GESTIÓ SILVOPASTORAL DELS BOSCOS MEDITERRANIS:

EL CAS DEL MASSÍS DE LES GAVARRES

GESTIÓ DE PAISATGES, PASTURES I BOSCOS MITJANÇANT LA RAMADERIA Bloc d’experiències pràctiques

Castell de Montesquiu , 16 d’Octubre de 2013

Albert Besalú i Figuerola, Josep López i Jovani, Núria Simon i Bartomeus

3.- Erradicació cultura forestal i de la consciència del risc

Contextualització

2.-Abandonament progressiu de l’explotació (i gesti ó)

Augment de càrrega i continuïtat combustible

1.-Forta explotació forestal durant segles.

Gestió proactiva amb polítiques de prevenció de GIF ’s.

Major desestructuracióMajor perill d’incendi

Eines per la gestió forestal proactiva

Silvicultura “tradicional”

Foc tècnic PrescritSilvopastoralisme

-Cremes prescrites

-Monitorització incendis

-Desbrossada manual

-Desbrossada mecànica

-Arrancament de soques

-Aplicació de fitocides

…

TÈCNICA APLICACIÓ AVANTANGES INCONVENIENTS

DESBROSSADAMANUAL

- Per parcel·les no mecanitzables o com a tècnica d’acabament.

- En medi fràgil o protegit (Natura 2000, ZEPA, etc.).

- Complementària a altres tècniques.

- Estètic.- Realitzable en gairebé totes les condicions meterològiques.- Aplicable en tots els terrenys.- Selectiu.

- Cost elevat.- Incineració de piles de restes força obligada.- Necessitat de repetir l’actuació cada 4-6 anys aproximadament.

DESBROSSADA MECÀNICA

- Parcel·les mecanitzables (amb pendent baixos i sense pedregositat).

- Realitzable en totes condicions. meteorològiques.

- Cost raonable.- Ràpida.

- Limitacions físiques- Necessitat de complementació amb desbrossada manual a

vegades.- Creació de restes - Necessitat de repetir l’actuació cada 3-6 anys aprox.- Poc selectiu.- Risc d’erosió i compactació del sòl

FOC TÈCNIC PREESCRIT

- A reservar en els sectors on no hi ha risc d’explosió de certes espècies germinadores.

- Tècniques més aviat complementàries d’altres ja que s’apliquen en condicions limitades (meteorologia).

- Cost reduït- Aplicable a tots els terrenys- Reducció del combustible fi.- Mobilització de part del banc de llavors

del sòl.

- Condicionat a la meteorologia- Limitacions per l’estructura, tipus i disponibilitat de la vegetació.- Necessitat de formació específica.- Necessitat de repetir l’actuació cada 3-6 anys aproximadament.- Poc acceptat socialment.

PASTURA CONTROLADA

- Parcel·les que presenten un potencial farratger existent o que hi pot ésser desenvolupat.

- Aplicació en nombroses situacions amb sistemes de maneig variats.

- Impacte ecològic positiu.- Aplaçament de les actuacions silvícoles

al sotabosc.- Bona acceptació social en general.

- Molt dependent de la motivació i competència del ramader.- Interacció forta amb els altres usos de l’espai.- Sovint necessitat d’actuació prèvia i/o compementària a

l’entrada del ramat.- Cost de la posada a lloc del bestiar i de la pastura amb pastor.

ARRANCAMENT DE SOQUES

- Molt utilitzat en medis àcids per eliminar una elevada proporció de rabasses d’arbusts.

- Complementari per pastoralisme amb millora a través de sembra.

- Limitació de la rebrotada.- Preparació per a una millora pastoral.

- Risc d’erosió i compactació del sòl.- Efecte inmediat poc estètic (sobretot amb bulldozer).- Cost elevat.

APLICACIÓ DE FITOCIDES

- Glifosat- Triclopir- Aplicació per pulvorització amb bidó

transportable.

- Cost relativament reduït. - No afecta al banc de llavors del sòl.- No eliminació de la càrrega de combustible.- Període d’aplicació limitat (meteorologia).- No selectiu.- Residus (contraindicat amb intenció silvopastoral).

Font. Adaptat i modificat de Brosse-Genevet, et al.; 2003.

Eines per la gestió forestal proactiva:COMPARATIVA

PROPOSTA METODOLÒGICA. El cas de les Gavarres

1. DELIMITACIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI I RECERCA DOCUMEN TAL

A) Delimitació de l’àrea d’estudi (seguint criteris i objectius del projecte).

B) Recerca d’informació documental:consultar l’estat legal i administratiu de l’espai, cartografia de referència, Antecedents en matèria silvopastoral Pla de Prevenció d’Incendis Forestals ...

C) Consulta de diferents agents socials implicats:Ramaders, Tècnics, DAAM, ...

2. TREBALL DE CAMP I

2.1. Anàlisi del medi físic-Pendent (exclosos >70%) i desnivells-Punts d’aigua-Xarxa viària-Geologia i substrats predominants: sòls prims o erosionables-Estructura territorial (límits administratius i de la propietat…)-IOF: PTGMF, PSGF, PGC,…-…

2.2. Anàlisi del medi florístic -Hàbitats de la zona d’estudi: agrupació per l’aprofitament silvopastoral.-Realització d’un mostreig del sotabosc

-Espais oberts totals existents a l’àrea d’estudi. Classificació amb 2 categories de qualitat pastoral diferenciada:

-Erm, prat de Brachypodium sp. o altres.-Conreu.

-Altra informació: Claps singulars i flora protegida, identificació i elaboració de la cartografia, etc.

Abundància relativa d’espècies pels diferents estrats.

ANÀLISI DEL MEDI FLORÍSTIC. TIPIFICACIÓ DELS PPP SEGONS HÀBITATS SILVOPASTORALS (CTFC, 2006)

Superfície total i proporció de cada hàbitat en el conjunt de les àrees definides com a PPP.

Font: N. Simon (CTFC), 2007

2. TREBALL DE CAMP II

2.3. Anàlisi d’incendis A) Anàlisi de les actuacions planificades

B) Anàlisi de les actuacions executades (any)

2.4. Anàlisi ramaderiaA) cabana ramadera pel conjunt del Principat de Catalunya

B) Realització d’una anàlisi de la cabana ramadera dins l’àrea d’estudi. Classificació de les explotacions en diverses categories:

-Explotació activa (>30caps) -Explotació activa (<30caps) -Explotació inactiva

C) Realització d’un qüestionari als ramaders

ANÀLISI RAMADERIA I. EVOLUCIÓ CABANA RAMADERA

Evolució cabana ramadera ovina i caprina catalana ( 1997-2008)

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Nº caps de bestiar

Any

Caps oví

Caps cabrum

Font: IDESCAT [en línia]; elaboració pròpia.

Font: IDESCAT [en línia]; elaboració pròpia.

ANÀLISI RAMADERIA III. TIPIFICACIÓ EXPLOTACIONS A CATALUNYA

AGRÍCOLA PASCÍCOLA AJUSTAT PASSIU

-Aprofitament eminentment agrícola.

-A Catalunya, majoritàriament bestiar oví.

-Lligat a finques amb superfície principalment agrícola.

-Rompudes per crear mosaic per mantenir silvopastoralisme en règim extensiu prioritzant aprofitament agrícola vs silvícola.

-% de pastures amb aprofitament a dent entre un 10 i un 30%

-Gestió acurada (estassades o adevesaments) per crear o millorar estructures forestals aptes pel silvopastoralisme.

-Objectiu principal pascícola: actuacions per potenciar l’oferta farratgera de les pastures.

-Aprofitament (sobretot a muntanya), de pastures naturals complementades amb gestió del matoll per millorar-les.

-Bestiar de propietat, a diferència dels altres casos. Generalment oví o boví.

-Poca intervenció intervencióal medi més enllà de la pastura.

-Proporció acurada de la càrrega ramadera que pot suportar la superfície pasturable.

-Aprofitament pastoral anual i majoritàriament caracteritzat pel bestiar boví, a través d’una càrrega ajustada a la superfície forestal disponible.

-Objectiu principal és l’aprofitament silvícola: actuacions de poda, sembra i estassades o adevesamentper a la millora farratgera del sotabosc

-Objectiu clar de producció, conservació i millora silvícola forestal

-Finalitat pascícola, secundària: No actuacions pel foment de les pastures.

-Pastura generalment estacional (3 o 6 mesos), en períodes de major producció herbàcia.

-Els treballs silvícoles (que afecten de forma directa o indirecta a les pastures) són estassades, aclarides i poda de l’arbrat.

(Finques amb IOF aprovat)

3. TRACTAMENT DE LES DADES I

3.1.Potencialitats ramaderes . cartografia d’explotacions ramaderes, tipologia (inactiva, activa<30caps, activa >caps).

3.2.Potencialitats del medi de les àrees aptes per a la pastura:

-Càlcul de l’oferta farratgera del sotabosc. valor de Palatabilitat (P) a cada espècie forestal i pel bestiar desitjat, discriminat en tres categories del 0 a l’1:

- Espècies forestals NO palatables: P = 0- Espècies forestals POC palatables: P = 0,5- Espècies forestals MOLT palatables: P = 1

a Bartolomé,1995: Molt palatables: formaven part de la dieta en més d’un 10%, en algun dels mesos de l’any; pocpalatables: entre un 1 – 10%, i no palatables: < d’un 1%.

b Taull et al. 2007; Simon et al. 2007 (CTFC)

c PN del Cap de Creus, 2007

d Observació directa i/o comunicació ramaders

e Palatabilitat desconeguda assimilada

g Espècie farratgera utilitzada en prats de sembra

h Palatabilitat desconeguda

i Le Houérou, 1980

j Brosse-Genevet, 2003

MOLT PALATABLES (1) POC PALATABLES (0,5) NO PALATAB LES (0)

Amelanchier ovalis b Aphyllanthes monspeliensis bArbutus unedo di Calluna vulgaris a Cornus sanguinea bDactylis glomerata g Erica arborea aciErica multiflora i Erica scoparia ci Genista scorpius b Phillyrea angustifolia i Pistacia lentiscus d Prunus spinosa b Quercus coccifera b Quercus ilex abcRhamnus alaternus b Rhamnus saxatilis b Viburnum lantana d Viburnum tinus d

Amelanchier ovalis bBrachypodium phoenicoides e Brachypodium retusum bcBrachypodium sylvaticum a Centaurea pectinata a Carex sp. abCastanea sativa dCistus salviifolius ajCrataegus monogyna bHedera helix aJuniperus oxycedrus bJuniperus phoenicea bLigustrum vulgare bLavandula stoechas aLonicera implexa dRosmarinus officinalis bRubia peregrina aSalvia officinalis bSmilax aspera dStipa sp. bUlex parviflorus eViola sp. a

Buxus sempervirens d Cistus monspeliensis djJuniperus communis bLuzula forsteri hMolsa h Ruscus aculeatus d

POTENCIALITATS DEL MEDI I. QUALITAT FARRATGERA SOTABOSC

POTENCIALITATS DEL MEDI II. VALOR PASTORAL

VPT= (OFA · RA) + (OFF · RF)

VALOR PASTORAL

ALT (>75)

BAIX (<50)

MITJÀ (50-75)

POTENCIALITATS DEL MEDI IV. CÀRREGA RAMADERA

-Determinació de la càrrega ramadera anual dequada:

CÀRREGA MAJOR

CÀRREGA MODERADA

CÀRREGA MENOR

1 UR = 1 UBM =1 cap vaquí/equí ó 6 caps d’ovella o cabra reproductora (DAAM)

0,15 UR = 1 cap d’ovella o cabra reproductora (DAAM )

TRACTAMENT DE DADES

-Diagnosi-Anàlisi de la informació generada a través del SIG -Identificar àrees amb potencial silvopastoral diferenciat

PRESA DE DECICIONS I

-Capacitat d’acollida silvopastoral:-Existència i distribució d’infraestructures de prevenció d’incendis-Existència i distribució d’espais oberts.-Existència i distribució d’explotacions ramaderes actives o inactives.-Existència i distribució de punts d’aigua aptes pel bestiar.-Possibilitat de realitzar combinacions de pastures.-Orografia (pendent i desnivell).

17 Sectors silvopastorals

Zonificacióen àrees amb uniformitat de criteris

DEFINICIÓ DE POTENCIALITATSCLASSIFICACIÓ EN PRIORITATS

EXEMPLES DE SECTOR SILVOPASTORAL

EXEMPLES DE SECTOR SILVOPASTORAL

EXEMPLES DE SECTOR SILVOPASTORAL

PRESA DE DECICIONS II

-Fitxa resum dels sectors

-Propostes d’actuacions prioritzades per sectors

CONCLUSIONS (1)1.- El silvopastoralisme és una bona alternativa de gestió silvícola preventiva per a les

forests gavarrenques. Paral·lelament, aquesta pràctica pot esdevenir una eina derevalorització i d’aprofitament òptim d’unes àrees amb recursos forestals de qualitatlimitada.

2.- Les Gavarres és un massís de caràcter marcadament forestal amb un alt riscd’incendi. Al PPP G4 - Les Gavarres hi ha un total de 6.154 ha d’infraestructuresde prevenció d’incendis , de les quals 5.076 ha són aptes per a la pastura.D’aquestes, 922 ha són d’espais oberts i 4.154 ha són forestals.

3.- Al Massís de les Gavarres s’identifiquen 8 categories d’hàbitats forestals ambsotaboscs de característiques pastorals comunes, la gran majoria dels qualspresenten un estrat arbustiu abundant i un estrat herbaci poc desenvolupat.

4.- S’observen tres categories de valor pastoral: baix (castanyedes), mig (pinedes depinastre, alzinars, suredes i plantacions d’eucaliptus) i alt (pinedes de pi blanc,pinedes de pi pinyer i matollars silicícoles de terra baixa) amb una càrrega ramaderaaplicable d’entre 0,10 i 0,20 UR/ha i any.

5.- Per tal de gestionar la superfície forestal apte de les infraestructures de prevenciód’incendis són necessaris 4.311 caps de bestiar petit . Com a complement de ladieta, i en cas que la gestió es realitzés exclusivament amb cabrum, caldria disposarde 89 ha de conreu o de 780 ha d’erms. D’altra banda, si la gestió es dugués a termenomés amb oví es requeririen 470 ha de conreu o 4.700 ha d’erms.

ASPECTES PRÀCTICS A L’HORA DE DUR A TERME LA PASTURA DE SOTABOSC

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT

PASTURA DE SOTABOSC � Planificació i gestió d’una extrema complexitat !

Gran dificultat de teoritzar per l’enorme varietat de parametres a considerar en cada cas:

tipus de bestiar?

necessitats fisiològiques?

disponibilitat infraestructures?

tipus de bosc?

recursos farratgers disponibles?

època de l’any?

meteorologia anual?

existència d’espais oberts?existència de pastors?

compatibilitat altres usos espai? ...

palatabilitat espècies sotabosc?

COST INTERVENCIÓ PERÍODE RECURRÈNCIA

FOC TÈCNIC PREESCRIT1 600-1400 € ha-1 3-6 anys

DESBROSSADA MECÀNICA 600-1500 € ha-1 3-5 anys

PASTURA 17-45 € ha-1 Anual

Font: 1ECOPARATGES, 2007; 2Casals et al., 2008;

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. COSTOS

Pastura de sotabosc : eina complementària a les tècniques silvícoles

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. PLANIFICACIÓ

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT . TIPUS DE BESTIAR

- Espècie animal- Races autòctones

• Necessitats fisiològiques

– Hídriques

– Alimentàries

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT . NECESSITATS FISIOLÒGIQUES

Manteniment (l/dia)

Oví 2 6

Cabrum 3 8

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. INFRAESTRUCTURES NECESSÀRIES

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. RECURSOS FARRATGERS

- Cal sembrar? On?• Erms, camps abandonats...• Espais oberts existents• Obrir nous espais al bosc

- Què sembrar? • Fàcil accés i recursos disponibles: sembra farratgeres anuals• Difícil accés i recursos agrícoles limitats: sembra de prats artificials (plurianuals)

LLEGUMINOSES: llobí, trepadella, trèvol, veça, userda...GRAMÍNIES: dàctil, festuca, civada, sègol...

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. CALENDARI PASTORAL

Font: Guérin i Gautier, 2004.

Producció farratgera dels boscos mediterranis � marcada estacionalitat al llarg de l’any

- Primavera: el màxim de producció d’herbàcies - Tardor: 2a producció herbàcia i oferta de fruits silvestres (aglans, castanyes, mores, etc.)- Estiu: poc apte per a l’aprofitament silvopastoral en àrees mediterrànies de terra baixa (la producció es pot mantenir en obagues o amb FCC elevades)

�Cal conèixer els recursos farratgers del territori a gestionar

� CALENDARI I ITINERARI DE PASTURA: ordenar temporalment (calendari pastoral) i geogràficament (itinerari de pastura) les diferents àrees a gestionar, per adequar la pressió ramadera en funció de l’oferta farratgera

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. CÀRREGA RAMADERA

GLOBAL (ANUAL): MODERADA per evitar sobrepastura, erosió i compactació sòls

< 0,1-0,2 UBM ha-1 i any-1 en bosc> 0,5 UBM ha-1 en pastures, pastures arbrades i adevesaments

INSTANTÀNIA: ALTA per assegurar pasturatge complet de l’oferta farratgera.

CÀRREGA RAMADERA(APROFITAMENT COMPLERT)

PERÍODE DE PASTURA

0,2 UBM ha-1 12 MESOS

0,4 UBM ha-1 6 MESOS

0.8 UBM ha-1 3 MESOS

2,4 UBM ha-1 1 MES

RENDIBILITAT DE L’EXPLOTACIÓ?

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. NECESSITATS FISIOLÒGIQUES COM A EINA DE GESTIÓ

El recurs hídric i els aports nutricionals poden esdevenir una eina de maneig del ramat i, en conseqüència, de gestió del sotabosc mitjançant altres mecanismes més enllà de la pròpia alimentació:

TREPIGDISPERSIÓ DE LLAVORSADOBAT DEL TERRENY

GESTIÓ PRÀCTICA DE L’ACTIVITAT. COMPLEMENTACIÓ AMB ALTRES USOS DE L’ESPAI

SINÈRGIES: MILLORES BIODIVERSITATMilloren la quantitat i diversistat d’espècies salvatges animals i vegetals de prats i pastures.Sinèrgies entre gestors, bombers, caçadors, pagesos, …

DIFICULTATS- Robatoris i destrosses d’infraestructures ramaderes- Atacs de gossos assilvestrats- Comportaments incívics- Atropellaments en pistes i carreteres- Danys materials i personals a tercers...

REFLEXIONS SOBRE LA GESTIÓ DEL TERRITORI...

� Una gestió real i eficaç del territori � implica persones que visquin en i del territori (explotacións petites i mitjanes)

� Pastura de sotabosc, no és cap invent nou � reconeixement a la tasca de gestió del territori realitzada per generacions i generacions de pagesos .

� Ens quedem sense pagesos � caldria dignificar l’ofici , facilitar l’accés a la terrai revaloritzar els nostres productes agrícoles i ramaders.

� Necessitem urgentment un canvi en el model de política agrària, amb subvencions enfocades a la producció i al treball : tant per xai, cabrit, vedell...,tant per hectàrea conreada, desbrossada, recuperada, rompuda...

Sense la pagesia, no és viable gestionar el territori!

EXPERIÈNCIES A GAVARRES

1) Gestió del sotabosc a Can Vilallonga

2) Els Metges

3) Can Puig de Fitor

4) Puig d’Arques-Matxo Mort

EXPERIÈNCIES 1) Gestió del sotabosc a Can Vilallonga

- Pastura dirigida sotabosc- Infraestructures de suport:

Punt abeurada i tancat

- Suplement (farratges)

Altres experiències

2) Els MetgesA- Redacció memòria de consolidació teulat corral Metges

(Ajuts ENP’s Catalunya -2010-)

2) Els Metges

B- Manteniment perímetres alt interès prevenció incendis(Ajuts 2011, 2012, 2013)43 Ha30,21 euros/Ha

Pastura Fitor (2013)

Contractes de servei pel manteniment de perímetres d'alt interès per a la Prevenció d'Incendis Forestals a Gavarres (2013). Import unitari és de 30,21 €/ha.

2) Els Metges

C- Adquisició material construcció tancat(Perímetre prioritari de gestió prevenció incendis)20HaInversió 1.200 euros

2) Els Metges

D- Suport tècnic millora pastures 8 Ha

Altres experiències

3) Can Puig de Fitor

Adquisició infraestructures (2.350,62 euros)

(Contracte Administratiu Servei de Gestió Forestal)60 Ha30,51 euros/HaJove ramader amb 200 ovelles.Manteniment de franges de baixa càrrega

Altres experiències

4) Puig d’Arques-Matxo Mort30Ha15 rucs

Conclusions pastura ruc

Avantatges:

- Raça adaptada i soferta (pendents/restes fusta/interior bosc)

- Consumeix gran ventall d’espècies vegetals (arítjol, bruc, romagueres, heura, ginesta, etc.)

- Baix esforç de maneig- Baix cost- Elevat consum espècies forestals (sobretot i sobre sòls calcícoles)

Conclusions pastura amb rucs

Inconvenients:

- Necessita suplement de farratge (civada amb flor o gra)(600Kg/mes i 2Kg gra/animal x dia)

- Raça que no té cap altre aprofitament- No consumeix arboç (toxicitat)- Bruc és poc nutritiu i relació C/N dolent- Gran esforç gestió infraestructures lineals IF

Moltes gràcies per la vostra atenció

MÉS INFORMACIÓ:Consorci de les Gavarres: www.gavarres.cat

Projecte “ Gestió silvopastoral dels boscos mediterranis: el ca s del massís de les Gavarres ”:http://www.gavarres.cat/Document_Files/Publicacions /00000025/0aqax_Llibre2011%20baixa.pdf