"Gegants, nans i bestiari del Maresme".

Guia de recursosBiblioteques Municipals del Maresme

Gegants, nans i bestiaridel Maresme

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Costa i Formiguera Ajuntament de CalellaBiblioteca Pere Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Pública Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Patronat Municipal de Cultura

Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Manuel Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Can Manent Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca Municipal Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

MontgatEl Masnou

Premià de Mar

Vilassar de Mar

Santa Susanna

Mataró

Sant Andreu de LlavaneresCaldes d’Estrac

Arenys de MarCanet de Mar

CalellaPineda de Mar

Tordera

Arenys de Munt

Sant Vicenç de Montalt

CabrilsVilassar de Dalt

Premià de Dalt

Alella

Tiana

Malgrat de Mar

Les Biblioteques Municipals del Maresme, amb la intenció de fomentar el coneixement del llegatcultural de les nostres viles, oferim per Sant Jordi, com és costum, una guia de recursos, en formatespecial de postal, sobre éssers d’origen remot i obscur, posseïts d’un encís que ha fet ballar i vibrarpetits i grans de totes les generacions.

“Hi ha gegants en el llegendari, en el rondallari; hi ha gegants en el discurs religiós ien el mitològic. Bons o dolents, a causa de la seva grandària, magnifiquen les virtutso els defectes dels humans fins a convertir-se en símbols d’aquestes qualitats quevolem destacar. Entre l’home i el gegant hi ha una atmosfera de proximitat i distància,admiració i temor, projecció i simbologia. Els estudis antropològics tenen molta matèriad’estudi en aquesta zona volàtil del subconscient col·lectiu.”

Guanyabens i Calvet, Nicolau.Els Gegants de la ciutat de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1999. Pàg.15

Els Gegants, els nans i el bestiari apareixen, entre altres motius, per la necessitat de refermar la identitatlocal, per fer-la símbol de la comunitat. Les biblioteques municipals també volem potenciar la nostraidentitat local i, com sempre, volem obrir una porta a la cerca documental, a la tradició oral i a lainvestigació local, i ser un símbol de la comunitat, ser un centre local d’informació.

Quan obriu la guia, hi trobareu les postals ordenades alfabèticament per pobles, amb l’adreça, elshoraris de la biblioteca i la figura o les figures que cada localitat vol exhibir en aquest treball. Acontinuació, les citacions bibliogràfiques del fons de col·lecció local de cada biblioteca i, a sotad’aquestes, la indicació d’on es pot localitzar el document.I tots, a través d’Internet, podreu navegar/viatjar pels llocs web que us recomanem.

Cada una de les biblioteques participants ha obtingut la informació gràcies a la col·laboració de lesregidories de cultura, de les colles geganteres, de les personalitats enteses en la matèria o, simplement,ha extret la informació de la documentació citada. La nostra especialitat no és pas la d’historiadors,i no pretenem exposar en aquesta guia la descripció històrica d’aquestes figures; això no obstant,volem mostrar unes notes breus del conjunt de les figures de cartró de la comarca del Maresme.

El servei de préstec interbibliotecari, de les biblioteques que treballem en xarxa, us pot facilitar laconsulta de qualsevol d’aquests documents i prestar-vos-els.

Us convidem a visitar les biblioteques i les figures de cartró de les nostres poblacions.

Biblioteques Municipals del Maresme, 2005 Biblioteca cap de zona

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi CuyàsFoto portada: Toni CanalAssessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: IMGESADL:©dels autors

AlellaEl Bitxo

Va ser construït l’any 1991 segons una idea dels Diables del Vi d’Alella. La construccióva durar dos mesos i es va fer al Taller de Figures Can Boter de Tiana.

Ja fa força anys, el raïm ja creixia a les terresde la muntanya de Sant Mateu, i oferia a totsels alellencs els seus fruits preuats i la sevagran varietat de vins. La fama arribà fins a lesorelles de la Filoxera, un insecte voraç capaçde deborar tots els ceps en poc temps.Les vinyes tenien els seus propis protectors, elsDiables del Vi d’Alella, que, a canvi d’una micadel seu beuratge apreciat, guardaven les terresamb força i foc.La Filoxera, però, es va fer forta, i els diablesno la van poder vèncer. Per això demanaren alrei de les Tenebres, Satanàs, que els ajudés enaquella lluita.

Satanàs els envià una bèstia bicèfala constituïdaper un cap de cabra i pel cap d’un dimoni boigque habitaven a l’Avern. Quan va sorgir deSant Mateu, la bèstia se serví d’una portadorade raïm com a cos.Gràcies al poder infernal d’aquell ésser, laFiloxera marxà d’Alella i el poble quedà lliure;de llavors ençà, custodia les vinyes del poble.Aquella bèstia infernal fou batejada amb elnom de “El Bitxo” i, des d’aleshores, és elcompany de festa dels Diables del Vi d’Alella.

Bibl

iote

ca F

erre

r i G

uàrd

ia

ð A

junt

amen

t d’

Alel

laBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

El BitxoAlella

Biblioteca Ferrer i GuàrdiaAjuntament d’Alella

Sant Jordi 2005

Gegants, nans i bestiaride cartró del Maresme

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13 hdiumenge, tancat

Arenys de MarEls gegants d’Arenys de Mar

Tallaferro, Flor d'Alba, Roc, Maria, Elm iCarmeta són els noms dels sis gegantsd'Arenys de Mar. Els dos primers, representaciómítica de l'antiga monarquia catalana, són reis,i acostumaven a ser els personatges principalsdels contes populars al principi del s.XX. Vanser construïts l'any 1955 per l'artesà DomènecHumbert. El 8 de juliol del mateix any, vigíliade Sant Zenon, patró de la vila, van fer la sevaprimera aparició pública.En Roc i la Maria són la parella de nuvis de lavila, i balladors d’honor de la dansa d'Arenys.Aquest ball tan arrelat a la tradició del poblees fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc, el 16d’agost, data de la festa major petita del poble,

i, justament la primera aparició en públic d'enRoc i la Maria, va ser per Sant Roc de l'any1980. Són els darrers que va construir en JosepCardona, de la casa Ingenio, de Barcelona,amb el finançament d’un grup anònim deciutadans, que els van cedir a la vila.Els més joves de la família són l'Elm i la Car-meta. Aquests “gegantons” van arribar l'estiude 1997 donats per l'Esplai de la Gent Grani la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els vacrear l'artista arenyenc Martí Doy. L'Elm és unautèntic llop de mar, i la veu popular li hatrobat semblances amb l'avi 'Tautau' (un famóspescador arenyenc). La Carmeta és peixatera,un ofici molt arrelat a la nostra vila.

Bibl

iote

ca P

are

Fide

l Fi

ta

ð A

junt

amen

t d’

Aren

ys d

e M

arBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Els gegantsd’Arenys de Mar

Arenys de Mar

Biblioteca Pare Fidel FitaAjuntament d’Arenys de Mar

foto

: Xav

ier S

alba

nyà

Sant Jordi 2005


Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: [email protected]: http://www.arenysdemar.org/biblioteca.php

(estiu)dilluns, de 15.30 a 21 hdimarts, de 15.30 a 21 hdimecres, de 15.30 a 21 hdijous, de 15.30 a 21 hdivendres, de 15.30 a 21 hdissabte, de 10 a 14 h (setembre)diumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

Arenys de MuntEls gegants d’Arenys de Munt

Els gegants d’Arenys de Munt són un bonreflex de les activitats tradicionals d’aquestavila. Així, la geganta és una puntaire morenai espigada, i el gegant un pagès cireraire moltben plantat. Tant en la tria del nom delsgegants com en el seu abillament hi va parti-cipar molta gent d’Arenys de Munt. Els gegantsvan ser presentats en societat durant les Festesde Primavera de 1986. El bateig es va celebrara la plaça de l’Església, amb els noms de Remeii Martí, el patrons de la vila, i van tenir perpadrins els gegants d’Arenys de Mar i els de

Sant Joan de Vilatorrada. L’any 1987, en unacte solemne, un gegant de Mataró, mossènBiscúter, va casar la Remei i en Martí, davantcentenars de testimonis, amb els gegants deTordera ; els de Canet de Mar van fer de padrins.Quan ja feia un any que la Remei i en Martíeren casats, la família va créixer: durant lesfestes de Primavera de 1988, va arribar el seufill Tonet, que va ser presentat en societat,l’any següent, per les Festes de Primavera de1989.

Bibl

iote

ca S

ant

Mar

tí

ð A

junt

amen

t d’

Aren

ys d

e M

unt

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Els gegantsd’Arenys de Munt

Arenys de Munt

Biblioteca Sant MartíAjuntament d’Arenys de Munt

Sant Jordi 2005


Rial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13 hdiumenge, tancat

CabrilsEls gegants de Cabrils

A Cabrils hi ha dues parelles de gegants. Elsmés vells es van estrenar el 5 de maig del1985, es diuen Cristòfol i Elena, i varen serconstruïts per en Manel Cardona , en Nona,de Mataró; els seus padrins varen ser en Lluísde Vilassar de Dalt i la Sra. de Burriac,d’Argentona.El material de construcció és cartró pedra, i lesseves mides són :Cristòfol: 65 Kg / 3,60 m d’alçadaElena: 60 Kg / 3,55 m d’alçadaRepresenten els senyors del poble de Cabrils.L’Elena és la copatrona de Cabrils, i el nomde Cristòfol prové d’una ermita preromànicaque hi ha al terme municipal.L’any 2003, els cabrilencs es plantegen la

construcció d’una parella nova de gegants,perquè els vells pesaven molt. Així doncsel 2 de maig del 2004, es van estrenar. Esdiuen Esteve i Eulàlia, varen ser construïtsal taller Sarandaca de Granollers, els seuspadrins varen ser en Ramon, del tallerSarandaca de Granollers, i la Genisa, de Vilassarde Dalt.El material de construcció és fibra de vidre, iles seves mides són :Esteve: 37 Kg / 3,75 m d’alçadaEulàlia: 33 Kg / 3,60 m d’alçadaRepresenten els primers cabrilencs. L’Esteve ésvinyataire i l’Eulàlia és pagesa, i varen serinscrits en el registre civil de l’Ajuntament deCabrils l’any 1871.

Bibl

iote

ca d

e C

abri

ls

ð A

junt

amen

t de

Cab

rils

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Els gegantsde Cabrils

Cabrils

Biblioteca de CabrilsAjuntament de Cabrils

foto

: Ber

ta C

ham

arro

Fer

rer

Regidoria de Cultura

Sant Jordi 2005


Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: [email protected]: http://www.cabrils.org/biblioteca.html

(estiu)dilluns, de 15.30 a 21 hdimarts, de 15.30 a 21 hdimecres, de 15.30 a 21 hdijous, de 15.30 a 21 hdivendres, de 15.30 a 21 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 16 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

Caldes d’EstracEls gegants de Caldes

En Busquets i la Fàtima, els dos gegantsde Caldes, van ser construïts el 1981 i reformatsel 1987. Jordi Torrus (Canet de Mar) i els seusalumnes de l’Escola Pública Sagrada Famíliade Caldes, amb el suport de l’Ajuntament, vanser els encarregats de construir els gegants deCaldes. El diumenge 6 de setembre de 1981en va tenir lloc el bateig i el casament, ambels padrins corresponents: en Robafaves i lageganta de Mataró, i en Tallaferro i la Flord’Alba d’Arenys de Mar. L’origen dels noms dela parella, el trobem a l’edat mitjana. Unallegenda explica que una pubilla del poble, quees deia Leonor, fou feta captiva per una expe-dició mora que assetjà la població. Era tan granla seva bellesa, que ningú no va gosar maltrac-tar-la, i fou lliurada al príncep Zeirí, com si estractés de la més gran de les relíquies. Passatel temps, la Leonor es guanyà els favors de laCort, i se li encomanà la protecció de la princesa

Fàtima, que patia la lepra. La princesa, però,anà empitjorant, i es frustraren tots els intentsde savis i metges per a guarir-la. La donzellaLeonor li recomanà aleshores que prenguésbanys termals a la seva llunyana vila de Caldes.Mentre durà la seva estada a Caldes, la comitivamora visqué en una torre dels afores de lapoblació, coneguda popularment com la torredels Encantats, nom que se li atribuí, sensdubte, per les misterioses expedicions als banystermals que diàriament els calia fer d'amagat.El tractament fou un èxit i la princesa es vaguarir de tan terrible mal, cosa que va motivarque es tornés més generosa i benèvola, fins alpunt que va concedir la llibertat a la Leonor.Segons la tradició, tan joiosa i plena de vidaes va tornar la princesa que fins i tot s'enamoràd'en Busquets, un distingit ciutadà de Caldes.

Bibl

iote

ca C

an M

ilans

ð

Aju

ntam

ent

de C

alde

s d’

Estr

acBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Els gegantsde Caldes

Caldes d’Estrac

Biblioteca Can MilansAjuntament de Caldes d’Estrac

Sant Jordi 2005


foto

: Fot

ogra

ph

Carrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025fax: 937 922 856a/e: [email protected]: http://www.caldes.diba.es/ajuntament/info/equipaments/biblioteca.htlm



CalellaGegants i bestiari de Calella

El 2002 es van estrenar els gegants de Calella:en Quirze i la Minerva, construïts per en ToniMujal. Són la rèplica dels primers gegants dela ciutat, un guerrer acompanyat d’una belladama.Els primers gegants,construïts per l’artistaNarcís Legares, procedent d’Olot, i estrenatsel 1935, van ser destruïts durant la guerra ireconstruïts el 1943, i van desaparèixer alprincipi dels anys seixanta; aquest mateix anyen compraven uns de nous als tallers El Ingeniode Barcelona, que van començar a sortir el 22de setembre de 1961 amb els noms de BernatI i Elisenda.El ballet dels gegants de Calella va ser estrenatel mateix dia que els primers gegants, amblletra de Mn. Francesc Gay (Calella, 1889-LaPinya, Garrotxa, 1936) i música del mestreRomeu de la Catedral de Vic. La partitura

original no s’ha trobat, però existeix la de lainterpretació que en fa la senyora Pepita Gallarti Mallol.El nan Mastegamosques es el primer que hiva haver, i el capgròs principal; la seva feinaconsisteix a obrir pas i marcar l’espai per onha de deambular el seguici. Es va estrenar ambels primers gegants de Calella.En Mastegamosques representa un bufó, vavestit de color vermell i porta picarols penjantsal casquet; a la mà, hi du un espolsador. Ésuna figura molt divertida i simpàtica.Els anys vuitanta es va incorporar, a la comitiva,la figura d’una lloba, arran de la llegendapopular de Calella; “la llopa”.La informació sobre l’activitat dels gegants deCalella, la podeu trobar a la revista El Mas-tegamosques, publicada per la Colla deGeganters/es i Grallers/es de Calella.

Bibl

iote

ca C

osta

i Fo

rmig

uera

ð

Aju

ntam

ent

de C

alel

laBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Gegants i bestiaride Calella

Calella

Biblioteca Costa i FormigueraAjuntament de Calella

Sant Jordi 2005


Sant Jaume, 345-34708370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 16 a 21 hdimarts, de 16 a 21 hdimecres, de 16 a 21 hdijous, de 16 a 21 hdivendres, de 16 a 21 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16.30 a 20.30 hdimarts, de 16.30 a 20.30 hdimecres, de 16.30 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 16.30 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 16.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13 hdiumenge, tancat

Canet de MarEls gegants de Santa Florentina

L’origen dels gegants de Santa Florentinaés confós; hi ha qui explica que van néixer alprincipi del s. XX. D’altres diuen que els gegantsja eren fets al s. XIX, que al principi del s. XXes van haver d’escurçar a causa del pes de lesestructures i que, posats a fer, els devien res-taurar.El Doctor Marià Serra, en el seu dietari, encomençar a parlar l’octubre de 1900 any enquè els gegants van participar en la processóde les Verges.El que sí sabem és que eren d’una bellesa iqualitat extraordinàries. El gegant portava unatúnica de ratlles verdes i blanques amb dauratsi una capa de vellut morada. La geganta duiauna faldilla de brocatell blanc, brodat sobrefons de seda groga amb dibuixos aplicats,cosset de carmesí or i, al cap, una bellísima

diadema de pedreria que li feia joc amb lesarracades.Aquests gegants van guanyar el primer premien el concurs celebrat a la Ciutat Comtal el1902 amb motiu de les Festes de la Mercè. Elsva acompanyar una comparsa en la qual tambéhi havia el drac del Castell, més conegut aCanet per la “momerota” .Els gegants de Canet de Mar són, però, enGuillem-Bernat de Montferrer i l’Agnès del’Aubó, de l’any 1985, dissenyats perl’Agrupació de Geganters i Diables de Caneti, ara, propietat de l’Ajuntament. Els gegantsactius són els del Barri dels Abells, en Petrus ila Carlota, de l’any 1947, encarregatsd’organitzar la trobada de gegants per la FestaMajor i de participar en les trobades de Cata-lunya. Han col·laborat: Enric Mir i Carles Sàiz.

Bibl

iote

ca P

ere

Gua

l i P

ujad

es

ð A

junt

amen

t de

Can

et d

e M

arBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Els gegants deSanta Florentina

Canet de Mar

Biblioteca Pere Gual i PujadesAjuntament de Canet de Mar

Sant Jordi 2005


Riera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 934 154a/e: [email protected]: http://www.canetdemar.org/biblioteca.php


horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13’30 hdiumenge, tancatfo

togr

afia

de

1902

El MasnouEls gegants del Masnou

Els gegants del Masnou són figures de reis,clàssics models del taller El Ingenio de Barce-lona, que, des de la postguerra fins al final dela dècada dels seixanta van participar a laprocessó de Corpus i a la festa major que télloc per Sant Pere, el dia 29 de juny.Amb la recuperació de la democràcia, els mo-viments populars i veïnals d’arreu van descobrirels gegants com a símbols i objectes eminent-ment festius. El Masnou no va ser una excepciói, després d’uns anys sense sortir, durant elsanys vuitanta es va decidir que en DoménechUmbert restaurés els gegants; ben aviat, també,es va formar la colla de geganters.Batejats amb els noms dels patrons de la vila,Pere i Eulàlia, deuen els seus sobrenoms, “elDrapaire” i “la Tallacolls”, als qui van serels seus mecenes, en Jaume Santigosa i la seva

dona, uns masnovins que els van regalar alpoble al principi de la dècada dels quaranta.En Jaume, com a bon drapaire i antiquari, esdedicava a la compravenda d’andròmines i,pels volts de 1939, va adquirir aquesta parellade gegants en algun indret que no es coneix.Com que només hi havia les carcasses, la sevadona va confeccionar-los els vestits. La sevatraça tallant els colls de punta explica el sobre-nom de la geganta.Els gegants del municipi del Masnou es vanreestrenar el 28 de maig de 1982. Els padrinsvan ser els gegants de Teià, en Pere de Noguerai l’Elionor, i els d’Alella, en Feliu i la Madrona.

Informació proporcionada perla Colla de Geganters del Masnou

Bibl

iote

ca P

úblic

a Jo

an C

orom

ines

ð

Aju

ntam

ent

del

Mas

nou

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Els gegantsdel Masnou

El Masnou

Biblioteca Pública Joan CorominesAjuntament del Masnou

Sant Jordi 2005


Pujades Truch,108320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10.30 a 13 hdiumenge, tancat

Malgrat de MarEls gegants de Malgrat de Mar

Els gegants de Malgrat de Mar van sercreats per en Toni Mujal de Cardona i es vanestrenar el dia 12 d'agost de l'any 1990 dinsels actes de la festa major de Sant Roc.Representen dos personatges de la històrialocal, el primer batlle de la població, en BernatEstornell i la seva esposa l’Eulàlia, als quals,l'any 1336, el senyor del castell de Palafolls,Berenguer, va cedir el bastó d'alcaldes deVilanova de Palafolls, actualment Malgrat deMar.

La seva indumentària intenta reproduir fidel-ment les vestimentes d'aquella època, i enBernat porta a la mà el bastó de batlle i l'Eulàliaun pergamí com a credencial del seu càrrec.Característiques tècniques:en Bernat pesa 60 Kg i té una alçada de 3,80m, i l'Eulàlia pesa 49 Kg i fa 3,65 m.

Bibl

iote

ca L

a C

oope

rati

va

ð A

junt

amen

t de

Mal

grat

de

Mar

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Els gegants deMalgrat de Mar

Malgrat de Mar

Biblioteca La CooperativaAjuntament de Malgrat de Mar

Sant Jordi 2005


Desclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032fax: 937 613 054a/e: [email protected]: http://www.ajmalgrat.es/entitats/biblioteca.htlm

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat


MataróLa Momerota

“Temps era temps, aquell de quan lesbèsties parlaven i els ocells tenien dents,hi hagué un animalot que quan es feiafesta, voltava per alguns pobles del Ma-resme i empaitava a tothom”... així co-mençava el discurs de presentació d’aquestafigura de foc de la ciutat de Mataró, el 25 dejuliol de 1979, per la festa de Les Santes. Pervoluntat d’un grup de joves entusiastes de lafesta popular, es va recuperar aquesta figuraamb cap de bou i cos de mulassa, de la qualtenim les primeres notícies al CostumariCatalà de Joan Amades.

L’estructura de la Momerota és de ferro, el cap,de cartró i el vestit, de vellut. Disposa de dospunts de foc, un a cada banya i excepcionalmentpoden ampliar-se a quatre. La fan ballar duespersones, amb ball propi, amb coreografia dela Montserrat Calsapeu i acompanyades pelso de les gralles.En la seva construcció, hi van participar l’actorBoris Ruiz, que va encarregar-se del cap, elfuster Paco Siles, que en va construir la base,i les tietes de l’exgrallera Imma Vilatersana,que li van cosir el vestit. L’any 1992 va serremodelada per en Manel Casserras.

La MomerotaMataró

Biblioteca Pública Pompeu FabraPatronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Mataró

Bibl

iote

ca P

úblic

a Po

mpe

u Fa

bra

Patr

onat

Mun

icipa

l de

Cul

tura

de

Mat

aró

ð A

junt

amen

t de

Mat

aró

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

foto

: Ton

i Can

al

Sant Jordi 2005


foto

: Ton

i Can

al

Plaça Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: [email protected]: http://cultura.mataro.org/bibliotecapf

(estiu)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 16 a 20.30 hdivendres, de 16 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdimecres, de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 i de 16 a 19 hdiumenge, tancat

MontgatEls gegants de Montgat

L’any 1991, la Comissió de Festes dels Amicsde les Costes va demanar a l’Ajuntament elgegant anomenat Lorenzo, que temps enrerehavia estat cedit a l’Ajuntament per l’Associacióde Veïns de les Costes. El van restaurar i li vanconfeccionar un vestit nou. A més, aquellmateix any també van encarregar a en TomàsAtienza i a la Teresa Cussó, els mateixos cons-tructors d’en Lorenzo, una geganta que vananomenar Catalina i que representava la lluna.La parella va ser batejada el 9 de setembre de1991 enmig d’una gran festa. El 1992, es vacrear un gegant nou igual que en Lorenzo peròamb un altre nom: Emili.

Tots dos gegants, d’uns 4 metres d’alçada ifabricats amb fibra de vidre, s’aparten de laimatge convencional. Pel que fa al disseny ials vestits d’aquests personatges, es va apostarper la imaginació, la qual cosa els ha dotatd’una presència lúdica i festiva. En el cas del’Emili, el vestit és vermell, amb detalls daurats,i es completa amb una casaca verda; la Catalinallueix un vestit de color blau amb gorgera defil blanc. A més, llueix a les mans un mocadorde puntes, regal de les puntaires del poble. Totel vestuari va ser confeccionat per la JosefaYeste, la Manuela de Castro i la Juana GarciaPulido.

Els gegantsde Montgat

Montgat

Biblioteca Tirant lo BlancAjuntament de Montgat

Bibl

iote

ca T

iran

t lo

Bla

nc ð

Aju

ntam

ent

de M

ontg

atBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


Ajuntamentde Mongat

BIBLIOTECA PÚBLICA

TIRANT LO BLANC

Rda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

Pineda de MarEls gegants de Pineda de Mar

Els gegants de Pineda de Mar sónl’Ermessenda de Montsoriu, vescomtessade Girona, i en Guerau I, senyor de Cabrera.Varen viure durant el segle XI i foren senyorsde l’ample territori que abastava el Comptatde Girona (del Montnegre a les Guilleries, i dela Vall d’en Bas a l’Empordà).L’any 1113 varen prendre possessió de laBaronia de Montpalau i exerciren el seu poderdes del castell que hi havia a Pineda de Mar.Aquesta Baronia comprenia originàriament lesparròquies d’Arenys de Munt, Sant Iscle, SantCebrià, Hortsavinyà, Vallmanyà, part de SantPere de Riu i Pineda de Mar.Els Gegants de Pineda foren construïts per enManel Caserres l’any 1986 i batejats per laFesta Major d’aquell mateix any.

En Guerau I de Cabrera pesa 47 quilos i fa 3metres i 55 centímetres. Té una expressió queprovoca respecte i serietat, de faccions fortesi mediterrànies. El seu vestit és senyorial, decolor vermell, amb detalls verds; al pit portabrodat un dels antics escuts de Pineda de Mar.La seva vestimenta es complementa amb unacorona, una capa, un ceptre a la mà dreta i unpergamí a l’esquerra.L’Ermessenda de Montsoriu pesa 38 quilos ité una alçada de 3 metres i 45 centímetres. Téaires de dolça bella, i jove senyora. El seu rostrefi, tendre i mediterrani, amb ulls foscos i pene-trants inspirà respecte i admiració. El seu vestités de color rosa elegant, amb acabats de colorblau turquesa; porta una bella corona al capi un ram de flors a la mà esquerra.

Els gegants dePineda de Mar

Pineda de Mar

Biblioteca Manuel Serra i MoretAjuntament de Pineda de Mar

Bibl

iote

ca M

anue

l Se

rra

i Mor

et ð

Bib

liote

ca d

el P

oble

nou

Ajun

tam

ent

de M

algr

at d

e M

arBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

foto

: Kim

Cas

tells

Sant Jordi 2005


Plaça de les Mèlies, 2108397 PINEDA DE MARtel.: 937 623 796a/e: [email protected]


horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13.30 hdiumenge, tancat

Biblioteca del PoblenouAjuntament de Pineda de Mar

Pg. d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: [email protected]



Premià de Dalt

Fins ara, Premià de Dalt no disposava de ge-gants; sí, però, d’alguns gegantons privats. Ainiciativa de l’entitat Gegants Divertits i ambla col·laboració de l’Ajuntament, s’ha endegatun projecte per a crear dos gegants per alpoble.Calia, primerament, escollir una història perals gegants. L’Armonía Rodríguez (text) i laMercè Gallifa (il·lustracions) han preparat unllibre, on expliquen les incursions de piratesque patien el pagesos del poble. En vista delscontinus atacs, els germans que habitaven elCastell (on actualment se situa el cementiri)van idear disfressar-se de gegants, amb pals,

Bonadona

per espantar els pirates. Ho van aconseguir.Així van néixer l’Altemir i la Bonadona, elsgegants de Premià de Dalt. A partir de llavors,cada any se celebra una festa en honor seu.La Bonadona és el personatge més importantd’aquesta narració, perquè és qui pren la ini-ciativa per acabar amb els atacs dels pirates iés qui pensa la solució per alliberar el poble.La figura té una alçada aproximada de 3,35m.El constructor d’aquests gegants és en JordiGrau, un artista de Terrassa de prestigi recone-gut. L’estrena és prevista al començament del’estiu del 2005.

Aque

st a

ny n

aixe

ran

la

gega

nta

i el

gega

nt d

e Pr

emià

de

Dal

t

BonadonaPremia de Dalt

Biblioteca Jaume Perich i EscalaAjuntament de Premià de Dalt

Bibl

iote

ca d

e Pr

emià

de

Dal

t ð

Aju

ntam

ent

de P

rem

ià d

e D

alt

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Sant Jordi 2005


Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)08338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 541 771fax: 937 517 684a/e: [email protected]


horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdimecres, de 16 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdivendres, de 16 a 20.30 hdissabte, de 9’30 a 13.30 hdiumenge, tancat

Premià de MarOmar i Ester

La inspiració per a la construcció d’quests dosgegants de Premià de Mar prové del llibre del’Albert Calls L’assalt dels Pirates. En aquestahistòria, es descriu l’assalt que la població dePremià va rebre dels pirates barbarescos, enquè el pirata Omar va raptar la premianencaEster Cisa, promesa d’en Martí Moragas. Dençàque hi va haver el segrest, els premianencs hand’alliberar l’Ester del seu captiveri, cosa queacaben aconseguint. Cada any, per la FestaMajor, es representa aquesta ficció contingudaen aquest llibre. L’Ester i l’Omar, els dos gegantsque presideixen la festa, són els protagonistesde la història.Omar (1999)El constructor d’aquest gegant va ser en MarcTorner, artista modelista de Mataró. Representarealment en Josep Alvert Trives, una personaconeguda en el món de la cultura popular local.

Al principi s’havia previst fer només el cap,però al final es va construir la pràctica totalitatde la figura, exceptuant-ne les extremitatsinferiors. També, es va construir l’espasa quedu habitualment. És fet, de fibra de vidre, alpolígon industrial de Cabrera de Mar. El vestites va confeccionar al Taller de Costura Conex,una associació premiarenca.Ester (1999)La idea original per a construir-la va ser del’artista pintor Joan Moreno, que en va fer elcap de cartrópedra prenent com a model laseva filla. Posteriorment, en Marc Torner vautilitzar aquest primer model com a motlle iva confeccionar el definitiu en fibra de vidre.També es va acabar de completar el cos, comen el cas de l’Omar. Els vestits també van serrealitzats pel Taller de Costura de Conex.

Omar i EsterPremia de Mar

Biblioteca Can ManentAjuntament de Premià de Mar

Bibl

iote

ca C

an M

anen

t ð

Aju

ntam

ent

de P

rem

ià d

e M

arBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


Camí Ral, 5408330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 9.30 a 14.30 hdimarts, de 9.30 a 14.30 hdimecres, de 9.30 a 14.30 hdijous, de 9.30 a 14.30 hdivendres, de 9.30 a 14.30 hdissabte, de 9.30 a 14.30 hdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20.30 hdimarts, de 16 a 20.30 hdimecres, de 9.30 a 13.30 hdijous, de 16 a 20.30 hdivendres, de 16 a 20.30 hdissabte, de 9.30 a 13.30 hdiumenge, tancat

Sant Andreu de LlavaneresEls gegants de Sant Andreu de Llavaneres

A Sant Andreu de Llavaneres hi ha una parellade gegants, que duen dos noms ben arrelats ala tradició del poble.La geganta es diu Minerva, en honor de lafesta major d’estiu, tradicional al poble. Aquestafesta pren el nom de la festa pròpia de laGermandat de La Minerva. La Germandat esva crear cap a mitjan segle XVIII per retre culteal Santíssim Sagrament, i assistir els malalts iels desvalguts. La festa pròpia de la Germandat,que, al principi se celebrava el tercer diumengede setembre, amb el temps, va passar a ser la

festa major d’estiu del poble, i ara se celebrael mes de juliol.El gegant es diu Jaume Llull, que fou el síndicde la parròquia de Sant Andreu de Llavaneresque signà, el 1479, una requesta al regent dela Batllia General de Catalunya perquè el poblepassés a la Corona, i es deslliurés de la depen-dència feudal.La parella de gegants té un “fill”, que es diuAndreuet, en honor del patró del poble: SantAndreu.

Els gegants deSant Andreude Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres

Biblioteca de Sant Andreu de LlavaneresAjuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Bibl

iote

ca d

e Sa

nt A

ndre

u de

Lla

vane

res

ðAj

unta

men

t de

San

t An

dreu

de

Llav

aner

esBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Ajuntament deSant Andreu de Llavaneres

Sant Jordi 2005


Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: [email protected]



Sant Vicenç de MontaltXurraví

Xurraví(Xerroviu – Serinus serinus)

El “xurraví” és l’ocell emblemàtic de SantVicenç de Montalt, fins al punt que els santvi-centints som coneguts pel motiu de xurravinsdes de fa molt de temps. Tot i que no és clarcom s’arribà a produir la identificació ambl’ocell, alguns autors relacionen l’afecció pelcant dels vilatans amb el refilet delicat, nerviós,fi i molt agradable que fa l’ocellet.Es tracta d’un ocell petit, d’uns onze centímetresde llargària, de colors groc i verd, amb ratllesnegres, i el ventre blanc. El “xurraví” viu duranttot l’any als nostres horts i jardins, on treballa

activament i produeix un efecte beneficiós;s’alimenta d’erugues, petits insectes i malesherbes, i només picoteja les fruites quan ja sónmolt madures, a punt de fer-se malbé.Avui dia apareix relacionat amb associacionsi entitats del municipi, com l’Associació deGent Gran Els Xurravins i el Club BTT Xurribikers,que adopten l’ocellet per anomenar-se il’utilitzen com a logotip. També l’entitat ACCA-NEM edità un conte el protagonista del qual,en Xic, l’Eco-Xurraví, es planteja una sèrie defites per tenir cura de la natura.

En català: GafarróEn castellà: Verdecillo

En francès: Serin

XurravíSant Vicenç de Montalt

Biblioteca La MuntalaAjuntament de Sant Vicenç de Montalt

Bibl

iote

ca L

a M

unta

la ð

Aju

ntam

ent

de S

ant

Vice

nç d

e M

onta

lBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


AJUNTAMENT DESANT VICENÇ DE MONTALT

Riera del Gorg. s/núm08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: [email protected]: http://www.svmontalt.net/entitats_biblioteca.htm

(estiu)dilluns, de 16 a 20 hdimarts, de 10 a 14 i de 16 a 20 hdimecres, de 16 a 20 hdijous, de 10 a 14 i de 16 a 20 hdivendres, de 16 a 20 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16 a 20 hdimarts, de 10 a 14 i de 16 a 20 hdimecres, de 16 a 20 hdijous, de 10 a 14 i de 16 a 20 hdivendres, de 16 a 20 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

Santa SusannaSusanna

La Susanna, la seva família i dotze capgrossosvan néixer en el si de l’Esbart Dansaire. L’excusaper a la seva creació fou el ball de Nans Nousde Berga, que s’interpretà durant la Festa Majordel 1998. Des d’aquell dia, la Susanna acom-panya la colla gegantera per molts pobles deCatalunya. També ha viatjat per Europa, a Konin(Polònia), Cinqueterre i Subiaco (a Itàlia). Alsmembres de l’Esbart els agrada explicar la sevahistòria d’aquesta manera:

Vet aquí que, fa molts i molts anys, al nostrepoble, hi vivien en Sidru i la Susanna. En Sidruvivia i treballava a bosc. S’aixecava cada dia atrenc d’alba, per fer llenya i carbó. Però li va

Data de naixement: 26-7-1998Pes: 25 kgEstat civil: casada amb en SidruFills: la Gracieta

arribar aquella edat en què sospirava per trobaruna noia.Així és que, en Sidru, un matí d’agost, es va posarel seu vestit més nou i va baixar fins al poble,on feien festa gran. De seguida va veure la Su-sanna, la pubilla d’un mas del pla envoltat decamps la seva família de la qual treballava desde feia moltes generacions.A l’Ofici, va asseure’s al seu costat, li va oferirballar la primera sardana. Al ball de tarda ja noes varen separar ni un moment. Al cap d’un anyes varen casar i hi va haver un gran convit almas del pla. La seva llar es va omplir ben aviatde mainada, que la varen convertir en un lloc viui alegre, on es reunien molts parents i amics.

Entitat: Esbart Dansaire de Santa Susanna, concretamentdel grup de grallers i gegantersCreació: Maria Adrogué, Pere Nogueras, membres del’Esbart, i Montserrat Creus

SusannaSanta Susanna

Biblioteca Municipal de Santa SusannaAjuntament de Santa Susanna

Bibl

iote

ca M

unic

ipal

ð A

junt

amen

t de

San

ta S

usan

naBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


Plaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20 hdimarts, de 16’30 a 20.30 hdimecres, de 16’30 a 20.30 hdijous, de 16’30 a 20.30 hdivendres, de 16’30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 9’30 a 14 i de 16 a 20 hdimarts, de 16 a 20 hdimecres, de 16 a 20 hdijous, de 16 a 20 hdivendres, de 16 a 20 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

TianaEl Cavaller i la Novícia

El Cavaller i la Novícia són la primera parellade gegants de Tiana. Van ser dissenyats perl’escultor Tomàs Atienza i construïts a CanBoter, a Tiana, l’any 1998. Aquell mateix any1998 va ser estrenat també el Ball de gegantsde Tiana, compost per l’Eduard Casals.Els gegants de Tiana recuperen la llegendatianenca de l’Arbre dels Nassos.Una de les versions de la llegenda explica queal segle XII o XIII, una jove de gran bellesa vatancar-se en un convent de monges agustinesde la Conreria.Com que era jove i bonica, els pretendents laseguien fins a les portes del convent, però, enveure-la travessar la porta, donaven per perdu-des les seves esperances. Només un d’aquestsenamorats va continuar insistint. Una de lesversions diu que la novícia va decidir provar el

seu amor i va preguntar al jove si l’estimavaper ella mateixa o per la seva bellesa. Com abon cavaller, li va respondre amb fermesa queels seus atributs físics no eren allò que el moviaa estimar-la. Els fets posteriors, però, van treure-li tota la credibilitat. La noia, decidida, va tallar-se el nas per veure si encara, sense nas i tot,l’estimava. El cas és que ell va desaparèixer.Algú va recollir la penyora d’amor, el nas, i vadonar-li sepultura. Allí mateix va néixer un arbreamb les fulles en forma de nas.Segons explica Joan Amades, la tradició diuque les noies de la rodalia collien les florsd’aquest arbre pels volts de Setmana Santa ise les fregaven per la cara perquè, deien,donava bellesa i, sobretot, feia tornar el nasbonic.

El Cavaller ila Novícia

Tiana

Biblioteca Can BaratauAjuntament de Tiana

Bibl

iote

ca C

an B

arat

au ð

Aju

ntam

ent

de T

iana

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

foto

: Gem

ma

Ayra

Sant Jordi 2005


Lola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: [email protected]: http://www.viladetiana.org/biblioteca/index_biblioteca.html

(estiu)dilluns de 16 a 20.30 hdimarts de 16 a 20.30 hdimecres de 16 a 20.30 hdijous de 16 a 20.30 hdivendres de 16 a 20.30 hdissabte tancatdiumenge tancat

horaris:(hivern)dilluns de 16 a 20.30 hdimarts de 16 a 20.30 hdimecres de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdijous de 16 a 20.30 hdivendres de 16 a 20.30 hdissabte de 10 a 14 hdiumenge tancat

TorderaEls gegants de Tordera

Figures:En Pere Botero té la fisonomia del Sr. JoaquimCaimel, antic membre de la desapareguda orquestrade Tordera i campaner.La Roseta, representa la Mercè Garcia, pubilla deTordera i primera pubilla comarcal de la vila.

Història:En Pere Botero va ser un personatge llegendari,nat al final del segle XV. Segons diu la llegenda eraun pagès a qui es va acusar de no haver retornatl’import d’un préstec, que ell ja havia cancel·lat. Elnotari d’Hostalric li havia fet el document correspo-nent ja feia uns anys, però es va morir i, en PereBotero, en no poder demostrar que havia pagat, vaanar a veure uns familiars a Maçanet, per si elpodien ajudar. Pel camí va trobar el dimoni, el qualel va portar a l’infern, on va trobar el notari ambaltres persones importants de l ’època.El notari li va indicar on havia amagat el documentde cancel·lació. Amb el vistiplau del dimoni va tornara Tordera i va anar al lloc que li havia indicat elnotari i, en trobar el document, va poder demostrar

la seva innocència. Ningú no va creure en les sevesexplicacions i, fins i tot, se’l va excomulgar perconsiderar-lo un heretge.La Roseta vol representar la Roseta de Can Roberto,una carnissera molt popular del principi s. XX; ambella es fa homenatge a totes les dones emprenedoresque van començar a incorporar-se al món laboral.

Data d’estrena:El 23 d’abril de 1988Dates d’interès:L’any 1992 van participar en la inauguració delsJocs Paralímpics, l’any 1990 en Pere i la Roseta esvan casar i el 1994 va néixer en Bartomeu, l’Hereuet.Cal esmentar també que, l’any 1993, la Roseta vaser escollida pubilla comarcal del Maresme.En Pere i la Roseta han fet més de 350 sortides pelspobles de Catalunya, i han participat en trobadesque s’han fet en Ciutats Geganteres i en altresesdeveniments relacionats amb el món geganter.Són padrins de diversos gegants d’altres poblacions.

Gegant: Pere Botero; pes: 50 kg / alçada 3,85 mGeganta: Roseta, la Carnissera; pes: 48 kg / alçada 3,75 m

Els gegants deTorderaTordera

Biblioteca de TorderaAjuntament de tordera

Bibl

iote

ca d

e To

rder

a ð

Aju

ntam

ent

de T

orde

raBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


Joan Maragall, s/n08490 TORDERAtel.: 937 642 560a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13 hdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 15.30 a 20.30 hdijous, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13 hdiumenge, tancatAjuntament de Tordera

Regidoria de Cultura foto

graf

ia c

edid

a pe

r en

Mar

cos

Mol

ina

Vega

, cap

del

s ge

gant

ers

de M

ontg

at

Vilassar de DaltAnarka. Bèstia de foc dels Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt

Fitxa tècnica• Any de creació: 1998• Material: fibra de vidre i suport de ferro ambrodes• Descripció: la va crear un estudiant de bellesarts de Vilassar de Mar; va ser el seu projectede final de carrera. Com que en aquell momental seu poble no hi havia colla de diables la varegalar a Vilassar de Dalt.Al principi va ser dissenyada la pogués dur unapersona des de dins, però finalment es va haverd’adaptar a causa del pes.Ara, la porten com a mínim tres persones,gràcies al suport amb rodes que els diablesvan dissenyar.• Punts de foc: té sis punts de foc, a les urpesi a la boca. Amb un sistema de pinces, aquestabèstia de foc crema diferents tipus de materials:carretilles, titanis del 21 i bengales de tota

mena.L’acostumen a encendre amb bafarades de focque llença un dels diables.• L’any passat, amb motiu de la celebració deldesè aniversari van decidir restaurar-la. Alprincipi la bèstia, que representa un drac, erade color verd, però ara és de color negre, ambmotius blancs i amb els ulls vermells i grocs.També es van modificar alguns punts de focper poder millorar els efectes de llum i foc.• Acostuma a acompanyar la colla de diablesper la Festa Major dels Sants Màrtirs.• Durant tot l’any descansa al Castell de Vilassaresperant l’arribada dels Sants Màrtirs. Aquestés el seu dia més esperat, perquè es reuneixamb els diables i diablets per fer una mica dellum i d’escalfor als carrers de la vila, Vilassarde Dalt.

AnarkaVilassar de Dalt

Biblioteca Pau PiferrerAjuntament de Vilassar de Dalt

Bibl

iote

ca P

au P

ifer

rer

ð A

junt

amen

t de

Vila

ssar

de

Dal

tBi

blio

tequ

es M

unic

ipals

del

Mar

esm

e

Sant Jordi 2005


AJUNTAMENT DEVILASSAR DE DALT

Marquès de Barberà, s/n08339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, tancatdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 15.30 a 20.30 hdimarts, de 15.30 a 20.30 hdimecres, de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdijous, de 15.30 a 20.30 hdivendres, de 15.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 13diumenge, tancat

Vilassar de MarInnocenci

Tipus de bèstia: asePes: 45 kgAlçada: 2 mBateig: 19 d’octubre del 2002, i primera penjadaQuan se’l pot veure: per la Festa Major (SantJoan), quan es penja al campanar, i a les trobadesde bestiari.Qui el fa ballar: l’Associació Vilassanesa d’Activitatsde Lleure

A Vilassar de Mar diuen que som “penjaases”perquè…”una vegada, el campaner de SantJoan de Vilassar va adonar-se que en unaesquerda del campanar hi creixia un lletsó. Ien una reunió d’autoritats va acordar-se quese’l mengés un ase. L’“americanu” […] vaoferir el seu ase afamat al senyor rector […].Tot seguit es van muntar de les corrioles perhissar l’ase, i deia la gent: “Renoi, quina pen-

sada, i quines autoritats que tenim!”.[…] Il’ase, dòcil i resignat, es va deixar lligar per aser enlairat fins a dalt del campanar. El momentd’hissar-lo fou emocionant. En pujar, suaument,l’ase va obrir la boca i treia la llengua. Il’”americanu” deia: “Riu perquè s’acosta allletsó”. Quan en fou al bell davant, veierenque l’ase no se’l menjava. Haurà tingut uncobriment de cor, digué l’agutzil, però el ma-nescal opinà que era mort i ben mort. I llavorsl’”americanu” exclamà: “Els ases sempre fan“burrades””(1)

Informació facilitada per l’AVAL

(1) Fragment extret de: GUARDIOLA I PRIM, Lluís. Sant Joan deVilassar: Història i Geografia de la comarca vilassanesa i delMaresme. Vilassar de Mar: Gràfiques Garcia, 1955.

InnocenciVilassar de Mar

Biblioteca Ernest Lluch i MartínAjuntament de Vilassar de Mar

Bibl

iote

ca E

rnes

t Ll

uch

i Mar

tín

ð A

junt

amen

t de

Vila

ssar

de

Mar

Bibl

iote

ques

Mun

icipa

ls d

el M

ares

me

Sant Jordi 2005


Pau Casals, 16 baixos08340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 506 238a/e: [email protected]

(estiu)dilluns, de 16.30 a 20.30 hdimarts, de 16.30 a 20.30 hdimecres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 hdijous, de 16.30 a 20.30 hdivendres, de 16.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

horaris:(hivern)dilluns, de 16.30 a 20.30 hdimarts, de 16.30 a 20.30 hdimecres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 hdijous, de 16.30 a 21.30 hdivendres, de 16.30 a 20.30 hdissabte, de 10 a 14 hdiumenge, tancat

Bibliografia

50è aniversari dels gegants de Pineda. Festa Majorde Sant Joan Baptista, Pineda de Mar: del 24 d’agosta l’1 de setembre de 1991. [Pineda de Mar]:l’Ajuntament, [1991], p. [8-12].12

20 anys de Santes: gent al carrer. [Mataró]: [s.n.],1999. [48] p.7

50è aniversari barri dels Abells, 28 de juny 1947-1997. Canet de Mar: l’Ajuntament, 1997.7

Agrupació de Colles de Genganters de Catalunya [enlínia]. Barcelona: Agrupació de Colles de Gegantersde Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2005].<http://www.gegants.org>

L’Agrupació de Geganters de Canet lliura els gegantsa l’Ajuntament. Àmbit. Canet de Mar: Els 2 Pins, juny2004 , vol. 9, núm. 95, p. 17.7

Agrupació Musical del Maresme. Música de bandade l'Agrupació Musical del Maresme [Enregistramentsonor]. Mataró: La Col, DL 1999. 1 disc (CD).2, 4, 10

Això és Tiana. Tiana: l’Ajuntament : Comissió deCultura, 1995. 127 p.19

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntamentde Sant Vicenç de Montalt [en línia]. Sant Vicenç deMontalt: l’Ajuntament. [Consulta: 14 febrer 2004].Club de BTT “Xurribikers”.<http://www.svmontalt.net/entitats/entitats_Xurribikers.htm>.

L'Àliga de Mataró: 400 anys: Museu de Mataró: del20 d'abril al 10 de juny de 2001. Mataró: PatronatMunicipal de Cultura : Museu de Mataró, 2001. 97 p.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 13, 14, 19, 20

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia, d’Alella2 Biblioteca P. Fidel Fita, d’Arenys de Mar3 Biblioteca Sant Martí, d’Arenys de Munt4 Biblioteca de Cabrils5 Biblioteca Can Milans, de Caldes d’Estrac6 Biblioteca Costa i Fornaguera, de Calella7 Biblioteca P. Gual i Pujadas, de Canet de Mar8 Biblioteca La Cooperativa, de Malgrat de Mar9 Biblioteca Pública Joan Coromines, del Masnou

10 Biblioteca Pompeu Fabra, de Mataró11 Biblioteca Tirant lo Blanc, de Montgat12 Biblioteca M. Serra i Moret, de Pineda de Mar13 Biblioteca Poblenou, de Pineda de Mar14 Biblioteca Jaume Perich i Escala, de Premià de Dalt15 Biblioteca Can Manent, de Premià de Mar16 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres17 Biblioteca la Muntala, de Sant Vicenç de Montalt18 Biblioteca Municipal de Santa Susanna19 Biblioteca Can Baratau, de Tiana20 Biblioteca de Tordera21 Biblioteca Pau Piferrer, de Vilassar de Dalt22 Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín, de Vilassar de Mar

Biblioteques Municipals del Maresme on trobareu els llibres de la bibliografia

AMADES, Joan. Costumari català. Barcelona: Edicions62, 1982. 5 vol.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19,20, 21, 22

AMADES, Joan. Gegants, nans i altres entremesos.Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 1983. 227 p.ISBN 84-85354-22-1.1, 9, 15, 21

ANDREU, Pep; CRUZ, Marga. Reflexos de Mataró.Barcelona: Columna, 1996. 125 p.ISBN 84-8300-084-9.10

Associació de Geganters, Grallers i Tabalers d’Arenysde Mar [en línia]. [Consulta: 11 febrer 2005].<http://www.arenysdemar.org/entitats/geganters>

Associació de Geganters, Grallers i Tabalers d'Arenysde Mar. Poble a poble : Arenys de Mar. Gegants, 1995,núm. 29, p. 5.2

BARTRÉS I SALA, Gaspar; MANAU I GRAUPERA,Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres.Barcelona: Ferran Manau, 1986. 273 p. ISBN 84-398-6520-1.2, 3, 6, 12, 14, 16, 17, 20, 21

BASS, Damià. Galeria de penjaases. Vilassar de Dalt:El Vaixell, 2003. 279 p.22

BATLLE, Albert. Caldes d’Estrac o Caldetes: un vell plet.Caldes d’Estrac: l’Ajuntament, 1985. 220 p.2, 5, 7

BELLÉS, Xavier. Els Bestiaris medievals: llibresd’animals i símbols. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004.70 p. ISBN 84-232-0662-9.15, 20, 21

BLANCH ITXART, Jordina. Tocats de foc: simbologies

festives i víbries ancestrals. Tarragona: l’Ajuntament:El Mèdol, 2003. 128 p.1, 10, 20

BLASCO, F. Ja tenim gegants. Fòrum Tiana, 1998,núm. 7, p. 91.19

BRUNET i EZQUERRO, Jordi, et al. Sant Vicenç deMontalt. Imatges d’ahir. 1900-1970. Sant Vicenç deMontalt: l’Ajuntament, 2000. 237 p. ISBN 84-606-2950-3.2, 3, 5, 10, 16, 17, 20

BUÑUEL, Ivan. Cercavila nocturna [Enregistramentvídeo]. Arenys de Mar: Geganters d’Arenys de Mar,2001.2

BUÑUEL, Ivan. Cercavila nocturna [Enregistrament vídeo].Arenys de Mar: Geganters d’Arenys de Mar, 2002.2

Butlletí informatiu de l'Agrupació de Colles de Gegan-ters de Catalunya. Barcelona : L’Agrupació , 1986-9

CABALLÉ i CLOS, Tomàs. La Torre dels Encantats:leyenda de Caldetas. Barcelona: Imp. F. Borràs, 1916.84 p.5

CALSAPEU I CANTÓ, Jaume. 10 anys de postals degegants: [catàleg de l'exposició]. Mataró: PatronatMunicipal de Cultura, DL 1996. 23 p.10

CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: Barcanova, 2002.176 p. ISBN 84-489-0659-6.1, 2, 3, 5, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21

CARRASCO, Josep ; PALMA, Josep. Auca dels gegantsde Malgrat. [Malgrat de Mar] : Colla de Gegants iGrallers de Malgrat, 1991. 1 full.8

CASAS, Joaquim. Notes sobre la tradició de Les Santes.Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1979. 64 p.12

Cerimònia de presentació i bateig dels gegants deMalgrat: 12 agost 1990. [Malgrat de Mar]: l’Ajuntament,1990. [8] p.8

COLL I MONTEAGUDO, Ramon ; MODOLELL ROS,Josep M. Llegendes, tradicions i fets de la serraladade Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318 p. ISBN 84-281-0980-X.2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22

Colla de la Momerota i Momeroteta de Mataró. LaBanyeta. Mataró: La Colla, 2000- . [Consulta: 15 març2005].<http://personales.ya.com/salserjo/momerota/>

CORDOMÍ, Xavier. Altíssims senyors, nobles bèstiesimatgeria festiva de ... Tarragona: El Mèdol, 2001.9

CUSACHS i CORREDOR, Manuel ; CUYAS I DURAN,Manuel. El Castell de Burriac i en Robafaves. Mataró:Capgros, 2004. [12] p.10

La Dormida: Gegants i nans de la ciutat de Mataró[Enregistrament sonor]. Mataró: Patronat Municipalde Cultura, DL 1999. 1 disc (CD).2, 9, 10

DURÀ i BORRÀS, Joan-Carles. En Xic, l’eco-xurraví.Sant Vicenç de Montalt: ACCANEM : l’Ajuntament,2004. 132 p.5, 10, 17

Entitats a Tiana: Colla gegantera [en línia]. [Consulta:10 febrer 2005].<http://www.viladetiana.org>

FABREGAS, Xavier. El llibre de les bèsties. Zoologiafantàstica catalana. Barcelona: Edicions 62, 19831, 9, 10, 19

FEBRER, Víctor. Els Gegants de la ciutat de Mataró.Gegants, 2001, núm. 54, p. 11.12, 13

FEBRER, Víctor. “L’Àliga de Mataró 400 anys” dinsGegants, 2002, núm. 58 p. 11.12, 13

Festa major Sant Cebrià 1998. Tiana: l’Ajuntament,1998. [16] p.19

FUENTES, Antoni. Els gegants es presenten en públicamb una cerimònia de bateig. El Punt. 10 d'agost de1990, núm. 3574, p. 26.2, 8

Geganta. Mataró: Colla de Gegants, [199-]-.10

Els Geganters de Caldetes. 3 Viles, 1994, núm. 9, p. 10.5

Geganters del barri dels Abells: recuperem les tradicionsper Canet [en línia]. Canet de Mar: l’Ajuntament.[Consulta: 10 febrer 2005].<http://www.canetdemar.org/entitats/gegantsabells>

Gegants. Agrupació de Colles de Geganters de Cata-lunya. Argentona : L’Agrupació de Geganters de Cata-lunya, 1991-. ISSN 0211-41060.8, 9, 12, 13, 17, 20

Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore.Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1982. 232p. ISBN 84-500-7849-0.2, 3, 7, 9, 20, 21

Els Gegants d’Arenys de Mar. Festes de Sant Zenon.2002, p. 3-12.2

Els Gegants d’Arenys: En Tallaferro i la Flor d’Alba aMenorca [en línia]. [Consulta: 11 febrer 2005].<http://arenys.org/gegants>Els Gegants modernistes del Castell de Santa Floren-tina. Àmbit, 2004 , vol. 9, núm. 95, p. 21.7

Grallers de Mataró. Vint anys cantant la canya [Enre-gistrament sonor]. [Mataró]: La Col, DL 1999.1 disc (CD).10

GRAU I MARTÍ, Jan. Ball de gegants. [Barcelona] :Associació de Geganters. Caixa de Barcelona, Obrasocial, DL 1990. 50 p.2, 7, 8

GRAU I MARTÍ, Jan. El Cabàs dels micacos: llegendesde Badalona. Tarragona: El Mèdol, 2001. 118 p.19

GRAU I MARTÍ, Jan. Gegants. Barcelona: Columna,1996. 62 p.2, 7, 8, 15, 17, 21

GUANYABENS I CALVET, Nicolau. Els Gegants de laciutat de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura,1999. 191 p.2, 10

GUARDIOLA, Lluís. Anecdotari vilassarenc. Vilassarde Mar: Políglota, 1959. 206 p.2, 22

GUARDIOLA, Lluís. Sant Joan de Vilassar de Mar:història i geografia de la comarca vilassanesa i delMaresme. Vilassar de Mar: Gràfiques García, 1955.581 p.22

Guillem Bernat i Agnès de l’Aubó, gegants de Canetde Mar. Àmbit., 2004 , vol. 9, núm. 95, p. 19.7

Història il·lustrada de Sant Andreu de Llavaneres. SantAndreu de Llavaneres: Ajuntament, 1997. 46 p.16, 17

Històries, anècdotes i llegendes dels carrers i placesde Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: l’Ajuntament,1982. 80 p.22

La Llegenda de Caldes d’Estrac. 3 Viles, 1994, núm.2 , p. 9-10.5, 17

Llegendes, festes i tradicions del Maresme: guia delectura. [Arenys de Mar]: Diputació de Barcelona. Àreade Cultura. Servei de Biblioteques. Biblioteques delMaresme, [1998]. 29 p.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17,18, 19, 20, 21, 22

MARZAL I CANÓS, Jaume. Pineda de Mar: la històriaen còmic. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 1994. 36 p.6, 7, 12, 13

MAS, Coral ; BRAZA, Toni. La Web dels gegants deMataró. Mataró: els autors, 2002.[Consulta: 26 feb. 2005].<http://personal.telefonica.terra.es/web/gegantsmataro>

MASSAGUER I FERRER, Ignasi ; QUINTANA I RIERA,Pep. Conte de gegants. Arenys de Mar: Els Llibres delset-ciències, 1997. 26 p. ISBN 84-605-6132-1.2, 3

El Mastegamosques. Calella: Colla de Geganters/esi Grallers/es de Calella, 1999 –.6

MASVIDAL NOGUERAS, Quim. L’Agrupació de Ge-ganters i Diables de Canet de Mar retornen. Àmbit.,2004 , vol. 9, núm. 97, p. 22.7

MASVIDAL NOGUERAS, Quim. En Petrus i la Carlota,els gegants del barri dels Abells. Àmbit, 2004, vol.9, núm. 96, p. 22.7

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. L’entremaliatTonet d’Arenys de Munt. Arenys de Munt:l’Ajuntament, 2003. 23 p.3, 8, 10, 22

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. Els gegantsde Sant Andreu de Llavaneres. Sant Andreu de Llava-neres: l’Ajuntament, 2003. 20 p.8, 17, 22

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. En Tonet i lesfestes d’hivern. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2004.24 p. ISBN 84-606-3400-0.3, 8, 22

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. La Torretadels gegants. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 2003.20 p. ISBN 84-922226-7-0.8, 10

MIR TORRENT, Enric. Història gràfica de Canet de Mar(Volum I – Segle XIX a 1907). Girona: Palahí, 1994-1995, làmina núm. 17–22.7

La Mirada atenta: les Momerotes de Mataró. CavallFort, núm. 878, p. 2-3.10, 21

MIRALLES, Mercè. Can Boter construeix els gegantsdel municipi, els protagonistes de la llegenda de l’arbredels nassos. El Punt. Barcelonès Nord. 10 juny 1997,p. 8.2, 19

MIRO BALMAS, Agustin. Caldes d’Estrach: Caldetas.Arenys de Mar: [s.n.], 1977. 62 p.2, 5

MITJANS, Rafel; SOLER, Teresa. En Perich. Fulls delMuseu Arxiu de Santa Maria, 2003, núm. 76,p. 34-40.10

MORESO i MORA, Marta; AZUAGA i GARCIA, JoanManel. A pas de gegant: història dels gegants a Caldesd’Estrac. Premià de Mar: El Clavell, DL 1999. 142 p. ISBN 84-89841-26-8.2, 5, 7, 8

PALOMER I FERRER, Artur; CABRÉ, Toni. Les Santes:quan els cap-grossos fem festa Major.... Mataró:Robafaves, 1982. [48]10

Pal de paller. Associació Familiar El Casal. 2003, núm.148. Sant Andreu de Llavaneres: El Casal, 1981-.16

Poble a poble : Malgrat de Mar. Gegants, març-abril1992, núm. 19, p. 7.8Recull de poemes, contes, històries del nostre poble:diada del llibre, 1981. Vilassar de Mar: l’Ajuntament,1981. 52 p.22

Recull fotogràfic de la Festa Major 2002 [en línia].Canet de Mar: l’Ajuntament, [2002].[Consulta: 10 febrer 2005].<http://www.canetdemar.org/pagina.php?id=31>

RODRÍGUEZ, Armonía. Altemir i Bonadona: els gegantsde Premià de Dalt. Premià de Dalt: l’Ajuntament: LaComarcal, 2005.14

RODRÍGUEZ, Oriol. 25 anys de foc. Mataró report,2004, núm. 87, p. 60-65.10, 17

SÀIZ XIQUÉS, Carles. Imatges retrospectives de Canet.Canet de Mar: Els 2 Pins, 1994, p. 120-122.7

SALARICH i VERDAGUER, Joaquim. Apuntes para lahistoria de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. Barce-lona: La Renaixensa, 1882. 161 p.2, 5, 7

SALBANYÀ I BENET, Jordi ; QUINTANA I RIERA, Pep.Per molts anys, gegants!!!. Festes de Sant Zenon,1980, p. [11-16].2

SALVADÓ, Maria Rosa. Els gegants. Descobriu Arenysde Munt. Butlletí d’informació de promoció d’Arenysde Munt, 2003, 8 p.3

Santa Susanna, un poble amb vida. 1976-2003. [S.l.]:Ajuntament de Santa Susanna, 2003. 119 p.18

Les Santes festa major de Mataró.... Mataró:l’Ajuntament, 1979-.10

SERRA, Marià. Canet de Mar - Gegants. La Costa deLlevant. 5 octubre 1902, núm. 40, p. 10-11.7

SERRA, Marià. Canet de Mar - ¡¡¡Gran aconteixement!!!. LaCosta de Llevant. 26 octubre 1902, núm. 43, p. 12-13.7

SOLER ALOMÀ, Encarnació. Fiestas de las Santas enel año de la victoria: una mostra del patrimoni cine-matogràfic recuperat a Mataró. Fulls del Museu Arxiude Santa Maria, 1994, núm 48, p. 42-49.10

Sociedad Musical Maestro Orts. Gaianes [enregistra-ment sonor]. Valencia: Produccions Musicals M.L.,2000. 1 disc (CD).10

TARRADAS, Montserrat. Comarca del Maresme: coor-dinadora de geganters del Maresme. Gegants,2001, núm. 56, p. 30.12, 13

Tocs i músiques de la Festa Major de Mataró [Enre-gistrament sonor]. Premià de Mar: Tram, DL 1990.1disc.10

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils 175 anys d’història.Argentona: La Comarcal, 1998. 271 p.4

TRASS, Amanci. Guillem–Bernat de Montferrer i Agnèsde l’Aubó: el gegants de Canet. Canet de Mar: Agrupacióde Geganters i Diables, DL 1985. [8] p.7

Web de la colla de la Momerota i Momeroteta deMataró [en línia]. Mataró: Colla de la Momerota iMomeroteta, 2003. [Consulta: 8 febrer 2005].<http://personales.ya.com/salserjo/momerota/>

Sant Jordi 2005Generalitat de CatalunyaServei de Biblioteques

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Àrea de CulturaServei de Biblioteques

"Gegants, nans i bestiari del Maresme".

Documents

Transcript of "Gegants, nans i bestiari del Maresme".