Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · Email: [email protected] 2 6....

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Lleida

Rda. Sant Martí, 2-6 25006 Lleida Tel. 973 28 39 30 Fax 973 28 20 39 Email: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA Identificació de l’expedient Pla d’ordenació urbanística municipal de les Valls de Valira (expedient: U08/396). Objecte L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Antecedents 1. El 9 d’octubre de 2008 l’Ajuntament de les Valls de Valira va sol·licitar als Serveis

Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

2. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions

públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i Departament de Cultura.

S’han integrat les aportacions genèriques de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

I. Determinació de l’abast i el nivell de detall de l’ISA i de la integració dels factors

ambientals en el POUM.

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l’àmbit del pla. L’ISA preliminar inclou una anàlisi ambiental del municipi, en la qual es destaquen entre d’altres els aspectes següents:

1. Existència de múltiples espais protegits (espais de la Xarxa Natura 2000, del PEIN, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Reserves Nacionals de Caça), conseqüència de la gran importància natural i faunística de l’àmbit.

2. Existència d’un patrimoni paisatgístic d’alta qualitat i d’elevat interès. 3. Pèrdua de pes de l’agricultura i l’explotació forestal. 4. Existència d’una xarxa hidrològica dividida entre les conques del Segre i de la

Noguera Pallaresa, els principals cursos fluvials de la qual són el Valira i els torrents d’Ós de Civís i Civís.

5. Riscos geològics associats principalment als elevats pendents de la zona. Destaca el risc d’erosió en les zones amb pendents superiors al 20%.



2

6. Inexistència de risc d’inundació, per la ubicació dels nuclis fora de les zones inundables per avingudes amb períodes de retorn de 100 i 500 anys.

7. Risc baix d’incendi forestal en la majoria del terme municipal i alt o molt alt en les zones on domina la carrasca.

8. Risc de nevades. 9. Nivells d’ozó troposfèric superiors als valors objectiu de protecció de la salut

humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2010.

a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior. L’ISA preliminar inclou una extensa llista de legislació de caràcter ambiental (d’àmbit internacional, estatal i autonòmic) d’aplicació al POUM i concreta alguns aspectes derivats d’aquesta llista que s’inclouen explícitament en la normativa

• Consideració de la Llei 3/1998, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, i el seu reglament en la intervenció en l’edificació i ús del sòl, regulació d’usos i activitats i regulació i desenvolupament de sistemes.

• Consideració de la Llei d’urbanisme pel que fa a la regulació dels usos admesos en el Sistema Fluvial (Q10), el Sistema Hídric (Q100) i la Zona inundable (Q500).

• Consideració de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, en la regulació del sòl no urbanitzable de caràcter forestal.

L’ISA preliminar es refereix també a diferents plans i programes, d’aplicació en l’àmbit del POUM, entre els quals destaquen els següents:

• Pla territorial general de Catalunya. • Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. • Pla d’espais d’interès natural. • Xarxa Natura 2000. • Pla general de política forestal (2007 – 2016). • Programa de gestió de residus municipals de Catalunya. • Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya. • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes. • Pla de sanejament • PSARU 2005. • Plans de Protecció Civil (Inuncat, Infocat, Neucat...) • Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. • PITC. • Programa de conservació de la Fauna.

a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el pla. L’ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents:

• Compactació dels assentaments urbans. • Optimització dels teixits urbans existents. • Adopció de densitats raonablement altes. • Assignació flexible i mixta dels usos del sòl. • Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. • Estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals.



3

• Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació. • Prevenció dels riscos naturals i tecnològics. • Permeabilització i desfragmentació del territori. • Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. • Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients

rurals i urbans. • Foment de la construcció sostenible. • Reducció i valorització dels residus. • Cohesió social i millora de les condicions de vida de les poblacions rurals i

urbanes. B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

L’ISA preliminar justifica l’alternativa escollida (alternativa 1) en contraposició amb l’alternativa 0, és a dir l’absència de planejament. En aquest sentit, l’ISA fa referència que l’alternativa 0 podria propiciar un creixement desordenat on l’activitat industrial i ramadera es desenvolupés dins de la zona d’influència dels habitatges, i una major dispersió dels nuclis urbans, granges, naus industrials..., en el territori. També es destaca la impossibilitat de regular els espais ambientals rellevants i la manca d’ordenació paisatgística en cas de no realització del POUM.

C) Valoració de l’ISA preliminar

L’ISA preliminar, en línies generals, realitza una anàlisi adequada dels aspectes ambientals significatius en l’àmbit del pla. Tanmateix, cal completar aquesta anàlisi ambiental referint-se als diferents espais forestals d’utilitat pública existents dins del terme municipal i a la seva integració en el document de planejament. Pel que fa als objectius i criteris ambientals considerats, aquests es consideren correctes. No obstant això, atès que s’aprecien algunes incoherències entre els objectius considerats i la proposta d’ordenació adoptada (veure apartat II) cal que l’ISA realitzi una valoració ambiental del pla fent especial menció als aspectes següents: • Compliment de l’objectiu prevenció dels riscos naturals i tecnològics,

sobretot en l’àmbit del càmping de la Farga de Moles i en el nucli d’Anserall. • Adequació del nucli d’Anserall a l’estratègia de creixement assignada pel Pla

territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, i a l’objectiu estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals plantejat en l’ISA preliminar.



4

II. Valoració ambiental de les característiques bàs iques de la proposta d’ordenació SOSTENIBILITAT DEL MODEL D’ORDENACIÓ Elements a

destacar Consideracions

Anserall • SUD1: 13.878 m2

• SUD2: 21.272 m2

• PAU1: 12.870 m2 Arcavell Arduix Argolell

• PAU1: 983 m2

• PAU2: 2.913 m2 Ars

• PAU1: 580 m2

• PAU2: 2.985 m2

• PAU3: 1.457 m2

• PAU4: 2.869 m2 Asnurri

• PAU1: 706 m2

• PAU2: 666 m2

• PAU3: 996 m2

• PAU4: 1.483 m2

• PAU5: 958 m2 Baixos de Calbinyà

• PAU1: 1.033 m2

• PAU2: 1.549 m2

• PAU3: 750 m2

• PAU4: 1.517 m2

• PAU5: 1.990 m2 Bescaran

• PAU1: 2033 m2

• PAU2: 2.225 m2

• PAU3: 1.855 m2

• PAU4: 7.303 m2

• PAU5: 5.293 m2

• PAU6: 5.654 m2

• PAU7: 1.487 m2 Calbinyà

• PAU1: 239 m2

• PAU2: 740 m2 Civís

• PAU1: 548 m2

• PAU2: 1.128 m2

• PAU3: 894 m2

• PAU4: 2.121 m2

• PAU5: 1.271 m2

• PAU6: 478 m2

• PAU7: 1.102 m2

• PAU8: 567 m2

• PAU9: 1.287 m2

• PAU10: 2.475 m2 Farrera dels Llops

• PAU1: 1.212 m2

La Farga de Moles Llirt

• PAU1: 3.034 m2

Ós de Civís • PAU1: 4.873 m2

CREIXEMENT RESIDENCIAL

Sant Antoni • PAU1: 279 m2

En línies generals, l’avanç de planejament es limita a reconèixer el sòl urbà previst en el planejament vigent i a adequar-lo a la morfologia del terreny. En la major part dels nuclis es preveu el desenvolupament de polígons d’actuació urbanística per tal de completar el teixit urbà i reforçar-ne el caràcter compacte. En el cas dels nuclis d’Anserall i Sant Joan Fumat es proposen també alguns sectors urbanitzables. L’estratègia adoptada pel POUM en la majoria de nuclis es considera adequada. Tanmateix, en el cas del nucli d’Anserall els creixements proposats comporten una ocupació excessiva del sòl que en cap cas s’ajusta a l’estratègia de reequilibri que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran assigna al nucli. En aquest sentit, d’acord amb l’article 3.8 de les normes d’ordenació del Pla territorial parcial de Ponent, en els nuclis que tenen assignada l’estratègia de reequilibri “els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents faran les previsions de sòl necessàries per satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball remunerats que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del nucli o àrea urbana i del municipi”.

El creixement previst pel POUM en aquest nucli (que se situa al voltant del 180%) modifica substancialment les característiques del nucli i comporta un increment substancial en la pressió sobre el riu Valira i la part final del torrent d’Anserall. A més, la proximitat dels sectors respecte a la xarxa hidrològica pot comportar l’existència de cert risc d’inundabilitat (veure apartat



5

• PAU2: 1.977 m2

• PAU3: 9.80 m2 Sant Joan Fumat

• PAU1

• PAU2: 1.086 m2

• PAU3: 1.086 m2

• PAU4: 4.879 m2

• PAU5: 411 m2

• SUD1

Sant Pere

riscos d’aquest document de referència). Per tant, cal ajustar les previsions de creixement del POUM en el nucli d’Anserall a l’estratègia de creixement assignada per Pla territorial del l’Alt Pirineu i Aran, i ubicar els nous creixement fora d’espais potencialment inundables.

GOV/78/2006, de 25 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

CÀMPING La Farga de Moles D’acord amb l’avanç de planejament el càmping de la

Farga de Moles s’ordenarà mitjançant un pla especial. Tanmateix, d’acord amb la cartografia de l’INUNCAT l’àmbit on s’ubica el càmping és susceptible d’afectació per part de les avingudes de la Valira, amb períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Per tant, la delimitació de l’àmbit del pla especial quedarà condicionada a l’establert en l’apartat riscos d’aquest document de referència

PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL , P ERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE Elements a destacar Consideracions ESPAIS PROTEGITS

ESPAIS DE LA XARXA NATURA 2000 I DEL PEIN Alt Pallars (ES5130003: LIC i ZEPA –inclou l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu-). Tossa Plana de Lles – Puigpedrós (ES5120026: LIC i ZEPA). Beneïdor (ES5130023: LIC i ZEPA).

Cal que el POUM adopti en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 una regulació específica per tal de protegir els ecosistemes de la zona.

Així mateix, cal tenir en compte que l’espai Tossa Plana de Lles – Puigpedrós disposa d’un pla especial de delimitació en el qual s’estableix que “els plans urbanístics que incideixin sobre aquests àmbits territorials han d'incorporar les determinacions del pla especial i justificar-ne degudament el compliment”. L’ISA haurà de justificar la coherència de la qualificació adoptada en els espais de la Xarxa Natura 2000 respecte les directrius de gestió incloses en l’annex 8, apartats II.7.1 i II.7.2, de l’acord GOV/112/2006 (Espais del Pirineu). En el cas de l’espai Tossa Plana – Lles -Puigpedrós també caldrà justificar la incorporació en el text normatiu de les determinacions del Pla especial de delimitació.

Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre). Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN: Tossa Plana de Lles – Puigpedrós, Març de 2000.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.



6

ESPAIS FORESTALS Espais forestals d’utilitat pública: -Pradal (3) -Emprius de Joan Fumat (4)

-Cugoll (5) -Cabanya del Moro (6) -Camp Ramonet (7) -Fané Roig i Collada (28)

-Torrent de l’osa, Coll de jou i rioles, i Comunals (29)

-Les Moreres (29-2) -Estremi, Rebollar i Solana de Sta Llúcia (34)

-Pinar (35) -Burbre (40) -Les Clotes (41) -La Mata (42) -Muntanya de Bescaran (49)

-Canvena (50) -Coll d’Ares (51) -Gavarret (52) -Giren (53) -La Molina (54) -Obac, Plana, Confluents (55)

-Villafira (56) -La Bedosa (56-b)

D’acord amb l’ISA preliminar el POUM té en compte la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, en la regulació del sòl no urbanitzable de caràcter forestal. En coherència amb l’establert en l’ISA preliminar i en l’article 22.2 de la Llei forestal de Catalunya, el POUM ha de qualificar com a sòl no urbanitzable d’especial protecció els terrenys forestals declarats d’utilitat pública.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Llei 43/2003, de 21 de novembre, de la forest (modificada per la Llei 10/2006, de 28 d’abril).

SOL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN Sòl de valor natural i de connexió: • Rocs de Quera i

altiplà de Sorri (25c) • Bosc de Múria –

Pudòvern (27c) • Ras de Conques

(28c) • Vall de Setúria (29c) • Riu de Civís (31c) • Riu d’Arduix (32c) • Querols de Pont

(37c) • Serrat de Tuta i

Serrat de Mascaró (38c)

• La Valira (42c) • Capçalera del riu de

Civís (44c)

Els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, que no quedin inclosos en altres categories de major protecció, es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l’article 2.6 d’aquest pla. Tanmateix, atès que els plànols del Pla territorial assenyalen els límits dels diferents tipus de sòl a escala poc precisa, el POUM podrà precisar-los d’acord amb el previst en l’article 2.4 de les normes d’ordenació territorial.

GOV/78/2006, de 25 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.



7

D’acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural l’ISA ha d’incloure una anàlisi de la situació actual agrària de tot el terme municipal, tenint en compte els elements següents:

− Superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d’aigua, grau de contaminació del sòl.

− Infraestructures agràries existents (camins, regs, etc.) − Inversions en infraestructures en els últims 30 anys. − Si el terme municipal han estat objecte de concentració parcel·lària en

els últims 30 anys o ho és en l’actualitat. L’ISA descriurà i valorarà els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes afectades, amb especial menció a les explotacions ecològiques, de producció integrada. També cal especificar si el pla afecta a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat, denominacions geogràfiques i especialitats tradicionals garantides. L’ISA haurà de referir-se al tractament que rebran les infraestructures agràries existents (camins, regs, etc) i al seu programa de recuperació i manteniment.

ESPAIS AGRARIS

VIES PECUÀRIES

El municipi de les Valls de Valira no té realitzada la classificació de les vies pecuàries Tanmateix, en la mesura que les vies pecuàries del municipi estiguin identificades, el POUM les hauria de regular de forma coherent amb la seva legislació específica.

Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

PERMEABILITAT ECOLÒGICA

La regulació de sòl no urbanitzable hauria de evitar la instal·lació d’elements que poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva instal·lació no estigui convenientment justificada. En tot cas, cal evitar la instal·lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar-ne l’impacte de manera adequada.

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2006.

PAISATGE La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal·lació d’elements

amb elevat impacte paisatgístic o preveure mesures per reduir l’impacte visual en el cas que la seva ubicació estigui convenientment justificada. Igualment la normativa del POUM hauria de garantir l’adequació paisatgística dels nous creixements residencials.

CICLE DE L’AIGUA Consideracions REGULACIÓ DEL SISTEMA

L’ISA ha d’incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin al terme municipal de les Valls de Valira. Aquest document es



8

HIDROLÒGIC troba disponible a www.gencat.net/aca ---- Planificació ---- Directiva Marc de l’Aigua ---- IMPRESS En especial es realitzarà un inventari de masses d’aigua (superficials/subterrànies) existents al terme municipal, indicant el seu estat ecològic per trams. Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua haurà d’adoptar mesures per a assolir el bon estat ecològic abans del 22 de desembre de 2015. D’altra banda, l’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: - Cal recollir la xarxa hidrogràfica i establir mesures per a protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera. - Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat. Els béns que integren el domini públic hidràulic són els definits per l’article 2 del RDPH; d’altra banda la definició de llera apareix en el punt 2 del RD9/2008, d’11 de gener. Cal tenir en compte que el domini públic no computarà a efectes del repartiment de càrregues i beneficis. - Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requereixen autorització prèvia de la CHE. Cal respectar l’establert a l’article 126 del RDPH (RD 849/1986, d’11 d’abril). La obres o actuacions en lleres de domini privat s’adequarà al que estableix l’article 5.2 del RDPH. - D’acord amb el punt 3 del RD 9/2008, els marges dels terrenys que llinden amb les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin

- Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques han de tenir en compte el punt 5 del RD9/2008 i l’article 78.1 del RDPH. - Qualsevol obra o actuació en la zona de servitud (5 m) haurà d’adequar-se al punt 4 del RD9/2008. Amb caràcter general aquesta zona haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. - En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. El punt 6 del RD 9/2008 defineix les “zones inundables”. - Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA.



9

Reial Decret 879/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidraúlic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües. Reial de Decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic. Criteris d’intervenció en espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA). Juny 2006.

ABASTAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües) i de les noves propostes del planejament.

• Avaluació de les necessitats d’aigua per al creixement previst

pel POUM (residencial, ramader, agrícola, recreatiu). L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament, industrials... del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

• Justificació del grau de suficiència de l’actual infraestructura en

alta, incloent especialment, el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos.

• En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives

viables.

SANEJAMENT L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Especificació de la xarxa separativa: residuals i pluvials. • Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de

suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

• Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

• Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament. Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

RISCS NATURALS L’ISA haurà d’incloure un mapa de riscos naturals de l’àmbit (article 15 de la Llei 8/2007 del sòl).



10

Consideracions INUNDABILITAT D’acord amb la cartografia de l’INUNCAT existeix risc d’inundabilitat en

l’àmbit del càmping de la Farga de Moles i en el nucli d’Anserall.

L’ISA haurà de justificar la compatibilitat de les propostes del POUM amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC-RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments. L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS) i tindrà una definició mínima 1:500.

Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local. ACA, març de 2003.

RISC GEOLÒGIC

Es considera convenient sotmetre la proposta a la valoració de l’Institut Geològic de Catalunya.



11

RISC D’INCENDI FORESTAL

L’ISA preliminar es refereix a l’existència de risc d’incendi forestal, alt o molt alt, en les zones del municipi on domina la carrasca. L’ISA s’ha de referir a les mesures previstes en el marc de POUM per tal de reduir al màxim el risc d’incendi en aquestes zones. La regulació del sòl no urbanitzable hauria d’evitar la implantació d’elements i activitats que comporten un increment en el risc d’incendi, sempre que la seva implantació no estigui convenientment justificada, o que estant-ho no s’hagin fixat les mesures de prevenció adequades.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata a la trama urbana.

QUALITAT DE L’ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚS TICA I LLUMINOSA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

L’ISA ha de especificar com es regula la contaminació acústica en el marc del POUM. L’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, o a les diferents zones que figurin en el mapa se sensibilitat acústica de l’Ajuntament, en el cas que aquest l’hagi aprovat. L’ISA s’ha de referir a l’existència de zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zones acústiques de règim especial (ZARE), declarades per l’Ajuntament, o a aquelles zones que malgrat no hagin estat declarades ZEPQA i ZARE per l’Ajuntament s’ajusten a les característiques necessàries per a la seva declaració, d’acord amb l’establert en la Llei 16/2002. L’ISA justificarà la compatibilitat dels usos en els àmbits que limiten amb aquestes zones i es referirà a les mesures plantejades en el marc del POUM per tal de mantenir o millorar (segons el tipus de zona) les condicions acústiques en aquestes zones. L’ISA s’ha de referir també a l’existència de zones de soroll dins del terme municipal. D’acord amb la proposta de reglament de la Llei 16/2002, “són zones de soroll aquelles parts del territori afectades per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. La zona de soroll comprèn el territori de l’entorn de la infraestructura i es delimita per la corba isòfona definida pels punts del territori on es mesuren els valors límits d’immissió, corresponents a les zones de sensibilitat acústica on se situa la infraestructura”. En aquest sentit, cal tenir en compte que d’acord amb el projecte de reglament de la Llei 16/2002:

“Els instruments de planejament territorial i urbanístic han d’incloure les determinacions necessàries per aconseguir l’efectivitat de les zones de soroll”. “Els instruments de planejament territorial i urbanístic que ordenin físicament àmbits afectats per les zones de soroll han de ser tramesos,



12

amb anterioritat a la seva aprovació inicial o revisió o modificació equivalent, a l’òrgan substantiu competent de la infraestructura, perquè n’emeti informe de caràcter vinculant”.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

L’ISA ha d’especificar com es regula la contaminació atmosfèrica en el marc del POUM. En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica cal incorporar-los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric. Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

L’ISA ha d’ especificar com es regula la contaminació lluminosa en el marc del POUM. La regulació adoptada s’ha d’ajustar a les diferents zones de protecció establertes en el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, 19 de desembre de 2007.

GESTIÓ DE RESIDUS El POUM ha de contenir les determinacions corresponents, dins el sistema d’equipaments o de serveis tècnics, que estableixin les reserves de sòl necessàries per a l’execució de les instal·lacions de residus previstes, d’acord amb la legislació vigent. En coherència amb l’article 68.9 del Reglament de la Llei d’urbanisme, les determinacions del POUM en sòl no urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la implantació d’activitats destinades a la gestió de residus.

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus



13

Identificació de l’Administració pública i públic i nteressat als quals l’Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d’exposició p ública:

a) Administració pública

• Agència Catalana de l’Aigua • Patrimoni Cultural • Arquitectura i Paisatge • Consell Comarcal • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural • Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge • Direcció General d’Urbanisme • Programa de Planificació Territorial • Institut Geològic de Catalunya. • Parc Natural de l’Alt Pirineu.

b) Públic interessat • Ipcena • Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest

àmbit territorial. Fonaments de dret

• Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

• Disposició transitòria 6a de la Llei d’urbanisme. • Article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de

juliol). Lleida, 3 de novembre de 2008 La cap de l’OTAA Leticia Cortí Barberà RRP



14

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · Email: [email protected] 2 6....

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · Email: [email protected] 2 6....