Villanueva y Geltrú, 3 de Agosto de 1962

Los «entremeses» populares, conocidosgenéricamente por los gigantes, constitu-yen uno de los imprescindibles aspectosde toda Fiesta Mayor. ¿Qué atracciónejercerán en los públicos de todas lasedades, que con su gallardía nos prendenel ánimo, y hace que a su paso pequeñosy mayores elevemos nuestras miradas enun símbolo de superiores ideales?

Villanueva y Geltrú puede enorgullecer-se, por serIe de ritual la atención quepresta a sus «entremeses»; el MagníficoAyuntamiento vela por su prestancia yriqueza, continuando aquella obra de re-instauración que hace catorce años llevóa cabo la comisión "pro gegants de Vil a-rreva»,

El Drac, dos Mulasses, la simpática pa-reja de los gegantets Hereu i Pubilla, ylos corpulentos gegant de la porra y suconsorte la geganta que no en balde tamobién citamos por els grossos con justicia,ya que su estatura de cuatro metros y me-dio los hace considerar entre los de ma-yor elevación de sus congéneres de Cata-luña; todo este conjunto inefable quees.cos días, vemos ambientar nuestras ca-lles, tienen su historia propia local, sonla continuidad ora remozada, otrora re-construida provinente de una bien añejatradición.

En una señalada solemnidad de CorpusChristi, que acaecía en 17 de junio de1954, dejó de existir el joven Alberto Fe-rrer Soler, legándonos una extensísimalabor. de erudición histórica, gracias a laque nos ha sido posible conocer que elmás genuino exponente de este folklorevillanovés que es la Mulassa, data de losprimeros años del siglo xvrr., con laparticularidad de representar entonces unanimal fer01 que echaba fuego por laboca.

A finales del mismo siglo, o sea entre1670 a 1690, apareció la primera pareja-de los gigantes mayores, los cuales en elperíodo de 1716 a 1765, conocieron unaépoca de esplendor 'al cuidado de un ci-rujano llamado Joseph Mateu, llegandoincluso la giganta a lucir joyas de au-téntico valor. .,' '

El 26 de agosto de 1771 fue estrenada,incorporándose al séquito, la pareja delos gigantes pequeños.

En,ld9 la Mulassa (o Tarasca) dejó devomitar fuego por la boca, con virtiéndo-~~ ~n el animal pacífico e- inofensivo que

lOS GIGANTESy quienes les dieron vidatodos conocemos. De 1791 a 1856 existie-ron dos Mulasses, que eran designadaspor la Mulassa y el Mulassó, y concurríanjuntas a los festejos.

Finalmente apareció el Drac, que fueestrenado pcr la Fiesta Mayor de SanAntonio, .17 de enero del año 1830, y fue

, costeado por dos particulares.

• *

Mas toda esta pléyade de seres de fic-ción, en sí Inarrimados, nos ha inducidohoy a hacer hincapié en algunos de loshombres - cerebro y vitalidad - que tam-bién otrora constituyeron una celebridaden nuestra villa para animar aquel folk-lore. I

El que acaparó más la popularidad fueel Silvestre; hombre forzudo y garboso,Silvestre Mestres Estanella, nacido enCunit, pero tan célebre villanovés en múl-tiples manifestaciones tradicionales hastaque le sorprendió la muerte a los 58 añosde edad en fatal accidente de carreteraen las Inmedíaéíones dél 'Pantano de Filix,el 20 de septiembre de 1924. Nadie comoél para llevar la giganta, cuyo peso, quese aproximaba al centenar de kilos, no lesuponía obstáculo para hacerla bailar tanairosamente que quedó la frase lapidariaque «d'encá de la mort del Silvestre, lageganta grossa no ha tornat a bailar maimés»,

nueva y aquí pasó gran parte de su vidaal frente de su taller que tenía instaladoen nuestra Rambla de la Paz (actualmen-te de José Antonio), número 28. Las dul-zainas que experta mente construía eransolicitadas por los más exigentes grallersde la región, y dícese a titulo anecdóticoque su precisión de notas en la construc-ción y afinación de su.: instrumentos eratan meritoria por cuanto no poseía estu-dios de solfeo. En la Exposición Regionalde Villanueva, y Geltrú del año 1882, di-cho' señor tenía expuestos «un I armoníumy varias dulzainas», según consta en elcatálogo que- se editó de aquel certamen,y en el año 1889 fue a París a visitar laExposición, pomo componente de una co-misión cultural de obreros - delegado deinstrumentos musicales - a' expensas del«Ateneu VÍlanov;».

y así completamos esta trilogía que hoynos hemos limitado a considerar, del lu-gar que Villanueva y Geltrú viene repre--sentando en el esplendor folklórico de to-dos los tiempos.

* ,..

A manera de epílogo, ya que este temanos lo brinda, .podríamos hacer una indi-cación a nuestra digni'sima y a-tenta Cor-poración Municipal: por acaecer dentrode ocho meses la conmemoración del sex-to centenario de la erección de la parro-

Los gigantes se exhiben y bailan al sonde las dulzatnas o gralles. Este arte, queen el presente es tan difícil de proseguir,tuvo gran auge de grallers, que rivaliza-ban en sus filigranas musicales, y nuestravilla no fue menos al contar con un ex-perto y valioso graller, considerado comouno de los mejores de Cataluña: LeandroNoya Garrigó, que nació y falleció en Vi-llanueva (años 1868-1940), quien en eltranscurso de su larga vida de graller,hasta 1936, había tenido ocasión de sergalardonado en numerosos concursos delos que entonces tan frecuentemente seorganizaban. '

y finalmente, nuestra población tam-bién fue centro de' una especialidad arte-sana como es la construcción 'de estos ins-trumentos de agudas y estímulante.: me-ludí a s. José Casellas' Batet, natural deAlbiftana (Vendrell) y fallecido en 2 deagosto de 1916, a la edad de 72 años enBarcelona, experto maestro 'carpinte~o-ebanista, contrajo matrimonio en viliÍl-

quia de San Antonio Abad, por poco queel programa de fiestas lo admitiera, seríamuy signíficativo que se pudiera incluírla salida de los gigantes, los cuales, ensus versiones antiguas, acostumbraban es-tar presentes en las mej ores solemnidadesy de mayor trascendencia histórica de lavilla; así figuraron entre otras extraor-dinarias cuando los festejos del trasladode los Padres Carmelitas al nuevo con-vento de los «Josepets» (año 1738), ben-dición de la primera mitad del temploparroquial (1771), primer centenario dela misma bendición (1871), bendicionesaguas potables (1861) y de nuevo ferro-carril (1878 y 1881), magna Asamblea Ma-riana (1923), además de otras ocasionesque nos constan de sentido cívico local onacional.

JUAN MORERA PIROL

Fotos, archivo del autor.

DIHRI DE ~ILRNO\'R==========~ ~C~uz=lt~uur~a~ 26_d_e~jU_II_Ol_de_1_9_9147

Tradicions

Una mostra al Toc que s'lnauqurará dilluns que ve i on s'exposaran100 plafons amb fotografies i fitxes técniques deis principals gegants,nans i geganters de Catalunya obrirá els actes de celebraci6 deldese aniversari de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú.

L'acte central d'aquesta celebraci6 tindrá lIoc dissabte que ve, 3d'agost, amb una cercavila que portara gegants, nans i grallers detot Catalunya fins a la placa de la Vila, on se celebrara unarnulñtuoinária ballada de germanor.

El Toc acollira fotografies i fitxes tecniques de 100 gegants catalans

Gegants i nans de tot Catalunya bailaran amb motiu deldese aniversari de la Colla de Geganters de Vilanova

RAr.IINFRANdi

La historia de I'actual Collade Geganters de Vilanova i laGeltrú, que aquesta setmana

., ve celebra el seu deseversan, es remunta a la

vlnguda de la democracia alsajuntaments.

Abans de la vinguda de lademocracia al Consistorivilanoví hi havia una altra collade geganters que cobrava peractuar, segons que ha informata aquest periodic la junta di-rectiva de I'actual colla.

L'any 1981 va desaparéixerI'antiga colla i la parella deisGegants de la Ciutat, la parelladeis Gegants Petits (I'Hereu i laPubilla) i la parella deis Gegantsde la Geltrú van passar a mansde la Colla de Gegantersvilanovins. Una colla sense animde lucre fundada per deumembres. Ara, aquesta collaconeguda a tot Catalunya jacompta amb 35 membres.

ACTESCOMMEMORATIUS

Els actes commemoratiusdel de~é anlversarí de la Colla

Geganters de Vilanova.cia amb la inauguració al

~c, a les 19 hores de dillunsque ve, 29 de juliol, d'una mostrade 100 plafons amb fotofrafies ititxes técniques deis prin-cipalsgegants i colles ge-ganteres deCatalu nya inscrites al'Agrupació de CollesCastelleres de Catalunya.

En les fitxes técniques queacompanyaran les fotogrfies, de70 x 50 cm, hi figurara unapetita ressenya de la historiadeis gegants i geganters. A mésa més d'aquests plafons, queocuparan 60 metres de mural,s'exposaran 32 peces recordsde les sortides que la Colla deGeganters de Vilanova harealitzat al Ilarg deis seus deuanys d'histór¡a. Tambés'exposaran una parella degegants petits construtts per lafamiliaCollelldemont i la familiaRub~. r

ACTE CENTRAL

L'acte central de lacommemoració d'aquest deseaniversari tíndrá Iloc latarda deldissabte 3 d'agost. En aquestacte, hi participaran 20 gegants,

Gegants, nans i grallers de tot Catalunya participaran en el de sé aniversari de la Colla de Geganters de Vilanova

nans i grallers vinguts de totCatalunya. Esta previst que hiparticipin els Gegants de laCiutat, de Vilanova; els grallersde la Colla de Geganters, deVilanova; els Gegants Petits, deVilanova; els Grallers de SantaMadrona, els Gegants de laGeltrú; els Nans de Vilanova,els grallers de Castelldefels, el.Nans d'lbersol, el Gegant PereMariner d'lbersol, els Gegantsde Cubelles, els grallers deCubelles, els Gegants de la fa-milia Colleldemont i Rubió, elsGegants de Montornés delValles, els grallers de Montornesdel Valles, els Gegants deCerdanyola del Valles, elsGrallers els Montserratins, elsGegants de la Múnia, elsGegants de Reus i els grallersdé Reus.

., Entre les 18 i les 19 hores dela tarda es plantaran els gegantsa I'esplanada del parc de RibesRoges. "'~es 19 hores, desprésdel llencarnent de 12 morterets

DIARI

commemoratius del deséaniversari, sortíra una cercavilaque recorrerá I'itinerari següent:passeig del Carme, rambla dela Pau, rambla Principal, carrerSant Gregori, carrer Caputxinsi placa de la Vila.

A I'entrada a la placa de laVila cada gegant bailara mentreper megafonia es Ilegira la seva

. fitxa técnica. Una vegada quetots els gegants, nans i grallershagin arribat a la placa de laVila bailaran tots plegats i, peracabar, es lliurará un record acada colla participant.

Les celebracions finalit-zaran al Pavelló Municipald'Esports amb un sopar degermanor que nncra Iloc a par-tir de les 22.30 hores.Els ballsdeis gegants tornaran aVilanova amb la seva FestaMajor. Hi ha una máxima quediu que el gegante: no porta elgegant sinó que és aquest quiporta el geganter. Naturalment,pero, és el geganter qui ha de

provocar que el gegant el duguiaua on ell vol anar. La magiad'aquests gegants, els seusballs i Ila mú-sica delsllIallers

tara reviure una vegada mésuna de les tradicions mésimportants de tot el territori deCatalunya.

.,¡¡ATENCIONUCAZADORES

Nueva dirección de antiguaArmería Bricomar

Plaza del Germanp.ment 5-8 local, 5ARMERIA JOAN

Tramitación de todo tipos delicencias

ELS GEGANTS DE VIIANOVA

Per comencar a parlar deis gegantsde Vilanovadiré quatre mots de l' origen deis gegants, i laprimera cosa que ens crida l' atenció és la grandistribució geográfica d' aquests entremesos, queels trobem per tota I'Europa occidental i penín-sula Ibérica.

L'any 1709 sabem que teníem una parella degegants, un gegant iuna geganta, i elshi suposemuna alcada considerable, fet que a la nostra vilasempre ha estat un orgulI. L'any 1713 perCor-pus varen estrenar vestíts, que podem descri urecom:vestitsd'índianaf1orejadaiornatsmi~anyantpetites lamines metál-Iiques de boniquescoloraines. El Gegant duia gorra (sens dubte unabarretina); una banda de tafetá blau amb serrell iarmatamb unagrossa porrad' ericats esperons.La Geganta vestia gipó amb petxera de puntes,davantal i maneguí, una bossa de tafetá i unventall, i totsduien perruca. L'aspected'aquestspodriaserel de catalá ambvestíttípic.

Sembla ser que els primers gegants no eren resmésqueunhomepujatdamuntd'unesxanques¡mostrant el seu rostre. Pero cap el s. XVIIIcomencen aaparéixer aCatalunya els de cartró.A Vilanova no trobem cap dada sobre aquestsfíns I'any 1709, tot i que poden ser uns anysanteriors.

El que m' agradaría tractaraquímés que lahistoriadetallada dels nostres gegants, és l' evolució dela seva aparenca que ha variat molt all1arg deltemps.

L' any 1771 seguint una moda general a totaCatalunya, esconstrueixen elsGegantons, pocacosa en saben de la seva indumentaria, peropodem afirmar que ell vestía pantalons i casa-ca, tal i com era el gust de l' epoca.

ElsGegants de Vilanova segons un cromode la Xocolate-ria Ballester, l'any 1887.

L' any 1814es va refer el vestuari carcassa itestadels gegants, pero en desconeixem els detalls, i.que l' any 1820i1831les robes varen ser tenyides. 'L'any 1832esvanconfeccionarnousvestits pelsquatre gegants, i se'ls va retocar, pero del seuaspecte poc en sabem, el Gegant encara duia laporraamés unsabre negr~, i podem suposarquelapare IIa gran vestiade reís o cabdills cristians.Pelque fa als Gegantons sembla serque vestiende cmoros» ja que sabem quees confeccionarenuns turbants per a ells.

Per la Festa de la Mare de Déu de les Neus deI'any 1855, ja només varen poder sortir elsGegantons, puig qué els grossos estaven massamalmesos. Al cap de dos anys i grácies a ungenerós vilanoví, els Gegants grossos seguint

. la moda de l' epoca varen ser vesti ts de «mo-ros», els nostres gegants abandonaren aquestaindumentaria els dies 8 i 9 defebrer de 1860 enmotiu de les festes de la conquesta de Tetuán,i el gegant deixá la porra per un trabuco Perol' hereu i la pubilla van quedar pervestir, i no vaser fins el 1863 que varen vestir com fadrinsadinerats d'estil vuitcentista. Aquestaindumentaria dura molts anys, modificant-se

. Els Gcgants cn-o;;Süs I'any 1902, imatge utilitzada pcr la seva~ell948. ..,

-només en que la Geganta l' any 1866 va canviarel capell perunamantellinablanca.

EIs Gegants grossos es van deteriorar moltrápidament, ino fou fins l' any 1887en una reuniófamiliaranomenada«The Trankil Club», que esva decidir la seva restauració, foren abillats al' estil delsmonarques inobles cristians deIsseglesXII o XIII, aquest vestuari era excellent, perovan canviar la porra del nostre Gegant per unaespasa,

Els Gegants de Salvador Juncosa.

PerSt. Antonidel1988el mateixgrupdevilanovinsvarestaurar elsGegantons, canviantelseu aspectede senyorets adinerats pel de pagesets catalans,

, amb barretina morada que més endavant foucanviada per la vermella.

L'any 1902 en motiu de les Festes de la Mercéa Barcelona, es va canviar de nou l' aspecte deIsGegants grossos, es van abillar imitant laindumentária de I'any 1857, es adirde sarrams,la qual cosa fou molt discutida i criticada.Aquesta va ser la indumentaria deIs Gegantsgrossos fins l'any 1930, que varen deixar desortir, produint-se nornés la perdua deIsturbants, i per tant el seu carácter sarraí, l' any1916 i I'aplicació d'una barba per dissimularcerts desperfectes del Gegant de la Porra.

EIs Gegantons foren restaurats l' any 1916,només diferenciant-se que li fou tomada labarretina moradaal Gegantó.

En aquest estat es trobaven els nostres gegantsl'any 1936, i la mala fortuna va fer que elsGegantons es trobessin a Barcelonajuntamentambel Draci laMulassael diaqueva comencarel desastre i allí es varen perdre, el GegantsGrossos varen restar a Vilanova, pero varenmorir a mans de la canal1a forastera que haviaarribat a la nostra vila.L'any 1940 Salvador Juncosa va cedir unsnous gegants a la Vila, eren una parella ambindumentaria reial, i es tractava d' un model feten serie que ja era present a d' altres poblacionsde Catalunya. L'any 1948 van deixar de sortirarran de la recuperació dels Gegants deVilanova.

L'any 1951 van ser cedits a la Parroquia de laGeltrú i només sortien per la Festa Majord' aquest barri fins el19 57,ja que l' any següentforen venuts a la Garriga (Valles Oriental) onencara els conserven.

Els Gegants de Vilanova es van presentar enpúblicel diade la FestaMajorde l'any 1948 icom que no varen sermuntats fins el día abans,la sorpresa va ser en veure que s' havien aprimatconsiderablement, pero l' any següentja havienrecuperat la seva figura. Un detall curiós és elfet de que el dia de la seva estrena el Gegant dela Porra no en tenia i s'en va improvisar una elmateixdia.Les darreres renovacions de vestuari varen serl'any 1961 i el 1983, conservant-se com aSarrams els Grossos i pagesos catalans els

Els Gegants Grossos cap els anys 1930

Gegantons.Així dones amb aquest resum de lahistoria deIsnostres gegants, pode m veure com han canviatnonomés de vestidures sinó també de religió,segons la moda iles necessitatsdels vilanovins.Pero el carácterrnés distintiu ha estat sempre elGegant de la Porra, des de principis del segleXVIII prácticament no 1'ha deixada, tot i el seu.peso

Josep Pascual iMas~na

FERRER SOLER, Albert ~1945) "Los Gigantes, la Mulass ay e/ Drac de Vttlanueva. "Villa nueva i Geltrú" any IIINúm:181 pp.21-23.

FERRER SOL,ER,Albert i,ANGUERA LLAURADÓ,Antoni(1964). "Llibre deis Geg ants i demé s entrem esos popul arsde Vilanova i la.Ge ltrú", Ed. Joan Rius Vila pp.169 ..

.oRRIOLS SENDRA,Xavier (1988). Programa de Festa Majorde Vilanova i la Geltrú 1988.

ELS GE(;ANTS VILANOVINS DE CAN JUNCOSA SÓN A LA GARRlGA

Sóc conscient que és molt probable que més d'unvilanoví ~oquansevol coneixedor o diletant del móngeganter en general- estiguija al cotrent dela notíciaque aporta el títol que encapcala aquest escrito No haestat la meya pretensió, ni de bon tros, fer cap menade descobriment en aquest sentit, entre d'altres

. raons perqué el tema no té res de transcendent.Tanmateix, alió que confio que pot ser d'interés pera algú o, si més no, m'agrada poder donar a conéixerés el procés anecdótic que va permetre a unpenedesenc no vilanoví arribar a poder establir lacertesa que uns antics gegants de Vilanova havienestat transplantats de comarca i convivien ara aterres del Vallés Oriental. Vet-ho aquí:,El lIibre "Gegants. Aportació de Matadepera alnostre folklore", publicat e11982, conté una serie defitxes de gegants catalans acompanyades de lescorresponents proves documentals. Pel que fa a lapoblació de la Garriga s'hi esmenta que els seusgegants, Magí i Xixilona, construíts al taller barceloní"El Ingenio", van ser estrenats pel Corpus de 1958.També es fa constar que "van ésser comprats de'segona má a Vilafranca del Penedés''. 1 aquestaafirrnació, precisament , fou alió que el meu fill J ordii a mi mateix, corn a Vilafranquins que som, ens vacridar I'atenció, perqué mai no havíem tingut conei-xements que Vilafranca hagués disposat, a mitjansegle de cap altra parella de gegants que no fos latitular que hemanat veient des de la riostra infantesa, ,.lIevat d'uns petits gegántons que són propietatd'uns particulars. Per tant, no podíem pensar altracosa que la notícia en qüestió no s'ajustava a la

Els anties gegants de ean Juncosa passejant per Ribes, entre elsanys 40 i 50, per la: Festa Major de Sant Pere. (collecció del'autor).

Estrená dels gegants nous de Vilanova, 5 d'agost del 1948. La parella del senyor Juneosa, és la que desfila ensegona posició. (Ferrer, Albert i Anguera, Antoni).

";

LA ~~~RA, ti,;",.. ~ (qe"~1"/,?e;G).'

Quanja eren a la Garriga, any 1959 (arxiu Cuyas, Barcelona).

realitat. De tota manera,· pero, una afirrnació tancategórica alguna cosa ó altra feia sospitar o deixavaentreveure ...

Anys a venir, quan vaig treballar material divers pera la confecció de l'opuscle "Bestiari del Garrar',publicat per l'Ajuntament de Vilanova l'any 1986,caigué a les meves mans un exemplar de l'interessant"Llibre deIs gegants i demés entremesos de Vilanovaila Geltrú", escrit per Albert Ferrer i Soler iAntoniAnguera i Llauradó i editat el 1964. En aquest treball,a les pagines 28-29, s'hi pot llegir el parágraf següent:" ...per Corpus de 1941, el senyorSalvador Juncosa,va comprar una parella de Gegants que per espai deset anys ompliren el buit que la revolució havia

. deixat. Portaven una indumentaria reial, de colórverdós i d'escassa vistositat". Més endevant, a lapagina 103, s'insisteix: "Un vilanoví, En SalvadorJuncosa i Juncosa, adquirí una parella de gegants iuns quants cap-grossos que animaven les nostresfestes populars, pero que no assolien esborrar deIscors vilanovins l'enyorament deIs nostres gegants,deIs GEGANTS DE VILANOV A". EIs actuals ge-gants, diguem-neoficials, de la capital del Garrafvanser estrenats l'any 1948, a semblanca deIs que havienexistit abans de la guerra, que van sortir per darreravegada el1930 i que van desaparéixer definitivamentl'any 1937, en plena contesa civil.

\ ¡Així dones, durant eLtemps compres entre els anys1941-48 els gegants del senyor Juncosa van sortirregularment en el marc de diverses festes vilanovi-nes i encara ho van fer també amb motiu de l'estrenadeIs nous gegants, la qual tingué lloc el dia 5 d'agostde l'any 1~48 suara esmentat i cornptá també amb lá

El Gc&at, molt dcsmillorat, amb els gegants de Granollers, a l'intcrior de l'Ajuntament d'aquesta ciutat (arxiuFcrragut, Vilafranca).

Dcsprés de la primera restauració d'''Artristras', 1982,l'aparenca canviá radicalment (arxiu Cuyas, Barcelona)

presencia dels gegants de l'Arboc, Sitges, el Vendrelli Vilafranca. Alllibre vilanoví esmentat hi ha diver-sos testimonis gráfics d'aquesta efeméride, un deisquals reporta la desfílada de totes aquestes parellesgegantines. En altres dues fotografíes hi podemveure també els mateixos gegants de can Juncosaassistint a l'estrena de la Mulassa i del Ball deDiables, ocorreguda uns anys abans, és a dir, el 1947.

A partir d'aquestes fotografies várern poder establirla connexió amb els actuals gegants de la Garriga,ates que disposávem d'una fotografia d'aquests,presa I'any 1959 i procedent de l'arxiu Cuyas deBarcelona. La coincidencia d'imatges era ben palesa.Altrament, tarnbé a mi mateix m'havia estat possiblefotografiar aquests gegants, a Granollers, pels vol-tants de I'any 1980 i la comparació corresponent nofeia res més que corroborar aquella evidencia.L'única diferencia remarcable en tot aquest segui-ment, a banda deis inevitables i suécessius canvisen la indurnentária.venia donada pel fet que a la fotode I'any 1959 al gegant se'l pot veure lluínt un pirricbigotet.

Actualment, tal com es pot apreciar en el darrer deisdocuments gráfics que acompayen aquesta comu-nicació, aquests antics gegants vilanovins, ara gar-riguencs, presenten una aparenca molt milloradadesprés d'haver estat restaurats a fons en duesocasjons, La primera la dugueren a terme els mem-bres del grup d'animació "Artristras", I'any 1982,

"

<i:mentre que la segona fou deguda a l'artesá construc-tor de gegants Ramon Aumendes, amb seu aGranollers, el 1990. D'altra banda, sembla ser quel'estadaa {erres vallesanes els ha anat prou bé i elsha provat forca durant tots aquetsanys. Ens constaque hi han arrelat tan pregonament que fins i tots'han perrnés el luxe de procrear descendencia. Elgegantó Benet, construit pel mateix Aumendes ipresentat en societat l'any 1991, constitueix la provamés fefaent d'aquesta relació. Actualment són totsaquests tres personatges els que representen laGarriga per aquests mons de Déu.Fins aquí la historia que hem volgut donar a conéi-xer. Per descomptat que no representa cap cosa de

Els gegants, Magí i Xi xi lona, i el gegantó Benet, després de lesintervencions de Ramon Aumedes, en una foto presa a Taradell ,el 1994 (arxiu Ferragut, Vilafranca).

l'altre món, com podeu comprovar; si de cas, nomésla petita curiositat d'haver pogut constatar que,després de mig segle, aquells antics gegants de lafamília Juncosa rornanen encara actius i en plenaforma a la vila de la Garriga (no sera que prenen detant en tant les aigües del seu celebre balneari?) itambé que, per tant, aquests gegants garriguencs novan ser adquirits .de segona má a Vilafranca delPenedés, sinó a Vilanova i la Geltrú. Semblantment,també cal refermar l'evidéncia que malgrat que esdiu que van ser estrenats a la Garriga pel Corpus de1958, en realitat ja ha havien estat a Vilanova unsquantsanys abans. A cadascú alió que és seu, no?

Eloi Miralles

70 3 de maig de 1996 OIARI DE VILANOVA

El públic barceloníaplaudeix el 'Tirantlo Blanc' de LeoneraMila. (pag. 71)'UlTURA

CAEP 111porta'Jacques i el seuamo' al Principal(P¿g.72)

~s prepara elcinquantenari,de la reconstruccíódels gegants'Participen en una gran trabada de gegants avalencla

REDACCIÓ

Els gegantsgrossos de Vi-

~;~~~'isac~~; ••I'Hereu i la Pu-billa, van parti-

cipar dissabte passat en unatrobada .de gegants a Valen-cia, Aquesta és una de lespoques sortides que fan eJGegant de la Porra i la sevaparella, que, participen encomptades trobadesqeqante-res. No passa el mateix amb la

.parella de gegants petits, quea partir d'ara intensificaran lessortides per tal de poder cele-brar, I'any 98, el cinquantenaride, la restauracjó deis quatregegants vitanovins.

Prop d'una seixantena demembres de la Colla de Ge-gantersde Vilanova van parti-.cipar en l'acte convocat pel 'Blocde Progrés Jaurnel i Ac-ció Cultural del'País' Valenciá"per comníemorar la Batalla Els gegants de Vilano.Y,a a.valénciaMés d'un centenar de ge~ants van anar a I'acted'Almarisar quan les tropes de ' ,Felip V van entrar als territoris cultural convocada pel Bloc ide la Corona d'Aragó. Al rnatl Acció a favor de la unitat de lahavien actuat el Xiquets de la lIengua. L'acte va acabar ambVila d'Alcover dins la' mateixa un parlament de Joan Fran-

"ccnvocatória. A la tarda, més cesc Mira que, segons els or-demigcentenardegegantsde gaQ,itzadors, va convocartots els Parsos Catalans van 50:000 persones.encapcalar la manifestació L'anecdota de la jornada,

~I geMrán Jp @/ftQP9COMPRA~VENDAA n t i g'u i t a t,s

Av.A~~~ Carbonell, 16 i 25. Te!. 894 53 51SITGES

pel que fa a la participació vila- Avuipera~ui los so.rtides dehovina, la va' protaqonltzar gegantses fanper intercan-I'alcalde de Barcelona, Pas- vi. Per alxó en aquests des

.qual Maragall, que tarnbé par- anys farem sortides de caraticipava en la rnarxa i va ser a que les altres celles i ge-cridat pels membres de la colla gants vinguin per la troba-vilanovina. Maragall va accep- da. . ",tar fer bailar una estona la ge- Els intercanvisesfaranambganta pubilla.' els gegantons, ja que els

En aquests moments la grossos no poden sorttr deColla de Geganters de Vila- Vilanova sense I'autoritzaciónova esta integrada per una expressa del Consistcri: Són

'seixantena de persones, entre uns gegants. melt especialsels portants i aquells que hi que, a banda de la festacol.labcren'en" diferents taso' rnajor, gairebé nenjés.surtenques.L'associació s'encarreqa a la trobada anualaCalella.de fer bailar els sis gegants de Quan sortlm amb ells, sern-prcptetat municipal: els quatre , pre hiha'algú que s'interessade Vilanovattambé els qeqants perqué elsgegants:vagin alde La 'GeltrÚ. . "', -. seu poble .. " , ::',:

:~~i~lt:~~~~~~~t~~~:~~~:,J:;L;~2L.2.·;;:~~~7,~~,·,.ad~úirir;samarrétes'i pinsdel'''-':': La c()II~,:y:()~dnaGegahtde'!a:Pprrá.;AilSót9.rma, repiótai elspart d'una campanya encarm- .' .nada a poder festejar.ví'any gegants pel19.91l,.el.,c1flquan.ten,¡lD",Qe,la . " .",' ,,:, '.reco'nstrucció'delsquatre'ge-' ,../'"cmquantenaflgants vilanovins. perla festa "', e,."" .

majer de I'any 1998 volernfer una trebada de ge9ants,entre altres.actés,' percorn-memorar la' reconstruccló ireéuperaciÓ deis gegantsdesprés de la guerra, explicaMa. Carme Andrés, secretariade la Colla."

Amb la celebració del cin--quantenarí a la vista, I'activitatde la (colla s'intensiñcará enaquests anys: La venda dematerial, com la col.lecció depins, clauers, etc. ha de servirper poder fer rnés sortides:

Per al cinq,uantenari, la-co-Ila voldriafer un repás als ge-ganfs:'Els gegams no. estanmassa bé. 'La roba.J sobre-tot els barrets, está mala-ment, perquésón settnatstbredats a má melt delicats, iper 'les cremades 'd¡¡1 foc decercaviles, Hem pensat.tarn-bé en replntar-los, peróaquest és un projacte queesta sobre la taula, perquéés un cost que nosaltrss no.podem assumir.

Francesc X.Puig Roviradimite ix com apresident deJIIEP

DIARI

RedaccióL'historiador Francesc

X. Puig Rovira ha presentatla dimissió com apresidentde l'lnstitut d'Estudis Pene-desencs (IEP). L'historiacorva accedir al cárrec des dela vicepresidencia de la ins-titució, la tardor passaca,quan I'assemblea de socisel va norneríar president,

Puig Rovira ha presen-tat la dirnissió parqué noveia que s'avancés en lalínia que vaig exposar' aI'assemblea, sin6 que hiveia una crisi latent, de laqual hi havia indicis desde feia mesos, i m'hasemblat rnillor provocaruna crisi' oberta. EnI'assemblea Puig Rovira vaproposar, entre altres co-ses, avancar en la definiciódel paper deis membres dela Junta, fer un pla per su-perar el defit.de la instituciói incorporar gent jove en

.una institució que encaraés regida pels seus rnern-bres fundadors. Quan vaigaccediral cárrec, continua

, Puig, encara quefes d'unamanera temporal, ho vaigfer amb I'autorttat de pre-sident i amb el suport deI'assemblea, pero aixó no.tothem ho ha volgut inter-pretar així. Penso que enqualsevol o.rganitzaci6entre els primars cárrecshi ha d'haver una borraentesa, i no parle deqüestións personals. Sino és aixi, el millor és ple-gar. Amb tot, 'Puig Roviramanifesta que I'IEP té prouactivitat i vitalitat pertirarendavant.

La crisi a la presidénciade I'IEP va cornencar aI'assemblea del 94 quan nohi va haver cap candidaturaper rellevar Esteve Crua-ñas. Tampoc ningú es vapresentar a la del 95, quanes va nomenar Puig Rovira,de manera temporal fins aI'assemblea del 96,

_l'_H_or_o_d_el_Go_rr_o_f,_20_de_m_or_~_d_e_l_99_8_~~ __ • Vil a n o v a/'--./~

;.<:::4¡ / ~ ~ ~'.~::~~"')",:'~*:' .,~,irJ~~_? '_.r.fo'~_ •.••.;~

E Is gegants de Vilanova, segons referemCiesde laprimera meitat del segle passat, anaven precedits

d'un diablot, que els definia l'espoi escénic per bailar.La troballa d' aquesta figura vinculada al món deis'

50 anys dels gegants de Vilanova'gegants és un' fet excepcional. A Catalunya, aquestatigura esto relacionada amb altres bolls, com amb diver-sos bolls parlats de la Catalunya Nova. Eldiablot acaba-río desapareixent i els nans heretarien aquesta funció

Dequan els gegants de Vilanovaanaven acompanyats d'un diablot• L'historiador vilanoví Xavier GÜell fa un l>uidatge deis arxius pcrrequiels de Vilanova i de la Geltrú

Xa~ier Güell i Cendra

La figura del diable és unelement que es presenta de di-verses maneres en el contextdels seguicis festius. La se vaversió més coneguda és la delball de diables. Amb tot, tarnbécal comptar amb un tipus dediab)e organitzatiu, la defini-ció del qual sapropa més a lafigura d'uncsparriot. una bo-targa o una mascara de Carna-val. Una descripció de la se vatipologia la trobem en aquestparagraf de les antigues pro-cessons del Corpus de Barce-lon-a: ·"Los antics dietaris de'Barcelona canten que darrerala professó del Corpus hi ana-ven uns homens vestits (o des-pullats) de sátiros, que ab unallarga barra per a ells sostingu-

6' da privavan que la gent avan-sés massa y com se sol dir,que's tirés al' demunt, y una

, mica de scrnblansa ab dits sati-ros, per lo objcctc, era un pcr-sonatgc que portava cada ball,lo qual ab un bastó en la ma,cuydava de senyalar lo rotlloahontshavia de exeeutar aque-11, de fer apartar la gent, devigilar durant la representacióy com si diguesem de mantenirl'ordre y la disciplina teatrals:tal era lo diable".'

Es traeta, per tant, d'unelement que, en solitari o for-man! un petit grup,s' encarrcgava de preservar idelimitar la creació i manteni-me nt : de I'espai escenicd'elements deis seguicis fes-tius. La seva funció la compliamitjancant I'ús d'objectesagressius: una ma~a, un bastó,bufetes de porc, etc. Present

. encara" sobretot, en balls par-lats de la Catalunya Nava, tam-bé trobem que podia recitarvcrsots sutírics -sovint impro-visats-, o burxar diners entreels espcctadors pcr 3 cstipendide la colla'

És rar trabar referenciesdaquest diablot Icnt al)usióde gegants, i més encara des deque aquest paper va ser a poc a

poc resolt per nans o capgros-sos a partir de principis delsegle XIX. Tot i aixó, uns puntsde referencia propers són el Lli-gamosques d'Olot, el Cap dellúpia de Vic i el Berruga deFigueres -tres deis primersnans de Catalunya, considerats

elements de transició entre elsnans i els esparriots, entred'altresmotius, pel poe volum deis seuscaps de cartró=-, i el pollu deMoiá, que "armar d'una pell degat o conill muntada al cim d'unbastó, (.,,) empaita i apallissa lamainada tot saltant i botant i fent

, dringar un estrany barret de cu-curulla que porta al cap tot cositde picarais i cascavells''.'

El diablot deis gegantsde Vilanova

A Vilanova, es pot docu-

mentar l'excepcionalitat que elsseus gegants havien anat acom-panyats d'aquest diablot cap alsanys mil vuit-ccnts quaranra.Aquest fet és constata amb lalectura de dues referencies, laprimera de les quals és en unrebut de les Neus de 1841 de la"Administració de Nostra Se-nyora de las Neus deis SantsPatrons Just, Viccns y Clara".entitat de la Parroquia de Vila-nava que organitzava la festamajar de les Neus. El seu tex ésel següent: HA Anton Boes perportar los gegants grosos . 1duro 12 rals, A Vicens Fortunyper los petits '" 1 duro 4 rals, Alun del Fortuny per tocar la gra-

, Ila y acompanyarlos amb 10 tarn-borino ." I duro. A Joseph An-ton Poch y son parent per portarla mulasa nava '" 16 rals, (v.,)Al Roset com a' diablot deisgegans ... 4 rals." L 'existenciad'aquesta nota es creu que vaser dcguda pcr l' cscrupolosii.u iel detallisme de conccptcs quevan esmercar els adrninistradorsTomas Ballester i Anton Bru-neto que es van fer carrec del' Administració de la Vcrge deles Neus i deis Sants Martirsaquell mateix any de 1841.'

Tanmateix, sernbla que elrigor irnperava -alcshorcx entreels comptables de la Parroquiade Vilanova. car el scgon es-ment és en un rebut de la restamajar de Sant Antoni Abat de1842, I'uny següent. Aquest copel document és pcnunycru al'Obra de Sant Antoni, organit-zadora deis seguicis de Corpusi Sant Antoni Abat. i la xevatranscripció és la que segueix:"Per portar los Gegans grososlo Anton Bovcs y son Iill en lasCompletas, y dia de la resta",32 mls, ydern a Vicens Iortunyper los pctits ," 24 rals, ydcm alseu rill de fortuny pcr lcr laGralla y tamborino '" 20 ruls.ydcm a Joscph Anton Poch porla Mulasa nova '" 16 ruls, ydcmal Diublot a Anton Cavcsa .. 4rals."

D'nltra banda, tumbé po-drícm documentar la presencia

U.., 12

Fons col,lecci6 local Museu Balaguer

Gegant de Vilanova, Que representa un reí medieval, basut en flgurins del pintor Josep Sugranyes, Elsvestits es van presentar per Corpus de 1887, vestits del s. XI..... ' .

L'Hora del Garraf, 20 de more de 1998• Vilanova •~~~"-...

.50 anys deIs gegarits de Vilanova

d'aquest element a primers delsegle XIX, ja que apareix ex-:plicitat -pero sense anornenar-se'l pel seu nom-, en els apuntssegücrus de les restes majors deSant Antoni Abat de 1812, 1815i 1816, respectivarnent: "Pagat2 jornals a dos Homens queacompañarén los Gagans a fi decortar lo dany podian causar lascriaturas ... 2 lIiures 5 sous",

. "Pagat als dos Germans Pata-rans lo portar los Gegants gros-sos per la Professo, y de unHome per fer desembarassar lopas deIs mateixos ". 211iures 12sous 6 diners" i "Pagat per losportants deis Gegants, y doshomens per acompañarlos ". 7lliures 10 sous",

Finalment, també po-dríem especular que I'actuaciód'aquest personatge es va per-Hangar fins als anys mil vuit-cents cinquanta. Ens basem enles anotacions següents de, res-pectivament, Sant Antoni Abali.Corpus de 1855, i Corpus de1857: "Un home per guiar losjegans ". 10 rals", "Un home deguia los Jegans ". 6 rals" i "Perportar. los Jegans grosos y loguardia". 5 duros 10 rals". Eren'encara diablots? Es tractavad'agutzils?

Referencies del segle XVIII

Hi ha qui ha plantejat queaquest diablot també actuavaduranl el segle XVJII --<le fetes coneixen notícies deIs gegantsgrossos a partir de .1709-, ex-posant, a rnés, si era amb ús defoc.ja que hi ha rebuts de 1'0brade Sant Antoni Abat per despe-ses d'uns coets, suposadament,pels gegants. EIs documents alsquals es fa esment són dos re-buts de 1754 i 1755 del cirurgiáJosep Mateu "per vestir. i ferdespullar los gegants per Cor-pus i Sant Ántoni i fer los cuets"i un altre del campaner JoanBarreres "perla valor deis cu-hets deIs gegants y Molassa seson gastats en la fundó del diade Corpus de 1772 y 1773".'

Així rnateix, també po-- dríem afegir d'altres rebuts a

aquests tres darrers, com sónels següents de, Corpus de 1766i 1767, respectivament: "á Jo-seph Amadó, y sbn companyper portar la Mulassa lo dia deCorpus y als diablots que acom-panyaven laMulassa y los Ga-gánts :" I Biura lS'sous" i "alsdiablots que acornpanyaven la

Mulassa, y Gegants lo dia deCorpus ". 15 sous" .

. Tot i que a primer capd'ull aquestes referencies sem-hlin concloents, el nostrc parerés d'acceptar-Ies amb reserves.Anem a veure-ho.

Com.és ben sabut, els an-tecedents més ántics de l' actualball de diables són quatre dia-blots que acampan ya ven laMulassa al lIarg de tot el segleXVIII i la primeria del' XIX.Aquests elements i una parellade gegants eren els entremesosde la Parroquia de Vilanova ques'exhibien per Corpus i SantAntoni Abat durant el segleXVlIl.

Per tunt, reprenent el casde les anotacions de 1754 i1755, si determinéssim que elcirurgia Mateu s'hagués obli-dat d' especificar algun cap quela pirotecnia era exclusivamentper a la Mulassa i els seu s qua-lre diablots, i alhora va fer cons- .tar algun treball peralsgegantsen el mateix rebut, podríem es-tar sostenint infundadament queels coets havien estat per alsgegants. De fet, aquest criteri '"es constata amb la lectura glo- '¡;¡bal delsrebuts del cirurgiá Jo- ~sep Mateu. ~

Per un altre cantó, la men- ::Eció conjunta de "cuhets deis ge- '¡;¡gants y Molassa" o de"diablots gque acompanyaven la Mulassa :;;.y Gegants" que apareix en les 'ganotacions de 1766, 1767 i 1773 ~es podria referir al fet que el "8redactor hagués ames ~l'adscripció teórica deIs diablots &:a la MUlassah o ué: d'una altra Geganta de Vilanova, estrenada per Corpus de 1887. Jurit amb el gegant, Uueixen vestíts del s. XI,manera, que agu s pensat que. basant-se en figurins del pintor Josep Sugranyesels mateixos quatre diablots dela Mulassá també acompanya-ven alhora els gegants. Aquestfet el miraríem de justificar perla dificultat de discernir quinera l'entrernes que anava ini-cialrnent acompanyat de dia-blots, quan, desfilant plegats elsentremesos de la Parroquia, elsdiablots podrien haver anul-latqualsevol discontinui'tat esceni-ea, en dansar ara al voltant d' unentremés, ara al davant d'unaltre mitjancant el. seus habi-tuals moviments esbojarrats.

No obstant aixo, no volemcircurnscriure categóricarnentl'actuació de'la nostra figura alsegle XIX, ates que es podriaha ver omes la seva intervenciódurant el segle XVIII per la ten-dencia d'anotar-se només la iden-titat i la participació del cap de

colla deIs geganters. Recordernque les referencies més concretes'de diables amb els gegants -lesde 1841 i 1842-, havíem dit quehavien estat producte d'un deta-IIisme a I'hora d'explicitar elsconceptes de les despeses.

Diablots versus nans

Sigui com sigui, la funciód'aquesta figura aniria sent in-terpretada paulatinament a Vil a-nava per nans o capgrossos apartir deIs anys mil vuit-centsquaranta, seguint-se la tónicageneral que s'anava establintarreu de Catalunya des de prin-cipis del segle XIX. De fet.aquest traspás de competenciesd'uns elernents a uns altres, ge-nerant-se figures naves i de-sapa-

'Antoni de Bofarull. Cos-IUI;'S que es perden i recordsque fugen . .I 880. Citat a Escalade Grallersr de Sitges, Foc iDiables. Sitges, 1985, pago 163.

'Salvador Palomar. 'Eldiable: l'espa¡ sagrati la sátirafestiva'. Els Balls Parlats a laCata/unya Nava (Teatre Po-pular Cata/a). Congrés de Ba-lis Parlats. Edicions El Medol.Tar-ragóna, abrí! 1992, p$g.101-112.

CitacionsiJoan Amades. Gegants,

nans i altres entremesos. JoséJ. de Olañeta, Editor. Barcelo-na, 1983, pago 90 i 109. .

'Xavier Orriols. Diablesrltua/s en els entremesos v/la-novins.

'Xavier Orriols. 'Diablesa Vilanova'. Diables i diable-ries vilanovines, GrafiquesFerpala, Vilanova i la Geltrú,1995, llags. 8-9.

6Bienve Moya. 'Apunts

per a una crónica sobre elsnans o capgrossos de la festatradicional '. Revista 'd' Etno-logia de Catalunya, riúm.4, febrer de 1994, págs. 92-109., . .

'Citat a' Xavier Orriols.op. cit. (4).

'Diario de Vil/anueva, 6dejuny de 1855, pago 3. Aure-Ha. 'En ~I any ISs7', Dioriode VllIaliueva, 14 de gener de1908, pago 1.

reixent d'altres, podríerrr enten-dre que és una característica dela cultura tradicional."

A proposit d'aixó, trobemque la primera notícia de nans ala vila fa referencia a la festamajar de Sant Antoni Abat de '1842, i apareix en un apunt de1'0bra de Vi1anova. El seu textés el que segueix: "á Anton Ros-sell per vestir los Nanas ... 49 rals". Amb tot, d'aquesta festa majarhavíem vist que surtí el diablotdeIs gegants.

Així mateix, per un apuntde l' Administració de la Vergede les Neus i els Sants Martirssabern que els nans tarnbé vanactuar per les Neus de I R42.esment que apareix en un rebutde 1844, junlament amb la par-tida d'aqueU mateix any. Lesseves transcripcions són les se-güents: "Al Senyor Anton Rose-11sastre per haber vestit los Na-nas per Icsta de las Neus 'en loany 1842 que diu no se li pagáun Napoleon ". 19 rals" i "AlHilari com encarregat de losNanas deIs deu noys quals por-tan a mig duro cada un y unNapoleon al sastre Rossell devestirlos ." 5 duros 19 rals".?

Pel que fa a aquest nou ele-ment festiu, les fonts consultades

.ens indiquen que els primers nansde la vila havien pertangut a laParroquia de la Geltni, costejats ,;eryn orrwriHlrl{l, r~lISpler, ~ .Q¡jCego del carrer de Barcelona, quedes d'a1eshores, malgrat 00 agra-dar-li, va ser concgut pel Pau deis

Nonos. D'altra banda. sembla quetenien cert valor artístic, arrand'haver estat construus per un ar-tesa anomenat Mans de Plata: fetque no impedí que s' anessin fentmalbé amb el pas deis anys, per lacaracterística fragilitatde l'entrernesi pel continuat ús que se'n va fer ala vila i a poblcs de la rodalia.Malgrat que es coneix que van serreparatseí 1855, apartird'aleshoreses va anar perdent la seva pista demica en mica.'

Respecte a J'actuaciód'aquests nans en festes de la Parro-quia de la Geltrú, sabe m ques'exhibien per Corpus. i per lestestes majors de la Mare de Déud' Agost i Santa Gertrudis. tal cornaixí és reflectit en els següentsapunts de l'Obra de Santa Mariade la Geltrú de l'any 1846: "alYlari per la surtida deis Nanas.4Orals(1I dejunyde 1846)( ...) alfill del Bartomeu per la sortida deisNanas del cap de Octava ... 18 "lis'(20 de juny de 1846), "al Ylari perla surtida deIs Nanas ... 40 rals (16d' agost de 1846) i "al Ylari per lasurtida deis Nanas ... 40 rals" (18de novembre de 1846).

Finalment, volem afegir queles inforrnacions que hem presen-tal han estat extretes de documentsdeIs Arxius Parroquials de San!Antoni Abat de Vilanova i de San-ta Maria de la Geltni, i de la Bi-blioteca-Museu Víctor Balaguer.i\ixf mm~i~,IíIm~ volem ~~IilirÍ'interes i la disposició que hamostrar pel nostre treball en aques·les tres institucions,

30 27 de rnarc de 1998

~DIARI DE VU..ANOVA

VILANOVA

Els Gegants celebraran el seu migLa Colla de Geganters renta els seus vestits i participa en una trabada gegantera feta

RAMON FRANCAs

Els gegants vilanovinsseran restaurats per celebrar,aquestmateixany, el cinquantaaniversari de la seva cons-trucció als tallers Ingenio deBarcelona. L'aniversari de laColla, els actes del qual espresentaran en el decurs d'unaroda de premsa que s'haconvocat per a dimarts que ve,centrara els principals actesdurant 'la festa majorvilanovina, tot i que també hihaurá altres actes repartitsdurant tot I'any. Una gran

. trobada gegantera a Vilanovasera I'acte central, que tindrálIoc la tarda del dissabte 1d'agost. Els pabordes de lafesta major han deciditenguany donar prioritat aI'aniversari deis Gegants. Aix6suposará que I'actuaciócastellera de festa major estraslladi a les sis de la tardadel diumenge 2 d'agost, ambla participació deis Borde-ga9sos de Vilanova, deisCastellers de Vilafranca i de laColla Jove deis Xiquets deTarragona.

Aquest dimarts la Colla deGeganters va presentar alregidorde Cultura, Josep LluJsVidal, els pressupostos de larestauració i repintat deisGegants. La reslauraciótambéinclourá els vestits. L'Ajun-tament de Vilanova col.laboraamb una aportació especial dedos milions de pessetes enI'aniversari deis Gegants.

Precisarnent. dissabtepassat la Colla de Gegantersva vestir els Gegants desprésde rentar els seus vestits a laTintoreria Alba. El DIARI DEVILANOVA va ser testimonide I'operació d'enfundar elsGegants en els seus vestits,que es va fer aquest dissabtepassat a I'església deisJosepets, on es guarden elsGegants, el Drac de Vilanova,els Gegants de l'lbersol, elsGeqants de la Geltrú, les

mulasses i la Carpa i el Porró.Habitualment els vestits es

renten un cop I'any. L'últim copque s'havien portat a laTintoreria Alba va ser abansde la passada festa majorvilanovina. Rentar-los costaunes 25.000 pessetes i per .vestir-los cal invertir entre mitjahora i tres quarts, segons JordiPiñol, cap de ·colla deisGeganters. Aquest dissabtepassat va ser el primer diad'aquest any que van servestits. Hi van participar unaquinzena de membres de laColla, que van comenyar avestir-los a dos quarts de sisde la tarda.

Diumenge passat elsGegants es van desplacar aBarcelona, per part¡'cipar enuna trabada ge.¡¡antera a laplaca del Pi. Precisament elsGegants del Pi seran un deisque participaran en el 50éaniversari deis Gegants deVilanova. En la troba-dad'aquestdiumenge, a mésdelsGegants de Vilanova i els delPi, van participar en la trabadaels gegants de Sant Boi deLlobregat, Sant Just Desvern,Sant Cugat del Vallés, SantAndreu de Llavaneres, Barberádel Vallés i els deis barrisbarcelonins de Playa Nava,Barceloneta, Raval, CascAntic, Poble Sec, SantAndreu,Grada,el Clot i les collesRovellat i del carrer Princesa.

Els Gegants i la Colla deGeganters de Vilanova es vanfotografiar, entre d'altres, a laplaca de la Catedral i sota elpont de la casa deis Canonges,al carrer del Bisbe.

Els Gegants també vanpassar pel costat deis TallersIngenio, situats al carrerRaurich de Barcelona, on arafa mig segle es van construiraquests gegants de fusta i decartró pedra.

Les próximes sortides queté programades la Colla seranel rnes de maig, a Sant Boi deLlobregat i a la Barceloneta. Els Gegants. Diumenge passat al carrer del Bisbe de Barcelona ArDA VENTURA f ARXIU COLLA

DlARI DE VILANOVA~

27 de rnarc de 1998 31

VILANOVA

-segle de vida amb un non 'Iook'diumenge a la plaga del Pi de Barcelona

HGegant. Sobreel seu cavallet

"Per a l'edat que tenen,es conserven bé" '

R.F.Actualment la Colla de

Geganters cornpta arnb :una quarantena de mem-bres i arnb una quinzenade col.laboradors. Moltsdeis integrants de la Colla.a més, formen par! deisBordegassos de Vilanova.

El cap de colla deisGeganter!\, Jordi Piñol,assequra que per a I'edatque 'tenen, els Gegantsde Vilanova es conser-ven bé.

La Colla de Gegantersdill que no els tenlm nipesats ni mesuratsperqué ho tenim auto~prohibit. Aíeqeixen queigual que no tenen noms

definits, tampoc sabemquan pesen o quanmesuren.

Se sap, pero, que elGegant de la Porra pesa mésde 100 quilos, molt rnés delque és habitual en elsgegants més moderns. Demitjana, un gegant modernpesa entre 35 i 60 quilos.

El cap de colla i els sotscaps de colla deisGeganters, els germansJordi IMarc Piñol respecti-vament, afiirmen queI'aniversari sera moltsonat.

També afegeixen que esvol que hi hagi molt derebombori i que els actessiguin recordats durantmolt de temps.

Els Gegants. Abans de ser vestits CASAS

CASAS

Vestint la Geganta. Dins I'església deis Josepets CASAS

Vestint el Gegant de la Porra. Pesa més de 100 quilos CASAS

DIARI DE VlLANOVA3 d'abril dW---~

[!JULTURA El Teatre Principals'obrirá també elsdijous al vespre(Pag; 87)

Tota la bibliografiadel Garraf, recollidaen una base dedades (pag.B6)

&. ;i !;, ,; '::~ 't' 1~'¡{ ~.' :~,;-.¡ .~ }, ~. ::;;/ ",:0' J'; ¡" .. / :': ir i' .. ' ~;'~:':.;,.:.~Un,,centenar de ,,"y'e!. áñts':l'O~éliJ:'·~aran·.?·:"·:'.;,' :'.¡.. .' t ,';¡.)i' i'J.'.,,, ;.;.;:~Jg,~;¡!,gl.,.,bi~U,j ;~.' ¡. ':'0'."', Jp.¡ it-!\·J 1,'""1 l' :'

la eíutat ~.e~,>~f,)~~ys:,delsljI3J1ovins-Una trobada.amb.eü parelles, ~Iat .fort~e.l'anbf.ersaridelsGeqants de-Vilanova

. ,t'" :. "....••....; ,,' .!j~' <~: ~: . ..,.'~.\.~..j.:~ .~:_..,. " _. . - r-r r- ~ • ~ (,,.

REDACCIÓ

Unés. quarantaparelles de ge-gants. de totCatalunya, deles lIIes i delPaís Valencia

envairan Vilanova i la Geltrú el'dia 1 d'agost en el que sera elplat fort del 50 aniversari de lareconstrucci6 de les dues pa-relles de gegants de la ciutat.La colla de geganters, pero,vol que la commemoraci6 arri-bi a un públic divers i, per aixó,els actes no se circumscriurannomés a la festamajor.

Pel que fa a la trobada,Jordi Piñol, cap de la colla vi-lanovina, va destacar í'interésdeis geganters de fer queaquesta sigui una trobadaespecial per a la ciutat deVllanova. No només, va re-marcar, hi haurá moltes pa-relles, sinó que volem quesigui unatrobada dequalitat.Tothom s'estima els seusgegants, peró n'hi ha de totamena.· -

Entre d'altres, seran a Vi-lanova i la Geltrú per la festamajor les cinc parelles que arafa 50 anys van acompanyar elgegant de la porra i la gegantagran i els gegantons en la seva

'arribada a Vilanova, els ge-gants de Sitges, l'Arboy, Vila-franca, el Vendrell i els ge-gants de la Garriga, que ante-riorment havien estat a Vilano-va. Arnés, hi haurá parellescentenáries, com la de Sitges,o les de Terrassá o Badalona o

I d'altres, com la de Vilafrancadel Penedés o els gegants delPi de Barcelona, que solensortir molt poc de les sevesciutats. Els vilanovins hanconvidat, d'altra banda, els ge-gants de totes les poblacionsdel Garraf.

Fa un parell d'anys que elsgeganters de Vilanova esta nfent intercanvis, a cárrec de laprópia colla, amb diversespoblacions per tal de fer pos-sible aquesta trobada, I enca-ra tenim hlpotecats dos anyamés, va afegir Josep Pagés,un altre deis membres de lacolla. Durant aquesta jornadaes farar¡. dues cercaviles. Laprimera', de gala, recorreráI'itinerari de I'any 1948, pelcentre de la ciutat, amb lesparelles que l'any 1948. van/ser a la ciuta!. La segona cer-yavila, amb unes 36parelles,sortirá del costat de la Torre deRibes Roges i pujara .per larambla fins a ajuntar-se árnb laprimera per arribar, tots elsgegants junts, a la playa de la

.'J.

Litografia de Llurs Amaré, Ha descompost la imatge en peces d'un trencaclosques

Vila. Els geganters calculenque la trobada mourá unes 800persones.

Abans d'aquest dia, peró,hi haurá una trobada de ge-gants infantils el dia 23 de maigoHi s6n convidats tots els cen-tres d'esplai de la ciutat i al-guns deis gegantons de forade la ciuta!. La trobada acaba-ra amb una festa. Amb aquestacte, els geganters volen teniren compte els nens, una micaoblidats en aquests aniver-earís I que son, al cap I a la ti,

'els que més queden admi-rats de veu,e l'espectacu-ta-ritat del gegant de la porra.

A més, hi haurá dues ex-posíclcns'cap a I'estiu, en da-tes encara no concretades. Enuna, (lS podra veure les dife-rents visiona que. sobre elsgegants tenen els artistes vi-lanovins i I'altre la protagonit-zara Lluls Amaré, autor de lalitografia del cinquantenari.

Amaré ha trencat en pecesde trencaclosques la imatge

MARY

de les dues parelles de ge-gants vilanovins en la litografiaque va presentar dimarts pas-sat a la premsa. Als 50 anya,diu Amaré, s'hl arriba graciesals petlts actas I a inoltespersones en un treball con-Junt, pero el trencaclosquesno esta acabat, perque fem50 anys, pero els gegantscontinuaran, hi haura altragent. L'autor ha retratat enaquarel.la i de forma realistaels gegants, perque es me-reixen representar-los talcom s6n.

Les litografies es vendran,a partir de Sant Jordi, signadesi numerades, a 5.000 pesse-tes. En la parada de Sant Jor-di, j a les parades qu"e els ge-ganters muntaran cada dissab-te, s'hi podra trobar també, amés del material que ha anatproduint la colla, lesdues am-polles de cava amb les pla-ques comrnernoratives deI'efemérides. El 25 d'abril, amés, hi haurá una fira de

col.leccionistes per presentaraquesta edici6 de 100 ampo-lIes de cava. Tot aquest mate-rial ajudará a sufragar lesdespeses de I'aniversari.

La restauració'.deIs vestitshaurá d'esperar

El pressupost de l'aruversari és de 2.950.00Cpessetes aproximada-ment, 2 milions de le!quals les' aporta l'Ajunta·ment. Aquests diners,peró, no arriben a cobrir epressupost que els ge·ganters necessitarien perfer una restauraci6 totaldeis gegants. En aqueslsentit, Josep Pagés varecordar que, tot i queconvindria refer els vestitsdeis gegants, el comptepuja a milions, a causadeis brodats que son,d'altra banda, el mésbonic de la roba' deisgegants de Vilanova.Aquest any no es canvia-ran els vestits, peró sí quees restauraran caps i mansi es faran perruques i ba-rrets nous, cosa que pujaraa unes 900.000 pessetesque ñnancará la colla. Deiscaps i mans se'n rascarala pintura, perqué ara s'es·querda a causa de lesmoltes capes que s'hi hananat donant, pero no estocaran els ulls, perquéel restaurador ha dit queson immillorables.

Josep Lluís Vidal, re-gidor de Cultura, va recor-dar que l'Ajuntament apor-ta 2 milions a cada aniver-sari. Uncoppassiaques-

. ta fal.lera s'haura de pen-saren les restauraclons.

Exposición abierta

ARTE Y ANTIGÜEDADES

Pintura, plata, marfil, muebles,joyas, bastones, .etc.

EXPOSICiÓN.del3 al11 de abril

de 11 a 14 h. Y de 17 a 21 h.

SUBASTASábado. 11 de abril

el San Gaudencio, 4. Sitges. Tel. 894 02 60

DIARI DE VILANOVA5 de juny del~

[!JULTURAKepa Junkeraomple el Principal ,en I'estrena delFIMPT (pag. 81)

Muac!, dirigida perToni Alba, arribaderná al Principal(pag.81)

EIs vilanovins que menjaven macarronsgráeies aIs Gegants ara fa mig segIeEls portants d'ara fa 50 anys recorden les primeres ballades deis Gegants de la ciutat

REDACCIÓ

~

Arran de la5.':e commemoració- deis quasi 50

Aniversari anys que ja fa~~~I~~ que es van re-

cuperar els Ge-gants de Vilanova i laGeltrú,s'ha escrit i s'escriurá més en-cara sobre la historia de lesquatre figures, de com es vaimpulsar la se va recuperació ide la gran acollida que vantenir en aquella festa major de1948. No s'ha parlat tant, encanvi, deis geganters que enels primers anys van cuidar-sede ler bailar el Gegant de laPorra i la Geganta Móra, o elsdos gegants petits, éts Ge-gantons. Com a mínim, així hosenten Josep Marco i MarioMontesó, dues de les perso-nes que formaven part c'aque-Iles primeres brigades deportants.

Josep Marco, explica, vaportar els gegants des del pri-mer any que van arribar. Defet, abans de la fe sta major del48 ja havia portat els gegantsdel Juncosa -que havien sortita la ciutat en els anys quaranta-i recorda com havia pujat aMontserrat amb el Drac i laMulassa amb motiu de I'ofrenade la llantia votiva de la comar-ca. Recordo que se'ns vaescapar una piula que vaanar al cistell d'una senyorai li vam ler malbé tot el vestit.Oesprés, quan ja baixávem,un altre coet va anar a pararsota el cotxe de la GuárdiaCivil, i per poc que no ensdetenen. Marcos era drapairei treballava amb l'Ajuntament,als jutjats, a I'Hospital. .. O'aquíque jo tenia molta conei-xenca amb el 'Lalo' [Josep A.

Geganters vilanovins d'ara la mig segle. Mario Montesó, el cinque per I'esquerra, i Josep Marcos, el sete per I'esquerra DIAR

Serra] que era qui portava totaíxó, i quan calia em cridava.Josep Marcos portava sempreel gegant de la Porra: Cadascús'adaptava al seu gegant.

El Mario Montesó, en canvi,va portar els geganls una micamés tard, perqué m'hi va lerentrar el pare, per poderguanyar uns quants dinersper casa. De primer jo haviaportat el Nans, després vaigportar els Gegants petits, elsgrans mai, lIavors jo era en-cara molt jove. El pare, Joan

Montesó, ja havia portat elGegant de la Porra abans de laGuerra, com recull XavierOrriols en el programa de festamajor de 1988.

En aquells anys, i fins aI'any 1981 que deis Bordegas-sos en surt una colla deportants voluntaris, es paga vaper portar els entremesos. EDels comptes de les estrenes dela Mulassa, el Drac i elsGegants, es consigna entre lesdespeses I'assignació per alsportants. Llavors ens paga-

mica, com recorda Montesóhi havia I'afició, els qui hianá vem teniem I'orgull deportar els Gegants rnésgrans. Al cap d'uns anys Mar-cos ho va deixar. Haviademanat més 'diners per alsportants, pero no va arribar éun acord. Llavors va ser quanva entrar el 'Panxo' Bruna, ino abans, diu Marcos.

Bruna va ser un cap decolla carisrnátic deis gegantersvilanovins durant prop d'unavintena d'anys.

ven 150 pessetes per dia. Acasa, recorda Josep Marcos,aquell dia es menjaven ma-carronsqrácles als Gegants.A banda del que es cobrava dela comissió de festes, hi haviales propines. La vigiliapassavern a bailar per lescases de la gent que teniamés diners, de la gent deI'Ajuntament, deis que eren'grans' d'aquí Vilanova ipassavem el barret. Desprésens ho repartíem entre tots.

Més enllá de I'ajuda eco no-

DIARIDE-VILANOVA31 de juliol de 1998 7

VILANOVA

Un centenar de gegants festegen .l'aniversari de les parelles vilanovines

REDACCIÓ

La commemoracl6 del cin-quantenari deis quatre gegantsde Vilanova i la Geltrú sera,previsiblement, un deis actesmés espeetaeulars d'aquestafesta malor. Demá, un cente-nar de gegants de tot Catalu-nya, les IlIes Iel Pals Valencia,que mouen al voltant de 1.300 .persones entre portanta Igra-

- lIers, es reunlran en un 11 detesta a la placa de la Vlla, en lamajor concentraci6 de gegantsque mai no s'ha vist a la eiutat.

La colla de geganters deVilanova ha prevíst dues cer-caviles, la Cercavlla de Gala,en que prendran part aquellesparelles de gegants que I'any1948 van donar la benvlngudaa les recuperades parelles dela eiutat, l la Cercavila d'Honor,en qué hl participaran la resta

.de eolles.Els gegants de Vilafranca,

els del Vendrell, els centenarisde Sitges, els de I'ArboC; i elsde la Garriga (que s6n aquejsgeganls del Juncosa que vansortlr a Vllanova mentre la cíu-tat no havia recuperat els ge-gants propls), l les dues pare-lIes de Vllanova formaran le.Cercavila de Gala, Si I'any 48,tots aquests gegants van arri-bar a la ciutat el dia anterior ivan passar la nit a I'església deSant Antoni Abat, aquest anytambé l'exposici6 de gegantses tara dins mateix de la parro-quia, de dos quarts de quatrefins a les sis de la tarda.ParaLlelament, la resta de ge-gants convidats tara una plan-tada a la zona d'aparcamentdel Pare de Ribes Roges, decinc a sis de la tarda.

A les sis sortirá la Cercavilade Gala des de I'església deSant Antoni, Rambla avall.Mitja hora més tard, es posaraen moviment la Cercavilad'Honor, de Ribes Roges perpujar Rambla amun\. Les duescercaviles s'han de trobar,aproximadament, a l'alcada dela crullla amb el carrer Tetuan,on els gegants de I'any 48 veu-ran passar totes les parellesconvidades i es coLlocaran ala cua de la ja única cercavilaque entrara, si tot va bé, a laplaca de la Vila cap a les vuitdel vespre.

A la placa de la Vila, L'Homedel Sac tocara mentre s'aniranpresentant, una a una, les dife-rents coues. Els gegantss'aniran cot.locant al davantde l'Ajuntament, excepte elsde I'any 48, que entraran elsúltims i se situarañ davant deI'escenarl, amb lamatelxa dle-tribuci6 que aquell any perpoder repetir la foto del 1948.

Un cop acabat I'acte pú-blic, la Colla de Geganters deVilanova oferira als 1.300 por-tants i grallers un sopar, amb

Els gegants de Vllanova

xat6 de Vllanova, al coLlegiPompeu Fabra. -

Els geganters de vnanovaha convidat les diferents pare-lIes segulnt dlferents crlteris.O'una banda, explica JordiPiñol, cap de colla deis gegan-ters, hem convldat aquellescolles que van ser a Vllano-va)'any 1948_ Tambétotselsgegants de Vllanova I totsels gegants de la comarcadel Garraf, que hl seran tots.Altres s'han convldat perquehem estat els seus padrlns otestlmonls en els seus bate-los, alguns perque s6n cu-rlosos I d'altres per la sevaqualltat.

D'aquesta manera, es po-dran veure a Vilanova gegantsde tota mena. Alguns de can-tenaris, com els de Sitges, Vi-lafranca, els del Pi de Barcelo-na o els de Terrassa, que I'any2.000 celebraran el seu 150aniversario En prlnclpl, nosal·tres hem demanat que sipodla ser que balxln els ge-gants orlglnarls. Entre elscentenaris, destaquen-els ge-gants de l'Arboc, amb el captallat en fusta i I'única peca delfolklore catalá nomenada rno-nument artístic per la Genera-lttat de Catalunya.

Entre els gegants curiosos,els deis Xulius, de Ribes, ouna diablessa de Badalona,una figura molt provocado-ra I sensual. O els gegants delBarca. una pareila de segui-dors que va ser promoguda

pel periOdic El Mundo Deporti-vo, ara fa pocs anys. A més, hihaurá pagesos, guerrers, reis,moros, pallassos.:. Els que vín-dran de mes lIuny s6n les duesparelles de Ma6 i un parella deBenicarl6, La resta proce-deixen de tot Catalunya, espe-cialment de les comarques deBarcelona, Algunes de les co-lIes, com la de Santa Colomade Farnés o els gegants delBarca, han demanat a últimahora poder assistir a la troba-da, flns que hen hagut de dlrque prou, explica Jordi Píñol.A Vllanova s'han fet poquestrobades de gegants, I quanse n'ha fet alguna, el IIIst6s'ha posat alt, Imagino quees per alxó, perque la gents'hl ha trobat a gust, que arahl ha aquest Interes per ve-nir. Per poder reunir tants ge-gants, la colla vilanovina vacornencar a terintercanvls I'any1996, i en té d'aparaulatsfinsal 2003.

D'altra banda, les dues pa-relles de gegants de Vilanovaentraran a I'Església de SantAntoni Abat el dia 5 d'agost,per bailar, durant l'Ofici da fes-la major, el Ba" d~/s Gegantsde Vilanova. Es tracta d'unacoreografia que encaraque.noés nava, es baila rarament.Aquasta vegada, a més, asbailara dlns I'esglésla. (habl-tualment bailen a I'ofici els bal-15 blancs). Sara, sens dubte,una deJes Imataes il1.sblitea

. d'aeuesta festa majo" - -- - -

Totes les parelles de la trobadadel cinquantenari

nema, participaran a la trobada del cinquantanari les'segOents parelles. A la Cereavlla de Gala, els gegants deVllafranca, el Véndrell, els cantenarls da Sltges, els deI'ArboQ l els da la Garrlga, a rnés da las dues parellesvllanovlnas.

De Balx a Mar, sortlran en la Cercavlla d'Honor elsgegants centenarls del PI de Barcelona, ets de Terrassai els antics de Badalona. Badalona portara dos gegantsmés, la Olablessa I un gegant6. A més participaran alcinquantenarl dues parelles da Ma6, els de Calafell, laBarceloneta, el Poblanou, Sant Andrau, Cardanyola, SantBol, el Pral, Masquefa, Montornes, la Granada, San!Cugat, Sant Marc;al, Santa Oliva, Torrellesda Foix. Vilanovadel Valles, la Múnla, Banyeres, Santa Coloma de Farnés,els MonJos, Benlearl6, Sant Ltorsns d'Ortons Iets Gegantsdal Barc;a.... O'altra banda, tots els gagants del Garraf acompanyaranels gegants de Vllanova Ila Galtrú,

S6n els de Canyelles, de la Collada-als Sls Camlns, del'lbersol, els de I'Agrupacl6 de Sltges, els cubanos deSitgas, als gegants de Sant Pere da Rlbas I els deis Xulius,també de Sant Pera de Ribes, ets de Cuballes, i elsd'Olivella.

IMAY

r.D ir ee ei ó e a r 1 e s R i o s

CI Horts. 7·9, Te!. 895 3745.08880 CUBELLES

8 31 de Jullol de 1996 DIARI DE VILANOVA

VILANOVA

Mefamorfosi gegantera mígsegleLa colla de geganters destina bona part del pressupost del 50é aniversari a restaurar a

REDACCIÓ

Els quatre gegants de Vila-nova i la Geltrú s'han sotrnes aun protund procés de restau-ració en la seva estructura. Toti que I'any 1983 es van canviarels vestits, i malgrat les diver-ses reparacions fetes a les fi-gures, fins ara no s'havla fetuna restauració a fans del car-tró pedra (cares, cossos imans) ni de la seva estructurainterior.

La restauració s'ha encar-regat a Jordi Grau del TallerOrac Petlt de Terrassa, un ta-ller especlalltzat en Imatgerlapopular Ique treballa especial-ment el cartró pedra. Jordi'Grau, com explica Jordi Piñol,cap de colla deis gegantersvilanovins, conelxla molt elsgegants de Vllanova,la sevahistoria I les técniques ambqué s'havien fet.

Els geganters no han vol-gut ensenyar, fins derna, cornhan quedat els gegants. El grancanvi es veura en 'Ies carss.:repintades i remaquillades de .nau. Durant la restauració,s'nan tret les diverses capesde pintura de rastres i mans, iels diferents pedacos en fibrade vidre d'anteriars repara-cions. Un cap net, s'ha pulit lasuperficie amb macilles taves \i arnb capes de paper de diariabans de procedir al replntalseguint els colors originals.

Una cosa no s'ha atrevit atocar Jardi Grau: els ulls. Noha gosattocar-Ios perqué ell •matelx dlu que esta n maltben pintats, que sempresembla que et mlrln, I quetenen malta vida. I és moltImportant que els ulls deisgegants tlnguln vida, diu Pi-ñol.

La restauració de I'estruc-tura de fusta ha permés reduiren uns deu quilos el pes decadascun deis gegants gros-soso Les fustes, explica Pll'\ol,eren les originals, moltes [acorcades o enganxades entre.si amb guix, cosa que tela lespeces més pesants.

'La restauració ha costat ¡1.300.000 pessetes, que han,sortit deis dos milions quel'AJuntament destina a cadaaniversari. Aixl els gegantershan disposat de menys dinersper a actes que altrss calles,que no han hagut de destinardiners a restauracions, comindica el cap de colla. La Geganta gran. En un i altre gegant s'ha tret tota la pintura anterior abans del replntat

DIARIDEVILANOVA 31 de luliolde 1998 9

VILANOVA

desprésfans els Gegants de la ciutat

Tors del Gegant. S'ha refet tota I'estructurainterior c.GEGANTERS

El Geganl gran en el procés de reslauracló c.GEGANTERS

Ara és el toro deIsbrodats

RedacclóEnaquesta restauració

s'han tornat a canviar elsturbants I els cabells deis

.geganfs moros. Serandiferents deis que hi havia,pero de fet sempre queg'han Clllnvlilt @'!'\II MAlmodificant el seú dlsseny.

Segons la', Colla deG.egantersdeVilanova,arael Que cal és canvlar elsvestits, sobretot p'l:¡lsbrodats Que l'any 1983 noes van ter ce nou, sinOquees van aprofitar els que ja .

hi havia.El modisto que va exa-

minarels brodats va comen-tar que possiblement tenenels mateixos 50 anys queels ge9ants. Tornar a ler elsbrodats 1,per tant, canviar larObll, QO.tI~rillYI'I_", mlllonllde pessetes. El cosl no ésde roba, ni que es busquésun vellut bo, sln6 pelsbrodats matelxol. Demoment s'ha parla! d'unapossible renovació ambI'AJuntam~n.!,perO no hl hacap compromfs en ferm.

ROVER 400, EXCLUSIVITAT PERMENYS DE DOS MILIONS.

Direcció assistida. Tancament centralitzat. Insercions de fusta. Aixecavidres electrics

davanters. Airbag del conductor i alarma per irnetrica i volumétrica. I ara la serie 400

té 183.000 ptes. menys o l'aire condicionat de regalo

MODEL . POTENCIA _1-ROVER SERIE 400SOBaETOT ~S UN ROVER

.,. i Jp 10JCV 1.'IJ.ODD ,11I.

410 D 5, (Al Al B6CV l.SOI.DOO ,tu.IJ6CV

• PREU8 Fl""'ll RfCOME.NA18IHCLoe: IV••••TfWI8POftT. IIM'OIT DE t.W~ I 0E8COWTE DE lN.OOO "TU. VAllO"", A V!HICI.f.. EH uroc A LA "'~ tUl.UJII "Ha A ",tru.t. 01 ••••• ~TI •• OlL IOU ",IVI" I 01 'JOTa U AVIN'fATQlI OUI u OIUIUl MWU M.UIICt IMI.A OOIINA NI. _ ~ .rNIA.

•AUTOMÓBILS BESOLt.Av. Josep Coroleu, 89. Te!. 815 5917Pelegrí Ballester, 48. Tel. 8155784. VILANOVAtLA GJ;LTRÚ

. .' , t'~ ,

L'Hora del Garraf, 31 de ¡ulial de 1998 • Vil O n O v ,O • .,..- ---'(1«.~~~ eQ uaranta-quatre parelles de gegants gegantsgranscomelspetitshanestatrestaurats

, passejaran demó a la tarda pels corrers a lons per a l'ocosió. A partir de les cinc, ade Vilanova per, celebrar els 50 anys de la l'esqlésio de SontAntoni se'n podran veure elsrecuperació dels gegants de la ciutat, Tant elsresultats abans de la cercavila, ,

Els gegants fan50anysamb un 'Iook' rejovenit

• Un arte~a de Terrassa hafet una restauració a fons de les peces

Jórdi Castañeda pintures que duien fins a trobarelcartró pcdra original. Algunspetits arranjaments fets amb fi-bra de vidre també es van treure,Després, es va anar alJisant I~ri"»'H~IQU!'(¡'ÓJl"ar~ fln~nqij~,dur reccbert 10\ 01 cos per Un!!fin¡¡ OQpa IIlunCII, 8gbnl ¡le lA ¡¡\lols'ha pintar, A més, els esqueletsde fusta també s'han canviat per 'fusta nova, cosa que suposa unalleugeriment del pes, ,, Els cabells i els turbants

dels gegants granssón una de les

novetats més destacades de larestauració.)unt amb els matisosdel maquillatge de les peces, Encanvi, als vestits tan soIs s'hanfet uns petits retocs, ja que laqu!!lItut ¡jals llrp¡juts noméspermeten fer unu r\lstuufucló enprúftÍn¡Jim\ íl \lo CAn,,1 ¡¡~VII8I11M,que de mornent no és possible defer,

Els vilanovins mésimpacients per veure com sentenels 50 anys als gegants elspódran veure a partir de les cinc

de la tarda de derná dissabte, aJ'interior de I'església 'de SantAntoni. • Dins del reciriteecles iástic, els vilanovinscompartirán espai ambels seu spu¡lrlns' ¡l' IIr!! r4 JlO ªI!YS, elsilogan!! ¡:I~ SltMs, ¡:levllóffll1l9Ü, 11. I'Áflltl~, ItIGarriga i e'l Vendrell, La restade les 44 parelles convidades ala trobada de derná a la tardasortiran de Ribes Roges cap a la

, placa de la Vila a dos quarts deset.

E Is gegants de VilanovaIluiran un flspecte més

" rejovenit des de dernagiNM,lp" 14141'\14,Il~Hil p~I~j)I'11lduvunt de tota In ciulul el. 50on)'o de la seva re"uper • .,io cornentrernesper a Vilanova, L'artesaterrassenc, Jordi Grau s'Iraencarregat de ,la restauració.

Cap a principis de maig,els gegants van arrilíaral taller,on se'Is va treure la ~apa de

FESTA'MAJORVILANOVA l LA GELTRCJ

Un logotip noudota a la Festad'una "imatgede marca"

L'Hora

" La Festa Major estrenaaquest any unlogotip dissenyatper ]' artista Sebastia Serra.Existeixen dues versiones: en unad'elles es pot llegir Festa MajorVilanova ila Geltrú 1998, mentreque en la versió abreviada nomésfiguren les lIetres FM (les queencapcalen aquestes pagines deL'HORA dedicades a la FestaMajor de Vilanova i la Geltrú).

Amb aquest nou logotip,la Festa Major es dota d'una"imatge de marca", segons ex-

, plica un dels pabordes, DavidAndreu, Ajxí dones, la intencióés que aquest mateix logotip espugui fer servir durant els anysposteriors. "Es una referent vi-sual que esperern que esmantingui. Ens faria il-lusió quefos aixf", comenta Andreu. Enqualsevol cas, la decisió recauraen les persones que siguinescoJlides per ser pabordes ipabordesses I'any que ve,

Sebastiá Serra també hail-lustrat el" programa d'actes(amb unes original s figuresd'aspecte trídimensíonal) i hadissenyat un puzle on es reflecteixel creixement de la ciutat a travésde' diferents epoques. Així, laindumentaria deis personatgesque hi apareixen és molt variada:des de l'Edat Mitjana fins al segleXX,

Les donesanoménadesNeus rebranun regal

L'Hora

Una de les' novetats quevan ser introdu'ides a' la FestaMajor de l' any passat, lafelicitació a les Neus, esrnantindra aquest any, Aquestaidea va ser proposada pelspabordes de l'any passat i varesultar forca exitosa.

Totes les dones anome-nu¡J@6 Neus fl!PIWl a casa sevauna tafgetll de fellcltaclÓ I el dla~,dlffl.@rll~, ~ le. dYe" dél ffl18111"podran anar tÍ recollir"un regalsorpresa" a la pla,a de la Vila,L'any passat, lesNeus van rebreuns centres de flors, que erenlliurats pels regídors i elspabordes,

102 26 de maro de 1999

Es col-loca unaplaca en memoriade Gumá i Ferran(pag. 103)ULTURA

I DIARI DE VILANOVA eES.posen a la vendaels abonaments delPrincipal(pag.103)

EIs gegants de la GeItrú es reparenper a la festa major del 15 d'agostLa restauració, que paga l'Ajuntament, ha estat encarregada a l'Estaquirot

REDACCIÓ

Els gegants dela Geltrú s'es-tan reparantper tal que pu-guin sortir de

. nou per la testamajor de la Geltrú, el 15d'agos!. Aquesta reparació arri-ba un parell d'anys desprésque la parella no hagi pogutsortir al carrer a causa d'unacaiguda que va fer malbé elrostre del gegant, per SantaGertrudis de I'any 1997. Aquellmateix any, l'Ulderic i la Gislacomplien els 25 anys.

La reparació, encarregadaper la Regidoria de Cultura, vaa cárrec de la companyia deteatre L'Estaquirot, que ja hafet reproduir ,i restaurar diver-ses' de les peces del bestiarivilanoví. Al gegant Ulderic, lapega més malmesa de la pare-lIa, se Ii ha hagut de refer lacara, i reforgar les espatllesper tal que els bracos no Iibelluguin i, a més se Ii refaranels bracos, ja que els que duiaeren d'un gegant més antic. Ala geganta, la Gisla, també seli arranjará la cara i les mans,amb cartró i massilla, per res-pectar la técnica amb qué vanser construTts.

Possiblement, pero, no espodrá solucionar un deis pro-blemes d'aquesta parella que·és, el seu peso Com explicaMarc Piñol, vicepresidentde laColla de Geganters de Vilano-va, aquestes peces tenen elcap molt pesat la qual cosa elsdesequilibra. Els gegants vanser construTts per una colla devetns del barri, que no erenprofessionals, de manera moltartesanal i amb pocs recursos.Aixó fa que ara' sigui difícil de

Gegant de la Geltrú. S'ha comengat a reparar

treure pes a la pega sense de-sequilibrar-la o, fins i tot, millo-

. rar la forma del seu cos, sensefer una inversió molt impor-tan!.

Per JOS.ElPM. Porta, un deisconstructors. de l'Ulderic i la

,Gisla,' en el seu moment Iamb els recursos que te-nlem, els gegants van sortir

-prou bé,pero ara,afegeix,potser la han vlscut el quehavlen de vlure. En un sentitsimilar s'expressa Marc Piñol,qui confirma que s'ha parlat de

poder fer uns gegants nousper solucionar definitivamentels problemes de pes i estruc-tura deis actuals. Sobre si lasolució passa per refer els ac-tuals o optar per uns áltresgegants, sigui recuperant elsantics gegants del Juncosa oamb un disseny nou, com hanapuntat algunes veus, Piñolassenyala. que nosaltres nohem parlat dequlns gegants,pero si que s'haurien de ternous. En tot cas com hau-rien de ser, s'hauria de dis-

cutir entre' tots.Fa anys que.els geganters

reclarnaven .un arranjamentd'aquesta parella, De fet, tot ique la última sortida de l'Ulderici la Gisla va ser el 97, ja feiaanys que només sortien en lesfestes de la Geltrú, i haviendeixat de sortir a la festa majarde Vilanova, pel seu estat jaton;a deterlcrat i també unamica com a mesura de pres-sló. Erfet que ja al Corpus deI'any passat, 'la parella ja nosortís ni a la processó va pro-

SI VOL YEURE AQUESTA FERA EN CAUTIYITAT,,YINGUI AL SEU CONCESSIONARIMÉS PROXIM·'. .

@Wrn@)D

Suzuki presenla la versió més esperada de Samurai: El nou SamuraiTurbodlesel, Amb un nou motor de 1.900 c.c. turboalimentat. Direcció asslstidade serie. Nou disseny exterior. Nou quadre de comandament i novestaplsserles. 1, sobre 101, economia diesel. El nou Samurai Turbodiesel és unafera que habita en els lIocs rnés inaccesibles. Afortunadament pot veure'l encautivitat en el seu concessionari 'SuzukL

$,SUZUKI~"'t'

flOTODEDRfI Hondalbertca, 15 (cantó nada Eusebi Millan, 1).

Tel. 93 8144845. Fax 93 814 3214. Vilanova i la Geltrú

MAAY

vacar les queixes de l'Asso-ciació de Ve'lns de la Geltrú,que en va reclamar la' sevagestió i van criticar 'la mancade sensibilitat municipal perhaver fet una restauració deisgegants amb anteriorita!. Ac-tualment, la Colla de Gegan-ters de Vilanova i la Geltrú ésI'encarregada de fer bailar elsgegants de la Geltrú, a més deles dues parelles de gegants

, de Vllanova, i continuaran ad--mlnistrant-los, segons va as-segurar Josep tíuís Vidal, re-gidor de Cultura de Vilanova.Durant aquests últims anys,

, -corn explica el regidor, s'hanhagut de restaurar altres ele-rnents, com la Mulassa grossa,o els gegants de.Vianova; co-incidin! amb el seu aniver-sari, tot i que hi havia el com-promís de restaurar tambéels de la Geltrú. El pla de laGeltrú MIHenaria, afegeix, en-cara ens obliga més a que 'aquest any puguin sortir elsgegants el 15 d'agost per latesta major de la Geltrú.

O'altra banda, aquest anyse celebrara el 50 aniversari'dels nans de Vilanova, aniver-sari que está organitzant elgrup.de nans de l'Agrupacióde Balls Populars. Amb aquestrnotlu,' l'Estaquirot també harebut I'encárrec d'arranjar elscops deis nans i de repintar-los.

V_1_11B_lo_c ------"-----____e. G e 9 a n ~.5.

27 parelles.participaran di_umepge'alsMonjos a I~JITrobadade Gegants del-

...• ' >':~ .'- -

PeRedes~Gárraf~:".y~~. ',. ~f1'!"\·., ·,::,,;i;'. 1;(" . ,)Y, , .;"

• Laplaiíta#a de'gegcJljlt~ndrqlloca dos.quarts .~·~:del malí ia ~s dotze~(omé~ar~la cercayJla pels cEJ~cgel póble, que culmlnal'Q a lapla~a de PauCasals \ '" .

23 d'abril de 1999~

. Réa~cció . amb l' arribada de les colles i la p1antadadeis gegants a la playa de l'Església. Totseguit, a les deu del matí, se celebrará, ala terrassa de la'Societat la Margaridoia, ,l' esmorzar deis geganters.

A les dotze del migdiacomencarála cercavila pels carrers del poblé. Pera dos quarts de dues del migdia,aproximadament, és previst que les

colles arribin a la playa de Pau Casals,on. els organitzadors lliuraran un re-cord de la diada a les colles assistentsi les parelles de gegants faran la sevaballada de ~~m!at' .

La jornada festiva es clourá ambuna ballada de sardanes amb 'la: coblaCatánia que tindrá Iloc.a dos quarts'de set

. de\it tár~~:ala plaY,!l,de Pau, Casals. '. ''', .•.•..,-7:~<¡';.~,·- 'i)-' H:..";:.>i":;';';'.

V int-i-set p¡;"elles p;Uúcip¡¡f¡u}

, ~::::~~~~g~;:~:ip::~~':Garraf, La jornada festiva, que l' anypassat es va celebrar per primercop i vatenir com a escenari laSisbal del Penedés,comencara a dos quarts de deu del ·maú·

La Múnla

Guerau de Paguerai'Mariá d'Aimerich .Torrelles de' Foix .

Automóbíls J. Mateo S.l.• . Avinguda Barcelona. 60 - TelefoÍi 93892 21 ~5

Vendes 93 892 01 20 - Yilafranca del Penedes,