Geografia ii unitat 1 la població i la demografia

GEOGRAFIA II CFA Mare de Déu de Montserrat

(GES II) 1

ÍNDEX

Unitat 1: La població i la demografia.

Unitat 2. L’espai econòmic.

Unitat 3: Urbanisme i societat.

2

UNITAT 1: OBJECTIUS.

1.Identificació del principals conceptes

demogràfics i comprensió de les seves

dinàmiques.

3


2. Anàlisi de l’evolució històrica de la població a nivell local i mundial: poblament, dinàmiques demogràfiques i ritmes d’urbanització al llarg de la història. Identificació de les fonts per a l’estudi de la població (censos, padrons o registres).

4


3. Anàlisi del fenomen migratori actual,

quantificació i localització d’aquest

fenomen, tant a nivell mundial com local, i

identificació de les causes i de les seves

característiques específiques.

5

UNITAT 1: LA POBLACIÓ I LA DEMOGRAFIA.

6


La demografia és l’estudi de la població

humana a partir de les estadístiques. Els

estudis demogràfics permeten conèixer

quantes persones té una població, com es

distribueixen en un territori, l’estructura

(edat, sexe, nivell cultural, activitat

econòmica, etc.), si tendeix a créixer o a

disminuir i per quines causes ho fa.

7


Què entenem per població?

La població es el conjunt de persones que

habiten un territori delimitat (sigui aquest

un municipi o el conjunt de la població

mundial).

8


Com evoluciona la població?

Per saber si la població d’un lloc creix o

decreix s’estudia la natalitat, la fecunditat i

la mortalitat.

9


La natalitat.

La natalitat és el nombre de naixements

que hi ha en una població. Es mesura amb

la Taxa Bruta de Natalitat (TBN), que indica

el nombre de nascuts vius per cada mol

habitants en un any.

10


Taxa de natalitat

Nombre de naixements en un any

Població total

* 1000 = ‰

La taxa de natalitat es considera

alta moderada baixa

> 35‰ 15 – 35‰ < 15‰

11


Taxa de natalitat. Exemple.

3.250

223.000

* 1000 = 14,57‰

12

Ciutat A

Població total naixements defuncions

223.000 3.250 2.189

TN=


13

Taxa de natalitat . Viquipèdia (2008).


L’evolució de la natalitat.

Fins el segle XIX la natalitat es va mantenir alta, amb unes taxes que oscil·laven entre el 35 i 40‰.

No obstant això, a partir de la Revolució Industrial es va anar produint un descens lent, però continuat de les taxes de natalitat a l’Europa i l’Amèrica del nord.

Ara bé, després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es va produir un creixement econòmic i demogràfic, aquest últim gràcies a l’increment la t. de natalitat, aquest fenomen es conegut com baby boom.

14


La fecunditat.

La fecunditat és una estimació mitjana de

fills que tindrà una dona en la seva vida. Es

mesura la Taxa de Fecunditat (TF). La taxa

de fecunditat permet saber si està

assegurat el relleu generacional.

15


Taxa de fecunditat

Nombre de nascuts

Nombre de dones entre 15 i 49 anys

* 1000 = ‰

El reemplaçament d’una generació per una altra està assegurat si la Taxa de Fecunditat (TF) és de, com a mínim, 2,1 fills per dona.

16


17

Taxa de fecunditat. Eurostat (2009).


La mortalitat.

Nombre de defuncions. Es mesura amb la Taxa Bruta de Mortalitat (TBM). Hi ha també altres taxes més específiques com és la mortalitat infantil (TMI, nombre de nens que moren abans de complir el primer any per cada 1.000 nadons vius), que ens informa del nivell de desenvolupament d’un país.

18


Taxa de mortalitat

Nombre de defuncions en un any

Població total

* 1000 = ‰

La taxa de mortalitat es considera

alta moderada baixa

> 35‰ 15 – 35‰ < 15‰

19


20

Taxa de mortalitat.


Taxa de mortalitat infantil

Nombre de morts menors d’un any

Nombre de nascuts vius l’any

* 1000 = ‰

La taxa de mortalitat es considera

alta moderada baixa

20 - 100‰ 5 - 20‰ 0 - 5‰

21


22

Taxa de mortalitat infantil. Banc Mundial y Nacions Unides (2010).


L’esperança de vida.

La taxa de mortalitat s’ha reduït significativament des del començament del segle XX. Avui dia se situa al voltant del 8‰, encara que hi ha contrastos entre uns països i uns altres.

Conseqüentment ha augmentat l’esperança de vida, que és la mitjana d’anys que s’estima que pot viure una persona. En l’actualitat, l’esperança mitjana de vida al món és d’uns 70 anys. Tot i això, hi ha diferències entre homes i dones, com també entre països.

23


Creixement vegetatiu.

Per saber si la població d’un lloc creix, en

calculem el creixement natural o vegetatiu (TCV).

Si en un lloc hi mor més gent de la que hi neix, la

població es redueix, i si hi mor menys gent de la

que hi neix, augmenta. Però per conèixer el

creixement real també cal tenir en compte les

migracions. 24


Taxa de creixement vegetatiu

Taxa de natalitat

Taxa de mortalitat

= %

El creixement vegetatiu es considera

alt moderat baix

> 2% 1 – 2% < 1%

25

10



Nombre de nascuts

Nombre de defuncions

El creixement vegetatiu es considera

alt moderat baix

> 2% 1 – 2% < 1%

26

Població total

* 100= %



Taxa de natalitat

Taxa de mortalitat

= %

Espanya

Any Població Taxa de natalitat

‰

Taxa de mortalitat

‰

Creixement

vegetatiu

1960 30.776.935 21,6 8,6 1,3

1970 34.041.531 19,5 8,3 1,12

1981 37.682.355 14,2 7,7 0,65

27

TCV =

10


L’augment de la població: un ritme

vertiginós

La població mundial va créixer amb lentitud fins

al segle XIX. El nombre elevat de naixements va

ser contrarestat per una forta mortalitat, sovint

accelerada per períodes de fam i epidèmies.

28


29


La millora de l’alimentació, unida als

avanços higiènics i mèdics va iniciar a

Europa occidental un canvi profund: és

l’anomenada revolució demogràfica. Així al

començament del segle XX la població

mundial ja era de 1.600 milions d’éssers

humans.

30


Al llarg del segle XX es va produir una

explosió demogràfica gegantina. Després

de la Segona Guerra Mundial es va iniciar la

fase de creixement accelerat, que continua

en l’actualitat. L’any 1950 la població

mundial era de 2.000 milions. En tan sols

50 anys aquesta xifra es va triplicar, i va

arribar als 6.000 milions d’habitants l’any

2.000. 31


A l’actualitat, cada any es produeix un increment del voltant d’uns 70 milions de persones. Hi ha dos espais contrasten bruscament:

Els països més desenvolupats, la població creix poc i fins i tot descendeix.

Els països menys desenvolupats, la població està en creixement continu.

- 32


La causa principal d’aquest creixement tan

ràpid és el descens de la mortalitat,

conseqüència immediata de les millores en

l’alimentació i la sanitat.

- 33


La història demogràfica del món en els darrers segles segueix una evolució coneguda com a transició demogràfica. Aquesta pren com a model l’evolució a Europa, perquè va ser el primer lloc on es van donar les condicions per al canvi de tendència. Tanmateix cada país té una cronologia diferent.

- 34


-

35


Aquesta transició demogràfica es port dividir en diverses fases, a cadascuna li correspon un règim demogràfic concret:

-

36


1) Primera fase: Règim demogràfic antic o preindustrial. Les taxes de natalitat i mortalitat són molt elevades (entre 30 i el 50‰). Pel que fa a la natalitat es calcula que cada dona tenia una mitjana de cinc fills però, que la mortalitat infantil era molt alta i la majoria de nadons morien abans de l’any. La mortalitat era molt elevada en èpoques de mala collita o d’epidèmia (ex. La pesta als segles XIV i XVII), per les guerres.

Aquesta fase correspon a una societat agrícola o preindustrial, en què el creixement de la població és molt lent. En l’actualitat, pràcticament tots els països han superat aquesta etapa.

- 37


2) Segona fase: Explosió demogràfica (boom demogràfic). Caracteritzada pel descens gradual de la mortalitat que unida amb la taxa de natalitat que es manté elevada provoca un gran creixement de població.

Les raons del descens de la mortalitat són les millors en alimentació i els avenços sanitaris i higiènics, allargant l’esperança de vida. Actualment es troben en aquesta fase la major part de l’Amèrica del Sud, Àfrica i el sud d’Àsia.

- 38


3) Tercera fase: Reajustament demogràfic. La mortalitat continua davallant, però també comença a baixar la natalitat.

Les raons d’aquesta davallada d la natalitat no estan del tot aclarides i són a causa de diversos factors alhora:

- La planificació familiar: com que ja no moren tants (baixa la mortalitat infantil), ja no se’n tenen tants. Ús de mètodes anticonceptius.

- El creixement del consum, les condiciones de l’habitatge i de la vida a la ciutat.

-

39


3) - Les crisis econòmiques del capitalisme.

- El retard en la nupcialitat (edat amb què s’arriba al matrimoni) per la progressiva incorporació de la dona al món laboral.

Es troben en aquesta fase els països desenvolupats i la majoria de països en procés de desenvolupament (Brasil, Xina...)

-

40


4) Quarta fase:Règim demogràfic modern. Tant la natalitat com la mortalitat són baixes o molt baixes. Hi ha estancament demogràfic. Es tendeix cap a un creixement vegetatiu nul i a vegades, fins i tot, és negatiu*. Alhora els avenços de la medicina continuen augmentant l’esperança de vida. Conseqüència d’això és l’envelliment de la població.

Aquesta situació és pròpia de societats molt desenvolupades.

-

41


(*) En els darrers anys (a Alemanya o a Itàlia) s’ha comprovat un lleuger augment de la mortalitat com a conseqüència de la defunció de gent d’edat molt avançada. Per això les poblacions que s’havien acostat al creixement zero, poden arribar a tindre fins i tot un saldo negatiu. Hi ha demògrafs que consideren aquests casos com una 5a fase del model demogràfic.

-

42


La densitat de població

A partir de la població absoluta podem calcular la densitat de població, la relació entre el nombre de persones i la superfície del territori està poc poblat si té una densitat entorn dels 10 hab./km2 i està molt poblat si la densitat supera els 80 hab./km2.

43


Densitat de població

Nombre d’habitants

Km2 de superfície

= hab./km2

Densitat (en hab./km2)

alta baixa

80

hab./km2

10

hab./km2

44


45


Quins són els factors de desigual distribució

de la població al món?

1. El clima de cada regió: els territoris més

temperats i amb un clima favorable al

conreu concentren més població que els

climes més durs, com el del desert o el de

la jungla. 46


Quins són els factors de desigual distribució


2. Els recursos del territori: la població es

concentra més allà on hi ha abundància de

recursos (aigua potable, terra fèrtil,

minerals...) que allà on és més difícil

d’obtenir-ne (desert, pols). 47


Quins són els factors de la desigual distribució


3. La història del territori: en el passat, la

població es concentrava a les valls d’alguns rius

i als deltes, on hi ha les terres més bones per al

conreu i és més fàcil proveir-se d’aigua potable.

Per això, algunes ciutats actuals solen estar

situades en aquestes zones. 48


Les migracions

Els canvis en el volum de la població

concreta no depenen només de la relació

entre el nombre de naixements i de

defuncions, sinó també dels desplaçaments

que fan els habitants d’un lloc a un altre

(les migracions). 49


Les migracions

La persona que se’n va d’un lloc per anar a

un altre és un emigrant, mentre que la

persona que arriba a un lloc és un

immigrant. És a dir, la mateixa persona és

les dues coses alhora depenent del país del

que es parli (de sortida o d’acollida). 50


La taxa neta de migració

És una xifra que indica la diferència entre el

nombre de persones que entren

(immigrants) i el nombre de persones que

surten (emigrants) d'un país per cada

1.000 persones

51


Què motiva l’emigració de les persones?

- El lloc d’origen (o espai de repulsió), que

no satisfà les necessitats de les persones

que hi viuen.

-- El lloc de destinació (o espai d’atracció),

que sí que satisfà les necessitats de les

persones que hi viuen. 52


Què motiva l’emigració de les persones?

- Els mitjans de comunicació, que

transmeten informació sobre les

condiciones de vida del lloc de destinació.

-- Els mitjans de transport, que permeten el

desplaçament de les persones que

decideixen emigrar. 53


Causes

- Econòmiques. Insuficiència de recursos i

de feina als països d’origen. L’emigrant no

pot sobreviure al lloc d’origen, bé sigui per

la manca de feina (atur) o perquè el sou

que cobra és massa baix per mantenir la

família. 54


Causes

- Socials. Les persecucions religioses,

polítiques (refugiats, exiliats), bèl·liques, de

discriminació ètnica...

55


Causes

- Naturals. Sequeres, inundacions,

terratrèmols, progressiva desertització,

males collites...

56


57


Tipus

Les migracions s’han produït des de

sempre (Paleolític per caçar, Neolític per

trobar lloc de conreu, a l’Antiguitat

expandint imperis...) En l’actualitat es

principalment a motivacions econòmiques.

58


Tipus

Aquestes es poden classificar:

- Segons la durada: definitives (quan

s’estableix definitivament al lloc de

destinació) o temporals o estacionaries

(quan torna al lloc d’origen).

59


Tipus


- Segons la destinació: internes (dins del mateix país) o externes (d’un país a un altre). La migració interna més important, lligada al creixement demogràfic i a la Revolució Industrial del segle XIX, ha estat el desplaçament massiu de la població rural cap a les ciutats (l’èxode rural). Més actual són moviments pendulars, desplaçament temporal d’una part important de la població d’un municipi a un altre per motius de feina o lleure.

60


Tipus


- Forçades (tràfic d’esclaus negres,

deportacions a la segona Guerra Mundial...)

o voluntàries (les de tipus econòmic també

ho són).

61


Conseqüències

Les conseqüències de les migracions

poden provocar canvis de molts tipus:

demogràfiques, econòmics, socials,

culturals, ecològics... Però podem veure-ho

des de diversos punts de vista.

62


Conseqüències

Actualment la immigració es concentra en

els països desenvolupaments (EUA i UE

principalment) i té un ritme creixent això fa

que les seves conseqüències siguin molt

difícils d’avaluar.

63


Conseqüències

D’aquesta manera, la plurietnicitat i

multiculturalitat de les societats europees

és una realitat, i no tan sols perquè

continuaran arribant immigrants sinó

perquè l’índex de natalitat d’aquests

col·lectius és en general més elevat que el

de la població autòctona.

64


Conseqüències

Aquest fenomen obliga a les autoritats i el conjunt de la societat a donar una resposta més eficaç per tal de construir una societat més justa i respectuosa amb les diferències. Per això és important evitar la marginació i la concentració d’immigrants en guetos, i fer front a la realitat dels immigrants en situació d’il·legalitat i als esclats de xenofòbia i violència racial, cada vegada més nombrosos.

65


66


67


68

País d’arribada País de sortida

Positives

- Població rejoneveix.

- Fan feines que gent del país

no vol fer (pesades,

perilloses, poca consideració

social, temporals, mal

pagades...)

- Disminueix l’atur.

- Disminueixen les tensions

socials.

- Arribada de diners de fora.

Negatives - Control de les migracions*.

- Disminueix la població.

- Envelliment de la població/

baixa la proporció d’adults i

joves.


(*) El control de les migracions s’ha convertit en una de les preocupacions més importants dels països receptors ja que el nombre de treballadors estrangers que poden acollir està en relació amb el nombre de llocs de treball que necessiten cobrir. La superació d’aquests límits pot generar fluxos il·legals de persones, que es dediquen a feines clandestines i d’economia submergida.

69


(*) El fet que els immigrants no troben feina

pot provocar problemes de tipus social.

Amb la finalitat d’evitar-los, la majoria de

països receptors intenta controlar l’entrada

d’immigrants i signa acords d’immigració

amb els països emissors, tot i que és difícil

vigilar les fronteres.

70


(*) Tot això facilita que una quantitat

d’immigrants clandestins puguin arribar als

països de destinació a través d’uns

itineraris controlats per les màfies, que

comercien amb el tràfic de persones i

posen en perill fins i tot la vida dels

immigrants.

71


Alguns conceptes bàsics de demografia

DENSITAT DE POBLACIÓ Alta 80 hab./km2

Baixa 10 hab./km2

TAXA DE FECUNDITAT 2,1 fills per dona per assegurar el relleu

generacional

ESPERANÇA DE VIDA Actualment 70 anys

TAXA DE CREIXEMENT

VEGETATIU

Alta més del 2%

Baixa Menys de l’1%

MIGRACIONS Emigració Població que marxa a

un altre territori.

Immigració Població que arriba

d’altres territoris 72


Com és la població?

Finalment, s’ha conèixer l’estructura de la

població, l’edat i el nombre d’homes i de

dones, que es representa en una piràmide

de població.

73


74


75

Observacions:

- Lloc i data de la piràmide. Si no apareix caldra

deduir-lo.

Exemple: Lloc: Espanya

Data: 2007


76

Observacions:

- Grups d’edat (eix vertical “Y”) en els que es classifica la població. Normalment, solen aparèixer grups de 5 en 5 anys fins als 80 o 85 anys.

Exemple: Grup 0-4, 5-9, 10-14, 15-19...


77

Observacions:

- Proporcions (eix horitzontal “X”) el percentatge de

la població de cada grup (corresponent el 100%

a la població total).

Exemple: 0%, 1%, 2%, 3%...


78

Observacions:

- La font o origen de les dades

Exemple: Instituto nacional de estadística.


Què és una piràmide de població?

Les piràmides de població són un tipus de

gràfic que ens permet conèixer l’estructura

de la població d’una societat. Ens mostren

tres aspectes:

79

https://populationpyramid.net/es/mundo/2050/












1. La distribució per edats de la societat

d’un país: infants i joves (fins als 14 anys),

adults (dels 15 als 64 anys) i ancians (més

grans de 65).

80


És considera població activa la qual té edat (de 16 a 64 anys) i disponibilitat per treballar. La població activa inclou la població ocupada, que és la que té feina i la població aturada, que és la que no en té. La població inactiva la formen la resta: estudiants, jubilats, persones dedicades a les tasques familiars, etc.

Saber la població activa ajuda a planificar les polítiques d’ocupació.

81


2. La proporció d’homes i dones a la

societat.

82


3. Els augments i disminucions de la

població d’un grup d’edat determinat: per

exemple, si a Espanya el grup d’edat

d’homes de 85 i més anys és molt inferior

al de les dones pot ser perquè molts de la

mateixa generació van morir en la Guerra

Civil.

83


84

Infants i joves

Adults

Ancians

Guerra Civil


Per interpretar una piràmide de població

t’has de fixar en la seva forma.

85


86


Piràmide progressiva.

Té forma de pagoda, amb una base àmplia i

una cúspide molt estreta indica, una alta

proporció de joves, per la qual cosa el

creixement de la població és important i ho

serà en els propers anys.

És característica dels països menys

desenvolupats.

87


88


Piràmide estancada.

Té forma de campana, la base (població

jove) i el centre (població adulta) son quasi

iguals. Això indica que s’ha produït un

descens de la natalitat i el creixement

natural disminueix.

És pròpia de molts països en

desenvolupament.

89


90


Piràmide regressiva.

Té forma de bota: la part central és molt

ampla. Representa una baixa natalitat i un

creixement natural dèbil, així com una

elevada esperança de vida.

És característica dels països més

desenvolupats, amb una població envellida.

91


92


Quins passos has de seguir?

Per interpretar una piràmide de població cal

seguir els passos següents:

1. Descriure la forma i indica el tipus de

piràmide al que correspon.

93


2. Comenta les diferències entre sexes: si hi

ha més dones o homes i en quines edats.

3. Estudia la població per trams d’edat.

Analitza les entrades i sortides més

significatives, i investiga’n les causes.

94


4. Extreu-ne conclusions. Indica el possible

nivell de desenvolupament del país al que

correspon i explica la possible evolució de

la població.

95


La recollida de dades demogràfiques

En la majoria de països és obligatori notificar a les autoritats competents els esdeveniments importants de la vida de les persones (naixement, defuncions, adopcions, canvi de residència...). Aquests registres són la base de dades principal perquè els governs puguin organitzar serveis i emetre certificats d’identificació (DNI, passaport, certificat de residència...).

96


Així les primeres fonts demogràfiques conegudes són uns llistats per saber qui havia de pagar impostos, trobades a Babilònia. Aquests registres van anat evolucionant a Europa durant l’Edat Mitjana tenim els recomptes dels focs o llars i els registres parroquials (que recollien els casaments, bateigs i funerals). No obstant no serà fins el segle XVIII que apareixeran els primeres recomptes de població fets per la pròpia administració dels Estats.

97


Les fonts de dades demogràfiques a

Espanya.

A Espanya, les fonts de dades

demogràfiques més importants són cens, el

padró municipal i el registre civil.

98


El cens és una enquesta que es fa a tota la

població del país per obtenir dades

demogràfiques, econòmiques, socials i

culturals.

99


El padró municipal d’habitants és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi. Tots els espanyols i els estrangers tenen l’obligació d’empadronar-se, com també de comunicar el canvi de residència. En el padró consten les dades estrictament necessàries per identificar els individus (nom i cognoms, sexe, domicili, lloc i data de naixement, nacionalitat, estudis...) i per incloure’ls en els cens electoral. El padró està informatitzat, de manera que sempre està actualitzat.

100


El registre civil es compon d’uns llibres en

què es pren nota dels naixements, les

defuncions i els canvis d’estat civil de les

persones (matrimonis, divorcis...). Els llibres

solen ser als jutjats de les localitats grans o

els ajuntaments, en el cas de les petites.

101


En el nostre país els organismes

encarregats de elaborar les dades

demogràfiques són l’Instituto Nacional de

Estadística (INE) i l’Institut d’Estadistica de

Catalunya (IDESCAT), a Europa l’Eurostat.

Tots tenen web amb informació accessible i

actualitzada.

102


103

Fixa’t bé en aquesta piràmide de població d’Espanya de l’any 2007 i contesta

les preguntes:


a) Què hi neixen més, nens o nenes?

b) Qui viu més anys a Espanya, les dones o els homes.

c) Quina va ser l’última generació del boom poblacional de la transició demogràfica?

d) Quina tendència preocupant mostra la piràmide de població? Com es pot corregir?

104

Geografia ii unitat 1 la població i la demografia

Education

Transcript of Geografia ii unitat 1 la població i la demografia