Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Març/abril … · L'Ajuntament informa Gaseta Municipal...
16
L'Ajuntament informa L'Ajuntament informa Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Març/abril de 2007 6a època núm. 29 EL MERCADAL
Transcript of Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Març/abril … · L'Ajuntament informa Gaseta Municipal...
L'Ajuntament informa
L'Ajuntament informa
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Març/abril de 2007 6a època núm. 29
EL MERCADAL
�
EL MERCADAL
�
EL MERCADAL
SERVEIS
Consell editorial:Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de ReusDirector:
Claudi ArnavatRedactora en cap:
Imma Bolet Redacció:
Rosa Pagès, Susana Bahíllo i Eduard VallèsFotografia:
Carles Fargas, Arxiu DCCPortada:
Avinguda de Marià Fortuny. Foto: Carles Fargas
Edita:Ajuntament de Reus
Direcció de Comunicació CorporativaMitjans Corporatius
i Comunicació InternaPl. del Mercadal 1 43�01 REUSTel. 977 010 023 Fax 977 010 213
Tirada: 37.000 exemplarsDipòsit legal: T-928-2003
ISSN: 1696-5507Projecte gràfic i producció:
Tona BayonaImpressió:
Rotocayfo QuebecorDistribució:
Unimail
AJUNTAMENT DE REUS
Sumari� Serveis Sumari. Crèdits
4 El mandat en fotografies: memòria gràfica de quatre anys
6 El Tecnoparc implica el món empresarial i universitari amb l'impuls de les administracions
8 El Gaudí Centre capitalitza la projecció exterior del patrimoni modernista
10 La recollida pneumàtica s'estrena al Velòdrom, el passeig de Prim i Països Catalans
1� Les entrades i els principals eixos viaris adopten l'aspecte de la ciutat del segle xxi
14 Reus preveu assolir el �011 les 600 ha de sòl industrial que preveu el pla general vigent
16 L'augment de població comporta l'ampliació de les escoles i la creació de quatre centres nous
19 Una oferta formativa creixent i l'impuls a les noves tecnologies, defineixen ara Mas Carandell
�0 La coordinació interna i la gestió de tràmits per Internet agilita els serveis municipals
�4 L'atenció a les persones nouvingudes centra la tasca per a la inserció i la convivència
�6 Serveis Socials modernitza l'atenció a les persones amb la universalització del servei
�7 El nou Casal de les Dones promourà la igualtat des dels antics rentadors del Carme
�9 Nova comissaria, més agents i recursos per adaptar la Guàrdia Urbana a la demanda del s. xxi
30 Propostes noves com el CAER o el Centre de la Imatge mantenen Reus com a referent cultural
EL MERCADAL3
L'AjUNTAMENT INFoRMA
La sisena època de la gaseta municipal El Mercadal es va inici-ar el juny de 2003, amb la presa de possessió del nou consistori com a notícia de portada.
Durant 29 números, El Mercadal ha traduït el dia a dia de l'administració municipal en una publicació capaç de fer arribar a la ciutadania la feina que fa l'Ajuntament i, en general, tota l'administració municipal.
Amb aquest objectiu, un equip de professionals –periodistes, fotògrafs, correctors, grafistes, impressors i carters– s'ha encar-regat d'elaborar, fabricar i dis-
tribuir un producte pensat per ser llegible, entenedor, veraç i fiable. Una tasca que s'ha basat, com no podia ser d'altra forma, en la col·laboració constant, el suport continuat i l'assessora-
ment de la resta de funcionaris i professionals de l'Ajuntament de Reus, dels seus organismes autònoms i de les empreses municipals enquadrades en el holding Innova.
El resultat és una revista que arriba cada mes –o quasi cada mes– a les 37.000 bústies de la ciutat.
Durant aquests 4 anys, la Unitat de Mitjans Corporatius i Comunicació Interna de la Direcció de Comunicació Corporativa, responsable de l'edi-ció, ha anat introduint nous ele-ments per fer més atractiva i útil la publicació. En aquest sentit, cal destacar la publicació de la ressenya dels acords del Ple de cada mes i la inclusió d'una guia telefònica dels serveis de l'admi-nistració municipal més utilitzats per part de la ciutadania. ◆
L'Ajuntament informa:l'actuació municipal de 4 anys en 500 pàgines d'El Mercadal
Durant els 29 números que s'han publicat en aquest mandat, la gaseta municipal El Mercadal ha intentat convertir-se en una eina eficaç al servei de la ciutadania. Una eina capaç d'acostar la informació municipal a totes i cadascuna de les famílies de la ciutat.
L'avinguda de Bellissens.
Reus 2005, l'any del Carme
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Gener de 2005 6a època núm. 12
EL MERCADAL
Reus 2005, l'any del Carme
Grans persones
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Febrer de 2005 6a època núm. 13
EL MERCADAL
Grans persones
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Novembre/desembre de 2005 6a època núm. 18
EL MERCADAL
Guàrdia Urbana, punt i seguit
Guàrdia Urbana, punt i seguit
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Juliol/agost de 2006 6a època núm. 24
EL MERCADAL
El triangle del
Velòdrom
El triangle del
Velòdrom
Reus 2007: 107.000
habitants
Reus 2007: 107.000
habitants
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27
EL MERCADAL
El Mercadal 12 va ser la primera en tenir una portada doble. A partir d'aquest número, totes les portades d'El Mercadal tenen una doble lectura: amb la revista plegada, una portada normal; amb la revista desplegada, una espectacular fotografia que reflecteix un aspecte destacable de la ciutat.
Acords del Ple�6-01-07◆ S'aprova de manera provisional el Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC). Es valoren positivament aquelles al·legacions que tenen incidència en el programa i es desestimen aquelles al·legacions que no hi tenen a veure directa-ment.◆ Es constitueix la Fundació Antoni Gaudí amb l’objectiu de difondre l’obra i la figura de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí, així com la conservació, divulgació i dinamització del patrimoni modernista de Reus.◆ Se sol·licita al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la delegació de la competència en relació amb els consells de participació de les llars d’infants de titularitat pública.◆ S'aprova de manera definitiva la modifica-ció puntual del Pla parcial urbanístic del sector A.12 Riera del Molinet. Aquest és un dels sectors que forma part del polígon tecnològic Tecnoparc.◆ S'aprova definitivament el pla de millora urbana «ASM i altres al camí de la Pedrera del Coubi», promogut per LAMSAB 2004, SL, que contempla la transformació d’un sector indus-trial en un àmbit de tipus residencial, integrat en la trama urbana.◆ S'aprova provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana que proposa els carrers de Mas, d’Antoni Martí Bages, de l’Agricultura i l’avinguda d’Antoni Planàs i Marca per emplaçar-hi els siste-mes d’equipaments i d’habitatges dotacionals públics.
�3-0�-07◆ Adhesió als compromisos Aalborg +10, que comporta, entre altres, el compromís de fomentar la participació en l’establiment d’ob-jectius de l’Agenda 21 Local.◆ Cessió gratuïta d’una finca, situada al car-rer de Maria Cortina Pascual, al Club Natació Reus Ploms per destinar-la a la construcció de les noves pistes de tenis (3 pistes i un petit frontó).◆ Imposició i ordenació de contribucions especials amb motiu del projecte de pavimen-tació i serveis als carrers de Güell i Mercader, de Santa Paula, de Gornals i de Sant Lluís, de l’Àguila, de Sant Carles i Sant Josep i de Sant Pancraç. Tots els carrers es troben al barri del Carme.
30-03-07◆ Acceptació de la delegació de les compe-tències relacionades amb els consells de parti-cipació de les llars d’infants públiques. També s’aprova el conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.◆ S'aprova inicialment la modificació puntual del pla general que afecta el sector G.11 Zona Universitària Mas Vila de Barberà i que per-metrà desenvolupar el Campus Universitari de Bellissens. Es preveu una reserva del 31,35% de l’espai per a usos universitaris, el 36,33% per a espais lliures, 25,96% per a vialitat, 5,61% per a protecció talussos i el 0,75% per a espais tècnics.◆ S'aprova inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana pel que afecta als terrenys situats al carrer del General Moragues per tal de resoldre l’impacte visual que actualment ofereix la mitjana nord del bloc de pisos situat a la cantonada de l’avin-guda de l'Onze de Setembre.◆ Es declaren d’especial interès i d’utilitat municipal les obres de rehabilitació dels blocs Blau, Cobalt i Vermell-Groc del barri Gaudí. La declaració permet als propietaris dels immobles beneficiar-se d’una bonificació del 75% de la quota de l’ICIO per a les obres de rehabilitació.
Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.cat i al tauler d’anuncis de l’OAC.
Guàrdia Urbana [email protected]ències 092
Comissaria 977 010 092
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Dipòsit de vehicles 977 010 056
Relacions Cíviques [email protected] Cívic Ponent 977 010 044
Centre Cívic Mestral 977 010 039
Centre Cívic Llevant 977 010 026
Centre Cívic Carrilet 977 010 051
Centre Cívic Migjorn 977 010 032
Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030
Promoció i Estratègia [email protected] 977 300 003
Palau de Fires i Congressos 977 326 363
Reus Turisme [email protected] d’informació turística 902 360 200
Medi Ambient [email protected]ües de Reus (AREMSA) 977 127 019
Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666
Deixalleria 977 010 212
Arquitectura i Urbanisme [email protected]ència Municipal de l’Habitatge 977 759 682
GUPSA 977 300 475
Serveis tècnics 977 759 635/674
Via Pública [email protected] i Mercats (AMERSAM) 977 300 006
Reus Transport 977 310 671
Agència del Paisatge Urbà 977 341 550
Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068
Educació i Família [email protected] Mas Carandell 977 331 837
Pavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091
Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257
Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620
Benestar [email protected] Universitari de Sant Joan 977 310 300
Hosp. Universitari de St. Joan (Urgències) 977 320 424
Serveis Socials 977 010 034
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Casal de les Dones 977 315 873
Institut Municipal de Puericultura Dr. Frías 977 010 040
OMIC 977 010 050
Tanatori (GESFURSA) 977 753 107
Cementiri General de Reus 977 341 272
Cultura [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 345 418
Museu d’Art i Història 977 344 833
Teatre Bartrina 977 341 100
Teatre Fortuny 977 315 059
Sindicatura Mun. de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 759 664
Grups Municipals PSC [email protected] 977 759 625
CiU [email protected] 977 759 630
PPC [email protected] 977 759 606
ERC [email protected] 977 759 609
ICV-EA [email protected] 977 759 660
Altres telèfons d’interès& 010 www.reus.cat
Des de fora de Reus 977 010 010
PRESSUPoST �007
4
PRESSUPoST �007
EL MERCADAL5
El mandat en fotografies:memòria gràfica de quatre anys
L'AjUNTAMENT INFoRMA
4
EL MERCADAL
L'AjUNTAMENT INFoRMAL'AjUNTAMENT INFoRMA
4
EL MERCADAL
Fotografia de família dels regidors i regidores per commemorar els 25 anys d'ajuntaments democràtics. La V Trobada de Reusencs de Fora Vila.
Els regidors i regidores d'aquest mandat el dia de la presa de possessió.
Misericòrdia Vallès, tercera síndica municipal de greuges.
Rojas Marcos va presentar el balanç del pla estratègic.
L'AjUNTAMENT INFoRMA
EL MERCADAL5
Visita oficial del president de la Generalitat, José Montilla. Acte de col·locació de la primera pedra del nou hospital.
Visita del president Pasqual Maragall i els prínceps d'Astúries.
Les escoles bressol, una de les prioritats del govern municipal.
Barri del Carme. El Centre de la Imatge ha permès recuperar el Mas Iglesias.Inauguració del Mas Miarnau.
La consellera Tura passa revista a la Guàrdia Urbana.
La recollida pneumàtica, un sistema net i còmode per a la brossa.
Foto
: Sò
nia
Rim
bau
REUS
TOTS I TOTESSOM CIUTAT
punt d’arribadapunt de partida
balanç delsprocessos estratègics
REUS
2007
PRoMoCIó I ESTRATèGIAPRoMoCIó I ESTRATèGIA
6
EL MERCADAL
El Tecnoparc implica el món empresarial i universitari amb l'impuls de les administracions
desenvolupament urbanístic del Tecnoparc traça molt més que un polígon tecnològic, és el dibuix d'una nova ciutat a Bellissens,
ben comunicada, amb l'hospital, habitatges i equipaments educatius
el
PRoMoCIó I ESTRATèGIA
EL MERCADAL7
1995 i 2006 REDESSA (Reus Desenvolupament
Econòmic SA) ha facilitat la implantació de prop de 200
empreses i la generació de més de 800 llocs de treball
entre
El Parc Tecnològic del Camp, Tecnoparc, està transformant 156 hectàrees de sòl industrial per proveir les activitats producti-ves i terciàries d’un espai privile-giat, connectat amb les principals infraestructures de comunicació i que constituirà el centre empre-sarial i de negocis més important del Camp de Tarragona amb el nou Palau de Fires i Congressos,
el nou Hospital de Reus i el futur campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili com a principals pols d’activitat.
Tots aquests equipaments, jun-tament amb els dos hotels de quatre estrelles, els espais de recerca i transferència de tec-nologia i els 1.800 habitatges previstos, faran d’aquest parc
tecnològic un espai d’activitat constant plenament integrat en la ciutat i ben comunicat amb el territori.
La recerca en salut i nutricióEl parc focalitzarà la seva activitat en els àmbits de la salut i la nutrició fent honor a la llarga tra-dició de gran productor i centre de distribució agroalimentari que té Reus. En concret, Tecnoparc disposarà d’un ampli ventall de serveis tecnològics per afavorir el disseny, desenvolupament i pro-ducció d’aliments d’alt valor afe-git amb propietats beneficioses per a la salut dels consumidors.
La tasca de REDESSAEl suport a l'activitat empresarial es demostra amb grans projec-
tes, com el Tecnoparc, i projectes de menor envergadura, com el complex empresarial REDESSA 3, instal·lat al polígon Mas Batlle. Amb els seus 30.000 m2 de superfície, el complex empresa-rial vol contribuir al desenvolupa-ment industrial i a la diversificació empresarial de la ciutat, alhora que facilita els projectes de les petites i mitjanes empreses i la generació d'ocupació. Consisteix en la promoció d'un conjunt de 27 parcel·les industrials en règim de dret de superfície d'entre 525 i 2.054 m2. El complex és la continuació de REDESSA 2, en funcionament des de 2002 per facilitar la instal·lació de petites i mitjanes empreses a la ciutat. En aquest cas, són 20 naus industri-als de transició d'entre 225 i 340 m2 situades al polígon AIQSA. ◆
L'aposta de Reus per unir coneixement i sector empresarial ha rebut el suport d'altres administracions. Aquesta implicació i la complicitat de diverses empreses i de la Universitat Rovira i Virgili fa que el Tecnoparc ja es dibuixi a l'àrea de Bellissens.
El Tecnoparc és un centre empresarial i de negocis de més de 150 hectàrees que gira al voltant de la salut i la nutrició. Però a l'àrea de Bellissens es configura un nou pol de centralitat amb espai residencial, un campus universitari i el nou Hospital de Reus.
El Tecnoparc és, sobretot, recerca i investigació: la principal iniciativa per afavorir la transferència de tecnologia és el centre de desenvolupament i investigació que ja s'aixeca a l'avinguda de la Universitat.
Nova terminal d'arribades a l'Aeroport de Reus, per on van passar més d'1,3 milions de passatgers el 2006. Fa pocs mesos va començar l'enderroc de l'antiga base aèria per aixecar la gran terminal que preveu el pla director. I tot això mentre el territori es prepara per intervenir en la gestió de l'Aeroport.
L'Hotel Husa Reus, de quatre estrelles, es farà a l'autovia de Bellissens i serà una de les peces que facilitaran del Tecnoparc.
El centre comercial i d'oci que es construirà a les instal·lacions de Fira de Reus, l'aposta de la ciutat per un comerç integrat en la trama urbana.
Poc després de complir 10 anys, REDESSA posa en marxa el seu tercer complex empresarial, més de 24.000 m2 al polígon Mas Batlle, destinats a la petita i mitjana empresa.
PRoMoCIó DE CIUTAT, CoMERç I TURISME
8
EL MERCADAL
El Gaudí Centre capitalitza la projecció exterior del patrimoni modernista
l'estrena del Gaudí Centre, Reus guanya un pol
d'atracció de visitants que reforça encara més la capitalitat cultural i comercial de la ciutat
amb
Acostar-se al personatge d'Antoni Gaudí a través d'una proposta innovadora que interpreta no només l'obra de l'arquitecte modernista, sinó també el pensament i els enigmes del seu geni creatiu; tot plegat emmarcat en l'època i la societat que va viure.
Amb l'obertura del Gaudí Centre a la plaça del Mercadal, Reus estrena una porta d'entrada a la ciutat. Aquest espai perme-trà redescobrir Gaudí i alhora conèixer la ciutat i la societat on va créixer l'arquitecte modernista més universal.
El Gaudí Centre també mos-trarà el patrimoni modernista
reusenc i centralitzarà l'arribada de visitants a la ciutat. La plan-ta baixa de l'edifici és la nova seu de Reus Turisme, un servei d'atenció i informació al visitant obert durant tota la setmana. Els arquitectes Joan Sibina, Toshiake Tange i Gabriel Bosques, i l'em-presa Sono Euphon Group, són els responsables dels projectes arquitectònic i expositiu. ◆
RELACIoNS CíVIqUES
EL MERCADAL9
Els centres cívics consoliden una oferta diversa i potencien les iniciatives ciutadanes
prés de la tendència a l'alça dels darrers anys, el segon quadrimestre
del curs 2006-2007 la xifra d'inscripcions a les activitats dels
centres cívics ha superat per primera vegada el nombre de 3.000
des
Avingudade
Marià
Fortuny
L'aposta per multiplicar i diversificar l'oferta ha potenciat la Xarxa de Centres Cívics i ha convertit aquests equipaments en espais cada vegada més vius i utilitzats. Tallers i cursos de tota mena conviuen amb la dinàmica d'entitats i associacions que hi tenen el seu centre d'operacions.
El número d'inscripcions a les activitats dels centres cívics ha arribat aquest segon quadrimes-tre del curs 2006-2007 a la xifra rècord de 3.000. S'han ofert un total de 219 cursos i tallers de 78 especialitats diferents. Per a nens i nenes s'ofereixen un total de 18 especialitats, que corresponen a 39 cursos i tallers, i, per a majors de 16 anys, s'ofe-
reixen 78 especialitats, que cor-responen a 219 cursos i tallers. Les dades demostren una gran acceptació dels cursos que s'ofe-reixen per primera vegada, com cosmètica natural, tast de cerve-ses, cultura japonesa o percussió africana. Les que tenen més sortida són les activitats de ball i les que tenen cura del cos i la salut. ◆
La web de Turisme, la finestra virtual de la ciutat, incorpora cinc idiomes. Aquest canvi es va fer coincidir amb l'arribada dels vols de baix cost, que connecten Reus amb ciutats com Londres, Dublin o Frankfurt.
Campanya municipal que vetlla pel compliment de la Llei d'horaris comercials, una iniciativa de la Regidoria de Promoció de Ciutat i la Guàrdia Urbana.
La reforma de l'antiga seu del Banc de Santander ha dotat la plaça del Mercadal d'un edifici innovador que conté el Gaudí Centre, l'equipament de projecció més important de la ciutat.
Acord entre botiguers i administracions per promocionar el comerç amb la creació d'una agrupació d'interès comercial.
Reus, Salou, Cambrils i Vila-seca uneixen esforços i van agafats de la mà en la promoció turística.
S'han dut a terme diverses millores al barri de Sant Josep Obrer segons els acords adoptats en el marc del Pla comunitari, on intervenen les administracions, els veïns i les entitats.
Estrena del Centre Cívic Migjorn, un equipament i a la vegada també una delegació de l'Ajuntament al barri.
MEDI AMBIENT
10
EL MERCADAL
MEDI AMBIENT
EL MERCADAL11
La recollida pneumàtica s'estrena al Velòdrom, el passeig de Prim i Països Catalans
plantar la recollida pneumàtica situa Reus en una posició capdavantera pel que fa a la gestió dels residus.
És la primera ciutat de la demarcació que aplica aquest sistema i l'objectiu és estendre'l a més barris de la ciutat
im
Des d'aquest abril, els habitatges del Velòdrom, el tram final del passeig de Prim i l'avinguda dels Països Catalans disposen d'un nou sistema de recollida de la brossa innovador, net i còmode. Ja se'n beneficien unes 5.000 persones i properament s'estendrà al Carme i l'àrea de l'Hens.
La recollida automàtica d’escom-braries consisteix en la conduc-ció dels residus a través d’una xarxa subterrània de canonades des del domicili de l’usuari, o bé des d’una bústia situada al carrer, fins a una central de recollida. En aquest punt, les escombra-ries queden emmagatzemades en contenidors tancats, llestos per al seu transport al lloc de
tractament. D'aquesta manera s'eliminen els contenidors del carrer i el trànsit diari de cami-ons per buidar els contenidors.Aquest sistema és més còmode, però sobretot més net i eficient. Sens dubte, és el sistema més innovador per a la recollida d'es-combraries i l'objectiu és anar-lo estenent a més zones de la ciutat. ◆
Reus destaca com un dels municipis catalans que millor fa la recollida selectiva
és colors», la campanya de sensibilització i les millores
introduïdes en el sistema de recollida han permès incrementar encara més el percentatge de la brossa que es
recull selectivament
«reus
La Generalitat ha destacat Reus com un dels municipis de Catalunya de mésde 50.000 habitants que més i millor recullselectivament els residus. A més, segonsun estudi, al voltant del 50% de la poblacióde Reus fa la recollida selectiva de maneracorrecta en la majoria de les fraccions.
Diversos indicadors situen Reus com una ciutat capdavantera en la gestió dels residus. Per exemple, la Deixalleria munici-pal –recentment ampliada– és la segona de Catalunya pel que fa al volum de residus recollits. Aquesta tendència a separar cor-rectament els residus continua a l'alça i s'incrementa. La campanya «Reus és colors» va contribuir-hi.
Estructurada en funció de les estacions de l'any, va permetre atribuir a cada període un color i una fracció de rebuig: el groc de l'estiu –els envasos, la fracció que més volum ocupa–, el marró de la tardor –la matèria orgànica, prop de la meitat en pes de la brossa–, el blau de l'hivern –el cartró i paper– i el verd de la primavera –el vidre. ◆
Els contenidors soterrats s'han estès pel nucli antic i el tomb de ravals, milloren la imatge de carrers i places i posen a l'abast de la ciutadania una manera més còmode de reciclar les escombraries.
La recollida pneumàtica és un sistema innovador que facilita la recollida d'escombraries i elimina les molèsties que provoca: la brossa es diposita en unes bústies i viatja per unes canonades subterrànies fins a la central de recollida, on es diposita en grans contenidors.
Obert fa uns mesos, el nou Espai d'Informació Ambiental ofereix informació, però també assessorament i formació sobre tot allò que té a veure amb el medi ambient i la sostenibilitat perquè la ciutadania sigui més activa i participativa.
Cada any s'inverteix en la millora, el manteniment i la senyalització de la xarxa de camins rurals. A més, s'ha editat una guia i un plànol perquè tothom els conegui.
Inversió en energies sostenibles: les plaques solars instal·lades al terrat de la Biblioteca generen l'electricitat que consumeixen més de sis llars durant un any.
mesures i les campanyes de sensibilització per a l'estalvi d'aigua s'han acompanyat d'inversions per millorar les
xarxes d'abastament i sanejament d'aigua
les
1�
EL MERCADAL
Les entrades i els principals eixos viaris adopten l'aspecte de la ciutat del segle xxi
es actuacions de millora
han permès reformar els
accessos i els principals eixos
viaris
l
La reconversió de les carreteres de l'Estat i la Generalitat i una inversió municipal milionària han permès canviar la imatge de les principals artèries de la ciutat. Aquestes actuacions han anat acompanyades de la reconversió dels carrers del centre en espais on el vianant és el protagonista.
Les actuacions dutes a terme a la via pública han redefinit les anelles de la ciutat –tomb de ravals, passejos i rieres, rondes i variants– fent-les més per-meables i facilitant la connexió amb els barris. Alhora, les avin-gudes més importants s'han fet més amables, amb rotondes, semàfors i bandes sonores que pacifiquen el trànsit i aporten
més seguretat als vianants. Aquest és el cas de les avin-gudes de Marià Fortuny, dels Països Catalans i del Comerç, per exemple.
Totes les noves zones urba-nitzades incorporen carril bici. Ara n'hi ha 17 quilòmetres, 10 més que fa 4 anys, i l'objectiu municipal per als propers anys
VIA PúBLICA
EL MERCADAL13
millorar la mobilitat, l'Ajuntament va encarregar un estudi al RACC i ara
se'n veuen els primers resultats: més trànsit cap a les variants, preferència per als vianants a les grans avingudes
i més transport públic
per
és arribar als 27 quilòmetres de carril bici. Sant josep obrer, més a prop amb el nou pontUna de les obres engegades durant aquest mandat i més esperades és la construcció d'un nou pont sota la via del tren, que connectarà l'avinguda de Sol i Ortega amb el passeig de Mas Abelló. Amb aquesta infra-estructura, el barri de Sant Josep Obrer es fa més permeable i s'acosta més al centre.
Més aparcaments i nouscarrers per a vianantsL'ampliació de les àrees de via-nants i la construcció de més places d'aparcament –amb l'am-pliació del Pàrquing Llibertat fins a les 900 places– són accions encaminades a reforçar l'estratè-gia comercial de la ciutat, entesa com un gran centre comercial a cel obert. I en aquest dibuix, la bona connexió dels nous com-plexos comercials i d'oci del Pallol –que obre aquest mes de maig– i de la Fira, dotats d'apar-cament, completa una estratègia d'urbanisme comercial que dóna suport al comerç urbà i integrat a la trama de la ciutat. ◆
VIA PúBLICA
La millora del tram final del passeig Prim culmina la reforma de l'eix central dels passejos. Voreres més amples, recollida pneumàtica i l'empremta de l'arquitecte Miralles conviuen en un espai que amb la reforma de l'antiga Hens i el nou aparcament municipal de 250 places esdevé una nova àrea de centralitat.
Imatge virtual del nou pont sota la via del tren de Sant Josep Obrer, que enllaçarà amb una avinguda el passeig de Mas Abelló i l'avinguda de Sol i Ortega, eliminant així la barrera que suposa el pas del ferrocarril entre el barri i la resta de la ciutat.
Amb l'ampliació, el Pàrquing Llibertat ofereix 900 places al centre. A més, fa pocs mesos que s'ha estrenat el nou Pàrquing Passeig Prim, amb 250 places, i cal afegir-hi l'aparcament de gestió privada del complex del Pallol, amb 450 places.
Carril bici a la carretera de Castellvell. Durant aquest mandat s'han creat fins a 10 quilòmetres de carril bici, sobretot a les àrees reformades o de nova urbanització.
La renovació i ampliació de la flota d'autobusos ha permès incrementar la cobertura horària, geogràfica i la freqüència de pas.
Parc de Sant Jordi. Interior tomb de ravals. C. de Rigoberta Menchú. Av. dels Països Catalans.
Carrer de Llovera: de vianants i encara més comercial. Zona verda Mas Bertran. Parc del Ferrocaril. Parc de Mas Miarnau.
Plaça del Canal: entrada més accessible i segura. Avinguda del Comerç. Plaça del Mercadal. Semàfors més visibles.
14
EL MERCADAL EL MERCADAL15
ARqUITECTURA I URBANISME ARqUITECTURA I URBANISME
ZONAAGROREUS
ZONATECNOPARC
ZONASUD
ZONANORD-EST
Reus preveu assolir el �011 les 600 ha de sòl industrial que preveu el pla general vigent
més de sòl industrial la societat municipal GUPSA promou
habitatges protegits per a joves i gent
gran
a
Reus preveu generar una mitjana anual de 60 hectàrees de sòl industrial fins a assolir l'any 2011 la xifra de 600 hectàrees desenvolupades marcades pel Pla General d’Ordenació Urbana aprovat el febrer de 1999. Es resol així la falta històrica de sòl a disposició de les indústries.
Les previsions de la societat municipal GUPSA signifiquen que durant aquest període, fins a l'any 2011, Reus haurà mul-tiplicat gairebé per tres el seu sòl industrial urbanitzat, que, en l’actualitat, és d’unes 150 hectà-rees. O el que és el mateix, que en dos anys i mig, Reus haurà generat el mateix sòl industrial que en tota la seva història, i
que en sis anys es podran ubicar al municipi el triple d’empre-ses que actualment es troben instal·lades als diferents polígons industrials del terme.
De fet, des de l’entrada en vigor del Pla General d’Ordenació Urbana el 1999 ja s’han generat les mateixes hectàrees de sòl industrial que hi havia abans. ◆
El Carme experimenta una transformació radical gràcies als ajuts de la Llei de barris
relligament urbanístic de la ciutat ha possibilitat el desenvolupament i la creació de noves àrees de centralitat
com el Velòdrom, el Mas Iglesias o el triangle comprès entre el barri
Immaculada i el Santuari
el
El barri del Carme ha començat un canvi d’imatge que el portarà a una profunda transformació gràcies a que el projecte d’intervenció ha estat un dels 13 seleccionats per la Generalitat de Catalunya, d’entre els 66 presentats a la primera convocatòria dels ajuts de la Llei de barris.
L’ajut es concreta en una apor-tació de 8,3 milions d’euros, de manera que anirà a càrrec de la Generalitat prop del 50% de la inversió prevista en el projecte i a càrrec de l’Ajuntament de Reus el 50% restant.
Les grans actuacions descrites en el projecte es concentren a l’entorn de la plaça de la
Patacada, on s’hi construirà un nou centre cívic com a element dinamitzador i on es recuperaran els antics rentadors per donar lloc al Casal Municipal de les Dones; a l’àrea del carrer de Sant Benet, que es perllongarà per donar sortida al tomb de ravals, i a l’entorn de l’antiga fàbrica tèxtil del Vapor Vell, que es destinarà a usos culturals. ◆
Passeig de Prim
Plaçade Prim
Raval de Jesús
Carrer de Sant Esteve
Plaça delTeatre
Carrer Baix del CarmeCarrer de l’Arquitecte CasellesCarrer de la Closa de Torroja
Plaça de laDona
treballadora
Raval de Martí Folguera
AJUNTAMENT
Plaça delMercadal
Carrer de Monterols
Plaça delBaluard
Carrer
de Jes
ús
Carrer de Santa Paula
Plaça del Nende les Oques
Avinguda del President Com
panys
Carrer dels Recs
Carrer de Sant Ignasi
Carrer de l’Estel
Carrer de Jacint Barrau
Carrer de Sant Joan
C. de la Girad
a
Carrer del Vapor N
ou
Carrer Alt d
e Sant Salvador
Carrer de Sant FrancescC. de la Closa d
e Freixa
Carrer Alt del Carme
Carrer de Sant Carles i Sant Josep
Carrer del S
ol
Carrer de Sant Pancraç
Carrer de Jovellanos
Traves
sera
de Tor
roja
Carr
er de
Mise
ricòr
dia
Carrer
de San
t Bene
t
Carrer
del Ve
nt
Carrer d
e Sant Ja
ume
Passeig de Sunyer
Carrer de Sant Gaietà
Carrer de G
üell i Merca
der
Carrer de Gornals
Carrer d
el Vapo
r Vell
Carr
er d
el Do
ctor
Gim
bern
at
C. del Doctor
Codina i Castellví
Plaça deSant Francesc
Carrer Major
Carrer dels Jurats
Carrer de Sant Lluís
C. de Louis
Braille
Carr
erde
Sant Llo
renç
Carrer del Camí de Riudoms
Carrer de l’Àguila
Plaça de laPatacada
Passeig de Prim
Plaçade Prim
Raval de Jesús
Carrer de Sant Esteve
Plaça delTeatre
Carrer Baix del CarmeCarrer de l’Arquitecte CasellesCarrer de la Closa de Torroja
Plaça de laDona
treballadora
Raval de Martí Folguera
AJUNTAMENT
Plaça delMercadal
Carrer de Monterols
Plaça delBaluard
Carrer
de Jes
ús
Carrer de Santa Paula
Plaça del Nende les Oques
Avinguda del President Com
panys
Carrer dels Recs
Carrer de Sant Ignasi
Carrer de l’Estel
Carrer de Jacint Barrau
Carrer de Sant Joan
C. de la Girad
a
Carrer del Vapor N
ou
Carrer Alt d
e Sant Salvador
Carrer de Sant FrancescC. de la Closa d
e Freixa
Carrer Alt del Carme
Carrer de Sant Carles i Sant Josep
Carrer del S
ol
Carrer de Sant Pancraç
Carrer de Jovellanos
Traves
sera
de Tor
roja
Carr
er de
Mise
ricòr
dia
Carrer
de San
t Bene
t
Carrer
del Ve
nt
Carrer d
e Sant Ja
ume
Passeig de Sunyer
Carrer de Sant Gaietà
Carrer de G
üell i Merca
der
Carrer de Gornals
Carrer d
el Vapo
r Vell
Carr
er d
el Do
ctor
Gim
bern
at
C. del Doctor
Codina i Castellví
Plaça deSant Francesc
Carrer Major
Carrer dels Jurats
Carrer de Sant Lluís
C. de Louis
Braille
Carr
erde
Sant Llo
renç
Carrer del Camí de Riudoms
Carrer de l’Àguila
Plaça de laPatacada
Carrer de Sant Antoni
Carrer de Sant Serapi
Noves zones de viabilitat.Espais lliures públics
Habitatges de nova construcció(promoció lliure)
Habitatges protegits de novaconstrucció (promoció pública)
Zones verdes. Espais lliures públics
Equipaments
Passos coberts
Pl. delBisbe Grau
Pl. de LouisBraille
Pisos de protecció oficial per a joves a Mas Bertran promoguts directament per la societat municipal GUPSA. En els darrers anys, s'han construït a la ciutat més de 400 habitatges protegits promoguts per diferents administracions.
Subvenció per rehabilitar els blocs Bofill. El Velòdrom, un nou barri.
Oficina de l'Habitatge, una finestra única i amb tota la informació sobre els ajuts en matèria d'habitatge.
El nou Pallol: habitatge, comerç, aparcament i més espai públic al centre de la ciutat.
Catàleg per protegir fins a 500 béns del patrimoni arquitectònic, històric, artístic i natural.
Actuacions previstes al barri del Carme.
EDUCACIó I FAMíLIA
16
EL MERCADAL
EDUCACIó I FAMíLIA
EL MERCADAL17
L'augment de població comporta l'ampliació de les escoles i la creació de quatre centres nous
mapa escolar ha crescut amb la creació de nous centres i l'ampliació
del nombre de línies per donar resposta a l'increment de població i, per tant, a la creixent demanda
tot mantenint la qualitat de l'ensenyament
el
L’increment sostingut de població ha obligat a reformar el mapa escolar de Reus, a obrir quatre escoles noves i ampliar línies als centres existents, per donar resposta a la demanda i mantenir la qualitat educativa. Per al curs 2007-2008 s’ofereixen 1.300 places de P3 i 1.080 més de primer d’ESO.
Aquest increment poblacional ha obligat a crear noves línies per augmentar l’oferta de places als centres d’educació infantil i pri-mària Pi del Burgar i la Vitxeta –estrenats als darrers cursos–, així com crear dues noves esco-les, el Reus 19 –provisionalment a l’avinguda d’Antoni Planàs, a tocar del Santuari–, i el Reus 20 –que obrirà de manera provisi-
onal al passeig Nord i definitiva-ment al Pinar. L’oferta d’escoles bressol municipals també creix considerablement amb l’estrena del Marfull –al Mas Pintat–, la posada en funcionament de l’Oli-vera –al costat del CEIP Alberich i Casas– i el Lligabosc –al polígon AgroReus. S’afegeixen a l’oferta del Margalló –al Mas Juroca– i la Ginesta –al barri Gaudí. ◆
Els Plans d'EntornLa implicació dels agents del ter-ritori en l’educació escolar és ja una realitat gràcies a l’experiència dels Plans Educatius d’Entorn, engegats a la ciutat de Reus el curs 2004-2005 amb una prova pilot al Col·legi Pompeu Fabra. Els plans amplien el concepte d’escola i defineixen l’educació a partir de tres àmbits: l’educació
formal o reglada, l’educació no formal –les activitats extraesco-lars, de lleure i de vacances– i l’educació informal –formació de pares i mares i sensibilització de la comunitat. Són un projecte de col·laboració institucional per millorar l’educació i per potenciar la participació ciutadana en la tasca educativa. A Reus hi han participat ja 2.600 alumnes. ◆
Bus a peu facilita
itineraris segurs perquè
la canalla pugui anar a peu a l'escola
el
L'Oficina Municipal d'Escolarització va obrir portes el curs passat al carrer del Rosselló. És l'encarregada de coordinar tot el procés d'inscripció i vetllar per al bon funcionament del curs.
Escola Bressol Municipal El Margalló, estrenada el curs 2006-2007 després de la reforma i adequació del Mas Juroca.
El Mas Miarnau: Centre Permanent de Formació i seu de la Fundació URV.
Les agents per a la Promoció de la Convivència vetllen pel civisme als parcs i les places.
Consell d'infants.
CEIP Teresa Miquel.
Tastets d'Ofici, programa d'èxit als instituts.
Més places de primària.
Parc de Nadal, milers de visites plenes de diversió. Escola d'Arquitrectura. Facultat de Medicina.
Els Plans d'Entorn, l'escola surt de l'aula i s'integra al barri.
18
EL MERCADAL
ESPoRT FoRMACIó
EL MERCADAL19
Dos nous pavellons donaran resposta a la demanda d'instal·lacions esportives
empresa municipal Reus Esport i Lleure té prevista la reconversió del Pavelló Olímpic Municipal en un centre de tecnificació d'hoquei i patinatge, així com les obres de
condicionament de l'Estadi Municipal
l'
La col·laboració amb els clubs de la ciutat és una de les premisses de la política esportiva de l'Ajuntament de Reus. Un estudi fet per la societat municipal Reus, Esport i Lleure SA anima les entitats esportives a invertir davant la demanda creixent d'infraestructures.
L'Ajuntament projecta la cons-trucció d'un nou pavelló esportiu a la zona de Mas Iglesias i un altre a la zona nord de la ciutat. Amb aquests equipaments i la millora de les instal·lacions actu-als –ja està prevista la conversió del Pavelló Olímpic en un centre de tecnificació d'hoquei i patinat-ge–, el consistori aporta la part pública necessària per resoldre la
manca d'instal·lacions esportives detectada en l'enquesta feta per l'empresa municipal Reus, Esport i Lleure. Unes 22.000 persones afirmen que no fan esport per manca d'instal·lacions, segons aquest treball. Els clubs esportius, amb els seus propis projectes d'ampliació, i la iniciativa privada han de completar la resta de l'oferta esportiva necessària. ◆
Imatge virtual del nou pavelló esportiu que es construirà a Mas Iglesias, una de les àrees de la ciutat que més ha crescut en els darrers anys.
Estadi Municipal, una de les instal·lacions esportives on més s'ha invertit per condicionar l'equipament i fer possible un índex d'utilització més alt.
Les Piscines Municipals del Parc dels Capellans. Campionat Europeu de Patinatge 2006 al Pavelló Olímpic.
Activitats esportives per a tothom: propostes per pro-moure la pràctica de l'esport com a font de salut.
Una oferta formativa creixent i l'impuls a les noves tecnologies defineixen ara Mas Carandell
favorir la integració laboral, promoure el reciclatge professional i millorar la formació de tots els col·lectius
són algunes de les funcions de Mas Carandell, que cada cop adequa més
l'oferta a les empreses de l'entorn
a
Entre 2000 i 2005, Mas Carandell va formar i millorar la qualificació professional de 9.500 persones. Això va ser possible amb una oferta de 700 cursos que suposen un total de 145.000 hores lectives, dades que demostren la vàlua de la tasca diària de l'Institut Municipal de Formació i Empresa.
Mas Carandell impulsa estratègies per promoure l'ocupació i la for-mació contínua de la ciutadania de Reus, però també del Baix Camp i de les comarques més properes. A la vegada, treballa per adequar l'oferta formativa a les necessitats de les empreses de l'entorn, amb les quals també ha establert diversos convenis de col·laboració. A partir d'aquí, el
desenvolupament de polítiques actives d'ocupació s'acosta molt més a la realitat i permet un índex d'inserció laboral molt més alt. I aquesta tasca fa especial atenció als col·lectius que més ho neces-siten, com les dones en situació d'atur, els joves o les persones nouvingudes. L'instrument més recent és la Casa d'Oficis oberta fa pocs mesos al Carme. ◆
Mas Carandell promou l'accés a la cultura digital amb diverses actuacions: cada vegada ofereix més cursos a través d'Internet i té en marxa tallers d'alfabetització digital des de 2005.
A banda de dotar-se de més recursos, el Mas Carandell també ha reformat i ampliat les instal·lacions.
La borsa on-line facilita la recerca de feina a través d'Internet i posa a l'abast de les empreses una eina útil i eficaç per trobar el perfil professional que requereixen.
Casa d'Oficis del Carme, per a la integració social i laboral, la formació de persones en atur i l'alfabetització digital.
RECURSoS GENERALS I HISENDA
�0
EL MERCADAL EL MERCADAL�1
RECURSoS GENERALS I HISENDA
La coordinació interna i la gestió de tràmits per Internet agilita els serveis municipals
l'OAC o al SAIC ja no cal demanar tanda per rebre atenció personalitzada a l'hora de realitzar
alguns tràmits municipals, un caixer automàtic permet fer-ho a l'acte
a les mateixes oficines
a
Les dues oficines d'atenció ciutadana municipal –l'OAC i el SAIC– han millorat el servei i la coordinació amb la implantació de nous procediments i la incorporació de les noves tecnologies: cobraments mitjançant codi de barres, caixers automàtics a les instal·lacions, etc.
Una millor coordinació interna i la incorporació de nous pro-cediments a l'Àrea de Recursos Generals han permès millorar l'atenció i el servei que es presta a la ciutadania. Ara, per exemple, els rebuts incorporen un codi de barres que permet pagar-los a tra-vés d'Internet o fer-ho als caixers automàtics que s'han instal·lat a les dependències municipals
d'atenció al públic. Més facilitats i, per tant, un servei més ràpid, ja que moltes persones poden realitzar directament els tràmits als caixers sense haver de rebre una atenció personalitzada.
D'altra banda, a les dependèn-cies municipals d'Hisenda, s'ha implantat un Punt d'Informació Cadastral. ◆
Més de �40 milions d'euros de pressupost per administrar una ciutat de 107.000 habitants
pressupost consolidat del Grup Ajuntament ha passat
dels 151 milions d'euros l'any 2003
als 243 milions d'euros previstos per a aquest 2007
el
Reus ha passat dels 90.000 habitants de 1999 a començar l'any 2007 amb 107.000 persones inscrites al padró. Assolir el sostre dels 100.000 habitants ha suposat un repte per a l'administració municipal, que gestiona un pressupost que supera els 243 milions d'euros.
Reus creix en número d'habi-tants, en habitatges, en equipa-ments educatius, en empreses i llocs de treball, etc. I una ciutat dinàmica necessita d'uns serveis municipals que donin cobertura a les necessitats i demandes d'una població que ja frega els 107.00 habitants. Per fer-ho pos-sible, el pressupost municipal també s'incrementa, però sense
que aquest increment es tradu-eixi en més pressió fiscal. Mentre que el 2003 els tributs repre-sentaven un 27,41% del total del pressupost, l'any 2007 cor-responen només a un 23,01%. És a dir, que mentre l'any 2003 l'aportació dels contribuents per cada euro de pressupost era de 27,41 cèntims, l'any 2007 serà només de 23,01 cèntims. ◆
L'OAC, el SAIC i el dipòsit municipal de vehicles compten des de fa poques setmanes amb caixers automàtics que permeten fer alguns tràmits sense esperes ni atenció personalitzada.
El Servei de Cartografia, del Gabinet Tècnic Fiscal, ha elaborat un ortofotomapa (un document cartogràfic que proporciona gran quantitat d'informació) del terme amb una escala 1:2000.
L'agost de 2003 es va aprovar la nova normativa d’aplicació de la identitat corporativa municipal.
Aquest 2007 ja es poden fer pagaments a través d'Internet. El punt del cadastre permet obtenir informació instantània.
Una imatge de Ple extraordinari que es convoca per aprovar el pressupost anual.
P321
Policia
guàrdia urbanareus
092guàrdia urbanareus
P321
Policia
guàrdia urbana reus
P321
092 Policia
P321
P321
Policia
Polic
ia
guàrdia urbanareus
092
guàrdia urbanareus
P321
Policia092
��
EL MERCADAL
SoCIETAT DEL CoNEIxEMENT
EL MERCADAL�3
EMERGèNCIES
La incorporació de les noves tecnologies a l'Administració facilita l'atenció ciutadana
web municipal de Reus és un dels més antics de Catalunya.
Creat el 1996, enguany reus.net ha incorporat el domini .cat, fet que ha
coincidit amb l'estrena d'una nova versió
el
La incorporació de les noves tecnologies als processos diaris de l'Administració ha facilitat les tasques d'atenció i servei. Algunes de les mesures són la incorporació de la telefonia IP o la connexió de tots els edificis municipals a la xarxa corporativa amb fibra òptica o Wi-Fi.
L’Ajuntament de Reus s'ha situat a l’avantguarda dels municipis que han fet una aposta per la tecnologia IP (Internet Protocol) a Catalunya. Aquesta tecnologia permet la transmissió de veu i dades a través d’Internet. Amb aquesta aposta, s'ha aconseguit una reducció dels costos d’in-versió i de manteniment de les infraestructures de telecomuni-
cacions. Ara, la majoria de ter-minals telefònics instal·lats a les dependències municipals funci-onen amb aquest sistema.
De reus.net a reus.catEl web municipal ha estrenat versió amb la incorporació del domini .cat, que substitueix el reus.net, un dels webs més antics de Catalunya. ◆
Ampliació de la xarxa corporativa a tots els edificis municipals mitjançant la fibra òptica i l'enllaç radioelèctric.
L’Ajuntament ha fet una aposta per la tecnologia IP, que transmet veu i dades a través d’Internet.
La formació i la prevenció, claus de la política d’emergències i seguretat civil municipal
cinquantena de persones formades i acreditades per l'Ajuntament integren l'associació de voluntaris que dóna
suport de protecció civil en el control d'actes esportius, culturals,
lúdics o humanitaris
una
Reus disposa de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil, integrada per unes 50 persones acreditades que actuen de suport de protecció civil en actes esportius, culturals, lúdics o humanitaris. Són la part més visible d’una política d’emergències definida per la prevenció i la formació.
L’elaboració i actualització dels plans d’emergències per inunda-cions i nevades garanteix l’aplica-ció correcta dels recursos en el cas que es produís una situació de catàstrofe. Tanmateix, la polí-tica municipal de seguretat civil parteix de la base que a mesura que augmenta la qualitat de vida augmenten també els riscos a què estem sotmesos. Per aquest
motiu, les actuacions de preven-ció desenvolupades no se cen-tren únicament als grans riscos sinó també a altres de caràcter domèstic, laboral o, fins i tot, lúdic. Exemples d’això en són les campanyes de seguretat a les llars, la implantació de plans d’emergències a les empreses o les recomanacions de manipula-ció de material pirotècnic. ◆
Fotografia de família de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Reus.
BENESTAR
�4
EL MERCADAL EL MERCADAL�5
BENESTAR
L'atenció a les persones nouvingudes centra la tasca per a la inserció i la convivència
Targeta Daurada ha facilitat a les persones majors de 65 anys
l'accés als serveis municipals (Mas Carandell, centres cívics, museus, etc.) A més, la Targeta Daurada
permet utilitzar els autobusos urbans de manera gratuïta
la
La creació del Centre d'Atenció a l'Immigrant és només una de les mesures per afavorir la integració dels nouvinguts. Paral·lelament, diversos programes socials destinats a les persones grans i als col·lectius que més ho necessiten destaquen en l'àmbit del benestar.
El pregó de Sant Pere 2005 es va traduir al llenguatge de signes i el programa d'actes es va poder consultar en Braille. L'adaptació de la festa per a les persones amb discapacitats va suposar la primera transmissió en directe del pregó a través de la xarxa.
Nous Serveis FunerarisNova denominació, nova iden-
titat corporativa i nova web són les novetats que per Tots Sants de 2006 van presentar els Serveis Funeraris Reus, la nova denominació adquirida per la societat municipal GESFURSA, que gestiona el Cementiri i pres-ta el servei de funerària. Ara, la informació sobre els difunts i les cerimònies també es pot consul-tar a Internet. ◆
El nou hospital s'estrenarà l'any �010 amb més capacitat i més ben equipat per millorar el servei
inici de les obres del nou Hospital Universitari de Reus
i el desplegament del mapa de salut és, sens dubte,
l'actuació més destacada en l'àmbit de l'atenció
a les persones
l'
La construcció del nou Hospital de Reus a Bellissens arriba acompanyada d’una reordenació sanitària: Reus transformarà els actuals Centres d’Atenció Primària (CAP) en Centres d’Atenció Personal Integral (CAPI), amb serveis d’atenció de salut, però també amb tota l'atenció social municipal.
El trasllat de l'hospital ve acom-panyat d'un nou mapa de salut amb l'adequació de cinc CAPI que, a més dels serveis propis d'atenció primària de salut, ofe-riran atenció social amb centre de dia i residència assistida per a la gent gran i atenció soci-al municipal amb treball social, atenció domiciliària i oficina per a la tramitació de recursos i ajuts.
Estaran situats on ara hi ha els CAP Llibertat, Sant Pere i Fortuny i els dos centres nous es faran a l'actual Hospital de Sant Joan i a Horts de Miró –a Cal Chap.
El nou hospital és l’obra pública més important que s’ha fet mai a la ciutat de Reus, amb una inversió que supera amb escreix els 100 milions d’euros. ◆
La Festa Major de 2005 va ser la primera adaptada espe-cialment per a les persones discapacitades.
El primer servei d'atenció a les persones nouvingudes és l'acollida: cada dia, l'Àrea de Benestar organitza una sessió per explicar-los els drets i deures que tenen.
El déu Cronos torna a la façana del Cementiri.L'Hospital de Sant Joan, més de 2 milions d'euros d'inversió per mantenir la qualitat del servei abans del trasllat.
L'Ajuntament i la Generalitat van signar el Pacte de Ciutat, l'acord per permet invertir 80 milions d'euros a la xarxa sanitària de Reus i traslladar l'hospital a Bellissens.
El nou hospital suposarà la construcció de 74.000 m2 d'equipament, més 12.000 m2 destinats a aparcament. A més, es disposa de sòl disponible de cara a futures ampliacions.
�6
EL MERCADAL
SERVEIS SoCIALS
EL MERCADAL�7
PoLíTIqUES PER A LA IGUALTAT
Serveis Socials modernitza l'atenció a les persones amb la universalització del servei
ciutadans podran beneficiar-se de les subvencions municipals després
que l'Ajuntament hagi assumit la nova renda mínima que necessita un
català per viure establerta per la Generalitat
més
Enterrar definitivament el concepte de beneficència i assolir la universalització del servei és la tasca de la Regidoria de Serveis Socials per promoure l’atenció a tota la població, posant especial èmfasi a aquells ciutadans i ciutadanes que necessiten un suport específic.
L’Ajuntament ha assumit la nova renda mínima que necessita un català per viure, establerta en la nova normativa de la Generalitat, per fixar les bases d’ajuts muni-cipals. Dels aproximadament 4.000 e/any es passa als 6.000 e/any. Això comporta que molts més ciutadans es beneficiïn de les subvencions municipals. La universalització del servei, mal-
grat tot, no descuida els sectors més necessitats, amb una aten-ció integral a la gent gran, el suport a menors, joves i famílies, i atenció integral a les persones que pateixen o han patit situ-acions de maltractament o en poden patir. L’actuació en situaci-ons puntuals se substitueix amb projectes i programes d’acompa-nyament de més llarg termini. ◆
noCampanya per a la prevencióde caigudes de la gent gran
ensopeguis
El nou Casal de les Dones promourà la igualtat des dels antics rentadors del Carme
proposta del Consell Municipal de les Dones, la ciutat de Reus mostra el primer dilluns de cada mes el seu rebuig a la violència domèstica amb una concentració de cinc minuts de
silenci davant el palau municipal
a
Amb els antics rentadors del barri del Carme com un dels accessos i 1.000 m2 de superfície, el nou Casal de les Dones estarà llest al final de 2008 per acollir els diferents serveis municipals per a les dones i, com a espai viu, recollir les inquietuds de les dones que s’hi vinculin.
El Casal de les Dones ha estat reivindicat per les dones durant anys com a espai de trobada amb altres dones. Des del 2005 és obert amb seu provisional. Acull, entre d'altres, el Centre d'In-formació i Recursos de Dones.
Banc del TempsIncidir en els mecanismes de l’organització social del temps,
promoure una adequació del temps, l’espai, la forma de vida i la relació de la ciutat a les neces-sitats emergents de les dones, i aconseguir actituds positives entre les persones en el pro-cés de donar i rebre són els principals objectius del Banc del Temps, un projecte d’intercanvi de serveis on l’única moneda vàlida és el temps. ◆
Festa anual de la gent gran, que reuneix al voltant de 1.000 persones durant tota una jornada al Pavelló Olímpic.
Serveis Socials ha agilitat la gestió i ha reduït el temps d'espera: l'atenció en primera acollida és immediata.
L'Ajuntament va impulsar l'acord entre policies, administracions, jutges, advocats i sanitaris per millorar l'actuació en cas de violència de gènere o maltractaments en l'àmbit familiar.
Edició d'una guia integral amb tots els serveis que s'ofereixen a la gent gran.
50 entitats van signar l'acord ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones. L'acte va omplir el Saló de Plens de l'Ajuntament.
Concentracions silencioses contra la violència de gènere.Imatge virtual del nou Casal de les Dones, al barri del Carme, que també integrarà els antics rentadors.
�8
EL MERCADAL
SoLIDARITAT I CooPERACIó / SALUT PúBLICA I CoNSUM GUàRDIA URBANA
EL MERCADAL�9
Nova comissaria, més agents i recursos per adaptar la Guàrdia Urbana a la demanda del s. xxi
L'Ajuntament ha fet un esforç important per adaptar la Guàrdia Urbana a les exigències del segle xxi, que en els darrers anys –a l'espera del desplegament dels Mossos d'Esquadra, ara imminent– s'ha reforçat com la peça central de la seguretat. I tot això mentre el cos ha superat els 150 anys.
L'estrena de la Comissaria Central no ha estat l'única millora de la Guàrdia Urbana, que també ha renovat la flota de vehicles, ha incorporat nous agents i ha recu-perat la Unitat Muntada, no només per a actes festius i protocol·laris, sinó també per patrullar. La nova comissaria ha permès ampliar el nombre de serveis; el més destacat és l'Oficina d'Atenció a
la Víctima, coordinada amb la Regidoria de Serveis Socials.
També cal destacar l'aniversari en majúscules de la Guàrdia Urbana, que es va bolcar en la celebració dels 150 anys. Aquesta experièn-cia atorga a la Guàrdia Urbana la capacitat necessària per adaptar-se a la complexitat de la societat actual. ◆
a comissaria incorpora l'Oficina
d'Atenció a la Víctima (OAV),
a punt 24 hores cada dia
l
L'estrena de la nova Comissaria Central va coincidir amb l'inici de la commemoració dels 150 anys del cos municipal de seguretat. L'edifici s'ha adequat a les necessitats de funcionament del servei i ha permès millorar l'atenció ciutadana.
Les maces de la ciutat. La Unitat Muntada.
Controls de soroll. Acord per formar policies a Mas Miarnau, seu Fundació URV. OAV: atenció 24 hores.
Bars precintats quan cal. I per Nadal, a l'hospital.
Nova flota de vehicles i la Unitat d'Atestats, l'oficina mòbil.
El 0'7% del pressupost municipal és per a cooperació, l'any �006 més de �55.000 euros
OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor
ha implantat un sistema d'atenció més eficaç
mitjançant les visites concertades
l'
L'Ajuntament de Reus va acordar l’any 2000 destinar el 0,7% del pressupost municipal a projectes de solidaritat i cooperació. Des d'aleshores, cada any es fa una convocatòria de subvencions o cofinançament per a projectes de cooperació a través d’entitats i ONG.
La participació de les entitats és clau per atorgar els ajuts: aques-ta convocatòria es coordina des de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, inte-grat per diverses entitats i ONG de la ciutat. Justament, una de les funcions del consell és elabo-rar les bases per a la concessió dels ajuts i també participa en el
seguiment i l'avaluació de com s'utilitzen els recursos assignats. Però aquest no és l'únic instru-ment per lluitar contra la pobresa i les desigualtats. Un programa d'activitats solidàries i de consci-enciació es reparteix durant tot l'any i permet aprofundir en situ-acions més concretes. Un exem-ple, els fons del darrer Mercat Solidari són per a Bolívia. ◆
Infants sahrauís: les vacances en pau, les caravanes solidàries, Reus manté el compromís amb el Sàhara.
Una comunitat rural del Senegal, on treballa una ONG que compta amb un dels ajuts que l'Ajuntament de Reus destina a projectes de cooperació i solidaritat internacional.
Imatge de la campanya per promoure l'adopció d'animals abandonats que va dur a terme la Regidoria de Salut Pública amb resultats molt satisfactoris.
CULTURA
30
EL MERCADAL
CULTURA
EL MERCADAL31
Propostes noves com el CAER o el Centre de la Imatge mantenen Reus com a referent cultural
l CAER ha produït des
de Reus espectacles
d'àmbit nacional
e
La trajectòria cultural de la ciutat i la generació constant de propostes innovadores i creatives han situat Reus com un referent de primer ordre enel panorama cultural del país. La ciutatexerceix des de fa anys una capitalitatreconeguda i cada cop més consolidada.
Una de les propostes noves d'aquests darrers anys és la crea-ció del Centre d'Arts Escèniques de Reus, el CAER, la peça que ha acabat d'articular l'entramat teatral de la ciutat, l'organització dels festivals com el Cos o el Trapezi i la creació i producció de qualsevol disciplina escènica per exportar-la a arreu. Reus s'ha convertit en el primer centre
públic de creació d'àmbit nacio-nal situat fora de Barcelona.
I des de 1997, el TrapeziMentrestant, tot és a punt per-què Reus torni a omplir-se de la màgia del circ amb una nova edició del Trapezi, que enguany es programa entre el 9 i el 13 de maig. El Trapezi i Reus són un referent quan es parla de circ.◆
Biblioteca Central Xavier Amorós es consolida amb més de
250.000 usuaris anuals. Mentrestant, ja es treballa per obrir dues noves biblioteques públiques: una a Mas
Iglesias i l'altra a la riera d'Aragó
la
Nous equipaments per a noves propostes artístiquesTot a punt perquè aquest mes de maig obri les portes el Centre d'Art Cal Massó, després de les obres per condicionar l'antiga fàbrica de licors Massó, al car-rer de Pròsper de Bofarull. Cal Massó s'ha ideat com un espai de caire experimental i multi-disciplinari, destinat a esdevenir punt de trobada i projecció dels nous creadors i les noves ten-dències de l'art contemporani.
Una altra proposta, tot i que no serà realitat tan aviat, és l'acord amb la Generalitat i el Consell Comarcal per construir el nou Arxiu Històric Integral. Es farà a les antigues cotxeres de Cal Chap, al mateix edifici on
es construirà el centre d'atenció primària. La construcció del nou arxiu permetrà alliberar per a altres usos culturals els espais on actualment s’aplega la docu-mentació històrica i administra-tiva. El Castell del Cambrer es reconvertirà en un nou centre cultural i l’antiga escola Rubió i Ors serà la Casa de la Festa Major, un espai dedicat a la festa que reunirà els elements del seguici festiu de la ciutat.
I la llista de nous equipaments culturals acaba amb una de les joies, la rehabilitació de Mas Iglesias, que des del gener és el nou Centre de la Imatge de Reus, un espai dedicat a la difu-sió i conservació del patrimoni fotogràfic i cinematogràfic de la ciutat. ◆
L'acord a tres bandes entre la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament ha permès posar en marxa el primer centre públic de producció teatral radicat fora de Barcelona. Des del Teatre Fortuny ha començat a caminar el CAER, el Centre d'Arts Escèniques.
La consolidació de la Biblioteca Central obre el camí per obrir dos centres més a Mas Iglesias i a la riera d' Aragó.
Els gegants bicentenaris, protagonistes de Sant Pere 2005.
L'Hora del Conte a la BCR. Sant Pere per trons!
Primera producció CAER. Teatre Bartrina. Trapezi, l'art del circ. Cos, el mim a l'escenari. Exposició sobre Marià Fortuny al MNAC. Els tresors dels museus s'exposen.
El Centre d'Art Cal Massó, un espai recuperat que actuarà de suport a la creació i a l'intercanvi de propostes artístiques, sobretot entre els joves.
Més protecció per a la Casa Rull, seu de l'IMAC, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Centre de la Imatge Mas Iglesias aposta per la recerca i el servei en el camp del patrimoni fotogràfic i cinematogràfic. Inaugurat al gener, ja hi han passat més de 4.500 persones.
Imatge virtual del nou Arxiu Històric Integral, que es construirà a Horts de Miró, al mateix edifici del nou CAP.
INSTITUT MUNICIPALDE MUSEUS
Reus
