Gener 2013 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 579)

gener I 579

capapeus-gen579 elma_Maquetación 1 09/01/13 10:27 Página 1

E


C/ BAlAri i jovAny, 14 - 08030 BArCElonA

93 345 96 98

www. AvvSAnTAnDrEu.CAT - [email protected]

*

8

)

Edita: ASSoCiACió DE vEïnS DE SAnT AnDrEu DE PAloMArprEsidENt: GEníS PASCuAl i PorrETvicEprEsidENta: GEMMA ArMEnGol i roSSEllprEsidENt d’hoNor: frAnCESC PorrET

dipòsit LEgaL: b-31 608-80issN (vErsió papEr): 2013-2832issN (vErsió digitaL): 2013-2840lA rEviSTA i l’Avv quE l’EDiTA no ES fAn

rESPonSABlES DEl ConTinGuT DElS ArTiClES i lES

noTES SiGnADES PEr PArTiCulArS i Col·lECTiuS.

ED ITOR IAL

portada: raMoN ForNELLcoordiNació dE rEdacció: DAviD royo

dissENy i MaquEtació: ElMA vilA i CriSTinA GArDE

Equip dE rEdacció: MArTA roiG, xAviEr olivErES, jorDi rABASSA, PAu vinyES, GEorGinA rifé,PErE MASSAnA, AnDrEu GirAlT, GEníS PASCuAl, DAviD royo,

nATàliA rivEro, irEnE CAixàS, BorjA MAríA, joAnA AriET, MonTSE TArré, jorDi urTàSun, SErGi CorrAl, SErGi CABEzA, PAu MADuEll, GEMMA ArMEnGol, jj.

AyMEriCH, óSCAr MAlo, roSA PurSAlS, AlAin GArriDo, irEnE GonzálEz, ànGElA folGuErolA, EDu SolEr, oriol AGulló, DAni GoMEz, EDGAr CriSTòBAl,

xAviEr ArAGAll, jAuME PrATS, AnDrEA forCADA, CArloS fAnECA, MEriTxEll riBAS, irEnE EzquErro, DAni GóMEz, iSrAEl PArADA i ESTEr BuEno.

FotograFia: xAviEr DE lA Cruz, MAnuEl A. rAiGADA, joSé nAvArrETE,, AnDrEu CArrASCAl, DAviD royo.

corrEcció: irEnE CAixàS, xAviEr olivErES, riCArD riPoll, EvA CABrErA, AnnA Moyà, jorDi BAlArT.

pubLicitat: vEróniCA GonzàlEz (93.3450576)

iMprEssió: GráfiCAS CAMPáS S.A

pEriodicitat: MEnSuAl, DE SETEMBrE A juliol (11EDiCionS l’Any)

distribució: A DoMiCili PEr AlS SoCiS DE l’ASSoCiACió DE vEïnS i vEïnES, AlS CoMErçoS AnunCiAnTS i A lES EnTiTATS DE SAnT AnDrEu DE PAloMAr

En la darrera editorial de l’any 2012 esmentàvem que aquellmes havia de quedar tancada la proposta de modificaciódel Pla General Metropolità vigent des de 1976.

Tanmateix, malgrat els terminis fixats per la llei i elscompromisos adquirits, no es convocaren ni el Consell de Barrini el Plenari on s’hauria hagut d’exposar i votar el documentdefinitiu. A aquestes alçades ningú no dubta que l’onada derebuig popular que ha rebut la primera proposta ha fetreconsiderar-la i que els veïns i les veïnes hem d’aconseguir,amb la nostra mobilització, una fita històrica en la lluita veïnalandreuenca en la que diverses entitats i plataformes hemtreballat plegades per un objectiu comú.

Estem convençuts que quan llegiu aquestes línies serem moltmés aprop de la resolución definitiva.

Mentrestant, veïns i veïnes seguim treballant en aquest id’altres afers que marcaran l’agenda de l’any 2013, el tercer

d’asfixia pressupostària de la Generalitat i de polítiquesneoliberals contra la crisi econòmica que es tradueixenindistintament en retallades i augment de preus que afectenels serveis de públics. Caldrà seguir atents als efectes de lanova xarxa ortogonal d’autobusos i al desenvolupament de lesobres, projectes i pressupostos que repercutiran directamenten la qualitat i quantitat dels nostres centres educatius,concreció d’equipaments culturals (amb especial atenció al’Harmonia), accés a l’habitatge social i per a joves i al’evolució dels vells i nous centres sanitaris públics.

Pel que fa a la lluita per la sanitat pública no podem deixar dedenunciar la intolerància de l’equip de govern del Districtequan, el 13 de Desembre, no va deixar entrar a la reunió delConsell de Salut del Districte als integrants de la Comissió deSalut de Sant Andreu. Confiem que, amb el nou any, esreflexionarà sobre aquest punt i l’administració modificarà elsseus plantejaments.

La lluita dels veïns continuaJUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS


Per una petita quota:

> Et portEM EL saNt aNdrEu dE cap a pEus a casa.

> t’oFEriM L’assEssoraMENt dE LEs advocadEs LourdEs

roMEo i aNNa raFart. dEMaNa La visita coNcErtada a La

sEcrEtaria dE L’avv.

> Et FaciLitEM L’aJuda dE L’arquitEcta aNNa JiMéNEz taMbé

aMb visita coNcErtada.

> tiNdràs dEscoMptEs EN cursEts orgaNitzats pEr L’avv: tai-

txi, ioga, daNsa dEL vENtrE, Labors i MaNuaLitats, baLL

ModErN i Jazz i daNsa dEL vENtrE NadoNs.

> Et proporcioNEM La Mútua d’ENtErraMENts siNEra. és uNa

MutuaLitat dE prEvisió sociaL, sENsE àNiM dE LucrE, quE

cobrEix LEs dEspEsEs dE L’ENtErraMENt dELs MEMEMbrEs dE

La uNitat FaMiLiar.

> podràs coNsuLtar EL NostrE arxiu docuMENtaL.

> a Més, L’avv és MEMbrE dE L’assistèNcia MutuaL JurÍdica.

SERVEIS DE L’AVV

ENTITATS SUMARI

8 .. . . . . .

11 ... . . . .

13 .. .. . . .

MONOGRÀFIC

14 .. .. . . .

24 .. . .. . .

o perquè el projecte està bloquejat

Experts donen resposta als afectats

L’AVV rep aquesta distinció

80 cm que van paralitzar el barri

Noves estrenes

>grup dE piNtors dE saNt aNdrEu

oNzE dE sEtEMbrE. MoSTrA DE

PinTurA DE 10 A 13.30H. CADA PriMEr

DiSSABTE DE MES no fESTiu.

>aMics dE La Fabra i coats

C/ SAnT ADrià, 20. loCAl 12

TEl. 609 88 57 53. HorAri D'ATEnCió:

DijouS, DE 17 A 19 H

>atENEu obrEr dE saNt aNdrEu. ABAT

oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE Dll A

Dj. www.ATEnEuSAnTAnDrEu.orG

>orFEó L’Eco dE cataLuNya. ABAT

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS Dll

i Dj DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

(INFANTIL): ASSAjoS Dj DE 17.30 A 19H.

GRUP CULTURAL.

>cENtrE d’Estudis igNasi igLésias.

iGnASi iGlESiAS, 33. 933463990. DM DE 17

A 20H.

>associació dE puNtairEs dEL

districtE. loCAl DE SAnT PACià.

649599072. CurSETS ESPECífiCS (MiTjA

ArTíSTiCA, frivoliTé, CoMEnçAr

PunTES).

>coraL saNt aNdrEu. loCAl DE SAnT

PACià. 933525313. ADULTS: Dj DE 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj DE 18.15 A 19.15H (PETiTS) i DE 19.15 A

20.30H (MiTjAnS i GrAnS).

>couNtry saNt pacià-aMics dEL

couNtry-LiNE daNcE. 696 58 36 74. DM

DE 20 A 21H o 21-22H i DMC DE 19-20H o

20-21H.

>coraL capELLa graMaLLa.

PArròquiA DE SAnT AnDrEu. ASSAjoS

DM 21.30H. SoM unA CorAl DE GEnT

jovE. Si T’AGrADA CAnTAr, T’ESPErEM.

>casaL d’avis bascòNia. BASCòniA, 42.

933459495. ACTiviTATS, TAllErS i

CurSETS PEr GEnT GrAn.

>orFEó La Lira. CorolEu, 15. DMC DE

21 A 23H [email protected].

BuSquEM CAnTAirES PEr rEforçAr

lES 4 CorDES.

>casa asiL dE saNt aNdrEu dE

paLoMar. 93 345 35 29 (SuSAnnA).

BuSquEM PErSonES DiSPoSA DES A

rEAliTzAr DifErEnTS TAS quES DE

volunTAriAT.

>FoMENt sardaNista aNdrEuENc. CAn

GuArDiolA, Dl DE 19.45 A 21H i Dj DE

10.30H A 11.30H. CAn GAlTA CrEMAT, DC

DE 19.15 A 21H. CurSETS GrATuïTS DE

SArDAnES! T’EnSEnyEM A BAllAr,

CoMPTAr i rEPArTir SArDAnES!

>grup tEatraL aNtiFaz. loCAl DE

SAnT PACià. 932744501 (jESúS). DE 22.00

A 22.30H, Dll i DC.

www.GTAnTifAz.orGT.

[email protected]

>Esbart MarE NostruM. loCAl DE

SAnT PACià. Dv. DE 17.30 A 19.15H. Si

TEnS EnTrE 6 i 13 AnyS i volS

APrEnDrE A BAllAr DAnSA CATAlAnA,

vinE!

>associació dE doNEs paL·Las-

atENEa. CuBA, 2. CAn GuArDiolA.

933111038. A ToTES lES DonES quE

vulGuin AConSEGuir unA SoCiETAT

MéS juSTA. 2nS i 4ArTS Dj DE MES A lES

17H.

>cordada, associació ExcursioNista

i EcoLogista. CuBA 2. CAn GuArDiolA.

935019801. viSiTES ConCErTADES DE

Dll. A Dj.DE 10 A 14 H., Dll. i DC. DE 16 A

19.30. SEnDEriSME i ACTiviTATS DE

MunTAnyA GuiADES. TruCA’nS i

T’inforMArEM.

[email protected],

www.CorDADA.orG.

>agrupació ExcursioNista

MuNtaNya. MonTSEC, 9. 933469604. DM i

Dj DE 20 A 22H. ACTiviTATS DE MunTAnyA,

SorTiDES infAnTilS, SEnDEriSME, BT,

ESquí, AlTA MunTAnyA, foToGrAfiA,

ESPElEoloGiA. www.AEMunTAnyA.CAT

>associació pEr La dEFENsa dE La

gENt graN (addEg). cENtrE cÍvic dE

saNt aNdrEu. GrAn DE SAnT AnDrEu,

111. ACTiviTATS, TAllErS, rEforç DE lA

MEMòriA.

>atENEu harMoNia-FEdEració

d’ENtitats cuLturaL i dE LLEurE dE

saNt aNdrEu dE paLoMar.

www.ATEnEuHArMoniA.BloGSPoT.CoM

>casaL catòLic saNt aNdrEu. PonS i

GAllArzA, 58. 93 345 30 01. DE DiMArTS A

DivEnDrES DE 17 A 22HrS. ACTiviTATS:

ESCACS, TACA (PinTurA), BEnAvinGuTS

(ACTiviTATS CulTurAlS), TEnniS TAulA,

ESBArT MArAGAll.

>La Lirica dE saNt aNdrEu

639010087 i 605383212.

[email protected]

www.lAliriCADESAnTAnDrEu.CAT

foToS DE PorTADA:carrer de l'ajuntament, al fons edi-fici de can vidal, el dia de sant Esteve. autor salva-dor Espadalé. Fons arxiu cEii.plaça del comerç, alfons solar on hi havia el centre cultural El casinet, eldia de Nadal. autor Joan vinyes i riera. Família vin-yes-roig. Ninot de neu al bell mig del carrer gran, eldia de sant Esteve. autor salvador Espadelé. Fonsarxiu cEii.Margarita Fàbregas treient neu del pati decasa amb una pala, el dia de sant Esteve. autortomàs Fàbregas. Fons tomàs Fàbregas catarineu.


(venc títol del Cn Sant Andreu per1.000 euros. Tomàs. Tel. 658 18 73 40.

(venc dos títols del Club natació SantAndreu. joan. Tel 93 349 25 71 / 618 2710 65.

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:990 euros. Montserrat. Tel. 93 346 18 87.

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:1.000 euros. Tel. 93 346 71 54 (trucar apartir de les 13 h).

(Es lloga plaça d’aparcament per acotxe gran al Cn Sant Andreu. Preu: 90euros. Tel. 679 39 14 81.

(venc títol del Cn Sant Andreu. Preu:1.200 euros. Tel. 93 345 16 48.

(venc acció del Club natació SantAndreu. Preu: 1.100 euros. 615 41 54 30.

(venc balancí gairebé nou. Tel. 630 1361 81.

(venc una estufa de butà gairebé novaamb dues bombones. Preu: 125 euros.Tel. 93 346 24 37 / 650 09 80 63.

6

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per aser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

(M’ofereixo per fer feines de la llar, ferde cangur, tenir cura de persones grans ifer-los companyia. 93 274 11 39 (trucar apartir de les 16 hores). Maria del Mar.

(Senyora catalana sense càrreguesfamiliars s’ofereix per cuidar personesgrans, portar la casa i cuidar infants. 93312 06 84; 666 09 63 42. neus.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrerneopàtria / fabra i Puig. Preu: 95 euros.Tel. 93 346 83 72 / 607 21 12 17.

(Es lloga habitació individual mobladaen un pis de 70 m², lluminós i reformatrecentment. Amb dret a espais comuns.Al costat del metro de Torras i Bages.Preu negociable. Tel. 661 63 70 90 /[email protected].

(Es lloga plaça de pàrquing per a motoo per a cotxe petit o mitjà. CarrerConcepció Arenal, 175. Preu anticrisi. Tel.609 04 43 70 / 93 345 22 34.

(venc plaça de pàrquing al Clubnatació Sant Andreu. Preu: 26.000 euros.Tel. 660 30 76 78.

FEINA

IMMOBILIARI

C.N SANT ANDREU

DIVERSOS

(Senyora del barri s’ofereix per a netejade la llar i per tenir cura de personesgrans. Carme. 93 345 86 13 / 675384671.

(Senyora de Sant Andreu s’ofereix perfer feines de la llar i per fer companyia apersones grans. 648081251 / 933467328.

(Senyora amable i carinyosa s’ofereixper tenir cura de persones grans i nens.Carmen. 93 346 05 766 / 607 40 43 66.

(Si vostè no se’n surt amb els treballsde la casa, jo ell puc ajudar. Sóc unmanetes. joan. 933460576 / 686199207.

(Senyora del barri s’ofereix per ferfeines de casa i per acompanyarpersones grans. Tel. 93 311 16 88 / 69764 84 08.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues,escales, aparcaments. Preu econòmic.Galdric. Tel. 686 17 97 01.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, pertenir cura de persones grans i pertreballar en hotels o en l’àmbit del’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina.


cap a peus | gener

7

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic([email protected]) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Josep Maria Solé i Roca, bigotut entranyableMor el cuiner de la Taverna de Can Roca, president de l’Eix Comercial ivicepresident de la UE Sant Andreu

Ala Taverna de Can roca no hi ha carta ni menú delsàpats. i ara menys, malauradament. Els plats erencantats per en josep Maria Solé i roca com qui

recita un poema de memòria. Sota el seu bigoti sorrut s’hiamagava un somriure amical, el qual era correspost perla clientela afamada de la seva delerosa cuina de mercati de poble. De cop i volta el món es desploma i la veu delbello canto dels àpats d’en josep Maria es queda mudaper sempre. un infart se l’ha endut per sempre. Bé, persempre no. ja que el seu record no l’esborra ni el pas delvent.

En roqui –així era conegut popularment– va néixer en elllogaret de la Guàrdia lada, a la comarca de la Segarra,l’any 1950. Als 2 anys és trasllada a Sant Andreu dePalomar, on el seu avi, en josep roca, obrirà la fondaroca –ja existent com a lloc d’hospici des de tempsremots. Els operaris passavolants de la fabra i Coats hifeien estada completa. De la mare i la tieta aprèn a cuinar.De formació autodidacte aconsegueix amb el pas delsanys esdevenir un cuiner excel•lent. un cop jubilat el pare,en serà el responsable de Can roca. De 9 a 12, es cuineni se serveixen esmorzars. Dos cops seguits serà premiatper la revista Time out com el millor local en oferiresmorzars de forquilla i ganivet de tot Barcelona. i com nodels fabulosos entrepans de cansalada i botifarra ambpebrot verd, reconeguts també a tot arreu. A les 12, cistellen mà, en josep Maria solia anar al mercat de SantAndreu a comprar menjar fresc i del dia. retornava a lataverna per acabar de lligar plats i fer els darrersfarciments culinaris. De 2 a 4, es canten, es cuinen i esserveixen plats enmig de rialles i anècdotes. finalment,un bon cafè o una copa de licor per acabar de pair. A les5, persiana tancada i fins l’endemà.

A les tardes i els diumenges en josep Maria es capficavaen mil i un projectes. Era el president de l’Eix Comercialde Sant Andreu, des d’on aglutinava amb la seva forçacreativa suports i iniciatives per a fer del comerç del pobleun referent a tot Barcelona. Si no hi havia prou, el futboltambé l’omplia. Catalanista de soca-rel i periquito ambsolera. A l’estiu de 2011, el president de la uE Sant

Andreu, Manuel Camino, el crida per a formar part de lajunta Directiva. vicepresident i responsable de l’àreasocial i del futbol base. il•lusiona a molts nens en l’art dela pràctica del futbol i fa créixer les seccions infantils ambnoves incorporacions. i a tot això, el carnet de volador. Sí,el carnet de pilot. El seu gran somni de volar fet realitat.Casat amb la laura té dos fills. Segons el periodista SergiCabezas, el qual li fa un perfil per al De Cap a Peus el juliolde 2008, els fills no volen continuar en el negoci. unnegoci que requereix dedicació plena i pèrdues de tempsd’oci, però que en josep Maria vivia amb passióassenyada.

qui escriu aquestes ratlles va tenir el privilegi de poder-loentrevistar el novembre de 1993 (cassum, ja fa vintanys!!!) per al De Cap a Peus. En l’entrevista reflecteix unadivertida anècdota que fa referència a la Delegaciód’Hisenda, situada tot just davant de Can roca, on elstreballadors hi solien anar a esmorzar: “ fa pocs dies vaentrar un home demanant-me un imprès del número 0,5,donat que en una de les finestretes de la Delegació el vanadreçar a la finestreta de la cantonada. El pobre homedeuria sentir volar coloms”.

Els diumenges els aprofitava per anar amb els seus amicsPere, joan, jordi, Pep... a esmorzar a Barcelona. Solien –com no!– esmorzar de forquilla i ganivet... El darrerdiumenge s’enfila cap a Beníssalem, Mallorca, per a veurejugar la seva estimada unió Esportiva. El diumenge dia 16l’equip quadribarrat li ret un amical homenatge al narcísSala.

Teníem entre mans un projecte. un servidor li realitzariauna llarga entrevista de la qual havia de sortir un llibre ambimatges i annexos d’entrevistes i reportatges. Per unacosa o altra el tema es va anar endarrerint i la dissort hafet que l’entrevista i el llibre quedés en projecte. un 10 dedesembre el cor li va dir prou. S’esberlava tot un món. Alcel han guanyat un gran cuiner que els farà plats per allepar-se els dits. A la terra hem perdut un gran home i ungastrònom de categoria. josep Maria, no t’oblidarem mai.

Pau Vinyes i Roig


La promesa d’una nova Clínica Santjordi, s’està convertint en un contede mai acabar. El projecte fou

presentat ja fa massa anys pels actualspropietaris de la Clínica i néts del seucofundador josep Cararach i Mauri. Elstècnics d’urbanisme de l’Ajuntamenthan fet modificar el projecte inicial unavegada i una altra, però el permís percomençar la reforma encara no haarribat.

Si el projecte va endavant, elsandreuencs podrem gaudir d’una Plaçade l’Estació sense trànsit rodat i amb eldoble de superfície verda que l’actual.El nou edifici de la clínica, en formad’u, es construirà darrere l’actualpermetent l’obertura del carrerSegadors fins a les vies.

De la “Sant jordi” que coneixem nomésse’n conservarà la torre central d’estilneoclàssic, ocupada per la Clínica desde 1928. Aquesta torre passarà a tenirun ús públic i ajudarà a preservarl’aspecte històric de la plaça.

l’impacte positiu d’aquesta iniciativas’ha de sumar a la transformacióradical del seu entorn deguda alprojecte Sagrera-Alta velocitat. A lacobertura de les vies, ja molt avançada,s’hi afegirà la construcció de la novaestació de rodalies de Sant AndreuComtal prevista pel 2014, i del granParc lineal uns anys més tard.

Des del punt de vista assistencial, laclínica dóna servei no només als

mutualistes del Districte de SantAndreu, sinó també a pacients d’altresindrets de Barcelona, de Santa Colomade Gramenet i del vallès més proper,els quals arriben molt fàcilment enmetro o tren.

Des del pla econòmic, el desbloqueigd’aquest projecte garantirà els llocs detreball de les desenes detreballadors/es que té la Clínica.

Tal com és ara, la clínica podriaquedar-se obsoleta i la seva continuïtatpodria veure’s compromesa en un futursi la reforma no tirés endavant.

Des de l’Associació no volem entrar enles raons concretes per les qualsl’Ajuntament i els arquitectes delprojecte encara no han arribat a unaentesa, però l’article que esteu llegintpretén fer públic aquest inexplicableretard, i pressionar les parts implicadesperquè es posin d’acord. volem queaquest projecte beneficiós per a SantAndreu es posi en marxa d’una vegada.

Pere Roca

ELECCIONS DEL 25NCiU i PSC, els partitsmés castigats a lesurnesla força política amb més vots a SantAndreu de les eleccions al Parlamentde Catalunya ha estat Ciu, amb 7.747vots, però no és el millor resultat de laformació al barri. A les eleccions delnovembre del 2010 va obtenir 8.753vots, per la qual cosa, la força electoralde Ciu a Sant Andreu ha caigut un21,5%. D’altra banda, el comportamentelectoral del PSC ha estat similar al dela federació sobiranista, ja que haperdut prop d’un 25% dels vots al barrirespecte el 2010, i se situa com atercera força amb 4.274 vots. lesdavallades de Ciu i del PSC hanbeneficiat la resta de partits, ja queEsquerra ha més que duplicat els seusresultats al barri respecte les anteriorseleccions al Parlament, els vots a iCvhan augmentat gairebé un 50% i el PPtambé obté bons resultats, amb unaugment d’un 20,2% dels vots al barri.També és molt significatiu l’incrementdels resultats de Ciutadans, que haobtingut 2.857 vots, més del doble quea les eleccions del novembre del 2010.la CuP s’ha estrenat en uneseleccions al Parlament amb 1.387 votsa Sant Andreu i 2.909 al total deldistricte. / Nil Via

NECROLÒGICAMor Anna Alabart, grancompromesa amb elmoviment veïnalAnna Alabart, sociòloga i professora dela uB i col·laboradora habitual de lafederació d’Associacions de veïns i dela nostra Avv, va morir a finals dedesembre. Alabart va ser una donamolt compromesa amb les lluitessocials, que va dedicar la seva vida al’estudi dels moviments veïnals aBarcelona i Catalunya. El seu estudiEls moviments socials urbans aCatalunya n’és un exemple. la famíliai els amics van despedir-la amb orgull ientusiasme el passat 27 de desembre.

8

La nova clínica Sant Jordi o per quèel projecte està bloquejat Amb l’ampliació de la clínica, Sant Andreu gaudiria d’un centre sanitari privat modern iguanyaria en espais verds

El nou edifici tindràfaçana a Segadors i al

Parc Lineal. Aixòpermetrà ampliar laplaça de l’Estació


cap a peus | gener

9

Conflictes en la construcció delcentre d’atenció primària a CasernesEl Consell de Salut del Districte va prohibir l’entrada alsveïns de la Comissió que es queixaven dels retards

El darrer 13 de desembre de 2012 esreunia la Comissió de Salut de SantAndreu al centre sanitari de

casernes, encara pendent d’inauguració.les obres d’aquest centre, fruit delprojecte de transformació de lesantigues casernes militars de SantAndreu, van començar l’any 2010 amb 5anys de retard. Aquest centre sanitariestava previst des de l’any 2002.

En aquest context, la Comissió de Salut esva concentrar davant de l’esmentat CAP decasernes, amb la intenció d’exigir la sevainauguració i demanar al Consell de Salutdel Districte de Sant Andreu un compromísd’obertura. Tot i així, els òrgans de governdel districte no van deixar passar la Comissióde Salut, impedint el pas a tota aquellapersona que no estigués autoritzada,circumstància que mai havia passat en unConsell de Salut de Districte a Sant Andreu.

Davant d’aquest fet, la Comissió de Salut vadecidir no participar amb el Consell de Salut,encara que dins de la comissió hi haguéspartits o entitats que sí estaven autoritzats aparticipar.

El CAP de casernes tindrà com a àmbitd’influència Sant Andreu, Bon Pastor, Trinitatvella, Chafarinas i Ciutat Meridiana.igualment el CAP donarà atenció mèdica aqualsevol persona en cas de necessitat,encara que no sigui del barri. no obstant,sembla a ser que casernes no es posarà enmarxa fins el 2013.

la construcció d'aquest equipament inclou,a més del centre d'atenció primària, centresde salut mental per a adults, joves i infants,un centre de salut mental de dia i un centresociosanitari. Tots aquests projectes sónper millorar la qualitat de la xarxa sanitària

Tanit de PouplanaEl veïns davant del futur cap, intentàven entrar

al consell de salut del districte. / rEDACCió


Els nous cursets de l’AVV!- Pilates- ioga- Dansa del ventre- Tai-txí,- Ball modern- Patchwork- Labors i manualitats- Salsa i altres ritmes llatins.

Informació i inscripcions:Dr. Balari i Jovany, 1493 345 96 98Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 20 h

[email protected]


cap a peus | gener

11

"Això no és una crisi, és unaestafa". Aquest és un dels critsmés escoltats als darrers mesos

als carrers i places del nostre país. Elsafectats per la compra de participacionspreferents i deute subordinat ja poden benbé cridar aquest lema, ja que les entitatsbancàries han utilitzat en la immensamajoria dels casos de la confiançad'aquests clients per treure rèdit econòmici col·locar aquests productes financers deforma ràpida i estratègica.

una dona que perd tota la indemnitzacióde 30 anys del seu acomiadament. unhome que reclama els diners de la seva

mare per pagar-li la residència. un jubilatque ha perdut tots els seus estalvis.Aquests són tres rostres anònims, peròmalauradament estesos a la nostrasocietat. Tots tres i d'altres van participar elpassat dimarts 11 de desembre al CentreCívic de Sant Andreu a la xerrada sobre lesparticipacions preferents organitzada perl'Associació de veïnes i veïns. Duesadvocades expertes en el tema, MontseSerrano del Col·lectiu ronda i Helenarisco d'Adicae Servicios jurídicos, vandonar les claus sobre les accions judicialsque s'estan duent a terme, les alternativesals afectats i algunes solucions, cap d'elles,amb èxit a curt termini.

La xerrada va ser organitzada per l’avv, que va dur experts del col·lectiu ronda i d’adicae, per in-tentar paliar els dubtes que entre el veïnat han sorgit, molts dels quals estan afectats. / E. C

Ambdues van defensar la denuncia com elmillor camí per acabar aconseguint elsdiners perduts o, almenys, gran part de laquantitat estafada. Serrano també vaexposar, en resposta a la pregunta d'unaassistent, que "tenir una sentènciafavorable de la Comissió nacional delMercat de valors (CMnv) pot ser una einamolt important com una prova més de lamala actuació de l'entitat bancària perpresentar al jutge. no serà vinculant perfallar la nul·litat, però serà un elementimportant a tenir en compte".

Helena risco va informar sobre les últimespràctiques en el terreny dels arbitratgesd'algunes entitats financeres. Per exemple,l'advocada va explicar el cas de CatalunyaCaixa en què l'empresa preredacta unacord. "El client no fa l'arbitratge, sinól'entitat decideix a qui vol fer l'arbitratge,són casos molts concrets i trien els clientsamb ull: preferències de directorsd'oficina". D'altra banda, risco interpretaque "Bankia vol arreglar el problemad'aquests productes amb els diners delrescat europeu".

l'acte va comptar amb un centenard'assistents, símptoma de l'abast d'aquestdrama econòmic, la majoria dels qualseren afectats o familiars directes. la ràbiai la impotència van deixar-se veure en elsrostres i paraules d'algunes persones, peròen general les respostes als dubtes i lessolucions als problemes van calar i itranquil•litzar als afectats.

Alain Garrido

PRESENTACIÓSant Andreu al segle XV,un llibre històricEl passat 11 de desembre es va presentara Can fabra el llibre de finestrelles 6, ‘SantAndreu de Palomar al segle xv’, de joan j.Busqueta riu. El llibre està editat pel Centred’Estudis ignasi iglésias amb lacol·laboració del Districte de Sant Andreu il’institut ramon Muntaner. joan j. Busquetaés doctor en Història per la universitat deBarcelona, ha rebut diversos premis i haescrit nombrosos llibres d’història medieval./ rEdacció / Foto: xaviEr dE La cruz

Respostes al drama de les preferentsDues expertes van respondre un centenar de veïnssobre l’estafa o Denunciar, la millor solució


12

L'arribada dels reis d'orient a SantAndreu de Palomar va arribarcom cada any amb alegria i totes

les entitats que hi col·laboren vantreballar durant setmanes perpreparant aquesta nit tant especial. El12 de desembre d'enguany, coordinatsper les comissions de festes de SantAndreu i de la Sagrera i el Districte deSant Andreu, es van reunir totes lesentitats al centre cívic de Sant Andreuper donar forma a la cavalcada de reis.

Tal i com ja es va fer a l'ultima reunió,es va emfatitzar en el fil conductor que,excepte les carrosses dels reis i lesmés tradicionals com l'estel d'orient oel carbó portat pels diables, la resta hade complir la normativa, conductorsdels vehicles inclosos, per poderparticipar. Algunes entitats vanpresentar com seria la seva carrossa ides del Districte es va comunicar ques'havien aconseguit alguns camionsper a les entitats.

També es van donar les primeresindicacions de recorregut i la ubicaciódels caramels que mes tard esrepartiran pels carrers de Sant Andreui de la Sagrera. finalment es varecordar que la cavalcada s'acaba ambla visita al geriàtric de la Sagrera i a lacasa asil de Sant Andreu de Palomar.

la previsió d'assistència a la cavalcadade reis ronda les 50.000 persones i desde les comissions de festes de SantAndreu i de la Sagrera es va fer unacrida de voluntaris per al servei d'ordre.Si esteu interessats en participar coma servei d'ordre, us podeu posar encontacte amb els organitzadors de lacavalcada als correus electrò[email protected] [email protected].

Edgar Cristóbal

Una cavalcada de Reismés segura que mai

La ‘Ruta de la Vergonya’: un nou clamper salvar el nucli antic Un centenar de persones van recórrer alguns delsindrets més significatius que s’inclouen en el PGM

El passat dijous 6 de desembre mésd’un centenar de persones vanrecórrer alguns dels indrets més

significatius que s’inclouen en lesal•legacions a la proposta de modificaciódel Pla General Metropolità (PGM) queel Districte de Sant Andreu va presentarals veïns i les veïnes mesos enrera. vaser una acte de la festa MajorAlternativa que es va convertir, persorpresa i alegria dels organitzadors, enla segona manifestació, aquestaespontània, de la campanya contra laproposta de modificació del PGM.Portava per títol “la ruta de lavergonya” i va ressaltar les propostesmés humiliants i inexplicables del’esmentada proposta.

juntament amb les festes Alternatives,l’itinerari estaba organitzat per laPlataforma Salvem el Casc Antic icomptava amb la col•laboració del’Associació de veïns i veïnes de SantAndreu de Palomar, l’Assamblea deSant Andreu indignat, el Centred’Estudis ignasi iglésias i els Diables deSant Andreu. El guia va ser l’historiadordel CEii jordi rabassa, que partint de la

plaça del Comerç es va aturar en setpunts més: plaça de la Pomera, el localdels Diables a ramon Batlle, les casesd’irlanda i de jorba, els patis de Grau, elcarrer Gran, la casa d’oficial del carrerdel Pont i Balari juvany. justament vaacabar al local de l’Associació de veïnsi veïnes on s’oferí un petit refrigeri alsassistents i s’inaugurà l’exposició “Elfactor Humà”, del fotògraf AlejandroCaña.

En l’exposició de l’Alejandro elprotagonisme el prenen veïns i lesveïnes que segueixen afectades per laproposta del Districte, car durantsetmanes va retratar alguns delshabitants de les cases, que en moltscasos fa dècades que hi viuen ells ipotser alguna generació anterior.“la ruta de la vergonya” i “El factorhumà foren dos èxits indiscutibles i unnou clam per la protección del nucli anticde Sant Andreu en una jornada marcadapel bon temps i els ànims reivindicatius.no hi ha dubte que amb aquestafermesa, la lluita que fa mesos duem aterme arribarà a bon port!

Redacció

AnDrEu CArrASCAl


cap a peus | gener

13FESTES PELS MÉS PETITSEl Caga Tió, una tradiciója consolidadaCom cada any, el Caga Tió va tornar a laplaça de Comerç per repartir regals per atots els nens i les nenes que s’hi vanacostar. Malgrat les cues i l’espera, moltspetits van poder recollir el seu regal de lama del president de l’Avv. la tradició delCaga Tió és ja un esdeveniment nadalencal nostre poble, que és possible gràcies ala col·laboració de molts veïns i moltesveïnes que donen regals de formadesinteressada. / rEdacció / Foto: José NavarrEtE

L’Associació de Veïns rep la medalla d’honor de la ciutatL’acte es va celebrar el passat 27 de noviembre a la sala del Consell de Centde l’Ajuntament de Barcelona

Genís Pascual, actual president de la nostra Associació deveïns i veïnes (Avv) va rebre a mans de l’alcalde deBarcelona. xavier Trias la medalla d’honor de la Ciutat de

Barcelona. l’acte protocolari va reunir també a tots els setpresidents que han passat per l’Avv: francesc Porret, PereMassanet, jaume Domènech, josep Castells, Anna Mª Moure,lluís González i Genís Pascual. Cada any, els districtes

proposen dos entitats/persones per rebre la Medalla d’Honor. ienguany, el Districte de Sant Andreu va proposar lesAssociacions de veïns de Sant Andreu de Palomar i la Sagrerapels seus 20 anys d’història. A més, a proposta de l’Ajuntamentde Barcelona, també va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutatl’entitat andreuenca orfeó Eco pels seus 75 anys des de la sevafundació.

David Royo


Els 80 cm que vanparalitzar un pobleEnguany fa 50 anys de la nevada de Nadal de 1962


cap a peus | gener

15

Pau Vinyes i Roig

La nit de nadal de l’any 1962 molts andreuencs iandreuenques eren celebrant el naixement de jesús a lesesglésies de Sant Andreu i de Sant Pacià. la tradicional

missa del Gall aixoplugava tota una comunitat veïnal sotmesaen una dictadura que l’ofegava a nivell polític i social. Erentemps difícils però al mateix temps de resistència. De plans dedesarrollo i d’esclat turístic en molts pobles de la costacatalana. A dins de les esglésies cants de germanor i pregàriesde benaurança a l’exterior una pluja convertida en neu fina isuau anava calant. En sortir de la missa del Gall molts veïns iveïnes van acollir aquella nevada amb sorpresa i alegria.Segons la vanguardia Española (27/12/1962): “la mayorparte de los fieles pudieron regresar normalmente a susdomicilios y no se empañó la tónica alegre y brillante de lanavidad que estaba comenzando”. ningú es podia imaginarque dos dies després aquell esclat joiós es convertiria en ungreu problema a nivell de ciutat. la temperatura va caure deugraus en poc més de tres hores. Començava a nevar de formacontinuada i no va parar fins a l’una del migdia del dia denadal.

les darreres nevades del segle xx a Barcelona van ser pocacosa comparada amb la magnitud de la neu caiguda en aquellnadal de 1962. la ciutat va quedar paralitzada del tot. En serun dia festiu i el poc trànsit rodat de cotxes, troleibusos itramvies va fer que la neu quallés més ràpidament. A Sant

rambla de fabra i puiga amb concep-ció arenal, al fons l'edifici de la torreta,el dia de sant Esteve. / saLvador Espa-daLé. FoNs arxiu cEii


16Andreu de Palomar , segons el meteoròleg Sergi Corral, hi vahaver un gruix entre els 70 i 80 cm de neu. Sant Andreu i laciutat de Barcelona van quedar col•lapsats. Els transportspúblics terrestres no funcionaven – només les línies de metroque tenien el tram cobert. A Sant Andeu de Palomar el metronomés arribava a fabra i Puig (al cor del poble no arribariafins el març de 1968). Molts cotxes particulars van quedarencallats enmig del gruix de la neu. Els serveis d’urgènciesvan patir per a poder realitzar les seves escomeses.

Es calcula que a nivell de ciutat els bombers van fer tres-centes sortides. l’aeroport del Prat va quedar tancat i noretornà a la normalitat fins el dia 30 de desembre. El serveisd’enterrament així com hospitalaris van haver de fer gransesforços per a poder realitzar la seva tasca en condicions. En

glaçar-se l’aigua moltes canonades van quedar paralitzades ifins dies després no es normalitzà el corrent.

Per Sant Esteve el sol va sortir de nou, però la ciutatcontinuava coberta de neu. les escombreries no van poderésser recollides – en molts indrets encara es feia la recollida amà- i això va provocar molèsties per a molts veïns i veïnes.les autoritats de l’època recomanaven: “Se ruegaencarecidamente al vecindario que , con del fin de aligerar elenrome volumen de trabajo que pesa sobre el servicio derecogida de basuras, procure quemar aquellas que por sunaturaleza sean combustibles en los hornos domésticos” (lavanguardia Española, 27/12/1962). També, es recomanava aveïns i veïnes la neteja de terrats, sostres i voreres per tald’evitar mals majors. En algunes cases, magatzems i coberts

a l’esquerra, plaça d'orfila des del carrer de l'ajuntament, alfons la parròquia, el dia de sant Esteve. autor salvador Es-padalé. Fons arxiu cEii. a la dreta dalt, Margarita Font i ambels seus fills, el dia de sant Esteve de 1962. autor descone-gut. Fons Família rise-Font. a la dreta a baix, carrer gran,amb can cendra, can Folchi ca l'Enric, botiga i bars desapa-reguts en obrir-se la rambla de l'onze de setembre, el dia desant Esteve. / saLvador EspadaLé. FoNs arxiu cEii


cap a peus | gener

17el gruix de neu caigut va ocasionar enfondraments. En algunsindrets de la ciutat calgué desallotjar vivendes per por del’enfonsament del sostre. foren repartides, prèvia presentaciódel document nacional d’identitat, 800 pales en tota la ciutatper a la recollida de neu, lliurades per l’exèrcit espanyol. ASant Andreu de Palomar els bombers hagueren de fer unasortida d’emergència per tal d’apagar un foc en : “...unacarpinteria de la barriada de San Andrés . Se envio unaautobomba y fue sofocado unas horas después” (lavanguardia Española, 27/12/1962).

Entremig d’aquest batibull alguns aprofitaven per fer ninots deneu – coberts amb una bufanda i un barret, talment com sifossin figures humanes. l’edició del diari barceloní, esmentatmés amunt, es feia ressò d’aquest fet: “igualment se

multiplicaron por la ciudad las iniciativas bien humoradas delevantar monigotes y castillos de nieve, que contaron con unaperduralidad poco frequente en Barcelona y permanecieronhoras y horas pregonando el buen humor con que nuestrasgentes han hecho cara al trance”.

El gremi de forners va treballar de valent. Es vengué més paque en vuit dies seguits. la Delegación ProvincialAbastecimientos y Transportes comunicava, via premsaescrita, que el dia 30 d’aquell mes tots els forns de la ciutatvendrian pa amb total normalitat. Alguns venedors davant lasituació aprofitaren per a guanyar més calerons i apujarenpreus en aliments bàsics. Des de l’administració se’ls obligà acorregir aquests desencaixos monetaris. fou necessariadquirir d’un vaixell, enclat a Barcelona, patates d’origen

LLEGENDA DE LA TAULA DE DADES data: nevades més significatives al Pla deBarcelona, entre el 1600 i 2012.

tipus de situació: Definim tres situacions quepoden donar nevades a Barcelona. Ambsituació de nord o tramuntana ( Baixespressions al Golf de lleó), amb situació dellevant (Baixes pressions entre Balears iCatalunya) i finalment amb situació de gregal omixte on les baixes pressions es situen entre lesBalears i el Golf de lleó. les nevades dellevant, acostumen a ser més persistents ideixar més gruix de neu que les de nord,caracteritzades per ruixats curts o tempestes deneu.

gruixos: El valor més baix correspon al delcentre de la ciutat o zona urbana, mentre queel valor més alt és la mesura registrada a laSerra de Collserola - obs. fabra.

Fonts d’informació:hemeroteca de La vanguardiaobservatori Fabra (1904-2012)

observatori de bcN. sant andreu(2004-2012). Mariano barriendos (ub): Nevades a barcelona

als segles xvii i xviiiJoaquim ibáñez- blog: “històries del temps”

Josep Maria gasca- blog: La gota Fria” Javier Martín-vide

apunt tècnic |Les nevades més importants de Barcelona (1600-2012) | SERGI CORRAL


18

L’ANDREUpolonès ja que la neu havia ensorrat un magatzem on esdipositava aquest tobèrcul.

l’alcalde de Barcelona, josé Maria de Porcioles y Colomer,davant la impossibilitat de fer front a la quantitat de neucaiguda va demanar ajuda al Principat d’Andorra, a través d’unvell conegut: Andreu Claret i Casadesús. Claret era unreconegut activista republicà refugiat entre frança i Andorra,que es dedicava al disseny i construcció de carreteres demuntanya. Tenia una flota de màquines llevaneus per a poderrealitzar les seves comeses. vuit màquines llevaneus ambl’Andreu Claret al capdamunt es van posar rumb cap aBarcelona escortats per la Guàrdia Civil. Tanmateix, en ser unexiliat polític va tenir problemes per a creuar la frontera entreAndorra i l’Estat espanyol. Segons explicava ell mateix alprograma Temps de neu de Tv3: “Em van tenir quatre horesaturat... A la frontera em van portar un document per signar idemanar permís al cap d’Estat per entrar. recordo que vaigfer una mica de conya amb el cap de polícia de la zona:

- El cap d’Estat? qui és aquest senyor? jo sóc un home quepuc anar pel món i no signo papers. no m’agraden els papers.- és que si no signa no el deixem entrar...- Doncs, vostès mateix, ens prenem un cafè i ens esperarem– vaig contestar.”

Es va esperar quatre hores, fins que el mateix De Porcioles vatrucar i va ordenar que el deixessin passar. En arribar a Barcelonava ésser rebut per l’alcalde, el qual li va comentar que fes la feinai marxés. just després a l’Ajuntament es feia un seguit deparlaments sobre l’afer amb el capità general, l’alcalde i elgovernador civil. Andreu Claret en el seu torn de discurs va parlar

en català. rebombori tot seguit i malestar en sentir aquellesparaules en una llengua, aleshores, no oficial. les màquinesllevaneus d’en Claret van ser del tot necessàries per a fer sortirBarcelona d’aquell sotrac que l’impedia actuar en plena normalitat. Per tal de poder fer una bona recollida de la neu així com pera poder facilitar la circulació per carrers i places es va demanarals veïns i veïnes que, de forma temporal, aparquessin elscotxes dalt de la vorera. Algun espavilat o despistat va aprofitaraquest fet per tenir el vehicle estacionat més del compte, laqual cosa comportà la corresponent multa de tràfic.

Els dies 30 i 31 de desembre tornava la normalitat a la ciutatde Barcelona. Tot i que en alguns indrets la neu encara es feianotar. Per a molts andreuencs i andreuenques aquells dies vanésser excepcionals. una escletxa dins d’una quotidianitatamòrfana. Andreu Claret, un dels fundadors d’Esquerrarepublicana de Catalunya, l’any 1931, en l’esmentat programaTemps de neu va cloure l’entrevista amb un to irònic: “ i vamalliberar Barcelona!” una frase molt ben oportuna dita per unapersona que havia lluitat en el bàndol republicà.

Aquella nevada va comportar un reguitzell de records per amolts veïns i veïnes que tot just ara es vol commemorar. Pertal de commemorar-ho com cal el Centre d’Estudis ignasiiglésias, amb la col•laboració del Sant Andreu de Cap a Peusi el Centre Cultural de Can fabra, organitza l’exposició “lanevada de nadal de 1962 a Sant Andreu de Palomar”, del 8 al30 de gener, a la sala d’exposicións de Can fabra. lainauguració és prevista per al 8 de desembre, a les 19 hores.En aquest marc inauguratiu el meteoròleg andreuenc SergiCorral oferirà la conferència “ la nevada de 1962. és pot tornara repetir?”.


cap a peus | gener

19

Ara fa just 50 anys, Barcelona i bona part del litoral i pre-litoral català vivia un dels episodis meteorològics mésextraordinaris de la seva història. la matinada del 25 de

desembre de 1962, tot just després de sortir de la Missa delGall començaven a caure els primers flocs de neu, el queningú es podia imaginar és que 24 hores després seguiria lanevada sobre la ciutat. En un any ja prou commogut pelscatastròfics aiguats del vallès, aquesta nevada posà la cireretafinal del pastís.

la meteorologia, com tota ciència, té uns principis físics o lleisfonamentals que ens expliquen tots el processos físics i fenòmensmeteorològics que es donen a la troposfera. Però a voltes,apareixen excepcions i a la gran cuina meteorològica,s’experimenten combinacions d’ingredients inversemblants ambplats sorprenents. una d’aquestes lleis ens diu que a mesura quel’aire es va fent més sec, aquest redueix proporcionalment la sevacapacitat de contenir humitat i com a resultat final, es redueix laprobabilitat de pluja. En contades ocasions, gràcies a la influènciade la mediterrània, aquesta llei s’incompleix i és poden combinarentrades potents d’aire fred procedents d’Europa amb vents humitsprocedents del mediterrani, només en aquests casos pot aparèixerla neu a cotes baixes i fins i tot arran de mar. la seva predicciósegueix essent un misteri i moltes vegades, més un acte de fe queno pas d’estudi.

Els dies previs a la nevada (Del 20 al 23 de Desembre) unagran irrupció d’aire fred continental atacava gran part d’Europa,mentre que un gran anticicló de bloqueig, situat entre les illesBritàniques i els Països escandinaus, obligava a tota aquestabombolla freda a baixar cal al sud i sud-oest. El 24 dedesembre, la glopada freda travessava els Pirineus i el vespred’aquella mateixa jornada es formava una petita àrea de baixespressions entre Balears i Catalunya, la qual enviava llevanthumit, cap a casa nostra.

la gran nevada de 1962, s’inicià entre les 23h del dia 24 iles 02h del dia 25 i va acabar entre les 00h i les 01h del dia26 de desembre. Deixà entre 60 i 70cm de neu a SantAndreu del Palomar, de 40 a 60cm al centre de Barcelona ientre 70 i 90cm dalt de la Serra de Collserola. fora del’àmbit de la ciutat, els gruixos encara foren mésconsiderables i entre el vallès occidental i oriental essuperà el metre de neu nova. l’explicació a aquests gruixosde neu tant espectaculars, rau en la formació d’una línia deprecipitació o de convergència estacionària entre el Baixllobregat, vallès i Maresme, durant més de 24h. Episodiscom el de nadal de 1962, es donen un cop cada segle i elcas més semblant i proper, l’hem d’anar a buscar al 9 i 10 defebrer de 1887.

Sergi Corral és meteoròleg

apunt tècnic |El perquè de l’excepcional nevada | SERGI CORRAL

Els veïns s’apleguen a la porteria de l’edifici on vivia el Matias per evitar el seu desnonament i forçar el banc a negociar. / raMoN ForNELL


20

l’entrevista | Jordi Capdevila | TESTIMONI DE LA NEVADA DE 1962

“En un principi tot va ésser alegria però desprésprovocà un munt de problemes”

Jordi Capdevila i Peidro neix a Sant Andreu de Palomar,l’any 1930, al carrer de l’Ajuntament. Els seus avis sónoriginaris d’Alcoi (País valencià) i obren una espardenyeria

a Sant Andreu. Pèrit industrial químic de professió. El 1957 escasa i tenen dos fills, un d’ells, l’Eugeni, reconegut actor teatralmort ben jove. l’any 1962, té 32 anys, viu la nevada de nadalen primera persona.

Com va viure la nevada de l’any 62?Aleshores vivia al carrer de Coroleu, a casa dels sogres. la nitde nadal vam anar amb la dona a la missa del Gall, alsPadres. En sortir, després del resopò, a quarts de dues de lamatinada vam veure com queien unes gotes de neu. Al’endemà els carrers i places de Sant Andreu eren coberts deneu. va nevar fins al migida del dia de nadal.

Quina va ésser la reacció dels veïns i de les veïnes?no estàvem acostumats a veure el carrer nevat. En un principiva ésser alegria però després vam copsar un munt deproblemes. Ens vam quedar sense gas, l’aigua de lescanonades es va glaçar, els transports terrestres nofuncionaven... vam haver d’anar als terrats amb una pala atreure la neu per por d’enfondraments.

Era un dia on la gent acostumava anar a casa dels parents a celebrarl’àpat de Nadal...Tenia dos fills, un de tres anys i l’altre just acabat de néixer. Elpetit el vam deixar a casa dels pares de la meva dona. i el mésgran, de coll-i-be, ens el vam endur a casa dels meus pares.Em vaig posar les botes de la mili i amb un bastó de muntanyacap a casa els pares.

Si no hi havia gas com van cuinar?Tot i no haver-hi gas vam cuinar la sopa de peix. vam pujaramb la dona a les golfes on hi havia un fogonet de llenya. iamb l’aigua recollida de la font de la plaça del Comerç vampoder escalfar la sopa. Segons l’opinió de la família la millorsopa que mai havien menjat!

A l’endemà, Sant Esteve, va sortir el sol...Per Sant Esteve la gent va sortir al carrer a celebrar la nevada, toti que la ciutat encara seguia col·lapsada. feien ninots de neu o bées dedicaven a llençar-se boles de neu els uns amb els altres.

Pau Vinyes i Roig

El dia 27, tres dies després de la nevada, vau poder anar a treballar?Tot i les dificultats per circular per la ciutat (no és fins el dia 30 queBarcelona torna a la normalitat) vaig poder anar a treballar.Treballava a la via laietana amb Còrsega (avui carrer de PauClarís) i sort del metro, el qual estava soterrat, que vaig poder-hianar. D’altres que venien de lluny no van poder desplaçar-se fins ala feina.

Enguany es commemora el 50 aniversari. Quins records en té?Aleshores, poca gent tenia cotxe. Avui, si tornés a passar, seria ungreu problema. recordar aquella nevada és recordar part de lahistòria del segle xx a casa nostra. fer memòria d’un temps dedificultats i de manca de llibertats. Malgrat el pas del temps, aquellfet ens és quelcom proper gràcies a les imatges preservades queens mostren un Sant Andreu tot blanc.

joA

nB

AlT

à


cap a peus | gener

21opinió AVV | Una nevada històrica

Com haureu vist, en aquest monogràfic no hi ha capreivindicació temàtica (Casc Antic, Casernes, CarrerGran,…) ni social (educació, sanitat,…). Però hem

cregut convenient fer una edició especial de la revista parlantd’una fita històrica que va passar fa 50 anys on la matinada dela nit de nadal del 1962 el nostre poble, com la resta de barrisi municipis costaners, es van aixecar tot emblanquinats comno s’havia vist mai. Molts són els records de la gentandreuenca que hem volgut reflectir en aquest número.

Per altra banda, volem donar les gràcies al Centre d’Estudisignasi iglésias que ens ha pogut facilitar els documents visuals

Era molt petit però recordo elscarrers tot blancs i amb un gruixforça alt de neu. Estava tot paralitzatja que la ciutat no estava preparadaper una nevada tan gran. Els busosi els taxis no funcionaven ambnormalitat. la gent anava ambmolta cura de no caure.

El que més em va impactar va serque, després d'un parell de dies,els cotxes van poder arribar alcementiri, i es van fer moltsenterraments, l'un darrere l'altre. Amés recordo la gent esquiant alpasseig valldaura cap avall, i com,alguns d'ells, queien.

Anava caminant cap al carrerComerç amb tot el carrer blanc.Estava tot molt maco, preciós. vamanar a una espardenyeria acomprar unes xiruques. Desprésvaig anar amb el meu marit a casadels meus pares i no vam podersortir pel gruix de neu!

recordo com a la sortida demissa del Gall estava ja nevant. Elcarrer del Pont, i sobretot la Plaçaorfila, estaven preciosos, d'unblanc impecable, amb neu fins auna alçada considerable. va serun nadal extraordinari del queguardo molt bon record.

feia la mili i cap al nadal vaig estaraquí de permís. recordo sortir demissa del Gall i nevava de malamanera. l'endemà, la gent treia laneu des de les teulades i feientrinxeres a la vorera per poder sortir.Mai n’havia vist una que aguantésmés d'un dia.

recordo sortir de casa per veure elsPastorets al casal i estar tot nevat.Trobava molt divertit trepitjar la neuverge i que arribés per sobre delgenoll, era una sensació moltagradable. Havies d'estar atentperquè et podia caure neu de la quela gent treia de les teulades.

cap a tu | Quins records té de la nevada del 1962? | PER CARLOS FANECA

Montse Pardos, 62 anys, Jubilada Lluís Pous, 72 anys, Jubilat

Maria del Carme Hernàndez, 67 anys, Ceramista Jaume Ribó, 63 anys, Administratiu

Maria Vinyas, 72 anys, JubiladaCarles Faneca, 58 anys, Projectista Industrial

que ells han pogut recollir de diferents arxius familiars com lafamília vinyes-roig, família roxlo-Torrella, Ernest àlvarezSeriol, Salvador Espadalé-Arxiu Centre d'Estudis ignasiiglésias, família Pichot-Carrasco, família rise-font, PilarTomàs Carrasco, família Chicano-Adelantado, Tomàsfàbregas Catarineu i família rabassa-Massons. Moltesd’aquestes fotografies les podreu veure en l’exposició ques’inaugura el dimarts 8 de gener a la Biblioteca ignasi iglésias-Can fabra on a més, hi haurà una xerrada del Sergi Corral,vocal de medi ambient de la nostra Avv i redactor de la revistai un amant de la meteorologia.


22

GinA PorTillo

Com han anat aquestes festes! Jo he tornat una micaempatxat i la panxa feta caldo però molt content ambtot allò que he viscut. Avui he decidit ensenyar-vos elregal que més m’ha agradat de tots els que m’han portat.

Fabret

iMATGE ExTrETA DEl wEB: HTTP://www.kiDSoMAniA.CoM/Diy-wASHi-TAPE-Toy-CAr-TrACk-for-your-Son-To-PlAy-on/

Avui us presento una idea senzillaper muntar-vos un circuït o unaciutat a la vostra mida! Hi podreuubicar els vostres cotxes, camions,ninots, casetes, ... Només necessiteuuna gran base llisa, de cartró o deplàstic, i cintes adhesives dediferents colors.

Els més atrevits podeu intentarrepresentar un trosset del nostrebarri: el teu carrer i els quel’envolten, la zona del mercat, de laplaça Orfila, de la Rambla, etc. Si ushi animeu us pot ajudar consultarel Google Maps o el plànol de laciutat de Barcelona que edital’ajuntament.

Un deixo una imatge per si usinspira.


cap a peus | gener

23

“Si la societat no es mou, ningú no ens dóna el que enstoca”. i això és el que fa: moure’s. i com! Els darrersmoviments l’han portat al Parlament Europeu per

denunciar els abusos de la classe dirigent.

Diu que té “18 anys i pico”. Però aquest “pico” queda totalmentfora de lloc quan se la coneix i es parla amb ella una estona it’abdueix la seva vitalitat i sana hiperactivitat. la Sol va néixera Còrdova i als 16 anys va venir a Barcelona. filla de ferroviari,

al seu pare el van deixarescollir entre valència,Madrid i Barcelona. i l’atzar oel destí, trieu el que vulgueu,van voler que la Sol vinguésaquí.

Al principi es van instal·lar anou Barri. i quan va arribar el seu moment per escollir onplantar les arrels, va decidir que el seu test seria Sant Andreudel Palomar. i ben satisfeta que n’està perquè, com molta gent,assegura que “Sant Andreu és un chollo”. i el que sobretot liagrada és que viu en un lloc on coneix la gent i on hi té “moltbons veïns”.

va estudiar dret i quan la filla ja era gran va començar a exercircom a penalista, civilista i mediadora. ja de ben petita s’hoqüestionava tot, no va ser la nena dels per quès, sinó la nenadels “i per què no”. Sempre pensant en la justícia i l’equitatquan encara no sabia ni què significaven aquests mots.

Però la cosa no és queda aquí. Des del maig del 2011,

moment d’alta efervescència social en part promoguda pelmoviment dels indignats, que col·labora voluntàriament i activaen la jurídica del 15M, assessorant i estudiant nous i injustoscasos que de vegades certes mans volen fer invisibles. Perquè forma part d’aquest moviment? Perquè és una persona“inquieta i indignada” que quan va posar els peus a plaçaCatalunya el primer que va fer va ser presentar-se comadvocada i anotar el seu número de mòbil. l’endemà ja latrucaven.

Des d’aleshores que cada dijous es reuneixen per posar elspunts sobre les is i sembrar i cultivar una mica de justícia, quefalta en fa: fa menys d’un mes viatjaven a luxemburg iBrussel·les per denunciar la imposició de les taxes judicials,els temuts desallotjaments, la violència del cos policial enmanifestacions diverses o la desproporcionada i incongruentactuació del mossos d’esquadra durant el desallotjament dePlaça Catalunya de l’any passat.

la seva filosofia de vida és veritablement com un pastís al qualno li falta ni un tros. la part més quadriculada i ordenadaqueda resolta amb la seva vida professional; l’altra meitat ladeixa per l’atzar, la imaginació i el lliure albir que no potpracticar com advocada. En definitiva, l’altra meitat és pelsnous descobriments, perquè “la vida és una aventura”.

Així que si en qüestions laborals només pot escollir entre ladialèctica de la legalitat o la justícia, en l’àmbit personal, en el“món Sol”, els punts de vista es multipliquen perquè sempreintenta sortir del seu entorn immediat per descobrir noves coses.

Joana Ariet Porta

El Perfil de...Sol Rodríguez Rayo

“Tot m’aporta iaprenc de tot el món,tothom pot ensenyar”

joAnA AriET

Col·laboravoluntàriament iactiva en l’àreaJurídica del 15-M


24

cultura | Teatre

Per Sant Andreu, ja s’ensuma el NadalDesprés de la Festa Major comencen les estrenes andreuenques i a cada cantonada hi ha un bocí de teatre

Quan el taxímetre es disparaAquesta vegada el Grup Teatral Antifaz s’ha apuntat a lacomèdia més esbojarrada amb Taxi de ray Cooney (londres,1932). Cooney és l’autor de peces com Diner negre oPolíticament incorrecte, representades no fa gaire a SantAndreu.

Sis portes, una finestra i un sofà; un taxista, dues donesalhora, un parell de veïns (Marc Moyano), dos sergents (SantiPerez i joaquim Pujol) i un fotògraf (joaquim Corral). Totpassa a londres (entre Chelsea i wimbledon) i la construccióde l’escenografia mostra, en algunes escenes, elspersonatges dels dos ambients reunits en un de sol (la direccióés de josep Anton Perez). l’escenografia no canvia en totl’espectacle i serveix per il•lustrar la casa del john Smith casatamb la Mary (Susana Martinez), i la casa del mateix johnSmith casat amb la Bàrbara (joana Targarona).

Dues dones i un únic destí: l’embolic. john Smith portava una

vida quadriculada i normal (bé, normal, però amb dues dones)fins que un petit incident posa el taxímetre en marxa. johnSmith (oriol jové) condueix un taxi revolucionat, però Stanley(vicenç Albella, com sempre magnífic en els papers còmics)és el veí còmplice que desenfrena la comèdia.

Malauradament, ens trobem en temps difícils i de tant en tantva bé gaudir d’una comèdia lleugera que serveixi com a teràpiai medecina per a la bona salut mental. En aquesta ocasiól’aposta de Sant Pacià ha estat sobre segur: amb ray Cooneyl’espectador té el somriure assegurat.

L’Art vertader és fals i artificialMoulin rouge és una pel•lícula exagerada i barroca, però a lavegada fascinant i hipnòtica, dirigida per Baz luhrmann el2001. l’acció se situa a París, pels volts del 1900. la revolucióde la Bohèmia ha conquerit el món. Satine, el diamant delMoulin rouge, enlluerna el cabaret amb la seva bellesa i elsseus balls sensuals. la cortesana resta atrapada entre l’amor

després de Festa Major comencen les estrenesandreuenques i a cada cantonada hi ha un bocí de teatre:sogtulakk al centre cívic, La reconstrucció dels fets perteatre pels descosits als catalanistes, Sangre gorda pel gruppalomar al casal de la gent gran, Performance amb Mariacosmes i carlos pina a la gordi, La tercera vegada pel grupde teatre radiofònic del casal bascònica...

comentaré les tres peces que es van representar més dies:antifaz va obrir la temporada de sant pacià amb Taxi de raycooney del 10 al 25 de novembre; La Lírica de sant andreuva contraatacar amb un musical al casal catòlic MoulinRouge, del 23 al 25 de novembre; finalment, l’ateneu de santandreu va presentar Llum de gas de patrick hamilton perForat sense fons, del 24 de novembre al 2 de desembre.


cap a peus | gener

25

D’altra banda, també cal destacar el treball dels actorsprincipals, especialment de Cristina Esteve (polifacètica), TitoCalvo (“bravo” pels números musicals), Marc Calvo (la vessantmés còmica) i ramon Pallejà (memorable el tango deroxanne).

l’obra només es va representar tres dies, i tot i el gran esforçque requeria dalt de l’escenari (i al seu darrere) esperem queben aviat es torni a representar. la vida mata, la fantasia ésnecessària, però traïdora; s’ha de riure mentre es pugui iestimar tot i saber que l’amor és efímer. només l’Art ho cura, ino tot.

Penombres i misterisDesprés de la cambra de verònica de la temporada passada,el misteri va tornar a enterbolir l’Ateneu de Sant Andreu ambllum de gas de Patrick Hamilton. En plena època victoriana elmatrimoni Manningham acaba d’instal•lar-se en una casa delondres. jack (francesc Garrabella) és dominant i dictatoriali lynda (laura Mateu) és somniadora i està espantada, i peraixò segueix a cegues les ordres del seu marit. Per les tasquesde la llar compten amb Elisabeth (vanessa Puig) i nancy(Sandra lloret).

l’angoixa que sent lynda és conseqüència dels llums de gas,que perden lluminositat en certs moments del vespre. llavors,les tenebres envaeixen els racons de la casa i del seu cap:desapareixen quadres, joies o documents i tem esdevenir bojacom la seva difunta mare. Sortosament, gràcies a l’arribada del’inspector retirat rough ( joan urtasun) la mansió es tornaràa il•luminar.

la posada en escena (direcció de Miquel àngel Mateu) i el bontreball de l’elenc van saber crear el clima de thriller psicològicque exigeix l’obra. D’altra banda, el guió decau una mica a lasegona part perquè l’espectador ja té tots els caps lligats inomés li manca saber com s’acabarà de resoldre la trama,però això ja són figues d’un altre paner.

I per Nadal?Els Catalanistes van començar l’activitat nadalenca amb elConcert de nadal i la dramatització d’El Poema de nadal de josepMaria de Sagarra el 23 de desembre. Enguany el Casal Catòlicno tindrà rival, ja que Els Pastorets no es representaran a SantPacià. Es representaran el 25 de desembre a els 21h, el 26 a les19h i el 29 i 30 de desembre i el 12 de gener a les 18h. no usperdeu aquesta tradició tan nostrada!

Irene Caixàs i Vicens

de Cristian (un jove escriptor) i l’obsessió del duc, i lluita peraconseguir realitzar el seu somni d’esdevenir actriu. Però, enun món on tot val excepte enamorar-se, res no serà fàcil

Després d’unes quantes sarsueles a l’esquena, la lírica deSant Andreu ha apostat per un musical. Però Moulin rougeno és un musical qualsevol, de fet és la revolució del musical,és un trencaclosques, un collage d’influències i referències deToulouse-lautrec a fellini, del can-can al pop, de SarahBernardh a Madonna...

la lírica de Sant Andreu ha sabut plasmar l’estèticaadequadament excessiva, però decadent i lluminosa de lapel•lícula. De fet, en primer lloc s’ha de mencionar el grantreball d’adaptació del llibret per Enric Boixadera, vanessaClaramunt, roser Mas i Marc Calvo. A mesura que anavaavançant i apareixien els números corals la peça agafava cadavegada més força (direcció musical de Marta Mateu icoreografies de Txell Guardiola, rebeca yuste i laia Arbonés).


26

“La merda se’nsmenja”En homenatge a l’il•lustre pregonerde festa Major 2012, Dani Alegret,membre de Els Amics de les Arts,hem manllevat el títol d’una cançódel grup per fer referència,irònicament, a la problemàticareiterada de les caques de gos alscarrers.

Servidor de vostès, a part d’escriurequatre ratlles en aquesta revistaque enguany fa 33 anyets,s’encarrega de repartir-la entre elssocis un cop al mes. Durant elsviatges amunt i avall pels carrers deSant Andreu, hom té la sensacióque el persegueix una d’aquellescaques del Dr. Slump (“Arale” perals amics) a cada cantonada, al mateix temps que creu estarpreparat per participar als 200 m obstacles de les properesolimpíades a río de janeiro. Bé, ara deixant-nos demetàfores, hem de ser conscients de que cada dia que passaens trobem amb uns carrers més bruts de tifes de gos, tot perculpa dels amos irresponsables, que no tenen prou dignitat derecollir les necessitats dels pobres animals. En una ciutat onla paraula “civisme” està en boca de tothom, potser és horaque comencem a aplicar-la a consciència i no defugim de lesresponsabilitats individuals.

Poda d’arbres i substitució d’arbratEn el darrer PAD de l’Ajuntament, l’Avv de Sant Andreu dePalomar va proposar la substitució progressiva d’algunaespècie d’arbrat com ara el taronger bord. Aquesta espècie téuna problemàtica molt gran pel que fa a plagues i secreciód’exsudats enganxosos a sobre les voreres. Hi ha alternativesmolt més netes, i sobretot menys problemàtiques, a un arbratque considerem ja obsolet; recordem que van ser els primersarbres que es van plantar en la reordenació de carrers cap apeatonals.

Durant el passat mes de novembre s’han dut a terme diversesactuacions de poda d’arbrat. En el cas dels tarongers, lesrestes de poda a base de branques, fulles i taronges, vanromandre masses hores sobre les voreres (per exemple, delcarrer Gran). En aquest temps a la vorera, la mainada (i no

Apunts i deures medioambientals (2012-2013)Tres apunts per millorar en sostenibilitat i ecologia a Sant Andreu

primera trobada de meteoròlegs a sant andreu. / S. G

tan mainada) utilitzà les taronges de pilota i les branques ifulles es van escampar metres enllà, al mateix temps que elsexsudats enganxosos van empastifar el paviment. reclamemrapidesa en la recollida de residus vegetals, tal com s’ha fet end’altres espècies, com plàtans i oms.

SenySe’n diu d’aquella paraula catalana de soca-rel, molt properaal sentit comú i al pensament pausat i coherent, la qualdesapareix del diccionari de certs despatxos bancaris,institucionals i governamentals. El passat 2012 hem tingutdiversos exemples que han dinamitat aquest “seny”. un d’ellsfou el famós “Eurovegas”, al qual l’Avv de Sant Andreu s’hiva oposar des d’un primer moment, ja que creiem que és undisbarat sobre el territori, sobre la racionalització de recursosnaturals i també sobre el model de societat que volem.Pensem només en la racionalització d’un recurs tant importantcom és l’aigua, ara ja sembla llunyà el període de sequera2006-2008, quan fins i tot un conseller de la Generalitat vaanar a fer una rogativa de nivell 5 a la verge de Montserrat,però el passat 2012 ja ha tornat a ser molt sec i qui sap siaquest 2013 seguirà les mateixes passes. no ens podempermetre malbaratar l’aigua en projectes insostenibles, iaquest “seny”, lògica o sentit comú no l’hem de perdre per capdels propers projectes que vindran: recordem que tenim un“Barcelona world” a la recambra.

Sergi Corral Buela


cap a peus | gener

27

esports | Futbol i natació

Nou any i joc de punts amb el número nou. l’equip de PitiBelmonte segueix avançant jornada rere jornada sensedestacar ni per grans victòries ni per grans derrotes. El Sant

Andreu ha acabat el 2012 a nou punts de la línia que marca eldescens i a la vegada a nou punts de la zona de promoció a laSegona Divisió. En els últims cinc partits ha aconseguit sumar 8punts dels 15 possibles. 2 victòries, dos empats i la darrera derrotade l’any contra l’Atlètic Balears. Aquest balanç de victòries, empatsi derrotes acostuma a ser la tònica habitual durant el transcurs dela temporada.

De 19 partits jugats, 6 han estat victòries; totes per la mínima.quatre d’elles per un gol a zero i les altres dues per dos gols a un.D’altra banda ha acumulat un total de 8 empats; la majoria senegols, excepte tres partits. Els cinc partits restants dels 19 jugats al

La línia dels nous puntsLa UESA ha acabat l’any a nou punts del descens i a nou punts de l’ascens.S’ha consolidat com un equip de la zona mitja de la classificació

Les noies del Sant Andreu de Natació, sotscampiones d’EspanyaL’equip masculí ha quedat 4art en la classificació

2012 de la present temporada han estat derrotes. respecte a ladiferència de gols, el registre és més aviat neutral. 15 gols a favori 16 en contra. Cal destacar que la uE Sant Andreu és dels equipsmenys golejadors, però a la vegada és el segon menys golejat,per darrere del líder, el CD olímpic.

Amb les dades exposades, l’equip del nostre poble encara el nouany amb ganes de satisfer les expectatives dels seus seguidors iamb ganes de seguir lluitant pel somni que persegueix SantAndreu des del 1977 i que va estar apunt d’assolir fa duestemporades: l’ascens a la Segona Divisió.

Des del CAP A PEuS volem desitjar al nostre equip una bona entradad’any i els millors desitjos pel present i futur del nostre poble.

Jordi Urtasun Cortés

L’equip femení del Club natació Sant Andreu s’ha proclamatsubcampió d’Espanya de clubs en els campionats celebratsa Palma de Mallorca del 30 de novembre al 2 de Desembre.

l’equip masculí, per la seva banda, ha quedat quart classificat. ladelegació del Club natació Sant Andreu ha obtingut un total de14 medalles, 4 d’elles d’or. Els campions d’Espanya han estatErika villaécija als 1500 metres lliures, juanmi rando als 200esquena i els relleus 4x50 estils femenins i 4x50 lliures femenins.

També s’han aconseguit set medalles de plata: juanmi rando hafet segon als 50, 100 esquena i als 50 papallona, victorGoicoechea als 800 metres lliures, jèssica vall als 50 metresbraça, Èrika villaécija als 800 metres lliures i finalment el relleu4x100 estils femenins. l’equip andreuenc ha aconseguit tambétres medalles de bronze: Aina Conca als 100 papallona, jèssicavall als 100 estils femení i i el relleu 4x100 lliures femení. Al finaldel campionat, el director tècnic jordi jou feia una valoració moltpositiva dels resultats andreuencs. Prèviament, a primers denovembre, va començar el Circuït Català de Trofeus de natacióamb la celebració, a les instal.lacions del Club natació SantAndreu, de l’històric trofeu Alejandro lópez, cita ineludible del

calendari català i que porta el nom de qui va ser nedador ientrenador del club durant molts anys.

Aquesta competició atorga als participants una sèrie de punts quese sumen en funció dels resultats obtinguts en les proves en quèparticipen, i que s’acumulen posteriorment als punts obtinguts en laresta de trofeus del circuït. Així, les millors puntuacions delsnedadors del Sant Andreu van arribar de la mà de l’olímpica Èrikavillaécija, que va quedar primera en els 800 metres lliures, i tambéde víctor Goicoechea, que va fer bronze en els 1500 metres lliures.

El gran absent pel què fa a la representació andreuenca va serjuanmi rando, que es trobava a Tòquio (japó) participant en laCopa del Món, on va brillar amb un onzè lloc en els 100 metresesquena, a poques dècimes d’una plaça per la final. va nedartambé els 50 metres esquena i els 50 metres lliures.El Circuït Català prosseguirà el proper mes de gener amb lasegona prova, que es disputarà a Terrassa. les posteriors citesduran els nedadors a Sabadell, a la piscina del Mediterrani, aMataró i finalment a Manresa.

JJ Aymerich


28

El sol surt de dins de l’aigua com una flama que tot ho encén.és el dia després del dia després. i l’home que escombrael passeig del mar es lamenta que aquesta vermellor no

pugui escalfar-lo de veritat. és hivern i per moltes capes deroba es posi a sobre i a sota d’aquell jersei gruixut com la boiraespessa, per molt mitjó doble i triple i bota folrada, no hi hamanera de fer fora el fred, d’allunyar-lo dels seus ossos humits.fins que el sol no és una mica més alt a l’horitzó, i porta ja unaestona llambregant, fins que la fúria dels primers batecs el diano deixa pas a la calma benigna del matí, l’home queescombra el passeig no se sent els dits dels peus.

i ha provat, l’home que escombra, i ho han provat tots els delseu equip de treball, de parlar amb l’encarregat de l’oficina, perdemanar-li de començar a fer anar l’escombra una estonetamés tard, ni que fos mitja hora, només a l’hivern. i li han oferta canvi d’allargar l’escombrada per darrera, o de fer més horesquan ve el bon temps. i la resposta ha estat sempre, des delcostat de l’estufa, que no, que l’horari és el que és i ja està fixatde fa anys. i que començar amb les excepcions només faràque dur problemes.

Així és que avui, poc abans que la primera escletxa roja rebentiel cel, l’home que escombra el mar ha plantat l’estri a la sorra,i abrigat com anava, ha encetat una taula d’exercicis a migcamí entre la gimnàstica sueca i el tai-txi. Tot collita pròpia. Hoha vist fer tantes vegades! Tantes matinades de veure gentmovent-se sobre la sorra insensibles –aparentment– al fred,al vent, i amb aquella pau al rostre, bé li havien de servir un diaper mirar de combatre la gelor de la platja que escombra. jahavia provat de picar de peus a terra, de donar-se cops al pit,de fer corredisses amunt i avall. Sempre sense èxit.

Aquest matí, en el nou intent de continuar viu per podertreballar, que alhora és una condició per seguir viu, l’home queescombra el vent sembla haver trobat almenys un camí per onarribar a fer front al fred que li impedeix treballar en condicions.i creu que allà on no ha arribat amb el cos potser hi arribaràd’alguna altra manera. i no gosa posar nom a aquesta altramanera. Se me’n fotran, pensa. i tot seguit es diu, que se’nfotin tant com vulguin, que el que no pugui solucionar-me jomateix, no m’ho solucionarà ningú.

Andreu Giralt

Hi havia una vegada

Hi ha certes paraules o expressions que no queden al

marge de la nostra evolució. Segueixen en boca de

tothom i són d’ús quotidià però, de manera gairebé

imperceptible, adquireixen nous matisos en funció del context

en què s’apliquen. De la mateixa manera que frases fetes

com “tocar el dos” o “buscar els tres peus al gat” originalment

eren diferents -«tocar el dors» del cavall per iniciar la marxa

i «buscar els tres pèls al gat» per determinar si era mascle o

femella-, passa alguna cosa semblant amb el significat que

atribuïm a un mot concret. Encara que els diccionaris

segueixin mantenint les accepcions de sempre, la pràctica

diària trenca una mica els motlles i obra nous camins.

un exemple d’això el trobem en la locució “ser sincer”.

Segons l’iEC, sincera és aquella persona exempta

d’hipocresia o simulació, que sent o pensa realment, sense

falsedat. fins aquí cap problema, tot en ordre. Però l’asèpsia

d’una definició necessita aquell toc orgànic i humà de qui la

utilitza, que ho farà amb una intenció més o menys precisa.

i és en aquest gest, en el fet d’emprar una expressió amb

una finalitat o una altra, on veig les diferències. Per mi, ser

sincer era una virtut que sempre havia d’anar acompanyada

d’una empatia vers qui rep el missatge i, sobretot, d’una

asserció (o ‘assertivitat’ com mal usem actualment).

D’aquesta manera, dir allò que hom sent o pensa no hauria

d’originar necessàriament ferida. i això s’ha d’educar, o si

més no explicar. no són poques les vegades que des del

sector més jove de la societat, els infants, sento alguna

despatxada acarnissada que fa sagnar fins el timpà del més

sord, i quan els qüestiono la forma i el propòsit de les seves

paraules ho rubriquen amb un “oh, és la meva opinió, què

passa...” o “sóc sincer, què vols?”. i ells no ho aprenen

cromosòmicament.

Si aquest és el caire que ha de prendre aquesta honesta

qualitat, jo em desmarco i faré servir un equivalent que em

deixi més tranquil. l’altra via, no em queda més remei, serà

seguir picant pedra mentre hi hagi pedrera.

LA REFLEXIO Amb el cor a la màPer Xavier Oliveres

EN CONTE


cap a peus | gener

29

LA MÉTEOL’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

www.meteoclimatic.comwww.meteosantandreu.blogspot.comwww.lanostrameteo.com

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HoriTzonTAlS. 1. l’encarregat de triar els futbolistes quejugaran el Mundial. 2. Accessori o afegit a un cos principal.Em desplaçaré. 3. Poesia sentimental i emotiva. Mol•lusccomestible força popular. 4. Consonants. Galícia. Estil artísticque cerca la ingenuïtat i candidesa. l’eina del jugador de billar.5. flaire agradable. Pas estret entre cingleres. vocal. 6.nòrdica i rossa com Margarita ii, la reina. nota musical. lamida d’una mà oberta (al rev.) 7. l’acció de deixar-se algunacosa en un escrit, per exemple. Mediterrània i morena comMaria Callas, la diva. 8. Arran. Desgastar un terreny per accióde la pluja o el vent.

vErTiCAlS. 1. Pels cristians, l’alliberador de la mort eterna. 2.Breu composició poètica, satírica i de contingut moral, social opolític. 3. Arrel (al rev.) la nina de la nena (al rev.) 4. Misterisamagats que cal descobrir. 5. El partit d’en Mas. nom de lletra(al rev.) 6. El pigment blau de les impremtes. Poble del Conflenton va néixer Guifré el Pilós (al rev.) 7. nou romà. Plata. Doblezero. 8. oest. la veu del gat. Sud. 9. Catàstrofe marítima oruïna completa. 10. Abans. Consonant. Dissetena lletra grega.11. Savi judici o opinió sobre algun tema. 12. ornament que esposa a les vores d’un vestit o d’un full de paper. Militar del’exèrcit turc. 13. Esbotzar la porta i tornar a entrar.

soLucioNs horitzontals. 1. Seleccionador. 2. Apèndix. Aniré. 3. lírica. Musclo. 4. vG. G. naïf. Tac. 5. Aroma. Gorja. u. 6. Danesa. la. maP. 7. omissió. Grega.8. ran. Erosionar. verticals. 1. Salvador. 2. Epigrama. 3. ler. onin. 4. Enigmes. 5. CDC. assE. 6. Cian. áir. 7. ix. Ag. oo. 8. o. Miol. S. 9. naufragi. 10. Ans. j.ro. 11. Dictamen. 12. orla. Aga. 13. reocupar.

Els dos darrers mesos del 2012 han vingut dominats peruna mitjana de temperatures força superior a la normal i perl’inici d’una circulació continuada de l’oest o atlàntica.Aquesta circulació zonal ens ha portat molts dies de pluja alnovembre i poca precipitació i pocs dies de pluja i un mesmolt sec al desembre, acabant l’any amb 435mm, molt persota de la mitjana. Destacar l’única entrada freda queportem de tot l’hivern, que va anar del 28 de novembre al 10de desembre, una fredorada molt suau, amb mínima de 3ºCi cap màxima per sota els 10ºC.

Variable meteorològica Valor observat DiaTªMàxima absoluta 21,8ºC 2TªMínima absoluta 3,4ºC 30TªMitjana mensual 14,45ºC -Pressió Màxima 1029,4hPa 7Pressió Mínima 992,8hPa 28

Mitjana de Pressió 1013,41hPa -Precipitació total 30,2mm -

Precipitació màxima (24h) 20,2mm 27


Verònica GonzálezPublicitat a la revista

‘De cap a peus’

93. 345 05 [email protected]


Gener 2013 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 579)

Documents

Transcript of Gener 2013 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 579)