GEOSFERAAPARTAT 1 (això també ho teniu a “Digital text”, tema “El processos geològics interns”)

Interior de la terraLitosfera: plaques litosfèriques i contacte entre plaquesVolcansTerratrèmols

APARTAT 2 (això també ho teniu a “Digital text”, tema “Geomorfologia”)

Agents geològics externs

APARTAT 3 (això també ho teniu a “Digital text”, repartit en els temes “El processos geològics interns”, “Geomorfologia”, “Geosfera, roques i minerals”)

MineralsRoques

APARTAT 1 Interior de la terra

Litosfera: plaques litosfèriques i contacte entre plaques

Volcans

Terratrèmols

APARTAT 1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

VOLCANS

AP1

Segons l’obertura per on surten els materials volcànics els volcans poden ser FISSURALS quan surten al llarg d’una fractura o CENTRALS, quan surten per punts localitzats. Tenint en compte la situació, els volcans poden ser terrestres o submarins. En el fons marí hi ha molts volcans del tipus de fissura, mentre que a la superfície terrestre predominen els volcans centrals.

AP1

PARTS D’UN VOLCÀ PUNTUAL

BOCA O CRÀTER

XEMENEIA SECUNDÀRIA

CON SECUNDARI

AP1

MATERIALS VOLCÀNICS QUE EXPULSA UN VOLCÀ:

MATERIALS SÒLID O PIROCLASTS poden tenir dos orígens diferents, poden ser petites quantitats de lava que al ser llençades a l’aire es solidifiquen o fragments de roques sòlides arrencats de la xemeneia o del cràter. Segons la mida es classifiquen en : CENDRES (fragments més petits de 2mm, si són molt fins s’anomenen POLS VOLCÀNIC. LAPI.L.LI fragments de diàmetre entre 2 i 64 mm, com les graves i les gravilles. BOMBES VOLCÀNIQUES fragments més grans de 64 mm.

MATERIALS LÍQUIDS O LAVA, pot ser més líquida (poc rica en sílice , fluida i ràpida) o més espessa . Quan la lava d’erupcions submarines entre amb contacte amb l’aigua forma COIXINETS O FARCELLS.

MATERIALS GASOSOS estan formats majoritàriament per vapor d’aigua i en menor quantitat per monòxid i diòxid de carboni, diòxid i triòxid de sofre, àcid sulfúric, àcid clorhídric i clor.

AP1

TIPUS D’ERUPCIONS VOLCÀNQIUES

AP1

ERUPCIONS HAWAIANES , magma molt fluid, amb erupcions sense explosions. Les colades van a molta velocitat. Tenen el con volcànic baix. En són exemple El Mauna Loa i el Kilauea.

ERUPCIONS ESTROMBOLIANES, magma una mica menys fluid que l’anterior, per tant les colades no van tan ràpides. Tenen cons simètrics. Les erupcions són mixtes (explosions + colades). En són exemples l’Stromboli (Italia), Hekla (Islàndia), Montsacopa (Olot).

ERUPCIONS VULCANIANES, magma força espès, les colades s’allunyen poc del cràter o fins i tot es refreden abans de sortir. Formen taps que obstrueixen la sortida i produeixen explosions violentes al llarg de l’erupció, i són força perilloses. Tenen cons asimètrics. En són exemples el Vulcano (Itàlia) i el Cerro Negro (Nicaragua)

ERUPCIONS PLINIANES I ULTRAPLINIANES, el magma és tan espès que no surt de la xemeneia, damunt el cràter es forma un amuntegament de lava en forma d’agulla que s’anomena DOM. Els materials es van acumulant a l’interior provocant una forta pressió, primer surten gasos formant núvols ardents i finalment hi ha una gran explosió. En són exemples el Mont Pelée (Martinica) i el Saint-Helens (EUA).

AP1

AP1

AP1

AP1

AP1

ENREGISTRAMENT DE TERRATRÈMOLS

Els sismògrafs són uns aparells que enregistren l’arribada i la intensitat de les vibracions dels terratrèmols. Dibuixen unes línies anomenades SISMOGRAMES que constitueixen un registre gràfic de les oscil.lacions del sismògraf produïdes pel sisme.

ESCALES DE MESURA DELS TERRATRÈMOLS

Hi ha dues escales de mesura per quantificar la potència d’un terratrèmol: Escala de Mercalli, mesura la intensitat dels sismes, estableix dotze graus relacionats amb la percepció que tenen les persones dels efectes que provoca en l’entorn, per tant és subjectiva. També és coneguda com escala MSK.Escala de Richter, mesura la magnitud del terratrèmol, és a dir, l’energia alliberada. Això ho mesura el sismògraf i per tant és objectiva. Té 10 graus, de moment, ja que és una escala oberta, el sostre el marca el terratrèmol més fort que hi ha hagut fins ara.

AP1

Grau DescripcióI. Molt feble Imperceptible per a la majoria excepte en condicions favorables.

II. Feble Perceptible només per algunes persones en repòs, particularment aquelles que es troben situades en els pisos superiors dels edificis. Els objectes penjants solen oscil·lar.

III. Lleu Perceptible per algunes persones dins dels edificis, especialment en pisos alts. Molts no ho reconeixen com a terratrèmol. Els automòbils detinguts es mouen lleugerament. Sensació semblant al pas d'un camió petit.

IV. Moderat Perceptible per la mayoria de persones dins dels edificis, per poques persones en l'exterior durant el dia. Durant la nit algunes persones poden despertar-se. Pertorbació en ceràmica, portes i finestres. Les parets solen fer soroll. Els automòbils detinguts es mouen amb més energia. Sensació semblant al pas d'un camió gran.

V. Poc Fort La majoria dels objectes cauen.VI. Fort Ho perceben totes les persones, moltes persones espantades solen córrer a l'exterior, pas insostenible.

Finestres, plats i cristalleria danyades. Els objectes cauen dels seus llocs, mobles moguts o caiguts. Arrebossat danyat. Danys lleus a estructures.

VII. Molt fort Parar-se és dificultoso. Mobles danyats. Danys insignificants en estructures de bon disseny i construcció. Danys lleus a moderats en estructures ordinàries ben construïdes. Danys considerables estructures pobrament construïdes. Murs danyats. Perceptible per persones en vehicles en moviment.

VIII. Destructiu Danys lleus en estructures especialitzades. Danys considerables en estructures ordinàries ben construïdes, possibles col·lapses. Dany sever en estructures pobrament construïdes. Murs seriosament danyatso destruïda. Mobles completament fora de lloc.

IX. Ruïnós Pànic generalitzat. Danys considerables en estructures especialitzades, parets fora de plom. Grans danys en importants edificis, amb col·lapses parcials. Edificis desplaçats fora de les bases.

X. Desastrós Algunes estructures de fusta ben construïda destruïdes. La majoria de les estructures de murs i el marc destruït amb les seves bases. Rieles doblegats.

XI. Molt desastrós Poques, si les hi hagués, estructures de murs romanen en peus. Ponts destruïts. Rieles corbats en gran mesura.

XII. Catastrofico Destrucció total amb pocs supervivents. Els objectes salten a l'aire. Els nivells i perspectives queden distorsionades.

AP1

AP1

APARTAT 2

Agents

Geològics Externs

APARTAT 2

CONCEPTES BÀSICS :

provoquen els

que condicionen el

AP2

PROCESSOS GEOLÒGICSMETEORITZACIÓ

AP2

AP2

AP2

AP2

AP2

AP2

AP2

TRANSPORTEl transport és el procés pel qual els materials erosionats es desplacen a altres indrets per l’acció dels agents geològics externs.El transport dels materials es pot produir de les maneres següents: Dissolució- l’agent de transport és l’aigua. En forma sòlida- el transport de les partícules sòlides es pot dur a terme per: flotació (partícules molt lleugeres que es desplacen per la superfície), suspensió ( les partícules es desplacen dins la massa del fluid, com les argiles o la pols de l’aire), saltació ( les partícules de mida mitjana s’eleven i tornen a caure), rodament (les partícules de mida gran no es poden elevar del fons i es van traslladant fent voltes sobre si mateixes), reptació (les partícules més pesants només es desplacen arrossegant-se)

AP2

SEDIMENTACIÓ

Els materials, sediments, al final són depositats a conques sedimentàries (zones baixes o deprimides del relleu, com les valls, ...)Els medis sedimentaris poden ser:Continentals, els més importants són els llacs i els rius (curs baix sobretot)De transició, els deltesMarins, els fons oceànics

AP2

Hi ha molts agents erosius però l’aigua és el més habitual.

Sobretot meteorització, erosió i transport.

Sobretot transport i quelcom de sedimentació.

Sobretot sedimentació.

AP2

EL RELLEU DEL PAISATGE depèn de l’agent erosiu:

Les aigües continentals no canalitzades (aigües de pluja o desglaç sense llera fixa) formen barrancs, rasclers o pilars coronats.

Les aigües continentals canalitzades (com torrents i rius) formen: rambles, rieres, salts d’aigua, meandres, deltes.

Les aigües subterrànies formen aqüífers (circulació d’aigua subterrània), fonts i formes càrstiques (modelat de terrenys calcaris) com dolines, coves, estalactites, estalagmites, ...

Les glaceres formen valls en forma de “U”,morenes (fragments de roca arrossegats per la massa de gel) i icebergs.

El mar, gràcies a les marees, corrents i onades pot formar penya-segats, coves, illots, platges, badies, tómbols, albuferes, aiguamolls,..

El vent que transporta arena al xocar contra les roques pot formar alvèols, oasis, deserts de pedra o regs, deserts de sorra o ergs, dunes, deserts de pols o loess.

AP2

AP2

APARTAT 3

Minerals

Roques

APARTAT 3

Els minerals tenen moltes propietats que ens poden ajudar a classificar-los. A la pràctica que farem aquest tem a cal estar molt ateny per distingir-les a ull nu, algunes vegades farem servir altres sentits com el gust o la vista.

AP3

LLUÏSSOR

AP3

AP3

AP3

AP3

AP3

AP3

CICLE DE LES ROQUES AP3

TIPUS DE ROQUES• ROQUES MAGMÀTIQUES.• DEFINICIÓ: roques que es formen pel refredament i solidificació

del magma• TIPUS DE R.MAGMÀTIQUES , depèn d’on es refreda el magma

R.M.VOLCÀNICA refredament del magma al’exterior. Com que el refredament és molt ràpid no es formen cristalls (TEXTURA VÍTREA). Ex, lava volcànica, obsidiana, basalt, pedra pómez.

R.M.PORFÍRICA refredament a la xemeneia del volcà. El refredament és més lent i pot ser a diferents temperatures. TEXTURA PORFÍRICA amb fenocristalls (cristalls gran refredats a altes temperatures) i microcristalls (cristalls petits refredats a baixes temperatures. Ex pòrfid

R.M.PLUTÒNICA refredament lent a la caldera del volcà. TEXTURA GRANUDA, cristalls grans més o menys homogenis degut al refredament lent. Ex. Granit.

AP3

2. ROQUES METAMÒRFIQUES

• DEFINICIÓ, qualsevol tipus de roques que estan sotmeses a grans pressions i/o temperatures.

AP3

b) TIPUS DE ROQUES METAMÒRFIQUES AP3

AP3

AP3

3. ROQUES SEDIMENTÀRIES.• DEFINICIÓ, fragments de qualsevol tipus de roca que han sigut erosionats,

transportats i sedimentats, que amb el pas del temps es compacten i es transformen.

b) CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES.

AP3

AP3

CONGLOMERAT GRAVES I GRAVILLES

ARENISCA ARGILA

AP3

AP3

AP3

AP3

AP3