Gestió de la Planta FESTO amb el SCADA Citect.deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/162pub.pdf ·...

Gestió de la Planta FESTO amb el SCADA Citect.

AUTOR: Jordi Llorens Mestre.DIRECTOR: Ramon Leyva Grasa.

DATA: Febrer 2002.

Índex

2

0 Índex

1 Resum . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Descripció de la planta. . . . . . . . . . . . 43 Funcionament de la planta. . . . . . . . . . . 204 Controlador lògic programable SIMATIC S5-95U. . . . . 235 Disseny de l’automatització de la planta. . . . . . . . 346 Comunicacions PLC-PLC. . . . . . . . . . . 837 Implementació del sistema de control de la planta. . . . . 898 Supervisió i control de la planta mitjançant el SCADA Citect. . 1539 Gestió de la informació transaccional del procés. . . . . 184

Annexes . . . . . . . . . . . . . . . . 190

Referències . . . . . . . . . . . . . . . 205

Resum

3

1 Resum

El present projecte de final de carrera ha consistit a realitzar l’automatització de laplanta electropneumàtica de FESTO, la supervisió de la mateixa mitjançant el SCADACitect i la gestió de la informació transaccional del procés per mitjà d’una base de dadesque ha estat creada per mitjà de MS-Access.

Per a la realització d’aquest treball s’han utilitzat els següents elements:- Un PC, el qual tenia instal·lat el software Citect i MS-Access. Ambdós programes

funcionant sota Windows 98.- Dos autòmats programables SIMATIC S5-95U que s’han utilitzat per a controlar el

funcionament de la planta. Ambdós autòmats han estat units per la xarxa decomunicacions SINEC L2.

A la següent figura es mostra un esquema on apareixen els elements que intervenen enel present projecte de final de carrera.

Figura 1. Elements que intervenen en el projecte de final de carrera.

La metodologia de treball que s’ha seguit per a realitzar el present projecte de final decarrera ha estat la següent:

En primer lloc s’ha fet un estudi del procés a automatitzar, analitzant-ne els seuscomponents i les seves especificacions funcionals.

La següent fase en el desenvolupament del projecte ha estat fer el disseny del’automatització a partir del mètode del GRAFCET i de la guia GEMMA.

Posteriorment s’han realitzat els programes de control de la planta que s’han introduï ten els PLCs, així com els programa per a les comunicacions entre ells a través del bus decomunicacions SINEC L2.

Després, s’ha creat una aplicació amb el software SCADA Citect per a supervisar elfuncionament de la instal·lació. I per últim, s’ha creat una base de dades amb MS-Access que s’ha relacionat ambl’aplicació que s’ha creat amb Citect. Aquesta base de dades ha servit per a gestionar lainformació transaccional del procés.

Descripció de la Planta

4

2 Descripció de la Planta

A continuació, es passaran a descriure els elements que conformen la plantaelectropneumàtica que constitueix el procés a automatitzar com a objectiu primordial delpresent Projecte de Final de Carrera.

2.1 Mòduls de la planta

La planta electropneumàtica FESTO, està formada per dos mòduls independentsque es troben units per mitjà d’una cinta transportadora que es troba al primer mòdul i ques’encarrega de portar les peces cap al segon mòdul.

Cadascun d’aquests dos mòduls ha estat controlat mitjançant un PLC autònom.Les funcions que es duen a terme en cadascun d’aquests mòduls també són

diferents:- En el Mòdul 1, s’hi realitzen les operacions d’extreure les peces del tub

alimentador, la discriminació de les mateixes en funció del color i del material amb la qualhan estat fetes i el seu transport cap al mòdul 2 a través de la cinta transportadora.

- I en el Mòdul 2, s’hi realitzen les operacions de mecanitzat de les peces i el seuposterior emmagatzematge als dipòsits d’alimentació de peces.

2.2 Mòdul 1

En aquest primer mòdul de la planta s’hi poden distingir 4 parts ben diferenciades:- Una cèl·lula d’alimentació de peces (Plataforma 1).- Un cilindre pneumàtic rotatiu que transporta les peces de la plataforma 1 a la

plataforma 2.- La plataforma 2, que és una plataforma elevadora , que serà on es farà la

discriminació del tipus de peça que ens ha arribat i posteriorment ens porta lespeces que hauran de ser processades cap a la cinta transportadora.

- I la cinta transportadora que ens durà les peces fins a la primera posició de lataula d’indexat que hi ha al mòdul 2.

Figura 2. Fotografia del mòdul 1 de la planta.


5

2.2.1 Plataforma 1

A la plataforma 1, s’hi extreuen les peces que hi ha a la columna d’alimentació depeces d’una en una per cada cicle, i aleshores mitjançant un cilindre pneumàtic de simpleefecte les peces són desplaçades fins al final (la dreta) de dita plataforma.

Els principals elements que composen aquesta plataforma 1 són:- El cilindre pneumàtic de simple efecte.- L’electrovàlvula EV4, que activa el cilindre pneumàtic de simple efecte.- Els sensors “reed” S1 i S2 que s’activen respectivament quan el cilindre està

completament estirat i quan el cilindre està completament enrere.- I el sensor “mecànic” de final de cursa FC_A1 que s’activa quan hi ha una peça

al final (la dreta) de la plataforma 1

Figura 3. Fotografia de la plataforma 1.

2.2.2 Cilindre pneumàtic rotatiu

A mesura que les peces van arribant al final de la plataforma 1, aquestes sóntransportades fins a la plataforma 2. L’element que s’encarrega de fer aquest transport és elcilindre pneumàtic rotatiu.

Aquest cilindre disposa, solidari amb el seu eix, d’un braç en el que en el seuextrem s’hi troba una ventosa. Per a detectar la situació del braç mòbil en els extrems delseu recorregut, es disposa de dos finals de carrera FC_A2 i FC_A3. Amb la finalitat detenir agafada la peça amb la ventosa en el moment del desplaçament, s’empra un elementpneumàtic que produeix una depressió sota de la ventosa per mitjà d’una vàlvula de tipusVenturi.

Per fer girar el braç des de la plataforma 1 fins a la 2, s’activarà l’electrovàlvulaEV2_1, i per poder desplaçar el braç en sentit contrari s’activarà l’electrovàlvula EV2_2.

I per activar la vàlvula de Venturi, s’activarà l’electrovàlvula VS1, i per acomprovar que la ventosa està ben subjecta es disposa del sensor de depressió S11.


6

A la següent figura es mostra el dibuix esquemàtic corresponent al funcionament dela plataforma 1 i el cilindre pneumàtic rotatiu.

Figura 4. Esquema de la plataforma 1 i el cilindre pneumàtic rotatiu

2.2.3 Plataforma 2

A la plataforma 2 amb l’ajuda de 3 sensors es determinarà el tipus de peça que haarribat, i també es determinarà si la mateixa és vàlida o no.

Figura 5. Fotografia del cilindre pneumàtic rotatiu i la plataforma 2.

Si la peça és vàlida, la plataforma pujarà fins al segon nivell i expulsarà les peces auna cinta transportadora. En canvi, si la peça és incorrecta aleshores la plataforma pujaràfins al primer nivell i la peça serà expulsada a una plataforma lliscant que traurà les pecesincorrectes fora del procés.


7

La discriminació de les peces que vagin arribant a la plataforma 2 es farà mitjançant3 sensors S5, S6 i S7.

El sensor S7 és un sensor capacitiu i detectarà totes les peces.El sensor S6 és un sensor inductiu i detectarà les peces metàl·liques.I el sensor S5 és un sensor òptic de reflexió directa i no detectarà les peces negres.

Figura 6. Esquema de la plataforma 2

Així doncs, en principi els tipus de peces correctes que processarà la planta seran:- Peces vermelles, que seran detectades pels sensors S7 i S5.- Peces de plàstic negres, que només seran detectades pel sensor S7.- I peces metàl·liques, que seran detectades pels 3 sensors S5, S6 i S7.La qual cosa significa que a partir de la informació donada per aquests 3 sensors es

podrà determinar quin tipus de peça ha arribat a la plataforma 2, i si aquesta peçacorrespon amb algun dels tipus de peça que s’ha esmentat.

Per altra banda, per fer pujar la plataforma s’haurà d’activar l’electrovàlvulaEV1_1, i per fer-la baixar s’activarà l’electrovàlvula EV2_2.

També es disposarà de 3 sensors “reed” S8, S9 i S10, que respectivament indicaranen cas d’estar activats que la plataforma es troba a baix de tot, que es troba al primer nivelli que es troba al segon nivell.

I per últim, per expulsar les peces de la plataforma 2, es disposarà igual que en laplataforma 1, d’un cilindre pneumàtic de simple efecte que disposa de dos sensors “reed”S3 i S4 en els extrems de la seva carrera.


8

2.2.4 Cinta transportadora

L’últim element que constitueix el mòdul 1 és la cinta transportadora. La funció dela cinta transportadora serà la de portar les peces que s‘han processat com a correctes en elmòdul 1(plataforma 2) fins a la primera posició de la taula d’indexat que hi ha al mòdul 2.

Aquesta cinta transportadora s’accionarà elèctricament mitjançant el contactor M1que accionarà el motor de corrent contínua amb reductor d’engranatges que fa moure lacinta.

La cinta transportadora s’activarà quan la plataforma 2 es trobi situada al seu segonnivell (S10 estarà activat) i quan la taula d’indexat del mòdul 2 es trobi situada a la posicióde repòs i no hi hagi cap peça a la primera posició.

Figura 7. Fotografia de la cinta transportadora.

2.2.5 Taula de sensors i actuadors del mòdul 1

Els sensors dels quals es disposarà al mòdul 1 de la planta són els següents:

Nom sensor DescripcióS1 Sensor “reed” que detecta si el cilindre de la plataforma 1 està

completament a la dreta.S2 Sensor “reed” que detecta si el cilindre de la plataforma 1 està

completament a l’esquerra.S3 Sensor “reed” que detecta si el cilindre de la plataforma 2 està

completament a l’esquerra.S4 Sensor “reed” que detecta si el cilindre de la plataforma 2 està

completament a la dreta.S5 Sensor òptic de reflexió directa que es farà servir per detectar només les

peces clares.S6 Sensor inductiu que detecta només les peces metàl·liques.S7 Sensor capacitiu que detecta si hi ha qualsevol tipus de peça.S8 Sensor “reed” que detecta si la plataforma 2 es troba en el seu nivell

inferior.


9

S9 Sensor “reed” que detecta si la plataforma 2 es troba en el seu primernivell.

S10 Sensor “reed” que detecta si la plataforma 2 es troba en el seu segonnivell.

S11 Sensor de depressió que detecta si la ventosa està ben subjectada a lapeça.

S12 Sensor “reed” que detecta les peces que arriben al segon nivell de laplataforma 2.

FC_A1 Sensor mecànic que detecta peces a la dreta de la plataforma 1.

FC_A2 Sensor mecànic que detecta si el cilindre pneumàtic rotatiu es troba a la

plataforma 2.

FC_A3 Sensor mecànic que detecta si el cilindre pneumàtic rotatiu es troba a la

plataforma 1.

Taula 1. Sensors del mòdul 1 de la planta.

I els actuadors dels quals disposarà el mòdul 1 de la planta seran els següents:

Nomactuador

Descripció

EV1_1 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer pujar laplataforma 2.

EV1_2 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer baixar laplataforma 2.

EV2_1 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer anar elcilindre pneumàtic rotatiu des de la plataforma 1 fins a la 2.

EV2_2 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer anar elcilindre pneumàtic rotatiu des de la plataforma 2 fins a la 1.

EV3 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega d’activar elcilindre pneumàtic de simple efecte de la plataforma 2.

EV4 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega d’activar elcilindre pneumàtic de simple efecte de la plataforma 1.

VS1 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega d’activar lavàlvula de Venturi per a produir una depressió a la ventosa del cilindrepneumàtic rotatiu.

M1 Contactor que s’encarrega d’accionar el motor de la cintatransportadora.

Taula 2. Actuadors del mòdul 1 de la planta.


10

2.3 Mòdul 2

Aquest segon mòdul de la planta està format per una taula d’indexat ques’encarrega de recollir les peces que arriben del mòdul 1 a través de la cinta transportadorai les duu cap a les altres 3 estacions de treball situades en ella efectuant girs de 90º cap a ladreta. Les estacions de treball que conté aquesta taula d’indexat són les següents:

- Estació de trepatge.- Estació de verificació del trepat.- Estació d’emmagatzematge.

Figura 8. Fotografia del mòdul 2 de la planta.


11

2.3.1 Taula d’indexat

La taula d’indexat està composada principalment per una taula rodona giratòria queté com a funció recollir les peces provinents del mòdul 1 de la planta, a través de la cintatransportadora, i posteriorment portar les peces des d’una estació de treball fins a l’estacióde treball immediatament posterior.

Aquesta estació de treball disposa de 4 espais per a tenir les peces col·locades,disposats cada 90º.

Figura 9. Fotografia de la taula d’indexat.

Cadascun d’aquests espais correspondrà a l’espai destinat a recollir les pecesprovinents de la cinta transportadora i a les 3 estacions de treball que es troben incloses enaquest segon mòdul de la planta, l’estació de trepatge, l’estació de verificació del trepat il’estació d’emmagatzematge. La qual cosa, significarà que les estacions de treballfuncionaran en paral·lel i es sincronitzaran al finalitzar cadascuna de les tasques.

Per a detectar que la taula d’indexat es troba situada a la posició de repòs, és a diren aquella posició en la qual els 4 espais destinats a tenir col·locades les peces es trobenperfectament posicionats respecte a cada estació de treball, s’utilitzarà el sensor S17.

Per a detectar que a l’espai destinat a recollir les peces provinents de la cintatransportadora quan la taula d’indexat es troba en la seva posició de repòs hi ha una peça,s’utilitzarà el sensor S18.

I per últim, per a que la taula d’indexat pugui efectuar els girs de 90º per poderportar les peces d’una estació de treball a la següent, s’utilitzarà el contactor MPG queaccionarà elèctricament el motor elèctric que farà moure la taula d’indexat.


12

A la següent figura es mostra el dibuix esquemàtic corresponent al funcionament dela taula d’indexat.

Figura 10. Esquema de la taula d’indexat.

2.3.2 Estació de trepatge

L’estació de trepatge serà la primera estació de treball per on passaran les peces. Enaquesta estació de treball, el procés que es realitzarà per a cada cicle serà primer de totactivar la mordassa de subjecció en ordre de tenir la peça a mecanitzar ben subjecta,aleshores s’activarà el motor del trepant i posteriorment es baixarà el trepant cap a la peçaper a fer-hi el forat. Un cop el forat ha estat fet, el trepant tornarà a la seva posició inicial,després s’aturarà el seu motor i per últim es desactivarà la mordassa de subjecció. Un cops’hagi acabat el cicle, la peça passarà a la següent estació de treball que és la de verificaciódel trepat.


13

A la següent figura es mostra un dibuix esquemàtic corresponent al funcionamentde l’estació de trepatge.

Figura 11. Esquema de l’estació de trepatge.

La mordassa de subjecció està constituï da per un cilindre pneumàtic de doble efecteque s’activa mitjançant l’electrovàlvula EV6 i la qual disposa de dos sensors “reed” per adetectar que es troba en algun dels extrems de la seva carrera.

El motor del trepant s’accionarà elèctricament mitjançant el contactor MT.El trepant es pujarà i es baixarà mitjançant l’electrovàlvula EV5 i per a detectar els

extrems de la seva carrera s’utilitzaran els sensors “reed” S19 i S20.

2.3.3 Estació de verificació del trepat

Aquesta és la segona de les 3 estacions de treball que hi ha en aquest segon mòdulde la planta. En aquesta estació de treball es realitza un test per a detectar si el trepat ques’ha fet a les peces ha estat correcte o no. En el cas que el test hagi estat correcte, la peçaen funció del seu color es deixarà en el seu dipòsit corresponent quan arribi a l’estaciód’emmagatzematge. En canvi si el test ha estat incorrecte, aleshores la peça es deixarà a larampa d’expulsió i serà retirada del procés quan arribi a l’estació d’emmagatzematge.

En aquesta estació de treball, el que es farà en cada cicle serà baixar el cilindre queactua com a verificador del trepat i aleshores es comprovarà si aquest arriba al final de laseva carrera en un temps preestablert, la qual cosa voldrà dir que la peça és correcta.

El cilindre que actua com a verificador del trepat s’activarà mitjançantl’electrovàlvula EV7 i els sensors “reed” S23 i S24 s’utilitzaran per a determinar si elcilindre es troba en algun dels extrems de la seva carrera.


14

A la següent figura es mostra el dibuix esquemàtic corresponent al funcionament del’estació de verificació del trepat.

Figura 12. Esquema de l’estació de verificació del trepat.

Figura 13. Fotografies de l’estació de trepatge i del mòdul de verificació del trepat


15

2.3.4 Estació d’emmagatzematge

L’estació d’emmagatzematge és la darrera de les 3 estacions de treball d’aquestsegon mòdul de la planta. En aquesta estació de treball les peces que vagin arribantprovinents de l’estació de verificació del trepat seran recollides pel pontd’emmagatzematge, el qual disposa d’una ventosa que li permetrà agafar les peces, iposteriorment les anirà a deixar en funció de si són metàl·liques, de plàstic negres o deplàstic vermelles respectivament al dipòsit A, al dipòsit B o al dipòsit C.

En el cas que les peces que arribin no hagin passat el test que es realitza a l’estacióde verificació del trepat, aleshores les peces seran deixades a la rampa d’expulsió i seranretirades del procés.

Figura 14. Esquema en planta de l’estació d’emmagatzematge.


16

Els principals elements que formen el pont d’emmagatzematge són els següents:- Una ventosa que es troba situada en el seu extrem, la qual li permetrà agafar les

peces que arriben des de la taula d’indexat i mantenir-les subjectes a ella durantel temps que es trigui a deixar aquestes peces als dipòsits d’emmagatzematge.Les peces es quedaran subjectes a la ventosa degut a que la ventosa disposad’un element pneumàtic que produeix una depressió sota d’aquesta per mitjàd’una vàlvula de tipus Venturi (igual com passa a la ventosa del cilindrepneumàtic rotatiu del mòdul 1 de la planta).

- I 2 motors elèctrics que permeten moure la posició de la ventosa en el sentit X ien el sentit Y respectivament.

Figura 15. Esquema en alçat de l’estació d’emmagatzematge.

La ventosa, en els instants de recollir la peça de la taula d’indexat i de deixar lapeça en els dipòsits o la rampa d’expulsió, haurà de moure’s també en el sentit Z, per laqual cosa estarà situada sota un cilindre de doble efecte que permetrà que pugui serbaixada i pujada.

El cilindre de doble efecte sota el qual hi haurà col·locada la ventosa s’activaràmitjançant l’electrovàlvula EV8 i els sensors ”reed” S27 i S28 en determinaran els extremsde la seva carrera.

L’electrovàlvula de tipus Venturi VS2 crearà una depressió sota la ventosa quepermetrà que les peces puguin ser agafades.

Per a determinar si la peça està subjecta o no a la ventosa s’utilitzarà el sensor dedepressió S29.


17

Per accionar elèctricament el motor que permetrà moure la ventosa en el sentit X,es disposa de 2 contactors MX1 i MX2 que faran respectivament que la ventosa es moguicap a la dreta o cap a l’esquerra.

Per a determinar la posició de la ventosa en el sentit X, es disposarà de 2 sensorsmecànics de final de carrera FC1_X i FC2_X que determinaran les 2 posicions extremesde la carrera del pont d’emmagatzematge en l’eix X i de 4 sensors “reed” S13, S14, S15 iS16 que respectivament indicaran la posició del dipòsit A en l’eix X, la posició del dipòsitB en l’eix X, la posició del dipòsit C en l’eix X i la posició de la rampa d’expulsió en l’eixX.

Per accionar elèctricament l’altre motor que permetrà moure la ventosa en el sentitY, també es disposarà de 2 contactors MY1 i MY2 que respectivament faran que la ventosaes mogui cap endavant o cap endarrera.

I per a determinar la posició de la ventosa en el sentit Y, es disposarà de 2 sensorsmecànics de final de carrera FC1_Y i FC2_Y que determinaran les 2 posicions extremesde la carrera del pont d’emmagatzematge en l’eix Y i de 2 sensors “reed” S25 i S26 querespectivament indicaran la posició de l’espai de la taula d’indexat des d’on arriben lespeces en l’eix Y i la posició dels dipòsits i la rampa d’expulsió en l’eix Y.

Figura 16. Fotografia de l’estació d’emmagatzematge.


18

2.3.5 Taula de sensors i actuadors del mòdul 2

Els sensors dels quals es disposarà al mòdul 2 de la planta són els següents:

Nom sensor DescripcióS13 Sensor “reed” que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge es

troba a la posició del dipòsit A i del plat giratori.S14 Sensor “reed” que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge es

troba a la posició del dipòsit B.S15 Sensor “reed” que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge es

troba a la posició del dipòsit C.S16 Sensor “reed” que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge es

troba a la posició de la rampa d’expulsió.S17 Sensor “reed” que detecta si el plat giratori es troba col·locat en una

posició correcta.S18 Sensor òptic que serà utilitzat per determinar si hi ha peça a la primera

posició del plat giratori.S19 Sensor “reed” que detecta que el trepant es troba situat a baix.

S20 Sensor “reed” que detecta que el trepant es troba situat a dalt.

S21 Sensor “reed” que detecta si la mordassa que subjecta les peces queseran trepades es troba completament a l’esquerra.

S22 Sensor “reed” que detecta si la mordassa que subjecta les peces queseran trepades es troba completament a la dreta.

S23 Sensor “reed” que detecta si el mòdul de verificació de les peces ques’han trepat es troba a dalt.

S24 Sensor “reed” que detecta si el mòdul de verificació de les peces ques’han trepat es troba a baix.

S25 Sensor “reed” que detecta si l’eix Y del pont d’emmagatzematge estroba a la posició del plat giratori.

S26 Sensor “reed” que detecta si l’eix Y del pont d’emmagatzematge estroba a la posició dels dipòsits on s’emmagatzemen les peces.

S27 Sensor “reed” que detecta si l’eix Z del pont d’emmagatzematge estroba a dalt.

S28 Sensor “reed” que detecta si l’eix Z del pont d’emmagatzematge estroba a baix.

S29 Sensor de depressió que detecta si la ventosa del pontd’emmagatzematge està ben subjectada a la peça.

FC1/X Sensor mecànic que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge estroba a l’inici.

FC2/X Sensor mecànic que detecta si l’eix X del pont d’emmagatzematge estroba al final.

FC1/Y Sensor mecànic que detecta si l’eix Y del pont d’emmagatzematge estroba a l’inici.

FC2/Y Sensor mecànic que detecta si l’eix Y del pont d’emmagatzematge estroba al final.

Taula 3. Sensors del mòdul 2 de la planta.


19

I els actuadors dels quals disposarà el mòdul 2 de la planta seran els següents:

Nomactuador

Descripció

EV5 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer baixar eltrepant.

EV6 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer avançar lamordassa de subjecció de les peces que s’han de trepar.

EV7 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer baixar elmòdul de verificació de les peces que han estat trepades.

EV8 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega de fer baixar l’eixZ del pont d’emmagatzematge.

VS2 Electrovàlvula de 4 vies / 2 posicions que s’encarrega d’activar lavàlvula de Venturi per a produir una depressió a la ventosa de l’eix Zdel pont d’emmagatzematge.

MX1 Contactor que s’encarrega d’accionar el motor que mou el pontd’emmagatzematge sobre el seu eix X cap a la dreta.

MX2 Contactor que s’encarrega d’accionar el motor que mou el pontd’emmagatzematge sobre el seu eix X cap a l’esquerra.

MY1 Contactor que s’encarrega d’accionar el motor que mou el pontd’emmagatzematge sobre el seu eix Y cap endavant.

MY2 Contactor que s’encarrega d’accionar el motor que mou el pontd’emmagatzematge sobre el seu eix Y cap enrere.

MT Contactor que s’encarrega d’accionar el motor del trepant.MPG Contactor que s’encarrega d’accionar el motor del plat giratori.

Taula 4. Actuadors del mòdul 2 de la planta.

Funcionament de la Planta

20

3 Funcionament de la Planta

El funcionament de la planta es controlarà mitjançant el pannell de control. Aquestpannell de control és una pàgina que s’ha creat amb el SCADA Citect.

Des del pannell de control l’operari donarà les ordres de funcionament de la planta igestionarà les comandes de producció que s’hauran introduï t en la base de dades que s’hacreat en el MS-Access.

A continuació, es passarà a explicar el pannell de control de la planta i la base de dadesque s’ha creat per a introduir les comandes de producció.

3.1 Pannell de control

Mitjançant els botons del pannell de control l’operari podrà escollir el mode defuncionament en el qual voldrà que funcioni la planta, podrà donar l’ordre d’aturar laproducció, realitzarà les operacions de reparació de la planta, etc. .. I a part d’això, tambépodrà gestionar les comandes de producció que s’hagin introduï t a la base de dades ques’ha creat amb el MS-Access.

A l’apartat 5 d’aquesta memòria, que correspon al disseny de l’automatització de laplanta, es troba explicat el procés que s’ha seguit per a justificar els diferents modes defuncionament de la planta que s’han considerat, així com el procés que s’ha seguit per ajustificar els botons que s’utilitzaran en el pannell de control.

A continuació, a la següent figura, es mostra el pannell de control de la planta.

Figura 17. Pannell de control de la planta.

En aquest pannell de control s’hi poden observar 4 parts:A la capçalera, hi ha la zona destinada a gestionar les comandes de producció que es

processaran quan la planta funcioni en mode de producció automàtic i que són introduï desmitjançant la base de dades que s’ha creat amb el MS-Access.


21

Des d’aquesta zona es visualitza per pantalla la informació de la pròxima comanda quees processarà a la planta ( o la que està en curs en el cas que la planta funcioni en mode deproducció). Aquesta informació és el codi que identifica el client que ha cursat aquestacomanda, la quantitat de peces que es processaran a la comanda i la data en la qual es varealitzar la comanda. I a part d’això, també hi ha indicat el nombre de peces que falten perprocessar.

Aleshores, hi ha 2 botons que serveixen per introduir en el procés de producció lescomandes que venen a continuació. Aquests botons són:

- “Passar a la següent comanda”, aquest botó es premerà quan la comanda deproducció s’hagi acabat de processar i es vulgui introduir la comanda que ve acontinuació. En el cas que s’hagin processat totes les comandes que hi haviaintroduï des a la base de dades, apareixerà per pantalla un missatge dient que no hiha més comandes.

- “Acceptar comandes”, aquest botó quan es premi apareixerà de color verd, i laseva funció es la de donar permís per a processar noves comandes.

A la dreta, hi ha la zona destinada a indicar el mode de funcionament en el qual estroba la planta. Aquí hi ha un llistat de tots els modes de funcionament possibles que potfuncionar la planta i una llumeta al costat de cada nom d’un mode de funcionament. Detotes aquestes llumetes, només n’hi haurà una que es trobi de color verd. Aquesta indicaràel mode de funcionament en el qual es troba la planta.

Al mig, hi ha els 6 botons de control de la planta. Els 4 que es troben més a l’esquerrapermeten a l’operari escollir el mode de funcionament en el qual vol que la planta estiguifuncionant. I els 2 que hi ha més a la dreta, l’operari els utilitzarà quan s’hagi produï talguna avaria a la planta o s’hagi produï t una aturada d’emergència.

I a la part baix, hi ha els botons de funcionament manual de la planta. Aquests seranutilitzats quan la planta es trobi en mode de funcionament manual o en mode de reparaciód’avaria.

3.2 Base de dades

Amb el MS-Access s’ha creat una base de dades per a gestionar les comandes deproducció a fer quan la planta es troba en el mode de funcionament de producció. Aquestabase de dades realitza dues funcions:

1- Introduir les comandes de producció dels clients a realitzar per a que puguin serllegides pel Citect.

2- Emmagatzemar la informació sobre totes les comandes realitzades per a queposteriorment pugui ser tractada. És a dir, que es puguin crear consultes, que espuguin crear informes, etc. . .

A l’apartat 9 d’aquesta memòria, està explicat el funcionament d’aquesta base dedades, així com el procés que s’ha seguit per a la seva creació.

Les comandes de producció s’introduiran a la base de dades mitjançant un formulari.Aquest formulari guardarà la informació referida a les comandes en una taula que podrà serllegida pel Citect.


22

A la següent figura, es mostra el formulari per introduir les comandes de producció.

Figura 18. Formulari per entrar les comandes en el MS-Access.

Per a introduir les comandes en aquest formulari, s’han d’omplir 3 camps:• Codi del client: És un codi únic que identifica tots els clients que hi ha

emmagatzemats dins de la base de dades.• Quantitat: És la quantitat de peces que el client voldrà que es processin a la

comanda que realitza.• Data: És la data en la qual es realitza la comanda.

Un cop s’han introduï t les comandes a la base de dades, aleshores amb el Citect, desdel pannell de control, quan la planta es troba en el mode de funcionament de producciósón llegides d’una en una i per l’ordre en el qual han estat introduï des.

En el moment en que les comandes són llegides pel Citect, la quantitat de peces aprocessar és introduï da al programa dels autòmats que controlen el funcionament de laplanta.

La quantitat de peces que s’ha introduï t al programa dels autòmats es va decrementanten una unitat cada vegada que una peça es processa a la planta fins el moment en queaquesta quantitat arriba a zero, la qual cosa significa que la comanda s’ha acabat deprocessar del tot. Aleshores, en aquest moment ja es pot passar a processar la següentcomanda.

Cada vegada que una comanda hagi estat processada, el Citect l’esborrarà de lataula de la base de dades en la qual està emmagatzemada i la guardarà en una altra taula onhi ha emmagatzemades totes les comandes que s’han anat processant des del moment en elqual es va crear la base de dades.

Controlador Lògic Programable SIMATIC S5-95U

23

4 Controlador Lògic Programable SIMATIC S5-95U

El controlador lògic programable (PLC) utilitzat per realitzar l’automatització de laplanta electropneumàtica del laboratori E-II ha estat el SIMATIC S5-95U de la casaSIEMENS. D’aquests PLCs se n´han utilitzat dos, un per a controlar cadascun dels dosmòduls que formen la planta.

A continuació, es farà una breu descripció de les principals característiquestècniques de l’autòmat SIMATIC S5-95U i del llenguatge de programació que s’utilitzaper a programar-lo, el STEP-5.

4.1 Descripció tècnica del SIMATIC S5-95U

L’autòmat S5-95U és un aparell compacte pensat per a resoldre econòmicamenttasques d’automatització de petita complexitat. Pot ser utilitzat en tots aquellscomandaments que tenen una estructura senzilla i els quals disposen de poc espai per al seumuntatge.

4.1.1 Construcció

L’autòmat SIMATIC S5-95U de la casa SIEMENS està composat bàsicamentd’una carcassa de plàstic robusta dintre de la qual s’hi ha integrat el processador, la fontd’alimentació i les entrades i sortides. Aquesta carcassa es pot enganxar en un perfilnormalitzat.

A més a més, aquest autòmat també permet ser ampliat amb tots els mòdulsperifèrics del S5-100U.

• Principals elements constitutius

Els principals elements que constitueixen físicament l’autòmat S5-95U són elssegüents:

Unitat centralLa unitat central d’aquests d’autòmats conté la CPU i les bornes per a l’alimentació

de 24 V de corrent continu.

Font d’alimentacióLa font d’alimentació proporciona a partir de la tensió exterior de la xarxa

d’alimentació, les tensions necessàries per al correcte funcionament dels diferents circuitselectrònics que constitueixen l’autòmat.

Elements del busEls elements del bus es col·loquen a la dreta de la CPU damunt el perfil normalitzat

de 35 mm. A cada element del bus s’hi podran connectar dos mòduls perifèrics.

Mòduls perifèricsEls mòduls perifèrics serveixen per a la lectura i el comandament de les senyals de

camp. N’hi ha de 2 tipus:- Mòduls d’entrades i sortides digitals.- Mòduls d’entrades i sortides analògics.

• Elements de servei, indicadors i connectors


24

A la següent figura es mostra un esquema amb els diferents elements de servei,indicadors i connectors que formen aquest autòmat.

Figura 19. Elements de servei, indicadors i connectors en el S5-95U.


25

4.1.2 Estructura de la unitat central

El funcionament de l’autòmat S5-95U ve determinat fonamentalment per les sevestres unitats funcionals:

- Memòria de programa.- Unitat de control.- Elements de perifèria interna.

Figura 20. Parts funcionals de la unitat central de l’autòmat S5-95U

• Memòria de programa

La memòria interna del programa és el lloc on es guarda el programa i les dadesamb les quals treballa l’autòmat.

Els programes es poden introduir a la memòria de dues maneres possibles:1- Mitjançant el PC o una consola de programació.2- O mitjançant un cartutx de memòria insertable que conté el programa.

Cartutx de memòria(insertable)

Temporitzadors

Comptadors

Marques

Imatge de procésper a

entradesi sortides

UNITAT CENTRAL

Entrades

Temporitzadors,comptadors icomparadors

externs

Perifèria

Sortides

Bus intern

Unitat decontrol

Memòriainterna deprograma(RAM)

Memòria de programa


26

La memòria interna del programa és de tipus RAM, i el seu contingut potmodificar-se ràpidament i tantes vegades com es desitgi. Aquest tipus de memòria presental’inconvenient de que el seu contingut (el programa) es perd en cas que es produeixi unafallada en la tensió d’alimentació. Motiu per el qual l’autòmat disposa d’una bateria.

Si no s’admetés la pèrdua del programa degut a que la bateria fallés, o si elprograma s’hagués de modificar molt sovint, aleshores s’utilitzaria un cartutx de memòriaEPROM o EEPROM per a guardar-lo. El contingut d’aquestes memòries també ésvariable, però en el cas de les EPROM s’ha d’esborrar prèviament el seu contingut ambradiació UV; en canvi les EEPROM es poden sobrescriure.

• Unitat de control

Quan es connecta l’alimentació a l’autòmat, la unitat de control emet un impuls demanera que posa a zero temporitzadors, comptadors i marques no remanents, així com laimatge del procés.

La imatge del procés, és aquella àrea de la memòria de l’autòmat destinada aemmagatzemar les últimes senyals llegides a les entrades (imatge d’entrada del procés) iles últimes senyals transferides a les sortides (imatge de sortida del procés). La imatge delprocés s’actualitza després de cada cicle d’execució del programa.

Així doncs, la unitat de control gestionarà el tractament de les senyals de lesentrades i les sortides de l’autòmat a través de les imatges d’entrada i sortida del procés dela següent manera:

Primer de tot, abans de començar el cicle d’execució del programa, la unitat decontrol consultarà l’estat dels senyals de la interfície d’entrades de l’autòmat i carregarà elsresultats a la imatge d’entrada del procés.

En segon lloc, durant l’execució del programa d’usuari, la unitat de control faràcombinacions i realitzarà càlculs amb les dades de la imatge d’entrada del procés, tenint encompte els estats instantanis dels temporitzadors, comptadors i les marques. Els resultatsd’aquests càlculs seran emmagatzemats a la imatge de sortida del procés.

I finalment, la unitat de control transferirà a la interfície de sortides de l’autòmatl’estat dels senyals continguts a la imatge de sortida del procés, quedant així el sistemapreparat per a començar un nou cicle d’execució.

• Perifèria interna

La perifèria interna està constituï da principalment per la unitat d’entrades/sortidesdel procés. Aquesta unitat d’entrades/sortides es troba integrada juntament amb la memòriadel programa i la imatge del procés dintre de l’autòmat.

La unitat d’entrades està composada d’entrades digitals de senyals, alarmes icomptatge. I a més a més, hi ha la possibilitat de disposar d’entrades analògiques.

La unitat de sortides està composada de sortides digitals de relés o transistors, aixícom d’una sortida analògica.


27

4.1.3 Programació

El llenguatge de programació que s’utilitza per a introduir instruccions a l’autòmatS5-95U és el STEP-5. Aquest llenguatge té tres formes de representació:

- AWL: Llista d’instruccions.- KOP: Esquema de contactes.- FUP: Esquema de funcions.

El software STEP-5 que s’utilitza per a programar aquests autòmats funciona sotal’entorn MS-DOS i està basat en el llenguatge de programació STEP-5. D’aquestllenguatge se’n parlarà a l’apartat 4.2 d’aquesta memòria.

4.1.4 Resum de característiques tècniques

A la següent taula s’hi poden observar les principals característiques tècniques delsautòmats S5-95U.

Autòmat programable S5-95U

Volum de funcions Combinacions binàries, instruccions ambparèntesis, assignació de resultat, memorització,comptatge, formació de temporitzacions, càrrega itransferència, comparació, salt, crida a mòduls,funcions especials, càlcul, mòduls funcionalsintegrats per a càlculs aritmètics, tractament devalors analògics i conversió de codi.

Memòria de programa-- RAM, interna

-- o alternativamentEPROM o EEPROM en cartutxde memòria.

8 Kbytes programes d’aplicació i 8 Kbytes per adades.8 Kbytes programes d’aplicació i 8 Kbytes per adades.(2bytes = 1 instrucció)

Temps de processament per a1024 instruccions binàries. (aprox.) 2 ms.

Marques-- QuantitatTemporitzadors-- Quantitat-- Marge de tempsComptadors-- Quantitat-- Marge de comptatge

2048; de les quals 512 són remanents.

1280.01….9990 seg.

128; dels quals 8 són remanents.0….999


28

Figura 21. Autòmats de la família S5 de Siemens.

Entrades integrades-- Entrades digitals-- Entrades d’alarmes

-- Entrades de comptadors-- Entrades analògiques

Sortides integrades-- Sortides digitals, amb separaciógalvànica

Màx.

-- Sortides analògiques

16; DC 24 V; amb separació galvànica.4; DC 24 V; sense separació galvànica. (utilitzable també com entrada digital).2; DC 24 V; sense separació galvànica.8; 0…10 V; sense separació galvànica. (utilitzable també com entrada digital).

16DC 24 V; 0.5 A.

1; 0…10 V o 0…20 mA.

Tensió d’alimentació DC 24 V (20 V … 30 V).

Possibilitats constructives 32 mòduls S5-100Uinclusive IP, CP.

Possibilitats d’acoblament SINEC L1, SINEC L2.

Llenguatge de programacióAparells de programació

STEP-5.PG 170 / PG 730 / PG 750 / PG 770PG 605


29

Dimensions (ampl. x alt. x llarg.) enmm.Pes-- Autòmat AG.-- Cartutx de memòria.

145 x 135 x 146.

1.5 Kg.Kg.

Grau de proteccióTemperatura ambient-- Per muntatge horitzontal.-- Per muntatge vertical.Temperatura de transport iemmagatzematge.Classe d’humitat

Especificacions d’altitud.

Sol·licitacions mecàniques-- Vibracions Provat amb

-- Xoc Provat amb

IP 20 segons IEC 529.

De 0 fins a 60º C.De 0 fins a 40º C.

De –40º C fins a +70 ºC.F segons DIN 40 040 (del 15 % fins al 95 %indoor).S segons DIN 40 040 ( de 860 fins a 1060 hPa).

IEC 68-2-610 … 57 Hz (amplitud constant 0,15 mm).57 … 150 Hz (acceleració constant 2 g).

IEC 68-2-2712 xocs (semisinusoï dal, 15 g, 11 ms).

Taula 5. Característiques tècniques de l’autòmat S5-95U.

4.2 El llenguatge de programació STEP-5

En els autòmats programables les tasques a realitzar un cop introduï des mitjançantel software de programació constitueixen els programes d’usuari. Per a que l’autòmatpugui entendre dits programes, aquests han d’estar escrits seguint unes regles prefixades ien un llenguatge determinat de programació. En el cas del SIMATIC S-5, aquestllenguatge de programació és el STEP-5.

4.2.1 Tipus d’instruccions

En el llenguatge de programació STEP-5 podem distingir tres tipus d’instruccions:• Instruccions bàsiques: En aquest grup s’hi inclouen les instruccions que són de

tipus lògic, de memòria, de càrrega i transferència, de temps, de compteig, detemporització i aritmètiques.

• Instruccions complementàries: En aquest grup s’hi inclouen aquelles funcionscomplexes com ara són les instruccions de substitució, les funcions de prova de bit,les operacions de desplaçament i les de transformació.

• Instruccions de sistema: En aquest grup s’hi inclouen aquelles instruccions queaccedeixen directament al sistema operatiu. Aquestes només podran serprogramades en la forma de representació AWL. Algunes d’aquestes instruccionssón el forçat de bits i les operacions de càrrega i transferència entre acumulador iregistres.


30

4.2.2 Formes de representació

En el llenguatge de programació STEP-5, són possibles 3 formes de representacióde les instruccions dels programes.

• Llistat d’instruccions (AWL): En aquest cas es representa el programa com asuccessió d’abreviatures d’instruccions.

• Esquema de funcions (FUP): En aquest cas es representen per mitjà de símbolsles combinacions entre les diferents entrades i sortides del sistema.

• Esquema de contactes (KOP): En aquest cas es representen per mitjà de símbolselèctrics les funcions de control del sistema.

Figura 22. Formes de representació en el llenguatge STEP-5.

4.2.3 Zones d’operants

El llenguatge de programació STEP-5 té les següents zones d’operants:

OPERANT TIPUS FUNCIÓ

E Entrada Interfície del procés a l’autòmat.

A Sortida Interfície de l’autòmat al procés.

M Marca Memòria per a resultats binaris intermitjos.

D Dades Memòria per a resultats digitals intermitjos.

T Temporitzadors Memòries per a temporitzadors.

Z Comptadors Memòries per a comptadors.

P Perifèria Interfície del procés de l’autòmat.

K Constants Valors numèrics fixes.

OB, PB, SBFB, DB

MòdulsSoftware

Mòduls auxiliars per a estructurarel programa.

Taula 6. Zones d’operants del llenguatge de programació STEP-5.


31

4.2.4 Estructura del programa

L’estructura dels programes pot ser de dues maneres:• Lineal• Estructurada

La programació lineal s’utilitza per a processar tasques d’automatització senzilles.Per això, en aquest cas només és necessari programar totes les instruccions del programaen un sol mòdul, OB1.

Figura 23. Esquema d’execució de la programació linial

En aquest cas el mòdul del programa s’executa cíclicament, de manera que desprésd’executar-se la última instrucció del mòdul, el sistema torna a executar aquest mòdul desde la primera instrucció.

La longitud màxima del programa a executar en aquest cas és de 2 Kbytes (1024instruccions).

La programació estructurada s’utilitza per a resoldre tasques d’automatitzaciócomplexes.

La finalitat de la programació estructurada és mantenir la claredat en els programes.Per això, en aquest cas els programes es divideixen en diferents mòduls de software ambentitat pròpia.

La programació estructurada presenta les següents avantatges respecte a laprogramació lineal:

- Programació més simple, fins i tot per a programes més llargs.- Possibilitat d’estandaritzar parts del programa.- Major facilitat per a realitzar modificacions en el programa.- Prova més simple del programa.- Posta en servei més simple.- Utilització de subprogrames (un mòdul pot ser cridat des de diferents punts).- Menor prolongació del temps de cicle al fer servir la funció PG “STATUS”.


32

Figura 24. Esquema d’execució de la programació estructurada.

4.2.5 Mòduls de programa

En el llenguatge de programació STEP-5 existeixen 5 tipus de mòduls diferents pera poder estructurar els programes. Aquests tipus de mòduls són els següents:

Mòduls d’organització ( OB )Aquests mòduls contribueixen a l’organització de l’elaboració del programa. La

crida a un mòdul OB es produeix a través del programa del sistema. En un mòdul OBnomés estan permeses les instruccions bàsiques de STEP-5.

Mòduls de programa ( PB )Aquests mòduls contenen parts del programa corresponents a diferents criteris

tecnològics i acostumen a constituir diferents nuclis parcials del programa d’aplicació. Lacrida a un mòdul PB es produeix des d’un mòdul OB, FB, SB o des d’un altre mòdul PB.En un mòdul PB només estan permeses les instruccions bàsiques de STEP-5.

Mòduls de funció ( FB )Aquests mòduls contenen funcions i parts del programa que acostumen a repetir-se

freqüentment en diferents zones de l’aplicació, existint la possibilitat d’executar-se enoperants diferents cada vegada que cridem un mòdul d’aquests. La crida a un mòdul FB esprodueix des d’un mòdul OB, PB, SB o des d’un altre mòdul FB. En un mòdul FB estanpermeses totes les instruccions de STEP 5 ( bàsiques, complementàries i de sistema).


33

Mòduls de pas ( SB )Aquests mòduls són utilitzats per a la programació de comandes seqüencials.

Aquests mòduls contenen les condicions d’alliberament i les ordres dels passos individualsd’una cadena seqüencial. La crida a un mòdul SB es produeix des d’un mòdul FB. En unmòdul SB només estan permeses les instruccions bàsiques de STEP-5.

Mòduls de dades ( DB )Aquests mòduls constitueixen una memòria auxiliar que a l’usuari li serveix per a

poder guardar valors de dades fixes o variables. La crida a un mòdul DB es produeix desd’un mòdul OB, PB, FB o SB.

Disseny de l’Automatització de la Planta

34

5 Disseny de l’Automatització de la Planta

El disseny de l’automatització de la planta s’ha fet a partir del mètode delGRAFCET i la guia GEMMA, que a continuació s’explicaran seguint les referències [1],[2], [4] i [5].

5.1 El Mètode GRAFCET

El GRAFCET és una metodologia per a dissenyar i representar gràficamentl’algoritme de control d’un sistema automàtic. Encara que el GRAFCET normalments’utilitza per analitzar automatismes, també pot ser vàlid per analitzar qualsevol procésseqüencial concurrent.

5.1.1 Principals conceptes del GRAFCET

El GRAFCET s’encarrega d’estudiar l’òrgan de control del sistema, màquina oprocés a dos nivells:

Nivell 1En aquest nivell no es tenen en compte els elements tecnològics que implementa

l’òrgan operatiu, i només s’atenen les especificacions de tipus funcional. Es tracta dedescriure les funcions del sistema.

Nivell 2En aquest nivell s’especifiquen els aspectes tecnològics de l’òrgan operatiu, d’allò

que l’envolta i de les especificacions operacionals de l’òrgan de control.Les principals parts que composen un GRAFCET són les següents:

Figura 25. Parts d’un GRAFCET


35

EtapaSituació del sistema en la qual tots o part dels elements que intervenen en

l’automatisme resten invariants o estables. Una etapa es podrà trobar en 3 estats diferents:1-ActivaUna etapa activa és l’etapa en la qual es troba el sistema.2-ActivableUna etapa és activable si totes les etapes precedents estan actives.3-InactivaUna etapa inactiva és una etapa que no es troba en algun dels estats anteriors.

AccióÉs el conjunt d’operacions a realitzar en cada etapa.

TransicióÉs la condició necessària per passar d’una etapa a una altra.

ReceptivitatÉs la condició que s’ha de complir per a que una transició sigui franquejada.

Arc o línia d’evolucióÉs el segment que uneix una etapa amb una transició o una transició amb una etapa.

5.1.2 Regles d’evolució d’un GRAFCET

El mètode del GRAFCET està regit per 5 regles d’evolució i per una reglad’establiment, que és la base de les altres 5. A continuació s’explicarà en primer lloc laregla d’establiment i posteriorment les 5 regles d’evolució.

• Regla d’establiment d’un GRAFCET

En un GRAFCET, obligatòriament ha d’existir una alternança entre ETAPA-TRANSICIÓ i entre TRANSICIÓ-ETAPA.

• Regles d’evolució d’un GRAFCET

Regla 1A la inicialització del sistema de control s’activaran totes les etapes inicials i es

desactivaran les altres.Les etapes inicials estaran marcades amb un doble contorn.

Regla 2Una transició pot ser validada o no validada.Una transició serà validada quan totes les etapes immediatament precedents siguin

actives.La transició no podrà ser franquejada fins que estigui validada i que la receptivitat

associada a la transició sigui certa. La transició serà aleshores obligatòriament franquejada.Regla 3Quan una transició sigui franquejada s’activaran immediatament totes les etapes

immediatament posteriors i es desactivaran totes les etapes immediatament anteriors.


36

Regla 4Les transicions simultàniament franquejables seran simultàniament franquejades.

Regla 5Si durant el seu funcionament, una mateixa etapa ha de ser activada i desactivada

simultàniament, aleshores haurà de romandre activa.

5.1.3 Estructures d’ús freqüent en un GRAFCET

Les estructures bàsiques més utilitzades per a representar automatismes gràficamentmitjançant el mètode del GRAFCET són les següents:

Divergència en O

Figura 26. Divergència en O d’un GRAFCET.

Quan l’etapa 1 sigui activa, aleshores segons si es compleix la receptivitatassociada a la transició A o la receptivitat associada a la transició B, passarà a ser actival’etapa 2 o l’etapa 3.

Convergència en O

Figura 27. Convergència en O d’un GRAFCET.

Si l’etapa activa és la 1, aleshores haurà de complir-se la receptivitat associada a latransició A per passar a l’etapa 3. En canvi si l’etapa activa és la 2, aleshores s’haurà desatisfer la receptivitat associada a la transició B.


37

Divergència en I

Figura 28. Divergència en I d’un GRAFCET.

Essent activa l’etapa 1 i si es compleix la receptivitat associada a la transició A,aleshores passaran a ser actives les etapes 2 i 3.

Convergència en I

Figura 29. Convergència en I d’un GRAFCET

Per a que s’activi l’etapa 3, hauran d’estar actives les etapes 1 i 2 i també s’haurà decomplir la receptivitat associada a la transició A.

Salt condicional

Figura 30. Salt condicional d’un GRAFCET

Essent activa l’etapa 1, si es compleix la receptivitat associada a la transició Apassarà a ser activa l’etapa 2, però si es compleix la receptivitat associada a la transició Bpassarà a ser activa l’etapa 3.


38

Repetició condicional

Figura 31. Repetició condicional d’un GRAFCET

Essent activa l’etapa 2, si es compleix la receptivitat associada a la transició Bpassarà a ser activa l’etapa 3. Però, si en canvi es compleix la receptivitat associada a latransició C passarà a ser activa l’etapa 1.

5.1.4 Forçat d’un GRAFCET. Jerarquia

Quan un automatisme està constituït per diversos GRAFCETs parcials, és possibleque un GRAFCET forci l’estat d’un altre. Per tant, aquest forçat implicarà una jerarquiaentre GRAFCETs parcials.

El forçat de GRAFCETs obrirà un ventall de possibilitats, especialment per altractament de defectes de funcionament i emergències.

Regles de jerarquia

Les regles de jerarquia defineixen les condicions de disseny d’automatismesjerarquitzats. Aquestes regles són:

1. Si un GRAFCET té la possibilitat de forçar a un altre, aquest no té cappossibilitat de forçar el primer2. En tot instant un GRAFCET només pot ser forçat per un altre GRAFCET.

Regles de forçat

Les regles de forçat fixen la forma d’interpretar una ordre de forçat.1. El forçat és una ordre interna que s’esdevé conseqüència d’una evolució. En

una situació que comporti una o més ordres de forçat, els GRAFCETs forçatshan de passar en forma immediata i directa a la situació forçada.

2. 1. En qualsevol canvi de situació, el forçat és prioritari respecte a qualsevolaltra evolució.2. Les regles d’evolució del GRAFCET no s’apliquen en els GRAFCETsforçats.


39

La representació de l’ordre de forçat es fa amb la lletra F seguida d’una barra, acontinuació s’indica el nom del GRAFCET que es vol forçar, dos punts i la situaciódesitjada (etapes que han d’estar actives) escrita entre claus. Aquesta ordre anirà dins unrequadre d’acció traçat amb línia discontínua.

Figura 32. Representació de l’ordre de forçat d’un GRAFCET

5.1.5 Macroetapes

Les macroetapes són representacions de seqüències d’un GRAFCET que, enconjunt, constitueixen una activitat.

Així doncs, la utilització de les macroetapes permet que el GRAFCET representatmantingui un cert nivell de generalitat i que, quan convingui, es pugui conèixer el detall deles accions fent una simple expansió de la macroetapa.

A la figura següent s’hi pot veure representat el símbol d’una macroetapa.

Figura 33. Símbol d’una macroetapa.

Una macroetapa no és una etapa d’un GRAFCET ni actua com atal, sinó que és unarepresentació d’un GRAFCET parcial (expansió de la macroetapa) que ha de poder-seinsertar en substitució de la macroetapa. Una macroetapa serà activa quan ho siguin una (omés) de les etapes de la seva expansió.

L’expansió d’una macroetapa sempre tindrà una sola etapa d’entrada i una solaetapa de sortida. L’etapa d’entrada s’activarà quan s’activi la macroetapa. L’activació del’etapa de sortida implicarà la validació de les transicions immediatament posteriors a lamacroetapa.

5.2 La guia GEMMA

En un procés productiu, encara que tothom ho desitjaria, la màquina no està semprefuncionant en mode automàtic sense problemes sinó que sovint apareixen contingènciesque fan aturar el procés, com per exemple avaries, material defectuós, manca de peces,manteniment, etc..

En els automatismes moderns aquestes contingències es preveuen i el propiautomatisme està preparat per a detectar defectes i avaries i per a col·laborar ambl’operador o amb el tècnic de manteniment en la posta a punt, la reparació i altres tasquesno pròpies del procés productiu normal.


40

Per tal de fixar una forma universal d’anomenar i definir els diferents estats que pottenir un sistema, l’ADEPA (Agència nacional francesa per al desenvolupament de laprodúctica aplicada a la indústria) va preparar la guia GEMMA (Guia d’estudi dels modesde marxes i aturades).

La GEMMA és una guia gràfica que permet presentar d’una forma senzilla ientenedora els diferents modes de marxa d’una instal·lació de producció així com lesformes i condicions per a passar d’un mode a un altre.

La GEMMA i el GRAFCET es complementen, l’un a l’altre, permetent unadescripció progressiva de l’automatisme de producció.

5.2.1 Elements de base de la guia GEMMA

L’aplicació pràctica de la guia GEMMA es fonamenta en un útil gràfic que constadels següents elements de base:

A. Rectangles d’estat: En els rectangles d’estat s’hi defineixen una sèrie desituacions tipificades que solen donar-se en qualsevol automatisme.

B. Famílies d’estats: El conjunt d’estats possibles d’un sistema s’agrupa en 3famílies.Família A: Estats d’aturada.Família F: Estats de funcionament.Família D: Estats de defecte.Des d’un altre punt de vista, es podria dividir el total d’estats en dos grans grups: enproducció i fora de producció.

Figura 34. Famílies d’estats en el grà fic GEMMA.

B. Línies orientades: Aquestes línies contemplen tots els passos possibles d’unasituació o estat cap a un altre.

D. Condicions d’evolució: Indiquen si el pas d’un estat a un altre està condicionat,o si s’hauria de prendre alguna acció prèvia.Aquestes condicions entre estats poden o no poden existir.


41

5.2.2 Procediments de funcionament (Família F)

Aquesta família conté tots els modes de funcionament necessaris per a l’obtenció dela producció; és a dir els de funcionament normal (F1 a F3) i els de test i verificació (F4 aF6).

• F1 Producció normal. És l’estat en què la màquina produeix normalment, és a dir, fala tasca per la qual ha estat concebuda. Atès que és l’estat més important, varepresentat per un rectangle de parets més gruixudes que les altres.

• F2 Marxa de preparació. Correspon a la preparació de la màquina per alfuncionament.

• F3 Marxa de tancament. Correspon a la fase de buidat i/o neteja que moltesmàquines han de dur a terme abans de plegar o de canviar algunes característiquesdel producte.

• F4 Marxa de verificació sense ordre. En aquest cas la màquina, normalment perordres de l’operador, pot realitzar qualsevol moviment (o uns determinatsmoviments preestablerts).

• F5 Marxa de verificació amb ordre. En aquest cas la màquina realitza el ciclecomplet de funcionament en ordre, però al ritme fixat per l’operador.

• F6 Marxa de test. Permet realitzar les operacions d’ajust i de manteniment preventiu.

5.2.3 Procediments d’aturada (Família A)

Aquesta família conté tots els modes en què el sistema està aturat (A1 i A4), els queporten a una aturada del sistema (A2 i A3) i els que permeten passar el sistema d’un estatde defecte a un estat d’aturada (A5 a A7).

• A1 Aturada a l’estat inicial. És l’estat de repòs de la màquina. Es representa amb unrectangle doble.

• A2 Aturada demanada a final de cicle. És un estat transitori en què la màquina, quefins aquell moment estava produint normalment, ha de produir només fins a acabarel cicle actual i passar a estar aturada a l’estat inicial.

• A3 Aturada demanada en un estat determinat. És un estat transitori en què lamàquina, que fins aquell moment estava produint normalment, ha de produir nomésfins a arribar a un punt del cicle diferent de l’estat inicial.

• A4 Aturada obtinguda. És un estat de repòs de la màquina diferent de l’estat inicial.


42

• A5 Preparació per a la posada en marxa després del defecte. Correspon a la fase debuidat, neteja o posada en ordre que en molts casos s’ha de dur a terme desprésd’un defecte.

• A6 Posada del sistema a l’estat inicial. El sistema és portat fins a la situació inicial(normalment situació de repòs); un cop enllestit la màquina passa a estar aturada enl’estat inicial.

• A7 Posada del sistema a un estat determinat. El sistema és portat fins a una situacióconcreta diferent de la inicial; un cop enllestit la màquina passa a estar en situaciód’aturada.

5.2.4 Procediments de defecte (Família D)

Aquesta família conté tots els modes en què el sistema està en defecte tant si estàproduint (D·), està aturat (D1) o està en fase de diagnòstic o tractament del defecte (D2).

• D1 Aturada d’emergència. No tan sols conté la simple aturada d’emergència sinótambé totes aquelles accions necessàries per a portar el sistema a una situaciód’aturada segura.

• D2 Diagnòstic i/o tractament dels defectes. Permet, amb ajut o sense de l’operador,determinar les causes del defecte i eliminar-les.

• D3 Producció malgrat els defectes. Correspon a aquells casos en què cal continuarproduint malgrat el sistema no treballa correctament.

5.2.5 Utilització de la guia GEMMA

La guia GEMMA conté tots els estats (rectangles) possibles en la majoriad’instal·lacions automatitzades. El dissenyador estudiarà estat per estat per tal dedeterminar quins són els estats necessaris en l’automatisme i escriurà dins de cadarectangle la descripció corresponent i les diferents variants (si n’hi ha).

En cas que un estat no sigui possible o sigui innecessari, hi farà una creu indicantclarament que aquell estat no s’ha de considerar.

Un cop definits els diferents estats caldrà estudiar entre quins estats l’evolució éspossible.

Finalment, en forma semblant a com s’indiquen les transicions del GRAFCET, esmarcaran les condicions necessàries per a poder seguir un determinat camí.

A la pàgina següent, s’hi pot observar el gràfic de la guia GEMMA proposat perl’ADEPA.


43

LA GUIA GEMMA

Figura 35. Grà fic utilitzat a la guia GEMMA


44

5.3 Justificació dels modes de funcionament de la planta

Una vegada explicats els conceptes bàsics del GRAFCET i de la guia GEMMA, acontinuació es passaran a justificar els diferents modes de funcionament que tindrà laplanta.

Per a justificar els modes de funcionament que es tindran en consideració en elfuncionament de la planta, s’ha utilitzat la guia GEMMA. A partir d’ella s’han establert lescondicions de transició entre els diferents modes de funcionament i s’han determinat elsbotons que s’han hagut de posar al pannell de control.

5.3.1 Modes de funcionament de la planta considerats

Tot seguit, s’explicaran els diferents modes de funcionament de la planta segonssiguin procediments d’aturada, procediments de funcionament o procediments de defecte.

5.3.1.1 Procediments d’aturada

Els procediments d’aturada considerats són els següents:• A1-Aturada a l’estat inicial: En aquest mode s’hi accedeix quan el sistema s’ha portat a les condicions inicials i es

troba en fase d’espera a que l’operari mitjançant el pannell de control porti el sistema cap aalgun dels 4 modes de funcionament possibles: Producció, manual, test o marxa deverificació.

• A3-Aturada de producció:En aquest mode s’hi accedeix quan el sistema es troba en el mode de funcionament de

producció normal (F1) i l’operari posa el botó del pannell de control de producció a OFF.Aleshores el sistema atura la producció quan arriba al final del cicle que estava realitzant.

Per a tornar a reiniciar la producció des d’aquest mode, l’operari haurà de tornar aposar a ON el botó de producció del pannell de control.

• A5-Buidar peces del sistema:En aquest mode s’hi accedeix sempre que s’inicia el funcionament de la planta o

després d’haver-se produï t una avaria o una aturada d’emergència i el sistema reinicia elseu funcionament.

En aquest mode de funcionament el sistema retira totes les peces que es trobaven a laplanta en curs de producció.

• A6-Portar el sistema a les condicions inicials:Aquest mode es produeix immediatament després del mode de buidar peces del sistema

(A5).En aquest mode de funcionament el sistema porta tots els motors i els actuadors a les

condicions inicials. Un cop s’assoleixen aquestes condicions, el sistema passa a estar en elmode d’aturada a l’estat inicial (A1).


45

A la següent figura es mostren els modes de funcionament que s’han considerat a laplanta i les seves condicions de transició.

Figura 36. Modes de funcionament de la planta i condicions de transició.

5.3.1.2 Procediments de funcionament

Els procediments de funcionament considerats són els següents:• F1-Producció normal:Aquest és el mode de funcionament més utilitzat. En aquest mode de funcionament s’hi

accedeix des del mode de d’aturada a l’estat inicial (A1) posant el botó de producció delpannell de control a ON.


46

En aquest mode de funcionament la planta segueix una seqüència de moviments demanera ordenada que porta les peces des del tub alimentador fins als dipòsitsd’emmagatzematge.

Des d’aquest mode es pot accedir a l’estat d’aturada de producció (A3) si es posa elbotó de producció del pannell de control a OFF. O també es pot torna de nou a l’estatd’aturada a l’estat inicial (A1) quan s’ha acabat de fer la comanda de producció que hihavia en curs.

• F4-Funcionament manual:En aquest mode s’hi accedeix quan l’operari prem el botó de funcionament manual

quan el sistema es troba en l’estat d’aturada a l’estat inicial (A1).En aquest mode l’operari pot accionar qualsevol motor i/o qualsevol actuador

mitjançant els respectius botons de funcionament que hi ha en el pannell de control. Enaquest cas la planta no segueix cap seqüència de moviments, sinó que es va moventsegons com l’operari ho desitja.

Aquest mode de funcionament finalitza quan l’operari posa el botó de funcionamentmanual a OFF. Aleshores el sistema es posa en el mode de funcionament de buidar pecesdel sistema (A5) perquè podria ser que hagués quedat alguna peça en la planta i que elsmotors i els actuadors no s’haguessin tornat a les condicions inicial de producció.

• F5-Marxa de verificació:En aquest mode s’hi accedeix quan l’operari prem el botó de marxa de verificació quan

el sistema es troba en l’estat d’aturada a l’estat inicial (A1).En aquest mode la planta passa a mode de producció, però només processa una peça.

Aquest mode s’utilitza per a comprovar si el sistema funciona correctament i s’hi processales peces correctament.

Quan aquest mode de funcionament finalitza, el sistema es posa en el moded'aturada a l’estat inicial (A1).

• F6-Marxa de test:En aquest mode s’hi accedeix quan l’operari prem el botó de marxa de test quan el

sistema es troba en l’estat d’aturada a l’estat inicial (A1).Aquest mode s’utilitza per a comprovar si els diferents sensors i actuadors que hi ha

a la planta funcionen correctament. Un cop s’acaba aquest test, el sistema retorna a l’estatd’aturada a l’estat inicial (A1).

5.3.1.3 Procediments de defecte

Els procediments de defecte considerats són els següents:• D1-Aturada d’emergència:En aquest mode s’hi accedeix quan l’operari acciona l’interruptor d’emergència degut a

que ha observat alguna anomalia en el funcionament de la planta.En aquest mode de funcionament, el sistema atura tots els motors i tots els actuadors de

la planta. Des d’aquest mode només es pot passar al mode de reparació d’avaria (D2).


47

• D2-Reparació avaria:En aquest mode s’hi accedeix quan el sistema ha detectat una avaria o l’operari ha

accionat l’interruptor d’emergència i posteriorment s’ha premut el botó del pannell decontrol de reparació d’avaria.

En aquest mode de funcionament el sistema passa a funcionar en mode manual amb laqual cosa l’operari pot accionar qualsevol motor i/o qualsevol actuador a través delsbotons hi ha associats en el pannell de control .

• D3-Detecció avaria:En aquest mode s’hi accedeix quan el sistema detecta alguna anomalia en el

funcionament de la planta quan es troba en algun dels següents modes de funcionament:Producció, marxa de verificació o marxa de test.

En aquest mode de funcionament, el sistema atura tots els motors i tots els actuadors dela planta. Des d’aquest mode només es pot passar al mode de reparació d’avaria (D2).

5.3.2 Botons del pannell de control

A partir de les condicions de transició que s’han establert entre els diferents defuncionament de la planta (veure figura 37), s’ha determinat els botons que hi ha en elpannell de control. Aquest pannell de control és una pàgina gràfica feta amb el Citect.

5.3.2.1 Botons de control

Els botons d’aquest pannell de control que permeten a l’operari controlar lesevolucions entre els diferents estats són els següents:

• REPARAR: Aquest botó l’operari el premerà quan el sistema es trobi en el modede funcionament de detecció d’avaria (D3) o en el mode d’aturada d’emergència(D1) i desitgi passar a mode de reparació d’avaria (D2).

• RESTAURAR: Quan el sistema es trobi en el mode de reparació d’avaria (D2) il’operari hagi finalitzat totes les feines de reparació, aleshores premerà aquest botói restaurarà el funcionament de la planta.

• PRODUCCIÓ ON/OFF: Aquest botó l’operari el premerà quan el sistema es trobien l’estat d’aturada a l’estat inicial (A1) i vulgui passar el sistema a mode deproducció normal (F1). Aleshores, aquest botó es trobarà en posició ON.Si durant la producció es vol realitzar una aturada de producció (A3), aleshores esposa aquest botó en posició OFF i quan el programa de l’autòmat arriba al final delcicle, produeix l’aturada. Per a tornar a reiniciar la producció, només caldrà tornara posar en posició ON aquest botó.

• MANUAL: Aquest botó l’operari el premerà quan el sistema es trobi en l’estatd’aturada a l’estat inicial (A1) i vulgui passar el sistema a mode de funcionamentmanual (F4).En el moment en que l’operari torni a prémer aquest botó, el sistema deixarà defuncionar en mode manual i passarà a reiniciar-se a partir del mode buidar peces(A5).

• TEST: Aquest botó l’operari el premerà quan el sistema es trobi en l’estatd’aturada a l’estat inicial (A1) i vulgui passar el sistema a mode de test (F6).Quan el test finalitza, el sistema retorna a l’estat d’aturada a l’estat inicial, amb laqual cosa aquest botó s’haurà d’haver posat en posició OFF si no es vol que elsistema torni a realitzar el test.


48

• VERIFICACIÓ: Aquest botó l’operari el premerà quan el sistema es trobi enl’estat d’aturada a l’estat inicial (A1) i vulgui passar el sistema a mode de marxa deverificació (F5).Quan la marxa de verificació finalitza, el sistema retorna a l’estat d’aturada a l’estatinicial, amb la qual cosa aquest botó s’haurà d’haver posat en posició OFF si no esvol que el sistema torni a posar-se de nou en el mode de marxa de verificació.

A part d’aquests 6 botons de control, també hi ha un interruptor d’aturadad’emergència que no es troba en el pannell de control, sinó que es troba connectatdirectament a una entrada de l’autòmat que controla el funcionament del mòdul 1 de laplanta.

Aquest interruptor d’aturada d’emergència quan s’acciona porta el sistema cap al’estat d’aturada d’emergència (D1).

Figura 37. Botons de control i botons de funcionament manual del pannell de control.

5.3.2.2 Botons de funcionament manual

Tal com es pot observar a la figura xx, en el pannell de control, a part dels botonsde control del sistema, també n’hi ha uns altres 19 que estan associats al moviment delsmotors i actuadors de la planta quan el sistema es troba en mode de funcionament manual(F4) o en mode de reparació d’avaria (D2).

Els moviment dels motors i actuadors de la planta en aquests modes defuncionament està restringit segons quina sigui la posició en que es troben la resta demotors i actuadors. Aquestes restriccions s’han introduï t al sistema mitjançant elsprogrames que s’han implementat en els PLCs. El motiu que hi hagi aquestes restriccionsés per evitar possibles col·lisions entre els diferents actuadors de la planta.

Tal com es pot observar en la figura 37, tots els botons de funcionament manualtenen associat el nom de la sortida del sistema en la qual actuen.


49

5.4 Descripció dels GRAFCETs de control de la planta

En aquest punt de la memòria s’explicaran els GRAFCETs de control que s’han fetper a representar el funcionament de la planta.

A la taula següent apareix el llistat de tots els GRAFCETs de control de la planta.Número

GRAFCETNom

GRAFCETs de control globalsG0 GRAFCET de control del procés.G1 GRAFCET de detecció d’avaria.G2 GRAFCET d’aturada d’emergència.

GRAFCETs de control del mòdul 1 de la plantaG3 GRAFCET de buidar peces (I).G4 GRAFCET de buidar peces (II).G5 GRAFCET de portar a condicions inicials (I).G6 GRAFCET de producció (I).G7 GRAFCET de producció (II).G8 GRAFCET de test (I).G9 GRAFCET de funcionament manual (I).

G10 GRAFCET de reacció detecció avaria (I).G11 GRAFCET de reacció aturada d’emergència (I).G12 GRAFCET de reparació avaria (I).

GRAFCETs de control del mòdul 2 de la plantaG13 GRAFCET de buidar peces (III).G14 GRAFCET de portar a condicions inicials (II).G15 GRAFCET de producció (III).G16 GRAFCET de producció (IV).G17 GRAFCET de test (II).G18 GRAFCET de funcionament manual (II).G19 GRAFCET de reacció detecció avaria (II).G20 GRAFCET de reacció aturada d’emergència (II).G21 GRAFCET de reparació avaria (II).

Taula 7. Llistat dels GRAFCETs de control de la planta.

Es pot observar, que en aquesta taula s’han dividit tots els GRAFCETs de controlde la planta en 3 grups:

1-GRAFCETs de control globals:Són tots aquells GRAFCETs que actuen sobre tota la planta (mòdul 1 i mòdul 2).2-GRAFCETs de control del mòdul 1 de la planta:Són tots aquells GRAFCETs de control que només actuen sobre el mòdul 1 de laplanta.3-GRAFCETs de control del mòdul 2 de la planta:Són tots aquells GRAFCETs de control que només actuen sobre el mòdul 2 de laplanta.


50

5.4.1 Nivells jeràrquics dels GRAFCETs de control de la planta

Existeix un ordre jeràrquic entre tots els GRAFCETs de control de la planta. Aquestordre jeràrquic ve determinat per la possibilitat de que es puguin produir forçats entre elsdiferents GRAFCETs de control.

Les línies amb fletxa, que apareixen a la següent figura, indiquen la possibilitat deforçat d’un GRAFCET. Aquest forçat sempre es produirà des d’un nivell de jerarquiasuperior cap a un altre nivell de jerarquia inferior.

Així doncs, tal com es pot observar a la següent figura, s’han establert 3 nivellsjeràrquics que per ordre de menor a major prioritat són els següents:

• Nivell d’estat del procés: Aquest nivell conté tots els GRAFCETs de control de laplanta que gestionen algun dels modes de funcionament de la planta, i elsGRAFCETs que gestionen els forçats que es produeixen després d’una avaria odesprés d’una aturada d’emergència.

• Nivell de gestió d’estats del procés: Aquest nivell conté un únic GRAFCET quegestiona les transicions entre els modes de funcionament de la planta.

• Nivell superior: Aquest nivell conté els GRAFCETs de detecció d’avaria id’aturada d’emergència. Aquests GRAFCETs són els únics que poden forçar elGRAFCET de control del procés.

Figura 38. Jerarquia entre els GRAFCETs de control de la planta.


51

5.4.2 GRAFCETs de control globals

Els GRAFCETs de control globals corresponen als 3 GRAFCETs de nivelljeràrquic major: control del procés, detecció avaria i aturada d’emergència. AquestsGRAFCETs afecten al funcionament de tota la planta (mòdul 1 i mòdul 2).

• G0 – GRAFCET de control del procés

Figura 39. GRAFCET de control del procés.


52

El GRAFCET de control del procés gestiona els diferents modes de funcionamentdel sistema. Aquests modes de funcionament són els que prèviament han estat consideratsa partir de la guia GEMMA:

Quan aquest GRAFCET es troba en la seva etapa inicial, X0, el mode defuncionament que hi ha associat al sistema és A5 (Buidar peces del sistema).

Un cop el sistema ha retirat les peces que hi havia a la planta, aleshores el sistemapassa a l’etapa X1 on es procedeix a portar la planta a les condicions inicials (mode defuncionament A6).

Quan la planta hagi assolit les condicions inicials, aquest GRAFCET passarà al’etapa X2 i el sistema passarà a estar en el mode d’aturada a l’estat inicial (A1).

A l’etapa X2 és on s’escollirà el mode de funcionament amb el qual es voldrà quefuncioni la planta. Aquesta elecció es farà a través dels botons del pannell de control. Els 4possibles de modes de funcionament als quals es podrà passar:

- Producció normal (F1), a l’etapa X3.- Funcionament manual (F4), a l’etapa X5.- Marxa de test (F6), a l’etapa X6.- Marxa de verificació (F5), a l’etapa X7.En el cas que s’hagi passat a l’etapa X3 (mode de funcionament F1), aquest

GRAFCET podrà evolucionar a l’etapa X4, aturada de producció (A3), en el cas que s’hagiposat el botó del pannell de control de PRODUCCIÓ a OFF.

Quan el sistema es troba a l’etapa X4, aleshores es pot retornar a l’etapa X2 si lacomanda de producció que s’ha introduï t ja ha finalitzat. En canvi si aquesta comanda haquedat a mitges, aleshores s’ha de posar el botó del pannell de control de PRODUCCIÓ aON per a que aquest GRAFCET retorni a l’etapa X3 i pugui seguir produint.

En els cas que s’hagi escollit el mode de funcionament F6 (marxa de test) o F5(marxa de verificació), el sistema realitzarà tot el cicle de funcionament que té associat enaquest modes de funcionament i un cop hagi finalitzat retornarà a l’estat X2, aturada al’estat inicial (A1).

En canvi si s’ha escollit el mode de funcionament manual (F4), un cop s’hagifinalitzat del mateix el GRAFCET evolucionarà fins a l’etapa inicial X0. És a dir, elsistema es tornarà a iniciar per a retirar les possibles peces que hagin pogut quedar a laplanta i per a tornar el sistema a les condicions inicial abans de començar de nou qualsevolmode de funcionament.

Si es produeix una avaria al sistema (X8) o una aturada d’emergència (X9), enambdós casos s’haurà de prémer el botó de REPARACIÓ del pannell de control per apoder fer evolucionar el GRAFCET fins a l’etapa X10. En aquesta etapa, el mode defuncionament que hi ha associat és el de reparació d’avaria (D2).

Des de l’etapa X10 aquest GRAFCET només podrà evolucionar fins a l’etapa X10.Per a que això es produeixi, des del pannell de control s’ha de prémer el botóRESTAURAR i aleshores el funcionament del sistema es tornarà a reiniciar de nou.


53

• G1 – GRAFCET de detecció avaria

Figura 40. GRAFCET de detecció d’avaria.

Aquest GRAFCET quan es troba a la seva etapa inicial, X11, evoluciona cap a lasegüent etapa quan detecta una avaria en el primer mòdul de la planta (AV1) o en elsegon (AV2).

En el cas que s’hagi produï t una avaria en la planta, s’activarà una marca en el PLCque gestiona aquest GRAFCET i aleshores es produirà el forçat del GRAFCET G0 (controldel procés) a l’etapa X8. Aquesta etapa es correspon al mode de funcionament de detecciód’avaria (D3).

• G2 – GRAFCET d’aturada d’emergència

Figura 41. GRAFCET d’aturada d’emergència.

Aquest GRAFCET quan es troba a la seva etapa inicial, X14, evoluciona cap a lasegüent etapa quan l’operari acciona l’interruptor d’aturada d’emergència. Aquestinterruptor està connectat a una entrada del PLC que gestiona aquest GRAFCET.

En el cas que s’hagi accionat aquest interruptor, aquest GRAFCET forçarà elGRAFCET G0 (control del procés) a l’etapa X9. Aquesta etapa es correspon al mode defuncionament d’aturada d’emergència (D1).


54

5.4.3 GRAFCETs de control del mòdul 1 de la planta

Aquests GRAFCETs gestionen el funcionament dels elements que conformen elmòdul 1 de la planta en els seus diferents modes de funcionament.

• G3 – GRAFCET de buidar peces (I)

Figura 42. GRAFCET de buidar peces (I)

La funció d’aquest GRAFCET és retirar les peces que pugui haver en el mòdul 1 dela planta en el moment que comenci el cicle de funcionament del sistema. És a dir, en elmoment que la planta es posi en marxa o després que s’hagi produï t una avaria o unaaturada d’emergència i s’hagi donat l’ordre de restaurar el procés.

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament de tots els elements del mòdul 1 de laplanta excepte la cinta transportadora. El funcionament de la cinta transportadora en elmode de funcionament de buidar peces (A5) el gestiona el GRAFCET G4 (buidar peces(II)).


55

Quan aquest GRAFCET es troba a la seva etapa inicial, X16, comprova si hi hapeça al final de la plataforma 1. Per això, comprova el valor de FC_A1. Si hi ha peça, elGRAFCET evoluciona a l’etapa X17. Sinó ho fa a la X34.

En el cas que el GRAFCET es trobi a l’etapa X17, es mira el valor del sensor S8per a determinar si la plataforma 2 es troba en el seu nivell inferior o no. Si aquesta estroba en el seu nivell inferior aleshores el GRAFCET evoluciona a l’etapa X18 o X20segons quin sigui el valor del sensor S7. En cas contrari aquest GRAFCET evoluciona finsa les etapes X24 i X29 (divergència en I).

A l’etapa X18 d’aquest GRAFCET s’hi arriba si des de l’etapa X17 s’ha detectatque la plataforma 2 es troba en el seu nivell inferior i a més a més conté peça. Aleshores enaquesta etapa s’expulsa aquesta peça fora de la plataforma 2 i a l’etapa següent (X19)s’espera a que el cilindre que expulsa dita peça retorni a la seva posició inicial.

A l’etapa X20 s’hi pot arribar des de l’etapa X17 directament, o a través de lesetapes X18 i X19. En aquesta etapa es porta el braç del cilindre pneumàtic rotatiu sobre laplataforma 1 per anar a buscar la peça que hi ha al final de la mateixa. Tot seguit, a l’etapaX22, s’agafarà aquesta peça. I posteriorment, a l’etapa X22, aquesta peça serà transportadaa la plataforma 2, on finalment serà expulsada (etapa X38) abans d’arribar a l’etapa finald’aquest GRAFCET (X40).

Si a l’etapa X17 la plataforma 2 no es troba en el seu nivell inferior (NO S8),aleshores aquest GRAFCET evoluciona fins a la divergència en I que comença a les etapesX24 i X29. La primera branca formada des de l’etapa X24 fins a la X28 representa laseqüència de moviments que es realitzen en el cilindre pneumàtic rotatiu, i la segonabranca des de l’etapa X29 fins a la X33 representa la seqüència de moviments que esrealitzen a la plataforma 2.

Al llarg d’aquesta divergència en I, la seqüència de moviments que es realitza és:1- Portar el braç del cilindre pneumàtic rotatiu sobre la plataforma 1 (etapa X24)2- Baixar la plataforma 2 al seu nivell inferior (etapa X30)3- En el cas que hi hagi peça a la plataforma 2, expulsar-la (etapa X32)4- Agafar la peça de la plataforma 1 (etapa X25)5- I transporta la peça fins a la plataforma 2 (etapa X26)Un cop s’ha finalitzat aquesta divergència en I, aleshores finalment s’expulsarà la

peça que encara romandrà a la plataforma 2 (etapa X38). Un cop expulsada aquesta peça,aleshores s’arribarà al final del GRAFCET (etapa X40).

En el cas que aquest GRAFCET hagi evolucionat fins a l’etapa X34, igual que enels casos anteriors, el primer que es mira és si la plataforma 2 es troba en el seu nivellinferior. Si aquesta no s’hi troba, aleshores es procedeix a baixar-la (etapa X36).

I la segona cosa que es mira en aquest últim cas, és si hi ha peça a la plataforma 2.En el cas que n’hi hagi, a l’etapa X38 aquesta serà expulsada. A la següent etapa, abansd’arribar a l’etapa final (X40), s’esperarà a que el cilindre que expulsa les peces de laplataforma 2 retorni a la seva posició inicial.

Un cop s’ha arribat a aquesta etapa final , el GRAFCET evolucionaràimmediatament de nou a l’etapa inicial (X16), però no tornarà a reiniciar el seu cicle defuncionament perquè el sistema aleshores es trobarà en un mode de funcionament,diferent d’A5 (buidar peces del sistema).


56

• G4 – GRAFCET de buidar peces (II)

Figura 43. GRAFCET de buidar peces (II).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament de la cinta transportadora quan elsistema es troba en el mode de funcionament de buidar peces del sistema (A5).

Primer de tot, cal dir que per disseny s’ha considerat que a la cinta transportadorano hi pot haver més d’una peça.

L’única acció que es fa en aquest GRAFCET és accionar durant 10 segons el motorde la cinta transportadora. D’aquesta manera es dóna temps suficient a que la peça quepugui haver sobre la cinta transportadora avanci fins a la primera posició de la taulad’indexat del mòdul 2 de la planta.

• G5 – GRAFCET de portar a condicions inicials (I)

Figura 44. GRAFCET de portar a condicions inicials (I).

En aquest GRAFCET es gestiona el funcionament dels elements del mòdul 1 de laplanta quan el sistema es troba en el mode de funcionament de portar el sistema a lescondicions inicials (A6).

En aquest GRAFCET només es realitza una acció, portar el braç del cilindrepneumàtic rotatiu sobre la plataforma. Això és degut a que quan el sistema es troba en elmode de funcionament de buidar peces (A5), ja deixa la resta dels elements del mòdul 1 dela planta a les condicions inicials.


57

• G6 – GRAFCET de producció (I)

Figura 45. GRAFCET de producció (I).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament de tots els elements del mòdul 1 de laplanta, excepte la cinta transportadora, quan el sistema es troba en els modes defuncionament de producció (F1) i de marxa de verificació (F5). El funcionament de la cintatransportadora en aquests modes de funcionament el gestionarà el GRAFCET G7(producció (II)).

L’estructura d’aquest GRAFCET es divideix en dos blocs, el cicle d’inicialització iel cicle normal de producció. Cadascun d’aquests blocs consisteix en una divergència en I.


58

Quan aquest GRAFCET es troba en la seva etapa inicial (X47), per a que la plantaexecuti el cicle d’inicialització, s’han de satisfer les següents condicions:

- El sistema ha de trobar-se en el mode de funcionament de producció normal(F1) o en el mode de funcionament de marxa de verificació (F6). En el cas queel sistema es trobi en el mode de producció (F1), aleshores també s’haurà decomplir la condició de que hi hagi una comanda en curs, és a dir que elcomptador Z1 tingui un valor superior a zero.

- Els cilindres de les plataformes 1 i 2 han de trobar-se en la seva posició de repòs(sensors S1 i S4 activats).

- El braç del cilindre pneumàtic rotatiu ha de trobar-se sobre la plataforma 2(FC_A2 activat).

- I que la plataforma 2 es trobi en el seu nivell inferior (S8 activat).Un cop satisfetes aquestes condicions inicials, aleshores el sistema iniciarà el cicle

d’inicialització. Aquest cicle d’inicialització està format per una divergència en I, en laqual la branca de l’esquerra representa el funcionament de la plataforma 1 i la branca de ladreta el funcionament del cilindre pneumàtic rotatiu. D’aquesta manera, es garanteix elfuncionament en paral·lel d’aquests elements.

En aquest cicle d’inicialització allò que es fa és extreure la primera peça del tubalimentador (etapa X49), aleshores el braç del cilindre pneumàtic rotatiu es situa sobre laplataforma 1 (etapa X53), s’agafa la peça que s’ha extret del tub alimentador (etapa X54) ies porta fins a la plataforma 2 (etapa X55) on es diposita (etapa X56). Un cop finalitzataquest cicle d’inicialització, el GRAFCET evoluciona fins a l’etapa X57.

Quan s’extreu la peça del tub alimentador (etapa X49), pot donar-se el cas que no hihagin peces en el tub alimentador. Si es dóna aquest cas, aleshores l’autòmat que gestionaaquest GRAFCET activa la marca M 21.1, que indica que el tub alimentador no té peces, iel GRAFCET evoluciona fins a l’etapa X50. Un cop s’han posat peces al tub alimentador il’operari ha premut el botó de RESTAURAR del pannell de control el GRAFCET torna al’etapa X48 i seguirà el seu funcionament.

Quan aquest GRAFCET es troba a l’etapa X57, igual com passa a l’etapa X47, pera que la planta comenci l’execució del cicle de producció normal s’han de satisfer lessegüents condicions:

- El sistema ha de trobar-se en el mode de funcionament de producció normal(F1) o en el mode de funcionament de marxa de verificació (F6). En el cas queel sistema es trobi en el mode de producció (F1), aleshores també s’haurà decomplir que el comptador Z1 tingui un valor superior a zero.

- Els cilindres de les plataformes 1 i 2 han de trobar-se en la seva posició de repòs(sensors S1 i S4 activats).

- El braç del cilindre pneumàtic rotatiu ha de trobar-se sobre la plataforma 2(FC_A2 activat).

- I que la plataforma 2 es trobi en el seu nivell inferior (S8 activat) i amb unapeça (S7 activat).

Aquest cicle normal de producció consisteix en una divergència en I formada per 3branques. La branca de l’esquerra representa el funcionament dels elements de laplataforma 1, la del centre el funcionament del cilindre pneumàtic rotatiu i la de la dreta elfuncionament dels elements de la plataforma 2. Així, igual com passa en el cicled’inicialització, es garanteix el funcionament en paral·lel d’aquests elements.

En aquest cicle normal de producció allò que es fa es fer la discriminació del tipusde peça que s’està processant , extreure la següent peça del tub alimentador (etapa X60),portar el braç del cilindre pneumàtic rotatiu sobre la plataforma 1 (M63), pujar la peça dela plataforma 2 al seu nivell superior (si la peça és correcta) i expulsar-la sobre la cinta


59

transportadora (M72), agafar la peça de la plataforma 1 (M63), baixar la plataforma 2(M72) i per últim portar la peça de la plataforma 1 fins a la plataforma 2 (M63).

L’etapa X61, igual que la X50, representa la situació en la qual el tub alimentadores queda sense peces. Igual que abans, l’operari haurà de prémer el botó de RESTAURARdel pannell de control quan hagi reomplert el tub alimentador.

Quan s’ha finalitzat el cicle normal de producció, el GRAFCET retorna a l’etapa X57si el sistema es troba en el mode de funcionament de producció i encara queden peces perfer a la present comanda (Z1 és major que 0). Si el sistema es troba en el mode d’aturadade producció (A3), en aquesta etapa serà on quedarà aturat aquest GRAFCET.

Si el sistema es troba en mode de funcionament de marxa de verificació (F6) o l’hacomanda de producció s’ha acabat de fer (Z1 és igual a 0), aleshores quan s’acaba el ciclenormal de producció es passa a l’etapa X89. En aquesta etapa s’espera a que el platd’indexat del mòdul 2 de la planta hagi rebut l’última peça i aleshores s’arriba a l’etapafinal (X90) on el byte de marques MB 101 es posarà a 0. Aquest byte, l’autòmat quegestiona aquest GRAFCET el transfereix a través del bus de comunicacions a l’altreautòmat per a donar-li la informació referent al tipus de peça que és.


60

• G6A – Expansió de la macroetapa M63

Figura 46. Expansió de la macroetapa M63.

La macroetapa M63 representa la seqüència de moviments que realitzen elselements del cilindre pneumàtic rotatiu durant el cicle normal de producció del GRAFCETG6 (producció (I)).

Quan aquest GRAFCET es troba a l’etapa X63, per a que pugui evolucionar a lasegüent etapa s’ha d’haver actualitzat el comptador que indica quantes peces falten peracabar la comanda (Z1). Això, ho indica una marca de l’autòmat que gestiona aquestGRAFCET (CA). La marca CA s’activa just en el moment en que s’ha fet la discriminaciódel tipus de peça que s’està processant.

Quan el GRAFCET està a l’etapa X64, aleshores apareix una divergència en O.Aquest GRAFCET seguirà evolucionant per la branca de l’esquerra dreta si el sistema estroba en el mode de funcionament de producció (F5) i encara no s’ha acabat de processar lapresent comanda. En aquest cas el braç del cilindre pneumàtic rotatiu es situarà sobre laplataforma 1 (etapa X65) per anar agafar la peça que hi ha (etapa X66) i la portarà sobre laplataforma 2 (etapa X67).

En canvi, si s’ha acabat de processar la present comanda aquest GRAFCETevolucionarà per la branca de la dreta. En aquest cas el braç del cilindre pneumàtic rotatiues situarà sobre la plataforma 1 (etapa X68) per deixar pujar la plataforma 2 al seu nivellsuperior, i quan aquesta hagi retornat al seu nivell inferior es tornarà a situar el braç delcilindre pneumàtic rotatiu sobre la plataforma 2 (etapa X70). Així, es deixarà la planta a lescondicions inicials.


61

• G6B – Expansió de la macroetapa M72


La macroetapa M72 representa la seqüència de moviments que realitzen elselements de la plataforma 2 durant el cicle normal de producció del GRAFCET G6(producció (I)).

A l’etapa X72, és on es determinar el tipus de peça que hi ha sobre la plataforma 2.Però, abans de fer la lectura dels Sensors S5 i S6, s’ha introduï t un temps d’espera d’unsegon per a que la lectura sigui estable.


62

Passat aquest segon, poden aparèixer 4 resultats diferents d’aquesta lectura:- Que s’activin S6 i S5 (etapa X73). Aleshores la peça és metàl·lica i això

s’indicarà a la marca M100.1 de l’autòmat que gestiona aquest GRAFCET.- Que no s’activin S6 i S5 (etapa X74). Aleshores la peça és de plàstic i de color

negre i això s’indicarà a la marca M100.2 de l’autòmat que gestiona aquestGRAFCET.

- Que no s’activi S6 i s’activi S5 (etapa X75). Aleshores la peça és de plàstic i decolor vermell i això s’indicarà a la marca M100.3 de l’autòmat que gestionaaquest GRAFCET.

- O que s’activi S6 i S5 (etapa X76). Aleshores la peça que es processa no serà decap dels tipus anteriors o la lectura serà errònia. En aquest cas la plataforma 2s’eleva fins al primer nivell (etapa X78) i allí s’expulsa (etapa X79).

Un cop feta la lectura dels sensors S5 i S6, s’activa la marca M1.3 (CA) del’autòmat que gestiona aquest GRAFCET i es decrementa en una unitat el comptador Z1.La marca CA, indica que el comptador Z1 ha estat actualitzat.

Si la peça processada és d’algun dels tres tipus admesos, aleshores el GRAFCETestarà a l’etapa X73, X74 o X75. Des d’aquestes etapes, si es troba activada la marca CA,aleshores el GRAFCET evoluciona fins a l’etapa X79.

A l’etapa X79, s’espera a que el braç del cilindre pneumàtic rotatiu es situï sobre laplataforma 1. I un cop fet això, s’arriba a l’etapa X80.

A l’etapa X80, la plataforma 2 s’eleva fins al seu nivell superior i es desactiva lamarca CA.

Un cop la plataforma 2 es troba al seu nivell superior (etapa X81), aleshores escomprova si la cinta transportadora està aturada (X91) abans de que s’expulsi la peça queconté sobre la cinta transportadora (X83).

A l’etapa X83, també es transfereix el byte de marques MB100 al byte de marquesMB101. El byte de marques MB101, serà el que es transferirà a través del bus decomunicacions cap a l’autòmat que gestiona el mòdul 2 de la planta.

A la següent figura es pot observar la informació que contenen els bytes de marquesMB100 i MB101.

Figura 48. Informació continguda als bytes de marques MB100 i MB101.

Un cop transferida la informació refent a les peces, aleshores abans d’expulsar lapeça que hi ha sobre la plataforma 2 a la cinta transportadora (etapa X84) es mira si lataula d’indexat es troba en posició de repòs i si la seva primera posició està lliure (sensorsS17 i S18).

Quan la peça ja es troba sobre la cinta transportadora, aleshores es posa a zero totel byte de marques MB100 (etapa X85) i tot seguit la plataforma 2 torna al seu nivellinferior (etapa X86).


63

• G7 – GRAFCET de producció (II)

Figura 49. GRAFCET de producció (II).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament de la cinta transportadora quan elsistema es troba en els modes de funcionament de producció (F1) i de marxa de verificació(F6).

Aquest GRAFCET només té dues etapes, X91 i X92. A l’etapa X91 el motor queacciona la cinta transportadora es troba aturat, i a l’etapa X92 es troba actiu.

Les condicions que s’han de donar per activar la cinta transportadora són:- Que la plataforma 2 es troba al seu nivell superior (sensor S10).- I que la taula d’indexat es trobi en posició de repòs (sensor S17) i que la seva

posició inicial estigui lliure (sensor S18).


64

• G8 – GRAFCET de test (I)

Figura 50. GRAFCET de test (I).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament dels elements que formen el mòdul 1de la planta quan el sistema es troba en el mode de funcionament de test (F6).

En aquest GRAFCET s’accionen els diferents actuadors de la planta un després del’altre amb la finalitat de comprovar el correcte funcionament de tots els sensors iactuadors que intervenen en el funcionament d’aquest primer mòdul de la planta.

Degut a que quan finalitza el mode de test (F6) es passa al mode d’aturada a l’estatinicial (A1), s’ha considerat no fer el test de l’electrovàlvula EV4. Ja que si es fess’introduiria una peça en el sistema i el sistema no es trobaria a les condicions inicials.


65

• G9 – GRAFCET de funcionament manual (I)

Figura 51. GRAFCET de funcionament manual (I).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament dels elements que formen el mòdul 1de la planta quan el sistema es troba en el mode de funcionament manual (F4).

Aquí, l’autòmat que gestiona aquest GRAFCET llegeix del SCADA l’estat delsbotons de funcionament manual (MEV1_1, MEV1_2, MEV2_1, MEV2_2, MEV3, MEV4,MVS, MM1) i aleshores dóna l’ordre d’actuar a les sortides d’aquest primer mòdul de laplanta. En aquest cas, la planta no segueix cap seqüència de funcionament establerta.

A part d’estar activats els botons de funcionament manual, per a que les sortidesactuï n s’ha de mirar la posició en la qual es troben el braç del cilindre pneumàtic rotatiu ila plataforma 2. Aquestes darreres condicions s’han introduï t per evitar possiblescol·lisions entre elements del mòdul 1 de la planta.


66

• G10 – GRAFCET de reacció detecció avaria (I)

Figura 52. GRAFCET de reacció detecció avaria (I).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionament dedetecció d’avaria (D3).

Aquí, es realitza el forçat dels GRAFCETs G3 (buidar peces(I)), G4 (buidarpeces(II)), G5 (portar a les condicions inicials(I)), G6 (producció(I)), G7 (producció(II)) iG8 (test(I)) fins a la seva etapa inicial.

La raó per a la qual aquests GRAFCETs es forcen fins a la seva etapa inicial és queel sistema s’haurà de reiniciar un cop s’hagi reparat l’avaria que s’ha detectat.

• G11 – GRAFCET de reacció aturada d’emergència (I)

Figura 53. GRAFCET de reacció aturada d’emergència (I).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionamentd’aturada d’emergència (D1).

El funcionament d’aquest GRAFCET és exactament igual que el GRAFCET G10(reacció detecció avaria(I)), aquí es realitza el forçat dels GRAFCETs G3, G4, G5, G6, G7i G8 fins a la seva etapa inicial.


67

• G12 – GRAFCET de reparació avaria (I)

Figura 54. GRAFCET de reparació avaria (I).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionament dereparació d’avaria (D2).

El funcionament d’aquest GRAFCET és exactament igual que el GRAFCET G9(funcionament manual (I)). És a dir, que la planta passa a funcionar manualment mentrel’operari està realitzant les tasques de reparació.

Un cop s’ha reparat l’avaria, aleshores des del pannell de control es prem el botó deRESTAURAR i el sistema reinicia el seu procés de funcionament.


68

5.4.4 GRAFCETs de control del mòdul 2 de la planta

Aquests GRAFCETs gestionen el funcionament dels elements que conformen elmòdul 2 de la planta en els seus diferents modes de funcionament.

• G13 – GRAFCET de buidar peces (III)

Figura 55. GRAFCET de buidar peces (III).


69

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament del mòdul 2 de la planta quan elsistema es troba en el mode de funcionament de buidar peces (A5).

A l’etapa inicial d’aquest GRAFCET (X112) es comprova si la taula d’indexat estroba en posició de repòs (sensor S17). En el cas que ho estigui (etapa X113), la plantas’esperarà durant 10 segons per veure si arriba una peça des de la cinta transportadora. Encas contrari, es procedirà a portar la taula d’indexat fins a la posició de repòs (etapaX114).En aquest segon cas no s’esperarà després cap peça, per que per disseny s’haestablert que la cinta transportadora només funcioni quan la taula d’indexat és troba enposició de repòs.

La següent cosa que es farà és portar el pont d’emmagatzematge a les condicionsinicials, és a dir, exactament sobre la quarta posició de la taula d’indexat (sensors S13 iS25 activats). Això està implementat en aquest GRAFCET per mitjà d’una divergència enI. A la branca esquerra d’aquesta divergència en I es mou el pont d’emmagatzematge alllarg de l’eix X (etapa X116) i a la branca dreta es mou a llarg de l’eix Y (etapa X119).

Un cop s’ha portat el pont d’emmagatzematge a les condicions inicials, aquestGRAFCET evoluciona fins a l’etapa X121. En aquesta etapa, al comptador Z2 del’autòmat que gestiona aquest GRAFCET se li carregarà el valor 3. Aquest valor se licarregarà per que per a buidar les peces en aquest segon mòdul de la planta es comprovaràen cadascuna de les 4 posicions de la taula d’indexat si hi ha peça. Aleshores, aquestcomptador s’anirà decrementant en una unitat cada vegada que es comprovi una posició dela taula d’indexat. És a dir, que s’utilitzarà per a comptar fins a 3 quan es comprovin les 3primeres posicions de la taula d’indexat. Es podria pensar que en aquest comptador se lihauria pogut carregar el valor 4, però això no és possible per que quan es comprova laúltima peça la rotació de la informació és fa de manera diferent (etapes X128 i X134).

Quan es carrega el valor 3 al comptador Z2, també s’activa el bit de marques M18.0(IR) abans de passar a l’etapa X122. Aquest bit de marques s’utilitza per a indicar que lainformació s’ha rotat quan la taula d’indexat ha efectuat un gir de 90 graus.

A l’etapa X122 es mira el valor de Z2. Si aquest valor és major que 0, vol dir que lasegüent posició de la taula d’indexat a mirar serà una de les 3 primeres. En canvi, si aquestvalor és 0, vol dir que la següent posició a mirar serà la última posició.

El procés a seguir per a detectar si hi ha peça en alguna posició de la taula d’indexatés el següent. Primer s’acciona el motor de la taula d’indexat (etapes X123 i X129) i nos’atura fins que la informació llegida dels sensors S17 i S18 és:

- S17 activat i S18 desactivat (etapes X124 i X130), en el cas que no hi hagi peça.- o S17 desactivat (etapes X126 i X132), en el cas que hi hagi peça. Aleshores,s’activaran els bits de marques M100.0 i M100.4 que indicaran que hi ha peça i queaquesta peça no és vàlida, és a dir que s’eliminarà del procés a través de la rampad’expulsió.Després, es torna a accionar el motor de la taula d’indexat i es mou 90 graus la

taula d’indexat (etapes X127 i X133). I finalment es rota la informació referent al tipus depeça que hi ha en cadascuna de les 4 posicions de la taula d’indexat (etapes X128 i X134).

La informació de les peces estarà continguda als bytes de marques MB100 (1aposició), MB102 (2a posició), MB103 (3a posició) i MB104 (4a posició).


70

A la següent figura, es pot observar la informació continguda en aquests bytes demarques:

Figura 56. Informació continguda als bytes de marques MB100, MB102, MB103 i MB104.

Un cop comprovades les 4 posicions de la taula d’indexat, aquest GRAFCET estrobarà a l’etapa X135. En aquesta etapa es mirarà l’estat dels bits de marques M100.0,M102.0, M103.0 i M104.0. Si algun d’aquest bits està activat voldrà dir que hi hauràalguna peça a retirar i aleshores es procedirà a la macroetapa M136. En cas contrari, aquestGRAFCET arribarà al seu final (etapa X143).




71

Al llarg de la macroetapa M136 es produeix l’extracció de les peces que hi ha a lataula d’indexat quan el sistema es troba en el mode de funcionament de buidar peces (A5).

A l’etapa X136, es comprova si hi ha peça a la posició 4 de la taula d’indexat (estatdel bit de marques M104.0). En el cas que n’hi hagi, aleshores a l’etapa X137, es crida elGRAFCET G16 (producció (IV)) que s’encarrega de recollir les peces de la taula d’indexati portar-les al seu destí. En aquest cas, a la rampa d’expulsió.

Un cop s’ha retirat la peça, es gira la taula d’indexat 90 graus, es posa a 0 el byte demarques MB100 (informació de la 1a posició) i es rota la informació referent a les altresposicions.

• G14 – GRAFCET de portar a condicions inicials (II)

Figura 58. GRAFCET de portar a condicions inicials (II).

En aquest GRAFCET es gestiona el funcionament dels elements del mòdul 2 de laplanta quan el sistema es troba en el mode de funcionament de portar el sistema a lescondicions inicials (A6).

La majoria dels elements del mòdul 2 de la planta ja es situen a les condicionsinicials quan el sistema es troba en el mode de funcionament de buidar peces (A5). Peraixò, en aquest GRAFCET només actuen els motors de la taula d’indexat (MPG) i del pontd’emmagatzematge (MX2 i MY2).


72

• G15 – GRAFCET de producció (III)

Figura 59. GRAFCET de producció (III).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament del mòdul 2 de la planta quan elsistema es troba en els modes de funcionament de producció normal (F1) i de marxa deverificació (F6).

Quan aquest GRAFCET es troba a l’etapa inicial (X153), per a que pugui passar ala següent etapa (X154) ha d’esperar que el sistema es trobi en el mode de funcionamentF1 o F5.

Aleshores, a l’etapa X154 s’espera a que arribi una peça a la primera posició delplat. Quan aquesta peça arribi el sensor S18 estarà activat i es passarà a l’etapa X155.


73

A l’etapa X155, l’autòmat que gestiona aquest GRAFCET llegirà a través del busde comunicacions la informació referent a aquesta peça (color i material) que es trobarà albyte de marques MB101, i la guardarà a MB100. L’autòmat guarda la informació de lespeces que hi ha a les 4 posicions de la taula d’indexat en 4 bytes de marques: MB100(posició 1), MB102 (posició 2), MB103 (posició 3) i MB104 (posició 4).

En aquesta mateixa etapa X155, l’autòmat també traspassarà una posició endavantla informació de les 4 posicions de la taula d’indexat, just abans que aquesta es mogui 90graus per portar les peces a la següent estació de treball. És a dir, que la informació deMB100 s’escriurà sobre MB102, la de MB102 s’escriurà sobre MB103, la de MB103s’escriurà sobre MB104 i la de MB104 es posarà a 0.

En el cas que el sistema es trobi en mode de funcionament de producció (F1), larotació de la informació entre posicions de la taula d’indexat només es farà a l’etapa X155quan es processi la primera peça, per que posteriorment en aquest mode de funcionamentes farà a l’etapa X175.

A l’etapa X156, es comprovarà si hi ha alguna peça a la taula d’indexat mirant elsbits de marques M100.0, M102.0, M103.0 i M104.0. Si no hi ha peces aquest GRAFCETarribarà al seu final , etapa X176. En cas contrari es passarà a l’etapa X157.

A les etapes X157 i X158, es produirà el moviment de la taula d’indexat de 90graus fins a arribar a la següent posició. S’han posat dues etapes de GRAFCET perquè enles posicions de sortida i arribada es llegeix la mateixa informació dels sensors S17 i S18 ialeshores s’ha de posar una etapa intermitja per a que es pugui produir una transició.

Un cop s’ha mogut la taula d’indexat, aleshores les 3 estacions de treballfuncionaran simultàniament. Per això, s’ha introduï t una divergència en I en aquestGRAFCET. La branca de l’esquerra (M159) representa el funcionament de l’estació detrepatge, la branca del mig (M165) representa el funcionament del mòdul de verificació deltrepat i la branca de la dreta (M170) gestiona el funcionament de l’estaciód’emmagatzematge.

Un cop realitzades les tasques de les estacions de treball, s’arribarà a l’etapa X174.En aquesta etapa, segons si el sistema es troba en el mode de funcionament de producció(F1) o de marxa de verificació (F6) s’anirà a l’etapa X175 o X155.

Si s’arriba a l’etapa X155, voldrà dir que el sistema es troba en mode defuncionament de marxa de verificació (F6). En aquest cas, no s’ha d’esperar cap més peça iper això es passa directament en aquesta etapa.

Però, en canvi si s’arriba a l’etapa X175, voldrà dir que el sistema es troba en modede funcionament de producció (F1). En aquest cas, a l’etapa X175, es llegeix del bus decomunicacions la informació de la següent peça i es fa la rotació de la informació de les 4posicions de la taula d’indexat. Posteriorment, quan s’ha actualitzat la informació de lespeces, es mira si ha de venir o no una nova peça (M100.0). Així doncs, si s’ha d’esperaruna nova peça es passa a l’etapa X154, i si no s’ha d’esperar peça es passa a l’etapa X155.


74



La macroetapa M159 representa el funcionament dels elements que formenl’estació de trepatge en el GRAFCET G15 (producció(III)).

A l’etapa X159, es mira si hi ha peça a la segona posició de la taula d’indexat(M102.0). En el cas que no n’hi hagi es passa directament a l’etapa final, X164. En el casque sí que n’hi hagi, el procés a seguir és el següent:

1-S’activa la mordassa de subjecció i s’acciona el motor del trepant (etapa X160).2-Es baixa el trepant per a fer el forat a la peça (etapa X161).3-Un cop fet el forat, el trepant retorna a la seva posició inicial (etapa X162).4-Finalment, s’atura el motor del trepant i es desactiva la mordassa de subjecció(etapa X163).


75

• G15B – Expansió de la macroetapa M165


La macroetapa M165 representa el funcionament dels elements que formen elmòdul de verificació del trepatge en el GRAFCET G15 (producció(III)).

A l’etapa X165, es mira si hi ha peça a la tercera posició de la taula d’indexat(M103.0). En el cas que no n’hi hagi es passa directament a l’etapa final, X169. En el casque sí que n’hi hagi, el procés a seguir és el següent:

1-Es baixa el mòdul de verificació de trepatge i es manté baixat durant 5 segons(etapa X166).2-Si el mòdul de trepatge ha arribat fins a l’extrem del seu recorregut (S24),aleshores es considera la peça com a vàlida (etapa X167). En canvi, si no ha arribatfins a l’extrem del seu recorregut es considera la peça com a no vàlida (etapaX168).


76

• G15C – Expansió de la macroetapa M170


La macroetapa M170 gestiona el funcionament del pont d’emmagatzematge en elGRAFCET G15 (producció(III)).

El funcionament del pont d’emmagatzematge es troba representat en el GRAFCETG16 (producció (IV)). Aquesta macroetapa doncs, sincronitza el funcionament delsGRAFCETs G15 i G16.

A l’etapa X170, es mira si hi ha peça a la quarta posició de la taula d’indexat(M104.0). En el cas que no n’hi hagi es passa directament a l’etapa final, X173. En el casque sí que n’hi hagi, el procés a seguir és el següent:

1-A l’etapa X171, es dóna l’ordre de començar al GRAFCET G16. És a dir, quecomença el funcionament del pont d’emmagatzematge. Aleshores, per passar a lasegüent etapa s’espera a que la peça estigui agafada per la ventosa i a més a més estrobi a dalt.2-A l’etapa X172, s’espera a que la peça s’hagi dipositat al seu destí (un dels 3dipòsits o la rampa d’expulsió).


77

• G16 – GRAFCET de producció (IV)

Figura 63. GRAFCET de producció (IV)

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament del pont d’emmagatzematge quan elsistema es troba en els modes de funcionament de producció (F1), de marxa de verificació(F6) i de buidar peces del sistema (A5).

Quan aquest GRAFCET es troba en la seva etapa inicial, X177, per a que puguievolucionar a la següent etapa s’han de satisfer les següents condicions:

- Que el pont d’emmagatzematge estigui situat sobre la quarta posició de la taulad’indexat (S13 i S25 activats).

- Que la ventosa del pont d’emmagatzematge estigui a dalt (S27 activat).- Que es trobi activa l’etapa X137 del GRAFCET G13 (buidar peces (III)) o

l’etapa X171 del GRAFCET G15 (producció (III)).


78

Un cop iniciat aquest GRAFCET, el procés de funcionament que es seguirà és elsegüent:

Primer de tot, es baixarà la ventosa del pont d’emmagatzematge (etapa X178) peragafar la peça que hi ha a la quarta posició de la taula d’indexat (etapa X179).

Un cop la ventosa del pont d’emmagatzematge s’hagi pujat (etapa X180), aleshoreses mourà el pont d’emmagatzematge fins que es situï sobre el dipòsit A (etapa X181).

A l’etapa X182, es mirarà quin tipus de peça és el que s’està processant per adeterminar-ne el seu destí. Així doncs, si la peça no és vàlida, aquesta es portarà fins a larampa d’expulsió (etapa X183). Si la peça és metàl·lica, aleshores com que la peça esdiposita al dipòsit A no es produirà cap moviment. Si la peça és de plàstic negra, aleshoresla peça es portarà fins al dipòsit B (etapa X184). Si la peça és de plàstic vermella,aleshores la peça es portarà fins al dipòsit C (etapa X185).

Un cop les peces hagin arribat al seu destí, la ventosa del pont d’emmagatzematgees baixarà a l’etapa X186. En el cas que la ventosa no es pogués baixar fins al final del seurecorregut, voldria dir que el dipòsit on s’estan deixant les peces estaria ple i aleshoress’activaria la marca de l’autòmat que gestiona aquest GRAFCET que indica que algun delsdipòsits està ple i es passaria a l’etapa X187. A l’etapa X187 un cop s’hagi buidat eldipòsit i premut el botó del pannell de control de RESTAURAR, es tornarà de nou al’etapa X186.

Les peces són deixades aleshores a l’etapa X188. I finalment a les etapes X189 iX191 es retorna a la posició inicial el pont d’emmagatzematge, és a dir sobre la quartaposició de la taula d’indexat.


79

• G17 – GRAFCET de test (II)

Figura 64. GRAFCET de test (II).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament dels elements que formen el mòdul 2de la planta quan el sistema es troba en el mode de funcionament de test (F6).

En aquest GRAFCET la seqüència que es segueix és:1- Es comprova el funcionament del motor de la taula d’indexat (etapes X194 i

X195).2- Es comprova simultàniament el funcionament de tots els sensors i actuadors de

les 3 estacions de treball situades sobre la taula d’indexat. Per això, apareix unadivergència en I, en la qual les seves 4 branques d’esquerra a dreta representenrespectivament el test dels motors MX1 i MX2 del pont d’emmagatzematge, eltest dels motors MY1 i MY2 del pont d’emmagatzematge, el test de l’estació detrepatge i el test del mòdul de verificació del trepat.


80

3- I per últim, es comprova el moviment de la ventosa del pontd’emmagatzematge (etapes X214 i X215).

El test de la sortida MVS2 no es realitza degut a que aquest test es realitza sensepeces.

• G18 – GRAFCET de funcionament manual (II)

Figura 65. GRAFCET de funcionament manual (II).

Aquest GRAFCET gestiona el funcionament dels elements que formen el mòdul 2de la planta quan el sistema es troba en el mode de funcionament manual (F4).

Aquí, l’autòmat que gestiona aquest GRAFCET llegeix a través del bus decomunicacions l’estat dels botons de funcionament manual (MMPG, MMT, MMX1,MMX2, MMY1, MMY2, MVS2, MEV5, MEV6, MEV7, MEV8) i aleshores dóna l’ordred’actuar a les sortides d’aquest segon mòdul de la planta.

A part d’estar activats els botons de funcionament manual, també s’ha de tenir encompte la posició en que es troben els altres elements d’aquest segon mòdul. Així doncs, hihaurà les següents restriccions:

- Per accionar els motors del pont d’emmagatzematge, la ventosa haurà d’estar adalt.

- Per accionar el motor de la taula d’indexat, la mordassa de subjecció hauràd’estar enrere i el cilindre del mòdul de verificació del trepat i el trepant a dalt.

- Per accionar el motor del trepant i per moure la mordassa de subjecció, eltrepant i el mòdul de verificació, la taula d’indexat haurà d’estar a la posició derepòs.

- I per baixar la ventosa del pont d’emmagatzematge, el pont d’emmagatzematges’haurà de trobar situat sobre algun dels dipòsits o sobre la quarta posició de lataula d’indexat.


81

• G19 – GRAFCET de reacció detecció avaria (II)

Figura 66. GRAFCET de reacció detecció avaria (II).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionament dedetecció d’avaria (D3).

Aquí, es realitza el forçat dels GRAFCETs G13 (buidar peces(III)), G14 (portar ales condicions inicials(II)), G15 (producció(III)), G16 (producció(IV)) i G17 (test(II)) finsa la seva etapa inicial.

• G20 – GRAFCET de reacció aturada d’emergència (II)

Figura 67. GRAFCET de reacció aturada emergència (II).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionamentd’aturada d’emergència (D1).

El funcionament d’aquest GRAFCET és exactament igual que el GRAFCET G19(reacció detecció avaria(II)), aquí es realitza el forçat dels GRAFCETs G13, G14, G15,G16 i G17 fins a la seva etapa inicial.


82

G21 – GRAFCET de reparació avaria (II)

Figura 68. GRAFCET de reparació avaria (II).

Aquest GRAFCET actua quan el sistema es troba en el mode de funcionament dereparació d’avaria (D2).

El funcionament d’aquest GRAFCET és exactament igual que el GRAFCET G18(funcionament manual (II)). És a dir, que la planta passa a funcionar manualmentmentre l’operari està realitzant les tasques de reparació.

Comunicacions PLC-PLC

83

6 Comunicacions PLC-PLC

Per a realitzar l’automatització de la planta s’han utilitzat dos PLCs model SIMATICS5-95U de Siemens. Entre aquests dos PLCs s’hi ha realitzat una comunicació de dades através del bus de comunicacions SINEC L2.

El bus de comunicacions SINEC L2 està basat en el protocol de comunicacionsPROFIBUS.

A continuació, en aquest apartat, es passaran a explicar les característiques del bus decomunicacions SINEC L2, la seva programació en el S5-95U, els tipus de transmissió dedades que s’hi poden realitzar i l’estructura del programa de control que s’ha implementatper a realitzar les comunicacions entre els 2 PLCs S5-95U.

6.1 Estructura del bus de comunicacions SINEC L2

6.1.1 Medi físic

El medi físic a través del qual estaran interconnectats els equips a la xarxa SINEC L2és un cable per a comunicacions tipus RS-485.

6.1.2 Tipus d’estacions

A la xarxa SINEC L2 existeixen dos tipus d’estacions diferents:• Estacions actives: Són aquelles que poden actuar com a “mestre” del bus, és a

dir que poden prendre el control del bus.• Estacions passives: Són aquelles que només poden actuar com a “esclaus”, i

per tant, no tenen capacitat per a controlar el bus.

Figura 69. Estructura del bus de comunicacions SINEC L2.

6.1.3 Accés al bus

L’accés al bus es per “pas de testimoni” (Token Ring), això vol dir que les estacionsactives que hi ha es van rellevant el paper de “mestre” en el bus durant el temps queposseeixen el testimoni.

Cal afegir que quan una estació activa té el testimoni, aleshores considera la restad’estacions com a esclaus incloent la resta d’estacions actives que no tenen el testimoni enaquell moment.


84

6.2 Configuració de la xarxa SINEC L2 en el SIMATIC S5-95U

En el mòdul de dades DB1 de l’autòmat SIMATIC S5-95U es configuren elsparàmetres del sistema operatiu. Aquest parametrització permetrà que es puguin entendre el processador propi del’autòmat i el processador de comunicacions SINEC L2.

A la següent figura, es mostra un diagrama de blocs amb els elements que intervenenen les comunicacions en S5-95U.

Figura 70. Elements que intervenen en les comunicacions en el SIMATIC S5-95U.

En el mòdul de dades DB1, al bloc de paràmetres identificats com “SL2:” s’hiconfiguren els paràmetres base, que són aquells que es refereixen al mètode d’accés al bus.A la taula següent es mostren aquests paràmetres:

Paràmetre Valors possibles SignificatTLN 1 ... 126 Direcció de l’estació pròpia. (de 1 a 31 estacions

actives).STA AKT / PAS AKT = estació activa PAS = estació passiva.BDR 9.6; 19.2; 93.75;

187.5; 500; 1500Velocitat de transmissió en kBaud (kbits/seg.).

HSA 1 ... 126 Direcció de l’estació activa més alta a la xarxa.TRT 256 ... 1048320 Temps de rotació objectiu.SET 0 ... 494 Setup Time (bits)ST 50 ... 4095 Slot Time (bits)

SDT 1 11 ... 255 Temps de retard de l’estació mínim (bits).SDT 2 35 ... 1023 Temps de retard de l’estació màxim (bits).

Taula 8. Paràmetres de base a configurar en el bus de comunicacions SINEC L2


85

Els paràmetres SET, ST, SDT 1 i SDT 2 depenen de la velocitat de transmissió de laxarxa (BDR) i el seu valor s’estableix a partir de la següent taula en el cas que lacomunicació s’estableixi entre equips S5-95U:

BDR 9.6 19.2 93.75 187.5 500 1500SET 0 0 0 0 0 60ST 73 76 99 170 400 1000

SDT 1 12 12 12 12 12 150SDT 2 40 60 80 150 360 980

Taula 9. Configuració dels valors SET, ST, SDT 1 i SDT 2.

6.3 Tipus de transmissió de dades en el S5-95U

El bus de comunicacions SINEC L2 permet diferents tipus de transmissió de dadesdepenent de si es connecten estacions actives amb passives, estacions actives amb actives,de si s’estableixen comunicacions amb equips perifèrics de la marca Siemens o de sis’estableixen comunicacions amb altres equips que no són de la marca Siemens. Aixídoncs, es podran establir 4 tipus de transmissions diferents:

Tipus de transmissió Recomanat per ...Enllaç Standard (STV) Portar programes de SINEC L1 a SINEC L2.Enllaç AGAG La comunicació entre estacions actives.Perifèria cíclica (ZP) La comunicació entre estacions actives i passives.Accés a capa 2 La comunicació amb equips no SIMATIC que no dominen els

tipus de transmissió d’enllaç Standard, enllaç AGAG iperifèria cíclica.

Taula 10. Tipus de transmissions de dades en el S5-95U.

En el present treball, el tipus de comunicació escollit ha estat l’enllaç Standard entredues estacions actives. A la següent figura es mostra la configuració hardware de lacomunicació de dades que s’ha establert entre els dos PLCs que s’han utilitzat.

Figura 71. Configuració hardware de la comunicació entre els 2 PLCs.


86

6.4 Transmissió de dades via enllaç Standard

6.4.1 Característiques

L’enllaç Standard està especialment indicat per a transmetre grans quantitats de dades(fins a 242 bytes) i per a establir un sistema homogeni amb autòmats S5-95U.

En el bus hi podran participar tant estacions actives com passives.Existeixen dues possibilitats de transmetre les dades:

1- D’una estació activa a qualsevol altra estació activa.2- O des d’una estació activa qualsevol, simultàniament a la resta d’estacions del

bus tant actives com passives.Les estacions actives hauran de tenir una direcció en el bus compresa entre 1 i 31.

aquesta direcció no podrà ser repetida.Els paràmetres d’aquesta tipus de comunicació es parametritzaran en el mòdul de dades

DB1 de l’autòmat.

6.4.2 Principi de funcionament

Per a establir una comunicació Standard a la xarxa SINEC L2, serà necessari que en elmòdul de dades DB1 es configurin els següents paràmetres:.

Paràmetre DescripcióSF Bústia d’emissió, aquí s’emmagatzemaran les dades a emetre. Es

trobarà ubicada en un mòdul de dades (DB) de l’autòmat.EF Bústia de recepció, aquí s’emmagatzemaran les dades que s’han

rebut. Es trobarà ubicada en un mòdul de dades (DB) de l’autòmat.KBS Byte de coordinació “Emissió” , es trobarà a l’àrea de marques i

s’encarregarà de coordinar el programa d’aplicació creat per emetreles dades amb la xarxa SINEC L2.

KBE Byte de coordinació “Recepció”, es trobarà a l’àrea de marques is’encarregarà de coordinar el programa d’aplicació creat per rebre lesdades amb la xarxa SINEC L2.

Taula 11. Paràmetres a configurar referents a la comunicació Standard.

A la pàgina següent, a la figura 72, es mostra esquemàticament el principi defuncionament de l’enllaç Standard.


87

Figura 72. Model funcional de l’enllaç Standard.

Quan es vol enviar una informació, aquesta s’escriu a la bústia d’emissió (SF) del AGd’origen. A la bústia d’emissió s’hi escriu la quantitat de dades que es vol enviar en el byte0 i la direcció del receptor en el byte 1. Una vegada fet això, aleshores ja es diposita lainformació a transmetre a partir del byte 2.

Tot seguit, en el bit 7 del KBE (byte de coordinació de l’emissió) s’ha de demanarpermís per emetre, és a dir s’ha d’activar el bit “Send_Erl”.

Amb tot això, el S5-95U enviarà la informació a través del bus al receptor que s’hadireccionat.

Quan la informació ha arribat al receptor, aleshores s’esborra el bit 7 del KBS (byte decoordinació de la recepció), “Empf_Erl”, la qual cosa significa que la recepció de dadesestà permesa. Aleshores les dades rebudes ja es troben a la bústia de recepció (EF), desd’on poden ser avaluades.

Per a restablir la disposició a rebre, un cop s’ha buidat la bústia de recepció (EF), s’hade tornar a activar el bit 7 del KBS (byte de coordinació de la recepció), “Empf_Erl”.


88

6.5 Estructura del programa de control implementat en les comunicacions

El llistat dels programes de control de les comunicacions entre els 2 PLCs es troben al’apartat 7 d’aquesta memòria. En ambdós PLCs, aquest programa de control correspon almòdul de programa FB 2 i té exactament la mateixa estructura.

Els paràmetres que s’han introduï t en el DB1 per a configurar la comunicació Standardhan estat els següents:

Paràmetre PLC 1 PLC 2SF (Bústia d’emissió) DB6 a partir de DW0. DB8 a partir de DW0.EF (Bústia de recepció) DB7 a partir de DW0. DB9 a partir de DW0.KBS (Byte de coordinacióde l’emissió)

MB 62 MB 60

KBE (Byte de coordinacióde la recepció)

MB 63 MB 61

Taula 12. Paràmetres referents a la comunicació Standard configurats en el DB1.

A continuació, a la següent figura es mostra el diagrama de funcionament del programaque s’ha implementat en ambdós autòmats per a gestionar les comunicacions.

Figura 73. Estructura dels programes de control implementats per les comunicacions.

Implementació del Sistema de Control de la Planta

89

7 Implementació del Sistema de Control De la Planta

Els GRAFCETs de control que han esta dissenyats a l’apartat 5 d’aquesta memòrias’implementaran a la planta a través de 2 autòmats S5-95U de SIEMENS.

La raó per la qual hi haurà dos autòmats és per que n’hi haurà un que controlarà elmòdul 1 de la planta i l’altre el mòdul 2 respectivament.

Els 2 autòmats que governen els 2 mòduls que conformen la plantaelectropneumàtica de FESTO es trobaran interconnectats per mitjà del bus decomunicacions SINEC L2, la qual cosa permetrà que el funcionament de tota la plantaestigui sincronitzat.

Figura 74. Esquema del sistema de control de la planta.

A continuació, en aquest apartat de la memòria s’explicaran els programes ques’han implementat en el PLC 1 i el PLC 2. La pauta que es seguirà en ambduesexplicacions serà primer mostrar les entrades i sortides que tindran connectades aquestsautòmats, després explicar els mòduls de programa que s’han implementat, mostrar eldiagrama de la crida de mòduls i per últim mostrar el llistat del programa.

En ambdós autòmats l’estructura general del programa és similar i es mostra en elsegüent diagrama:

Figura 75. Diagrama general de funcionament dels programes implementats en els autòmats.


90

7.1 Programa implementat en el PLC 1

7.1. .Entrades i sortides connectades al PLC 1

La següent taula mostra les entrades que s’han connectat al PLC 1, indicant el nomde l’entrada i el número d’entrada que els ha estat assignat.

Nom entrada Número entrada Nom entrada Número entradaS1 E 32.0 S9 E 33.4S2 E 32.1 S10 E 33.5S3 E 32.2 S11 E 33.0S4 E 32.3 S12 E 33.6S5 E 32.4 FC_A1 E 33.1S6 E 32.5 FC_A2 E 33.2S7 E 32.6 FC_A3 E 33.3S8 E 32.7 EME E 33.7

Taula 13. Entrades connectades al PLC 1.

La següent taula mostra les sortides que s’han connectat al PLC 2, indicant el nomde la sortida i el número de sortida que els ha estat assignat.

Nom entrada Número entradaEV1_1 A 32.0EV1_2 A 32.1EV2_1 A 32.2EV2_2 A 32.3EV3 A 32.4EV4 A 32.5VS A 32.6M1 A 32.7

Taula 14. Sortides connectades al PLC 1.


91

7.1.2 Mòduls de programa implementats al PLC 1

Els mòduls de programa de STEP-5 implementats al PLC 1 es mostren a la següenttaula:

Mòdul deprograma

Funció realitzada

DB 1 Configuració de les comunicacions entre el PLC 1 i el PLC 2OB 21 Inicialització del sistema quan l’autòmat passa de STOP a RUN.OB 1 Mòdul d’execució cíclic del programa.PB 25 Llegeix l’estat de les entrades del sistema.PB 1 Gestiona les transicions entre els diferents modes de funcionament de la

guia GEMMA.PB 30 Gestiona la detecció d’avaries.PB 2 Gestiona l’intercanvi de dades amb el SCADA.

PB 26 Transfereix l’estat de les sortides a la plantaFB 1 Gestiona els diferents modes de funcionament inclosos a la guia GEMMA.FB 2 Gestiona la comunicació entre els dos PLCs.PB 3 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Buidar peces (I).

PB 23 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Buidar peces (II).PB 4 Gestiona les sortides dels GRAFCETs de Buidar peces (I) i (II).PB 5 Gestiona SET temporitzadors dels GRAFCETs de Buidar peces (I) i (II).PB 6 Gestiona les alarmes en els GRAFCETs de Buidar peces (I) i (II).PB 7 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Portar a les

condicions inicials (I).PB 8 Gestiona les sortides del GRAFCET de Portar a les condicions inicials (I).PB 9 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Portar a les condicions

inicials (I).PB 10 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Portar a les condicions inicials (I).PB 11 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Producció (I).FB 3 Realitza la rotació de la informació en el mòdul PB 11.

PB 12 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Producció (II).PB 13 Gestiona les sortides dels GRAFCETs de Producció (I) i (II).PB 14 Gestiona SET temporitzadors dels GRAFCETs de Producció (I) i (II).PB 15 Gestiona les alarmes dels GRAFCETs de Producció (I) i (II).PB 16 Gestiona el GRAFCET de funcionament manual (I).PB 17 Gestiona el forçat de GRAFCETs després d’una avaria o aturada

d’emergència.PB 19 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Test (I).PB 20 Gestiona les sortides del GRAFCET de Test (I).PB 21 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Test (I).PB 22 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Test (I).

Taula 15. Mòduls de programa implementats en el PLC 1.


92

A la següent figura es pot observar l’esquema de funcionament cíclic que segueix elprograma implementat al PLC 1.

Figura 76. Diagrama de la crida de mòduls en el programa implementat en el PLC 1.


93

7.1.3 Llistat del programa implementat en el PLC 1

A continuació es mostrarà el codi en STEP-5 que s’ha escrit en cada un dels mòdulsde programa del PLC 1.

• DB1En aquest mòdul s’ha configurat els paràmetres per a poder comunicar el PLC 1 i el

PLC 2.

0: KC ='DB1 OBA: AI 0 ; OBI: '; 12: KC =' ; OBC: CAP N CBP '; 24: KC ='N ;#SL1: SLN 1 SF '; 36: KC ='DB2 DW0 EF DB3 DW0 '; 48: KC =' KBE MB100 KBS MB1'; 60: KC ='01 PGN 1 ;# SDP: N'; 72: KC ='T 128 PBUS N ; TFB: OB13'; 84: KC =' 100 ; #CLP: STW MW10'; 96: KC ='2 CLK DB5 DW0 ';108: KC =' SET 3 01.10.91 12:00:';120: KC ='00 OHS 000000:00:00 ';132: KC =' TIS 3 01.10. 12:00:00 ';144: KC =' STP Y SAV Y CF 00 ';156: KC =';# SL2: TLN 1 STA AKT';168: KC =' BDR 500 HSA 10 TRT ';180: KC ='5120 SET 0 ST 400 ';192: KC ='SDT 1 12 SDT 2 360 SF';204: KC =' DB6 DW0 EF DB7 DW0 ';216: KC =' KBS MB62 KBE MB63 : ';228: KC =' END ';

• OB21Aquest mòdul s’executa quan l’autòmat passa de l’estat STOP a l’estat RUN. En aquest

mòdul es creen els mòduls de dades DB 6 que serà la bústia d’emissió, DB 7 que serà labústia de recepció i DB 10 que servirà per a que l’autòmat es comuniqui amb el Citect. Apart d’això, aquí s’inicialitzarà tot el funcionament de la planta posant tots els GRAFCETsde control globals i del mòdul 1 de la planta a l’etapa inicial.

:L KF +127:E DB 6

***:L KF +127:E DB 7

***:L KF +127:E DB 10

***:S M 0.0:S M 2.0:S M 22.0:S M 5.1:S M 6.0:S M 11.6:S M 15.0:R M 0.1

:R M 0.2:R M 0.3:R M 0.4:R M 0.5:R M 0.6:R M 0.7:R M 1.0:R M 1.1:R M 1.2

:R M 2.2 :R M 2.1 :R M 2.3

:R M 2.4:R M 2.5:R M 2.6:R M 2.7:R M 3.0


94

:R M 3.1:R M 3.2:R M 3.3:R M 3.4:R M 3.5:R M 3.6:R M 3.7:R M 4.0:R M 4.1:R M 4.2:R M 4.3:R M 4.4:R M 4.5:R M 4.6:R M 4.7:R M 5.0:R M 22.1:R M 22.2:R M 5.2:R M 5.3:R M 6.1:R M 6.2

:R M 6.3:R M 6.4:R M 6.5:R M 6.6:R M 6.7:R M 7.0:R M 7.1:R M 7.2:R M 7.3:R M 7.4:R M 7.5:R M 7.6:R M 21.3:R M 21.4:R M 8.0:R M 8.1

:R M 8.2:R M 8.3:R M 8.4:R M 8.5:R M 8.6:R M 8.7:R M 9.0:R M 9.1:R M 9.2:R M 9.3:R M 9.4:R M 9.5:R M 9.6:R M 9.7:R M 10.0:R M 10.1:R M 10.2:R M 10.3:R M 10.4:R M 10.5

:R M 11.0:R M 11.1:R M 11.2:R M 11.3:R M 11.4:R M 11.5:R M 11.7:R M 15.1:R M 15.2:R M 15.3

:R M 15.4:R M 15.5:R M 15.6:R M 15.7:R M 16.0:R M 16.1:R M 16.2:R Z 1:R M 1.3 (CA):R M 12.0 AV 1:R M 1.4 AVARIA:R M 1.5 (MA):R M 17.0:R M 17.1:R M 17.2:R M 17.3:R M 17.4:R M 17.5:R M 17.6:R M 17.7:R M 18.0:R M 18.1:R M 18.2:R M 18.3:R M 18.4:R M 18.5:R M 18.6:R M 18.7:R M 19.0:R M 19.1:R M 19.2:R M 19.3:R M 19.4:R M 19.5:R M 19.6:R M 19.7:R M 90.0:R M 90.1


:R M 91.3


95

:R M 91.4:R M 91.5:R M 91.6:R M 91.7:R M 92.0:R M 92.1:R M 92.2:R M 92.3:R M 92.4:R M 92.5:R M 92.6:R M 92.7:R M 29.0:R M 21.6:R M 23.0:R M 20.0:R M 20.1:R M 20.2:R M 20.3:R M 20.4:R M 20.5:R M 20.6:R M 20.7:R M 21.0

:R M 21.1 :R M 21.2:R M 21.3:R M 21.4:R M 21.5:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 101.0:R M 101.1:R M 101.2:R M 101.3:R M 34.0:R M 34.1:R M 34.2:R M 34.3:R M 34.4:R M 34.5:R M 34.6:R M 34.7

***:BE

• OB 1Aquest és el mòdul que l’autòmat crida cíclicament al principi de cada cicle

d’execució. Des d’aquest mòdul es crida de forma incondicional als mòduls de programaPB 25, PB 1, PB 30, FB 1, FB 2, PB 26 i PB 2.

:SPA PB 25 LLEGIR ENTRADES DEL SISTEMA :SPA PB 1 TRANSICIONS ENTRE MODES DE FUNCIONAMENT(GEMMA) :SPA PB 30 DETECCIÓ AVARIA :SPA FB 1 GESTIO DELS MODES DE FUNCIONAMENT

NOMB :MOD-FUN :SPA FB2 COMUNICACIÓ ENTRE ELS 2 PLCs NOMB :COMUNIC NEST :KF +2 (ESTACIO 2) LONG :KF +8 (8 BYTES)

:SPA PB 26 TRANSFERIR SORTIDES DEL SISTEMA :SPA PB 2 INTERCANVI AMB SCADA

*** :BE


96

• PB 25Des d’aquest mòdul es llegeix l’estat de les entrades del mòdul 1 de la planta i de

l’interruptor d’aturada d’emergència.

:U E 32.0:=M 32.0 (S1)

***:U E 32.1:=M 32.1 (S2)

***:U E 32.2:=M 32.2 (S3)

***:U E 32.3:=M 32.3 (S4)

***:U E 32.4:=M 32.4 (S5)

***:U E 32.5:=M 32.5 (S6)

***:U E 32.6:=M 32.6 (S7)

***:U E 32.7:=M 32.7 (S8)

***:U E 33.0:=M 33.0 (S11)

***

:U E 33.1:=M 33.1 (FC/A1)

***:U E 33.2:=M 33.2 (FC/A2)

***:U E 33.3:=M 33.3 (FC/A3)

***:U E 33.4:=M 33.4 (S9)

***:U E 33.5:=M 33.5 (S10)

***:U E 33.6:=M 33.6 (S12)

***:U E 33.7:=M 33.7 (EME)

***:BE


97

• PB 1Des d’aquest mòdul del programa es gestionen les transicions entre els modes de

funcionament de la planta.

:U M 0.0 (A5):U M 5.0 (FI B.P 1):U M 22.2 (FI B.P 2):U M 30.0 (FI B.P 3):U M 30.3 (INICI PROD. 4):S M 0.1 (A6):S M 2.0 (INICI B. P 1):S M 22.0 (INICI B.P 2):R M 0.0:R M 5.0:R M 22.2

***:U M 0.1 (A6):U M 5.3 (FI C.I 1):U M 30.1 (FI C.I 2):S M 0.2 (A1):S M 5.1 (INICI C.I 1):R M 0.1:R M 5.3

*** :U M 0.2 (A1)

:U M 13.0 (ON):U Z 1:UN M 13.1:UN M 13.2:UN M 13.3:S M 0.3 (F1):R M 0.2

***:U M 0.3 (F1):UN M 13.0 (OFF):S M 0.4 (A3):R M 0.3

*** :U M 0.4 (A3)

:U M 10.4 (FI PROD. 1):U M 30.2 (FI PROD. 3):U M 30.3 (INICI PROD. 4):S M 0.2 (A1):S M 6.0 (INICI PROD. 1):R M 10.4:R M 0.4

***:U M 0.4 (A3):U M 13.0 (ON):S M 0.3 (F1):R M 0.4

***

:U M 0.2 (A1):UN M 13.0:UN M 13.1:U M 13.2 (MAN):UN M 13.3:S M 0.5 (F4):R M 0.2

***:U M 0.5 (F4):UN M 13.2 (MAN):S M 0.0 (A5):R M 0.5

***:U M 0.6 (F6):U M 16.2 (FI TEST 1):U M 30.4 (FI TEST 2):S M 0.2 (A1):S M 15.0 (INICI TEST):R M 0.6:R M 16.2

***:U M 0.2 (A1):UN M 13.0:UN M 13.1:UN M 13.2:U M 13.3 (MARXA VER.):S M 0.7 (F5):R M 0.2

***:U M 0.7 (F5):U M 10.4 (FI VER):U M 30.2 (FI PROD. 3):U M 30.3 (INICI PROD. 4):S M 0.2 (A2):S M 6.0 (INICI VER):R M 0.7:R M 10.4

***:U M 0.2 (A1):UN M 13.0:U M 13.1 (TEST):UN M 13.2:UN M 13.3:S M 0.6 (F6):R M 0.2

***


98

:U M 1.0 (D3):U M 13.4 (REP):UN M 33.7 (EME):S M 1.2 (D2):R M 1.0:R M 20.0:R M 20.1:R M 20.2:R M 20.3


***:U M 33.7 (EME):S M 1.1 (D1)-->AT.EMER:R M 0.0:R M 0.1:R M 0.2:R M 0.3:R M 0.4:R M 0.5

:R M 0.6:R M 0.7:R M 1.0:R M 1.2

***:U M 1.1 (D1):UN M 33.7 (EME):U M 13.4 (REP):S M 1.2 (D2):R M 1.1:R M 20.0:R M 20.1:R M 20.2:R M 20.3:R M 20.4:R M 20.5:R M 20.6:R M 21.1:R M 21.2:R M 21.3:R M 21.4:R M 21.5

***:U M 1.2 (D2):U M 13.5 (RES):UN E 33.7 (EME):S M 0.0 (A5):R M 1.2

***:BE

• PB 30En aquest mòdul de programa es mira si s’ha produï t alguna avaria a la planta. En el

cas que sí que se n’hagi produï t alguna, aleshores la planta passarà al mode defuncionament D3, detecció d’avaria.

:U M 12.0 (AV 1):O M 30.5 (AV 2):S M 1.4 (AVARIA):R M 12.0

***:U M 1.4 (AVARIA):S M 1.0 (D3):R M 0.0 -->FORÇAT GRAFCET GENERAL:R M 0.1:R M 0.2:R M 0.3:R M 0.4:R M 0.5:R M 0.6:R M 0.7:R M 1.1:R M 1.2:R M 1.4

***:BE


99

• PB 2En aquest mòdul de programa es gestiona la comunicació de l’autòmat amb el Citect.

:A DB 10:L DL 1 (TRANSFERIR BOTONS:T MB 13 DE MODE FUNC.):L DR 1 (TRANSFERIR BOTONS

:T MB 14 DE FUNC. MANUAL)***

:A DB 10:U M 13.6 (SI NOVA COMANDA):UN Z 1 (I COMPTADOR A 0):L DW 2:S Z 1

***:A DB 10:L MB 0:T DL 3:L MB 1:T DR 3:L MB 32:T DL 4:L MB 33:T DR 4:L MB 34:T DL 5:L Z 1:T DW 6:L MB 20:T DL 7

:L MB 21:T DR 7:L DL 8

:T MB 24:L DR 8:T MB 25:L MB 36:T DL 9 (DR 0...7):L MB 37 (DL 8..15):T DR 9:L MB 40:T DL 10:L MB 41:T DR 10:L MB 42:T DL 11:L MB 43:T DR 11:L MB 44:T DL 12:L MB 102:T DR 12:L MB 103:T DL 13:L MB 104:T DR 13

***:BE

• PB 26En aquest mòdul de programa es transfereixen els valors de les sortides a la planta.

:U M 34.0:=A 32.0 (EV1_1)

***:U M 34.1:=A 32.1 (EV1_2)

***:U M 34.2:=A 32.2 (EV2_1)

***:U M 34.3:=A 32.3 (EV2_2)

***

:U M 34.4:=A 32.4 (EV3)

***:U M 34.5:=A 32.5 (EV4)

***:U M 34.6:=A 32.6 (VS)

***:U M 34.7:=A 32.7 (M1)

***:BE


100

• FB 1En aquest mòdul de programa, en funció del mode de funcionament en el qual es troba

la planta, es crida de forma incondicional als mòduls de programa que gestionen elfuncionament del mòdul 1 de la planta.

Nomb.:MOD-FUN :U M 0.0 (BUIDAR PECES)

:SPB =M001 :SPA =M002 M001 :SPA PB 3

:SPA PB 4 :SPA PB 5 :SPA PB 6 :SPA PB 23

M002 :U M 0.1 (PORTAR A C.I) :SPB =M003

:SPA =M004 M003 :SPA PB 7

:SPA PB 8 :SPA PB 9 :SPA PB 10

M004 :U M 0.2 (ATURAT A ESTAT :SPB =M021 INICIAL) :SPA =M005

M005 :U M 0.3 (PRODUCCIÓ) :SPB =M006

:SPA =M007 M006 :SPA PB 11

:SPA PB 12 :SPA PB 13 :SPA PB 14 :SPA PB 15

M007 :U M 0.4 (AT. PRODUCCIÓ) :SPB =M008 :SPA =M009

M008 :SPA PB 11 :SPA PB 12 :SPA PB 13

:SPA PB 14 :SPA PB 15

M009 :U M 0.5 (MANUAL) :SPB =M010 :SPA =M011

M010 :SPA PB 16 M011 :U M 0.6 (TEST)

:SPB =M012 :SPA =M013

M012 :SPA PB 19 :SPA PB 20 :SPA PB 21 :SPA PB 22

M013 :U M 0.7 (MARXA VER) :SPB =M014 :SPA =M015

M014 :SPA PB 11 :SPA PB 12 :SPA PB 13 :SPA PB 14 :SPA PB 15

M015 :U M 1.0 (DET AVARIA) :SPB =M016 :SPA =M017

M016 :SPA PB 17 (FORÇATS) M017 :U M 1.1 (AT EME)

:SPB =M018 :SPA =M019

M018 :SPA PB 17 (FORÇATS) M019 :U M 1.2 (REP AVARIA)

:SPB =M020 :SPA =M021 M020 :SPA PB 16 M021 :BE


101

• FB 2En aquest mòdul de programa s’ha implementat el programa que controla la

comunicació entre els dos PLCs.

Nomb.:COMUNIC BEZ :NEST F/D/B/Z: D KM/KY/KC/KF/KG: KF BEZ :LONG F/D/B/Z: D KM/KY/KC/KF/KG: KF

:U M 63.7:SPB =M001:A DB 7:L DL 1:T MB 40:L DR 1 (DADES REBUDES):T MB 41:L DL 2:T MB 42:L DR 2:T MB 43:L DL 3:T MB 44:L DR 3:T MB 30:L DL 4:T MB 36:L DR 4:T MB 37:L DL 5:T MB 102:L DR 5:T MB 103:L DL 6:T MB 104::::UN M 63.7:S M 63.7

M001 :O M 62.7:O M 71.2:SPB =M002::A DB 6:LW =LONG

:T DL 0:LW =NEST:T DR 0:L Z 1:T DW 1:L MB 24 (DADES:T DL 2 ENVIADES):L MB 25:T DR 2:L MB 0:T DL 3:L MB 1:T DR 3:L MB 101:T DL 4:L MB 13:T DR 4::::UN M 62.7:S M 62.7:S M 71.2:R M 71.0:

M002 :U M 71.2:UN M 62.7:UN M 71.0:=M 71.1::U M 71.1:S M 71.0:U M 62.7:R M 71.0::U M 71.1:R M 71.2:BE


102

• PB 3Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les transicions entre les etapes del

GRAFCET de buidar peces (I).

:U M 2.0:U M 0.0 (A5):U M 33.1 (FC/A1):S M 2.1:R M 2.0

***:U M 2.1:UN M 32.7 (S8):S M 3.0:S M 3.5:R M 2.1

***:U M 3.0:U M 33.3 (FC/A3):S M 3.1:R M 3.0

***:U M 3.1:U M 33.0 (S11):U M 32.7 (S8):UN M 32.6 (S7):S M 3.2:R M 3.1

***:U M 3.2:U M 33.2 (FC/A2):S M 3.3:R M 3.2

***:U M 3.3:U M 32.6 (S7):S M 3.4:R M 3.3

*** :U M 3.5

:U M 33.3 (FC/A3):S M 3.6:R M 3.5

***:U M 3.6:U M 32.7 (S8):S M 3.7:R M 3.6

***:U M 3.7:U M 32.6 (S7):S M 4.0:R M 3.7

***

:U M 3.7:UN M 32.6 (S7):S M 4.1:R M 3.7

*** :U M 4.0

:U M 32.2 (S3):S M 4.1:R M 4.0

***:U M 3.4:U M 4.1:S M 4.6:R M 3.4:R M 4.1

***:U M 2.1:U M 32.6 (S7):U M 32.7 (S8):S M 2.2:R M 2.1

***:U M 2.1:UN M 32.6 (S7):U M 32.7 (S8):S M 2.4:R M 2.1

***:U M 2.2:U M 32.2 (S3):S M 2.3:R M 2.2

***:U M 2.3:U M 32.3 (S4):S M 2.4:R M 2.3

***:U M 2.4:U M 33.3 (FC/A3):S M 2.5:R M 2.4


***


103

:U M 2.6:U M 33.2 (FC/A2):S M 2.7:R M 2.6

***:U M 2.7:U M 32.6 (S7):S M 4.6:R M 2.7

***:U M 2.0:U M 0.0 (A5):UN M 33.1 (FC/A1):S M 4.2:R M 2.0

***:U M 4.2:U M 32.7 (S8):S M 4.5:R M 4.2

***:U M 4.2:UN M 32.7 (S8):S M 4.3:R M 4.2

***:U M 4.3:U M 33.3 (FC/A3):S M 4.4:R M 4.3

***

:U M 4.4:U M 32.7 (S8):S M 4.5:R M 4.4

***:U M 4.5:UN M 32.6 (S7):S M 5.0:R M 4.5

***:U M 4.5:U M 32.6 (S7):S M 4.6:R M 4.5

***:U M 4.6:U M 32.2 (S3):S M 4.7:R M 4.6

***:U M 4.7:U M 32.3 (S4):S M 5.0:R M 4.7

***:BE


GRAFCET de buidar peces (II).

:L KT 10.2:U M 22.0:UN M 23.0:SV T 25:S M 23.0:S M 22.1:R M 22.0

***

:UN T 25:R M 23.0

*** :U M 22.1

:UN M 23.0:S M 22.2:R M 22.1

***:BE


104

• PB 4Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les sortides associades a les etapes

dels GRAFCETs de buidar peces (I) i de buidar peces (II).

:U M 3.6:O M 4.4:=M 34.1 (EV1/2)

***:U M 2.6:O M 3.2:=M 34.2 (EV2/1)

***:U M 2.4:O M 3.0:O M 4.3:=M 34.3 (EV2/2)

***:U M 2.2:O M 4.0:O M 4.6:=M 34.4 (EV3)

***

:U M 2.5:O M 2.6:O M 3.1:O M 3.2:=M 34.6 (VS)

***:U M 22.1:=M 34.7 (M1)

***:BE

• PB 5Des d’aquest mòdul de programa s’ha gestionat el funcionament dels temporitzadors

que s’han associat a les alarmes considerades en els GRAFCETs de buidar peces (I) i debuidar peces (II).

:L KT 5.2:U(:U M 2.2:O M 4.0:O M 4.6:):UN M 18.4:UN M 18.5:SV T 8:S M 18.4

***:U M 18.4:UN T 8:S M18.5:R M 18.4

***:UN M 2.2:UN M 4.0:UN M 4.6:R M 18.4:R M 18.5

***

:L KT 5.2:U(:U M 2.3:O M 4.1:O M 4.7:):UN M 18.6:UN M 18.7:SV T 9:S M 18.6

***:U M 18.6:UN T 9:S M 18.7:R M 18.6

***:UN M 2.3:UN M 4.1:UN M 4.7:R M 18.6:R M 18.7

***


105

:L KT 10.2:U(

:U M 2.4:O M 3.0:O M 4.3:):UN M 19.0:UN M 19.1:SV T 10:S M 19.0

*** :U M 19.0

:UN T 10:S M 19.1:R M 19.0

***:UN M 2.4:UN M 3.0:UN M 4.3:R M 19.0:R M 19.1

***

:L KT 5.2:U(:U M 2.5:O M 3.1:):UN M 19.2:UN M 19.3:SV T 11:S M 19.2

***:U M 19.2:UN T 11:S M 19.3:R M 19.2

***:UN M 2.5:UN M 3.1:R M 19.2:R M 19.3

***:L KT 10.2:U(:U M 2.6:O M 3.2:):UN M 19.4:UN M 19.5:SV T 12:S M 19.4

***

:U M 19.4:UN T 12:S M 19.5:R M 19.4

***:UN M 2.6:UN M 3.2:R M 19.4:R M 19.5


***:U M 19.6:UN T 13:S M 19.7:R M 19.6

***:UN M 2.7:UN M 3.3:R M 19.6:R M 19.7


***:U M 90.0:UN T 14:S M 90.1:R M 90.0

***:UN M 3.6:UN M 4.4:R M 90.0:R M 90.1

***:BE


106

• PB 6En aquest mòdul de programa s’han gestionat les alarmes considerades en els

GRAFCETs de buidar peces (I) i de buidar peces (II).

:U(:U M 2.2:O M 4.0:O M 4.6:):U M 18.5:S M 20.2 (AV. AVAN. EV3):S M 12.0

***:U(:U M 2.3:O M 4.1:O M 4.7:):U M 18.7:S M 20.3 (AV RET EV3):S M 12.0

***:U(:U M 2.4:O M 3.0:O M 4.3:):U M 19.1:S M 20.0 (AV A EV2/2):S M 12.0

***:U(:U M 2.5:O M 3.1:):UN M 19.3:UN M 33.0 (S11):S M 20.6 (AV A VS):S M 12.0

***

:U(:U M 2.6:O M 3.2:):UN M 19.5:S M 20.5 (AV EV2/1):S M 12.0

***:U(:U M 2.7:O M 3.3:):U M 19.7:S M 20.7 (NO PEÇA PL. 2):S M 12.0

***:U(:U M 3.6:O M 4.4:):UN M 90.1:S M 20.4 (AV A EV1/2):S M 12.0

***:BE


GRAFCET de Portar a les condicions inicials (I).

:U M 5.1:U M 0.1 (A6):S M 5.2:R M 5.1

***:U M 5.2:U M 33.2 (FC/A2):S M 5.3:R M 5.2

***:BE


107

• PB 8 Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les sortides associades a les etapes del


:U M 5.2:=M 34.2 (EV2/1)

***:BE


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Portar a les condicionsinicials (I).

:L KT 10.2:U M 5.2:UN M 90.2:UN M 90.3:SV T 7:S M 90.2

***:U M 90.2

:UN T 7

:S M 90.3:R M 90.2

***:UN M 5.2:R M 90.2:R M 90.3

***:BE

• PB 10En aquest mòdul de programa s’han gestionat les alarmes considerades en el


• PB 11Des d’aquest mòdul de programa

s’han gestionat les transicions entre lesetapes del GRAFCET de Producció (I).

:U M 6.0:U M 32.7 (S8):U M 32.0 (S1):U M 33.2 (FC/A2):U M 32.3 (S4):U Z 1:U M 0.3 (F1-ON):S M 6.1:S M 6.4:R M 6.0

***

:U M 6.0:U M 32.7 (S8):U M 32.0 (S1):U M 33.2 (FC/A2):U M 32.3 (S4):U M 0.7 (F5):S M 6.1:S M 6.4:R M 6.0

***

:U M 6.1:UN M 33.1 (FC/A1):S M 6.2

:U M 7.1:U M 32.7 (S8):U M 32.0 (S1)

:U M 5.2:U M 90.3:S M 20.5 (AVARIA EV2/1):S M 12.0 (AV 1)

***:BE


108

:R M 6.1***

:U M 6.2:U M 33.0 (S11):U M 33.1 (FC/A1):S M 6.3:R M 6.2

***:U M 6.2:U M 21.1:S M 21.3:R M 6.2

***:U M 21.3:U M 32.0 (S1):U M 13.5 (RES):S M 6.1:R M 21.3:R M 21.1

***:U M 6.4:U M 33.1 (FC/A1):S M 6.5:R M 6.4

***:U M 6.5:U M 33.3 (FC/A3):S M 6.6:R M 6.5


***

:U M 6.7:U M 33.2 (FC/A2):S M 7.0:R M 6.7

***:U M 6.3:U M 7.0:U M 32.0 (S1):U M 32.6 (S7):S M 7.1:R M 6.3:R M 7.0

***

:U M 33.2 (FC/A2):U M 32.3 (S4):U M 32.6 (S7):U Z 1:U M 0.3 (F1-ON):S M 7.2:S M 8.0:S M 9.1:R M 7.1

***:U M 7.1:U M 32.7 (S8):U M 32.0 (S1):U M 33.2 (FC/A2):U M 32.3 (S4):U M 32.6 (S7):U M 0.7 (F5):S M 7.2:S M 8.0:S M 9.1:R M 7.1

***:U M 7.2:U M 1.3 (CA):S M 7.3:R M 7.2

*** :U M 7.3 :U Z 1 :UN M 33.1 (FC/A1)

:UN M 0.7 (F5):S M 7.4:R M 7.3

***:U M 7.4:U M 21.1:S M 21.4:R M 7.4

***:U M 7.4:U M 33.0 (S11):U M 33.1 (FC/A1):S M 7.5:R M 7.4

***:U M 21.4:U M 32.0 (S1):U M 13.5 (RES):S M 7.3:R M 21.4:R M 21.1

***


109

:U M 7.3:U(:UN Z 1:O M 0.7 (F5):):S M 7.5:R M 7.3

***:U M 8.0:U M 1.3 (CA):S M 8.1:R M 8.0

***:U M 8.1:U Z 1:U M 33.1 (FC/A1):UN M 0.7 (F5):S M 8.2:R M 8.1

***:U M 8.2:U M 33.3 (FC/A3):S M 8.3:R M 8.2


***:U M 8.4:U M 33.2 (FC/A2):S M 8.5:R M 8.4

***:U M 8.1:U(:UN Z 1:O M 0.7 (F5):):S M 8.6:R M 8.1

***:U M 8.6:U M 33.3 (FC/A3):S M 8.7:R M 8.6

***:U M 8.7:U M 32.7 (S8):UN M 32.6 (NO S7):S M 9.0:R M 8.7

***

:U M 9.0:U M 33.2 (FC/A2):S M 8.5:R M 9.0

***:L KT 1.2:U M 9.1:UN M 29.0:SV T 26:S M 29.0:S M 10.5

***:U M 10.5:UN M 29.0:U M 32.5 (S6):U M 32.4 (S5):S M 9.2:S M 100.0:S M 100.1:R M 10.5

***:U M 9.2:UN M 0.7 (NO F5):ZR Z 1:S M 1.3

***:U M 9.2:U M O.7 (F5):S M 1.3 (S CA)

***:U M 9.2:U M 1.3 (CA):S M 11.0:R M 9.2

***:U M 10.5:UN M 29.0:UN M 32.5 (NO S6):UN M 32.4 (NO S5):S M 9.3:S M 100.0:S M 100.2:R M 10.5

***:U M 9.3:UN M 0.7 (NO F5):ZR Z 1:S M 1.3

***

:U M 9.3:U M O.7 (F5):S M 1.3 (S CA)

***


110

:U M 9.3:U M 1.3 (CA):S M 11.0:R M 9.3

*** :U M 10.5 :UN M 29.0

:UN M 32.5 (NO S6):U M 32.4 (S5):S M 9.4:S M 100.0:S M 100.3:R M 10.5

***:U M 9.4:UN M 0.7 (NO F5):ZR Z 1:S M 1.3 (S CA)

***:U M 9.4:U M O.7 (F5):S M 1.3 (S CA)

***:U M 9.4:U M 1.3 (CA):S M 11.0:R M 9.4

***:U M 11.0:U M 32.6 (S7):U M 33.3 (FC/A3):U M 32.7 (S8):U M 32.3 (S4):S M 11.1:R M 1.3 (R CA):R M 11.0

***:U M 11.1:U M 33.5 (S10):S M 10.0:R M 11.1

***:U M 10.0:U M 11.6 (C TRANSP. OFF):S M 10.2:R M 10.0

***:U M 10.0:U M 11.7 (C TRANSP. ON):S M 10.1:R M 10.0

***

:U M 10.1:U M 11.6 (CINTA OFF):S M 10.2:R M 10.1

***:U M 10.2:UN M 1.5 (NO MA):SPB FB 3

Nomb.:ROTINF***

:U M 10.2:U M 1.5:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 11.2:R M 10.2

***:U M 10.5:UN M 29.0:U M 32.5 (S6):UN M 32.4 (NO S5):S M 9.5:S M 1.3 (S CA):R M 10.5

***:U M 9.5:U M 1.3 (CA):S M 9.6:R M 9.5

***:U M 9.6:U M 32.6 (S7):U M 33.3 (FC/A3):U M 32.7 (S8):U M 32.3 (S4):S M 9.7:R M 1.3 (R CA):R M 9.6

***:U M 9.7:U M 33.4 (S9):S M 11.2:R M 9.7

***:U M 11.2:U M 32.2 (S3):S M 11.3:R M 11.2:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2 (0-->MB 100):R M 100.3:R M 1.5 (R MA)

***


111

:U M 11.3:U M 32.3 (S4):S M 11.4:R M 11.3

***:U M 11.4:U M 32.7 (S8):S M 11.5:R M 11.4

***:U M 7.5:U M 8.5:U M 11.5:S M 7.6:R M 7.5:R M 8.5:R M 11.5

***:U M 7.6:U Z 1:UN M 0.7 (F5):S M 7.1:R M 7.6

***

:U M 7.6:U(:UN Z 1:O M 0.7 (F5):):S M 10.3:R M 7.6

***:U M 10.3:U M 11.6 (C TRANSP. OFF):U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 10.4:R M 10.3:R M 101.0:R M 101.1:R M 101.2:R M 101.3

***:BE

• FB 3 Aquest mòdul de programa es crida des del mòdul de programa PB 11. En aquest

mòdul de programa es passa la informació del tipus de peça que s’ha llegit a la plataforma2 cap a un byte de marques que després serà enviat a través del bus de comunicacions alPLC 2.

Nomb.:ROTINF

:L MB 100:T MB 101::S M 1.5 (S MA):BE


112


GRAFCET de Producció (II).

:U M 11.6:U M 33.5 (S10):U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 11.7:R M 11.6

***:U M 11.7:U M 40.5 (S18--> HA

ARRIBAT LA PEÇA):S M 11.6:R M 11.7

***:BE

• PB 13Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les sortides associades a les etapes

dels GRAFCETs de Producció (I) i de Producció (II).

:U M 11.1:O M 9.7:=M 34.0 (EV1/1)

***:U M 11.4:=M 34.1 (EV1/2)

***:U M 6.7:O M 8.4:O M 9.0:=M 34.2 (EV2/1)

***:U M 6.5:O M 8.2:O M 8.6:=M 34.3 (EV2/2)

***

:U M 11.2:=M 34.4 (EV3)

***:U M 6.2:O M 7.4:=M 34.5 (EV4)

***:U M 6.6:O M 6.7:O M 8.3:O M 8.4:=M 34.6 (VS)

***:U M 11.7:=M 34.7 (M1)

***:BE


113


que s’han associat a les alarmes considerades en els GRAFCETs de Producció (I) i deProducció (II).


***:U M 90.2:UN T 25:S M 90.3:R M 90.2

***:UN M 11.7:R M 90.2:R M 90.3


***:U M 90.4:UN T 15:S M 90.5:R M 90.4

***:UN M 6.2:UN M 7.4:R M 90.4:R M 90.5


***

:U M 90.6 :UN T 16

:S M 90.7:R M 90.6

***:UN M 6.3:UN M 7.5:R M 90.6:R M 90.7

***:L KT 10.2:U(:U M 6.5:O M 8.2:O M 8.6:):UN M 91.0:UN M 91.1:SV T 17:S M 91.0

***:U M 91.0:UN T 17:S M 91.1:R M 91.0

***:UN M 6.5:UN M 8.2:UN M 8.6:R M 91.0:R M 91.1


***


114

:U M 91.2:UN T 18:S M 91.3:R M 91.2

***:UN M 6.6:UN M 8.3:R M 91.2:R M 91.3

***:L KT 10.2:U(:U M 6.7:O M 8.4:O M 9.0:):UN M 91.4:UN M 91.5:SV T 19:S M 91.4

***:U M 91.4:UN T 19:S M 91.5:R M 91.4

***:UN M 6.7:UN M 8.4:UN M 9.0:R M 91.4:R M 91.5

***:L KT 5.2:U M 7.0:UN M 91.6:UN M 91.7:SV T 20:S M 91.6

***:U M 91.6:UN T 20:S M 91.7:R M 91.6

***:UN M 7.0:R M 91.6:R M 91.7


***

:U M 92.0:UN T 21:S M 92.1:R M 92.0

***:UN M 11.1:UN M 9.7:R M 92.0:R M 92.1


***:U M 92.2:UN T 22:S M 92.3:R M 92.2

***:UN M 11.2:R M 92.2:R M 92.3


***:U M 92.4:UN T 23:S M 92.5:R M 92.4

***:UN M 11.3:R M 92.4:R M 92.5


***:U M 92.6:UN T 24:S M 92.7:R M 92.6

***:BE


115

• PB 15En aquest mòdul de programa s’han gestionat les alarmes considerades en els

GRAFCETs de Producció (I) i de Producció (II).

:U M 11.7:U M 90.3:UN M 40.5 (NO S18):S M 21.5 (AV M1 ):S M 12.0 (AV 1)

***:U(:U M 6.2:O M 7.4:):U M 90.5

:UN M 33.1 (NO FC/A1):S M 21.1 (DIP NO PECES

-->NO SALTA AVARIA)***

:U(:U M 6.3:O M 7.5:):U M 90.7:UN M 32.0 (S1):S M 21.2 (AV RET EV4):S M 12.0

***:U(:U M 6.5:O M 8.2:O M 8.6:):U M 91.1:S M 20.0 (AV EV2/2):S M 12.0

***:U(:U M 6.6:O M 8.3:):U M 91.3:UN M 33.0 (NO S11):S M 20.6 (AV VS):S M 12.0

***

:U(:U M 6.7:O M 8.4:O M 9.0:):U M 91.5:S M 20.5 (AV EV2/1):S M 12.0

***:U M 7.1:UN M 32.6 (S7):S M 20.7 (AV TRANSP.:S M 12.0 PEÇA DE 1 A 2)

***:U M 7.0:U M 91.7:S M 20.7 (AV TRANSP.:S M 12.0 PEÇA DE 1 A 2)

***:U(:U M 11.1:O M 9.7:):U M 91.1:S M 20.1 (AV A EV1/1):S M 12.0

***:U M 11.2:U M 91.3:S M 20.2 (AV EV3(AV)):S M 12.0

***:U M 11.3:U M 91.5:S M 20.3 (AV EV3(RET)):S M 12.0

***:U M 11.4:U M 91.7:S M 20.4 (AV EV1/2):S M 12.0

***:BE


116

• PB 16En aquest mòdul de programa s’ha implementat completament el GRAFCET de

funcionament manual (I).

:U M 14.0:U M 33.3 (FC/A3):=M 34.0 (EV1/1)

***:U M 14.1:U M 33.3 (FC/A3):=M 34.1 (EV1/2)

***:U M 14.2:U M 32.7 (S8):UN M 33.2 (FC/A2):=M 34.2 (EV2/1)

***:U M 14.3:U M 32.7 (S8):UN M 33.3 (FC/A3):=M 34.3 (EV2/2)

***

:U M 14.4:U(:U M 32.7 (S8):O M 33.4 (S9):O M 33.5 (S10):):=M 34.4 (EV3)

***:U M 14.5:=M 34.5 (EV4)

***:U M 14.6:=M 34.6 (VS)

***:U M 14.7:=M 34.7 (M1)

***:BE

• PB 17En aquest mòdul de programa s’han implementat els forçats de GRAFCETs quan en el

sistema s’hi ha produï t una avaria o una aturada d’emergència.

:S M 2.0 (INICI B.P 1):S M 22.0 (INICI B.P 2):S M 5.1 (INICI C.I 1):S M 6.0 (INICI PROD.):S M 11.6 (INICI C TRANS.):S M 15.0 (INICI TEST):R M 2.1 ESTATS B P 1:R M 2.2:R M 2.3:R M 2.4:R M 2.5:R M 2.6:R M 2.7:R M 3.0:R M 3.1:R M 3.2:R M 3.3:R M 3.4:R M 3.5:R M 3.6:R M 3.7:R M 4.0:R M 4.1:R M 4.2:R M 4.3:R M 4.4:R M 4.5

:R M 4.6:R M 4.7:R M 5.0:R M 22.1 ESTATS B P 2:R M 22.2:R M 5.2 ESTATS C.I:R M 5.3:R M 6.1 ESTATS PROD.:R M 6.2:R M 6.3:R M 6.4:R M 6.5:R M 6.6:R M 6.7:R M 7.0:R M 7.1:R M 7.2:R M 7.3:R M 7.4:R M 7.5:R M 7.6:R M 21.3:R M 21.4:R M 8.0:R M 8.1:R M 8.2:R M 8.3


117

:R M 8.4:R M 8.5:R M 8.6:R M 8.7:R M 9.0:R M 9.1:R M 9.2:R M 9.3:R M 9.4:R M 9.5:R M 9.6:R M 9.7:R M 10.0:R M 10.1:R M 10.2:R M 10.3:R M 10.4:R M 10.5:R M 11.0:R M 11.1:R M 11.2:R M 11.3:R M 11.4:R M 11.5:R M 11.7 CINTA ATURADA:R M 15.1 ESTATS TEST:R M 15.2:R M 15.3

:R M 15.4:R M 15.5:R M 15.6:R M 15.7:R M 16.0:R M 16.1:R M 16.2:R M 1.3 (CA):R M 1.5 (MA):R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 101.0:R M 101.1:R M 101.2:R M 101.3:R M 34.0:R M 34.1:R M 34.2:R M 34.3:R M 34.4:R M 34.5:R M 34.6:R M 34.7

***:BE


118

PB 19Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les transicions entre les etapes del

GRAFCET de Test (I).

:U M 15.0:U M 0.6 (F6):S M 15.1:R M 15.0

***:U M 15.1:U M 33.3 (FC/A3):U M 32.7 (S8):S M 15.2:R M 15.1

***:U M 15.2:U M 33.5 (S10):S M 15.3:S M 15.7:R M 15.2

*** :U M 15.3

:U M 32.2 (S3):S M 15.4:R M 15.3

***:U M 15.4:U M 32.3 (S4)

:S M 15.5:R M 15.4

***:U M 15.5:U M 32.7 (S8):S M 15.6:R M 15.5

***:U M 15.7:U M 32.7 (S8):S M 16.0:R M 15.7

***:U M 15.6:U M 16.0:S M 16.1:R M 15.6:R M 16.0

***:U M 16.1:U M 33.2 (FC/A2):S M 16.2:R M 16.1

***:BE

• PB 20Des d’aquest mòdul de programa s’han gestionat les sortides associades a les etapes del


:U M 15.2:=M 34.0 (EV1/1)

***:U M 15.5:=M 34.1 (EV1/2)

***:U M 16.1:=M 34.2 (EV2/1)

***

:U M 15.1:=M 34.3 (EV2/2)

***:U M 15.3:=M 34.4 (EV3)

***:U M 15.7:=M 34.7 (M1)

***:BE


119


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Test (I).


***:U M 17.0:UN T 1:S M 17.1:R M 17.0

***:UN M15.1:R M 17.0:R M 17.1


***:U M 17.2:UN T 2:S M 17.3:R M 17.2

***:UN M 15.2:R M 17.2:R M 17.3


***:U M 17.4:UN T 3:S M 17.5:R M 17.4

*** :UN M 15.3

:R M 17.4:R M 17.5

***


***:U M 17.6:UN T 4:S M 17.7:R M 17.6

***:UN M 15.4:R M 17.6:R M 17.7


***:U M 18.0:UN T 5:S M 18.1:R M 18.0

***:UN M 15.5:R M 18.0:R M 18.1


***:U M 18.2:UN T 6:S M 18.3:R M 18.2

***:UN M 16.1:R M 18.2:R M 18.3

***:BE


120



:U M 15.1:U M 17.1:S M 20.0 (AVARIA A

EV2/2):S M 12.0

***:U M 15.2:U M 17.3:S M 20.1 (AVARIA A

EV1/1):S M 12.0

***:U M 15.3:U M 17.5:S M 20.2 (AVARIA AL

AVANÇAR EV3):S M 12.0

***

:U M 15.4:U M 17.7:S M 20.3 (AVARIA AL

RETROCEDIR EV3):S M 12.0

***:U M 15.5:U M 18.1:S M 20.4 (AVARIA A

EV1/2):S M 12.0

***:U M 16.1:U M 18.3:S M 20.5 (AVARIA A

EV2/1):S M 12.0

***:BE


121

7.2 Programa implementat en el PLC 2

7.2.1 Entrades i sortides connectades al PLC 2

La següent taula mostra les entrades que s’han connectat al PLC 2, indicant el nomde l’entrada i el número d’entrada que els ha estat assignat.

Nom entrada Número entrada Nom entrada Número entradaS13 E 32.4 S24 E 33.6S14 E 32.5 S25 E 32.1S15 E 32.6 S26 E 32.0S16 E 32.7 S27 E 32.2S17 E 33.1 S28 E 32.3S18 E 33.0 S29 E 33.2S19 E 33.5 FC1_X E 0.1S20 E 33.4 FC2_X E 0.2S21 E 0.0 FC1_Y E 0.3S22 E 33.3 FC2_Y E 0.4S23 E 33.7

Taula 16. Entrades connectades al PLC 2.

La següent taula mostra les sortides que s’han connectat al PLC 2, indicant el nomde la sortida i el número de sortida que els ha estat assignat.

Nom entrada Número entradaEV5 A 32.6EV6 A 32.5EV7 A 32.7EV8 A 33.5VS2 A 33.6MX1 A 33.1MX2 A 33.4MY1 A 33.3MY2 A 33.0MT A 32.4

MPG A 33.2 Taula 17. Sortides connectades al PLC 2.


122

7.2.2 Mòduls de programa implementats al PLC 2

Els mòduls de programa de STEP-5 implementats al PLC 2 es mostren a la següenttaula:

Mòdul deprograma

Funció realitzada

DB 1 Configuració de les comunicacions entre el PLC 1 i el PLC 2OB 21 Inicialització del sistema quan l’autòmat passa de STOP a RUN.OB 1 Mòdul d’execució cíclic del programa.PB 25 Llegeix l’estat de les entrades del sistema.PB 1 Gestiona els principis i finals dels GRAFCETs de control.

PB 26 Transfereix l’estat de les sortides a la plantaFB 1 Gestiona els diferents modes de funcionament inclosos a la guia GEMMA.FB 2 Gestiona la comunicació entre els dos PLCs.PB 3 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Buidar peces (III).FB 3 Realitza la rotació de la informació en el mòdul PB 3.PB 4 Gestiona les sortides del GRAFCET de Buidar peces (III).PB 5 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Buidar peces (III).PB 6 Gestiona les alarmes en el GRAFCET de Buidar peces (III).PB 7 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Portar a les condicions

inicials (II).PB 8 Gestiona les sortides del GRAFCET de Portar a les condicions inicials (II).PB 9 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Portar a les condicions

inicials (II).PB 10 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Portar a les condicions inicials (II).PB 11 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Producció (III).FB 4 Realitza la rotació de la informació en el mòdul PB 11.

PB 12 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Producció (IV).PB 13 Gestiona les sortides del GRAFCET de Producció (III).PB 14 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Producció (III).PB 15 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Producció (III).PB 18 Gestiona les sortides del GRAFCET de Producció (IV).PB 23 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Producció (IV).PB 24 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Producció (IV).PB 16 Gestiona el GRAFCET de funcionament manual (II).PB 17 Gestiona el forçat de GRAFCETs després d’una avaria o aturada

d’emergència.PB 19 Gestiona la transició de les etapes del GRAFCET de Test (II).PB 20 Gestiona les sortides del GRAFCET de Test (II).PB 21 Gestiona SET temporitzadors del GRAFCET de Test (II).PB 22 Gestiona les alarmes del GRAFCET de Test (II).

Taula 18. Mòduls de programa implementats en el PLC 2.


123

A la següent figura es pot observar l’esquema de funcionament cíclic que segueixel programa implementat al PLC 2.

Figura 77. Diagrama de la crida de mòduls en el programa implementat en el PLC 2.


124

7.2.3 Llistat del programa implementat en el PLC 2

• DB 1En aquest mòdul s’han configurat els paràmetres per a poder comunicar el PLC 1 i el

PLC 2.

0: KC ='DB1 OBA: AI 0 ; OBI: '; 12: KC =' ; OBC: CAP N CBP '; 24: KC ='N ;#SL1: SLN 1 SF '; 36: KC ='DB2 DW0 EF DB3 DW0 '; 48: KC =' KBE MB100 KBS MB1'; 60: KC ='01 PGN 1 ;# SDP: N'; 72: KC ='T 128 PBUS N ; TFB: OB13'; 84: KC =' 100 ; #CLP: STW MW10'; 96: KC ='2 CLK DB5 DW0 ';108: KC =' SET 3 01.10.91 12:00:';120: KC ='00 OHS 000000:00:00 ';132: KC =' TIS 3 01.10. 12:00:00 ';144: KC =' STP Y SAV Y CF 00 '; 156: KC =';# SL2: TLN 2 STA AKT';168: KC =' BDR 500 HSA 10 TRT ';180: KC ='5120 SET 0 ST 400 ';192: KC ='SDT 1 12 SDT 2 360 SF';204: KC =' DB8 DW0 EF DB9 DW0 ';216: KC =' KBS MB60 KBE MB61 : ';228: KC =' END ';

• OB 21Aquest mòdul s’executa quan l’autòmat passa de l’estat STOP a l’estat RUN. En aquest

mòdul es creen els mòduls de dades DB 8 que serà la bústia d’emissió i DB 9 que serà labústia de recepció. A part d’això, aquí es posaran els GRAFCETs de control del mòdul 2de la planta a l’etapa inicial.

:L KF +127:E DB 8

***:L KF +127:E DB 9

***:S M 2.0 (INICI B.P 3):S M 6.0 (INICI C.I 2):S M 8.0 (INICI PROD.3):S M 30.3 (INICI PROD.4):S M 13.0 (INICI TEST 2):S M 18.2:R M 2.1 (ESTATS B.P 3):R M 2.2:R M 2.3:R M 2.4:R M 2.5:R M 2.6:R M 2.7:R M 3.0:R M 3.1


:R M 4.4:R M 4.5:R M 4.6:R M 4.7:R M 5.0:R M 5.1:R M 5.2:R M 5.3:R M 5.4:R M 5.5:R M 5.6


125

:R M 30.0:R M 6.1 (ESTATS C.I 2):R M 6.2:R M 6.3:R M 6.4:R M 6.5:R M 6.6:R M 6.7:R M 7.0:R M 7.1:R M 7.2:R M 30.1:R M 8.1 (ESTATS PROD. 3):R M 8.2:R M 8.3:R M 8.4:R M 8.5:R M 8.6:R M 8.7:R M 9.0

:R M 9.1:R M 9.2:R M 9.3:R M 9.4:R M 9.5:R M 9.6:R M 9.7:R M 10.0:R M 10.1:R M 10.2:R M 10.3:R M 10.4:R M 10.5:R M 10.6:R M 10.7:R M 30.2:R M 11.0 (ESTATS PROD. 4):R M 11.1:R M 11.2:R M 11.3:R M 11.4:R M 11.5:R M 11.6:R M 11.7:R M 12.0:R M 12.1:R M 12.2:R M 12.3:R M 12.4:R M 12.5:R M 12.6:R M 13.1 (ESTATS TEST 2):R M 13.2

:R M 13.3:R M 13.4:R M 13.5:R M 13.6:R M 13.7:R M 14.0:R M 14.1:R M 14.2:R M 14.3:R M 14.4:R M 14.5:R M 14.6:R M 14.7:R M 15.0:R M 15.1:R M 15.2:R M 15.3:R M 15.4:R M 15.5:R M 15.6:R M 15.7:R M 16.0:R M 16.1:R M 16.2:R M 30.4:R M 18.0 (IR):R M 18.1 (PA):R M 18.3:R M 18.4:R M 30.5 (AV2):R Z 2:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4:R M 102.0:R M 102.1:R M 102.2:R M 102.3:R M 102.4:R M 103.0:R M 103.1:R M 103.2:R M 103.3:R M 103.4:R M 104.0:R M 104.1:R M 104.2:R M 104.3:R M 104.4:R M 45.0 (MARQUES SETS:R M 45.1 TEMP. ALARMES)


126

:R M 45.2:R M 45.3

:R M 45.4:R M 45.5:R M 45.6:R M 45.7:R M 46.0:R M 46.1:R M 46.2:R M 46.3:R M 46.4:R M 46.5:R M 46.6:R M 46.7:R M 47.0:R M 47.1:R M 47.2:R M 47.3:R M 47.4:R M 47.5:R M 47.6:R M 47.7:R M 48.0:R M 48.1:R M 48.2:R M 48.3:R M 48.4:R M 48.5:R M 48.6:R M 48.7:R M 49.0:R M 49.1:R M 49.2:R M 49.3:R M 49.4:R M 49.5:R M 49.6:R M 49.7:R M 50.0:R M 50.1:R M 50.2:R M 50.3:R M 50.4:R M 50.5:R M 50.6:R M 50.7:R M 51.0

:R M 51.1:R M 51.2:R M 51.3:R M 51.4:R M 51.5:R M 51.6:R M 51.7:R M 52.0:R M 52.1:R M 52.2:R M 52.3:R M 52.4:R M 52.5:R M 52.6:R M 52.7:R M 53.0:R M 53.1:R M 53.2:R M 53.3:R M 36.0 (MARQUES AVARIES):R M 36.1:R M 36.2:R M 36.3:R M 36.4:R M 36.5:R M 36.6:R M 36.7:R M 37.0:R M 37.1:R M 37.2:R M 37.3:R M 37.4:R M 37.5:R M 37.6:R M 43.0 (SORTIDES):R M 43.1


***:BE


127

• OB 1Aquest és el mòdul que l’autòmat crida cíclicament al principi de cada cicle

d’execució. Des d’aquest mòdul es crida de forma incondicional als mòduls de programaPB 25, PB 1, FB 1, FB 2 i PB 26.

:SPA PB 25 (LLEGIR ENTRADES) :SPA PB 1 (SINCRONITZACIÓ INICIS I FINALS GRAFCETS) :SPA FB1 (GESTIÓ GRAFCETS DE CONTROL)

NOMB :MOD-FUN :SPA FB2 (COMUNICACIO ENTRE PLCs)

NOMB :COMUNIC NEST :KF +1 (A TLN 1) LONG :KF +11 (11 BYTES)

:SPA PB 26 (TRANSFERIR SORTIDES)***

:BE

• PB 25 Des d’aquest mòdul es llegeix l’estat de les entrades del mòdul 2 de la planta.

:U E 32.4:=M 40.0 (S13)

***:U E 32.5:=M 40.1 (S14)

***:U E 32.6:=M 40.2 (S15)

***:U E 32.7:=M 40.3 (S16)

***:U E 33.1:=M 40.4 (S17)

***:U E 33.0:=M 40.5 (S18)

***:U E 33.5:=M 40.6 (S19)

***:U E 33.4:=M 40.7 (S20)

***:U E 0.0:=M 41.0 (S21)

***:U E 33.3:=M 41.1 (S22)

***:U E 33.7:=M 41.2 (S23)

***

:U E 33.6:=M 41.3 (S24)

***:U E 32.1:=M 41.4 (S25)

***:U E 32.0:=M 41.5 (S26)

***:U E 32.2:=M 41.6 (S27)

***:U E 32.3:=M 41.7 (S28)

***:U E 33.2:=M 42.0 (S29)

***:U E 0.1:=M 42.1 (FC1_X)

***:U E 0.2:=M 42.2 (FC2_X)

***:U E 0.3:=M 42.3 (FC1_Y)

***:U E 0.4:=M 42.4 (FC2_Y)

***:BE


128

• PB 1En aquest mòdul de programa s’han gestionat les marques que indiquen les etapes de

principi i fi dels GRAFCETs de control del mòdul 2 de la planta.

:U M 0.0 (A5--> B.P):S M 18.2:R M 18.3 (F MANUAL MPG):R M 18.4

***:U M 1.0 (D3-->AVARIA):R M 30.5 (AV2)

***:U M 0.1 (A6--> C.I):R M 30.0 (FI B.P 3):S M 2.0 (INICI B.P 3)

***:U M 0.1 (A1):R M 30.1 (FI C.I 2):S M 6.0 (INICI C.I 2):R M 30.2 (FI PROD. 3):S M 8.0 (INICI PROD. 3):R M 30.4 (FI TEST 2):S M 13.0 (INICI TEST 2)

***

:U M 1.2 (D2à REP AV):R M 36.0 (RESET AVARIES):R M 36.1:R M 36.2:R M 36.3:R M 36.4:R M 36.5:R M 36.6:R M 36.7:R M 37.0:R M 37.1:R M 37.2:R M 37.3:R M 37.4:R M 37.5:R M 37.6

***:BE

• PB 26En aquest mòdul de programa es transfereixen els valors de les sortides a la planta.

:U M 43.0 (EV5):=A 32.6

***:U M 43.1 (EV6):=A 32.5

***:U M 43.2 (EV7):=A 32.7

***:U M 43.3 (EV8):=A 33.5

***:U M 43.4 (VS2):=A 33.6

***:U M 43.5 (MX1):=A 33.1

***

:U M 43.6 (MX2):=A 33.4

***:U M 43.7 (MY1):=A 33.3

***:U M 44.0 (MY2):=A 33.0

***:U M 44.1 (MT):=A 32.4

***:U M 44.2 (MPG):=A 33.2

***:BE


129

• FB1En aquest mòdul de programa, en funció del mode de funcionament en el qual es troba

la planta, es crida de forma incondicional als mòduls de programa que gestionen elfuncionament del mòdul 2 de la planta.

Nomb. :MOD-FUN

:U M 0.0 (BUIDAR PECES) :SPB =M001 :SPA =M002

M001 :SPA PB 3 :SPA PB 4 :SPA PB 5 :SPA PB 6 :SPA PB 12 :SPA PB 18 :SPA PB 23 :SPA PB 24

M002 :U M 0.1 (PORTAR A C.I) :SPB =M003 :SPA =M004


M004 :U M 0.2 (ATURAT INICI) :SPB =M021 :SPA =M005

M005 :U M 0.3 (PRODUCCIÓ) :SPB =M006 :SPA =M007


M007 :U M 0.4 (AT. PRODUCCIÓ) :SPB =M008 :SPA =M009


M009 :U M 0.5 (MANUAL) :SPB =M010 :SPA =M011

M010 :SPA PB 16 M011 :U M 0.6 (TEST)

:SPB =M012 :SPA =M013


M013 :U M 0.7 (MARXA VER) :SPB =M014 :SPA =M015


M015 :U M 1.0 (DET AV) :SPB =M016 :SPA =M017

M016 :SPA PB 17 (FORÇATS) M017 :U M 1.1 (AT. EME)

:SPB =M018 :SPA =M019

M018 :SPA PB 17 (FORÇATS) M019 :U M 1.2 (REP AV)

:SPB =M020 :SPA =M021

M020 :SPA PB 16 M021 :BE


130

• FB 2En aquest mòdul de programa s’ha implementat el programa que controla la

comunicació entre els dos PLCs.

Nomb.:COMUNICBEZ :NEST F/A/D/Z:D KM/KY/KC/KF/KG:KFBEZ :LONG F/A/D/Z:D KM/KY/KC/KF/KG:KF

:U M 61.7:SPB =M001:A DB 9:L DW 1:S Z 1:L DL 2 (DADES REBUDES):T MB 24:L DR 2:T MB 25:L DL 3:T MB 0:L DR 3:T MB 1:L DL 4:T MB 101:L DR 4:T MB 39 (M 39.5-->RES):::UN M 61.7:S M 61.7

M001 :O M 60.7:O M 71.2:SPB =M002::A DB 8:LW =LONG:T DL 0:LW =NEST:T DR 0:L MB 40:T DL 1:L MB 41 (DADES ENVIADES):T DR 1:L MB 42

:T DL 2:L MB 43:T DR 2:L MB 44:T DL 3:L MB 30:T DR 3:L MB 36:T DL 4:L MB 37:T DR 4:L MB 102:T DL 5:L MB 103:T DR 5:L MB 104:T DL 6::::UN M 60.7:S M 60.7:S M 71.2:R M 71.0:

M002 :U M 71.2:UN M 60.7:UN M 71.0:=M 71.1::U M 71.1:S M 71.0:U M 60.7:R M 71.0::U M 71.1:R M 71.2:BE


131


GRAFCET de buidar peces (III).

:L KT 10.2:U M 2.0:UN M 45.0:U M 0.0 (A5):U M 40.4 (S17):SV T 1:S M 45.0:S M 2.1:R M 2.0

***:UN T 1:R M 45.0

***:U M 2.1:UN M 45.0:S M 2.3:S M 2.6:R M 2.1

***:U M 2.0:U M 0.0 (A5):UN M 40.4 (NO S17):S M 2.2:R M 2.0

***:U M 2.2:U M 40.4 (S17):S M 2.3:S M 2.6:R M 2.2

***:U M 2.3:U M 40.0 (S13):S M 2.5:R M 2.3

***:U M 2.3:UN M 40.0 (NO S13):S M 2.4:R M 2.3

***:U M 2.4:U M 40.0 (S13):S M 2.5:R M 2.4

***:U M 2.6:U M 41.4 (S25):S M 3.0:R M 2.6

***

:U M 2.6:U M 41.4 (NO S25):S M 2.7:R M 2.6

***:U M 2.7:U M 41.4 (S25):S M 3.0:R M 2.7

***:U M 2.5:U M 3.0:S M 3.1:R M 2.5:R M 3.0

***:U M 3.1:UN M 18.0 (NO IR):S M 18.0:L KF+3:S Z2

***:U M 3.1:U M 18.0 (IR):S M 3.2:R M 3.1:R M 18.0 (R IR)

***:U M 3.2:U Z 2:S M 3.3:R M 3.2

***:U M 3.3:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 3.4:S M 18.1 (S PA):R M 100.0:R M 100.4:R M 3.3

***:U M 3.4:U M 18.1 (PA):S M 3.5:R M 3.4

***:U M 3.5:UN M 40.4 (NO S17):S M 3.7:R M 3.5

***


132

:U M 3.3:UN M 40.4 (NO S17):S M 3.6:S M 18.1 (S PA):S M 100.0:S M 100.4:R M 3.3

***:U M 3.6:U M 18.1 (PA):S M 3.7:R M 3.6

***:U M 3.7:U M 40.4 (NO S17):S M 4.0:R M 3.7:R M 18.1 (R PA)

***:U M 4.0:UN M 18.0 (NO IR):SPB FB 3

Nomb.:ROTINF***

:U M 4.0:U M 18.0 (IR):S M 3.2:R M 4.0:R M 18.0 (R IR):R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4:ZR Z 2

***:U M 3.2:UN Z 2:S M 4.1:R M 3.2

***:U M 4.1:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 4.2:S M 18.1 (S PA):R M 100.0:R M 100.4:R M 4.1

***:U M 4.2:U M 18.1 (PA):S M 4.3:R M 4.2

***

:U M 4.3:UN M 40.4 (NO S17):S M 4.5:R M 4.3

***:U M 4.1:UN M 40.4 (NO S17):S M 4.4:S M 100.0:S M 100.4:S M 18.1 (S PA):R M 4.1

***:U M 4.4:U M 18.1 (PA):S M 4.5:R M 4.4

***:U M 4.5:U M 40.4 (S17):S M 4.6:R M 4.5:R M 18.1 (R PA)

***:U M 4.6:UN M 18.0 (NO IR):SPB FB3

Nomb.:ROTINF***

:U M 4.6:U M 18.0 (IR):S M 4.7:R M 4.6:R M 18.0:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4:ZR Z 2

***:U M 4.7:U(:U M 100.0:O M 102.0:O M 103.0:O M 104.0:):S M 4.0:R M 4.7

***


133

:U M 5.0:U M 104.0:S M 5.1:R M 5.0

***:U M 5.1:U M 41.6 (S27):U M 42.0 (S29):S M 5.2:R M 5.1

***:U M 5.2:UN M 42.0 (NO S29):S M 5.3:R M 5.2

***:U M 5.0:UN M 104.0:S M 5.3:R M 5.0

***:U M 5.3:UN M 40.4 (NO S17):S M 5.4:R M 5.3

***:U M 5.4:U M 40.4 (S17):S M 5.5:R M 5.4

***

:U M 5.5:UN M 18.0 (NO IR):SPB FB 3

Nomb.:ROTINF***

:U M 5.5:U M 18.0 (IR):S M 5.6:R M 5.5:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4

***:U M 5.6:S M 4.7:R M 5.6:R M 18.0 (R IR)

***:U M 4.7:UN M 100.0:UN M 102.0:UN M 103.0:UN M 104.0:S M 30.0:R M 4.7

***:BE

• FB 3Aquest mòdul de programa s’ha cridat des del PB3. La funció que realitza aquest

programa és actualitzar la informació de les peces que hi ha contingudes a les posicions dela taula d’indexat cada cop que aquesta efectua un gir de 90 graus.

Nomb.:ROTINF

:L MB 104:T MB 105:L MB 103:T MB 104:L MB 102:T MB 103:L MB 100:T MB 102:L MB 105:T MB 100::S M 18.0:BE


134


GRAFCET de buidar peces (III).

:U M 2.2:O M 3.3:O M 3.5:O M 3.7:O M 4.1:O M 4.3:O M 4.5:O M 5.3:O M 5.4=M 44.2(MPG)

***:U M 2.4:=M 43.6(MX2)

***:U M 2.7:=M 44.0(MY2)

***:BE


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de buidar peces (III).

:L KT 15.2:UN M 48.4:UN M 48.5:U(:U M 2.2:O M 3.3:O M 3.5:O M 3.7:O M 4.1:O M 4.3:O M 4.5:O M 5.3:O M 5.4:):SV T 16:S M 48.4

***:U M 48.4:UN T 16:S M 48.5:R M 48.4

***

:UN M 2.2:UN M 3.3:UN M 3.5:UN M 3.7:UN M 4.1:UN M 4.3:UN M 4.5:UN M 5.3:UN M 5.4:R M 48.4:R M 48.5

***:L KT 20.2:UN M 48.6:UN M 48.7:U M 2.4:SV T 17:S M 48.6

***:U M 48.6:UN T 17:S M 48.7:R M 48.6

***


135

:UN M 2.4:R M 48.6:R M 48.7


***

:U M 49.0:UN T 19:S M 49.1:R M 49.0

***:UN M 3.0:R M 49.0:R M 49.1

***:BE


GRAFCET de Buidar peces (III).

:U M 48.5:U(:U M 2.2:O M 3.3:O M 3.5:O M 3.7:O M 4.1:O M 4.3:O M 4.5:O M 5.3:O M 5.4:):S M 36.0 (AV. MPG):S M 30.5 (AV2)

***

:UN M 48.7:U M 2.4:S M 37.0 (AV. MX2):S M 30.5 (AV2)

***:UN M 49.1:U M 2.7:S M 37.2 (AV. MY2):S M 30.5 (AV2)

***:BE


136


GRAFCET de Portar a les condicions inicials (II).

:U M 6.0:U M 0.1 (A6):S M 6.1:R M 6.0

***:U M 6.1:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 6.2:S M 6.5:R M 6.1

***:U M 6.2:U M 40.0 (S13):S M 6.4:R M 6.2

***:U M 6.2:UN M 40.0 (NO S13):S M 6.3:R M 6.2

***:U M 6.3:U M 40.0 (S13):S M 6.4.R M 6.3

***

:U M 6.5:U M 41.4 (S25):S M 6.7:R M 6.5

***:U M 6.5:UN M 41.4 (NO S25):S M 6.6:R M 6.5

***:U M 6.6:U M 41.4 (S25):S M 6.7:R M 6.6

***:U M 6.4:U M 6.7:S M 30.1:R M 6.4:R M 6.7

***:BE



:U M 6.1:=M 44.2 (MPG)

***:U M 6.3:=M 43.6 (MX2)

***:U M 6.6:=M 44.0 (MY2)

***

:BE


137


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Portar a les condicionsinicials (II).


***:U M 49.2:UN T 21:S M 49.3:R M 49.2

***:UN M 6.1:R M 49.2:R M 49.3


***:U M 49.4:UN T 22

:S M 49.5:R M 49.4

***:UN M 6.3:R M 49.4:R M 49.5


***:U M 49.6:UN T 24:S M 49.7:R M 49.6

***:UN M 6.6:R M 49.6:R M 49.7

***:BE



:U M 6.1:U M 49.3:S M 36.0 (AV. MPG):S M 30.5 (AV2)

***:U M 6.3:U M 49.5:S M 37.0 (AV. MX2):S M 30.5 (AV2)

***:U M 6.6:U M 49.7:S M 37.2 (AV. MY2):S M 30.5 (AV2)

***:BE


138


GRAFCET de Producció (III).

:U M 8.0:U M 0.3 (F1):U M 40.5 (S18):U M 40.4 (S17):S M 8.1:R M 8.0

***:U M 8.0:U M 0.7 (F5):U M 40.5 (S18):U M 40.4 (S17):S M 8.1:R M 8.0

***:U M 8.1:U M 40.5 (S18):U M 40.4 (S17):S M 8.2:R M 8.1

***:U M 8.2:UN M 18.0 (NO IR):SPB FB 4

Nomb.:ROTINF2***

:U M 8.2:U M 18.0 (IR):S M 8.3:R M 8.2:R M 18.0 (R IR):R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4

***:U M 8.3:UN M 100.0:UN M 102.0:UN M 103.0:UN M 104.0:S M 30.2 (FINAL PROD.3):R M 8.3

***:U M 8.3:U(:U M 100.0:O M 102.0:O M 103.0:O M 104.0:):S M 8.4:R M 8.3

***

:U M 8.4:UN M 40.4 (NO S17):S M 8.5:R M 8.4

***:U M 8.5:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 8.6:S M 9.4:S M 10.1:R M 8.5

*** :U M 8.6

:U M 102.0:U M 40.7 (S20):U M 41.1 (S22):S M 8.7:R M 8.6

***:U M 8.6:UN M 102.0:S M 9.3:R M 8.6

***:U M 8.7:U M 41.0 (S21):S M 9.0:R M 8.7

***:U M 9.0:U M 40.6 (S19):U M 41.0 (S21):S M 9.1:R M 9.0

***:U M 9.1:U M 40.7 (S20):U M 41.0 (S21):S M 9.2:R M 9.1

***:U M 9.2:U M 41.1 (S22):S M 9.3:R M 9.2

***:U M 9.4:UN M 103.0:S M 10.0:R M 9.4

***


139

:L KT 5.2:U M 9.4:UN M 45.1 (MARCA TEMP.):U M 103.0:U M 41.2 (S23):SV T 2:S M 9.5:S M 45.1:R M 9.4

***:UN T 2:R M 45.1

***:U M 9.5:UN M 45.1 (T):U M 41.3 (S24):S M 9.6:R M 9.5:R M 103.4 (PEÇA VALIDA)

***:U M 9.5:UN M 45.1 (T):UN M 41.3 (S24):S M 9.7:S M 103.4 (PEÇA INVALIDA):R M 9.5

***:U M 9.6:U M 41.2 (S23):S M 10.0:R M 9.6

***:U M 9.7:U M 41.2 (S23):S M 10.0:R M 9.7

***:U M 10.1:U M 104.0:S M 10.2:R M 10.1

***

:U M 10.1:UN M 104.0:S M 10.4:R M 10.1

***:U M 10.4:S M 10.6:R M 9.3:R M 10.0:R M 10.4

***:U M 10.6:U M 0.7 (F5):S M 8.2:R M 10.6

***:U M 10.6:U M 0.3 (F1):S M 10.7:R M 10.6

***:U M 10.7:UN M 18.0:SPB FB 4

Nomb.:ROTINF2***

:U M 10.7:U M 18.0:U M 100.0:S M 8.1:R M 10.7

***:U M 10.7:U M 18.0:UN M 100.0:S M 8.2:R M 10.7

***:BE


140

• FB 4Aquest mòdul de programa s’ha cridat des del PB11. La funció que realitza aquest

programa és actualitzar la informació de les peces que hi ha contingudes a les posicions dela taula d’indexat cada cop que aquesta efectua un gir de 90 graus.

Nomb.:ROTINF2

:L MB 101:T MB 100:L MB 103:T MB 104:L MB 102:T MB 103:L MB 100:T MB 102::S M 18.0(S IR):BE



:U M 8.4:O M 8.5=M 44.2 (MPG)

***:U M 8.7:O M 9.0:O M 9.1:=M 43.1 (EV6-->MORDAÇA)

***:U M 9.0:=M 43.0 (EV5-->B TAL.)

***

:U M 8.7:O M 9.0:O M 9.1:=M 44.1 (MT)

***:U M 9.5:=M 43.2 (EV7)

***:BE

• PB 14 Des d’aquest mòdul de programa s’ha gestionat el funcionament dels temporitzadors

que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Producció (III).

:L KT 10.2:UN M 50.0:UN M 50.1:U(:U M 8.4:O M 8.5:):SV T 26:S M 50.0

***

:U M 50.0:UN T 26:S M 50.1:R M 50.0

***:UN M 8.4:UN M 8.5:R M 50.0:R M 50.1

***


141

:L KT 10.2:UN M 50.2:UN M 50.3:U M 8.7:SV T 27:S M 50.2

***:U M 50.2:UN T 27:S M 50.3:R M 50.2

***:UN M 8.7:R M 50.2:R M 50.3


***:U M 50.4:UN T 28:S M 50.5:R M 50.4

***:UN M 9.0:R M 50.4:R M 50.5


***:U M 50.6:UN T 29:S M 50.7:R M 50.6

***

:UN M 9.1:R M 50.6:R M 50.7


***:U M 51.0:UN T 30:S M 51.1:R M 51.0

***:UN M 9.2:R M 51.0:R M 51.1

***:L KT 10.2:UN M 51.2:UN M 51.3:U(:U M 9.6:O M 9.7:):SV T 31:S M 51.2

***:U M 51.2:UN T 31:S M 51.3:R M 51.2

***:UN M 9.6:UN M 9.7:R M 51.2:R M 51.3

***:BE


142



:U M 50.1:U(:U M 8.4:O M 8.5:):S M 36.0 (AV. MPG):S M 30.5 (AV2)

***:U M 50.3:U M 8.7:S M 36.1 (AV. EV6 AVR):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 50.5:U M 9.0:S M 36.3 (AV. EV5 BAIXAR):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 50.7:U M 9.1:S M 36.4 (AV. EV5 PUJAR):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 51.1:U M 9.2:S M 36.2 (AV. EV6 RET.):S M 30.5 (AV2)

***:U M 51.3:U(:U M 9.6:O M 9.7:):S M 36.6 (AV. EV7 PUJAR):S M 30.5 (AV2)

***:BE


GRAFCET de Producció (IV).

:U M 30.3:U(:U M 5.1 (B.P 3):O M 10.2 (PROD.3):):U M 41.6 (S27):U M 40.0 (S13):U M 41.4 (S25):S M 11.0:R M 30.3

***:U M 11.0:U M 41.7 (S28):S M 11.1:R M 11.0

***:U M 11.1:U M 42.0 (S29):S M 11.2:R M 11.1

***

:U M 11.2:U M 41.6 (S27):S M 11.3:R M 11.2

***:U M 11.3:U M 41.5 (S26):U M 40.0 (S13):S M 11.4:R M 11.3

***:U M 11.4:U M 104.4:S M 11.5:R M 11.4

***:U M 11.5:U M 40.3 (S16):S M 12.0:R M 11.5

***


143

:U M 11.4:UN M 104.4:U M 104.1:S M 12.0:R M 11.4

***:U M 11.4:UN M 104.4:U M 104.2:S M 11.6:R M 11.4

***:U M 11.6:U M 40.1 (S14):S M 12.0:R M 11.6

***:U M 11.4:UN M 104.4:U M 104.3:S M 11.7:R M 11.4

*** :U M 11.7

:U M 40.2 (S25):S M 12.0:R M 11.7

***:U M 12.0:U M 41.7 (S28):S M 12.2:R M 12.0

***

:U M 12.0:U M 37.6 (DIP. PLE):S M 12.1:R M 12.0:R M 37.6

***:U M 12.1:U M 41.6 (S27):U M 39.5 (RES):S M 12.0:R M 12.1

***:U M 12.2:U M 41.6 (S27).S M 12.3:S M 12.5:R M 12.2

***:U M 12.3:U M 40.0 (S13):S M 12.4:R M 12.3

***

:U M 12.5:U M 41.4 (S25):S M 12.6:R M 12.5

***:U M 12.4:U M 12.6:S M 30.3:R M 12.4.R M 12.6

***:BE



:U M 11.0:O M 11.1:O M 12.0:=M 43.3 (EV8)

***:U M 11.1:O M 11.2:O M 11.3:O M 11.4:O M 11.5:O M 11.6:O M 11.7:O M 12.0:O M 12.1:=M 43.4 (VS2)

***

:U M 11.3:=M 43.7 (MY1)

***:U M 11.5:O M 11.6:O M 11.7:=M 43.5 (MX1)

***:U M 12.3:=M 43.6 (MX2)

***:U M 12.5:=M 44.0 (MY2)

***:BE


144


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Producció (IV).


***:U M 51.4:UN T 32:S M 51.5:R M 51.4

***:UN M 11.0:R M 51.4:R M 51.5


***:U M 51.6:UN T 33:S M 51.7:R M 51.6

***:UN M 11.1:R M 51.6:R M 51.7


***:U M 52.0:UN T 34:S M 52.1:R M 52.0

***:UN M 11.2:UN M 12.2:R M 52.0:R M 52.1

***


***:U M 52.2:UN T 35:S M 52.3:R M 52.2

***:UN M 11.3:R M 52.2:R M 52.3

***:L KT 25.2:UN M 52.4:UN M 52.5:U(:U M 11.5:O M 11.6:O M 11.7:):SV T 36:S M 52.4

***:U M 52.4:UN T 36:S M 52.5:R M 52.4

***:UN M 11.5:UN M 11.6:UN M 11.7:R M 52.4:R M 52.5


***:U M 52.6:UN T 37:S M 52.7:R M 52.6

***:UN M 12.0:R M 52.6:R M 52.7

***


145


***:U M 53.0:UN T 38:S M 53.1:R M 53.0

***:UN M 12.3:R M 53.0:R M 53.1

***


***:U M 53.2:UN T 39:S M 53.3:R M 53.2

***:UN M 12.5:R M 53.2:R M 53.3

***:BE




***:U M 51.7:U M 11.1:S M 37.3 (AV. VS2 ASPIRAR):S M 30.5 (AV2)

***:U M 52.1:U(:U M 11.2:O M 12.2:):S M 37.5 (AV. EV8 PUJAR):S M 30.5 (AV2)

***:U M 52.3:U M 11.3:S M 37.1 (AV. MY1)

:S M 30.5 (AV2)***

:U(:U M 11.5:O M 11.6:O M 11.7:):S M 36.7 (AV. MX1):S M 30.5 (AV2)

***:U M 52.7:U M 12.0:S M 37.6 (DIP. PLE-->NO

*** SALTA MARCA AV2):U M 52.5:U M 53.1:U M 12.3:S M 37.0 (AV. MX2):S M 30.5 (AV2)

***:U M 53.3:U M 12.5:S M 37.2 (AV. MY2):S M 30.5 (AV2)

***:BE


146

• PB 16En aquest mòdul de programa s’ha implementat completament el GRAFCET de

funcionament manual (II).

:U M 18.2:U M 24.0 (MMPG):U M 41.1 (S22):U M 41.6 (S27):U M 40.7 (S20):U M 41.2 (S23):S M 18.3:R M 18.2

***:U M 18.3:UN M 40.4 (NO S17):S M 18.4:R M 18.3

***:U M 18.4:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 18.2:R M 18.4

***:U M 18.3:O M 18.4:=M 44.2 (MPG)

***:U M 24.1 (MMT):U M 40.4 (S17):=M 44.1 (MT)

***:U M 24.2 (MMX1):UN M 24.3 (NO MMX2):U M 41.6 (S27):UN M 42.1 (NO FC1_X):=M 43.5 (MX1)

***:U M 24.3 (MMX2):UN M 24.2 (NO MMX1):U M 41.6 (S27):UN M 42.2 (NO FC2_X):=M 43.6 (MX2)

***:U M 24.4 (MMY1):UN M 24.5 (NO MMY2):U M 41.6 (S27):UN M 42.3 (NO FC1_Y):=M 43.7 (MMY1)

***

:U M 24.5 (MMY2):UN M 24.4 (NO MMY1):U M 41.6 (S27):UN M 42.4 (NO FC2_Y):=M 44.0 (MY2)

***:U M 24.7 (MEV6):U M 40.4 (S17):=M 43.1 (EV6)

***:U M 25.0 (MEV5):U M 40.4 (S17):=M 43.0 (EV5)

***:U M 25.1 (MEV7):U M 40.4 (S17):=M 43.2 (EV7)

***:U M 25.2 (MEV8):U(:U(:U M 40.0 (S13):U M 41.4 (S25):):O(:U M 41.5 (S26):U(:U M 40.3 (S13):O M 40.4 (S14):O M 40.5 (S15):O M 40.6 (S16):):):):=M 43.3 (EV8)

***:U M 24.6 (MVS2):=M 43.4 (VS2)

***:BE


147

• PB 17En aquest mòdul de programa s’han implementat els forçats de GRAFCETs quan en el

sistema s’hi ha produï t una avaria o una aturada d’emergència.

:S M 2.0 (INICI B.P 3):S M 6.0 (INICI C.I 2):S M 8.0 (INICI PROD.3):S M 30.3 (INICI PROD.4):S M 13.0 (INICI TEST 2):S M 18.2 (INICI FUNC.

MANUAL MPG):R M 2.1 (ESTATS B.P 3):R M 2.2:R M 2.3:R M 2.4:R M 2.5:R M 2.6:R M 2.7:R M 3.0:R M 3.1:R M 3.2:R M 3.3:R M 3.4:R M 3.5:R M 3.6:R M 3.7:R M 4.0:R M 4.1:R M 4.2:R M 4.3:R M 4.4:R M 4.5:R M 4.6:R M 4.7:R M 5.0:R M 5.1:R M 5.2:R M 5.3:R M 5.4:R M 5.5:R M 5.6:R M 30.0:R M 6.1 (ESTATS C.I 2):R M 6.2:R M 6.3:R M 6.4:R M 6.5:R M 6.6:R M 6.7:R M 7.0:R M 7.1:R M 7.2:R M 30.1:R M 8.1 (ESTATS PROD. 3)

:R M 8.2:R M 8.3:R M 8.4:R M 8.5:R M 8.6:R M 8.7:R M 9.0:R M 9.1:R M 9.2:R M 9.3:R M 9.4:R M 9.5:R M 9.6:R M 9.7:R M 10.0:R M 10.1:R M 10.2:R M 10.3

:R M 10.4:R M 10.5:R M 10.6:R M 10.7:R M 30.2:R M 11.0 (ESTATS PROD. 4):R M 11.1:R M 11.2:R M 11.3:R M 11.4:R M 11.5:R M 11.6:R M 11.7:R M 12.0:R M 12.1:R M 12.2:R M 12.3:R M 12.4:R M 12.5:R M 12.6:R M 13.1 (ESTATS TEST 2):R M 13.2:R M 13.3:R M 13.4:R M 13.5:R M 13.6:R M 13.7:R M 14.0:R M 14.1:R M 14.2:R M 14.3:R M 14.4


148

:R M 14.5:R M 14.6:R M 14.7:R M 15.0:R M 15.1:R M 15.2:R M 15.3:R M 15.4:R M 15.5:R M 15.6:R M 15.7:R M 16.0:R M 16.1:R M 16.2:R M 30.4:R M 18.0 (IR):R M 18.1 (PA):R M 18.3:R M 18.4:R M 30.5 (AV2):R Z 2:R M 100.0:R M 100.1:R M 100.2:R M 100.3:R M 100.4

:R M 102.0:R M 102.1:R M 102.2:R M 102.3:R M 102.4:R M 103.0:R M 103.1:R M 103.2:R M 103.3:R M 103.4:R M 104.0:R M 104.1:R M 104.2:R M 104.3

:R M 104.4:R M 43.0:R M 43.1:R M 43.2:R M 43.3:R M 43.4:R M 43.5:R M 43.6:R M 43.7:R M 44.0:R M 44.1:R M 44.2

***:BE


GRAFCET de Test (II).

:U M 13.0:U M 0.6 (F6):S M 13.1:R M 13.0

***:U M 13.1:UN M 40.4 (NO S17):S M 13.2:R M 13.1

***:U M 13.2:U M 40.4 (S17):UN M 40.5 (NO S18):S M 13.3:S M 14.3:S M 15.1:S M 15.6:R M 13.2

***

:U M 13.3:U M 40.0 (S13):S M 13.5:R M 13.3

***:U M 13.5:U M 40.1 (S14):S M 13.6:R M 13.5

***:U M 13.6.U M 40.2 (S15):S M 13.7:R M 13.6

***:U M 13.7:U M 40.3 (S16):S M 14.1:R M 13.7

***


149

:U M 14.1:U M 40.0 (S13):S M 14.2:R M 14.1

***:U M 14.3:U M 41.4 (S25):S M 14.5:R M 14.3

***:U M 14.5.U M 41.5 (S26):S M 14.7:R M 14.5

***:U M 14.7:U M 41.4 (S25):S M 15.0.R M 14.7

***:U M 15.1:U M 41.0 (S21):S M 15.2:R M 15.1

***:U M 15.2:U M 41.1 (S22):S M 15.3:R M 15.2

***:U M 15.3:U M 40.6 (S19):S M 15.4:R M 15.3

***

:U M 15.4:U M 40.7 (S20):S M 15.5:R M 15.4

***:U M 15.6:U M 41.3 (S24):S M 15.7:R M 15.6

***:U M 15.7:U M 41.2 (S23):S M 16.0:R M 15.7

***:U M 14.2:U M 15.0:U M 15.5:U M 16.0:S M 16.1:R M 14.2:R M 15.0:R M 15.5:R M 16.0

***:U M 16.1:U M 41.7 (S28):S M 16.2:R M 16.1

***:U M 16.2:U M 41.6 (S27):S M 30.4:R M 16.2

***:BE


150



:U M 13.1:O M 13.2:=M 44.2 (MPG)

***:U M 13.3:O M 14.1:=M 43.6 (MX2)

***:U M 13.5:O M 13.6:O M 13.7:=M 43.5 (MX1)

***:U M 14.3:O M 14.7:=M 44.0 (MY2)

***:U M 14.5:=M 43.7 (MY1)

***

:U M 15.1:=M 43.1 (EV6)

***:U M 15.3:M 43.0 (EV5)

***:U M 15.3:O M 15.4:=M 44.1 (MT)

***:U M 15.6:=M 43.2 (EV7)

***:U M 16.1:=M 43.3 (EV8)

***:BE


que s’han associat a les alarmes considerades en el GRAFCET de Test (II).


***:U M 45.2:UN T 3:S M 45.3:R M 45.2

***:UN M 13.1:UN M 13.2:R M 45.2:R M 45.3

***


***:U M 45.4:UN T 4:S M 45.5:R M 45.4

***:UN M 13.3:UN M 14.1:R M 45.4:R M 45.5

***


151

:L KT 25.2:UN M 45.6:UN M 45.7 :U(:U M 13.5:O M 13.6:O M 13.7:):SV T 5:S M 45.6

***:U M 45.6:UN T 5:S M 45.7:R M 45.6

***:UN M 13.5:UN M 13.6.UN M 13.7:R M 45.6:R M 45.7


***:U M 46.0:UN T 6:S M 46.1:R M 46.0

***:UN M 14.3:UN M 14.7:R M 46.0:R M 46.1


***:U M 46.2:UN T 7:S M 46.3:R M 46.2

***:UN M 14.5:R M 46.2:R M 46.3

***


***:U M 46.4:UN T 8:S M 46.5:R M 46.4

***:UN M 15.1:R M 46.4:R M 46.5

***:UN M 15.4:R M 47.2:R M 47.3


*** :L KT 5.2

:UN M 46.6:UN M 46.7:U M 15.2:SV T 9:S M 46.6

***:U M 46.6:UN T 9:S M 46.7:R M 46.6

***:UN M 15.2:R M 46.6:R M 46.7


***:U M 47.0:UN T 10:S M 47.1:R M 47.0

***


152

:UN M 15.3:R M 47.0:R M 47.1


***:U M 47.2:UN T 11

:S M 47.3:R M 47.2

***:U M 47.4:UN T 12:S M 47.5:R M 47.4

***:UN M 15.6:R M 47.4:R M 47.5


***:U M 47.6:UN T 13:S M 47.7:R M 47.6

***

:UN M 15.7:R M 47.6:R M 47.7


***:U M 48.0:UN T 14:S M 48.1:R M 48.0

***:UN M 16.1:R M 48.0:R M 48.1


***:U M 48.2:UN T 15:S M 48.3:R M 48.2

***:UN M 16.2:R M 48.2.R M 48.3

***:BE



:U M 45.3:U(:U M 13.1:O M 13.2:):S M 36.0 (AV. MPG):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 45.5:U(:U M 13.3:O M 14.1:):S M 37.0 (AV. MX2):S M 30.5 (AV2)

***


153

:U M 45.7:U(:U M 13.5:O M 13.6:O M 13.7:):S M 36.7 (AV. MX1):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 46.1:U(:U M 14.3:O M 14.7:):S M 37.2 (AV. MY2):S M 30.5 (AV2)

***:U M 46.3:U M 14.5:S M 37.1 (AV. MY1):S M 30.5 (AV2)

***

:U M 46.5:U M 15.1:S M 36.1 (AV. EV6 AV):S M 30.5 (AV2)

***:U M 46.7:U M 15.2:S M 36.2 (AV. EV6 RET):S M 30.5 (AV2)

***


***:U M 47.3:U M 15.4:S M 36.4 (AV. EV5 PUJAR):S M 30.5 (AV2)

***:U M 47.5:U M 15.6:S M 36.5 (AV. EV7 BAIXAR):S M 30.5 (AV2)


***:U M 48.1:U M 16.1:S M 37.4 (AV. EV8 BAIXAR):S M 30.5 (AV2)


***:BE

Supervisió i Control de la Planta mitjançant el SCADA Citect

153

8 Supervisió i Control de la Planta mitjançant el SCADA Citect

Per a supervisar i controlar el funcionament de la planta electropneumàtica E-IIs’ha utilitzat el programa SCADA Citect 5.21, sota Windows 98.

Abans de començar a explicar l’aplicació que s’ha fet amb el Citect per a lasupervisió i el control de la planta, es farà una introducció genèrica de què és un sistemaSCADA i també s’explicarà l’entorn de funcionament del programa utilitzat, el Citectseguint les referències [3] i [4].

8.1 Sistemes SCADA

En un sistema automatitzat típic, el control directe de la planta es realitza a travésdels autòmats programables, mentre que l’ordinador, connectat a ells, realitza les funcionsde diàleg amb l’operari, tractament de la informació del procés i control de la producció.Amb aquesta estructura, l’ordinador no actua directament sobre la planta, sinó que eslimita a la supervisió i control dels elements de regulació locals instal·lats en ella, a més amés de processar i mostrar la informació per pantalla.

8.1.1 Característiques d’un sistema SCADA

Els programes que s’utilitzen per a realitzar aquesta funció de supervisió i controlde la planta, s’anomenen en general sistemes SCADA (“Supervisory Control And DataAcquisition”).

Igual com passa a la majoria d’aplicacions informàtiques, es poden plantejar duesalternatives a l’hora d’escollir un paquet SCADA.

• Adquirir un software completament orientat a una aplicació específica. Enaquest cas s’encarrega a empreses especialitzades que desenvolupen totes lesfuncionalitats que desitja el client: pantalles, sinòptics, senyals de control,històrics, etc.… Aquesta possibilitat té l’avantatge que el producte respon a lesespecificacions exactes de l’usuari, però té l’inconvenient de dependre delprogramador i la dificultat d’aconseguir els protocols de comunicació amb elselements de camp instal·lats o els que es poden preveure en un futur.

• O utilitzar un paquet SCADA comercial (per exemple el Citect), el qual l’usuarihaurà de parametritzar per a la seva aplicació. En aquest cas l’usuari s’ajudad’editors gràfics i funcionals, així com dels drivers de comunicació que li venenpreconfigurats pel proveï dor per desenvolupar la seva aplicació. Aquestapossibilitat presenta l’avantatge que el programa continua obert a qualsevolmodificació o ampliació fins on permeten les seves possibilitats o la llicènciadel fabricant.

Tant si el sistema SCADA ha estat adquirit a mida de l’usuari com si és un paquetcomercial, haurà de satisfer tres funcions:

• Adquisició de dades: per a recollir, processar i emmagatzemar la informaciórebuda.

• Supervisió: per a observar des d’un monitor l’evolució de les variables delprocés.

• Control: per a modificar l’evolució del procés, actuant bé sobre els reguladorsautònoms connectats (consignes, alarmes, menús, etc..) o bé directament sobreel procés a través de les sortides connectades.


154

8.1.2 Estructura d’un paquet SCADA comercial

L’estructura típica d’un paquet SCADA comercial acostuma a estar formada perdos programes:

• Un programa editor, amb el qual es generen les aplicacions aprofitant editorsgràfics, macros, llenguatges i ajudes disponibles.

• Un programa executor (Run-Time), amb el qual es compilen les aplicacionsdesenvolupades i s’obtenen els fitxers EXE per a poder ser executades.

Blocs de software

Els programes SCADA funcionalment acostumen a estar formats per diferentsblocs o mòduls de software que permeten definir les activitats d’adquisició, control isupervisió. Aquests blocs són els següents:

Configuració Aquest bloc permet a l’usuari definir l’entorn de treball del seu SCADA, adaptant-

lo a l’aplicació particular que vol desenvolupar.Dintre d’aquest mòdul l’usuari defineix les pantalles gràfiques que utilitzarà,

important-les des d’una altra aplicació, o bé creant-les des del propi SCADA. Un cop s’hancreat aquestes pantalles gràfiques, aleshores es defineixen les relacions que hi haurà entreelles.

Durant la configuració també es seleccionen els drivers de comunicació quepermeten els enllaços amb els elements de camp, i també es defineixen les variables(Tags) que després seran visualitzades, processades o controlades.

Interfície gràfica amb l’operari Aquest bloc proporciona a l’operari les funcions de control supervisor de planta

mitjançant una finestra oberta des del monitor de l’ordinador.El procés a supervisar es representa mitjançant sinòptics gràfics emmagatzemats en

l’ordinador de procés i generats des de l’editor incorporat al SCADA o importats des dequalsevol altre d’ús general (Paintbrush, DrawPerfect, AutoCAD, etc.) durant laconfiguració del paquet.

Els sinòptics estan formats per un fons fix i varies zones actives que canviendinàmicament a diferents formes i colors segons els valors llegits a la planta o en resposta ales accions de l’operari.

L’operari pot actuar sobre variables intermitges de l’ordinador o de l’autòmat, osobre sortides de l’autòmat, posicionant-se amb el ratolí, els cursors o directament en unapantalla tàctil sobre alguna zona activa , i modificant l’estat lògic o el valor numèric de lavariable definida sobre ella. Algunes vegades, l’accés a determinades accions decomandament està restringit a operaris singulars que han d’activar un codi d’accés previabans de modificar la variable.


155

Mòdul de procésAquest mòdul executa les accions de comandament preprogramades a partir dels

valors actuals de les variables llegides.Sobre cada pantalla o zona sensible de pantalla, es poden programar relacions entre

variables de l’ordinador o de l’autòmat que s’executen contínuament mentre la pantalla estroba activa. La programació d’aquestes pantalles es realitza per mitjà de blocs deprograma d’alt nivell (Basic, C, etc.) o parametritzant fitxes guiades o macroinstruccionsproporcionades pel fabricant.

Les relacions entre les variables que constitueixen el programa de comandamentque el SCADA executa de forma automàtica poden ser dels següents tipus:

• Accions de comandament automàtiques preprogramades, depenents de valors ode senyals d’entrada, sortida o combinacions d’aquestes.

• Maniobres o seqüències d’accions de comandament.• Animació de figures i dibuixos associant la seva forma, color, tamany, etc. Al

valor actual de les variables.• Procediments per l’arranc o la parada de la instal·lació.• Gestió de receptes, que modifiquen els paràmetres de producció (consignes de

temps, de compteig, estats de les variables, etc.) de manera preprogramada en eltemps o dinàmicament segons l’evolució de la planta.

Un altre tipus particular de relació programada en el mòdul de procés, el constitueixla gestió de les alarmes.

Quan es produeix una alarma, el sistema reacciona de la forma preprogramada iadverteix l’operari amb un missatge parpellejant o mitjançant canvis de color o text en lapantalla actual, o a vegades també mitjançant senyals acústiques. L’operari pot únicamentdonar-se per assabentat, modificar alguna variable del procés o saltar a alguna pantallaauxiliar per a iniciar un procés específic de tractament d’alarmes.

El sistema manté un registre de les alarmes que s’han produï t amb l’estat actual deles mateixes, que pot venir codificat per les següents opcions:

• Alarma activa no reconeguda: En aquest cas l’alarma s’ha produï t i l’operadorno ha reaccionat.

• Alarma activa reconeguda: En aquest cas, l’alarma s’ha produï t i l’operador jase n’ha assabentat.

• Alarma inactiva: Les condicions que provocaven l’alarma han estat corregides,i aquesta ha desaparegut.

Gestió i arxiu de dadesAquest bloc s’encarrega d’emmagatzemar i processar ordenadament les dades

segons formats intel·ligibles per a perifèrics hardware (impressores, registradors) osoftware (bases de dades, fulls de càlcul) del sistema.

Es poden seleccionar dades de la planta que es poden adquirir a intervals periòdics,i emmagatzemar en un cert format per a la seva posterior sortida per perifèrics gràfics oalfanumèrics, o per a ser processats immediatament per alguna aplicació software per apresentacions estadístiques, anàlisis de qualitat o manteniment.

Una vegada s’han processat les dades, aquestes es podran presentar en forma degràfiques analògiques, histogrames, representacions tridimensionals, etc. Formant històricso resums que permetran després analitzar l’evolució global del procés, i conèixer elselements que influeixen sobre ell i la intensitat amb la que ho fan.


156

ComunicacionsAquest bloc s’encarrega de la transferència de la informació entre la planta i

l’arquitectura hardware que suporta el SCADA, i entre aquesta i la resta d’elementsinformàtics de gestió.

El mòdul de comunicacions conté els “drivers” de connexió amb la restad’elements digitals connectats.

Els protocols de comunicació poden ser oberts (ModBus, FieldBus, Map, etc.) opropis del fabricant. En ocasions, aquests últims poden necessitar una llicència específicadel fabricant abans de ser inclosos a l’aplicació.

El protocol i els paràmetres de l’aplicació (ports, velocitat) s’activenautomàticament durant la configuració, quan l’usuari escull el fabricant i el model dedispositiu E/S del camp: autòmats, reguladors PID, lectors de barres, analitzadors,terminals remots, etc. . .

8.2 El Citect

Un cop vista l’estructura típica d’un programa SCADA, ara es passarà a explicar elprograma que s’ha utilitzat per a desenvolupar l’aplicació per a supervisar i controlar laplanta, el Citect. Aquest programa, conceptualment, està dividit en dues parts:

• Citect EXPLORER• Citect RUNTIME

8.2.1 Citect EXPLORER

El Citect EXPLORER és una utilitat que permet crear i organitzar els projectes quees creen amb Citect. També permet configurar les aplicacions, ja que des d’aquí es podenexecutar les utilitats de Citect següents:

• Project Editor.• Graphics Builder.• Cicode Editor.

Figura 78. El Citect EXPLORER


157

En el moment en el qual s’inicia el Citect EXPLORER, el Project Editor i elGraphics Builder són automàticament inicialitzats i minimitzats. Així mateix, quan estanca el Citect EXPLORER també són automàticament tancades la resta d’aplicacions deCitect.

A la pantalla del Citect Explorer de la figura 78, es poden observar 6 carpetes quecorresponen a les 6 parts que s’han de definir a l’hora de crear els projectes en Citect.Aquestes parts són:

• Graphics: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta s’obre el GraphicsBuilder, des d’on es poden crear les pàgines de control.

• Tags: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta s’obre el Project Editor is’accedeix a una base de dades on s’hi declaren les variables del procés(anomenades “Tags”).

• Alarms: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta, el Project Editor obre unaaltra base de dades en la qual s’han d’especificar les alarmes que es volenmonitoritzar en el procés.

• System: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta apareixen una sèried’elements per configurar el projecte en el qual s’està treballant, com ara ordresque es vulguin entrar per teclat, etiquetes, tipus de lletra, etc..

• Communications: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta apareixen unasèrie d’elements que permeten configurar les comunicacions entre el Citect i elsdispositius que tindrà connectats a ell en l’aplicació que es creï .

• Cicode Files: Quan es fa doble-click en aquesta carpeta apareix el CicodeEditor, i des d’allí es podran crear noves funcions de Citect a través delllenguatge de programació Cicode, que és un llenguatge de programació d’altnivell semblant al C.


158

8.2.2 Citect Project Editor

El Project Editor és la utilitat d’edició utilitzada per a crear i administrar lainformació dels projectes que no està especificada a les pantalles gràfiques de control quees creen, com són les comunicacions amb l’autòmat, les adreces de les variables, les ordresper teclat, etc. .

Figura 79. El Citect Project Editor


159

8.2.3 Citect Graphics Builder

El Citect Graphics Builder és una utilitat d’edició utilitzada per a crear les pàginesgràfiques i els objectes que conformen aquestes pàgines.

Aquesta utilitat s’obre automàticament quan es fa doble-click en un objecte gràficdes del Citect EXPLORER.

Figura 80. Citect Graphics Builder.


160

8.2.4 Cicode Editor

El Cicode Editor és un entorn de programació completament integrat especialmentdissenyat per a programar en llenguatge Cicode.

El llenguatge de programació Cicode és un llenguatge de programació d’alt nivellespecífic per a Citect, el qual permet crear noves “Cicode Functions” a més a mésd’utilitzar les que ja venen programades.

Aquestes “Cicode Functions” seran utilitzades a les pàgines gràfiques que es creï namb el Citect Graphics Builder per a poder fer animacions, treure missatges per pantalla,etc. .

Figura 81. Cicode Editor.


161

8.2.5 Citect RUNTIME

El Citect RUNTIME és la interfície gràfica del disseny que s’utilitzarà per acontrolar i monitoritzar la planta.

Per a obtenir el sistema de “RUNTIME” del projecte en el qual s’està treballant uncop s’hagi acabat de configurar-lo, s’haurà de compilar prèviament i no hi podran havererrors.

Un cop obtingut el “RUNTIME” del projecte, aleshores ja es podrà executar. En el“RUNTIME” és quan el Citect es comunica amb l’autòmat, processa les alarmes, animanivells i símbols, etc. .

8.3 Comunicació del Citect amb els autòmats

8.3.1 Comunicació física

Físicament, un dels 2 autòmats S-5 95 U estarà connectat al PC en el qual hi hainstal·lat el Citect a través d’un cable de comunicació sèrie amb Standard RS-232 pel portssèrie COM 2. Aquest autòmat alhora es trobarà comunicat amb l’altre autòmat mitjançantel bus de comunicacions SINEC L2, la qual cosa permetrà que el Citect pugui gestionar elfuncionament dels dos autòmats.

Figura 82. Esquema de la comunicació entre el Citect i els autòmats.

8.3.2 Comunicació interna

A més a més de tenir connectat el cable de comunicació sèrie RS-232, tambés’hauran de configurar els “drivers” de comunicació entre el Citect i l’autòmat.

Per això, s’haurà d’obrir el Citect a través del EXPLORER i obrir la carpeta deCommunications i clickar la icona Express Communications Wizard. Un cop s’estigui dinsd’aquí, aleshores s’hauran de seguir els passos d’aquesta utilitat i escollir el tipusd’autòmat, el tipus de connexió, etc. . .

La comunicació del Citect amb l’autòmat, es farà a través d’un mòdul de dades ques’haurà creat en el programa que s’ha fet amb STEP-5.

Durant l’execució del RUNTIME del projecte que s’estigui utilitzant, si esmodifiquen els valors dels bits de marques, o els valors de les entrades o sortides digitalsque es tinguin carregades en aquest mòdul de dades, també es modificaran els valorscorresponents de les “Variables Tags” digitals que s’hi tinguin associades en el Citect.


162

8.4 Configuració dels projectes de Citect

Un projecte de Citect està composat per 3 tipus d’elements:• Pàgines gràfiques.• Bases de dades de configuració.• Arxius de Cicode.

Figura 83. Elements d’un projecte de Citect.

Les pàgines gràfiques es visualitzen per la pantalla del PC i són utilitzades pervisualitzar el status de la planta. A més a més, també poden contenir botons que permetencontrolar el procés de la planta.

Les bases de dades de configuració contenen informació sobre la planta que seràutilitzada en el sistema de “RUNTIME” per a controlar i monitoritzar la planta. Algunesd’aquestes bases de dades estan enllaçades amb pàgines gràfiques específiques.

I els arxius de Cicode contenen les Cicode functions que ha creat l’usuari. ElCicode s’utilitzarà per a crear comandes i accions i així poder extendre la funcionalitat delsistema.

Els passos que s’hauran de seguir per a configurar un projecte amb Citect seran:1.Crear el projecte

El projectes serà creat mitjançant el Citect EXPLORER.2.Definir les “I/O device Communication”

Per això, s’utilitzarà el Express Communications Wizard i s’haurà d’anarseguint les passes que va dient aquesta utilitat, tipus d’autòmat, tipus decomunicació, etc. . .

Al final d’aquesta memòria hi ha un annex amb el fitxer d’ajuda per al’autòmat S-5 95U, on hi ha escrits els paràmetres que s’han de configurar i tambéles adreces de les Tags que s’han de configurar i el seu tipus.


163

3.Definir les “Variable Tags”Les “Variable Tag” són les dades que el Citect utilitza per a comunicar-se

amb els dispositius que té connectats. Aquests dispositius tant poden ser externs(ex: un PLC) com interns (dins de la memòria). Aquests dispositius s’hauran jadefinit en l’apartat anterior.

Al final de la memòria, en el annex I, apareix l’ajuda de Citect per aconfigurar les “Variable Tags” en el autòmat SIMATIc S-5 95U.

A la següent figura es mostra una fitxa amb tots els camps que s’han dedefinir en una “Variable Tag “.

Figura 84. Característiques d’una “Variable Tag”.

4.Crear les pàgines gràfiquesLes pàgines gràfiques es crearan amb el Graphics Builder. En elles, s’hi

aniran afegint objectes, símbols i altres elements que es relacionaran amb les“Variables Tags” que s’han creat anteriorment.

Aquestes pàgines gràfiques s’utilitzaran per a visualitzar el status de laplanta i a més a més també s’hi podran afegir botons per a controlar el procés de laplanta.5.Configurar alarmes, events, informes...

Amb el Project Editor es configuraran totes les característiques que no estanbasades en les pàgines gràfiques.6.Crear els arxius de Cicode

Amb el Cicode Editor s’escriuran les “Cicode Functions” que es vulguinutilitzar en les pàgines gràfiques.

Un cop s’hagi acabat de configurar el projecte, aleshores ja es podrà compilar idesprés executar amb el Citect RUNTIME.


164

8.5 Aplicació creada amb el Citect

Un cop ja s’ha explicat el programa utilitzat per a crear l’aplicació SCADA de laplanta, el Citect. Ara es passarà a explicar el programa que s’ha fet.

Els següents punts a explicar seran les “Variables Tags” utilitzades, les alarmes i lespàgines gràfiques del projecte.

8.5.1 Llista de “Variable Tags”

En aquest projecte s’han configurat els següents dispositius:1- INTERN: Aquest dispositiu és intern, és a dir emmagatzema les dades en el

disc dur de l’ordinador.2- PLC_1: Aquest dispositiu està assignat a l’autòmat S5-95U que gestiona el

funcionament del mòdul 1 de la planta. A través d’un mòdul de dades del’autòmat es realitza la comunicació amb el Citect, en el present cas s’ha escollitel DB10.

• “Variable Tags” del dispositiu INTERN

Nom Tipus Adreça DescripcióH_mo2 Enter I1 Assignada a una “Cicode function”Total1 Enter I2 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t

una avaria a l’actuador EV3.Total2 Enter I3 Assignada al nombre total de vegades que s’ha quedat

sense peces el tub alimentador.Total3 Enter I4 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t

una avaria a l’actuador EV1_1.Total4 Enter I5 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t




una avaria a l’actuador EV4.Total8 Enter I9 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t

una avaria a l’actuador VS.Total9 Enter I10 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t

una avaria a l’actuador M1.Total10 Enter I11 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï t




una avaria a l’actuador EV8.


165

Total14 Enter I15 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador MPG.

Total15 Enter I16 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador MX1.

Total16 Enter I17 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador MX2.

Total17 Enter I18 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador MY1.

Total18 Enter I19 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador MY2.

Total19 Enter I20 Assignada al nombre total de vegades que s’ha produï tuna avaria a l’actuador VS2.

Total20 Enter I21 Assignada al nombre total de vegades que els dipòsitsd’emmagatzematge han quedat plens .

CodiClient String S1 Assignada al codi del client que ha fet la comanda quees troba en curs.

Data String S2 Assignada a la data en la qual es va fer la comanda quees troba en curs.

Taula 19. “Variable Tags” del dispositiu INTERN.

• “Variable Tags” del dispositiu PLC_1

Nom TipusDada

Adreça Descripció

ValorAct Enter D010:006.14 Assignada al comptador de peces que restenper fer en una comanda.

N_cicles Enter D010:002 Assignada al nombre total de peces ques’han de fer en una comanda.

Nova_Comanda Digital D010:001.14 Assignada al bit que actualitza la quantitatde peces que s’han de fer en una novacomanda.

PROD Digital D010:001.08 Assignada al botó del pannell de control perpassar a mode de producció.

TEST Digital D010:001.09 Assignada al botó del pannell de control perpassar a mode de test.

VER Digital D010:001.11 Assignada al botó del pannell de control perpassar a marxa de verificació.

MAN Digital D010:001.10 Assignada al botó del pannell de control perpassar a mode de funcionament manual.

REP Digital D010:001.12 Assignada al botó del pannell de control perpassar a mode de reparació d’avaries.

RES Digital D010:001.13 Assignada al botó del pannell de control perrestaurar el procés després d’una avaria.


166

MEV1_1 Digital D010:001.00 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida EV1/1 de laplanta.


MEV3 Digital D010:001.04 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida EV3 de laplanta.




MVS Digital D010:001.06 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida VS de laplanta.

MM1 Digital D010:001.07 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida M1 de laplanta.

MMPG Digital D010:008.08 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MPG de laplanta.

MMT Digital D010:008.09 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MT de laplanta.

MMX1 Digital D010:008.10 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MX1 de laplanta.

MMX2 Digital D010:008.11 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MX2 de laplanta.

MMY1 Digital D010:008.12 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MY1 de laplanta.

MMY2 Digital D010:008.13 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida MY2 de laplanta.

MVS2 Digital D010:008.14 Assignada al botó del pannell de control peraccionar manualment la sortida VS2 de laplanta.



167




A5 Digital D010:003.08 Assignada a l’estat del procés de buidarpeces del sistema (A5).

A6 Digital D010:003.09 Assignada a l’estat del procés de portar a lescondicions inicials del sistema (A6).

A1 Digital D010:003.10 Assignada a l’estat del procés d’aturada al’estat inicial (A1).

F1 Digital D010:003.11 Assignada a l’estat del procés de producció(F1).

A3 Digital D010:003.12 Assignada a l’estat del procés d’aturada deproducció (A3).

F4 Digital D010:003.13 Assignada a l’estat del procés defuncionament manual (F4).

F6 Digital D010:003.14 Assignada a l’estat del procés defuncionament en mode de test (F6).

F5 Digital D010:003.15 Assignada a l’estat del procés de marxa deverificació (F5).

D3 Digital D010:003.00 Assignada a l’estat del procés de detecciód’avaria (D3).

D1 Digital D010:003.01 Assignada a l’estat del procés d’aturadad’emergència (D1).

D2 Digital D010:003.02 Assignada a l’estat del procés de reparaciód’avaria (D2).

AV_EV2_2 Digital D010:007.08 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaEV2/2 de la planta.


AV_EV3_A Digital D010:007.10 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaEV3 de la planta en el moment d’avançar.

AV_EV3_R Digital D010:007.11 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaEV3 de la planta en el moment deretrocedir.



AV_VS Digital D010:007.14 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaVS de la planta.


168

AV_VS_1_2 Digital D010:007.15 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaVS de la planta en el moment de transportarpeça des de la plataforma 1 fins a la 2.



AV_DIP_PECES Digital D010:007.01 Assignada a la marca d’avaria que indicaque el dipòsit d’alimentació de peces estàbuit.

AV_M1 Digital D010:007.05 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaM1 de la planta.

AV_MPG Digital D010:009.08 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaMPG de la planta.



AV_EV5_B Digital D010:009.11 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaEV5 de la planta en el moment de baixar.

AV_EV5_P Digital D010:009.12 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaEV5 de la planta en el moment de pujar.



AV_MX1 Digital D010:009.15 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaMX1 de la planta.

AV_MX2 Digital D010:009.00 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaMX2 de la planta.

AV_MY1 Digital D010:009.01 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaMY1 de la planta.

AV_MY2 Digital D010:009.02 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaMY2 de la planta.

AV_VS2 Digital D010:009.03 Assignada a la marca d’avaria a la sortidaVS2 de la planta.



DIP_PLE Digital D010:009.06 Assignada a la marca d’avaria que indicaque algun dels dipòsits d’emmagatzematgeestà ple i no admet més peces.

EV4 Digital D010:005.13 Assignada a la sortida EV4 de la planta.S1 Digital D010:004.08 Assignada a l’entrada S1 de la planta.S2 Digital D010:004.09 Assignada a l’entrada S2 de la planta.


169

FC/A1 Digital D010:004.01 Assignada a l’entrada FC/a1 de la planta.VS Digital D010:005.14 Assignada a la sortida VS de la planta.S8 Digital D010:004.15 Assignada a l’entrada S8 de la planta.S7 Digital D010:004.14 Assignada a l’entrada S7 de la planta.

FC/A2 Digital D010:004.02 Assignada a l’entrada FC/A2 de la planta.FC/A3 Digital D010:004.03 Assignada a l’entrada FC/A3 de la planta.

S5 Digital D010:004.12 Assignada a l’entrada S5 de la planta.S6 Digital D010:004.13 Assignada a l’entrada S6 de la planta.

EV2_1 Digital D010:005.10 Assignada a la sortida EV2/1 de la planta.S11 Digital D010:004.00 Assignada a l’entrada S11 de la planta.

EV2_2 Digital D010:005.11 Assignada a la sortida EV2/2 de la planta.S9 Digital D010:004.04 Assignada a l’entrada S9 de la planta.

EV1_2 Digital D010:005.09 Assignada a la sortida EV1/2 de la planta.EV1_1 Digital D010:005.08 Assignada a la sortida EV1/1 de la planta.

S10 Digital D010:004.05 Assignada a l’entrada S10 de la planta.S12 Digital D010:004.06 Assignada a l’entrada S12 de la planta.M1 Digital D010:005.15 Assignada a la sortida M1 de la planta.

MPG Digital D010:012.10 Assignada a la sortida MPG de la planta.S18 Digital D010:010.13 Assignada a l’entrada S18 de la planta.S17 Digital D010:010.12 Assignada a l’entrada S17 de la planta.P20 Digital D010:012.00 Assignada a la marca M102.0 de l’autòmat.P21 Digital D010:012.01 Assignada a la marca M102.1 de l’autòmat.P22 Digital D010:012.02 Assignada a la marca M102.2 de l’autòmat.P23 Digital D010:012.03 Assignada a la marca M102.3 de l’autòmat.P30 Digital D010:013.08 Assignada a la marca M103.0 de l’autòmat.P31 Digital D010:013.09 Assignada a la marca M103.1 de l’autòmat.P32 Digital D010:013.10 Assignada a la marca M103.2 de l’autòmat.P33 Digital D010:013.11 Assignada a la marca M103.3 de l’autòmat.P40 Digital D010:013.00 Assignada a la marca M104.0 de l’autòmat.P41 Digital D010:013.01 Assignada a la marca M104.1 de l’autòmat.P42 Digital D010:013.02 Assignada a la marca M104.2 de l’autòmat.P43 Digital D010:013.03 Assignada a la marca M104.3 de l’autòmat.S13 Digital D010:010.08 Assignada a l’entrada S13 de la planta.S14 Digital D010:010.09 Assignada a l’entrada S14 de la planta.S15 Digital D010:010.10 Assignada a l’entrada S15 de la planta.S16 Digital D010:010.11 Assignada a l’entrada S16 de la planta.S26 Digital D010:010.05 Assignada a l’entrada S26 de la planta.S25 Digital D010:010.04 Assignada a l’entrada S25 de la planta.

MY1 Digital D010:011.07 Assignada a la sortida MY1 de la planta.MY2 Digital D010:012.08 Assignada a la sortida MY2 de la planta.MX1 Digital D010:011.05 Assignada a la sortida MX1 de la planta.MX2 Digital D010:011.06 Assignada a la sortida MX2 de la planta.EV8 Digital D010:011.03 Assignada a la sortida EV8 de la planta.VS2 Digital D010:011.04 Assignada a la sortida VS2 de la planta.S27 Digital D010:010.06 Assignada a l’entrada S27 de la planta.S28 Digital D010:010.07 Assignada a l’entrada S28 de la planta.S29 Digital D010:011.08 Assignada a l’entrada S29 de la planta.S22 Digital D010:010.01 Assignada a l’entrada S22 de la planta.


170

EV6 Digital D010:011.01 Assignada a la sortida EV6 de la planta.S19 Digital D010:010.14 Assignada a l’entrada S19 de la planta.S20 Digital D010:010.15 Assignada a l’entrada S20 de la planta.MT Digital D010:012.09 Assignada a la sortida MT de la planta.EV5 Digital D010:011.00 Assignada a la sortida EV5 de la planta.S24 Digital D010:010.03 Assignada a l’entrada S24 de la planta.S23 Digital D010:010.02 Assignada a l’entrada S23 de la planta.EV7 Digital D010:011.02 Assignada a la sortida EV7 de la planta.

Taula 20. “Variable Tags” del dispositiu PLC_1.

8.5.2 Alarmes

El Citect permet crear alarmes per a que l’usuari pugui ser alertat quan una falladaes produeixi en la seva planta.

El Citect soporta dos tipus d’alarmes:1- Alarmes de Hardware: Són aquelles que estan referides als perifèrics

connectats al Citect, com ara els dispositius d’entrades i sortides (Ex. PLC).Aquestes alarmes no és necessari configurar-les.

2- Alarmes configurades: Aquestes estan referides a les condicions de la planta, ihauran de ser configurades per l’usuari.

Per a configurar una alarma amb el Citect, la primera cosa que s’ha de fer ésconfigurar les “Alarm Categories”. Això permetrà poder prioritzar les alarmes en funciódel criteri de cadascú.

Per a poder visualitzar les alarmes, el Citect Graphics Builder disposa d’una sèriede patrons de pàgines (“Templates”) que seran utilitzats per a crear les pàgines d’alarmes.Aquests “Templates” són:

- Alarm- Disabled- Hardware- Summary

A partir d’aquests 4 “Templates”, s’han creat les 4 pàgines d’alarmes que hi ha enaquest projecte. Aquestes 4 pàgines d’alarmes correspondran una a les alarmes deHardware, una altra per les alarmes que s’han configurat, una altra que ens mostra la llistad’alarmes configurades amb el seu estat actual i una altra que mostra un històric de totesles alarmes que s’han produï t.

En el present projecte s’han configurat les següents alarmes, que a continuació espresent a la següent taula:• Alarmes

Nom “Variable Tag”associada

Descripció

ALARM_1 AV_DIP_PECES S’activa quan el dipòsit d’alimentació de pecesqueda buit.

ALARM_2 AV_EV1_1 S’activa quan es detecta una avaria a laplataforma 2 que li impedeix pujar.

ALARM_3 AV_EV1_2 S’activa quan es detecta una avaria a laplataforma 2 que li impedeix baixar.

ALARM_4 AV_EV2_1 S’activa quan es detecta una avaria al cilindrepneumàtic rotatiu que li impedeix arribar a laplataforma 2.


171

ALARM_5 AV_EV2_2 S’activa quan es detecta una avaria al cilindrepneumàtic rotatiu que li impedeix arribar a laplataforma 1.

ALARM_6 AV_EV3_A S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula EV3 que li impedeix avançar.

ALARM_7 AV_EV3_R S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula EV3 que li impedeix retrocedir.



ALARM_10 AV_VS S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula VS que li impedeix succionar lespeces.

ALARM_11 AV_VS_1_2 S’activa quan es detecta una avaria en el transportde la peça que ha estat succionada entre lesplataformes 1 i 2.

ALARM_12 AV_EV5_B S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula EV5 que li impedeix baixar.

ALARM_13 AV_EV5_P S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula EV5 que li impedeix pujar.







ALARM_20 AV_MPG S’activa quan es detecta una avaria en elfuncionament del motor de la taula d’indexat.

ALARM_21 AV_MX1 S’activa quan es detecta una avaria en elfuncionament del motor MX1 del pontd’emmagatzematge.

ALARM_22 AV_MX2 S’activa quan es detecta una avaria en elfuncionament del motor MX2 del pontd’emmagatzematge.

ALARM_23 AV_MY1 S’activa quan es detecta una avaria en elfuncionament del motor MY1 del pontd’emmagatzematge.


172

ALARM_24 AV_MY2 S’activa quan es detecta una avaria en elfuncionament del motor MY2 del pontd’emmagatzematge.

ALARM_25 AV_VS2 S’activa quan es detecta una avaria al’electrovàlvula VS2 que li impedeix succionarles peces.

ALARM_26 DIP_PLE S’activa quan algun dels dipòsits ons’emmagatzemen les peces es troba ple iimpedeix que la següent peça pugui seremmagatzemada.

Taula 21. Llistat d’alarmes configurades.

8.5.3 Pàgines gràfiques creades

A continuació, s’explicaran totes les pàgines que s’han fet en el projecte que s’hacreat amb el Citect.

Les pàgines que s’han creat són les següents:⇒ Menú.⇒ Pannell de control.

⇒ Plataforma 1.⇒ Plataforma 2.⇒ Taula d’indexat.⇒ Mecanitzat.⇒ Emmagatzematge.⇒ Pareto 1.⇒ Pareto 2.⇒ I les 4 pàgines d’alarmes (Alarm, Disabled, Hardware i Summary).


173

MENU

Aquesta pàgina no és necessari crear-la. Un cop ja s’ha compilat el projecte,aleshores el Citect RUNTIME la crea de manera automàtica al executar el projecte.

Aquesta pàgina està composta per una sèrie de botons que permeten accedir a totesles pàgines que s’han creat en el projecte.

La pàgina de menú d’aquest projecte es pot veure a la següent figura.

Figura 85. Pàgina gràfica de menú.


174

PANNELL DE CONTROL

En aquesta pàgina gràfica s’ha construï t el pannell de control. Aquest pannell decontrol permetrà en tot moment el diàleg entre l’usuari i el procés.

En aquest pannell de control, s’hi poden distingir 4 parts:- A la capçalera, hi ha els botons que s’utilitzaran per a gestionar les comandes de

producció que s’han introduï t mitjançant la base de dades que s’ha creat amb elMS-Access.

- Al mig apareixen els 6 botons de control de la planta. Aquests, permeten al’operari controlar les evolucions entre els diferents modes de funcionament de la planta.Aquests botons s’han justificat a l’apartat 5.3.2 d’aquesta memòria.

- A baix, hi ha els 19 botons que seran utilitzats quan la planta es trobi en el modede funcionament manual.

- I a la dreta, apareix un indicador que ens mostrarà en tot moment en quin mode defuncionament es troba la planta.

Figura 86. Pàgina gràfica de pannell de control


175

PLATAFORMA 1

En aquesta pàgina es mostra una visió global del mòdul 1 de la planta. S’hi potveure , durant la seva execució, l’estat dels sensors i actuadors que intervenen en elfuncionament de la plataforma 1, del cilindre pneumàtic rotatiu i de la plataforma 2 quan estroba en el seu nivell inferior.

Així mateix, també s’hi pot visualitzar el recorregut que segueixen les peces des deque surten del tub alimentador de peces fins que arriben a la plataforma 2.

A la part de baix d’aquesta pàgina, s’hi ha afegit un botó per a poder passardirectament a la pàgina que visualitza la plataforma 2 i la cinta transportadora d’aquestmòdul 1 de la planta.

Figura 87. Pàgina gràfica de Plataforma 1.


176

PLATAFORMA 2

En aquesta pàgina s’hi representa l’evolució de les peces a través de la plataforma 2i de la cinta transportadora del mòdul 1 de la planta.

A més a més, també s’hi visualitza l’estat dels sensors i actuadors que intervenen enaquests 2 elements de la planta.

A la part de baix d’aquesta pàgina, s’hi ha afegit un botó que permet accedirdirectament a la pàgina que visualitza la plataforma 1 d’aquest mòdul 1 de la planta.

Figura 88. Pàgina gràfica de Plataforma 2.


177

TAULA D’INDEXAT

En aquesta pàgina hi ha representada l’evolució de les peces a través de la taulad’indexat del mòdul 2 de la planta.

En aquesta pàgina s’hi visualitza la posició en la qual es troba la taula d’indexat, siconté peça en alguna de les seves 4 posicions i quin tipus de peça és (metàl·lica, de plàsticvermella o de plàstic negra). Així mateix, també s’hi visualitza l’estat en el qual es trobenels sensors i actuadors que intervenen en el funcionament d’aquesta taula d’indexat.

Figura 89. Pàgina gràfica de Taula d'indexat.


178

MECANITZAT

En aquesta pàgina gràfica s’hi poden visualitzar l’estació de trepatge i el mòdul deverificació del trepat del mòdul 2 de la planta.

A la part esquerra d’aquesta pàgina hi ha la representació de l’estació de trepatge,així com la visualització de l’estat en que es troben els sensors i actuadors que intervenenen aquesta estació de treball.

A la part dreta d’aquesta pàgina, hi ha la representació del mòdul de verificació deltrepat, i igual que en el cas anterior, la visualització de l’estat en que es troben els sensors iactuadors que intervenen en aquesta estació de treball.

Figura 90. Pàgina gràfica de Mecanitzat.


179

EMMAGATZEMATGE

En aquesta pàgina gràfica s’hi visualitza l’evolució de l’estació d’emmagatzematgedel mòdul 2 de la planta.

Aquesta pàgina està dividida en dues parts:- A l’esquerra, hi ha una vista en planta que visualitza en tot moment la posició en

la qual es troba el pont d’emmagatzematge, i a més a més també es visualitza l’estat delssensors i actuadors que intervenen en el moviment d’aquest element de la planta.

- A la dreta, hi ha una vista de perfil del pont d’emmagatzematge en el qual es potobservar la situació del braç del pont d’emmagatzematge, en quina posició es troba i si téuna peça subjectada a la seva ventosa. A part d’això, també es pot visualitzar l’estat delssensors i actuadors que intervenen en l’evolució d’aquest element de la planta.

Figura 91. Pàgina gràfica d'Emmagatzematge.


180

PARETO 1

El diagrama de Pareto és una eina estadística per a control de processos. Aquestdiagrama consisteix en un gràfic de barres que mostra les dades en funció d’unescategories que s’han predeterminat.

En un diagrama de Pareto, s’ordenen les categories de major a menor en funció dela freqüència amb la qual s’han produï t. D’aquesta manera en aquest diagrama se’nsmostren les prioritats entre causes, problemes o altres condicions.

En els diagrames de Pareto, s’acostuma a complir la regla empírica de Pareto, queés que “el 80% dels efectes són deguts a un 20% de les causes”.

Per crear aquesta pàgina gràfica s’ha utilitzat el “Template” de Pareto que ja estàincorporat al Citect. Aleshores, quan ja es té la pàgina creada, s’han d’especificar les“Variable Tags” que s’utilitzaran per poder fer la representació del diagrama de Pareto.

En aquest projecte, s’han creat dues pàgines gràfiques a partir de la plantilla delgràfic de Pareto. La pàgina Pareto 1, que es mostra a la següent figura, representa lafreqüència d’avaries que es produeixen al mòdul 1 de la planta, i la pàgina Pareto 2representa la freqüència d’avaries que es produeixen al mòdul 2 de la planta.

Figura 92. Pàgina gràfica de Pareto 1.


181

PARETO 2

En aquesta pàgina gràfica s’hi visualitza el diagrama de Pareto que representa lafreqüència d’avaries que es produeixen al mòdul 2 de la planta.

Figura 93. Pàgina gràfica de Pareto 2.


182

ALARMES

En aquest projecte s’han creat 4 pàgines gràfiques per a poder visualitzar lesalarmes.

Aquestes 4 pàgines gràfiques s’han creat a partir de 4 plantilles (“Templates”), jaexistents en el Citect: Alarm, Hardware, Summary i Disabled. Aquestes 4 pàgines han estatanomenades amb el mateix nom que el seu “Template”.

A la següent figura es pot veure la pàgina d’alarmes “Summary”. Les altres 3pàgines d’alarmes tenen exactament el mateix aspecte, però no visualitzen el mateix.

Figura 94. Pàgina gràfica de la pantalla d’alarmes Summary.

La pàgina d’alarmes “Alarm” visualitza les alarmes que s’han configurat (apartat8.5.2) que es troben actives.

La pàgina d’alarmes “Hardware” visualitza les alarmes de hardware que esprodueixen.

La pàgina d’alarmes “Summary” visualitza l’historial d’alarmes que s’han produï t,indicant quan es van produir i el temps que van durar.

I la pàgina d’alarmes “Disabled” visualitza l’estat en que es troba cada alarma ques’ha configurat (apartat 4.4.2).

Aquestes 4 pàgines d’alarmes es poden visualitzar des de qualsevol pàgina gràficaque s’ha creat en aquest projecte a través de 4 botons que es troben als marges de totes lespàgines gràfiques. Cada un d’aquests 4 botons permet accedir respectivament a unad’aquestes 4 pàgines d’alarmes.


183

Aquests botons, a més a més, en el moment en el qual es produeix l’alarma esposen de color vermell i apareixen animats. Aquests botons no tornen al seu aspectenormal fins que s’entra a la pàgina d’alarmes corresponent i es prem el botó dereconeixement de l’alarma.

Gestió de la Informació Transaccional del Procés

184

9 Gestió de la Informació Transaccional del Procés

En aquest projecte s’ha creat una base de dades amb MS-Access a partir de la quals’han gestionat les comandes de producció que han estat processades per la planta. Lainformació d’aquestes comandes, un cop han estat processades, ha estat guardada també ala base de dades amb la finalitat de poder ser tractada posteriorment.

A continuació, en aquest apartat, s’explicarà com són les bases de dades en MS-Access, com hem connectat la base de dades que hem creat amb el Citect i finalment tambés’explicarà l’aplicació que s’ha creat amb el MS-Access.

9.1 Les bases de dades en el MS-Access

Una base de dades de MS-Access està formada per un conjunt d’objectes que l’usuaricrea per a poder gestionar les dades.

Els objectes que es poden crear en una base de dades de MS-Access són els següents:• Taules: Les taules permeten emmagatzemar les dades d’una forma organitzada

gràcies a la seva estructura de files i columnes. Aquesta organització ésimprescindible per a poder organitzar totes les operacions amb les dades.

• Consultes: Les consultes permeten a l’usuari donar resposta a les preguntes quees plantegi referents a les dades que té emmagatzemades. A més a més, també lipermetran obtenir noves dades calculades a partir de les que té emmagatzemades.

• Formularis: Els formularis permeten a l’usuari visualitzar les dades per pantallaamb el format desitjat, resultant més agradable i eficaç. A part d’això, tambépermeten introduir noves dades a la base de dades o modificar-ne de ja existents.

• Informes: Els informes permeten a l’usuari imprimir les dades emmagatzemadesamb l’aspecte que prèviament s’ha dissenyat.

• Macros: Les macros són una espècie de miniprogramas que permeten realitzar unseguit d’operacions repetitives en un sol pas. La gran avantatge de les macros esque no és necessari saber programar per a crear-les ni executar-les.

• Mòduls: Els mòduls són un conjunt d’instruccions i procediments, escrits en elllenguatge de programació Visual Basic, que permeten automatitzar i modificaroperacions de la base de dades.

A la pàgina següent, a la figura 95, es mostra la finestra de base de dades del MS-Access. La finestra de base de dades l’usuari l’utilitza per a poder navegar a través de labase de dades per a poder treballar amb els seus objectes, és a dir per a que els puguimodificar, per a que en pugui eliminar algun, per a crear-ne de nous, etc. . .


185

Figura 95. Finestra de base de dades del MS-Access.

9.2 Connexió de la base de dades amb el Citect

Des de Citect, s’han creat dues taules que després s’han vinculat a la base de dades ques’ha creat amb MS-Access. En una d’aquestes taules s’hi ha guardat les comandes deproducció que s’han hagut de processar quan el sistema es troba en mode de funcionamentautomàtic i en l’altra s’hi ha guardat l’històric de totes les comandes realitzades.

Aleshores, s’ha hagut de creat una funció (Cicode Function) per a que el Citect poguésllegir la taula de comandes per fer i escrivís les comandes fetes a la taula on s’ha guardatl’històric de les comandes.

Per a crear les taules des de Citect, s’ha hagut de configurar un dispositiu (Device). Pera configurar un “Device” en el Citect, des del menú del Citect EXPLORER s’ha d’obrir lacarpeta “System” i després s’ha de fer doble-click sobre la icona Devices. Aleshores, s’had’omplir una fitxa amb la qual es configurarà aquest dispositiu.

A l’annex II d’aquesta memòria, hi ha la informació referent a com configurar undispositiu (Device) per a crear les taules que seran utilitzades per a la base de dades itambé la informació referent a les instruccions que s’hauran d’utilitzar per a programar lafunció que s’utilitzarà per a tractar les dades d’aquestes taules.


186

A la següent figura es mostra la fitxa que s’ha d’omplir per a configurar un dispositiu.En aquest cas, aquesta fitxa correspon a la taula per entrar les comandes de producció. Elformat que s’ha utilitzat a la taula on s’ha guardat l’històric de comandes ha estatexactament igual.

Figura 96. Fitxa per a configurar un dispositiu al Citect.

Les dues taules que s’han creat han estat de tipus dBASE (“.dbf”), la qual cosasignifica que tots els seus registres eren de tipus text. Això ha estat un aspecte que s’has’ha hagut de tenir en compte al programar la funció per a gestionar aquestes taules, ja quealgun camp d’aquesta taula s’havia de llegir amb format enter.


187

A continuació es mostra el llistat de la “Cicode Function” que s’ha creat per a gestionarles dues taules que s’han creat amb el Citect.

INT hDev1=-1;INT hDev2=-1;INT bit=1;

FUNCTIONGetComanda()

STRING nQuantitat;STRING nCodiClient;STRING nData;

IF (ValorAct=0) AND (bit=1) THEN IF hDev1 < 0 THen hDev1 = DevOpen("Com1

END

IF hDev2 < 0 THen hDev2 = DevOpen("Com2");

END

IF DevEOF(hDev1) THENDspError("NO HI ha més comandes");DevClose(hDev1);DevClose(hDev2);bit=0;

ELSE IF hDev1 >= 0 THEN

nQuantitat = DevGetField(hDev1,"Quantitat");nCodiClient = DevGetField(hDev1,"CodiClient");nData = DevGetField(hDev1,"Data");

N_cicles = nQuantitat;CodiClient = nCodiClient;Data = nData;

DevAppend(hDev2);DevSetField(hDev2,"Quantitat",nQuantitat);DevSetField(hDev2,"CodiClient",nCodiClient);DevSetField(hDev2,"Data",nData);

WHILE (ValorAct=0) DObit=1;

END

DevDelete(hDev1);DevNext(hDev1);

ENDEND

ENDEND


188

A la següent figura es mostra la zona del pannell de control que s’utilitza per agestionar les comandes de producció.

Figura 97. Gestió de les comandes a la pàgina gràfica de pannell de control de Citect.

En aquesta figura, el botó de “Passar a la següent comanda”, que apareix a la dreta, téassociada la “Cicode Function” que s’ha creat per a llegir les comandes per quan elsistema es trobi en mode de funcionament de producció.

9.3 Estructura de la base de dades que s’ha creat amb MS-Access

Amb el MS-Access s’ha creat una base de dades que se li ha posat de nomCOMANDES. En aquesta base de dades les dades s’han emmagatzemat en 3 taules:

• Comand1: Aquesta taula ha estat creada amb el Citect. En ella s’hi guarden lescomandes de producció que estan pendents de realitzar.

• Comand2: Aquesta taula ha estat creada amb el Citect. En ella s’hi guardal’històric de comandes realitzades.

• Taula clients: En aquesta taula es guarden les dades personals dels clients querealitzen les comandes. Aquesta taula està relacionada amb les altres dues.

Les taules Comand1 i Comand2 han estat creades amb els següents camps:• Codi Client: Aquest camp correspon al codi únic que serveix per identificar tots

els clients que hi ha emmagatzemats dins de la base de dades. Aquest camp serviràper relacionar aquestes taules amb la Taula Clients.

• Quantitat: Aquest camp correspon a la quantitat de peces que el client vol que esprocessin a la comanda que ha realitzat.

• Data: Aquest camp correspon a la data en el qual el client va realitzar la comanda.

En canvi, la Taula clients ha estat creada amb els següents camps:• Codi Client: Aquest camp ha servit per a relacionar aquesta taula amb les taules

Comand1 i Comand2. Igual que en aquestes taules, aquest camp correspon al codiúnic que identifica als clients que hi ha introduïts dins de la base de dades.

• Tipus Client: Aquest camp identifica el tipus de client que hi ha introduït a la basede dades. Aquest camp pot pendre els valors P i E, segons si el client és unaempresa o un particular.

• Nom: Aquest camp identifica el client amb el seu nom. Aquest nom podrà ser elnom d’una persona més els seus cognoms si el tipus de client és un particular , o béel nom de l’empresa si el tipus de client és una empresa.

• Adreça: Aquest camp correspon a l’adreça del client.• Codi Postal: Aquest camp correspon al codi Postal del client.• Població: Aquest camp correspon a la població on viu el client.• Província: Aquest camp correspon a la província on viu el client.• País: Aquest camp correspon al país on viu el client.• Telèfon: Aquest camp correspon al telèfon del client.


189

• e-mail: Aquest camp correspon al e-mail del client.

A la següent figura es pot observar les relacions que s’han creat entre les 3 taules queconformen la base de dades que s’ha creat. Es pot veure que el camp Codi Client ha estatel camp a partir del qual s’ha establert la relació entre les taules.

Figura 98. Relacions entre les taules de la base de dades creada amb MS-Access.

Per a introduir noves dades a la base de dades s’han creat dos formularis:• Entrada comandes: En aquest formulari s’han introduït les comandes de

producció a realitzar pels clients.• Entrada clients: En aquest formulari s’han introduït les dades personals dels nous

clients.Un cop ja s’han introduït dades en aquestes 3 taules, aleshores ja s’han pogut crear

consultes de selecció per a poder determinar quantes comandes a realitzat un clientdeterminat, quantes comandes s’han realitzat en un mateix dia, quantes comandes harealitzat un mateix client, etc. . . I a partir d’aquí, doncs s’han creat informes per a poderimprimir sobre paper o per visualitzar per pantalla aquestes dades.

Annexes

190

ANNEXE I:CONFIGURACIÓ DE LES COMUNICACIONSENTRE EL CITECT I EL SIMATIC S5-95U

Annexes

191

Simatic S5 - Serial Direct Overview

Level 2 Accreditation

The serial direct method of communication to Siemens Simatic S5 - 90U, 95U, 100U,102U, 115U, 135U and 155U PLCs, uses the SIDIRECT protocol. Using this method youcan connect to single or multiple PLCs, directly through the programming ports, as in thefollowing diagram:

You can acquire a programming cable from your Simatic S5 distributor.This protocol does not support the following CPUs:

• CPU945 for the S5-115 range• CPU928, CPU946, CPU947, and CPU948 for the S5-135/155 range

Annexes

192

Simatic S5 - Serial Direct Hardware Setup

You must set your PLC to the communication setting you want. The default hardwaresettings for the Simatic S5 are as follows:

Setting Value

Baud Rate 9600Data Bits 8Stop Bits 1Parity 2 (Even)

NOTE:These settings are recommendations only. If you use the Communications ExpressWizard, these default settings are configured in your project automatically, thoughyour hardware may support other values. If you do set the baud rate, data bits, stopbits or parity to another value, you must manually set the new value(s) in yourproject.

Hints and Tips

• Use a high speed Digiboard rather than a COM port. You might be able to use aCOM port if it has a 16550A (or better) UART.

Annexes

193

Simatic S5 - Serial Direct Communications Forms Information

To setup communications with a device you should follow the basic steps given in I/ODevice Communication Configuration. The communications forms have the followingspecific information.

Boards Form

Typically you would use a serial board or COM port for this communication. Refer tothe instructions for setting up and using COM ports or serial boards, or complete theBoards form as instructed, but with the following specific information.

Board TypeIf using a serial board or COM port, you should enter COMx .

AddressIf using a serial board or COM port, you should enter 0 .

I/O PortLeave this field blank .

InterruptLeave this field blank .

Special OptionsLeave this field blank .

Ports Form

You should complete the Ports form as instructed, but with the following specificinformation.

Port NumberThis value should match the COM port number. This number is defined in the Portssection of the Control Panel.

Baud RateThis value should match the setting of the PLC - 9600 is recommended.

Data BitsYou must enter 8 .

Stop BitsYou must enter 1 .

ParityThis value should match the setting of the PLC - EVEN_P is recommended.

Annexes

194

Special OptionsYou may want to use the Special Options for the COMx Driver if you are using aModem (or similar) and want the driver to perform differently.

I/O Devices Form

You should complete the I/O Devices form as instructed, but with the followingspecific information.

I/O Device AddressLeave this field blank .

I/O Device ProtocolYou must enter SIDIRECT.

Annexes

195

Simatic S5 - Serial Direct Data Types

Data Types Address Citect Data TypeFormat

DATA WORDS Db:w BCD / DIGITAL / INT / LONG / LONGBCD / REAL / STRING

DIGITALS Db:w.n DIGITAL

Where

b is the data block number (as configured in the PLC)w is the word numbern is the bit number 00 to 15

EXAMPLES:

Data Type

Address

Comment

Data Type

Address

Comment

NOTE: Simatic S5 PLCs support remapping reads and writes.

DIGITAL

D010:001.14

Digital - Block Number 10 : WordNumber 1.Bit Number 14

INT

D0010:002

Data Word - Block Number 10 : Word Number 2

Annexes

196

ANNEXE II:UTILITZACIÓ DE BASES DE DADES AMB EL CITECT

Annexes

197

Formatting a Device

The Device Format specifies how to format the data in the device. The format isdetermined by the type of Device, and the data that is sent to the device.

Printer Devices and ASCII Devices

The format specifies how each line of data is printed on the printer or written to the ASCIIfile, for example:

RFP3 Raw Feed pump 3 Overload 12:32:21RFP9 Secondary Feed Overtemp 13:02:45

When producing reports, the device format is ignored. The format defined for the report(i.e. the report format file) is used to write the report to the device.

To include Citect data you must specify the field name and (optionally a width for eachfield to be printed or written to the file. The format has the following syntax:

{<field name>, [width[, justification]]}

You must enclose each field in braces {}, for example:

Format

In this case, two fields are printed or written to the file - Tag, with 8 characters, and Name,with 32 characters. The width specifier is optional - if you do not specify a width, thewidth of the field is determined by the number of characters between the braces, forexample:

Format

In this case, Name is followed by four spaces - the field is printed or written to the file with8 characters.

Creating Lists and Tables

To set the justification of the text in each field, use a justification specifier. You can usethree justification characters, L (Left), R (Right), and N (None) - for example:

Format

The justification specifier is optional - if it is omitted, the field is left justified. If you use ajustification specifier, you must also use the width specifier.

{Tag,8}{Name,32}

{Name }

{Tag,8,L} {Name,32,R}

Annexes

198

To display field text in columns, use the tab character (^t) - for example:

Format

Including Fixed Text

You can include fixed text by specifying the text exactly as it is to be printed or written tothe file - for example:

Format

Any spaces that you use in a text string are also included in the string.

dBASE Database Devices and SQL Database Devices

The format specifies the structure (field names and field widths) of the database. Theformat has the following syntax:

{<field name>, <width>}

You must use braces {} to enclose each field, for example:

Format

In this case, the database is created with two database fields - Tag, with 8 characters, andName, with 32 characters. The size of each database field is determined by the width youspecify in the format. (Justification character are ignored.) All database fields arecharacter (string) field types.

You can define your own fields (as well as the standard Citect fields) for the databasedevice, for example:

Format

This database device has the following structure:

{Tag,8}^t{Name,32}^t{Desc,32} {Time,8,R}

Name of Alarm:

{Tag,8}{Name,32}

{Name,16}{Water,8}{Sugar,8}{Flour,8}{Salt,8}{Yeast,8}{Milk,8}

Annexes

199

NOTES: 1. Do not leave any spaces between each field definition or at the end of the

format string, or Citect creates extra fields for each space (in the device).

2. You should not specify a field name longer than 10 characters, or Citecttruncates the name to 10 characters (The dBASE file format limits all fieldnames to a maximum of 10 characters.)

In this example, the database is created with seven database fields. To access the abovedBASE device, use a Cicode function similar to the following:

hDev = DevOpen("Recipe");DevFind(hDev, "Name", "Bread");PLC_Water = DevGetField(hDev, "Water");PLC_Sugar = DevGetField(hDev, "Sugar");. . .. . .DevClose(hDev);

See Also:

Using a Database

dBASE Devices

If the database does not exist, it is created with the specified format. If you do not specifya format, and if the file name specifies an existing dBASE file, Citect uses the existingfields in the database.

SQL Devices

You must create the SQL database by an external application before it can be used.

NOTE: If you edit a dBASE or SQL device record (in an existing project), the

associated physical device is not edited. For example, if the device is adBASE type device and you add an extra field in the device, the extra fieldis not added to existing database files (when you run Citect). New files arecreated with the edited fields. If you want to keep the existing devicedatabase data, you must manually copy the data. (Use dBASE, Excel orsome other database tool.) If you don't need to keep the existing data, deletethe existing database files. The next time Citect tries to open the device, itcreates the database with the required changes.

Annexes

200

See Also:

Alarm Display Fields Alarm Summary Fields Command Fields Defining Commands and Controls Defining and Processing Alarms Reporting Information Predefined Devices Using DDE About Print Management

Annexes

201

dBASE Databases

The dBASE file format has become an industry standard for data storage, and Citectsupports the standard dBASE format. You can use any database editor (that supportsdBASE III files) to create a database, and to read and write database records.

To connect to a database, you must define a device. Devices specify the format andlocation of the database, for example:

Name

Format

Header

File Name

Type

Comment

See Also:

Formatting a Device

Recipe

{Name,16}{Water,8}{Sugar,8}{Flour,8}{Salt,8}{Yeast,8}{Milk,8}

Name

[DATA]:RECIPE.DBF

dBASE_DEV

Recipe Device (dBASE file)

Annexes

202

Using a Database Device

You can access a device using Cicode functions.

Opening the Device

Before you can use a device, you must open it. You can open several devices at the sametime. The DevOpen() function returns an integer handle to identify each device, as in thefollowing example:

INT hRecipe;

hRecipe = DevOpen("Recipe");

Writing dBASE Records

To write data to a database device, you must first append a record to the end of the device,then add data to the fields of the record. For a dBASE database, the DevAppend() functionappends the record, and the DevSetField() function writes data to a field. The followingfunction writes a recipe record to a device:

FUNCTIONWriteRecipeData(INT hDevice, STRING sName, INT Water, INT Sugar, INT Flour, INT Salt, INTYeast, INT Milk)

DevAppend(hDevice);DevSetField(hDevice, "NAME", sName);DevSetField(hDevice, "WATER", IntToStr(Water));DevSetField(hDevice, "SUGAR", IntToStr(Sugar));DevSetField(hDevice, "FLOUR", IntToStr(Flour));DevSetField(hDevice, "SALT", IntToStr(Salt));DevSetField(hDevice, "YEAST", IntToStr(Yeast));DevSetField(hDevice, "MILK", IntToStr(Milk));

END

Writing SQL Records

To use an SQL device in Citect, you cannot use all the Cicode Device functions - you canonly use the following functions:

DevOpen(), DevClose(), DevGetField(), DevFind(), DevWrite(), DevNext(), DevSeek(), DevAppend(), DevWrite(), DevZap(), DevControl()

To write Citect data to an SQL database, you can use the DevWrite() function, but youmust add a new record and write to all fields in the new record. No data is written to thedatabase if you do not write to all fields.

Annexes

203

For example:

FUNCTIONWriteRecipeData(INT hDevice, STRING sName, INT Water, INT Sugar, INT Flour, INT Salt, INTYeast, INT Milk)

DevWrite(hDevice, sName);DevWrite(hDevice, Water);DevWrite(hDevice, Sugar);DevWrite(hDevice, Flour);DevWrite(hDevice, Salt);DevWrite(hDevice, Yeast);DevWrite(hDevice, Milk);

END

The following functions are not compatible with the SQL devices and should not be usedwith a SQL devices:

DevFlush(), DevPrev(), DevSize(), DevRecNo(), DevDelete(), DevRead(), DevSetField()

Locating and Reading Database Records

To read data from a dBASE or SQL database device, use the DevFind() function to locatethe record, and then the DevGetField() function to read each field:

FUNCTIONGetRecipe(STRING sName)

INT hDev;

hDev = DevOpen("Recipe");IF hDev >= 0 THEN

IF DevFind(hDev, sName, "NAME") = 0 THENPLC_Water = DevGetField(hDev, "WATER");PLC_Sugar = DevGetField(hDev, "SUGAR");PLC_Flour = DevGetField(hDev, "FLOUR");PLC_Salt = DevGetField(hDev, "SALT");PLC_Yeast = DevGetField(hDev, "YEAST");PLC_Milk = DevGetField(hDev, "MILK");

ELSEDspError("Cannot Find Recipe " + sName);

ENDDevClose(hDev);

ELSEDspError("Cannot open recipe database");

ENDEND

Deleting Records

You can delete dBASE records with the DevDelete() function. The following Cicodefunction deletes all records from a dBASE device:

Annexes

204

FUNCTION DeleteRecords(INT hDev)

WHILE NOT DevEOF(hDev) DODevDelete(hDev);DevNext(hDev);

ENDEND

To delete all records from a dBASE database, use the DevZap() function:

FUNCTION DeleteRecords(INT hDev)

DevZap(hDev);END

NOTE: To delete records from an SQL database, you must use the Cicode SQL functions, discussed in Using SQL.

Closing the Device

When you have finished with a device, you should close it to free Cicode system resources.The DevClose() function closes the device:

DevClose(hRecipe);

See Also:

Using Devices

Referències

205

Referències

[1] Llibre: M. Blanchard. Comprendre, maîtriser et appliquer LE GRAFCET. Cépaduès-Éditions. 1992[2] Pàgina web HTTP:// www.terra.es / personal / jFelipe[3] Manual: CITECT version 5: User’s guide[4] Llibre: J. Balcells i J.L Romeral. Autómatas Programables. Ed. Marcombo. 1997.[5] Llibre: O. Boix, A. Sudrià i J. Bergas. Automatització industrial amb GRAFCET. Edicions UPC. 1993.[6] Llibre: S. Millán. Automatización, Neumática y Electroneumática. Ed. Marcombo. 1996.[7] Llibre: Pablo J. García Núñez. Acces 2000. Ed. Anaya. 1999.

Gestió de la Planta FESTO amb el SCADA Citect.deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/162pub.pdf ·...

Documents

Transcript of Gestió de la Planta FESTO amb el SCADA Citect.deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/162pub.pdf ·...