Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · ii. Risc geològic i impacte...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Lleida

Rda. Sant Martí, 2-6 25006 Lleida Tel. 973 28 39 30 Fax 973 28 20 39 Email: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA Identificació de l’expedient Pla parcial del subsector B de la urbanització annexa al camp de golf d’Aravell, al terme municipal de Montferrer i Castellbó (expedient: U08/410). Objecte L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Antecedents El 31 d’octubre de 2008 l’Ajuntament de Montferrer i Castellbó va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, un informe sobre el Pla parcial del subsector B de la urbanització annexa al camp de golf d’Aravell. I. Avaluació de la necessitat de sotmetre la propos ta al tràmit d’avaluació

ambiental La Disposició transitòria 12 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme estableix que en el cas de plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic que no ha estat objecte d’avaluació, cal adoptar la decisió prèvia sobre l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental al pla parcial citat. Així mateix, d’acord amb l’art. 4.1 de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, l’òrgan ambiental ha de determinar si aquest pla ha de ser objecte d’avaluació ambiental, prèvia consulta a les administracions públiques afectades i amb els criteris de l’annex II de la llei. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha consultat la necessitat de sotmetre la proposta a avaluació ambiental a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural i Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Cap d’aquestes administracions s’ha pronunciat. Un cop revisada la proposta de pla parcial en funció dels criteris detallats en l’annex II de la Llei 9/2006, s’arriba a les conclusions següents:

• Problemàtiques ambientals del pla:



2

i. Afectació directa i irreversible d’un espai forestal que té la condició d’Hàbitat d’Interès Comunitari d’acord amb la Directiva 97/62/CE.

ii. Risc geològic i impacte paisatgístic associat a l’existència de forts

pendents en l’àmbit del pla parcial. En la major part del sector se supera el pendent del 20%.

iii. Possible existència de risc hidrològic pel pas del barranc de

Cobertolana al nord del sector.

iv. Increment del risc d’incendi per la proximitat del sector respecte el sòl forestal.

• La major part dels impactes derivats de l’execució són directes, permanents i

irreversibles. Per tot l’exposat es considera convenient sotmetre la proposta al tràmit d’avaluació ambiental definit en l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

II. Determinació de l’abast i el nivell de detall d e l’ISA i de la integració dels factors ambientals en el pla parcial.

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l’àmbit del pla. L’ISA preliminar es refereix, entre d’altres, als aspectes ambientals següents: • Existència de boscos formats majoritàriament per pinedes de pi roig i carrascars. • Qualitat acceptable del riu que travessa el sector. • Existència de forts pendents dins de l’àmbit del pla (pendent mitjà del 35,83%). • Risc baix-moderat d’incendi forestal, malgrat el Decret 64/95 atribueix un alt risc

d’incendi al municipi de Montferrer i Castellbó. • Inexistència de zones inundables d’acord amb l’INUNCAT. • Risc geològic baix.

a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior. L’ISA preliminar inclou una llista amb la legislació d’àmbit internacional, comunitari, estatal i autonòmic d’aplicació al pla i es refereix a la compatibilitat del pla respecte al Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, i el Pla comarcal de muntanya de l’Alt Urgell.

a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el pla. L’ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents:

• Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atenent als condicionants ambientals existents.



3

• Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

• Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants.

• Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica. • Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i, si és el cas,

facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament. • Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi

ambient en general. • Considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements

d’interès natural. • Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la

qualitat. B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada L’ISA preliminar es refereix a 3 alternatives:

1. Alternativa 0. 2. Alternativa 1: recull les consideracions ambientals del propi pla i hi afegeix les

proposades per l’ISA preliminar. 3. Alternativa: 2 es refereix a una intervenció amb consideracions ambientals

mínimes. Finalment, l’ISA preliminar inclou una taula comparativa, que es refereix únicament a les alternatives 0 i 1, i que acaba concloent que l’alternativa més adequada des d’un punt de vista ambiental és l’alternativa 1.

C) Valoració de l’ISA preliminar Pel que fa a la valoració dels aspectes i elements ambientals significatius, així com als objectius i criteris adoptats pel pla, l’ISA preliminar és a grans trets adequat. Tanmateix, cal estudiar de manera més detallada els possibles riscs ambientals (geològic, hidrològic-hidràulic, d’incendi forestal...), ja que la informació utilitzada en l’ISA preliminar per tal de definir els riscos naturals presenta algunes problemàtiques quan s’utilitza a escala local. Pel que fa a l’anàlisi d’alternatives, l’ISA preliminar presenta algunes mancances importants que l’ISA haurà de resoldre. En primer lloc cal mencionar l’existència d’una alternativa (2) de la qual només s’indica que es tracta d’una intervenció amb consideracions ambientals mínimes i que, per tant, s’autodescarta. En segon lloc, s’aprecien algunes incoherències en la taula de valoració dels objectius ambientals plantejats. Per exemple, no s’entén perquè l’alternativa 0 (la no realització del pla) obté pitjors valoracions en el compliment d’objectius ambientals com: ordenar adequadament el sòl no urbanitzat, previndre els riscs hidrològics, estalviar i reutilitzar l’aigua, millorar l’eficiència energètica, gestionar els residus, evitar un enllumenament inadequat...En aquests sentit, cal tenir en compte que no és pot considerar que una alternativa és poc eficient en la mitigació d’alguns impactes simplement perquè no els genera.



4

Ateses les característiques de l’àmbit afectat pel pla, l’anàlisi d’alteratives s’ha de centrar en l’anàlisi de diferents models d’ordenació interna del sector i en la integració d’aquesta ordenació respecte la morfologia del nucli, els valors ambientals de l’àmbit afectat, i el paisatge de la zona. En tot cas l’alternativa escollida haurà de justificar la integració de les consideracions efectuades en l’apartat II d’aquest document de referència.

III. Valoració ambiental de les característiques bà siques de la proposta d’ordenació SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ Consideracions CREIXEMENT RESIDENCIAL

El pla parcial preveu el desenvolupament d’un sector urbanitzable previst pel planejament vigent que, no obstant això, inclou un àmbit la urbanització del qual resulta poc adequada i en cap cas s’ajusta al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible recollit en l’article 3 de la Llei d’urbanisme, ni a les directrius pel al planejament urbanístic de l’article 9.

Aquest aspecte ja es va posar de manifest en el document de referència emès per l’OTAA en el marc del POUM de Montferrer i Castellbó (U08/294) quan s’indicava que: “en el cas del sector SS-B (SUD-1 d’acord amb la terminologia del POUM) la proposta suposa una millora ambiental respecte el planejament vigent ja que desclassifica un espai poc adequat de cara a la seva urbanització. Tanmateix atès que la resta del sector segueix presentant problemàtiques ambientals, sobretot per l’existència d’una massa forestal força desenvolupada i d’elevats pendents, es recomana desclassificar la resta de l’àmbit i ubicar el sector en zones més adequades des d’un punt de vista ambiental”.

La proposta de pla parcial no només manté la delimitació prevista en les normes subsidiàries vigents sinó que a més preveu la ubicació dels usos més intensius en l’àmbit que l’avanç de POUM desclassificava per considerar-lo inadequat des d’un punt de vista topogràfic. Per tant, en coherència amb l’establert en el marc de l’avaluació ambiental del POUM de Montferrer i Castellbó, cal plantejar-se seriosament la possibilitat d’adoptar l’alternativa 0.

D’altra banda, atès que l’àmbit es troba classificat com a urbanitzable pel planejament vigent, en el cas que s’opti per la transformació urbanística del sector la proposta d’ordenació ha d’ajustar-se a les consideracions d’aquest document de referència, ampliant si s’escau els espais lliures dins del sector.



5

PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL , P ERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE Consideracions ESPAIS FORESTALS

El pla parcial comportarà dos tipus d’impactes sobre els espais forestals existents:

• Impactes directes derivats de l’execució del sector: la tala d’arbrat i la desbrossada del terreny.

• Increment en el risc d’incendi forestal i impactes derivats de l’adopció de mesures de prevenció d’incendis. En aquest darrer cas, cal tenir en compte que d’acord amb l’article 3.1 de la Llei 5/2003, les edificacions i instal·lacions han d’assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció de 25 metres d’amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida.

Per tal de minimitzar aquests impactes l’ordenació del pla parcial ha de:

- Compactar al màxim el sòl destinat a aprofitament residencial, tant a nivell intern, com en relació amb l’espai edificat del nucli d’Aravell. D’aquesta manera es redueixen els impactes associats a l’efecte vora de les instal·lacions i la generació d’espais forestals intersticials situats entre espais edificats.

- Preveure la ubicació de les edificacions en un espai que

permeti la integració de la franja de protecció de 25 metres dins del sector, evitant impactes addicionals sobre el sòl forestals classificat com a no urbanitzable.

- Preveure l’establiment d’una xarxa d’hidrants homologats

per a l’extinció d’incendis forestals, d’acord amb l’establert a l’article 3.1.e de la Llei 5/2003.

A més, la regulació normativa del pla parcial ha de:

- Garantir ha d’integrar la resta d’obligacions de l’article 3 la Llei 5/2003.

- Garantir el manteniment naturalitzat d’aquells espais

lliures que no s’integrin en la franja de protecció mencionada.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata a la trama urbana.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Llei 43/2003, de 21 de novembre, de la forest (modificada per la Llei 10/2006, de 28 d’abril).



6

GEOMORFOLOGIA I PAISATGE

D’acord amb l’ISA preliminar el pla parcial s’ubica en una zona de forts pendents.

En aquest sentit, cal tenir en compte que d’acord amb l’article 9 de la Llei d’urbanisme el planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. L’ordenació proposada emplaça el sòl residencial en l’àmbit que presenta menors pendents; tanmateix l’emplaçament de l’espai residencial en aquesta àmbit comporta els impactes següents:

• Increment de la dispersió urbana i generació d’espais intersticials, atès que l’àmbit s’ubica relativament lluny dels espais residencials existents en l’actualitat.

• Increment de l’efecte vora sobre l’espai forestal, atès que l’espai residencial s’ubica en contacte amb el sòl no urbanitzable.

• Increment de l’impacte paisatgístic, atesa la posició relativament enlairada de l’àmbit respecte la resta del nucli d’Aravell.

Per tot l’exposat, es considera convenient:

- Evitar l’ocupació de les zones amb més pendent del sector, ubicades a la vora del torrent de Cobertolana.

- Reduir el sòl d’ús residencial i ubicar-lo en zones poc

exposades visualment i pròximes a les zones residencials existents.

- Adoptar tipologies edificatòries pròpies de la zona.

- Sotmetre la proposta a la valoració de l’Institut Geològic

de Catalunya i de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.



7

CICLE DE L’AIGUA Consideracions REGULACIÓ DEL SISTEMA HIDROLÒGIC

L’ISA ha d’incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin del pla parcial. Aquest document es troba disponible a www.gencat.net/aca ---- Planificació ---- Directiva Marc de l’Aigua ---- IMPRESS. D’altra banda, l’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

- Es recollirà la xarxa hidrogràfica i establiran mesures per protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera.

- Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requeriran autorització prèvia de la CHE. Les obres o actuacions en lleres de domini privat s’adequarà al que estableix l’article 5.2 del RDPH.

- Els marges dels terrenys que llinden amb les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin

- Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques han de tenir en compte el punt 5 del RD9/2008 i l’article 78.1 del RDPH.

- Qualsevol obra o actuació en la zona de servitud (5 m) haurà d’adequar-se al punt 4 del RD9/2008. Amb caràcter general aquesta zona haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment.

- Les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, s’hauran d’ajustar a l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. El punt 6 del RD 9/2008 defineix les “zones inundables”.

- Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA.

Reial Decret 879/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidraúlic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües. Reial de Decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic.



8

Criteris d’intervenció en espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA). Juny 2006.

ABASTAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües) i de les noves propostes del planejament.

• Avaluació de les necessitats d’aigua per al creixement previst.

L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament, del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

• Justificació del grau de suficiència de l’actual infraestructura en

alta, incloent especialment, el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos.

• En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives

viables.

SANEJAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Especificació de la xarxa separativa: residuals i pluvials. • Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de

suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

• Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

• Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament. Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

INUNDABILITAT l’ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics

amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC-RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments.



9

L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS) i tindrà una definició mínima 1:500.

Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local. ACA, març de 2003.

QUALITAT DE L’ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚS TICA I LLUMINOSA El desenvolupament del Pla Parcial s’haurà d’ajustar a legislació sectorial vigent en els aspectes de qualitat ambiental següents:

o Regulació del soroll i de les vibracions. o Regulació lumínica. o Regulació electromagnètica. o Regulació atmosfèrica. o Gestió de residus.

Els projectes d’edificació haurà de complir amb l’establert en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. L’ISA haurà de justificar aquests aspectes.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric. Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

GESTIÓ DE RESIDUS El pla ha de contenir la previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per a poder gestionar correctament la recollida dels residus municipals prevista. Si es contempla una recollida viària de residus domèstics, via contenidors, caldrà concretar la seva ubicació i la superfície física indispensable i necessària per executar aquest tipus de recollida selectiva. Si s’escull la recollida pneumàtica dels residus domèstics caldrà que en la normativa urbanística es reguli expressament



10

les condicions constructives que hauran de complir els edificis d’ús residencial per poder adaptar-se a aquest tipus de recollida d’escombreries.

Identificació de l’Administració pública i públic i nteressat als quals l’Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d’exposició p ública:

a) Administració pública

• Agència Catalana de l’Aigua • Patrimoni Cultural • Direcció General d’Arquitectura i Paisatge • Consell Comarcal • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural • Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge • Direcció General d’Urbanisme • Institut Geològic de Catalunya

b) Públic interessat • Ipcena • Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest

àmbit territorial. Fonaments de dret

• Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

• Disposició transitòria 6a de la Llei d’urbanisme. • Article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de

juliol). Lleida, 17 de novembre de 2008 El tècnic de l’OTAA La cap de l’OTAA Ramon Rebordosa i Poca Leticia Cortí Barberà



11

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · ii. Risc geològic i impacte...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · ii. Risc geològic i impacte...