgit EulerOriol AlgueróAna BajoSergey MaiborodaOleg ShportMaria RocaRaul SuárezYana TsanovaJoan Andreu Bella

Violí II Anna SmithRodica Monica HardaJing LiuMercè BrotonsAndrea CerutiPiotr JeczmykMagdalena KostrzewskaKalina MacutaMijai MornaAlexandre PolonskiSergi PuenteAnnick Puig

Viola Alejandro GarridoFulgencio Sandoval Silvina AlvarezClaire BobijBettina BrandkampJosep BraceroFranck TolliniMarie VanierHelena Sotoca

VioloncelCristoforo PestalozziGuillaume TerrailÒscar Alabau

Matthias Weinmann Esther Clara BraunCarme ComecheAndrea AmadorJuan Manuel Stacey

Contrabaix Joaquín Arrabal Sávio de la Corte Cristian SanduFrancesc LozanoJorge MartínezVictor Vega

Flauta Alexandra MileticNieves AliañoSandra Luisa Batista

Oboè César AlturEnric PellicerEmili Pascual

Clarinet Darío MariñoDolores PayáVíctor de la Rosa

Fagot Guillermo Salcedo M. José Rielo Francesc Benítez

Trompa Carles Chordà S.Enrique MartínezPablo CadenasJorge Vilalta

Trompeta Josep Anton CasadoJavi CantosDavid Alcaraz

Trombó Juan GonzálezMiquel SaezLuis Bellver

Cimbasso Jose Miguel Bernabeu

Timpani Artur Sala

Percussió Manuel MartínezJose Luis CarreresDaniel IshandaDavid MerseguerRosa MontañésJoan Salvador

Arpa Tiziana Tagliani

Celesta Jordi Torrent

Banda InternaSaxo Nacho GascónAilen LazoTrompeta Francesc Colomina Jose EstebanFernando TimonedaFrancisco GasparPatricio SolerTrombóJordi BerbegalDavid MoralesMiquel SàezIker VélezPercussió Joan SalvadorOrgueVéronique Werklé

L’O

rque

stra

Sim

fòni

ca d

el G

ran

Teat

re d

el L

iceu

am

b el

seu

dire

ctor

titu

lar,

Jose

p Po

ns.

20 21

Giacomo Puccini

Cor del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italia-na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita Garcia. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.

Figuració Príncep de Pèrsia

Nil Bustos

Pu-Tin-Pao

Moisés Bravo

Actors

Alberto Aymar Nacho Cárcaba Albert Estengre Leandro Pérez Xevi Jordan Omar Tubau Seoun Young Lee

Acròbates Isis Jacobson Aitor Esteban Genís Lama

Intèrprets

Sopranos IMargarida BuendiaMaria GenísOihane GonzalezOlatz GorrotxategiHasmik IsahakyanGlòria LópezAnna FarrésEncarna MartínezRaquel MomblantEun Kyung ParkMireia DolçMaria SuchSara BañerasMarta Garcia CadenaCecilia MazzuferoLaia Prat GibertAlina Zaplatina

Sopranos II Mariel FontesMª Dolors LlonchMónica LuezasAina MartínMª Àngels PadróElisabet VilaplanaHelena ZaborowskaVanessa CañizaresItziar EspinarLuciana MichelliGisela Villamayor Nerea Benavent

Mezzo-sopranosRosa CristoIsabel MasMarta PoloOlga SzaboGuisela ZanneriniElisabeth GillmingEscarlata BlancoTanit BonoLaura Garcia OlallaAranzazu Garcia Numil GuerraOlgica MilevskaLiliana Rugiero

Contralts Mariel AguilarSandra CodinaHortènsia LarrabeitiYordanka LeonElizabeth MaldonadoIngrid VenterOlga GusevaMarta PlanellaSusana Torregrossa

Tenors IJosep Mª BoschJosé Luis CasanovaSung Min KangXavier MartínezJosé Antonio MedinaDaniel MuñozJoan PradosLlorenç ValeroCarlos Julio MuñozCarlos CremadesJordi AymerichSergi BellverGiorgio ElmoJuan Ignacio GuzmánIvan Figueira

Tenors IIOmar A. JaraGraham ListerFlorenci PuigEmili RosésEnrique BauerMarc RendonChristian CaminoEzequiel Casamada

Barítons Xavier ComoreraGabriel DiapRamon GrauLucas GroppoPlamen PapazikovJoan Josep RamosMiquel RosalesPau Armengol

Albert CaberoAlejandro LlamasFernando MartínezDaniel MoralesvEduard Moreno

Baixos Miguel Ángel CurrásDimitar DarlevIgnasi GomarIvo MischevPau BordasToni DuránPaolo Guidoni

El C

or d

el G

ran

Teat

re d

el L

iceu

am

b la

sev

a di

rect

ora

titul

ar,

Con

xita

Gar

cia

Puccini no tenia por d’aportar certes situacions experimentals o fruit d’una lògica radical a la seva òpera si les considerava funcionals per al discurs, com ara exotismes o emocions sobtades. En definitiva, va ser precursor del que avui anomenaríem multiètnic (...).

La tria d’inserir elements de lleugeresa i de color en el seu llenguatge no era diferent d’aquella, revolucionària, que als anys seixanta faria en la moda Yves Saint Laurent amb elements orientals i marroquins.

Il teatro d’opera italiano

Lorenzo Arruga

AMB EL TELÓ ABAIXAT

Nascut a Lucca (Toscana, Itàlia) i mort a Brussel·les, Giacomo Puccini (1858-1924) va ser el compositor més rellevant de la coneguda com a Giovane Scuola italiana, tot i que la denominació verisme és més escaient a una generació integrada també per Mascagni, Leoncavallo, Giordano o Cilèa, entre d’altres. Amatents a la recerca de l’expressivitat i de l’emoció per damunt de l’artifici o dels impulsos romàntics, els veristes van ocupar bona part de l’escena teatral italiana durant més de quaranta anys.

Procedent d’una família de músics, Puccini va obtenir èxits –i algun fracàs– dins i fora d’Itàlia, amb una fama que el va dur fins i tot a estrenar òperes als Estats Units. Autor de dotze òperes, va esdevenir el mestre del melodrama musical en partitures de qualitat i vigència inqüestionables, com ara La bohème, Tosca, Madama Butterfly o la pòstuma Turandot.Especialment procliu a la caracterització matisada de personatges femenins –indiscutibles protagonistes de les seves òperes–, Puccini va ser igualment un mestre en la «pintura» de contextos espacials i emocionals, gràcies a la seva imaginació en el terreny de la melodia i en la seva erudició en l’harmonia.

Bon amant de l’hedonisme i de la vida cosmopolita, el músic italià manté un justificat lloc d’honor en l’esdevenir de l’espectacle operístic del tombant de segle i és un dels noms indispensables de la història del gènere.

Compositor

24

Chris M

errit, Lise Lindstrom, Iréne T

heorin

Equip de Turandot al Liceu

Lise Lindstrom, Susana G

ómez

Jorge de León, Cor del G

ran Teatre del Liceu

Mikeldi A

txalandabaso, Toni Marsol,

Francisco Vas, Jorge de León

El llibret de Turandot es deu a l’escriptor Giuseppe Adami (que ja havia escrit els

textos de La rondine i d’Il tabarro) i al periodista, dramaturg i crític teatral Renato

Simoni. Tots dos autors es van basar en una obra teatral homònima de Carlo Gozzi

(1720-1806), poeta venecià oposat a la Il·lustració i d’actitud obertament misògina i conservadora. Això no va impedir que una

obra com Turandot (1762) arribés a mans de Goethe, que la va fer representar a Weimar

el 1802. D’altres autors, com Friedrich Schiller o fins i tot Bertolt Brecht, en van fer

algunes adaptacions per ser representades en teatres alemanys. L’argument, basat en

un relat inclòs en un recull de contes perses, ha estat adaptat musicalment, per Puccini i també per Carl Maria von Weber —autor

d’una música incidental— o Ferruccio Busoni, entre d’altres.

Llibret i llibretistes

27

Ermonela Jaho, C

or del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons

Turandot es va estrenar pòstumament al Teatro alla Scala de Milà el 25 d’abril

de 1926, dos anys després de la mort de Puccini. Van participar-hi, entre d’altres, el tenor aragonès Miguel Fleta —que assumia

el rol de Calaf— i Arturo Toscanini, que va dirigir les primeres funcions. La primera

representació, que va ser tot un èxit, es va acabar després de l’escena de la mort de

Liù. Toscanini es va adreçar als espectadors i va proclamar: “Aquí acaba l’òpera, perquè

el mestre va morir en aquest punt”.

Efectivament, Puccini havia mort poc després de completar l’escena del suïcidi de Liù, i posteriorment Franco Alfano va

concloure l’escena final, a partir d’esbossos del mateix Puccini, i en va escriure

dues versions. Luciano Berio també va compondre un final alternatiu l’any 2001.

Estrena

29

Estrena al Liceu

L’òpera de Puccini va arribar al Liceu el 30 de desembre del 1928, dos anys i mig després de l’estrena milanesa. La crònica de l’estrena, publicada l’endemà a La Vanguardia, incloïa aquest sucós passatge: “Turandot representa un notable esfuerzo de Puccini para dar un avance a su habitual técnica armónica (…) y, sobre todo, en la escena de la muerte de Liù, que puso término a la labor de Puccini, pues sabido es que el dúo siguiente y el cuadro final de la obra se deben a Franco Alfano, compositor que, en su comprometido trabajo de integración (…), imprime cierto desequilibrio a los planos sonoros. Estrenada, por forzoso aplazamiento, en tarde de día festivo, no puede precisarse, por el momento, qué efecto hubiera causado Turandot en un público especialmente dispuesto a aquilatar valores. El auditorio dominguero, del cual no ha de ponerse en duda el buen gusto ni la educación artística, pero cuya benevolencia se manifiesta siempre, hizo ostensible su complacencia, aunque creemos que, más que a la obra, dedicó sus calurosos aplausos a los intérpretes”.

30

Ante Jerkunica, Jorge de León

Iréne Theorin, C

or del Gran Teatre del Liceu

TURANDOT

Director artístic del Gran Teatre del LiceuVíctor Garcia de Gomar

La porta del palau està closa,les meves robes per dansar, vagaroses.Fa temps vaig fregar mon Senyor, el Rei.Ara els cabells tinc blancs.Envejo les flors, incontenibles per primavera,que cauen i toquen la terrenalitat.

(ca. 937)

Li Chien Hsün

Puccini, famós pel seu interès per les dones, sovint s’inspirava en les seves amants per a les heroïnes de les seves òperes. Així, aquesta petita història real, gairebé operística, és el context d’on neix el personatge de Liù, una criatura pura que paga amb la seva vida un mal familiar; un sacrifici per amor: Doria, per la seva família, i Liù, per Calaf.

Presidida per l’exotisme (una Xina rêvée) i amb una creativitat inigualable, aquest títol fa visible el contrast entre el gegantisme i la intimitat; la immensitat i la sumptuositat, però també mostra alhora els sentiments més profunds i fràgils de la condició humana. Amb Tu-randot, un visionari Puccini reinventava completament el seu propi codi estètic; als antípodes d’aquella dramatúrgia realista i commovedora, aquesta òpera mestra té la magnífica rigidesa d’un ora-tori i es mostra com una mena de fresc immòbil, hermètic i ple de referències simbolistes i llegendàries.

La història de l’art està plena d’obres mestres reconegudes i santificades que ens resulten familiars, però sobre les quals hem deixat de transitar i que ja descomptem perquè se’ns apareixen com a imatges kitsch.Necessitem fer una audició amb imaginació i sense prejudicis en què Turandot sigui una «novetat» de fa gairebé un segle de

Torre del Lago, any 1909.

Elvira Gemignani, la dona de Giacomo Puccini, va sorprendre al llit el compo-sitor amb la seva treballadora domès-tica (Doria Manfredi). Aquesta jove de només 23 anys no va resistir la pressió i es va suïcidar prenent sis píndoles d’una substància corrosiva que la va tenir encara viva cinc dies amb un enorme patiment. L’autòpsia poste-rior va revelar que havia mort verge i, per tant, innocent. Els Puccini van ser denunciats pels Manfredi i un tribunal va condemnar Elvira a cinc mesos i cinc dies de presó. Mai va complir la con-demna, perquè el compositor va pactar i pagar 12.000 lliures als familiars, que van donar el cas per tancat.

Torre del Lago, any 2007.

A casa dels Manfredi es van desco-brir una sèrie de cartes dins d’una antiga maleta on quedava palès que l’amant no va ser la jove Doria, sinó la seva mare: Giulia Manfredi, pro-pietària d’una taverna a prop de la casa del compositor. Havien quedat adormides durant gairebé cent anys. Aparentment, la pobra Doria era la que feia de missatgera entre tots dos enamorats, per la qual cosa d’aquí podia venir l’equívoc.

35

Giacomo Puccini

vida, que té el permís per durar fins a l’eternitat. Quant de temps ha passat des que vam «escoltar» Aida, Pagliacci, Carmen, Lohengrin?...De fet, aquesta temporada 2019/20 us convidem, no només a reconèixer, sinó a descobrir tot allò que ens ha passat desaperce-but; a cercar l’essència i deixar-nos sor-prendre per aspectes que s’actualitzen, segurament de forma més ràpida que nosaltres en el nostre aprenentatge.

A l’espectador de cada generació, aquests títols li expliquen una mateixa història, que a la vegada és una his-tòria diferent i aquí és on es fa palesa la urgència. Igual que a Le sacre du printemps d’Stravinsky o a la Jenůfa de Leoš Janáček, la sang i la violència reclamades per una comunitat ajuden a explicar el mite de la desfloració, la princesa Turandot, amb aquesta càrre-ga enigmàtica, viu un conflicte interior molt poderós: la paradoxa de custodiar la seva castedat/preservar la virginitat versus la crueltat de matar qui gosa apropar-se-li. Aquest culte sagrat al fe-mení, tant vigent avui en exemples com els anells de puresa o de decència entre els grups d’abstinència sexual als Estats Units, actualitzen una història que per a la nostra protagonista representa, en les seves darreres conseqüències, la renúncia a la maternitat. Aquest dilema

fet extensiu ad infinitum compromet l’evolució de l’espècie.

La contradicció i la negació en la relació dels personatges marquen unes tensions que de per si són un gran ingredient de l’obra: intergeneracionals entre Altoum i Turandot; l’autonegació a ser feliç de la mateixa Turandot; Liù, que és invisible davant Calaf, però alho-ra representa el sacrifici al límit; Calaf, que és pur desig, però no és corres-post; Timur, el sensat, que malgrat ser invident «hi veu» més enllà, o el trio Ping, Pang, Pong, amb una macabra vida, que aspira a una vida millor...

En un entorn oriental, on la robòtica i les noves tecnologies tenen un paper fonamental per al nostre futur, aquesta posada escènica ens mostra una Turandot com a heroïna del manga. ¿És potser una aproximació del personatge als mites de la cultura pop? Igual que als films de Disney i la seva construcció de noves llegendes, l’òpera també està carregada d’una violència vana. La catàstrofe i la tragèdia són molt presents i les seves criatures són castigades amb fúria.

No hi ha dubte que Turandot, que vol dir «filla de Turan» (una regió de l’Àsia Central), encara té molts enigmes per descobrir-nos i precisament això és el que fa eterna una partitura: llegir 35

el que va posar l’autor, però alhora incorporar-hi molt més del que el creador hauria pensat mai.

El món real, que ha estat subs-tituït per la seva reproducció en mitjans com la fotografia, el cinema, la televisió, l’òpera o internet, s’ha convertit en un parc temàtic. La realitat es disfressa d’espectacle i el ciutadà és reduït a ser-ne el client. La clau és tornar a escoltar-mi-rar com si fos la primera vegada, recuperant l’espurna original, però

sense oblidar tot el que hem après. Apropar el públic a la finestra sense descriure’n la vista. Som nosaltres els que completem l’obra tot ex-perimentant-la. ¿Ens acompanyeu en aquest nou capítol del Liceu? Nosaltres ho tenim tot a punt.

Lo interesante no era contar historiassino realmente fabular... como si alcontar fábulas, al hablar de lo fabuloso,construirlo...

Uno busca colocarse en un tiempo queni es histórico ni ahistórico sino ajeno.En un espacio que ni es lugar alguno y sinembargo de él se sabe que está fuera.

Juan Muñoz, Escritos/Writings. Ediciones de La Central, 2009.

SOBRE LA PRODUCCIÓ

Iréne Theorin, C

ris Merritt, Jorge de León

Franc Aleu, C

hu Uroz, C

arles Berga, Susana G

ómez

Director d’escenaFranc Aleu

És aquest món golafre el que atrapa Calaf. Un amor sense sentit. L’amor boig a una imatge com qui tasta una droga potent que li canvia tots els principis fins al punt de no entendre un «no és no».

L’espai escènic és el mateix en tot moment de l’obra, però muta i es transforma com qui canvia de pan-talla en un videojoc. Està regit per una gran piràmide amb dos braços robòtics que actua com a tron de l’emperador i llar de Turandot, com si es tractés d’un gran sarcòfag. Està al centre i avança o recula segons que es desitgi damunt una plataforma gira-tòria. Quan s’obre ens mostra Turan-dot. Un ésser de llum d’una bellesa encegadora de qui semblen sorgir les imatges que tot ho envolten.

A l’entorn, les grades semicirculars creen arquitectures transformables

En un futur no gaire llunyà tots viu-rem en realitats paral·leles, realitats virtuals que confondrem amb la realitat tal com avui l’entenem. Seran mons creats per atrapar-nos com a mosques i crear-nos una addicció irresistible.

És en un entorn així on regna Tu-randot. Un món fred i virtual on el po-ble viu sota l’obsessió d’un personatge frígid que desconeix l’amor vertader i que detesta el gènere masculí.

És un món golafre amb un rere-fons amargant en què tots gaudeixen de la seva bellesa, com qui viu en un videojoc fantàstic, i en què tots també pateixen per aquesta amargor que enverina tothom: el trauma de Turandot i la por a ser «desconnec-tats» o «expulsats» d’aquest entorn de somni com s’esdevé constantment amb els prínceps pretendents.

38

Turandot

on habiten els ciutadans uniformats. Segons la disposició d’aquestes grades/escales, tindrem un mur o una ciutat o les grades d’un concurs televisiu o d’un espectacle d’execució o tortura.

La gran pantalla corbada del dar- rere i un tul invisible projectable a l’embocadura ens permetran crear aquest món idíl·lic o, contràriament, desinflar-lo i mostrar el buit de la desconnexió com el pateix un dro-goaddicte sense droga.

En la manera com es transformen els personatges hi ha la clau d’aques-ta aposta dramatúrgica. Gràcies a una Liù devastadora, Turandot coneix l’amor..., però no en Calaf, sinó l’amor universal que compartirà amb el seu poble en germanor. Calaf, l’asset-jador, entendrà massa tard l’abast de la tragèdia que ha causat la seva ceguesa i tindrà un final com el que es mereix.

Rápida configuración

Flexible

Rápido retorno de la inversión

Fácil de

programar

Colaborativo & seguro

e-Series

La gama e-Series ha sido diseñada como una verdadera plataforma de automatización

colaborativa, complementada por las herramientas y los conjuntos de software del

ecosistema Universal Robots+, y el programa de formación online Universal Robots Academy.

La plataforma e-Series es escalable y ofrece infinitas posibilidades de configuraciones y aplicaciones... para dar rienda suelta a la imaginación. ¡Prepárese para innovar!

Descubra la experiencia e-Series en

universal-robots.com/es/e-series

sales.es@universal-robots.com

Desembalar, instalar y programar el nuevo cobot tarda menos de 60 minutos.X

evi Jordan, Nacho C

árcaba, Anita H

artig

Alberto A

ymar, O

mar

Tobau, Ante Jerkunica,

Susana Góm

ez,

40

Turandot

41

Argumentde l'obraTurandot

Render de la producció Turandot del Gran Teatre del Liceu (20

19)

Penso, cada hora i cada minut, en Turandot, i tot el que he escrit fins ara em sembla una ximpleria i no m’agrada. Serà un bon senyal? Crec que sí.

Carta a Adami, març de 1924Giacomo Puccini

42

Turandot

L’acció transcorre davant les muralles de la Ciutat Im-perial, a Pequín, en època indeterminada.1 Un mandarí anuncia la llei: la princesa Turandot es casarà amb un príncep que resolgui tres enigmes proposats per la filla de l’emperador Altoum. El darrer aspirant, príncep de Pèrsia, espera la mort imminent a mans del botxí, des-prés d’haver fracassat en el seu propòsit.

Entre la multitud hi ha Liù, jove esclava que acom-panya l’ancià Timur, rei tàtar destronat, el qual cau entre les batzegades de la multitud. El monarca retroba el seu fill Calaf, a qui Timur donava per mort. El príncep explica al seu pare que ara viu en l’anonimat, després d’haver fugit del seu país i dels qui han usurpat el tron de la família. Mentre el botxí prepara l’execució del prín-cep persa, Liù malda per amagar el seu enamorament envers Calaf.2

Avancen els preparatius per a l’ajusticiament i, tot i els precs per perdonar el condemnat, apareix Turandot per fer el gest que marcarà la decapitació del príncep de Pèrsia. Calaf, captivat per la bellesa de la filla de l’em-perador, decideix de sotmetre’s a la prova dels enigmes. Timur intenta dissuadir el seu fill abans que també ho facin Ping, Pang i Pong, ministres al servei d’Altoum, els quals detallen els turments que pateix qualsevol preten-dent de Turandot. Mentre les dames de companyia de la princesa expliquen que s’ha adormit i que cal respectar el seu son, els funcionaris insisteixen a Calaf que marxi de la ciutat. Les veus dels fantasmes d’executats diuen estimar encara Turandot i Liù implora a Calaf que de-sisteixi si no vol que ella i el seu pare morin de pena.3 Però el príncep, decidit, ja no escolta ningú i fa sonar tres vegades el gong mentre crida el nom de Turandot.4

Acte I

Argument de l'obra

43

Ping, Pang i Pong es preparen per als esdeveniments propers: o bé el casament de Turandot o bé l’execució i el funeral de Calaf, el príncep desconegut. Des del naixe-ment de Turandot, la Xina ha esdevingut un país de sang i els tres ministres recorden les vint-i-set execucions dels anys anteriors. Ping, Pang i Pong evoquen aleshores les seves propietats, on no poden anar a descansar de tanta feina com tenen preparant les cerimònies a l’entorn de Turandot.5

La segona escena ens situa a una plaça davant del palau imperial. Apareix l’emperador Altoum,6 que recorda el trist pacte a què està sotmès: obligar els pretendents de Turandot a respondre tres enigmes i a executar-los si no superen la prova. Calaf sol·licita de nou afrontar-la, tot i les advertències de l’emperador.

Turandot explica aleshores la història de la seva avan-tpassada, Lo-u-Ling, que va ser raptada per un príncep tàtar invasor, el qual va sotmetre la princesa a tota mena

Acte II

44 45

Turandot

de turments, fins a matar-la. Com a venjança, Turandot vol sotmetre els homes que la pretenguin i per això diu a Calaf que hi ha tres enigmes i una sola mort, però el príncep desconegut respon: «Hi ha tres enigmes i una sola vida».7

La princesa planteja el primer enigma: «En la nit fosca plana un fantasma iridescent, que desplega les ales sobre la humanitat. Tothom l’invoca però desapareix amb l’au-rora abans de renéixer en el cor, per morir de nou cada dia». El príncep desconegut respon: «L’esperança». És la resposta correcta. Turandot proclama el segon enigma: «Brilla com la flama sense ser-ho; si et perds o mors, es refreda; si somies, la conquereixes». El príncep des-conegut respon: «La sang». És la resposta correcta. I finalment, el tercer enigma: «Gel que t’inflama i que amb el teu foc encara es gela. Si et vol lliure et fa ser més esclau i si t’accepta com a esclau, et fa rei». El príncep desconegut respon: «Turandot». És la resposta correcta.

Tot i el jurament segons el qual la princesa s’ha de casar amb qui hagi resolt els tres enigmes, Turandot es nega a ser l’esposa del príncep desconegut. Aquest, ales-hores, desafia la princesa: si l’endemà, quan es faci de dia, Turandot sap el seu nom, morirà a mans del botxí. Si no ho aconsegueix, s’hi haurà de casar.8

Als jardins del palau imperial, els heralds proclamen que aquella nit no ha de dormir ningú, per tal d’esbrinar el nom del príncep desconegut.9 Aquest, segur que ningú no ho descobrirà, es veu vencedor amb l’arribada de l’aurora.10

Ping, Pang i Pong imploren aleshores a Calaf que marxi de la ciutat i a canvi li ofereixen riqueses i un se-guit de dones bellíssimes, però el príncep desconegut no cedeix a les pressions.

Acte III

46 47

Turandot Giacomo PucciniGioachino Rossini

Uns soldats porten aleshores Timur i Liù, segurs que la jove esclava sap el nom del príncep desconegut. Abans de ser sotmesa a tota mena de turments, Liù explica a Turandot que ben aviat estimarà el príncep, a qui ella també estima. Tot seguit, i amb un moviment brusc, es clava un ganivet que ha arrabassat a un soldat i mor, mentre Calaf, Timur, els ministres i la multitud s’apiaden de la jove suïcida.11

Calaf, aleshores, abraça Turandot i la força a desco-brir el rostre. La princesa es resisteix a ser profanada, però el príncep la besa apassionadament. Turandot sent defallir les seves forces i cedeix a la passió confessant a Calaf que s’hi va sentir atreta des del primer moment que va veure’l. És aleshores quan reclama la presència del seu pare i dels ciutadans per proclamar que ja sap el nom del príncep desconegut: «El seu nom és Amor».12

Iréne Theorin (Caterina Barjau)

Render de la producció Turandot del Gran

Teatre del Liceu (2019)

Consulteu l'argum

ent en format de lectura fàcil

48 49

1 IntroduccióEls primers compassos deixen sentir uns acords repetits, tallants i amarats de dissonàncies, abans de cedir la veu al nerviós xilòfon. El passatge deixa veure la influència del llenguatge violent de La consagració de la primavera stravinskiana. Com en el cas de Tosca, el relat s’inicia in medias res i ens situa de ple en l’ambient sanguinari on regna Turandot.

3 Primera ària de Liù

La dolçor, l’abnegació i la bondat de l’esclava Liù es posen de manifest en aquesta primera ària del personatge, fascinant i d’una delicadesa commo-vedora. Al dibuix rítmic basat en corxeres i semicorxeres s’uneix la melodia encisadora a partir d’una escala pentatònica formada per Mi bemoll, Re bemoll, Si bemoll, La bemoll i Sol bemoll.

2 Una cançó popular i l’aparició de la lluna

El cor infantil canta per primera vegada un passatge sobre el material melò-dic d’una cançó popular xinesa, Moo-Lee-Wha (Flor de gessamí). La mateixa escena inclou una refinada evocació coral a la lluna que per uns moments deixa l’acció absolutament estàtica. La melodia vol significar el costat humà, innocent i virginal de Turandot.

4 Calaf fa sonar el gong tres vegadesNovament la cançó popular xinesa Moo-Lee-Wha serveix per tancar l’acte, un cop Calaf ha fet sonar el gong que marca l’inici del sotmetiment a les proves que haurà de passar al segon acte.

6 L’himne imperial xinèsTornen a sonar ressonàncies de l’històric himne imperial xinès, que ha apa-regut al primer acte en tonalitat menor –pel fet de relacionar-se amb la princesa Turandot, a la qual tothom tem. I ho fan amb tot el seu esplendor i després d’una marxa en què Puccini, gràcies a l’ús del metall i la percus-sió, aconsegueix crear una atmosfera d’orientalisme versemblant, com es correspon als principis del verisme.

5 Ping, Pang i Pong

La primera escena del segon acte és un passatge d’uns deu minuts amb música variada, que tant evoca aires xinesos com juga amb certa comicitat amb les veus dels tres ministres (per exemple els canvis tonals i rítmics o la secció en allegretto moderato i compàs 2/4 «Non v’è in China, per nostra fortuna»). Tot plegat sense estalviar notes de nostàlgia i tendresa quan Ping, Pang i Pong evoquen les seves terres enyorades.

Com

entaris m

usicals

48

8 FinalLes frases del «Ma il mio mistero è chiuso in me» de l’ària «Nessun dorma» del tercer acte apareixen sobre el desafiament de Calaf a Turandot.

7 «In questa reggia»Després d’un breu diàleg entre l’emperador i Calaf, estàtic i de ressonàncies vagament litúrgiques, «In questa reggia» és el racconto de Turandot, que enllaça amb la resposta contundent de Calaf. Es tracta d’un recitatiu que donarà pas a l’ària pròpiament dita (a partir de «Principessa Lo-u-ling». L’enfrontament entre la princesa i el príncep tàtar és evident i el clima de tensió el marquen les tonalitats ascendents de les rèpliques de Calaf i, de nou, Turandot, que han d’assolir junts un Do sobreagut.

10 Que ningú dormiL’ària «Nessun dorma», la més cèlebre de l’òpera i una de les més famoses de la història del gènere, és una pàgina hereva de les grans àries per a tenor d’òpera romàntica italiana. La partitura exigeix un tour de force notable, per les dificultats que suposa, entre d’altres l’ascensió a un Si natural. Dividida en dues estrofes, el final enllaça amb el número següent sense solució de continuïtat.

9 NocturnCom si preparés el camí cap a l’ària de Calaf, Puccini dibuixa unes formi-dables textures atmosfèriques per incidir en el clima nocturn de l’escena.

11 Mort de Liù, mort de Puccini

El suïcidi de Liù és el final de l’ària «Tu che di gel sei cinta», delicada parti-tura en què l’esclava, sobre un ostinato, desafia Turandot amb la seva de-claració de principis. La mort del personatge és recollida pel cor i per Calaf, Timur, Ping, Pang i Pong. El final del número és el darrer que va escriure Puccini i, per això, quan l’òpera es va estrenar a La Scala, Arturo Toscanini va fer aturar la representació i la donà per acabada.

12 El final de Franco AlfanoTot i la seva mort, Puccini havia deixat esbossat material per a l’última es-cena de l’òpera, que va ordenar i escriure Franco Alfano. Turandot acabarà amb un número coral sobre l’ària «Nessun dorma», després d’una escena bastant convencional, a mode de duet, entre Turandot i Calaf.

49

Turandot Giacomo Puccini

Act IThe story takes place before the walls of the Imperial City, Beijing, and in an unspecified age.1 A mandarin herald announces the law: Princess Turandot will marry a prince who solves three riddles proposed by the daughter of Emperor Altoum. The last aspirant, the prince of Persia, awaits imminent death at the hands of the executioner, after failing when he attempted the feat.

We now see Liù, a young slave girl accompanying the elderly Timur, a dethroned Tartar King. He is knocked to the ground by the jostling of the crowds. The monarch is reunited with his son Calaf, whom Timur assumed was dead. The prince explains to his father that he now lives in anonymity, after escaping from his country and from those who had usurped the family’s throne. While the executioner prepares to behead the Persian prince, Liù tries to hide her love towards Calaf.2

The preparations for the execution are progressing and, despi-te the petitions to have the condemned prince forgiven, Turandot appears and gestures for the beheading of the prince of Persia. Calaf, captivated by the beauty of the emperor's daughter, decides to submit to the riddles test. Timur tries to dissuade his son, as do Ping, Pang and Pong, ministers in Altoum’s service. They explain in detail the torment that all who seek Turandot’s hand face. While the princess’ ladies in waiting explain that she has fallen asleep and that her rest must be deferred to, the officials insist that Calaf leave the city. The voices of executed ghosts say they still love Turandot and Liù implores Calaf to give up if he does not want her and his father to die of grief. 3 But the prince is determined and is no lon-ger willing to listen to anyone. He sounds the gong three times as he calls out Turandot’s name.4

English synopsis

50

Act IIPing, Pang and Pong are preparing for the upcoming events: ei-ther Turandot's wedding or the execution and funeral of Calaf, the unknown prince. Ever since Turandot’s birth, China has become a bloody country and the three ministers recall the twenty-seven executions of previous years. Ping, Pang and Pong then reminisce about their land and properties, where they cannot go to rest be-cause they have so much work to prepare the ceremonies having to do with Turandot.5

The second scene occurs in a square in front of the imperial palace. Enters the Emperor Altoum,6 who is pondering the sad pact to which he is subjected: to force Turandot’s suitor to answer three riddles and to execute him if he does not pass the test. Calaf asks again to face her, despite the emperor’s warnings.

Turandot then explains the story of her ancestor, Lo-u-Ling, who was kidnapped by an invading Tartar prince, who tormented the princess in various ways until finally murdering her. As a re-venge, Turandot wants to subjugate the men who seek her hand and that is why she tells Calaf that there are three riddles and one death, but the unknown prince responds: “There are three riddles and one life.” 7

The princess proposes the first riddle: “In the dead of the dark night hovers an iridescent ghost, who unfolds wings over humani-ty. Everyone calls upon it, but it disappears with the dawn before coming to life anew in the heart, only to die again every day”. The unknown prince responds: “Hope.” That is the correct answer. Turandot explains the second riddle: “It shines like a flame, but isn’t one, if you lose it or you die, it cools, if you dream, you conquer it.” The unknown prince responds: “Blood.” That too is the correct answer. And finally, the third riddle: “Ice that inflames you and that with your fire still freezes. If it wants you free, you become its slave and if you accept it as a slave, it makes you a king.” The unknown prince responds: “Turandot”. That’s the correct answer.

Despite the oath that the princess has taken to marry whoever solves the three riddles, Turandot refuses to become the unknown prince’s wife. He then challenges the princess: if the next day, when the sun rises, Turandot has discovered his name, he will die at the hands of the executioner. But if not, she will have to marry him.8

51

Turandot Giacomo Puccini

Introduction - The first measures repeat cutting, penetrating, dissonant chords, before giving voice to a jittery xylophone. The passage reveals the influence of the violent language of Stravinsky’s Rite of Spring. As in the case of Tosca, the story starts in medias res and places us fully in the bloody environment where Turandot reigns.

1

A folk song and the rising of the moon - The children’s choir sings, for the first time, a passage over the melodic material of a Chinese song folk song, “Moo-Lee-Wha” (“Jasmine flower”). The same scene includes a refined choral evocation on the moon that leaves the action at a complete standstill for a few moments. The melody signifies Turandot’s human, innocent and virginal singing.

2

Liù’s first aria - The sweetness, self-denial and goodness of the slave, Liù, are evident in the first fascinating and touching aria by this character. The rhythmic scheme based on quavers and semiquavers joins the enchanting melody from a pentatonic scale made up of E flat, D flat, B flat, A flat and G flat.

3

Calaf sounds the gong three times – Once again, the Chinese folk song “Moo-Lee-Wha” is used to close the act. Calaf has sounded the gong that marks the start of his undergoing the tests that he must pass in the second act.

4

Musical comments

Act IIIIn the gardens of the imperial palace, the heralds proclaim that no one should sleep that night in order to find out the name of the unknown prince.9 He is certain no one will discover it and sees himself as the winner when dawn breaks.10

Ping, Pang and Pong then urge Calaf to leave the city and in exchange they offer riches and a series of beautiful women, but the unknown prince does not yield to the pressure.

Some soldiers then abduct Timur and Liù, because they are sure that the young slave knows the name of the unknown prince. Before being subjected to all kinds of torments, Liù explains to Turandot that she will soon love the prince, whom she also loves. Then, she suddenly grabs the knife of a soldier, stabs herself and dies, while Calaf, Timur, the ministers and the crowd express their sorrow for the young suicide victim.11

Calaf then embraces Turandot, forcing her to unveil her face. The princess resists being profaned, but the prince kisses her pas-sionately. Turandot’s strength melts away and she yields to the passion. She confesses to Calaf that she felt attracted to him from the first moment she saw him. It is then that she calls for her father and the citizens to proclaim that she already knows the name of the unknown prince: “His name is Love.”12

52

The chinese imperial anthem – Once again, notes from the historic Chinese imperial anthem resound, which appeared in the first act in a minor tonality in relation to Princess Turandot, who everybody fears. This time, they appear in all their splendour and after a march in which Puccini, thanks to the use of brass and percussion, manages to create an atmosphere of credible orientalism in line with the principles of verismo.

6

In questa reggia - After a brief dialogue between the emperor and Calaf with static and vaguely liturgical resonances, “In questa reggia” is Turandot’s racconto. It leads in to Calaf’s resounding response. It is a recitative that will give way to the aria itself (from “Principessa Lo-u-Ling”. The confrontation between the princess and the Tartar prince is evident and the tense climate is marked by the ascending tones of Calaf’s replies and, again, Turandot’s, who have to reach a high C together.

7

Final - The phrases of “Ma il mio mistero è chiuso in me” from the “Nessun dorma” aria of the third act appear over Calaf’s challenge to Turandot.

8

Nocturn - As if preparing the way to Calaf’s aria, Puccini portrays some formidable atmospheric textures to come into play in the scene’s nocturnal atmosphere.

9

Let no one sleep - The “Nessun dorma” aria, the opera’s most famous, and one of the most famous in the history of the genre, is a number that is heir to the great arias for tenors of Italian romantic opera. The score demands a notable tour de force due to the difficulties that it entails, among others, the ascension to a natural B. Divided in two verses, the end connects with the following number and has no resolution.

10

Death of liù, puccini’s death – Liù’s suicide is the end of the aria “Tu che di gel sei cinta”, a delicate score in which the slave, over an ostinato, challenges Turandot with her statement of principles. The death of the character is sung by the chorus and by Calaf, Timur, Ping, Pang and Pong. The end of the number is the last one that Puccini wrote, and that's why when the opera premiered at La Scala, Arturo Toscanini stopped the performance, implying it was over.

11

Franco Alfano’s finale - Despite his death, Puccini had left material drafted for the opera’s last scene, which was organized and written by Franco Alfano. Turandot will end up with a choral number over the “Nessun dorma” aria, after a fairly conventional scene, as a duet, between Turandot and Calaf.

12

Ping, Pang and Pong - The first scene of the second act is a passage of about ten minutes with varied music, which evokes both a Chinese feel and plays comedically with the voices of the three ministers (for example tonal and rhythmic changes or the section in allegretto moderato and 2/4 time “Non v’è in China, per nostra fortuna”). Moreover, notes of nostalgia and tenderness are not withheld when Ping, Pang and Pong reminisce about the lands they long for.

5

53

54

Kàtia Kabànova

No en nom de l’amor. Turandot

o la misogínia emmascarada de misàndria

Laura Mercader Amigó Directora de Duoda. Recerca de dones, de la Universitat de Barcelona

55

Laura Mercader

Figurins del Cor de dones per a Turandot [ca. 1926]

Les princeses contistes, narradores d’històries, o Turandot, docta en totes les arts i les ciències, de Les set

princeses de Nizami, recorden que les dones hem estat portadores i generadores de cultura a través de la poesia, del cant, les faules i altres arts de la memòria de la tradició oral.

56

Turandot

Iréne Theorin, Jorge de León (Caterina Barjau)

Hi havia una vegada un rei de Pèrsia, de nom Bahran (Mart), que s’havia casat amb set princeses, una de cada país diferent. Cadascuna vivia en un pavelló del palau. El xa cada dia el passava amb una. Quan queia la nit, la princesa de torn li explicava un conte per dormir. El dimarts, dia de Mart, vestit de vermell, va visitar el pavelló vermell. La princesa eslava li va contar la “Història dels enigmes de Turandot”.

Aquest és el marc narratiu en què el poeta persa Nizami Gandjawi situa el relat de Turandot al llibre Les set princeses (1197), la primera font escrita de la història de la bella i sàvia princesa que proposava enigmes impossibles per no casar-se. En Nizami, Turandot no és xinesa sinó russa. El canvi d’origen és obra de l’orientalista francès François Pétis de la Croix a Els mil i un dies. Contes perses, hindús, turcs i xinesos (1710-1712), un recull destinat a Maria Adelaida de Savoia, en una època de veritable sinofília a la cort de Lluís XIV. El 1761, el dramaturg Carlo Gozzi estrena a Venècia la primera adaptació escènica de l’apòleg de Pétis, Turandot, fiaba chinese teatrale tragicomica, base de l’obra de Friedrich Schiller (1801), de la de Bertolt Brecht (1953) i dels llibrets de les òperes de Carl Maria von Weber (1809), Franz Danzi (1816), Carl Gottlieb Reissiger (1835), Antonio Bazzini (1867), Theobald Rechbaum (1888), Ferruccio Busoni (1917), i Giacomo Puccini i Franco Alfano (1926).

Quan el 1920 Puccini busca un tema per entendrir el cor del públic, Renato Simoni i Giuseppe Adami li parlen de la tragicomèdia de Gozzi. El 1921 ja han enllestit el llibret. Per indicacions de Puccini, han reduït de cinc a tres els actes i hi han afegit el personatge de Liù.

De nom Calaf i Altoum

Pétis de la Croix no és només l’autor del canvi d’identitat de la princesa, sinó qui converteix una història d’amor de la cultura oral patriarcal persa en una història de conquesta, a l’entorn d’una trama amorosa, de la literatura colonial i patriarcal occidental. Les seves intervencions en el relat són clau per a les versions posteriors de Gozzi, Schiller, i Simoni i Adami. Transforma els enigmes simbòlics de Nizami en les fórmules intel·lectuals de Gozzi i Schiller. Afegeix la rivalitat entre dones amb la figura de la serventa traïdora de Turandot, reconvertida per Puccini en Liù. Però Pétis és, sobretot, el responsable de donar cos i pes argumental als personatges masculins: a Calaf, príncep hereu d’un antic kan de Tatària, i a Altun, emperador de la Xina. En el conte de Nizami, el príncep no té ni nom ni ascendència bèl·lica. El pare de Turandot tampoc té nom ni perfil emocional.

Pétis converteix Turandot en un episodi de la vida de Calaf, a qui configura un passat familiar, i converteix Altun en víctima de la seva filla, en sentir-se presoner del seu deure com a pare. Ni en Pétis ni en Gozzi el conte s’acaba amb la victòria de Calaf, sinó amb el seu retorn a

Tatària casat amb Turandot. En el patriarcat, les esposes mai es queden a la casa natal. El contracte entre pare i marit implica la separació de les dones de qualsevol lligam i relació anterior. En la versió de Gozzi, és a casa del marit que Turandot suplica el perdó pel mal infringit a tants homes.

Gozzi afegeix nous personatges masculins que reforcen el culte a la masculinitat heterosexual patriarcal del relat. El mentor de Calaf, Barach i els funcionaris de la cort imperial, Brighella i Truffaldino (els Ping, Pang i Pong de Puccini), són les veus encarregades de cantar la crueltat de la princesa, camuflats amb màscares de la commedia dell’arte. Pétis i Gozzi emfatitzen el que en Nizami anuncia el nom de la princesa: la filiació directe que estableix el patriarcat entre política sexual i política territorial.

La filla de Turan

En persa, “Turandokht” significa “filla de Turan”, un territori de la zona septentrional del país, al nord del riu Oxus. Turandot és filla de la terra, és “autòctona”, literalment, nascuda de la terra —com diu la llegenda dels primers atenencs—. Néixer de la terra, no d’una mare, implica encarnar la pàtria, la seu i jurisdicció del pare. En les societats agrícoles la terra deixa de ser una amenaça per esdevenir lloc de

Laura Mercader Amigó

58 59

Turandot

Nit Bill Viola 4 de desembre, de 18 a 01h

ProjeccionsIsolde’s Ascension, 2005Tristan’s Ascension, 2005Fire Woman, 2005Passage in the Night, 2005Becoming Light, 2005

Sessió gratuïta

Amb la col·laboració de:

Exposició “Bill Viola. Miralls de l’invisible” Del 4.10.19 al 5.01.20 a La Pedrera

Bill Viola al Liceu

Més informació: www.liceubarcelona.cat/billviola

Laura Mercader Amigó

domesticació, domini i conquesta. Aquesta transformació es dona de manera paral·lela a la instauració i consolidació del sistema patriarcal, sostingut sobre aquesta relació entre el domini de la terra i el domini del cos fèrtil femení, tal com han vist les ecofeministes d’avui.

Sòcrates ho diu al Menexen de Plató: “Les dones imiten la Terra”. Calaf conquereix el cor reial de Turandot, imitació de la cort imperial de la Xina. En la política de conquesta masculina les dones som botins de guerra. Ho saben prou bé les pobres sabines. Però la història de Turandot és més sofisticada. Per intensificar l’heroïcitat masculina no hi ha res millor que enfrontar l’heroi amb una igual en intel·ligència i astúcia, valors clau de L’art de la guerra de Sunzi. Nizami diu de Turandot que “tenia una ment d’home en cos de dona”. Si el valor es mesura pel cost, el millor que es pot fer és encarar-se a una que es resisteix a fer el joc al matrimoni, la institució garant del patriarcat. Res millor que confrontar-ho amb la llibertat. “Jo no soc cruel. Vull viure en llibertat”, diu la Turandot de Schiller.

Turandot esdevé Liù

El Calaf schillerià s’identifica amb la llibertat de Turandot en època de la Revolució francesa. En l’època de la revolució de les New Women, el sufragisme i el moviment de dones que posen el matrimoni i els seus usos i abusos en l’agenda política, en la mateixa època en què les autoritats patriarcals insten a la virilitat masculina inclús amb violència i els metges associen intel·ligència femenina amb atrofia sexual, Puccini retorna Turandot al domini masculí. La presència de Liù és clau, al marge de les relacions autobiogràfiques amb el suïcidi de la seva criada Doria Manfredi. Liù, l’esclava enamorada del fill de l’amo per un sol somriure, no només representa la sacrificada heroïna sentimental (com Mimì o Madama Butterfly), sinó la lluita entre dones per l’amor d’un home i la domesticació de Turandot. Liù és l’aliada del patriarcat. La femme fatale decapitadora, la Salomé o la Judith xinesa, aquella figura literària i artística de la imaginació masculina finisecular europea que encarna la por dels homes a la llibertat femenina, desapareix gràcies a Liù. Turandot es metamorfosa en Liù. L’última paraula de l’òpera de Puccini és “Amor”, el nom de l’heroi, segons Turandot.

Turandot, la pura, l’enigma, la lliure

L’òpera s’obre amb la veu d’un mandarí pregonant la llei: “Turandot, la pura”, diu, “serà l’esposa d’aquell que (...) resolgui els tres enigmes que ella li proposarà”. Quin sentit té la virginitat? Simone de Beauvoir observa que els mites patriarcals de la virginitat reflecteixen com cap altre el misteri del cos femení per als homes. Un misteri que empeny

60 61

Turandot Giacomo Puccini

al temor alhora que al desig. Un cos virginal de dona és un cos ignot, inexplorat i no domesticat. És salvatge i enigma, com l’esfinx d’Èdip.

La virginitat és salvatge i enigmàtica per als homes. I per a les dones? Per a Macrina, les beguines, Juana Inés de la Cruz o moltes sufragistes i dones d’avui, la virginitat és una aposta política per viure al marge del patriarcat. Per viure com unes autèntiques emancipades, en el sentit literal del terme, és a dir, no sotmeses a la mà del marit. En aquest context, Turandot fa memòria d’una època de llibertat femenina, una època en què l’assassinat de Lo-u-Ling (la besàvia de Turandot en el llibret d’Adami, Simoni i Puccini) en mans d’un príncep estranger anuncia acabada.

Les princeses contistes, narradores d’històries, o Turandot, docta en totes les arts i les ciències, de Les set princeses de Nizami, recorden que les dones hem estat portadores i generadores de cultura a través de la poesia, del cant, de les endevinalles, els embarbussaments, les converses, les faules i altres arts de la memòria de la tradició oral. Aquestes filles de Turan, amb noms, cognoms i existència pròpia, no neguen l’amor als homes, rebutgen que en nom seu es parli de conquesta.

QUE COMENCI L’ESPECTACLE!

Massini

En honor al “tenor angelical” Angelo Masini (1844-1926).

Guinovart

L’homenatge de Canal i Jaume

Biarnés al polifacètic compositor

i pianista català.

Sara

En honor a la visita a Barcelona

de la “divina” actriu Sarah Bernhardt

(1844-1923).

Igual que amb la dansa, el teatre, l’òpera i la resta d’arts escèniques, la pastisseria també pot entendres com un espectacle; elevar-se de la quotidianitat fins allà on la sensibilitat governa l’existència. Potser és per això que molts dels pastissos més reconeguts avui estan inspirats en experiències artístiques que a Canal també hem volgut homenatjar. Perquè per a nosaltres la pastisseria ha de ser justament això, la

millor qualitat i l’ofici al servei de la felicitat dels nostres clients.

A Muntaner, 566 i Calvet, 15, podrem atendre totes les vostres necessitats per acompanyar-vos en les vostres celebracions i esdeveniments.

T. 93 417 1053 - info@canal.es - www.canal.es

Cartell de l’estrena de Turandot el 25 d’abril de 1926 al Teatro alla Scala de Milà

62 63

Turandot

Turandot: l’avantguarda

d’una nova espectacularitat

Jesús Ruiz Mantilla Escritor i periodista d’El País

Jesús Ruiz Mantilla

Puccini va entendre que, encara que fos de manera pòstuma, havia de deixar un gest de risc sobre la base d’influències dels nous temps. Una certa sensació que havia captat el missatge sense deixar de ser coherent amb ell mateix. I això és en gran part Turandot…

Giacomo Puccini (1900)

64

Turandot

Si hem de tirar del cànon i la cronologia, convencionalment i perquè tothom parteixi d’un acord, la música clàssica és aquest art que han creat els morts, comença amb Bach i Monteverdi, i acaba amb Mahler i Puccini. Sabem que hi ha un abans i un després. Un pròleg de diversos segles que condueix a aquesta confluència tan absolutament genial com el mestre de capella alemany i el músic més carnal de Cremona, en inventar l’òpera i tornar boja Venècia. Però el després de Mahler i Puccini, en canvi, encara és molt curt. L’influx i la fascinació que segueixen imprimint en hereus i públic encara són enormes.

Tots dos van ser conscients de la seva situació i el seu paper en la història de la música. Van contemplar —i, en el cas de Mahler, fins i tot encoratjar i descriure amb la seva música— la fi d’una època: és més, diria la fi d’una civilització prèvia a l’apocalipsi dels totalitarismes, on la música havia de jugar un paper essencial en el seu reflex sonor del caos. El pols creador de tots dos no podia quedar al marge de tot allò. L’avantguarda radical empenyia fort. Demanava comptes, exigia posicionar-se sobre la base d’ètiques i estètiques. Però ells miraven fins i tot més enllà…

A Mahler, complet inspirador i referent de l’escola de Viena, adorat per Arnold Schönberg i companyia, l’hora de ser entès li arribaria dècades després. És més un músic del segle xxi que del xx. Puccini, en canvi, es debatia dolorosament entre qui era, d’on venia i la por de ser esborrat per l’embranzida d’un miratge de modernitat. D’alguna manera va entendre que aquesta, per ser efectiva, no havia de trencar el vincle amb les majories. Va voler agafar-se de manera visceral al clau de la connexió sagrada amb el públic per mitjà de la melodia. Però va entendre que, encara que fos de manera pòstuma, havia de deixar un gest de risc sobre la base d’influències dels nous temps. Una certa sensació que havia captat el missatge sense deixar de ser coherent amb ell mateix. I això és en gran part Turandot...

Puccini va ser únic. És difícil encasellar-lo en un moviment artístic. El verisme, malgrat imposar-se en el seu context, li queda molt curt. Va decidir, a més, erigir-se com a alternativa wagneriana. Ho va fer de manera evident. Volia que aquest aspecte es veiés de forma palpable, ja que, en certa manera, no podia evitar en algunes picades d’ullet que a Wagner se’l sentís entre les seves notes, com explica Alex Ross a El ruido eterno.

Enfront dels herois intemporals de mites i llegendes o el lliurament sense remissió a la mística i la mitologia de l’alemany, Puccini va triar personatges reals i recognoscibles per a les seves òperes: des dels artistes que no en tenen ni cinc i les vulnerables heroïnes a la mercè de la tisi a La bohème fins a la fervent Tosca, assetjada pel repugnant Scarpia. De l’hàbil suplantador amb motivacions ferament humanes que és Gianni Schicchi a Suor Angelica, en aquest homenatge a Dante que és Il trittico.

“En les òperes de maduresa de Puccini gairebé res sona a primera vista inequívocament wagnerià. La influència és subterrània: es percep

65

66 67

Turandot Giacomo Puccini

en la manera en què els motius evolucionen orgànicament d’una escena a una altra”, escriu Ross. “Si Wagner, a L’anell del Nibelung, convertia els déus en persones corrents, La bohème, de Puccini, que es va sentir per primera vegada el 1896, fa tot el contrari: atorga dimensions mítiques a un grup de bohemis espaterrats i encantadors”.

Què hi pinta, llavors, al final de la seva carrera, una princesa xinesa que aparentment ni sent ni pateix emocions humanes en l’imaginari d’un compositor que ha buscat sistemàticament en les seves criatures una identificació obsessiva i immediata amb el públic que les veu i les escolta?

Una temptació d’exotisme, d’una banda, i una resposta d’acció teatral i sonora, de l’altra. Quan el 1906 Puccini va viatjar a Graz per a l’estrena de Salome i per acompanyar el seu col·lega i amic Richard Strauss, es va trobar una cosa, per a ell, desagradable: “Un terrible nyap cacofònic”, va deixar escrit. Però certs senyals, des de llavors, el van alertar. Si no a llençar-se pel barranc que predicava la destrucció de certa coherència i harmonia sonora, sí, almenys, a fer-hi una ullada.

Que tingués aquesta reacció davant l’òpera de Strauss no implica que menyspreés l’avantguarda. Quan Schönberg va estrenar Pierrot Lunaire a Florència va rebre una violenta crítica. Però Puccini va sortir en la seva defensa i va anar a visitar-lo al camerino. Un gest que el compositor vienès mai no va oblidar, tot i que li va estranyar: “Va ser un gest encantador, encara que resulta estrany que la meva música hagi deixat en ell aquestes petjades perdurables”, va comentar el mateix Schönberg.

El músic toscà estava del tot immers en Turandot. Intuïa que no seria capaç d’acabar-la. El pols amb el duet final el pertorbava. L’espera a tenir el llibret abans de compondre, també. En aquells dies dubta d’haver-se

Figurins de Ping, Pang i Pong per a Turandot [ca. 1926-1930]

Esbós escenogràfic de Joan Morales per a Turandot al Liceu [ca. 1929] (M

AE-Institut del Teatre)

68 69

Jesús Ruiz Mantilla

equivocat en seguir el que sempre va creure que era la seva vocació: el teatre musical. En una carta al seu amic escriptor i llibretista Giuseppe Adami pels volts del 1920, rescatada en la seva biografia sobre el músic per Peter Southwell-Sander, escriu: “Si toco el piano les meves mans es cobreixen de pols. Si pogués ser tan sols un compositor simfònic pur!”.

Però la coherència de la seva obra, sense saber-ho, encara que sí intuint-ho, tenia altres finalitats. Salvar el concepte de l’espectacle de la crema a la qual volien sotmetre’l les avantguardes posteriors. I és en Turandot on llença la resta. Sobretot, com molt bé apunta Alessandro Baricco en el seu més que brillant assaig musical L’ànima de Hegel i les vaques de Wisconsin, en els 20 minuts inicials del primer acte: “El ritme de la narració està dràsticament accelerat, en un grapat de segons s’hi concentra tot”. Pequín fa mil anys, una multitud boja, sortilegis poètics i sagnants, un jove que va camí de la mort, una esclava que acabarà sacrificada per amor, una princesa que passa per ser la més bella i letal del món… “Cap obra seva havia concebut un vertigen similar d’esdeveniments. És dràsticament la concepció d’una espectacularitat nova, trencadora”, explica l’autor de Seda.

La coherència de la seva obra, sense saber-ho, encara que sí intuint-ho, tenia altres finalitats. Salvar per al

segle xx el concepte de l’espectacle de la crema a la qual volien sotmetre’l les

avantguardes posteriors.

Un esmenar la plana al menyspreu a la capacitat de síntesi wagneriana, conscient que els públics esdevenidors demanaran acció i més acció, fins i tot en els melodrames. El pas previ als musicals que avui omplen els grans teatres de les capitals del món. Considerem això ser visionari o no?

Aquest Torquemada que va ser Adorno ho va despatxar amb un apel·latiu que va intentar menysprear-lo: música lleugera. Però Puccini no es va limitar a la simple cerca d’un nou llenguatge, com van mirar de fer les avantguardes. Per a ell, això resultava només accessori. Una eina. El que va voler va ser albirar el futur de l’òpera com a gran espectacle musical per a públics majoritaris. Avui, els seus títols i el reclam del seu nom omplen teatres a tot el món. I els seus descendents artístics, també.

EXPOSICIÓ

ALFONS BORRELLOBRA ORIGINAL PEL LLIBRE “TEMPORADA D'ÒPERA 2019-2020” D'AMICS DEL LICEU

Del 3 d’octubre al 4 de novembre al Balcó Foyer

Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte.

ACTIVITATS A L'ENTORN DE TURANDOT

Més informació: www.galeriajoanprats.com / www.amicsliceu.com

“Temporada d'òpera” es pot adquirir al vestíbul del Liceu. Preu abonats 20€

Il·lustració per a Turandot

Amics

del Liceu

70 71

Turandot

“Sempre he pensat que la funció de l’òpera no és tant explicar la història, sinó que hem de pretendre reproduir l’emoció primigènia: l’emoció que va moure el compositor a fer aquella obra”.

ENTREVISTA

JosepPons

Josep Pons

Amb la voluntat de crear una identitat a través del so de l’orquestra, el director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, dona el tret de sortida de la temporada 2019/20 dirigint Turandot, un dels títols més emblemàtics de tot el repertori i l’obra amb què es va reobrir aquest Teatre. Conversem amb ell setmanes abans que comencin els assajos.

Josep Pons (Paco Am

ate)

72

Turandot

Gran Teatre del Liceu. L’inici d’un nou curs serveix per mirar enrere i valorar l’estat del cor i l’orquestra del Liceu. Com estan?

I quin és el so que persegueix per a l’orquestra del Liceu?

Vostè es va incorporar com a director musical del Liceu l’any 2012, i la temporada passada va renovar el seu contracte fins a l’any 2022. En aquest període de 10 anys, què espera aconseguir?

Josep Pons. Penso que el cor i l’orquestra estan en un estat de salut òptim. De fet, aquesta és una de les meves funcions. D’una banda, he d’estar pendent de l’estat de salut de l’orques-tra i del cor, i, de l’altra, també soc el director d’alguns títols. Per tant, el meu objectiu és que el motor funcioni bé i, de fet, que tot estigui a punt! Ara bé, l’essencial és el so.

Busco un so en què la base és la corda, els vents han de re-forçar i donar color als harmònics, i els metalls han de fer el gruix. Per tant, vull un tipus de metall “arrodonit”, més envoltant que agressiu. A grans trets, aquest és el so que per-segueixo.

Fixa’t que haurem trigat prop de 10 anys a aconseguir crear un so per a l’orquestra! De fet, és un procés molt lent. Però aquest és el meu objectiu: deixar un bon llegat a la ciutat per-què tingui una orquestra de la qual ens puguem sentir molt orgullosos.

La temporada passada va posar en marxa el projecte “Les cambres del Liceu”. Enguany el cicle es titula “L’esclat de la música de cambra”, i la idea és potenciar la cambra com a eix vertebrador d’excel·lència i música de proximitat. Quina valoració fa d’aquesta primera temporada de “Les cambres del Liceu”?

Això és genial! Si ho comparem amb el món del futbol, és com quan un equip fa molts rondos, per tant, un grup petit de

73

I en aquesta primera temporada, amb aquest projecte en marxa, ja s’ha notat en el so de l’orquestra?

La temporada passada va ser més testimonial, enguany hi ha 30 propostes que surten de l’orquestra i del cor! Omplirem la ciutat de música de cambra, per això l’hem anomenat “L’esclat de la música de cambra”. I això, traslladat a l’orquestra, li dona molta riquesa. De fet, aquest és el camí que hem de seguir. Pensa que, per exemple, l’orquestra Gewandhaus de Leipzig té un quartet des de fa més de 200 anys!

A més, aquesta temporada és la de la incorporació de Víctor Garcia de Gomar a la direcció artística del Gran Teatre del Liceu. Què creu que pot aportar Garcia de Gomar al Liceu?

Penso que en Víctor pot aportar moltíssim! Quins són els seus punts forts? El Víctor té un punt molt fort amb el coneixe-ment de les veus, gràcies a la seva formació com a cantant, i això ho ha demostrat en la seva etapa al Palau de la Música Catalana. Però també és un gran coneixedor del repertori, i això es veu amb els llibres que ha publicat. A més, té una agenda d’artistes molt important, sobretot de directors. És realment impressionant l’amistat que manté amb alguns dels directors més importants del món.

jugadors s’entrenen passant-se la pilota entre ells. Si aquests rondos funcionen a la perfecció i ho traspasses al mig del camp, és quan l’altre equip no veu passar la pilota. És el mateix, per-què, per exemple, si el quintet solista de vent de l’orquestra fa, precisament, un quintet, només amb una mirada ja s’entenen. Aleshores, en el moment en què aquesta respiració es trasllada a l’orquestra, tot millora molt!

Josep Pons

74 75

Turandot

Amb Garcia de Gomar vindrà Àlex Ollé, que farà d’artista resident i d’assessor de la direcció artística. Què creu que pot aportar la presència d’Ollé?

Això serà una cosa sensacional! L'Àlex és un dels artistes d'òpe-ra més internacionals de l'Estat espanyol. Penso que és un fac-tor molt important, d’una banda, perquè assessorarà, també perquè serà artista resident, però sobretot perquè tindrà cura de noves produccions. És a dir, ajudarà persones molt bones en la direcció teatral perquè s’iniciïn en el món de la direcció d’òpera. Resumint: farà equips perquè funcionin.

Però no són només els canvis en la direcció artística, estem iniciant una nova etapa que també inclou la incorporació de Va-lentí Oviedo en la direcció general ara fa prop d’un any i mig, i la diligència i gestió de Salvador Alemany, el nostre president. Ara mateix no podríem tenir un equip millor per encarar-nos cap al futur d’un Teatre que fa 20 anys va renéixer de les cendres. És un gran moment per al Liceu i, per tant, una gran celebració.

La temporada 2019/20 serà especial, sobretot perquè servirà per commemorar la reobertura del Teatre després de l’incendi. Com va viure l’incendi del 1994, el procés de reconstrucció i la reobertura del 1999?

Ho recordo molt clarament! Aquell dia jo estava assajant al Teatre Lliure, ja que era el director de l’orquestra de cambra del Teatre. En una pausa van donar-me la notícia, i des de Gràcia es veia el fum. En tot cas, l’incendi el vam viure d’una manera molt dramàtica. Jo en aquell moment ja tenia certa vinculació amb el Liceu perquè l’aleshores director artístic, Albin Hänseroth, m’havia encarregat dirigir una Die Zauberflö-

te (La flauta màgica) amb Comediants, però finalment la vam haver de fer al Teatre Victòria, on vaig dirigir diverses òperes.

“Turandot també marxa del verisme i entra en un

terreny més simbòlic. Per tant, orquestralment és

brillant, rica, plena... crea un llenguatge propi”.

76 77

Turandot

En una paraula, com seria la música de Puccini a Turandot?

Si només puc dir una paraula diria bellesa. Però si en puc dir dues diria riquesa i bellesa, i si en puc dir tres diria delicadesa,

riquesa i bellesa.

Al Liceu podrem veure la versió tecnològicament molt avançada de Franc Aleu, que debuta dirigint òpera després d’una llarga experiència amb directors com Àlex Ollé. Què li sembla la idea d’incorporar innovacions tecnològiques al món de l’òpera?

Al final l’important és l’espectacle. És a dir, tant hi fa que sigui a les cavernes com a Mart, la qüestió és que funcioni. Sempre

A Turandot, Puccini ha fet una gran evolució, ja que arriba al final de la seva carrera; ell mor l’any 1924 i s’estrena el 1926. Per tant, òbviament, ell ja ha creat tota la seva obra. De fet, en aquest punt de la seva carrera ja ha superat totes les seves in-fluències, fins i tot l’atracció per Verdi o per Wagner. De mica en mica s’allunya de la tradició de l’òpera italiana, i això queda clar, per exemple, amb La fanciulla del West (1910), on deixa enrere el belcanto. Però a Turandot també marxa del verisme i entra en un terreny més simbòlic. Per tant, orquestralment és brillant, rica, plena... crea un llenguatge propi però que beu de diverses fonts, com el món wagnerià; tampoc podem oblidar que hi ha una influència molt gran per l’esclat de Stra-vinsky pocs anys abans. Però també Debussy o Ravel hi són molt presents, o la continuació de Mahler a Alemanya, a més de l’èxit de Richard Strauss. Per tant, tota aquesta riquesa orquestral ell la coneix i la incorpora en la seva obra. Crec que harmònicament la influència francesa és molt evident, sobretot a través del món impressionista. I pel que fa a la línia vocal, sí que manté la tradició italiana. I de tot això en fa un còctel molt especial.

Centrem-nos en l’òpera Turandot, la primera de la temporada i la darrera que va compondre Puccini, que, de fet, la va deixar inacabada. Com definiria la música de Puccini per a Turandot?

Josep Pons

Renders de la producció Turandot del G

ran Teatre del Liceu (2019)

78 79

Turandot

Més de 100 hotels en 15 païsoswww.eurosta rshote l s .com

EUROSTARS TORRE SEVILLA 5* - SEVILLA

CADA HOTEL UN UNIVERS

Josep Pons

“Aquest és el meu objectiu: deixar un bon llegat a la ciutat perquè tingui una orquestra de la qual ens puguem sentir molt orgullosos”.

Turandot és una de les òperes més atractives de tot el repertori, de manera que segur que hi haurà moltes persones que aniran per primer cop a l’òpera gràcies a aquest títol. Què els diria abans de començar la representació?

he pensat que la funció de l’òpera no és tant explicar la his-tòria, sinó que hem de pretendre reproduir l’emoció primigè-nia: l’emoció que va moure el compositor a fer aquella obra, la que li va fer pensar que valia la pena dur aquella història damunt d’un escenari. I possiblement reproduir l’emoció de la primera vegada, quan el públic arribava verge i no en sabia res. Aquella emoció és la que hem de perseguir. Per tant, la direcció d’escena ens ha de sorprendre en fer-nos arribar una emoció que no ens esperem.

Com en tot, com més bé et preparis abans d’una òpera, més en gaudiràs. Ara bé, aquell que no ha tingut temps o no ha pogut, i no ha anat mai a l’òpera, que es relaxi i que es deixi portar. Estem treballant amb les emocions, en el món de la creativitat i la fantasia, no som en el món de la raó. Que es deixi anar, no es tracta d’entendre res, és l’hora de reivindicar la fantasia, on les coses no cal que siguin “sí” o “no”, que es deixi endur per les emocions.

80 81

al Liceu

Jaume T

ribó

Turandot Turandot arriba al Liceu el 30 de desembre de 1928, dos anys des-prés de l’estrena absoluta a La Sca-la, i hi arriba després d’una sèrie de cancel·lacions i ajornaments moti-vats pel tenor Antonio Melandri. La protagonista era la gran Iva Pacetti, que per superar les dificultats que travessava l’empresa va acceptar cantar aquella première un diu-menge a la tarda. Cal dir que la nit anterior havia fet també la prime-ra representació d’Aida. La reacció del públic i de la crítica davant de la novetat pucciniana ara ens pot semblar sorprenent. Grans elogis per als intèrprets. La música no provocà gaire entusiasme. Amb tres representacions n’hi hagué prou.

Tot i l’èxit relatiu, l’empresa tornava a Turandot quatre mesos després durant la temporada de primavera del 1929. Tres repre-sentacions més. El 25 de maig de 1929 la primera era una «Función regia en honor y con asistencia de SS.MM. don Alfonso y doña Victo-ria». Consignem que Ses Majestats arriben després del primer acte. Però pel que fa al rei, amb un acte en va tenir prou: «Terminado el segundo acto de Turandot, que le dejó muy complacido, S.M. el Rey abandonó el teatro, acompañan-do a la archiduquesa Isabel, que se hallaba algo fatigada». Aquest cop el tenor era el suec Gustav Harald Lindau, de formació i estil genuïna-ment italians i que s’anuncià sem-pre com Aroldo Lindi. Va tenir una fi tràgica. Les morts de cantants a l’escenari, tret d’algunes deguda-ment documentades, sovint per-tanyen a la fantasia i a la tradició oral dels afeccionats a l’òpera. No

Bartomeu

BardagíG

iacomo

Lauri-Volpi

és el cas d’Aroldo Lindi, mort el 8 de març de 1944 en una represen-tació de Pagliacci i concretament mentre cantava «Vesti la giubba» a l’Òpera de San Francisco.

Fins al 1942 l’empresari Mestres Calvet no torna a programar Tu-randot al Liceu. La temporada 1942/43 compta amb dos dels mi-llors Calaf de la història: Giacomo Lauri-Volpi i Francesco Merli. Lau-ri-Volpi repeteix l’any 1944 i, com a l’edició anterior, té com a Ping (primer dels tres ministres) el barí-ton madrileny Ángel Anglada, mort el 1969, que acabaria els seus dies com a mestre apuntador del Liceu.

A la Turandot del 1950, amb Jo-landa Magnoni i Giuseppe Vertec-chi com a protagonistes, hi trobem cantants nostres de mèrits provats, com Lina Richarte i Manuel Ausen-si. En el rol de Pong ja apareix Bar-tomeu Bardagí, que n’esdevindria especialista. Va ser Pong en les sis edicions consecutives de Turandot al Liceu. Va ser un comprimari de luxe que hi va arribar a cantar cin-quanta-cinc títols diferents; la seva activitat al nostre Teatre l’ocupà entre els anys 1947 i 1982. Bardagí tenia altres activitats i destacà com a corrector de català, corrector del català de Josep Pla.

El Liceu ha tingut un gust i una estimació reconegudes per les grans veus. Entre les grans veus potser cap hi ha passat amb l’esclat i la puixança de la vienesa Gertru-de Grob-Prandl, Turandot el 1958. El nostre Teatre començava a esti-mar la no prou valorada Turandot i les edicions esdevingueren cada cop més seguides. El Calaf del 1961 era Luigi Ottolini, a qui si bé Déu Nostre Senyor concedí una veu

Jaume Tribó

Gertrud

Grob-Prandl

82 83

Turandot

notable i fàcil a l’agut, no fou tan generós pel que fa al físic. Liù era la soprano Dolores Pérez, respectada i admirada per un enfilall de deixe-bles. Vam tenir una altra gran Liù, el 1966, en la veu d’Irma González, magnífica soprano mexicana. Calaf era el barceloní Francesc Lázaro, de gran carrera alemanya però a casa nostra limitada a dos grans títols.

Turandot ja havia entrat del tot al repertori liceista i això produeix que les edicions se succeeixin cada pocs anys. El triomfador de l’edició del 1969 fou el tenor aragonès Ber-nabé Martí, espòs de Montserrat Caballé. Era previst que la Caballé cantés la part de Liù d’alguna de les tres representacions, però a la fi s’hi alternaren Clarice Carson i Ángeles Chamorro. Al costat de la noruega Ingrid Bjoner, Turandot significà el 1972 un altre èxit per al tenor Pedro Lavirgen, per a qui el públic liceista va dispensar una es-timació i un afecte molt especials durant dinou anys consecutius. A l’edició següent, 1976, Calaf era un Plácido Domingo en plena glòria infiltrat al mig de tota la compan-yia de Sofia.

La temporada 1979/80 Montse-rrat Caballé canta al Liceu la pro-tagonista de Turandot.Pedro Lavir-gen torna a repetir el príncep Calaf.

Quan arribem a l’any 1984 co-mença l’etapa Éva Marton pel que fa a la princesa xinesa. La gran so-prano hongaresa la farà en tres edi-cions seguides. L’incendi del 1994 interromp la temporada 1993/94. Després d’un concert al gran saló del Palau Nacional que dirigeix An-toni Ros Marbà, Cor i Orquestra re-prenen l’activitat en una audició de Turandot en forma de concert al Palau Sant Jordi. Éva Marton, que

com Edita Gruberová no deixà de venir durant els anys d’«exili», va ser l’esclatant Turandot de sempre amb un brillantíssim Giuseppe Gia-comini.

Aida, Rigoletto i Faust, en aquest ordre, són els títols més representats al Liceu, però quan s’escollí l’òpera que havia d’inau-gurar el tercer edifici no se’n va triar cap dels tres, sinó Turandot, que gràcies al Si natural de Luciano Pavarotti, «Vincerò!», havia agafat una popularitat impensada i que arribava a fer oblidar fins i tot les interpretacions de Franco Corelli. Un temps abans «O mio babbino caro» havia estat el descobriment d’una música que tenia setanta anys. La Turandot que inauguraria el nou Liceu ara fa vint anys, havia de ser memorable. La napolitana Giovanna Casolla (substituta de la prevista Sharon Sweet, que no va fer cap assaig perquè ni va venir a Barcelona) i el tenor Jan Blinkhof, escollits per cantar la première, fo-ren uns intèrprets ben vàlids sen-se arribar a ser «divos» absoluts. Se’n feren catorze representacions i en altres repartiments actuaren també la incansable Éva Marton i Anna-Tomowa Sintow. Les Liù van ser María Bayo, Ana María Sánchez i Montserrat Martí. La primera veu que sonà al nou Teatre va ser la del baríton Juan Jesús Rodríguez en la frase inicial del mandarí: «Popolo di Pekino, la legge è questa». Com a gran novetat per al nou Liceu, el mestre Bertand de Billy presentà una part, no pas tot, del final ori-ginal escrit per Franco Alfano i retallat abans de l’estrena absoluta a La Scala el 1926. Molt celebrada la producció de Núria Espert, fins a l’extrem que es repetiria tres ve-gades. La inauguració comptà amb

Francesc Lázaro

Pedro Lavirgen

Giuseppe

Giacom

ini

Montserrat

Caballé

Giovanna

Casolla

Ana M

aría Sánchez

Jan Blinkhoff.

Bernabé Martí

Jaume Tribó

84 85

Turandot Giacomo Puccini

Montserrat

Martí

Àngeles

Blancas

Juan Jesús Rodrígez

Maria

Guleghina

la presència del matrimoni Borbó. La seva presència va condicionar la gala. Uns canvis molt importants en el repartiment del primer dia, 7 d’octubre de 1999, no foren comu-nicats al públic. Els tres ministres, Ping, Pang i Pong, previstos –Àngel Òdena, Antoni Comas i Josep Ruiz–, foren substituïts sense cap mena d’anunci per Lluís Sintes, Francis-co Vas i Vicenç Esteve Madrid. La presència reial desaconsellà un anunci per megafonia o el reparti-ment de paperets anunciant el can-vi. Ningú, ni la crítica, no ho advertí. Mesos més tard es posà a la venda el vídeo d’aquella Turandot amb els noms dels que no havien actuat.

La producció de Núria Espert havia agradat i això li ha valgut dues reposicions, el 2005 i el 2009, les dues vegades amb el mestre Giu-liano Carella. Com a protagonistes hi hem tingut les veus més que generoses de Luana DeVol i Ma-ria Guleghina. Els tenors han estat Franco Farina, Vladimir Galouzine, Marco Berti, Carl Tanner i Fabio Ar-miliato. Se n’han repartit les Liù, les sopranos Barbara Frittoli, Ángeles Blancas i Ainhoa Arteta. A l’última representació, Liù era l’estimada i ja desapareguda Daniela Dessì.

Consulteu la cronologia

detallada a

Cartell de Turandot al Palau Sant Jordi en versió de concert.

Per a la majoria, el paper de Liù és el més atractiu i eficaç de l’òpera. Tanmateix, cal recordar que existeix com a punt de contrast i, indirectament, com a mitjà per suavitzar el cor de Turandot. El fet que a Turandot l’afecti la mort de Liù s’ha d’indicar subtilment, perquè amb una paraula es diu menys davant de la tortura, ella exigeix saber quin poder li ha donat tan valor. Quan Liù respon “Amor”, Turandot pronuncia suaument la paraula, òbviament molt sorpresa per la resposta de Liù.

The Operas of PucciniWilliam Ashbrook

88 89

Turandot

CronologiaGiacomo Puccini MúsicaAny

Giacomo Puccini neix a Lucca (Italia). El pare és l'organista de la catedral i també descen-dent de músics

1858 Orphée aux enfers (J.Offenbach). La magi-cienne (J.Halévy). Neix R.Leoncavallo. Re-construcció del Covent Garden (Londres)

1864 La belle Hélène (J.Offenbach). Mor G.Me-yerbeer (G.Rossini compon Chant funèbre com a homenatge). Neix R.Strauss

Mor el pare: la família de Giacomo destija que també acabi sent organista de la catedral

1868 Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wag-ner). Hamlet (A.Thomas). Mefistofele (A.Boi-to, 1a versió). Mor G.Rossini

A Lucca comença a estudiar música

1872 R.Wagner posa la 1a pedra del Festspielhaus, el seu teatre de Bayreuth (Baviera). G.Bizet comença Carmen. Neix J.Malats

1a feina documentada: assistent musical per a la festivitat de la Santa Croce a la catedral. Després, organista a Lucca i rodalies

1876 R.Wagner inaugura Festspielhaus amb la seva tetralogia íntegra. La Gioconda (A.Ponchielli). Neixen P.Casals, M.de Falla i E.Wolf-Ferrari. Mor F.M.Piave

Va a peu de Lucca a Pisa amb uns amics per veure una òpera, Aida, fet que influirà en què deixi l'orgue i aspiri a l'òpera

1880 Jean de Nivelle (L.Delibes). Das Spitzentuch der Königin (J.Strauss II)

Messa a 4 voci con orchestra. Trasllat a Milà per estudiar al Conservatori (serà alumne d'A.Ponchielli)

1883 Mor R.Wagner. El Liceu estrena el seu 1r Wagner: Lohengrin. Lakmé (L.Delibes). S'obre la 1a seu del Metropolitan Opera House (Nova York)

Presenta al I Concorso Sonzogno la seva 1a òpera, Le Villi: perd.

1884 Manon (versió de J.Massenet, anterior a la de Puccini i posterior a la de D.-F.Auber, de 1856). Mor B.Smetana. R.Strauss dirigeix per 1a vegada

Estrena triomfal de Le Villi (Teatro Dal Verme, Milà): l'editor G.Ricordi en compra els drets i li encarrega una altra òpera. Torí estrena una altra versió de Le Villi (ja amb 2 actes)

1885 Le Cid (Massenet). The Mikado (A.Sullivan)Le Villi al Teatro alla Scala. Comença a compon-dre Edgar

Cronologia

1868L.Lartet descobreix l'Home de Cromagnon (Homo sapiens). Mor L.Foucault

Cau Isabel II i neix la pesseta

1872Creen el Metropolitan Museum of Art de Nova York. Sorgeix L'Esquella de la Torratxa

Comença la III Guerra Carlina. Moren G.Ma-zzini i B.Juárez

1876Richard Wagner in Bayreuth (F.Nietzsche). A.G.Bell patenta el telèfon, després de l'in-vent d'A.Meucci. Bal au moulin de la Galette (P.-A.Renoir)

Mor M.Bakunin

1880Le penseur (A.Rodin). Heidi (J.Spyri). J.Mil-ne millora el sismògraf

I Congrés Catalanista. Revolució i guerra civil a Argentina entre la República i Buenos Aires, que perd

1883A.Gaudí assumeix la construcció de la Sagrada Família. F.Nietzsche comença a escriure Also sprach Zarathustra

Mor K.Marx. Neix B.Mussolini

AnyArt i ciència Història

1858Napoleó III i l'emperadriu Eugènia, il·lesos d'un atemptat del revolucionari italià F.Orsini quan anaven a l'òpera a París

1r cable transatlàntic submarí

1864L.Pasteur prova que un ésser viu prové d'un altre i que no hi ha generació espontània

Maximilià d'Habsburg, emperador de Mèxic

1884Une baignade à Asnières (G.Seurat) Sorgeixen el Dow Jones Industrial Average i el Dow Jones Transport Average

1885Patent de la 1a motocicleta (G.Daimler amb W.Maybach). Construcció del 1r automòbil, de 3 rodes (K.Benz)

Roma posa la 1a pedra del monument a Víc-tor Manuel II. Entitats de Catalunya lliuren un Memorial de Greuges a Alfons XII.

90 91

Turandot

Giacomo Puccini MúsicaAny

1896 1a òpera de Puccini al Liceu: Manon Lescaut. El Liceu estrena Pepita Jiménez (Albéniz). Andrea Chénier (U.Giordano). Also sprach Zarathustra (R.Strauss)

Nou èxit durant l'estrena de La bohème (dirigi-da per A.Toscanini al Teatro Regio de Torí)

1897 La bohème (R.Leoncavallo). La revoltosa (R.Chapí). Mor J.Brahms. Neix M.Fleta. R.Strauss dirigeix al Teatre Líric/Sala Bee-thoven (Barcelona)

Compon Inno a Diana (veu i piano). La bohème, a Manchester, Berlín i Viena

1898 La bohème de Puccini al Liceu. Fedora (U.Giordano). Neix G. Gershwin. El Liceu instal·la la seva marquesina

París aplaudeix La bohème. Comença a com-pondre Tosca

1900 La cenerentola (E.Wolf-Ferrari). A.Schön-berg comença a compondre Gurre-Lieder

Estrena triomfal de Tosca (Teatro Costanzi, Roma). A Londres es representa Tosca i hi veu l'obra teatral de D.Belasco Madama Butterfly. Des d'ara viurà preferentement a la seva casa de la Toscana a Torre del Lago (avui, museu)

1901 Moren G.Verdi i C.Angeloni (professor de Puccini a Lucca i alumne del seu pare, M.Puccini). R.Strauss estrena Feuersnot. Neix J.Rodrigo

Compra els drets de Madama Butterfly i co-mença a compondre l'òpera. Compra un cotxe (gran afició seva, a més de la caça)

1889 P.Mascagni acaba de compondre Cavalleria rusticana. Los amantes de Teruel (Bretón). Don Juan (R.Strauss). 1a demostració públi-ca de la gramola (San Francisco)

Fracassa Edgar, estrenada a la Scala. Subsisteix gràcies al sou de G.Ricordi, que encara hi confia: treballa sobre Manon Lescaut. 2n viatge al Festspiele de Bayreuth.

1893 Falstaff (G.Verdi). Una vintena de morts per una bomba al Liceu durant la inauguració de la temporada

L'estrena triomfal de Manon Lescaut (Teatro Regio de Torí) el consagra. Projecta amb G.Ricordi La bohème (R.Leoncavallo compon una òpera del mateix títol i argument però l'estrenarà després)

1902 Tosca al Liceu. El Liceu estrena I Pirinei (F.Pedrell). Pelléas et Mélisande (C.Debussy)

Assisteix a Montecarlo a una Tosca amb N.Melba i E.Caruso. La fillastra es casa amb l'empresari S.Leonardi

Tiefland (E.d'Albert, amb llibret de R.Lothar basat en Terra baixa, d'A.Guimerà)

Convalescència a Torre del Lago, complicada por la seva diabetis, fet que endarrereix la composició de Madama Butterfly. Mor el marit de la seva parella.

1903

Cronologia

AnyArt i ciència Història

1896Ubu roi (A.Jarry). Prosas profanas (R.Darío) Restauració dels Jocs Olímpics (Atenes)

18971a projecció cinematogràfica a Barcelona, 2 anys després dels germans Lumière. Neix J.Pla

Barcelona incorpora Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, Sant Gervasi, Sants i Les Corts

1898J'accuse…! (É.Zola). La barraca (V.Blasco Ibáñez). The War of the Worlds (H.G.Wells)

España perd Cuba, Filipines i Puerto Rico en la seva guerra contra els EUA. Mor O.von Bismarck

1900Die Traumdeutung (S.Freud). 1a exposició individual de Picasso (al local Els Quatre Gats, Barcelona)

Assassinat d'Humbert I d'Itàlia: el succeeix Víctor Manuel III. Mor la reina Victòria: Eduard VII, nou rei britànic

1901G.Marconi transmet un missatge en Morse a través de l'Atlàntic. Mor Clarín. Neix T.Garcés

A Catalunya sorgeixen l'Associació Wagne-riana, la Lliga Regionalista i l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Neix Hirohito

París inaugura la Tour Eiffel. Kyoto obre la fàbrica de cartes Nintendo (acabarà fent videojocs). De Sterrennacht (Van Gogh)

1889El príncep hereu austríac Rudolf d'Habs-burg apareix mort a Mayerling. Neix A.Hitler

1893R.Diesel patenta el motor dièsel. Neix J.Miró Patent de Coca-Cola

1902Le Voyage dans la Lune (germans Méliès). Cañas y barro (V.Blasco Ibáñez). Estetica (B.Croce)

Alfons XIII assumeix el regnat efectiu (Maria Cristina ha estat regent)

1903Els germans Wright fan volar l'avió Flyer durant 12 segons als EUA

Els EUA controlen Guantánamo (Cuba). 1r Tour de France

92 93

Turandot

Giacomo Puccini MúsicaAny

1904 Hélène (C.Saint-Saëns). Armida (Dvořák, que mor aquest mateix any)

Fracassa Madama Butterfly durant l'estrena: la retira de l'Scala, la reforma i sí triomfa a Brescia (Teatro Grande). Es casa amb Elvira.

1907 La llegenda de la ciutat invisible de Kitej (N.Rimsky-Korsakov). Mor E.Grieg

Va al MET perquè programa òperes seves. A Broadway veu The Girl of the Golden West (D.Belasco), base de La fanciulla del West.

1905 Salome (R.Strauss). Amica (P.Mascagni). La vida breve (M.de Falla). La mer (C.Debussy)

Estrena un Requiem a la Casa di Riposo (Milà) pels 4 anys de la mort de G.Verdi

1909 Madama Butterfly al Liceu. Elektra (R.Strauss). Els Ballets Russos de S.Diaghilev comencen a París la seva gira internacional

Composició de La fanciulla del West es retarda

1910 Don Quichotte (J.Massenet). L'Oiseau de feu (I.Stravinsky)

El Metropolitan Opera House estrena triomfal-ment La fanciulla del West, coprotagonitzada per E.Caruso i dirigida per A.Toscanini

1912 Daphnis et Chloé (M.Ravel). Ariadne auf Naxos (R.Strauss). Titaina (E.Morera). Mor J.Massenet. Neixen X.Montsalvatge i J.Cage

Mor el seu editor i amic, G.Ricordi (no s'enten-drà tan bé amb el fill, T.Ricordi). F.Torrefranca publica Puccini e l’opera internazionale.

1917 Rapsodie nègre (F.Poulenc). Parade (E.Sa-tie). Simfonia clàssica (S.Prokófiev)

Estrena La rondine a Montecarlo (havia de ser a Viena però la I Guerra Mundial ho impedeix)

Erwartung (A.Schönberg). Rhapsody in Blue (G.Gershwin). F.Poulenc estrena el ballet de S.Diaghilev Les biches

Nomenat Senatore del Regno. Mor a Brusse-l·les, on tracten el seu tumor. Turandot està inacabada: F.Alfano rep l'encàrrec de Casa Ricordi i A.Toscanini d'acabar-la

1924

1918

1923

Mor C.Debussy. Neix L.Bernstein

Neixen M.Callas i V.dels Àngels. El Liceu estrena Marianela (J.Pahissa). El retablo de Maese Pedro (M.de Falla)

El Metropolitan Opera House estrena Il trittico (Il tabarro, Suor Angelica, Gianni Schicchi), amb crítiques dividides segons cada peça

A.Toscanini dirigeix Manon Lescaut en el 30 aniversari d'aquesta òpera. Coneix B.Mussolini. Comença a fer-li mal la gola: és el tumor que el matarà

1926 Concierto para clave y 5 instrumentos (M.de Falla)

Estrena pòstuma de Turandot: A.Toscanini inte-rromp la representació a l'Scala en el punt de la partitura en què Puccini va deixar de compondre.

Cronologia

AnyArt i ciència Història

1907Les Demoiselles d’Avignon (Picasso) Triple Entente (França-Gran Bretanya-Rússia)

1905Teoria de la relativitat especial (A.Einstein). Grup expressionista Die Brücke

Revolució russa

1909Manifesto del Futurismo (F.T.Marinetti). F.L.Wright dissenya la Robie House

Setmana Tràgica a Catalunya i afusellament posterior de F.Ferrer i Guàrdia

1910G.Claude presenta la llum de neó. La Danse (H.Matisse)

Comença la Revolució mexicana. J.Canale-jas, president del Govern espanyol

1912Descobriment del bust de Nefertiti. Mor l'escriptor M.Menéndez y Pelayo

Enfonsament del Titanic. Assassinat de J.Ca-nalejas, president del Govern espanyol

1917Moren E.Degas, A.Rodin, É.Durkheim i F.von Zeppelin

Revolució russa. Mor E.Prat de la Riba. Vaga general a Espanya

1904Neix S.Dalí. La busca (Pío Baroja) Entente Cordiale (França-Gran Bretanya)

1924Manifeste du surréalisme (A.Breton). Der Zauberberg (T.Mann). Moren À.Guimerà i J.Salvat-Papasseit. J.de la Cierva prova amb èxit el seu autogir

Mor Lenin

1918

1923

J.Cocteau publica Le coq et l'arlequin, assaig sobre art i música

El poema de la rosa als llavis (J.Salvat-Pa-passeit). Neix F.Zeffirelli

Acaba la I Guerra Mundial. Assassinat del tsar Nicolau II i la seva família

Comença la república de Turquia i la presi-dència d'Atatürk. Comença la dictadura de M.Primo de Rivera a Espanya

1926Mor A.Gaudí Fracassa un atemptat contra B.Mussolini. Cop d'Estat a Portugal. Hirohito.

Caterina Barjau

Turandot de Núria Espert, òpera que va inaugurar la

reobertura del Teatre la temporada 1999/20

00

96 97

Turandot

Sembla que hi ha un acord generalitzat entre la críti-ca discogràfica a assenyalar dues referències incon-testables en la història discogràfica de Turandot. No hi ha acord, però, en l’ordre, uns posen primer Nils-son i els altres situen en primer lloc la versió dirigida per Mehta. El més assenyat fora, potser, atorgar a totes dues un primer lloc ex aequo.

Per contundència, color i intensitat, la veu im-ponent de Birgit Nilsson, pur acer quan ella així ho volia, era perfecta per a Turandot; els directors, els teatres i els estudis la buscaven i el resultat va ser que ningú no ha enregistrat tantes vegades el paper com la cèlebre soprano sueca. Entre versions d’es-tudi, versions en directe i enregistraments pirates, hi ha nou Turandot amb Birgit Nilsson en el paper principal enregistrades entre 1958 i 1969.

D’aquestes nou versions en destaquen dues per la seva qualitat, la que va fer per a EMI el 1965 amb direcció de Francesco Molinari-Pradelli, amb Franco Corelli com a Calaf, Bonaldo Giaiotti com a Timur i Renata Scotto com a Liù, i la de 1960 per a RCA, amb Erich Leinsdorf a la direcció, i Giorgio Tozzi, Jussi Björling i Renata Tebaldi com a companys d’enregistrament. Totes dues són molt bones i es fa difícil triar, Corelli potser és millor com a Calaf que Björling. Haver de triar entre Scotto o Tebaldi com a Liù és una decisió impossible i, potser, Le-insdorf és més incisiu i esmolat que Molinari-Pra-delli a la direcció orquestral. Si finalment s’ha triat la versió d’EMI és, principalment, per l’enriquiment de matisos en la interpretació del personatge que Nilsson va acumular en els cinc anys que separen les dues versions.

L’altra gran referència discogràfica de Turandot és la versió que Zubin Mehta va dirigir el 1973 per a DECCA, un disc que ha passat a la història i que figu-ra entre els millors enregistraments operístics que s’han fet mai. Tot és excel·lent en aquesta versió: el rendiment sonor de la Filharmònica de Londres, el treball de Mehta equilibrant-ho tot i, naturalment, la qualitat dels solistes vocals.Sorprèn trobar Joan Sutherland fent de Turandot, en principi aquest paper no era del seu estil ni per a la seva veu i, tanmateix, el resultat és plenament convincent. El treball de Luciano Pavarotti fent de Calaf és excepcional: els aguts són espectaculars i esclatants, el cantant estava en el seu millor mo-ment i, certament, el seu és el millor Calaf de la història discogràfica de Turandot.

Una referència especial i destacada mereix la Liù incommensurable que, amb tendresa, emoció, tècnica perfecta i apianaments dolcíssims fa Mont-serrat Caballé en aquest enregistrament. La sopra-no catalana és de les poques, si no l’única, que va enregistrar els dos papers femenins d’aquesta òpe-ra: va fer de Turandot i va fer de Liù. L’excel·lència, però, la va assolir en aquesta Liù excepcional que figura entre els més grans enregistraments que ens va deixar.

Éva Marton i Ghena Dimitrova van ser les grans Turandot dels anys vuitanta del segle passat. Es fa difícil triar entre totes dues, però potser Marton va tenir més sort amb els directors i els companys de repartiment. Entre les diverses versions que la sopra-no hongaresa va enregistrar, cal destacar la que va fer amb direcció de Roberto Abbado el 1992 per a RCA.

Selecció en CD

Birgit Nilsson, Bonaldo Giaiotti, Franco Corelli i Renata Scotto. Cor i Orquestra de l’Òpera de Roma. Director: Francesco Molinari-Pradelli. 1965. EMI.

Joan Sutherland, Nikolai Ghiaurov, Luciano Pavarotti i Montserrat Caballé. Cor John Aldis i Orques-tra Filharmònica de Londres. Director: Zubin Mehta. 1973. DECCA.

Éva Marton, Jon-Hendrik Rootering, Ben Heppner i Margaret Price. Orquestra de la Ràdio de Munic i Cor de la Ràdio de Baviera. Director: Roberto Abbado. 1992. RCA.

Selecció d’enregistraments

Selecció d'enregistraments

Ambientada en un Xina llunyana i mítica, a la cort d’un emperador encara més llunyà i mític, Turandot es presta pel seu exotisme a les posades en escena sumptuoses i luxoses. Com que a la Xina mítica tot s’hi val, Turandot convida els escenògrafs a veritables concursos d’imaginació però també de desmesura, excés i de veure qui la fa més grossa. El DVD s’ha fet ressò de tot això.

Éva Marton, que ja signa alguna de les versions de l’òpera en disc més memorables, participa també amb plenitud de facultats a l’espectacular producció de Turandot del Metropolitan de Nova York de 1987 dirigida escènicament per Franco Zeffirelli i musical-ment per James Levine. Plácido Domingo, que també estava en plena forma, està esplèndid fent de Calaf.

Zubin Mehta, que el 1973 havia dirigit la que pot-ser és la millor versió en disc d’aquesta òpera, vint-

Selecció en DVD

Éva Marton, Paul Plishka, Plácido Domingo i Leona Mitchell. Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York. Director: James Levine. Direcció escènica: Franco Zeffirelli. 1987. Deutsche Grammophon.

Giovanna Casolla, Carlo Colombara, Sergej Larin i Barbara Frittoli. Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Director: Zubin Mehta. Direcció escènica: Zhang Yimou. 1998. RCA.

Gabriele Schnaut, Paata Burchuladze, Johan Botha i Cristina Gallardo- Domâs. Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Director: Valeri Gergiev. Direcció escènica: David Pount-ney. 2002. TDK.

i-cinc anys més tard va posar-se al capdavant d’una impressionant Turandot amb denominació d’origen, la que, amb direcció escènica del cèlebre director cinematogràfic xinès Zhang Yimou, es va filmar el 1998 a la Ciutat Prohibida de Pequín amb Giovanna Casolla en el paper principal i Barbara Frittoli en el paper de Liù.

Finalment cal esmentar, pel seu interès musi-cològic, la producció que, amb direcció musical de Valeri Gergiev i direcció escènica de David Pountney, va presentar el Festival de Salzburg el 2002 amb Ga-briele Schnaut fent de Turandot, Johan Botha fent de Calaf i Cristina Gallardo-Domâs fent de Liù. Aquesta versió substitueix l’habitual final compost per Fran-co Alfano per un nou final, musicalment força més agosarat, que Luciano Berio va compondre per a aquesta òpera que Puccini deixà inacabada.

Xavier PujolCRÍTIC MUSICAL

98 99

Turandot Giacomo Puccini

9998

Susana Góm

ezC

odirectora d’escena

Zubin Mehta, Valery G

ergiev, Lorin Maa-

zel o Kirill Petrenko.

Paral·lelament a la seva activitat artística,

ha impartit classes m

agistrals i ponèn-cies sobre la seva obra i els seus treballs a centres culturals europeus de M

ilà, C

olònia, Madrid o B

arcelona. Ha estat

distingit amb el Prem

i Nacional de C

ul-tura de la G

eneralitat de Catalunya.

Tot i debutar en la direcció

d’escena d’òpera, al G

ran Teatre del Liceu ja hi ha treballat en la videocreació de títols com

Diari d’un desaparegut i El castell de

Barbablava (200

7/08), Le G

rand Macabre

(2011/12), Q

uartett (2016/17) i Tristan und

Isolde (2017/18).

Escenògraf

Llicenciat en arquitectura per la Univer-

sitat Ramon Llull de Barcelona, com

ençà la seva activitat professional l’any 20

04

combinant l’arquitectura am

b l’esceno-grafia. H

a creat espais per a òpera, teatre, cinem

a i grans esdeveniments. D

urant aquests últim

s anys ha dissenyat esceno-grafies per al Teatro dell’O

pera de Roma

(Proserpina), Opéra de Lió (The turn of

the screw), O

péra National du Rhin d’Es-

trasburg (La belle au bois dormant), Te-

atro Colón de Buenos A

ires (Colón Ring),

Teatro Verdi de Trieste (Die Zauberflöte)

amb Valentina C

arrasco, i per al Teatre de Sarrià (L’inganno felice) am

b Anna

Pon-ces. Ha col·laborat am

b els artistes Franc A

leu (El somni, Ò

pera samfaina),

Lluís Danés (Prem

is Go

ya, Gala dels

Carles B

erga

Am

b una àmplia i variada experiència

professional, l’any 1992 col·laborà amb

La Fura dels Baus en la direcció artísti-ca i el vestuari de la peça M

editerrani, m

ar olímpic de la cerim

ònia d’obertura dels Jocs O

límpics de Barcelona. A

mb

el cineasta Bigas Luna va fer el disseny de producció i la direcció artística de les pel·lícules Jam

ón, jamón, H

uevos de oro, Yo soy la Juani, D

i Di H

ollywood,

Com

edias bárbaras i l’obra Gaudir N

ou-vel. Tam

bé fundà el Taller Bigas Luna. Ha

col·laborat en diverses gires del grup U2.

Ha rebut el Prem

i Franco Abbiati per

l’elaboració de la Teatralogia de Richard W

agner amb La Fura dels Baus per al Pa-

lau de les Arts de València, am

b direcció m

usical de Zubin Mehta. Igualm

ent amb

La Fura dels Baus ha treballat en Tann-häuser, Parsifal o Turandot, a teatres de M

ilà, Colònia o M

unic, entre d’altres.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

0/0

1 amb D

.Q. D

on Quijote

en Barcelona.

Considerat com un dels directors m

és rel-levants de la seva generació, Josep Pons (Puig-reig, 1957) ha construït forts lligam

s am

b orquestres com G

ewandhauss de

Leipz ig, Staastkapel le de Dresden, O

r-chestre de Paris, C

ity of Birm

ingham

Symphony O

rchestra, Royal Stockholm

Philharmonic,

The Deutsche Kam

merphilharm

onie Bre-m

en o BBC Sym

phony Orchestra, am

b qui ha fet diverses aparicions als B

BC

Prom

s de Londres. Des del 20

12 és el di-rector m

usical del Gran Teatre del Liceu i

és també director honorari de la O

rques-ta y Coro N

acionales de España. Ha estat

director titular i artístic de la Orquesta

Ciudad de G

ranada i va ser fundador de l’O

rquestra de Cam

bra Teatre Lliure de Barcelona i de la Jove O

rquestra

Nacional de C

atalunya. Va ser director m

usical de les cerimònies olím

piques Bar-celona 92. L’any 1999 va ser distingit am

b el Prem

io Nacional de la M

úsica que otor-ga el M

inisterio de Cultura i és acadèm

icde la Reial A

cadèmia C

atalana de Belles A

rts. Ha enregistrat m

és d’una cinquante-na de títols per a H

armonia M

undi i per a D

eutsche Gram

mophon, havent obtingut

els màxim

s guardons: Gram

my, C

annes C

lassical Awards, G

rand Prix de l’Academie

Charles C

ross, Diapasson d’O

r, Choc de la

Musique. Va debutar al G

ran Teatre del Li-ceu el 1993 i aquesta tem

porada hi dirigirà les produccions Turandot de G

iacomo

Puccini i Lohengrin de Richard Wagner.

Directo

r d’escen

a, video

creado

r i escenògraf

Am

b una llarga trajectòria com a escenò-

graf, els darrers temps ha destacat inte-

grant la seva proposta audiovisual a les produccions en què participa. H

a portat la seva videografia escènica al terreny del teatre, la dansa i l’òpera, i això li ha perm

ès treballar en sales destacades, com

el Gran Teatre del Liceu, Teatro alla

Scala de Milà, La M

onnaie de Brussel·les, Teatro C

olón de Buenos Aires i D

ie Wie-

ner Taschenoper, entre d’altres. On ha

col·laborat amb els directors d’orquestra

Franc Aleu

Josep PonsD

irector musical

Biografi

esN

ascuda a Oviedo, estudià filologia a la

seva ciutat natal i paral·lelament piano.

A A

stúries començà la seva form

ació en interpretació, que am

plià a Alem

anya, A

rgentina, Regne Unit i Rússia. V

a ser ajudant de direcció i coordinadora ar-tística en les gires del Teatro de la A

ba-día de M

adrid entre els anys 1998 i 200

3. En la seva carrera ha dirigit m

és de vint produccions d’òpera, teatre, sarsuela i teatre de text. Pel que fa a l’òpera, ha di-rigit Pelléas et M

élisande, Don G

iovanni, Brundibár, La traviata, N

orma, C

armen,

Turandot i Un ballo en m

aschera, entre d’altres. H

a treballat com a assistent de

direcció amb H

ansgünther Heym

e, Willy

Decker, G

ustavo Tambascio, C

laus Guth i

David M

cVicar. A m

és, ha estat directora associada en diverses produccions am

b À

lex Ollé.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

7/08 am

b Dulcinea, i hi ha

tornat amb D

eath in Venice (200

7/08),

Simon Boccanegra i Tiefland (20

08/0

9), C

armen i P

arsifal (2010

/11), Carm

en (20

14/15) i Simon Boccanegra (20

15/16).

FigurinistaC

hu Uroz

Premis G

audí, Festival Cruïlla, etc.), San-

ja Ristic (Anim

alize me) i A

lfons Flores (Faust), de qui ha estat ajudant durant llargs períodes. D

es de fa anys combina

l’activitat d’escenògraf amb la docència

en escoles de disseny, exercint de pro-fessor durant diversos períodes a Elisava, BA

U, i RC

R-arquitectes.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

100 101

Turandot Giacomo Puccini

100

Fundat el 1989 a l’Escola IPSI de Barce-lona, el C

or Vivaldi és un dels pocs cors escolars de tot l’Estat espanyol am

b una vida

concertística pròpia.

Guanyador

d’importants prem

is internacionals, par-ticipa a les tem

porades del Liceu, on, des del 20

14 fins al 2016, va om

plir la sala gran am

b la cantata Els Pastorets d’Al-

bert Guinovart i Jordi G

alceran.

El Cor, que assaja diàriam

ent, promou

la millora constant dels seus m

embres

i els proporciona una “dieta musical”,

amb

més

de 4

repertoris cada

any, que són estrenats, al C

onservatori del Liceu, al cicle de concerts Les Q

uatre Estacions del C

or Vivaldi. Ha enregis-

trat més de vint cd i ha treballat am

b im

portants directors: Josep Pons, Eiji O

ué, Marc Soustrot, M

arc Piollet, Pab-lo G

onzález, Giuliano C

arella, Sebastian W

eigle, Salvador Mas... Tam

bé comissio-

na compositors per tal d’increm

entar el repertori per a veus blanques, com

ara Jordi LL. Rigol, Peter Bacchus, Eduard Iniesta, Kirby Shaw

, Albert G

uinovart o A

lbert Garcia D

emestres.

El 2013 rebé de m

ans del president de la G

eneralitat la Creu de Sant Jordi. Engua-

ny celebra el seu 30 aniversari.

Reconegut com

a

un dels

principals especialistes en veus blanques, s’inicià professionalm

ent com a pianista. A

viat va sentir-se atret per la direcció i, del 1985 al 1998, va ser pianista de l’O

rfeó català on aprengué els secrets de l’ofi-ci am

b Simon Johnson i Jordi C

asas. El 1999, per la seva labor am

b el Cor

Vivaldi, li va ser atorgada la Menció es-

pecial del Premi C

iutat de Barcelona. G

uardonat al Concorso Internazionale

«M

arielle Ventre», ha estat jurat de di-

versos concursos: Festival de Canton-

igròs, Florilège de Tours, Anton Bruck-

ner a Linz,o als World C

hoir Gam

es de Socchi i Tschw

ane, la competició coral

més gran del m

ón. Ha dirigit,entre m

olts altres, el C

or de Cam

bra del Palau, el Cor

de Cam

bra i el Cor A

mics de la U

nió de G

ranollers, l’Orquestra de M

oldàvia o l’O

rquestra Simfònica del G

ran Teatre del Liceu. Res, però, l’ha om

plert tant com

dirigir i acompanyar el C

or Vivaldi (és dels pocs directors que toca el piano i dirigeix en concert) i transm

etre a la seva gent tot allò que s’am

aga darrere les notes.

Des de Tosca de 20

03/0

4 ha participat com

a director del Cor Vivaldi en les

temporades del Liceu.

101

Conxita G

arcia és la directora del Cor

del Gran Teatre del Liceu, càrrec que

la projecta com una de les figures m

és rellevants de la direcció coral de la seva generació.

Nascuda a Barcelona, es graduà en direc-

ció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va ser directora-fundadora del C

or Jove de l’O

rfeó Català i sotsdirectora de l’O

rfeó C

atalà. També ha estat directora del C

or dels A

mics de l’Ò

pera de Girona i pres-

identa de la Federació de Corals Joves

de Catalunya, am

b qui va ser guardonada am

b el Premi N

acional de Cultura de la

Generalitat de C

atalunya (1994). Paral·le-lam

ent a l’activitat com a directora del

cor del GT

L i com a directora invitada

d’altres agrupacions corals, desenvolupa tam

bé una important labor pedagògica

en cursos internacionals de direcció cor-al. H

a realitzat nombrosos concerts per

les millors sales d’arreu d’Europa i nom

-brosos enregistram

ents per a CD

, DV

D,

ràdio i televisió.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu com a

mestra assistent del cor i ha col·laborat

en la direcció musical de diferents pro-

duccions operístiques. Continuadora del

l’estil de cant iniciat per Romano G

andolfi i seguit per José Luis Basso, de qui C

onx-ita G

arcia en fou directora assistent, va ser nom

enada directora titular del Cor

del Gran Teatre del Liceu l’any 20

15.

Il·luminador

Començà la seva carrera com

a il·lumina-

dor de concerts de rock, però després de form

ar-se com a tècnic teatral al Teatro

Com

unale de Bolonya, ingressà al Teatro alla Scala de M

ilà, on l’any 1996 esdevingué l’il·lum

inador.

Ha treballat am

b un gran nombre de

directors: Franco

Zeffirelli (Aid

a, La bohèm

e), Jürgen Flimm

(Wozzeck), C

laus G

uth (Così fan tutte), D

amiano M

ichielet-to (M

adama Butterfly), H

ugo de Ana (Il

trovatore), Mario M

artone (Oberto, con-

te di San Bonifacio), Gary H

ill (Fidelio), M

arco Gandini (U

n ballo in maschera, Il

viaggio a Reims, C

osì fan tutte i Simon

Boccanegra) i H

erbert Wernicke (D

er Rosenkavalier), entre d’altres. A

mb el di-

Marco Filibeck

Directora del C

or del Gran Teatre del

Liceu

Conxita G

arcia C

or Vivaldi-Petits C

antors de C

atalunya

Òscar B

oadaD

irector del cor infantil

Tecnologies multim

èdia

Autodidacta en el cam

p de la informàti-

ca des de petit, als 22 anys inicià la seva carrera a A

SUS C

omputer com

a direc-to

r de mercat de servido

rs, wireless,

netwo

rking, coo

lers i mo

nitors LC

D,

a càrrec de la importació, distribució,

màrqueting i serveis a nivell nacional a

Espanya i Portugal.

Sempre interessat per l’art visual i sono-

ra, l’any 2012 fundà el seu propi N

etlabel de m

úsica experimental, tot connectant

artistes novells d’arreu del món gràcies a

les noves tecnologies i plataformes m

ul-tim

èdia d’internet.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

José Vaaliña

rector Àlex Ollé (La Fura dels Baus) ha tre-

ballat en diverses produccions, com són

Madam

a Butterfly, Quartett, Il prigioniero

/ Erwartung, Pelléas et M

élisande o Nor-

ma, entre d’altres.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2016/17 amb Q

uartett.

102 103

Turandot Giacomo Puccini

103

102

Alexander V

inogradovBaix (Tim

ur)

Debutà am

b 21 anys al Teatre Bolxoi de M

oscou, i des d’aleshores ha tingut una carrera ascendent que li ha perm

ès tre-ballar am

b els mestres D

aniel Barenbo-im

, Myung-W

hun Chung, Valery G

ergiev, M

ariss Jansons, Philippe Jordan, Lorin M

aazel, Yannick Nézet-Séguin, G

ianandrea N

oseda, Antonio Pappano i Vasily Petren-

ko. El seu paper més em

blemàtic és Es-

camillo (C

armen), rol que ha interpretat a

la Metropolitan O

pera de Nova York,

Bayerische Staatsoper de Munic i Teatro

alla Scala de Milà, entre d’altres coliseus.

També ha participat en Rom

éo et Juliette a M

ilà, Lucia di Lamm

ermoor i Luisa M

iller a N

ova York, Ernani a l’Opéra de M

onte-carlo i Il barbiere di Siviglia i D

ie Zauber-

Chris M

erritTenor (A

ltoum)

Aquesta tem

porada 2019/20

té previst interpretar, a m

és de Turandot a Barce-lona i O

pera Australia, Salom

e a la Wie-

ner Staatsoper i Houston G

rand Opera,

i Androm

ache’s farewell (S. Barber) am

b la D

allas Symphony O

rchestra.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Cantant habitual als principals teatres

d’òpera d’arreu del món, aquesta tem

po-rada té previst tornar a l’Staatsoper de B

erlín com a B

rünnhilde en el cicle de L’A

nell del Nibelung, dirigida per D

aniel B

arenboim, i a la Royal Sw

edish Opera

d’Estoco

lm am

b Die W

alküre. També

debutarà a De N

ationale Opera d’A

mster-

dam com

a Die Färberin (D

ie Frau ohne Schatten) i a m

és serà Isolde (Tristan und Isolde) a la D

etusche Oper de Berlín i El-

ektra a València.

Recentment ha debutat en el rol d’O

r-trud (Lohengrin) a l’O

pera Vlaanderen

d’Anvers i La G

ioconda al Gran Teatre del

Liceu. També ha estat Turandot al Teatro

Real de Madrid i al N

ew N

ational Theatre de Tòquio, a m

és de Brünnhilde a Nàpols,

Leipzig i Wiener Staatsoper. A

mb Sir Si-

mon Rattle i la Sym

phonieorchester des B

ayerischen Rundfunks de Múnich ha

cantat Die W

alküre en versió concert.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu amb

Tristan und Isolde en versió

concert

(2012/13), i hi ha tornat am

b Die W

alküre (20

13/14), Siegfried (2014

/15), Gö

tter-däm

merung (20

15/16), Tristan und Isolde (20

17/18) i La Gioconda (20

18/19).

Cant de Zagreb. Poc després va debutar

al Teatre Nacional de C

roàcia, on ha in-terpretat O

roveso (Norm

a), Raimondo

(Lucia di Lamm

ermoor), W

urm (Luisa

Miller) i G

ran Inquisidor (Don C

arlo), entre d’altres.

L’any 200

6 debutà a l’Staatstheater de H

annover interpretant

Sarastro (D

ie Zauberflöte), seguit d’altres debuts a Berlín, Frankfurt, M

unic, Salzburg, Brus-sel·les, H

amburg, C

olònia, Lió, Am

ster-dam

, Xangai, Madrid, París o Bilbao. D

es de l’any 20

06 és m

embre de la D

eutsche O

per de Berlín.

Debutà

al G

ran Teatre

del Liceu

la tem

porada 200

8/09 am

b el Rèquiem

de Dvořák, i hi ha tornat am

b Parsifal (20

10/11), D

as Rheingold (2012/13), D

ie W

alküre (2013/14), Rigoletto (20

16/17) i La favorite (20

17/18).

Lise L

indstromSoprano (Turandot)

Nascuda a C

alifòrnia, es va iniciar al món

de la música am

b la seva mare, cantant

i professora de música. Es va llicenciar

en arts per la San Francisco State Uni-

versity i va obtenir el títol de Màster en

Música al Conservatori de M

úsica de San Francisco. A

mb un repertori que va de

Turandot a Senta, Elektra i Brünnhilde,

la seva trajectòria l’ha portat pels teatres d’òpera m

és importants del m

ón, com

la Metropolitan O

pera de Nova York,

San Francisco Opera, D

eutsche Oper de

Berlín, Wiener Staatsoper, Royal O

pera H

ouse de Londres i Teatro alla Scala de M

ilà. L’any 2016 va rebre els premis G

reen Room

i Helpm

ann per la seva interpreta-ció de Brünnhilde en el seu prim

er cicle de L’A

nell del Nibelung per a O

pera Australia.Iréne T

heorinSoprano (Turandot)

Baix (Timur)

Nascut a Split (C

roàcia), començà la

formació m

usical a l’escola de música

de la seva ciutat natal, que completà a la

Music A

cademy de Lovran; tam

bé ha re-but classes m

agistrals de Renata Scotto i O

livera Miljacovic. L’any 20

05 guanyà el

primer prem

i del Concurs N

acional de

Ante Jerkunica

flöte a l’Staatsoper de Berlín. Entre els seus com

promisos recents hi ha Lucia

di Lamm

ermoor a València, N

abucco a H

amburg i Berlín, C

armen a Londres i D

on C

arlo a Los Angeles.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Al llarg de la seva extensa carrera ha tre-

ballat amb els m

estres Claudio A

bbado, D

aniel Barenbo

im, R

ichard Bo

nynge, Pierre Boulez, M

yung-Whun C

hung, Va-lery G

ergiev, James Levine, Zubin M

ehta, R

iccardo M

uti, Seiji Ozaw

a, Geo

rges Prêtre, Jeffrey Tate i C

hristian Thiele-

mann. En teatres com

la Metropolitan

Opera de N

ova York, Teatro alla Scala de M

ilà, Opéra N

ational de París, Royal O

pera House de Londres, San Francisco

Opera, Lyric O

pera de Chicago, Teatro

La Fenice de Venècia, Wiener Staatso-

per, Bayerische Staatsoper de M

unic, Sem

per Oper de D

resden, La Monnaie

de Brussel·les, Teatro Real de M

adrid, Teatro C

olón de Buenos A

ires i Teatro dell’O

pera de Roma, entre d’altres. La

seva discografia comprèn m

és de trenta enregistram

ents per als principals segells discogràfics internacionals.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu amb

un recital la temporada 1989/90

, i hi ha tornat am

b Le Grand M

acabre (2011/12) i

Candide (20

18/19).

104 105

Turandot Giacomo Puccini

105

104

beca que li va permetre estudiar am

b Ka-tia Ricciarelli a M

àntua; posteriorment es

traslladà a Roma i ingressà a l’A

ccademia

Nazionale di Santa C

ecilia. Ha guanyat

premis de cant, entre d’altres, a M

ilà, An-

cona i Rovereto.

Al seu repertori destaquen els papers de

Violetta (La traviata), M

adama B

utter-fly i Suor A

ngelica. A m

és del repertori italià, tam

bé ha cantat obres de Mas-

senet, Offenbach, A

uber, Bizet, Chabrier,

Gounod, H

ändel, Milhaud, M

ozart, Pou-lenc, Prokófiev, Rim

ski-Kórsakov, Johann Strauss, Stravinsky i Txaikovski.

Entre els seus comprom

isos recents hi ha Suor A

ngelica i Madam

a Butterfly a

Munic; Violetta a París, Londres i Berlín;

Valentine (Les huguenots) a París; Anna

(Le villi) a Londres, i Anna B

olena amb

Opera A

ustralia.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2012/13 am

b Madam

a Butterfly, i hi ha tornat am

b Otello (20

15/16).

lín; Micaëla (C

armen) a la San Francisco

Opera, a m

és de Liù (Turandot) a Nova

York. Aquesta tem

porada interpretarà novam

ent Mim

ì a Viena, la comtessa (Le

nozze di Figaro) a Nova York i Viena, debu-

tarà a la Royal Opera H

ouse Muscat am

b M

icaëla, i tornarà a l’Opernhaus de Zuric

amb M

arguerite (Faust).

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2014/15 amb La traviata.

ter Grim

es, L’Africaine, Il pirata, Poliuto,

Otello de Verdi i Rossini, A

ida, Norm

a, Il trovatore, C

avalleria rusticana i Pagliacci, entre altres òperes. Papers que ha can-tat a la Royal O

pera House de Londres,

Teatro alla Scala de Milà, Teatro La Fe-

nice de Venècia, Teatro Real de Madrid,

Teatro dell’Opera de Rom

a, Deutsche

Oper de Berlín o A

rena de Verona, entre d’altres. H

a treballat amb els directors

Antonio Pappano, Zubin M

ehta, Gianan-

drea Noseda, Roberto A

bbado, Pinchas Steinberg o

Valery G

ergiev. Aquesta

temporada té previst interpretar O

tello a Tòquio, Turandot a Rom

a, Samson et

Dalila a Sevilla, D

on Carlo a Lieja, Le pro-

hète a Berlín i Il trovatore a Viena, entre altres com

promisos.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2010

/11 amb A

nna Bolena, i hi ha tornat am

b Il pirata (2012/13), N

orm

a (20

14/15), Otello (20

15/16), un concert am

b Juan Jesús Rodríguez (2016/17) i

Manon Lescaut i Poliuto (20

17/18).

Tenor (Calaf)

Estudià cant amb Isabel G

. Soto, Giu-

seppe Valdengo i, des del 20

04, am

b A

lfonso G. Leoz. L’any 20

04 obtingué el

primer Prem

i Gayarre i segon Prem

i Ara-

gall, fet que li va permetre iniciar carrera

internacional amb

nombrosos títols: Lucia di Lam

merm

oor, G

ianni Schicchi, Il tabarro, Macbeth, La

vida breve, Andrea C

hénier, Aida, C

aval-leria rusticana, C

armen, Tosca, Le C

id, Il trovatore, Turandot, M

adama Butterfly,

Un ballo in m

aschera, Aida i M

anon Les-caut, entre d’altres. I que ha interpretat al Teatro alla Scala de M

ilà, Teatro Massim

o

Jorge de León

Tenor (Calaf)

Premiat com

a millor cantant m

asculí als O

pera Aw

ards 2016, al seu repertori té

els rols protagonistes de Les troyens, Pe-

Gregory K

undeE

rmonela Jaho

Soprano (Liù)

Nascuda a A

lbània i actualment resident

a Nova York, va com

ençar a rebre classes de cant als 6 anys d’edat. Va guanyar una

Anita H

artig Soprano (Liù)

Durant els seus estudis a la G

heorghe D

ima M

usic Academ

y de Cluj-N

apoca (Rom

ania), guanyà diversos premis de

cant, fet que li va permetre debutar com

a M

imì (La bohèm

e) a l’Òpera N

acional de Bucarest l’any 20

06. Entre els anys 20

09

i 2014 va ser mem

bre de l’ensemble de la

Wiener Staatsoper i va poder debutar en

el rol de Musetta (La bohèm

e) i d’altres.

Entre els seus comprom

isos recents fig-uren A

melia G

rimaldi (Sim

on Boccane-gra) a l’O

péra National de París; Violetta

(La traviata) a la Metropolitan O

pera de N

ova York, Théâtre des Cham

ps Élysées de París i Royal O

pera House de Londres;

Mim

ì a Nova York, Viena, Teatro Real de

Madrid i D

eutsche Staatsoper de Ber-

de Palerm, Teatro di San C

arlo de Nàpols,

Palau de les Arts de V

alència, Wiener

Staatsoper, Deutsche Staatsoper de Ber-

lín, Metropolitan O

pera de Nova York o

Teatro Real de Madrid. A

més, l’han dirigit

els mestres Lorin M

aazel i Zubin Mehta.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

8/09 am

b Simon Boccane-

gra, i hi ha tornat amb M

adama Butterfly

(2012/13), Tosca (2013/14), Manon Lescaut

i Andrea C

hénier (2017/18) i Madam

a But-terfly (20

18/19).

106 107

Turandot Giacomo Puccini

107

106

lo, Théâtre des Cham

ps Élysées i Teatro Regio de Torí; Beppe (Pagliacci) a Tolosa de Llenguadoc i Santiago de X

ile; Mon-

ostatos (Die Zauberflöte) al Teatro Real

de Madrid, i El retablo de M

aese Pedro al Petit Liceu.

En concert ha cantat el rol de Tybalt (Rom

éo et Juliette), dirigit per Michel

Plasson, L’Atlàntida am

b Josep Pons, La llam

a (Usandizaga) i G

uglielmo Tell a Ed-

imburg, D

etroit, Chicago, Toronto i N

ova York. H

a actuat a Le prophète al Théâtre du C

apitole de Tolosa de Llenguadoc, Re-m

endado (Carm

en) a Madrid, N

arraboth (Salom

e) a l’AB

AO

, Dr. C

ajus (Falstaff) am

b la Symphonieorchester des Bayer-

ischen Rundfunks de Munic o Spoletta

(Tosca) a Salzburg. Ha estat prem

iat al C

oncurs Internacional Manuel A

usensi.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

2/03 am

b L’occasione fa il ladro, i hi ha tornat am

b El retablo de M

aese Pedro (200

8/09), D

er fliegende H

olländer (20

16/17) i Mano

n Lescaut (20

17/18).

entre altres sales, al Teatro Real i Teatro de la Zarzuela de M

adrid, Teatro de la M

aestranza de Sevilla, Palacio Euskalduna de Bilbao, O

péra Bastille de París, Teatro N

acional

de São Carlos de Lisboa, així com

als teatres de Santiago de C

ompostel·la i

Oviedo, a m

és dels festivals de Granada

i Peralada.

El seu repertori inclou l’Incredibile (An-

drea Chénier), Scaram

uccio (Ariadne

auf Naxos), C

assio (Otello), G

uillot de M

orfontaine (Manon), G

oro (Madam

a B

utterfly), Bob B

oles (Billy B

udd), Ar-

mand des G

rieux (Boulevard Solitude), A

rbace (Idomeneo) i Pang (Turandot),

entre d’altres.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 1993/94 amb La fille du régim

ent, i hi ha tornat en nom

broses ocasions, les darreres am

b Adriana Leco

uvreur (20

11/12), Les contes d’Hoffm

ann i Das

Rheingold (2012/13), Tosca (2013/14), Nor-

ma i C

armen (20

14/15), Benvenuto Cel-

lini i Simon Boccanegra (20

15/16), Tristan und Isolde (20

17/18) i Tosca (2018/19).

Baríton (Ping)

Inicià els seus estudis al Conservatori de

Cervera per seguir-los al Superior del

Liceu, amb C

armen B

ustamente, i que

culminà am

b premi d’honor. El seu rep-

ertori inclou els rols de Papageno (Die

Zauberflöte), Figaro (Le nozze di Figaro), D

on Giovanni i Leporello (D

on Giovanni),

Marcello (La bohèm

e), Scarpia (Tosca), Escam

illo (C

armen), D

on M

agnifico i

Dandini (La C

enerentola), Germ

ont (La traviata), Jago (O

tello), Malatesta (D

on Pasquale) o D

ulcamara (L’elisir d’am

ore), entre d’altres. A

més, tam

bé ha participat a l’estrena europea de D

ead man w

alk-ing al Teatro Real de M

adrid, producció

Toni M

arsol

Tenor (Pang)

Nascut a Saragossa, estudià cant i violí

a Barcelona. Va debutar amb El giravolt

de maig i Il barbiere di Siviglia. H

a actuat,

Francisco Vas

Mikeldi A

txalandabasoTenor (Pong)

Nascut a Bilbao, es form

à a la seva ciutat natal. H

a interpretat Ruodi (Guillaum

e Tell) a A

msterdam

, Opéra de M

ontecar-

Michael B

orthBaríton (M

andarí)

Mem

bre del Centre de Perfeccionam

ent Plácido D

omingo del Palau de les Arts de

València, entre els anys 2015 i 20

17 hi va interpretar els rols d’Albert (W

erther), As-tolfo (Lucrezia Borgia), sacerdot de N

eptú (Idom

eneo) i Starveling (A m

idsumm

er night’s dream

). L’estiu del 2017 va ser con-vidat a l’Accadem

ia Rossiniana del Festival Rossini de Pesaro, on interpretà el paper de baró de Trom

bonok (Il viaggio a Reims).

Recentment ha cantat al Teatro M

assimo

de Palerm, B

elcore (L’elisir d’amore) a

l’Ópera d’O

viedo, cinquè jueu (Salome)

a l’ABAO

-OLBE, M

arcello (La bohème) al

Theater Freiburg i Schaunard (La bohème)

a la Komische O

per de Berlín.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2017/18 amb M

anon Lescaut.

que així mateix ha interpretat al Barbican

Centre de Londres, i a l’estrena absoluta

de Je suis narcissiste (Raquel García-

Tomás).

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

0/0

1 amb un recital al Foyer.

Posteriorm

ent hi ha actuat en Rusal-

ka (2012/13), C

endrillon i Il prigioniero (20

13/14), La traviata (2014/15), D

on Gio-

vanni i Rigoletto (2016/17), Andrea C

héni-er (20

17/18) i L’italiana in Algeri (20

18/19).

108 109

DIRECCIÓ GENERALValentí OviedoSecretaria de direcció Ariadna PedrolaAssessoria jurídica Elionor VillénAnna Ferrando

DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓVíctor Garcia de GomarLeticia Martín PlanificacióYolanda BlayaMaria SubiranaContractació i figuracióAlbert CastellsMeritxell PenasM. Carme VenturaProducció executivaSilvia GarciaJoan RimbauProducció d’esdevenimentsMuntsa IngladaDeborah TarridasSobretítolsAnabel AlendaGlòria Nogué

DIRECCIÓ MUSICAL Josep PonsAntoni PallèsJosep Mª Armengol Núria PiquerArxiu musical Josep Carreras Elena RosalesMestres assistents musicals Rodrigo de Vera Vanessa GarcíaDavid-Huy Nguyen-Phung Jaume Tribó Véronique WerkléRegidoria musicalLluís Alsius Luca CerutiMicky GalindoSebastián PopescuOrquestraKai Gleusteen Òscar Alabau Olga Aleshinski César Altur Andrea AmadorJoaquín Arrabal Sandra Luisa Batista Lluís Bellver Francesc Benítez Jordi Berbegal Josep M. Bernabeu Claire Bobij Kostadin Bogdanoski Bettina Brandkamp Esther Braun Mercè Brotons Pablo CadenasJavier Cantos Josep Antón Casado Andrea Ceruti

J. Carles Chordà Carles ChordàFrancesc Colomina Carme Comeche Charles CourantSavio de la Corte Birgit Euler Juan Pedro Fuentes Alejandro Garrido Juan González Moreno Ródica Mónica Harda Piotr Jeczmyk Magdalena Kostrzewszka Émilie Langlais Francesc Lozano Jing Liu Kalina Macuta Sergii MaiborodaDarío Mariño Varela Enric MartínezJorge Martínez Campos Manuel MartínezJuanjo Mercadal Jordi Mestres Aleksandra MileticAlbert Mora David Morales Liviu Morna Mihai Morna Emili Pascual Mª Dolors Paya Enric Pellicer Raúl Pérez Cristoforo Pestalozzi Ionut Podgoreanu Alexandre Polonski Sergi Puente Annick Puig Ewa Pyrek Joan Renart Mª José Rielo Artur Sala Guillermo Salcedo Fulgencio Sandoval Cristian Sandu Birgit Schmidt Oleg Shport Oksana Solovieva Juan M. StaceyBarbara Stegemann Raul Suárez Renata Tanollari Guillaume Terrail Peter Thiemann Franck Tollini Yana Tsanova Marie Vanier Bernardo Verde Jorge Vilalta Matthias Weinmann CorConxita GarciaAlejandra M. AguilarJosep M. BoschMargarita Buendía Alexandra Codina Xavier Comorera Rosa Maria Cristo

Miguel Ángel Curras Dimitar Darlev Gabriel Antonio Diap Mariel Fontes Elisabeth GillmingIgnasi GomarOihane González de Viñaspre Olatz Gorrotxategi Plamen G. Papazikov Ramon Grau Lucas Groppo Andrés Omar Jara M. Carmen Jiménez Sung Min Kang José L. Casanova Hortènsia Larrabeiti Yordanka León Graham Lister Glòria López Pérez M. Dolors Llonch Raquel Lucena Mónica Luezas Elisabet MaldonadoAina Martín Encarnació Martínez Xavier Martínez Isabel Mas Caballé Ivo Mischev Raquel Momblant Daniel Muñoz Mª Àngles Padró Eun Kyung Park Marta Polo Joan Prados Florenci Puig Joan Josep RamosMaría Genís Ricart Miquel Rosales Emili Rosés Maria SuchOlga Szabo Llorenç Valero Ingrid Venter Elisabet Vilaplana Helena Zaborowska Guisela Zannerini Servei educatiu i Liceu de totsJordina OriolsIrene CalvísCarles GibertMercè NúñezJosep Maria SabenchPilar Villanueva

DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONSNora FarrésPremsaMartín Zaragüeta DigitalChristian Machío EdicionsSònia Cañas Arxiu Helena Escobar Producció d’audiovisuals Clara Bernardo Santi GilaDissenyLluís Palomar

Relació personal Gran Teatre del Liceu

DEPT. ECONOMICOFINANCERAna Serrano Cristina Esteve Control econòmic M. Jesús Fèlix Gemma Rodríguez Comptabilitat Jesús Arias M. José García Tresoreria i assegurances Jordi Cabrero Roser Pausas CompresM. Isabel Aguilar Javier Amorós Eva Grijalba Anna Zurdo

DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIALMireia MartínezMontse Cardona Jesús GarcíaTeresa Lleal Judith RuizComercial i territori Aleix PratdepàduaPol Avinyó Gemma PujolVisitesYolanda Bonilla Abonaments i localitats Mª Carme Aguilar Emma Blancafort Diana DíazJosefa Padrós Ariadna PortaSònia Puig-Gros Marta Ribas Gemma Sánchez

DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I ESDEVENIMENTSHelena Roca Sandra Modrego Sandra Oliva Mireia Ventura Esdeveniments Isabel Ramón Marcos Romero Paulina Soucheiron

DEPT. DE RECURSOS HUMANS I SERVEIS GENERALSJordi Tarragó Administració de personalJordi Aymar Mercè Siles Formació i seguretat i salut laboral Rosa Barreda Recepció Cristina Ferraz Servei mèdic Mireia Gay Seguretat Ferran Torres Informàtica

Pilar Foixench Raúl López Xavier Massotti Albert Sust Instal·lació i manteniment Susana Expósito Domingo García Isaac Martín

DEPT. DE RELACIONS INSTITUCIONALSRelacions Públiques Estefania SortLaura Prat SalaMarian Casals

DEPT. TÈCNIC Xavier Sagrera Oficina tècnica Marc Comas Guillermo Fabra Natàlia Paradela Eduard Torrents Coordinació escènicaMaria de Frutos Miguel Ángel Garcia Txema Orriols Administració de personalCristina Viñas Logística i transportJosé Jorge González Blai Munuera Lluís Suárez Maquinaria Albert Anguera Ricard Anguera Joan A. Antich Natàlia Barot Albert Brignardelli Raúl Cabello Ricard Delgado Yolanda Escoda Sebastià Escutia Emili FontanalsOriol Franquesa Angel HidalgoRamon Llinàs Eduard López Begoña Marcos Aduino J. Martínez Manuel Martínez Roger Martínez Eduard Melich Albert Peña Esteban Quífer Carlos Rojo Salvador Pozo Esther Sanclemente Andrés Sánchez Jordi Segarra Bautista V. Molina Francesc X. LópezLuminotècnia Susana Abella José C. Pita Ferran Capella Sergi Escoda

Jordi Gallues J Pere Gil Anna Junquera Antonio Larios Joaquim Macià Francesc Macip Antoni Magriña Vicente Miguel Enric Miquel Alfonso Ochoa Carles A. PascuaRobert Pinies Ferran Pratdesaba Josué Sampere Tècnica d'audiovisuals Jordi Amate Antoni Arrufat Amadeo Pabó Carles Rabassa Josep Sala Antoni Ujeda Atrezzo Stefano Armani José Luis Encinas Miguel Guillén Fernando Jiménez Antoni Lebrón Ana Pérez Lluís Rabassa Jaume Roig Josep Roses Mariano Sánchez Vicente Santos Regidoria Llorenç Ametller Laia Daniels Immaculada Faura Xesca Llabrés Jordi Soler Sastreria Rui Alves Alejandro Curcó Rafael Espada David Farré Cristina Fortuny Victòria Gallego Carme González Jamaine Kässler Esther LinuesaJaime Martínez Dolors Rodríguez Glòria Royo Javier Sanz Montserrat VergaraAna Sabina Vergara Alba ViaderPatrícia Viguer Eva VílchezCaracterització Susana Ben Hassan Monica Núñez Liliana Pereña Miriam Pintado Núria Valero

110

DireccióNora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programaJordi Fernández, Albert Galceran, Laura Mercader, Xavier Pujol, Jaume Radigales, Jesús Ruiz Mantilla, Jaume Tribó

Disseny originalBakoom Studio

DissenyMinimilks

FotògrafsAntoni Bofill i Christian Machío

ImpressióPressing, S.A.Dipòsit Legal: B 19042-2019

Copyright 2019: Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d´aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / mecenes@liceubarcelona.cat / 93 485 86 31

Comentaris i suggerimentsedicions@liceubarcelona.cat

La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme)ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental)ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)Distintiu de garantia de qualitat ambiental