Generalitats Moianès Nord.doc - pdfMachine from Broadgun ... Moianes Nord.pdf · Auditoria...

Auditoria Ambiental del Moianès Nord

1

ÍNDEX

1. ASPECTES GENERALS. MOIANÈS NORD ___________________________________________________ 3

1.1. MARC TERRITORIAL _______________________________________________________________ 3

1.1.1. ÀMBIT DEL MOIANÈS ____________________________________________________________ 3

1.1.2. EL MOIANÈS NORD ______________________________________________________________ 4

PLUVIOSITAT I TEMPERATURA ____________________________________________________ 6

CLIMA _________________________________________________________________________ 8

SITUACIONS D�EXCEPCIONALITAT _________________________________________________ 8

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA____________________________________________________ 9

HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA__________________________________________________ 10

ÀREES D�ATENCIÓ ESPECIAL DELS CONDICIONATS NATURALS DEL PAISATGE _________ 11

1.2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES __________________________________________ 12

1.2.1. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES ___________________________________________ 12

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ _____________________________________________________ 12

ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ________________________________________ 13

POBLACIÓ ESTACIONAL I RESIDENCIALISME _______________________________________ 14

MOVIMENT MIGRATORI _________________________________________________________ 16

1.2.2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES I INCIDÈNCIA SOCIAL DE LES ACTIVITATS ___ 18

1.3. ORGANITZACIONS I ENS SUPRAMUNICIPALS I LOCALS_________________________________ 29

1.3.1. ORGANITZACIONS SUPRAMUNICIPALS ____________________________________________ 29

CONSORCI PER LA PROMOCIÓ DELS MUNICIPIS DEL MOIANÈS _______________________ 29

GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS ______________________________________________ 33

AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL (ADF) _____________________________________ 33

1.3.2. ORDENANCES I NORMATIVA AMBIENTAL COMUNA __________________________________ 34

1.3.3. REGIDORIA DE MEDI AMBIENT ___________________________________________________ 34

1.4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN TEMES AMBIENTALS ___________________________________ 35

1.4.1. PARTICIPACIÓ A NIVELL SUPRAMUNICIPAL ________________________________________ 35

ASSOCIACIONS ________________________________________________________________ 35

EQUIPAMENTS COMPARTITS ____________________________________________________ 37

ACTIVITATS DE LLEURE I MOBILITAT ______________________________________________ 37

1.4.2. PARTICIPACIÓ A NIVELL LOCAL __________________________________________________ 41

CAMPANYES I INFORMACIÓ AMBIENTAL ___________________________________________ 41

ASSOCIACIONS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ______________________________________ 41

ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ______________________________________________________ 41

1.5. MOBILITAT ______________________________________________________________________ 42

1.5.1. DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT _________________________________________________ 42

1.5.2. XARXA VIÀRIA _________________________________________________________________ 47

1.5.3. ANÀLISI QUANTITATIVA I QUALITATIVA DE LA MOBILITAT_____________________________ 48

MOBILITAT OBLIGADA __________________________________________________________ 48

1.5.4. TRANSPORT PÚBLIC____________________________________________________________ 57

id2076406 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

Aspectes generals

2

SITUACIÓ DEL TRANSPORT DE VIATGERS ALS MUNICIPIS DEL MOIANÈS NORD, TENINT EN COMPTE LA MOBILITAT OBLIGADA PER MOTIUS DE SALUT.________________________________ 59

SITUACIÓ DEL TRANSPORT DE VIATGERS ALS MUNICIPIS DEL MOIANÈS NORD, TENINT EN COMPTE LA MOBILITAT OBLIGADA PER MOTIUS D�EDUCACIÓ. _____________________________ 69

1.6. RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC __________________________________________________ 73


3

1. ASPECTES GENERALS. MOIANÈS NORD

1.1. MARC TERRITORIAL

1.1.1. ÀMBIT DEL MOIANÈS

La present auditoria supramunicipal comprèn una part del territori de la comarca natural coneguda com El Moianès, situada a cavall de tres comarques (el Bages, Osona i el Vallès

Oriental), i formada per un total de 10 municipis. Concretament, la present auditoria se centra en el Moianès Nord.

A efectes de la realització de l�auditoria ambiental, El Moianès s�ha dividit en dues unitats: el Moianès Nord, compost per 4 municipis pertanyents administrativament a les comarques del

Bages i Osona; i el Moianès Sud, compost per 6 municipis pertanyents administrativament a les comarques del Bages i del Vallès Oriental. A la taula següent es recullen els municipis que

conformen el Moianès Nord i el Moianès Sud i la comarca a la qual pertanyen. Taula 1. Municipis que composen el Moianès Nord i el Moianès Sud i comarca a la qual pertanyen

administrativament. Font: elaboració pròpia.

Bages Osona Vallès Oriental

Moianès Nord Collsuspina L'Estany Moià Santa Maria d'Oló Moianès Sud Calders (Auditoria Ambiental pròpia) Castellcir

Castellterçol

Granera

Monistrol de Calders Sant Quirze Safaja

Cal destacar el fet que el municipi de Calders, pertanyent al Moianès Sud i administrativament

a la comarca del Bages, compta amb Auditoria Ambiental pròpia, finalitzada el 2006. A la present Auditoria s�incorporen per a aquest municipi les dades incloses a la seva Auditoria Ambiental.

En la nova distribució de Catalunya en vegueries reconeguda al nou Estatut d�Autonomia del

2006, els municipis del Moianès Nord es troben inclosos dins la Vegueria de la Catalunya Central; en el cas dels municipis del Moianès Sud, els que pertanyen administrativament a la

comarca del Bages es troben també inclosos en aquesta vegueria, mentre que els que

pertanyen administrativament a la comarca del Vallès Oriental es troben inclosos dins la

Vegueria de Barcelona.

A la següent figura s�observa la distribució dels municipis que conformen el Moianès en dues

unitats, Moianès Nord i Moianès Sud, i les comarques a les quals pertanyen. El municipi de Calders, que disposa d�Auditoria Ambiental pròpia, es troba situat dins del Moianès Sud i a la

figura hi consta amb color diferent.

Aspectes generals

4

Figura 1. Situació de la comarca natural del Moianès dins les comarques a les quals pertanyen els

seus municipis i situació dels municipis dins de la subdivisió Moianès Nord � Moianès Sud. El municipi de

Calders disposa d�Auditoria Ambiental pròpia. Font: elaboració pròpia.

1.1.2. EL MOIANÈS NORD

Els municipis que conformen el Moianès Nord pertanyen administrativament a dues

comarques: Collsuspina pertany a la comarca d�Osona, i la resta de municipis (l�Estany, Moià i

Santa Maria d�Oló) pertanyen a la comarca del Bages.

La comarca del Bages ocupa 1.300 km2 de la Depressió Central Catalana amb dues conques

principals: les del Llobregat i del Cardener. La comarca d�Osona ocupa 1.260 km2 de la plana

d�Osona amb una conca principal, la del Ter.

A la taula següent es poden veure les dades principals de superfície de cadascun dels termes

municipals dels municipis del Moianès Nord. Taula 2. Superfícies dels termes municipals dels municipis del Moianès Nord (2006) en km

2. Font:

Institut d�Estadística de Catalunya.

Municipi Superfície (km2) 2006

Collsuspina 15,10 L'Estany 10,30 Moià 75,30 Santa Maria d'Oló 66,20

Els municipis amb els quals limiten els termes municipals dels municipis que conformen el Moianès Nord són (seguint la direcció de les agulles del rellotge i començant pel nord): Sant

Feliu Sasserra, Oristà, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, Tona,

Balenyà, Castellcir, Castellterçol, Monistrol de Calders, Calders i Avinyó.


5

Pel que fa a les comunicacions, els municipis del Moianès Nord compten amb vies locals que

permeten la comunicació entre ells:

Carretera N-141c: comunica Moià amb Collsuspina i Vic, i Moià amb Manresa, passant per

St. Fruitós de Bages.

Carretera C-59: comunica Moià amb l�Estany en direcció a l�Eix Transversal (C-25). Aquest eix comunica amb Santa Maria d�Oló, podent-se utilitzar també per a aquesta comunicació

la carretera BP-4313.

Figura 2. Situació dels municipis del Moianès Nord respecte els municipis veïns i les principals

rutes de comunicació. Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres

Públiques (DPTOP), Mapes on line de Carreteres, Àrea de Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Aspectes generals

6

PLUVIOSITAT I TEMPERATURA

Per tal de definir el clima de la zona d�estudi s�han tingut en compte les dades de l�observatori

meteorològic de l�escola Pia de Moià, situat a 741 metres d�altitud. Les dades fan referència al

període 1992-2007.

Pel que fa la pluviositat, les precipitacions presenten una mitjana anual de 620,8 mm. Els mesos més plujosos són maig, setembre i octubre, amb una mitjana respectivament de: 72,9;

76,61 i 86,61 mm. Per contra, els mesos més secs són febrer i març amb una mitjana

acumulada entre 26,41 i 23,94 mm .

Taula 3. Precipitacions registrades

durant el període 1992-2007. Font: estació

meteorològica de l�Escola Pia de Moià.

Taula 4. Temperatures i pluges mitjanes

mensuals, 1992-2007. Font: estació

meteorològica de l�Escola Pia de Moià.

1992-2007 Precipitacions

(mm)

1992 910,0 1993 631,2 1994 621,9 1995 641,8 1996 0,01 1997 585,1 1998 486,8 1999 737,2 2000 562,6 2001 635,9 2002 791,6 2003 671,0 2004 649,4 2005 557,9 2006 411,0 2007 418,8 Mitjanes 620,8

1 Aquest any no es van registrar dades

1992-2007 Temperatura

mitjana

mensual, ºC

Pluges

Precipitacions

mitjanes

mensuals

(mm)

Gener 4,78 31,34 Febrer 6,20 26,41 Març 9,15 23,94 Abril 10,87 55,48 Maig 15,00 72,90 Juny 18,57 53,27 Juliol 21,42 45,62 Agost 21,44 69,44 Setembre 17,39 76,61 Octubre 13,80 86,61 Novembre 8,65 39,26 Desembre 5,51 39,65 12,73 620,83


7

Pluviositat mitjana (1992-2007)

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

mm

Gràfica 1. Pluviositat mitjana mensual, 1992-2007 Font: estació meteorològica de l�Escola

Pia de Moià

Pel que fa a les temperatures estan marcades per la gran oscil·lació tèrmica entre l�hivern

i l�estiu. A l�hivern la mitjana de les temperatures dels mesos més freds és de 5 ºC i a

l�estiu pot variar entre 22 i 25 ºC. S�ha de tenir en compte que les màximes i les mínimes

absolutes poden arribar a valors molt més extremats com és el cas d�algun any concret

que a l�hivern s�han enregistrat valors de �11 ºC i fins a 41 ºC a l�estiu (juliol de l�any

1994).

Temperatures mitjanes (1992-2007)

0

5

10

15

20

25

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

ºC

Gràfica 2. Temperatures mitjanes de Moià 1992-2007. Font: estació meteorològica de

l�Escola Pia de Moià.

Aspectes generals

8

CLIMA

Observant les gràfiques anteriors, els mesos d�aridesa són sobretot els estivals, en què el

dèficit hídric és força acusat, sobretot els mesos de juliol i agost. També destaca l�aridesa

dels mesos de febrer i març, de mitjana més secs que el període estival, però les

temperatures no els fan tant acusats. S�ha de tenir en compte que moltes de les pluges

captades a l�estiu ho fan en forma de tempesta.

Climograma de Moià (1992-2007)

01020

3040506070

8090

100

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

mm

0

5

10

15

20

25

ºC

Pluges en mm Temperatura mitjana

Gràfica 3. Climograma de Moià corresponent al període 1992-2007.

Al llarg de la primavera tant les precipitacions com les temperatures van augmentant, i aquestes últimes experimenten un augment important durant del mes de juny. Els mesos de juliol i agost són els mesos en què s�enregistren les temperatures més elevades.

A partir del mes d�agost el descens de les temperatures és bastant brusc, i durant els mesos de tardor les precipitacions augmenten considerablement. Els mesos més plujosos

són el maig, mes en què les precipitacions ascendeixen de forma brusca, i els mesos de

setembre i octubre, en què en el període representat les precipitacions han superat els 80 l/m2 de mitjana.

SITUACIONS D�EXCEPCIONALITAT

Pel que fa a circumstàncies excepcionals de pluja, cal destacar que algun any es superen

les mitjanes esperades i s�enregistren valors molt elevats com és el cas del 1992. També

recordar les pluges caigudes la tardor del 1994, any de grans incendis a Catalunya, el més d�octubre va enregistrar índex històrics. Plou una mitjana de 105 dies l�any. Uns

16,7 dies precipita en forma de tempesta i els 88,3 restants ho fa en forma de pluja.

En canvi, les nevades són un fenomen no massa freqüent a l�altiplà del Moianès. Els

municipis de l�àrea d�estudi tenen una mitjana de més de tres dies l�any de nevades. Al

2001 va caure una extensa nevada a Catalunya que va deixar un gruix d�uns 10-15 cm a


9

Moià i de 20-25 cm a Collsuspina i l�Estany. Aquesta nevada va donar pas a una onada

de fred, durant la qual es van enregistrar temperatures de fins a 11 graus sota zero. Les nevades de l�hivern de 1984 també van enregistrar rècords històrics.

Una altra fredorada que es recorda a la comarca és la que va tenir lloc el gener del 1985,

i, més recent, al gener de 2005, enregistrant valors per sota de �10ºC a tota la comarca.

Les boires són presents, però en menor freqüència que als veïns plans del Bages i d�Osona. A partir del mes d�octubre i al llarg de l�hivern, fins el mes de febrer, s�observa la

formació de boires matinals, boires que s�aixequen pels volts del migdia. Aquestes són

presents 28,6 dies l�any.

Tots els municipis del Moianès Nord han patit algunes pedregades fortes. Destaca la pedregada de principis dels anys 90 degut a la qual cotxes, persianes, teulades, i altres estructures presentaven forats per a la caiguda de la pedra, que tenia la mida d�un ou de

gallina. De mitjana al municipi de Moià precipita pedra 2,2 dies l�any.

Pel que fa les rosades i gebrades són fenòmens meteorològics molt freqüents a la zona

del Moianès. La rosada és present a l�altiplà 101,5 dies l�any de mitjana i la gebrada apareix una mitjana de 32,4 dies l�any.

Vistes les dades, el clima de la zona d�estudi es pot classificar entre el clima mediterrani

de muntanya (en el que es dóna una petita sequera estival) i el clima submediterrani,

propi de les zones del pre-Pirineu (en el que no existeix període sec).

Malgrat que el Moianès es troba situat a la Depressió Central Catalana, les dades

climatològiques i el fet d�estar situat dalt d�un altiplà condicionen una sèrie de microclimes

específics que fan que la vegetació de la zona sigui clarament diferenciada de la de les planes veïnes (Pla de Bages i Osona).

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

El Moianès és una conca sedimentària, on la part continental estaria situada en la zona

de Moià, amb materials vermellosos.

Els materials d�aquesta zona, situada a la Depressió Central catalana, són tots Terciaris,

de l�Eocè; i estan sobre materials Triàsics de la zona del Congost, o sobre materials

granítics o pissarrosos de la Serralada Prelitoral.

Són bàsicament calcaris amb una estructura que es va repetint. Començant a la base per

margues de tipus nodulós que corresponen a la Formació Igualada (Ferrer, 1971); són

margues de tipus arenós, les típiques �margues de Vic�, que contenen abundants restes

fòssils. A sobre s�hi situen unes calcàries que corresponen a la Formació calcàries i

guixos de Collsuspina, de caràcter més o menys recifal. Seguidament es tornen a repetir

les margues, després una capa de gresos que correspon a la Formació de gresos de

Centelles i, per últim, una altra capa de margues.

A la zona de la Vall de Marfà hi són presents els materials del grup Santa Maria i de la Formació Margues de Vic amb nivells de conglomerats. En aquest sector existeixen

importants afloraments de caràcter recifal; fet demostrat per l�extraordinària abundor de

fòssils marins (sobretot mol·luscs gasteròpodes i bivalves, foraminífers, equinoderms,

coralls...). També s�hi ha trobat algun fruit de Nypa burtini, planta monocotiledònia pròpia

de les zones costaneres amb manglars de les regions tropicals.

Aspectes generals

10

Pel que fa la geomorfologia s�observa un relleu tabular amb una sèrie de planes

estructurals formades en les capes més dures. Aquest relleu s�ha originat a conseqüència

de l�erosió.

Les rieres de la zona tenen el llit de roca calcària. El pas de l�aigua ha donat lloc a parets

inclinades llises i trams una mica encaixats.

Són freqüents els fenòmens càrstics de formació de coves, avencs i baumes. Aquestes

formacions són especialment freqüents al sector entre Collsuspina i Moià i entre Moià i

Castellcir: coves del Toll, Bauma d�Esplugues, Bauma del Gai, Avenc del Basot, etc.

També mereixen una especial atenció, pel que fa al modelat del paisatge, els nombrosos

salts d�aigua que es troben en el transcurs de les principals rieres, especialment al sector de la Vall de Marfà, Riera d�Oló i Riera del Gai.

A la Vall de Marfà també es pot observar algun meandre interessant.

Al nord de la Riera d�Oló, s�inicia un relleu discontinu en l�anticlinal de Santa Maria, que

constitueix el plec més meridional dels accidents de la Conca Catalana.

A l�àrea entre Moià i l�Estany hi ha una gran quantitat de plegaments i falles de poc salt. Segons aquest model, s�explicaria el fet que la depressió lacustre de l�Estany tingui un origen endorreic.

HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA

Si bé no hi ha cap riu cabalós a la zona, hi ha gran quantitat de torrents de petit cabal i un de més gran (Riera Golarda o de Marfà) a la zona de la Vall de Marfà. El llit de les rieres

és de lloses calcàries.

La major part d�aquests torrents tributen les seves aigües als afluents del riu Llobregat,

(Riera Gavarresa, Riu Calders, Riera d�Oló, Riera del Gai); però algun del afluents del

sector de Collsuspina es decanta cap el Ter i el Congost (es localitza el naixement del riu Congost al nord de Collsuspina). Aquests cursos fluvials presenten, en general, un bon estat de conservació; excepte la Riera de Marfà que rep les aigües residuals dels

municipi de Moià, la Riera d�Oló que rep les aigües sense depurar de l�Estany i Oló i la

Riera de Fontscalents que rep les aigües sense depurar de Collsuspina.

Pel que fa a les aigües subterrànies, cal remarcar que en determinats indrets hi ha

captacions d�aigües per abastir els municipis de Moià, Collsuspina, Oló i l�Estany.

Aquestes extraccions s�han anat efectuant sense que hi hagi hagut cap estudi previ i, per

tant, no se sap fins a quin nivell es pot explotar l�aqüífer.

La litologia del terreny, on els torrents i les rieres apareixen encaixonats en una plataforma amb materials calcaris alternant amb margues impermeables, fa que apareguin nombroses fonts.

A la zona entre Moià, l�Estany i Collsuspina s�han donat casos de contaminació d�aigües

de pous i fonts per excés de nitrats.

L�antic estany de l�Estany, és d�origen endorreic i ocupa una plana al·luvial entre el Puig

de la Caritat, la Serra del Soler i la Serra del Puig Rodó. La impermeabilitat del sòl argilós

i la manca de volum d'aigua suficient per excavar una sortida natural van crear en


11

aquesta plana l'antic estany que dóna nom al lloc. L'estany va ser dessecat al 1570 i des de llavors aquestes terres s'han utilitzat amb finalitat agrícola.

ÀREES D�ATENCIÓ ESPECIAL DELS CONDICIONATS NATURALS DEL

PAISATGE

Definició i delimitació d�àrees d�atenció especial:

Cursos d�aigua

- Torrent de l�Alou i Riera d�Oló (abans del punt on s�aboquen les aigües

residuals de l�Estany) - Riera de Segalers - Riera de Postius - Torrent de Terradelles o de Treserra (límit Collsuspina nord) - Riera del Gai - Riera de Malrubí (des de Molí del Parer fins Calders) - Riera de Passarell - Riera de Castellnou - Torrent Mal - Torrent de la Font de la Collada o del Soler (límit Collsuspina est) que

tributa les seves aigües a la Riera de Castellcir - Riera de Marfà - Riera de La Fàbrega

Altres formacions geològiques interessants

- Zones formades pels talussos i marges fluvials (especialment a la zona de la Serra del Soler, Bussanya i a la part occidental de Puig-Rodó i riera de

Passarell) - La Riera de Malrubí amb els talussos que ha format

- Localitats interessants per trobar gran quantitat de fòssils (entre Moià,

Calders, Castellterçol, Collsuspina i Castellcir)

- Anticlinal de Santa Maria d�Oló

- Antic estany de l�Estany

Es presenta a l�Annex, amb el número XXX el mapa que recull les Àrees d�Atenció

Especial respecte els valors geològics i geomorfològics

Aspectes generals

12

1.2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES

1.2.1. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Els municipis del Moianès Nord presenten en general una evolució a l�alça de la població, excepte en el cas de l�Estany, en el qual la població presenta un cert decreixement. Al municipi de Moià s�observa un creixement més marcat que a la resta de poblacions. Taula 5. Evolució de la població als municipis del Moianès Nord, 2000-2007. Font: Institut

d�Estadística de Catalunya.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Collsuspina 254 250 273 283 296 306 316 323 L'Estany 398 391 404 408 405 393 383 379 Moià 3.988 4.089 4.378 4.647 4.872 5.142 5.399 5.486

Santa Maria d'Oló 1.006 999 998 1.018 1.047 1.044 1.072 1.087

Evolució de la població 2000-2007

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hab

itant

s

Collsuspina L'Estany Moià Santa Maria d'Oló

Gràfica 4. Evolució de la població dels municipis del Moianès Nord, 2000-2007. Font: Institut


Pel que fa a la densitat de població, s�observa que l�únic municipi en el qual aquesta ha

anat disminuint és l�Estany, mentre que a la resta de municipis la tendència és a

l�augment.


13

Taula 6. Evolució de la densitat de població als municipis del Moianès Nord 2000-2007.

Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Superfície

(km2) 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Collsuspina 15,10 16,82 16,56 18,08 18,74 19,60 20,26 20,93 21,39 L'Estany 10,30 38,64 37,96 39,22 39,61 39,32 38,16 37,18 36,80 Moià 75,30 52,96 54,30 58,14 61,71 64,70 68,29 71,70 72,86 Santa Maria d'Oló 66,20 15,20 15,09 15,08 15,38 15,82 15,77 16,19 16,42

Bages 1.299,10 118,37 119,40 121,52 124,36 127,11 130,18 133,35 136,13 Osona 1.260,10 100,67 102,73 105,23 107,83 110,02 112,96 115,70 116,77 Catalunya 32.106,54 195,04 198,13 202,65 208,81 212,21 217,87 222,22 224,58

Comparant amb les densitats calculades per a les corresponents comarques i per a Catalunya, s�observa que es tracta de municipis amb densitats baixes de població, degut

a què tenen poblacions relativament petites i termes municipals grans.

ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

L�any 2001 la distribució de la població per sexes als municipis del Moianès Nord

mantenia força igualtat entre homes i dones, essent el percentatge proper al 50 % per a tots els municipis. Aquesta tendència s�observa també tant a les dues comarques com al

conjunt de Catalunya. Taula 7. Població per sexes, 2001. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Dones % Homes % Total

Collsuspina 125 46,64 143 53,36 268 L'Estany 214 53,10 189 46,90 403 Moià 2.189 50,39 2.155 49,61 4.344 Santa Maria d'Oló 487 49,19 503 50,81 990

Bages 78.989 50,92 76.123 49,08 155.112 Osona 65.315 50,42 64.228 49,58 129.543 Catalunya 3.236.579 51,03 3.106.531 48,97 6.343.110

A la taula següent s�observa la distribució de la població per franges d�edat. Taula 8. Distribució de la població en franges d�edat, 2001. Font: Institut d�Estadística de

Catalunya.

0-14 anys % 15-64 anys % 65 anys i més %

Collsuspina 32 11,94% 196,00 73,13% 40 14,93% L'Estany 37 9,18% 245,00 60,79% 121 30,02% Moià 691 15,91% 2.868,00 66,02% 785 18,07% Santa Maria d'Oló 88 8,89% 665,00 67,17% 237 23,94%

Bages 20.315 13,10% 102.721,00 66,22% 32.076 20,68% Osona 19.189 14,81% 86.581,00 66,84% 23.773 18,35% Catalunya 872.833 13,76% 4.366.994,00 68,85% 1.103.283 17,39%

En el cas del municipi de l�Estany, s�observa que prop d�un 30% de la població en el 2001 tenia 65 anys o més. En el cas de Santa Maria d�Oló, aquest percentatge es manté

proper al 24%. Cal tenir en compte que aquests dos municipis presenten els percentatges de població entre 0 i 14 anys més baixos de tots; aquest fet sumat als percentatges

elevats de població de més de 65 anys indica un envelliment de la població.

Aspectes generals

14

Comparant amb les dades per a les corresponents comarques i per a Catalunya, s�observa que Moià presenta, pel que fa a la població entre 0 i 14 anys, un percentatge

de població més elevat que la mitjana comarcal i la mitjana per a Catalunya.

POBLACIÓ ESTACIONAL I RESIDENCIALISME

Els municipis del Moianès tenen en general una tradició arrelada d�estiueig per part de

gent de la Regió Metropolitana, que en la recerca d�espais tranquils i amb uns valors

naturals ben conservats, des de fa molts anys han fixat els seus llocs d�estiueig en

aquests municipis. És per això important fer esment de l�augment de població que això

suposa, no tant sols a l�estiu, sinó també els caps de setmana, tenint en compte la

freqüentació elevada dels habitants de segona residència. A la resta d�apartats de l�auditoria, però, s�utilitza en tot moment i per a tots els càlculs la població censada al

municipi, ja que el càlcul de població de segona residència és només una estimació.

Per a l�anàlisi de la població de segona residència dels municipis del Moianès, en concret en els del Moianès Nord, en aquest document es fa ús de les dades dels estudis

Quantificació de la Segona Residència al Moianès i Anàlisi de la seva Incidència

Econòmica, i Anàlisi Econòmic i Social del Creixement Residencial al Moianès, de l�any

2006, ambdós d�elaboració pròpia del Consorci per la Promoció dels Municipis del

Moianès.

Per a la realització de l�estudi, el Consorci del Moianès va realitzar 403 enquestes al total

del conjunt dels municipis del Moianès, prenent una mostra considerada representativa per a cadascun dels municipis, amb un total de 235 enquestes realitzades als municipis del Moianès Nord (9 a Collsuspina, 13 a l�Estany, 195 a Moià i 18 a Santa Maria d�Oló). A

partir de l�explotació de les dades de l�enquesta, dissenyada pel Consorci del Moianès, es desenvolupa l�estudi.

Els resultats obtinguts mostren un nombre important de segones residències als

municipis del Moianès, que en alguns casos, com succeeix a l�Estany, arriben a superar

el nombre d�habitatges principals. A les següents taules es resumeixen aquestes dades. Taula 9. Habitatges principals, habitatges de segona residència i Taxa de Funció Turística

Residencial 2 per als municipis del Moianès Nord, segons dades del 2005. Font: elaboració pròpia

a partir de les dades de l�estudi Quantificació de la Segona Residència al Moianès i anàlisi de la

seva incidència econòmica. Any 2006. Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès.

Municipi

núm

habitatges

principals

núm

habitatges

2R

Total

habitatges TFTR 1

% 2R /

total 2R

% 2R /

total

Collsuspina 88 40 128 45,45% 4,50% 31,25% L'Estany 147 150 297 102,04% 16,89% 50,51% Moià 1.900 572 2.472 30,11% 64,41% 23,14% Santa Maria d'Oló 324 126 450 38,89% 14,19% 28,00% TOTAL 2.459 888 3.347 26,53%

Taula 10. Càlculs de població de segona residència estimada i població censada per als

municipis del Moianès Nord,per a l�any 2005. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de

l�estudi Quantificació de la Segona Residència al Moianès i anàlisi de la seva incidència

econòmica. Any 2006. Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès.

2 Taxa de Funció Turística Residencial: relació entre els habitatges de segona residència (2R) i els habitatges

principals, en percentatge.


15

Municipi

Població 2R

estimada 3

Població censada

(any 2005) Total població

% 2R estimada /

total

Collsuspina 174 306 480 36,25% L'Estany 653 393 1.046 62,41% Moià 2.488 5.142 7.630 32,61% Santa Maria d'Oló 548 1.044 1.592 34,43% TOTAL 3.863 6.885 10.748 35,94%

S�observa a les taules que per al conjunt dels municipis del Moianès Nord, prop del 27%

dels habitatges són de segona residència.

En el cas de l�Estany, s�observa un nombre més elevat d�habitatges de segona residència, tres més que els habitatges principals. A Collsuspina, els habitatges de

segona residència suposen més del 45% del total d�habitatges i a Santa Maria d�Oló prop

del 40%. Moià és el municipi que presenta un percentatge més baix d�habitatges de

segona residència, que tot i ser el més baix és de poc més del 30%, i suposa 572

habitatges, amb un total de gairebé 2.500 persones.

La població potencial de segona residència s�estima en 3.863 persones per al conjunt de municipis del Moianès Nord, valor que suposa més de la meitat de la població censada al

conjunt dels municipis per al 2005, i que representa, respecte el total de població calculat

tenint en compte tant la població censada com la potencial, prop del 36% del total de població.

S�observa en el cas de l�Estany que la població de segona residència fa que el municipi

dupliqui, i gairebé tripliqui la seva població. A la resta de municipis, la població de segona

residència suposa prop de la meitat de la població censada al municipi.

Pel que fa a la freqüentació, a partir de l�enquesta s�obté que aquesta és màxima a l�estiu,

amb un 49% d�enquestats que responen estar els tres mesos d�estiu al conjunt dels

municipis del Moianès, seguit d�un 24% que responen estar-hi els caps de setmana i festius. Pel que fa a l�hivern, el 56% dels enquestats declara visitar el Moianès tots els

caps de setmana, seguit d�un 30% que ho fa un o dos caps de setmana per mes.

Aquestes dades indiquen, doncs, que la major part de l�any, i sobretot a l�estiu, s�assoleix

la població potencial calculada per als municipis del Moianès.

Respecte les motivacions per les quals es té una segona residència al Moianès, els

resultats per al conjunt dels municipis mostren que el paràmetre més ben valorat és la

tranquil·litat, escollida com a motivació en el 53% dels casos enquestats. La tradició

familiar o el vincle amb el municipi són també una motivació important, en el 51% dels

casos. Cal recordar la forta tradició d�estiueig als municipis del Moianès, que es remunta

unes quantes generacions endarrere en alguns casos. Del total dels enquestats, un 40% valora especialment el contacte amb la natura com a motiu per tenir una segona residència als municipis del Moianès.

A partir d�aquest estudi el Consorci del Moianès analitza també el residencialisme, és a

dir, la instal·lació de manera definitiva dels segons residents a l�habitatge considerat de

segona residència, que passa a ser habitatge principal. Les dades de pas de segones

3 Per al càlcul de la població de segona residència a partir dels habitatges, el Consorci del Moianès aplica un

coeficient de 4,35 com a valor promig de número de persones que fa ús habitual de l'habitatge de segona

residència, i cita com a font: Tipologia de la família del segon resident, apartat 3.1.1.4 del mateix estudi

(Quantificació de la Segona Residència al Moianès i anàlisi de la seva incidència econòmica. Any 2006).

Aspectes generals

16

residències a habitatge principal als municipis del Moianès Nord, es troben a la següent

taula.

Taula 11. Pas de segones residències a habitatge principal als municipis del Moianès Nord,

segons dades del 2005. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l�estudi Quantificació de la

Segona Residència al Moianès i anàlisi de la seva incidència econòmica. Any 2006. Consorci per

la Promoció dels Municipis del Moianès.

Municipi

2R a habitatge

principal

% 2R a habitatge principal /

total habitatges

Població 2R a

habitatge principal Collsuspina 11 8,59% 48 L'Estany 14 4,71% 61 Moià 25 1,01% 109 Santa Maria d'Oló 3 0,67% 13 TOTAL 53 0,49% 231

S�observa a la taula que gairebé el 0,5% del total d�habitatges dels municipis del Moianès

Nord són habitatges que han passat de segona residència a habitatge principal, fet que suposa que, segons el coeficient de 4,35 persones per habitatge de segona residència

aplicat pel Consorci del Moianès en els càlculs de població potencial, unes 231 persones

haurien passat a residir habitualment al municipi.

Respecte les motivacions per a establir-se de forma definitiva al Moianès, recollides a

l�estudi Anàlisi Econòmic i Social del Creixement Residencial al Moianès, de l�any 2006,

s�observa que, amb el mateix percentatge d�enquestats (el 68%), els tres motius

principals són la tranquil·litat, el contacte amb la natura i la qualitat de vida.

MOVIMENT MIGRATORI

A la gràfica i a la taula següents es reflecteix la quantitat de persones nascudes a

Catalunya, a la resta de l�estat o a l�estranger que han viscut o viuen als municipis del Moianès Nord. Taula 12. Població segons el lloc de naixement, anys 1996 i 2001. Font: Institut d�Estadística

de Catalunya.

Anys

Total de

Nascuts a

Catalunya

Mateixa

comarca

Altres

comarques

Resta de

l�Estat Estranger Total

Collsuspina 2001 245 142 103 22 1 268

1996 231 147 84 14 1 246

L'Estany 2001 374 243 131 29 0 403

1996 367 249 118 15 0 382

Moià 2001 3.517 2.139 1.378 609 218 4.344

1996 3.144 2.094 1.050 624 38 3.806

Santa Maria d'Oló 2001 918 750 168 70 2 990

1996 912 757 155 75 3 990

Bages 2001 116.936 94.736 22.200 32.454 5.722 155.122

1996 115.418 94.250 21.168 35.022 2.146 152.586

Osona 2001 104.002 86.358 17.644 17.713 7.828 129.543

1996 101.512 85.686 15.826 18.589 2.822 122.923

Catalunya 2001 4.296.870 3.072.828 1.220.042 1.645.901 400.339 6.343.110


17

1996 4.165.361 3.063.962 1.101.399 1.752.873 171.806 6.090.040

A la taula s�observa que Moià és el municipi que presenta més població resident que ha

nascut fora de Catalunya, a la resta de l�estat (un 14% el 2001) o a l�estranger (un 5% el 2001). Aquests percentatges es troben per sota dels observats per a la comarca i per a Catalunya l�any 2001.

Població segons lloc de naixement, en percentatge, any 2001

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Collsuspina L'Estany Moià Santa Mariad'Oló

Bages Osona Catalunya

Mateixa comarca Altres comarques Resta estat Estranger

Gràfica 5. Població segons el lloc de naixement, en percentatge, per al 2001. Font: Institut


Pel que fa al conjunt del Moianès Nord, s�observa que més de la meitat de la població ha

nascut a la mateixa comarca, mentre que els nascuts a l�estranger suposen una mica

menys del 4%.

Població segons lloc de naixement per al Moianès Nord, en

percentatge (2001)

Estranger3,68%

Resta Estat12,16%

Altres comarques29,64%

Mateixa comarca54,52%

Mateixa comarca Altres comarques Resta Estat Estranger

Gràfica 6. Població segons el lloc de naixement per al conjunt de municipis del Moianès

Nord, 2001. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l�Institut d�Estadística de Catalunya.

Aspectes generals

18

1.2.2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES I INCIDÈNCIA SOCIAL DE LES

ACTIVITATS

Població activa

Pel que fa a la població activa, s�observa que el nivell d�ocupació és molt elevat al conjunt de municipis del Moianès Nord, essent de més del 93% per a tots els municipis, segons dades del 2001.

Pel que fa a l�ocupació per sexes, els homes presenten percentatges d�ocupació més

elevats que les dones a tots els municipis del Moianès Nord, essent per al conjunt dels municipis de prop del 97% en el cas dels homes i de poc més del 90% en el cas de les dones.

Taula 13. Població segons relació amb l�activitat separada per sexes, 2001. Font: Institut


HOMES

Collsuspina L'Estany Moià

Santa Maria

d'Oló Total

Total població 143 184 2.138 503 2.968

Població 16 anys i més 122 166 1.750 454 2.492

Actius 99 102 1.259 283 1.743

· % actius 81,15% 61,45% 71,94% 62,33% 69,94%

Ocupats 95 100 1.224 270 1.689

· % ocupats 95,96% 98,04% 97,22% 95,41% 96,90%

Busquen 1a ocupació 0 2 6 2 10

Desocupats amb ocupació anterior 4 0 29 11 44

Població no activa 44 82 879 220 1.225

DONES

Collsuspina L'Estany Moià

Santa Maria

d'Oló Total

Total població 125 197 2.131 487 2.940

Població 16 anys i més 113 176 1.793 440 2.522

Actius 61 79 988 215 1.343

· % actius 53,98% 44,89% 55,10% 48,86% 53,25%

Ocupats 57 74 880 199 1.210

· % ocupats 93,44% 93,67% 89,07% 92,56% 90,10%

Busquen 1a ocupació 1 0 17 3 21

Desocupats amb ocupació anterior 3 5 91 13 112

Població no activa 64 118 1.143 272 1.597

Ocupació sectorial de la població

En la següent taula es detalla la població que treballa en cada sector d�activitat: Taula 14. Població ocupada per sectors d�activitat, 2001. Font: Institut d�Estadística de

Catalunya.

Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % Total

Collsuspina 21 13,82% 34 22,37% 16 10,53% 81 53,29% 152 L'Estany 10 5,75% 66 37,93% 16 9,20% 82 47,13% 174


19

Moià 71 3,38% 614 29,20% 303 14,41% 1.115 53,02% 2.103 Santa Maria d'Oló 25 5,33% 236 50,32% 53 11,30% 155 33,05% 469

Bages 1.227 1,77% 24.787 35,67% 7.585 10,91% 35.899 51,65% 69.498 Osona 2.813 4,64% 21.661 35,71% 6.786 11,19% 29.403 48,47% 60.663 Catalunya 69.287 2,46% 708.921 25,18% 291.482 10,35% 1.745.436 62,00% 2.815.126

Analitzant la taula, s�observa en tots els municipis un percentatge d�ocupació al sector

agrícola més elevat que a les corresponents comarques i al conjunt de Catalunya. El

municipi amb més ocupació al sector agrícola és Collsuspina, amb gairebé un 14% (la

mitjana per a Osona és del 4,64%, i per a Catalunya del 2,46%). El municipi amb menys

ocupació en aquest sector és Moià, que tot i tenir el percentatge més baix (un 3,38%),

continua estant per sobre de la mitjana comarcal i de la catalana.

Pel que fa al sector industrial, el municipi amb més ocupació en aquest sector és Santa

Maria d�Oló, amb més del 50%. Cal tenir en compte que la mitjana d�ocupació a la

indústria al Bages es troba al voltant del 36%, i a Catalunya del 25%. El municipi amb

menys ocupació en aquest sector és Collsuspina, amb un 22,37%. Tant el municipi de

Santa Maria d�Oló com el de l�Estany es troben per sobre del percentatge comarcal i

català d�ocupació en aquest sector.

En referència a la construcció, el municipi amb més ocupació en aquest sector és Moià,

amb un 14,41%. Aquest percentatge es troba per sobre de la mitjana comarcal i de la catalana en prop de 4 punts. En el cas de Santa Maria d�Oló, el percentatge d�ocupació a

la construcció (del 11,30%) es troba per sobre de la mitjana comarcal i catalana, just al contrari que en el cas de l�Estany (amb un percentatge del 9,20% de població ocupada a

la construcció). El municipi de Collsuspina es troba per sobre de la mitjana catalana, però

per sota de la mitjana comarcal.

Respecte el sector serveis, cap dels municipis del Moianès Nord es troba per sobre del

percentatge mitjà d�ocupació per a Catalunya en aquest sector. El municipi amb un

percentatge d�ocupació més elevat és Collsuspina, amb un 53,29%, superant la mitjana

comarcal (del 48,47%), mentre que el municipi amb un percentatge més baix d�ocupació

en aquest sector és Santa Maria d�Oló, que amb un 33,05% d�ocupació al sector es

queda a més de 18 punts de la mitjana comarcal.

En el conjunt del Moianès Nord, tal com s�indica a la gràfica següent, l�ocupació en els

diferents sectors considerats és més elevada que la mitjana per a Catalunya, excepte en

el cas del sector serveis.

Aspectes generals

20

Sectors d'ocupació per al conjunt del Moianès Nord, 2001, i comparació

amb la mitjana per a Catalunya

Serveis49,45%

(Cat. 62,00%)

Construcció13,39%

(Cat. 10,35%)

Indústria

32,78%(Cat. 25,18%)

Agricultura4,38%

(Cat. 2,46%)

Gràfica 7. Sectors d�ocupació per al conjunt del Moianès Nord i comparació amb la mitjana

per a Catalunya per a cada sector. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l�Institut


La taula següent mostra les dades d�ocupació per situació professional i per sexe als

municipis del Moianès Nord. Taula 15. Ocupats per situació professional i sexe per als municipis del Moianès Nord, 2001.



Empresaris amb personal assalariat Homes 13 18 153 24 Dones 5 3 41 10 Empresaris sense personal assalariat Homes 27 25 225 34 Dones 8 8 85 16 Membres de cooperatives Homes 0 0 17 2 Dones 0 0 2 0 Ajudes familiars Homes 0 0 9 0 Dones 0 0 10 0 Assalariats fixos Homes 47 49 649 172 Dones 33 46 521 119 Assalariats eventuals Homes 8 8 171 38 Dones 11 17 220 54

Comparant les dades per als municipis del Moianès Nord amb les dades per al conjunt de

Catalunya, en percentatge, s�observen diferències. Taula 16. Percentatges d�ocupació per situació professional i sexe per als municipis del

Moianès Nord. Comparació amb els percentatges per al conjunt de Catalunya. Font: Institut


Collsuspina L'Estany Moià Santa Maria d'Oló Catalunya

HOMES

Empresaris amb personal assalariat 8,55% 10,34% 7,28% 5,12% 4,89%


21

Empresaris sense personal assalariat 17,76% 14,37% 10,70% 7,25% 6,53% Membres de cooperatives 0,00% 0,00% 0,81% 0,43% 0,23% Ajudes familiars 0,00% 0,00% 0,43% 0,00% 0,12% Assalariats fixos 30,92% 28,16% 30,86% 36,67% 36,84% Assalariats eventuals 5,26% 4,60% 8,13% 8,10% 10,25%

DONES Empresaris amb personal assalariat 3,29% 1,72% 1,95% 2,13% 1,87% Empresaris sense personal assalariat 5,26% 4,60% 4,04% 3,41% 3,20% Membres de cooperatives 0,00% 0,00% 0,10% 0,00% 0,11% Ajudes familiars 0,00% 0,00% 0,48% 0,00% 0,16% Assalariats fixos 21,71% 26,44% 24,77% 25,37% 25,95% Assalariats eventuals 7,24% 9,77% 10,46% 11,51% 9,85%

Pel que fa als empresaris, en el cas dels homes, s�observa als municipis del Moianès

Nord percentatges més elevats que a la mitjana catalana; en el cas de l�Estany, el

percentatge d�empresaris amb personal assalariat duplica el percentatge obtingut per a

Catalunya, i en el cas d�empresaris sense personal assalariat, és més del doble de la

mitjana catalana. En el cas de Collsuspina, el percentatge d�empresaris sense personal

assalariat és molt més elevat (gairebé 3 vegades més) que en la mitjana catalana.

En el cas de les dones, també s�observa que el percentatge de dones empresàries és

més elevat als municipis del Moianès Nord que a la mitjana catalana, essent el municipi

de Collsuspina el que presenta percentatges més elevats tant de dones empresàries amb

personal assalariat com sense personal assalariat.

Pel que fa als membres de cooperatives, només els municipis de Moià i l�Estany

presenten ocupació en aquest sector. En el cas dels homes el percentatge supera la mitjana catalana als dos municipis. En el cas de les dones, només es comptabilitzen

membres de cooperatives a Moià, i el percentatge (del 0,10%) és molt semblant a la

mitjana catalana.

Respecte les ajudes familiars, només se�n comptabilitzen al municipi de Moià, i tant en el

cas dels homes com de les dones els percentatges registrats es troben per sobre de la mitjana catalana.

Respecte els assalariats, en el cas dels homes el percentatge d�assalariats tant fixos com

eventuals és més baix als municipis del Moianès Nord que al conjunt de Catalunya.

Aquest fet combinat amb els percentatges més alts d�empresaris reflecteixen un nivell alt

d�autoocupació entre els homes d�aquests municipis, especialment en el cas de petits

empresaris sense personal assalariat.

En el cas de les dones, s�observa un percentatge d�assalariades fixes més baix als

municipis del Moianès Nord que al conjunt de Catalunya. Pel que fa a la mitjana

comarcal, en el cas de Moià i Santa Maria d�Oló el percentatge d�assalariades eventuals

és més elevat, mentre que per a Collsuspina i l�Estany aquest és més baix, tal com

succeeix en la mitjana catalana.

El fet que el percentatge d�ocupació de la població femenina sigui més baix que el dels

homes, tot i ser de l�ordre del 90% per al conjunt dels municipis del Moianès Nord,

reflecteix el fet que en el cas de les dones aquestes realitzen més sovint que els homes

tasques sense contracte, com ara feines de treballadores de la llar, passant a formar part de la població no activa. Cal tenir en compte que el percentatge de població activa

femenina es troba entre el 45% i el 55%, percentatge menor que en el cas dels homes, d�aquests, el percentatge de població activa, es troba entre el 61% i el 81%.

Aspectes generals

22

A les següents gràfiques es poden observar els percentatges d�ocupació per situació

professional i sexe per als municipis del Moianès Nord i per a Catalunya.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Catalunya

Homes ocupats per sector professional, en percentatge

(2001)

Empresaris amb personal assalariat Empresaris sense personal assalariat

Membres de cooperatives Ajudes familiars

Assalariats fixos Assalariats eventuals

Gràfica 8. Homes. Ocupació (en percentatge) per sector professional i comparació amb la

mitjana de Catalunya. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.


23

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Catalunya

Dones ocupades per sector professional, en percentatge

(2001)

Empresaris amb personal assalariat Empresaris sense personal assalariat

Membres de cooperatives Ajudes familiars

Assalariats fixos Assalariats eventuals

Gràfica 9. Dones. Ocupació (en percentatge) per sector professional i comparació amb la

mitjana de Catalunya. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Localització de l�ocupació

Pel que fa a la localització de l�ocupació per branques d�activitat als municipis del Moianès Nord, es recull a la taula següent el percentatge d�ocupats que resideixen i

treballen al mateix municipi, respecte el percentatge que resideixen fora i treballen al municipi, tant per als municipis del Moianès Nord com per a les corresponents comarques i Catalunya.

En general s�observa als municipis del Moianès Nord un percentatge més elevat

d�ocupats residents al propi municipi. Només en el cas de l�Estany s�observa que el

percentatge d�ocupats en el sector agrícola residents al mateix municipi és més baix que

el percentatge d�ocupats residents en altres municipis i que treballen a l�Estany.

Aquesta tendència s�observa també en el cas de les corresponents comarques i del total

de Catalunya.

Aspectes generals

24

Taula 17. Localització de l�ocupació per branques d�activitat als municipis del Moianès Nord,

comarques corresponents i Catalunya, en percentatges, segons dades del 2001. Font: Institut


Agricultura Indústria Construcció Serveis

Collsuspina Del municipi 22,86% 5,71% 12,86% 35,71% De fora 4,29% 4,29% 4,29% 10,00% L'Estany Del municipi 4,20% 34,27% 4,20% 18,18% De fora 5,59% 15,38% 3,50% 14,69% Moià Del municipi 3,66% 24,90% 12,45% 35,75% De fora 0,53% 7,37% 1,24% 14,10% Santa Maria d'Oló Del municipi 6,94% 48,26% 11,04% 17,35% De fora 0,63% 11,04% - 4,73%

Total Del municipi 4,76% 28,22% 11,73% 32,00% De fora 0,99% 8,31% 1,30% 12,67%

Bages De la comarca 1,64% 33,68% 8,94% 46,42% De fora de la comarca 0,11% 2,88% 1,12% 5,20% Osona De la comarca 4,38% 34,17% 8,96% 43,00% De fora de la comarca 0,13% 3,54% 0,89% 4,93% Catalunya De Catalunya 2,39% 24,62% 8,68% 61,32% De fora de Catalunya 0,04% 0,75% 0,34% 1,85%

Així, tal com s�observa a la taula, pel que fa al sector agrícola el municipi de Collsuspina és el que presenta el percentatge més elevat d�ocupats en aquest sector residents al

municipi, de prop del 23%, mentre que en la resta de municipis aquest percentatge es manté entre el 4% i el 7%. Pel que fa als ocupats en aquest sector residents fora del municipi, en el cas de Collsuspina el percentatge és del 4,29% i en el cas de l�Estany del

5,59%, mentre que en els municipis de Moià i Santa Maria d�Oló no arriba a l�1%.

En el sector industrial, el percentatge més elevat d�ocupats en el sector residents al mateix municipi es dóna a Santa Maria d�Oló, amb el 48,26%, i el més baix a Collsuspina,

amb el 5,71%. Pel que fa als residents en altres municipis, s�observa que a l�Estany i a

Santa Maria d�Oló els percentatges són més elevats que als altres dos municipis.

Pel que fa a la construcció, s�observa que excepte en el cas de l�Estany, els percentatges

d�ocupats residents al mateix municipi es troben al voltant de l�11%-12%, mentre que els percentatges d�ocupats que resideixen en altres municipis són molt més baixos.

Respecte el sector serveis, s�observa que als municipis de Collsuspina i Moià prop del

36% dels ocupats resideixen al mateix municipi, percentatge que en el cas dels altres dos municipis és proper al 18%. Pel que fa als residents fora del municipi i que hi treballen, el percentatge més baix es dóna a Santa Maria d�Oló, amb prop del 5% d�ocupats residents

fora i que treballen al municipi.

A la gràfica següent es mostra, per als municipis del Moianès Nord, les corresponents

comarques i Catalunya, els percentatges que representen els ocupats residents al propi municipi i els ocupats que resideixen en altres municipis.

S�observa que el municipi de l�Estany és el que presenta un percentatge més elevat de

treballadors que resideixen fora del municipi però hi treballen, mentre que a Santa Maria


25

d�Oló es dóna el cas contrari, essent el percentatge de treballadors residents al mateix

municipi el més alt.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Bages Osona Catalunya

Percentatge d'ocupació respecte el lloc de residència, 2001

Del municipi De fora

Gràfica 10. Percentatge d�ocupació respecte el lloc de residència per als municipis del

Moianès Nord, comarques corresponents i Catalunya, 2001. Font: Institut d�Estadística de

Catalunya.

Atur

Als municipis del Moianès Nord s�observa en general una davallada de l�atur l�últim any,

després d�un període en què l�atur ha anat augmentant lleugerament o s�ha anat

mantenint. Taula 18. Evolució de l�atur als municipis del Moianès Nord, en nombre de persones de 16

anys o més, que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades en les

Oficines de Treball de la Generalitat o de l'INEM, per al període 2000-2007. Font: Institut


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Collsuspina 8 7 6 6 5 10 8 7 L'Estany 11 12 8 11 14 20 13 11 Moià 64 76 112 109 102 145 171 145

Santa Maria d'Oló 23 24 26 33 31 42 37 35

Aspectes generals

26

Evolució de l'atur als municipis del Moianès Nord, 2000-2007

0

50

100

150

200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


Gràfica 11. Evolució de l�atur, en nombre de persones de 16 anys o més, que busquen

ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades en les Oficines de Treball de la

Generalitat o de l'INEM, als municipis del Moianès Nord, per al període 2000-2007. Font: Institut


Pel que fa a l�atur per sexes, s�observa que aquest afecta més les dones que els homes

en el conjunt dels municipis del Moianès Nord. Cal tenir en compte, però, que l�elevat

percentatge d�ocupació observat en general als municipis del Moianès Nord (de més del

93% en tots els casos) fa que hi hagi poca població activa que no estigui ocupada, i es

donin casos com el de Collsuspina, municipi en el qual només cal que dos homes trobin

feina perquè hi hagi una variació dràstica en els percentatges de dones i homes que es troben a l�atur.

A la taula següent s�observa el fet que l�atur femení es troba a tots els municipis excepte

a Collsuspina per sobre de la mitjana comarcal i catalana. Taula 19. Atur registrat per sexes, en nombre de persones de 16 anys o més, que busquen

ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades en les Oficines de Treball de la

Generalitat o de l'INEM, als municipis del Moianès Nord, per a l�any 2007. Font: Institut


Homes % Dones % Total

Collsuspina 4 57,14 3 42,86 7 L'Estany 2 18,18 9 81,82 11 Moià 43 29,66 102 70,34 145 Santa Maria d'Oló 9 25,71 26 74,29 35

Bages 2.114 33,99 4.105 66,01 6.219 Osona 1.917 35,93 3.418 64,07 5.335 Catalunya 104.183 40,90 150.537 59,10 254.720


27

Serveis a la població

A la següent taula es detallen els serveis i equipaments dels quals disposen els municipis

del Moianès Nord, segons dades del Consorci del Moianès per al 2005. Taula 20. Equipaments dels municipis del Moianès Nord. Font: Consorci del Moianès,

Informe Inicial Volum I: Memòria, Línies Estratègiques i Objectius. Pla d'Acció Participatiu per al

Desenvolupament Econòmic i Social del Moianès. "Com Volem el Moianès del Demà".

culturals esportius sociosanitaris

educatius i

lleure mediambientals

seguretat

ciutadana

Altres

equipaments

Collsuspina Biblioteca Municipal

Pista a l'aire lliure

Consultori mèdic

ADF4 Els Cingles

Casal d'avis Camp de futbol de gespa Farmaciola PIT5

Local Social "Ramon Cabanas"

Piscina municipal

L'Estany

Museu Monestir de l'Estany

Pista a l'aire lliure

Consultori mèdic Llar d'infants Col·lector ADF Quercus

Biblioteca Municipal Piscina Farmàcia

Infantil/Primària

(CEIP6) PIT

Servei Bibliobús

Residència

geriàtrica

Casal d'Avis

Local de Joves

Moià Museu Rafel Casanova

Pavelló

Poliesportiu CAP7 Moià 2 llars d'infants Depuradora Policia local ADF Els Cingles

Auditori de Sant Josep

2 pistes a l'aire lliure 2 farmàcies

2 centres Infantil/Primària

(CEIP) Deixalleria Oficina Mossos d'Esquadra 2 PIT

Biblioteca Municipal

5 pistes de tennis

3 residències

geriàtriques IES8 Moianès Bombers PIJ9

Casal d'avis "L'Esplai"

Camp de futbol gespa artificial

Escola de Música

Local de joves "Ateneu"

Piscina municipal Seu Creu Roja Ludoteca

Hotel d'entitats "Cal Carner"

Gimnàs

municipal CRP10 Moianès

Camp de golf Cau

2 camps de vol Casal d'estiu Santa Maria d'Oló Bibliobús Camp de futbol Llar d'infants ADF Quercus

Casal d'avis Piscina municipal

Infantil/Primària

(CEIP) PIT

Local social Escola de Música

L�economia local

La Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) és una mesura de la renda de la qual

disposen les famílies per a destinar-la al consum final o a l�estalvi. Aquest paràmetre

detecta el flux d�ingressos obtingut per les famílies (i institucions no lucratives, excloses

les administracions públiques) en un determinat període, una vegada deduïts els

impostos directes i les cotitzacions socials i és, per tant, un indicador dels ingressos

4 ADF: Agrupació de Defensa Forestal.

5 PIT: punt d�informació turística.

6 CEIP: Centre d�Educació Infantil i Primària.

7 CAP: Centre d�Atenció Primària.

8 IES: Institut d�Ensenyament Secundari.

9 PIJ: Punt d�Informació Juvenil.

10 CRP: extensió del Centre de Recursos Pedagògics del Moianès.

Aspectes generals

28

obtinguts per la família susceptibles de ser aplicats al consum i/o estalvi net que les llars

poden destinar a l�adquisició d�un nou equip de capital o a la inversió financera (segons

l�Institut d�Estadística de Catalunya).

En el cas dels municipis del Moianès Nord, no s�observen diferències gaire importants en la RBFD entre ells, però sí amb la corresponent comarca i amb Catalunya. En el cas de la

comarca del Bages, la RBFD calculada és de prop d�11.400,00 �, mentre que als

municipis del Moianès Nord pertanyents a aquesta comarca es calculen rendes de prop d� 11.600,00 �, més properes als càlculs obtinguts per a la comarca d�Osona. No es disposa

de dades de RBFD per al municipi de Collsuspina, motiu pel qual no es pot realitzar la comparació d�aquest municipi amb la comarca d�Osona.

Taula 21. Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD base 2000) en �/habitant. Font: Informe

social dels municipis de la Diputació de Barcelona per als diferents municipis del Moianès Nord.

Institut d�Estadística de Catalunya per al conjunt de les comarques corresponents i de Catalunya.

RBFD/habitant (�)

Collsuspina ND L'Estany 11.597,00 � Moià 11.601,00 � Santa Maria d'Oló 11.602,00 �

Bages 11.394,91 � Osona 11.697,34 �

Catalunya 11.473,68 �

Teixit associatiu

El conjunt de municipis del Moianès Nord compta amb un total de 154 entitats (segons

dades del Consorci del Moianès per al 2005. Catàleg de Recursos Culturals i Lleure del

Moianès), la majoria de les quals es troben al municipi de Moià (en total 100, prop del 65%). Taula 22. Teixit associatiu dels municipis del Moianès Nord. Nombre i tipologia de les entitats

de cadascun dels municipis. Any 2005. Font: Consorci del Moianès. Catàleg de Recursos Culturals

i de Lleure del Moianès.


Culturals 1 6 13 2 Lleure i Oci 4 2 20 4 Formativa 2 6 1 Juvenil 1 Sociosanitària 2 Socioeconòmica 1 Mediambiental 3 Esportiva Infrastructura 1 Altres 4 1 Sense Classificar 7 3 49 21

TOTAL 12 13 100 29


29

1.3. ORGANITZACIONS I ENS SUPRAMUNICIPALS I LOCALS

1.3.1. ORGANITZACIONS SUPRAMUNICIPALS

CONSORCI PER LA PROMOCIÓ DELS MUNICIPIS DEL MOIANÈS

El Consorci per la promoció dels municipis del Moianès és un ens local format per 10

municipis: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L�Estany, Moià,

Monistrol de Calders, St. Quirze Safaja i Sta. Maria d�Oló; els Consells Comarcals del Bages i el Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i l�Associació de Serveis Turístics del

Moianès.

L�objectiu principal del Consorci és la promoció econòmica dels municipis del Moianès,

planificant i executant accions destinades a dinamitzar econòmicament el territori.

El Consorci desenvolupa tasques en les següents àrees:

SOM-hi! Servei d�ocupació del Moianès

Emprenedors i empreses

Formació

Turisme, amb punts d�informació turística als

municipis del Moianès, el Punt d�Informació

Turística situat a la seu del Consorci a l�edifici Can

Carner de Moià i el punt situat a Esplugues

(Castellcir)

Diversitat i ciutadania

Projecte �Ecomuseu del Moianès�

Participació ciutadana

Benestar social

Oficina Local de l�Habitatge

Desenvolupament Local

A la següent taula es recullen alguns dels estudis elaborats pel Consorci del Moianès, d�interès per a la realització de l�auditoria supramunicipal del Moianès, i que no s�han

pogut consultar. Es ressalta al llistat els documents que han pogut ser consultats a les oficines del Consorci i dels quals s�ha facilitat part de la informació demanada. En no poder comptar, però, amb còpies completes de la informació consultada i sol·licitada per

poder treballar, no s�ha pogut incorporar la informació consultada en aquesta auditoria.

Aspectes generals

30

Taula 23. Llistat amb el resum d�alguns dels estudis o projectes en procés de realització o

realitzats pel Consorci del Moianès, entitat que els ha finançat i any d�inici. Font: Butlletins El

Moianès, editats pel Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.

Estudi o projecte Finançament Any d�inici

Estudi per la creació de l�Ecomuseu del Moianès 2004 Diagnosi estratègica territorial del Moianès 2004 Inventari de recursos turístics: recursos patrimonials

inventariats 2004

Estudi Espais Naturals del Moianès: inventari d�espais

naturals 2004

Elaboració d�un estudi de delimitació dels espais i valors

naturals a protegir amb propostes de sistemes de gestió 2006

Anàlisi econòmic i social del creixement residencial al

Moianès Diputació de Barcelona i Consorci 2005

Quantificació de la segona residència i anàlisis de la seva

incidència econòmica Departament de Treball i Indústria

(Generalitat de Catalunya) i Fons Social Europeu

2005

Redacció d�un Pla Director d�Equipaments i Serveis del

Moianès 2006

Anàlisi del sòl industrial al Moianès. Identificació sostre

actual i llocs de treball Servei d�Ocupació de Catalunya, Fons Social Europeu i Consorci

2006

Estudi Mercat de Treball del Moianès 2006 Estudi sobre l�índex d�ocupació en el sector turístic i la

seva incidència econòmica i social del Moianès Diputació de Barcelona 2005

Anàlisi del sector agrari del Moianès. Estat actual i

identificació d�estratègies per la seva preservació i

dinamització

Diputació de Barcelona 2006

Anàlisi de la potencialitat del sector de la producció

ecològica al Moianès 2006

Projecte Reflexió Estratègica dels Pactes Territorials (REPTe)

2007

Sol·licitud de la redacció del Pla Director Urbanístic al

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

(PTOP)

2006

Jornades debat �Com volem el Moianès del demà�

Entre el 2005 i el 2006 es realitza als municipis del Moianès un Pla d�Acció a partir de les

Jornades debat �Com volem el Moianès del demà�, procés participatiu per a

consensuar la redacció d�un Pla d�Acció per al desenvolupament econòmic i social dels

municipis del Moianès.

A principis del 2005, els Ajuntaments dels 10 municipis que conformen el Moianès i el

Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès plantegen l�elaboració d�un �Pla

d�Acció pel desenvolupament econòmic i social del Moianès a mig i llarg termini�.

Per a l�elaboració d�aquest Pla es planteja la realització d�un debat participatiu, obert a

tota la població, per tal de dissenyar un pla d�actuació amb les aportacions de la iniciativa

pública i la privada, adaptat a les necessitats i les mancances del territori.

Així, s�organitzen les Jornades debat: �Com Volem el Moianès del demà�, sota l�eslògan:

�I tu, hi tens res a dir?�.

El procés s�inicia el 19 de febrer de 2005 amb un �Taller tècnic polític� en el qual es

defineixen els àmbits de treball a debatre, la metodologia i el procés de desenvolupament de les Jornades debat.


31

El dia 11 de juny de 2005 es fa la presentació de les Jornades debat a Moià, amb

l�objectiu que diferents professionals i experts dels diferents àmbits a tractar, facilitin

informació i una visió global, així com les perspectives de futur o amenaces existents a Catalunya, per poder tenir elements de debat en el cas concret del Moianès.

Un cop definits els àmbits, el 27 de juny s�inicien les trobades de les Comissions

Sectorials, que es duen a terme als diferents municipis del Moianès, en les quals es vol assolir un consens tant a l�entorn dels eixos d�actuació estratègics de cada àmbit com en

la formulació de les actuacions necessàries per assolir els resultats que permetin

assegurar els objectius de cada sector.

Les comissions sectorials creades són les següents:

Comissió Activitat Econòmica, Turisme i Ecomuseu.

Hi participen representants dels 10 municipis del Moianès i dels diferents sectors

econòmics. S�hi treballen els àmbits dels sectors econòmics (agricultura, indústria,

construcció i serveis), promoció turística, i el projecte Ecomuseu del Moianès.

Les línies estratègiques de treball proposades en aquesta comissió consideren l�augment

del valor afegit de les activitats agràries, potenciant els productes de qualitat; la

planificació del sòl industrial; la promoció del petit comerç de proximitat, especialitzat en

productes de qualitat i singulars de la terra; i la configuració d�una oferta turística única,

diversificada i de qualitat.

Comissió Planificació Territorial, Infraestructures i Equipaments.

Hi participen tècnics d�urbanisme, regidors, professionals i empresaris de diferents

sectors i agents del territori dels diferents municipis. S�hi treballen les infraestructures i els

equipaments, i la planificació territorial conjunta.

Aquesta comissió estudia el desenvolupament de la preservació del medi natural, la

millora de les comunicacions viàries i l�accés a serveis de transport, la planificació

conjunta del creixement residencial, l�accés a equipaments i serveis bàsics necessaris i la garantia d�estalvi i energia en el consum d�energia i recursos.

Comissió Ensenyament, Cultura i Teixit Associatiu

Hi participen professors, tècnics de cultura, regidors, entitats i agents del territori, que

treballen els àmbits de l�ensenyament, la cultura i el teixit associatiu.

Entre altres temes, dins l�ensenyament es treballa la millora del transport escolar, dins la

cultura, el patrimoni cultural i urbanístic, i dins del teixit associatiu, l�elaboració d�un

Catàleg d�Entitats i la creació de comissions municipals de cultura.

Comissió Serveis a les Persones

Hi participen tècnics i professionals de la sanitat, educadors, treballadores socials,

entitats i altres, amb els àmbits de treball dels serveis sanitaris, serveis socials, població

nouvinguda, joventut i gent gran.

Entre altres temes, es consensua la creació d�un segon CAP, un Pla d�Acció de la gent

gran del Moianès, o la creació d�un parc immobiliari amb Habitatge Social de lloguer.

Comissió Joventut

Aspectes generals

32

Desenvolupa les seves jornades de treball a partir d�una enquesta realitzada a partir

d�una mostra representativa, a partir de la qual es defineixen els punts que cal

consensuar.

Comissió Tècnica

Aquesta comissió, formada per tres polítics del Moianès, tres tècnics del Consorci del

Moianès i un representant dels participants a les Jornades debat, es reuneix un cop finalitzades les sessions de les Comissions Sectorials per tal d�acabar de definir el

procés.

Comissió de Govern Municipal

Formada per un representant de cada Ajuntament del Moianès, defineix les necessitats a nivell municipal i a nivell de Moianès, valora els projectes que s�estan duent a terme a

nivell municipal i supramunicipal i com s�emmarquen en les propostes realitzades per les

Comissions Sectorials. Aquesta comissió es constitueix el desembre de 2006.

El procés de participació gestat el febrer de 2005 i iniciat el juny de 2005 amb el format de

les Jornades debat �Com Volem el Moianès del demà�, finalitza el març de 2006 en un

acte de cloenda celebrat el dia 4 de març de 2006 a Moià. En tot el procés participatiu hi

prenen part més de 700 persones, realitzant-se gairebé 30 reunions, que donen com a

resultat la redacció del �Pla d�Acció per al desenvolupament econòmic i social del

Moianès�, finançat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Aquest Pla defineix un escenari de desenvolupament del territori i propostes d�actuacions

(67), que es classifiquen en 5 línies estratègiques:

1. Preservar el medi natural i millorar l�accessibilitat interior i amb l�entorn.

2. Planificar un creixement limitat que permeti la diversitat d�usos residencials i de

localització d�activitats.

3. Potenciar el valor afegit de les activitats econòmiques pròpies i d�una oferta comercial i

turística diferenciada i de qualitat.

4. Garantir la disponibilitat dels serveis, equipaments i tenir unes polítiques públiques pel

reforçament de la qualitat de vida i cohesió social.

5. Reforçar la capacitat política i de gestió del Moianès mitjançant la seva

institucionalització.

No es disposa de la informació sobre les propostes d�actuacions sorgides en el marc

d�aquestes Jornades Debat.

El Pla d�Acció �Com Volem el Moianès del Demà� es concreta en la redacció de 19 plans

o projectes de diferents àmbits, i en l�actualitat el Consorci del Moianès està duent a

terme la redacció del Pla d�Acció Territorial del Moianès, el qual englobarà totes les línies

estratègiques d�actuació dels diferents àmbits i sectors.


33

GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

Pel que fa a la gestió dels residus municipals, els municipis del Bages depenen del Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus pel que fa al tractament de la fracció

resta, el tractament de la fracció orgànica, la recollida selectiva a les àrees d�aportació,

així com algunes de les deixalleries de la comarca (no és el cas de l�única deixalleria del

Moianès Nord, ubicada a Moià).

El Consell Comarcal d�Osona, a través del Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans

d�Osona, pel que fa als tractaments de les diverses fraccions dels residus, i de l�empresa

Recollida de Residus d�Osona, S.L., pel que fa a les diferents recollides municipals,

gestiona els residus municipals d�alguns dels municipis de la comarca d�Osona, com és el

cas de Collsuspina.

AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL (ADF)

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són associacions formades per propietaris

forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial i tenen com a finalitat la

prevenció i la lluita contra els incendis forestals.

El Moianès Nord compta amb dues ADF, Els Cingles i Quercus.

L�ADF Els Cingles realitza funcions als municipis de Collsuspina i Moià, al Moianès Nord,

i als municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja en el cas del

Moianès Sud.

L�ADF Quercus realitza funcions als municipis de l�Estany i Santa Maria d�Oló, al Moianès

Nord, i als municipis d�Avinyó i Sant Feliu Sasserra, fora de l�àmbit d�aquesta auditoria.

Aspectes generals

34

1.3.2. ORDENANCES I NORMATIVA AMBIENTAL COMUNA

Reglament comarcal regulador de la gestió de residus ramaders i aplicació de fangs

de depuració

Té per objecte la regulació i el control de la gestió de les dejeccions ramaderes, així com

l�aplicació de fangs de depuració en l�àmbit de la comarca d�Osona.

Estableix l�obligatorietat tant de les explotacions ramaderes existents com de les de nova construcció de dur a terme un Pla de Gestió on s�hauran de determinar les

característiques de l�explotació i el tipus de gestió que es realitza, mitjançant el llibre de

gestió de les dejeccions ramaderes.

L�Ajuntament de Collsuspina ha aprovat el Reglament introduint-hi modificacions. En trobar-se en zona no vulnerable, estableix la no obligatorietat de portar el Llibre de Gestió, llevat d�explotacions amb sospites motivades d�incompliment del Pla de Gestió,

s�accepten els Plans de fertilització i s�estableix un seguiment dels gestors i aplicadors

d�adob mineral.

1.3.3. REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

Tres dels municipis del Moianès Nord compten amb regidoria de Medi Ambient, tal com

s�observa a la taula següent. Taula 24. Regidories de Medi Ambient als municipis del Moianès Nord. Font: Diputació de

Barcelona. Ajuntament.

Municipi

Regidoria de

Medi Ambient Electe Càrrec Regidoria

Collsuspina Albert Petitbó i Abad Regidor Medi Ambient, Cultura i Joventut

L'Estany Salvador Tresserra i Purti Alcalde

Agricultura i Ramaderia, Comerç i

Indústria, Serveis, Urbanisme

Raimon Mauri i Aurell 2n tinent d'alcalde Urbanisme, Obres i serveis

Moià Carles Padrós i

Valldeoriola Regidor Esports, Medi Ambient

Santa Maria d'Oló Dionís Burdó i Valeri Regidor Regidor Delegat de medi ambient i territori


35

1.4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN TEMES AMBIENTALS

1.4.1. PARTICIPACIÓ A NIVELL SUPRAMUNICIPAL

ASSOCIACIONS

EL FANAL

El Fanal, Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, neix el setembre de 1987 a partir de la iniciativa d�un grup de persones preocupades pel medi ambient i pel patrimoni cultural

del Moianès, que decideixen fundar una nova entitat per a promoure aquests valors i

defensar-los. Aquesta nova entitat rep el nom d�una planta senzilla que creix als marges de les carreteres i els camins: El Fanal.

Al llarg dels més de 20 anys d�història d�El Fanal, l�entitat ha treballat en la defensa del

medi ambient del Moianès, aturant projectes amb una elevada afecció sobre el medi

ambient, aconseguint ampliar les zones naturals protegides i realitzant campanyes de divulgació per tal de donar a conèixer la natura del Moianès i de tot Catalunya a través de

publicacions, xerrades, exposicions, sortides a la natura,...

A la següent taula s�hi recullen algunes de les activitats dutes a terme pel grup ecologista El Fanal els darrers anys. A la pàgina web del grup, http://usuarios.lycos.es/elfanal/, s�hi

pot trobar més informació sobre les activitats que ha dut i duu a terme. Taula 25. Resum d�algunes de les activitats desenvolupades els darrers anys per l�entitat

ecologista. Font: El Fanal.

Descripció Període

Protecció d'espais

naturals Inclusió d'espais naturals de dos municipis del Moianès (Granera i

Monistrol de Calders) dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

Pla Especial de Protecció per a la zona humida que formava l'antic estany

de l'Estany i inclusió dins del catàleg de zones humides de Catalunya

Pla Especial de Protecció del paratge natural de Les Quingles, la roureda de Les Tàpies i La Font de Les Tàpies a Calders

Inclusió de les zones dels Cingles de Bertí i de Gallifa dins la Xarxa Natura

2000 (espais protegits a nivell europeu)

Reconeixement de la zona del Moianès com a corredor natural a preservar entre els Parcs de Sant Llorenç i del Montseny.

Projectes aturats Projectes d'ampliació de la Urbanització de Puigsagordi (entre Collsuspina

i Centelles) 1992-2005 Pedrera il·legal a la zona de Puig Sobirà, a Moià 2002 Urbanització a Moià, entre la Caseta Alta i la Montjoia 2002 Projecte d'una gran pedrera de 40 hectàrees a Collsuspina 2004 i 2005 Projecte de camp de golf i urbanització de luxe a Santa Maria d'Oló 2005 i 2006

Autovia de 6 carrils entre Sant Feliu de Codines i Centelles, passant pels Cingles de Bertí 2005 i 2006

Tancament del circuit de motos il·legal del Canadell a Calders 2006 i 2007

Activitats reivindicatives Al·legacions per a la correcta depuració de les aigües del nou Escorxador

Comarcal del Moianès 1997 a 2005

Campanya contra la construcció d'una pedrera a la Font de les Tàpies, a

Calders

Activitats de divulgació Elaboració del document de diagnosi: Problemes ecològics als municipis

del Moianès per entregar als Ajuntaments del Moianès 1996, 2004 i 2007

Campanya per al coneixement del Moianès. Realitzada conjuntament amb

l'associació MODILIANUM 2006 Caminades per conèixer la flora, fauna i vegetació del Moianès 2000 a 2006

Concurs de Fotografia de Natura del Moianès (III) 2002, 2004, 2006

http://usuarios.lycos.es/elfanal/

Aspectes generals

36

GRUP D�ESTUDI DE LA NATURA DEL MOIANÈS

El GENM (Grup d�Estudi de la Natura del Moianès) és una associació sense ànim de

lucre constituïda d�acord amb la llei 7/1997, de 18 de juny, d�associacions. Es defineix

com una associació amb caire científic, formada per un naturalista amateur, Josep Lainez.

L�àmbit d�actuació de l�associació és la comarca natural del Moianès i els municipis que la

conformen. L�associació té com a finalitats la promoció de la recerca de la natura, el

treball per la conservació dels sabers tradicionals i l�educació ambiental, el

desenvolupament de programes de recerca i conservació de la fauna i la flora, i el foment

del respecte per la natura, entre d�altres.

A la pàgina web de l�associació, www.joseplainez.org, es reprodueixen entrevistes a biòlegs i naturalistes relacionats amb el medi natural del Moianès, recomanacions de

llibres i opinions personals del seu autor, Josep Lainez. També s�hi pot trobar una relació

de les activitats dutes a terme:

Estudi dels carnívors del Moianès.

Estudi de l�herpetofauna del Moianès.

Estudi dels ocells del Moianès, amb l�elaboració d�un catàleg d�espècies

(descripció i fotografia).

Estudis i censos de la fauna del Moianès.

Anellament d�ocells i penjades de caixes-niu, així com col·laboració en els

censos i estudis de la fauna ornitològica nacional.

Estudi d�algun riu i diferents paratges del Moianès.

ESCOLA DE NATURA DEL MOIANÈS

Associació creada l�any 1990 amb la finalitat de divulgar els valors naturals del Moianès

utilitzant un equipament existent: la casa de colònies i Convivències Mas Saiol.

Les seves principals activitats durant els anys 1990-2000 han estat:

Activitats de divulgació del medi ambient

Formació d�educadors ambientals

Organització de campanyes de sensibilització ambiental

Visites guiades pel Moianès

Actualment aquesta associació es troba inactiva

http://www.joseplainez.org


37

EQUIPAMENTS COMPARTITS

Al Moianès no es compta amb equipaments compartits a nivell supramunicipal en temes

ambientals.

ACTIVITATS DE LLEURE I MOBILITAT

XARXA DE SENDERS

Els municipis del Moianès Nord compten amb una xarxa de senders senyalitzats per la

Diputació de Barcelona i el Consorci per la Promoció dels municipis del Moianès.

RONDA DEL MOIANÈS

La Ronda del Moianès (GR-177) és un sender circular que uneix tots els nuclis bàsics

dels municipis del Moianès i recorre els camins més singulars, que permeten una visió

àmplia, general i variada del territori.

Aquest sender té una distància de 109 km, entre les comarques del Bages, Osona i el

Vallès Oriental, amb els següents recorreguts i denominacions: Taula 26. Recorreguts i denominacions del sender GR-177, Ronda del Moianès. Font:

pàgina web http://www.elmoianes.net/moianes.htm

Etapa Núm. Itinerari

1 Moià - Calders

2 Calders - Granera

3 Granera - Castellterçol

4 Castellterçol - Castellcir

5 Castellcir - L�Estany

6 L�Estany - Moià

GR 177-1 Els Rojans - Calders

GR 177-2 Els Rojans - Sant Joan d'Oló

GR 177-3 Castellterçol - Castellcir

http://www.elmoianes.net/moianes.htm

Aspectes generals

38

Figura 3. Ronda del Moianès. Font: pàgina web http://www.elmoianes.net/moianes.htm.

GR-3

Els senders de gran recorregut (han de superar els 50 km), coneguts amb l�acrònim GR,

constitueixen una xarxa d�itineraris per a vianants, formada per la connexió de senders,

camins, pistes, etc. que sempre que és possible eviten el trànsit per carretera. Es

desenvolupen al llarg de grans trajectes i senyalitzen l�itinerari amb una marca blanca i

vermella.

El sender de gran recorregut GR-3 transcorre per la Catalunya interior, des de Sant Joan de les Abadesses fins a Vallbona de les Monges passant per múltiples poblacions i

paisatges de gran interès, enllaçant la Plana de Vic amb la Plana de Lleida a través dels

boscos del Berguedà, el Bages i el Solsonès. En un futur aquest sender tindrà un traçat

circular que inclourà el Pirineu i la ciutat de Lleida.

El GR-3 comprèn actualment una distància de 226,9 km a través de les comarques del

Bages, la Noguera, Osona, el Ripollès, el Solsonès i l�Urgell, i dels quals uns 40 km transcorren pels termes municipals de les poblacions del Moianès Nord. A la taula

següent s�hi recullen les etapes i itineraris d�aquest sender.

http://www.elmoianes.net/moianes.htm


39

(Federació d�entitats excursionistes de Catalunya, FEEC http://www.feec.org/central.php i Info Sender, Server d�Informació de Senders de l�Associació Catalana de Senderisme

http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm) Taula 27. Etapes i itineraris del sender de gran recorregut GR-3. Font: Federació d�entitats

excursionistes de Catalunya, FEEC. Web: http://www.feec.org/central.php.

Etapa

Núm. Itinerari

Horari

h:min

Distància

kms.

1 Vidrà - Els Munts 4:21 16,864

2 Els Munts - Sant Bartomeu del Grau 6:14 25,461

3 Sant Bartomeu del Grau - L�Estany 6:25 26,160

4 L�Estany � Moià 2:23 11,300

5 Moià - Monistrol de Calders 2:55 14,810

6 Monistrol de Calders - Navarcles 2:51 14,210

7 Navarcles � Manresa 2:18 11,890

8 Manresa � Camps 4:20 17,590

9 Camps � Saló 3:45 16,620

10 Saló � Cardona 4:25 18,240

11 Cardona - Clariana de Cardener 1:43 8,670

12 Clariana de Cardener - Solsona 3:23 14,870

13 Solsona � Madrona 5:40 26,500

14 Madrona � Ponts 6:20 27,160

15 Ponts � Agramunt 5:44 22,410

16 Agramunt � Tàrrega 5:33 22,630

A la figura següent es recull el mapa dels senders de gran recorregut de Catalunya.

http://www.feec.org/central.php

http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm

http://www.feec.org/central.php.

Aspectes generals

40

Figura 4. Mapa dels senders de gran recorregut de Catalunya. Font: Info Sender, Servei

d�Informació de Senders de l�Associació Catalana de Senderisme. Web: http://www.euro-

senders.com/web_cat/index.htm.

RUTES EN BTT

La Federació d�Entitats Excursionistes de Catalunya publica una fitxa d�un itinerari per a

realitzar en BTT pel Moianès: El Puig Rodó, Moianès, Bages. Es tracta d�una ruta circular amb inici i final a Moià, que s�enfila fins a l�Estany, assolint el Puig Rodó (1.055 m).

http://www.euro-


41

Figura 5. Ruta El Puig Rodó, Moianès, en BTT. Font: pàgina web de la Federació d�Entitats

Excursionistes de Catalunya, http://www.feec.es/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/143/.

A la pàgina web http://www.rutabike.com a l�apartat de rutes hi ha també un seguit de

rutes per realitzar en BTT pels diferents municipis del Moianès.

1.4.2. PARTICIPACIÓ A NIVELL LOCAL

CAMPANYES I INFORMACIÓ AMBIENTAL

A continuació es relacionen les campanyes de comunicació ambiental que han

desenvolupat els diferents Ajuntaments. Taula 28. Relació de campanyes de comunicació ambiental desenvolupades pels

Ajuntaments. Font: elaboració pròpia.

MUNICIPI CAMPANYA ANY REALITZACIÓ

Implantació de la recollida selectiva de la

FORM 2006 COLLSUSPINA

Foment de la reducció residus (distribució

bossa de la compra) 2007

El medi ambient dia a dia 1995 Foment recollida selectiva i reducció residus 2000

L�ESTANY

Desenvolupament d�activitats d�educació

ambiental als centres educatius 2003 ,2006

Conservació boscos i incendis forestals 1993 Foment recollida selectiva deixalles 1993 Desenvolupament d�activitats d�educació

ambiental als centres educatius Des de l�any

19901993 El medi ambient dia a dia 1995 Foment de l�ús de la deixalleria 1997-1998 Implantació de la recollida selectiva de la

FORM 2006-2007

MOIÀ

Foment de l�estalvi d�aigua 2008 Conservació boscos i incendis forestals 1993 El medi ambient dia a dia 1995

SANTA MARIA D�OLÓ

Foment del reciclatge de residus 1994 i 2007

ASSOCIACIONS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Als municipis del Moianès Nord no hi ha associacions ni equipaments municipals relacionats amb el medi ambient. Les associacions que hi treballen són d�àmbit

supramunicipal.

ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ

Al Moianès Nord no hi ha òrgans de participació estables.

http://www.feec.es/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/143/

http://www.rutabike.com

Aspectes generals

42

1.5. MOBILITAT

1.5.1. DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT

Per a l�anàlisi de les dades bàsiques de mobilitat es consideren la població i la

motorització (vehicles per 1.000 habitants).

Si es posa en relació l�evolució de la població dels municipis del Moianès Nord els últims

anys (període 2000-2006), amb l�evolució del parc de vehicles, s�observa la tendència de

la motorització. Taula 29. Evolució de la població dels municipis del Moianès Nord, 2000-2006. Font: Institut


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

%

increment

(2000-2006)

Collsuspina 254 250 273 283 296 306 316 24,41%

L'Estany 398 391 404 408 405 393 383 -3,77%

Moià 3.988 4.089 4.378 4.647 4.872 5.142 5.399 35,38%

Santa M d'Oló 1.006 999 998 1.018 1.047 1.044 1.072 6,56%

Taula 30. Evolució del parc de vehicles dels municipis del Moianès Nord, 2000-2006. Font:


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

%

increment

(2000-2006)

Collsuspina Turismes 11 127 129 137 151 161 168 174 37,01%

Vehicles 12 211 212 224 240 248 270 287 36,02%

L'Estany Turismes 178 182 193 198 200 197 193 8,43%

Vehicles 279 286 298 302 310 311 317 13,62%

Moià Turismes 1.801 1.907 2.021 2.100 2.221 2.294 2.387 32,54%

Vehicles 2.797 2.953 3.106 3.218 3.420 3.601 3.799 35,82%

Santa M d'Oló Turismes - 480 495 507 516 540 549 14,38%

Vehicles - 701 721 743 763 804 833 18,83%

En tots els municipis del Moianès Nord s�observa un increment en l�evolució del parc de

vehicles, que en el cas de Collsuspina i Moià arriba al 36%.

Pel que fa a l�evolució de la població en aquests municipis, el que ha experimentat un

augment més important de la població és Moià, amb un increment de més del 35%,

mentre que en el cas de l�Estany s�observa que la població ha disminuït.

11

Turismes: vehicles de quatre rodes destinats al transport de viatgers amb una capacitat fins a nou places,

inclosa la del conductor. 12

Vehicles: inclou turismes, motocicletes, camions i furgonetes, tractors industrials, autobusos i altres (no

inclosos a les categories precedents, exclosos els agrícoles).


43

Si s�analitza exclusivament el parc de turismes, principal tipus de vehicle en què es

realitza la mobilitat quotidiana, s�observa que en tots els municipis es registra un

increment en el nombre de turismes, essent novament més acusat en els municipis de

Collsuspina i Moià, mentre que l�Estany presenta el percentatge d�increment més baix

(proper al 8,5%).

S�observa que en tots els municipis, excepte en el cas de Moià, es dóna un increment

més elevat en els turismes i en el parc de vehicles que en la població.

Evolució comparativa (població, turismes i vehicles)

COLLSUSPINA

0

100

200

300

400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Població Turismes Vehicles


L'ESTANY

0

100

200

300

400

500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



MOIÀ

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



SANTA MARIA D'OLÓ

0

500

1000

1500

2001 2002 2003 2004 2005 2006


Figura 6. Gràfiques d�evolució comparativa de la població i el nombre de turismes i de

vehicles dels municipis del Moianès Nord 13

. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Pel que fa a la motorització dels municipis del Moianès Nord, s�observa que en el cas dels

turismes es troba pràcticament un turisme per cada dos habitants (expressant en uns 500

turismes per cada 1.000 habitants). Pel que fa als vehicles, l�índex de motorització és més

elevat, arribant a ser proper al vehicle per habitant en municipis com Collsuspina o l�Estany. Taula 31. Evolució de la motorització als municipis del Moianès Nord, 2000-2006, i

comparació amb les corresponents comarques. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Collsuspina Turismes 508,00 481,34 501,83 533,57 543,92 549,02 550,63

Vehicles 844,00 791,04 820,51 848,06 837,84 882,35 908,23

L'Estany Turismes 450,63 451,61 477,72 485,29 493,83 501,27 503,92

Vehicles 706,33 709,68 737,62 740,20 765,43 791,35 827,68

13

Per al municipi de Santa Maria d�Oló no es disposa de dades de turismes i parc de vehicles per al 2000.

Aspectes generals

44

Moià Turismes 459,20 439,00 461,63 451,90 455,87 446,13 442,12

Vehicles 713,16 679,79 709,46 692,49 701,97 700,31 703,65 Santa Maria d'Oló Turismes 0,00 484,85 495,99 498,04 492,84 517,24 512,13

Vehicles 0,00 708,08 722,44 729,86 728,75 770,11 777,05

Bages Turismes 538,97 607,32 661,50 721,04 757,75 847,42 758,66

Vehicles 753,15 844,82 920,71 993,58 1.044,02 1.169,81 1.094,37

Osona Turismes 491,73 491,77 493,22 490,90 498,07 500,02 498,54

Vehicles 715,20 714,90 717,63 717,39 731,03 739,64 746,67

Per comparar amb les corresponents comarques i amb Catalunya i veure l�evolució de la

motorització, es recullen a la següent taula les dades de motorització per als municipis del

Moianès Nord, comarques corresponents i Catalunya per al període 1991-1996-2001-2006. Taula 32. Comparativa de l�evolució de la motorització als municipis del Moianès Nord,

comarques corresponents i Catalunya, per al període 1991-1996-2001-2006. Font: Institut


1991 1996 2001 2006

Collsuspina Turismes 453,27 430,89 481,34 550,63 Vehicles 803,74 793,84 791,04 908,23 L'Estany Turismes 397,3 400,52 451,61 503,92 Vehicles 605,41 636,13 709,68 827,68 Moià Turismes 381,4 390,17 439 442,12 Vehicles 570,73 603,78 679,79 703,65 Santa Maria d'Oló Turismes 369,46 419,19 484,85 512,13 Vehicles 519,21 596,97 708,08 777,05

Bages Turismes 365,78 404,81 607,32 758,66 Vehicles 505,21 572,45 844,82 1.094,37 Osona Turismes 406,14 435,16 491,77 498,54 Vehicles 574,45 630,9 714,9 746,67 Catalunya Turismes 366,75 407,15 462,77 447,39 Vehicles 503,95 567,78 649,85 653,95

A les següents gràfiques s�observa la comparativa de l�evolució de la motorització entre el

conjunt de municipis del Moianès Nord i les corresponents comarques, per als anys 1991, 1996, 2001 i 2006, separades per turismes i vehicles.


45

Comparativa de la motorització, turismes (1991-1996-2001-2006)

300

350

400

450

500

550

600

650

700

750

800

1991 1996 2001 2006

mot

oritz

ació

Collsuspina L'Estany Moià Santa Maria d'Oló Bages Osona Catalunya

Gràfica 12. Comparativa de l�evolució de la motorització per turismes entre els municipis del

Moianès Nord, les corresponents comarques i Catalunya (1991-1996-2001-2006). Font: Institut


Aspectes generals

46

Comparativa de la motorització, vehicles (1991-1996-2001-2006)

400

500

600

700

800

900

1000

1100

1200

1991 1996 2001 2006

mot

oritz

ació


Gràfica 13. Comparativa de l�evolució de la motorització per vehicles entre els municipis del

Moianès Nord, les corresponents comarques i Catalunya (1991-1996-2001-2006). Font: Institut


En tots els municipis del Moianès Nord s�observa una evolució a l�alça de la motorització,

tant en el cas dels vehicles com en el cas dels turismes, fet que també s�observa a les

corresponents comarques i a Catalunya.

Els municipis que en aquest període han experimentat un augment més acusat de la

motorització són Santa Maria d�Oló i l�Estany.

Observant les dades del 2006, en el cas dels turismes Moià és l�únic municipi que

presenta una motorització semblant a l�observada a Catalunya, mentre que la resta de

municipis es troben per sobre. L�augment que ha anat experimentant la motorització en el

cas dels turismes a l�Estany ha fet que aquest municipi, que fins el 2001 es trobava per

sota de la mitjana catalana, es trobi el 2006 més de 50 punts per sobre d�aquesta.

Pel que fa a la motorització en el cas dels vehicles, tots els municipis es troben per sobre

de la mitjana catalana en el període observat.

Moià és el municipi que presenta un índex de motorització més baix, essent el municipi

del Moianès Nord amb més població, amb un nombre més elevat de llocs de treball i amb

el grau d�autocontenció (tal com es veurà més endavant) més elevat.


47

1.5.2. XARXA VIÀRIA

La xarxa viària és el suport físic per on es realitza la major part de la mobilitat. S�analitza

des de diferents perspectives: a nivell de connexió amb el territori.

Figura 7. Plànol simplificat de les carreteres del Moianès. Font: elaboració pròpia a partir de

plànol de carreteres de Via Michelin (www.viamichelin.es ).

Els municipis del Moianès Nord estan interconnectats amb les poblacions veïnes per les

següents carreteres principals:

C-59: connecta els municipis de Moià i l�Estany. Cap al nord continua fins a unir-se a l�Eix Transversal (C-25), mentre que cap al sud connecta els municipis del Moianès

Nord i el Moianès Sud i continua fins a Barcelona passant per Caldes de Montbui.

Aspectes generals

48

N-141c: connecta els municipis de Moià i Collsuspina. Per l�est, continua fins a trobar-se amb la C-17, que continua cap al sud direcció Vic, passant per Tona. Per l�oest,

continua fins a la ciutat de Manresa, passant per Calders.

C-25 (Eix Transversal): passa pel municipi de Santa Maria d�Oló, connectant d�est a

oest Vic amb Manresa.

Pel que fa a les carreteres secundàries, els municipis del Moianès Nord compten amb les següents:

BP-4313: connecta la carretera C-59 amb el municipi de Santa Maria d�Oló, circulant

paral·lela a la C-25, i aquest municipi amb Avinyó.

C-670: la carretera C-59 té continuïtat cap al Lluçanès per aquesta carretera, que

passant per Oristà connecta aquest amb Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès.

1.5.3. ANÀLISI QUANTITATIVA I QUALITATIVA DE LA MOBILITAT

MOBILITAT OBLIGADA

EVOLUCIÓ DE LA MOBILITAT OBLIGADA

La mobilitat obligada és la relacionada amb motius laborals i d�estudi, convertint-se en representativa a l�hora d�analitzar el total de la mobilitat quotidiana. Taula 33. Mobilitat obligada relacionada amb els municipis del Moianès Nord. Font: Institut


Interns14

Externs15

Atrets16

Generats17

Total18

Collsuspina 1996 51 55 69 106 175

2001 54 98 70 152 222

Diferència 19 3 43 1 46 47

L'Estany 1996 84 69 109 153 262

2001 87 87 143 174 317

Diferència 3 18 34 21 55

Moià 1996 1.041 457 1.295 1.498 2.793

2001 1.301 802 1.695 2.103 3.798

Diferència 260 345 400 605 1.005

Santa Maria d'Oló 1996 226 117 299 343 642

2001 265 204 317 469 786

Diferència 39 87 18 126 144

Comparant les dades disponibles per als anys 1996 i 2001 s�observa un increment tant

dels desplaçaments interns com externs, així com en els desplaçaments atrets i generats.

14

Interns: desplaçaments dins del municipi. 15

Externs: desplaçaments fora del municipi. 16

Atrets: suma dels desplaçaments dins del propi municipi, més les entrades procedents d'altres municipis. 17

Generats: suma dels desplaçaments dins del propi municipi, més les sortides cap a altres municipis. 18

Total: suma dels desplaçaments atrets i generats. 19

Diferència: diferència del nombre de desplaçaments entre els anys 1996 i 2001.


49

Evolució dels desplaçaments per mobilitat obligada al Moianès Nord, 1996-

2001

3.798

786

222175317262

2.793

642

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

1996 2001


Gràfica 14. Evolució dels desplaçaments per mobilitat obligada al Moianès Nord, 1996-2001.


GRAU D�AUTOCONTENCIÓ

Conceptualment, el grau d�autocontenció indica el tant per cent de població ocupada resident que treballa en el mateix municipi.

Els municipis del Moianès Nord mostren un augment en el nombre d�habitants que surten

fora del municipi per motius laborals, fet que s�observa en el descens del grau

d�autocontenció entre el 1996 i el 2001. Taula 34. Evolució del grau d�autocontenció als municipis del Moianès Nord i comparació

amb les corresponents comarques i amb Catalunya. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Població ocupada

resident (POR)

POR que treballa al

mateix municipi Autocontenció

Collsuspina 1996 106 51 48,11% 2001 152 54 35,53% L'Estany 1996 153 84 54,90% 2001 174 87 50,00% Moià 1996 1.498 1.041 69,49% 2001 2.103 1.301 61,86% Santa Maria d'Oló 1996 343 226 65,89% 2001 469 265 56,50%

Bages 1996 54.310 32.317 59,50% 2001 69.498 37.188 53,51% Osona 1996 50.248 28.627 56,97% 2001 60.663 30.152 49,70% Catalunya 1996 2.204.652 1.269.608 57,59% 2001 2.815.126 1.529.739 54,34%

Aspectes generals

50

Evolució de l'autocontenció, 1996-2001

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

50,00%

55,00%

60,00%

65,00%

70,00%

75,00%

1996 2001


Gràfica 15. Evolució de l�autocontenció als municipis del Moianès Nord, Bages, Osona i

Catalunya, 1996-2001. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Observant la gràfica, es veu que només dos municipis del Moianès Nord, Collsuspina i

l�Estany, tenen un grau d�autocontenció més baix que la mitjana catalana, fet que també

s�observa en el cas de les mitjanes comarcals, trobant-se tant el Bages com Osona per sota de la mitjana catalana l�any 2001. Aquest fet mostra que tant en el cas d�aquestes

dues comarques com dels dos municipis del Moianès Nord, la població ocupada resident ha de desplaçar-se fora de l�àmbit per treballar.

Collsuspina és el municipi del Moianès Nord que ha experimentat el descens més

important en el grau d�autocontenció en el període estudiat, que ha passat de prop del

48% a poc més del 35%, trobant-se el 2001 gairebé 19 punts per sota de la mitjana

catalana, i prop de 14 punts per sota de la mitjana comarcal.

Dels municipis del Moianès Nord que pertanyen administrativament al Bages, només

l�Estany presenta un grau d�autocontenció per sota de la mitjana comarcal.


51

DISTRIBUCIÓ MODAL DE LA MOBILITAT OBLIGADA

Pel que fa a la distribució modal de la mobilitat obligada, s�observa que la majoria dels

desplaçaments que es realitzen es fan en vehicle privat en el conjunt de municipis del

Moianès Nord. Taula 35. Distribució modal de la mobilitat obligada en nombre de desplaçaments segons

modalitat als municipis del Moianès Nord. Font: Diputació de Barcelona.

Privat Col·lectiu Bicicleta A peu Bimodal Altres Total

Collsuspina 1991 71 23 0 5 0 0 99

1996 88 15 0 8 0 0 111

2001 97 4 0 13 7 0 121

L'Estany 1991 107 32 0 53 0 0 192

1996 134 34 0 33 0 0 201

2001 115 4 1 27 5 1 153

Moià 1991 825 131 0 746 0 0 1.702

1996 1.167 164 15 769 0 0 2.115

2001 1.312 58 14 419 34 10 1.847

Santa Maria d'Oló 1991 253 66 0 301 0 0 620

1996 298 54 1 142 0 0 495

2001 335 13 0 65 9 1 423

Moianès Nord 1991 314 63 0 276 0 0 653

1996 422 67 4 238 0 0 731

2001 465 20 4 131 14 3 636

Distribució modal de la mobilitat al Moianès Nord, 2001

Bicicleta0,59%

Col·lectiu

3,11%

Privat73,07%

Altres0,47%

Bimodal2,16%

A peu20,60%

Gràfica 16. Distribució modal de la mobilitat obligada als municipis del Moianès Nord, en

percentatge, per al 2001. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Analitzant la distribució modal de la mobilitat a cadascun dels municipis del Moianès

Nord, s�observa un predomini del desplaçament en vehicle privat en tots els casos. Pel

que fa al transport col·lectiu, s�observa que en tots els municipis es troba proper al 3% del

total de desplaçaments.

Aspectes generals

52

Distribució modal de la mobilitat a Collsuspina, 2001

Col·lectiu

3,31%

Bicicleta0,00%

Privat80,17%

Altres0,00%

Bimodal5,79%

A peu10,74%

Distribució modal de la mobilitat a l'Estany, 2001

Col·lectiu

2,61%

Bicicleta0,65%

A peu17,65%

Bimodal3,27%Altres

0,65%

Privat75,16%

Distribució modal de la mobilitat a Moià, 2001

Col·lectiu

3,14%

Bicicleta0,76%

Privat71,03%

Altres0,54%

Bimodal1,84%

A peu22,69%

Distribució modal de la mobilitat a Santa Maria d'Oló, 2001

A peu15,37%

Bimodal2,13%Altres

0,24%

Privat79,20%

Bicicleta0,00%

Col·lectiu

3,07%

Figura 8. Gràfiques de distribució de la mobilitat als municipis del Moianès Nord, 2001. Font:


S�observa a les gràfiques que el municipi amb menys percentatge de desplaçaments en

vehicle privat és Moià, amb un 71,03% de desplaçaments en aquesta modalitat, mentre

que és també Moià el que presenta un percentatge més elevat de desplaçaments a peu,

amb un 22,69%.

Pel que fa als desplaçaments en vehicle privat, s�observa que el seu predomini ha

augmentat en el període estudiat en tots els municipis del Moianès Nord, fins a situar-se entre el 70% i el 80% del total de desplaçaments.


53

Evolució del percentatge de desplaçaments en vehicle privat respecte

el total de desplaçaments, 1991-1996-2001

51,90%

65,13%

63,92%

35,00%

40,00%

45,00%

50,00%

55,00%

60,00%

65,00%

70,00%

75,00%

80,00%

85,00%

1991 1996 2001


Moianès Nord Bages Osona Catalunya

Gràfica 17. Evolució del percentatge de desplaçaments en vehicle privat respecte el total de

desplaçaments als municipis del Moianès Nord, 1991-1996-2001. Font: Diputació de Barcelona.

A la gràfica anterior s�hi ha afegit els punts corresponents al percentatge de

desplaçaments en vehicle privat respecte el total de desplaçaments per a les

corresponents comarques i per a Catalunya el 2001. S�observa que tots els municipis del

Moianès Nord superen en percentatge, el 2001, tant les corresponents comarques com Catalunya, fet que indica un elevat ús del transport privat en detriment d�altres modes de

transport.

MOBILITAT OBLIGADA PER DESPLAÇAMENTS RESIDÈNCIA-TREBALL

A la següent gràfica s�observa la mobilitat que es genera entre els municipis del Moianès per motius de residència i treball.

Aspectes generals

54

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball entre els

municipis del Moianès, 2001

Moianès

Nord

Moianès

Sud

0

50

100

150

200Santa Maria d'Oló

L'Estany

Moià

Collsuspina

Castellcir

Castellterçol

Sant Quirze Safaja

Granera

Calders

Monistrol de Calders

Mobilitat obligada cap al municipi Mobilitat obligada des del municipi

Gràfica 18. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball entre els municipis del

Moianès, segons dades del 2001. Font: Institut d�Estadística de Catalunya.

Els municipis en els quals s�observa més desplaçaments per motius de residència i treball

són Moià, ubicat al Moianès Nord, i Castellterçol, ubicat al Moianès Sud.

Pel que fa al Moianès Nord, s�observa a continuació la mobilitat obligada per

desplaçaments residència-treball per a cadascun dels municipis que el conformen.

Collsuspina

A la gràfica següent s�observa que la població de Collsuspina es desplaça en general fora

del municipi en els seus desplaçaments residència-treball, essent els municipis destí d�aquests desplaçaments principalment Moià i la ciutat de Barcelona.

Cal fer esment en aquest punt que Collsuspina és el municipi del Moianès Nord que ha

experimentat un descens més acusat del grau d�autocontenció, passant de poc més del

48% el 1996 a poc més del 35% el 2001. Així doncs, un percentatge elevat de la seva

població ocupada surt fora del municipi per motius de treball, fet que es veu reflectit a la


55

gràfica següent, en la qual s�observa que la majoria de desplaçaments tenen com a

origen Collsuspina i com a destí sobretot les poblacions de Moià i Barcelona.

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Collsuspina, 2001

0

5

10

15

20

25Moià

Vic

Centelles

TonaBarcelona

Manresa

Avinyó

Mobilitat obligada de Collsuspina cap a altres municipis Mobilitat obligada d'altres municipis cap a Collsuspina

Gràfica 19. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball al municipi de Collsuspina,

2001. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l�Institut d�Estadística de Catalunya.

L�Estany

En el cas de l�Estany, la majoria de desplaçaments generats per motius de residència-treball tenen com a origen, i també com a destí, el municipi de Moià, tal com s�observa a

la gràfica següent.

S�observa, doncs, que la població resident i ocupada de l�Estany es desplaça fora del

municipi, principalment a Moià, però també s�observen desplaçaments cap a l�Estany, no

només des de Moià, sinó també des d�altres poblacions.

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a L'Estany, 2001

0

5

10

15

20

25Santa Maria d'Oló

Moià

Vic

Centelles

Tona

Barcelona

Manresa


Mobilitat obligada de l'Estany cap a altres municipis Mobilitat obligada d'altres municipis cap a l'Estany

Gràfica 20. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball per al municipi de l��Estany,


Aspectes generals

56

Moià

En la mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Moià s�observa el fet que

es realitza una gran quantitat de desplaçaments fora del municipi, la majoria dels quals

tenen com a destí la ciutat de Barcelona, tal com s�observa a la gràfica. Castellterçol i

Manresa són també importants com a poblacions destí d�aquests desplaçaments.

Pel que fa als desplaçaments que tenen com a destí Moià (en verd), s�observa que la

majoria provenen de Castellterçol i Manresa, amb molts menys desplaçaments que en el

cas de Barcelona.

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Moià, 2001

0

50

100

150L'Estany

Collsuspina

Vic

Castellcir

Castellterçol

Barcelona


Manresa

Mobilitat obligada de Moià cap a altres municipis Mobilitat obligada d'altres municipis cap a Moià

Gràfica 21. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball per al municipi de Moià,


Santa Maria d�Oló

També en el cas d�aquest municipi s�observa que la mobilitat generada és principalment

des de Santa Maria d�Oló cap a altres municipis, sobretot Barcelona i Manresa, mentre

que la mobilitat generada que té com a destí el propi municipi és molt menor, tal com

s�observa a la gràfica.

En aquest cas, però, a diferència del que s�observa en els altres municipis del Moianès

Nord, la població de Moià no és un destí per als desplaçaments generats a Santa Maria

d�Oló, tot i que alguns dels desplaçaments generats a Moià tenen com a destí aquesta

població. Aquest fet pot deure�s a l�estat de les comunicacions per carretera i en transport

públic; la proximitat de l�Eix Transversal (C-25) i una millor comunicació en transport

públic amb Manresa i altres poblacions dels entorns fan que la població de Santa Maria

d�Oló es desplaci més cap a Manresa o Avinyó, tot i tenir més quilòmetres de recorregut.


57

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Santa Maria d'Oló, 2001

0

10

20

30

40L'Estany

Avinyó

Moià

Vic

Sant Fruitós de Bages

Santpedor

Barcelona

Manresa

Mobilitat obligada de Santa Maria d'Oló cap a altres municipis Mobilitat obligada d'altres municipis cap a Santa Maria d'Oló

Gràfica 22. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball per al municipi de Santa

Maria d�Oló, 2001. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l�Institut d�Estadística de Catalunya.

1.5.4. TRANSPORT PÚBLIC

Els desplaçaments en vehicle privat al Moianès Nord suposen més del 73% del total de

desplaçaments, mentre que el transport col·lectiu se situa al voltant del 3% del total. Aquest fet indica la poca incidència que té el transport públic en el conjunt dels municipis

del Moianès Nord.

Per tal d�analitzar la suficiència del transport públic a la zona del Moianès Nord, s�observa

quins són els municipis als quals s�han de desplaçar els seus habitants per tal de cobrir

necessitats bàsiques com la salut i l�educació, o bé per a realitzar diversos tràmits

administratius.

Els municipis del Moianès Nord pertanyen administrativament a dues comarques

diferents: L�Estany, Moià i Santa Maria d�Oló pertanyen a la comarca del Bages i, per tant,

han de resoldre qualsevol tràmit administratiu a Manresa; Collsuspina pertany a la

comarca d�Osona, fet pel qual els seus habitants han de resoldre qualsevol tràmit

administratiu a Vic.

Aspectes generals

58

A la taula següent es resumeixen alguns dels tràmits, gestions i serveis bàsics per a la població i els municipis als quals s�han de dirigir els

habitants dels municipis del Moianès Nord per a realitzar-los. Taula 36. Tràmits, gestions i serveis bàsics a la població. Font: elaboració pròpia.


Tràmits administratius Hisenda Administració Vic (08299) Administració Manresa (08112) Administració Manresa (08112) Administració Manresa (08112)

Seguretat Social Administració núm. 22 (Vic) Administració núm. 17 (Manresa) Administració núm. 17 (Manresa) Administració núm. 17 (Manresa)

Seguretat ciutadana Regió Policial Central Central Central Central

Àrea Bàsica Policial Osona Bages Bages Bages

Policia Local Municipi amb policia local

Mossos d'Esquadra Comissaria Mossos d'Esquadra a Vic

Comissaria Mossos d'Esquadra a Manresa



Oficina Mossos d'Esquadra a Moià

Salut Regió Sanitària Catalunya Central Catalunya Central Catalunya Central Catalunya Central

Sector Sanitari Osona Bages Bages Bages

Especialitats mèdiques Vic Manresa Manresa Manresa

Àrea Bàsica de Salut CAP 20 Tona CAP Moià CAP Moià CAP Artés

Primera visita (municipis sense CAP)

Consultori de Collsuspina Consultori de l�Estany Consultori de Santa Maria d�Oló

Educació (centres

educatius) Llar d'infants Escola Pia de Moià LLI21 pública municipal

LLI pública Garrofins

Infantil i primària ZER 22 El Moianès, CEIP 23 de Collsuspina

ZER El Moianès, CEIP de l'Estany Escola Pia de Moià ZER Gavarresa, CEIP Sesmon d'Oló

CEIP Josep Orriols i Roca (Moià CEIP Josep Orriols i Roca

Secundària i Batxillerat IES 24 Moianès (Moià) IES Moianès (Moià) IES Moianès IES Miquel Bosch i Jover (Artés)

Oci i lleure Vic/Manresa/Barcelona Vic/Manresa/Barcelona Vic/Manresa/Barcelona Vic/Manresa/Barcelona Vic/Manresa/Barcelona

20

CAP: Centre d�Atenció Primària. 21

LLI: Llar d�Infants. 22

ZER: Zona Escolar Rural. 23

CEIP: Centre d�Ensenyament Infantil i Primari. 24

IES: Institut d�Ensenyament Secundari.


59

S�observa a la taula que, en funció de la comarca, els habitants del Moianès Nord han de realitzar les gestions a diferents municipis.

A continuació s�analitza la situació d�aquests municipis respecte dos serveis bàsics: la

salut i l�educació.

SITUACIÓ DEL TRANSPORT DE VIATGERS ALS MUNICIPIS DEL MOIANÈS

NORD, TENINT EN COMPTE LA MOBILITAT OBLIGADA PER MOTIUS DE

SALUT.

Pel que fa a la salut, el territori català es troba dividit en set regions sanitàries, delimitades

a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, segons constata el Servei

Català de la Salut. En el cas del Moianès Nord es tracta de la regió sanitària de la

Catalunya Central i, tal com s�observa a la figura 9 (en la qual s�han inclòs tant els

municipis del Moianès Nord com els del Moianès Sud), els municipis pertanyen a dos

sectors sanitaris, Bages (els municipis corresponents a la comarca del Bages) i Osona (en el cas de Collsuspina).

Respecte les àrees bàsiques de salut (ABS), dins del Moianès Nord els municipis

pertanyen a tres àrees diferents.

En el cas de Santa Maria d�Oló, els seus habitants s�han de dirigir al CAP Artés (dins

l�ABS Artés) per a l�atenció primària, mentre que per a especialitats mèdiques,

promoció de la salut i salut pública, s�han de dirigir a Manresa.

En el cas de Moià i l�Estany, els seus habitants s�han de dirigir al CAP Moià (dins

l�ABS Moià) per a l�atenció primària, i a Manresa per a les especialitats mèdiques,

promoció de la salut i salut pública.

En el cas de Collsuspina, els seus habitants s�han de dirigir al CAP Tona (dins l�ABS

Tona) per a l�atenció primària, i a Vic per a les especialitats mèdiques, promoció de la

salut i salut pública.

Aspectes generals

60

Figura 9. Distribució dels municipis del Moianès dins del Sector Sanitari i Àrea Bàsica de

Salut corresponent. S�inclouen tots els municipis del Moianès. Font: elaboració pròpia a partir de

dades de la Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Així doncs, el transport públic entre

aquests municipis i amb la comarca hauria de permetre realitzar una visita mèdica programada un

dia determinat de la setmana i poder tornar al municipi el mateix dia.

Transport en taxi

Respecte el transport en taxi, l�únic municipi del Moianès Nord que disposa d�aquest

servei és Moià. Segons la pàgina web de Páginas Amarillas, www.paginas-amarillas.es, en aquest municipi hi ha dos taxis.

Els taxis més propers es troben ja fora de l�àmbit del Moianès, de manera que aquests dos taxis han de cobrir les necessitats no només dels municipis de l�àmbit del Moianès

Nord, sinó també dels municipis pertanyents al Moianès Sud. Això suposa que dos taxis han de cobrir les necessitats de 10 municipis.

Transport en autobús de línia regular

Pel que fa al transport en autobús, dins del Moianès Nord no hi ha cap estació

d�autobusos, essent les més properes les de Manresa i Vic. Les línies regulars, però,

compten amb parades a tots els municipis, amb servei regular d�autobusos gestionat per

les empreses Sagalés i Castellà.

L�empresa Sagalés és conseqüència d�una agrupació d�empreses de transport que van

establir les primeres xarxes de transport per a viatgers intercomunicant diverses poblacions, bàsicament dins del Vallès. Actualment manté els serveis regulars, els

discrecionals o ocasionals de turisme, el transport d�obrers, el servei escolar, etc., i a

http://www.paginas-amarillas.es


61

través d�empreses filials, els serveis de transport de viatgers dins de poblacions importants (Granollers, Manresa, Vic, etc.).

Entre les empreses que integren Sagalés hi trobem l�empresa Castellà, transportista amb

vehicles a motor des dels anys 20, titular i concessionària des de l�any 1929 del servei de transport urbà de viatgers a la ciutat de Manresa. L�any 1979 aquesta empresa es

desdobla en dues societats, resultant-ne l�empresa Transportes Castellà, S.A. com a

empresa paral·lela per als serveis interurbans, serveis de transport escolar i transport laboral.

A partir dels horaris de les diferents línies regulars s�observa la freqüència d�autobusos

que connecten les diferents poblacions, així com els transbordaments que cal realitzar,

recollits a la taula següent. Els horaris complets es poden consultar a l�Annex XX. Taula 37. Freqüència d�autobusos, durada del trajecte, transbordaments i durada total del

viatge. Les línies ombrejades en color presenten deficiències importants. Les observacions de les

incidències de les diferents línies es troben llistades a continuació de la taula. Font: elaboració

pròpia.

FEINERS

Origen Destí N. busos

matí

N. busos

tarda T. trajecte

T.màx.espera

transbord

T. total

viatge Observacions

Santa Maria d'Oló Artés 4 3

Artés Santa Maria d'Oló 3 4 30 m.

30 m.

Santa Maria d'Oló Manresa 4 3

Manresa Santa Maria d'Oló 3 4 1 h

1 h

L'Estany Moià 2 1

Moià L'Estany 2 1 15 m. 15 m. 1

L'Estany Manresa 2 1 1 h 15 m. 1 h 30 m.

Manresa L'Estany 2 1 1 h 15 m. 1 h 35 m. 2 h 45 m. 2

Moià Manresa 4 4

Manresa Moià 4 4 1 h 1 h

Collsuspina Tona 0 1

Tona Collsuspina 1 1 10 m. 10 m. 3

Collsuspina Vic 0 1

Vic Collsuspina 1 1 20 m. 20 m. 4

DISSABTES I FESTIUS

Origen Destí N. busos

matí

N. busos

tarda T. trajecte

T.màx.espera

transbord

T. total

viatge Observacions

Santa Maria d'Oló Artés 0 0

Artés Santa Maria d'Oló 0 0 5

Santa Maria d'Oló Manresa 0 0

Manresa Santa Maria d'Oló 0 0 5

L'Estany Moià 2 3 10 m. 10 m.

Moià L'Estany 2 3

L'Estany Manresa 0 1 1 h 15 m. 45 m. 2 h

Manresa L'Estany 0 1 1 h 15 m. 4 h 5 m. 5 h 20 m. 6

Moià Manresa 0 1

Manresa Moià 0 1 1 h

1 h 6

Collsuspina Tona 1 1 10 m. 10 m.

Tona Collsuspina 1 1 7

Collsuspina Vic 1 1 20 m. 20 m.

Vic Collsuspina 1 1 7

Aspectes generals

62

Pel que fa a les línies regulars en dies feiners, es pot veure a les observacions llistades a

continuació la precarietat de les comunicacions entre els municipis del Moianès Nord i les

corresponents capitals de comarca:

1. Línia L�Estany - Moià: l�últim autobús del matí surt a les 08:45h, i el de la tarda a les

13:30 h. En sentit contrari (Moià � L�Estany), l�últim del matí surt a les 10:30h, i el de la

tarda a les 20:05h. Això suposa que si cal fer alguna gestió a Moià i aquesta s�acaba

més tard de les 10:30h, cal esperar a les 8 del vespre per poder tornar en transport públic a l�Estany.

2. Línia L�Estany - Manresa: si cal anar al matí a Manresa a fer alguna gestió, s�ha de

dinar a Manresa i agafar l�autobús que surt de la capital a les 17:30h per agafar, a

Moià, el de les 20:05h fins a l�Estany, degut al canvi de línia o transbordament que cal

fer a Moià.

3. Línia Collsuspina - Tona: no hi ha cap autobús de la línia regular que surti de

Collsuspina cap a Tona al matí. Això suposa que els habitants que hagin d�anar a

visitar-se al CAP Tona i no disposin de transport privat només ho poden fer a la tarda,

tenint en compte que l�autobús arriba a Tona a les 19:54h i torna a sortir cap a

Collsuspina a les 20:15h (disposen de 21 minuts de temps).

4. Línia Collsuspina - Vic: no hi ha, tampoc en aquest cas, cap autobús de la línia regular

que surti al matí. El que realitza el trajecte a la tarda, arriba a Vic a les 20:04h i torna a

sortir cap a Collsuspina a les 20:05h. Així doncs, si cal baixar a fer alguna gestió a Vic,

cal quedar-se a dormir i fer-la l�endemà al matí, per tornar a Collsuspina agafant

l�autobús al vespre.

Pel que fa a les línies regulars en dissabtes i festius, s�observa encara més precarietat, ja

que en alguns casos ni tan sols hi ha servei aquests dies:

5. Línies Santa Maria d�Oló - Artés i Santa Maria d�Oló - Manresa: la bona comunicació

amb què compten els dies feiners no té continuïtat els dissabtes ni els dies festius, en

els quals no hi ha cap autobús de la línia regular que cobreixi el trajecte entre aquestes

poblacions.

6. Línies l�Estany - Manresa i Moià - Manresa: els habitants de l�Estany o de Moià que

vulguin anar o tornar de Manresa el dissabte, han de tenir en compte que aquest dia només hi ha un autobús cobrint la línia Moià - Manresa, el qual surt de Manresa a les 13:30h, arriba a Moià a les 14:30h i torna a marxar cap a Manresa, on arriba a les

15:30h. A part d�aquest fet, els habitants de l�Estany han de tenir en compte que per

poder fer el transbordament de línia a Moià i arribar des de Manresa fins a l�Estany s�hauran d�esperar en aquesta població un total de 4 hores i mitja; per fer un trajecte

que en teoria hauria de durar 1 hora i quart, s�hi estaran més de 5 hores. Els dies

festius no hi ha cap autobús en funcionament que cobreixi el trajecte sencer entre Moià i Manresa (sí que hi ha autobusos cobrint el trajecte entre altres poblacions de la

línia). Cal destacar també el fet que el cap de setmana hi ha dos autobusos més a la

tarda que cobreixen la línia L�Estany - Moià, però que no serveixen per poder escurçar

el temps de transbordament en el trajecte Manresa - l�Estany.

7. Línies Collsuspina - Tona i Collsuspina - Vic: a diferència del que succeeix entre

setmana, els dissabtes aquesta línia compta amb un autobús al matí que surt de

Collsuspina, arriba a Vic i torna a marxar, i un a la tarda, que fa el trajecte en el mateix sentit (surt de Collsuspina, arriba a Vic i torna a marxar). Els dies festius no hi ha cap autobús en funcionament en aquesta línia entre aquestes poblacions.


63

Pel que fa a les línies regulars de transport públic en autobús des dels municipis del

Moianès Nord fins la ciutat de Barcelona, es pot observar a la taula següent la freqüència

d�autobusos en dies feiners i en cap de setmana.

Taula 38. Freqüència d�autobusos, durada del trajecte, transbordaments i durada total del

viatge entre els municipis del Moianès Nord i la ciutat de Barcelona. Les línies ombrejades en color

presenten deficiències importants. Les observacions de les incidències de les diferents línies es

troben llistades a continuació de la taula. Font: elaboració pròpia.

FEINERS

Origen Destí

N.busos

matí

N.busos

tarda T. trajecte

T. màx. espera

transbord T. total viatge Observacions

Santa Maria d'Oló Barcelona 1 0 (1) 2 h 5 m. 2 h 5 m.

Barcelona Santa Maria d'Oló 0 (1) 1 2 h 10 m. 2 h 10 m. 1

L'Estany Barcelona 2 1

Barcelona L'Estany 2 1 1h 45 m.

1h 45 m. 2

Moià Barcelona 4 5

Barcelona Moià 2 7 1h 30 m.

1h 30 m.

Collsuspina Barcelona 1 0 1 h 10 m. 45 m. 1 h 55 m.

Barcelona Collsuspina 0 1 1 h 40 m. 1 h 4 m. 2 h 44 m. 3

DISSABTES I FESTIUS

Origen Destí

N. busos

matí

N. busos

tarda T. trajecte

T. màx. espera

transbord T. total viatge

Santa Maria d'Oló Barcelona 1 1

Barcelona Santa Maria d'Oló 1 1 1 h 50 m25 1 h 50 m.

L'Estany Barcelona 2 3

Barcelona L'Estany 2 3 1 h 45 m. 1 h 45 m.

Moià Barcelona 2 4

Barcelona Moià 2 5 1 h 30 m.

1 h 30 m.

Collsuspina Barcelona 0 1 1 h 40 m. 3 h 15 m. 4 h 55 m.

Barcelona Collsuspina 1 1 1 h 40 m. 1 h 4 m. 2 h 44 m. 4

1. Línia Santa Maria d�Oló - Barcelona: el trajecte Santa Maria d�Oló - Barcelona el cobreix un autobús al matí. A la tarda, hi ha un autobús que cobreix aquest trajecte,

però només circula els dimarts feiners. Pel que fa al trajecte Barcelona - Santa Maria d�Oló, entre setmana cobreix aquest trajecte un autobús a la tarda, i només els dimarts

feiners un al matí.

2. Línia L�Estany - Barcelona: a la tarda hi ha un altre autobús que cobreix la línia regular,

però que només circula les vigílies de festius entre setmana.

3. Línia Collsuspina - Barcelona: la línia de Castellà que cobreix el trajecte Vic - Barcelona no compta amb cap autobús de línia regular que connecti Collsuspina amb

Barcelona, ni els dies feiners ni els dissabtes i festius, motiu pel qual cal anar fins a Moià i fer transbordament a la línia de Sagalés que cobreix el trajecte Oló - Barcelona. Observant els horaris, en dies feiners per cobrir el trajecte Collsuspina - Barcelona només hi ha una combinació possible al matí, sortint de Collsuspina a les 10:20h, i per

25

El temps de trajecte en aquesta línia els dissabtes i festius és menor perquè els autobusos de la línia

passen per l�autopista AP-7, mentre que els dies feiners cobreixen el servei als municipis entre Barcelona i

Caldes de Montbui sense passar per la AP-7.

Aspectes generals

64

tornar des de Barcelona cap a Collsuspina, només hi ha una combinació possible a la

tarda, sortint de Barcelona a les 17:00h. Així, si cal anar a fer alguna gestió a

Barcelona cal quedar-s�hi a dinar.

4. Línia Collsuspina - Barcelona (dissabtes i festius): pel que fa als dissabtes i festius, cal novament anar fins a Moià i fer transbordament amb la línia de Sagalés que cobreix el

trajecte Oló - Barcelona. Respecte el trajecte Collsuspina - Barcelona, només hi ha

una combinació possible per cobrir aquest trajecte a la tarda, sortint de Collsuspina a les 10:20h, arribant a Moià a les 10:30h i sortint de Moià cap a Barcelona a les 13:45h,

motiu pel qual cal quedar-se a dinar a Moià i esperar poc més de 3 hores la sortida de

l�autobús cap a Barcelona. Per tornar de Barcelona cap a Collsuspina, els dissabtes i festius hi ha un autobús de línia regular més (al matí) que els dies feiners.

A les figures següents es representa de forma esquemàtica la informació recollida a les

taules, per tal de tenir una visió més global del funcionament del transport públic regular

en autobús als municipis del Moianès. En la representació no s�ha diferenciat entre els

municipis del Moianès Nord i els del Moianès Sud.

En primer lloc, es pot observar la freqüència de pas dels autobusos entre els municipis

del Moianès i amb les corresponents capitals de comarca i la ciutat de Barcelona,

diferenciant la situació en dies feiners i dissabtes i festius. El gruix de la línia es

representa en funció de la intensitat de pas d�autobusos; així, com més gruixuda és la

línia, més freqüència de pas. Si no hi ha connexió amb transport públic entre dues

poblacions, es representa mitjançant la seva connexió amb una línia vermella.


65

Figura 10. Representació gràfica de la freqüència de pas dels autobusos de línia regular

entre les poblacions del Moianès i amb les capitals de comarca en dies feiners. Els municipis de

Castellcir i Granera estan connectats amb una línia vermella perquè no hi ha servei de línia regular

entre aquests municipis i Castellterçol els dies feiners. La representació abasta tots els municipis

del Moianès. Font: elaboració pròpia a partir dels horaris de les diferents línies.

Aspectes generals

66

Figura 11. Representació gràfica de la freqüència de pas dels autobusos de línia regular

entre les poblacions del Moianès i amb les capitals de comarca en dissabtes i dies festius. Les

línies senyalades en vermell no disposen de servei en dissabtes i festius. El municipi de

Castellterçol no disposa de línia regular d�autobús amb Granollers els dies festius. El transport

públic entre Granera i Castellterçol es troba disponible el primer dissabte de cada mes, fet que

s�ha representat amb una línia de punts. La representació abasta tots els municipis del Moianès.

Font: elaboració pròpia a partir dels horaris de les diferents línies.

Observant les dues figures es pot veure la diferència entre la freqüència de transport

públic entre setmana i el cap de setmana, en el qual algunes línies (com és el cas de la

línia entre Monistrol de Calders i Calders) deixen de tenir servei regular.

S�observa una disminució important en la freqüència d�autobusos que cobreixen la línia

entre Moià i Manresa. També es pot veure a partir de les figures que la línia que connecta

Santa Maria d�Oló amb Manresa a través d�Artés no compta amb cap autobús els caps de

setmana.

En segon lloc, pel que fa al temps d�espera en els canvis de línia, s�observa que els

dissabtes i dies festius aquest temps pot arribar a ser molt llarg, tal com s�indica a la taula

següent. Això es deu a les diferències d�horari entre les diferents línies.


67

Taula 39. Temps d�espera en els canvis de línia per a les línies de transport regular que

connecten els municipis del Moianès Nord. Font: elaboració pròpia a partir dels horaris de les

diferents línies.

Línia Municipi transb. Feiners Diss. i festius

Línia L�Estany � Manresa Moià 1 h 30 mintus Entre 45 m. i 4,5 hores

Línia Collsuspina - Barcelona Moià Entre 45 m. i 1 h 4 m. Entre 1 h 4 m. i 3 h 15 m.

Figura 12. Representació gràfica del temps d�espera en els canvis de línia per a les línies de

transport regular que connecten els municipis del Moianès en dies feiners. Els municipis en els

quals es realitzen els transbordaments s�han diferenciat amb un rellotge, i els temps d�espera es

troben representats amb un cercle vermell proporcional. Les línies senyalades en vermell no

disposen de servei. Font: elaboració pròpia a partir dels horaris de les diferents línies.

Aspectes generals

68

Figura 13. Representació gràfica del temps d�espera en els canvis de línia per a les línies de

transport regular que connecten els municipis del Moianès en dissabtes i festius. Els municipis en

els quals es realitzen els transbordaments s�han diferenciat amb un rellotge, i els temps d�espera

es troben representats amb un cercle vermell proporcional. Les línies senyalades en vermell no

disposen de servei. Font: elaboració pròpia a partir dels horaris de les diferents línies.


69

SITUACIÓ DEL TRANSPORT DE VIATGERS ALS MUNICIPIS DEL MOIANÈS

NORD, TENINT EN COMPTE LA MOBILITAT OBLIGADA PER MOTIUS

D�EDUCACIÓ.

Respecte els centres educatius, a la taula següent es recull la relació de centres educatius, des de llars d�infants fins a centres d�educació secundària i batxillerat, amb què

compta el Moianès Nord, així com aquells als quals es deriva els alumnes de la resta de

municipis. Taula 40. Centres d�educació, tant públics com concertats o privats, ubicats al Moianès Nord.

En gris, centres educatius als quals es deriva els alumnes que no compten amb centre educatiu al

seu municipi. Font: Generalitat de Catalunya, Departament d�Educació.


Escola Pia de Moià Llar d'infants

LLI pública Garrofins

LLI pública

municipal

Educació Infantil i

primària ZER El Moianès,

CEIP de Collsuspina Escola Pia de Moià

CEIP Josep Orriols i Roca (Moià)

ZER El Moianès,

CEIP de l'Estany CEIP Josep Orriols i Roca

ZER Gavarresa, CEIP Sesmon d'Oló

Educació Secundària

i Batxillerat IES Moianès (Moià) IES Moianès (Moià) IES Moianès IES Miquel Bosch i

Jover (Artés)

La ZER Moianès (Zona Escolar Rural El Moianès) és una unitat escolar pública que forma

part d�unes comunitats educatives integrades per les escoles d�alguns dels municipis del

Moianès, entre ells Collsuspina, l�Estany i Santa Maria d�Oló, pertanyents al Moianès

Nord.

La ZER Moianès neix el curs 1989-1990, juntament amb 14 zones més, com a resultat

d�un nou model d�organització en el qual s�agrupen diferents escoles amb un projecte

educatiu comú i que comparteixen recursos humans i materials. Així, la ZER Moianès té

un equip directiu, un consell escolar i un claustre comuns a totes les escoles.

S�observa a la taula que només Moià compta amb Institut d�Educació Secundària (IES), al

qual assisteixen també els alumnes de les poblacions de Collsuspina i Moià, mentre que

els de Santa Maria d�Oló assisteixen a l�IES d�Artés.

La localització de les poblacions i dels centres educatius dins del Moianès Nord fa que

sigui necessari el desplaçament dels alumnes d�una població a una altra. La gestió

d�aquests desplaçaments, tal com fixa el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es

regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l�alumnat en

l�educació obligatòria, és assumida pel Consell Comarcal del Bages 26, amb la finalitat de facilitar el desplaçament gratuït de l�alumnat d�educació obligatòria.

El decret regula les modalitats de servei de transport escolar. Així, els alumnes poden

realitzar els desplaçaments en un servei escolar de transport discrecional consolidat amb

reiteració d�itinerari, el qual és d�ús exclusiu dels alumnes d�educació obligatòria; un

servei de transport públic regular de viatgers, en el qual el centre realitza una proposta de places a reservar al corresponent servei públic regular de viatgers; i, finalment, els ajuts

26

El Consell Comarcal del Bages assumeix els transports dels escolars fins els centres educatius

corresponents dins la comarca del Bages, encara que els municipis d�origen d�aquests escolars es trobin

situats en una altra comarca (és el cas de Collsuspina, pertanyent al Moianès Nord i a la comarca d�Osona, i

dels municipis del Moianès Sud que pertanyen al Vallès Oriental).

Aspectes generals

70

individuals de desplaçament, en el cas que no es pugui utilitzar cap de les anteriors

modalitats.

A la figura següent s�indica, per al conjunt de municipis del Moianès, aquells que es

troben dins l�àmbit d�una ZER (és el cas de l�Estany, Collsuspina i Santa Maria d�Oló per

al Moianès Nord), i mitjançant fletxes s�indica la mobilitat dels alumnes de Secundària i Batxillerat entre els municipis.

Figura 14. Desplaçaments entre les poblacions del Moianès per part dels alumnes de

Secundària i Batxillerat (senyalat mitjançant fletxes) i zones escolars rurals de la zona. Font:

Elaboració pròpia.

El Consell Comarcal del Bages informa de la fitxa d�itinerari, parades i horaris de les línies

de transport escolar per al curs 2007-2008, les quals es recullen, per als municipis del Moianès Nord, a la taula següent, de forma esquematitzada. Taula 41. Línies de transport escolar i modalitat. Font: elaboració pròpia a partir de dades del

Consell Comarcal del Bages.

Línia Centre

Modalitat servei

discrecional

Modalitat servei de

transport públic regular

Santa Maria d'Oló - Artés IES Miquel Bosch i Jover

Collsuspina � Moià 27 CEIP Josep Orriols Roca

IES Moianès L'Estany - Montví de Baix - Moià IES Moianès

Els alumnes de Santa Maria d�Oló no compten amb un servei discrecional per anar a l�IES

Miquel Bosch i Jover, situat a Artés. La línia regular entre aquests dos municipis compta, però, amb un autobús que surt de Santa Maria d�Oló direcció Artés a les 07:00h, amb

27

Els alumnes d�Educació Infantil i Primària de Collsuspina compten al seu municipi amb el CEIP de

Collsuspina, dins l�àmbit de la ZER Moianès, però el servei de transport escolar estableix una línia al CEIP

Josep Orriols i Roca, de Moià.


71

temps suficient per entrar a l�hora a l�institut, mentre que a la tarda a partir de les 14:30h

surt un autobús cada dues hores que va des d�Artés fins a Santa Maria d�Oló, l�últim a les

20:30h.

Pel que fa als alumnes d�educació secundària obligatòria de Collsuspina i de l�Estany que

cursen els seus estudis a l�IES Moianès, compten amb servei discrecional per anar a

l�IES. Cal tenir en compte, però, els alumnes de Batxillerat, els quals en no tractar-se d�educació obligatòria no poden gaudir d�aquest servei.

En el cas dels alumnes de Batxillerat de Collsuspina, el primer autobús de línia regular

que surt cap a Moià al matí ho fa a les 10:20h, de manera que arriben tard a classe. A la tarda podrien tornar en autobús de línia regular, però s�haurien d�esperar fins les 19:34h a

Moià.

En el cas dels alumnes de Batxillerat de l�Estany, el primer autobús que surt de l�Estany

cap a Moià al matí ho fa a les 06:45h, amb temps suficient per arribar a temps a classe, ja

que arriben a Moià a les 07:00h. Per tornar cap a l�Estany en autobús de línia regular,

però, han d�esperar a Moià fins les 20:20h, ja que aquest és l�únic autobús que va de

Moià a l�Estany a la tarda (només hi ha un altre autobús cobrint aquest trajecte, i ho fa

sortint de Moià a les 10:30h).

Aquesta situació obliga els alumnes de Batxillerat a utilitzar el transport privat, o bé a fer

autoestop a la carretera per tal de poder arribar a l�hora a l�Institut, o per poder tornar relativament d�hora, un cop acabades les classes, a casa.

Pla de Millora de la Mobilitat del Bages

El dia 3 de març de 2008 s�ha posat en funcionament el Pla de Millora de la Mobilitat del

Bages, impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la

Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Bages (en representació dels municipis

de la comarca) i l�Ajuntament de Manresa.

Amb el nom ATM de les comarques centrals s�identificarà l�entitat que, integrada per la Generalitat de Catalunya, l�Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages (en

representació dels municipis) exercirà - mancomunadament - les competències en

matèria de transport públic amb l�objectiu de garantir la mobilitat dels ciutadans. Inicialment el seu àmbit d�actuació serà la comarca del Bages.

El Pla de Millora de la Mobilitat del Bages comprèn una àrea que abasta 35 municipis i

184 nuclis, i suposa un increment del 49% de l�oferta de serveis de transport. Dels

427.000 desplaçaments diaris que es produeixen en aquesta àrea, el 80% són interns a

la comarca, però només el 8% es cobreixen amb transport públic (segons dades del Pla).

Les actuacions de millora, incorporades al Pla de Transport de Viatgers de Catalunya que actualment està tramitant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques,

preveuen augmentar el nombre de freqüències de pas i garantir la mobilitat entre els

municipis del Bages, establint noves línies i perllongant-ne d�existents. Aquestes

actuacions es duran a terme inicialment els dies feiners, amb la previsió d�analitzar la

necessitat de serveis durant el cap de setmana.

Els municipis del Bages es distribueixen, segons estableix el Pla, tal com indica la figura següent:

Aspectes generals

72

Figura 15. Distribució territorial dels municipis del Bages, segons el Pla de Serveis de

Transport Públic del Bages. Font: ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat) de les Comarques

Centrals.

Dins del Moianès Nord, es realitzaran millores a l�àmbit Artés - Avinyó - Moià, amb serveis

cada dues hores Santa Maria d�Oló i Moià (entre d�altres).

Sistema tarifari integrat

La posada en funcionament dels nous serveis recollits al Pla de Millora de la Mobilitat del Bages suposa un pas endavant en el procés d�implantació del sistema tarifari integrat a la

comarca del Bages, previst per al 2009.

Compartir cotxe al Bages

Per tal de fomentar una societat amb una mobilitat més sostenible i abordar els

problemes de mobilitat que hi ha a la comarca, el Consell Comarcal del Bages impulsa el projecte Compartir Cotxe.

Aquest projecte posa a l�abast de la població del Bages una pàgina web a través de la

qual es pot triar el trajecte desitjat i automàticament es mostra si hi ha algun viatge que

compleixi les característiques desitjades, juntament amb les dades de la persona que

ofereix el seu cotxe per a realitzar el trajecte, els dies i els horaris en els quals el realitza.

Qualsevol persona interessada en compartir el seu cotxe o bé en accedir a les dades

d�algun usuari per poder realitzar el trajecte, pot accedir a la pàgina web

http://www.compartir.org/bages/.

El projecte compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://www.compartir.org/bages/


73

1.6. RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC

Degut a l�elevada concentració de gasos d�efecte hivernacle28 (GEH) que l�activitat

humana està emetent a l�atmosfera, el clima de la Terra està canviant. El consum dels

combustibles fòssils és la font majoritària d�emissió d�aquests gasos i, per tant, la causa

principal de l�efecte hivernacle, i la majoria de combustibles fòssils són consumits pel

sector del transport.

El transport per carretera aporta, ell sol, el 21,7% del total de GEH emesos a l�atmosfera, segons dades de la pàgina web de la Diputació de Barcelona

(http://www.diba.es/mediambient/canvicl.asp), i no es pot menysprear el percentatge que prové de la mobilitat urbana i interurbana. Cal tenir en compte que en aquests municipis

el transport en vehicle privat suposa el 73% del total de desplaçaments, degut a les

característiques de la zona i a les deficiències (analitzades amb anterioritat) en el transport públic.

Les dades d�emissió de GEH a l�atmosfera deguts al consum de gasolina i gasoil,

consumits en el transport, es resumeixen a la taula següent.

Taula 42. Emissions de GEH deguts al consum de CL, 2006. Font: elaboració pròpia a partir

de les dades de la Diputació de Barcelona i del document �Metodologia per l�elaboració d�una

prediagnosi energètica municipal�

MWh29

kg CO2 eq

MWh

Gasolina Gasoil Gasolina Gasoil TOTAL kg CO2

eq

Collsuspina 3.575 1.044 2.531 267.080 659.689 926.769

L'Estany 3.948 1.153 2.795 294.998 728.646 1.023.643

Moià 47.318 13.822 33.497 3.535.317 8.732.258 12.267.575

Santa M. d'Oló 10.375 3.031 7.345 775.183 1.914.707 2.689.889

A la taula s�observa que el municipi de Moià és el que emet més quantitat de GEH a

l�atmosfera deguts al transport. Cal tenir en compte que es tracta del municipi amb més

habitants i amb el parc de vehicles més gran.

Si expressem aquestes dades en kg CO2 eq per habitant i dia, observarem quin dels municipis del Moianès Nord té més contribució d�emissió de GEH a l�atmosfera deguda al

transport per habitant.

28

Principals gasos amb efecte hivernacle (GEH): diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, vapor d�aigua, ozó i

halocarburs. En tenir cadascun una contribució diferent a l�efecte hivernacle, les emissions s�expressen en

CO2 equivalent (CO2 eq). 29

A la província de Barcelona el 70,79% dels vehicles funcionen amb gasoil i el 29,21% amb gasolina. Any

2005.

1 kWh consumit de gasolina implica l�emissió 255,78 gr. CO2 eq. i de gasoil A 260,69 gr. CO2 eq.

Aspectes generals

74

Taula 43. Emissió de GEH per habitant i dia degut a l´�us de CL (gasolina i gasoil). Font:

elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona i del document �Metodologia

per l�elaboració d�una prediagnosi energètica municipal�.

Total kg CO2 eq kg CO2 eq /hab/dia

Collsuspina 926.769 8,04 L'Estany 1.023.643 7,32 Moià 12.267.575 6,23 Santa Maria d'Oló 2.689.889 6,87

A la taula s�observa que Collsuspina, amb una contribució de 8,04 kg CO2 per habitant i dia, és el municipi amb més contribució a l�emissió de GEH deguts a la mobilitat, mentre

que Moià, que és el que té més emissió de GEH en nombres absoluts, és en el que els

habitants emeten menys GEH degut a la mobilitat, amb 6,23 kg CO2 per habitant i dia.

Cal tenir en compte el fet que el grau d�autocontenció calculat per a Collsuspina és el més

baix de tots els municipis del Moianès Nord, essent del 35,53%, fet que mostra que prop

del 65% dels habitants de Collsuspina es desplacen fora de la població per motius

laborals o d�estudis. Una part important d�aquests desplaçaments tenen com a destí Moià,

a només 8 quilòmetres, però una altra part també molt important tenen com a destí la

ciutat de Barcelona, a gairebé 70 quilòmetres del municipi. Les deficiències importants en

el transport públic entre les poblacions esmentades fa que sigui molt necessari el

desplaçament en vehicle privat, el qual sovint és utilitzat per una sola persona, sobretot

quan el motiu del desplaçament és laboral.

Respecte Moià, aquest municipi és el que presenta el grau d�autocontenció més elevat,

del 61,86%. Aquest fet, sumat a un millor transport públic, encara que també presenti

deficiències importants, pot contribuir a aquesta menor emissió de GEH per habitant i dia. Tot i això, la majoria de desplaçaments que es realitzen a Moià tenen com a destí

Barcelona, situat a 57 quilòmetres de Moià.

Generalitats Moianès Nord.doc - pdfMachine from Broadgun ... Moianes Nord.pdf · Auditoria...

Documents

Transcript of Generalitats Moianès Nord.doc - pdfMachine from Broadgun ... Moianes Nord.pdf · Auditoria...